camprodon - Arxiu Comarcal del Ripollès

Anuncio
CAMPRODON
Periódico ilustrado defensor de los intereses de Camprodon y del disti-ito
REDACCIÓN Y ADMINISTRACIÓN Callede Valencià, nüm. 37
ÀNO II
12 DE FEBRKRO DE 1905
Jopge Çn: Angaetta
ha abierto su consultorio en la eailaíie Valencià 20 bis
Charla
8tTS0RIP0l6ir
E^paM
l'50 ptas. trimestre.
Extra njero. . . . 2
»
•
Número suelto 15 oèntlmos
AnuRcios y comunicados i preciós ootiTettcionates.
No se devuelven originalcs.
I
Núm25
FABRICA D£ 6ASE0SAS JARABES 7 HORCHATAS
Especialidad en Besupones •
Albareda, Camprodon
que es como se le conceptua hpy en los aflcionados representen sus obras?
VaY el Pòpe Qibqny?
. . . 1 pjuéderi representar las mias.
^iValiénte
ejémplo
de
il)^nièd:íïmt
^Les parece à Vds. bién. (ahora que
bfè y piedad dr-istiàna eslà úaM^ éüà --^fqm.étílQBàüciòmdos
todo es
no tenemos cosa mejor que hacer), tal
Popedto,
al
permitir
que
gracias
à
voluntad
sana,
buena
fé
y
al
defenque hechemos un pai-rafito acérca de sus excitaciones mueran à centenares
derseellas^.laboran
en
favor
del
3,11lo que le està ocurriérido al ímperio
los
obreros
indefehsos!
|A
bien
qué
eh
iOTym&s'quélòsvividm·es
del ieatro, q u e
ruso?èSi? Pues vamos al avio: jYdque
Espafia
también
he
mos
tenido
cada
exceptuando
unos
cuantos
(pocos) son
c o m o todü hijo del -pitehlo i-^tetigo mi coraPope
du
ran
te
las
guerras
civílèè....
y
los què ilamdmos adores por no Uamarzoncjüoi» creo,(y con migo creen muchos
todavía
es
màs
disculpable
elPópeque
les olrà'cdisa.que Cuesta màs de decir.
6 yo con el los) que ya no «està la Magnada
pide
para
sí,
y
todo
parà
el
bpri—Pues celebraré que óbtenga un
dalena paratafetanes» y que lo de la
mido,
que
el
Pope
que
empuna
el
arma
éxito.
naMca ydemàs ínfamantes instrumencontra
sus
hermartos,
poiimplantar
—Y yo también: icaícule Vdl En
tos de que el fuerte se apodera para haun
réçimen
que
soloA
él
debía
reportar
Camprodon la escribí, à los Carreras
cer lo que quiera del débü, debe retialguna
ventaja...
và dedicada y los aficionades de la virarse de la circulación como se retira—Dejemos si le parece éste asunto ll^^dirigidos por Cisco la represeptan,
ren las pesetas de Isabel ÍI y como se
i ^
'
icon que vea Vd. si desearé el triunfol
retiraran (D. 0.) las actuales p^ra dar y pasemos à otro. ^
-4Y de qué vàrh'ds à habl^r còhlo
paso à la libra esterlínea... dqué màs
—^Y qué me dice Vd. del tiempo?
no sea de la enfermedad reinante?
quisiéramos!
7-Qüé es una verdaderalàstimaque
—jCarambal
—í,Pero se ha enterado Vd.?
no tengamos Gpbierno en la actua—Anda,
anda.
Pues
si
una
de
las
falidad.
—Si senor: Yo que me indigno cuanmilias
màs
conocidas
de
Camprodon,
—<iPorqué?
do veo à un arriero que maltrata à m
pago
un
tributo
enorme
à
tal
cala—Porque àntes cuando Espana.adn
mdo, no puedo leer sin doble indignamidad.
tenia Gobierno, le hechàbamos à él la
ción, que el Czar entregue à sus cpsaculpa de todas las calamidades y ahocos una ndkaica y que estos usen de —4Qüé familia?
—La
família
Carreras
cuyos
indivira nos vemos privades de ese gusto.
ella, contra los hombi és, contra sus
—jLo que no comprendo es c6mo
semejantes, por la única razón del duos han guardado cama todòsl
—jCarahiba!
siéndo el malestar general, ho se han
fü«rte. .
hecho ya rogdtiyaa, en demanda del
—j-Caràmba
esclamé
yo
al,
leer
la
—El Czar...
—El Czar, serà una excelente perso- carta eh qiie Oriol me lo participabaí agua benèfica!
^;Aun no llego la oéasión!
—Ya sabé Vd. que hoy se estrena
na, muy digna y muy atenta, però el
régmm por el cual gobierna, es de lo en Camprodon, su saitíète «Vent de * --^A que se espera pues?
—A que los astrònomes, anuncien
.
màs bàrbaro que existe y haràn bién Proa y Mar picada.»
la
pròximidad de una llúvia! ^Ne està
^iVaya
si
^o
séf
Y
sé
tanlbién
que
las naciones que tengan tatdo asi (senalando la una) de vergüenza en procu- Claret lo ha tornado con empénp y sé Vd;. conforme?
—iDel todo!
rar por todos los medios que en aquel que sus compafieros haràn imposibles
parà
què
la
cds»
resalte
y
Valgàmàs
de
ímperio se considere al hombre como
E.GUILLOT.
à tal y n o c o m o à u n a acémila degenerada lo qüe'^en realidad' vàlel
—àPei'O es que à Vd. le gusta que
LA FONT-NOVA
—Mira, Lluis,—digué la senyora;—anem fins al
company & qui rellevo que esperi un poch més, y tot I
vagó de primera que està allí baix. Es imposible
se arreglarà si Deu nos ajuda.
—jEll li pagui, bon senyól—digué la desgraciada, que '1 papà no vingui, habeutnos avisat.
= P e r o filla meva, no es fàcil ja que...
ajenollantse als seus peus y forcejant per besaçli lap,
—No importa; dom aquest gust.
mans.
Ull vent golat se sentia y la neu alfombraba la
Y pasaren casi à tocar à Carme y '1 seu flll.
—Estich pagat, senyora. |Ho habeu deman&t en
terra, semblant qne Testés tapant ab rembolcall de la nom de la meva santa mare, que desde '1 cel 'ns veul
~ J a veus—digué Carme—com no m' enganyat.
mort.
Ficsat bé, Enrich meu ab aquest semblant y gràbal
Are tingui la bondat de venir ab mi.
Apenas ab la poca llum que illuminava'I carrer
Y baixaren la escala ab tanta precipitació com la eternament à ta memòria, perquè à n' aquest home
's veya algun qiT altre transeünt que 's retiraba à sa habían pujat.
li debén* la vida.
•
ciisa, y íi ratos el fanal del vigilant nocturn, que com
En el cafè més aprop el practicant pagÀ una tassa
El tren anaba à seguir lo seu camí, habent transbrillant llanterna travessava '1 carrer ó s' amagaba do sopa, que encarregà à un mosso la portés à la ca- corregut el temps de parada. L;i campana de la esen alguna porta.
sa que la mendicant li digués, y una racció de bade- tació había dat el tetCer toch y la locomotora lo seu
; —jUna gràcia de caritat per 1' amort de Deu, bon lia, que feu aceptar à la infélís, afegint:
xiulet'd' avís.
senyor!—gemegava una iní'ulís mendicant, surtint al
De rçpent se sentí un crit terrible, llensat-sper la
^—Vagi V , jt dintre de uhs minuts me tindrà al
pàs dels que atravessaban en aquell carrer; però el sou costat.
senybrtk de LIui8 y ' I s espectadors que hi haylà al
seu crit de suprem angunia's perdin, entro las sarAixis ho feu; èncare estaba Carme dan la sopa al seu costat.
Ciistioai^ rial las de la brutal indiferència.
seu malaltet, cilant el seu protector entraba en el
P ^ i t o , el fill de aquell felís matrimoni, desgaY l'a pobre dona aufria on silenci, devorant d la cuarto seguit de dos mossos del hospital, un dels fantse d^ la mà del seli pare, avansaba sobre la via,
vegada las amargaràs del necessitat y 'Is tornients de cuals portaba un llit compost de matalàs, llensols, al mateii temps que las vàlvulas de la caldera llenla mare.
marfega y dos mantas, y el altre un braser de ferro saba bromas de vapor entre aguts xiulets.
Aquella súplica doblement santa era la esperansa y un saquet de carbó, que, encès eu el carrer fou co' La mort del nen era segura, inevitable.
dol nen que agonitsava en el seu dormitori, y de una locat en el cuarto mentres s' Instalaba en el llit al
El vapor no feya càs dels crits y ocultaba las sedesgraciada dóna que havia set jove y dichosa en pobret Enrich.
nyals dels aterrats espectadors que subjectaban à
època no molt lluny.
—jOh senyori—exclamaba là agraida mare—Tin- Lluis, disposat à llensarse en auxili del seu flll, y el
La nit era freda com un sepulcre, y per altre part, gui la bondat de dirme '1 seu hom pera beneirlo eter- tren se posava en moviment.
js" han fet tants abusos on nom de la caritat!
fil metjé veyent la catàstrofe, t a n c à ' I s ulls denament!
jMolt bé ho comprenia la pobre Carme!
—La casualitat, la casualitat senyora; la Provi- manant à Deu uu miracle. La concurrència s' esLa desventurada li semblaba sentir, entro la exci- dencia, si Vd. vol.
pantà d" horror.
tació dols seus nervis, la apagada veu del seu Enrich
Una (lona mes valorosa q u e ' I s demés ó menos
—|El seu nom, el seu nom pera ensenyarlo al
cridant:—jMare!—y 'I seu cor batia ab molta violènapegada à la vida, se llensà devant de la màquina,
meu
fill!
.
cia, com si volgués volar haeta ahont '1 seu amor '1
—^,EI meu nom? Un orfe desgraciat. Y... jadiós estirà -1 noyj-ï deixà à salvo, mentres ella era agadirigia.
,
fada per "elti-éii.
—jSenyor! jSenyor!—murmuraba la desesperada fins demà!
Adevant d'aquell sacrifici inmens,'Is espectaY
deixant
sobre
la
taula
dos
monedas
de
cinch
mare.—^Es posible que deixeu al meu fill morir de
dors feren un gran crit d' angúnia.
peaetas
surti
del
cuarto
diguent:—jNo
tinch
més!
fam? jPobre Enrich meu! jSi algú ha de morir, que
Poch després, ajenollat sobre la via, cuberta de
Carme volia saber '1 seu nom, y preguntant ala
sigui jo. Deu meu, y sàlvéu à aquest ignocent.
mossos averiguà que 's deya Lluis, l·Iurti^do, y que sanch, el doctor D, Lluis Hurtado feya la primera
Cruixint sobre la neu amuntonada per el vent se
(Sui*& à la ferida, que había perdut un bràs y r e t u t
era estudiunt del últim any de medicinal
sentiren 'Is pasos ncelerats do una persona, Carme,
Dos dias després estaba instalat el nen en un llit grave» feridas en las camas.
abandonant '1 cantó en que li servia de refugi, surti
.--flQiii es vostè?—suplicaba '1 oare plorant de
del hospitiil y nntcsdel mes surti completament cuà trobaria.
himent. Y Carme, no obstant ab sos dolors se
rat del benéfich establiment.
Era un jove abrigat en una ample capa y el somfireya, ficsant sas mirada» alternativament ab el
Durant la seva permanència en la casa, Carme
brero ficat fins à las cellas pera- impedir que '1 vent
ije y ab 1' engustiada cara del &eu Enrich.
había trobat traball, que li permetia guanyar lo s u se li endugués:
'
-iPer lo que més estimi al mon, senyora diguim
ficient pera sostenir las obligacions de mare.
—jPapera '1 meu fill que s' està morint, bpn seel seu nom!—repetia Lluís.
De
dia
traballaba
en
un
taller
de
modista,
de
nit
nyor!—digué la pobre dona, tancant el pas al tran';, —La casualitàí,/la Providencia, si Vosté vòl,—
seünt. Y com asombrada peí là seva audàcia, afegí bordaba en sa casa lo que li encargaban, lo que ab Óiurmuraba la pacient.
ab veu apagada per los plors:—jSi teniu fills, per aquesta ajuda había pogut mudar de pis estant més
—jJesús!—cridà Lluis—jCarme!
vostres fills! jSi teniu mare, en nom de vostre mare! còmodament. En la paret hi havia un cuadro que
- jSi... jo...! jVida per vida!—digué y caygué ab
tancava un nom y una fecha: «D. Lluis Hurtado,
El jove li allargà la mà y li digué:
un
grant desmay.
—(Pobre dona! Poch os puch dà; però si Aquest 10 Desembre 1888.
#
—jVida per vida, Deu meu!—cridà la esposa de
noy, com temo, està malalt, àném à véurel y li daré
L·lHis.--La seva per ía meva!
Puertollano es un dels establiments balnearis més
la meva ciència, que es '1 meu únich capital.
Al acabtirse el Septembre prengueren assiento
Carme, regà ab sas llàgrimas aquella ma bonda- concurreguts d' Espanya perquè en sas aigüas troban en un coche de primera clase pera regressar à Madosa y replicà.
la salut 'Is que pateixen las molestas enfermetats drid, don Lluis Hurtado, sa esposa, lo seu fill Pepi--jGracias, senyor! jMe doneu la vida! Veniu del estómag.
to, lo jove Enrich y sa mare Carme, la antigua meu*
que '1 meu dormitori està aquí aprop, y aixis Deu
El 20 de Juliol de 1890 el tren mixto entraba en dicaüt. Aquesta, curada de sas feridas, regressaba à
premihi la vostra caritat tant com jo os laagraheixo. agullas à las 7 y 25 minuts de la tardo.
Madrid ab un bràs dé ménos però ab uaa família més.
TJh portal fosch; una escala estreta que apenas
La locomotora llensaba al cel los seus raigs de
—Carme,—deya Aurora, la esposa de Lluís;—ja
illumlnaba la cerilla encesa per el visitant; després foch y avisaba ab son xiulet à la multitut qu' espe- sab vjost^ lo convingut: al arribar à Madrid, tots
una porta que s' obra, el fator de la febre que se pre- raba al seu pàs, indicant el perill qü' estaba exposat reunits en una habitació, com ho estem j a ab el j a cipita àl exterior volguent recobrar major çspay, y si no s' apartaba de la via, y 'Is espeotadoïs sé api- rínyp. Soms germans y no 'ns separarem jamay:
una veu atiplada que murmura:
naban en el andén *à lo llarch de la fachada de 1' es- /vida per vida!
tació, continguts per la parella de la guardià civil
—iMare! ^Tens molt frotP
Uu tros de espelma pegada en nn cantó de una que en ella prestaba servici
P . AUBERT
P a r à ' l tren, obrintse oasi de un cop las portellas,
taula escampava la claretat per el miserable cuarto,
desprovist per complert de tota altre clase de mobles. y 'Is viatjers comensaren à abaixar precipitadament,
Ab un reco meS resguardat del aire, y sobre un munt formant animats grupos ab los que'Is esperaban, ó
de draps, un nen com de sis anys, róe com un fil d' guardant pacienment à que descarreguessin los fàtos.
or, densament palit, allargaba sas mans à sa mare,
Entre aquets últims figuraban dos coneguts nosque, ajenollada al seu costat, 1' omplia de petons.
tres: Carme la mendicant y '1 seu fill Enrich, un herQ u e 's bonich t e n i u n
fiUet...
,
—Senyora,—digué aquell jove, —pernietim veurer mós jove de 16 anys.
A
b
q
u
i
n
g
o
i
j
ó
ilusió,
Carme, que encare conservaba restos de una beaquest nen primer que tot.
Y al observar que Carme trataba de aixecarlo, se llesa, estaba pàlidà y demacrada, reVclant ab son
N e c r e i x 1' a m o r p a t e r n a l ,
rostre la dolencia gàstrica, que la portaba al balapresurà à dir:
Mirantse aquell iüíautó.
neari. Enrich, per lo contrari disfru'taba de molta sa—No: deixil quiet aquí.
A-dins del seu breasolet,
Y se ajenollà à terra, mentres ab una cerilla e i a - lut y 'Is seus ulls brillaban en el destell de una inteT o t g u a r n i t do p u n t a s finas,
minaba la cara del nen, y sa mà dreta buscaba el l·ligència envidiable. Acababa de rebrer '1 grau de
batxiller en arts, y sas inspiracions l'inclinaban à la
pols de 1' infelis criatura.
E i u el n i n , tot c o n t e n t e t ,
—jCuanta bondat, senyor!—murmuraba la des- dificil carrera de enginyer civil.
M e n t r e s l i fassin j o g u i n a » .
Carme recorria ab sa trista mirada 'la animats
graciada mare, mentres que sa mirada 's ficsaba ab
P a r e y mare q u e '1 c o n t e m p l a n ,
grupos que 's formaban en son entorn, caant ficsà la
el rostre del desconegut.
Se n i i r a n , com v u l g u e n d i r : —
—Senyora,—digué ell aixecantse,—aquest nen te vista en un senyor, tornantse més pàlida, y apretànt
'Is tifuls... millor dit; los ha tingut, j a que està en la mà d' Enrich, murmurà.
Ea u n à o g e l d e la t e r r a ,
—jEs ell!
,
.
son periodo de menguant.
Mes h e r m ó s q u e u n serafí.
—gQui, mare?—preguntà el jove.
Carme llansà un crit y 's cubri '1 rostre ab las
Q u e 's h e r m ó s t e n i r u n fiUet,
—Aquest senyor, fill meu, es el que *t ri salvar
mans.
—Calmis, perquè, ó molt m' equivoco, ó ha pas- la vida; es 1' àngel tutelar de la nostre pobresa: don
D i u e l p a r e tot g o i j ó s . . .
sat ja el perill. Però aquest malalt no pot estar aixis; Lluis Hurtado. Si: '1 conech apesar dels anys trans2,Hi h à res a l mou m e s b o n i c h ?
es necésari abrigarlo, darli aliment, y això es lo que correguts! M' ho diu lo meu cor de mare que may
Si; E s el t e n í r n e dos.
8' eiiganya.
vaig à fer inmediatament.
En aquell moment D. Lluia, director del establi—-jNo tinch pa y ni tinch roba, amich meu!
—No importa; jo portaré tot lo necessari. Yaig en ment, passaba frenta à Carme y Enrich, portant del
J. PELLICER CIVIT
un moment al hospital, ahont me toca de guardià bràs à una senyora y de la mà à un hermós nen
aquesta nit, com practicant de la sala 28; pregaré al com de sis anys.
Vida pep vida
•
#
•
*
•
•
LA FONT-NOYA
1." Estreno dttl sainete catalàn en un acto mensaje al Presidonte del Coosejo de MinÍBde D. Eduardo Guillot: «Vent de Proa y Mar •tros, pidiéndo la iumediata apertura de las
El dia que no 't pintis méS la cara
Cortes, pretestando la urgència en la discupicada.»
Que deixis la farina y el pincell...
sión
de ciertos problemes de vital interès pa2.° La sección Coral cantarà «De bon
ra
el
país.
Ei dlía que aquest nas gros que trejioas
matí)) (Clavé) y «La Doncella de la Costa» de
Te '1 cumbiis per un' altre ra©s l)en fet...
(J.ÍM.» Ventura.)
En las escavaciones que se estan practicanEl dia que ta bócií de tres metres
do
para desenterrar la ciudad de Porapeya
3 . ' y ultimo: Estreno de la pieza en u n a c Se 't torni més petita, com cal ser...
(Itàlia) se ha encontrado casi intacta una tato, de D. Luis Millà: «Lo llit delciipità.»
El dia que 'Is devants y.que 'Is darreras
hona, con sus estantes llenos de panes, una»
Un matrimonio recibió, el otro dia, un cuantas sacas de barina, y una porción de
Te guardin tot lo consabut nivell...
sustò mayúsculo. Despertàrouse los dos eapo- nionedas en un cajón, probablemente prodi^cEl dia que ta mare mori, noya
608 y vieron con espanto que estaban rodea- to de las ventas efectuadas ouando la espanPerquè ah sno^rns no hi viiy tracte per res...
dos de humo y fiíego por todas partes, cre tosa erupción del Vesubio.
El diu qiio ne tiligii'is den mil Juros
yendu por un raomento hallarse trasportados
Que 'm pu^^iiiA iiinutí^nir com un reyet
Avisamos à los mucbos aíicionados ea cl
en el profundo infierno. Puestos à meditar
Alashoras avjsam desseguida
arte
de la fotografia, de esta villa, que la «Juacerca de si teoían ó no el alma pegada al
Que ai) tú jo 'm casaré.
cuérpò, convinieron iuego en que aquelio no ventud artística de Figueras» anuncia un
MANUEL DOMÈNECH RAUKET.
óra tpàs que la.imprudència cometida por el gran concurso nacional y local, el cual tendra
marido, de haberse acostado fumando y el lugar en aquella ciudad desde los. dias I." al
EJERCICIO ORTOGRAFICO
fueg·o del cigarro se habíía prendido en el m,u- 15 de Mayo próximo, ofreciéodosé 17 preVenid, que todavia no haòéis visto una de tws camies, V admitiendo trabajos al espresadò efécsas mds bonitas en esta iudustria. Vamos al sifio llidb lecbo.
to,
hasta el 15 de Abril.
donde templan las agujas:
Acentos:—habéis, por ser aguda, terminada en s; to~
La esposa de nuestro querido colaborador
Duran te el pàsadiò aíïo 1904, el cüérpo de
davia puesto que la i no forma diptongo con la Sr. Pellicer,,acaba de dar à lUz ua lobusto
Soraatenes de Catalufía efectuo 155 eaptCtra»
vocal fuerte, y màs, por ser adverbio.
nino. Es inútil decir que agregamos nuestrò
Mayúsculas:^- Vènid, por ser principio de escrito, y
y presto 218 auxilies de diferentes clases.
; júbilò al de loé padres del tierno infante.
Vamos, por estar después de punto final.
Ha sido asesinado el Alcalde de Salvatella,
^aches:—habéis, por usaria este verbo.
H o j , à las 7 de la maiïana, tendra lugar pueblo de la provinciíi de Castellón.
'Emes:—templan, por precederle p.
Eres, ges. jotas é igregues:—No hay caso.
en la Casa Consistorial el sorteq de mozos, y el
Comas:—después de Venid, para aislar la explicativa ler. domingo de Marzo, la clasificacíón y dectaContinua la agitación obrera en Eusia;
siguiente
pues
si bien en unas partes parece haberse
ración de soídados, para el reemplazo del ejérPunto y coma y dos punto»:—No hay caSo.
Puntofinal:—Despuésde las palabras industrias J cito. Con tal motivo, avisamos à los interesa- apaciguado los ànimos, ea carabio el moviagujas, porque en ellas terminan respectivamente dos que pretenden eximirse del servicio aoti'- m iento revolucionario se ha eatenuído en otras.
las primeras y segundas clàusulas.
Las Càrceles estan llenas de detenidps, y m u Admiración, parèntesis, reticència, etc; (No hay caso) vo, para que vàyan préparando los ducümentos eü que apoyen süs reclamaciones, sin dé- ohoa han sido ya sentenciades à muerte y paRamon Claret y Masias
sados por las arraas. De la Manchuria llegan
jarlo todo para última hora.
D'otioias poco tranquilizàdoras para los rutíos.
ï Enpifljío J » verdaderaïaente primaveral. El ultimo ataque contra los japoneses 'fracas<jji
E l a k à i t i ^ l i sombra^.después de {Mièei(j ' comple^amente, y se habla ya de la dimisión
— — ^ — _ _ _
/'ii
••'» "•»
<i
• ; . : — ^ •
étiaía^'§à ó'relevo del General en Jefe de las tropas
H o j , à laa 8 y mèdia, la Soóie^aé Carai 41 sol,'él frío nos recuérda ' que
plena
estación
de
invierno.
Camprodoriense, darà en el teatro dé làX^niíóíí
rusas.
Veraaiega una escojida fuQcion de gala, bajo
Estoé dias, los liberales hàil ptesentàdd uQ Imp. de Pedró Aubert. Valencià, 37, Camprodon.
cl siguiente programa:
Notieisis
23
22
EDI88ÒN
Be vos atipeu vos.
BADO
Mira; jTe! jAtipat!
(Donantli una bo/eiada en el moment qüe
Sdissón para la md, creyentse que li dona rftners; en aqugsi moment surt de la /tmdició
Ramon y se aturà oi llindar de la porta.)
EDI8SÓN
;Ay! jay! jmare! jay mare!
ESCENA VIU
Els mateixos y Ramon.
RAMON
Bado, deixeulas à las oriaturaa ^que feyaP (desde la porta)
(Al veurer en Badà d Ramon com dissimulant se li acosta. Edissón fuig espantat.
Els dos estaran ja èn mitj de la escena) '
BADO
Dispensi, es el meu noy... que... com a' ha amagat d'estudi.
RAMON
Bé; {habent avansat cap al proceni) aixís y tot primer se 'Is
corretgeix d' altra manera, després si'reincideixen llavors se'Is
pot aplicar penas pitjors.
BADO
Com que un voldria que s' apliquessen ísabH després un se
sulfura....
RAMON •
Heu *3 retenirvos el geni. (ab molt carinyo.)
^
BAPO
lÓuan se'n bé de menal
RAMON
Es cuan fan tnes früyt els esforsos. No veyeu que si pegueu
aixis al vostreflU^que fareu ab ela que no vos ho siguinP Vaja,
vaja; jahosablajaque tenihumal geni, pro no 'm pensaba
tant. [eúrt sikl·lci.) ^Sembla que esteu capficat?
BADO
No senyor,
RAMON
Pà dias què llus veig tot sumi.
BAD5
^Que no cüííípleixo? {ab tó grave.)
RAMON
No hus dick això; pró... sembla com ai vos ne passés una....
ò com si esteíeu rumiant àlgún plan...
BADO
No senyor.
RAMON
No obstant... jo veig algo que 'fl anormal....
BAD6
No ho cregui.
RAMON
Vos mateix. Si teniu queixas exposeulas, pro:., no tracteu
de anar ab forsas ni imposicions que vos farían mes mal que bA
BADO
No «e res.
LA FONT-NOVA
-*^*^SÍ*-A. ]Nr XJ INT G I O &*WS^*^'**^
SE ALQUILA
COLESIO-ACADEmADES.LniS
ALMACÉN DE VINOS Y GRANOS
DE
^
X
FlazEkMayor, núm. 8
I
SAN JUAN DE LAS ABADESAS
J]
lis
(casa Borra)
Aritmètica—Càlculos mercantíles—Reforma
de letra, Ortografia, Correspondència y documentación.
Guentas corrientes.—Comercio—Francés—
Estudiós teorico-pràcticos para tenedor de Libros.
Conferencias particulares para las asignaturas de 2." enseSanza—Preparación para carreras especiales.
Paciència y esmero en la ènsenanza.
Calle Valencià 27,-1."
Camprodon.
DE 15 CABALLOS
de fuerza dentro d©
la población, con 6
sin lòcaL
i,
Para informes Siatach y
Vda. Sargatal Camprodon
Tipografia
DE LOS
PIRINEOS
UN SALTO DE;AGUA
y Cafè Papisien
P
cr»
^SPl© A i ü l ^ l
OmPIDOR
Valencià 37,—Camprodon
(PIRINEOS ORIENTALES)
, Establecimiento de ler. órden.—El mejor sitio de la
villa.-Plaza de la Constitución.-Cuartos ricamente amueblados.--Vastos salones y hermosos jardines.
|>Iaza del Dr. Robert, Camprodon;
ïargettts do todas cl ases—Facturas—Papel tin>brado—Prognunas
—Roglamentos—Circulares etc.
P r e c i ó s económicos.
SÀLÓN DE BAÍÏOS
G R A N Belogería de MTWi ^IfII
Se venden y componen toda clase de reloges à preciós muy reducidos.—Valencià, 19, Camprodon.
24
21
RAMON
Me sembla que falteu à la vritat.
BADO
Jo!...
RAMOIÍ
Vos que ve ho debeu saber, perquè heu pasat avis als treballadors.
BADO
(Potser en Pere) (àp.)
RAMON
Y ja fà dias que ho veig- y vos no cumpllu tot el jornal y,
vos ho dich francament Bado; 'm sabria molt greu que vos trovesehu ab un xàsco.
BADO
(Malehit Pere.) (ap<.)
RAMON
Tal com estan las cosas avuy, ab prou feynas y ab molts
mals de cap, podem sortirne. Tot està encarit, no 's fàn las
obras d' avans y me costan mea els materials qo' els jornals
que dono; de man«ra, que si la indústria se sosté avuy, es per
no tirar à ia misèria à tants treballsdors que qoedarían sense
pa demà que tanqués la fundició. Aixís es que, si res hi hà de
nou, exposeho de bonàs maneras; jo estich disposat à fer lo que
bonament pugui; pro si se 'm bé ab imposicions, me veuré
obligat à pendre una determinació radical.
BADO
3o\.... [ab confusió.)
RAMON
Vos mateix.
BADÓ
iMarxa ó si no't faré plorar à tú!
EDI88ÒN
jDeumen parel
BADO
- Ves. [ai ió gratè)
EDISSON
iTinch ganal
BADO
iTel Ves à robar.
{Li dona una bo/etaia y l'empeny à/ora; MiS'
són plorant sen vd cap al /ons quedàntse reeol'
tat (ít cara 4 la paret en el portal de entrada»)
EDIS85N
jÀy! |ay! jay! (sanfilótant) iüare meval {anant:en cap al
portal)
BADO
iDinerSi.... diners! (dirigintse al noy ^ue creurà qu'et /orà)
Ja 'n tindré Ja pro... falta la hndga^ falta que aquest amo sàpiga qui soch jo. {disposantsepera maraar.) Tinch d' agafar cor
per aquesta tarde. Oap à la Cantina à beurer, que he de parlar
molt clài (adonantsen del noy) Bncare ets aquiP
EDISSÒN
Doneume diners pare| jtinch ganal... La mare plora... y...
BADO
iMala neffada! Si no fuges imira que t' estaballaré '1 oap.
[ah tó grave y amenesantlo.)
Descargar