Researchers from the Cavanilles Institute discover that the

València, 29.10.14
Investigadors del Cavanilles descobreixen
que la iridescència dels senyals cromàtics
dels llangardaixos els permet evitar
depredadors
El cap blau dels mascles de llangardaix ibèric endèmic Lacerta
schreiberi es mostra molt intens arran de terra, per ser atractiu a
les femelles i competir amb altres mascles, però menys cridaner
quan és vist des de l’aire pels ocells
Investigadors de l’Institut Cavanilles de Biodiversitat i Biologia Evolutiva de
la Universitat de València i del Research Centre in Biodiversity and Genetic
Resources (CIBIO) de la Universitat do Porto han descobert que el mascle
del llangardaix ibèric endèmic Lacerta schreiberi utilitza la iridescència per
incrementar l’eficiència dels seus senyals cromàtics i, així, ser atractiu per a
les femelles i imposar-se a altres mascles i, alhora, evitar l’atac del seus
depredadors. Aquest llangardaix del centre de la península Ibèrica mostra
una coloració blava molt cridanera al seu cap i els científics acaben de
demostrar que el blau intens, el qual també mostra un gran component
ultraviolat, “és molt més perceptible a nivell de terra, per atraure amb més
eficiència les femelles, però des d’una alçada superior, el color queda quasi
camuflat amb altres tonalitats verdoses i marrons a fi d’evitar l’atac de
depredadors com ara els ocells”, explica el professor Enrique Font, coautor
1
del treball amb Guillem Pérez i de Lanuza, publicat a la revista
Naturwissenschaften.
La descoberta de la iridescència d’aquest llangardaix ibèric per part dels
estudiosos del comportament animal es va produir de manera casual, ja
que va sorgir de l’anàlisi al laboratori de les imatges capturades al camp.
“Vam comprovar que el blau intens del cap que observàvem a la natura no
es corresponia amb les tonalitats de la fotografia, així que vam tindre la
hipòtesi de l’existència d’aquesta iridescència adaptativa”, afirma Font.
D’aquesta manera, els investigadors van utilitzar mesures objectives del
color i models matemàtics visuals, aplicats a aus i a llangardaixos, “per a
saber com un ocell veu aquest rèptil i com els perceben els de la mateixa
espècie, amb perspectives diferents”, exposa Pérez i de Lanuza,
investigador adscrit actualment al CIBIO.
Enrique Font assenyala que la iridescència permet els llangardaixos
resoldre, “almenys en part, el dilema al qual s’enfronten tots els animals
que necessiten comunicar-se: aconseguir de manera simultània que els
seus senyals siguen molt cridaners i fàcilment detectables per als receptors
als quals van dirigits, però poc atractius per a altres, potencialment no
desitjats”.
EL VALOR ADAPTATIU DE LA IRIDESCÈNCIA
Aquesta recerca sobre del llangardaix ibèric endèmic Lacerta schreiberi és
la primera que evidencia diferències cromàtiques segons l’angle de visió en
l’ús dels senyals cromàtics en llangardaixos i, a més a més, és el primer
estudi que demostra la funció adaptativa de la coloració iridescent “basada
en la diferència de detecció per part dels observadors que poden explotar
els senyals cromàtics en funció de l’angle de visió. En conseqüència, aquest
2
estudi revela que la iridescència pot ser adaptativa també en aquest
context i podria haver evolucionat per relaxar el compromís que s’estableix
entre ser detectat pels destinataris d’un senyal i ser detectat per altres
receptor poc desitjables”, conclouen.
Enrique Font és professor titular del Departament de Zoologia i membre
d’Institut Cavanilles, on dirigeix el grup d’investigació d’Etologia
(comportament animal), l’interés del qual se centra actualment en l’estudi
de la comunicació animal, especialment dels llangardaixos. Per la seua
banda, Guillem Pérez i de Lanuza està especialitzat en l’estudi de la
comunicació animal en relació amb la coloració animal i la visió en color. En
concret centra els seus esforços en l’estudi de l’evolució de certs aspectes
de la coloració de les sargantanes, que són un grup molt complex i variable
que ens permet realitzar tot tipus d’investigacions relacionades amb el
color. En l’actualitat, estudia les forces evolutives que es troben darrere de
l’aparició i el manteniment dels policromatismes poblacionals al llarg del
temps.
Enllaç a l’article on-line:
http://link.springer.com/article/10.1007%2Fs00114-014-1224-9
3
Fotografia: Mascle del llangardaix ibèric endèmic Lacerta schreiberi. Guillem
Pérez i de Lanuza.
4
Investigadores del Cavanilles descubren que
la iridiscencia de las señales cromáticas de
los lagartos les permite evitar depredadores
La cabeza azul de los machos de lagarto ibérico endémico Lacerta
schreiberi se muestra muy intensa a ras de tierra, para ser más
atractivo a las hembras y competir con otros machos, pero menos
llamativa cuando es vista desde el aire por parte de los pájaros.
Investigadores del Institut Cavanilles de Biodiversitat i Biologia Evolutiva de
la Universitat de València y del Research Centre in Biodiversity and Genetic
Resources (CIBIO) de la Universidad don Oporto han descubierto que el
macho del lagarto ibérico endémico Lacerta schreiberi utiliza la iridiscencia
para incrementar la eficiencia de sus señales cromáticas y, así, ser
atractivo para las hembras e imponerse a otros machos y, a la vez, evitar
el ataque de sus depredadores. Este lagarto del centro de la península
Ibérica muestra una coloración azulada muy llamativa en su cabeza y los
científicos acaban de demostrar que el azul intenso, el cual también
muestra un gran componente ultravioleta, “es mucho más perceptible a
nivel de tierra, para atraer con más eficiencia a las hembras, pero des una
altura superior, el color queda casi camuflado con otras tonalidades
verdosas y marrones con el fin de evitar el ataque de depredadores como
por ejemplo los pájaros”, explica el profesor Enrique Font, coautor del
trabajo con Guillem Pérez y de Lanuza, publicado en la revista
Naturwissenschaften.
5
El descubrimiento de la iridiscencia de este lagarto ibérico por parte de los
estudiosos del comportamiento animal se produjo por de manera casual,
puesto que surgió del análisis en el laboratorio de las imágenes capturadas
en el campo. “Comprobamos que el azul intenso de la cabeza que
observábamos en la naturaleza no se correspondía con las tonalidades de la
fotografía, así que tuvimos la hipótesis de la existencia de esta iridiscencia
adaptativa”, afirma Font. De esta manera, los investigadores utilizaron
medidas objetivas del color y modelos matemáticos visuales, aplicados a
aves y a lagarto, “para saber cómo un pájaro ve este reptil y cómo los
perciben los de la misma especie, con perspectivas diferentes”, expone
Pérez y de Lanuza, investigador adscrito actualmente al CIBIO.
Enrique Font señala que la iridiscencia permite a los lagartos resolver, “al
menos en parte, el dilema al que se enfrentan todos los animales que
necesitan comunicarse: conseguir de manera simultánea que sus señales
sean muy llamativas y fácilmente detectables para los receptores a los
cuales van dirigidos, pero poco atractivos para otros, potencialmente no
deseados”.
EL VALOR ADAPTATIVO DE LA IRIDISCENCIA
Esta investigación sobre del lagarto ibérico endémico Lacerta schreiberi es
la primera que evidencia diferencias cromáticas según el ángulo de visión
en el uso de las señales cromáticas en lagartos y, además, es el primer
estudio que demuestra la función adaptativa de la coloración iridiscente
basada en la diferencia de detección por parte de los observadores, que
pueden explotar las señales cromáticas en función del ángulo de visión. En
consecuencia, este estudio revela que la iridiscencia puede ser adaptativa
también en este contexto y “podría haber evolucionado para relajar el
6
compromiso que se establece entre ser detectado por los destinatarios de
una señal y ser detectado por otros receptores poco deseables”, concluyen.
Enrique Font es profesor titular del Departamento de Zoología y miembro
l’Institut Cavanilles, donde dirige el grupo de investigación de Etología
(comportamiento animal), cuyo interés se centra actualmente en el estudio
de la comunicación animal, especialmente de los lagartos. Por su parte,
Guillem Pérez y de Lanuza está especializado en el estudio de la
comunicación animal en relación con la coloración animal y la visión en
color. En concreto centra sus esfuerzos en el estudio de la evolución de
ciertos aspectos de la coloración de las lagartijas, que son un grupo muy
complejo y variable que permite realizar todo tipo de investigaciones
relacionadas con el color. En la actualidad, estudia las fuerzas evolutivas
que se encuentran detrás de la aparición y el mantenimiento de los
policromatismos poblacionales a lo largo del tiempo.
Enlace al artículo on-line:
http://link.springer.com/article/10.1007%2Fs00114-014-1224-9
7
Fotografía: Macho del lagarto ibérico endémico Lacerta schreiberi. Guillem
Pérez i de Lanuza.
Researchers from the Cavanilles Institute
discover that the iridescence of lizards’
chromatic signals allows them to avoid
predators
The blue head of the male endemic Iberian lizard Lacerta schreiberi
is very intense in colour at ground level, to be more attractive to
females and compete with other males, but less striking when
viewed from the air by birds.
Researchers from the Cavanilles Institute of Biodiversity and Evolutionary
Biology of the Universitat de València and from the Research Centre in
Biodiversity and Genetic Resources (CIBIO) of the Universidade do Porto
have discovered that the male endemic Iberian lizard Lacerta schreiberi
uses iridescence to increase the efficiency of its chromatic signals, and thus
be attractive to females and assert its authority over other males, and also
to avoid its predators’ attack. This lizard, commonly found in the centre of
the Iberian Peninsula, has a striking bluish head and scientists have just
proven that this intense blue, which has a high ultraviolet content, “is much
more noticeable at ground level to attract females more effectively, but
from a greater height, the colour is almost camouflaged with other greenish
and brownish shades to avoid attacks by predators such as birds”, explains
8
professor Enrique Font, co-author together with Guillem Pérez i de Lanuza
of the research work published in the Naturwissenschaften journal.
The discovery of this Iberian lizard’s iridescence by these experts in animal
behaviour occurred by chance, since it emerged from the analysis at the
laboratory of the images captured in the field. “We found that the intense
blue of the head that we observed in nature did not match the colour in the
picture, so we hypothesised the existence of this adaptive iridescence”, said
Font. Thus, researchers used objective colour measurements and visual
mathematical models applied to birds and lizards “to know how a bird sees
these reptiles and how they are perceived by animals of the same species,
from different perspectives”, explains Pérez i de Lanuza, researcher
currently attached to the CIBIO.
Enrique Font points out that iridescence allows lizards to solve, “at least
partly, the dilemma faced by all animals that need to communicate: to
simultaneously ensure that their signals are very striking and easily
detectable by the recipients to which they are addressed, but unattractive
to others potentially unwanted”.
THE ADAPTIVE VALUE OF IRIDESCENCE
This research on the endemic Iberian lizard Lacerta schreiberi is the first to
provide evidence of chromatic differences in the use of chromatic signals in
lizards depending on the viewing angle, and also, it is the first study to
demonstrate the adaptive function of the iridescent colouration based on
the difference of detection by observers, who can exploit the chromatic
signals depending on the viewing angle. Consequently, this study reveals
that iridescence may be adaptive also in this context and “could have
evolved to relax the commitment established between being detected by
9
the target of a signal and being detected by other undesirable receivers”,
they conclude.
Enrique Font is a tenured professor in the Department of Zoology and
member of the Cavanilles Institute of Biodiversity and Evolutionary Biology,
where he leads a research group on ethology (animal behaviour), currently
focused on the study of animal communication, especially of lizards. For his
part, Guillem Pérez i de Lanuza specialises in the study of animal
communication in relation to animal colouration and colour vision.
Specifically, he is focusing his efforts on the study of the evolution of
certain aspects of the colouration of lizards, which form a very complex and
variable group that allows all types of research related to colour. Currently,
he is studying the evolutionary forces that lie behind the emergence and
maintenance of a population’s polychromatism over time.
Link to the online article:
http://link.springer.com/article/10.1007%2Fs00114-014-1224-9
1
Photography: Male endemic Iberian lizard Lacerta schreiberi. Guillem Pérez
i de Lanuza.
1