CAMPRODON Periódico ilustrado defensor de los intereses de Camprodon y del disti-ito REDACCIÓN Y ADMINISTRACIÓN Callede Valencià, nüm. 37 ÀNO II 12 DE FEBRKRO DE 1905 Jopge Çn: Angaetta ha abierto su consultorio en la eailaíie Valencià 20 bis Charla 8tTS0RIP0l6ir E^paM l'50 ptas. trimestre. Extra njero. . . . 2 » • Número suelto 15 oèntlmos AnuRcios y comunicados i preciós ootiTettcionates. No se devuelven originalcs. I Núm25 FABRICA D£ 6ASE0SAS JARABES 7 HORCHATAS Especialidad en Besupones • Albareda, Camprodon que es como se le conceptua hpy en los aflcionados representen sus obras? VaY el Pòpe Qibqny? . . . 1 pjuéderi representar las mias. ^iValiénte ejémplo de il)^nièd:íïmt ^Les parece à Vds. bién. (ahora que bfè y piedad dr-istiàna eslà úaM^ éüà --^fqm.étílQBàüciòmdos todo es no tenemos cosa mejor que hacer), tal Popedto, al permitir que gracias à voluntad sana, buena fé y al defenque hechemos un pai-rafito acérca de sus excitaciones mueran à centenares derseellas^.laboran en favor del 3,11lo que le està ocurriérido al ímperio los obreros indefehsos! |A bien qué eh iOTym&s'quélòsvividm·es del ieatro, q u e ruso?èSi? Pues vamos al avio: jYdque Espafia también he mos tenido cada exceptuando unos cuantos (pocos) son c o m o todü hijo del -pitehlo i-^tetigo mi coraPope du ran te las guerras civílèè.... y los què ilamdmos adores por no Uamarzoncjüoi» creo,(y con migo creen muchos todavía es màs disculpable elPópeque les olrà'cdisa.que Cuesta màs de decir. 6 yo con el los) que ya no «està la Magnada pide para sí, y todo parà el bpri—Pues celebraré que óbtenga un dalena paratafetanes» y que lo de la mido, que el Pope que empuna el arma éxito. naMca ydemàs ínfamantes instrumencontra sus hermartos, poiimplantar —Y yo también: icaícule Vdl En tos de que el fuerte se apodera para haun réçimen que soloA él debía reportar Camprodon la escribí, à los Carreras cer lo que quiera del débü, debe retialguna ventaja... và dedicada y los aficionades de la virarse de la circulación como se retira—Dejemos si le parece éste asunto ll^^dirigidos por Cisco la represeptan, ren las pesetas de Isabel ÍI y como se i ^ ' icon que vea Vd. si desearé el triunfol retiraran (D. 0.) las actuales p^ra dar y pasemos à otro. ^ -4Y de qué vàrh'ds à habl^r còhlo paso à la libra esterlínea... dqué màs —^Y qué me dice Vd. del tiempo? no sea de la enfermedad reinante? quisiéramos! 7-Qüé es una verdaderalàstimaque —jCarambal —í,Pero se ha enterado Vd.? no tengamos Gpbierno en la actua—Anda, anda. Pues si una de las falidad. —Si senor: Yo que me indigno cuanmilias màs conocidas de Camprodon, —<iPorqué? do veo à un arriero que maltrata à m pago un tributo enorme à tal cala—Porque àntes cuando Espana.adn mdo, no puedo leer sin doble indignamidad. tenia Gobierno, le hechàbamos à él la ción, que el Czar entregue à sus cpsaculpa de todas las calamidades y ahocos una ndkaica y que estos usen de —4Qüé familia? —La família Carreras cuyos indivira nos vemos privades de ese gusto. ella, contra los hombi és, contra sus —jLo que no comprendo es c6mo semejantes, por la única razón del duos han guardado cama todòsl —jCarahiba! siéndo el malestar general, ho se han fü«rte. . hecho ya rogdtiyaa, en demanda del —j-Caràmba esclamé yo al, leer la —El Czar... —El Czar, serà una excelente perso- carta eh qiie Oriol me lo participabaí agua benèfica! ^;Aun no llego la oéasión! —Ya sabé Vd. que hoy se estrena na, muy digna y muy atenta, però el régmm por el cual gobierna, es de lo en Camprodon, su saitíète «Vent de * --^A que se espera pues? —A que los astrònomes, anuncien . màs bàrbaro que existe y haràn bién Proa y Mar picada.» la pròximidad de una llúvia! ^Ne està ^iVaya si ^o séf Y sé tanlbién que las naciones que tengan tatdo asi (senalando la una) de vergüenza en procu- Claret lo ha tornado con empénp y sé Vd;. conforme? —iDel todo! rar por todos los medios que en aquel que sus compafieros haràn imposibles parà què la cds» resalte y Valgàmàs de ímperio se considere al hombre como E.GUILLOT. à tal y n o c o m o à u n a acémila degenerada lo qüe'^en realidad' vàlel —àPei'O es que à Vd. le gusta que LA FONT-NOVA —Mira, Lluis,—digué la senyora;—anem fins al company & qui rellevo que esperi un poch més, y tot I vagó de primera que està allí baix. Es imposible se arreglarà si Deu nos ajuda. —jEll li pagui, bon senyól—digué la desgraciada, que '1 papà no vingui, habeutnos avisat. = P e r o filla meva, no es fàcil ja que... ajenollantse als seus peus y forcejant per besaçli lap, —No importa; dom aquest gust. mans. Ull vent golat se sentia y la neu alfombraba la Y pasaren casi à tocar à Carme y '1 seu flll. —Estich pagat, senyora. |Ho habeu deman&t en terra, semblant qne Testés tapant ab rembolcall de la nom de la meva santa mare, que desde '1 cel 'ns veul ~ J a veus—digué Carme—com no m' enganyat. mort. Ficsat bé, Enrich meu ab aquest semblant y gràbal Are tingui la bondat de venir ab mi. Apenas ab la poca llum que illuminava'I carrer Y baixaren la escala ab tanta precipitació com la eternament à ta memòria, perquè à n' aquest home 's veya algun qiT altre transeünt que 's retiraba à sa habían pujat. li debén* la vida. • ciisa, y íi ratos el fanal del vigilant nocturn, que com En el cafè més aprop el practicant pagÀ una tassa El tren anaba à seguir lo seu camí, habent transbrillant llanterna travessava '1 carrer ó s' amagaba do sopa, que encarregà à un mosso la portés à la ca- corregut el temps de parada. L;i campana de la esen alguna porta. sa que la mendicant li digués, y una racció de bade- tació había dat el tetCer toch y la locomotora lo seu ; —jUna gràcia de caritat per 1' amort de Deu, bon lia, que feu aceptar à la infélís, afegint: xiulet'd' avís. senyor!—gemegava una iní'ulís mendicant, surtint al De rçpent se sentí un crit terrible, llensat-sper la ^—Vagi V , jt dintre de uhs minuts me tindrà al pàs dels que atravessaban en aquell carrer; però el sou costat. senybrtk de LIui8 y ' I s espectadors que hi haylà al seu crit de suprem angunia's perdin, entro las sarAixis ho feu; èncare estaba Carme dan la sopa al seu costat. Ciistioai^ rial las de la brutal indiferència. seu malaltet, cilant el seu protector entraba en el P ^ i t o , el fill de aquell felís matrimoni, desgaY l'a pobre dona aufria on silenci, devorant d la cuarto seguit de dos mossos del hospital, un dels fantse d^ la mà del seli pare, avansaba sobre la via, vegada las amargaràs del necessitat y 'Is tornients de cuals portaba un llit compost de matalàs, llensols, al mateii temps que las vàlvulas de la caldera llenla mare. marfega y dos mantas, y el altre un braser de ferro saba bromas de vapor entre aguts xiulets. Aquella súplica doblement santa era la esperansa y un saquet de carbó, que, encès eu el carrer fou co' La mort del nen era segura, inevitable. dol nen que agonitsava en el seu dormitori, y de una locat en el cuarto mentres s' Instalaba en el llit al El vapor no feya càs dels crits y ocultaba las sedesgraciada dóna que havia set jove y dichosa en pobret Enrich. nyals dels aterrats espectadors que subjectaban à època no molt lluny. —jOh senyori—exclamaba là agraida mare—Tin- Lluis, disposat à llensarse en auxili del seu flll, y el La nit era freda com un sepulcre, y per altre part, gui la bondat de dirme '1 seu hom pera beneirlo eter- tren se posava en moviment. js" han fet tants abusos on nom de la caritat! fil metjé veyent la catàstrofe, t a n c à ' I s ulls denament! jMolt bé ho comprenia la pobre Carme! —La casualitat, la casualitat senyora; la Provi- manant à Deu uu miracle. La concurrència s' esLa desventurada li semblaba sentir, entro la exci- dencia, si Vd. vol. pantà d" horror. tació dols seus nervis, la apagada veu del seu Enrich Una (lona mes valorosa q u e ' I s demés ó menos —|El seu nom, el seu nom pera ensenyarlo al cridant:—jMare!—y 'I seu cor batia ab molta violènapegada à la vida, se llensà devant de la màquina, meu fill! . cia, com si volgués volar haeta ahont '1 seu amor '1 —^,EI meu nom? Un orfe desgraciat. Y... jadiós estirà -1 noyj-ï deixà à salvo, mentres ella era agadirigia. , fada per "elti-éii. —jSenyor! jSenyor!—murmuraba la desesperada fins demà! Adevant d'aquell sacrifici inmens,'Is espectaY deixant sobre la taula dos monedas de cinch mare.—^Es posible que deixeu al meu fill morir de dors feren un gran crit d' angúnia. peaetas surti del cuarto diguent:—jNo tinch més! fam? jPobre Enrich meu! jSi algú ha de morir, que Poch després, ajenollat sobre la via, cuberta de Carme volia saber '1 seu nom, y preguntant ala sigui jo. Deu meu, y sàlvéu à aquest ignocent. mossos averiguà que 's deya Lluis, l·Iurti^do, y que sanch, el doctor D, Lluis Hurtado feya la primera Cruixint sobre la neu amuntonada per el vent se (Sui*& à la ferida, que había perdut un bràs y r e t u t era estudiunt del últim any de medicinal sentiren 'Is pasos ncelerats do una persona, Carme, Dos dias després estaba instalat el nen en un llit grave» feridas en las camas. abandonant '1 cantó en que li servia de refugi, surti .--flQiii es vostè?—suplicaba '1 oare plorant de del hospitiil y nntcsdel mes surti completament cuà trobaria. himent. Y Carme, no obstant ab sos dolors se rat del benéfich establiment. Era un jove abrigat en una ample capa y el somfireya, ficsant sas mirada» alternativament ab el Durant la seva permanència en la casa, Carme brero ficat fins à las cellas pera- impedir que '1 vent ije y ab 1' engustiada cara del &eu Enrich. había trobat traball, que li permetia guanyar lo s u se li endugués: ' -iPer lo que més estimi al mon, senyora diguim ficient pera sostenir las obligacions de mare. —jPapera '1 meu fill que s' està morint, bpn seel seu nom!—repetia Lluís. De dia traballaba en un taller de modista, de nit nyor!—digué la pobre dona, tancant el pas al tran';, —La casualitàí,/la Providencia, si Vosté vòl,— seünt. Y com asombrada peí là seva audàcia, afegí bordaba en sa casa lo que li encargaban, lo que ab Óiurmuraba la pacient. ab veu apagada per los plors:—jSi teniu fills, per aquesta ajuda había pogut mudar de pis estant més —jJesús!—cridà Lluis—jCarme! vostres fills! jSi teniu mare, en nom de vostre mare! còmodament. En la paret hi havia un cuadro que - jSi... jo...! jVida per vida!—digué y caygué ab tancava un nom y una fecha: «D. Lluis Hurtado, El jove li allargà la mà y li digué: un grant desmay. —(Pobre dona! Poch os puch dà; però si Aquest 10 Desembre 1888. # —jVida per vida, Deu meu!—cridà la esposa de noy, com temo, està malalt, àném à véurel y li daré L·lHis.--La seva per ía meva! Puertollano es un dels establiments balnearis més la meva ciència, que es '1 meu únich capital. Al acabtirse el Septembre prengueren assiento Carme, regà ab sas llàgrimas aquella ma bonda- concurreguts d' Espanya perquè en sas aigüas troban en un coche de primera clase pera regressar à Madosa y replicà. la salut 'Is que pateixen las molestas enfermetats drid, don Lluis Hurtado, sa esposa, lo seu fill Pepi--jGracias, senyor! jMe doneu la vida! Veniu del estómag. to, lo jove Enrich y sa mare Carme, la antigua meu* que '1 meu dormitori està aquí aprop, y aixis Deu El 20 de Juliol de 1890 el tren mixto entraba en dicaüt. Aquesta, curada de sas feridas, regressaba à premihi la vostra caritat tant com jo os laagraheixo. agullas à las 7 y 25 minuts de la tardo. Madrid ab un bràs dé ménos però ab uaa família més. TJh portal fosch; una escala estreta que apenas La locomotora llensaba al cel los seus raigs de —Carme,—deya Aurora, la esposa de Lluís;—ja illumlnaba la cerilla encesa per el visitant; després foch y avisaba ab son xiulet à la multitut qu' espe- sab vjost^ lo convingut: al arribar à Madrid, tots una porta que s' obra, el fator de la febre que se pre- raba al seu pàs, indicant el perill qü' estaba exposat reunits en una habitació, com ho estem j a ab el j a cipita àl exterior volguent recobrar major çspay, y si no s' apartaba de la via, y 'Is espeotadoïs sé api- rínyp. Soms germans y no 'ns separarem jamay: una veu atiplada que murmura: naban en el andén *à lo llarch de la fachada de 1' es- /vida per vida! tació, continguts per la parella de la guardià civil —iMare! ^Tens molt frotP Uu tros de espelma pegada en nn cantó de una que en ella prestaba servici P . AUBERT P a r à ' l tren, obrintse oasi de un cop las portellas, taula escampava la claretat per el miserable cuarto, desprovist per complert de tota altre clase de mobles. y 'Is viatjers comensaren à abaixar precipitadament, Ab un reco meS resguardat del aire, y sobre un munt formant animats grupos ab los que'Is esperaban, ó de draps, un nen com de sis anys, róe com un fil d' guardant pacienment à que descarreguessin los fàtos. or, densament palit, allargaba sas mans à sa mare, Entre aquets últims figuraban dos coneguts nosque, ajenollada al seu costat, 1' omplia de petons. tres: Carme la mendicant y '1 seu fill Enrich, un herQ u e 's bonich t e n i u n fiUet... , —Senyora,—digué aquell jove, —pernietim veurer mós jove de 16 anys. A b q u i n g o i j ó ilusió, Carme, que encare conservaba restos de una beaquest nen primer que tot. Y al observar que Carme trataba de aixecarlo, se llesa, estaba pàlidà y demacrada, reVclant ab son N e c r e i x 1' a m o r p a t e r n a l , rostre la dolencia gàstrica, que la portaba al balapresurà à dir: Mirantse aquell iüíautó. neari. Enrich, per lo contrari disfru'taba de molta sa—No: deixil quiet aquí. A-dins del seu breasolet, Y se ajenollà à terra, mentres ab una cerilla e i a - lut y 'Is seus ulls brillaban en el destell de una inteT o t g u a r n i t do p u n t a s finas, minaba la cara del nen, y sa mà dreta buscaba el l·ligència envidiable. Acababa de rebrer '1 grau de batxiller en arts, y sas inspiracions l'inclinaban à la pols de 1' infelis criatura. E i u el n i n , tot c o n t e n t e t , —jCuanta bondat, senyor!—murmuraba la des- dificil carrera de enginyer civil. M e n t r e s l i fassin j o g u i n a » . Carme recorria ab sa trista mirada 'la animats graciada mare, mentres que sa mirada 's ficsaba ab P a r e y mare q u e '1 c o n t e m p l a n , grupos que 's formaban en son entorn, caant ficsà la el rostre del desconegut. Se n i i r a n , com v u l g u e n d i r : — —Senyora,—digué ell aixecantse,—aquest nen te vista en un senyor, tornantse més pàlida, y apretànt 'Is tifuls... millor dit; los ha tingut, j a que està en la mà d' Enrich, murmurà. Ea u n à o g e l d e la t e r r a , —jEs ell! , . son periodo de menguant. Mes h e r m ó s q u e u n serafí. —gQui, mare?—preguntà el jove. Carme llansà un crit y 's cubri '1 rostre ab las Q u e 's h e r m ó s t e n i r u n fiUet, —Aquest senyor, fill meu, es el que *t ri salvar mans. —Calmis, perquè, ó molt m' equivoco, ó ha pas- la vida; es 1' àngel tutelar de la nostre pobresa: don D i u e l p a r e tot g o i j ó s . . . sat ja el perill. Però aquest malalt no pot estar aixis; Lluis Hurtado. Si: '1 conech apesar dels anys trans2,Hi h à res a l mou m e s b o n i c h ? es necésari abrigarlo, darli aliment, y això es lo que correguts! M' ho diu lo meu cor de mare que may Si; E s el t e n í r n e dos. 8' eiiganya. vaig à fer inmediatament. En aquell moment D. Lluia, director del establi—-jNo tinch pa y ni tinch roba, amich meu! —No importa; jo portaré tot lo necessari. Yaig en ment, passaba frenta à Carme y Enrich, portant del J. PELLICER CIVIT un moment al hospital, ahont me toca de guardià bràs à una senyora y de la mà à un hermós nen aquesta nit, com practicant de la sala 28; pregaré al com de sis anys. Vida pep vida • # • * • • LA FONT-NOYA 1." Estreno dttl sainete catalàn en un acto mensaje al Presidonte del Coosejo de MinÍBde D. Eduardo Guillot: «Vent de Proa y Mar •tros, pidiéndo la iumediata apertura de las El dia que no 't pintis méS la cara Cortes, pretestando la urgència en la discupicada.» Que deixis la farina y el pincell... sión de ciertos problemes de vital interès pa2.° La sección Coral cantarà «De bon ra el país. Ei dlía que aquest nas gros que trejioas matí)) (Clavé) y «La Doncella de la Costa» de Te '1 cumbiis per un' altre ra©s l)en fet... (J.ÍM.» Ventura.) En las escavaciones que se estan practicanEl dia que ta bócií de tres metres do para desenterrar la ciudad de Porapeya 3 . ' y ultimo: Estreno de la pieza en u n a c Se 't torni més petita, com cal ser... (Itàlia) se ha encontrado casi intacta una tato, de D. Luis Millà: «Lo llit delciipità.» El dia que 'Is devants y.que 'Is darreras hona, con sus estantes llenos de panes, una» Un matrimonio recibió, el otro dia, un cuantas sacas de barina, y una porción de Te guardin tot lo consabut nivell... sustò mayúsculo. Despertàrouse los dos eapo- nionedas en un cajón, probablemente prodi^cEl dia que ta mare mori, noya 608 y vieron con espanto que estaban rodea- to de las ventas efectuadas ouando la espanPerquè ah sno^rns no hi viiy tracte per res... dos de humo y fiíego por todas partes, cre tosa erupción del Vesubio. El diu qiio ne tiligii'is den mil Juros yendu por un raomento hallarse trasportados Que 'm pu^^iiiA iiinutí^nir com un reyet Avisamos à los mucbos aíicionados ea cl en el profundo infierno. Puestos à meditar Alashoras avjsam desseguida arte de la fotografia, de esta villa, que la «Juacerca de si teoían ó no el alma pegada al Que ai) tú jo 'm casaré. cuérpò, convinieron iuego en que aquelio no ventud artística de Figueras» anuncia un MANUEL DOMÈNECH RAUKET. óra tpàs que la.imprudència cometida por el gran concurso nacional y local, el cual tendra marido, de haberse acostado fumando y el lugar en aquella ciudad desde los. dias I." al EJERCICIO ORTOGRAFICO fueg·o del cigarro se habíía prendido en el m,u- 15 de Mayo próximo, ofreciéodosé 17 preVenid, que todavia no haòéis visto una de tws camies, V admitiendo trabajos al espresadò efécsas mds bonitas en esta iudustria. Vamos al sifio llidb lecbo. to, hasta el 15 de Abril. donde templan las agujas: Acentos:—habéis, por ser aguda, terminada en s; to~ La esposa de nuestro querido colaborador Duran te el pàsadiò aíïo 1904, el cüérpo de davia puesto que la i no forma diptongo con la Sr. Pellicer,,acaba de dar à lUz ua lobusto Soraatenes de Catalufía efectuo 155 eaptCtra» vocal fuerte, y màs, por ser adverbio. nino. Es inútil decir que agregamos nuestrò Mayúsculas:^- Vènid, por ser principio de escrito, y y presto 218 auxilies de diferentes clases. ; júbilò al de loé padres del tierno infante. Vamos, por estar después de punto final. Ha sido asesinado el Alcalde de Salvatella, ^aches:—habéis, por usaria este verbo. H o j , à las 7 de la maiïana, tendra lugar pueblo de la provinciíi de Castellón. 'Emes:—templan, por precederle p. Eres, ges. jotas é igregues:—No hay caso. en la Casa Consistorial el sorteq de mozos, y el Comas:—después de Venid, para aislar la explicativa ler. domingo de Marzo, la clasificacíón y dectaContinua la agitación obrera en Eusia; siguiente pues si bien en unas partes parece haberse ración de soídados, para el reemplazo del ejérPunto y coma y dos punto»:—No hay caSo. Puntofinal:—Despuésde las palabras industrias J cito. Con tal motivo, avisamos à los interesa- apaciguado los ànimos, ea carabio el moviagujas, porque en ellas terminan respectivamente dos que pretenden eximirse del servicio aoti'- m iento revolucionario se ha eatenuído en otras. las primeras y segundas clàusulas. Las Càrceles estan llenas de detenidps, y m u Admiración, parèntesis, reticència, etc; (No hay caso) vo, para que vàyan préparando los ducümentos eü que apoyen süs reclamaciones, sin dé- ohoa han sido ya sentenciades à muerte y paRamon Claret y Masias sados por las arraas. De la Manchuria llegan jarlo todo para última hora. D'otioias poco tranquilizàdoras para los rutíos. ï Enpifljío J » verdaderaïaente primaveral. El ultimo ataque contra los japoneses 'fracas<jji E l a k à i t i ^ l i sombra^.después de {Mièei(j ' comple^amente, y se habla ya de la dimisión — — ^ — _ _ _ /'ii ••'» "•» <i • ; . : — ^ • étiaía^'§à ó'relevo del General en Jefe de las tropas H o j , à laa 8 y mèdia, la Soóie^aé Carai 41 sol,'él frío nos recuérda ' que plena estación de invierno. Camprodoriense, darà en el teatro dé làX^niíóíí rusas. Veraaiega una escojida fuQcion de gala, bajo Estoé dias, los liberales hàil ptesentàdd uQ Imp. de Pedró Aubert. Valencià, 37, Camprodon. cl siguiente programa: Notieisis 23 22 EDI88ÒN Be vos atipeu vos. BADO Mira; jTe! jAtipat! (Donantli una bo/eiada en el moment qüe Sdissón para la md, creyentse que li dona rftners; en aqugsi moment surt de la /tmdició Ramon y se aturà oi llindar de la porta.) EDI8SÓN ;Ay! jay! jmare! jay mare! ESCENA VIU Els mateixos y Ramon. RAMON Bado, deixeulas à las oriaturaa ^que feyaP (desde la porta) (Al veurer en Badà d Ramon com dissimulant se li acosta. Edissón fuig espantat. Els dos estaran ja èn mitj de la escena) ' BADO Dispensi, es el meu noy... que... com a' ha amagat d'estudi. RAMON Bé; {habent avansat cap al proceni) aixís y tot primer se 'Is corretgeix d' altra manera, després si'reincideixen llavors se'Is pot aplicar penas pitjors. BADO Com que un voldria que s' apliquessen ísabH després un se sulfura.... RAMON • Heu *3 retenirvos el geni. (ab molt carinyo.) ^ BAPO lÓuan se'n bé de menal RAMON Es cuan fan tnes früyt els esforsos. No veyeu que si pegueu aixis al vostreflU^que fareu ab ela que no vos ho siguinP Vaja, vaja; jahosablajaque tenihumal geni, pro no 'm pensaba tant. [eúrt sikl·lci.) ^Sembla que esteu capficat? BADO No senyor, RAMON Pà dias què llus veig tot sumi. BAD5 ^Que no cüííípleixo? {ab tó grave.) RAMON No hus dick això; pró... sembla com ai vos ne passés una.... ò com si esteíeu rumiant àlgún plan... BADO No senyor. RAMON No obstant... jo veig algo que 'fl anormal.... BAD6 No ho cregui. RAMON Vos mateix. Si teniu queixas exposeulas, pro:., no tracteu de anar ab forsas ni imposicions que vos farían mes mal que bA BADO No «e res. LA FONT-NOVA -*^*^SÍ*-A. ]Nr XJ INT G I O &*WS^*^'**^ SE ALQUILA COLESIO-ACADEmADES.LniS ALMACÉN DE VINOS Y GRANOS DE ^ X FlazEkMayor, núm. 8 I SAN JUAN DE LAS ABADESAS J] lis (casa Borra) Aritmètica—Càlculos mercantíles—Reforma de letra, Ortografia, Correspondència y documentación. Guentas corrientes.—Comercio—Francés— Estudiós teorico-pràcticos para tenedor de Libros. Conferencias particulares para las asignaturas de 2." enseSanza—Preparación para carreras especiales. Paciència y esmero en la ènsenanza. Calle Valencià 27,-1." Camprodon. DE 15 CABALLOS de fuerza dentro d© la población, con 6 sin lòcaL i, Para informes Siatach y Vda. Sargatal Camprodon Tipografia DE LOS PIRINEOS UN SALTO DE;AGUA y Cafè Papisien P cr» ^SPl© A i ü l ^ l OmPIDOR Valencià 37,—Camprodon (PIRINEOS ORIENTALES) , Establecimiento de ler. órden.—El mejor sitio de la villa.-Plaza de la Constitución.-Cuartos ricamente amueblados.--Vastos salones y hermosos jardines. |>Iaza del Dr. Robert, Camprodon; ïargettts do todas cl ases—Facturas—Papel tin>brado—Prognunas —Roglamentos—Circulares etc. P r e c i ó s económicos. SÀLÓN DE BAÍÏOS G R A N Belogería de MTWi ^IfII Se venden y componen toda clase de reloges à preciós muy reducidos.—Valencià, 19, Camprodon. 24 21 RAMON Me sembla que falteu à la vritat. BADO Jo!... RAMOIÍ Vos que ve ho debeu saber, perquè heu pasat avis als treballadors. BADO (Potser en Pere) (àp.) RAMON Y ja fà dias que ho veig- y vos no cumpllu tot el jornal y, vos ho dich francament Bado; 'm sabria molt greu que vos trovesehu ab un xàsco. BADO (Malehit Pere.) (ap<.) RAMON Tal com estan las cosas avuy, ab prou feynas y ab molts mals de cap, podem sortirne. Tot està encarit, no 's fàn las obras d' avans y me costan mea els materials qo' els jornals que dono; de man«ra, que si la indústria se sosté avuy, es per no tirar à ia misèria à tants treballsdors que qoedarían sense pa demà que tanqués la fundició. Aixís es que, si res hi hà de nou, exposeho de bonàs maneras; jo estich disposat à fer lo que bonament pugui; pro si se 'm bé ab imposicions, me veuré obligat à pendre una determinació radical. BADO 3o\.... [ab confusió.) RAMON Vos mateix. BADÓ iMarxa ó si no't faré plorar à tú! EDI88ÒN jDeumen parel BADO - Ves. [ai ió gratè) EDISSON iTinch ganal BADO iTel Ves à robar. {Li dona una bo/etaia y l'empeny à/ora; MiS' són plorant sen vd cap al /ons quedàntse reeol' tat (ít cara 4 la paret en el portal de entrada») EDIS85N jÀy! |ay! jay! (sanfilótant) iüare meval {anant:en cap al portal) BADO iDinerSi.... diners! (dirigintse al noy ^ue creurà qu'et /orà) Ja 'n tindré Ja pro... falta la hndga^ falta que aquest amo sàpiga qui soch jo. {disposantsepera maraar.) Tinch d' agafar cor per aquesta tarde. Oap à la Cantina à beurer, que he de parlar molt clài (adonantsen del noy) Bncare ets aquiP EDISSÒN Doneume diners pare| jtinch ganal... La mare plora... y... BADO iMala neffada! Si no fuges imira que t' estaballaré '1 oap. [ah tó grave y amenesantlo.)