jornades d`estudis locals - Biblioteca Digital de les Illes Balears

XVI
JORNADES
D’ESTUDIS
LOCALS
INCA 2015
XVI
JORNADES
D’ESTUDIS
LOCALS
INCA 2015
Conselleria d’Educació i Universitat
Direcció General de Formació
Professional i Formació del Professorat
Amb la col·laboració de: XIMBELLÍ Centre d’Estudis Locals d’Inca
Comissió Científica:
Dra. M. Magdalena Payeras Capellà
Sr. Miquel Pieras Villalonga
Sr. Santiago Cortès Forteza
Sr. Gabriel Pieras Salom
Dr. Francesc Lladó Rotger
Dr. Joan Estrany Bertos
Sra. Magdalena Sastre Morro
Edició: Ajuntament d’Inca
Assessorament lingüístic: Servei Municipal de Normalització Lingüística de l’Ajuntament d’Inca
Disseny: Toni Cabo - Pointweb.es
Impressió: Agüera Estudi Gràfic
Dipòsit Legal: DL PM 276-2015
XVI JORNADES D’ESTUDIS LOCALS D’INCA
XVI
JORNADES
D’ESTUDIS
LOCALS
INCA 2015
Índex
Fàbrica Ramis: inspiració, influències, funció i impactes esperats
7
Ponència inaugural: Joan Ramis Pujol
Referències de la guerra de Successió al Llibre de consells de la
Universitat i vila d’Inca, 1705-1720
15
Els “Petits assaigs”: una campanya de Miquel Ferrà a Ca Nostra
(1911-1913)
29
Gabriel Pieras Salom
Francesc Lladó Rotger
El pontificat del bisbe Gabriel Llompart i Jaume a la diòcesi de Girona
41
Àngela Beltran Cortès i Santiago Cortès Forteza
La mort d'en Carratalà: incident i reaccions
47
Llorenç Payeras Capellà i M. Magdalena Payeras Capellà
Els primers 117 dies de la Guerra Civil. Antoni Mateu, del 18 de juliol a
l’11 de novembre de 1936
73
Miquel Pieras Villalonga
La mecanització del camp a Inca (1947-1970)
85
Jaume Binimelis Sebastián i Antoni Ordinas i Garau
Marcela Gil, Margarita Rosselló i Gabriel Perelló.
Tres dels primers mestres del CEIP Ponent
93
Antoni Aulí Ginard, Joan Cánovas Salvà i Jaume Soler Capó (AMEIB)
Evolució i localització de la població estrangera a Inca
als primers decennis del segle XXI
Joana M. Petrus Bey i Joan Estrany Bertos
4
103
XVI
Jornades
d’Estudis Locals
El monestir de Sant Bartomeu, estudi i avaluació d'un model de gestió
119
Bernat J. Mateu Morro
L’inventari dels béns mobles i gràfics del Teatre Principal d’Inca.
L’embrió per a la seva conservació i posada en valor
143
Magdalena Sastre Morro i Emmanuelle Gloaguen Murias
El fons del Museu del Calçat i de la Pell.
Bases teòriques i estudi preliminar
165
Sandra A. Rebassa Gelabert, Esperança Rosselló Hernández, Catalina Ginard Esteva
L'art gòtic a Inca. La pintura
181
Guillem Alexandre Reus i Planells
Les teules pintades a Inca, una nova troballa
195
Magdalena Sastre Morro i Bernat J. Mateu Morro
Els germans Gabriel i Llorenç Beltran Oliver.
Documents inèdits que es troben en el Centre de Recerca
i Documentació Històrico-Musical de Mallorca
215
Antoni Mir Marquès i Joan Parets Serra
Guitarra de senyoreta Antigua Casa Banqué de José Balaguer
223
Antoni Mir Marquès i Joan Parets Serra
Street art d'Inca. Inca street art
227
Aina M. Escobar Sánchez, Antoni Miquel Maura Antich i Catalina Mayol Salas
5
6
Figura 1. Fàbrica Ramis
Fàbrica Ramis:
influències, inspiració, funcions i impactes esperats
Joan Ramis Pujol1
1. Director de la Fàbrica Ramis i professor d’ESADE (URL).
1. Introducció
La Fàbrica Ramis té una llarga història. Fou abans Can Xilles, i va ser construïda al voltant dels
a s
a aurada e t
te i registres defi itius s re a se a datade c strucci si
d
Ga rie ieras a
i dica e a gu escrit ue a à rica r a e e t u c stru da ca a fi a
de dita dècada.
Ai te i u a uara te a d a s i icia s e e s ua s i a a er r ducci t ti a a à rica i
després gairebé cinquanta anys en què la família Ramis va desenvolupar el seu negoci de marroui eria e cara ue a r ducci a aturar se a a
i uedà ica e t u eg ci de e da
al detall. De fet, durant molts d’anys la Fàbrica va ser coneguda com “Can Ramis des bolsos”,
eg ci ue a ia c e at d
i a is rte a a a
a uesta egada s e registrat
per don Gabriel Pieras Salom.
7
XVI JORNADES D’ESTUDIS LOCALS D’INCA
A it a d cada de s
u a de es aus de a à rica u
gada er d
ra cisc
a is
Obrador a Mercadona, que hi va estar una dotzena d’anys. Arquitectònicament l’arribada de
ercad a a su sar u gra i acte a re r a de a au a e ir ac
a ada de
igaci
de er es arcades a a a a a de Gra
ia ta c
es t eure a a t grafia ue e ca a a a uest
escrit.
ercad a dei à a au ca a fi a de a d cada de s
i ai
r
rtu itat de re a te ar
s de a à rica
t egat te ia c e u s
e ts de gra i certesa ec
ica a ua c sa
dificu ta a a isua it aci de r ecte ue s aca aria due t a ter e A uest s e ce tre de a
conferència d’avui.
Com a anècdota vull dir que l’expedient de reforma de la Fàbrica data de l’any 2007, cosa que
stra a arga durada de r c s de aduraci ue a rtat a te ir de u a à rica a a ast de
tothom aquest any 2015.
2. Fàbrica Ramis: influències
2.1. L’arxiduc Lluís Salvador d’Àustria
u a is e ec gic de Ar iduc s u a i u cia c au de a à rica A arg de ci c a s i di s
e c te t de r ecte
E
aig der estudiar e r u ditat a figura de Ar iduc es se es
obres i conèixer molts dels llocs que ell
havia visitat i estudiat al llarg de la seva
vida.
L’Arxiduc quan visitava un lloc estudiava
di ers s te es er e e
e a
ra i a
fauna, la cultura, els costums, els paisatges,
l’activitat econòmica i així mateix l’arquitectura. Per exemple, en els llibres sobre les
Illes Balears dedica moltes pàgines a la
descri ci de cases carrers esg sies
monuments, etc. Tot això serveix avui en
dia d’un registre importantíssim per saber
com ha estat l’arquitectura tradicional de
les Balears.
De l’Arxiduc sorgeix la idea de voler
orientar la Fàbrica amb un cert sentit
u a ista de ua a cu tura a r aci
i la creativitat formen part.
De l’Arxiduc també prové el bosc que s’ha
dissenyat al pati de la Fàbrica, en el qual
Figura 2. Retrat de l’arxiduc Lluís Salvador
8
FÀBRICA RAMIS: INFLUÈNCIES, INSPIRACIÓ, FUNCIONS I IMPACTES ESPERATS
recisa e t se i a
e atge A uest sc re rese ta a ra de es es a ears i t ci c arterres
que mostren les espècies típiques de: bosc de muntanya, garriga, fruiters, hort i zona dunar.
Es era
ue e s a ts de es esc es e ugui isitar a fi d a re dre e s deta s de dits aisatges
2.2. Arquitectura sostenible i estètica de la simplicitat
A la Fàbrica també s’han aportat algunes solucions típiques de la nova arquitectura sostenible. Per
e e
e a ca e acci u ci a a tra s d u siste a de i assa a ca e acci de s stre radia t s
ta
asta t rigi a i c ista a se ecci de ateria s a seguit ai
atei a uestes autes
Finalment tots els mobles han estat dissenyats i preparats a la Fàbrica.
es autes est ti ues de a re a i itaci
are ser
t se i es t car e
i
ssi e e s
elements originals de la Fàbrica. Tot el que s’ha afegit és simple al màxim. Així es garanteix la
reser aci de aute ticitat de es ai A u ei u a i atge de it des de a rece ci ue
stra
e
sc a i u i aci i ter a de edifici d a u a es a a es i a atei te s a
sc
Figura 3. El bosc de l’Arxiduc
2.3. Emprenedoria social
La Fàbrica és avui un experiment d’emprenedoria social. Aquest concepte assenyala el fet que es
tracta d’una empresa amb tots els riscos habituals i la voluntat de voler crear valor social al mateix
temps.
er ta t a s ste i i itat fi a cera s i
rta t i e ri er a serà cr tic er eure si ai es t
aconseguir d’una forma estable. En realitat el model de negoci està organitzat de tal forma que les
accions corporatives que les empreses fan a la Fàbrica, celebracions, formacions, presentacions de
r ducte etc ser ei e er fi a ar acti itats cu tura s i a tres
9
XVI JORNADES D’ESTUDIS LOCALS D’INCA
2.4. Fàbriques de creació
A una ciutat com Barcelona el concepte de fàbrica de creació és ben conegut. A la zona del Poble
Nou existien moltes fàbriques que s’han anat rehabilitant al llarg del temps donant-los usos
culturals i creatius.
Aquestes iniciatives urbanístiques han tengut impactes molt positius al seu entorn immediat.
a à rica a is t a
u tat de ser u a à rica de creaci E desafia e t a assat er sa er
com adaptar-la a la idiosincràsia d’Inca i del Pla de Mallorca. El fet és que no sabem encara com
acabarà sent la Fàbrica en el futur, ja que tot dependrà de cap on la conduirà la gent que ens envolta.
2.5. Empresa familiar
a u acturas a is
s e resa ue està a darrere de a i iciati a de re a i itaci de a
à rica
i a is rte a a c e ar e seu ca c
a e re ed r a
es r s
don Francisco Ramis Obrador va continuar amb l’empresa i va mantenir amb cura la Fàbrica.
Els valors de l’empresa han estat tals com la feina ben feta o l’austeritat. A la Fàbrica Ramis tenim
ara a i usi de der a te ir a uests a rs i d a tres
3. Fàbrica Ramis: inspiració, funcions i impactes esperats
3.1. Inspiració
a i s iraci a darrere de a re a i itaci a estat c stru da a c a c a à rica actua s e
resultat d’escoltar molta gent. Cada persona que l’ha anada visitant ha aportat petites idees que fan
que sigui allò que és avui.
er e e
e e
sc de Ar iduc s rgei d u a re e i d e Gui e
errer E eure e at de
ciment va expressar el sentiment que allò havia d’acabar sent un bosc. A partir d’aquí sorgeix posar
conjuntament bosc i Arxiduc per fer un homenatge a aquest darrer.
a i s iraci e ai
atei de a isita de
ts edificis e
e àtics a di erses ciutats aci a s
i ter aci a s es ecia e t e s edificis i dustria s ue a a at i c r ra t di ers s us s e actua itat
3.2. Activitats i funcions
D’entrada la Fàbrica té les següents activitats:
- Fires i congressos
r aci
aci e resaria
- Coworking
- Agenda cultural
- Restaurant
10
FÀBRICA RAMIS: INFLUÈNCIES, INSPIRACIÓ, FUNCIONS I IMPACTES ESPERATS
El temps dirà quines d’aquestes activitats es consolidaran, quines disminuiran o desapareixeran, i
potser quines altres podran així mateix aparèixer.
Figura 4. Acte institucional duit a terme per la Fundació Es Garrover a la sala Piano Bar de la Fàbrica
A uestes acti itats t tes u tes e sa
ue su se u a c
i aci i
ad ra Es tracta e
realitat d’un experiment que podria inspirar altres iniciatives similars, ja sigui fent el mateix o tal
vegada diferenciant-se’n en certs aspectes.
3.3. Impactes esperats
La Fàbrica és una iniciativa que pretén tenir diversos impactes. En primer lloc, un impacte econòic u ti icad r ue ugui e eficiar a t t e u ici i e sa
ue si ac segui
rga it ar
gra s esde e i e ts ta t a isi i itat d ca c
a di à ica ec
ica es de eure e eficiades.
es r s rete e u i acte s cia a tra s a te ciaci d acti itats cu tura s i de r aci
Aquest és un dels fonaments de la iniciativa. Ara bé, per portar-lo endavant necessitam que es
consolidin els esdeveniments corporatius. El temps també dirà si això és possible.
i a e t e s atre ir e fi s i t t a e ci ar u
ssi e i acte es iritua degut e art a
est tica creada a a à rica ue e sa
ue t ser u a i s iraci er a a re e i i a c te
aci
a e esa e s a r a a a di i e sa
ue a a à rica te i u
ecte de e esa ue e s
fa veure les coses de forma diferent, amb un esperit més humà i menys materialista.
11
XVI JORNADES D’ESTUDIS LOCALS D’INCA
4. Fàbrica Ramis: projecte de rehabilitació i empresarial
4.1. Projecte de rehabilitació
a re a i itaci a te gut u a durada
t arga a
ta t de tres a s
es t i agi ar s
u a e eri cia esg tad ra A
s es re a i itaci s te e
ti es i certeses ue ca s uci ar
una per una. Per exemple, a l’inici del projecte vàrem descobrir que l’estructura necessitava reforç
i, per tant, es va haver de fer un projecte de micropilotatge que no havia estat previst.
Figura 5. La nau sud (planta baixa), en el moment en què s’instal·laven els micropilots
ua t a r ecte ca destacar a se a c
e itat A uesta e deter i ada er a gesti de e ui
d’arquitectes i de tots els proveïdors que van contribuint a l’obra.
a destacar a dificu tat de a gesti de r ecte d i sta aci s Ac
tat e e r ecte ass ir es u ci s fi a s ta s c
te eratures
temps contenir els costos no resulta senzill.
seguir u a certa s ste i i iua itat de aire i a atei
Per altra banda, és important esmentar els entrebancs administratius que acompanyen un procés
d a uest ti us E s er is s i ic cies s
a e ta s er a a
a rea it aci de r ecte a c
eitat de a a erassa i e s args ter i is d a r aci a a uesta a e tura u a ica s c
icada
A fi a de a re a i itaci
de destacar u a s rie d e e e ts ue c sidera
ue s re rese tatius d a uest edifici
- Les naus inferiors amb l’estructura de ferro i les voltes de marès.
- Les naus superiors amb l’original estructura de fusta.
- El pati que s’ha transformat en bosc de l’Arxiduc.
a ers ecti a de ati ue es t c te
ar des de carrer Gra
ia des de rece ci i des
da d s
ts a a a ta ri era
12
FÀBRICA RAMIS: INFLUÈNCIES, INSPIRACIÓ, FUNCIONS I IMPACTES ESPERATS
- Tot el reciclatge d’antics materials i mobiliari que s’han anat utilitzant a diversos espais.
fi a e t e disse i r ducci r ia de
i iari t ta e t rigi a de a à rica
4.2. Projecte empresarial
deu i agi ar arre cada actua de a à rica resu ta ta
u desafia e t es r s de
tres a s de re a i itaci
i arri a u a ica esg tats arad a e t ua
s e ergia es
necessita per impulsar el negoci en funcionament cal realment recuperar forces.
Des del punt de vista empresarial aquest projecte és innovador i, per tant, comporta incertesa. El
projecte, a més, suposa un endeutament considerable que s’haurà de reduir progressivament.
Per altra banda, la complexitat és augmentada pel fet que hi ha diverses activitats i cada una d’elles
t es se es c
e itats de gesti
E c
c usi
ca drà
ta ca acitat d ada taci
er
der dur e
r ecte e
resaria a
ter e
5. Conclusions
a re a i itaci de a à rica a is a estat t ta u a a e tura
r c s arg a
desafia e ts
c ti us E resu tat e sa
ue a a gut a e a a reser aci i a recu eraci de edifici a s
en si tota una victòria.
A
ta r a i itat a uest edifici aca i se t de A u ta e t e e utur i er ta t de
e
Potser ja ho sigui en aquests moments; així ho hem pogut sentir per l’acollida que en general li ha
d at a ge t Es ere
ue t t
e ugui gaudir i ue e ugue
eure e eficis i i actes
futurs per a tots.
13
14
REFERÈNCIES DE LA GUERRA DE SUCCESSIÓ AL LLIBRE DE CONSELLS DE LA UNIVERSITAT I VILA D’INCA, 1705-1720
Referències de la guerra de Successió al
Llibre de consells de la Universitat i vila d’Inca,
1705-1720
1
Gabriel Pieras Salom
Gabriel Pieras Salom
r
ista ficia
g si ca g ai c
Paraules clau: rei urats ta es decret eis ide titat
Resum. El present treball és un resum de les actes escrites al i re de c se s de a
i ersitat i i a
d ca
, que tenen relació amb la guerra que va ocasionar el canvi de la dinastia austracista
(Carles III) per la borbònica (Felip V). El regne de Mallorca deixà d’existir i es convertí en una província
del regne d’Espanya.
Keywords: i g c u ci r ta es decree a s ide tit
Abstract. This paper is a summary of the minutes written in the Llibre de consells de la Universitat i
vila d’Inca, 1705-1720. They have connection with the war that caused the change of Austrian dynasty
(Charles III) for the Bourbon ( Philip V). The kingdom of Mallorca ceased to exist, and turned into a
province of the Kingdom of Spain.
1. Extret del treball inèdit “300 anys de la pèrdua de la nostra identitat mallorquina (Regne de Mallorca) a Inca,
mitjançant les forces armades del rei borbó en Felip V (Que Déu hagi perdonat)”. Transcripció de les actes del
Llibre de consells de 1705 a 1720 de l’Arxiu Històric Municipal d’Inca, per Gabriel Pieras Salom.
15
XVI JORNADES D’ESTUDIS LOCALS D’INCA
1. Introducció
a guerra de uccessi deguda a testa e t de rei ar es
ue dictà dia d ctu re de
e a a e seu success r e
t de
ei
us
de ra a e i d A u degu te ir
u es rtes re ercussi s a ca
a rca
ca igua e t es a deca tar e rei ar es
er
a caure da a t es rces r
i ues de e i
de s cs
dia tr ar i r aci de a
citada guerra a ca ere e s i res de c se s de
e t
a eritat s ue a i re c rres
e t egides es actes i estudiades a
t t dete i e t es arau
es de s urats i c se ers a
ue de a e a
ue decidei e
uc assegurar ue s
i
a
i r aci es resu ei e i
sici de ta es e
a ca de at e a gu s a uts a s s dats e a
citaci de rei ar es
i des r s de a derr ta de rei e i
a gra i r aci ue i a s re a guerra de uccessi a a rca e s d a a c
i er
s
e s a situaci d ca E s c se s ca s de
e t desgraciada e t
s gaire ac arid rs
er
ue e egides e s a su sar a situaci
ca
a
c su tats e s i res sacra e ta s de Ar iu arr uia d ca re atius a s a s ue a de
a
resu ta ue
i surte
s de s dats i uers
rts e a guerra sa e t ue e
are
rir asta ts Estudis steri rs de d ar
s u a a uest tre a
diria i icia i de
ri era recerca ca
2. Especificacions generals
E rei ar es
a ài er dia de
e re de a
fi de rei e i
i aria a d ustria
r
dia de
e re de
te gu fi s
s e c a a ri era e t a a a t ssi a ri itat
E e seu testa e t ta cat dia d ctu re de
are i i Es erit a t tres ers es disti tes i u s
u ertader i de a g ri s ssi a erge aria
are de i i er Eter i e
ra stra i de t ts e s sa ts ce estia s es r s diu ue e d
ar es
er a gràcia de u rei de aste a de e d Arag de es ues ic ies de erusa e de Gra ada
de
ed de a cia de Ga cia de a rca etc
ei ue c
a
rta
t esca ar de a
rt i er ta t a e testa e t rde a i dec ara a se a darrera u tat it a a t a uesta escri tu
ra esta t e e seu
se E testa e t c sta de ca t s i u c dici
E ca t
diu resu it i e e cas de a car e se se successi
a de succeir e citat duc
d A u seg fi de de de ra a i a a a t ts e s s dits e t ts e s seus reg es ue e te gui i
rec egui c
e seu rei i se
r atura recedit de ura e t ue a de er d ser ar es eis urs
i c stu s de s reg es er u s a se a i te ci i ai c
a a au de a cristia dat de t t Eur a i
a a tra ui itat d a uests e s seus reg es
ue es a ti gui se re desu ida a uesta
ar uia a
a de ra a
a de succeir e dit duc d A u e t ts e s seus reg es i se
rius ai
erta e ts
a a c r a de aste a c
a d Arag i a arra i t ts e s de di s i ra d Es a a t t asse a a t e s
reg es de aste a aste a
e
ed Ga cia e i a Gra ada
rd a
rcia a
i
d Arag
a cia ata u a à s ic ia
a rca e rca
des r s de
rt ue e
i s act
serà de t ts e s e s reg es
ue ti gui i re i
citat duc d A u es digui i sigui rei c
es e tat duc d A u e seu rei i se
r atura r ietari de s seus reg es estats i se
rius
ia de
e re de
ria e rei ar es i seg s e Resumen de historia de Mallorca de
ere a e a i editat a e a it a
es are ce e rar a a rca dia de ge er de
a
2. Molts investigadors opinen que aquest testament fou falsejat.
16
REFERÈNCIES DE LA GUERRA DE SUCCESSIÓ AL LLIBRE DE CONSELLS DE LA UNIVERSITAT I VILA D’INCA, 1705-1720
a t ra cesc d Ass s i dia
de e rer a
ti si
s e es e uies i steri rs estes
u ars
ar
dedicades a e trada a adrid de
u rei e i
egi t e Cronicón mayoricence escrit er
a a er
uertes i editat a a a a
sa re
ue dia de ar dia ue arri à a t cia
d a uesta e trada es a ca tar u ted u i a a it es are e u e ar
tes fi estres ia
de
e rer de
es a ce e rar e e
r u a gra esta er a c r aci de rei e i
rga it ada er
a
raria de a t rdi ia
de dese re d rdre de irrei ra cisc
igue de ue
re
deti guts
es er ar ar c tra e rei e i
ia
de u i
u icaci de a guerra c tra
e erad r a g es s
a des s i a e cs ia d a ri de
es ere r gati es er a sa ut de rei
ia de u es a u icar a dec araci de guerra c tra rtuga i ar iduc ar es d ustria ura t
e es de u i de citat a
de a à e rei e i
u a su e ci er ate dre es des eses de a se a
c r aci a ciutat se e cusà er a
resa i escassetat de eg e de a rca er a ca de at
Seguint amb el Resumen de historia de Mallorca de
a e a sa re c
c te s d a er estat
r c a at rei e i
c e a a r ar se artit i i i a a r de ar iduc ar es ri ci a e t
e tre es c asses
s ai es de
e e irrei i e is e a de castigar a gu s seg ars i sacerd ts er
desa ectes a
u rei a
c a agradar e arca e t r s de tr es er a ar a a guerra ue a
a ia re e tat a a e su a a ue Arag
ata u a i a cia s a ie dec arat artidaris de
ar iduc a
a a adia de a a a a ar i er es uadra de ar iduc ar es i de a à ue es
retessi E irrei ia de e sar a a a a a r de e i
i u gru ca ita e at er a ad r ru s
a a r de ar iduc es a retre a a citada es uadra e sa ue are es cases de s artidaris de rei r
a crit de ra ti ers i ga s E c te de a e à e
de rei ar es
es a ssessi ar de
a rca i es are desterrar e s fide s a e i
a c rt de rei ar es esta a a arce a
a
ar iduc ar es u e egit e erad r i es a r duir a au d trec t ue resta
a au i
assegurà e g er a s
r
s ata u a uedà e c sa de tractat i u asset ada
e tre ue
a rca es a te ia fide a ar es
a
arce a es ret a
r i a stra i a a
e
irrei ar u s de u seguei resisti t e a iat es uadra de e i
a ada e ca a er As e d 3
dese arcà a a a
ga E s s dats dese arcats a ca a e a it i des r s ca a A c dia
uerida a uesta es tr es a a a a ue ta
es ret a rei r
e ecret de
a a ta de
e eg e de a rca ueda c
ertit e r
cia i es u i ersi
tats i es e
u ici is a figura de irrei desa arei i surt e ca ità c a da t ge era E r cu
rad r reia ueda su stitu t er i te de t a eia Audi cia ue s e atei te s
se
tic
es c
drà d u rege t ci c i istres i u fisca
ueda diss t e Gra i Ge era
se E s
urats i c se ers ta t de a a c
de s
es e egits a sac i s rt assara a ser regid rs i sera
e egits er a eia Audi cia
3. Claude François Bidal d’Aspheld (1665-1743). Cavaller, marquès d'Aspheld I mariscal de França. Després
d’intervenir en el setge de Barcelona l’any 1714 es dirigí al darrer reducte austracista, Mallorca. Desembarcà a cala
Ferrera de Santanyí el 15 de juny de 1715 amb 10.000 homes i aconseguí derrotar la resistència de la guàrdia
costanera mallorquina. La capitulació va tenir lloc a Alcúdia, dia 20 de juny. L’exèrcit invasor anà dia 23 de juny cap
a sa Pobla, Binissalem i Ciutat. Dia 28 del mateix mes el cavaller d'Aspheld, amb el seu exèrcit, se situà davant
Ciutat i col•locà el seu exèrcit vora la Real i el seu quarter general a Can Granada. Dia 13 de juliol la noblesa de
Palma sortí a cavall de la ciutat i es reuní amb el cavaller d’Aspheld a Son Forteza. Es dirigiren a la Porta de Jesús,
on els esperaven els de la ciutat de Mallorca. Tots plegats i escortats per dues fileres de soldats amb baioneta
calada entraren dins la ciutat que havia capitulat. Es dirigiren a la Seu, on el bisbe i el Capítol esperaven d'Aspheld,
i entonaren un tedèum… Desapareixia el Regne de Mallorca… D’Aspheld exercí com a capità general i fou
recompensat pel rei Felip V amb el toisó d’or i el marquesat d’Aspheld. Mallorca es convertí en una província del
regne d’Espanya, centralista i unitària. El successor d'Aspheld, marquès de Lede, tractà amb tanta duresa els
mallorquins que, des de París, d'Aspheld hagué d’intercedir a favor dels illencs davant Felip V. (Resum. Antoni
Marimon Riutort (Autors diversos, 1994: 122; GEM, I, 253); ARM, Arxiu Torrella, armari 9, plec 71, f. 228-232).
17
XVI JORNADES D’ESTUDIS LOCALS D’INCA
3. Organització de la Universitat i vila d’Inca
rga it aci de a
i ersitat i i a d
de a ea Audie cia de e
de a
seis de ar de i setecie t s die
ca a ri ci i de seg e
a a s de a ue a a ta
rca esta ecida r su agestad c
ea
du a de die
seis
at e reia
uraria de
à
a r
uraria de
à
it a a
uraria de
à de c
uraria de
à de
rad rs
e estra s
se ers de
à
a r
se ers de
à
it a a
se ers de
à de c
se ers de
à de
rad rs
e estra s
se ers de a ciutat
stassa
a ari de a i a
d rs de c
s dic c a ari
tes
sada de utge e carregat de a
4. Un exemple d’elecció de càrrecs
In dei nomine, congregats i ajuntats en la nostra Universitat i Vila… per efecte de fer l’extracció dels elets
de batlle (Jurats o Consellers), en la forma acostumada… fou obert el caixó de les matrícules pel dit
Senyor Batlle i així mateix fou oberta la bossa dels elets de Balle i posada la mà dins la mateixa per un
minyó de tendre edat i precedit per lo nom del Pare, del Fill i de l’Esperit Sant…
Així mateix fonc determinat per dit Jurat Major, la persona de l’honor Joan Siquier, Balle Real… amb
blanques y negres, nemine discrepante, salvo un vot.
E apres fonch … per lo Jurat Onofre Rubí la persona de Miquel Prats i passat amb faves blanques y
negres per la major part…
5. Un exemple d’acta de consell
Die 25 7bre. 1705
Congregats i ajuntats en la Sala de la nostra vila i Universitat d’Inca (Incha) los honors Joan Capó
“Queto”, Onofre Rubí, Pere Josep Morro i Antoni Martorell “Corb”, jurats de dita Universitat, amb
assistència de l’honor Joan Siquier, Batlle Reial i los honors Consellers: Antoni Garriga “ferrer”, Antoni
Llompard “fuster”, Antoni Scanelles d’Antoni, Bartomeu Balle, Guillem Bisellach de Pere, Guillem Coll,
Jaume Palou “fuster”, Joan Michel Arrom “Notari”, Joan Pont “gerrer”, Joan Ramis “ferrer”, Joan Reure
4. Arxiu Històric Municipal d’Inca. Govern. Llibre de consells, 1705-1718.
18
REFERÈNCIES DE LA GUERRA DE SUCCESSIÓ AL LLIBRE DE CONSELLS DE LA UNIVERSITAT I VILA D’INCA, 1705-1720
i Mesquida, Joan Tortella “gerrer”, Miquel Llompard “Catrí”, Miquel Prats de Joan, Pere Planes “Punta”,
Rafel Llobera, Rafel Llobera de Rafel, Rafel Ramis de Miquel i Sebastià Garí.
Per efecte de tenir consell i tractar coses útils i necessàries a la mateixa. I aquí mateix fou proposat per lo
Jurat Major en nom de sos socios Jurats dient: Honors Senyors i Savi Consell lo perquè se ha manat
congregar i ajuntar a Vs. Ms. es per a dir-los i representar-los...
...i discorreguts los vots d’un en altre, com és costum, fou conclús, definit i determinat, nemine discrepante…
Festes Joan Calafat i Antoni Capellà.
6. Batles reials 1705-1720
au e i uier
a
a
uet
a
ard de art
a
ard
eu
a
a
ge
cti e t de at e reia
a
eure i
as uida c
a i uier
ag ar
e
arc errer
ia
de u
cti e t de at e reia
de
cti e t de at e i
i ue A er
i ue
a
ag
ar
rta t a ara reia
tari
rats de
a
7. Jurats de 1705 a 1720
A t
i
art
A t
i
art re
A t
i
art re
A t
i a es ir
atiu
r
Ar au ere
art
eu a e
art
eu errer de
sta
ra cesc
Ga rie
i
Ga rie
art de er
i
Gui e
ise ac de art
Gui e
ere
au e
a rata de
a
eu
ar
19
dia
e
de sete
rta e t t
de
re
cti e t de at e reia
XVI JORNADES D’ESTUDIS LOCALS D’INCA
au e
a es
a
uster
a
uet
e
a Garau d A t
a
assi i
a
i ue Arr
a
r
i
ic
tari
rr
a
ere
de irasset
a
t
a
rats de
a
a
a
ge
a
eura i
as uida
a
rte a
errer
rdi e
ag
u
àssar de
ar
i ue
e
i ue A er
tari
i ue
rats de
i ue
a is de
a
s dic c a ari i urat
a r
re
re u
ere
se
ere
ere
rr
art
a
eta
rte a gerrer
ae
i estre
era de Greg ri
rte a
8. Consells que tenen relació amb la guerra de Successió
14 de març de 1706
El Jurat Major exposa que els moradors de la mateixa pareix mos trobam amb necessitat de blat per
remeiar les mateixes... que se faci prevenció de 600 quarteres de forment.
24 de maig de 1706
...deslliurar talles per pagar lo ordinari i també lo extraordinari... és precís conduir oficials... que los honors
jurats condueixin dos oficials amb lo mateix salari que l’any passat.
12 de novembre de 1706
...és per dir-los i representar-los com moltes viles han fetes demostracions d’alegries per Nostre Rei Carles
Tercer i per això informa que nostra vila també mateix facin semblant...que los honors jurats vagin a Su
Eccia. i Plenipotenciari per efecte que se facin les demostracions i alimares de que sien possibles deixant
lo demés a respatlles dels honors jurats.
20
REFERÈNCIES DE LA GUERRA DE SUCCESSIÓ AL LLIBRE DE CONSELLS DE LA UNIVERSITAT I VILA D’INCA, 1705-1720
3 de desembre de 1706
...és per dir-los i representar-los una lletra que ve servida de Su Ecca. Del Plenipotenciari de Sa Majestat
de nostre rei Carles Tercer, en la qual narra moltes coses de conveniència pel bé públic de la part forana...
que dos dels jurats vagin a informar-se amb lo dit nostre advocat...
26 de gener de 1707
...presentar-los una lletra que havem rebuda dels Magnífics Síndics Clavaris de la Part Forana... que
suposat que Su Ilma. del Sr. Virrei desitja aconsolar dita nostra vila d’Inca... per ço se supliqui a Su Sra.
Ilma. sia servit minvar los gastos així de balle i oficials.
30 de març de 1707
...una lletra que se nos han enviada per raó de quatre cavalls... deslliuram el modo que se han de pagar per
ser precís haver-los de comprar... que los honors jurats comprin els quatre cavalls pel servei de Sa Majestat
el Rei nostre Senyor.
13 de juny de 1707
...que és precís dur oficials... que se conduexin dos oficials i amb salari de 10 lliures a quiscun.
22 d'octubre de 1707
...a circa el gasto que han fet los soldats en aquesta vila... que se vagi al Sr. Virrei per veure si se podrà
recobrar lo dit gasto.
23 de febrer de 1708
...que a la quartera, dijous passat, hi havia poc blat, unes catorze o quinze quarteres... que los senyors
jurats vagin a Su Excel. del Sr. Virrei perquè sigui servit de donar la providència necessària.
28 de maig de 1708
...per la necessitat en que es troba nostra vila i la precisió de lliurar talles per pagar lo ordinari i lo extraordinari... que se lliurin sis talles... s’han de conduir oficials i amb quin salari... que se conduexin dos oficials
a respatlles dels honors jurats.
25 de juliol de 1708
...que Su Ilma. del Sr. Virrei ha fet fabricar unes ordinacions per fer guardes marítimes i, en vista de lo
qual, nosaltres fins avui havem cobrat dels moradors d’aquesta vila i que tenen obligació de pagar 10
dobles per persona, però que no basta per pagar dites guardes d’Andratx i Valldemossa per haver avançat
el preu de dites guardes en 18 ll... que les guardes se paguin dels fons comuns de dita Universitat per no
haver d’inquietar altra vegada les persones...
18 de setembre de 1708
...fou presentada una proposta despatxada per lo Sr. Virrei Plenipotenciari de nostre Rei i Monarca
Carles Tercer... que nostre Rei està molt apretadíssim per los gastos que ocasionen les guerres que
ordinàriament s’observen com és notori, espera que Vs. Ms. se dignin fer algun donatiu voluntari que serà
molt del gust del dit Nostrom Rei i Monarca Carles Tercer... que se donin 200 lliures del Comú de dita
Vila... per lo susdit donatiu voluntari... que se pagui l’interès a aquell que vol ajudar-nos per afavorir a
nostre Monarca Carles Tercer, nostron Rei, que Déu guardi...
21
XVI JORNADES D’ESTUDIS LOCALS D’INCA
18 de març de 1710
...allotjar les cases de la vila del Mercat per ordre del Jutge de Corts... Que s’allotgin dites cases i se tregui
posada pel Jutge.
30 de març de 1710
...que se cerqui un apossentador per apossentar al Magnífic Sr. Jutge de Corts i demés ministres de la
Règia Cort Criminal, amb un salari de 15 lliures amb un llit nou, dos matalassos, tres màrfegues noves
de cànyom i dos llensols per apossentar al Sergent Major de la Part Forana quan vengui a passar mostra
a la nostra vila, com també oli, carbó i candeles...
31 de març de 1710
Queda nomenat apossentador el jurat Miquel Prats de Miquel amb les obligacions escrites d’oli, carbó,
candeles, llit nou, dos matalassos usats, tres màrfegues i dos llensols usats.
22 de maig de 1710
El jurat Miquel Prats de Miquel renuncia al càrrec.
14 de setembre de 1710
...el mal que fan en aquesta vila els bestiars de llana com tocinos (porcs) en els sementers, en els arbres,
empelts de figueres, vinyes... en detriment del Rei Senyor Nostre, que Déu guardi...
12 d'octubre de 1710
...subcidi a les guerres de nostre Rei i Monarca Carles Tercer per medi de Su. Ilma. el Virrei, ha remès lo
Sr. Francesc Mora, capità d’aquesta vila... i demana un diner voluntari de ser possible... Que se doni el
donatiu voluntari, 125 lliures, que demana nostre Rei i Monarca Carles Tercer.
7 de setembre de 1710
...necessitat de sembrar algunes terres del terme de dita vila per haver estada la collita molt tènua... tenim
moltes terres sense sembrar en perjudicis particulars i del Rei Senyor Nostre.
12 de novembre de 1710
...la vila pot comprar 500 quarteres de forment d’allà on sigui millor i més ben vista als jurats i que el blat
sigui repartit no superant les 2 quarteres...
25 de maig de 1711
...deslliurar talles per pagar ordinari i extraordinari. Que se deslliurin 5 talles...
25 de juliol de 1711
Més... és per notificar-los com lo dit Jerònim Maymó, Secretari de la Cúria de la Capitania General mos
ha remès una lletra missiva en la qual demana que li pagui aquesta Universitat i Vila 50 reials castellans
per los despatxos d’haver fet elecció de Capità de les Armes de dita vila en la persona del Sr. D. Pedro
Mora i Orlandís... i discorreguts los vots... si les viles tenen obligació de pagar i en tal cas dits honors jurats
de dita vila paguin dits 50 reials castellans en el dit Maymó... Item el jurat major, Joan Reure, dóna
lectura a una petició del Sr. Dr. en quiscun dret, Miquel Massanes i Joan Massanes en la qual demanen
que se paguin quatre talles amb els seus interessos... Discorreguts los vots... que suposat hi ha altres
22
REFERÈNCIES DE LA GUERRA DE SUCCESSIÓ AL LLIBRE DE CONSELLS DE LA UNIVERSITAT I VILA D’INCA, 1705-1720
persones que habiten a Ciutat i se los ha acomodat a pagar quatre talles, que per això s’acomodin los dits
Massanes a pagar quatre talles des del dia de Cinquagema prop vinent en avant, en tant en quant són
habitadors a Ciutat, ells o els seus successors, hagin de pagar aquests talls...
19 de desembre de 1711
...és per representar-los unes Ordres de Su Ilma. el Sr. Virrei de data del 18 del corrent en les quals ens
posa obligació de recollir soldats en cases on puguen habitar aquells en un reial castellà quiscun i dos a
l’oficial comandant i si és necessari prevenir algunes màrfegues, com se senyala en dites Ordres, i com no
tenguin expedient de llensols ni flassades, Vs. Ms. desliberaran lo que més convingui així per dit gasto
dels dits soldats com per lo que més se pugui oferir... se fassi una talla al clavari corrent pagadores dins
tres dies per pagar el gasto de cada dia als soldats i lo demés s’oferirà en respecte del que importa gastar
així per màrfegues i flassades... se deixa a discreció dels dits honors jurats, imposant obligació en el
clavari de contribuir cada dia lo que s’oferirà pagar per lo sobredit efecte... Més sabran com el Tinent viu
en la present vila d’Inca nos ha intimat que per major conveniència dels moradors de dita vila troba servir
a lloc reconèixer alguna cosa regalar al Capità que viu a Ciutat, amb ànim que aquell en nosaltres serà
bon mèrit el donar alguna cosa del gasto dels soldats... que se deixi a disposició dels honors jurats facin
de regalar aquell del modo los pareixerà.
19 de febrer de 1713
...com sabran Vs. Ms. com la Casa de l’Hospital General pateix molta necessitat conforme la Lletra que
se llegirà a Vs. Ms. en la qual se demana un donatiu voluntari ... en paga de la Talla General, com així
fou resolt en lo Gran i General Consell d’aquest Regne, com de si se narra en la lletra signada pels
Magnífics Miquel Prats de Joan i de Melcion Salom, Síndics Clavaris de la Part Forana... que se donin
béns comuns i de nostra vila d’Inca, 25 ll. a l’Hospital General.
6 d'abril de 1713
...es vingut D. Josep Gilabert per demanar diner voluntari pel servei de nostre Rei i Monarca Carles
Tercer pel gasto de dites guerres,,, que se doni de béns comuns de dita nostra vila per via de donatius
voluntaris pels serveis de nostre Rei i Monarca Carles Tercer, 125 ll.
4 de març de 1714
...tenim 60 quarteres de farina en la present Sala d’ordre del Sr. Virrei... Se vengui a preu corrent...
1 de febrer de 1715
...és per dir-los i representar-los com lo Sr. Virrei ha remesa una Ordre en que diu que nostra vila elegesca
número de paisans qui convindran al Capità que ha enviat, los quals ensenyats en el maneig de les armes
estiguin promptes per quan seran... per anar en el paratge i que siguin mantinguts per nostra vila... que la
nostra vila i moradors de la mateixa, estam promptes per el servei de Sa Majestat, en quant sigui necessari sacrificar vides i hisendes, del major fins el menor, quan Su Ecca. mana pel servei de nostre rei Carles
Tercer, que Déu guardi. De tot lo qual s’ha tocat lo present acte ab aeternam memoriam...
2 de març de 1715
...e més fou proposat per dit Jurat Major, en nom de los demés socios junts, dient: no ignoren el gasto tan
excessiu com s’experimenta per la instrucció de les guerres i lo clavari corrent no té talles dirigides per
pagar el dit gasto que s’ofereix cada dia... que se deslliurin dues talles...
23
XVI JORNADES D’ESTUDIS LOCALS D’INCA
14 de març de 1715
...manifestar ordres i manaments del Sr. D. Tomàs Forteza, marquès d’Urgell, que ha deixat manat que,
sense dilació, enviem 150 homes amb ses armes i tres cabos qui los governen, a la part marítima entre la
ciutat d’Alcúdia i Artà i siguin mantinguts per nostra vila per espai de quinze dies... i discorreguts los
vots, fou conclús, definit i determinat que los honors jurats paguin 500 ll. al menor fur que trobaran per
distribuir aquelles per servei de Sa Majestat, com és pagar els homes qui aniran a la marina... així de les
entrades com de les eixides per dit efecte de mantenir els homes qui aniran a campanya per los 15 dies ha
destinats Su Exc. amb ses ordres previstes que s’estimen en 2 s. i un pa de munició a cada home...
10 de juny de 1715
...és precís deslliurar talles per pagar lo ordinari i lo extraordinari com són els gastos en soldats...
14 de juny de 1715
...les notícies que tenim així del Sr. Virrei com també dels Senyors Governadors de la part forana... les
veles que s’han descobert a la part d’Andratx i en vista de dites ordres han marxat a la part marítima
d’Alcúdia, en el lloc determinat a dita nostra vila, algunes persones amb son capità i altres oficials i
judicam s’hauran de gastar moltes quantitats de diners per pagar dites persones que han marxat i les que
judicam hauran de marxar i també mateix comprar blat per fer pa per los mateixos, i nosaltres no tenim
a la caixa dels dipòsits més que circa de 4 a 7 lliures... que los honors jurats prenguen 500 ll. a interès i
en cas que no en trobin en via d’interès, los prenguin per un encarregament al menor fur que trobaran, les
quals s’hagin de distribuir a tots els qui aniran a la marina per necessari del seu gasto, i no essent molta
necessitat no es puguin gastar d’altra manera i per lo sobredit efecte se donin atribucions que seran
necessàries per lo sobredit efecte, firmant les actes que així mateix seran necessàries, de tot lo qual se ha
tocat lo present acte ad aeternum rei memoriam...
17 de juliol de 1715
...que los honors jurats cercassin 500 ll. per via d’interès o les prenguessin per encarregament, les quals
s’havien de distribuir a la gent de la vila d’Inca a la part marítima, així amb diner o en pa... no havem
trobat diner ni per via d’interès ni per encarragament i trobant-nos en les influències que s’han experimentat, en vista de lo qual hem usat d’alguns medis de manllevar en via d’emprest algunes quantitats de
diners de moltes i diferents persones i, també, hem fet arreplegar blat i ordi en algunes possessions del
terme com d’alguns particulars de dita vila als quals estam devent les quantitats de dit forment i ordi dels
qual s’ha fet farina, que està patent en la present Sala, qual s’ha fet per la prevenció que nos fou manada
per lo nostre generalíssim de les tropes del Rei Felip Quint... que los honors jurats prenguin per via
d’encarregament en el menor fur que trobaran i que se tornin els diners a diferents persones i el romanent
i lo demés gasto ordinari se pagui mitjançant pòlisses contra els clavaris...
26 de juliol de 1715
No hi ha res significat si tenim en compte que ja depenem del rei Felip V.
12 d'agost de 1715
...Que en lo present Consell s’han presentades i dirigides al Clavari Major les talles ordinàries i extraordinàries i no s’han pogut pagar les extraordinàries com és la Talla General, compartiments, bagatges de
5. Jean-François-Nicolas Bette i Croix, marquès de Lede (Castell de Lede. Països Baixos espanyols, 1668 Madrid, 11 de febrer de 1725). Noble, polític i militar flamenc-espanyol actiu durant els regnats de Felip V i Lluís I.
Favorable a la causa de Felip V, participà a l’expedició contra Mallorca l’any 1714 i amb la capitulació d’aquesta
illa en fou el primer capità general el 1715.
24
REFERÈNCIES DE LA GUERRA DE SUCCESSIÓ AL LLIBRE DE CONSELLS DE LA UNIVERSITAT I VILA D’INCA, 1705-1720
carros, matxos, etc. i així és precís lliurar més talles...
...i discorreguts los vots fou conclús, definit i determinat per les dues terceres parts, que se lliurin dues
talles al clavari corrent a més de les sis que en el Consell se li feren lliurar per pagar la Talla General i
demés gastos que s’han oferit i s’ofereixen a dita vila...
21 de setembre de 1715
...és per a dir-los com és precís lliurar més talles en el Clavari corrent per efecte de pagar les talles que ha
resolt el Gran i General Consell...
3 d'octubre de 1715
In dei nomine... tots consellers de dita universitat i vila... e aquí mateix fou proposat per dit jurat
Llompart en nom de los demés sos socios dient: Honors Senyors i Savis Consellers... lo perquè se ha
manat congregar i ajuntar a Vs. Ms. és per notificar-los una ordre de Sa Excel·lència el Marquès de Lede5
que se llegirà davant Vs. Ms. que és del tenor següent:
"En conformidad de la orden con que me hallo de Su Majestad (que Dios guarde) para disponer que en
este Reyno que se executen las demostraciones de honras, lutos y exequias que se practicaron en la muerte
de la Serenísima Señora Reina Dª Mariana de Austria6 en manifestación y sentimiento con que Su
Magestad se halla por la incomparable pérdida como la que reconoce en la muerte del Serenísimo Rey su
abuelo,7 mando a Vs. Ms. que por lo que toca a esa villa dispongan se proceda en todas las fúnebres
demostraciones que Su Magestad sea servido mandar, previniendo que lo que habrán de executar de alçar
un tablado delante del altar mayor de diez pies de alto con las gradas necesarias, al qual se ha de cubrir
de vanta negra y sobre él se pondrán el ataúd cubierto de un paño de tercio pelo negro y encima de éste
una corona y cetro dorado circundado de veinte y cuatro hachas y arriba se pondrá un dosel de vanta negra
y poniendo a las hachas tarjeta con el escudo de las armas de Francia, celebrando una Misa Mayor de
Requiem y Oficios de Difuntos. Para la cual dará el Sr. Obispo8 la orden necesaria previniendo a Vs. Ms.
que a este obsequio fúnebre deberán dar disosición para que se execute desde el día 10 hasta el 23 del que
viene tomando el día que les pareciere para su execución, concurriendo Vs. Ms. con toda la justicia
vestidos de negro con capas largas y excepto el día 19 que es el que cumple años Su Magestad, que Dios
guarde, y siendo justo y propio del celo de Vs. Ms. hagan las demás demostraciones de alegría de tan feliz
día, mandarán cantar una Misa Mayor por la prosperidad de Su Magestad y de toda su familia y, a su
fin, se cantará el Te Deum Laudamus en acción de gracias de tan feliz día, haciendo que en la misma
noche de pongan luminarias en todas las casas, advirtiendo a Vs. Ms. que con toda la justicia asistirán
con los moradores a esta función. Que Dios guarde a Vs. Ms. muchos años. Castillo Real de Mallorca a
23 de Septiembre de 1715.
El marqués de Lede.
Al Bayle y Jurados de la villa de Inca"
I discorreguts los vots d’un en altre, com és costum, fou conclús, definit i determinnat, nemine discrepante,
que se faci tot lo contingut just a les Ordres Su Excel·lència el Marqués de Lede dels 23 de novembre
6. Marianna d’Àustria (Wiener Neustadt, Àustria, 22 de desembre de 1634 – Palau d’Uceda, Madrid, 16 de maig de
1696) fou reina consort d’Espanya (1649-1665) com a segona esposa de Felip IV i regent (1665-1675), i mare del
rei Carles II.
7. El rei Felip V era nét del rei de França Lluís XIV, el Rei Sol. Nascut dia 5 de setembre de 1638 a Versalles i mort
dia 1 de setembre de 1715 als 77 anys d’edat, i 72 de regnat.
8. En aquells moments era bisbe de Mallorca Atanasio de Estarripa Tranajauregui, des de dia 23 de juliol de 1712
fins a 5 de juliol de 1721.
25
XVI JORNADES D’ESTUDIS LOCALS D’INCA
proppassat i així en raó de les presents així pel túmulo de l’Església Parroquial com per la caixa de nostra
Universitat. Que los honors jurats passin a Ciutat per lo necessari pel dol... de tot lo qual s’ha tocat lo
present acte... Festes Sebastià Oliver i Nicolau Bujosa, missatges d’aquesta vila.
10 de maig de 1716
...Se necessiten lliurar talles... que se deslliurin.
3 de novembre de 1716
...que se faci una talla general pel servei de Sa Majestat i un compartiment per la casa del Sindicat... el
clavari corrent no té més que set talles que tan sols basten pel gasto ordinari, quedant molt poc per a
l’extraordinari, i per això, és precís lliurar més talles a la providència que més convingui i fer l’elecció de
la casa per posada de jutge... Que se lliurin tres talles i els jurats facin pagaments de lo que estan devent
de quarteres velles, sense dilació...
27 de maig de 1717
...que se lliurin sis talles més... el Jurat Major diu que seria convenient per les guardes se pagassin per
“excusar enfados”... que se paguin.
2 de setembre de 1717
...el Síndic Clavari demana ser pagat de tot allò que li deuen per raó de talles generals que se feren en anys
passats o que li donin una bona partida per bestiar i altres gastos... els clavaris estan al corrent del que se
demana... supliquen tengui paciència ja que s’aniran pagant del millor modo i manera...
26 d'abril de 1718
...que el dia 19 del corrent se nos ha intimat pagar dins pocs dies la meitat de la Talla General deslliurada
pel Gran i General Consell i que són 444 lliures, 15 sous i 5 diners... la meitat dins un mes i l’altre dins tres
mesos, conservant-se la dècima... que se digui com fer-ho...que suposat que el Magnífic Síndic Clavari
s’ofereix per solucionar dita Talla General i fa gràcia de la dècima, que se li pagui l’interès de tot el temps...
24 de febrer de 1720
Primera acta on ja no consten ni jurats ni consellers. Hi ha regidors.
...ajuntats i congregats en la Sala de la Universitat i Vila d’Inca los honors Joan Reure i Mesquida, Jaume
Siquier, Joan Rayó “Àngel” i Rafel Llobera de Gregori TOTS REGIDORS DE DITA UNIVERSITAT
I VILA, amb l’assistència de l’honor Jaume Siquier, Balle Reial lo corrent any...
...és per dir-los que el dia 24 de novembre de 1719 nos entimaren una lletra que pagàssim la meitat d’una
talla que havíem lliurada de 32.000 peces de vuit i a 17 de febrer de 1720 nos han intimat a pagar l’altra
meitat de les 32.000... Fou conclús, resolt i determinat que los REGIDORS passin a Ciutat a cercar
diners i si no en troben a interès que cerquin per via d’encarregament...
15 de març de 1720
Fou proposat per l’honor Joan Rayó “Àngel”, dient Senyors Regidors, ja saben Vs. Ms. que passàrem a Ciutat
jo i lo regidor Llobera i no hem trobar diners i a 7 de març de 1720 tinguérem junta amb lo Molt Il·lustre
Sr. Intendent i digué que los Regidors, quiscun en la seva vila, tenguin junta per veure si venien a bé que la
Casa del Sindicat prengués diners per pagar les 1.000 peces de vuit i la Talla General... Hi vénen a bé.
26
REFERÈNCIES DE LA GUERRA DE SUCCESSIÓ AL LLIBRE DE CONSELLS DE LA UNIVERSITAT I VILA D’INCA, 1705-1720
18 d'octubre de 1720
...és per dir-los que hi ha alguns moradors qui clamen que en no donar blat per sembrar no tenen possibilitat de sembrar aquest any... que prenguen blat a discreció dels Regidors amb la millor i major comoditat
que se trobarà....
9. Altres temes particulars que surten al Llibre de consells. 1705-1720
re a car isseria d
ra
a de
E ecci
Ad
ca
at
s de at e reia
s de es c u
ecessitat de
urats c
se ers c a aris
stassa
es de edra de a a a a de esg sia arr
d rs de c
tes etc
uia
at
estes de s atr
s
ig ar actes
agar ei es
estre de
uig d
ca
tiguers ue c
re
e a e ts de
ere es
issers ue de e si
ra d u ter
egre de d
aga e ts a s ui tre a e
er
r asa
a ia
às er u e s sacerd ts ugui a ar a s e terra e ts
er a i a
ra de Esg sia
ra de ca a s
e a e t de
cessi d a
estres de ca e a
i es a ra cisca s i d
re es cases de a
res a
assar
uig d
i ersitat i i a d
es uci
s
ra de r
it a
ca a
ercat
ca
stra a a i a a càrrec d u
E ecci de càrrecs
i ica s
it a
arge t
a
r
a tr d i s
a t a es
a
ues i egres
a er a esg sia arr
uia
res ies
a
e ar di ers er c
rar
at
10. Conclusions
es actes de a
i ersitat dura t a uests a s a u te
t eu e t e ca i de
ar uia Es
ar a
t c de guerra a s s e e s
e ts de a c
uesta de a rca er art de es tr es
de e i
es de eure aga e ts a s s dats ue a ira a a ari a e tre A c dia i Artà er
c te ir e s i as rs
ue e
egit c
e s s dats a itare es cases articu ars i ue erduda
a guerra i g er a t e rei
r
s a d e tregar es ar es de c es u a ts i es ta a ts
a
c e dei at de eure c
desa arei e e s càrrecs de urats i c se ers er uedar c
er
tits t ts e regid rs
27
Es ar a
t de ta es
dir di ers E certs
e ts egi t es actes e te gut a i ressi
ue
assa a res ue t t a a a segui t igua e s ue
era ai
a
ec
r at c
es
s de urats c se ers at e reia i regid rs
ca ie gaire i ue s e ser e s atei s
ueda
t er i estigar E s a ca sa er ui ere e s urats i c se ers ui s
s te ie i c
i ie
gua e t e s i res de de u ci s de Ar iu arr uia d ca ar e
ci
i au
istat de
rts a causa de a guerra e tre a d s à d s
Es ere
es i
estigaci
s de a re aci de a
i ersitat i i a d
28
ca a
a guerra de uccessi
Els “Petits assaigs”: una campanya de Miquel
Ferrà a Ca Nostra (1911-1913)
Francesc Lladó i Rotger1
d ct r e
i s fia er a
ad
t ai c
Paraules clau urgesia cat icis e re igi
ra
tica educaci
Resum La tardor de 1913 Miquel Ferrà és destinat com a bibliotecari a Gijón. D’allà estant, començarà
una sèrie de campanyes a periòdics mallorquins, a més d’altres accions a favor de la llengua i la cultura
del nostre país.
La seva col·laboració a a
stra van ser una sèrie d’escrits amb el nom genèric de “Petits assaigs”,
dirigits a la burgesia inquera i al públic al qual arribava la revista de Duran. Ferrà, que en aquest cas
utilitzava el pseudònim , intentarà influir sobre aquesta burgesia, educar-la i denunciar els seus
defectes en assumptes com la família, la moral, l’educació, la política i la religió, i els proposarà canvis en
les seves actituds. Amb la comunicació pretenem donar a conèixer aquests escrits que va realitzar entre
1911 i 1913.
Keywords
urge isie at icis re igi
ra
itics educati
Summary In the autumn of 1913, Miquel Ferrà is allocated as a librarian in Gijón. From there, he will
begin a series of campaigns on Majorcan Journals and other actions in favour of our country’s language
and culture. His collaboration with Ca Nostra consisted in a series of writings with the generic name of
“Petits assaigs” headed to the Inca’s bourgeoisie and to the Duran's magazine readers. Ferrà, who uses the
pseudonym Iv, will try to influence this bourgeoisie, educate it and reveal its flaws in affairs like family,
morale, education, politics and religion and will propose them changes in their attitudes. With this text
we pretend to analyze these writings published between 1911 and 1913.
29
XVI JORNADES D’ESTUDIS LOCALS D’INCA
1. Introducció
a tard r de
i ue errà s desti at c
a i i tecari a Gi
a à esta t c e arà u a
s rie de ca a es a eri dics a r ui s a
s d a tres acci s a a r de a e gua i a cu tura
de
stre a s
e a u a ca a a a a r de cata a is e a Sóller i escriu ta
a La Última Hora u s artic es
er ta de c scie ciar a urgesia ciutada a i des ertar a de a se a i acci
a se a c a raci a
Ca Nostra a arà a
u a s rie d escrits a
e
ge ric de etits assaigs dirigits a a urgesia
i uera i a
ic a ua arri a a a re ista de ura E a uesta c u icaci d are a c
i er
e s escrits ue a rea it ar e tre
i
errà t e e c
te c
se re a ui
ic es dirigei e e s seus escrits i er ta t e s artic es
te e u t i u c ti gut di ere ts a s de Sóller o La Última Hora A es res Ca Nostra dirigida er
i ue ura era u a re ista de caire
u ar re igi s i tradici a ista E s seus ect rs a ie seguit
es idees de rras i ages s re e cat icis e tradici a ista igat a cata a is e i e c se ü cia
ere ta ta cats c
e s i tegristes er atie
tes de es rs e ers e i era is e caracter s
ti ues de s cat ics de
e t a a t a uestes rs use c
a ar a a de e sa i atac a e e ic
t
s ue a r ia aute ticitat
er c
atre a uesta actitud ta cada errà ar arà a s seus escrits de re igi i de c
a de res
dre e s cat ics da a t e s us c rre ts i era s i aics
ue a c asse s cia ue egei a re ista s
a etita urgesia cat ica i uera a esa a d a gu a a tra ciutat
e a r u errà i te tarà
i uir a uesta urgesia i de u ciar e s seus de ectes e assu tes c
a a ia a
ra educaci
i es actituds
ti ues re igi ses a
s de r
sar s ca is
a tre de s te es de errà serà
educaci de a dita urgesia
errà e ia cada es e s etits assaigs a ura
er a egades e direct r de Ca Nostra e s ce sura 1
a ca a a es r
ga des de fi a de
fi s a ri ci i de
a gu s d a uests escrits a e ar àre a artic e E ri er cat icis e s cia de i ue errà ue
es t tr ar a llibre Miquel Ferrà, el poeta compromès i ue us rec a a
er c
etar a uest
ectiu d a uesta c u icaci s
strar e c ti gut de s re erits escrits de errà eure c
errà i te ta a ue e s i uers i e s ect rs de Ca Nostra re essi u a r aci
ra est tica
re igi sa i
tica er ta de rea it ar se c
a ers es c
a ciutada s i c
a cat ics
t seguit a a it are a
s deta a uests artic es i er a
s c aredat e s di idire e te es
1. Segons es desprèn de la carta que li escriu el 31 de juliol de 1912, la qual palesa la clara adhesió de Ferrà a
l'autoritat eclesiàstica i la finalitat dels “Petits assaigs”. També hi podem apreciar la llibertat que dóna a Duran per
adaptar els seus articles, sempre que els signi ell, i també les seves indicacions sobre el que convindria publicar
al setmanari i la línia que hauria de seguir:
“Benvolgut amic: pot ser féreu bé de no publicar el meu darrer article. Ignorava lo de la creuada d'Orihola y no
hagués volgut que s'interpretás com una censura de les direccions dels bisbes, cosa que estava molt lluny del meu
pensament. Per cert que m'agradaria veure la carta del Bisbe nostre: pensau reproduirla?
Comprenc que son atrevits els meus punts de vista, però crec que hi ha mals que amb l'educació del gust se
combatrien, y que, sense pecar de temeraris, cal també estar alerta a fomentar excessivament l'encongiment y la
covardía. De tots modos, feis sempre y amb completa llibertat, dels meus articles l'ús que la prudencia vos dicti.
[...].
Si creis que hi ha en el meu derrer ensaig alguna cosa que dita en altres termes puga esser oportuna, vos autorís
desd'ara per modificarho com vos sembli y donarho coma cosa de redacció o amb la vostra firma. Si no, deixauho corre
y no vos ne preocupeu més.
[...] Respecte al caràcter de Ca-Nostra, vos ja sabeu el meu criteri: deixar anar els enemics y elevar el nivell moral
y intelectual dels nostres, crec que això condueix més que res a la victoria. [...] De tots modos, la tònica de Ca-Nostra se ressent més de monjil (ja sabeu que jo amb vos gast un llenguatge franc) que de agressiva. Tant de bò
gastassen tan poc verí altres diaris catòlics! Llàstima que no'n fasseu un setmanari honrat y popular que resultás
bona prempsa sense dirho.” (Carta de Miquel Ferrà a Miquel Duran: Gijón, 31-VII-12.) La podeu trobar a “Cartes
de Miquel Ferrà a Miquel Duran (1907-1914), VII Jornades d'Estudis Locals d’Inca, Inca, 2007, p. 208. El número
de la revista de juliol d'aquest any no inclou l'habitual ”assaig” de Ferrà.
30
ELS “PETITS ASSAIGS”: UNA CAMPANYA DE MIQUEL FERRÀ A CA NOSTRA (1911-1913)
2. Educació moral individual i familiar
e
ue a a a
ra i di idua errà r ug a a uita c tra e essi is e i es res
rtes
tra e s
e ts e u a
u tat es ara it a er s u deure actuar i
dei ar se e dur e
essi is e Ai a
res i es i res
rtes 2 g sa es arau es e a g i ues ue a car s
d i i er ai s a de te ir es erit se re a u t d actuar
e ue a a a a ia re ut a ri ci a e t d s de ectes ue de ie ser a itua s e es a ies
a r ui es d a ue te s a ar cia i a eresa i a ei eria de s fi s es ecia e t e s de es
t i des r s e s fi s i
gaste
c asses ri ues A artic e Ec
a critica a ar ue esta ia
t t E fi r dig argu e ta
s e càstig de a ar i a uest atei s u r dig er u a
a
se a r a es ui a d esta iar dei a erdre a ri uesa
i
sa
e de eg cis atre it i
ge er s ue s er es gra s rtu es A egades re e i a errà
a ar gasta e seu atri
i
a d ar a fi u t t de isser u a it a carrera de ga du ua
auria estat i r iure
gada e t i a r fitar e fi e e efici de a a ia i d e
atei er u i stru t c
e ie t
e t e e ue a de sa er t t
i e a r essi de s
are auria a r s e c stu de tre a ar
errà c sidera ir ica e t a uest c stu
s
ra it ad r ue t ts e s ser
s ue esc ti u
dese ei at a
auria ac seguit diu
a i itat e re
r essi a ue s u a
t
d i gress s segura s re t t e
rada
er de u t t t a
a egria de r s erar e r i
es rs d esser ti e e
er ua ue c sa u es u ca ita ue a es ue t ts e s d ers
er aca ar artic e r ug a a ertadera ec
a u es art de gua ar
t
de gastar
ge er sa e t a
r fit
ue i icia a
u a defi ici ir ica i
er a tra a da critica e s ga du s a artic e E s ag s
i agi ati a
e t de s ag s u a idea
se re usta E s ag s s s i t i es de icades
s
i ses a e ui a a tas a ri a de c ce trarse e u tre a c cret de ua se ca se t t
d u a A uests se s e
r ar s i t e s i rs r
sits ue ai te e
rces er c
ir
eguei die t ue e gru
s dig e de c
atir s e d a ue s at ts ui r ete
ui r ete
i
ate e a · ts ue te e
a dis sici er a t t er uede a it a ca
desi usi ats
er u
s a sa ut s t etre a u a disci i a
A a se a cr tica arri a a afir ar ue es stres a i ies s e ser u e ce e t criader de ag s
e ta ue
ts ares a e ace e s seus fi s ue e s sara a tre a ar er a e a a ue
es c
ei s auria de dur a ter e
c
u càstig si c
a r cedi e t educatiu atura i
se i E
sa ue educaci t c
a fi a itat e se ar a iure a ser aut
i es de a a ui
t iure i astar se a si atei esse t fi de casa rica
ue aur e d e e ar e
c
sti a
errà si
a a r s a s t etre s a tre a
c ti ua er iure
e e t ca es r arse sacrifi
carse sa erse tractar a si etei a
e erg a a
duresa si de er
rec a a uggerei c
a
terà ia a udar e ga du er caritat i esti aci
iga t
er edi d u a c acci ig r sa
e
te t se se c te
aci s a a ecesitat a a s de ue es circu sta cies de a ida e i s eti
es as ra e t reure de
erer s i tra s rtar a de es rea itats ateria s e e ua e s
a tres s a
gut er e
er aca ar diu ue e fi ue t tre a ar i
tre a a
aurie de
a te ir e s seus ares a ue e er udi ue ac stu a t a iure se se er res i e cree i e te
er a a ida c sa de a ua es e edirà e dia de de à
a tre de s te es de a s rie d artic es de Ca Nostra s a d a E u artic e a
a uest t t 5
a i esta ue a su esti aci de a d a s u a de es ta ues
s etges de t ta a
e tut i i
c
2.
3.
4.
5.
Ca Nostra, 162, 16-X-11.
Ca Nostra, 163, 1-XI-11.
Ca Nostra, 176, 2-III-12.
La dona”, Ca Nostra, 15-II-13.
31
XVI JORNADES D’ESTUDIS LOCALS D’INCA
r duei re ug à cia ritica a ga a teria c
a actitud i crita i a tar ue se s se tir
dis e sat e arit a
a se a es sa se s a e ir a
edat de a d a i s
ida de t t si a uesta
s de c asse u i er ai
adduei errà a ga a teria
s u atri ut ca a eresc a ser es
d i i u sig e de res ecte a r s a a d a c
a era i es ta s s u
e atge ur a a
e esa a ue s aca a a
a satis acci d u a etit i eri r
Ataca seguida e t a i uresa de a
e tut descrita i ustigada er
st i es c
erses ue
i s ira u a d a e a a a
e tut ascu i a i a ue s se
rets i a e sats ue es rte c rtesa
e ta
ad a
e de certa sici s cia er ate te se se ca escr
c tra
ra
d u a a ta
ra c c u artic e e
sa t ue a
de
er d i crites c rtesies er
e ga ar e ga ar s e tres a d a sia c siderada c
a car de aer desit ada e re uda
arrec ada a rida
e tut ui ta se rti a
e a erei er si
e e t e s dictats d eg ista
c arda atr e ad ra de s d i s
3. Religió
i i ue
stra errà res ecte a a uest te a a e
sàre a E ri er cat icis e s cia de
i ue errà citat a teri r e t A u
s e resu ire E a uests artic es critica a a ca
de c sci cia de
ts cat ics a i eficàcia de educaci re igi sa a idea a surda
u · a ue es
t de a it rgia a
sica a s te
es e s ser
s Ai
de
eure a artic e a e igi 6
r
u aute ticitat de cristia is e e r t de s atacs de s cristia s a s seus e e ics r ug a
ue s a d a ar a a su stà cia s a dir a es
ts i es i ere es ue s e s i res a ts e s
E a ge is es cartes de t au i e re iari Ai s a de er a
u i itat i e c u i a
Esg sia er se tir a eritat de a re igi i e
c de d ar a e e
e d ar i restigi da a t
e
a
a dig ificaci de es erit i de es a i estaci s re igi ses
A
s critica a ue es ers es re igi ses ue uti it e e s atei s r cedi e ts ue a ser ir
7 critica e
es ers es ue c
ate e de e sa de s seus ri ci is A artic e
a ca
a ge t
re igi sa e ici c
a t ts e s es a
s de dreta ce tre i es uerra a uid r i a i
t cia
eg s e e r e a re igi s
t
s ti i
s r u d ue e ue es discutei a ar a e t
i a a re sa s
ir e ca d idees i e c r d u ur se ti e t cristià errà a u a crida a s
cat ics c scie ts er u e re gui a tasca de acificar i assere ar e s es erits i dur s a
regi s
s a tes i
s ures a ict ria
està e a i
cia diu si e a ietat i e a
r a d es erit
A artic e
resa de cu tura re igi sa 8 c sidera ue ei u
de rea itats s ides i si es
ers es re igi ses
c s ide a se a idea i e seu se ti e t re igi s a uests s es aira e tre
a ue es rea itats r ug a u a
da cu tura re igi sa u s id dri e t de es erit a ase de
E a ge i de sa t au de sa t Agust de s i res a ts i de s gra s estres de Esg sia
errà
s critica si
ue sa e e
es d i stituci s ue seg s e seguei e e ertader
es erit re igi s c
a
gregaci de
rat ri A artic e
rat ri de a t e i
eri e gia
10
a se a se i esa a ger a r i es erit de ri ers cristia s es erit ue c s a a
E a ge i
6. Ca Nostra, 185, 4-V-1912.
7. Ca Nostra, 202, 31-VIII-12.
8. Ca Nostra, 10-I-14.
9. Ca Nostra, 31-V-13.
10. Explica també que un dels càrrecs és el de sagristà, que es cuida d'encendre i apagar llums, en contraposició
amb els “abanderados i comisarios jefes de seción” d'altres organitzacions catòliques. També elogia el fet que el
rés sia quasi tot en llatí, que el cant sigui de Verdaguer i que el germà que projectà el retaule de l'església tengués
l'instint encertat de no fer-lo pseudogòtic. Es refereix també a Barcelona, on els artistes cristians són amics de
l'oratori i on la capella de l'Orfeó Català canta a la missa del diumenge alternant amb el poble.
32
ELS “PETITS ASSAIGS”: UNA CAMPANYA DE MIQUEL FERRÀ A CA NOSTRA (1911-1913)
i u
gust i c scie t d e
atei
r i de ue a
e a arist cràcia de a u i itat
rese t a ess cia de a d ctri a de es s
es idees s re re igi de errà s ade üe a es
es circu stà cies i a s us c rre ts eur eus
er e e
e a gra s e gis de
a er i de carde a e
a a ui ua ifica c
dues ures i
11 ta
e gia
sti
arist cràti ues g ries de
rat ri A E a t are i a cu tura de s cat ics
tut at ic de ar s a ua e a a a escrit u a carta errà a se es es arau es de a a e e
se tit d ar ar e s cat ics a
u a s ida cu tura re igi sa i ai es r duei a ata u a gràcies a
a i ificaci ue a ia su sat e cata a is e er
a a rca i a a tres cs d Es a a iu
ue e s cat ics es a
s a iscut assa de egaci s
a ad r it di s e d g a c
di s
u a ca er a de re ugi aga a t se a es eritats a s utes se se ca cura de c
re dre es er
a er de e sar i a e t r ug a ue e s cat ics s i teressi er a cu tura
4. Les lectures de llibres i periòdics
educaci a i iar i e atei cat icis e ta cat ue critica e cara ese
t e errà i c sta
t detectar e uci ue e eri e ta e
ic
re dre ue
ica actitud ssi e s a de
ca i c ti u i a esar ue s
s ert ue e s seus ect rs c ti ua e sa t ue u s ri ci is
i a
i es a
ssi e a te ir se tegre di s u
ue ca ia c t ua e t E
c s à cia a se a actitud da a t es ectures de eri dics i i res diss e ts s e cara d u a
rud cia e agerada s ret t si caue e
a s de ect rs ue
te e a uests ri ci is cris
tia s atura e t
e arre ats
er a tra a da critica a a ca de re e i i r u ditat ta t de s ui escriue s re te es re u
ci aris c
de s ui tracte te es re igi s s A
s idea it a a ig rà cia de a ge t se i a
ue er a e es asa e u s ri ci is cat ics ta
eter s i i c
i es se se a te ar se ue
e rea itat
s c du a a es res a e
taci i a caci uis e
e ae
sa t ue i a
errà tracta s ret t a uesta üesti a artic e
e es ectures 12
dues c ses ue c tri uei e a a r aci d u
e e ue egei i e ue dei a de egir
ta
ue e are d u escri t r de seu te s
s a ia egit a
ia i afir a ue u a ectura ta
se i a i su sta cia
t drir
t es erit A ai
i c tra sa a
ue s estudia a s i stituts i
a a
i ersitat ue er a e s u dest r a a ertadera ci cia
i a ue t tes es ectures de
assate s s u
stac e a a r aci ertadera i raci a de es erit i ue a a era de egir
i estudiar d a ui e dia s a surda er u a s tret e cat r e a s es c e a a egir a
curi si
tres de asc
a e t tes es de
tat a sa a t t e ue e a a à
ues
e · es de
sic
e i e rig Qué es el arte? de
st i u a Sonata de a e c
u
a at de Cuentos semanales u
i r t d u a esseta s re El origen de las especies
t ai
argu e ta
ega di s
à i a d u estudia t de uart a
ta c
i cau si ueda esc at
arre at c
ce t i
di
is
s e desig de cu tura
ser a errà e ue guia a uests ect rs si e ue rras i ages
deia u a c cu isc cia u desit i
derat d e ci s
es ue tr e
er a tes ac
a at
a
e àstic a t ta ectura i u a re a aci
s ue u a e i i it aci de es erit E s se ti e ts
ra s c ti ua es diss e t t i edi t ue s i c r ri a
ue a
gut i gerir
11. Ca Nostra, 14-II-14.
12. Ca Nostra, 165, 1-XII-11.
13. Sens dubte es tracta de Zola.
33
XVI JORNADES D’ESTUDIS LOCALS D’INCA
E resu tat fi a s c c u
a ar uia de t ts e s ri ci is i ci s ti ues
s e e e ta s
A c ti uaci
i
sa e a r ue te dria ass ciaci d u idea
ra i u idea art stic urs i
a er assi i at a
i r i esse cia e t cristià de a iteratura re igi sa a
s e i ar
i s
de a c àssica i a
s fi a idea itat de a
der a er aca ar c essa ue i se
a u a üesti
di ci er i
rta t i dig a d estudi er art d educad rs erita es de ca c ar de c cie cia
des erta i
er
ra istes sure cs i er ea es a s se ti e ts est tics
e
sa ue educaci a tiga de s
es era
s estreta er
E u a tre artic e E s eri dics
s s ida i ue a
der a s aga i su erficia A uesta ri itat de s stres te s
i a t
c
a causa e tre d a tres e s eri dics a re sa e ge era s u age de a ertadera cu tura
er u
i struir a ge t e se a t i de t t i arat E resu tat c c u
a estat ue i i
e s estudi s s i aug e ti e s erraires
Argu e ta t t seguit ue e s i a ts a re e a egir a s diaris ue des ue s i e tare
ts a
a a d at a ectura de i res i ue a uests er ser
s asse ui es se s asse
e de cada dia
s E it r afir a
s ue a re sa a arri at a ser u a ecessitat i e s
e de ser ir fi s
i t t er c
atre e s seus a us s
errà rec rre a
i i d u is e ue deia ue si sa t au t r a a seria er e
sar ue se auria
d i itar
e et ue escrigu s a a
a re sa si
a t es erit i a dig itat de es se es e st es
i a ue e ur r eri d stic a et a a s cat ics
sa
e s seus atacs si ta
er u e s a
igat a de e sar se a
es atei es ar es i e s a e c a at e s icis de educaci
de eri dic su erficia itat a
g tica d a cd tes s ci gia er a ista ui res e s r e
es se se e car s artic e
tic de r aga da
s i s irat e
a arc ue er a caritat
e a g ica
u ris e a acà i t tes es r u es de a gust art stic i iterari
ts a uests
icis afir a res
e a egades
s a a a ta d e e aci de es erit ue a a igradesa de
se tit est tic Aca a artic e critica t es à i es e
tades er
s uasi e c usiu d a uestes
ectures i asse a a t s
ts d idea itat cristia a
s a u da ts i
s ures
15 de u cia ue
ts de s ui uti it e a uest ter e i ar e
E u a tre artic e
u tura
u ar
ai
atei de u garit aci de a ci cia i d educaci de a d a e te e u a idea errada i
c
e a d ar a
e uatre ide tes i a a d a uatre icis i te ectua s de s ue it r i
escaue
ritica des r s a i i teca circu a t d u Ate eu de cràtic ue està r ada er
e es
tes egades erdes i a tis cia s i e s direct rs d a uest Ate eu c
ts de re u ica s
cà dids creue ue edu ue e
e E ica t t seguit ue i a ge t ue creu de
a e ue
a ue ue a egit dues d t e es de
e es s
s cu te ue ui
a egida ca
e ta
ue te drà
s idees er ue
i ser ira
s ue er te ir es
s e u ades a ue
c
tarà r a e e t a
a gu s ri ci is ce tra s er igar es i rde ar es E ca i
a
te a u
e se i
t te ir a uests ri ci is se se sa er egir i escriure A uest te drà e
ca c ar e c rrecte re ut arà i sti ti a e t
ue uga i tr duir u des rdre e es erit se
drirà de su stà cies assi i a es esse t susce ti e de t ts e s er ecci a e ts i te ectua s
a tre ert r at er
etats
assi i a es a irà des rie tat d u a idea a u a a tra es t r arà
sectari d u a c
a
ts a ar uistes
Afir a a rs ue destruir ar
i sa r aci cristia a de
e e cara ue sigui it a a t
i res s ci gics
s ra de cu tura si
de ar àrie u tura si tetit a errà
dir
cu tiu i
es t ta ar u
se rat er tirar i a rs d e tes i a e t c e ta ue e s
i te ectua s eg ti s de t tes es te d cies ue sa e estudi i es r ue c sta arri ar a e sar
14. Ca Nostra, 190, 8-VI-12.
15. Ca Nostra, 199, 10-VIII-12.
34
ELS “PETITS ASSAIGS”: UNA CAMPANYA DE MIQUEL FERRÀ A CA NOSTRA (1911-1913)
er c
te r i i eure a c
e itat de eca is e de
es riue
da e ui e dies a
uatre c er cies i uatre
e es a a des
ta de s re di e ts
s e e e ta s de esc a ri ària
errà t u a isi e cara assa ta cada e e s ri ci is de a re igi c
es cr ti ues ue a a a eugeresa de s eri dics i de a ge t ue
t es
s ta i
ta s d u a gra actua itat
d a uesta cu tura ad uiri
er u s
es a cats ta
a s uta e t
s er
ri ci is c ars i ar a se se
5. Crítica a la democràcia
E
a uests a s errà critica rta e t a de cràcia
a ar a e tària si
e c ce te
atei
a se a cr tica està
t d ac rd a
a de iet sc e a u siste a ue ega er i i es
i ries se ectes e de e sa de a edi critat errà deu a er egit e fi s a e a a tra s de es
traducci s de a
araga i c
a uest e treu e s as ectes ue
s s a uste a a se a ide gia
i re ut a e s ue i se
e es uerra s i re uci aris actitud ta
t r e ir i directa e t
de a i u cia d Euge i d rs ue e a uests
e ts a e atei ti us de cr tica
a üesti s tractada s ret t a artic e ecat de de cracia 16 ue errà i icia die t ue a
e uci a e derr car es e es arist cràcies ue a a ie et r u
rits er caure i
e a
crear de
es i i rs efi ei a de cràcia c
a ar àrie se se gra desa i eri de es
sterga e s
a ries u gars s re es i ries se ectes 17 a ai a edi critat adduei
es erits de eres su eri rs
ua t a s cat ics c e ta ue
a c
atut certes a i estaci s er
a ist ue s i fi
tra a di s es r ies fi es E ica ue arist cràcia de es erit s r ada e s se ectes e s
esc its e s i rs e t ts e s rdres e cara ue surti de
e i ue a ue à i es
es
ge t su eri r ue dirigei i a ue e s cat ics ca i e c
e s c traris guiats er uatre
eri distes i uatre rad rs de
ti gs afir a er de strar
ue
ts de s i t rs de
retau es
c ei erie
aurice e is
ts d escri t rs de re istes
c ei erie au er ai e
i u s a s i Er est e i e s c ere cia ts ue c a e c tra a cie cia i ia
a
egit e carde a e
a E
sa ue es gra s figures c te
rà ies de cat icis e reste
i c u icades de
ic cat ic ue es re aci a e ca i a
edi critats
u itats es ua s
s
se a t t ca i a es rie taci s de
stre is e er u e s seus u s
arri e a a uestes
a i estaci s ta a tes a de cràcia c c u
s di a es c ses a tes e s reu i i su rdi
aci c tra t t e ue u tra assi e s i e s de a u titud
er a tra a da critica a i sufici cia i ada i resu ida de ge t ui s arri ada de ressa i er
t ts e s it a s i ecessita cu tar e s seus de ectes a se a a ta c
eta de r aci u es
tes
rà cia a tres su erficia modernista derrera u a a arie cia a arat sa seguei
E
e r cedi e t de a se ecci es sustituit e de arri is e
t es rs ue deur a
e ca i arse a c
uistar eia e t es a tures a erse a u t e tre a
er estudi er
e ercici de es irtuts a de cracia i ertei e c
uistar es asses
c
er
c
uistar es asses
s segur se i es e uer ar es se sustituei e i re s it
e eri dic a adrer estudi er rat ria caste ari a es id es er es arau es a es a
rea itat er es a arie cies a si cera e usi de c r er u ai
a ectat se ti e ta is e
es sici sere a
e de es d ctri es er atac iru e t a ti caritatiu a es ers es
a a agad r de s ai s i sti ts de t tes es u tituds de a dreta de es uerra
16. Ca Nostra, 209, 19-X-12.
17. Ors utilitza aquest concepte el 1913 i també en fa ús Ortega en l'ordre social, polític, artístic i literari. Vegeu
Norbert BILBENY, Eugeni d'Ors i la ideologia del Noucentisme, Barcelona, 1988, pàg. 38.
35
XVI JORNADES D’ESTUDIS LOCALS D’INCA
Aca a uei a t se ue e s cat ics agi c iat a uests r cedi e ts de cràtics er c
uistar i
aug e tar a assa cat ica a c sta de a se a des ra it aci i agi
idat c
uistar es
a tures
r ar u a
e tut e estudi i e es irtuts s cia s crear u a arist cràcia a ta er a a
direcci e dia ue actua r gi racassi defi iti a e t
A Gr sseria d es erit 18 a tra e t ataca a seud i · ustraci de cràtica ue a destru t diu
a cu tura
u ar ra de a tradici e ui i ri de es à i es a idea itat i sti t
tic i a de ica
desa de es ge ts se
e ce
c
cia
ressa des r s ue e
ue i a t s su eri r a
ser a d i a t
c rr
i es E
a i ustraci de
e de resu
ci
ue te ia A uesta gr sseria de
actitud da a t a re igi E
sa
e se
re s i a ti i ue e ai
e i ue a uest a s
cràtica
afir a
de ectes i icis de ers
ret t c
deia
rau a se a
araga
e
ata a uesta i a ti itat si
a gra
e deseducat er a de
ue
ue a
i i e a a uresa i a i ge u tat
cràcia a arei
argu e ta
e
e
e u i tradici a cu te se t i sti ti a e t a gra desa d a uesta e res ecte
a es c ses a tes e e
cia de sacrifici a e esa de cu te i de es estes cristia es ue
s
er e u a
t de esia i de g ig acificad r E
e de cratisat t à i a
ei uta es i se si e a t t ai
c
u s rd a u a
sica c
t u i tat se riu
de
ue
tc
e dre a ur es de s ca e a s de a a er u ser ei e e s rares
A uest c
rta e t de ta er a e u a i ca acitat de se tir a tesa de eure a tra sce d cia
s cia d u a ida c te
ati a i su sa u a recu ada i
e sa de es erit iu ue
es t
cercar a uti itat etita i ateria e a ida d u
stic Es de a a
a irà es erit u à si i
ta e es a es a i esta ue
e ue a ac arit ue e s ca e a s
ser ei e er a res i a re igi
s u a e tida a
s r ue u àr ar Afir a ue asses d
es ai s u eri er a a
ci i it aci i de er t r ar e
e rere aca a A
e seu ast r gr s se se idea des a
rie a terra arrasa t t ta r ui a er u a
artic e re ectei a ectura se ecti a de iet sc e a ri era art c t idees
t r ies de
fi s c
e a taci de a i à cia e ca i a seg a art s àsica e t u a cr tica a a tic e
rica is e
A eacci
errà a te a ue a de cràcia a dis i u t e a r de s
es i es c ses a
e i i at e s er is i a et tri
ar a i sig ifica a a it a ia a u itat estu ta a et c ti
ua
ue a
tica caigui e
a s d arri istes a ici s s se se idea i ta e t a iteratura e
a s de ercaders i
ra s a ci cia e
a s d ig ra ts u garit ad rs i art e
a s
d i dustria s i ssi s seguei
audàcia i i c
ete cia a iades a te gut u a est a e
g er de
i a ida t ta a r s aire d u a arsa
er i a s
t es argu e ta
ue a uesta arsa s aca a ue e s se ectes rec re a
u tat
diss ta e du te i e essi is e i es dis se a a i ter e ci
ue ressuscita a idea de deure i e
deure
diu
s ser er ectes tre a ar er a r i er ecci a e t i e de
eg s e
e er ecte
er i de seu te s serà a ue e e ua s a u ti i s ager a i c
eta t se
e ig r sic de at eta e a r de guerrer a ci cia de sa i a se si i itat i a i agi aci de
eta a
dat i a tesa es iritua de
e de
u e deduei ue a re igi s a c au d a uest
edifici de a er ecci u a a er
er e itar dese ui i ris a de ser ta resiste t c
es a tres
18. Ca Nostra, 26-VII-13.
19. Ca Nostra, 3-I-14.
36
ELS “PETITS ASSAIGS”: UNA CAMPANYA DE MIQUEL FERRÀ A CA NOSTRA (1911-1913)
r
sa ue
e i a terra d i de si t t e ue ugui i ue s u e idea ue a at ria i
es erit des egui urs rces
u d
sar s i c ti ua errà
a de r curar a se a
e itud cu ti a t a re igi e es erit i e eritat eta de ficci s i de e tides de cràti ues
er u
uedi redu da a u a a are a e tre es s ides rea itats de seg e
i a e t u a tre artic e se se t t de
critica a
s es erit de uit ce ts Afir a
ue e cara resta ue c
de at s era e ter ida de
er ue e s aires de
s
t
s a ra es a u a ec si de es erit cristià ue e s siti istes i r à tics de
ue e cara
sessi e a gu e darrerit
isti gei e tre u
e s reu irtu s i u
a
e s reu de
i c c u ue
s t t a e u es tr a
u i
u es tr a ert t er a a ue ue sa
tr ar i i
6. Educació ètica i estètica
E a uests artic es errà ta
ar a de educaci i es ecia e t de a re igi sa
stata u a
educaci ue es re cu a
t er a
ra i
t c er est tica
er a re aci ue e istei
e tre a uestes dues
i re erei s ret t a artic e Est tica i
ra 20 i a E i r ress rt 21 e a atei a a era
ue est tica
s a de se arar de a
ra ta
c a
ra s a de se arar de est tica errà
de e sa ue es a i estaci s de
aurie de dur se re e sege de a e esa ue s
a er
e a atei a
ritica es estes iteràries ue es a a es c gregaci s aria es e e s c ·legis religiosos o en
a tres i stituci s re igi ses i
stra e e
es de a a ca d est tica ue te e a uestes estes
e cara ue agi gastat
ts d ers e ste taci s e
c res ecte er a i à cia i a
e tut
i rigidesa de s
t des edag gics A
s critica e s discurs s ue s i a i a i sig ifica a de s
aut rs iteraris ue s i egei e Està e c tra de a
sica i es ca
s ue s i ca te Ai
atei critica e di rci e tre a
ra i e se tit art stic i r ug a u a dec raci se i a i
e
u a i tura a tiga a
a iteratura a ectura si
e i c ara i a
sica c àssica
u ar
es r s e ica ue ess cia i e su rt de a ertadera educaci
s a r si a
er a
A seu arer u a de es at ries e es ua s a a a at e e seu te s s educaci
7. Política i religió
E a uests artic es de Ca Nostra
i ue errà es a ta
ress de
e t
tic i rie ta e s
cat ics e a
ia ue e creia ue a ie de seguir da a t e s re tes de seu te s E ri er
car e a
ti
es r s de a
rt de a a e as 22 s u a re e i s re es reacci s ue a r
ca es a
a a
rt d a uest
tic iu ue a uesta
rt a et ue t ts es desc rissi da a t
e i da a t e g er a t i ue se i rec eguessi irtuts i
rits ue e s e e e ts c ser a
d rs ai a ie
gut acce tar
a tra a da ar a de deute d a r i ust cia ue te e e s
cristia s a
e ger à r s e i es de a a er u
sa dar
e ida a
rt de a a e as
a i esta
a ei a
at e it a s c ser ad rs car istes i re u ica s ue da a a uests
a e atius te e u c r d
e i de cristià
a grat t t a c statat dues
tes es ui es
20. Ca Nostra, 182, 13-IV-12.
21. Ca Nostra, 18-X-13.
22. Ca Nostra, 23-IX-12.
37
XVI JORNADES D’ESTUDIS LOCALS D’INCA
a s cia de a
g esias a e terra e t ue
a d at e e
e de s idaritat u a a a es
asses i a uedat a ca se a ad ra t e seu
rt i segui t a idea ica i recti ia ue i estre e
cer e i es erit i e ui de a a a se a cartera i se a ueda
errà i a egei ue u de s eri s
s gr ss s de a s cietat es a
a s a a ta a s uta de
sere itat de es c asses c ser ad res da a t e s ate tats i es re tes a r e ica
es
dei a eure c ar i de a e u tirà ue t t
res gui er a e e s cri i a s a ar uistes s
a i es ertur ades er ectures s itàries er a i
cia i e radica is e argu e ta
s
atri
i de es uerra i
cree
s ue e atei
seguei
er ai
crec ue t t a ue
ui c ser i u a
ra de sere itat de se ti e t de de er deu es rsarse e
rtar a uita a
u terrer de
esa de
a
fi s i t t de c rtes a aca a a des rdre s cia c tri uei e
t ts e s irre e ius i t ts e s e erg e s E s ui a atise e
e e t i creure e a a dat ers
a de
aura e s ui
drie eure erseguit c
a cri i a t t a ue ui
ace ti c
artic e de e a i
ssi i itat de err r
s
i e a se t cia de tri u a i itar ue udicà
e errer
re a uest darrer u t d actua itat er a e t des de a et a a ràgica errà ta
i diu a
e a a i esta t ue
a estat ai
se a a artic e a eia tat e e eg ci errer
errerista a ti errerista i ue er a e errer
s erei ia àsti a i
it ritica e re u ue
t t
a et e a uest assu te destaca e u ades
are i
ar a c
e s ics ue a
dit t ta a eritat s re e cas i es de a a er u ser ei d ag uti a t a t tes es es uerres des de s
re u ica s
derats fi s a s a ar uistes Es re erei a a c ardia cu a e d a gu s
es d a t
i e i te ectua ue
g se dir a
ue a c tra e s re udicis de a assa iu ue i se
a
ue es r testi er se ti e t u a itari c tra u a se t cia de
rt se se
a e ts ur dics
Ad et a ssi i itat ue a ra assistei i a s ue a i ug e
er
e
sa està c
r at ue
errer era u sser ciu
s s er es se es idees i er esc a
der a si
e seu caràcter
a ar uista actiu a ic i c
ice
t r a e e t de s ui tira e
es i a egei ue si es
rese tàs a es u tituds a ertadera figura de errer a uestes a audirie a se a
rt a
r es
se se
s auria r du t u a reacci ta
rta i s auria aci itat a c essi d u
ssi e err r
udicia t ts i aur e
ist es c ara sere a e t i e
stre cr dit de
e eur eu
i
auria erdut ta t
A artir de
errà a
titu a e s seus artic es a
ca t t ge ric
a tre de s te es d actua itat s a eutra itat de es esc es er a errà s r u i
rta t c
er dedicar i tres artic es titu ats ge rica e t A r
sit de a eutra itat e e s ua s r ug
a c
se re u a stura
derada i erta errà c
ida e s cat ics a re e i ar a a s de
r u ciar se s re a r
sta de a i ertat de s ares e e ecci de educaci re igi sa de s seus
fi s i suggerei
ser ar a rea itat ue
iga a a gi àstica de e sa e t a a ua
diu
esta
c a ituats
E
sa ue si e s cat ics
acce te e ri ci i de a iure e ecci i erde a artida a uest es
t t r ar c tra e s i aca a artic e die t Es u de er de c cie cia de s eri distes cat ics
educar e s seus ect rs e e si
is e ue ta t agrada a es u tituts i ue ta t a uda a certs its
rat ris er u
t esser eri s ssi
er u a
a causa ua s e a usa assa de a se a de e sa
25
E e seg
ue es re erei a a i stà cia e u a gu s r ess rs e tre e s a
aa
rei i di ue a i ertat de c sci cia errà crida de e
u a a re e i i a
c testar assa
de ressa
23. Ca Nostra, 30-XI-12.
24. “A propòsit de la neutralitat I”, Ca Nostra, 29-III-13.
25. “A propòsit de la neutralitat II”, Ca Nostra, 12-IV-13.
38
ELS “PETITS ASSAIGS”: UNA CAMPANYA DE MIQUEL FERRÀ A CA NOSTRA (1911-1913)
E e tercer 26 a i esta ue e s cat ics a d i edir ue arri i es erg
es de a cis e
ra c s ue a tret de s i res de te t e
de
u er creu ue a tàctica ad tada de resist
cia de si
e de e sa de statu u
si c
eta iu ue de es rces ue es gaste e a
r testa se
a de reser ar er a
ra siti a de c s idaci
er ecci a e t i i ificaci de
e se a a cristia a E
sa ue ui es a t a a de e si a se re s e ue erd i ue i a u
eri a su erficia itat i a a a itat de e se a a re igi sa
Afir a ue e s r cedi e ts edag gics de es esc es cat i ues s
es
s àr ara e t
e darrerits d Es a a Arri a a a c c usi ue e s cat ics
s a de re cu ar
s de de e
sar
igaci ega de e se a a re igi sa si
i ri ci a e t de crear a rea i e ecti a E
ri er c s auria de u dar u ce tre d a ta cu tura c
a
i ersitat de
ai a
stitut
at ic de ra a reu ue si s ass cia e cara ue sigui i c scie t e t e se a a re igi sa
a
e darreri e t edag gic i ig rà cia
u tària de ue assa e e
de e sa e t e s
cat ics esta erduts er e itar
e
sa errà ca u
c
e s estres ri ci a e t
ugui re re u a r aci i tegra s ida
der a i r u da e t cristia a a ue e se ar e
catecis e s di ci
8. Conclusions
de s as ectes ue ca re arcar er e te dre e caràcter
derat i a egades uasi i tegrista
de s artic es de errà a Ca Nostra s ta t e
ic a ua a a e dirigits c
e et ue ura
e erc s c
a direct r u a su ti ce sura ue errà segura e t c
ertia e aut ce sura
c
e ut er a tra a da ue re rese ta a d a gu a a era es idees de s ect rs
Ara
a esar de es se es idees rege erad res i a erturistes e ue a a a re igi
errà e a ue s
a s e cara esta a
t arcat er es e se a ces tradici a s d u a Esg sia ue d i a a a
s cietat i ue te ia a defi ici a s uta de a eritat er ai
t t e ue
s i a usta a ueia e
err r i era diss e t
s er a a re igi si ta
er a a atei a s cietat a grat t t e
certs artic es r ug a u cristia is e
s ert ue sà iga d ar res sta a a uest
ca ia t
e e ua i a t cat iure c
ua ar a de
stitut at ic de ar s de carde a e
a
errà e cara c
i a idees
t a tigues ue a a d a gradua e t a causa de es i u cies
de s a ics cata a s a
a tres de
t
s ertes i rege eraci istes E seu e r ta e t a
A c er i u a art de Esg sia a r ui a e
su sarà u a a i
rta t a res ecte
i a
tractarà
s e s te es re igi s s d a uesta a era
Ai
atei
e de c siderar actua itat de certes afir aci s de errà
de s r e es ue
a te gut i e cara t a de cràcia s e de a a it ar
i u garit ar
t t a s cia de re e i
i e errar er errar se se sa er u es diu s ta
u de s a s de a stra de cràcia e a
atei a a era critica e s eri dics e atei ue es dria criticar a ui e dia a es tert ies
te e isi es a s diaris de certa te d cia a cr tica de s i res eugers a dr e a icar a ui e
dia de a atei a a era a a a a it aci de a cu tura ue a re rese tat e certes casi s
ter et i es ar es s cia s
i a e t e de dir ue errà e e seu a a d educar e s ect rs de Ca Nostra eia u es r er
i star s a a re e i a aute ticitat a a r a a tradici i a
ta car e s u s a ca i ue eia e
i ue
die ig rar se se eri E et de ser cristià eia ue segu s e s ri ci is d g àtics
de cristia is e er se re des de a ase de aute ticitat a de e sa de r i cat icis e a ia
de residir
s e e i ra e t i a cr tica e es se es fi es ue e e s atacs a s c traris c
eia
26. “A propòsit de la neutralitat III”, Ca Nostra, 26-IV-13.
39
XVI JORNADES D’ESTUDIS LOCALS D’INCA
a ue a re sa ue errà e c
E u a arau a a assat ce t a
ar a
t re e i a e s i e
artic es e s a eure ue e as
atei a i agrade
s es tert
asse ades de s ui e se er si
tra de ura se re a de ectar
s i errà a ui e dia ta
criticaria e et ue a ge t e cara
sa c er e a atei a actua itat d a gu es idees d a uests
ecte u à e a a at c i ue a ge t e sa c er e a
ies te e isi es
es crida
t ue e s i res
es re e i s
atei s
Bibliografia
r ert Eugeni d'Ors i la ideologia del Noucentisme
E
i ue Cartes a Joan Pons i Marquès (1915-1947)
E
i ue Articles i assaigs Edit ria
E
E
i ue El doctor Zero i jo
GE
A adia de
tserrat
i ue
A
GE
ra cesc
III Jornades d'Estudis Locals ca
a
A
GE
ra cesc
VI Jornades d’Estudis Locals ca
A
GE
ra cesc E
el poeta compromès arce a
E A A
A u ta e t d
arce
Ga rie i
ca ca
deu eure e s
r ades d ca
ura i
i ue
arce
errà
rca cata a a
i ue
a
a
40
rca
arce
a
rca
a
r ui a es a
a
errà i e set a ari Ca Nostra
A
eus tre a s de a c rres
i
a
a ecu da re aci a ist sa
ri er cat icis e s cia de
E A
tserrat
a
ra cesc El pont de la mar blava: vida i obra de Miquel Ferrà
A
GE
ra cesc
II Jornades d'Estudis Locals ca
a
rca
i ue . Epistolari de Miquel Ferrà a Maria Antònia Salvà
A
A
a
es
uria i u A adia de
ere El moviment catòlic a Mallorca (1875-1912)
A A
GA
u
a
arce
d
GA
cia e tre
i ue
errà Miquel Ferrà
i ue Miquel Duran Saurina
i ue
errà i
i ue
ura a
El pontificat del bisbe Gabriel Llompart i
Jaume a la diòcesi de Girona
Àngela Beltran Cortès i Santiago Cortès i Forteza
Paraules clau: is e
tificat di cesi Gir a
Resum. L’any 1918, l’inquer Gabriel Llompart i Jaume fou consagrat bisbe i fins al 1922 (quasi 4 anys)
fou bisbe de Tenerife, d’allà passà a Girona i tres anys més tard fou nomenat bisbe de Mallorca, i ho fou
fins a la seva mort ocorreguda el 9 de desembre de 1928.
Aquesta comunicació versa sobre els tres res anys en què el nostre il·lustre conciutadà exercí la seva tasca
pastoral com a bisbe a la diòcesi de Girona. Donam relació de tot quant es publicà en el Boletín Oficial
del Obispado de Gerona.
Keywords: is
a ac di cese Gir a
Abstract. In 1918, Gabriel Llompart Jaume, from Inca was consecrate bishop and untill 1922 he was
bishop of Tenerife, from there he wents to Girona and two years late he was appointed bishop of Mallorca
and he was bishop ultil his death the 9 of desember of 1928.
This paper is about the two years that our illustrious citizen exercises his pastoral work as bishop of the
diocese of Girona. We give account of everything that was published in the Boletín Oficial del Obispado
de Gerona.
41
XVI JORNADES D’ESTUDIS LOCALS D’INCA
E
is e Ga rie
art i au e as u a ca dia
de
e re de
i
r a iutat de
a rca e de dese re de
a se a rde aci sacerd ta a re de a s de is e aci t
aria er era a esg sia de
ti si e dia
de dese re de
es de a se a rde aci
fi sa a
e u
u rec it at is e de e eri e des r s d te ir a ice ciatura i e
d ct rat e e gia i e
ret a
ic cu à disti tes càtedres a e i ari i cesà de a rca
i di ers s càrrecs di cesa s
ti gu er
sici s u a ca
gia a ri a i
s tard a a r
ca
cu à e càrrec d ar i er ca itu ar
E
de aig de
u rec it at is e de e eri e e
de sete re d a uest atei a
u
c sagrat is e i e es d ctu re re gu
ssessi de a di cesi de e eri e d
u is e fi s
a u de
e u
u rec it at is e de Gir a i
a ser fi s ue e
d a ri de
a a ta eu e rec it à is e de a rca
Estada a Girona
E e es de dese re de
re gu
ssessi i u e trada s e e a a di cesi de Gir a A
a se a ri era carta ast ra ue u icà e
de e rer de
e ressà a se a
u tat de
er
t ta
t ts
a de uestr a st ad e tre s tr s e dese
s c sta te de uestr
es ritu A uestes arau es u t a
a cita au i a e s
stre c ara e t a se a
u tat de
ser ei a Esg sia ers ificada e a ge t de Gir a
a re cu aci er a ida es iritua de s sacerd ts a
a se a E
rtaci
ast ra s re e dia
de retir
a ircu ar s re a
i
isi a de
er i a steri r erecci de a
i
isi a
de
er te i t e c
te ta
E
rtaci
ast ra i stitu e d e
e t de
caci
es Ecc esi sticas a
ra a de e i ari i a ircu ar rec e da d a asist cia a es de
e ercici s es iritua es ara sacerd tes e
a resa de stre u a c sta t i uietud i a a egada
u gra a r i e e c er
a
u u a gra re cu aci a ida de es arr uies er ai e
d a ri de
a u cià
a isita ast ra a t ta a di cesi u a isita ue
ia ue s se i a i eficie t er a ua c sa
des r s de de a ar es raci s de t ts i a c a raci de s e ere d s àrr c s ce s s
sacerd tes escriu
ada
s dr a esar ta t c
ser e casi de a a ta isita gra s s
a s ue s reci a
i ada
s a de c
acer ta t c
a se ci e
destia e e trat
E te se ues dis e di s gast s su er u s e i ecesari s a ica es e r a as ecesidades de
uestras
res ig esias
e eri t se a s ca e a s e s diu ue a esar de t t aura d aca ar die t
er i i uti es su us s
ser e ts i ti s
a c a g de erdad udiera s c c uir a rase
de di i
rece t r u d de ui us acere eci us a
ue a e de er e et
a tasca ue
gu aca ar e seu tras at c
a is e a a rca u rga it aci
de es arr uies ai i t t e re gu a de icada àrdua i tra sce de ta
ra de
curat s
sigui a r isi
it a a t
sici s de es arr uies de a di cesi
a
c
eràr uica
curs a
gu eure e crei e e t de As ciaci de u t Eucar stic
a
ra de g esias
res ue e i u sà a
Erecci de e tr Eucar stic di cesa
e ge er de a
i stituci ue e e s uit es s de ida a rga it à u a e
sici d
ectes sagrats dedicats a es
esg sies
res
es
strare
s de
casu es i
ectes sacres E atei is e
art esse t a a a rca e ià u sagrari
E
d a ri de
u rec it at is e de a rca i s ac iadà de s ui fi s a es res a ie
estat e s seus di cesa s a
u a se tida arta ast ra de des edida
42
EL PONTIFICAT DEL BISBE GABRIEL LLOMPART I JAUME A LA DIÒCESI DE GIRONA
El bisbe Llompart en el Boletín Oficial del Obispado de Gerona
1922
àg
Preconización del nuevo Sr. Obispo de esta diócesis
145
Circular sobre cesación de la Sede Vacante, posesión y entrada del Ilmo. y Rdmo. Sr. Obispo
Reseña de la solemne entrada de su Sría. Ilma
Gratitud de Su Sría. Ilma.
223
225
1923
Primera Carta pastoral
46
Edicto para órdenenes
86
Edicto para la provisión de una Canonjía
Circular sobre el cumplimiento Pascual y lectura del Decreto “Quan singularis”
131
133
Circular anunciando la bendición Papal del domingo de Resurrección
134
Edicto para órdenes
203
Circular recomendando la colecta a favor de los Santos Lugares
135
De Instrucción
205
Fiesta de la “Buena Prensa”
235
Ministerio de Instrucción Pública y Bellas Artes
256
Circular sobre la procesión del Corpus
233
Hoja anónima
249
Edicto para la provisión de un Beneficio
287
Circular sobre el jubileo de la Porciúncula
290
Circular sobre rogativas
369
Circular dobre la “Unión misional”
377
Circular sobre el día de la Inmaculada
412
Circular sobre limosnas de segundas Misas de binación
Circular sobre el dia de difuntos
316
373
Circular sobre la “Unión apostólica”
379
Publicación de la Bula de la Santa Cruzada
442
Circular sobre cargas anejas a funerales
446
Nomenaments
De Secretario de Cámara y Gobierno
39
De Vice-Secretario de Cámara y Gobierno
85
De Provisor y Vicario General
84
De Comisario Diocesano de la Obra Pía de los Santos Lugares de Jerusalem
De Consiliario de Disciplina del Seminario
De Vocal de la Junta del Cementerio
De Vice-Rector del Seminario Mayor
De Secretario de Estudios del Seminario Mayor
De Vocales del Consejo de administración diocesana
43
213
291
326
362
XVI JORNADES D’ESTUDIS LOCALS D’INCA
De Maestro de Capilla de la Catedral
362
De Director diocesano de la “Obra de S. Pedro Apóstol”
387
De Defensor del Vínculo
417
De Secretario de la Curia de Testamentos, causas pías y de la junta diocesana de conservación de casas rectorales 387
De Director diocesano de la “Obra de la santa infancia”
De Jueces Pro-sinodales
388
417
De Examinadores Pro-sinodales
De Consiliario de Hacienda del Seminario Conciliar
De Profesor del Seminario Conciliar
De Comisario Diocesano de la Obra Pía de los Santos Lugares
418
418
418
447
1924
Exhortación Pastoral sobre el dia de retiro
5
Edicto para Ordenes
25, 306
Circular sobre el tiempo de Carnaval
Circular sobre los niños hambrientos de la Europa Central
Circular: Bendición Papal
26
28
118
Edicto anunciando la Santa Pastoral Visita
157
Decreto de Erección de la Unión Misional del Clero
167
Circular sobre la Unión Misional del Clero
Circular (En honor del Sagrado Corazón)
164
201
Circular (Liga Espiritual contra la Blasfemia)
204
Exhortación Pastoral
297
Exhortación Pastoral, instituyendo el Fomento de Vocaciones Eclesiásticas y La Obra Pía del Seminario
349
Edicto convocando a concurso para provisión de parroquias
444
Circular sobre la conducción de la Sagrada Eucaristia a los enfermos con el rito privado
Circular sobre enseñanza de Doctrina Cristiana
Carta Pastoral contra la Blasfemia
256
316
225
Nomenaments
Director Diocesano de la Obra Propagación de la Fe
Secretario de la Visita Pastoral
Delegado Diocesano para la celebración del Año Santo
77
163
363
1925
Publicación de la Bula de la Santa Cruzada
15
Exhortación pastoral sobre el “Año Santo”
47
Circular sobre Conferencias eclesiásticas
55
Erección del “Centro Eucarístico diocesano”
16
Circular sobre el tiempo de carnaval
53
Edicto para Ordenes
Carta al M.I.Sr. Director del Instituto nacional de 2ª enseñanza
44
56, 159
84
EL PONTIFICAT DEL BISBE GABRIEL LLOMPART I JAUME A LA DIÒCESI DE GIRONA
Circular conmutando a los imposibilitados las visitas para lucrar el Jubileo Del Año Santo
Edicto convocando a oposiciones a una canonjia
Edicto convocando a un beneficio
87
157
160, 261
Circular sobre el “Congreso Catequético de Granada”
162
Circular sobre prórroga de licencias ministeriales
Circular recomendando la celebración del aniversario de la Consagración de
España al Sagrado Corazón de Jesús
163
181
Circular sobre la bendición con el Smo. Antes de la Reserva y rezo de preces
223
en nuestra diócesis
229
Circular a los Rdos. Párrocos recomendando la obra de ejercicios parroquiales
Circular sobre el XVI Centenario del Concilio de Nicea
Circular recomendando la asistencia al mes de ejercicios espirituales para
Sacerdotes en Manresa
Carta pastoral de despedida
263
264
297
Conclusions
t i ue u u
tificat
t reu de dese re de
a a ri de
u
ta acti itat
ue dugu e is e
art a Gir a
E c er
u u a de es se es i uietuds des de a re cu aci er es caci s a i estada a
E
rtaci
ast ra i stitu e d e
e t de
caci es Ecc esi sticas a
ra a de
e i ari fi s a
e a e tdu
u e ui de su eri rs i r ad rs de e i ari
a re cu aci er es iritua itat de c er ueda e
a i esta e a rec a aci a er e retir
e sua i e s e ercicis de
s ai c
e a dis
i i itat de s ca e a s a
ra d erigir a
i
isi a de
er A
a circu ar s re es c er cies ec esiàsti ues de stra i ter s er a
r aci er a e t de c er
ua t a a re cu aci er es c u itats arr uia s es a a esa a a u ci de a sa ta isita
ast ra a c
cat ria d
sici s er r eir de rect r es arr uies a rec a aci de s
e ercicis arr uia s i a creaci de e tr Eucar stic
i cesa
s dig a de destacar a se a se i esa i u i itat de strada e es rec a aci s e a r a de
rea it ar a isita ast ra
E defi iti a e de c c ure ue e e
c te s a e es d s a s i uatre es s ue u
is e de Gir a a se a acti itat ast ra u
t ta e
Bibliografia
Boletín Oficial de la Diócesis de Gerona.
Boletín Oficial de la Diócesis de Mallorca.
a tiag
rt s i rte a Ga rie
art i au e u i
dis Locals d’Inca
ca A u ta e t d ca àg
45
uer de seg e
V Jornades d’Estu-
46
La mort d'en Carratalà: incident i reaccions
Llorenç Payeras Capellà1 i M. Magdalena Payeras Capellà2
1: Taller de la Terra. Adreça electrònica: [email protected]
2: Universitat de les Illes Balears. Adreça electrònica: [email protected]
Paraules clau: Àngel C. Carratalà, Inca, 1929, mort, toros, Alacant.
Resum. Un dels fets històrics més recordats i comentats a la ciutat d’Inca és la mort d’en Carratalà. Els
inquers coneixen el fet, que s’ha anat explicant d’una generació a la següent. Amb aquest treball pretenem
recollir tota la informació referent a aquest tema i donar a conèixer amb detall el personatge i els fets.
Àngel C. Carratalà era novillero i va morir a Inca el 30 de juliol de 1929, després de ser agafat per un
bou el dia 28 de juliol a la plaça de toros d’Inca, dins els actes de les festes de Sant Abdon. Partint de la
recerca sobre la premsa de l’època així com de documentació taurina especialitzada s’ha pogut fer un
recull important d’informació. Els objectius d’aquesta recerca són, en primer lloc, mostrar qui era Àngel
C. Carratalà i quins eren els seus orígens, així com quina va ser la seva trajectòria professional i per què
era un personatge tan conegut i valorat. En segon lloc, descriure els contratemps que varen tenir lloc a Inca
i els inquers involucrats. Finalment, ensenyar les reaccions que es varen produir, especialment a Mallorca
i al País Valencià, d’on era originari, i descriure els actes multitudinaris que es varen organitzar en
saber-se la notícia de la seva mort.
Keywords:
ge
arrata à ca
deat
u fig ti g A aca t
Abstract. One of the most memorable historical facts in the city of Inca is the death of Carratalà. The
population of Inca know the fact, which has been transmitted from one generation to the next. With this
work we intend to gather all the information related to this issue and to present the character and the events.
Angel C. Carratalà, bullfighter, died in Inca the 30ht July 1929, after being caught by a bull on July 28 at
the bullring in Inca in one of the acts of the festivities of Sant Abdon. Based on research on the press of the
time as well as specialized documentation about bullfighting we have compiled a great amount of important
information. The objectives of this research are, firstly, to show who Angel C. Carratalà was, which were his
backgrounds, his career and why he was such an appreciated and famous character. Secondly, we want to
describe the facts that took place in Inca. Finally, we want to show the reactions, especially in Mallorca and
in Valencia, and to describe the mass events that were organized in knowing the news of his death.
47
XVI JORNADES D’ESTUDIS LOCALS D’INCA
1. Introducció
Després de presentar, a unes Jornades anteriors, un treball sobre l'escàndol taurí que tingué lloc a
Inca el 1924, hem rebut algunes qüestions sobre el tema de la mort d'en Carratalà envoltades de
moltes confusions i contradiccions. També hem constatat que la mort d'en Carratalà és un fet
històric molt recordat a Inca, i que adesiara hi surten referències a diversos mitjans. Finalment,
l'existència de documentació relativa al tema a l’arxiu familiar, provinent del nostre padrí Tomàs
Capellà Ferrer, tancà la decisió.
Tot i que Carratalà és molt recordat a Inca i a Alacant, un cert misteri i desconeixement acompanyen
la seva memòria. En aquest treball es vol mostrar la persona d’Àngel C. Carratalà, el seu origen
familiar, la seva trajectòria professional i la valoració professional que tenia segons la premsa
especialitzada. En segon lloc, es descriu l'incident d'Inca i els actes multitudinaris posteriors, així
com també altres tipus de referències al fet: homenatges, premis, literatura, música...
2. Dades biogràfiques i trajectòria professional
2.1. Orígens
Àngel Celdrán Carratalà va
néixer a Alacant, a la casa amb el
número 60 del carrer de Bazán,
e dia de aig de
fi de
Juan Celdrán i Marina Carratalà. El seu padrí patern era
polític i editor de premsa. Per
part de mare era nét d'un recaptador de tributs. Diversos
membres de la família treballaven a la Compañía de Ferrocarriles, entre ells el seu pare, qui
era cap de l'estació de La Encina.
Altres membres feren vida
religiosa a diversos convents,
entre ells la mare superiora del
Col·legi de les Salesianes, on
Àngel cursà els estudis primaris.
Figura 1. Retrat d'Àngel C. Carratalà
Com que no manifestà gust per l'estudi, als quinze anys es posà a treballar com a dependent a la
ferreteria de don Agustín Mora Molina, al carrer de Sagasta, on va estar tres anys. Posteriorment
es traslladà a València per preparar oposicions al cos d'operaris de Correus i treballà a la ferreteria
de Ricardo Gil, i després a la ferreteria El Toro. A València estigué amb l’àvia materna Antonia de
Gracia i Fernández i els oncles Tono i Arturo Carratalà.
48
LA MORT D'EN CARRATALÀ: INCIDENT I REACCIONS
2.2. Inicis
Fins a aquests moments, Àngel no
estigué relacionat amb el món
taurí, ni tan sols per via familiar.
Però a València començà a agafar
gust a torejar i n'aprengué per les
places de Castelló, Gandia i altres
de manco importància. De res
serviren els propòsits familiars de
dissuadir-lo, i seguí en la seva idea.
Per no implicar la família adoptà
com a nom taurí el cognom
matern, amb el qual ha passat a la
història, i just l'inicial del cognom
patern: Àngel C. Carratalà.
Actuà de substitut a una cursa de
novillos on torejava Raimundo
Tato, amb ajuda de Pepe Ríos, a
Castelló el 1922. Debutà als
cartells a Alacant, amb una
novillada nocturna, el dia 8 de
juliol de 1922. Amb novillos de
Manuel Santos, compartí la corrida
amb en Francisco Calatayud
“Cortijano”. Durant els anys 1923,
1924 i 1925 actuà quatre vegades
més amb èxit a Alacant. El 24 de
maig de 1924 inaugura temporada
alacantina amb Tomás Gimenez i
Félix Rodríguez, amb bous de
Tovar.
Figura 2. L’estil de Carratalà
2.3. Trajectòria professional i èxits destacats
El diumenge 4 de juliol de 1926 tingué una actuació espectacular a Alacant, que el situà en el punt
de ira de t ta afici i de a re sa ta t es ecia it ada c
a ge era
a r ced cia de s
novillos a udà a ag ificar
it de arrata à Ere d Eduard
iura de e i a u a de es
ramaderies més llegendàries de tots els temps. En Carratalà obtingué el premi de les dues orelles al
primer bou que torejà, de nom Cañamero i a fi a de a corrida sortí a coll. El ressò de tal actuació
r
cà a u icaci de
ts artic es i fi s i t t de
r ses g ses i e es
El diumenge 1 d'agost de 1926 repetí a Alacant amb novillos del Duque de Tovar alternant amb
“Bogotà” i “Clásico”. En aquest cas obtingué quatre orelles i una coa. El 19 de setembre del mateix
any es presentà a Múrcia. L'any 1927 torejà 18 vegades, entre les quals dues a Madrid. També viatjà
a Veneçuela. L'any 1928 arribà a les 28 actuacions i es col·locà com un dels novilleros de més èxit.
49
XVI JORNADES D’ESTUDIS LOCALS D’INCA
Figura 3. Carratalà ocupà diverses portades
Tot i que Carratalà actuà moltes vegades a Barcelona, fou el dia 24 de juny de 1929 quan tingué el
segon dels seus llegendaris èxits. Els novillos eren del Marqués de Saltillo i els companys de cartell,
Jaime Noaín i Daniel Obón. Va rebre quatre orelles.
Figura 4. Els èxits de Carratalà
50
LA MORT D'EN CARRATALÀ: INCIDENT I REACCIONS
2.4. Incidents anteriors
La disposició de Carratalà davant els bous, arriscant i realitzant un toreig de proximitat, provocà
di ers s accide ts dura t es se es actuaci s a
i u e e s accide ts a atura de s us a
que els novillos en aquella època torejaven els bous que no volien els toreros famosos. La premsa
especialitzada deia d'ell: “Practicaba un toreo trágico, a pies juntos y con el toro rozando la faja”.
s a ecd tic ue fi s i t t e erire a u a novillada
en què ell no estava al cartell, a Alacant el 30 de març
de 1925. Hi hagué una accidentada corrida amb bous
de Francisco Molina Arias de Saavedra (Curro
Molina) de procedència Urcola; per a Tomás
Jiménez, José Castelló “Rosales” i Manuel Díaz
“Torerito de Málaga”. Carratalà, que no estava
Figura 5. Primers incidents
anunciat i presenciava la corrida, matà els dos darrers
novillos autoritzat per la presidència, ja que els tres novilleros titulars eren a la infermeria. D’un dels
dos bous que torejà rebé una forta contusió a la regió esternal.
El 23 de setembre
de 1928, Àngel C.
Carratalà participà
a a fira de a
Mateu de Logronyo.
Figura 6. L’incident de Logronyo
Compartí el cartell
amb Eladio Amorós i Pedro Montes. Els novillos eren de
la llegendària ramaderia portuguesa de Palha. Les notes
de
ca diue ue ere a i a s gr ss s terr r fics i
difícils. L'espectacle fou complicat, i en la seva actuació
Carratalà fou envestit, de la qual cosa resultà una ferida
immensa en el ventre. De resultes de la desgràcia, se
suspengué la funció. Les informacions que arribaven a
A aca t ere c tradict ries fi s i t t s a u cià
erròniament la mort del torero, que llavors es desmentí.
La gravetat de la ferida, que afectà òrgans interns,
51
XVI JORNADES D’ESTUDIS LOCALS D’INCA
r
cà e des a a e t de
etge de a a a de t r s de a cia e
r ac erra fi s a
gr
E r erra
erà i assist fi s a a se a recu eraci A uesta i ter e ci
u
t
polèmica, ja que causà l'enfrontament dels metges de Logronyo amb el valencià. La convalescència
fou molt llarga, i la debilitat el guanyava.
Figura 7. Recuperació de l’agafada de Logronyo. Fotografiat amb el Dr. Serra i el capellà
es r s
t ta e t recu erat afir à E
r
rac a de arce a
e ac se a ue
actue, pero no puedo dejarme de torear, estoy muy mal de dinero, tengo algunas deudas, he de
seguir luchando”. Inicià la temporada següent del 1929, segons sembla, per necessitat econòmica.
Arribà a actuar 12 vegades. La quadrilla que l'acompanyava eren els picadors “Trianero” i “Estasioneta” i els banderillers “Carranza” i “Vaquerito”.
A Alacant, el 14 de juliol de 1929 amb novillos d'Antonio Flores, Carratalà rebé un fort cop del
segon bou que l'obligà a abandonar la plaça; els altres novilleros, “Parrita” i “Camara”, es feren
càrrec dels seus bous.
La darrera vegada que Carratalà actuà abans de venir a Inca fou a França, concretament a Mont de
Marsan, el dia 21 de juliol del 1929. Amb novillos d'Hijos de Cándido Díaz, i acompanyat de Paco
Cester i Luis Morales.
A una entrevista anterior a la seva arribada a Inca explica com poc temps abans l’han tornat a operar i
li han llevat una costella que el bou de Logronyo li havia fracturat. En aquell temps residia a un sanatori
de toreros. Explica que els bous de Logronyo eren de la ramaderia de Palha i diu que “se anunciaban
como novillos, pero eran toros, grandotes, cornalones y con mucha fuerza. Esto no es muy extraño,
ocurre tantes veces que los novilleros han de lidiar con toracos de los que rehusan los coletudos que ya
son celebres!”. També manifesta la seva intenció de prendre l’alternativa el mes d’octubre.
Figura 8.
Entrevista abans de la tornada
52
LA MORT D'EN CARRATALÀ: INCIDENT I REACCIONS
3. Festes de Sant Abdon de 1929. La mort d'en Carratalà
El cartell de les festes de Sant Abdon de 1929 estava format per sis novillos de la ramaderia de don
Lorenzo Rodríguez (ramaderia adquirida a Fabián Mangas) per a Melchor Delmonte, Àngel C.
Carratalà i José Royo “Lagartito II”. La corrida estava organitzada pel Club Delmonte. En aquell
moment Carratalà era considerat el més destacat representant dels novilleros. Melchor Delmonte
era el nom artístic de Melcior Lladó Company, primer matador de toros mallorquí.
Els bous eren de la ramaderia de Lorenzo Rodríguez de Espioja. Aquesta ramaderia prové de la que
el 1875 fundà a Sevilla don José Torres y Díez de la Cortina amb vaques de la ramaderia de Benjumea i que, amb divisa blanca i blava, es presentà a la plaça de Madrid a la corrida de dia 1 d'octubre
de 1882 a càrrec de “Lagartijo”, “Caraancha” i Ángel Pastor.1
Figura 9. Cartell de les festes de Sant Abdon de 1929
1. En els darrers anys del segle XIX la ramaderia passà a mans de don Luis Gamero Cívico, fill polític del senyor
Torres y Díez de la Cortina, i a nom del citat don Luis es presentaren per primera vegada a Madrid, el dia 1 de
novembre de 1901.
Quan don Luis Gamero Cívico, el 1914, adquirí la famosa ramaderia de don Fernando Parladé, s'inscrigué l'anterior
a nom del seu fill don José Gamero Cívico y Torres, i s'eliminaren gradualment tots els animals que procedien de
Benjumea i es reemplaçaren amb vaques i sementals de Parladé.
Més tard es feren càrrec de la ramaderia els senyors Goyzueta Hermanos, també de Sevilla, qui a les darreries de
1920 la vengueren a don Antonio Pérez de Salamanca. I aquest, el 1921, sense que la referida ramaderia arribés
a figurar a nom del criador de Salamanca en els cartells, la traspassà a don Andrés López Chaves, veí de Ledesma
(Salamanca), del qual el 1925 l'adquirí don Fabián Mangas, igualment de la província de Salamanca. El 1928
comprà la ramaderia don Lorenzo Rodríguez de Espioja (Salamanca), qui, amb anterioritat a l'any 1940, en vengué
una bona porció a don Benito Martín Rodríguez, de San Pedro de Rozados (Salamanca). (Areva, 1961.)
“El meu repadrí, Lorenzo Rodriguez de Espioja, comprà el 1926 una part de la ramaderia de Gamero Cívico en
companyia de Lamamié de Clairac. Cinquanta vaques partiren també a casa de Antonio Pérez. Instal·là la guarda
a Ledesma i se presentà a Madrid el 1929... Els bous de Espioja sortien molt braus, però s'havien tornat massa
picants per a l'època.” (Viard. 2011.)
53
XVI JORNADES D’ESTUDIS LOCALS D’INCA
La vigília de la corrida Carratalà va ser rebut a Palma pel Club Delmonte, i passà el dia a la ciutat
visitant el Círculo Taurino de Palma. A les 10 de la nit es retirà a una fonda. S’aixecà a les 8.30 i va
anar a missa. Després va partir cap a Inca. Posteriorment alguns mitjans reproduïren la notícia que
en aquells moments tenia un mal pressentiment, però la seva quadrilla desmenteix aquest fet.
A causa de l’incident de Logronyo descrit abans, Carratalà arribà en baixa forma. Encara tenia la
ferida oberta i tenia les facultats limitades. Duia damunt la ferida un planxa de suro per indicació
del doctor Serra. Es diu que, a conseqüència de les nombroses despeses que va haver d’afrontar amb
motiu de la greu ferida de Logronyo, la seva situació econòmica era molt difícil. Les necessitats
familiars es consideren les causes per les quals acceptà torejar aquell dia. Va cobrar 3.500 pessetes.
Figura 10. Saltador, el bou que causà la mort de Carratalà
En nombroses ocasions el seu pare li havia dit que no li faltaria res per a viure si deixava els toros,
però ell no ho havia acceptat.
La quadrilla amb la qual es va presentar a Inca estava formada pel banderiller "Carranza" i els
picadors "Estacioneta" i "Triguero". El bou que li causà la mort es coneix com Saltador, encara que
algunes fonts substitueixen aquest nom pel de Mirlito. Aquesta confusió ve derivada del fet que la
ramaderia havia estat venuda l’any anterior, com s’ha comentat abans, i s’havien canviat els noms
dels bous. La descripció del bou és la següent: núm. 50, de pèl negre, de cinc anys, “escurrido de
carnes”, però ben posat de cornamenta. Amb terminologia taurina: burrociego, corniapretado i
entreperlado.
54
LA MORT D'EN CARRATALÀ: INCIDENT I REACCIONS
Figura 11. El moment de l’agafada
55
XVI JORNADES D’ESTUDIS LOCALS D’INCA
3.1. 28 de juliol: Carratalà és greument ferit
arrata à a ser re ut e tre
sica i es aci s de i ers d afici ats E c e ar a ei a a
el bou Saltador, Carratalà el va citar en curt amb el capot ultrapassant dos terços del ruedo. Li va fer
dos pases amb els peus quiets. Quan va fer el tercer, el bou se li va acostar i el va enganxar
sacsejant-lo a l’aire, i la banya dreta li va etzibar una cornada al ventre. Els membres de la quadrilla
Figura 12. Notícia de l’incident d’Inca
varen agafar el bou per la banya i per la cua tractant d’alliberar-lo. Carratalà es va agafar a la banya
amb les dues mans, però no amb força a bastament, i va caure d’esquena. El bou el va tornar a
envestir i li va fer una ferida a la part dreta del coll.
Va ser atès a la infermeria pels doctors Abrines, Ferrer i Oliván, que varen operar-lo immediatament del que varen descriure com una massacre al ventre. El Dr. Ferrer era el metge de la infermeria i el Dr. Oliván Anadón era metge militar. El públic inquer va esperar notícies, amb pessimisme,
les dues hores que va durar la intervenció. En alguns moments va circular la notícia de la mort de
Carratalà i es va suspendre temporalment la corrida. En saber-se que encara estava viu, la corrida
va continuar entre la consternació general. Delmonte, que va matar quatre bous, va ser agafat i
tirat enlaire, encara que sense gravetat.
E a deri er arra a a ser rese t a
eraci i afir à ue a a i er eria
i a ta a res
Després de la intervenció, Carratalà va reviscolar un poc i va demanar ser confessat, combregar i
rebre l’extremunció. El capellà, Antoni Palou, l’assistí a les 11 de la nit. Les seves paraules varen ser:
“M’han agafat fort, aquesta serà la darrera.” Se li anaven aplicant injeccions d’oli camforat per
reanimar-lo. També se li administraven balons d’oxigen i injeccions de Pantopon. Durant la nit,
els membres de la quadrilla, els doctors Oliván i Ferrer, i el cronista Albert Llabrés varen vetllar-lo.
Mentrestant, a Alacant s’anaven rebent telegrames descrivint el greu estat del torero.
La població d’Inca, emocionada, va envair els voltants de la plaça, ansiosa per conèixer notícies de
l’estat del torero. Era la primera vegada que a Mallorca se n’havia ferit un de gravetat. Un dels
56
LA MORT D'EN CARRATALÀ: INCIDENT I REACCIONS
oncles d’en Carratalà, Arturo, demanà al doctor Serra que l’acompanyés a Inca. El Club Carratalà
posà a la seva disposició un aeroplà perquè poguessin fer el viatge.
3.2. 29 de juliol
Carratalà va passar la nit cada vegada amb més
malestar i el dilluns 29 de juliol el seu estat va
empitjorar tant que el doctor Oliván a les
14.30 envià el mosso d’estocs a Palma a cercar
els doctors Juaneda, Abrines, Moner i Ferrer.
Els doctors varen intervenir-lo quirúrgicament d’urgència, per segona vegada, a les
6.30, quan la seva temperatura superava els 40
graus. S’havia presentat peritonitis. Aquesta
segona operació només va durar vint minuts,
però es va fer sense anestèsia a causa de l’estat
crític del pacient, per tant va estar conscient
durant tot el procés.
Figura 12. L’operació de Carratalà
e tresta t a A aca t a ge t a a a fi s a s c u s tauri s er ta de te ir t cies
a ie e iat
i fi itat de te egra es a ca i a a s icita t e estaci te egràfica d ca i itada es
tr a a e seri ses dificu tats er der a te ir a c u icaci
A les dotze i mitja de la nit va rebre la visita dels batles d’Inca, Miquel Mir, i de Palma, Juan Aguiló,
que en privat ja lamentaven la desgràcia. L’oncle Arturo i el Dr. Serra tenien el propòsit de viatjar
a Inca en hidroavió, però com que el doctor havia estat en comunicació amb el metge de capçalera
i coneixia la importància de l’agafada, temorós de no arribar a temps, excusà la seva assistència.
3.3. 30 de juliol: la mort d'en Carratalà
El pare i la dona, Salud Manzanares, arribaren a Palma a les 6 del matí del dia 30 de juliol, procedents de Tarragona. El banderiller "Marinero" els esperava. A les 8 arribaren a Inca, on varen ser
rebuts per una gentada.
Carratalà va morir el dimarts 30 de juliol a les 10.12 a la infermeria de la plaça. Aquesta mort
representa la primera mort d’un torero a Mallorca en més de 100 anys de toros. Segons els presents,
entre les seves darreres paraules, que no varen poder ser compreses en la seva totalitat, hi va haver
a e ci de seu etit fi
El Club Carratalà d’Alacant va rebre el següent telegrama: “Carratalà ha fallecido a las 10:12 minutos de la mañana, rodeado de su padre, esposa, cuadrilla y amigos, que le hemos velado toda la
noche. Saludos”. Des d’Alacant demanaren el trasllat del cadàver i el president del Club Carratalà,
Sr. Fernández, envià un telegrama a Estasioneta indicant que es podia fer un pagament de 4000
pessetes per al trasllat.
57
XVI JORNADES D’ESTUDIS LOCALS D’INCA
Figura 13. La notícia de la mort d'en Carratalà
58
LA MORT D'EN CARRATALÀ: INCIDENT I REACCIONS
A la mateixa infermeria de la plaça es va instal·lar la capella ardent, a la qual va acudir nombrosíssim públic, que pugnava per poder-hi entrar. Segons les descripcions, Carratalà es trobava cobert
amb un llençol blanc, amb la cara descoberta i les mans creuades damunt el pit amb una creu.
L’esposa de Carratalà s’hostatjava al domicili del batle, Miquel Mir. El pare es va desplaçar a Palma
per realitzar les gestions del trasllat. A la capella ardent de la plaça d’Inca hi va haver un incendi, ja
que un ciri va calar foc a les cortines.
L’Ajuntament d’Inca va acordar per unanimitat pagar totes les despeses de l’embalsamament i
enterrament a Alacant, on seria traslladat passant per València el dia següent, el dimecres. L’embalsamament es va fer pel procediment “Eternistas”, operació que dugué a terme el Dr. Oliván, ajudat
pel farmacèutic Trias i el mosso d’espases Ràpido.
a
aci d ca a desfi ar da a t e cadà er es d es de sita e
rs s re e c s de t rer i
ploraven amargament. Al davant es trobaven els membres de la quadrilla, consternats. El seu picador
“Estacioneta”, profundament afectat, va anunciar el propòsit de no sortir més a les places i retirar-se.
estaci te egràfica a seguir e ia t i re e t i fi itat de issatges d A aca t a cia i arce na. També els diaris de Madrid demanaven detalls.
A Inca es va fer un funeral a les 10.30, pagat per l’Ajuntament, al qual varen assistir les autoritats i
una gentada. El funeral va ser de la categoria de 12 atxes. El comerç i les fàbriques varen tancar en
se a de d fi s a es
A es
a creu arr uia es dirig a a a a de t r s a resar i
el rosari i conduir-lo a l’estació. Posteriorment, el cadàver va ser traslladat cap al port de Palma, on
embarcaria en un vaixell de vapor amb destí València a les 19.30. El trasllat a Palma es va efectuar
amb tren. Al vagó hi va haver un incendi i es varen cremar les corones de Delmonte i del Club
Delmonte. El tren va sortir d’Inca a les 15.30, i entre els passatgers s’hi trobaven el batle, la seva
dona i diversos regidors (Bisellach, Llompart i Pujadas). El tren que el va dur a Palma va fer llargues
aturades a les estacions de trànsit, on esperava una gentada i la gent volia retre-li homenatge.
Abans de baixar del tren, el capellà de Sant Miquel resà un respons. Esperaven el tren el director de
la companyia (Rafael Blanes), el cap d’estació (Puigserver), el canonge, els presidents de clubs
(Villalta, Fiol, Villalonga, Moyà i Ripoll) i el novillero Quinito Caldentey.
A Palma se li va tributar un homenatge pòstum, ja que més de 30.000 persones varen acompanyar
e seguici a seu as e s carrers de a ciutat e e seu ca des de estaci fi s a
figura e a
a resid cia de d e s at es de a a i ca e g er ad r ci i i sig ificades ers a itats c
regidors d’Inca i Palma (Prats i Martorell), el jutge de primera instància d’Inca (Sr. Alou), el canonge de Palma (Sr. Ibáñez Rizo, valencià), el governador i els presidents dels clubs taurins. Precedia
el cotxe mortuori un gran nombre de corones. Les cintes que penjaven del fèretre eren portades
per Delmonte i Lagartito II. La comitiva travessà diferents carrers, i quan passà per davant del Club
Delmonte es canta un respons. En arribar al moll, el batle Mir va fer lliurament del cadàver al
capità del vaixell Jaime II.
La rebuda del vaixell va ser organitzada pel Club Carratalà, es decidí que el cadàver es traslladaria
per carretera des de València en una caravana d’automòbils.
59
XVI JORNADES D’ESTUDIS LOCALS D’INCA
4. Trasllat a Alacant i enterrament
4.1. Arribada a València
El fèretre va arribar a València el primer d’agost de 1929. Des de primera hora del dematí s’havia
congregat al moll d'Isleña Marítima una gran quantitat de gent esperant l’arribada del Jaime II. El
ai e a arri ar a es
r s s afici ats i are u ar a rd ai c
re rese ta ts de
diverses penyes i clubs taurins de València.
Dalt del vaixell es va improvisar una capella ardent sobre la coberta d’estribord, adornada amb
banderes i un baix relleu de la Mare de Déu del Carme. Acompanyaven el cadàver la seva dona, el
seu pare, Àngel, i els membres de la seva quadrilla: Carranza, Navarrito, Trajines i Estasioneta.
Entre els que varen pujar hi havia el metge de la plaça de toros Francisco Serra, el doctor Cortés
Pastor, els toreros Manolo Martínez, Galea, Pintero, Rosales, Marzal, Angelete, Mella II, Cocherito, el seu amic íntim Francisco Alegre i representants dels clubs taurins Torres i Martínez, de
Figura 14.
Arribada a València
60
LA MORT D'EN CARRATALÀ: INCIDENT I REACCIONS
València, Magritas-Club i Club Carratalà d’Alacant, i Pepe Alonso d'“El Luchador” d’Alacant.
A les 8.15 es va desembarcar el fèretre de noguer amb incrustacions de plata i va ser col·locat en un
cotxe de pompes fúnebres El cadàver estava amortallat amb l’hàbit dels salesians. Al darrere hi
anaven més de cent cotxes amb els acompanyants. La caravana va passar per l’avinguda del port cap
a
u
a
art e
es a i sta ar a ca e a arde t fi s a
ra de a s rtida ca a
Alacant.
Al vestíbul del Club Carratalà i en el pati de la casa familiar es varen penjar uns plecs de fulls que
aviat es varen omplir de signatures. Totes les penyes taurines de València varen tancar en senyal de
dol. Es varen organitzar comissions encarregades de recaptar fons per sufragar despeses a tots els
clubs alacantins: Magritas, Carratalà, Márquez i Mariano Rodríguez. El batle Suárez Llanos s’oferí
a agar es des eses des de arri ada a A aca t fi s a a i u aci
u e a ue s
e ts ua
sorgí la idea de construir un mausoleu. Al Bar Manolo Sanchís de la Gran Via es va iniciar una
su scri ci e ca i ada a rir u a i reta a a cai a d esta is er a fi de arrata à Es are
reunir 1.500 pessetes.
El nombre de corones era considerable: Club Delmonte, Quinito Caldentey, quadrilla de Carratalà, la seva dona, Magritas-Club, Mella, Enrique Torres, Juan Pericás, Sr. Pagés, Coliseo Balear,
quadrilla de Delmonte, Lagartito II, propietaris de les places de València, Palma i Inca, penya de
Quinito Caldentey, colònia valenciana resident a Palma i una d'espectacular del Círculo Taurino de
a a
t e are es de c s de seguretat guarda e
rdre er u e
ic desfi às da a t e
cadàver.
El batle de València, marquès de Sotelo, va visitar la capella a les 11 del dematí per donar el condol
en nom seu i en representació del batle d’Alacant. Quan el batle va sortir es va posar en marxa la
comitiva per anar cap a Alacant. El fèretre era portat per torns per tots els matadors de bous,
novilleros i banderillers residents a València.
De camí cap a Alacant es va passar per Gandia, on varen estar una hora aturats al carrer de Canalejas, al qual va acudir nombrós públic a mostrar el seu condol, tot recordant que aquella ciutat va
veure els primers passos professionals de Carratalà.
61
XVI JORNADES D’ESTUDIS LOCALS D’INCA
Figura 15. Funerals a Alacant
4.2. Funerals
La comitiva va arribar a Alacant a les set i mitja de l’horabaixa. Centenars de cotxes varen sortir a
camí cap a Sant Joan, on es va resar un respons i es va formar la nova comitiva, que va recórrer els
carrers més cèntrics de la ciutat, plens de públic. La gentada va envair el carrer de San Vicente, on
es trobava el Club Carratalà. Es va rebre amb emoció la família i es va col·locar el fèretre a un
cadafal situat al centre de la sala.
La presidència del condol, la formaven el pare de Carratalà Juan Celdrán, el seu germà Antonio,
oncles, el doctor Franciso Serra i el periodista Olegario Cifre, amic íntim. Després de la vetlla de
la nit el divendres es varen celebrar dues misses. El trasllat al cementiri va ser presidit pel batle Julio
Suárez Llanos. L’avinguda d’Alfonso X el Sabio, molt ampla, estava envaïda de gent. L’enterrament
va ser a les set de l’horabaixa al cementiri de Sant Blas.
Quan es va complir el primer aniversari de la mort de Carratalà, a Alacant es varen organitzar
diversos actes. Es va fer un funeral a les 8 del matí. A les 12 es varen repartir 225 racions de pa i
Figura 16. Panteó
62
LA MORT D'EN CARRATALÀ: INCIDENT I REACCIONS
arròs entre els necessitats. A les 18.30 al
cementiri municipal es va descobrir el mausoleu i a les 22.30 al Club Carratalà es va celebrar
una vetllada necrològica.
5. Homenatges posteriors
5.1. Panteó
Per subscripció popular es va construir un
panteó en el nou cementiri municipal. La seva
localització és: panteó núm. 96, del carrer de
Sant Agustí del cementiri municipal d’Alacant,
situat prop de l’entrada. És un dels panteons
més visitats i atractius del cementiri, no només
pel personatge en qüestió, sinó també per la
i ressi a t figura ue e residei
ra de
Juan Esteve. Actualment el panteó forma part
del catàleg de béns i espais protegits de l’Ajunta e t d A aca t fit a
a
e grau
de protecció I (integral).
Figura 17. Gloses
5.2. Gloses
El més present a Inca, i també en els pobles veïns (si descartam la foto del recordatori de la mort
que adesiara surt en alguna publicació), són les primeres estrofes del glosat que escrigué Guillem
Català Morro ("es Català Mallorquí"). Emprant un català prenormatiu descriu amb precisió els fets.
Aquesta plagueta s'imprimí a Inca, Tip. Martorell, el mateix agost de 1929.
En Sión “DELMONTE” vengué
en samic “CARRATALÀ”
a Inca per toreá
y “LAGARTITO” també.
Es segon bou per éll era
número sinc “Saltador”
CARRATALÀ sin temor
sen vá devant se fiera.
Era dia vintivuit
des calorós juriol
cuant el Cel se posá dol
de niguls sense lloc buit.
Dispost a fersé lluhí
per tení es public content
peró en aquell moment
es bou traidó el va cohí.
Es sol rayos no donava
tant y tant se va enfosquí
y gotes daigo a la fí
totom nerviós estava.
Tengué ferida mortal,
eren les sis menos cuart
no esent torero covart
tengué una hora fatal.
Cuant se cuadrilla va entrá
de paseix a dins se plasa
totom aplaudint en masa
es valent CARRATALÀ.
De cap a sa enfermeria
en brazos des seus peóns
i es public per segons
vaná perdent se alegria.
63
XVI JORNADES D’ESTUDIS LOCALS D’INCA
Tenguent es ventre ferit
per Momens mes mal estava
i de se pena que pasava
hasta saltave des llit.
Le siutad de Inca tengué
un sentiment molt pesat
per sert quedá demostrat
en sossequi que li fé.
A poc a poc va recobrá
es perdut conexament
y en señas dave entenent
que es volia confesá.
Era dia trente ú
les tres já vien tocades
quedant ses fábriques tencades
cuant el sen vien de dur.
Va rebre en gust el Señó
cuant es public ses clamava
y se Presidensi perlava
amb el Señó Gobernadó.
Una hermosa acompañada
tengué e ne quell moment
asistint se Juntament
y es Clero en Creu Alsada.
Vaná seguint se corrida
y es ferit anant malament
es metjes anavan diguent
que seria curt de vida.
Es Inca personal noble
en molte educació
perque acompañarló
hey va acudí tot es poble.
Pesá dia vintinou
una terrible penada
en motiu de sa cornada
den (Mangas) es valent bou.
Persones mes de vuit mil
anaren a despedirló
a devant se Estació
o sigue es ferro-carril.
Dia trenta va arribá
sa dona a sa enfermeria
y trobarlo a sa gonía
am bell no pogué parlá.
Cuant es tren de Inca pertí
arrancá fent poca via
y es públic se despedía
des torero alicantí.
Son pare don Juan Cendra
a nes costat seu plorava
y a éll le mort leufegave
i cap peraula el pogué entendra.
Adios CARRATALÀ
doña Salud y coronas
Inca moltes estones
belles memoris tendrá.
Eran les deu del matí
dia molt eseñalat
Sant Abdón de la siutad
es diestro va morí.
Pertigué en molta calma,
es tren que anave endolat
y va esé ben arribat
a se Estació de Palma.
Ne Salud esposa seva
cuant morí pegá un crit
pensant en so fiy petit
que va dexá a casa seva.
Es novillé alicantí
les perava tot Siutat
y es seu apoderat
gran sentiment va tení.
Li feren es funeral
y ne Olivan len belsemá
per poreló trasledá
a nes seu pais natal.
Diestros un bon estol
prexindian se arribade
es Club Delmonte estave
pertot carregat de dol.
Va durá moltes estones
totom veurarló volía,
estant e senfermeria
tot rodetjat de coronas.
Pes Sindicat y Colón
es restos varen pesa
los duyen a colocá
en es vapor Jaume Segón.
64
LA MORT D'EN CARRATALÀ: INCIDENT I REACCIONS
Memorable va esé es dia
cuant es public Palmesano
(con el pañuelo en la mano)
es diestro despedia.
Alicant ben arribat
va sé, es cosa segura
y li daren sepultura
per tote una eternidat.
Adios CARATALÁ
sa cuadrilla y mes persones
le má vos don bones ones,
per poré ben arribá.
Cuant tocaven ses campanas
es Clero estave cantant
tot es poble de Alicant
plorava llárimes sanas.
Dia primé a Valencí
des mes de Gost va arribá
en Torres el devellá
y novillés de presenci.
Adios CARATALÁ
de pena es meu có se tanca
un toro de Salamanca
se vida te va robá.
Entrant a se Capital
Jesús... que de cas li feren
y mes tart el sen dugueren
a nes seu pais natal.
Recorts de bones personas
per sert quedaren contades
a sa tomba corlocades
vuitanta hermosas coronas.
Adios CARATALÁ
gran torero de se senci
se Capital de Valenci
sempre per tu pregará.
El Saltador valent bou
es escausant de se histori
Mallorca tendrá memori
des present lañy vintinou.
FÍ.
Guillem Català Morro Gost
1929 2
No només a Mallorca li feren gloses, a moltes localitats també se’n feren. I molts anys després
encara s’escrivien històries sobre ell, com aquesta de l’any 1971, on a Alacant Rafael Oliver Berenguer va escriure en una col·laboració per a Els tranquils les següents paraules: “El dia 28 de Choliol,
torechant a Inca (Mallorca), va ser ferit de mort, y en la matinà del dia 30 va expirar en la infermeria de la plasa, de resultes de les feries que li va fer el bou 'Saltador' nº 5 de D. Lorenzo Rodriguez:
Actuaven en aquella esprá tan asiaga, Mechor Delmonte y Lagartijo II.”
2. L’autor d’aquestes gloses, Guillem Català Morro, era conegut com "es Català Mallorquí". Nasqué a Lloseta el
1898 i morí el 1975. Fou actor, director, glosador i actor. De molt jove servi a cal metge Manuel Badia, a Sóller.
Debutà amb Sa pesta groga, de Pere d’Alcàntara Penya, amb la companyia La Protectora Sollerense. El 1919 tornà
a Lloseta, posà botiga de sabater. Dirigí la companyia teatral Es Català Mallorquí des dels anys vint fins als
cinquanta, amb la qual representà obres costumistes per tot Mallorca. Escriví poesies, gloses i diversos monòlegs
dramàtics còmics, alguns dels quals representà ell mateix; el de mes èxit fou Es bous a mi no’m fan po (Saló
Novedades de Lloseta, 11 de desembre de 1938), en vers, en què un actor vestit de joneguer s’enorgulleix de la
seva valentia i quan sent els bramuls d’un bou es fa por i s’acovardeix. Un altre és Si jo era millonari! (Teatre
Principal d’Inca, 1933), també en vers, en què el protagonista, en Perico, que sempre compta amb els dits, explica
el bon viure que faria si fos milionari. Les gloses i monòlegs publicats de 1930 a 1947 són Sa mort d'en Carratalà,
Sa vida des pastó, ¡Memòries belles!, Couplets devertits, Sor Tomasseta,Cansons noves amb tonades antigues,
Cant alegre, Es dos primés besos, Xiflats i xiflada, Gloses pageses, Sa cassada des ropits, Piropos a ses sogres,
Sempre duch sa mala sort, Es quintos del trenta set, Es sa curra des cantó, i Sa mort de n’Alomar Florit.
En morir el seu fill, el 1947, abandonà el teatre. El 1956 publicà Sa mort d’en Toni Gelabert Amengual: notable
corredor ciclista de Santa Maria, i només actuà una altra vegada a un festival benèfic el 1963. Es conserven
diverses peces còmiques i glosats inèdits: Semana parroquial, Es pancaritat a Son Daviu 1955, Es pancaritat a Son
Daviu 1956, Per sa muntanya, Es barrio d’es tres veïnats, Sa volta a Mallorca, Festes de Nadal, So mereix,
Concurs de Selva, Es així, S’estornell, Es ben cert, ¡¡Oh, ses pessetes!!, Primera comunió, i Damunt es pont d’el
Cocó. Passà els últims anys de la seva vida en la indigència (Gran Enciclopèdia de Mallorca, III, pàg. 222).
65
XVI JORNADES D’ESTUDIS LOCALS D’INCA
5.3. Carrer
Un carrer d’Alacant va rebre el nom d'Àngel Celdrán Carratalà. Damunt de la placa que indica el
nom del carrer se’n troba una altra en què es pot llegir: “Àngel Celdrán Carratalà. Alicante, 1903Inca, 1929, comenzó a torear con gran éxito en 1926. Murió por la cogida de un toro”.
Figura 18. Carrer d'Àngel C. Carratalà
5.4. Premi Carratalà
Cada any els jurats de les associacions i entitats taurines d’Alacant atorguen premis als triomfadors
de la Fira de les Fogueres. El Club Taurí d’Alacant lliura el trofeu Àngel C. Carratalà al millor
novillero de a fira
Figura 19. Premi Carratalà
66
LA MORT D'EN CARRATALÀ: INCIDENT I REACCIONS
5.5. Actes en benefici del fill
En el moment de la seva mort, Carratalà tenia
u fi de ta s s u a
d edat a
e at
també Àngel. Per tal de recaptar fons per a
l’infant es varen realitzar diversos actes, entre
ells una corrida el diumenge 1 de setembre de
1929. El cartell el varen formar 6 novillos-toros del marquès de Villamarta amb Noaín,
Niño de la Alhambra i Artafeño. El qui havia
estat picador de Carratalà, Estasioneta, es va
retirar després d’aquest acte.
Tot i la tragèdia esdevinguda a Inca, Àngel
començà a sentir desitjos de ser torero als dotze
anys. En aquest cas trobà la forta oposició de sa
Figura 20. El fill de Carratalà
mare, qui li recordà sempre la desgraciada
mort del seu pare. Com que sa mare no l’autoritzà a torejar, se’n va anar a fer feina al sud de França. Amb el jornal es pagava les despeses per anar
a torejar de sobresaliente (substitut) a qualque corrida. L’any 1954 va fer el servei militar, i en el
primer permís torejà a Palma. La presentació a la plaça d’Alacant es produí el 1955 amb novillos de
Bartolomé Sánchez. Adoptà el mateix nom del seu pare, Àngel C. Carratalà. Repetí a Alacant i el
14 d’agost del 1955 debutà amb picadors amb toros de Pedro Gandarias. Seguiren diverses corrides
durant l’any, i a la temporada de 1956 es va presentar a la plaça de Madrid. Aquesta presentació no
va ser gaire exitosa i Àngel, desmoralitzat, decidí deixar els toros.
5.6. Altres
Els anteriors no són els únics homenatges que Carratalà rebé. Són destacables un documental, una
placa que es va descobrir a la plaça de toros d’Alacant i el pasdoble Club Carratalà, compost pel
mestre Vicente Spiteri Martín i que s’interpreta durant el paseillo a la plaça de toros d’Alacant.
6. Conclusions
s e sa ut ue a a d cada de s a s
de seg e assat a ca es i ia u a gra afici a s t r s i
s’hi organitzaven diversos actes a l'any, especialment per les festes de Sant Abdon, que eren de gran
anomenada, tant pel prestigi dels bous com dels toreros contractats. L'any 1929, el Club Delmonte
organitzà una novillada amb la participació de toreros de primer nivell. Els bous també tenien
excel·lents orígens.
Àngel C. Carratalà era un destacat novillero, que estava d'actualitat per diversos motius, èxits
sonats i agafades greus. La seva agafada i posterior mort fou un esdeveniment viscut amb intensitat
a Inca pel poble sencer. I aquesta resposta s'estengué a Palma i altres pobles de Mallorca, especialment on passava el tren.
67
XVI JORNADES D’ESTUDIS LOCALS D’INCA
La repercussió a la premsa especialitzada i ordinària fou general i abundant. A Alacant, terra natal
del noveller, li reteren homenatges. Posteriorment, els records han estat en forma de literatura,
música, escultures, premis taurins... El record a Inca és encara viu, i adesiara és tema de cites,
articles, efemèrides, etc.
Bibliografia
[1]
J. J. Amores, Ser Alicantino duele...¡¡En el más allà!!: D. Àngel Celdrán Carratalà.
http://www.alicantevivo.org/2009/10/ser-alicantino-duele-en-el-mas-alla-d_19.html
[2]
Areva. 1961. El Ruedo (Setmanario gràfico de toros), núm. 863, 5 gener 1961. "Principales
ganaderias bravas. Ganaderia de doña Carmen Ramirez Zurbano (Salamanca)".
[3]
G. Català Morro (a) Catalá Mallorquí. Se Mort Des Novillé Angel C. Carratalà en vers.
Tip. Martorell, Inca, agost 1929.
[4]
B. Coll, Història d’una plaça centenària (1910-2010). Ajuntament d’Inca, 2011.
[5]
G. Pieras Salom, Llegendes i tradicions d’Inca (volum I), Llibres de la nostra terra, 37.
Lleonard Muntaner editor, 1998.
[6]
A. Ruiz Belda “Toñuelo”, Vida y muerte de Àngel C. Carratalà, grandeza y tragedia de un
torero alicantino. Publicaciones de la Obra Social y Cultural de la Caja de Ahorros Provincial
de Alicante, 1982.
[7]
A. Viard, L. Sánchez, Una leyenda charra. Tierras Taurinas, 11. Novembre 2011.
[8]
"Los toros dan y quitan, listado de las tragedias. Àngel C. Carratalà (1903-1929)".
http://www.lostorosdanyquitan.com/bioIndividual.php?b=452
[9]
Correo de la mañana: any XII número 3.463 – 1925 abril 14.
[10]
Correo extremeño: any XXVI número 7.397 – 1929 juliol 30.
[11]
Correo extremeño: any XXVI número 7.398 – 1929 juliol 31.
[12]
Correo extremeño: any XXVI número 7.399 – 1929 agost 1.
[13]
Correo extremeño: any XXVI número 7.400 – 1929 agost 2.
[14]
Correo extremeño: any XXVII número 7.758 – 1930 setembre 30.
[15]
Crónica Meridional: any LXX número 22.776 – 1929 juliol 31.
[16]
Diario de Alicante: any XV número 3.870 – 1924 setembre 18.
[17]
Diario de Alicante: any XVII número 4.693 – 1926 setembre 17.
[18]
Diario de Alicante: any XVIII número 5.591 – 1929 juliol 6.
[19]
Diario de Alicante: any XVIII número 5.610 – 1929 juliol 29.
[20]
Diario de Alicante: any XVIII número 5.611 – 1929 juliol 30.
[21]
Diario de Alicante: any XVIII número 5.612 – 1929 juliol 31.
[22]
Diario de Alicante: any XVIII número 5.613 – 1929 agost 1.
[23]
Diario de Alicante: any XVIII número 5.615 – 1929 agost 3.
[24]
Diario de Alicante: any XVIII número 5.617 – 1929 agost 6.
68
LA MORT D'EN CARRATALÀ: INCIDENT I REACCIONS
[25]
Diario de Alicante: any XVIII número 5.623 – 1929 agost 13
[26]
Diario de Alicante: any XVIII número 5.659 – 1929 setembre 24.
[27]
Diario de Alicante: any XVIII número 5.660 – 1929 setembre 25.
[28]
Diario de Alicante: any XVIII número 5.661 – 1929 setembre 26.
[29]
Diario de Alicante: any XIX número 6.304 – 1931 novembre 6.
[30]
Diario de Almería: periódico independiente de la mañana: any XVIII número 5.018 – 1929
juliol 30.
[31]
Diario de Almería: periódico independiente de la mañana: any XVIII número 5.019 – 1929
juliol 31.
[32]
Diario de Córdoba de comercio, industria, administración, noticias y avisos: any LXXX número
28.032 – 1929 juliol 31.
[33]
El Bien Público: any LIV número 16.040 – 1926 octubre 07.
[34]
El Día: diario de información defensor de los intereses de Alicante: any XV número 4.281 – 1929
juliol 8.
[35]
El Día: diario de información defensor de los intereses de Alicante: any XV número 4.300 – 31
de juliol de 1929.
[36]
El Día: diario de información defensor de los intereses de Alicante: any XVI número 4.586 – 1930
juliol 30.
[37]
El Día: diario de información defensor de los intereses de Alicante: any XVI Número 4.625 – 1930
setembre 27.
[38]
El Día: diario de información defensor de los intereses de Alicante: any XIII Número 3680 – 1927
mayo 25.
[39]
El Día de Palencia: defensor de los intereses de Castilla: any XXXIX número 12.450 – 1929
juliol 30.
[40]
El Iris: diario católico: any XVII número 4.918 – 1929 setembre 10.
[41]
El defensor de Córdoba: diario católico: any X X XI número 10.085 – 1929 juliol 29.
[42]
El defensor de Córdoba: diario católico: any X X XI número 10.086 – 1929 juliol 30.
[43]
El defensor de Córdoba: diario católico: any X X XI número 10.087 – 1929 juliol 31.
[44]
El defensor de Córdoba: diario católico: any X X XI número 10.088 – 1929 agost 1.
[45]
El Luchador: diario republicano: any X número 2.581 – 1922 març 20.
[46]
El Luchador: diario republicano: any XV número 4.769 – 1927 setembre 12.
[47]
El Luchador : diario republicano: any XVII número 5.337 – 1929 juliol 29.
[48]
El Luchador: diario republicano: any XVII número 5.338 – 1929 juliol 30.
[49]
El Luchador: diario republicano: any XVII número 5.339 – 1929 juliol 31.
[50]
El Luchador: diario republicano: any XVII número 5.340 – 1929 agost 1.
[51]
El Luchador: diario republicano: any XVII número 5.341 – 1929 agost 2.
[52]
El Luchador: diario republicano: any XVII número 5.344 – 1929 agost 6.
[53]
El Luchador: diario republicano: any XVII número 5.351 – 1929 agost 14.
[54]
El Luchador: diario republicano: any XVII número 5.366 – 1929 agost 31.
69
XVI JORNADES D’ESTUDIS LOCALS D’INCA
[55]
El Luchador: diario republicano: any XVIII número 5.509 – 1930 gener 3.
[56]
El Luchador: diario republicano: any XVIII número 6.083 – 1930 juliol 28.
[57]
El Luchador: diario republicano: any XVII número 5.385 – 1929 setembre 24.
[58]
El Luchador: diario republicano: any XVII número 5.392 – 1929 octubre 2.
[59]
El Luchador: diario republicano: any XVII número 5.401 – 1929 octubre 12.
[60]
El Luchador: diario republicano: any XVIII número 6.085 – 1930 juliol 30.
[61]
El Luchador: diario republicano: any XIX número 6.371 – 1931 juliol 16.
[62]
El Luchador: diario republicano: any XIX número 6.382 – 1931 juliol 29.
[63]
El Luchador: diario republicano: any XIX número 6.385 – 1931 juliol 30.
[64]
El Luchador: diario republicano: any XIX número 6.398 – 1931 agost 15.
[65]
El magisterio español: Periódico de instrucción pública: any LXIII número 8.366 – 1929 agost 01.
[66]
El mediterráneo: diario independiente de la tarde: any I número 90 – 1929 juliol 29.
[67]
El mediterráneo: diario independiente de la tarde: any I número 91 – 1929 juliol 30.
[68]
El mediterráneo: diario independiente de la tarde: any I número 120 – 1929 setembre 2.
[69]
El Noticiero Gaditano: diario de información y de intervención política: any XI número
4.157 – 1929 juliol 29.
[70]
El Noticiero Gaditano: diario de información y de intervención política: any XI número
4.158 – 1929 juliol 30.
[71]
El Noticiero Gaditano: diario de información y de intervención política: any XI número
4.159 – 1929 juliol 31.
[72]
El Noticiero Gaditano: diario de información y de intervención política: any XI número
4.161 – 1929 agost 2.
[73]
El Noticiero Gaditano: diario de información y de intervención política: any XI número
4.187 – 1929 setembre 2.
[74]
El Orzán: diario independiente: any XII número 3466 – 1929 juliol 31.
[75]
El Pueblo: diario republicano de Valencia: any XXXVI número 12.915 – 1929 juliol 30.
[76]
El Pueblo: diario republicano de Valencia: any XXXVI número 12.916 – 1929 juliol 31.
[77]
El Pueblo: diario republicano de Valencia: any XXXVI número 12.917 – 1929 agost 1.
[78]
El Pueblo: diario republicano de Valencia: any XXXVI número 12.921 – 1929 agost 6.
[79]
El Pueblo: diario republicano de Valencia: any XXXVI número 12.922 – 1929 agost 7.
[80]
El Pueblo: diario republicano de Valencia: any XXXVI número 12.928 – 1929 agost 14.
[81]
El Pueblo: diario republicano de Valencia: any XXXVII número 13.214 – 1930 agost 14.
[82]
El Pueblo: diario republicano de Valencia: any XXXVII número 13.253 -1930 setembre 30.
[83]
El Telegrama del Rif: any XXVIII número 10.431 – 1929 juliol 30.
[84]
El Telegrama del Rif: any XXVIII número 10.432 – 1929 juliol 31.
[85]
El Telegrama del Rif: any XXVIII número 10.433 – 1929 agost 1.
[86]
El Toreo, núm. 2.878, desembre 1926.
[87]
Heraldo de Zamora: Diario de la tarde: any X X XIII número 10.718 – 1929 juliol 30.
70
LA MORT D'EN CARRATALÀ: INCIDENT I REACCIONS
[88]
Heraldo de Zamora: Diario de la tarde: any X X XIII número 10.719 – 1929 juliol 31.
[89]
Heraldo de Zamora: Diario de la tarde: any XXXIII número 10.746 – 1929 setembre 2.
[90]
La Correspondencia de Valencia: diario de noticias: any LI número 20.646, 2ª edició
1928 agost 18.
[91]
La Correspondencia de Valencia: any LII número 20.940 – 1929 juliol 29.
[92]
La Correspondencia de Valencia: any LII número 20.941 - 1929 juliol 30.
[93]
La Correspondencia de Valencia: any LII número 20.942 – 1929 juliol 31.
[94]
La Correspondencia de Valencia: any LII número 20.943 – 1929 agost 01.
[95]
La Correspondencia de Valencia: any LII número 20.946 – 1929 agost 05.
[96]
La Correspondencia de Valencia: any LII número 20.970 – 1929 setembre 02.
[97]
La correspondencia de Valencia: any LIII número 21.305 – 1930 setembre 29.
[98]
La Gaceta de Tenerife: diario católico de información: 5.965 – 1929 setembre 14.
[99]
La Libertad: any VIII número 1.810 – 1926 gener 10.
[100] La Libertad: any VIII número 1.985 – 1926 agost 3.
[101] La Libertad: any XI número 2.921 – 1929 juliol 30.
[102] La Libertad: any XI número 2.922 – 1929 juliol 31.
[103] La Libertad: any XI número 2.923 – 1929 agost 1.
[104] La Libertad: any XI número 2.952 – 1929 setembre 4.
[105] La Opinión: diario independiente de la mañana: any VII número 1.712 – 1929 agost 01.
[106] La Opinión: diario independiente de la mañana: any VII número 1.710 – 1929 juliol 30.
[107] La Prensa: diario republicano: any XIX número 4.064 – 1929 juliol 30.
[108] La Prensa: diario republicano: any XIX número 4.066 – 1929 agost 01.
[109] Las Provincias: diario de Valencia: any 61 número 18.757 – 1926 abril 09.
[110] Las Provincias: diario de Valencia: any 64 número 19.600 – 1929 juliol 30.
[111] Las Provincias: diario de Valencia: any 64 número 19.601 – 1929 juliol 31.
[112] Las Provincias: diario de Valencia: any 64 número 19.602 – 1929 agost 01.
[113] Las Provincias: diario de Valencia: any 64 número 19.603 – 1929 agost 02.
[114] Las Provincias: diario de Valencia: any 64 número 19.680 – 1929 novembre 01.
[115] Las Provincias: diario de Valencia: any 65 número 19.965 – 1930 setembre 30.
[116] La Tierra: Órgano de la Asociación de Labradores y Ganaderos del Alto Aragón: any IX
número 2492 – 1929 juliol 31.
[117] La Voz: diario gráfico de información: any X número 3.601 – 1929 juliol 29.
[118] La Voz: diario gráfico de información: any X número 3.602 – 1929 juliol 30.
[119] La Voz: diario gráfico de información: any X número 3.603 – 1929 juliol 31.
[120] La Voz de Menorca: diario republicano: Any X XIV número 7.833 – 1929 juliol 30.
[121] La Voz de Asturias: diario de información: any VII número 1.959 – 1929 juliol 30.
[122] La Voz de Asturias: diario de información: any VII número 1.960 – 1929 juliol 31.
[123] La Voz de Asturias: diario de información: any VII número 1.963 – 1929 agost 03.
71
XVI JORNADES D’ESTUDIS LOCALS D’INCA
[124] La Voz de Teruel: any VI número 666 – 1929 juliol 29.
[125] La Voz de Teruel: any VI número 667 – 1929 juliol 31.
[126] Las Provincias: diario de Valencia: 61 número 18.768 – 1926 maig 04.
[127] Mel i sucre. Núm. 129, març 1991.
[128] Nuevo día: Diario de la Provincia de Cáceres: IV número 898 – 1929 juliol 29.
[129] Nuevo día: Diario de la Provincia de Cáceres: IV número 899 – 1929 juliol 30.
[130] Nuevo día: Diario de la Provincia de Cáceres: IV número 901 – 1929 agost 01.
[131] Raiguer revista. Núm. 4, agost 1984.
[132] Región: diario de la mañana: VII número 3.670 – 1929 juliol 30.
[133] Región: diario de la mañana: VII número 3.671 – 1929 juliol 31.
[134] Región: diario de la mañana: VII número 3.672 – 1929 agost 01.
[135] Setmanari Dijous. Núm. 251, juliol 1979.
[136] Setmanari Dijous. Núm. 252, juliol 1979.
[137] Setmanari Dijous. Núm. 380, desembre 1981.
[138] Setmanari Dijous. Núm. 573, setembre 1985.
[139] Setmanari Dijous. Núm. 576, octubre 1985.
[140] Setmanari Dijous. Núm. 962, agost 1992.
[141] Semanario taurino la fiesta brava. Àngel C. Carratalà. Núm. 81.
[142] Semanario taurino la fiesta brava. Àngel C. Carratalà. Núm. 119, novembre 1928.
[143] Teruel: diario: V número 1.062 – 1928 maig 16.
[144] Teruel: diario: V número 1.185 – 1928 octubre 10.
72
Els primers 117 dies de la Guerra Civil.
Antoni Mateu, del 18 de juliol a
l’11 de novembre de 1936
Miquel Pieras Villalonga
Historiador
[email protected]
Paraules clau: Antoni Mateu, Inca, Guerra Civil, presó, vaixell Jaume I, presó de Can Mir.
Resum. Aquesta comunicació és la transcripció d’un dietari redactat per Antoni Mateu, que fou batle
d’Inca durant la II República. El dietari va ser escrit per ell durant els primers 5 mesos de la Guerra
Civil. Mateu conta d’una forma breu com és, dia a dia, la seva vida a les diferents presons a les quals
va estar.
Keywords: Antoni Mateu, Inca, Civil War, prision, Jaume I ship, Can Mir prision.
Abstract: This communication is the transcript of a diary written by Antonio Mateu who was mayor
during the Second Republic in Inca. The diary was written by him during the first 5 months of the
Civil War. Mateu tells of a brief form as it is, day by day, his life in various prisons in which he was.
73
XVI JORNADES D’ESTUDIS LOCALS D’INCA
1. Introducció
Hi ha persones represaliades durant la Guerra Civil i la postguerra de les quals, tot i la seva
re e à cia
tica i s cia e te i u es i grafies e cara a
certes acu es A uest s e cas
de l’inquer Antoni Mateu Ferrer. Encara que quan va ser proclamat Fill Il·lustre l’any 2001 se'n va
u icar u a i grafia e a rada er se
rc es i a tasar ere
e cara uede
ts i dites
ue de
erir u a gra i r aci ist rica i ue er etrie te ir u a isi
s e acta de a
Guerra i de la situació dels presos.
E a uesta c u icaci es rese ta u a
t ri ària ue c sistei e a tra scri ci d u diari
ers a d A t i ateu des de dia
de u i fi s a
de
e re de
E u a etita
age da A t i ateu a a ar registra t t t a
ue a iure des de s ri ers ru rs de c
d’estat passant pel seu primer empresonament al Quarter General Luque d’Inca i al vaixell Jaume I
fi s a s agat e s de a
ir a a a ada dia escri ia a age da u es reus rases ue te e
u a e te si d u es
a
arau es e t ta a te àtica s r u di ersa A t i ateu ar a de
la seva situació judicial, del dia a dia a les presons, dels seus companys de captiveri, de les visites i
cartes ue re de s seus a i iars de dese
u a e t de a Guerra a a rca i a Es a a de
seu estat d à i i de sa ut A t i ateu uti it a a a uesta age da dura t a ri era eitat de
a
er a u tar as ectes u tidia s de a se a ei a de ec
ia d
stica i s a
de
u i de
a age da i a arei e escasses tes er dia
de u i se
a ue s c scie t
que les notícies que li arriben d’una “revolución” tenen una importància cabdal i comença a
escriure cada dia a
ue iu i e sa es de a rs des de
de u i escriu diària e t se se
ca i terru ci
assats
dies
de
e re de
a u ta e darrer c e tari egu
dei ar d escriure er u a ue dia a ser i c u icat i i a ser retirada age da
a tra scri ci a estat di idida e uatre arts seg s
estigu s A t i ateu e cada
e t
e a
uarter Ge era u ue d ca ai e au e
res de a
ir
a de dir ue
s a
sat e tre ar tesi es arau es de es a re iatures ue uti it a A t i ateu
a c serat a u tuaci rigi a e ce te e a ue s cas s e u era ecessari d ar u ade uat se tit a
te t E cursi a i a es arau es ue s a tra scrit er a
du tes a ue s di ci rec
i er
u es diu a sigui er u a ca igrafia i egi e
er u e te t s a es rrat a
e as de te s
A fi a de a tra scri ci i a u istat de
s de ers a i de cs er aci itar a c su ta
es r s de cada
a arei a data a a ua a uest
s citat
e te gut acc s a diari ers a d A t i ateu gràcies a es aci itats ue
a d at e s seus
a i iars s ret t de aria A t ia ateu ue e t t
e t
a er s c su tar t ts e s
d cu e ts de seu adr ue c ser a a a ia
2. Transcripció
2.1. Pollença
ad
ui
A as
Esc ar e a a de re uci
magnitud.
i g
ui
arc a
e sa
r a c ee e
e e a t tarde
r a
uert
a a a a i augurar a E
sici
ig
ticias
d cr dit a a
a a ar e A a ue ta a casa
74
e dice
ue
s
ELS PRIMERS 117 DIES DE LA GUERRA CIVIL. ANTONI MATEU, DEL 18 DE JULIOL A L’11 DE NOVEMBRE DE 1936
ascistas se a
dera de A u ta ie t
u es
ui
arti a grit de
E e rcit
e artid a ca
e
ica
i a a
es a ud
r u
Esta
Es er
ue si triu a
a a a a sid
u
e dete dr
ida
a a iaci
2.2. Inca. Quarter del General Luque
artes
ui
me encierran.
i rc es
e se data
ue es
A as
ui
ice
ui
ra ui
ar a i es
s itari
rae a ar
s uita e ca astr
ag
ier es
e tr e e cuarte dete id
u i A as
asta as
ui
A as
e da
e ide a e id
eu e c
E ca
edie tes
ad
u i A as
a i tira u as
dec araci
ui e acusa de
c rr
se se data A i eta ue u e
i g
Al Jaime I.
ue
s tres asta as
e a a a dec arar E
A as
ercada
s ace i
u
r a
as e e ati
ter aci
a as
iar
a a aa i
c
s uri ari s
u as
e caer as A as
a
ie
i ut s ara tras adar e a a
a
as
ratific
c e ie es de
i
guera
2.3. Vaixell Jaume I
u es
ui
artes
ui
i rc es
ue es
u
ar
artes
ui
rae a
ag st
ag st
a
u
ier es ag st
a
ai
a as
sa i
es s
a ecesari s
i a i
i g
ag st
ue as ticias e
ag st
ag st
i rc es
ag st
u d ce
se se data e iu
sc
s caer
u da
aac
errad
ice de a re dici
ri a
asa
u ar
ida
e sa
a a de dese ar ue
eu arga it
e asti
s a arat s
astidi
c sas de casa
aac
ue as
ida c
ida
ticias
c stu
ta
s
ra
u
s da
a Garau i
uiet
ticias
ie
s
ui idad
uegr se ti ie t
ue as
ecesarios.
sie t
a
i
Es era
asta as d s
ascua
es recuerd
at
ere idad
a i
a
ascua
i a i
ras recre
uedes traer ada de uera
arde
re
75
e
de
igue a es era
ri a c
t d car
act s c
d s se a as de dete id
u
rae a ac
rar
res s
ue s dete id s
ist
uc
si
ata ues a re s
e
ec ge ceri as
i a iaci
de
i
arde
cu
ad
ag st Escrit a casa
s ras recre Aceite reci
artes
a A ig s de i eu
ieg
a est des ada
E a i
ag st
ue es ag st
se
sta
u es
fia
ie sa de su adre
s uades A e
er
ag st
i rc es
it
c
a ie
i g ag st
Veo a mi suegro.
u es
ere idad
ui
ui
ier es
ad
isita de a
a e as r
e ist
it
ete
r
a ea
e
er
a
u
i r s
XVI JORNADES D’ESTUDIS LOCALS D’INCA
ue es
ag st
ue s res
as ecre
ierra esc
ier es
ag st Asfi iad s
miento hombres.
ad
ag st Es era a i
asa s de
e u ugar de
vida. Inhumanidad.
i g
guera
ag st
uer
u es
u
ag st
es
ie e
rae a ei s E cesi ca r
si e i ir erger regu ta a ei s
a a c ida a as
ese ar ue
ue d a Guardia
artes ag st
re sic e sic
i rc es
adr es
s erdid cuc i
e r c ida
agua tar A i
ti as
A i es
as edr sic
i e as Es era a A
ti
a
ag st
a e dese
tarde Asfi ia
au er
uer
ar ue
ue e tre u
au er
guera c
ida tr gica
a a a
e
t ca
isita de a i
u es
ag st
artes
eci
ag st
u
sta
aria
i rc es
E
ue es
c e
ier es
a e as
ad
i g
a a a
ag st
A E
e
i
ticias
cura c
au er
ar ue
a
rca
i
a arat s ascistas
a c s
s a a ca a as
es ue
iere u
Esta
cas
edades
s
s e tre d s
c e d r ir cu ierta
e sa ida
igue r gi e se er
s estid s ascistas
ardea a
raci
eci idas
resie t
a
egistr
ticias
racas dese
ar ue
a
eci
A A
sta de aria
c e ri a de cu ierta
a r asa ractic
rue as de
c ec
ateria E
ti ua dese
ar ue
egistra
ie
igue a se eridad
dues arau es i egi es Escri
a ca sar u
u arg s s
er i s
s d as
i
si e
ticias
arde
ra
ra
ag st
artes sete re
a e as a eras
i rc es de setie
e dec arad
ar ues
ra a
ier es setie
ui a eci
setie
eredia
a e as
re A uer
arde a eras
ue es setie re Es er
arau es es rrades
ad
es
ci c se a as
e
ag st A as
c e cu ierta
u es
ag st
ar u s
r ue
a
arde
ue ser de
gi e
s se er
s arde asfi ia r
ag st
icit
a e as estar cu ierta
ue e dese ar ue ateria
ag st
rta e
rta e
tras dese
tr s
arde ie e a i
ardea a s
arc
as
ad
ag st
i a i es
a si
ticias
ie s
ag es uer s ara
e sar e
s
ag st
arc
c
a-
a
ag st
au er
u situaci
e
i g
c e tr
s
t
arde i s
r
s
i ut s
ticias r
ue es
ag st A er escri a it
igue au er
ascista c cad s a
arc
a i ia ca ie
ier es
ueg s
i recre
re arte
re
sta
ituaci
ar a
re
eci
rde i ertad
i egi e i
a i ertad A
ers a ie
eu a rer
a uete casa
uer
ist
a
des id s
i er
uer
a e as
sig sa er de
a eras
i ue
sta a u cia d r
a
76
ued
a ta rde
ue
arde tra a
dues
ticias ict ria
Estar e
c
e
a
s
rs
ELS PRIMERS 117 DIES DE LA GUERRA CIVIL. ANTONI MATEU, DEL 18 DE JULIOL A L’11 DE NOVEMBRE DE 1936
res s
Escri
i
i g
a
u es
c
e
s
u ser de
arc
c e
ausa
arta de ar a
a ue a
u t su rir
test
re
artes setie re E
cu
ea s a
i
c
d
setie
u tragedia a de re u ica
sta de ar a
asa d d as
a
a uete r
a a a re i ue
a sucia
rde de i ertad
si
sta
d e s ser e t A e as si e
ar a A er estu
setie re i
c e a e as
e
a
a
er a ue
i
rge e
era Escri
a it
r A
uer
s u s de dese
ig c d r de re a
reci
esta arde re e guardia
edad r a
i e
uer
e a a de
sta
deres
did d r ir
igue
r a ict ria
arde destituid carg secretari
ie a i ida de r a e s a
g s
r de er ard
r re a ua idad
re G
r de re a
a d
ue es
setie re
c e regu ar
de ia e de ar a E tras ad
e
ier es
arc s
rca
setie re i
edad eci
argarita e a a de tras ad
setie
i rc es
a
carta
s d as
ar ue As iri a
ere
a a a
e ra re a eci carta de
ie des u s de tres c es e ri es
s
s e ect s
ar a
ie
r
ad
setie re a a a a arat s e ta er i s
c e tras ad a a
ir Adi s ai e
d as de s eda e ega s a a
ir a as
r
u edad i erg es i
a tas
c e t eda a
r fi e d i g duer
u as ras
2.4. Presó de Can Mir
i g
setie re
s i
ticias
ti
e citad de a
a a a
erdader
risi
er
e es era u
s
u es
setie re u stitu e as atatas r
iat
de rge eci d s sta es c
s
erg es
ticas de a rera rde a a c ida c
e
s e a es E ectricistas
ticias a
gra e e res ira at s era de i ertad
c e duer
e
i erg
ie s e c
rar a ta
artes
e tra
setie re
res s
s
a a a gris riste Escri a casa r r ara
ticias ue as a dad ec e c c ate
i rc es
setie re
a gris r
E tra
de i eu c
i er
c e
u ia
r id ie
ticias a tas as
ue es setie re a a a rres c
dic
María con nota de Isabel. Queja de no escribir.
ier es setie re Escri a ar a carta
dicci de ticias
asa d as Arte de
ue
te g
s Escri
ad
setie re
e a s d as de u ia A a ece
u asar
i isi es i isi es
u causa seguir
c sac ue
eci ier
i carta es u s ce a e tra
i a
a arece
a t s de s ascistas
i ie t
ticias i isi e tre
u res i a
er
i a Garau
i a
eci
sta
de ta Euge ia
tra-
gris riste a i e
s a d s
ragedia arde reci
a uete r a
c isar a
risi
de e er
e
s res s guardia es ue as
i g
setie re A a ece ie
e e u s ra s de s
ue ser
e icia
u tura a uera iga a es era a esas sieg
a sa ci Es er
sta carta
a
ticias
i a
u es
setie re
a a a si
asesi at s arau a i egi e Escri
e i itares
artes
setie
re
i
edad
edad ra a
a ar a
ra a
c
c
ticias de
ticias
rge
eci
a e as e assa a a de i a
s
s de es era e a guerra ci i
arau a i egi-
a e as
77
arde
a
ete id Garau A g a
s erra de
e sar e sa d
ticias
ie e
rres
a a de
i
iga-
XVI JORNADES D’ESTUDIS LOCALS D’INCA
ci
de
s ca ita istas
i rc es
setie
A e as sie t
u er a
re
ti
tra a a d
a u a a c rce a
re
ue es
setie re i
edad
ticias c
cata a es
u a a A a a a a era
ier es
setie re
tradicci se i
re
u es
setie re
ti u tra a a d
a
a si a
artes
e esa
trarias A
a re sa su a
uestra
u adas duer e c
agi aci e as
setie re
ar a eci
iseta
ig es era d si
a a de i ertades
i er a
arau a i egi e
ticias
c e sa e
er
r a
erdad
u es
ticias
artes
cias
a a a escri
ticias de
edad
a sa e
i a i
eci u
sti ad
a
ae
a fici a
a
igue si
gresa
it
i
s ur s si sa er de uie
s
s
eci e ta ac
r a Est tra
a rata Este
ace ta i s uci
i e a
a fici a
s rec us s
e a esta a a d s as s de
c
edad
ti a a es era a
ti ua a es era
ctu re iger
a estar e
regu t
r i causa
ctu re
ied G
c e a as
rce c ar a
s c ar a a eter ge eidad de
ue di
ata u a E trefi etes e a re sa
ad
ctu re arc a seis
r ari
sse
Escri a ar a e reci id carta e a a de
a Es era a tra c sa
fiar es erar e a
i
erci
a a a
ticias de ca
e tra u adas e tra
ier es ctu re i
edad
ti
e a fici a
c e i gresa siete
ticias s c tradict rias si ie se afir a a i iciati a de g ier
ctu re
c e turca
i ertad s ara e
arau a i egi e
ue es
ctu re
e e trega carta de ar a
test
Gracias E tra ue s c
a er s igue a es era a
i g
e sar
a u c sa
ic e su se tir arau a i egi e e tre
u
e a eci cartas de ar a
a ut Est
ue s
ta de sa e
e e g ier
u uedar de Es a a
a rca
re acie d
r de a ut
setie re i
edad
c e se a a de u
a
i rc es
ticias de
de
resee e
i itar a causa a
e a arau a i egi e
ad
setie re a a
dir e
is
s de
r a re sa arece se i
uer as Escri a a rata
i g
setie
ca t s ascistas
ri
a sa ud
as
ui
esc
ie
fia -
des erece
edad a
arc a Esta ca ie t de
arc a i ertad
i er a
re
i rc es
ctu re i
ticias de ar a a e a e escri e astre e a u cia a g gra e de
Garau arde e c fir a ie s c Garau Garau Garau Escri a a e a r ticias
ue es
c
cid
ctu re
ticia er a de
ri er tra a de it
a e a asegura d
ier es
A u cia
ctu re igue a arc a e cauti eri
a se a a de riu
r
t
de Garau
egare
ad
ctu re eci r a
a eta
s ca as cigarri s
a aguer a i
eri dic a u cia ea a rea e tre
e a
de a arc a de e rcit
trari a
ue e sa s a u
ses
s ar u s
i g
ctu re
ese ar ue e e u
u es
ctu re
ticias
s tir s
ti istas Gra ada
e a a de u a i
uesca
u i a ia A e as
s a tri estre
r
rge
re
ti is
a arra s
ue ie e ara ar a e tar Gra ada
78
rE
A
s dice ue a i ia
e escri e a a
a
erue
d
re
urg s
ELS PRIMERS 117 DIES DE LA GUERRA CIVIL. ANTONI MATEU, DEL 18 DE JULIOL A L’11 DE NOVEMBRE DE 1936
artes
ctu re
se su ar si
a
u res s
ses
i rc es
ctu re
Huesca. Cartero.
ue es
e e ra e c
ctu re
ta t s tr s
ier es
rec us s
re dese
de a a
ar ue
se
a
e dici
ses
de ar a
ses
a e
der s ca a er es
ses a cade a er etua
ctu re siste e c
i arece u
a ic
r
ed a
ectificaci
a
arag
i er
i a
de e a
a
-
a de era
er i a e
ster aci
a
e tre
s
ad
ctu re
ti a
ses si sa er de a se te cia e tr de a gra edad resie t
a a e e a dad ceri as e des ide a re sarge t
ca s
d s eses E tra
s as
s
eci r a
iti s ue
i a a A er sta de re
asi
eci
postal de María.
i g
ctu re
ig
va. Los nuevos vienen animados.
u es
ctu re
ce e teri A as
ie
ti
a a i c g ita
i rc es
ctu re
a
id E
adri a ag
e s A t Estaci
ier es
ctu re
s ru
i
res
edad
i g
er
u es
a rca
ca
a A
s
ticias de
a g de cuart
t d
r i s
ticias s re a iaci
a i des u s de c se
ier es
car cter
igue a
ticia s
ad
ctu re eci ta ac
adre reci a ar a ara u as
i iera de a a i ia risi er s
u es
artes
s
a
rca
d as c
tea
sig
e
e
a
e si-
e a e a Adi s is a
er su i age
uestra c u
re de c ra
c
a e as de a isita casa
estid de ascista
ue es
ctu re
i c u ica a de
e
c
i
sa e
a
ie
i ed
a a c sec a
ta ac
u cigarr de rge ie de sa ud
a e a ada
e
di ci
c
re d a actuaci
de est s tri u a es risi
s
arc s ue se su a a g ier
u ser
i rc es
ctu re
uesca
ua tas gri as e
a rca
i g
s res s
uert s e
ira Esca
artes
ctu re e cue ta deta es de Garau
a carta ara ar a
ctu re
sa
s
rge t d u
ctu re
a a a a i
de arag a
ctu re a
a e as i
de r
ase c
ctu re
ticias de casa
E tra
as
ad
ctu re eci
a situaci
c
icada
s ri Garc a ui
a
e
a
si es A e a tar e e dice de usi a ie t de
ses e as ta ias de
e c u icar
a se te cia a as ue tras adad
a i es a a
artes
ctu re
a gris esad
a i age de
d rada de tra ui idad arau a i egi e
ue es
u res
ses
re
ari er s de
a i estaci
era de
ca
e u cia
re a iaci
E ecuci
e a a de
iseria
de
aa
tesa a
ascista Adi s es ritu de
a a cuci
se uestra
de guerra Esca r
s
eci
it
carta de
esi ista
de
ist a er
a i
r a
c e
de gra
cigarr de rge Estad
i adre
r a tarde ie s
i
res e su tu a a a a es i cu
ea s
u tragedia si
c e e trae recuerd s de sa
ie re
a gris u i s
riste
u c traste
se ti ie t
ie
a rera
e
de
ta de A a
e ega a a
e a u cia
79
a
t de asiada i se si i idad
ue se a a
derad de
is ie es
XVI JORNADES D’ESTUDIS LOCALS D’INCA
s ue e sar ua t s de a ida se a u a a te
raster s ar a e u as res a i adre uerta
ue curre e
a
id e
a
rca
i rc es
ie re ua t disgust
e a sa ida di ci E derec
asad
s i sti t s a da
a c tr de a a
a
ue s u da e t s
ue es
ie re i
edad i
crueldad de la lucha me espanta.
ier es
a
e
ie
ticias
e sie t
a de asiad s
se crea
e istes
esi ista a te a ta de se ti ie t
a
re
ad
ie re eci ta ac
ga ardi a ue as tardes Escri a ar a A as
s da
ticia de e trada a adrid e a a i estaci
e causa s r resa
arau a i egi e
a e a da ra
es ara c
e cerse a ti a
ra e s r re de
r a c e se e ca t s
u a
u asar
i g
ica
u es
cu d
ie re uei de
a a durar esta guerra
artes
ar a
i rc
retrat
s
c cie
ie re Estu e acci
a t a de adrid
es rea
s a a gistas
ticias a t sticas
u sucede Escri a ar a Est tra ui
a des i ti a t a de adrid
re Es a a
u ser de s
s
se
s de es era
ie re as e d a tra ui Es era a carta e escri e
acie cia i erta a
ie A s
i i ertad
c
asta
estar
it
es
ie re ra ui
as a a a a
a c ase de i g s eguera ter i a i
A as
A t i
e i c u ica rde audit r
r u
u e ec
ie s e
s
se cu
a tres a s uerte adre
u disgust ara ar a
r a t
i
cia e tra ui i a
3. Índex de noms
Ae
ui
A t i
e re
a iaci
egeu a i
a i
ui
ui
ui
ui
ag st
ag st
ag st
ctu re
ctu re
ctu re
ctu re
A a a
sete re
a aguer
ctu re
àr ara
sete re
art eu a rer sete re
e er
sete re
ctu re
e tra
sete re
er at
sete re
er at ateu fi
ui
ag st
ag st sete re
ctu re
e re
ui
ui
ardeig egeu a i
uadas
ui
urg s
ctu re
a rera
sete re
ctu re
aa
tesa
ctu re
a ea
ag st
e re
80
ag st
sete
ag st
re
sete
ag st
ag st
re
ctu re
ELS PRIMERS 117 DIES DE LA GUERRA CIVIL. ANTONI MATEU, DEL 18 DE JULIOL A L’11 DE NOVEMBRE DE 1936
a ià
ctu re
ctu re
a ut
sete re
a e as
ag st
ag st
ag st sete re sete re
sete re
sete re
ctu re
a de era
ctu re
a
sete re
ata u a
sete re
sete re
sta i
era sete re
as
ctu re
a ie
ui
ese arca e t ag st
ag st
ag st
ag st
ag st
ag st sete re
ieg
ui
Ei issa
sete re
sete re
sete re
Es a a
sete re
e re
ei istes
ui
ag st
sete re
sete re
ctu re
e icia
sete re
i
sete re
r ari
ctu re
Garau ag st
sete re
sete re
ctu re
Garc a ui
ctu re
Gra ada
ctu re
ctu re
eredia
ag st
sca
ctu re
ctu re
ctu re
ca
ui
sete re
ctu re
sa e
sete re
sete re
sete re
ctu re
au e
ui
sete re
rdi
era
sete re
sete re
sete re
ctu re
ctu re
ctu re
ctu re
u c sa
sete re
a eras sete re sete re
re
ctu re
ctu re
re
ger à
ctu re
re
e tra
ar
ui
adrid
e re
e re
e re
ag e s
ctu re
airata
sete re
ctu re
a rca
sete re
ctu re
ctu re
ctu re
e re
arc s erragut
sete re
arga ida sete re
arga it art eu ag st
aria
era es sa
ag st
ag st sete re sete re sete re
sete re
sete re
sete re
sete re
sete re
sete re
sete re
ctu re
ctu re
ctu re
ctu re
ctu re
ctu re
e re
e re
e re
e re
11 novembre
ar u s
ag st
ctu re
assi
ctu re
ercada
ui
ir a
sete re
81
XVI JORNADES D’ESTUDIS LOCALS D’INCA
i a
i er
sete re
sete re
sete re
sete re
ui
sete re
a arra
ctu re
guera
ui
ag st
ag st
i er sete re
sete re
s ag st
s ri
ctu re
ied
ctu re
ac
ag st
a a
ui
ag st sete re
ascua
ag st
i à sete re sete re sete re
e a
ui
ag st
ag st
sete re
ctu re
u
sete re
u adas
sete re
u
ui
uarter Ge era u ue
ui
uei de a
e re
a s
ctu re
e assa
sete re
eguera
e re
ei s
ag st
ca
ctu re
a
ctu re
sa
ctu re
sa
ctu re
ses
ctu re
ctu re
ctu re
ctu re
ctu re
octubre
sse
ag st
ctu re
ira
ctu re
a
a sete re
a ta Eug ia
sete re
arag ssa
ctu re
ctu re
astre
ctu re
ctu re
e astià ag st
erra
sete re
i eu
sete re
cias
ctu re
c rr
ter aci a
ui
i e as adr
ag st
au er
ag st
ag st
ag st
ag st
ag st
ei id
ctu re
er
ctu re
às ag st
rres
sete re
sete re
a s
sete re
a e a
ctu re
ctu re
82
ctu re
ctu re
ELS PRIMERS 117 DIES DE LA GUERRA CIVIL. ANTONI MATEU, DEL 18 DE JULIOL A L’11 DE NOVEMBRE DE 1936
Figura 1. Pàgines inicials de l’agenda d’Antoni Mateu
Figura 2. Pàgines inicials de l’agenda d’Antoni Mateu
83
XVI JORNADES D’ESTUDIS LOCALS D’INCA
Figura 3. Anotacions d’Antoni Mateu anteriors a la Guerra Civil i a partir del 18 de juliol de 1936
84
La mecanització del camp a Inca (1947-1970)
Jaume Binimelis Sebastián, Antoni Ordinas Garau
e arta e t de Ge grafia
i ersitat de es
au e i i e is ui es a t
i rdi as ui es
es a ears
Paraules clau: ca eca it aci agricu tura i dustria it ada
Resum. A l'anàlisi del trànsit de l'agricultura tradicional, de base orgànica, a l'agricultura industrialitzada, el procés de motorització i mecanització de les activitats agrícoles constitueix un eix bàsic.
A la dècada de 1950 començava a Inca un tímid procés de mecanització. Ara bé, la mecanització agrària
a la dècada dels seixanta està protagonitzada per la generalització del tractor de rodes pneumàtiques en
el conjunt d'explotacions agràries, i aquesta implantació és molt intensa en la segona part de la dècada.
Keywords: ca ec a i ati
i dustria agricu ture
Abstract. Within the analysis of the transition from traditional agriculture, organic-based, to the
industrialized agriculture, the process of motorization and mechanization of agriculture is the cornerstone.
In the fifties of the twentieth century Inca began a timid process of mechanization. However, in the
agricultural mechanization of the sixties, the generalization of the use of tractors with pneumatic wheels
in the farms has a leading role, and this implementation is very intense in the second half of the decade.
85
XVI JORNADES D’ESTUDIS LOCALS D’INCA
1. Introducció
E rese t tre a s u
u e ercici de re e i s re e r c s de
der it aci de agricu tura
i su ar e e s darrers ci ua ta a s a tra s de a à isi de a eca it aci a ca u as ecte
re rese tatiu de trà sit d u a agricu tura tradici a caracterit ada er u a escassa de e d cia
e teri r a u a agricu tura i dustria c su id ra d i uts i dustria s i a
u a a e erg tic
egatiu a eca it aci s u i dicad r esse cia er c
i er a tra s r aci d u a agricu tura
tradici a
rgà ica
a e tada e
s d e ergia a i a i u a a ca a u a agricu tura
der a ue i c r ra s d e ergia ssi
E a uest cas a r i aci a c ei e e t de
r c s de eca it aci s a ce trat e a i c r raci de a ui ària agr c a d ac rd a
e tracci de dades de registre de tract rs de es es a ears a artir de
ifi sa
ac rd a
a id Grigg
a terra i e tre a s e s ri ci a s i uts a agricu tura tradici a ue cu a
s de
de a
aci acti a i e a ua es dis
i i itats d e ergia es
reduei e a a i a i u a a
s de at ria rgà ica s a ri ci a
t de erti it aci e s
re di e ts er actiu agr c a i er ectàrea s
ai s i a u e e at aut c su de a era ue
es c ercia it a e s de
de a r ducci i e grau d es ecia it aci de cu tius s escàs
Acce ta t a defi ici de Grigg i es c sideraci s i icia s s ssi e afir ar ue es a ears es
tr a e dura t a stguerra e u a situaci de trà sit de agricu tura tradici a a u a agricu tura
der a e s du te a Guerra i i
a ia a rtat u a r gressi
s rà ida a
ue de et i a u a c ti u tat e a se üe ciaci de a ist ria agrària es a
a e tre e s ca is
ue a te ir c des de fi a de seg e
i e ue a assar dura t es d cades de s ci ua ta i
e s sei a ta Ai
er ar
a reestructuraci de sect r agrari es a
a tes de a Guerra i i des u s de
a de c siderarse u a is a secue cia c u er d de re
e i c usi e de
retr ces e tre a
s er d s E ese cia s act res ue r iciar
a tra s r aci agraria e a Es a a de s a s ci cue ta sese ta se a a a des u s de a
ri era Guerra u dia
erta e t e r c s de eca it aci agrària a
de
s u de s e
e s
s decisius de ca
ua dura t es d cades steri rs de
a
der a i dustria it ada
a ui ària aut r u sada i iciat a a d cada
i i a tra s r aci de agricu tura i su ar a
aria es r s er esde e ir u a agricu tura
E s estudis s re a eca it aci de ca
a es a ears s escass s i a i r aci s e ge era
t
dis ersa E
stre
ectiu s i cidir e e uci de a eca it aci fi s a actua itat articu ar e t
arti t de a à isi de a r gressi a i c r raci d u a a ui ària aut r u sada r ada ri er
er tract rs a s ua s s a egirie
t cu t rs rec ect res i tract rs articu ats e tre d a tres
gica e t
s ssi e reduir a eca it aci i a
t rit aci de ca
a s de a ui ària
aut r u sada si
ue ara e a e t ta
s a de c siderar e ectrificaci de es e
taci s a
t rit aci de s us i de e tracci d aigua a a e e s c
e e ts i ei es er a
tract rs
a eca it aci de es acti itats ra aderes e tre
ts a tres as ectes
sta t
ai
e s ce trare e a à isi de s e ic es atricu ats
E
ec
stre tre a es a te a e tre
ic i ur à ue s i icia a a
i
e
er de ue c
r
eta a de dese
u a e t
a d Esta i it aci i ue succeei e er de de autar uia
86
LA MECANITZACIÓ DEL CAMP A INCA (1947-1970)
ec
ica
a ra ue su sa a
i terca is c ercia s Ara
e ca i de sig
ri ci i de a d cada de s ci ua ta c i cidi
i istre d agricu tura Ai
asse a a ar
agricu tura
ue
ara e c u t de a ec
ti a de u a ue a rie taci
tica ue u
d r ara acerse rea idad
a tra a da s i
a ears u u t d i e i ca a a tra s r aci
tur stica
ertura a s ercats e teri rs i a i era it aci de s
e er a agricu tura es a
a s a de situar a a
ta
a resa de ssessi de a esta c
a
uede decirse ue
sig ific ara a
a es a a au ue s
sea desde a ers ecde aguardar e i u s de er d reesta i i arta t re arcar ue e
re rese ta a es es
ec
ica i s cia i u sada er es ecia it aci
2. El “registro de tractores” com a font d’informació
a ri era re issa er dur a ter e e tre a era a i
rtà cia de dis sar d i r aci
rigi a i i dita
ectiu ue e ac seguit e e a raci de a ase de dades i a steri r
e
taci de a s rie de i res ue r e e egistre de ract rs a c
a a e icar egre es
a se a e
taci s u a tasca àrdua i di ci t t i ser se s du te a i r d cu e taci de
r c s de di usi de a a ui ària aut r u sada a
e ergia ssi e a tra sici de agricu tura tradici a a agricu tura i dustria a Estat es a
E egistr de ract res de
i isteri de Agricu tura re ectura Agr
ica de es a eares
s rie de a ua e c su tat e s ri ers
u s ai c
e
u de Cosechadoras. Ministeri
d'Agricultura. Prefectura Agronòmica de les Balears s i icia e
i s es ec fica er a a à isi de
r c s de di usi i i
a taci de a a ui ària agr c a a Es a a te i t e c
te ue fi s a
ere es de egaci s de
i isteri d Agricu tura
as ue t rga a as atr cu as de s
tract res
t cu t res c sec ad ras
A uesta s rie c
dre c
r ar e es ecificar es caracter sti ues de a a ui ària ue recu ca ia de r at a ra ue es r duei e
eugers ca is s re es caracter sti ues rec ides de cada à ui a i scrita er et c
i er des
de
fi sa
s e u ici i d adscri ci de a à ui a si ta
e t
i de
a fi ca de c
rad r c sa ue i cre e ta ta e e t es te cia itats de a i r aci at s
ue c
ertei ràctica e t e
taci e a u itat d a à isi usada E e
stre cas e grau de
desagregaci de es dades serà e u ici a e cara ue
descarte a a it ar e r c s de di usi
de es i
aci s tec
gi ues e à it de cadascu a de es e
taci s a
a i esti a e
a uda de a re er cia t
ica de e resa agrària
a tra a da es tracta d u a
t diacr ica a ue er et seguir ta t e uci e a i scri ci de
a a ui ària c
ta
a de
tras ass s de à ui es de seg a à r cede t d a tres r
cies es a
es E u
ri er
er de fi s a i re
es disti gei e tre e ic es us i usats c sa ue d a c a u a àrdua
tasca er u s a de di ere ciar e tre e ic es us i tras ass s a artir de a atr cu a i e et ue
r a e t a a artat d ser aci s s a ta e
er d i scri ci de r ced cia a teri r ai
c
e
er d i scri ci
steri r E a uest se tit este d ac rd ue
est s registr s de
i scri ci es dr a de urarse ara c stituir u a ue te id ea de estudi de a eca i aci
agraria er est ser a ardu
a ri s
a t s ai
ue a estat e a uesta tasca e a ua
e s e a a at i ue a su sat a c ecci de a ase de dades Ai
atei a
ra d i r ar
de
re de ca a s de a r de cada à ui a e
gut esurar e es de a a ui ària
agr c a c sa ue resu ta i
ssi e ua si
e e t es disti gei e tre ti us de à ui es c
s e cas de e s Agrari s sa ut ue e a c strucci de ti
gies d agricu tura s uti it a e
re d
er esurar e es de a a ui ària agr c a d u a s d u a regi
egeu a res ecte
87
XVI JORNADES D’ESTUDIS LOCALS D’INCA
e tre a de ge gra
s er
str ic i
a tra a da fi s a
a e u t
c
a
e ada
eraci
ue ue a c sistir a at rgar a es direcci s ge era s de rà sit a
res
sa i itat de atricu ar a a ui ària agr c a aut r u sada a
i scri ci r ia a es
de egaci s de
i isteri d Agricu tura t ta a a ui ària agr c a ueda a registrada e e
egistre de ract rs s a dir c
te a a
stra ase de dades ue fi a it a e
a
rec ect res i ta
t cu t rs tract rs articu ats A artir de
es a c stituir u i re
de registre er a cada ti us de a ui ària ra er a ua e c su tat e ri er i re de registre
de ec ect res ue i c u ta
es i scrites a a teri r egistre de ract rs
3. Evolució i implantació de la maquinària agrícola a Inca
a Guerra i i a re ercutir e e uci de agricu tura es a
a de es ri eres d cades de
seg e
a ue a su sar u c ar a e ti e t de ca i t c ic i de es dis
i i itats e erg ti ues
ura t a d cada de
es c stata
a e t u red i i a s ut de a tracci a i a ue
re rese ta a u
de t ta de es dis
i i itats e erg ti ues a
es a r duir u a
recu ada e a r gressi a i cu aci a
e ercat i e es ecia it aci de s cu tius a
a ua
c sa es a te ie es caracter sti ues d u a agricu tura rgà ica
rei dustria
a c
a es a a u tar a tre a s a teri rs
a es es a ears e registre de tract rs i de
a ui ària agr c a aut r u sada e ge era c e a e
s ssi e c statar ue dura t
a ue a es atricu a a u e e at
re de e ic es se s du te a causa de acu u aci de
registres r a e e t er a i c usi de a a ui ària ue esta a erati a a a s de
eg s
e ce s de a ui ària agr c a de
i a ia a es a ears u t ta de
ated res i
tract rs
i era a rs u a de es r
cies
s eca it ades d Es a a
e tre ue a it a a i su ar era
de
a a it a a estata se situa a e
a
Ai
sta t i cre e t de
re de tract rs atricu ats s acce erà des r s de
ifi sa
a ua c sa er etria
c fir ar a gu es i tesis a te ades e estudis de caràcter
s ge era c
a ue a a u ta a
rtega a ter
e
ri er e is di de i te sificaci de r ces de eca i aci
a r i ada e te
a
su
e u a ge era i aci de a a ui aria ue c
e a a i tr duc
ci de u idades de e ue a te cia de id ta t a dis
i i idades de a erta c
a i itaci es de a de a da
t i ai
aug e t ge era it at de s tract rs i de a a ui ària agr c a
es r duirà fi s a a
d cada de s sei a ta figura
a ue si e ce tue a a ui ària i scrita e
à ui es
ue re rese ta u euger desce s res ecte de
ti a de a d cada de s
à ui es e
a artir d a uest
e t es i res se re su ere a
escrei e s registres de a d cada de s
ci ua ta E
s arri a a a i ra de
à ui es registrades i e cara ue es r duei i u a
su sta cia i e i e e s a s
à ui es i
à ui es a artir de a rs e
re es dis ara a
s de i u itats a ua s de
a a ui ària e e s a s
i
a
i
à ui es res ecti a e t
e uci de a i
a taci de a a ui ària agr c a a ca seguei u a tra ect ria de erfi
se
a ta
ser ada er a es es a ears e ge era E a d Esta i it aci Ec
ica arca
e
de r c s ca a a
E es ad uirit er a a ui ària agr c a aut r u sada a ia
estat t id dura t a d cada de s a s
E s ri ers tract rs re
à ui es de r des età i ues
88
LA MECANITZACIÓ DEL CAMP A INCA (1947-1970)
E tre
i
i a ia a ca tract rs de r des età i ues tract rs de r des eu àti ues
i
t cu t r ue drie ser a teri rs a
a d i ici de egistre de ract rs E ri er
tract r c
e ci a de r des eu àti ues es registra e
Figura 1. Evolució de la maquinària agrícola a Inca (1946-1970)
Font: Registro de Tractores del Ministerio de Agricultura. Jefatura Agronómica de Baleares (1946-1970). Elaboració pròpia
a tra a da e u ri ci i a eca it aci a estar igada a a gra r ietat c
es sa de
a i est re assa t e s t
i s de es ri eres e
taci s ue e e u ici i de ca a usar
a ui ària agr c a aut r u sada su stituta de a tracci a i a
i t
rdi s
ere
a is i
uster s e s t
i s de es e
taci s ue a arei e des de i ici de
egistre ca a
fi sa
A gu s d a uests t
i s es re etei e dura t a atei a d cada
de s ci ua ta c
rdi s
ere
i t i c stituei e u a c ara re rese taci de es
e
taci s
ssessi s
s gra s de u ici i d ca
a atei s dura t a d cada de s sei a ta ua es ge era it a s de a a ui ària agr c a
aut r u sada e tre a agesia d ca Es a i esta s ret t e a di usi de tract rs c
e ci a s
de r da eu àtica i de
t cu t rs er s a a seg a art de a d cada ua a di usi de
a ui ària agr c a es a i esta a
s r a ta c
es
stra c ara e t si ser a a c r a de
te d cia ai c
e uci de
re t ta de à ui es ue es a i c r ra t a ca
d ca
E fi a it ar a d cada i a ia a
u ici i
tract rs de r da eu àtica
de t ta
i c e t i fi s a tract rs articu ats de e rs di e si s i d escassa t cia
t segad res
ai c
u t ta de
t cu t rs
de t ta
a
ser ar ue es c
ta i it a ta
u a
rec ect ra ue a arei a egistre e e es de u de
s
t adu a
a ase e e r c s
de ca i tec
gic de agricu tura i su ar ua es rec ect res su stituei e es ated res
Taula 1. Distribució de la maquinària agrícola a Inca (1970)
Font: Registro de Tractores del Ministerio de Agricultura. Jefatura Agronómica de Baleares (1946-1970). Elaboració pròpia
89
XVI JORNADES D’ESTUDIS LOCALS D’INCA
A s a s seta ta es rec ect res su stitu re es ated res ei es ue dura t d cades i u sare
a i d stria ca de a ricaci d ei es de ca
E r c s de eca it aci de ca
a d ar c
a ai e e t de t ta u a i d stria desti ada a a r ducci de a ui ària agr c a A a rca a
dura t es d cades de
i
es a c s idar u a e resa der e a a ricaci de ated res
e r t ti c egut c
a tri ad ra a r ui a
ate tada a
a arca estre i ada
e a it
ue arri aria a e
rtar se a gra art de es r
cies es a
es i fi s i t t a ra a i
tà ia
sta t ai
e resa a desa ar i er e
ta t er es circu stà cies de a Guerra
c
er a c ia a usi a de a ate t er art de fir es ita ia es
es r s de a Guerra a a es d cades de
i de
a arei e u a s rie d i iciati es ta t de
caràcter artesa a c
i dustria desti ades ta
a a a ricaci de ated res rec egudes er es
fir es
A e ce es
GA
ret i ere
a ac r A uestes à ri ues desti a e a
se a r ducci
a ritària e t a ercat ca t t i ue ta
a rea it ar e des a a e su a
ifi sit t a e
rtar a estra ger a se a acti itat es a a te ir fi s a ri ci i de a d cada de
ua
re su stitu des er es rec ect res
ura t e er de d estudi es r duei e fi s a tras ass s de a ui ària di s de r i u icii
re ue e ui a a
de g a de s registres a
es c
ta i it e
tras ass s de
a ui ària registrada e u ri er
e t a ca i ue s ad uirides er e
taci s d a tres
u ici is e rese te e
de t ta de s registres c
utats dura t e er de d estudi
a ritàries es à ui es aut r u sades d escassa t cia
re d
ue s d a tra
a da a t ica ge era de r c s de ca i tec
gic estudiat dura t a uestes dues ri eres
d cades d i
a taci
es u itats ue te e e tre
i
re rese te gaire
es tres uartes
arts de es g a de a a ui ària agr c a de u ici i
a a ui ària agr c a de
s
de
te ia e cara
t ca res cia a fi a de a d cada de s sei a ta
e tre ue
es u itats d escassa t cia de e s de
te ie u es es ec fic c sidera e
Taula 2. Distribució de la maquinària agrícola a Inca per intervals de potència (HP)
Font: Registro de Tractores del Ministerio de Agricultura. Jefatura Agronómica de Baleares (1946-1970). Elaboració pròpia
es ar ues de a a ui ària agr c a a ca c
te a
u a
r sa re rese taci figura
es
s re üe ts s
er a uest rdre E r
eere
asse
ergus
as ua i
rds
a et arreir s a da a a i a id r
E rà ui g s iderat er à ui es de
arca aci a a tres de u ti aci a s estra geres a ricades a Estat es a
E ri er c
se situe es u itats d E r
arca creada er
t r
rica A e
ua a c
a ia rd
a ser aci a it ada i a assar a de
i ar se
t r
rica A e ia a se a à rica a arce na
1. Informació facilitada per Bartomeu Mestre i Sureda, descendent del fundador de la firma “Mestre y Nadal”. Segons el diari ABC
de dia 22 de gener de 1922, la “Trilladora Mallorquina… es una máquina de construcción netamente española, y no haber otra, no
solo de mejores resultados, ni en igualdad de rendimientos, duración, economía de la fuerza motriz, sencillez del manejo…”.
90
LA MECANITZACIÓ DEL CAMP A INCA (1947-1970)
des de
ua a ser tras adada a act ria de s a tics rds des de adis a a iutat
ta
arca ue se situa e sis
c i ue s r tag ista dura t e s ri ers a s de er de d estudi
E seg
c destaca
eere ue e
ac
rar a à rica ue a Es a a te ia a
Geta e e tre ue u a a tra u ti aci a e a uest cas rità ica s esta ei a Es a a e
ua c
ra e
de es acci s de
t r
rica A e resa a rica t de s tract rs E r serà
a artir d a uest
e t ua r duirà
de s er a asse ergus s ta ic cia a Es a a
E uart c se situe e s tract rs articu ats i d escassa t cia de a arca as ua i a ricats er
as ua i A e u a act ria situada a u
u dada e
i r ietat de a fir a ita ia a ascua i
ac i e Agric e A c ti uaci tr a
ue u a ri ci i u a fir a a e cia a de
t cic etes ue assaria a a ricar tract rs articu ats d escassa t cia e tre
i
E s a et
s tract rs a ricats a i à dia ue arri are a es es a ears a ri ci i de s sei a ta fi s a
e e
ars
c destacat s er a es à ui es de a arca arreir s tract rs de r da eu àtica de a ricaci es a
a a
ic cia estra gera a
ag e tre
i
i a
s
arreir s a artir d a uest ti a
a da a a ere tract rs articu ats d escassa t cia c
es
as ua i er ta t s ser a a a d cada de s sei a ta e a si de a a ui ària agr c a e e
ca
de r a assi a gràcies a a c s idaci de ar ues estata s de a ricaci de a ui ària
agr c a E r
arreir s i a a e etraci de fir es i ter aci a s ue esta ei e act ria r ia
e terre
is à
asse ergus
eere A tres ar ues c
rds i a id r
re rese te e gra art e s e e
ars e cara e s de a d cada a teri r ua a uestes ar ues a
iderar e r c s d i
a taci tec
gica a agricu tura i e ca estaca ara e a e t a crei e t
i
rtà cia ad uirida e s tract rs articu ats d escassa t cia as ua i
a da a a
Figura 2. Principals marques de maquinària agrícola a Inca (1947-1970)
Font: Registro de Tractores del Ministerio de Agricultura. Jefatura Agronómica de Baleares (1946-1970). Elaboració pròpia
3. Conclusions
A a à isi de trà sit de agricu tura tradici a de ase rgà ica a agricu tura i dustria it ada
e r c s de
t rit aci i eca it aci de es acti itats agr c es c stituei u ei àsic E
tre a s a rea it at a artir de egistr de ract res
t es ec fica i ica er estudiar de r a
diacr ica a uesta e uci i arri ar a es c c usi s ue seguei e
A a d cada de
c e a a a ca u t id r c s de eca it aci Ara
a eca it aci
agrària a a d cada de s sei a ta està r tag it ada er a ge era it aci de tract r de r des
91
eu àti ues e e c u t d e
taci s agràries i s a uesta i
a taci
t i te sa a a
seg a art de a d cada a i c r raci de
es ti
gies de a ui ària a a seg a eitat de
a d cada c
s e cas de s tract rs articu ats e s
t cu t rs es à ui es de segar i ta
de
r a i ci ie t es rec ect res a c tri uir a a i te sitat de ca i tec
gic
a tra a da s ser a e a si
assi a de a a ui ària agr c a a ca
gràcies a a c s idaci de ar ues estata s e carregades de a se a a ricaci E r
arreir s i a a e etraci de
fir es i ter aci a s ue esta ei e act ria r ia e terre
is à
asse
ergus
eere
estaca ai
atei a crei e t i
rtà cia ad uirida e s tract rs articu ats d escassa
t cia as ua i
a da a a a a d cada de s sei a ta
Bibliografia
A E
G
ie a
A E
ers ecti a
de
ac e
tra a irtud de edir
arreras ad i istrati as a a di usi
Investigaciones de Historia Económica
de
ar a
acu ada
E tre a tradici
e ca i a res uesta de
urcia a a crisis de a agricu tura tradici a Historia Agraria
EG E E E
A
Ge era itat a e cia a
A
La mecanización agraria en la provincia de Alicante,
se eria d Agricu tura i esca
EG E E E
A
A
Revista de Estudios Agrosociales
is Acade
rd
s a de
a crisis de a agricu tura tradici a es a a e
Ager. Revista de Estudios sobre Despoblación y Desarrollo Rural
A E
tract res e Es a a
a
a Agricultura y Sociedad,
The transformation of agriculture in the West,
GG
E
a egi
s de agricu tura es a
cie ces
ue tes ara e estudi de a
E
stitute
eca i aci
Agricultural tyipology guidelines,
Ge gra
a d atia rga i ati
E
E A
G A
eca i aci
agraria e as is as
Investigaciones Geográficas
A A
a eares dura te e
agraria
ars a a
A GA A A
er d de a autar u a
A
E
Trilladoras y tractores. Energía, tecnología e industria en
la mecanización de la agricultura española (1862-1967) e i a
i ersidad de e i a
Edici s de a
i ersitat de arce a
EGA A
E
de es aci agrari es a
E r ces de eca i aci
Agricultura y Sociedad,
92
ada taci
tec
gica
Marcela Gil, Margarita Rosselló i Gabriel
Perelló. Tres dels primers mestres del CEIP
Ponent
Antoni Aulí Ginard1, Joan Cánovas Salvà2 i Jaume Soler Capó3
1: mestre de Primària i d'Educació Física. Tècnic superior en Ensenyaments Esportius, [email protected]
2: mestre de Primària i de Pedagogia Terapèutica, [email protected]
3: mestre de Primària: [email protected]
Paraules clau: educació, Inca, CEIP Ponent, anys 70.
Resum. Si aquests anys passats presentàvem una anàlisi bastant detallada de dos mestres, un inquer com
Llorenç Ramis, difunt fa uns mesos, i un altre que desenvolupà pràcticament tota la seva carrera professional a la ciutat, com fou Pedro Ballester del Rey, en aquesta nova edició de les Jornades d’Estudis
Locals d’Inca hem apostat per tractar el perfil de tres mestres que obriren les portes del CEIP Ponent,
quasi des del seu inici.
Marcela Gil Pomar, Margarita Rosselló Fe i Gabriel Perelló Vallespir són els noms d’aquestes persones que,
amb la seva feina, ajudaren a la formació d’un bon grapat de nins i nines provinents, majoritàriament, de
famílies treballadores. Tots tres acabaren la seva carrera com a educadors a Inca.
A partir dels materials existents a l’AMEIB (Arxiu-Museu de l’Educació de les Illes Balears) intentam
presentar la seva figura professional analitzada, especialment, des de l’àmbit administratiu.
Keywords: education, Inca, CEIP Ponent, years 70.
Abstract. If these past years presented an analysis quite detailed two teachers, one of this as Lawrence
Ramis, deceased a few months ago, and another who developed almost his entire professional career
in the city, was Pedro Ballester del Rey, this new edition Inca’s Conference of Local Studies we opted
to try the profile of three teachers who opened the doors of CEIP Ponent, almost since its inception.
Marcela Gil Pomar, Margarita Perello Fe and Gabriel Perelló Vallespir are the names of those people
who, through their work, helped the formation of a handful of boys and girls from mostly working
families. All three ended his career as educators in Inca.
Based on the existing materials in AMEIB (Archive-Museum of Education of the Balearic Islands)
we intend to present your professional figure analyzed, especially from the administrative field.
93
XVI JORNADES D’ESTUDIS LOCALS D’INCA
1. Introducció
Si aquests anys passats presentàvem una anàlisi bastant detallada de dos mestres, un inquer com
Llorenç Ramis, difunt fa uns mesos, i un altre que desenvolupà pràcticament tota la seva carrera
professional a la ciutat, com fou Pedro Ballester del Rey; en aquesta nova edició de les Jornades
d Estudis ca s d ca e a stat er tractar e erfi de tres estres ue rire es rtes de
CEIP Ponent, quasi des del seu inici.
Marcela Gil Pomar, Margarita Rosselló Fe i Gabriel Perelló Vallespir són els noms d’aquestes
persones que, amb la seva feina, ajudaren a la formació d’un bon grapat de nins i nines de famílies
treballadores provinents, majoritàriament, de terres peninsulars i ubicades a la barriada de Crist Rei.
Tots tres acabaren la seva carrera com a educadors a Inca. Són mestres que arriben al CEIP Ponent
a a fi a de a se a tasca r essi a
a ue a
a teri ritat
era ssi e accedir a u a
vacant a Inca, atès que les places del CEIP Llevant, l’altre centre públic d’Inca, estaven copades des
de feia molts anys.
A partir dels materials existents a l’AMEIB (Arxiu-Museu de l’Educació de les Illes Balears)
i te ta
rese tar a se a figura r essi a a a it ada es ecia e t des de à it ad i istratiu i amb algun detall personal.
2. Gabriel Perelló Vallespir
Gabriel Perelló, de malnom de Can Carritus ei a ca e de dese
a ia a ta c
es t egir a seu certificat de ai e e t
re de
fi de ua i
a se a are uedà dua e
e er a
gra s es r s ac segu ue e seu fi estudi s a s
centres dels franciscans, on treballà durant els primers anys de la seva carrera com a mestre.
A la transcripció d’un document signat el 28 de juny de 1944 per Maria Villalonga, secretària de “la
Escue a
r a de agisteri c ei e
ue a s i t i tres a s eia c star a se a sufici cia a
l’Escola Normal de Balears, en concepte de batxiller; i, d’acord amb l'RD de 30 d’agost de 1914.1
El títol està datat el 10 de setembre de 1942.
ie ere es casà a asta t a r a
argarita
rre s
i er a
a ua ti gu u a fi a ua a
2.1. La participació a la Guerra Civil Espanyola
Gabriel Perelló no solia parlar quasi mai de la seva estada al front a Mallorca en el decurs de la lluita
ratricida de a Guerra i i si
de t tes a eres i it a a t u a certificaci de e egad
r i cia de E
atie tes de E i de as
sa e
ue erta ia a ree
a
de
1939 i que fou soldat, “ferit i no mutilat”.
1. AMEIB. Expedients de personal. Perelló Vallespir, Gabriel.
94
MARCELA GIL, MARGARITA ROSSELLÓ I GABRIEL PERELLÓ. TRES DELS PRIMERS MESTRES DEL CEIP PONENT
Figura 1. Certificació “del Delegado Provincial de Ex-Combatientes de F.E.T. i de las J.O.N.S”
ac rd a
a atei a certificaci te i c stà cia ue
see a c dici de E
AE
Ec
c
eses e
a de Guerra
a rca
ue e de er a e cia e e
E
E
DE COMBATE”. 2
A uesta artici aci a a Guerra a er ue a se a i c r raci a a d c cia s
s tarda a de
que havia estat habitual amb anterioritat.
3. Biel Perelló, el mestre
Com ja hem indicat anteriorment, Gabriel Perelló començà la seva feina de mestre al Col·legi
Ramon Llull, dels pares franciscans d’Inca, centre en el qual treballà un bon grapat d’anys.
L’any 1960 es presentà a les oposicions per ingressar a l’escola pública i les aprovà. I ho va fer com
E c
atie te de a cru ada de i eraci
c t tu de aestr de ri era E se a a 3
a egada ue agu a r at a uestes
sici s a ia de rese tar u a dec araci urada de
fide itat a s ri ci i s de
i ie t
aci a i a
s a
s a ia d a rtar disti ts
documents de bona conducta.
Així, un d’ells va signat pel rector de la parròquia de Santa Maria la Major, Gabriel Buades. 4
2. AMEIB. Expedients de personal. Perelló Vallespir, Gabriel.
3. AMEIB. Expedients de personal. Perelló Vallespir, Gabriel.
4. AMEIB. Expedients de personal. Perelló Vallespir, Gabriel.
95
XVI JORNADES D’ESTUDIS LOCALS D’INCA
A ii
c e Garc a c a da t de a Guàrdia i i certificarà ue a e id
ser a d u a
5
intachable conducta en todos los órdenes, mereciendo inmejorable concepto”.
a
a d cu e taci s ac
a a a d u certificat de
te ir a tecede ts de e e de egistro Central de Penados y Rebeldes”; així com un altre del batle d’Inca, que aleshores era Alfonso
Reina Bono. 6
3.1. El seu primer destí
E sete re de
ti gu a se a ri era desti aci a e se a e t
ic
u a esc a
unitària de Llubí.
a esc a de a ua re gu
ssessi ficia e t e
de sete re seg s es recu a acta de
la JUNTA MUNICIPAL DE ENSEÑANZA PRIMARIA DE LLUBÍ, signada pel seu secretari,
el mestre Sebastián Roca Danús.7
E seu ri er s u a ua u de
iecis is i
ecie tas ei te esetas
s dues e sua itats
extraordinàries.
3.2. De Viure (Biure) al CEIP Ponent
E seu ri er dest defi itiu ti gut er c curs ge era de tras ats u a a etita
aci
gir i a de A t E
rdà iure A a grafia actua escrit iure
Gabriel Vallespir guanyava el setembre de 1961 un total de 21.840 pessetes, amb un cinc per cent
de desc
te
r e ra de e si
E
e re de
e seu s u a ia i rat fi s arri ar
a 23.880 pessetes anuals.
Figura 2. A la imatge, festa de disfresses al CEIP Ponent. Gabriel Perelló està assegut a la dreta.
Llorenç Ramis, el director, està a l’esquerra
5. AMEIB. Expedients de personal. Perelló Vallespir, Gabriel.
6. AMEIB. Expedients de personal. Perelló Vallespir, Gabriel.
7. AMEIB. Expedients de personal. Perelló Vallespir, Gabriel.
96
MARCELA GIL, MARGARITA ROSSELLÓ I GABRIEL PERELLÓ. TRES DELS PRIMERS MESTRES DEL CEIP PONENT
L’agost de 1964 per concurs de trasllats aconseguí una vacant a l’escola del municipi de Bunyola,
8
on treballà el 1978.
s recisa e t a uest a
ua arri a a ca i
s e c cret a E
e t ue ust eia u curs
que havia estat inaugurat. Llavors, els seu director era Llorenç Ramis Rosselló.
E a uest ce tre i a estar fi s a a se a u i aci er edat te ia seta ta a s de ge er de
Tenia 23 anys, 3 mesos i 15 dies de serveis a l’educació pública. Un total de 8 triennis i un darrer
sou anual d'1.125.670 pessetes.9
r u s a s des r s de a se a u i aci de a tasca educati a
4. Marcela Gil Pomar
arce a Gi
ar a
de ai e e t i re
d’Isabel Pomar.
i er a a
i
a e dia
de sete re de
de ut at
eg s c sta a seu certificat
de a a era fi a d
ge Gi i
El dia 6 de desembre de 1948 va obtenir el títol de mestra de primer ensenyament:
arce i a Gi
ar atura de a a de a rca r
cia de a eares tie e
aprobadas todas las asignaturas que comprende el grado de Maestro de Primera ensea a c arreg a a r esi a de
cu s estudi s ter i dura te e curs
10
de
c
cat ria de se tie re
a egada ue ti gu e t t
a s icitar t ta a d cu e taci ecessària er ser ad esa c
a
estra i teri a e certificat de e ad s re e des e certificad de a tecede tes i e certificad
de buena conducta de las instructoras de hogar y juventudes”. Amb tots aquests documents, el dia 12
de dese re de atei a
a rese tar a s icitud ficia d ad issi a a ista de estres i teri s
Fins a l’any 1961 no hi ha cap tipus de documentació al seu expedient. Possiblement durant aquest
er de es a er
ai
a e ercir c
a estra d esc a es r s de t r ar a s icitar a a
c
a estra i teri a e dia de ar de
re gu
ssessi c
a estra su stituta a esc a
de aria de a a ut
e erc fi s dia
de u de atei a
El curs 1962-63 ocupà plaça de mestra interina a l’escola de Mancor de la Vall. Però, el 31 de gener
de 1963 cessà per l’arribada de la mestra propietària.
E
de sete re de
er c curs
sici
ti gu
a a a esc a de a ica rt
r a dre fi s a
d ag st de
ia de sete re de atei a
assà a esc a de
e
c
a r ietària r isi a
a er de estra fi s a
d ag st de
E curs
ta
c
a r ietària r isi a a e ercir a esc a de rt
estiu de
er c curs ge era de tras ats
a estar
su
c
s du
es i ig E
excedència voluntària.
ti gu
a a a esc a de u a t arce a
d ctu re de
atei a
i c cedire u a
8. AMEIB. Expedients de personal. Perelló Vallespir, Gabriel..
9. AMEIB. Expedients de personal. Perelló Vallespir, Gabriel.
10. AMEIB. Expedients de personal. Gil Pomar, Marcelina.
97
a
a
XVI JORNADES D’ESTUDIS LOCALS D’INCA
Figura 3. Article 81 de l’“Estatuto del Magisterio”
Pareix que no es va acabar d’adaptar a l’escola de Barcelona perquè tot d’una que arribà a Mallorca
de a à e rei gr s a c s i e irtut de artic e
de Estatut de
agisteri de
d ctu re
de
E dia
re gu
ssessi c
a i teri a de esc a de s A ueria a ca
a
e ercir fi s a fi a de curs
d ag st de
E curs
a estar u s dies a esc a de erge de uc de a a c
a su stituta i fi s a fi a
de curs, a l’escola de Gènova. Però, el 18 de novembre de 1968, segons l’article 80 de l'“Estatuto
del Magisterio” de 24 d’octubre de 1947, que a l’apartat a) diu:
“Si existiesen en expectación Maestros pendientes de destino en propiedad por (...) o de
recursos de reposición (...) se nombrarán según el orden de su enumeración, por la Comisión Permanente del Consejo Provincial, adjudicando la vacante más antigua al Maestro
que desde la fecha anterior se encontrase en la situación indicada y aplicándose el mismo
criterio para los restantes”
En virtut del REINGRÉS, passa a propietària provisional (a la mateixa plaça).
E dia de sete re de
ardassar
a e ercir fi s a
estigu a esc a de
seta
ti gu
a a defi iti a a esc a de
d ag st de
e de sete re de
Figura 4. Fitxa amb la plaça al CEIP Ponent
98
erga
a
a t
re des
d ag st de
MARCELA GIL, MARGARITA ROSSELLÓ I GABRIEL PERELLÓ. TRES DELS PRIMERS MESTRES DEL CEIP PONENT
Finalment, l’1 de setembre de 1978 arribà a Inca. La seva plaça era al CNM Ponent, però en virtut
egi de e a t ta
d ca
d’un “concursillo”11 e erc dura t u te s a
ia de ge er de
de a à ic cia er a a tia
ue a e er edad ue ade c
da ugar a a u i aci
ta c e certificad
dic ad u t 12
r
ti s de sa ud ag as is
c star
ri
si i idad sica c
r e se acredi-
E
a recu erada assà defi iti a e t a esc a de
e t
anys, el 13-09-1985. Se li computen 22 anys, 5 mesos i 19 dies de servei.
es a u i ar a s
5. Margarita Rosselló Fe
as u a
ca e dia
de e rer de
i a de
a i de
aria
Els seus padrins per línia paterna foren Jaume Rosselló i Maria Janer, i per línia materna, Antoni
Fe i Margalida Amer.
Es casà a Inca el 12 de novembre de 1952 amb Sebastià Horrach Fiol, natural d’Alaró.
La transcripció del seu títol de mestra (això eren les fotocòpies d’un temps):
sidera d ue c
r ea
las disposiciones i circunstancias prevenidas
en la actual legislación, DOÑA MARGARITA ROSSELLÓ FE, natural de Inca
r i cia de a eares de edad
a s a
ec
c star su suficie cia e a Escue a
Normal de Baleares en concepto de Bachiller conforme al RD de 30 de agosto de
1914, expido el presente título de MAESA E
E A E E A
A
Dado en Madrid a 31 de Julio de 1942
13
Fou destinada, com a “Maestra Opositora
en prácticas”, l’1 de febrer de 1945 a Maó i
i acar s er c ti uar des r s a a ac r
des de
El 26 de juliol de 1945 aprovà les oposicions
i continuà prestant serveis a Manacor, però,
com a propietària provisional.
Figura 5. O. M. 20-09-1946. Punt 8
11. Concursillo era un concurs per triar places entre mestres de la mateixa localitat.
12. AMEIB. Expedients de personal. Gil Pomar, Marcelina.
13. AMEIB. Expedients de personal Rosselló Fe, Margarita.
99
XVI JORNADES D’ESTUDIS LOCALS D’INCA
Per concurs general de trasllats fou destinada l’1 d’octubre de 1946 a l’escola d’Orient (Bunyola),
si
i re gu
ssessi e cessa e t ta
s de a atei a data 14
I per què la presa de possessió i cessament la mateixa data? Perquè es va acollir a allò disposat al
paràgraf 8è de l’Ordre ministerial de 20 de setembre de 1946.
ti uà a
desplaçada.
a ac r c
a r
ietària r
isi
a fi sa
de sete
re de
ue a ser
Figura 6. Full administratiu
Es reincorporà a Orient l’1 d’octubre de 1947 i cessà el mateix dia, però, en virtut de l’Ordre ministeria de
de sete re de
u t
assà a
seta
e
a r a dre fi s a
e u
u des a ada i t r à a cu ar a se a a a defi iti a a rie t A uesta egada i a estar
fi sa
d ag st de
e t e u er G se
a a ar a A ar
El 30 de setembre de 1953 cessà a Alaró per incorporar-se a Lloseta, com a “provisional consorte”,
el dia següent.
u
s ai
de
r
isi
a c
s rte
L’article 4t del Decret de 28 de setembre de 1951 establia aquest dret, així com l’Estatuto del Magisterio als articles 74 i 75 establia les preferències i l’ordre a aplicar en cas d’empat.
L’article 4 t, que diu:
14. AMEIB. Expedients de personal Rosselló Fe, Margarita.
15. AMEIB. Expedients de personal Rosselló Fe, Margarita.
100
MARCELA GIL, MARGARITA ROSSELLÓ I GABRIEL PERELLÓ. TRES DELS PRIMERS MESTRES DEL CEIP PONENT
s
aestr s c s rtes uede s icitar tras ad r isi a a aca te defi iti a de a
is a ca idad t r i
u ici a e ue sir a e r iedad su c
uge si ue
estos traslados agoten el derecho de concursar en su día por el turno de consortes”.
a gu a
directora.
seta fi s a
er G
de sete re de
re gu
fi s a a se a u i aci
de ge er de
i des de
15
fi sa
i e erc c
a
ssessi a E
e t d ca ce tre e e ue i a estar
Foren 38 anys, 11 mesos i 13 dies de vida professional.
101
102
Evolució i localització de la població
estrangera a Inca als primers decennis
del segle XXI
Joana M. Petrus Bey, Joan Estrany Bertos
e arta e t de Ge grafia
Adre a e ectr
ica
i ersitat de es
es a ears
a a etrus ui es
Paraules clau: i
igraci e e i e t de gràfic g ere i tegraci terciarit aci
Resum. Segons les darreres dades oficials de 2014 –enregistrades al Padró municipal– la població
d’Inca és de 30.625 habitants, dels quals un 16 % tenen nacionalitat estrangera. De fet, d’ençà l’any
2000 la població s’ha incrementat un 37 %, però la població estrangera ho ha fet per sobre del 400 %,
producte d’una metamorfosi socioeconòmica fins aleshores inèdita que ha canviat l’economia local tant
sectorialment com espacialment. Amb aquest rerefons, es pretén analitzar el fenomen de la immigració
com a factor clau en el canvi demogràfic del segle XXI a Inca, així com en la seva localització espacial.
L’objectiu no és d’altre que aportar llum sobre com forjar el futur de la nostra ciutat a través d’accions
integrals en planificació urbana, educativa i econòmica.
Keywords: i
igrati
agi g ge der i tegrati
uts urci g
Abstract. The latest official data from the 2014 Census reported that Inca population reached 30,625
inhabitants, 16 % of whom were foreign nationals. In this way, since 2000 the population increased a
37 %, although the foreign population augmented over 400 %, because of an unprecedented socioeconomic metamorphosis which has changed the local economy both sectoral and spatially. Under this
context, this study aims to analyze the immigration process as a key factor in the demographic change
in Inca during the first decades of XXI century, as well as their geographical distribution. The main
objective is shedding light on how shape the future of our town by means of integrated actions in urban
planning, education and economics.
103
XVI JORNADES D’ESTUDIS LOCALS D’INCA
1. Introducció
a caiguda de a ecu ditat i e e i e t a et de a i
igraci u de s r cess s de gràfics
s decisius e es darreres d cades e a de grafia es a
a
se üe t e t e s u s
igrat ris i ter aci a s a a ectat Es a a dura t e s darrers ui e a s de a era
t
i te sa t t r
ca t ue a
aci estra gera ad uir s u
es r gressi a e t sig ificatiu
assa t de
c
s du
i i d a ita ts a gaire sis i ig e tre
i
a a ria
d a uests i
igra ts s
ec
ics r cede ts d A rica ati a
rica i Eur a de Est e s
ua s s a c ce trat a regi s
a de a da de à d ra arata e ser eis c ua ificats
ri ci a e t a c strucci agricu tura i e s ser eis d
stics es a e a dir su sta cia e t
dura t a ri era d cada de seg e
E s es ais i su ars e ge era i e s editerra is er ta
es
rd at à tics e
articu ar
gaire se re a te gut a igraci c
u de s r cess s regu ad rs de es se es di à i ues
de gràfi ues Ai fi s a it a seg e
s a ist r u da e t a ectats er e igraci
e tre ue a artir de a rs
a estat er a i
igraci d a u ue es ta es i e s de s de
igraci a es es es ecia e t e ue a a e igraci i
igraci s se s du te
s a ts ue
a s a s s regi s c ti e ta s i
E a uest arc te ric ge era tr a
ue es es a ears acu e e ter es re atius u
de
aci estra gera a r ue es a t esta e des de i ici de a crisi ec
ica e cetada a
fig
E de s a uesta r
rci su sa u
s ue a it a a es a
a a ua se
situa e u
Figura 1. Evolució relativa de la població espanyola i estrangera a les Illes Balears. Font: INE
104
EVOLUCIÓ I LOCALITZACIÓ DE LA POBLACIÓ ESTRANGERA A INCA ALS PRIMERS DECENNIS DEL SEGLE XXI
A esca a u ici a a
aci estra gera re rese ta e ter es erce tua s a rs
t desigua s
E
e s a rs
s a ts es registra e a eià
a ià
a t a de a rit a
r e tera
ses a i es
A c dia
e tre ue ca a
u
se situa a i e tre e s
ri ers u ici is de es es a ears fi s i t t Aria registra
a u erce tatge su eri r a
er e et ue e
ca uedàs e ter es re atius u
er da a a it a a de es es a ears e
aci estra gera
t a agar ue e ter es
a s uts a
e ectius
s e t u ici i de a rca e
aci estra gera registrada
s er darrere a a a ià i a ac r
A uestes
ers es registrades c
a estra geres a adr
u ici a de
si
u c te t d aug e t d e ectius de u ici i ue a crescut u
e tre a
t ta
e tre ue e c ectiu d estra gers
eia u
e e atei er de E dit ca
fic t c
a rere s u ca i de cic e ec
ic caracterit at e
gradua dec i
i dustria
a r gressi a terciarit aci de ec
ia u ici a
i cre e t de s
a c strucci ue a atret à d ra ra a i
a
iaci i i ra de a c
ecti itat
i err carri ue a aug e tat a
i itat i a i u cia etr
ita a de a ciutat de
er
gera a
e uci
c ei e
resu tar
serei e e
ie
e
i de grà
i de sect r
cs de ei a a
er carretera
a a
ectiu d a uesta c u icaci
s a a it ar es causes de crei e e t de a
aci estra
ca si e
rar es i res er ta d te ir u a diag si i icia de e
e t t estudia t
estructura i ca it aci d a uesta
aci
u i guda
creu ue i rar e
e t s re e es a c
sici i a distri uci de a
aci estra gera a u ici i t
ti er a ificar e s ser eis educatius s cia s i ur a is e de a ciutat e e s r ers ustres
2. Fonts i metodologia
A uesta i estigaci es rea it à a artir de es dades de adr d a ita ts dis
i es a
stitut
aci a de Estad stica
E tt
i e es c creta e t de er de
Ai
atei s a c
tat a
es dades de adr
u ici a ge re ere ciades aci itades er A u ta
e t d ca
es d u u t de ista et d gic ca ad ertir ue estructura de a ase de dades u ici a at s
ue
es dis sa d u a c dificaci
g ia er a cadascu de s a s estudiats dificu ta
e tracci de dades c
ara es i a se a re rese taci cart gràfica
a a tra üesti
et d gica c au ue ca te ir e c
te ua es ret estudiar a
aci
u ar c u a d estranger
t res a eure
estra gera s defi ir e ter e estranger a defi ici
a
e sig ificat ur dic i ad i istratiu de ter e Ai
u ar e t estranger s a ue ue a
ascut a ra ue s d u a tre c i a e gut a u
a ue ue si
e e t
s da u E
ca i e ter es ur dics i ad i istratius estranger es redica se re d a g e re aci a
u
deter i at a s res ecte de ua u a deter i ada ers a
e t a aci a itat Ai estranger
sig ifica a Es a a ui
t a aci a itat es a
a se se ue e ter e es ugui tra s sar
directa e t a
c d rige de ers a er c
re dre er u ser estra ger s e c usi a e t
u a üesti ad i istrati a e ter es uridic ad i istratius ca te ir rese t ue a aci a itat
es a
a
s ad uirei er c ai e e t ius solis si
er asce d cia ius sanguinis er ser
fi fi a de are
are es a
de are are estra ger ascut a Es a a a
s de er a tres ies
ue c
rte resid cia c ti uada er ci etc a aci a itat er dret de s
a er ascut
105
XVI JORNADES D’ESTUDIS LOCALS D’INCA
Figura 2. Cartografia d’Inca: A. Mapa de la malla quadricular 200 x 200 m;
B. Eixos i carrers d’Inca. Font: SSIGT
a territ ri d u a s s a itua e e s a s s rece t rs d i
igraci e s Estats
its er e e
e
ue
e aci itar a i c r raci d e ectius a a s ue e s re
e tre ue ad uisici de aci a
itat er dret de sa g s caracter stica de s a s s d e igraci c
ts de s a s s eur eus a s
ua s Estat cerca r tegir at rga t s e dret ue e s seus fi s ascuts a estra ger a ti gui a
aci a itat de seus ares se se er udici de dret d tar a u a a tra aci a itat a de a s
d ac ida er e e
e Ai e s de tr ar a
ers es ascudes a estra ger er a
a de a atei a a era ue a
ers es ascudes a Es a a a
aci a itat
naci a itat es a
106
EVOLUCIÓ I LOCALITZACIÓ DE LA POBLACIÓ ESTRANGERA A INCA ALS PRIMERS DECENNIS DEL SEGLE XXI
estra gera
a uesta r a e s fi s fi es de ares de aci a itat estra gera s
estra gers
a grat ue agi
ascut a Es a a a a c dura t e ri er a
de ida t t i ue
de
s icitar steri r e t a aci a itat es a
a
Ai
atei
s i re üe t tr ar a adr
u ici a e cas c trari ers es ue a ascut a
estra ger
c de ai e e t i ue a ad uirit a aci a itat es a
a i figure a es estad sti
ues d cs c
a es a
s ue s e e rec
te er aci a itat A uesta situaci es d a
a
a r re ü cia e tre a
aci
ati a erica a ta
a A d rra i i i es Gui ea
E uat ria
rtuga i e ardites ue t ad uirir a aci a itat es a
a
s des r s de d s
a s de resid cia ega c ti uada a Es a a a a resta de ers es se s re uerei
a s de
aci ue t aci a itat
resid cia E a uest te t ar are d estrangers ua e s re eri a a
estra gera e t ser ir a taci
ascuts a estra ger er er re er cia a
c de ai e e t a
i de e d cia de a se a aci a itat actua
e ue a a estructuraci es acia de es dades i a a se a re rese taci ca dir ue a ase de dades
de adr
u ici a aci itada er A u ta e t d ca er et a r ducci cart gràfica a tra s
de r gra ari de siste es d i r aci ge gràfica
G
a ri era assa er ac seguir a
re rese taci es acia de es aria es de gràfi ues a a it ades a estat a ge c dificaci d adreces
er a a ua s a uti it at u a ca a ect ria d i r aci ge gràfica ue c te ia e carrerer
digita d ca eg a e t er ta de der dur a ter e u a a à isi es acia ue er eti isua it ar
a distri uci de a de sitat de
aci estra gera a ca s a et ser ir
t des d i ter aci i
a
ectiu d ide tificar es di à i ues es acia s a
a creaci de a es d is de sitat ii
E
t de a te at er esta ir a is de sitat a estat e atei ue uti it at a
c siste t e a
su er sici d u a a a uadricu ar a uc i ur à d ca c figura t u
saic de
uadr cu
a
es cadascu a de es ua s c
r
etres de c stat e ue s e atei
fig
A cada uadr cu a s a esta ert u u t ce tra a
u a r de de sitat ue c t e
re d a ita ts estra gers ue es tr e a a uadr cu a c rres
e t a ua c sa a er s
te ir u a
a s rie cart gràfica
3. Població estrangera a Inca en el període 2000-2014
e dit di s u c te t ge era it at de crei e e t de gràfic de u ici i a
aci
estra gera a ca s a i cre e tat e ter es a s uts i re atius d u a r a
t ste si e assa t
de
ers es e
a
ers es a
de
a
E s i teressa a a it ar a
c
sici de a
aci er c de ai e e t de er de i icia t a à isi e uti a a fi a de
seg e
i a a it ar ta
i ter a e t a r ced cia ge gràfica de a
aci ascuda ra de
a ears i reside t a ca a uatre
e ts de er de
i
3.1. Evolució per lloc de naixement
E ter es a s uts u a a à isi de a
vid fig
er et eure ue a
aci
de
a ita ts ue re rese ta e e
aci e e er de
er cs de ai e e t
ascuda a estra ger ue residia a ca a
era
de t ta de
aci de u ici i
a
i. El tipus d’interpolació utilitzada ha estat la Nearest-Neighbour (el veí més pròxim).
ii. Els mapes d’isodensitat representen una aproximació a la distribució espacial de la població estrangera, tot generant línies
que uneixen àrees d’igual densitat. La variable s’ha representat en la cartografia en valors qualitatius.
107
XVI JORNADES D’ESTUDIS LOCALS D’INCA
Figura 3. Evolució de la població absoluta a Inca en el període 1996-2014. Font: INE
a
aci
a ritària a ia ascut a ca
a
i ueda e a
ta distà cia e s ascuts
a u a a tra c u itat aut
a
a i a a tres u ici is de a ears
a
e s
du te i cre e t dura t e er de
de s ascuts a u a a tra c u itat aut
a er
da u t fi s i t t de s ascuts a a ears a estra ger e de re aci ar a
u a
a ada
de igraci e i su ar
t e r er
ue a ue es registrà dura t e er de de s a s
ue te gu a eure a
cu aci i dustria
A uesta distri uci er cs de ai e e ts es a a te ir
s
a c esta e fi s a a
e
u e s ascuts a estra ger c e are a aug e tar de r a ue dura t e
e re erit c ectiu a cr i er fi s a su sar e seg
c de ai e e t de a
des r s de s ascuts a ca
E
su
u de
aci ascuda a estra ger a registrar u dec i i e e er de
sar u a reducci de
ers es de
a
e u t
s ai es registrà e
ers es ascudes a estra ger e adr ades
er de
aci
ue a
a
a a à isi de a r deta
a e tada e a ua tificaci de crei e e t de a
aci estra
gera e a rs a s uts e tre
i
er et ser ar ue e a r i cre e t a e registrat
d u a a da a r ia
aci ascuda a Es a a i d a tra ri ci a e t a
aci d rige
ati a ericà i resta e u seg
cdi
rtà cia a
aci d rige a ricà fig
i es c
ara e
a rs a s uts a
aci er gra s regi s d rige e uatre ta s si cr ics
i
fig
es c
r a ue a artir de a
i e u c te t ge era it
at de crei e e t de t tes es àrees d rige es dues àrees ge gràfi ues ue a r
u de
aci a rte s
rica i ati a rica Ara
a
aci a rica a t t i artir a
du
a r es i icia ue a ati a erica a a ueda t e u seg
c a esura ue a a a a
108
EVOLUCIÓ I LOCALITZACIÓ DE LA POBLACIÓ ESTRANGERA A INCA ALS PRIMERS DECENNIS DEL SEGLE XXI
Figura 4. Creixement absolut de la població a Inca entre 2000 i 2014 per grans regions geogràfiques
ri era d cada de seg e
de a era ue de afir ar ue a
aci d rige ati
ricà s actua e t e c ectiu
s
r s e tre a
aci d rige estra ger a ca
a e
Figura 5. Distribució de la població per grans regions d’origen a Inca entre 2000 i 2014 (valors absoluts)
A
t t de a à isi e uti a es des r
ue a ri era igraci estra gera ue es r du a
a es darreries de seg e
u a rica a
i ue a di s a uesta ri era d cada de seg e
a
aci ati a erica a a
s
r sa ua t a u i
igrat ri
109
ca
s
XVI JORNADES D’ESTUDIS LOCALS D’INCA
Figura 6. Evolució temporal de la distribució de la població segons lloc de naixement. Font: INE
a uesta r a a c
araci de a
aci e uatre
e ts si cr ics
i
er cs de ai e e ts ascuts a ca a a tres u ici is de a ears a a tres
AA i a
estra ger resu ei r u
e ca i de gràfic a u e icat E s ascuts a ca a assat e
deu a s de re rese tar r de
de s reside ts a
se
e tre ue e s ascuts a
estra ger a assat de re rese tar de
a
fig
Fig. 7. Distribució de la població d'origen estranger per grans regions. Inca 2000 i 2014. Font: INE
110
EVOLUCIÓ I LOCALITZACIÓ DE LA POBLACIÓ ESTRANGERA A INCA ALS PRIMERS DECENNIS DEL SEGLE XXI
e a atei a a era c
es eu a a figura e c ectiu de
aci d rige
i cre e tat a se a re rese taci di s e c u t i
igra t u
e tre
i
resu ta e cara s e ide t e
res a s uts er u sig ifica a er assat de
a
e
u i cre e t de
a
aci d rige a ricà s a i cre e
e
a
e
er a
e r r
rci
ue d rige ati
c
e dit di s u c te t ge era it at d aug e t de a
aci estra gera a
ati
a ericà a
a ua c sa
a ita ts e
tat igua e t de
a ericà t t ai
ca
3.2. Estructura per edat i sexe
Ate e t e a uest a artat a a c
sici
ti a de aci a itat
de disti gir c
arti t d a uesta disti ci i de es dades
des de
aci d ca er a
i
c rres
e ts a
i
s ser a e
iu
a r es de a
aci
ascu i a
gera i
igrada e a uests gru s d edat
de gràfica de a
aci seg s a situaci ad i istra
e e icat e tre es a
s i estra gers
r
rci ades er
E e
gut c struir es irà i
ara t es dues estructures de
aci er se e i edat
es de s gru s d edat e tre
i
a sc
a a ritaris
r
cat a ra er a a r res cia de
aci estra
Fig. 8. Estructura de la població espanyola i estrangera d’Inca per sexe i edat de l’any 2005. Font: INE
a irà ide de
fig
rese ta a s
t es d e e i e t a
u a c tracci
rta de a
ata itat e e s a s
ue s i erei e de es mossegades isi es e e s gru s d edat
d e tre
i
a s
er a se a a da a irà ide d ca de
fig
rese ta a gica r gressi de s gru s d edat
a ritaris e
ca a gru s d edats su eri rs
ai c
u aug e t de s gru s
ue su ere e s
a si
s r adu a
rta itat tarda a i de aug e t de es era a de ida
de es ge eraci s ascudes a a seg a eitat de seg e
111
A dues figures fig i fig
er ete a
de a irà ide de
aci cada c es deu
ci estra gera
ra c
sa a
r ar ue r gressi a e t e re e i e t
rtaci de us e ectius ue rea it a a
a
Figura 9. Estructura de la població espanyola i estrangera d’Inca per sexe i edat de l’any 2014. Font: INE
a dada re e a t ue a a e a ser ar e a c
sici er cs de ai e e ts de a
aci
de u ici i s e
c de ai e e t de a
aci e e i a e e c u t de d es ue s a a at
tr a t a arg de er de a a it at e edat re r ducti a arti de e id cia ue a ri era
ada igrat ria ue a re re e u ici i u de
aci d rige e i su ar er steri r e t
re re u a seg a ada de
aci estra gera s gic d cs su sar ue di s e gru de d es
e edat rti es r i e ts d a uesta darrera
ada igrat ria sera
a ritàries at s ue a
aci i
igra t ac stu a a ser u a racci de gràfica
e i e edat de tre a ar e tre ue
es d rige e i su ar aura d a er dis i u t A ta e ecte a a it a es dades de er de de
a
c rres
e t a es d es ue a cada a
r a e e gru e edat rti i es distri u
d ac rd a
e seu c de ai e e t
a figura
e s er et eure c ara e t c
e uci de es de es d es e edat rti seg s
c de ai e e t i aci a itat de stra ue es d es de aci a itat estra gera reside ts a ca
se situe
a ritària e t e edats rti s
de it a a de es d es estra geres ue i ie a
ca e tre
i
A arg de t t a uest er de es d es e edat rti estra geres te e
er ta t u es c ara e t su eri r a de c u t de d es de a atei a edat ascudes a a ears
ue re rese ta e u
de it a a e tre
i
i de es ascudes a u a a tra c u itat
aut
a ue re rese ta e u
de it a a e e atei er de i s ser a u a arcada
reducci e a uest darrer c ectiu
112
EVOLUCIÓ I LOCALITZACIÓ DE LA POBLACIÓ ESTRANGERA A INCA ALS PRIMERS DECENNIS DEL SEGLE XXI
Figura 10. Percentatge de dones residents a Inca en edat fèrtil per gran regió de naixement de 1998 a 2014. Font: INE
E
e edat rti ere
es d es estra geres e r t de
d es es a
es
ue su a e
d es e edat rti u
de t ta de d es a ca
E
es
d es estra geres e edat rti a arri a e a
e r t de es
d es es a
es
i su a e ai
d es e edat rti u
de t ta de d es reside ts a ca
A uesta a r r
rci de d es e edat rti ascudes a estra ger es traduei c se üe t e t
e e ist cia d u c u t r u re rese tatiu de ascuts a r i u ici i d ca ue e
i er
te e aci a itat estra gera
ac rd a
es dades de a tau a e
u
de s i s ascuts
a ca ere fi s de ares de aci a itat estra gera ascudes er a Es a a er a ua c sa
a uests i a ts de
a te ir igua e t a aci a itat estra gera de seu r ge it r s re isi
e ue a uesta te d cia es a te gui e tre e c ectiu de
aci estra gera e edat rti
e e ei i
es rege eri
difi ui es se es autes de erti itat
Taula 1. Distribució per lloc de naixement i nacionalitat dels nascuts a Inca el 2014. Font: INE
darrer as ecte ue ca estudiar e ue a a a re aci er a cada gru d edat de s e ectius ascu
i s i e e i s dis
i es a desigua tat de s ua s e s detectarà dese ui i ris er se e e disti ts
er des de cic e ita s a r
rci de ascu i itat e i itat de a
aci
ita r
rci a
113
XVI JORNADES D’ESTUDIS LOCALS D’INCA
itat s a ca cu at e a
aci d ca er a a
ui erce tatge re rese te e s
es i es d es
s
ser a c ara e t c
es
es s
gru s d edat
ruit d u a a r i
igraci
fig
i dicad r ca cu a er a cada edat
a su a de es de s
es i d es de cada edat
a ritaris e tre e s e rs de
a sie es
ascu i a
Figura 11. Proporció masculinitat/feminitat al 2014 a Inca: homes i dones per cada 100 habitants de la mateixa edat
E tre e s
i
a s a r
rci d
es i d es uctua i esde a deter i ades edats u tua
e t a ritària er a u
er a a tre se e
sta t ai
a artir de s
a s s ser a u
c sta t aug e t er a cada edat de es d es e r t de s
es a ua c sa ca re aci ar a
a e r
rta itat e e i a i a
u a es era a de ida su eri r de es d es
de s e ectes
d cs de a i c r raci de a
aci d rige estra ger a c u t de gràfic de u ici i a
ser i cre e t de a ta a de ascu i itat e e s gru s d edat
s
es
a s ue es tr e
e
a situats e tre e s
i
a s
3.3. Localització urbana de la població estrangera
E s uatre a ses te
ra s a a it ats gaire
ui ue a s
i
a er s
c rr
rar c
asse ta e t d i
igra ts estra gers a ca seguei u atr c àssic de distri u
ci ge gràfica caracterit at er u a ca it aci i icia a casc a tic i a es
es
s de ri ides si
s
a dues si u tà ia e t fig
er a ar se este e t r gressi a e t ca a
es
s
eri ri ues a esura ue
eia ta
a ciutat
a uesta r a e s ri ers c ti ge ts de
aci estra gera
a e ta e t
aci d rige
agre
s asse tare e a ue es arria
des
es de a ciutat
acc s a a itatge era
s asse ui e e cara ue es d assi e e s
u es c dici s de ida e s dig es
114
EVOLUCIÓ I LOCALITZACIÓ DE LA POBLACIÓ ESTRANGERA A INCA ALS PRIMERS DECENNIS DEL SEGLE XXI
Figura 12. Patrons de distribució geogràfica intraurbana de la població estrangera a Inca a través d’isodensitats qualitatives
en el període 2000-2014. La línia discontinua il·lustra aquelles àrees de major densitat de població estrangera. Font: Padró
municipal d'Inca dels anys corresponents
A uest s esce ari ue es t ser ar a a distri uci de a
aci estra gera a a
a
u
ic uc i de de sitat
t a ta u icat e tre e s carrers de s
sta s i d e
art
etge es
i etes c
reses e tre a d s carrers es caracterit e er u a arce aci ur a a
t de sa a
a itatges ue a atie a
a a ats r cess s de degradaci Ai
atei es detecte d s
uc is de de sitat a ta a a ri era c r a d ei a
e e
es ue s esta ire a ri ci i de seg e
a es arriades de ses ies i des
s
e es
ers es estra geres e adr ades a ca a
es assa a
a a
t t
c i cidi t a
e ca i de cic e ec
ic a a rit e dec i i i dustria i e boom de a c strucci
A uest i cre e t de
e
s ci c a s t u c ar re e e a distri uci ge gràfica
115
XVI JORNADES D’ESTUDIS LOCALS D’INCA
d a uest c ectiu A
t t es c s ida àrea de de sitat
t a ta de casc a tic a s
ta ts de s
carrers de s
sta s i a G ria i s a
ia a s seus
ta ts u a àrea de de sitat a ta c
resa e tre
e tria g e r at e s carrers de s
sta s a t ra cesc i A t i u à ue es c rres
e a
e ess de casc a tic ara e a e t e seg
uc i de de sitat
t a ta de a arriada des
s
a
ia a se a àrea d i u cia a
de sitats a tes ca a sud i a
es de sitats ere ai es
c
a
t it a es a a arriada de rist ei seg a c r a d ei a
e creada a it a seg e
i cu ada re ere t e t er tre a ad rs de ca at r cede ts d a tres c u itats aut
es e a uesta arriada a
a a arei e d s uc is de de sitat a ta
a e ta e t d i
i
gra ts ati a erica s c
rt red i a t a s u s i
igrat ris a ca dura t e seg e
ta c
s ae
sat a teri r e t
i cre e t de ustre
a
es t r arà a re etir e e s d s
e ts te
ra s següe ts
e cara ue es c ti ue e registra t i cre e ts
a e ta e t er r cess s de reagru a e t
a i iar ue c s ide e r c s i
igrat ri Ara
a uests i cre e ts s
t
s
derats
a
de
res ecte a
ia
de
res ecte a
er ta t a s a es d is de
sitats de
i
s ser a u a c s idaci de es àrees a a s descrites a
u i cre e t de s
uc is de de sitat
t a ta i a ta a casc a tic i a a ri era c r a d ei a
e arriades de ses ies
a
da i es
s i a e t a
a arei e tres uc is de de sitat a ta a a seg a c r a
d ei a
e ue es c rres
e a
es arriades de rist ei es a uer i
a
da ue
aca e er c s idar se a
a
aci e i e t e t ati a erica a
4. Discussió i conclusions
i cre e t de
aci e eri e tat a u ici i d ca e tre e
ie
a estat de
e tre ue e su c u t de
aci estra gera a crescut
sdu
e e atei er de
e tre ue u a ri era ada igrat ria de
aci estra gera a ser d rige a ricà i
u
redu t e s de
ers es
rige red i a t de a igraci estra gera registrada e tre
e
i
a estat A rica de ud ue a crescut
sdu
e tre
i
a à isi
de es dades er se e i edat a er s deter i ar ue a
aci estra gera arri ada a u ici i
a estat a ritària e t ascu i a i ce trada e edats i eri rs a s
a s i e tre e s
a s
te cia e t a a c ca es erar ue u a art i
rta t de re e i e t de a
aci d ca
r
gui de a ecu ditat de es d es estra geres at s ue e c u t de d es estra geres e
edat rti re rese ta e t r de
de c ectiu i
igra t e e i a
s te i t e c
te
ue e c ectiu de d es estra geres e edat rti s a i cre e tat u
e tre
i
e
re aci a
e t ta de d es d a uesta edat Ai e
u
de s i a ts ascuts a ca ere
a fi s de ares estra gers
tiu e ua a arei e registrats a adr
u ici a c
a estra
gers i ta
er c
a ascuts a ca i c
a ta s s desit a e es erar ue ugui dur u a
ida ue e res
es disti gei i de a resta d i a ts ascuts a u ici i
e
ue a a a ca it aci de a
aci estra gera es dades cart grafiades er
i
a
er s c c ure e ri er c ue a
aci estra
i icia e t a casc a tic de a ciutat er u icar se a artir de
a es arriades de
d ei a
e ses ies es
si
a
da A
i
e casc a tic i a
116
asa s
gera s i sta à
ri era c r a
ri era c r a
EVOLUCIÓ I LOCALITZACIÓ DE LA POBLACIÓ ESTRANGERA A INCA ALS PRIMERS DECENNIS DEL SEGLE XXI
d ei a
e arriades de ses ies
a
da i es
s es c s ide c
a àrees d a ta de sitat
de
aci estra gera
e tre ue a a seg a c r a d ei a
e arriades de rist ei es
a uer i
a
da
te e a tes de sitats er
r àsica e t de a resid cia e e a de a
aci ati a erica a er ta t s a ide tificat u s atr s de distri uci ge gràfica i traur
a a si i ars a s ue d a tres estudis s re i
igraci i ge grafia ur a a a Es a a a c e at
a detectar e cara ue a gra s ciutats c
adrid
arce a
uturs estudis aura d a a it ar a
a r grau de deta a c
sici er
de ai e e ts de a
aci a es disti tes arriades a
ectiu de defi ir
eter ge e tat t ica i si escau de es di à i ues es ec fi ues ue a uesta
estudis aura d i c r rar arà etres ua titatius i ua itatius ue agi
ri era a r i aci a a distri uci es acia de a
aci estra gera ue s
de a à isi de de sitats ua itati es
aci a itats i cs
a ast de e e tua
c
rti r ers
s e à d a uesta
a ti gut a tra s
5. Agraïments
e agrair a c a
r aci i cu aci i
ci a i
t es ecia e
c ei e e t de r gra
estudi a ca it aci
raci de s regid rs de A u ta e t d ca A ice
e er Educaci
ar d
a ts d ca a ua e s aci ità acc s a es dades de adr
u i
t a Ga rie r tera ra s ar cia i
es ec
gies gràcies a seu
aci a aci itat es dades ue a er s rea it ar a seg a art d a uest
Bibliografia
s
e gra ics
cr ss ati a c
aris
i g Ge gra
Journal
i
igrati
ai
t e
itici ati
s a ds a d
igrati
u
rt a d
igrati
i a Era
siti
G
a
i it
t
igrati
A
Working Paper
Island Studies
A
e
utas igrat rias
ue s es aci s de r tera e e u e igrat ri es a
E cas de as s as a arias Seminario permanente sobre migración internacional
ciedad
e ica a de e gra a
E
Avance de la Estadística del Padrón Continuo a 1 de enero de 2014 Datos
provisionales
ta de re sa de
d a ri de
is
i ee
ia
tt
i e es re sa
d
Ga ia
i
i
Estra
istri uci ge gràfica de acti itat ec
XIV Jornades d'Estudis Locals d’Inca ca
A ri er às
ai
Locals d'Inca ca
A a aci s i
es a as u a
igraci e trac
u itària a c r de
ica a
a
ca e tre e s a
s
rca V Jornades d'Estudis
ida
a distri uci i traur a a de s i
igra tes e as ciudades
isis de cas s c
G t c icas cua titati as Cuadernos Geográficos
117
118
El monestir de Sant Bartomeu, estudi i
avaluació d’un model de gestió
Bernat J. Mateu-Morro
Graduat en Història de l’Art
[email protected]
Paraules clau: patrimoni cultural, orde de Sant Jeroni, conjunt religiós, monestir de Sant Bartomeu,
BIC.
Resum. El monestir de Sant Bartomeu és, a nivell patrimonial, un dels espais emblemàtics d’Inca.
Declarat bé d’interès cultural, conserva una rica i diversa col·lecció de béns historicoartístics. Destaca
per ser l’únic espai conventual no desamortitzat del municipi, l’únic monestir ocupat actualment per
l’orde de Sant Jeroni a Mallorca i el primer espai religiós a museïtzar-se a Inca.
Amb aquesta comunicació es pretén posar en valor el monestir, avaluar les tasques de gestió patrimonial que s’hi han duit a terme i elaborar una diagnosi de les seves capacitats.
Keywords: Cultural Heritage, Order of Saint Jerome, Religious collection, Monastery of Sant
Bartomeu, BIC.
Abstract. The monastery of Sant Bartomeu is one of the emblematic place of Inca. Declared BIC,
retains a rich and diverse collection of historical and artistic pieces. It stands out as the only convent
not affected by the disentailment on the municipality, it is the only monastery now occupied by the
Order of St. Jerome in Mallorca and it is the first religious place in Inca who created a museum.
This article aims to give value to the monastery, evaluate the management carried out and make a
diagnosis of its current situation.
119
XVI JORNADES D’ESTUDIS LOCALS D’INCA
1. Introducció1
L'objecte d'estudi en el qual se centra el present treball és el monestir de Sant Bartomeu d'Inca.
A uest a estat cu at des de
i de r a i i terr
uda fi s a s stres dies er es
ges
jerònimes. A la seva arribada era una petita església parroquial que els havia estat cedida, la qual
van haver d'adaptar i reconvertir per als usos conventuals. El monestir va anar evolucionant durant
el segle XVI a conseqüència de la consolidació de l'establiment de l'orde de les jerònimes. Va patir
un important creixement al llarg dels segles XVII i XVIII, en el qual es va aixecar una nova
esg sia i s ad ta a gra art de a fis
ia actua
A
e as de te s e c u t de
estir es a c
ertir e u es ai sig ificatiu er a u icipi, el qual ha estat capaç de donar nom a la contrada on es troba, que es coneix com es serral de ses
estir a c tri u t a c figurar dese
u ar i a
monges Ai es deu e gra art ue e
donar identitat a dit espai.
s u
estir a s si
ue a uest t u seguit de trets sig ificatius ue i a rte u
caràcter propi i identitari que el diferencien de la resta de construccions d'aquesta tipologia que
trobam a Mallorca. Per una banda, haurem de parlar de la seva arquitectura, ja que aquesta s'allunya
de la mal anomenada 'arquitectura culta', i exceptuant l'església, la resta de dependències es poden
incloure dins l'arquitectura popular i tradicional. Per altra banda, en el monestir s'ha anat formant,
al llarg dels segles, una important col·lecció d'elements mobles que inclou obres de pintura,
escultura, arts decoratives, peces etnològiques i un arxiu documental. Prova de l'interès d'aquest
conjunt és que disposa d'elements únics, com la col·lecció més nombrosa d'obres dels López, els
quals crearen el taller més important de Mallorca al segle XVI, o bé el pou de sor Clara Andreu,
ue rese ta u r gra a ic
gràfic se se ara e s a i teri r de seu c
L'elecció del monestir com el tema del present treball rau en l'interès historicoartístic d'aquest i del
seu fons, així com de la gestió que d’ells s’ha derivat. Des dels anys vuitanta el monestir ha combinat la vida conventual amb un seguit d'iniciatives i actes culturals i patrimonials. Aquestes tasques
han contribuït a la conservació i difusió dels seus béns, a la qual cal destacar la creació d'un museu
a partir de les col·leccions del propi monestir. Malgrat tot, els projectes iniciats resten en un estat
d'estancament, i avui dia presenten una situació confusa. Tot plegat permet posar el punt de
artida e estat actua er ta d a a it ar
i re e i ar s re e s r e es i es a ca ces ue
presenta, alhora que es podrà preveure el futur de la institució, i reclamam per a aquesta la necessitat d'una gestió professionalitzada.
1.1. Objectius
Per a la realització del treball es proposaren tres objectius:
• P sar e a r e
estir destaca t e s e e e ts
s sig ificatius ta t de i
ec
del fons historicoartístic i etnològic que conserva. Cal ressaltar que, atès que es tracta
d'un convent de clausura no desamortitzat, les seves col·leccions no han estat destruïdes
ni fragmentades, i per això es pot oferir una visió enriquidora del conjunt. A lhora
destacar l'oportunitat que s'ofereix pel fet de disposar de les obres en el seu context original.
1. La present comunicació sorgeix arran del meu treball de fi de grau, dirigit per la Dra. Mercè Gambús i defensat
aquest mateix any, del qual s’ha derivat aquest article.
120
EL MONESTIR DE SANT BARTOMEU, ESTUDI I AVALUACIÓ D’UN MODEL DE GESTIÓ
• Avaluar el passat i el present de la institució, centrant-se en els usos i la gestió patrimonial que
s i a duit a ter e er ta de re e i ar s re a ecessitat i
rtu itat de es tas ues
realitzades, i posant de manifest les fortaleses i debilitats en què es troba avui dia.
• En darrer lloc, i a partir de la informació obtinguda anteriorment, es podrà elaborar una
diagnosi de les seves capacitats. Es destacaria així el potencial cultural del monestir, per tal
de preveure quines oportunitats i amenaces se li presenten tant a curt com a llarg termini.
1.2. Fonts i metodologia
A
ra d e a rar a uest tre a a i i grafia a estat a
t de c su ta ri ària Ai
s deu
que aquesta és la font més accessible i al mateix temps la més nombrosa per a l'estudi del monestir
que ens afecta. Malgrat tot, també s'ha fet ús del treball de camp i de les fonts orals per completar
c
e e tar as ectes ue a i i grafia
recu
dei a r u c ars e s ua s a estats
necessaris per abordar el treball.
e ue a a a i i grafia a
u a r s ecci r ia de es se es
ts s a uti it at c
u
instrument bàsic i ha estat l’origen de la major part de la informació que recull el treball. La bibliografia e rada s
t di ersa i i c u a ist ri grafia d erudits i iatgers d u a a da i a ist ri grafia cie t fica rece t de a tra ua t a ri er gru es tracta de i grafies i iteratura erieg tica ue situa a s seg es
i
E re aci a
es res cie t fi ues a ritària e t es
tracta de petits articles sorgits a revistes o publicacions recents, en què cal destacar les Jornades
d'Estudis Locals d'Inca. Aquestes jornades han estat la plataforma de recerca que ha generat un
major nombre de publicacions al respecte, alhora que es tracta de les obres més acurades.
A pesar de les publicacions consultades referides al monestir, s'ha realitzat un treball de discriminació, seleccionant aquelles més rellevants, tenint en compte el seu contingut i rigor. Així s'ha
intentat fer ús, quan ha estat possible, dels estudis més recents i actualitzats.
c rea it at e uidatge i i gràfic es a der e a rar u gui er a tre a
er
er
poder dur a terme un estudi real sobre el monestir, era necessari realitzar un treball de camp per
der acudir a i r aci ue
a arei ia a a i i grafia es ecia e t i cu ada a a gesti i
organització del monestir i la comunitat. En aquest sentit es realitzaren visites al monestir, i als seus
espais museïtzats, per conèixer de primera mà la seva situació.
És la naturalesa d'aquest treball la que obliga a acudir a la consulta de fonts orals. Això es deu que
molta de la informació referida a la gestió del monestir solament es troba en coneixement de les
persones implicades. En aquest sentit s'elegiren persones rellevants, que coneixen força a bé el
monestir i han participat en la seva gestió; l'interès per l'entrevista està que poden aportar testimonis rellevants i únics. Hi ha hagut un total de quatre entrevistats, un de lligat a la comunitat de
religioses i la resta, a la gestió dels béns mobles del monestir i del seu museu. Es valoren les
entrevistes positivament, a pesar d'haver tengut resultats desiguals.
Més enllà de l'interès de les aportacions dels testimonis orals per al treball, s'intenta contrastar la
informació aconseguida en les entrevistes amb una altra font, ja que el treball amb les fonts orals
necessita seguir un criteri rigorós, perquè aquestes són un tipus de font creada en el moment. És
per aquest motiu que les entrevistes han estat enregistrades en un suport d'àudio al mateix temps
que s'han transcrit. Així és possible deixar-ne constància, i s'ha elaborat també de cada una d'elles
u a fit a a a ua es recu i r aci s re e tre istat i es dades t c i ues de e tre ista
121
XVI JORNADES D’ESTUDIS LOCALS D’INCA
Finalment es va acudir a la consulta de l'hemeroteca per accedir a informació relativa a esdeveniments produïts durant la realització del treball. L'actualitat d'aquests fets feia que la premsa fos
l'única font que els recollia.
1.3. Estat de la qüestió
Dins el context de l'òrbita il·lustrada i la literatura de viatges apareixen les primeres referències al
monestir. Es tracta d'obres generals sobre l'illa de Mallorca o el conjunt de les Balears. Aquestes
obres responen a una nova mentalitat, a un pensament normatiu, i trobam en elles un gran afany
documentalista.
Els casos de Jeroni de Berard 2 , Josep Barberí 3 i l'arxiduc Lluís Salvador4 són força destacats per a
aquest monestir. Berard és el primer a elaborar una descripció del monestir, a pesar que aquesta es
redueix a l'església i a la clastra d'entrada. També incorpora una breu referència al seu origen. La
seva és una obra general en la qual recull els diferents pobles de Mallorca, i en aquest cas el que fa
és incorporar les descripcions del monestir de Sant Bartomeu quan es refereix a Inca. El seu treball
també sobresurt per incorporar un plànol del municipi, 5 que permet veure l'estat en què es trobava
en aquest període el monestir.
E tre a de se ar er se ce tra e a i grafia de s r ara A dreu
a de
estir er
l'acompanya d'un apèndix sobre el municipi d'Inca en el qual inclou una ressenya del monestir. En
a uest cas a arei e descri ci s i re er cies a di ere ts esta ces de edifici ue a esar de
tr ar se igades a a figura de a
a a rte dades i teressa ts s re dites de e d cies
L'obra destaca per anar també acompanyada d'un plànol d'Inca, que ens aporta informació sobre
l'evolució constructiva del conjunt monàstic. L'interès històric pel monestir ve atorgat en aquest
cas er a figura de a
a
Sens dubte que en aquest panorama l'obra de l'Arxiduc, més tardana, és la més interessant. Igual
que les anteriors, recull notes històriques del monestir, tot remarcant de nou la seva fundació i
episodis concrets com l'estada de sor Clara Andreu. Presenta descripcions més importants que els
treballs anteriors; la seva obra no recull solament l'església, sinó que també incorpora els espais de
la clausura. Alhora es tracta d'un treball més apurat que inclou descripcions més precises i destaca
tant elements mobles com de l'immoble.
S'ha de tenir present en aquest sentit l'antecedent de Binimelis, qui en la seva obra6 ja anomena,
sense descriure-les, algunes estances del monestir. Es pot remarcar com un antecedent aïllat, ja que a
pesar de ser anterior no va tenir cap repercussió ni continuïtat pel que fa als estudis entorn del monestir.
Caldrà tenir present obres aparegudes que fan referència al monestir, les quals giren entorn de la
figura de s r ara A dreu Es tracta d u a i a ue u educada e e
estir
des r s a
2. Jeroni de Berard: Viaje a las villas de Mallorca 1789, Palma, 1983, p. 261-263.
3. Josep Barberi: Vida de la Venerable Madre Sor Clara Andreu natural de Palma capital del Reyno de Mallorca,
religiosa Gerónima en el Monasterio de San Bartolomé de la Villa de Inca, con un apéndice histórico de dicha villa,
Palma, 1807.
4. Lluís Salvador Hasburg-Lorena: Die Balearen, las Baleares descritas por la palabra y el dibujo, Palma, 1984,
volum II, p. 316.
5. Berard elaborà un plànol d'Inca, però no es recull a la seva obra Viaje a las villas de Mallorca. Vegeu: Antoni
Ginard Bujosa et alii: "Notes addicionals sobre el plànol del nucli urbà d'Inca de l'any 1808 i sobre els treballs de
Jeroni de Berard", XV Jornades d'Estudis Locals d'Inca, 2014, p. 147-159.
6. Joan Binimelis García: Historia general del reino de Mallorca 1595, Palma, 1927.
122
EL MONESTIR DE SANT BARTOMEU, ESTUDI I AVALUACIÓ D’UN MODEL DE GESTIÓ
r essar de
a i i a iure fi s a a se a
rt e i atri uei e u seguit de ets e tra rdi aris
i miraculosos, motiu pel qual es va guanyar ja en vida la fama de venerable i santa. Per tot plegat
a des ertar u gra i ter s r a de ua s
es
r ses i grafies u icades es ri eres
d'aquestes foren manuscrites,7 a pesar que les més destacades són les de Josep Barberí, 8 ja anomenada, i la de Pere Fiol,9 es i ues u icades es i grafies se ce tre e e is dis de a ida a
monja, i en elles el monestir apareix solament com un element secundari, on va residir i morir.
Malgrat tot el treball de Fiol s'acompanya d'una història més extensa del monestir i s'il·lustra amb
imatges d'aquest, algunes d'elles d'espais de la clausura. La rellevància de dites obres resideix que a
artir de a figura d a uesta
a des erte u i ter s ue d arà a c
i er i
e tarà estudis
entorn del conjunt monàstic.
A gu es d a uestes res a a e igades a i ter s er a eatificaci i ca
it aci de s r ara
Andreu. Així va crear la comunitat de religioses del monestir un butlletí propi,10 que es dedicava
íntegrament a la monja, el qual ha anat evolucionant, i avui inclou altres temes lligats a la història
del monestir i la comunitat. A través del butlletí també es pretén donar a conèixer les col·leccions
de
estir er ta de sar es e a r A uesta s u a ia ue a i i grafia
a a a d at
i en la qual es continua treballant en l'actualitat, en part promoguda i potenciada perquè es troba
i iciat e seu r c s de eatificaci A ui dia ere i
s e à i estudi s e a uest as ecte ui
hi té un seguit de publicacions i treballs referits.11
a grat t t es u icaci s
s re e a ts
arri ara fi s e e trat e seg e
es ecia e t
a partir dels anys vuitanta, coincidint amb les primeres iniciatives de gestió patrimonial que es
dugueren a terme al monestir. És en aquest moment quan aquest comença a ser objecte d'estudi per
a professionals del camp de les humanitats i les ciències històriques. Cal marcar, en aquest sentit,
c
a arei e er ri er c
u icaci s re erides es ec fica e t a
estir ites res es
poden dividir en tres àmbits o línies temàtiques per les investigacions que han seguit, que són: la
història del monestir, l'estudi del conjunt historicoartístic i la seva gestió patrimonial.
Pel que fa a les obres del primer àmbit, que estudien la història, aquestes s'han ocupat tant de la
història del monestir com de la comunitat. Trobam obres que tracten el tema de forma general
incloent-lo en la història d'Inca, com és el cas de Gabriel Pieras12 o Pere Joan Llabrés i Ramón
Rosselló.13 ieras a u a reu resse a de s ets
s sig ificatius er a a ist ria de
estir se se
aprofundir-hi. Per altra banda, Llabrés i Rosselló s'ocupen solament d'un període molt concret, i a
pesar de ser una obra sobre Inca, en ella presenten un important treball sobre els orígens de l'església que posteriorment ocuparen les jerònimes.
Hi ha obres que s'han centrat en l'estudi de la història del propi monestir, com la de Jaume Bover i
Ramon Rosselló.14 Aquest és un treball molt destacable, ja que és l'únic que ofereix una visió global
7. Nadal Guasp va escriure una biografia no conservada; Gabriel Mir va escriure una biografia el 1650; Llorenç
Reynés, el 1777; Josep Fàbregues, el 1781; i Nadal Garau, el 1928. Vegeu: Pere Fiol Tornila: "Les biografies de
sor Clara Andreu", XI Jornades d'Estudis Locals d'Inca, 2010, p. 45-67.
8. Josep Barberi: Vida de la…
9. Pere Fiol Tornila: Sor Clara Andreu Biografia, Inca, 1993.
10. Autors diversos: Boletín informativo Sor Clara Andreu, Inca, 1979.
11. Podem destacar en aquest sentit les seves col·laboracions en el Butlletí Sor Clara Andreu i les obres més recents que ha
publicat entorn d'aquesta monja, com és el cas de: Pere Fiol Tornila: “Nomenclàtor que acompanya la positio històrica de sor
Clara Andreu”, XV Jornades d'Estudis Locals d'Inca, 2014, p. 105-119. Pere Fiol Tornila: “Les biografies de sor Clara Andreu”,
VII Jornades d'Estudis Locals d'Inca, 2006, p. 107-128.
12. Gabriel Pieras Salom: Breu història d'Inca, Inca, 1986, p. 53-56.
13. Pere Joan Llabrés Martorell i Ramon Rosselló Vaquer: Inca en la història 1229-1349, Inca, 1998.
14. Jaume Bover Pujol i Ramon Rosselló Vaquer: Sant Bartomeu d'Inca: Monestir de monges jerònimes: notes històriques, Inca, 1980.
123
XVI JORNADES D’ESTUDIS LOCALS D’INCA
sobre la història i el desenvolupament d'aquest monestir. La resta de les obres publicades en aquest
sentit fan referència a un episodi o a un fet històric concret, o bé a costums o tasques de la comunitat, com puguin ser la fundació del monestir,15 la celebració de la mort,16 l'arribada de l'electricitat17 o l'entrada de novícies.18
Un segon àmbit d'estudi s'ha ocupat del conjunt historicoartístic, aquest ha estat sense dubtes
à it ue a ge erat u
a r i ter s i
re de u icaci s Ai i t t a i i grafia s a
centrat a estudiar i prestar major atenció a unes obres alhora que n'ha descuidat altres, algunes de
les quals encara avui dia resten per estudiar i ser publicades. Cal destacar el treball Pere Rayó,19
aquest és interessant perquè, a pesar de ser una publicació general del panorama inquer, el monestir
és l'obra a la qual dedica major atenció. Presenta una descripció del monestir, tot ressaltant en ell
e s es ais
s sig ificatius
a grat tractar se d u a ra re erida a s iti eraris ur a s asse a a
i descriu breument les peces més rellevants de les col·leccions custodiades a l'església i el monestir.
Els estudis referents al treball arquitectònic del conjunt del monestir no són gaire freqüents, però
alguns d'ells força rellevants. En aquest sentit l'obra de Catalina Cantarellas i Donald Murray, 20 a
pesar del seu caràcter divulgatiu, destaca perquè en ella s'introdueix per primer cop el monestir
dins l'àmbit de l'arquitectura popular i tradicional. Aquesta idea serà posteriorment recollida i
desenvolupada per Lluís Ripoll i Joan Miquel Ferrà, els quals a la seva obra 21 presenten una descripció de diverses dependències del monestir, prenent com a punt de partida els elements de caràcter
o traça més popular, prova d'això és que es refereixen al monestir com una possessió, tot posant de
manifest i valorant l'arquitectura tradicional com un element característic del monestir.
Seguint en l'àmbit arquitectònic, han sorgit altres publicacions, però aquestes se centren en l'estudi
elements concrets com el pou de sor Clara Andreu o les restes d'arquitectura gòtica del monestir.
Pel que fa al pou de sor Clara Andreu, solament hi ha una obra referida, 22 la qual tracta de l'estudi
de seu r gra a ic
gràfic ue s u e e
e ic a a rca e ere t a estudi de es restes
d'arquitectura gòtica del monestir, trobam el treball de Guillem Alexandre Reus. 23 Aquest recull i
analitza els elements conservats de la primera església del monestir, que actualment sols es
redueixen a un campanar d'espadanya i a un portal tapiat.
a c ecci de i tura s à it ue a ge erat a r i ter s e a i i grafia Ai i t t e s
estudis no han prestat la mateixa atenció a totes les obres. Les pintures del monestir foren estudiades inicialment des d'un àmbit més general, com és el cas dels treballs de Tina Sabater 24 per la
pintura gòtica o Gabriel Llompart i Joana Maria Palou 25 per l'obra del taller dels López, conserva15. Pere Fiol Tornila: "Creació i consolidació del monestir de Sant Bartomeu d'Inca", I Jornades d'Estudis Locals
d'Inca, 1994, p. 51-60.
16. Pere Fiol Tornila: "Celebració de la mort en el monestir de Sant Bartomeu d'Inca", II Jornades d'Estudis Locals
d'Inca, Inca, 1995, p. 169-179.
17. Miquel Àngel Capellà Galmés et alii: "El procés d'electrificació en el monestir de monges jerònimes de Sant
Bartomeu (Inca, Mallorca)", Un segle de llum a Inca, Inca, 2006, p. 153-163.
18. Jerònia Riutort Riera: "Ingrés de novícies al monestir de Sant Bartomeu d'Inca (1515-1660)", V Jornades
d'Estudis Locals a Santa Maria del Camí, Santa Maria del Camí, 2006, p. 39-43.
19. Pere Rayó Bennàssar: Itineraris urbans per la ciutat d'Inca, Inca, 1993, p. 64-71.
20. Catalina Cantarellas Camps i Donald G. Murray: Ses nostres cases, arquitectura tradicional de les Balears,
Palma, 1986, p. 82.
21. Lluís Ripoll Arbós i Joan M. Ferrà Moragues: Ses monges tancades, el món ignorat dels convents "històrics" de
Mallorca, Palma, 1990, p. 25-32.
22. Miquel Àngel Capellà Galmés et alii: "El pou de sor Clara Andreu del monestir de Sant Bartomeu (Inca,
Mallorca), tècnica decorativa i iconogràfica", VII Jornades d'Estudis Locals d'Inca, 2006, p. 175-180.
23. Guillem Alexandre Reus Planells: "L'art gòtic a Inca: arquitectura religiosa", XIV Jornades d'Estudis Locals
d'Inca, 2013, p. 141-160.
24. Tina Sabater Rebassa: La pintura mallorquina del segle XV, Palma, 2002.
25. Gabriel Llompart Moragues et alii: Els López dins la pintura del segle XVI a Mallorca, Palma, 1988.
124
EL MONESTIR DE SANT BARTOMEU, ESTUDI I AVALUACIÓ D’UN MODEL DE GESTIÓ
des en el monestir. Aquestes publicacions estudien i situen les obres del monestir en el context de
la pintura mallorquina. Posteriorment i a partir dels treballs anteriors sorgiren noves publicacions
ce trades es ec fica e t e
res de a c ecci de
estir c
estudi de es i tures de ere
26
27
28
Terrencs, Mateu López o els retaules barrocs.
En contraposició a la pintura, l'escultura ha estat poc estudiada, i referida al monestir no hi ha cap
publicació. En aquest cas ens hem de remetre als treballs esmentats anteriorment sobre els retaules
barrocs per a l'estudi de l'escultura retaulística. Així i tot es pot destacar el treball de Guillem
Alexandre Reus29 sobre l'escultura gòtica d'Inca, en què estudia i analitza cinc peces conservades
al monestir. A la dita publicació es destaca la importància de la col·lecció d'escultura gòtica del
monestir, atès que aquesta és la més nombrosa d'Inca.
a i i grafia ta
a restat es ecia ate ci a rgue de esg sia a grat ue es res re erides l'estudien a partir d'una visió local 30 i el posen en relació amb altres orgues del municipi.
Aquestes publicacions es refereixen a ell com un dels orgues històrics més antics de l'illa, a més de
a tiguitat desta ue a se a c figuraci i aut ria
ra de s ger a s a ari E c tra es
troba la col·lecció de ceràmica, que a pesar de ser un conjunt molt gran i divers solament hi té una
publicació rellevant referida, 31 a la qual es fa una introducció al seu catàleg i es presenta una
c assificaci de es di ere ts eces re aci a t es a
e seu rige i a se a uti itat
Per altra banda, la col·lecció d'arts decoratives, a excepció de la ceràmica ja anomenada, no ha estat
objecte d'estudis seriosos, una col·lecció que està formada per elements de mobiliari, argenteria,
vidre i teixits. Al mateix temps, el fons etnològic tampoc ha rebut l'atenció requerida i no ha estat
estudiat c
ca dria e cara ue es tracta d u a c ecci sig ificati a a
eces de di ersa ti
gia, totes elles de caràcter funcional i lligades als treballs i la vida de les monges.
Un darrer punt a destacar és l'estudi de l'arxiu del monestir. En aquest camp cal esmentar els
treballs de Santiago Cortès, qui ha publicat una aproximació al seu catàleg, 32 en la qual presenta
desglossat el contingut de l'arxiu, fruit del seu inventari. Alhora ha presentat altres articles
es cartes de r essi
referents al tema, 33 e a uest cas estudia es ec fica e t res de ar iu c
o bé receptes per cuinar congrets, un dolç típic elaborat al monestir. També s'ha de destacar en
26. Antònia Torelló Torrents: "Pere Terrencs i les taules del convent de Sant Bartomeu d'Inca", VII Jornades
d'Estudis Locals d'Inca, 2006, p. 153-164. i "Estudi iconogràfic de les taules atribuïdes a Pere Terrencs del convent
de Sant Bartomeu d'Inca", VII Jornades d'Estudis Locals d'Inca, 2006, p. 165-174.
27. Blanca M. Buades García: "La pintura dels López (Llopis) en el monestir de Sant Bartomeu d'Inca", X Jornades
d'Estudis Locals d'Inca, 2009, p. 119-130.
28. Bartomeu Martínez Oliver i Francisca Vives Amer: "El segle XVIII al monestir de Sant Bartomeu a través del
retaule major, obra de Joan Deyà Balle 1730", VI Jornades d'Estudis Locals d'Inca, p. 59-74.
Pere Rayó Bennàssar: "Redescobrir Inca: els retaules barrocs de l’església del convent de Sant Bartomeu",
Cantabou: revista del CEP d’Inca, XV, p. 16-17.
29. Guillem Alexandre Reus Planells: "L'art gòtic a Inca. L'escultura", XV Jornades d'Estudis Locals d'Inca, 2014, p. 7-42.
30. Santiago Cortès Forteza i Joan Parets Serra: "Aproximació al fet musical d'Inca", I Jornades d'Estudis Locals
d'Inca, 1994, p. 239-255.
Antoni Mulet Barceló i Arnau Reynés Florit: "Els orgues d'Inca", Jornades Musicals Capvuitada de Pasqua, II, 1995, p. 37-52.
Joan Parets Serra: "Els orgues d'Inca, orgueners i organistes", X Jornades d'Estudis Locals d'Inca, p. 139-142.
31. Miquel Àngel Capellà Galmés et alii: "Introducció al catàleg dels materials ceràmics conservats al monestir de
Sant Bartomeu”, VI Jornades d'Estudis Locals d'Inca, 2004, p. 17-24.
32. Santiago Cortès Forteza: "Aproximació al catàleg de l'arxiu del monestir de Sant Bartomeu d'Inca”, Jornades
d'Estudis Històrics Locals, XXII, 2003, p. 57-68.
33. Carme Colom Arenas i Santiago Cortès Forteza: "Les cartes de professió del monestir de Sant Bartomeu
d'Inca", IX Jornades d'Estudis Locals d'Inca, 2008, p. 91-100.
Àngela Beltran Cortès i Santiago Cortès Forteza: "Documents relatius als congrets de les monges jerònimes del
monestir de Sant Bartomeu d'Inca", XIII Jornades d'Estudis Locals d'Inca, 2012, p. 265-269.
125
XVI JORNADES D’ESTUDIS LOCALS D’INCA
aquest sentit l'obra de Joan Rosselló, 34 a la qual ha transcrit part dels documents de l'arxiu. Aquesta
és una obra interessant i pràctica, especialment de cara als investigadors, ja que, malgrat no
ocupar-se de tot el fons de l'arxiu, pel fet de presentar transcrits els documents no és necessari
des a ar se fi s a
estir er c su tar s
En el tercer i darrer àmbit s'inclouen les obres referides a la gestió patrimonial del monestir, les
quals sorgeixen de forma més tardana, als anys noranta. Aquesta no deixa de ser una línia de treball
recent, la qual es troba poc desenvolupada, malgrat tot hi ha un seguit d'obres publicades. Aquestes
van lligades a les tasques de gestió i difusió del patrimoni del monestir, en què els implicats presenten
els seus objectius i resultats. Sorgiran inventaris, memòries de restauracions i catàlegs d'exposicions.
Pel que fa als inventaris, aquests es van iniciar en la col·lecció ceràmica i en l'arxiu documental.
Malauradament ambdós quedaren interromputs, així i tot, i abans de l'abandonament d'aquestes
tasques es van publicar aproximacions tant al fons ceràmic 35 com a l'arxiu. 36
En relació amb els treballs de restauració van aparèixer unes poques publicacions referides a restauracions. Aquestes solament s'han ocupat dels quadres i retaules del monestir, ja que han estat les
obres del fons pictòric les úniques restaurades. Pere Llabrés fou l'impulsor de dites restauracions i
és també autor de les publicacions que documenten la tasca restauradora. 37 Cal destacar en aquest
sentit la memòria de la restauració del retaule de la Puríssima, 38 atès que aquesta és la que recull i
documenta de forma més seriosa i detallada tot el procés.
Per altra banda, trobam catàlegs d'exposicions, de les quals haurem de diferenciar aquelles organitzades pel propi monestir 39 i d'altres duites a terme en altres emplaçaments i de què formaven part
obres del conjunt del monestir, en aquest cas cal destacar les tres exposicions d'art religiós d'Inca
s re e te a arià crist gic i agi gràfic 40 Aquests catàlegs tenen un gran interès perquè
treue a a u
res ue fi s a
e t a ie
r at art de a c ausura e u es tracta
majoritàriament d'obres pictòriques. A més, s'han de remarcar aquelles publicacions referides a
l'exposició permanent del monestir, com per exemple el treball de Santiago Cortès sobre la mostra
ceràmica41 o la guia de visita del propi monestir elaborada per Pere Rayó. 42
Per concloure l'apartat de les tasques patrimonials, cal remarcar com hi ha publicacions que ja es
preocupen de deixar constància de la importància i necessitat d'elaborar i executar un pla de gestió
per a aquest monestir. 43 Es pretén que l'elaboració d'un model de gestió per al monestir permeti la
34. Joan Rosselló Lliteras: Els pergamins de les monges jerònimes de Sant Bartomeu d'Inca, Palma, 1998.
35. Miquel Àngel Capellà Galmés et alii: "Introducció al catàleg…", p. 17-24.
36. Santiago Cortès Forteza: "Aproximació al catàleg…", p. 57-68.
37. Pere Joan Llabrés Martorell: "Quatre obres del tresor pictòric d'Inca restaurades", Programa de festes patronals,
Inca, 1991, p. 15-18.
38. Pere Joan Llabrés Martorell et alii: El retaule de la Puríssima de Sant Bartomeu d'Inca, Inca, 2001.
39. Autors diversos: El betlem del convent de Sant Bartomeu de les religioses jerònimes d'Inca, Inca, 2004.
Autors diversos: Iconografia de la Redempció en el convent de Sant Bartomeu de les religioses jerònimes d'Inca,
Inca, 2004
40. Pere Joan Llabrés Martorell et alii: Santa Maria a Inca: l'art marià inquer, Inca, 1992.
Pere Joan Llabrés Martorell et alii: Jesucrist a l'art inquer, Inca, 1996.
Pere Joan Llabrés Martorell et alii: Els sants a l'art d'Inca, Inca, 2001.
41. Santiago Cortès Forteza: "L'exposició permanent de ceràmica al refectori del monestir de les monges jerònimes
de Sant Bartomeu", Dijous Bo, Inca, 2007, p. 104-105.
42. Pere Rayó Bennàssar: Església del monestir de Sant Bartomeu d'Inca. Guia de visita, Inca, 2014.
43. Miquel Àngel Capellà et alii: "El patrimoni historicoartístic del monestir de Sant Bartomeu d'Inca: la necessitat
d'un pla de gestió", VIII Jornades d'Estudis Locals d'Inca, 2007, p. 121-128.
En una altra publicació dels mateixos autors, també es reclama un model de gestió per al conjunt ceràmic analitzat.
Vegeu: Miquel Àngel Capellà Galmés et alii: "Introducció al catàleg...”, p. 17-24.
126
EL MONESTIR DE SANT BARTOMEU, ESTUDI I AVALUACIÓ D’UN MODEL DE GESTIÓ
conservació de l'immoble i el seu fons patrimonial sense desvirtuar-lo, i que aquest continuï sent
accessible al públic.
Ai
atei s a de er c star di ere ts recu s t gràfics 44 Aquestes obres se centren en Inca,
i c ue e
estir e e s seus tre a s c
u es ai sig ificatiu de a ciutat a gu es u icaci s
i dedi ue u a artat r i
a grat t t a rte
ues t grafies s re e
estir ai i t t
aquestes són importants perquè donen a conèixer els espais de la clausura, alhora que retraten les
monges en el seu dia a dia i ens permeten conèixer la seva manera de viure i treballar. En aquest
sentit l'obra de Carme Colom45 és la més destacada, per ser la que aporta un major nombre de
t grafies i a ue erei u a cr
gia i u a isi
sà
ia de
estir
A tall de conclusió per a aquest apartat s'ha de ressaltar que, a pesar del seguit de publicacions
re erides a
estir
a ca e cara e a raci d res
gràfi ues ue u ifi ui t ta a
informació apareguda. Destacar també que és un tema que no ha estat abandonat i que amb
re ü cia ge era
a i i grafia a
ca te ir rese t e caràcter ca ista de a a ria de
les publicacions, ja que moltes d'elles vénen fomentades per institucions locals com l'Ajuntament o
les esglésies parroquials d'Inca.
2. El monestir de Sant Bartomeu
Les monges jerònimes arribaren a Inca per expressa sol·licitud dels jurats de la ciutat. Hi havia per
part de les autoritats locals interès que s'establís al municipi una congregació de religioses. Així
havien arribat anteriorment les clarisses i s'establiren al puig d'Inca, a l'església de Santa Magdalena. Però van tenir molts de problemes per adaptar-se, especialment per la falta d'aigua. Per tot
plegat abandonaren aquest emplaçament el 1526. 46 Llavors, el 1530, arribaren les jerònimes 47 en
substitució de les clarisses i s'establiren a la mateixa església.
Les jerònimes van haver de fer front, igual que les clarisses, als problemes que suposava viure en el
puig, hi havia falta d'aigua, estaven allunyades del nucli urbà i les dependències que habitaven no
estaven adaptades per a les seves necessitats. 48 També van optar per abandonar-lo. Llavors, per tal
d'evitar la seva partida Martí Cifre els va fer entrega el 1534 de l'església de Sant Bartomeu. Alhora
també van rebre unes cases i terres annexes per instal·lar-s'hi, anar construint un monestir i poder
disposar d'un hort. 49 L'església rebuda, Sant Bartomeu, era molt senzilla i de petites dimensions, es
pot incloure dins el que s'ha anomenat gòtic de repoblació. Disposava d'una sola nau separada per
arcs diafragmes i amb una coberta de fusta a doble vessant, solament es conserva el seu portal
d'ingrés tapiat i el campanar d'espadanya. 50
44. Maria Josep Mulet Gutiérrez (coord.): Inca, imatges d'una ciutat, imatges d'un segle, Inca, 2000.
Nadal Crespí Bestard: Inca viva, Inca, 2007.
Gabriel Pieras Salom: Inca fotogràfica, Inca, 2001.
45. Carme Colom Arenas: Inca: recull gràfic 1870-1975, Inca, 2010.
46. Antoni Gili Ferrer: “Monges clarisses en el puig d'Inca (1504-1526)”, II Jornades d'Estudis Locals d'Inca, 1995,
p. 133-144.
47. Arribà a Inca un grup reduït de set monges, que provenien del convent de Santa Isabel d'Hongria de Palma.
Estigueren per espai de quatre anys en el puig d'Inca, on entraren a formar part de la comunitat dues novícies; la
comunitat comptava amb un total de nou monges. Vegeu: Pere Fiol Tornila: Sor Clara Andreu..., p. 11.
48. Les mancances que presentava aquest conjunt, especialment per la incomoditat que oferien les instal·lacions,
la falta d'aigua i la dificultat per aconseguir aliment, van anar en detriment de la salut de les monges, atès que van
obligar-les a realitzar diversos treballs, que les distreien del culte i la vida contemplativa.
49. Pere Fiol Tornila: “Creació i consolidació... ”, p. 57
50. Guillem Alexandre Reus: “L'art gòtic a...” (2013), p. 152.
127
XVI JORNADES D’ESTUDIS LOCALS D’INCA
Al llarg del segle XVI es va anar consolidant la comunitat, i augmentà considerablement el nombre
de religioses. Al mateix temps s'anaren adquirint terres per ampliar el monestir. 51 Serà en els segles
XVII i XVIII quan es dugui a terme la gran reforma i ampliació del monestir, la qual va afectar
especialment l'església, que fou enderrocada, i en el mateix emplaçament se n'aixecà una de nova. 52
Aquest nou temple és de planta basilical, d'una sola nau, coberta per volta de canó i dividida per
arcs feixons en quatre trams. Als laterals es disposen les capelles entre contraforts, les quals són poc
profundes. La capçalera és quadrangular de murs convergents. Als peus de la nau es troba el cor,
sostingut per una volta de creueria.53 Els plànols de l'església han estat atribuïts a Jaume Blanquer. 54
es r s de a re r a de esg sia se seguira a
ia t es ais i de e d cies de
estir fi s a
seg e
ua ass ei a
r
gia defi iti a ue c ei e actua e t
rige articu ar de
la fundació del monestir en unes cases de possessió cedides a les monges condicionarà i marcarà el
seu creixement. No trobam en el monestir un claustre, ja que les dependències s'organitzen entorn
de patis. El primer d'aquests és d'accés públic i comunica amb l'església, la porteria, les cases del
capellà i els donats i els antics parladors, que és on actualment hi ha ubicat el museu.
A a c ausura uede e s a tres d s atis i
rt ue c figure e
estir E
s gra de s atis
organitza la major part de la vida de les monges, en ell es troben l'antic refectori, la cuina, el rebost,
els magatzems i la sala capitular en planta baixa, i en la planta alta la capella privada de les monges,
les cel·les i la sala de costura. El darrer dels patis es coneix com el pati de sor Clara Andreu, ja que
al seu centre se situa el pou del mateix nom. En aquest hi ha un forn de llenya i un molí fariner. 55
Un dels episodis que també cal destacar sobre la història del monestir és la desamortització, ja que
aquesta va afectar solament propietats rurals i no el propi monestir o els seus béns. 56 Això ha fet que
des de a se a arri ada es er i es agi cu at i i terr
uda e t fi s a s stres dies i a ui
s'ha convertit en l'únic monestir de l'orde de Sant Jeroni a Mallorca. 57
2.1. Historiografia conventual: la formació d’un patrimoni
A
s de
i
e de r i
estir a arg de t ts a uests seg es d ist ria s a a at c figurant una important col·lecció lligada a ell. Es tracta d'un conjunt divers i complex que inclou peces
de diferents tipologies i èpoques, compreses de forma majoritària entre els segles XVI i XVIII. El
fons inclou obres de pintura i escultura, arts decoratives com ceràmica, teixits, vidre, argenteria i
mobiliari, peces etnològiques i els documents de l'arxiu. 58
51. Pere Fiol Tornila: Sor Clara Andreu..., p. 11.
52. Guillem Alexandre Reus Planells: “L'art gòtic a...” (2013), p. 152-153
53. Pere Rayó Bennàssar: Itineraris urbans per..., p. 66.
54. Aquesta postura ha estat reforçada tenint en compte que cap al 1620 es trobava treballant en el projecte de la
torre campanar de l'església parroquial de Santa Maria la Major, també a Inca. Vegeu: Bartomeu Martínez Oliver i
Francisca Vives Amer: “El segle XVIII...”, p. 67..
55. Carme Colom Arenas: Inca, recull gràfic..., p. 247.
56. El 1837 van ser confiscades les finques de Son Capó i es Campet. Vegeu: Joana Ferragut Bonet: La desamortitzación de Mendizábal en Mallorca (1836-46), Palma, 1974, p. 161.
57. L'orde de Sant Jeroni ha ocupat a Mallorca diferents emplaçaments: Miramar (1400-1443), Santa Elisabet
(1485-2014), Santa Magdalena (1530-1534) i Sant Bartomeu (1534); és aquest darrer l'únic que es conserva avui
dia. Vegeu: Jaume Bover Pujol: “Bibliografia de l'orde de Sant Jeroni a Mallorca, Miramar, Palma, Inca”, XIII
Jornades d'Estudis Locals d'Inca, 2012, p. 115.
58. Miquel Àngel Capellà Galmés et alii: "El patrimoni historicoartístic...", p. 121-122.
128
EL MONESTIR DE SANT BARTOMEU, ESTUDI I AVALUACIÓ D’UN MODEL DE GESTIÓ
La col·lecció pictòrica reuneix obres importants dins el que és el panorama de la pintura mallorquina, inclou exemples d'obres gòtiques, renaixentistes i barroques, principalment. Destaquen les
obres gòtiques de La Visitació i La besada de la porta daurada de Pere Terrencs, així com dues
taules d'àngels adoradors. 59 Una menció especial també mereixen les obres del taller de Mateu
López, qui s'havia format a València i fou l'introductor del llenguatge renaixentista a nivell
ict ric a a rca a crear u ta er r i ue a estar
t actiu u i
rta t er es i u cies que va exercir en la pintura mallorquina d'època moderna. El monestir conserva la col·lecció
més nombrosa d'obres d'aquest taller, amb un total de tretze, de les quals podem destacar El taller
de at aret Ecce
a arici de rist essuscitat er rigi a itat de a se a ic
grafia 60
La col·lecció de pintura conserva altres exemples d'obres barroques, en què sobresurten especialment els retaules de l'església, sobretot el retaule de Santa Clara obra de Jaume Ballester i el retaule
major de Joan Deià, ja que és d'aquests dels quals es coneix l'autoria. 61
De les escultures conservades en el monestir, hem de diferenciar-ne dos tipus, aquelles que estan
integrades en els propis retaules i que formen part d'aquests, i les exemptes. En el primer cas hi ha
en els retaules un predomini de la pintura per sobre de l'escultura, així i tot destacam una talla de
1688 de la Candelera, d'autor desconegut, 62 o les escultures de la Immaculada, St. Agustí, St.
Bartomeu i St. Jeroni del retaule major.
En el cas de l'escultura exempta destaquen les peces gòtiques, trobam tres Crists dolorosos, dos
àngels ceroferaris i una petita escultura de santa Magdalena d'alabastre. 63 També peces com un
bust-reliquiari de sant Bartomeu del segle XVII o una estatueta de sant Jeroni.
Per altra banda, hem de tenir presents els elements escultòrics que formen part de la pròpia
arquitectura, en aquest cas són molt escassos, es redueixen a dos escuts situats a sobre dels portals
d'ingrés a l'església. En un es representa sant Jeroni i a l'altre, motius heràldics de la família del Flor,
ambdós daten del segle XVIII. 64 També trobam motius escultòrics en un portal de l’interior de la
clausura.
La col·lecció d'arts decoratives està composta per peces ceràmiques, teixits, vidre, mobiliari i
argenteria. El fons ceràmic és el més nombrós i està proper al milenar de peces, de les quals cal
destacar la producció de ceràmica d'Inca. Alhora conté elements d'altres procedències com València A da usia tà ia ra a A g aterra
rtuga fi s i t t a gu e e
ar rie ta 65 Pel que
fa als teixits es conserven nombrosos exemples d'indumentària litúrgica i per vestir imatges.
També destaca un pal·lis d'altar, el disseny del qual és atribuït al taller dels López. Les peces
d'argenteria corresponen en la majoria dels casos a instruments per a la litúrgia, malgrat que hi ha
cs e e
es tr a e ce sers ca es
ua t a es eces de
i iari es tracta d e e e ts
funcionals, i es conserven un gran nombre de caixes mallorquines. També cal esmentar un llit que
s'utilitzava per traslladar les monges difuntes.
59. Tina Sabater Rebassa: La pintura mallorquina..., p. 361 i 394.
60. De les obres esmentades, una característica destacada n'és la seva iconografia. En el cas del taller de
Natzaret, s'hi representa una fusteria, però apareix la figura de Maria treballant en un telar, alhora que es
reprodueix amb fidelitat aquesta maquinària dels obradors mallorquins del període. Les altres pintures combinen
en una mateixa obra diferents escenes, en el cas de Crist ressuscitat trobam la representació de la mort, la sepultura, la resurrecció i el noli me tangere a partir d'una mateixa figura de Crist. Vegeu: BUADES GARCÍA, B. M.: "La
pintura dels...", p. 119-130.
61. Pere Rayó Bennàssar: "Redescobrir Inca: els... ", p. 16-17.
62. Pere Rayó Bennàssar: Itineraris urbans per..., p. 66-67.
63. Guillem Alexandre Reus Planells: “L'art gòtic a...” (2014), p. 31-40.
64. Vegeu fitxes INC-B022 i INC-B023 del Catàleg de patrimoni del terme municipal d'Inca.
65. Miquel Àngel Capellà Galmés et alii: “Introducció al catàleg...”, p. 19-23.
129
XVI JORNADES D’ESTUDIS LOCALS D’INCA
El conjunt de peces etnològiques que es conserva en el monestir és molt nombrós, es tracta
d e e e ts d u caràcter uti itari ets ser ir e e dia a dia de a c u itat fi s e e trat e seg e
Per això les peces van lligades a les diferents tasques que s'han desenvolupat en el monestir, com
puguin ser el tractament de teixits, l'elaboració de congrets o la producció de peces d'artesania. 66
Un altre dels elements a destacar del conjunt del monestir és el seu orgue, disposat en el cor de
l'església. És obra dels germans Sebastià i Damià Caymari, i està datat del 1694. 67
En darrer lloc, s'ha de fer menció a l'arxiu, el qual disposa d'un fons documental del propi monestir
que inclou obres diverses com llibres d'oracions, llibres de cant, o més de 350 cartes de professió, 68
entre d'altres. Cal assenyalar, com un exemple singular de l'arxiu, uns llibres elaborats en el propi
monestir en braille. 69
En relació amb la formació d'aquest patrimoni caldrà tenir present l'església primitiva de Sant
art eu a a ua arri e i s i sta e defi iti a e t es
ges aure de su sar ue a uest
era un espai moblat i acomodat per a la funció litúrgica, malgrat tot no ha estat possible conèixer
quines de les peces de la col·lecció actual provenen d'aquest nucli primitiu que és cedit a les
monges.
Està clar que un conjunt tan divers com aquest és producte de l'acumulació o la tasca de molts de
segles, és a dir, que la col·lecció ha anat creixent a poc a poc. L'origen o l'arribada de les peces a Sant
Bartomeu prové en gran part de donacions de particulars. Són moltes les entregues o llegats que
s'hi han fet, alguns de ben documentats, però per a la majoria no se'n coneix amb exactitud la
procedència. Algunes d'aquestes donacions eren realitzades per les mateixes monges70 o els seus
familiars.71 Algunes obres eren encarregades per la pròpia comunitat, per tal d'estar expressament
disposades al monestir, com és el cas del retaule major.72
Per altra banda, també hem de tenir present que les jerònimes que s'instal·laren a Sant Bartomeu
havien sortit del convent de Santa Elisabet d'Hongria de Palma, conegut com Sant Jeroni, i havien
fet escala durant quatre anys a Santa Magdalena, també a Inca. Per aquest motiu algunes de les
peces conservades en el monestir es creu que provenen d'aquests emplaçaments, com és el cas de
les taules de Pere Terrencs, que allò més probable és que provenguin del convent palmesà.73 I una
estatueta dedicada a santa Magdalena es creu que provendria de la curta estada feta al puig d'Inca.74
a i i grafia a destacat a uestes er ca e sar ue e
s segur s ue ua s i sta are a
66. Miquel Àngel Capellà Galmés et alii: “El patrimoni historicoartístic... ”, p. 124-25.
67. Antoni Mulet Barceló i Arnau Reynés Florit: “Els orgues d'Inca...” p. 48-50.
68. Carme Colom Arenas i Santiago Cortès Forteza: “Les cartes de...”, p. 91-100.
69. Miquel Àngel Capellà Galmés et alii: “El patrimoni historicoartístic... ”, p. 125
70. Per exemple, un quadre anònim del 1599 en què es representa sant Abdon i sant Senén fou donat al monestir
per dues monges de la pròpia comunitat, ja que aquestes no disposaven en el monestir de cap imatge dels patrons
d'Inca. Així ho exposa Santiago Cortès Forteza a la seva entrevista.
71. Es coneix que el germà de sor Clara Andreu va fer entrega al monestir d'una imatge d'un Crist crucificat. Vegeu:
Pere Fiol Tornila: Sor Clara Andreu..., p. 50.
72. Va ser la priora Joana Maria Torrens qui va encomanar per a la comunitat la realització del nou retaule major a
Joan Deià. Vegeu: Bartomeu Martínez Oliver i Francisca Vives Amer: “El segle XVIII...”, p. 69.
73. Segons Tina Sabater les obres de Pere Terrencs haurien estat encarregades pel convent de Palma, després
haurien estat donades a les jerònimes d'Inca amb motiu del seu nou establiment. Vegeu: Tina Sabater Rebassa: La
pintura mallorquina..., p. 361.
74. Guillem Alexandre Reus atribueix l'arribada d'una escultureta de santa Magdalena al monestir de Sant
Bartomeu amb la instal·lació en aquest emplaçament de les monges jerònimes el 1534, les quals l'haurien portada
de l'església de Santa Magdalena del puig de la qual venien. Vegeu: Guillem Alexandre Reus Planells: "L'art gòtic
a..." (2014), p. 38-39.
130
EL MONESTIR DE SANT BARTOMEU, ESTUDI I AVALUACIÓ D’UN MODEL DE GESTIÓ
Sant Bartomeu arribaren amb un conjunt d'obres més gran. A més, cal tenir present que les
re aci s e tre es
ges de
estir de a t er i i a t art eu a estat c sta ts fi s a
a a d a e t defi itiu de a t er i er art de a c u itat 75
Per a la custòdia i el manteniment d'aquest patrimoni, hem de remarcar que no s'han produït
destruccions o pèrdues considerables al conjunt del monestir. Un fet clau en aquest sentit és la
clausura, ja que aquesta no permet que béns del monestir en surtin fora. Esdeveniments com la
reducci de
re de
ges e ectrificaci de
estir a a d a e t de tas ues c cretes deixaren sense una funció moltes peces i elements del seu fons, que podrien haver suposat la seva
desaparició. Però gràcies a l'afany conservador de les monges i a la seva capacitat per tenir cura de
tot allò que forma part del monestir, així com l'interès per reubicar i emmagatzemar aquelles peces
o elements que s'havien quedat sense ús, s'ha facilitat la seva conservació.
a tre u t a destacar a a
e at a teri r e t s a desa rtit aci E
a ser c fiscades les rendes del monestir, i es pretenia desamortitzar-lo; però, aquesta situació no va afectar la
comunitat, la qual va continuar ocupant-lo, ja que el procés desamortitzador va repercutir en dues
propietats rurals annexes al monestir, que sí van ser segregades i venudes.76 Tot plegat és el que ha
er s ue a uesta c ecci
agi estat rag e tada i agi arri at fi s a s stres dies
2.2. Usos i gestió actual
Com a prova de l'interès i el valor del conjunt del monestir, aquest va ser inclòs en un esborrany
de
atà eg
u ici a de atri
ie
ue
sa r
rebé el caràcter de bé d'interès cultural (BIC), la màxima
à defi iti a e t fi s a
protecció.78
77
El 2007
La declaració no afectava
solament el monestir com un conjunt arquitectònic, sinó que es feia extensiva a les seves col·leccions, a pesar de no disposar d'un catàleg dels seus béns. Malgrat tot, elements en concret també
van rebre una mesura de protecció, com l'orgue de l'església, que fou declarat BIC.79 O bé el
lledoner de sor Clara Andreu, que es troba a la clastra d'entrada i que va rebre la protecció d'arbre
singular. 80 Els fets, doncs, posen de manifest la importància del conjunt monàstic, caldrà per tant
posar esment a conèixer com es gestiona aquest conjunt declarat BIC.
El monestir és un espai concebut per a la vida conventual, aquesta és la seva funció principal. Però
el cas de Sant Bartomeu s'ha caracteritzat per combinar i compartir la vida religiosa de la comunitat de monges amb altres usos. Avui dia és també un espai d'habitatge per a persones que no formen
part de la comunitat religiosa i alhora disposa d'un petit museu.
El religiós ha estat i continua sent l'ús principal del monestir, que es troba lligat a la comunitat. En
aquest sentit els espais de la clausura que ocupen les dependències que envolten dos dels tres patis i
75. Les relacions entre ambdós monestirs s'han mantingut al llarg de la seva història i ha afectat, entre d'altres
assumptes, l'activitat artística, especialment per la influència que exercia el monestir de Sant Jeroni sobre Sant
Bartomeu. Els lligams són més forts als inicis. Vegeu: Josep Estelrich Costa: “Artistes que treballen pel monestir
de Santa Elisabet de la Ciutat de Mallorca: segles XVI-XVII”, BSAL, XLI, p. 223-240.
76. Joana Ferragut Bonet: La desamortitzación de..., p.161.
77. Fitxa INC-C009 del Catàleg de patrimoni del terme municipal d'Inca.
78. BOE, n. 117, 17/05/2006, p. 18976-18978.
79. BOIB, n. 75, 27/05/2003, p. 47-48.
80. Fitxa INC-C009 del Catàleg de patrimoni del terme municipal d'Inca
131
XVI JORNADES D’ESTUDIS LOCALS D’INCA
l'hort estan dedicats a la vida i les tasques de les monges. Així i tot, dins la clausura hi ha dependències que es troben avui dia sense ús. Això és perquè hi ha un nombre reduït de monges, que es
dediquen solament a la vida contemplativa i utilitzen sempre unes poques estances. La resta d'usos
que es donen en el monestir, i dels quals no participen les monges, es desenvolupen i concentren
en els espais que envolten el primer pati, a la zona d'accés públic.
Dins aquesta funció religiosa es duen a terme diferents activitats, com pugui ser la celebració de
missa diària, la realització de convivències o altres actes de recolliment. Les dites activitats es duen
a terme principalment a l'església i entorn del primer pati, que són els espais públics, a pesar d'això
e
casi
s s a i ita u a sa a
fi s i t t es d
a acc s a u a art de
rt
81
El monestir no ha estat solament l'espai d'habitatge per a les monges, sinó que des de la seva arribada aquestes han conviscut amb capellans i donats. Per això a l'ala dreta del primer pati, i situats a la
zona pública, es disposaren tres espais que s'utilitzaren com habitatges. Dues d'aquests eren per als
donats i un per al capellà o capellans, el qual connecta directament amb l'església a través de la
primera capella del lateral dret. Avui dia les antigues cases dels donats segueixen estant habitades.
El cultural o patrimonial és el darrer dels usos que trobam actualment en el monestir i el darrer que
s'hi ha incorporat. És l'ús que major interès desperta per al present treball. A pesar de les tasques
realitzades anteriorment en aquest àmbit, avui dia les activitats es redueixen al seu museu, 82 el qual
ha estat disposat al voltant del primer pati i ocupa part de les ales sud i oest.
Aquest darrer apartat de gestió cultural o patrimonial se centra en la conservació i difusió del
estir i e
s ist ric art stic ue guarda a re erida u ci
es a dese
u ar fi s a a
dècada dels vuitanta, i solament és destacada en alguns casos o episodis puntuals. En aquest sentit
ca re arcar a a figura de ca
ge ere a
a r s ui a ser e ri er a i teressar se a
e tar el coneixement i la valoració de tot aquest patrimoni i l'iniciador d'aquest línia de treball. 83
Llabrés pretenia donar a conèixer el monestir i les seves col·leccions, posant de manifest el seu
valor. Per aquest motiu es va dedicar, per iniciativa pròpia, a aconseguir treure obres de la clausura,
majoritàriament pintura, i fer-les accessibles al públic. Els seus treballs van consistir a aconseguir
e fi a a e t er a es restauraci s d a uestes eces 84 Un cop restaurades i per tal de fer-ne
difusió, formaren part de diverses d'exposicions temporals, majoritàriament realitzades a Inca. 85
Llavors es va plantejar la creació d'una mostra permanent de les dites col·leccions en el propi
monestir. Aquest museu es va preveure que comptaria amb tres seccions diferents: pintura, arts
decoratives (destacant especialment la ceràmica) i etnologia. El 1996 s'inaugurava la secció de
pintura, 86 la qual s'havia disposat a l'antic refectori. El museu es va iniciar per la col·lecció de pintura, ja que aquesta era al moment l'única que havia estat estudiada mínimament i de la qual es podia
81. Una d'aquestes activitats que s'hi duen a terme la desenvolupa l'Escola Gregoriana de Mallorca, la qual té en
el propi monestir la seva seu, on assaja periòdicament. Així ho explica Bernat Forteza Fuster a l’entrevista.
82. La bibliografia es refereix a aquest espai museïtzat com a museu, encara que aquest no reuneix les característiques bàsiques i mínimes amb les quals ha de comptar un organisme o institució com aquesta, tal com recull la
Llei autonòmica 4/2003, de 26 de març, de museus de les Illes Balears.
83. La totalitat dels entrevistats concorda unànimement a destacar la seva figura.
84. Avui la col•lecció de pintura presenta un bon estat de conservació, en gran part a causa que la majoria de les
peces foren restaurades en el taller de restauració de la Generalitat de Catalunya o bé pel taller de restauració del
bisbat de Mallorca.
85. Cal destacar especialment les exposicions sobre l'art religiós d'Inca: "Santa Maria a Inca, l'art marià inquer"
(1992), "Jesucrist a l'art inquer" (1996) i "Els sants a l'art d'Inca" (2001). Totes elles foren coordinades pel propi
Pere Llabrés.
86. Bartomeu Martínez Oliver i Francesca Vives Amer: “El segle XVIII...”, p. 59-60.
132
EL MONESTIR DE SANT BARTOMEU, ESTUDI I AVALUACIÓ D’UN MODEL DE GESTIÓ
oferir un discurs ordenat i coherent. Així i tot, i sense disposar d'un pla director, 87 va preveure un
creixement progressiu dels espais expositius per tal de poder incorporar la resta de seccions, a
mesura que s'anassin estudiant les peces que restaven dins la clausura. 88 Malauradament Pere
Llabrés va morir sense veure conclòs el museu, i aquest restava sense el seu principal impulsor.
El 2002 mossèn Santiago Cortès fou nomenat capellà titular del monestir, llavors des d'aquest
càrrec va poder conèixer més a fons el patrimoni que aquest albergava i va preocupar-se per iniciar
de nou tasques de gestió, seguint els treballs del pare Llabrés. Cortès va intentar professionalitzar
aquesta tasca, per tal motiu es va crear un grup format per membres instruïts en el camp de les
disciplines històriques. 89
Aquest grup va assumir diferents tasques sobre la gestió del patrimoni del monestir, centrant-se
especialment en la realització d'inventaris i l'estudi concret d'algunes obres. S'iniciaren en la
catalogació de la col·lecció ceràmica i de l'arxiu, malgrat tot aquests treballs quedaren interromputs i solament es publicaren aproximacions als seus fons.90 A pesar de tractar-se de treballs
inicials, la seva tasca va permetre l'ampliació del museu, tot incorporant en aquest un petit recull
de peces de ceràmica de taula.91
Es va fomentar des del grup l'aparició de diferents publicacions relatives al monestir, algunes d'elles
r a i teressa ts c
a dedicada a r gra a ic
gràfic de
u de s r ara A dreu 92 que és
un cas únic a Mallorca i que, per formar part de la clausura, no havia estat estudiat prèviament. Per
altra banda –i força rellevant per al present treball–, aquest grup és el primer a veure les possibles
amenaces del monestir i reclamar-hi un pla de gestió.93
Després de la fuita d'aquest grup es va produir una aturada en relació amb les tasques de gestió.
Avui dia els treballs duits a terme en aquest sentit són pocs. El museu és l'únic que es manté, i va
ser traslladat del seu emplaçament original a l'ala oest del primer pati, amb la qual cosa es reduí
es ai e
sitiu a ra ue es dificu tà er actua dis sici de es res u discurs c ere t 94
Cal destacar que actualment qui realitza aquests treballs des del 2013 són membres de la Comissió
d'Art i Patrimoni Religiós de la Unitat Pastoral d'Inca,95 formats en el camp de les humanitats. La
87. Es va elaborar per part de Carme Colom Arenas, Àlvar Servera Verger i Anna Torres Romagosa una primera
aproximació a la situació museològica del monestir, per tal de crear-hi un pla museològic. A pesar de la redacció del
projecte, aquest no s’ha aplicat, i roman encara com un document inèdit. Vull agrair a Santiago Cortès que em fes
arribar una còpia d’aquest per a la seva consulta.
88. Així ho exposa Santiago Cortès Forteza a la seva entrevista.
89. Aquest grup estava format pels següents membres: Miquel Àngel Capellà, Carme Colom i Francisca Tugores
(historiadors de l'art), Maria Magdalena Riera (arqueòloga) i Santiago Cortès (historiador).
90. Es tracta de les ja anomenades obres de:
Miquel Àngel Capellà Galmés et alii: “Introducció al catàleg...”, p. 17-24.
Santiago Cortès Forteza: Aproximació al catàleg..., p.57-68
91. Santiago Cortès Forteza: “L'exposició permanent de...”, p. 104-105.
92. Miquel Àngel Capellà Galmés et alii: “El pou de...”, p. 75-80.
93. Miquel Àngel Capellà Galmés et alii: “El patrimoni historicoartístic...”, p. 121-128.
94. S'havia concebut per a l'antic refectori, i es va dur a l'espai dels antics parladors i a una sala annexa; a causa
del reduït espai que hi havia disponible es van haver d'habilitar dues sales més. Aquesta és una decisió que es va
prendre per indicació i voluntat de la comunitat de religioses, sense seguir aquestes cap tipus de discurs o criteri
museològic.
L'antic refectori quedava molt proper als espais de la clausura, el trasllat es va donar principalment perquè la
comunitat religiosa reclamava major intimitat i recolliment, i s'allunya així el museu dels espais interiors del
monestir. Així ho explica la superiora del monestir María Teresa Escartín Acín
95. Actualment s'hi dediquen Guillem Coll, Bernat Fuster i Pere Rayó, realitzen aquest treball de forma voluntària
i no han rebut per a aquesta tasca tipus de nomenament o càrrec.
133
XVI JORNADES D’ESTUDIS LOCALS D’INCA
seva tasca va encaminada més al caràcter difusor del monestir, ha permès la visita periòdica al
museu i a l'església, per a la qual elaboraren una guia de visita.96 També han modernitzat el butlletí
que edita la comunitat tot incorporant-hi articles de caràcter artístic i patrimonial.97
La realització i el correcte desenvolupament de tots aquests treballs sobre la gestió patrimonial del
monestir depenen de la comunitat de religioses, ja que el seu interès i col·laboració és sempre
necessari. Malgrat que no participin d'aquestes activitats, com a depositàries del conjunt historic art stic e seu isti au s se re i resci di e Ai i t t ca destacar e et sig ificatiu ue es
iniciatives en aquest camp vénen sempre d'agents externs a la comunitat de religioses. Cal ressaltar
ta
a dificu tat er tre a ar i ter e ir s re e atri
i ue es tr a e a c ausura er a tra
banda, s'ha de tenir present la falta de recursos econòmics o la manca d'inversions en la gestió
d'aquest patrimoni, la qual cosa suposa que les tasques realitzades siguin mínimes i s'ocupin bàsicament del seu manteniment.
2.3. Diagnòstic de capacitats
A partir d'allò exposat anteriorment podem conèixer quines són les fortaleses i les debilitats del
monestir, això permetrà presentar unes bases sobre les quals s'haurien d'enfocar les futures
intervencions i actuacions, perquè aquestes atenguin a les necessitats reals del monestir podent
preveure també quines poden ser les seves oportunitats, per tal de fomentar-les, i quines poden ser
les seves amenaces, per tal de corregir-les o evitar-les.
a) Fortaleses
Pel que fa a les fortaleses, s'ha de destacar que aquest no deixa de ser un espai atractiu pel fet de ser
l'únic monestir no desamortitzat d'Inca que es pot visitar i que alhora també disposa d'un espai
museïtzat que no tenen la majoria de monestirs de Mallorca. Per altra banda, un aspecte rellevant
del conjunt monàstic és el caràcter popular de la seva arquitectura, amb el qual no compten la resta
de monestirs, que li aporta un caràcter identitari únic. Un altre punt que fa atractiu el monestir, de
cara al visitant, és que l'entrada per accedir-hi és gratuïta.
En relació amb la gestió del monestir i el seu patrimoni, cal ressaltar que hi existeix un grup de
voluntaris. Més enllà que el grup sigui reduït, el monestir disposa de membres que hi participen
activament per tal de donar-lo a conèixer i fomentar-hi visites.
b) Debilitats
Per altra banda, es troben les debilitats que presenta avui dia el monestir, les quals malauradament
són més nombroses i destacades, en la majoria de casos responen a intervencions o tasques que
s'haurien d'haver realitzat, però que no s’han duit a terme.
En primer lloc, no existeix un inventari o catàleg dels béns del monestir; malgrat que es realitzaren
tasques d'inventaris i catàlegs, aquests no s'ocuparen de la totalitat del fons i se centraren en àmbits
concrets. Al mateix temps han deixat de ser instruments útils, ja que amb el pas del temps no s'han
actualitzat i els treballs més recents en aquest sentit no s'han conclòs.98
96. Pere Rayó Bennàssar: Església del monestir...
97. Fins a la seva arribada el butlletí es dedicava quasi exclusivament a la figura de la monja sor Clara Andreu que
li dóna nom.
98. S'iniciaren processos de catalogació dels fons ceràmics conservats en el monestir i del seu arxiu, però aquests
quedaren interromputs. Malgrat que es publicaren aproximacions als seus fons, aquestes obres no serveixen per
conèixer realment cada una de les peces que en forma part, alhora que no són útils per dur a terme la funció
principal que han de tenir els catàlegs.
134
EL MONESTIR DE SANT BARTOMEU, ESTUDI I AVALUACIÓ D’UN MODEL DE GESTIÓ
El monestir es troba avui estretament lligat a la funció religiosa, a pesar que compta amb un grup
reduït de monges i d'una edat avançada. Tot fa pensar –si segueix la tendència actual– que desapareixerà en ell la vida religiosa i que cal preveure per a aquest noves funcions. Manca, per tant, la
realització d'un pla de gestió en el qual es puguin contemplar nous usos per a l'espai, sempre que
a uests er eti u a certa e i i itat i
des irtu e
estir a te i t
igat a es se es
col·leccions.
Un altre punt dolent que té el monestir és la seva localització. Encara que es troba integrat a dins
la trama urbana d'Inca, ocupa un emplaçament extrem d'aquesta. Al mateix temps la barriada on
se situa està c figurada a ritària e t er a itatges er ta
tiu s u a
a de a ciutat c
transitada, sense zones per a vianants ni estacions de bus o tren properes. Per aquesta raó no hi ha
hagut interès per part de les institucions o associacions per fomentar el desenvolupament o la visita
del dit espai i per extensió del monestir. A tot plegat se li ha de sumar que la senyalització del
monestir és gairebé inexistent en gran part de la ciutat, són molt pocs els indicadors que hi fan
re er cia i ta s s e e seu e t r
si
ediat
a c se ü cia a u cia er art de
ic s
t ai a A
s e s isita ts reu ei e s i t u
atei erfi es tracta de ca s ue
superen la quarantena d'anys.99
E useu s a c
ertit e u es ai sig ificatiu de
estir
se
se a gu es de es res
s
destacades. Malgrat tot aquest és un espai creat per iniciativa personal de Pere Llabrés, que després
a ser tras adat a u a tre e
a a e t di s e r i
estir
difica t e a se a c ce ci
original. La comunitat de religioses ha anat incorporant algunes obres a aquesta mostra permanent, sense cap tipus de criteri ni rigor museològic. Així, es posa de manifest la necessitat d'elaborar un pla director per al museu, o bé, com a mínim, una proposta museològica. Del museu també
s'han de corregir alguns aspectes sobre el control de les peces com pugui ser la regulació de la
humitat, la il·luminació o prendre mesures de protecció més adequades. També fa falta major
informació en el propi museu, ja que algunes de les obres exposades no disposen d'una cartel·la
explicativa, com és el cas de la col·lecció ceràmica. Referit al museu un altre aspecte molt dolent és
el seu horari d'obertura, ja que solament està obert al públic un dia al mes.100
Una darrera feblesa que presenta és la seva manca de pressupost i ajuda institucional. Sí que s'han
rebut ajudes o col·laboracions puntuals per a la realització d'algunes activitats, però no per al dia a
dia. Per aquest motiu la gestió del monestir recau únicament en la comunitat de religioses. Atès
que es tracta d'una comunitat contemplativa de pocs membres i d'edat avançada, les activitats que
duen a terme en aquest sentit són únicament de manteniment, ja que no poden assumir grans
actuacions, motiu pel qual ens trobam al davant d'un estat d'estacament respecte a la realització
d'activitats lligades a la gestió del monestir.
c) Amenaces
De cara al futur es presenten una sèrie de perills i oportunitats per al monestir. En relació amb els
possibles perills, cal destacar la desaparició de la comunitat religiosa; aquest és un escenari probable, en el qual es troben la major part dels monestirs. La fuita de les monges deixaria el monestir
des r e t de a se a u ci ri ci a i se se es re igi ses ue fi s a
e t s a e carregat de
99. Aquest estudi de públic del museu va ser realitzat i facilitat per Pere Rayó Bennàssar.
100. L'horari actual d'obertura al públic és de 10 a 12 hores el darrer dijous de cada mes. Així i tot hi ha la possibilitat de concertar entrevistes en un altre dia i horari, sempre que es faci amb antelació i alguns dels responsables
del museu accedeixin a organitzar la visita.
135
XVI JORNADES D’ESTUDIS LOCALS D’INCA
la seva gestió i manteniment. Al mateix temps, aquesta fugida de les jerònimes podria suposar una
retirada o fuita de béns mobles que es troben en el monestir, com ha ocorregut recentment en el
monestir de Sant Jeroni de Palma. Un altre perill és la situació econòmica actual, especialment la
que viuen les monges, ja que en casos eventuals no es podrien fer càrrec d'intervencions o restauracions, especialment de l'immoble.
d) Oportunitats
El que cal destacar són les oportunitats en les qual caldria que se sustentàs el monestir. D'entrada
és l'únic espai conventual museïtzat a Inca, i un dels pocs que es troben a Mallorca. Així i tot, avui
dia a
stra recu s a e t e atri
i
e er u a c ce ci
use gràfica ue i c gui
el patrimoni total, tangible i intangible, de la vida en el monestir i una visió antropològica de la
comunitat de religioses el faria encara més interessant. En aquest sentit el monestir, i especialment
el seu museu, es convertirien en espais clau, tant en l'àmbit local com insular, pel que fa al desenvolupament educatiu i la promoció turística.
Així, amb l'escenari en què ens trobam, es poden oferir un seguit de recomanacions. En primer
lloc, és necessari i imprescindible la col·laboració entre les institucions públiques i el monestir.
eria
rt e a uest se tit crear u a figura ur dica ue s e carregàs de a gesti de
estir 101
Aquest organisme li donaria estabilitat i suport institucional, i alhora amb el suport de les instituci s c a rad res seria
s àci ac seguir a udes fi a a e t 102
Una de les tasques que s'hauria de reprendre per tal de poder ser conclosa és la realització d'un
catà eg
aurie de fi a it ar e s a i iciats ue s cu e de ar iu i e
s cerà ic a ra ue
caldria fer-lo extensiu a la resta de peces del monestir. Aquesta és una passa fonamental per al
coneixement i la futura gestió del bé.
Un altre aspecte en el qual s'ha de treballar és a donar major difusió del monestir. La que es dóna
actualment és gairebé nul·la i té una baixa incidència en els mitjans. S'haurien de situar dins la
ciutat indicadors del monestir, com a mínim al seu entorn més pròxim. Estaria bé combinar-ho
fent ús de noves plataformes digitals com les xarxes socials o una pàgina web. Cal aconseguir un
a r
re de
ic ue e isiti E a uest se tit ta
s auria de uitar er di ersificar e
ic i der er accessi e a t tes es edats i erfi s E a uest cas es ar es s cia s s ac ste
s
as
es ue s e erfi de isita ts
s escàs
En darrer lloc, caldria retornar el museu al seu emplaçament original, per al qual havia estat
previst, i preveure de nou el creixement ordenat i progressiu de les seccions que havia d'incloure
(pintura, arts decoratives i etnologia).103 Alhora caldria elaborar un pla director, per tal de dur a
terme una museïtzació més adequada que, d'una banda, permeti la creació d'un discurs expositiu
més ordenat i coherent que l'actual, i de l'altra, una major protecció i control de les peces.
Per concloure l'apartat s'ha de destacar que és possible actuar per corregir tots aquests perills i
febleses que presenta actualment el monestir. Per altra banda, tenen major interès i rellevància les
fortaleses i oportunitats que es presenten per al monestir, que accentuen totes les possibilitats i el
bon futur que pot tenir aquesta institució.
101. Hi haurien de formar part obligatòriament la comunitat de religioses i el Consell Insular de Mallorca, per ser la
institució que té delegades les competències en matèria de cultura i patrimoni. Així i tot també es podria plantejar
la participació de l'Ajuntament d'Inca i el Govern balear.
102. Miquel Àngel Capellà Galmés et alii: “El patrimoni historicoartístic...”, p. 126.
103. L'emplaçament en el qual es troba actualment impedeix una ampliació dels espais expositius.
136
EL MONESTIR DE SANT BARTOMEU, ESTUDI I AVALUACIÓ D’UN MODEL DE GESTIÓ
2.4. Un cas inesperat
El passat 19 de maig, i durant la realització d'aquest treball, es va produir per part de la comunitat
de religioses un intent de trasllat de gran part del fons pictòric del monestir de Sant Jeroni de Palma
es a dur
cap al monestir de Sant Bartomeu a Inca.104 E cara ue a uest tras às d res fi a e t
a terme, es posava de manifest la complicada situació actual per a la custòdia del patrimoni de Sant
Jeroni, alhora que es presenta un nou escenari no contemplat inicialment en la realització d'aquest
treball, per tot el que suposa l'arribada a Sant Bartomeu d'un contingent d'obres tan nombrós.
Aquesta situació ens remunta a l'estiu de 2014, quan les monges de Sant Jeroni es traslladaren al
estir de a t art eu a
caràcter defi itiu E tras at es degu ue s a ia redu t a uatre
el nombre de religioses, les quals no podien afrontar per elles soles el manteniment de tot el
conjunt. Al mateix temps, d'uns anys ençà, el monestir s'havia degradat bastant, i presentava un
estat de conservació dolent.105
Les jerònimes van dur amb elles un seguit d'objectes de Sant Jeroni cap a Sant Bartomeu. No es
coneix amb exactitud de quines obres es tracta, però hem de destacar el trasllat de l'arxiu.106 A
pesar que en aquell moment el Consell de Mallorca va realitzar un seguit d'inspeccions, les obres
sostretes de Sant Jeroni no hi van ser retornades.
Aquesta situació obliga a plantejar escenaris no previstos inicialment. Especialment entorn de
re e i ar s re si s ade uat e tras at de es res i e e cas ue fi a e t es r duei i sa er si
està preparat el monestir de Sant Bartomeu per rebre i custodiar correctament tot aquest conjunt.
En primer lloc, caldria explicar que les relacions entre els dos monestirs han estat sempre importants, prova d'això és que el monestir de Sant Bartomeu ja ha rebut en altres ocasions obres de Sant
Jeroni. De fet, la seva pròpia fundació ja va lligada a l'entrega d'obres del monestir palmesà. Un
aspecte que s'ha de remarcar, en el cas de produir-se el trasllat i ajuntar-se ambdues col·leccions, és
la falta d'inventaris. En aquest sentit no es disposa d'inventaris o catàlegs complets ni actualitzats a
ca de s d s es ais
àstics c sa ue dria d ar resu tats eri s s si s a u te defi iti a e t
les dues col•leccions. Seria especialment confós per a investigadors, atès que a aquests no els seria
possible conèixer quines peces provenen de cada emplaçament.107
Per altra banda, estaria bé valorar quins són els espais lliures dels quals disposa San Bartomeu per
albergar aquestes obres. El trasllat no ha de suposar un acumulament de les peces i convertir el
monestir en un magatzem.
Sí és cert que no es podria incorporar a les obres en el museu ja existent, a causa que les sales
museïtzades són poques, de reduïdes dimensions i no disposen de cap espai lliure, i això hauria de
su sar ta
u
u a te a e t use gràfic ue a g auria d assu ir
104. Diario de Mallorca, 20/5/2015, p. 51-52.
105. Ultima Hora, 27/5/2015, p. 58-59
106. Ultima Hora, 6/8/2014.
107. El darrer inventari de Sant Jeroni és del 2004, elaborat en el marc del Catálogo de los Bienes Muebles de la
Iglesia, promogut pel Ministeri de Cultura. Per altra banda, i com ja s'ha exposat al llarg del treball, en el cas de
Sant Bartomeu es compra amb aproximacions també del 2004 als inventaris de les peces ceràmiques i de l'arxiu
documental, que no han estat finalitzats.
137
XVI JORNADES D’ESTUDIS LOCALS D’INCA
Tot plegat posa de manifest la difícil situació en què es troba el monestir de Sant Jeroni. Alhora es
dei e e tre eure es e eses de a egis aci i de es figures de r tecci e t r de
estir a
que a pesar d'haver estat declarat bé d'interès cultural això no ha impedit que es trobi en un estat
de conservació dolent, ni la fuita de part de les seves col·leccions, que han perdut la visió i el
caràcter de conjunt.
3. Conclusions
• Actualitat del model de gestió avaluat.
El cas recollit en el present treball sobre la gestió del monestir de Sant Bartomeu, declarat bé
d'interès cultural, presenta una situació real i actual. S'ha intentat posar en valor el monestir
i el seu patrimoni, per tal que es prengui consciència d'aquest i s'actuï correctament en
relació amb la seva protecció i gestió.
• Manca d'ajuda institucional.
A pesar que el monestir ha rebut de forma puntual ajudes públiques, és una institució que ha
sufragat la major part de les despeses lligades a la seva conservació i gestió. La situació actual
obliga a una major implicació i a la col·laboració per part de les diferents administracions,
no tan sols a nivell econòmic per tal de permetre la continuació d'aquestes tasques patrimo
nials, sinó també a nivell col·laboratiu implicant-se directament.
• Inexistència d'un pla de gestió.
Per altra banda, és important ressaltar les fortaleses de la institució, així com també cal
detectar i actuar ràpidament sobre les mancances. En aquest cas concret molts dels aspectes
que caldria corregir o que encara manquen en la gestió del monestir no són el resultat d'una
mala gestió, sinó que més aviat responen a la falta d'aquesta. Tot plegat es deu a la mancança
d'un pla de gestió, que marqui uns criteris i unes pautes a seguir per al monestir i els seus fons.
• Opacitat de l'estat de conservació d'una clausura.
Cal deixar constància dels problemes que suposa treballar en l'estudi del monestir, especialment respecte dels espais de la clausura i de les col·leccions que en ells es troben. Davant
aquesta situació es fa difícil conèixer quin és el fons d'obra allà conservada i en quin estat de
conservació es troba.
• Previsió per un manteniment conjunt i íntegre del patrimoni del monestir.
S'ha d'entendre en tot moment que, a pesar de l'estabilitat de què gaudeix avui el monestir
d'Inca, aquest pot ser escenari de situacions delicades en relació amb el seu patrimoni, més
encara si tenim en compte els fets ocorreguts en el convent del mateix orde de Palma. Per
aquest motiu cal preveure un pla d'actuació en cas que les religioses abandonin el monestir
que en permeti la seva conservació íntegra i de les col•leccions que s'hi troben. I ja que s'ha
iniciat una museïtzació, tal volta aquesta es podria fer extensiva a tot el conjunt monàstic.
dea d u
de de gesti e i e
Atès que es tracta d'un tema actual, i amb els problemes que això suposa per al seu estudi, serà
difícil poder concloure de forma rotunda molts dels seus aspectes. Per tant, a l'hora d'enfron
138
EL MONESTIR DE SANT BARTOMEU, ESTUDI I AVALUACIÓ D’UN MODEL DE GESTIÓ
tar-nos a aquesta qüestió caldrà preveure l'aparició de noves situacions en el monestir. Per
a uest
tiu e
de de gesti ue es r
si a
s a d estar er ecta e t a ificat a de
ser e i e er u a de der c te
ar t tes es ssi i itats d ada taci ue ugui
aparèixer o desenvolupar-se en el monestir.
4. Agraïments
u dedicar u es reus
ies fi a s d agra e t E
ri er
c a erc Ga
s ui a
dirigir-me el treball del qual ha sorgit aquesta comunicació, pels consells que em donà i les correccions que em va fer. I als entrevistats, per la bona acollida amb la qual em van rebre i per l’aportació
generosa dels seus testimonis.
Referències
Fonts orals
Santiago CORTÈS FORTEZA, entrevistat dia 2 de maig de 2015.
María Teresa ESCARTÍN ACÍN, entrevistada dia 6 de juny de 2015.
Bernat FORTEZA FUSTER, entrevistat dia 30 d'abril de 2015.
Pere RAYÓ BENNÀSSAR, entrevistat dia 28 de maig de 2015.
Bibliografia
[1]
Autors diversos. Butlletí informatiu Sor Clara Andreu, monestir contemplatiu de Sant
Bartomeu, Inca, 1979.
[2]
BARBERI, J.: Vida de la Venerable Madre Sor Clara Andreu natural de Palma capital del
Reyno de Mallorca, religiosa Geronima en el Monasterio de San Bartolomé de la Villa
de Inca, con un apendice historico de dicha villa, Palma, 1807.
[3]
[4]
BERARD, J.: Viaje a las villas de Mallorca, 1789, Palma, 1983.
BINIMELIS GARCÍA, J. B.: Historia general del reino de Mallorca 1595, Palma, 1927.
E
i
E
A
jerònimes: notes històriques, Inca, 1980.
[6]
E
Sant Bartomeu d'Inca, Monestir de monges
BUADES GARCÍA, B. M.: “La pintura dels López (Llopis) en el monestir de Sant Bartomeu
d'Inca”, X Jornades d'Estudis Locals d'Inca, p. 119-130.
[7]
CA NTA R ELLA S CA MPS , C. i MU R R AY, D. G.: Ses nostres ca ses, arquitectura
tradicional de les Balears, Palma, 1986.
[8]
CAPELLÀ GA LM ÉS, M. A. et alii: “Introducció al catàleg dels materials ceràmics
conservats al monestir de Sant Bartomeu”, VI Jornades d'Estudis Locals d'Inca, p. 17-24.
[9]
CAPELLÀ GALMÉS, M. A. et alii E r c s d e ectrificaci e e
estir de
ges
jerònimes de Sant Bartomeu (Inca, Mallorca)”, Un segle de llum a Inca, Inca, 2006.
139
XVI JORNADES D’ESTUDIS LOCALS D’INCA
[10] CAPELLÀ GALMÉS, M. A. et alii: “El pou de sor Clara Andreu del monestir de Sant
art eu
ca
a rca t c ica dec rati a i ic
gràfica VII Jornades d'Estudis
Locals d'Inca, p. 175-180.
[11] CAPELLÀ GALMÉS, M. A. et alii: “El patrimoni historicoartístic del monestir de Sant
Bartomeu d'Inca: la necessitat d'un pla de gestió”, IX Jornades d'Estudis Locals d'Inca,
IX, p. 121-128.
[12] COLOM ARENAS, C.: Inca: recull gràfic 1870-1975, Inca, 2010.
[13] COLOM ARENAS, C. i CORTÈS FORTEZA, S.: “Les cartes de professió del monestir
de Sant Bartomeu d'Inca”, IX Jornades d'Estudis Locals d'Inca, p. 91-100.
[14] CORTÈS FORTEZA, S. i PARETS SERRA, J.: “Aproximació al fet musical d'Inca”,
I Jornades d'Estudis Locals d'Inca, p. 239-255.
[15] CORTÈS FORTEZA, S.: “Aproximació al catàleg de l'arxiu del monestir de St. Barto
meu d'Inca”, Jornades d'Estudis Històrics Locals, XXII, p. 57-68.
[16] CORTÈS FORTEZA, S.: “L'exposició permanent de ceràmica al refectori del monestir
de les monges jerònimes de Sant Bartomeu”, Dijous Bo, 2007, p.104-105.
[17] CORTÈS FORTEZA, S.: “Documents relatius als congrets de les monges jerònimes del
monestir de Sant Bartomeu d'Inca”, XIII Jornades d'Estudis Locals d'Inca, p. 265-269.
[18] CRESPÍ BESTARD, N.: Inca viva, Inca, 2007.
[19] ESTELRICH COSTA, J.: “Artistes que treballen pel monestir de Santa Elisabeth de
Ciutat de Mallorca: segles XVI-XVII”, BSAL, XLI, p. 223-240.
[20] FERRAGUT BONET, J.: La desamortitzación de Mendizábal en Mallorca (1836-46),
Palma, 1974, p.161.
[21] FIOL TORNILA, P.: Sor Clara Andreu. Biografia, Inca, 1993.
[22] FIOL TORNILA, P.: “Creació i consolidació del monestir de Sant Bartomeu d'Inca”,
I Jornades d'Estudis Locals d'Inca, p. 51-60.
[23] FIOL TORNILA, P.: “Celebració de la mort en el monestir de Sant Bartomeu d'Inca”,
II Jornades d'Estudis Locals d'Inca, p. 169-179.
[24]
d'Inca, p. 45-67.
A
ara A dreu XI Jornades d'Estudis Locals
es i grafies de s r
[25] GILI FERRER, A.: "Monges clarisses en el puig d'Inca (1504-1526)", II Jornades d'Estudis
Locals d'Inca, p. 133-144.
[26] GINARD BUJOSA, A. et alli: "Notes addicionals sobre el plànol del nucli urbà d'Inca de l'any
1808 i sobre els treballs de Jeroni de Berard", XV Jornades d'Estudis Locals d'Inca, XV, p. 147-159.
[27] HASBURG-LOR ENA, L. S.: Die Balearen, las Baleares descritas por la palabra y el
dibujo, II, Palma, 1984.
[28] LLABRÉS MARTORELL, P. J. et alii: Santa Maria a Inca: l'art marià inquer, Inca, 1992.
[29] LLABRÉS MARTORELL, P. J. et alii: Jesucrist a l'art inquer: exposició del patrimoni
artístic d'Inca sobre Jesús en la seva vida, passió i resurrecció i en l'eucaristia, Inca, 1996.
[30]
A
A
E
1229-1349, Inca, 1998.
i
E
A
E
In ca e n la hi stò r ia
[31] LLABRÉS MARTORELL, P. J. et alii: Els sants a l'art d'Inca, Inca, 2001.
[32] LLABRÉS MARTORELL, P. J. et alii: El retaule de la Puríssima de Sant Bartomeu, Inca, 2001.
[33] LLOMPART MORAGUES, G. et alii: Els López dins la pintura del segle XVI a Mallorca,
Palma, 1988.
140
EL MONESTIR DE SANT BARTOMEU, ESTUDI I AVALUACIÓ D’UN MODEL DE GESTIÓ
[34] MARTÍNEZ OLIVER, B. i VIVES A MER, F.: “El segle XVIII al monestir de Sant
Bartomeu a través del retaule major, obra de Joan Deyà Balle 1730”, VI Jornades d'Estudis
Locals d'Inca, p. 59-74.
[35] MULET BARCELÓ, A. i REYNÉS FLORIT, A.: “Els orgues d'Inca”, Jornades Musicals
Capvuitada de Pasqua, II, p. 37-52.
[36] MULET GUTIÉRREZ, M. J. (coord.): Inca, imatges d'una ciutat, imatges d'un segle,
Inca, 2000.
[37] PARETS SERRA, J.: “Els orgues d'Inca, orgueners i organistes”, X Jornades d'Estudis
Locals d'Inca, p. 139-142.
[38] PIERAS SALOM, G.: Breu història d'Inca, Inca, 1986, p. 53-56.
[39] PIERAS SALOM, G.: Inca fotogràfica, Inca, 2001.
[40] RAYÓ BENNÀSSAR, P.: Itineraris urbans per la ciutat d'Inca, Inca, 1993.
[41] RAYÓ BENNÀSSAR, P.: "Redescobrir Inca: els retaules barrocs de l’església del convent
de Sant Bartomeu", Cantabou: revista del CEP d’Inca, XV, p. 16-17.
[42] RAYÓ BENNÀSSAR, P.: Església del monestir de Sant Bartomeu d'Inca. Guia de visita,
Inca, 2014.
[43] R EUS PLANELLS, G. A.: “L'art gòtic a Inca: arquitectura religiosa”, XIV Jornades
d'Estudis Locals d'Inca, p. 141-160.
[44] REUS PLANELLS, G. A.: “L'art gòtic a Inca: L'escultura”, XV Jornades d'Estudis Locals
d'Inca, p. 27-42.
[45] RIPOLL ARBÓS, L. i FERRÀ MORAGUES, J. M.: Ses monges tancades, el món ignorat
dels convents històrics de Mallorca, Palma, 1990.
[46] R I U TORT R I ER A , J.: "Ingrés de novícies al monestir de Sant Bar tomeu d'Inca
(1515-1660)", Jornades d'Estudis Locals a Santa Maria del Camí, V, p. 39-43.
[47] ROSSELLÓ LLITERAS, J.: Els pergamins de les monges jerònimes de Sant Bartomeu
d'Inca, Palma, 1998.
[48] SABATER REBASSA, T.: La pintura mallorquina del segle XV, Palma, 2002.
[49] TORELLÓ TORRENS, A.: “Pere Terrencs i les taules del convent de Sant Bartomeu
d'Inca”, VII Jornades d'Estudis Locals d'Inca, p.153-164.
[50]
E
E
A
E st udi ic
g rà fic de es t au es at r i u des a ere
Terrencs del convent de Sant Bartomeu d'Inca”, VII Jornades d'Estudis Locals d'Inca,
p. 165-174.
141
142
L'inventari dels béns mobles i gràfics del
Teatre Principal d'Inca. L'embrió per a la seva
conservació i posada en valor
Magdalena Sastre Morro1, Emmanuelle Gloaguen Murias2
1: grup de recerca Arqueoib. Arqueòloga llicenciada en Història. [email protected]
2: grup de recerca Arqueouib. Restauradora conservadora llicenciada en Història de l’Art: [email protected]
Paraules clau: Teatro de Inca, Teatre Principal d’Inca, patrimoni, inventaris, béns mobles, cinema.
Resum. Les obres de reforma i rehabilitació del Teatre Principal d’Inca van propiciar la realització d’una
sèrie de tasques patrimonials per a la preservació de determinats béns historicoartístics i de caràcter
sentimental relacionats amb la història i evolució de l’emblemàtic teatre inquer.
Les tasques realitzades han consistit en la realització d’un inventari de tot el material moble i gràfic que
presentava certa rellevància històrica lligada a la vida i evolució del dit Teatre.
Tot i això, s’ha de dir que la feina realitzada és la primera passa a seguir per a la conservació d’aquests
béns, ja que el que s’ha duit a terme és un inventari del que tenim, per tant no s’ha realitzat una implementació de la metodologia de catalogació, atès que això suposaria una anàlisi historicoartística i un
estudi científic del material seleccionat, següent pas que s’hauria d'efectuar per a la conservació i posada
en valor dels dits elements.
Amb aquesta presentació es pretén donar a conèixer les feines realitzades a la societat inquera i animar
les persones interessades en el tema a iniciar un estudi més profund de la documentació generada amb el
present estudi preliminar.
Keywords: Inca Theather, heritage, cinema.
Abstract. The renovation and refurbishment of the Inca theater performing a series of tasks for heritage
preservation of certain assets and historical-sentimental related to the history and evolution of the iconic
theater of Inca.
The tasks carried out consisted in conducting an inventory of all furniture and graphic material presented some historical significance related to the life and evolution of this theater.
However it must be said that the work done is the first step forward for the conservation of these heritage,
because what has been done is an inventory of what we have, so there has been no an implementation
methodology for cataloging, as this would be a historical analysis and scientific study of the material
selected, the next step that should be followed for the preservation and enhancement of these elements.
This presentation aims to introduce the work performed in the Inca society, and encourage people
interested in the topic to begin a deeper study of the documentation generated by this preliminary study.
143
XVI JORNADES D’ESTUDIS LOCALS D’INCA
1. Introducció
A causa de a re r a de edifici de eatre ri ci a d ca A u ta e t d ca a c tactar a
e ui t c ic rea it ad r de i e tari de a c ecci de
s
es i gràfics de eatre r at
per la Sra. Magdalena Sastre Morro, historiadora i arqueòloga, i la Sra. Emmanuelle Gloaguen
urias ist riad ra de art i restaurad ra de
s cu tura s a
ectiu de rea it ar u a a raci s re e atri
i
e i gràfic ue s i c ser a
es r s de a ri era isita a eatre ri ci a d ca es a der a reciar e ric atri
i
e
ue es tr a a ca it at a di ere ts sa es de edifici A uest se
a a estar r at ri ci a e t
er a ui ària re aci ada a
a r ecci ci e at gràfica
i iari de di ere ts ti us
siste es d i u i aci i carte eria es r s de e càrrec de A u ta e t de rea it ar u i e tari
de s
s
es es a r cedir a a se ecci de s e e e ts a tes er ser i e tariats e et de
rese tar u estat de c ser aci acce ta e i c siderar se
ectes destacats de a e ria de
edifici i es descartare e s e e e ts a i tegritat de s ua s era
t deficie t
ue
es c sideraren rellevants.
ura t a uesta ri era isita ue a dur a ter e es t c i ues a eatre ri ci a d ca es a
der ser ar a u da t atri
i gràfic ue es tr a a u icat a di erses sa es d a uest i e eri
i
i e t de a se a rdua si
es rea it a e es actuaci s erti e ts er a a se a r tecci E
c u t de ateria gràfic esta a r at er r t s ci e at gràfics de di ere ts
ues i e
t
di ere ts estats de c ser aci
a a t a uesta situaci es t c i ues e carregades de i e tari
de s
s
es a e ressar a A u ta e t d ca a ecessitat de rea it ar u i e tari de t ta
a carte eria ue es tr a a dis ersa er es sa es de eatre i a ecessitat de rea it ar es tas ues
erti e ts de c ser aci i restauraci er assegurar a se a r tecci
a tra a da se s a i r ar de a ssi i itat ue es res de re de aci a ectassi a cai a
esc ica et ue e s a cridar ate ci a ue a uest es ai situat a a
a de esce ari des r s de
te i ue r a ia cu t a
ic rese ta a a es se es arets
r sa carte eria u icitària
de s es ectac es dese
u ats a edifici des de s seus i icis
A uest es ai re rese ta a u
iatge e e te s de à i a acti itat de eatre ri ci a d ca i er ta t era ecessària a se a
reser aci a a c a se a d cu e taci Es a dur a ter e u a s rie de c su tes a es ecia istes e restauraci de a er er ta de a rar a ssi e retirada de s carte s a errats e a uestes
arets er a causa de a estat de c ser aci ue rese ta e i e c st ue su sa a a dita
i ter e ci es a descartar a rea it aci d a uesta actuaci Ai es a tar er e a raci d u a
d cu e taci
t gràfica e austi a de es ai i a rea it aci d u i e tari de t ts e s carte s ue
r a e art d a uesta sa a er ta d e itar a rdua c
eta d u a d cu e taci ue re ectei
a ist ria i a de eatre ri ci a d ca
En aquest article hem volgut recollir les tasques patrimonials desenvolupades abans que es dugués
a ter e a re r a de edifici de eatre ri ci a d ca a
ectiu ri ci a de reser ar a
a r art de s e e e ts atri
ia s ue rese te certa re e à cia ist rica i se ti e ta
re aci ada a
e uci ist rica de edifici es actuaci s ue s i a duit a ter e es de
resu ir e tres
cs a descri ci de s tre a s rea it ats e t r de s
ectes i e e e ts
es
rec its e e eatre ri ci a d ca i e tari de a carte eria i r ati a e iste t a es de e d cies de eatre i ass ciada a a cai a esc ica A uests tre a s es c crete e tres i e taris
ue reu ei e a i r aci destacada de cada u de s e e e ts
144
L'INVENTARI DELS BÉNS MOBLES I GRÀFICS DEL TEATRE PRINCIPAL D'INCA. L'EMBRIÓ PER A LA SEVA CONSERVACIÓ I POSADA EN VALOR
e re arcar ue es actuaci s rea it ades es defi ei e c
tas ues d i e tariat i er ta t
s a rea it at u a i
e e taci de a et d gia de cata gaci a ue ai su saria u a
a à isi ist ric art stica i u estudi cie t fic de ateria se ecci at
2. Objectius
2.1. Concepte d’inventari
Es
ectius ri ci a s de s i e taris rea it ats
e defi its e c
a ei a de c ei e e t descri ci àsica i r tecci re e ti a
a fi a itat d u i e tari se re s a ide tificaci d u
a se a c ser aci c tr i ca it aci a ra ue r
te a a s de a se a ssi e cata gaci i estudi
ce te r
ecte di s d u a c
rci a u ri er c
idi
e tari c
ecci er aci itar
tacte a
ec-
i e tari a de c siderar se u a ei a ti er a a c rrecta gesti atri
ia de s
sdu a
c ecci a ue e e s a de rec i ar u s c ei e e ts esse cia s de s
ectes ue e c
e er i u sar e seu estudi c ser aci di usi e
sici
ica i i ter retaci
e icaci
A
ra de rea it ar e s tre a s de se ecci de s
ectes ca it ats a di ere ts sa es de eatre
ri ci a d ca es a esta ir u a s rie d
ectius ue defi issi cie t fica e t es acci s a
dese
u ar dura t es tas ues d i e tari A uests
ectius s e s següe ts
ecu erar e a r
re d
ectes sig ificatius re aci ats a
a ida de edifici a
a
fi a itat de crear u a c ecci ide tificati a de eatre ri ci a d ca ue re rese ti u
c u t de a rs er a a ist ria i a ide titat de a c u itat s cietat e a ua esta i serits
cu e tar estat de c ser aci de a c ecci a artir de esta i e t d u a s rie de criteris
ue at rga e u i e
u a tre de c ser aci a e e e t
Esta ir u siste a d i e tari i c assificaci de s
ectes ue aci itàs a se a gesti di s de a
c ecci a
a fi a itat d a a rir a se a di usi
Assegurar a sa aguarda de s
ectes se ecci ats
Ac se ar a Ad i istraci c
ete t d a uest atri
i u di sit ade uat er a e
agat
e atge de s
ectes ue er et s a se a c rrecta c ser aci
3. Metodologia
3.1. Criteris de selecció
E s criteris de se ecci ue s a et ser ir er a a rea it aci de s i e taris àsica e t a estat
els mateixos, amb algunes variacions quant a l’inventari dels béns mobles i l’inventari dels cartells
de cinema.
e ue a a s
s
es e s criteris de se ecci de s
ectes i
e t e u a s rie de c ce tes ue s e i ue a c ti uaci
a r ist ric A uest e d at er a tiguitat de
edifici i a
aci e a ua es tr a
145
e tariats es a asar ri ci a -
ecte i a re aci a
a ist ria iscuda er
XVI JORNADES D’ESTUDIS LOCALS D’INCA
a r si
ic E t s s ta e c ce te de si
ic es e ci s ue t ge erar
ecte e a
societat en la qual s’ha creat.
a r u ci a Es c rres
a a u ci de
ecte i e tariat di s acti itat r ia ue
e
arca a c ecci
Estat de c ser aci
a se ecci at e e e ts a
u estat de c ser aci a te de cara a a
ide tificaci i c assificaci de
ecte
Respecte a l’inventari dels cartells de cinema, es va basar en dos criteris fonamentals:
Estat de c ser aci de e e e t Es a r cedir a se ecci ar c
a tes t ts a ue s carte s ue
es die des egar i u a egada erts c ser a e u
i de
de su rt i era ai
ssi e a ide tificaci de a e cu a a a ua es re eria e carte E a a ria de s cas s e s
carte s a arei ie d egats s re e s atei s tres egades er aci itar e seu e
agat e atge
di s cai es de e r gra dària
ts d e s a arei ie a errats ruit de a u itat s erta i
resu ta a i
ssi e rir s se se ue atissi u a gra deteri raci
er a ua c sa a uests
van ser descartats des d’un principi.
A tiguitat si gu aritat E cas d ide tificar u carte d u t t deter i at ue destacàs er a
seva cronologia i pel fet de ser un exe
ar ic es a tar er i e tariar
a grat rese tar
u estat de c ser aci
t deficie t a
a i te ci de rea it ar u registre c
sa
i
i r de a c ecci
3.2. Estat de conservació
a c ecci de
s
es de eatre ri ci a d
ateria s t c i ues i u ci s et ue e ri uei
dificu ta a se a c assificaci estudi i c ser aci
E re aci a
estat de c ser aci d a uests
aria e de s criteris de se ecci
ca rese ta
ectes de di ere ts ti
gies
ta e e t a c ecci
er a a egada
ectes a se a i tegritat sica s a c
siderat u a
A
ra de c assificar e s
ectes c
i e taria es
e ri er c es a te ir e c sideraci
e s seus a rs ist rics si
ics i u ci a s c
s a c e tat a teri r e t er ta
si
rta t destacar ue estat de c ser aci de s
ectes a c tri u t a a se a i c usi e i e tari
a situaci de edifici a
defici cies i
rta ts e a se a estructura ue a casi at g teres
i u itats e a da is e s ert e eta a e u a ser cu at a s cia de a te i e t i e as
de te s e si atei
a casi at ue
ts de s
ectes es tr essi
t deteri rats i rese tassi tre ca e ts rut cia atacs de
gs i icr rga is es
idaci e e cas de s eta s etc
A uest et e s a rtat a crear u a c assificaci e t r de estat de c ser aci de s
ectes e
regu ar i d e t seg s si es defici cies a ecta e a se a i tegritat sica estructura i su rt
i es descartare a gu s
ectes e a estat ue rese ta e
E a tres casi s se
a esc it u a
stra re rese tati a r ada e s
ectes e
d u ti us i s a sacrificat a resta d e e e ts e seu a estat de c ser aci
e
i
r estat
ue a a estat de c ser aci de s carte s de ci e a estat de c ser aci de ateria gràfic
d cu e tat e e eatre ri ci a d ca a c dici at
t e tre a de rec i aci de a c ecci
146
L'INVENTARI DELS BÉNS MOBLES I GRÀFICS DEL TEATRE PRINCIPAL D'INCA. L'EMBRIÓ PER A LA SEVA CONSERVACIÓ I POSADA EN VALOR
a a ria de s carte s de ci e a se ecci ats es a tr ar e u a sa a steri r a a atea
agru ats e restatgeries i a i teri r de cai es de usta i cart E a uest cas rese ta e u e e at
de d u itat i a u da t res cia d i sectes i icr rga is es a causa de e ist cia de
fi traci s d aigua a a itaci
s a tres es a
ca it ar a a sa a de c tr i a es sa es ad ace ts a a atea A gu s d e s e cara
que en un nombre menor, es van trobar a la planta superior, concretament en els camerinos. Molts
a a ar i er e e terra
erts i se se ca rdre ruit d acci s a dà i ues i c tr ades
a res cia d u itat i e s actes a dà ics s erts e s carte s dura t e s ti s a s e e eatre
ri ci a d ca a causat
r s s da s a a c ecci i e tariada estat de c ser aci
d a uests
ectes rese ta a di ere ts i e s a ue a si
e ista es a
der ser ar carte s
t ta e t deteri rats er a u itat i e s atacs d i sectes i icr rga is es ai c
carte s ue
a are t e t
rese ta e u grau a t d a ectaci
a deteri raci de a er t deure s a d s ti us d age ts age ts i ter s a ue s ue artici e e
a deteri raci
er s c se ü cia de s atei s ateria s ue c
e e a er c
er
e e
e e s àcids ue des r
a ig i a ue e r a es cues a c rr si de es ti tes i age ts
e ter s a uests ti s s e s ue
s da s a causat e a c ecci de carte s ci e at gràfics
de eatre i e e s ua s a r u dire a c ti uaci
E s age ts e ter s s a ue s act rs ue a ecte e s d cu e ts
de ser de d s ti us ge erats er
age ts i gics ue de ser d rige a i a egeta i u à i e s ge erats e s age ts sics
c
a u e c a u itat i aigua etc
A uests act rs i
a carte eria de
rese t a edifici
a a rir e crei e
cidei e de di ere t a era s re e ateria i e su rt de s
ectes E e cas de
eatre es i
rta ts uctuaci s de te eratures c
i ades a
a ta u itat
a aci itar es reacci s ue a c tri uir a a deteri raci de a er a ue a
e t de icr rga is es i de agues d i sectes
a ta u itat re ati a su eri r a
causa i a aci i de r aci de es fi res de
er et acce erar a deteri raci de s àcids de a ig i a
e c s d u itat a ta te eratura i u
edi a ie t c
ment, activen el creixement de fongs i microorganismes.
ta i at s
a er i
e s act rs ue ge era -
E a da is e i u a i c rrecta a i u aci a a ectat c sidera e e t a c ecci at s ue u a
art i
rta t de s e e e ts
ecte d estudi a areguere a terats er u a acci u a a steri r
i e et ue
ts de s carte s estiguessi a terra a c dici at
t e seu estat de c ser aci
ectiu de rese t tre a
era rea it ar u i r e i a à isi de es
a c ecci ua t a c ser aci
sta t ai
a a era d e e
es
at gies
s destacades
ser ades e e s
ectes rec i ats dura
i r aci ue e s serà
t ti a
ra d esta ir e r t c d actuaci
aci i restauraci
at gies ue rese ta a
a rec it a gu es de es
t e r c s d i e tari
e ue a a a se a c ser-
a ues d aigua r du des er e c s d u itat i res cia de fi traci s a a sa a
re ca e ts de su rt a causa de a de icada estructura de a er
rdua de su rt c
a c se ü cia de a res cia de icr rga is es
147
se
agat e a e
XVI JORNADES D’ESTUDIS LOCALS D’INCA
i g etites ta ues r du des er
idaci d a gu additiu e e
produeix quan la humitat relativa és alta.
ridura a ues caracter sti ues r du des er atac de
gs
Er si s de a su er cie a
ectes u a ts
ar ues ue rese ta e a er ruit d u a i c rrecta a i u aci
a er
eacci
ue es
3.3. Registre de la informació. La fitxa d’inventari
3.3.1. La fitxa d’inventari dels béns mobles
es r s de a se ecci de s
ectes
ts d e s a ser i e tariats directa e t e e eatre a
es era de seu tras at a u di sit
es guessi e
agat e ar e u estat c rrecte de c seraci E s
ectes a ser t grafiats i ide tificats a
u
er ide tificatiu ue e s era at rgat
i es r cedia a rec i ar a i r aci ecessària er c
etar e s ca s de i e tari figura
i e tari r ia e t dit s a rga it at e di ere ts a artats ue aci ite
rga it aci de a
i r aci ad uirida A c ti uaci es r cedirà a e icar e s a artats i ca s ue s a uti it at
de tificaci A artat ue aci ita u a rà ida ide tificaci i c assificaci de
re ectei e e s següe ts ca s
ecte a
ua es
er d i e tari
er c rre atiu ue s assig a a cada u de s
ectes adascu d e s rta
e seu
er d i e tari arcat it a a t u ad esiu u a eti ueta e a t i scrit a u a
a
de e e e t a
a is de e e t de a ti
gia de
ecte estat de c ser aci gra dària i
su er cie
a i te tat ue a sig a sigui isi e a ra ue s a c
cat e u a
a discreta de
ecte
e
i aci e a uest cas s a a tat u
reu defi ici de
ecte
- Tipologia: aquest ca
està desti at a agru aci er a ies d
ectes er aci itar ai a se a
c assificaci di s de a c ecci
a dis sat u es deu ti
gies
i iari ei es d cu e
taci dec raci i u i aci
a ui ària ara e t carte eria i tica
ca it aci i icia se re ue a estat ssi e s a i te tat situar
ecte e e
c
es
trobava quan va ser seleccionat per inventariar-lo.
icaci actua a uest ca
es desti a a a u icaci de
ecte a
e t de fi a it ar i e
tari es t c i ues res
sa es de a rea it aci de i e tari
es a res
sa es si a uesta
u icaci ca ia
escri ci
-
E g
a e s as ectes
s sics de
ecte
escri ci de
ecte s i i c u u a reu descri ci de
ecte i e tariat i e seu
cas que hi hagi més d’un element.
r
gia
ca data dada cr
gica re aci ada a
ecte
ides ides ue rese ta
ecte
ateria ide tificaci de s ateria s ue c
e
ecte
c ica t c ica de r ducci
a u actura de
ecte
scri ci descri ci
tra scri ci de ar ues te t s dedicat ries etc
ser i
ser aci A uest a artat es re aci a a
e tariat i si rese ta a gu deta de c
a c ser aci ue rese ta
ser aci a destacar
148
ecte a
er e
e t de
L'INVENTARI DELS BÉNS MOBLES I GRÀFICS DEL TEATRE PRINCIPAL D'INCA. L'EMBRIÓ PER A LA SEVA CONSERVACIÓ I POSADA EN VALOR
Estat de c ser aci recu estat de c ser aci ue rese ta
ecte c assificat e
d e t
o regular.
eta s de c ser aci a uest ca
es c
eta e cas ue
ecte rese ti a gu a caracter s
tica defici cia de c ser aci destacada
r dits
ades i ter es
Aut r fit a data
i a
de s t c ics i data de rea it aci de a fit a
e t cada u a de es fit es a ac
a
ada d u a
s
t grafies ide tificati es de
ecte
Figura 1. Fitxa de registre emprada per a la realització de l’inventari dels béns mobles
3.3.2. La fitxa d’inventari dels cartells de cinema
c rea it ada
situà s re su rts
ci
steri r e t
rats e re aci a
a se ecci de s r t s ci e at gràfics es
a s er aci itar a se a a i u aci a a
e s carte s a ser i e tariats u er u
e
er d i e tari d at e cas ue
a r cedir a seu des
rir e seu asseca e t i
ue re a idats t
e ist s
sdu e e
er a a rea it aci de i e tari es a crear u a ase de dades uti
e a ua es a i tr duir a següe t i r aci re ati a a cadascu
t ca
desti at a t t de a e cu a
ra de teatre ue a
a uest sigui di ere t de t t
rigi a de a e cu a re a e t t
149
ega e t i se s
a se a c ser agrafiats i u ear s agru are
it a t e r gra a Acces
de s carte s
arei e e carte e e cas ue
de carte
er d i e tari
er c rre atiu ue s assig a a cada u de s carte s adascu d e s
porta e seu
er d i e tari arcat e u e tre de a art steri r art i eri r
ua i
a
s d u carte s a assig at u su
er
er e e
e e carte
t
carte s
igua s er a ua c sa s a e u erat de a següe t r a
i
arte ista e a uest cas s a a tat aut r de
ster e te e t a uest c
a e ecut r sigui
aut r i di idua estudi gràfic e resa de u icitat se re ue e
a aregui e e carte
A
e a uest ca
s a i tr du t a data de r t A
ts de s carte s i e tariats a arei a
data er e u s a tres
er esta ir u a data e e s carte s e u a uesta
a arei s a
a tat a data de r ducci de a e cu a a
ectiu de fi ar u
arc cr
gic A cada
carte s es ecifica si a data fi ada s a ue a arei e e carte
re de carte s
re de carte s re etits
Estat de c ser aci s a esta ert categ ries ri ci a s
regu ar d e t i
td e t
ides ides ue rese ta e carte i e tariat
t s a arei e
de a t
t s
r at es di ere cia e tre ster u et de à
ser aci s ua se
ac ari e t ue es u gui er e ue a a s ca s ue s aca e de deta ar
4. Resultats de l’estudi realitzat i dipòsit del material inventariat
A
a fi a itat de c te tua it ar a i r aci
ti guda des r s de i e tari de s
s
i gràfics r cedi a rea it ar u a etita i tr ducci s re a ist ria de eatre ri ci a d
E eatre ri ci a d ca ei d u a i iciati a
ua A i a
era edr A er astre Ga
er ard
i er
rr i au e ida au e
etge
er
a
a i te ci de crear u
es
ca
ri ada d u a s cietat r ada er ua
ir au e
rie Guas A a ra Greg ri
a aguer
sta
ue e
ad uirei e u
ca a carrer de art
ce tre d ci er a a ciutat
E r ecte rea it at er Gui e
e
s
t a rir es se es rtes e
A edifici destaca a
a u dà cia de err ta t e e e e ts c structius c
dec ratius a usta i dec raci s àries
ri ci a e t rea it ades e escai a segui t est tica
der ista de
e t
es r s de a re r a de
ts d a uests deta s s ret t e s de caràcter dec ratius es a erdre
però les obres de reforma del Teatre han tret a la llum algunes restes, sobretot estructurals, de la primera c strucci c
de ser a gu es c u es de err ue es a rea r fitar restes de a i e ts
e e e ts dec ratius d escai a a tiga
a e taci de eatre de
e
r a de erradura
E e s seus i icis e eatre te ia u a ra e t t ta de
ers es i c
ta a a
sis tges de
r sce i i i t atees er a a i auguraci de eatre es a c tractar a c
a ia Gra ieri c
ueda re ectit e cara a ui a
sig atura i data a u a de es rtes de s ca eri de is su eri r
c des r s de a i auguraci s i icià a r gra aci ci e at gràfica
els espectacles teatrals.
ue es a c
agi ar a
E
e eatre a sig ar u c tracte a
u a e resa de arce a er i tr duir e ci e a
s
r i e c r et ue e c
ert e u de s es ais
s us de i a desti at a a r ecci de
e cu es de ci e a
150
L'INVENTARI DELS BÉNS MOBLES I GRÀFICS DEL TEATRE PRINCIPAL D'INCA. L'EMBRIÓ PER A LA SEVA CONSERVACIÓ I POSADA EN VALOR
A a d cada de s uara ta des r s de a Guerra i i e eatre a iure u a
ca de crisi ue a a ectar
ta t a r gra aci c
e r ii
e es de a se a c strucci
s a ie rea it at gra s res
de c ser aci i a rdua d s c
i ada a
u escàs a te i e t es a acusar a edifici
a c rar i
rtà cia e a uest
e t a figura de se A e gua errer fi de i ue
A e gua a er u de s ri ci a s acci istes de eatre ue a c stat de se errer ateu
ra cesc erra errer i e s ger a s ere
era
sse i a
era
sse
a idear u
r ecte de recu eraci E ri er c es a i iciar e s trà its er ad uirir e ca e s ua s
a c c ure fi s a
er es res de i ra er
der it ar
es a i iciar a a s e
i a te ir u a durada de u es s E a uest cas e r ecte de re r a a ser a càrrec de
ra cesc asas
art ar uitecte
t destacat a a rca dura t a ri era eitat de seg e
i c e a e t de a seg a
ra de tra s r aci rea it ada a a star er a si etria a r
rci i a u ci
c sidera e e t i teri r de eatre es r s de a se a fi a it aci es a ca iar e
ue assà a de
i ar se eatre ri ci a d ca
a itat i a ectà
a edifici
A artir de a d cada de s a s
de s
fi sasa s
es a r duir
r s s ca is e e s
r ietaris assà de ser u a s cietat r ada er i uers a estar e
a s du
ic r ietari
Rafel Sales, empresari de la ciutat de Palma dedicat al cinema i al teatre.
a ser dura t a uesta
ca ua
s destaca a r ecci de e cu es de t t ti us c
gut c fir ar e e a raci de i e tari de carte s de e cu es rea it at
E esa s
e eatre ri ci a d
de a ua ta cà es se es rtes
ca s rei u a
a crisi
e
s dra àtica ue a teri r arra
E
e c s rci r at er A u ta e t d ca e
se
su ar de a rca i e G er de
es es a ears ad uirei edifici er
i i s de essetes E
s i icie e s tre a s de
recu eraci de eatre a
di ere ts
ies d actuaci des de i e tari de atri
i
ei
d cu e ta fi s a uidatge de edifici i e s tre a s de re r a r ia e t dits
4.1. Elements mobles
i e tari està r at er u c u t de
uede distri u ts de a següe t a era
ectes c assificats e di ere ts ti
gies
ue
Figura 3. Gràfic on es pot veure la distribució
de les diferents tipologies documentades a la
col·lecció dels béns mobles
151
arte eria
e e e ts i tre d a uesta categ ria es a rec
a se a stica i r ati a de eatre
a
ir t ts e s e e e ts re aci
ats
Figura 4. Cartell indicatiu del bany de senyores
a
ec raci
e e e ts i tre d a uesta categ ria es a i
a dec raci de eatre
e tariar t ts e s e e e ts re aci
ats
Figura 5. Gerro decoratiu
cu e taci
e e e ts Es recu t ta a d cu e taci ge erada e eatre a arg de a
se a ist ria i tre d a uesta categ ria de tr ar u a d cu e taci
t ariada i res
d i s ecci s de isites de registre de ca itats de i uidaci s de atr cu a de ers a de
registres d e trades u s de sa aris targetes de isites de di ere ts artistes t grafies dedicades
e s artistes a ers a de eatre c rres
d cia di ersa actes de res cia i d i s ecci s
ge era s targetes de r aga da de e des u s de re aci s de es cases distri u d res
i es
de s tre a ad rs ai es a ra s a a
s ec
ics u s de c
ta i itat e c tracte de
guer e da de eatre e e s a s
i
e tre d a tres
Figura 6. Fotografia dedicada
152
L'INVENTARI DELS BÉNS MOBLES I GRÀFICS DEL TEATRE PRINCIPAL D'INCA. L'EMBRIÓ PER A LA SEVA CONSERVACIÓ I POSADA EN VALOR
Ei es e e e ts E a uest a artat es recu e u a s rie d ei es
re araci de es
i es de e cu es
àsica e t ass ciades a a
Figura 7. Eina perforadora
deter i ada e e e ts
i a rec it e s e e e ts de s ua s
s a gut deter i ar a
funcionalitat i, per tant, no s’han pogut associar a cap de les categories establertes.
u i aci
e e e ts
i recu e t ts e s e e e ts ass ciats a a i u i aci de eatre a
sigui ta t de s es ais
ics c
de s es ais de caràcter
s ri at
Figura 8. Focus
a ui ària
e e e ts i
ass ciats a es re r ducci s
t c ic de eatre A gu s e e
a e s e ctrics i d i u i aci
te
à ui a de er cris etes as
tre d a uesta categ ria es a i e tariar t ts e s e e e ts
i ues ai c
e s re aci ats a
e u ci a e t e ctric i
es d a uests de ser r ect rs
i es de es e cu es
itges i a tres e e e ts ass ciats a
ertura i ta ca e t de
irad r
Figura 9. Projector
153
XVI JORNADES D’ESTUDIS LOCALS D’INCA
i iari
ee e
er aci itar e s i
d e e e ts es ara
uta ues arist s e
ts Es recu e e
a u ci a itat
es de es di ere
ti t rs a ta eus
c
u t de
es ass ciats a eatre
ectes ue ser ire
i tre d a uesta categ ria de tr ar u a gra di ersitat
ts esca es ai c
es de es
ges atera s de ati de
e s di ere ts ti us de uta ues e ad rs
Figura 10. Filada de butaques de fusta
tica
e e e ts
u t d e e e ts ass ciats a es r ecci
s d i atges
Figura 11. Objectiu
Parament: 11 elements. Dintre d’aquesta categoria s’han inventariat els elements relacionats amb
els utensilis del servei de bar.
Figura 12. Tassa de cafè, on es pot llegir Bar Principal
154
L'INVENTARI DELS BÉNS MOBLES I GRÀFICS DEL TEATRE PRINCIPAL D'INCA. L'EMBRIÓ PER A LA SEVA CONSERVACIÓ I POSADA EN VALOR
estuari
e e e t a ueta de ac
dad r de uta ues
Figura 13. Jaqueta de l’acomodador de butaques
A
a uest ri er estudi de s e e e ts
es ue s a rea it at
de dir ue a c ecci c t
ectes t t i ue s a gut esta ir a cr
gia de
ts d e s ass ciats a t tes es ases ist riues de eatre des de s seus i icis e
c
s
es uta ues ue es de
ser ar a a figura
assa t er a se a
ca de a r es e d r e
gra art de ateria de a dita c ecci
es t re aci ar a
a uesta eta a i fi a e t de a darrera ase de u ci a e t de edifici
a c ecci de
s
es de eatre ri ci a d ca es tr a e
agat e ada a di ere ts ca s
de Ad i istraci
u ici a Està di idida e tres de e d cies u ici a s a de es Ger a ies
a
s a di sitat e s e e e ts de it à i etit r at di sit de a rigada u ici a a
s a
di sitat e s e e e ts de gra
r at c
s t ta a a ui ària de r ecci i Ar iu u ici a
es tr a u icada t ta a d cu e taci
s re e a t ue s a gut rec ir dura t a uest
r c s A iura e t de tre a rea it at es t c i ues res
sa es a esta ir u a s rie de
autes a seguir er gara tir u a
i a c ser aci de a c ecci situada e e s di sits
de
agat e atge u ici a s i ai assegurar a sa aguarda de s ateria s i de s
ectes de a
c ecci re a t a degradaci de s su rts
4.2. Cartells
E s agradaria c e ar a uest a artat rea it a t u a reu ist ria de s carte s de ci e a i e s seus
ri ci a s aut rs a
a fi a itat de c te tua it ar e s
ectes i e tariats
E carte r
ci a des de seu ai e e t a estat c siderat u
t de de di usi i u icitat
de
ti es es ectac es de t t ti us i a arei u it a ci e a des ue a uest a e s seus ri ers
ass s c
a u art i
t de d ci a seg e
E s r t s de ci e a es a c
ertir rà ida e t e u rec a i a era de r
ci er a es sa es
de ci e a ue s a a e esta i t a es gra s ca ita s a ue rea it a e u a d e u ci d ar a
c
i er es di ere ts e cu es i ersuadir es ectad r de a ssi i itat de c su ir e r ducte
gua ue e ci e a s c siderat des de s seus
essa t
s cu te i e s c ercia e carte
c rre ts art stics i e a gu s cas s es rec ei c
d estar s t esa a u a u ci c u icati a i u
ri ers r t s ci e at gràfics d cu e tats
i icis u a a era d e ressi art stica e e seu
a cr i er igat e
tes casi s a di ere ts
u a a i estaci de caràcter secu dari e et
icitària ue c arta a a i ertat de artista E s
a
r
ci ar es e cu es de s ger a s
155
XVI JORNADES D’ESTUDIS LOCALS D’INCA
u i re
s ser a a u
ic isua it a t u fi
es ectac e
steri r e t es re rese taci s a are
c te t e e ua es dese
u a a a e cu a i a tra
e es a s
de seg e
de star system
directa dels artistes com a nou reclam.
t td a t ai
rtà cia a a
etat de
e uci a t i assare a
strar se e
a argu e ta i a e t a
a arici
die c assà a ce trar se e a r
ci
A a d cada de
e carte ci e at gràfic a esta a t ta e t rec egut c
a e e e t u icitari i c s e u r gra a c
et de àr ueti g i s t s a u a ar a de distri uci i a u s
cà
s asta t estrictes E s c dis e rats es ge era it are er u es ectad r gu s ca tar a
i r aci de a e cu a
esti de carte ci e at gràfic u des de se re ict ric fi s a fi a de s a s sei a ta A artir
de s seta ta a t grafia es a destacar e a r
ci d u ci e a guiat cada egada
s er a
ecessitat de erse
a a
E actua itat e s carte s de ci e a a estat re egats a es sa es i s si
e e tu c
e e t
de ar a datge
s de a e cu a a c stat de trài ers e tre istes u icitat etc
e ue a a s di ere ts artistes a a c ecci de carte s de ci e a de eatre ri ci a d ca ca
asse a ar a res cia de
ra de gra s carte istes c
Jano
ig
A A erici
Esc
ta
c
e ts t ts e s d u
a ter d artistes d esti s
t di ers s a a r de s ua s es
troba, en general, escassament estudiada.
A c ti uaci rea it are u a reu a à isi d a gu d e s ue e s a udarà a e te dre i r a se a
ra i a c ecci de eatre ri ci a d ca
ra de Jano seud i de ra cisc er
de Es ar er es t situar des de
fi sa
a se a r aci seg s es se es r ies dec araci s a ser aut didacte i s u de s carte istes
de cinema més polivalents, amb una obra
du s
carte s a c e ar a tre a ar
e e s a s uara ta i ustra t i res c ics
i, gairebé per casualitat, en el cartell de
ci e a a u c egut estudi adri e
a
poc a poc, es va fer un lloc privilegiat entre els
cartellistes de cinema. El seu estudi va arribar
a tre a ar er
distri u d res si u tà iament. Jano va ser un dels millors retratistes de
star system, nacional i internacional, al servei
de s e càrrecs figura
a tre de s aut rs rese ts a a c ecci
a u tractada s
A
e ua a tre a ar
di ere ts g eres ict rics i ci e at gràfics
t c i ues i esti s a arg de
s de a s des
de
fi s a
i as à e e s seus
tre a s e seu caràcter i
ad r rec egut a
Figura 14. Cartell firmat per a
156
L'INVENTARI DELS BÉNS MOBLES I GRÀFICS DEL TEATRE PRINCIPAL D'INCA. L'EMBRIÓ PER A LA SEVA CONSERVACIÓ I POSADA EN VALOR
t te
E e s seus carte s cuida a a
s
de di ui a c
sici i fi s i t t a dis sici
r a i c r de a grafia c
a art
d u t t i a e e s seus disse s u a gra
arietat d esti s Ai es
t
ser ar u
arcat ca i a es se es ri eres res eria
u disse
s se i
ue des r s a
e
as de te s s a à e t
s estride t i
arr c i rese ta a u
a r e ta cr àtic figura
a tra a da ta
s a c ser at carte s
sig ats er a
art i se
a i
er
ic
ue
r e
c
a
sig atura ide tificati a de gru
art
e ercei c
a di ui a t d arts gràfi ues des
de
tasca ue a ter a a
a i tura
er
ic
arce a
t u a tra ect ria si i ar i c
a i t r es d a a c
i er
e
A ri ci i e s tres disse a e u ts
Figura 15. Cartells firmats per MAC (esquerra) i MCP (dreta)
er e e s ti s a s s a e t tra a e e
disse ge era i e ecuci era rea it ada er
a tres e res de ta er e cara ue t ts e s tre a s se sig e a
es sig es
c
ertides e
i atge de arca Ai
atei c
ta a
uatre carte s de atai E ri ue atai
ue a c e ar i ta t a a es de ci e es e
i assà a r ar art d
e
a
r a dre fi s a
figura
Un altre dels autors més representat és
ig
ascut e
e
estudi Art
e c
ida a r duir carte s it gràfics
E
a casa is a
fi s i a u
c tracte e c usiu a rs s a recia u ca i
en els cartells pel fet de plasmar un cromatise
t ric A artir de
ifi sa
i ustrad r tre a a ta
er a a casa sa
Films, on produeix una quarantena de cartells.
E a uest
e t c
a c se ü cia d u a
ei de G er es a
s esde
a crisi de
es distri u d res ri ci a s c
a is a
fi s
ig c e a a tre a ar er a
a tres e reses a art A E a it i
E i
etc fi s ue es retira a s a s
figura
Figura 16. Cartell firmat per Soligó
157
XVI JORNADES D’ESTUDIS LOCALS D’INCA
c rea it at i e tari de s carte s de eatre ri ci a d ca
de dir ue i a u a s rie
d as ectes re e a ts a destacar
a i e tariat u t ta de
carte s de
e cu es e s
ua s rese ta e di ere ts r ats cr
gies aut rs i estat de c ser aci a se a a à isi es
rese ta a c ti uaci
e ue a a r at ue rese te e s dits carte s
esures està dard
c
i a u c ar red
i i de
r at
ster d u es
Format
11 %
89 %
Pòster
Cartel·la
Figura 17. Gràfic on es representen els percentatges quant al format
r
gia e carte
sa
te i
rta t s ue s a tr
de
stre seg e
E
a ue s e a uest er de
r ecci de e cu es ue
tic ue s a d cu e tat s de
La fuga de Tarzán. Un altre aspecat carte s ue a des de a d cada de s a s fi s a ri er dece i
re
s gra de sters es d a e e s a s
c sa ge s estra a
ua e eatre ri ci a s c
rat er a e a es i es ri rit a
s a
a rea it aci d u a tre ti us d es ectac es
Cronologia dels pòsters
Figura 18. Gràfic on es representen els percentatges quant a les cronologies dels diferents cartells
c
arte istes s a d cu e tat
r s s aut rs
s de
E erce tatge
s a t de s aut rs
eguts està re rese tat er a figura de Jano seguit de s carte s fir ats er
i A
158
L'INVENTARI DELS BÉNS MOBLES I GRÀFICS DEL TEATRE PRINCIPAL D'INCA. L'EMBRIÓ PER A LA SEVA CONSERVACIÓ I POSADA EN VALOR
Tot i això hi ha un alt percentatge dels cartells dels quals es desconeix l’autoria.
Cartellistes
Jano
Jano
21 %
Mac
Autor desconegut
45 %
Mac
6%
Altres
autors
11 %
Mcp
Montalbán
Soligó
Mcp
7%
Montalbán
Alberício 4 %
Hermida Esc 2 % Soligó
1%
1%
2%
Alberício
Esc
Hermida
Altres autors
Figura 19. Gràfic on es representen els diferents cartellistes
ser aci
estat de c ser aci ue
s red i a s e de regu ar
a uest erce tatge
res
a a se ecci r ia ue es a er de s carte s a ue
ts a a er de ser descartats a causa
de estat de ra e ue rese ta e A gu s carte s a grat e seu a estat de c ser aci
a
estat i e tariats er se arats de a resta er a uesta causa a estat i e tariats er u rese te u a cr
gia a tiga es tracta de e cu es
t re rese tati es
Estat de conservació
Molt dolent
4%
Dolent
19 %
Bo
46 %
Bo
Regular
Regular
31 %
Dolent
Molt dolent
Figura 20. Gràfic on es representen els diferents estats de conservació que presenten els cartells de la col·lecció
At s i
rta t
u de carte s ue rese ta a c ecci i ue A u ta e t d ca
c
ta
a
es i sta aci s i e ers a t c ic ade uat er a a sa aguarda i gesti d a uest c u t
atri
ia es t c i ues res
sa es de tre a d i e tari a
r
sar ue es rea it às e
c tacte erti e t a
Ar iu de
i de a atge de
se de a rca desti at a a recu eraci c ser aci i di usi de atri
i t gràfic ci e at gràfic ide gràfic i
gràfic
r du t re aci at a
i a er u ac s a dita c ecci Ai d cs es a dur a ter e e
c tacte a
e s t c ics de dit Ar iu e s ua s are e ectuar u a isita a a c ecci er ta
d a a uar a ssi i itat d ac ir a
a uesta isita a s rgir a idea de fir ar u c
e i e tre es
dues arts i teressades A u ta e t d ca i Ar iu de
i de a atge de
se de a rca
159
XVI JORNADES D’ESTUDIS LOCALS D’INCA
er a a rea it aci d u di sit de a c ecci de carte s a Ar iu de
i de a
atge er u
guessi ser cata gats i restaurats i ai assegurar a sa aguarda d a uest atri
i d cu e ta
t i a er rea it at e ri er c tacte a i e t c ic e c
e i a dia d a ui
s a sig at E s
carte s a ser acurada e t c
cats a car etes de
c
e t ta i tras adats a u
c
a te i segur a es era ue es r a it às e c
e i i e s t c ics de Ar iu de
i de a atge de
se de a rca e s guessi rec ir er r cedir a seu di sit
a s a c e tat a teri r e t da a t a desa arici de a cai a esc ica de eatre es arets
de a ua esta e re etes de carte s de es di ere ts actuaci s ue s a ie rea it at a arg de a
ida de edifici e s tr àre da a t a rdua d u a i r aci
t a u sa
tiu e ua es
a e re dre di erses actuaci s A ri ci i es a a te ar a ssi i itat de recu erar a uests
carte s er da a t e a estat ue rese ta e dita ci
a ser ia e Ai d cs es a
decidir rea it ar u a e austi a d cu e taci de s carte s e iste ts it a a t t s ge era s i
t s de deta de cadascu d e s t s ue a ser rea it ades er u a t c ica de de arta e t de
u tura de A u ta e t d ca
Figura 21. Vista d’una de les parets de la caixa escènica
a c
ta i it at u t ta de
carte s e uadrats cr
gica e t e tre e fi a de s a s
i e ri ci i de s
t i ue e erce tatge
s gra re rese tat s er a s carte s de s ua s
desc ei e a data
de dir ue a r ui a cr
gica
s re rese tada e a uesta c ecci
s a de s a s
figura
160
L'INVENTARI DELS BÉNS MOBLES I GRÀFICS DEL TEATRE PRINCIPAL D'INCA. L'EMBRIÓ PER A LA SEVA CONSERVACIÓ I POSADA EN VALOR
E s es ectac es rea it ats ue s a
gut e treure a
e a raci d a uest i e tari asse er
r ecci s ci e at gràfi ues es ectac es usica s re rese taci d res teatra s circs i fi s i t t
actuaci s d i
tis e i
diu s
es t eure a a figura
e s es ectac es usica s s
es
s
r s s e a uesta c ecci de carte s i tre d e s ca dir ue e s
s re rese tats
re e s de sarsue a c a i es ectac es usica s ac
a ats er a de es edets
120
100
Anys 30
80
Anys 40
60
Anys 50
40
Anys 60
20
Sense data
0
Anys 30
Anys 40
Anys 50
Anys 60
Sense
data
Figura 22. Gràfic on es representen les cronologies dels diferents cartells de la caixa escènica
100
90
80
70
60
50
40
30
20
10
0
Cinema
Musical
Teatral
Circ
Altre
In
de
te
rm
in
at
s
Al
tre
rc
Ci
Te
at
ra
l
al
ic
M
us
Ci
n
em
a
Indeterminats
Figura 23. Gràfic on es mostren els diferents espectacles documentats en els cartells de la caixa escènica
161
XVI JORNADES D’ESTUDIS LOCALS D’INCA
A i e tari rea it at
s a i c s e c ssa
cartell de Ben-Hur ue es tr a a e at
residi t a aret r ta de a cai a esc ica
figura
E
tiu e ua
i e
incorporat el cartell de Ben-Hur no ha estat un
a tre ue er u
a estat
ssi e a se a
c ser aci
Aquest cartell, obra dels pintors Arrom i
edra
a estat
ecte de di erses actuaci s er assegurar a se a c ser aci
a
restauradora, especialista en paper, Margalida
assa et a ser e carregada de rea it ar u
ri er diag stic de estat de c ser aci e
u es tr a a i u a steri r i ter e ci de
caràcter re e tiu figura
a t c ica a
er iura e t a A u ta e t d ca de
cartell, degudament embalat, i de la memòria
de actuaci rea it ada s re a uest
Figura 24. Imatge del cartell de e
ur, en el seu estat
original i un cop realitzades les tasques preventives
5. Conclusions
Aca a de rese tar e s tre a s rea it ats e ers e s e e e ts
es i gràfics ass ciats a eatre
ri ci a d ca a e ria d a uestes tas ues rea it ades i e s i e taris de s e e e ts
es i
carte s es tr e a
rea de u tura de A u ta e t d ca i t ser c su tada er ua se
persona interessada en el tema.
e dit a ri ci i es actuaci s rea it ades es ase
a e ta
d i e tari e ua c stituei u a ei a ue er et ca it ar c tr ar i i
atri
ia s t t esta i t a se a c assificaci i er ete t a posteriori a rea
registres er aci itar e seu c ei e e t r tecci i di usi s a dir u a ei a
u ar estrat gies i
ti ues de gesti e t r de atri
i cu tura
e t e e c ce te
r ar s re e s
s
it aci de catà egs i
ue er et dese
-
e ue a a c ce te de catà eg rge e a ides
s e e Diccionario razonado de bienes culturales asse a a ue s i stru e t ad i istratiu i cie t fic e e ua s i scriue de r a i di idua
es
s
ectes de tute a e s actes ur dics ue e s a ecti e r gi de r tecci a ica e es
actuaci s a a ua s s t es s i e s resu tats de s estudis rea it ats s re e s 1 Per tant, la catalogaci s u i stru e t d agru aci
rec i aci de c ei e e ts s re u a s rie de
s
ectes à its acti itats d tades d u a certa
ge e t aci a atei te s ue s u a ei a er
a egis ad r i ad i istrad r er atri uir a a ue s
s u r gi ur dic
Ai d cs te i t e c
e e e ts de caràcter atri
te a uests d s c ce tes a rea it aci de tre a d i e tari de s
ia igats a e uci ist rica de eatre ri ci a d ca te ia c
1. Jorge BenavidésSolís, Diccionario razonado de bienes culturales, Padilla Libros, Sevilla, 1997, 36!
162
L'INVENTARI DELS BÉNS MOBLES I GRÀFICS DEL TEATRE PRINCIPAL D'INCA. L'EMBRIÓ PER A LA SEVA CONSERVACIÓ I POSADA EN VALOR
a
ectiu ri ci a esta ir u a re aci deta ada a ue s es ecifi ue es caracter sti ues de cada
u de s e e e ts ue i tegre a c ecci
rde ada er u esta ei e di ere ts categ ries er
a cada u de s e e e ts i u a a raci
er u s e ressa e a r de cada u de s e e e ts de s
dits e e e ts a
u a d e fi a itat tra s etre a es utures ge eraci s e s a rs ue e s a
ser egats i c stituir u a ei a
a e ta er a
steri r i ici de ua se
tre a de cata gaci
i d i estigaci cie t fica
a ei a eta s
s e ri er as d u arg tre a ue ueda e cara er rea it ar i s
ectiu
fi a a
ta d a uest atri
i a a s cietat ci i er u e c egui i ugui gaudir d e
er ai
s ecessari esta ir certes estrat gies de tre a er u a uest atri
i
es t r i assiu i uedi
e
it
ites estrat gies de tre a asse er e a raci d u catà eg de s e e e ts a se a restauraci i
c ser aci i a rea it aci d u a ia d actuaci a res ecte s a dir u
e er a
a uests
elements?
Bibliografia
e a id s
-
A
E E A E carte ci e at gr fic
it c ica de a e cia
-
is
rge Diccionario razonado de bienes culturales
-
E
E A Ee a
Macario Gómez i
-G
E
creati a c
Firmado MAC. Carteles de Cine de
ra cisc a ier
a ti gra a e e carte ci e at gr fic
d de e resi
Revista internacional de comunicación,
er at
Ass ciaci
E
i ersidad de
-
E A
-
A
-
i
A
E
A
A A
sa e E
i at ica d ca ca
acu tad de
ie cias de a
GA
i ue
e s iure i ci a
I Jornades d’Estudis Locals d'Inca,
eatre a
ca u a i stituci ce te
Ga rie
cu e ts er a c ei e e t de s i icis de
XIV Jornades d’Estudis Locals d’Inca A u ta e t d ca
A
a escritura
Pensar la publicidad
E carte de ci e
aga
A
e i a
Filmografía, Universidad
e ci
A
E
i ue
ge
E A
A
ca i A ai r c
araci de dues s cietats i dustria s
A u ta e t d ca
A E
ària
-
A E A ac
teca Es a a
c
A
A El cine con problemas de cartel esis d ct ra
u icaci
i ersidad A ierta tera erica a
-
-
E
creaci
adi a i r s
eatr de
ere Itineraris urbans per la ciutat d’Inca, Ajuntament d’Inca
A
E
A A
ere
ar uitectura a
d’Estudis Locals d'Inca A u ta e t d ca
163
ca dura t e seg e
ca
.
I Jornades
164
El fons del Museu del Calçat i de la Pell.
Bases teòriques i estudi preliminar
Sandra A. Rebassa Gelabert1, Esperança Rosselló Hernández2
i Catalina Ginard Esteva3
1: historiadora de l’art, gestora de patrimoni cultural i museòloga, [email protected]
2: historiadora de l’art, gestora cultural i auxiliar de biblioteca, [email protected]
3: historiadora de l’art, gestora cultural i educadora de museu, [email protected]
Paraules clau: investigació, patrimoni, industrial, calçat, Inca, Mallorca.
Resum. El Museu del Calçat i de la Pell compta amb un fons singular, entenent-se com l’única institució
museística dedicada, en la seva totalitat, al patrimoni i memòria industrial de les Illes Balears. A través
de diferents béns mobles es representa part de la memòria històrica, social i cultural del propi municipi.
Aquest fons, però, manca d’estudis exhaustius que permetin catalogar-lo i contextualitzar-lo, la qual cosa
impossibilita fer-ne una correcta difusió a tots els nivells.
Els fons custodiats per les institucions museístiques es posicionen com l’element vertebrador a partir del
qual s’interrelacionen les altres àrees del museu, esdevenint el punt comú entre totes aquestes; així, el
coneixement de la pròpia col·lecció és el motor de la institució. En aquest sentit, l’article proposa, per una
part, un estat de la qüestió sobre la documentació del patrimoni industrial, establint unes bases teòriques;
i per l'altra, pretén ajudar a la documentació de la col·lecció mitjançant un estudi preliminar del seu fons.
Keywords: investigation, heritage, industrial, shoemaking, Inca, Mallorca.
Abstract. The Footwear and Leather Museum has a unique collection. It is understood as the only
institution which is entirely dedicated to the industrial heritage of the Balearic Islands. Thus, the
collection represents part of the memory and sociocultural history of Mallorca. However, it lacks
specific studies which would allow to catalogue and contextualize it. This is the reason behind the
impossibility of conducting a proper dissemination at all levels.
The collections are the most important resource of the museums since they become the point where all
the areas and departments converge. Indeed, the knowledge of the own collection is the engine of the
institution. In this sense, the paper suggests, on the one hand, a status of the issue about the documentation of industrial heritage, establishing theoretical bases; and, on the other hand, it expects to increase the knowledge of the collection through a preliminary study of it.
165
XVI JORNADES D’ESTUDIS LOCALS D’INCA
1. Introducció
1.1. Museologia i investigació
1 és la més utilitzada i reconeguda a nivell internacioa defi ici de useu ue a te a
a
useu s u a i stituci er a e t se se fi a itat de ucre a ser ei de a s cietat
erta
a
ic ue ad uirei c ser a estudia e
sa i di
e atri
i ta gi e i i ta gi e de a
u a itat a
fi a itats d estudi educaci i eure 2 La conceptualització del terme es basa,
a ritària e t e a a i estaci i e u eraci de es u ci s re ati es a a uests ti us d i stituci s ue steri r e t sera deta ades a cada u a de es egis aci s territ ria s re ati es
se üe t e t a i estigaci s u a de es u ci s
igat ries de es i stituci s ue
s s a d e te dre c
u deure si c
e u t i ri ci i de ua de e dra a resta de
u ci s i de arta e ts de a i stituci
Gràfic 1. Procés de documentació dels fons museístics
1.2. Estat de la qüestió. La gestió del patrimoni industrial a Mallorca
a r aci de a ei
de atri
i ist ric es a
su sà a regu aci egis ati a
s
actual en matèria de patrimoni a nivell estatal, a més de la cessió de competències patrimonials a
es c u itats aut
es u t ue t se
ar c tradict ri e et de rese tar se c
a
de
de política únic. Les lleis de cultura i de patrimoni històric de cada comunitat autònoma se
succe re e e s a s següe ts a
dificaci s i es ecificitats er igades e t t
e ta
model legislatiu estatal.
e ue a a c ce te de atri
i i dustria i a se a r tecci a ei
i a es e t
es ec fic si
ue a re er cia a atri
i et gràfic cie t fic i t c ic Esde
d cs u a
c
e itat a i e ter i
gic ue ti gu es se es c se ü cies e es dis sici s de es
di ere ts eis aut
i ues i a u a dis aritat ter i
gica ue c u a e t s e g a a
la idea de patrimoni industrial: s’utilitzen altres termes com científic, tècnic i etnològic o etnogràfic,
et ue
a uda a a se a siste atit aci
defi ici 3 i c se üe t e t esde u i edi e t er
a la posterior gestió. No és el cas de la Llei 12/1998, de patrimoni històric de les Illes Balears, la
1. ICOM: International Council of Museums o Consell Internacional de Museus. És una organització, dependent de
la UNESCO, que es dedica a la promoció, difusió i estudi dels museus a nivell internacional. S’entén, alhora, com
la xarxa internacional de professionals de museus, gràcies a la generació de codis deontològics, normes i
directrius.
2. Definició de museu conforme als estatuts de l'ICOM adoptats durant la 22 Conferència General de Viena el 2007.
3. Disparitat ideològica i teòrica sobre la validesa o invalidesa del concepte patrimoni industrial, entès moltes
vegades com una successió d’aquell etnològic o etnogràfic.
166
EL FONS DEL MUSEU DEL CALÇAT I DE LA PELL. BASES TEÒRIQUES I ESTUDI PRELIMINAR
ua s esta ei c
u de s c r us r atius
s es ec fics a
re aci a a defi ici d a uesta
ti
gia atri
ia e a esura ue s es e ta a ti
gia de atri
i historicoindustrial, dins
a categ ria de
cu tura A uesta ei dedica u ca t a a defi ici i c assificaci de atri
i
4
5
industrial i, a més, contempla tant béns mobles com béns immobles. Ai
dir er
ue
sigui ecessària u a a r c creci e a gu s as ectes
u a a
iaci c ce tua
adaptant-se als nous valors i usos del patrimoni.
ar ar de a gesti de atri
i i dustria sig ifica ide tificar ui es s
es ei es ue et e er
a se a r tecci i ui es es i stituci s ue s i dedi ue E ri er c er a a r tecci de
atri
ii
e ide tifi ue dues ei es i figures ega s ca da s es dec araci s de d i ter s
cu tura
i a redacci de catà egs de atri
i cu tura
igats a ei a de a e a e t i
rde aci ur a stica de cada u ici i A uestes figures ega s s e carregue
ica e t de
de i itar i r tegir e
e r
a r esura e atri
ii
e de a rca E cas d ca
s ue c
de c
e e ta t ue s
ts e s testi
is c ser ats er escass s e s ue
gaudei e d u a r tecci ega à ri ues c
a de a
e tra
a
i uer A tic actua
tusse
a a eras s u s de s e e
es ue a uedat dese arats E atei assa a
a tres a i estaci s ar uitect i ues igades a atri
i i dustria c
s
a gu es de es
ases arat
ue re rese te a rs s cia s ta gi es i i ta gi es A
s e e r i atà eg i
a a ca ces i
rta ts a i e c ce tua a ue e eatre ri ci a a a a de us e a
Mercantil són considerats béns immobles industrials.
Ai
atei e istei e di erses e titats
i ues i ri ades ue ce tre e seu ca
d estudi e
e atri
i i su ar actua t ta
e es e tat ist ric i dustria E ri er c i c
a art
de tei it i stituci a a
itat de atri
i dustria de
se de a rca 6 ue u ci a
c
u rga e carregat de a se a di usi ai c
de rtar a ter e acci s u tua s er a a
se a c ser aci i r tecci
a de es üesti s
s re arca es i r e àti ues s a c te aci c u ta de
si
es et
gics i i dustria s u ifica t e ue de c siderar se
ti
gies atri
ia s di ere ts e
arca ai di s e c rre t de e sa e t ue a igat a a
c ce ci de atri
i et
gic i et gràfic c
a ue ue e g a e atri
i i dustria i
a uest restaria e seg
c directa e t ega t a se a e ist cia c
a ti
gia atri
ia
i di idua A uest et causa ue
tes de es actuaci s dutes a ter e des de a atei a
itat
agi adre ades ca a
si
es de caire et
gic i et gràfic
s ue
as i dustria s 7
c sa ue r icia u detri e t ca a a c ce ci c sideraci i c ser aci de atri
i i dus8
trial pròpiament dit.
4. Els béns mobles industrials són relegats a un segon terme en el corpus normatiu estatal. La primera comunitat
que els té en compte és Catalunya, per la Llei 9/1993, de patrimoni cultural català.
5. Per a més informació sobre legislació del patrimoni industrial, vegeu: Magán, José María Aristóteles (2004): “El
patrimonio industrial, el gran olvidado en la legislación española sobre bienes culturales. Un análisis de la situación
legislativa estatal y autonómica”; Álvarez Areces, Miguel Ángel [coord.] Didáctica e interpretación del patrimonio
industrial, Gijón, CICEES, 2005.
6. http://www.conselldemallorca.net/index.php?&id_parent=1309&id_class=11349&id_section=10630 [consultat:
19/10/2015].
7. Malgrat que la Llei 12/1998, de patrimoni històric de les Illes Balears, estableix una diferenciació entre el
patrimoni etnològic/etnogràfic i industrial, aquest fet no queda reflectit en les actuacions de la Unitat de Patrimoni
Industrial. Vegeu les convocatòries per a restauracions del patrimoni historicoindustrial, les quals engloben les
actuacions en l’àmbit dels molins, sínies, tafones, farineres, barraques i/o pous: http://www.conselldemallorca.net/index.php?&id_parent=1309&id_class=11349&id_section=10630&id_son=10230&id_grandson=10321.
Vegeu
altres accions de difusió i sistematització, dirigides als béns mobles i immobles tradicionals i populars de les Illes
Balears: “La peça de l’estació”, “Jornada d’Arquitectura Tradicional” [consultat: 19/10/2015].
8. Cal destacar l’organització de les Jornades Europees de Patrimoni (setembre, 2015), dedicades al patrimoni
industrial i tècnic: http://www.conselldemallorca.net/media/43305/Diptic_JEP.pdf [consultat: 01/11/2015].
167
XVI JORNADES D’ESTUDIS LOCALS D’INCA
A a da de a
itat de atri
i dustria destaca ta
e à it
ic de
se de
a rca a tasca ue es rta a ter e des de useu re
ic e re aci a
e atri
i i dustria de arri de a
edat E e s darrers a s a uest useu a dirigit es se es acti itats a s
a ita ts de arri
es tr a e
a at a
u a idea de creaci ide titària i a
e ercicis
encaminats a la recuperació de la seva memòria industrial, seguint preceptes dels museus comunitaris, molt típics de la museologia americana.
er a tra a da a i e ri at
si
s
i de e de t e t de es ad i istraci s
i ues
e istei e dues ata r es ue es dedi ue
e tre d a tres a estudi i di usi de atri
i
i dustria r ia e t e t s i ue es c
e e te ua t a gesti E ri er c A A Ass ia s
ciaci er a a e ita it aci de e tres A tics 9 a ua tre a a e di ere ts à its atri
e e s darrers a s a destacat a se a i cu aci a atri
i i dustria rga it a t c er cies
10
r ades i
isites i
ica t se d u a a era
t directa e e seu estudi i gesti E darrera
i stà cia ca c e tar e ist cia d Art i ag ue es rese ta c
u a ata r a digita ue
u ci a a a era d ser at ri de a cu tura de es es a ears E tre d a tres te es i u ci s
ha posat en marxa un estudi del patrimoni industrial de les Illes Balears, davant la manca d’actuaci s a res ecte A artir de a c a raci de di ere ts i estigad rs estudi s s i i teressa ts e
e te a es ret crear u catà eg de
s d i ter s i dustria ue ugui ser ir de ase er a a
posada en valor i posterior activació del patrimoni industrial.11
1.2.1. El Plan Nacional de Patrimonio Industrial12
a re cu aci er a a sa aguarda de atri
i i dustria a i e ad i istratiu es a i està
a ri ci i de seg e
ua
stitut de atri
i u tura Es a
e re rese taci de a
irecci Ge era de e es Arts i
s u tura s de
i isteri de u tura
sà e
ar a a
13 ue es rese ta a c
u a ei a ca da er
redacció del Plan Nacional de Patrimonio Industrial,
a a c ser aci de s
si
es i dustria s de es di ere ts c u itats aut
es A uestes
c a ra e a
E er ta de rea it ar u catà eg de
s i dustria s susce ti es d u a
i ter e ci
s urge t ai c
a defi ir a tres actuaci s ecessàries er a a dec araci de
s
d i ter s cu tura
a uesta a era es rete ia c scie ciar de a r ue a uest ti us de
patrimoni tenia.
E cas de es es a ears s ue c
de articu ar
u itat Aut
a i e catà eg i icia
i c
s a rea it at di erses actuaci s igades a a
a u icaci d u catà eg ue e g a
ee e
e ta t ue
s a rea it at ca i ter e ci a a
a ca
erta e t a es es 14 Posteriorment,
aci a de atri
i dustria e tre es ua s
ts de atri
i i dustria d Es a a rea it at
9. Tot i que les sigles defineixen el camp d’actuació de l’Associació, val a dir que en l’actualitat aquest s’ha ampliat
a tota l'illa de Mallorca i en diferents temes patrimonials.
10. Cal destacar l’organització de les Jornades de Patrimoni Industrial (novembre, 2015): http://arcapatrimoni.blogspot.com.es/2015/11/arca-ha-organitzat-unes-jornades-de.html [consultat: 23/11/2015].
11. Val a dir que és l’única eina que inclou estudis de béns industrials mobles. http://artxipelag.com/patrimoni-industrial/ [consultat: 22/10/2015].
12. http://ipce.mcu.es/pdfs/PN_PATRIMONIO_INDUSTRIAL.pdf [consultat: 22/10/2015].
13. S’ha d’entendre aquesta comesa en el context d’un projecte europeu comú que vetllava per la necessitat
d’avaluar la memòria històrica i industrial de la societat. La redacció del Pla també vingué precedida i encoratjada
per les actuacions i empreses que, en aquest camp, havia realitzat el TICCIH –The International Committee for the
Conservation of the Industrial Heritage–, entitat col·laboradora de la UNESCO i l'ICOMOS.
14. La proposta d’inclusió d’elements immobles industrials fou entregada fora de temps.
168
EL FONS DEL MUSEU DEL CALÇAT I DE LA PELL. BASES TEÒRIQUES I ESTUDI PRELIMINAR
a
a c a raci de
a ua a arei e tres e e e ts c rres
e ts a es es
a ears
dega
erati a Es i dicat e a it
e tra
r ica d A c dia i a à rica
a
15
a de sar de a i est ue
s a c te
at ca
i
e re atiu a u ici i
er
d ca ai c
ta
c es a re e s
s
es re aci ats a es di ere ts a i estaci s
industrials.
1.3. Bases per a la catalogació i documentació del patrimoni industrial
E a uest a artat ca er re er cia a a egis aci aut
ica e carregada de a regu aci de s
useus i c ecci s use gràfi ues a a dir ue s escassa i a e ectes ràctics
c erati a 16
a ue
seguei
tes de es ases c ce tua s dicta i ades er
a
s de
esta ir
recurs s i ei es ue ser ei i er a u a gesti c u a u ificada i e ar a Es rese ta a defi is es ecifica a tasca d i estigaci i estudi de
ció de museu,17 segui t e s arà etres de
es c ecci s c
u a de es u ci s àsi ues de es i stituci s
a grat ai
i a ca
re er cia a s criteris àsics a seguir e u a de es se es essa ts ràcti ues a cata gaci i
d cu e taci de s
s use stics E a uest se tit
e istei e de
e t u es r es ue
regu i e tre a de a cata gaci de a era u ificada i c tr ada a ua c sa r
ca a di ersificaci de et d gies e cada i stituci ai c
u
e ste i e t d a uestes tas ues estat
d cu e ta e u es tr e
ts de s
s de s useus de a rca s
t ri ari e e cas
ue e istei i u a ei a dedicada a ta u ci
c
ta a
u i re de registre i u i e tari i
a uestes ei es s
i resci di es u ci e c
i stru e ts de c tr
s ue
as de
c ei e e t de
s E a uest se tit ca di ere ciar ta
e tre i e tari i e catà eg d s de s
i stru e ts àsics de gesti de
s use gràfics E ri er ser ei c
a ei a d rde aci
c tr i i r aci àsica i e seg
er a c ei e e t
s r u d i a à isi cie t fica s
it a a t estudi cie t fic ue es recu e t t ti us de dades re ere ts a es eces a ist ria i
c te t de creaci ai c
deta s de caràcter t c ic estat de c ser aci restauraci s etc t t
ac segui t u i e d i r aci
t
s e e at i cu at a tas ues de recerca
estat de s siste es d cu e ta s de useu de a at i de a e s
t àsic
tic
tar a
u i e tari a uest
a asta a t ta itat de
s
s de t t rig r s i seria ecessària a se a
actua it aci
dis sa d u catà eg ue ser ei i er a c ei e e t r u d de
s
1.3.1. Unificació de criteris. Estructures de models de dades i tesaurus
s a c e tat a teri r e t a cata gaci de atri
i cu tura a re er cia a u grau
d i r aci e e at de s
s estudiats it a a t u r c s de recerca u teri r a cata gaci
er ta t
s
s u a era descri ci de es c ecci s a uesta a de ser c tr ada asada
e u s està dards de descri ci u s c rrecte de
ca u ari c dificat i er su sat u c ei ee t de
ecte d estudi
ua ar e d està dards de descri ci e re er cia a a ase esse cia er gesti ar i c ecci ar a d cu e taci de
ecte d estudi i s ecessari c
tar a
u es r es i u c r us
ic
r a it at
a icaci de s està dards de descri ci deter i a u resu tat c ere t i
15. http://www.100patrimonioindustrial.com/Fichas.aspx [consultat: 13/11/2015].
16. Per a una reflexió i revisió crítica sobre la legislació autonòmica en qüestió de museus, vegeu: Rebassa,
Sandra (2015): “Les lleis autonòmiques. Els casos de Catalunya, Andalusia i Illes Balears”, Les cases-museu a
Mallorca. Estat de la qüestió i estudi de casos, Barcelona, Universitat de Barcelona.
17. Illes Balears. Llei 4/2003, de 26 de març de 2003, de museus de les Illes Balears. Butlletí Oficial de les Illes
Balears, 3 d’abril de 2003, núm. 44, pp. 15-23. http://boib.caib.es/pdf/2003044/mp15.pdf [Consultat: 17/03/2015]
169
XVI JORNADES D’ESTUDIS LOCALS D’INCA
u ificat gara tei a ua itat i eracitat de es dades er et a re rese taci u
ca de
ecte
ai c
ta
aci ita a recu eraci ta t er a a di usi c
er a u teri rs i estigaci s
a
de c
i er d cs es di ere ts directrius i r es i ter aci a s ue s a i ue a a d cu e taci i cata gaci de s
ectes d u
useu 18
er a u a a r a icaci ràctica s a a at dese
u a t di ere ts s t ares de gesti ue es
ase e a uestes directrius i r es de cata gaci c
s e e
e de useu
us A uest
programari és utilitzat a nivell internacional per a la gestió de col·leccions, siguin de caire privat o
ic s a ica e a ua se de arta e t d u
useu
s er a a cata gaci i d cu e taci de c ecci s si
ue s a c
ertit e u r gra a ue er et u tre a i terdisci i ari a c e tar ue a grat
c
tar a
u a i ter cie gaire i tu ti a i actua 19 és una eina
ti ue er et tre a ar a
ca u ari i descri t rs c tr ats a uti it aci d a uest software 20
e ita ue cada r ecte de cata gaci dese
u i i stru e ts i et d gies r ies ue r
ui u a di ersificaci de a i r aci i c
i ui a se a recu eraci
2. Béns mobles industrials: maquinària per a la fabricació de calçat
a art re e a t de
s de useu de a at i de a e s a c ecci de
s
es i dustria s a a ui ària uti it ada e es a tigues à ri ues esde u atri
i re rese ta t de s
di ere ts discurs s igats a a ist ria i dustria s cia i ec
ica de a ciutat A uesta ti
gia
de
s s ide tifica ta t a
e s r cess s de r ducci de ca at i de e ide tifica t i a a ua t
Fig 1. Màquina de desvirar. Museu del Calçat i de la Pell
Fig 2. Màquina de desvirar. Catàleg. Vers 1910. Col·lecció particular
18. Alguns dels exemples més reconeguts són: l’Spectrum, l’ICCD o el CIDOC. Encara no existeix un manual
unitari de documentació, així com sí que existeix en l’àmbit bibliotecari; però sí que s’han posicionat alguns
d’aquests com a referents, depenent de l'àrea temàtica que es tracti.
19. Estan treballant amb l’actualització i modernització d'aquesta, per tal de permetre i facilitar les tasques així com el
treball en xarxa.
20. Existeixen altres softwares per a la gestió de col·leccions. A nivell espanyol, l’altre programari més utilitzat és
el DOMUS, el sistema de documentació que utilitzen els museus pertanyents al Sistema de Museus Estatals. Les
institucions que no compten amb cap software de gestió definit utilitzen programes dedicats a la creació de bases
de dades; sempre depenent del grau i possibilitat de dedicació: Acces, Filemaker o Excel.
170
EL FONS DEL MUSEU DEL CALÇAT I DE LA PELL. BASES TEÒRIQUES I ESTUDI PRELIMINAR
l’evolució de la tècnica i la indústria, els canvis urbanístics propiciats i la vinculació a uns processos
ec
ics c
a
a tra s r aci s cia i rera iscuda se re re aci ada a
a ida
s
u tidia a de u ici i E a uest se tit d cs ua se
ti
gia atri
ia
e i
ble, esdevé un testimoni de la col·lectivitat, en un sentit històric i memorial.
it a a t e r c s de recerca s a gut dur a ter e u estudi re i i ar d u a art de
s
i dustria cust diat e e useu A tra s d a uest es rese ta a i r aci re ati a a a ide tificaci descri ci i i ter retaci de tres à ui es ecessària er a a cata gaci de a c ecci
2.1. Màquina de desvirar
a
à ui a de des irar ser ia er reta ar e s ra t de a s a i a ira de a sa ata u a egada ue
s a ia c sit A uesta tasca es rea it a a a
u a resa de u tes età i ues i afi ades ue er etie e i i ar e s s ra ts i a i e ar e s c stats de a s a i e tac A a r ia à ui a es de
ser ar d s ti us de reses a
u a de su rt
i c r rada a ra es uerre de
2. Dipòsit per greixar la pell
erfi is i a de ca t ise at
iste a d as iraci
a à ui a ue e s cu a s u
reses er des irar
e e
e articu ar a ue es tracta
5. Placa de l’empresa
d u a i ridaci
a ua c sa
6. Placa del motor elèctric
i
ica ue a à ui a a estat
dificada i c
ta a
a egits
de di ere ts
ues
a ase i a c u a de a à ui a
c
r e
a
art
rigi ària
datada e t r a
A uesta
estructura u
dificada e u
moment indeterminat, al voltant
de s a s
Es ca iare a
it a i a c rret a de tra s issi
ue rigi ària e t eie u ci ar a
à ui a
er u
t r
e ctric s a eg u siste a d as iraci
afi ad r de reses i u
id
ue seg s di erses
ts
dria
c
ir a u ci d e
agat ear grei A uesta
dificaci a
er etre usar a
à ui a de
desvirar costats.
Fig. 3. Màquina de desvirar. Il·lustració: Joan Amer Coll
A a ase de a à ui a es t eure a i scri ci United Shoe Machinery Company de France, fi ia
a tra s de a ua es gesti a a e ercat es a
a ri ci i de seg e
i ue c
ta a a
21
una seu a la ciutat de Barcelona.
La inscripció de la placa, United Shoe Machinery Company. Sociedad Anónima Española. Calle de
Fortuny, 5. Barcelona d a u a a tra i r aci i e s re et a ri er er de de a fi ia es a yola,
21. Serà a partir del 1917 que la filial espanyola de la United Shoe Machinery Company començarà a funcionar.
171
XVI JORNADES D’ESTUDIS LOCALS D’INCA
ua es tr a e a carrer de i t r rtu
E a uest se tit a i scri ci de eu e s i dica ue
a à ui a s a teri r a a creaci de a fi ia es a
a i ue steri r e t es c ercia it à a u
e t e u se i a eg a aca a a artir de
2.2. Màquina de polir tacons
a à ui a de
ir tac s era ta
c eguda a
a tres
s
à ui a de cardar à ui a de
ia t tes re aci ades a
acte de
raspallar (cepillar a causa de es di ere ts u ci s ue c
ir E tre a de
ir tac s c sistia a ras ar es su er cies de es ta es i ter dies d a uest
er ta de der e g ar i assegurar ue a s a rest s e su ecta er a tra a da i a r fita t e
u ci a e t de s d s ras a s ta
s uti it a a er
ir u su rt de e i iurar
ai de
ua se
rug sitat ue gu s te ir E defi iti a era uti it ada er
ir i a isar su er cies er
assegurar els processos posteriors relacionats amb la cadena de muntatge de calçat.
Fig 4. Màquina de polir tacons. Catàleg, vers 1910. Col·lecció particular
Fig 5. Màquina de polir tacons. Museu del Calçat i de la Pell
a à ui a es c
de di ere ts arts E c s su eri r està r at er a c ertura età ica e
r a de c r ue er etia e rec i e t de a
s causada er acci de
ir a r a c r a
s casua a ue d a uesta a era s e ita a ue t ta a
s re t s ca a ra i ai di sitar se
di s e eu de a à ui a i s a uesta c ertura se situa a arra età ica ue suste ta e s d s
c rr s
r dets E s d s c rr s de a er de idre gire s re e seu r i ei a causa de
i e t d at er a arra acci ada e
i e t de a
it a steri r E eu de a à ui a
c s i eri r d a uesta s u i ar età ic grui ut i uit ue e
agat e a a a
s ue s casi a a E e atera es uerre es di ere cia a tic siste a de
itges ue eia u ci ar a à ui a
it siste a te ia dues u ci s e a atei a à ui a a de er r dar es
itges i c se üe tment els corrons, i també la posada en marxa del sistema d’aspiració.
a à ui a de
ir tac s rese ta ca is res ecte a
de rigi a s erts er a ada taci a u
sistema elèctric. A la part posterior s’ha perdut el sistema de politges, però resten el motor elèctric
i els interruptors.
172
EL FONS DEL MUSEU DEL CALÇAT I DE LA PELL. BASES TEÒRIQUES I ESTUDI PRELIMINAR
A eu de a à ui a i de
ser ar a aca de e resa ue e s re et a a atei a direcci
es e tada a teri r e t i er ta t a a ri era
ca de a fi ia es a
a E a uest se tit a
à ui a t datar se de ri ci i de seg e
Fig. 6. Fàbrica Joaquín Alemany e Hijo, Barcelona.
resumen histórico de la ciudad
arce
a art stica e i dustria
u s à u
de
t gra as c
u
A a egada e d cu e t e s d a u a idea de a re e à cia d a uesta à ui a e e r c s de
r ducci de ca at
dr e afir ar ue a uest et i dria r
gut er a se a u ti u ci a itat ai c
er a i
rtà cia de dites acci s ue assegura e u a ua itat e a re araci
òptima per al muntatge.
2.3. Màquina de brunyir
a
à ui a de ru ir ser ia er treure ustre a s c stats i a s a de es sa ates Està r ada er
u a c u a a a ua s ad u ta u a sa ata a c u a està c r ada er u di sit de ua
s resurte
ai etes de g teig dues a a art a teri r i dues a a steri r de a era ue er etia
tre a ar a d s eraris si u tà ia e t A s eus de a c u a i tr e a
it a de rece ci
ue eia u ci ar a à ui a a tra s d u a c rret a
A catà eg de
a ua e ti gut acc s i a arei e d s
de s u de gas i u d e ctric
ara t a à ui a ue te i a
useu a
es i atges ue a arei e a catà eg
de
deter i ar ue es tracta de
de de gas e c stat
es tr a a
it a i e
u
ue a arei a
a eitat de a c u a ue ser ia de su rt er a u a
it a de e rs di e si s E et ue a
catà eg es de
i i a ri era c
ega Edge etti g ac i e i e ctrica c
a A ega Edge
etti g ac i e i dica ue a à ui a de gas s a teri r a e ctrica
173
a e de gra re di e t ue es dia treure a a uestes à ui es i de es
dificaci s ue
a uestes s rie er der ada tar se a es
etats t c i ues er ta t
s estra
ue e s d s
de s c
is uessi i se seguissi a rica t eces i reca is er a a dues a grat e ist cia
d’un model més modern.
A a c u a de a à ui a i de
ser ar a aca de e resa
ited
e ac i er
a
ue c t a atei a i scri ci ue es dues a teri rs a ua c sa e s er et datar a
anterior als anys trenta del segle XX.
Fig 7. Màquina de brunyir. Catàleg, vers 1930. Col·lecció particular
Fig 8. Màquina de brunyir. Catàleg, vers 1930. Col·lecció particular
3. United Shoe Machinery Company, SAE, o Unión de Maquinaria para el
Calzado, SA
a
ited
e ac i er
a
d ara e da a t
es a c stituir a
c
a
resu tat de a usi de ci c de es e reses
rd a erica es
s i
rta ts de a ricaci de
a ui ària er a ca at
rigi ària e t cada u a d e es esta a es ecia it ada e u ti us de
a ui ària di ere t et ue a ssi i itar u ificar a r ducci t t crea t u a ar a
ica de
ser eis t c ics
t a uest r c s a rtar a
a situar se c
e resa ca da a tera e a
r ducci de a ui ària er a ca at de s Estats
its
a
tica d e a si asada e a creaci de de egaci s i fi ia s a er ue a a s de i ici de a
ri era Guerra u dia a
c tr s
a art de
ercat eur eu u ta e t a
a ericà i e ati a ericà
de s act rs c au ue a este dre s de a a ui ària de a
e r t d a tres de a ricaci eur ea a ser e seu siste a de guer
ues ere es à ui es ue
es e ie
c sa ue su sa a u esta i e a i ersi i icia a ca i d u c tracte a
a
ue c ra a e re di e t d a uestes
E u ri ci i a a ui ària ue arri à a Es a a
a er a tra s de a fi ia ra cesa er e
174
EL FONS DEL MUSEU DEL CALÇAT I DE LA PELL. BASES TEÒRIQUES I ESTUDI PRELIMINAR
r c s d e a si de
ercat de ca at r
cà u aug e t e a de a da d a uest ti us de
a ui ària i e
c e à a erar a de egaci es a
a de a
a
seu a arce a
a d cu e taci e s i dica ue a c e a e t de seg e
es à ui es de a
ere
c ercia it ades a tra s d A erra r ietari d u a sa ateria u icada a carrer de er a d
actua carrer de erra
i a e t e
e resa ad tà a r a ur dica de s cietat a
i a i u ci à c
a u itat
c ercia aut
a es c se ü cies re c ares es a r iciar a eca it aci de es
à ri ues es a
es i es a er etre u acc s
s directe a a i r aci su i istra e t de
reca is i c
e e ts ai c
a assist cia t c ica E u ri er
e t i fi s a c e ae t de s a s tre ta a c r raci s u icà a arri de a a c creta e t e e carrer de i t r
rtu
er
rec egut e
a a e t c ercia
rer i i dustria a ri ci i de seg e
XX. Amb el pas dels anys i a causa de l’augment del nivell d’industrialització, moltes de les empreses i indústries desplaçaren les seves
seus a
arri de Ei a
e
a
stra a uesta
atei a
22 li
te d cia ust a a
concedien el permís de trasllat de
a ui ària des de es se es seus
i t r
rtu
i Egi c a ues
a uesta darrera
ssi e e t s s
c
ia u ci s de agat e
fi s
a carrer de i arr e
E cara
ue
u e darrer e
a a e t de
a
s e ue cu à dura t
s
te s
e resa s i tras adà a
principi dels anys trenta, i el darrer
i r e d i s ecci t c ica
u
realitzat l’any 1982. La documentaci re ati a a a uests ci ua ta a s
és escassa, 23 tot i destacar algunes
actuaci s
ue ser ei e
er
e icar a se a e uci a
u u a de es e reses c ecti itades dura t a Guerra
i i 24
posteriorment, els primers anys de
ra uis e e resa ca ià de
per una variant castellana: Unión de
a ui aria ara e
a ad
A
Fig. 10. AMDE – Plànols de la reforma i adequació arquitectònica de la seu de Villarroel, 59. 1951
22. Contràriament al que s’havia pensat fins ara, serà el 23 de juliol del 1931 quan es concedeixi al permís de
trasllat de maquinària a la USMC, per establir-se finalment a la nova seu.
AMDE – Permís de trasllat d’electromotors. Ajuntament de Barcelona. Secció de Foment, negociat d’obres
particulars. Exp. 038611.
23. La localització de documentació arxivística relativa a l’empresa ha estat una tasca complexa, en tant que l’arxiu
de la secció espanyola de la USMC va desaparèixer. A més, molts dels expedients originats per l’Administració
pública de Barcelona entre els anys 1936 i 1982 tampoc han aparegut, la qual cosa ha possibilitat sols la recuperació de documents puntuals.
24. ANC – Junta de Control Sindical Econòmic. Expedients de col·lectivització i legalització del Consell d’Empresa
de la United Shoe Machinery, Sociedad Obrera Colectivizada.
175
XVI JORNADES D’ESTUDIS LOCALS D’INCA
a
s a r are e s à s er a a re r a de
u ca i e s i di ue ue
s era
una seu comercial, sinó també productora. La seu ocupava la planta baixa i part del subsòl, i es
di idia e di ere ts sect rs fici es agat e e a atge i ta er A uest ti c
re ia dues
sa es i era e sect r de a rs di e si s
ti a ase de e resa c c u a
u darrer ca i d u icaci i re r a ar uitect ica a
a
ited a ia ad uirit u s terre s situats a arri de a t art de r e a s it a a t
u a acci de c
ra e da a aria ura Ar
i a e t a
es rea it a u r ecte de
re r a ar uitect ica de es aus i dustria s e iste ts i a r ecci d u a au
a a carrer de
ere guer de a u
e carregat a estudi d ar uitectura au
gui A e a i ra cisc
25
A uesta darrera eta a
a reda fi
ue a ie
r at art de c ectiu d ar uitectes Gru
es caracterit à er u er de reu de r ducci
arcat er a crisi i dustria i c creta e t a
de ca at a ua c sa a er ue e resa fi a it s a se a acti itat a ri ci i de s a s ra ta
4. Context històric
es tres à ui es a a it ades e s re ete a di ere ts cr
gies ue er ete
er u a a da
e te dre i e icar e c te t e u
re uti it ades i er a tra e uci de a i d stria de ca at
a ca se re e tesa c
u s
t a de a rea itat aci a i i ter aci a
a à ui a de
des irar i a à ui a de
ir tac s rese te arts rigi àries de es ri eres d cades de seg e
e t c egut c
e ri er r c s d i dustria it aci A dues re
steri r e t
ada tades a e ergia e ctrica i rese te a gu s a egits
A i ici de seg e
es is u u
r gressiu dese
u a e t de a i d stria sa atera fi s
u cia de di erses
aleshores organitzada sota un sistema gremial i artesanal, 26 ue causà a c
r es de r duir E a uests
e ts s a d e
arcar a
a arri ada de a ui ària c cretae t a artir de
a
ue arcarà u a a s i u des r s e e r c s d i dustria it aci
d ca a causa de arri ada de a ri era à ui a de er sa ates 27 Progressivament s’anaren
i tr dui t à ui es a es à ri ues e cara ue e a uests ri ers a s es tracta a de a ui ària
au i iar desti ada a a r ducci se i a ua de a sa ata
e à a rs u r c s de re r a
i eca it aci de s ta ers ue ti gu di erses c se ü cies c
a aratir e c st s de r ducci
o prescindir del treball manual dels obrers especialitzats, entre d’altres.
A uest
e t i gu
arcat er tres ets ist rics i
rta ts
Guerra u dia
rac de
Guerra i i Es a
a
A artir de a Guerra u dia a i d stria de ca at es reacti à a causa ue es à ri ues tre a are e a r ducci de ca at de s e rcits ata a ts c creta e t de e rcit ra c s et ue
25. Col·lectiu d’arquitectes que sorgí com a reacció a l’arquitectura academicista-monumental imperant durant els
anys de postguerra, amb la voluntat de recuperar l'avantguarda arquitectònica desenvolupada abans de la Guerra
Civil, basada en els principis de l’arquitectura racionalista.
26. El procés d’industrialització a Inca fou lent i irregular, si el comparem amb determinades zones de la resta
d’Espanya o Europa. Miquel Pieras Villalonga: “El procés d’industrialització i l’organització del temps en el treball
(mitjan s. XIX-1936)”, I Jornades d’Estudis Locals d’Inca, 1994, 123.
27. Miquel Pieras Villalonga: “El procés...”, 119
176
EL FONS DEL MUSEU DEL CALÇAT I DE LA PELL. BASES TEÒRIQUES I ESTUDI PRELIMINAR
suscità u auge ec
ic i
rta t i rtà e s e resaris a crear a s cietat
i
dustria a
er de e sar i r e s seus i teress s aug e t de a r ducci
ti à u a crei e t ad uisici de a ui ària A
s esde i guere a tres act rs ue a udare a dese
u a e t de
sect r c
a u ada de s sa aris de s sa aters i arri ada de e ectricitat A uesta darrera r icià
u ca i a artir de
e te u e
re d i sta aci s e ctri ues cres u sig ificati a e t E crac de
arcà u er de de crisi i recessi e a gu s sect rs i a i d stria de
ca at
e
u u a e ce ci Ai e tre e s a s
i
i agu u c ar esta ca e t i
i à a r ducci de sa ates A uesta situaci ca ià a
esc at de a Guerra i i Es a
a
A artir de
a r ducci de ca at a ca es dis arà er a i itarit aci d a gu es à ri ues
ue a dedicar a ràctica t ta itat de a se a r ducci a ser ir e s i itars de ra c 28 A uest et
arcà u
u a geu de a i d stria de ca at a es es a ears es ecia e t a a rca 29 Les
c se ü cies re ta s ue a a rca a
i a ia
à ri ues i d s a s des r s a ie
30
aug e tat
s d u ce t er ce t i se c
ta i it a a e ist cia de
es dues d cades següe ts a a Guerra i i a e trat e ra uis e i guere
arcades er u
rt esta ca e t auge i dustria a ca c se ü cia de a a ricaci de ca at i itar uedà
re egat a
aca a e t de a Guerra E a uest se tit e s a s
re c eguts er u ai
i e de r ducti itat c se ü cia de a a ca de re
aci t c ica a t u ai
ue a fi a
de s a s
a a ria d i d stries de ca at seguie u ci a t a
es atei es à ui es de
a s e darrere
t i ue dura t e s a s ce tra s de a d cada de s
i agu u a recu eraci e a e da de a ui ària er art de e resa i era a
ited
e ac i er
a
es uedà e u e
e re egat A uest et r
gu u
de di ere t d actua it aci a ua
s ad erire ta t es i d stries c
a r ia distri u d ra de a ui ària ada taci i reuti it aci
de a ui ària a tiga Es de stra ai
ue
tes à ui es c
er e e
e a à ui a de
desvirar, hagueren de ser adaptades als nous temps tecnològics.
5. Conclusions
Es
s i dustria s de a rca s u s de s e e e ts erte rad rs de a c u tura atri
ia
actua e ta t ue es tr e i
ers s e u r c s de atri
ia it aci E cara er
dis se d u a situaci t ta e t r a it ada a ua c sa r
ca u a a ca a e e c ei e e t
i se si i it aci i
s greu e cara u a rdua de s r is
s
es de di ere ts i iciati es
s rgides er a a sa aguarda de s
s i dustria s s a restat ate ci
a ritària e t a s
s
i
es a c eguda ar uitectura i dustria i
es c sidera u a esura ecessària e s
s
es uede des a ats a u seg
c t t i ue a ei c te
a u artic e dedicat a a uests a
c usi i si i si de c ce tes res ecte a atri
i et
gic i i dustria ta
c
e eficia
e ca cas a sa aguarda d a uest ti
E cas d ca s ue c
de articu ar A esar de c
tar a
es a rtaci s de
r s s
estudiosos sobre el camp de la indústria, no presenta –encara– una gestió òptima dels seus testimois ta gi es i i ta gi es E
u ici i a uedat re egat e di erses i iciati es de re a raci
28. Pere J. Llabrés Martorell: “Inca en les transformacions del segle XX”, V Jornades d’Estudis Locals d’Inca, 2000,
13.
29. A la Península, la major part de la indústria se situava al territori republicà, fet que provocà que Mallorca –que
es trobava sota el bàndol nacional– es veiés afavorida per la manca de competència, i dupliqués la seva producció
durant la Guerra.
30. José Antonio Miranda Encarnación: La industria del calzado en España, 1860-1959: la formación de una
industria moderna y los efectos del intervencionismo estatal, tesi doctoral, Universitat d’Alacant. 1993, 333.
177
XVI JORNADES D’ESTUDIS LOCALS D’INCA
industrial malgrat haver tingut un paper rellevant en la història de la indústria del calçat i de la pell
a nivell espanyol.
E useu de a at i de a e gaudei d u e r e te cia e a uest se tit i dria situar se
c
a i stituci a ca da a t d a uesta sada e a r t t esde e i t
ica i stituci ue tracta
tegra e t a ist ria de a t c ica i a i d stria e à it de a
u itat Aut
a E
a uest se tit i a
a i te ci de r a it ar a se a situaci c e a t er a se a rea itat
s
r era a recerca a
ta t de seu
s es c sidera de ecessitat à i a a i stituci
c
ta a
u estudi de s te s ue cust dia a ua c sa a ecta a gesti diària su sa d u a
a da u a de a uaci de a c ecci ai c
de a r ia ist ria ca a
s de a i eficàcia a
l’hora de transmetre els valors lligats als béns i revertir en la societat. L’estudi de la col•lecció és una
tasca tra s ersa e ua se
i stituci e ta t ue e s a tres de arta e ts ecessite de s c ti guts re aci ats a
a c ecci esta i e t d u r ecte educatiu es e
sici s er a e t
i te
ra s
a creaci de ateria s r
ci a s a àgi a e etc e defi iti a etites
d es de tra s issi de c ei e e t Ai d cs estudi de r i
s c figura e u t de
artida er a t ts e s de arta e ts de useu i s de ita i
rtà cia er esta ir u a ase ti a
er a u ci a e t de a i stituci
Referències
Webgrafia
[1]
Arca: Díptic. Jornades de Patrimoni Industrial [en línia]. Novembre de 2015. [consulta:
23/11/2015]. Disponible a:
tt arca atri
i
gs t c
es
arca a rga it at u es r ades de t
[2] Artxipèlag: Estudi del Patrimoni Industrial de les Illes Balears [en línia]. [consulta:
is
i ea
tt art i e ag c
atri
i i dustria
[3]
se de a rca
cat ries de restauraci de atri
núm. 114, 7/8/2012 [consulta: 19/10/2015]. Disponible a:
tt
c se de a rca et i de
id are t
d c ass
id secti
id s
id gra ds
[4]
e
[5]
i ist ric i dustria
se de a rca Jornades Europees del Patrimoni. Patrimoni Industrial i tècnic.
ia ete re
c su ta
is
i ea
tt
c se de a rca et edia
i tic E d
se de a rca Patrimoni Historicoindustrial e
ia
is
i ea
tt
c se de a rca et i de
d c ass
id secti
su ta
id are t
i
[6]
stitut de atri
i
u tura de Es a a lan Nacional de Patrimonio Industrial
[en línia]. Març de 2011. [consulta: 22/10/2015]. Disponible a:
tt i ce cu es d s
A
A d
[7]
e ter ati a
ittee r t e c ser ati
t e i dustria eritage 100 elementos
del Patrimoni Industrial en España e
ia
Es a a c su ta
is
i ea
tt
atri
i i dustria c
ic as as
178
EL FONS DEL MUSEU DEL CALÇAT I DE LA PELL. BASES TEÒRIQUES I ESTUDI PRELIMINAR
Bibliografia
[8]
Arist te es ag
E atri
i i dustria e gra
idad e a egis a
ci
es a
a s re ie es cu tura es
a
isis de a situaci
egis ati a estata
aut
ica
are Areces
igue
ge c rd
id ctica e i ter retaci
de
atri
i i dustria Gi
EE
a r s art re
ca e es
tra s r aci s de seg e
a V Jornades d’Estudis Locals, Ajuntament d’Inca.
[9]
a era
dir
e
ard
Las islas del calzado. Historia económica del sector en Baleares
u ta er Edit r a a de a rca
ira da E car aci
A
La industria del calzado en España, 1860-1959: la
formación de una industria moderna y los efectos del intervencionismo estatal, tesi doctoral,
Universitat d’Alacant.
ieras
i a
tre a
[12]
ga
E
r c s d i dustria it aci i
a I Jornades d’Estudis Locals, A u ta e t d
it a s
ieras i a ga
a i d stria de ca at a
a V Jornades d’Estudis Locals A u ta e t d ca
a
ieras i a
ga
a i d stria de ca at e
u ri ues a XIV Jornades d’Estudis Locals A u ta e t d
[14]
ieras i a
ca i A ai r
rga it aci de te
se e
ca
rca
E cas d
a
ca
ca
ri eres dades
ca
ga
ar u s i tes
A
s
es r duct rs de sa ates
ri eres c
araci s a Revista de Menorca Ate eu cie t fic iterari i art stic
e assa Ge a ert
A
es eis aut
i ues E s cas s de ata u a A da usia i
I es a ears a Les cases-museu a Mallorca. Estat de la qüestió i estudi de casos. Barcelona,
Universitat de Barcelona.
dr gue
Gru
arce
a Gusta
a
ecti it aci
Gi i
Fonts documentals
Arxius
A
Ar iu
aci
a de ata u
[18] A
E Ar iu u ici a de istricte de Ei a
i s ecci s er is s E edie t
A
ci
Ar iu
te
ra i de arce
s actes er is s E edie t
a E
s u ta de
e E
tr
i dica Ec
ic
edie ts ad i istratius
res
edie ts ad i istratius
à
s
tifica
Legislació
[20] Illes Balears. Llei 4/2003, de 26 de març de 2003, de museus de les Illes Balears. Butlletí
Oficial de les Illes Balears, 3 d’abril de 2003, núm. 44, pp. 15-23.
tt
i cai es d
d
[1]
Illes Balears. Llei 12/1998, de 21 de desembre de 1998, de patrimoni històric de les Illes
Balears. Butlletí Oficial de les Illes Balears, 29 de desembre de 1998, núm. 165, pp. 19765-19779
tt
i cai es d
d
ata u
a ecret
de
de e rer de
de de
e re de useus egistre de
de Catalunya, 2 de novembre de 1992, núm. 1561.
179
de des ega e t arcia de a ei
useus Diari Oficial de la Generalitat
XVI JORNADES D’ESTUDIS LOCALS D’INCA
Publicacions periòdiques
et
[4]
[5]
ficia de a r
iedad
dustria
La Zapatería Ilustrada, 1906.
Revista Española de Calzado, 1928.
[6] Diario Oficial de la Exposición Internacional, 1929.
180
L’art gòtic a Inca. La pintura
Guillem Alexandre Reus i Planells
Llicenciat en Història de l’Art per la Universitat de les Illes Balears
A/e: [email protected]
Paraules clau: ca edie a g tic i tura ic
grafia retau e
Resum. Aquest estudi sobre pintura gòtica inquera abasta fins a un total de set peces, tot i que, a dia
d’avui, tan sols quatre es conserven a la nostra ciutat i les tres restants es poden contemplar a diversos
museus de Palma.
Aquestes set peces conformen el conjunt pictòric d’època medieval i d’estil gòtic que es conserva com ja
hem esmentat, o bé a Inca, o bé a Palma, però que prové d’esglésies o convents inquers. És per això que
en aquesta comunicació també s’han volgut tenir en compte aquelles obres que, encara que no es guarden
a Inca, en tenen la procedència i que, per tant, formen part del nostre patrimoni.
Una vegada més, es constata que la ciutat d’Inca és després de Palma el municipi mallorquí que més
patrimoni religiós moble conserva, i d’aquí deriva la importància de preservar-lo.
Keywords: Inca, Medieval, Gothic, Painting, Iconography, Altarpiece.
Abstract. This study about Gothic painting of Inca covers a total of seven pieces, although, only four are
preserved in our city and the other three can be seen in several museums in Palma.
These seven pieces make the whole pictorical medieval and Gothic style that are preserved as mentioned
above, or in Inca or in Palma, but that they come from Inca churches and convents. That is why in this
communication also wanted to consider those works which, although not saved in Inca in origin and are,
therefore, part of our heritage.
Once again we see that the city of Inca is after the capital of the island, the Majorcan town that preserves
more religious heritage so that is why it is very important its conservation.
181
XVI JORNADES D’ESTUDIS LOCALS D’INCA
1. Un nou llenguatge artístic: la pintura gòtica i el Regnum Maioricarum
Ningú pot posar en dubte la importància que té per a la història de Mallorca la data de 31 de
desembre de 1229. L’èxit de la conquesta duita a terme de mans del rei Jaume I el Conqueridor, ara
ja fa 786 anys, suposà per a la societat mallorquina musulmana d’aquella època una ruptura social,
cultural, lingüística i religiosa, que de cop es va veure suplantada per una de nova. La conquesta
catalana es traduí en un nou repoblament per a l’illa de Mallorca, la formació d’una nova societat
occidental, l’arribada d’una nova cultura i la llengua catalana, i la instauració d’una nova religió, la
cristiana. A més a més, Jaume I creà un nou estat dins la Corona d’Aragó, el Regne de Mallorca, al
qual s’afegiren Eivissa i Formentera el 1235 i Menorca el 1287.
Tot aquest canvi històric comportà l’arribada i el desenvolupament d’un nou art, el gòtic, dins el
qual destaca la pintura, llenguatge artístic que, juntament amb l’arquitectura i l’escultura, fan del
gòtic l’art nacional de Mallorca.
Així doncs, la pintura gòtica mallorquina que s’insereix per defecte dins la pintura gòtica de la
Corona d’Aragó tendrà dos focus importants, Barcelona i València. Aquesta pintura es desenvoluparà entre el segle XIII i la primeria del segle XVI. A partir de 1275 ens arriba una pintura que té
el seu origen a l’Illa de França i que destaca per la importància que dóna a la línia per damunt del
c r A tra s de s següe ts seg es e s trets esti stics i r a s a ira e uci a t fi s a arri ar
als primers anys del segle XVI (1520) en què el llenguatge pictòric destacarà per una important
paleta cromàtica molt viva, per una gran quantitat de detalls de gran preciosisme, així com per un
tractament de les robes més acurat. La majoria d’obres pictòriques d’època gòtica que han arribat
als nostres dies presenten una temàtica religiosa. Els principals promotors solien esser de caire reial,
episcopal o de tipus privat. Així, reis, bisbes i famílies pagaven als pintors els encàrrecs, consistents
en retaules per poder ornamentar els temples que s’anaven aixecant arreu de l’illa i, d’aquesta
manera, també poder assolir la demanda cultual de la nova societat establerta a Mallorca.
2. Estat de la qüestió. Fonts bibliogràfiques
La pintura gòtica mallorquina ha estat, juntament amb l’arquitectura de la mateixa època, un dels
llenguatges artístics del gòtic millor i més àmpliament estudiat. Així doncs, a l’hora de fer un estat
de a üesti te i t e c
te es
ts i i gràfi ues de u dis sa
e s ad a
ue e s
primers estudis sobre aquest tema es donaren al principi del segle XX.
er re erir
s a es di erses
ts i i gràfi ues e cregut
rt di idir es seg s a r a
amb què tracten l’estudi de la pintura gòtica mallorquina. Això és, les fonts de caràcter estatal i que
i c ue es es a ears es
ts i i gràfi ues ue tracte a i tura g tica de a era ge era
re erida a a rca i fi a e t es
ts ue es re erei e de r a recisa a es res i ueres
L’estudi de la pintura gòtica mallorquina des d’una òptica estatal ve donat per dos historiadors de
l’art. En primer lloc, a l’any 1930 destaca Chandler R. Post, qui a través dels seus tretze volums de
l’obra A History of Spanish Painting1 realitzà un important estudi a la pintura de l’època que es
troba a Mallorca. En segon lloc, Josep Gudiol dedicà un tom a la pintura gòtica dins l’enciclopèdia
Ars Hispanie, 2 a la qual fa referència a la pintura gòtica mallorquina.
1. Chandler Rathfon Post: A History of Spanish Painting, New York, Harvard University Press, Kraus Reprint Co., 1970 [1930].
2. Josep Gudiol Ricard: “Pintura gótica”, Ars Hispaniae, vol. IX, Madrid, 1955.
182
L’ART GÒTIC A INCA. LA PINTURA
Més endavant, el 1962, Marcel Durliat publicà la seva tesi doctoral L’art dans le Royaume de Majorque. 3
En ella va escriure un capítol sobre la pintura gòtica a les terres de l’antiga Corona de Mallorca.
Referit a l’illa de Mallorca, destaca el treball de G. Rosselló, A. Alomar i F. Sánchez al catàleg de
l’exposició Pintura gótica mallorquina,4 duita a terme a la Fundación March de Madrid el 1965.
L’any 1968 Santiago Sebastián publicà un article sobre “La iconografía de Ramon Llull en los siglos
XIV-XV”. 5
Un dels historiadors que més ha destacat en el camp de l’estudi de la pintura gòtica mallorquina és
sens dubte Gabriel Llompart Moragues, de qui cal ressaltar diversos treballs, entre els quals sobresurt la seva gran obra que tracta la pintura medieval mallorquina. 6
A la vegada, cal mencionar l’edició d’alguns catàlegs d’exposicions sobre pintura gòtica en l’àmbit
mallorquí en general que s’han publicat en els darrers anys,7 així com també d’altres d’àmbit local
inquer. 8
Per altra banda, la doctora Tina Sabater Rebassa dedicà la seva tesi a l’estudi de la pintura mallorquina del segle XV.9 Sabater també destaca per la publicació de tota una sèrie d’articles a diverses
revistes d’art, a més de la realització d’un altre llibre dedicat a la pintura gòtica damunt taula.10
La també historiadora de l’art i actual directora del Museu de Mallorca Joana Maria Palou té
publicat tot un seguit d’articles referits al tema que ens ocupa.11
Finalment, de caire local, cal remarcar l’estudi realitzat per Bartomeu Martínez sobre la taula
rta t tre a
gràfic s re dita e a
gòtica de Santa Maria d’Inca,12 ue c stituei u i
Aquest estat de la qüestió recull tan sols els treballs més importants que s’han realitzat per a l’estudi
de la pintura gòtica mallorquina, i malgrat que no han estat contemplats en la seva totalitat, queda
ben palesa la dedicació que s’ha tengut sobre aquest llenguatge artístic.
3. La pintura gòtica a Inca
A dia d’avui, els inquers podem gaudir d’un important patrimoni pictòric medieval format per set
peces, que com ja hem dit es guarden a diferents llocs entre Inca i Palma. A Inca es conserven un
total de quatre obres, una taula a l’església parroquial de Santa Maria la Major i tres obres més al
Museu del monestir de monges jerònimes de Sant Bartomeu. En el cas de Palma, dues peces,
concretament una taula i un reliquiari, es conserven al Museu Diocesà i la una tercera obra es
conserva al Museu de Mallorca.
3. Marcel Durliat: L’art dans le Royaume de Majorque. Les débuts de l’art gothique en Roussillon, en Cerdagne et
aux Baléares, Toulouse, Privat, éditeur, 1962.
4. G. Rosselló Bordoy, A. Alomar, F. Sánchez Cuenca: Pintura gótica mallorquina {Catàleg d’exposició}, Madrid, 1965.
5. Santiago Sebastián: “La iconografía de Ramón Llull en los siglos XIV-XV”, Mayurqa I, 1968, p. 25-62.
6. Gabriel Llompart: La pintura medieval mallorquina. Su entorno cultural y su iconografía, 4 toms, Palma, Luis
Ripoll, editor, 1978-1980.
7. Gabriel Llompart, Joana Maria Palou: Nostra Dona Sta. Maria dins l’art mallorquí {Catàleg d’exposició}, Palma,
1988; A.D.: Mallorca gòtica {Catàleg d’exposició}, Palma, Govern balear. Conselleria d’Educació, Cultura i Esports;
Barcelona, Museu Nacional d’Art de Catalunya, 1998;
8. A.D.: Santa Maria a Inca. L’art marià inquer. XXV Aniversari de la Coronació Pontifícia de Santa Maria la Major
{Catàleg d’exposició}, Inca, 1992; Pere-Joan Llabrés (edició): Els sants a l’art d’Inca {Catàleg d’exposició}, Inca, 2001.
9. Tina Sabater: La Pintura Mallorquina del segle XV, Palma, Edicions UIB, Consell de Mallorca, 2002.
10. Tina Sabater: L’art gòtic a Mallorca. Pintura damunt taula (1390-1520), Palma, Lleonard Muntaner, Editor, 2007.
11. Joana Maria Palou: “Between land and sea: Art and Artists in the Kingdom of Majorca”, Terramare. Miquel
Barceló {Catàleg d’exposició}, Actes Sud, Avignon, 2010, p. 125-129.
12. Bartomeu Martínez Oliver: Joan Daurer i la Taula gòtica de Santa Maria d’Inca 1373. Lleonard Muntaner, Editor,
Palma, 2006.
183
XVI JORNADES D’ESTUDIS LOCALS D’INCA
3.1. Taula de Santa Maria d’Inca
Cal tenir en compte que la devoció més important del cristianisme i que destaca per damunt
d’altres és la referida a la Mare de Déu. Per això mateix la seva representació sol ser molt nombrosa
i en el cas de la pintura. Maria se sol representar estant dempeus o també asseguda en un tron i, en
ambdós casos, apareix sempre sostenint l’Infant Jesús en braços. En aquesta taula ens trobam,
doncs, davant el primer tipus de representació, el de la Mare de Déu dreta i el Nin Jesús als seus
braços.
Fig. 1. Santa Maria d’Inca
(Arxiu Cabrer-Llull)
La taula de Santa Maria d’Inca es troba guardada a un mur lateral de la capella de Sant Blai de l’església
parroquial inquera de Santa Maria la Major. Es tracta d’una obra que fou realitzada pel pintor mallorquí Joan Daurer i constitueix la primera taula gòtica signada i datada que es conserva a Mallorca.
Joan Daurer fou un pintor que apareix documentat entre 1348 i 1407, i tenia el seu taller a prop del
convent de Sant Domingo de Palma. A dia d’avui tan sols es conserven dues taules seves, Santa
Maria d’Inca i la Coronació de la Mare de Déu. Malgrat això, sabem que fou autor d’un bon
nombre de retaules per a diverses esglésies de l’illa.
Gabriel Llompart destaca que Gudiol subratlli la possible formació catalana de Daurer, a més de fer
notar l’encara pervivència de la línia per damunt el dibuix. Això dóna unitat a les seves obres, tot i
ue
te e u a gra fi esa d esti 13
Aquesta obra estudiada mostra la Mare de Déu dempeus que sosté al seu braç esquerre l’Infant Jesús
i a ra i erei a
a à dreta u ce E i agua ta a
es dues a s u a fi act ria ue
porta inscrit “Ego sum lux mundi” ( Jo sóc la llum del món). Tant Maria com el Nin vesteixen
túniques molt riques de brocat vermell i daurat. Pel que fa a la vestimenta de la Verge, porta un
mantell blau que està folrat de pell que està subjectat sobre el pit mitjançant una fíbula encastada
amb pedres de colors. Tant el cap de la Mare de Déu com el de Jesús apareixen coberts per un
nimbus. Al nimbus de l’Infant s’observa una creu vermella, en canvi, el nimbus de Maria es
13. Gabriel Llompart: La pintura gótica en Mallorca, La Foradada, Palma de Mallorca, José J. de Olañeta, Editor,
1999, 21.
184
L’ART GÒTIC A INCA. LA PINTURA
completa amb una corona reial que està incrustada amb pedres.
El fons de la taula és daurat i adomassat als costats. Destaca a la part inferior de la taula, tot just sota
els peus de la Verge, la representació de quatre escuts. Els dos centrals representen les armes d’Inca i
els dos laterals representen l’escut de la família del donant, i estan formats per un fons vermell amb un
lòbul daurat a l’interior del qual es representa un brot de mata a cadascun d’ells.14 Segons l’estudi
gràfic de art eu art e a a ia i a dria ser a r
t ra de
ra 15 Tot just
davall els escuts, apareix la signatura del pintor i la data de la realització de l’obra: “Joan Daurer m’a
pintade l’any MCCCLXXII”.
e
ser at a uesta tau a està datada de fi a de seg e
c creta e t de a
Es
tracta d’un tipus de pintura que fou la dominant a tot Europa durant el segle XIV i té els seus orígens
en la pintura italiana d’aquesta època, concretament en la pintura senesa, però alhora l’obra de Daurer
seguei u es autes ict ri ues i ue ciades er a tradici tresce tista ue esta c dificades i
r a it ades er estres ca s eg s art e a i u cia de rece t es a dei ar se tir a
força a la Corona d’Aragó i sobretot al Regne de Mallorca i al Principat de Catalunya, ja que ambdós
territoris mantenien forts contactes comercials i polítics amb la república italiana de Siena.16
Molt probablement, aquesta taula, que en el passat presidí la nostra parroquial, és la taula central del
retau e a r de te
e ue degu te ir a r a d u tr tic i ue cu à e seu c fi s a seg e
XVIII. En aquest moment, el segon temple medieval inquer de Santa Maria fou substituït per l’actual
fàbrica barroca, per a la qual es construí l’actual retaule, el centre del qual és presidit per la imatge
escultòrica, també gòtica, feta per Joan de Sant Joan aproximadament l’any 1400.
La taula de Santa Maria fou restaurada l’any 1884 per la Societat Arqueològica Lul·liana i devers el
1950 per Arturo Cividini.
3.2. Taula de la Coronació de la Mare de Déu
Del mateix autor de l’anterior, Joan Daurer, i procedent de la parròquia de Santa Maria la Major
Fig. 2. Coronació de la Verge
(Arxiu Cabrer-Llull)
14. Gabriel Llompart, C.R.: La pintura medieval mallorquina. Su entorno cultural y su iconografía, tom tercer, Luis
Ripoll, editor, Palma, 1978, 33.
15. Bartomeu Martínez Oliver: Joan Daurer i la taula gòtica de Santa Maria d’Inca 1373, Palma, Lleonard Muntaner,
Editor, 2006, 51.
16. Bartomeu Martínez Oliver: Joan Daurer i la..., 51
185
XVI JORNADES D’ESTUDIS LOCALS D’INCA
d’Inca, es conserva al Museu Diocesà de Mallorca la taula de la Coronació de la Mare de Déu.
Si per una banda ja esmentaven la importància que tengué la devoció cap a la Verge Maria i la gran
quantitat de representacions que se’n feren, tant en escultura com en pintura, dins la temàtica
mariana sobresurten per damunt d’altres tres grans representacions: l’Anunciació, l’Assumpció i la
Coronació.
En el cas que ens ocupa, es tracta de la representació d’una Coronació de la Mare de Déu. Segons
Llompart aquesta temàtica, tot i que durant l’edat mitjana la societat estava fortament marcada per
la monarquia, fou un tema més aviat poc representat.17
La primera atribució d’aquesta obra vengué de la mà de Chandler Post, ja que quan estudià l’obra
hi trobà evidents similituds tant en els tipus i el caràcter més audaç, com també en el dibuix, que
tot plegat s’assembla molt a les qualitats revelades per Daurer a la taula de Santa Maria d’Inca. Així,
Post en destaca la rudesa en la manera de fer i els paral·lelismes estilístics, remarcant el rostre de la
erge de ua afir a ue s u a erita e r ica de ti us i uer a atei a ada taci ecu iar
de l’ull a la senesa, el mateix nas estret i en punta, així com la boca idèntica i la mateixa posició de
tres uarts de r stre i s i t t
st
du ta de a i u cia cata a a e ue a a a c
sici
Afir a ue re r duei a
r aci de errer assa a
estir de edra es de arce a 18
Pere Berseran, en un article de 1998, està totalment d’acord amb Post en el fet que les coincidències
ic
gràfi ues de a
r aci de aurer es tr e a esce a de edra es A dues re rese tacions comparteixen el gest de coronar amb els dos braços estesos així com també el gest per part
de Maria amb els braços encreuats i l’acabament del tron en forma de triangle, a més de la presència
d’àngels músics envoltant els personatges principals. Per altra banda, Berseran també recorda el
a te a e t de sa A c
ua a u ta a sig ificati a se
a a ue i a e tre a stra
r nació i el retaule de Rubió, a més d’assenyalar igualment les coincidències estilístiques i tipològiques amb el retaule de Santa Aina de l’Almudaina, dissortadament perdut de forma parcial. Per tot
això, es fa evident que la taula conservada al Museu Nacional d'Arte Antica de Lisboa presenta
nombrosos elements que foren adoptats per Daurer, i així s’arriba a la conclusió que el retaule de
Santa Aina fou imitat pel pintor mallorquí tant en la taula de Santa Maria d’Inca com també en la
taula de la Coronació de la Mare de Déu.19
Malgrat tot, cal reconèixer que l’estil de Daurer és més planer i que a la seva pintura encara destaca molt
la importància de la línia per damunt el color. També cal tenir en compte que les obres del mallorquí
stre u cr atis e
s a iat se i i es figures ue re rese ta s resurte e seu cà
curt
ersera reca ca a r a e i u cia de a i tura r sse
esa ara e is e t ta e t acce tat
si tenim en compte que el comtat del Rosselló feia tan sols uns vint-i-cinc anys que havia format
part de la Corona de Mallorca i, per tant, els vincles econòmics, comercials, però també artístics
eren encara molt forts i presents. 20
A
ra de descriure
ra t t d u a e s fi a e a figura de esucrist ue a arei assegut e u
tron de factura gòtica. Del tron, en destaca la decoració mitjançat traceries, la forma triangular i
també els pinacles. Jesús apareix representat en el moment en què col·loca una corona reial (reina
del Cel) damunt el cap de la Mare de Déu, i ella apareix lleugerament inclinada. Tant el cap de
17. Gabriel Llompart, C.R.: La pintura medieval mallorquina. Su entorno cultural y su iconografía, tom segon,
Palma, Luis Ripoll, editor, 1978, 125.
18. Chandler Rathfon Post: A History of Spanish Painting, III, The Italo-gothic and International Styles, New York,
Harvard University Press, Kraus Reprint Co., 1970 [1930], 150.
19. Pere Berseran i Ramon: “Joan Daurer. Taula de la Coronació de la Mare de Déu”, Mallorca gòtica {Catàleg
d’exposició}, Palma, Govern balear. Conselleria d’Educació Cultura i Esports; Barcelona, Museu Nacional d’Art de
Catalunya, 1998, 149.
20. Pere Berseran i Ramon: “Joan Daurer. Taula de…”, 150.
186
L’ART GÒTIC A INCA. LA PINTURA
Jesucrist com també el de la Verge estan tocats per un nimbus de fons daurat, però que en el cas del
fi de u està creuat e er e
a
ser ar er a tra a da e s rics estits de s d s ers atges
La Verge Maria apareix abillada amb un mantell blau que li cobreix el cap, que està envoltat d’un
rivet daurat, i una lleugera obertura li deixa veure la túnica daurada que porta davall. Pel que fa a
Jesús, du una túnica de brocat malva i daurat sobre la qual es distingeix una mantell vermell voltat
d’un rivet daurat i el revés verd. Tant a damunt del frontó triangular del tron com per sota els peus
dels personatges apareixen representats tota una sèrie de querubins. A banda i banda del respatller
del tron hi ha àngels adoradors que contemplen l’escena. Finalment, a la part inferior dels personatges, es representen tres àngels músics per banda. La Coronació de Daurer és, segons Xavier
Carbonell, el primer dels dos exemples conservats en pintura medieval mallorquina, en el qual
apareixen àngels músics amb instruments que lloen el tercer acte de l’Assumpció de Maria. Carboe rec ei t ts e s i stru e ts i e s diu ue e s à ge s de a dreta rte e d e aut e sa teri
i la viola de braç sonada amb arc, mentre que els àngels de l’esquerra duen el pandero amb sonalls,
el llaüt i l’orgue de coll. 21
A uesta tau a es tr à er casua itat a es darreries de seg e
i fi s a ue
e t s a ia et
servir com a porta per a un magatzem de la nostra parròquia. El 1881 fou dipositada al Museu
Arqueològic Lul·lià de la Sapiència, fou restaurada per Arturo Cividini entre 1962 i 1965 i al taller
de restauració del bisbat l’any 2008.
Tradicionalment aquesta obra atribuïda a Daurer havia estat datada d’entre 1365 i 1380, però les
darreres i estigaci s a res ecte i a c fir aci de a r ced cia i uera a te a e et ue a
taula formava part del retaule medieval dedicat a Santa Maria d’Inca i que, per tant, la seva datació
correcta seria la de 1373. A més a més, per mor de la temàtica mariana de la Coronació, com també
per les mides de la peça en relació amb la taula central, tot indica que molt probablement estaríem
davant el coronament del carrer principal del retaule inquer. 22
3.3. Taula de Sant Jordi
La taula de Sant Jordi és una obra atribuïda a Francesc Comes, que prové del convent de Sant
Fig. 3. Sant Jordi i el drac
(Arxiu Museu de Mallorca)
21. Xavier Carbonell: La imatge de la música en les Illes Balears, Palma de Mallorca, José J. de Olañeta, Editor, 2004, 27.
22. Autors diversos: La col·lecció de pintura del Museu Diocesà de Mallorca, Palma, Consell de Mallorca, 2010, 26.
187
XVI JORNADES D’ESTUDIS LOCALS D’INCA
Francesc d’Inca i que actualment es conserva al Museu de Mallorca. Està datada devers el 1410.
Francesc Comes és un pintor que està documentat a Mallorca entre els anys 1390 i 1415. La seva
i
rtà cia recau ue s i tr duct r a a stra i a a fi a de seg e
de a i tura g tica
internacional. Comes, que era mallorquí, féu el seu aprenentatge a València i estigué en contacte
a
e cerc e de s erra er ai
atei a
ra de
es es a e ide t afi itat esti stica a
a
pintura d’aquest taller. A més de l’obra que aquí ens ocupa, en trobam d’altres que li han estat
atribuïdes tant a Mallorca com a Eivissa.
E u ri er
e t a uesta tau a u estudiada er st ue
ide tificà aut r c
ra cesc
Comes i l’atribuí al “mestre d’Inca”. Posteriorment l’obra fou estudiada per Josep Gudiol, però no
ufi sa
i gràcies a a restauraci duita a ter e er Artur
i idi i de a tau a de a ad r
de a ta Eu à ia de a a sig ada er
es ue Gui e
sse
rd e a ide tificar
aut r a causa de es e ide ts se
a ces ic
gràfi ues i esti sti ues e tre es dues res
a a tra üesti a res ecte d a uesta tau a t a eure a
e et ue a gu s ist riad rs afir e
que, abans d’estar al nostre convent de frares menors, aquesta peça havia format part del retaule
major de l’església de l’hospital de Sineu dedicada a Sant Jordi. Malgrat això, els diferents historiad rs de art es ecia it ats e i tura d
ca edie a afir e
ue a se a r ced cia s e
convent franciscà inquer. Així ens ho diuen l’historiador de l’art Chandler Post, l’erudit Gabriel
Llompart, la doctora Tina Sabater o la directora del Museu de Mallorca Joana Maria Palou. Tot i
ai
i a e t c su tat a i i grafia e iste t s re a ca e a de a t rdi de i eu t t aria
pensar que la procedència sineuera seria tan sols una suposició arran d’una acta dels jurats i consellers de Sineu, datada de 15 de novembre de 1565. L'acta esmenta una antiga pintura dedicada a
sa t rdi i ue e a ue
e t s ide tificà a
a tau a de ra cesc
es 23 Ara bé, no s’ha
tr at fi s a dia d a ui ca re er cia d cu e ta ue c fir i a uesta i tesi e cara ue s cert
ue Ga rie
art afir a ue a
a arei d cu e tat c
a ciutadà a r u a a
24 Tot i aquesta darrera dada i tenint en compte que això no documenta en cap
parròquia de Sineu.
moment la realització d’una taula per a la capella de Sant Jordi, nosaltres també descartam aquesta
possibilitat.
Com ja hem apuntat anteriorment, la taula de Sant Jordi pertany a la pintura gòtica internacional
que es dóna entre 1380-90 i el 1450 aproximadament, i rep aquest nom pel fet que tota l’Europa
d’aquella època adoptà aquest mateix tipus de pintura. Sorgí a cavall entre França (Borgonya),
Bohèmia i el nord d’Itàlia, i acaba essent una fusió de la pintura francesa i italiana, de la qual els
trets
s caracter stics s
a ri uesa cr àtica es
ies gràci s ue ts ai c
u
s
s
racional i per tant avançat de la perspectiva. En el cas de l’obra de Comes, sí que cal observar que
a uest i t r r
ga es caracter sti ues r ies tresce tistes ai
s es figures a arei e
representades amb un eix vertical i els peus semblen garres, però en canvi, sí que dóna un nou
tractament a la vestimenta.
En aquest cas, sant Jordi apareix damunt un cavall blanc en el moment en què clava la seva llança
al drac. Tant a la seva cuirassa com a l’escut que porta, hi apareix representada una creu vermella.
Al voltant del cap, hi ha un nimbus daurat representat amb la inscripció “Sant Jordi, cavaller de
u
er ta t a u ar a de a re rese taci ic
gràfica de sa t rdi u de s tres sa ts
23. Bartomeu Mulet Ramis: La capitalitat de Sineu: segles XIII-XIV, Sineu, Ajuntament de Sineu, 1994, 306-307.
24. Gabriel Llompart: La pintura gótica en Mallorca. La Foradada, Palma de Mallorca, José J. de Olañeta, Editor, 1999, 27
188
L’ART GÒTIC A INCA. LA PINTURA
cavallers juntament amb sant Martí i sant Sebastià. En diferents llocs de la representació del sant hi
ha un paisatge format per diversos boscos i un terreny de rocam muntanyós. Al fons de la representació s’aixequen dues arquitectures de les quals sobresurten les torres emmerletades. A l’arquitectura més propera, cal observar-hi tres personatges que contemplen l’escena. Per altra banda, la
princesa es troba a l’esquerra de la composició i apareix en gest de fer oració. També cal remarcar
molt el luxe de les vestimentes i el gran ús que es fa dels daurats.
A
re er cia a a uesta ra de
es i a a ater
ser a a i u cia de a i iatura
parisenca en els motius dels personatges guaitant entre els merlets de la ciutat emmurallada i,
també, amb el gest de la princesa fent oració. 25
3.4. Pere Terrencs al monestir de Sant Bartomeu
Al Museu del monestir de Sant Bartomeu d’Inca es guarden dues obres que han estat atribuïdes al
i t r edie a ere erre cs A dues esta datades de fi a de seg e
i se
a ue serie
les taules laterals d’un retaule dedicat a la Mare de Déu.
Pere Terrencs fou un pintor de formació valenciana que estigué actiu entre 1479 i 1528, i la seva
ra s adscriu di s e c rre t de i tura g tica is a
a e ca a e
ue a iure a a a a
artir de
i ue e
u
e at i t r ficia de a
i ersitat de a rca es res
conservades a Inca i també al convent de Santa Clara de Palma posen de manifest el gran talent i
a
a ca acitat ue sse a erre cs er dur a ter e e seu fici a a dir ue a
s de retau es
rea it à i iatures i fi s i t t e es rea it aci s ict ri ues de gra
r at e s resu tats ti guts
eren esplèndids i sensacionals.
Aquest tipus de pintura es dóna a Mallorca a partir de la segona meitat del segle XV i al principi
del segle XVI, i els trets més destacats són el gran realisme a les representacions, la profusió de
detalls, l’ús de la nova tècnica de pintura a l’oli, un cromatisme molt viu i intens, els fons daurats,
però també la introducció d’arquitectures i del paisatge, a més de la utilització de la perspectiva
lineal i el bon tractament dels plecs de la roba. La pintura d’aquesta època té el seu origen a Flandes.
Quan l’estil arriba a la Corona d’Aragó, observam que per representar les nostres ciutats mediterrànies adopta els trets arquitectònics nòrdics. Un clar exemple és la taula de Sant Jordi de Pere
Niçard, en la qual es representa la Ciutat de Mallorca amb arquitectures més pròpies de les terres
a e ues
L’obra de Terrencs conservada i exposada al Museu del cenobi inquer de l’orde de Sant Jeroni està
formada per dues taules: la primera taula dedicada a sant Joaquim i santa Aina i l’Anunciació, i la segona
dedicada a la Visitació i el Naixement de Jesús. Tot i que actualment aquestes dues peces es troben a
Inca, sembla que no foren encarregades pel nostre monestir. S’ha de tenir en compte que la data de
fundació del monestir de Sant Bartomeu fou el 1534, quatre anys després que les monges jerònimes
provinents de Santa Elisabet de Palma s’haguessin establert al puig de Santa Magdalena d’Inca. Així,
Tina Sabater no dubta que la fundació del monestir d’Inca és molt tardana per a la cronologia del
pintor, cosa que fa pensar que aquest retaule fou realitzat per al convent ciutadà i que posteriorment fou
d at a
estir d ca u a egada ue es u dà i s esta defi iti a e t al Serral. 26
25. Tina Sabater: L’art gòtic a Mallorca. Pintura damunt taula(1390-1520), Palma, Lleonard Muntaner, Editor, 2007, 21.
26.Tina Sabater: L’art gòtic a Mallorca. Pintura sobre..., 68
189
XVI JORNADES D’ESTUDIS LOCALS D’INCA
3.4.1. Taula de Sant Joaquim i santa Anna, i l’Anunciació
En aquesta taula es representen els pares de la Mare de Déu a la Porta Àuria. En destaca l’abraçada
dels dos personatges, així com l’àngel que volant per damunt els seus caps uneix els dos nimbus. Els
personatges apareixen abillats amb riques vestimentes, en què es fa patent el tractament de les robes
propi d’aquest corrent pictòric. Al sòl destaca la representació de rajoles combinant els colors verd
i vermell, i s’hi manifesta la preocupació per aconseguir la perspectiva. La paleta cromàtica de les
robes també és molt intensa i el fons és daurat.
Per altra banda, a l’àtic de la taula es representa l’Anunciació. De l’escena, també en destaquen les
riques vestimentes que duen l’arcàngel Gabriel i la Verge Maria, així com són tractades. La paleta
de colors és molt viva i s’hi observa una gran profusió en els detalls. Els dos protagonistes estan
representats a l’interior d’una arquitectura que mostra una obertura a través de la qual es veu un
paisatge al fons. Maria llegeix un llibre obert en el moment en què l’àngel, agenollat, li fa arribar
el missatge en una cartel·la que resa: "Ave Maria plena, Dominus tecum".
3.4.2. Taula de la Visitació i el Naixement de Jesús
A la part inferior d’aquesta taula hi ha representat l’episodi de la Visitació de Maria a santa Elisabet.
Una vegada més, hi destaca la rica i intensa paleta cromàtica i el tractament de les riques vestimentes. Maria vesteix una túnica vermella i porta un mantell malva, mentre que santa Elisabet va
vestida amb una túnica vermella i tocada amb un mantell verd. Ambdós personatges estan
representats al moment precís en què mantenen una sacra conversazione. Sota els seus peus es deixa
veure el sòl format per rajoles bicolors.
A l’àtic de la taula es representa el Naixement de l’Infant Jesús, que té lloc a l’exterior. Al fons de la
composició, hi destaca la representació d’una arquitectura en estat ruïnós formada per una casa i
per algunes arcades, mentre que a la dreta es deixa veure un paisatge. A més dels personatges propis
d’aquesta escena, Josep, Maria i l’Infant, també apareixen representats tres àngels que adoren el Fill
de Déu. Una vegada més cal ressaltar l’intens cromatisme i la riquesa i tractament de les robes dels
personatges, excepte el Nounat, que apareix nuu i recolzat sobre el mantell de la Verge.
Fig. 4. Sant Joaquim i santa Anna, i l’Anunciació
(Arxiu Cabrer-Llull)
Fig. 5. La Visitació i el Naixement de Jesús
(Arxiu Cabrer-Llull)
190
L’ART GÒTIC A INCA. LA PINTURA
3.5. Taules dels àngels adoradors
Es tracta de dues taules en què es representen una sèrie d’àngels en actitud d’adorar i que foren
trobades l’any 1999. Una vegada restaurades foren dipositades al Museu del monestir de Sant
Bartomeu d’Inca.
Aquestes dues taules pertanyien a dos costats de la fornícula central d’un retaule, ara per ara sembla
ue erdut es r s d esser estudiats re datats de fi a de seg e
ri ci i de
i a
Sabater, a la seva tesi doctoral, diu que es tracta d’una obra d’autor anònim, però seguidor de Joan
es e ue a a es fis
ies a tracta e t de s ca e s a a c figuraci i a a
icr ia de es
ales, tenen semblances estilístiques amb els àngels pintats per Desí al retaule de Sant Francesc i al
plafó decorat de Santa Clara, tot i que els àngels inquers es tradueixen en clau menor. 27
E s ri ci a s trets de a i tura a e ca e a uesta ra se situe a tracta e t de s ecs i ta
a la viva paleta cromàtica, elements que ajuden a consignar la seva datació.
Fig. 6. Àngels adoradors
(Arxiu Guillem Reus)
Fig. 7. Reliquiari del Baró de Dolors
(Arxiu Guillem Reus)
3.6. Reliquiari del Baró de Dolors entre la Verge i sant Joan
A uest re i uiari s u a e a g tica a
i a datada de fi a de seg e
i ue r cedei de a
parròquia de Santa Maria la Major, tot i que actualment es conserva al Museu Diocesà de Mallorca.
La peça en qüestió té forma de petit retaule acabat de forma triangular, al centre del qual es troba
el reliquiari pròpiament dit: un cercle de fons blau, dividit en diferents parts, a cada una de les quals
es guarda una relíquia. A cada angle del petit retaule hi ha representats diferents sants. Així doncs,
a la part inferior s’observen sant Pau i sant Pere, i a la part superior apareix sant Joan Evangelista i
la Mare de Déu. Finalment, en el frontó triangular de la peça es mostra la Pietat del Senyor amb
sant Joan i la Verge Maria a cada costat amb el sepulcre. En aquest cas els personatges estan
representats de mig cos. En general, cal ressaltar la intensitat de la paleta cromàtica. I pel que fa als
personatges representats, destacaríem el tractament i la riquesa de les robes, trets propis de la pintura gòtica d’aquesta època. El fons és daurat.
27. Tina Sabater: La pintura mallorquina del segle XV, Palma, Edicions UIB, Consell de Mallorca, 2002, 394.
191
XVI JORNADES D’ESTUDIS LOCALS D’INCA
4. Conclusions
Aquest article reuneix totes les peces que formen el conjunt pictòric medieval inquer, que està
compost per un total de sis taules que altre temps formaren part de diferents retaules gòtics que
dissortadament no han estat conservats en la seva integritat i també per un reliquiari. El patrimoni
moble que a dia d’avui es conserva entre Inca i Palma constitueix una mostra de pintura gòtica. A
més, posa de manifest que, tenint en compte el patrimoni pictòric que s'ha preservat, el major
nombre d’obres són representacions de temàtica mariana.
A
sa
s a ca te i e ri i egi de der afir ar ue a erga a tau a g tica sig ada i
datada més antiga de l’illa, Santa Maria d’Inca de Joan Daurer. Així també podem gaudir d’una
altra obra, la taula de Sant Jordi de Francesc Comes, el pintor de la qual va ser l’introductor del
llenguatge gòtic internacional a Mallorca, sense oblidar les dues taules de Pere Terrencs. Pere
erre cs a
es i A s eda s e s tres i t rs ue c s idare a i tura is a
amenca a Mallorca.
Bibliografia
Autors diversos: Gran enciclopèdia de la pintura i l’escultura a les Balears, volums 1-4, Promomallorca,
Palma, 1996.
Autors diversos: La col·lecció de pintura del Museu Diocesà de Mallorca. Consell de Mallorca
{Catàleg d’exposició}, Palma, 2010.
Pere Berseran i Ramon: “Joan Daurer. Taula de la Coronació de la Mare de Déu”, Mallorca gòtica,
Palma, Govern balear, Conselleria d’Educació, Cultura i Esports; Barcelona, Museu Nacional
d’Art de Catalunya {Catàleg d’exposició}, 1998.
Guillermo Rosselló Bordoy, Antonio Alomar, Felipe Sánchez Cuenca: Pintura gótica mallorquina
{Catálogo de exposición}, Madrid, Fundación Juan March, 1965.
Marcel Durliat: L’art dans le royaume de Majorque: les débuts de l’art gothique en Roussillon, en
Cerdagne et aux Baléares. Privat éditeur, Toulouse, 1962.
Pere-Joan Llabrés i Martorell, Gabriel Llompart, Joana M. Palou: Santa Maria a Inca. L’art marià
inquer. XXV Aniversari de la Coronació Pontifícia de Santa Maria la Major {Catàleg d’exposició},
Inca, 1992.
Pere-Joan Llabrés i Martorell (edició): Els sants a l’art d’Inca {Catàleg d’exposició}, Inca, 2001.
Gabriel Llompart: La pintura medie val mallorquina. Su entorno cultural y su iconografía,
4 tomos, Palma, Luis Ripoll, editor, 1978.
Gabriel Llompart, Joana Maria Palou, Eucharistia. Art eucarístic {Catàleg d’exposició}, Palma,
Govern balear, 1993.
G abr iel L lompa r t : L a p i n t u ra gó t i c a e n Ma llo rc a , L a For ad ad a , Pa l m a de M a l lorc a ,
José J. de Olañeta, Editor, 1999.
Joana M. Palou, Gabriel Llompart: Nostra Dona Santa Maria dins l’art mallorquí. Palma,
Conselleria d’Educació i Cultura {Catàleg d’exposició}, 1988.
Joana Maria Palou: “Between land and sea: Art and Artists in the Kingdom of Majorca”,
Terra Mare. Miquel Barceló {Exhibition catalogue}, Actes Sud, Avignon, 2010.
Bartomeu Martínez Oliver: Joan Daurer i la Taula gòtica de Santa Maria d’Inca 1373, Palma,
Lleonard Muntaner, Editor, 2006.
192
L’ART GÒTIC A INCA. LA PINTURA
Chandler Rathfon Post: A History of Spanish Painting, New York, Harvard University Press, Kraus
Reprint Co., 1970 [1930].
Tina Sabater: La pintura mallorquina del segle XV, Palma, Edicions UIB, Consell de Mallorca, 2002.
Tina Sabater: L’art gòtic a Mallorca. Pintura damunt taula (1390-1520), Palma, Lleonard Muntaner,
Editor, 2007.
Santiago Sebastián, “Arte”, Baleares, Madrid, Fundación Juan March, Editorial Noguer, 1974.
Agraïments
El meu sincer i sentit agraïment a la parròquia de Santa Maria la Major i al monestir de Sant
a dis
i i itat a
ra de rea it ar es t grafies de es res
Bartomeu d ca er a se a
estudiades. A Joana Maria Palou, directora del Museu de Mallorca, bona professora i millor amiga
e a er a er e cedit a t grafia de a tau a de a t rdi i e s seus se re
s c se s A
useu i cesà de a rca er a se a c rdia itat i aci itats er t grafiar es res a à e
sades.
A
eu
a ic i ue
ge a rer e seu desi teressat eri e t de seu ag fic ar iu
t gràfic A isca Este a i ie ec ac gràcies er a stra aci cia a
ra de c rregir e s
te t s i fi a e t u agrair ta
a a
se
gra c
a i ist riad r de art e s
seus consells i inestimable ajuda.
193
194
Les teules pintades a Inca,
una nova troballa
Magdalena Sastre Morro1 i Bernat J. Mateu-Morro2
1: llicenciada en Història, arqueòloga, membre d’Arqueouib, [email protected]
2: graduat en Història de l’Art, [email protected]
Paraules clau: patrimoni cultural, etnologia, art popular, teules pintades.
Resum. Fins entrat el segle XX l’arquitectura popular era el tipus de construcció més significativa i
predominant en el conjunt de Mallorca. En aquest àmbit, les teules pintades es convertiren en un element
destacat de dita arquitectura. Amb el pas del temps esdevenen una manifestació artística arrelada a l’illa
i constitueixen avui un element característic del nostre patrimoni cultural.
L’objectiu d’aquesta comunicació és documentar, posar en valor i donar a conèixer les teules pintades en
el cas d’Inca. Aquest treball ve motivat principalment a partir d’una nova troballa de teules, la primera
realitzada a l’interior del nucli urbà.
Keywords: Cultural Heritage, Ethnology, folk art, painted tiles.
Abstract. Even into the twentieth century popular architecture was the most significant type of construction
and predominant in the whole of Mallorca. In this area, painted tiles, became a prominent element of this
architecture. With the passage of time become an art form rooted on the island and now constitute a
characteristic element of our cultural heritage.
The purpose of this communication is to document, highlight and publicize painted tiles in the case of
Inca. This work is motivated primarily from a new discovery tiles, first performed inside the town.
195
XVI JORNADES D’ESTUDIS LOCALS D’INCA
1. Introducció
La present comunicació sorgeix arran d’una troballa fortuïta que tengué lloc l’any passat a Inca i
en la qual sortí a la llum un grup de teules pintades. Presentam aquí un primer i breu estudi sobre
aquest conjunt, format per un total de trenta-sis peces.
Les teules pintades són un tema poc estudiat i del qual no hi ha gaires treballs a destacar que l’abordin de forma rigorosa i amb profunditat. Això es deu que la valorització de l’arquitectura popular,
així com del patrimoni etnològic, arriba de forma tardana i no assoleix el mateix reconeixement
que d’altres manifestacions artístiques o arquitectòniques.1
L’objectiu del present article és documentar aquest nou cas aparegut de teules pintades a Inca, per tal
de c tri uir a seu c ei e e t a se a sada e a r i re e i ar s re a se a r tecci i gesti
2. Les teules pintades a Mallorca
Abans d’endinsar-nos en el conjunt de teules recuperades a Inca, consideram oportú introduir un
marc general sobre la realitat de les teules pintades a Mallorca, per contextualitzar i situar com cal
l’exemple inquer.
2.1. Notes històriques
Les teules pintades són una manifestació artística que aporta caràcter i identitat a l’arquitectura
popular mallorquina. Malgrat el seu interès, es desconeix amb exactitud el seu origen cronològic i
ge gràfic
a d cu e tat es teu es a artir de s e e
es c ser ats
recu erats E s ri ers
exemplars conservats daten del segle XVI, així i tot hi ha autors que apunten que aquesta seria una
manifestació apareguda amb anterioritat. Al llarg dels segles XVII i XVIII es produeix un auge i
c s idaci e ue a a a r ducci d a uestes eces ue erdurara fi s e e trat e seg e
2.2. Materials i procés d’elaboració
A nivell tècnic, es tracta de teules ceràmiques (també anomenada teula àrab), que són les mateixes
ue s uti it a e er a a c strucci
s a dir s a r fita u e e e t c structiu ue es c
ertei
en ornamental.
es teu es cu e e c r a e t de es a a es ue rga it ades a artir de fi eres su er sades
c figura e a s uci de a c r isa es i tures es dis se
er ta t a a art c ca a de a
teula, atès que aquesta és la que resta al descobert i es pot observar des del carrer. Així i tot, i de
forma molt puntual, en alguns casos també han aparegut pintures en teules de canal. En aquest
segon cas les pintures ocupen la cara convexa de la teula.
Les pintures de les teules es realitzaven en el mateix espai de la casa en la qual s’havien de disposar,
com si fossin una part més de l’obra. No s’elaboraven, per tant, a tallers o espais adequats o concebuts
per a la pintura.
1. Lluís Castaldo, "Les teules pintades, un patrimoni important", III Jornades d’Estudis Locals, Ajuntament, Sóller, 2009, 413-415.
196
LES TEULES PINTADES A INCA, UNA NOVA TROBALLA
En primer lloc, s’amarava una tercera part de la teula amb calç. Llavors a sobre d’aquesta capa
blanca, que servia de fons, s’aplicaven els motius amb un únic color vermellós creat a base de
mangra. En alguns casos es podia aplicar el color negre a partir de carbó picat. De forma més
excepcional poden incloure un tercer color. L’aplicació dels motius és bastant grollera i sol presentar un traç gruixut. Aquesta traça varia molt en funció de la mà. Eren obres col·lectives, és a dir,
participava un grup en la seva elaboració, per això no podem parlar d’autors coneguts i descartar
que es tracti de professionals. 2
2.3. Localització
A dia d’avui trobam a Mallorca un total de trenta-un municipis en els quals s’han conservat o bé
recu erat e e
es de teu es i tades s u
re sig ificatiu ue e s dria er e sar ue
a uestes ere rese ts a t ta a ge grafia de i a
Així i tot, les teules pintades es reparteixen en el conjunt de Mallorca d’una forma desigual. La seva
res cia
s a u da t es tr a e a serra de ra u ta a es ecia e t a a a de
er E
segon terme hem de recollir els municipis del Raiguer. 3
2.4. Iconografia
Els motius representats són molt diversos:4
• Inscripcions. Poden ser dates, noms propis, refranys, llinatges o frases religioses. Alhora una
i scri ci
t a ar i er e u a ica teu a
cu ar e a gu es d u a atei a fi ada
r es ge
tri ues
u de s
tius
s re üe ts
tius egeta s
ra s ruites
• Motius antropomorfs. Poden ser representacions aïllades d’homes i dones o bé recollir escenes
de a ida u tidia a E a gu s cas s ta
de a ar i er figures
rides
e a i a
• Embarcacions.
• Temàtica religiosa. En aquest cas també hem d’incloure les inscripcions de caràcter religiós.
El principal motiu representat són les creus.
• Temàtica astral.
• Heràldica. En aquest cas no es tracta tant de la representació d’un escut com sí dels emblemes o
elements heràldics d’aquest.
A uesta s s a e t u a c assificaci de s te es ue a arei e a es teu es i tades de r a
s
re üe t A ra
s u a c assificaci estricta ta cada a ue e
ts de cas s tr a e u a
mateixa teula la representació de dos o més d’aquests motius.
2.5. Simbologia
La falta de fonts documentals clares sobre el tema tractat ens impedeix conèixer amb exactitud
ui
u e seu sig ificat rigi a Ai i t t s a
r u at tres i tesis a res ecte
2. Clara Isabel Matheu Vaquer, La conservació de les teules pintades a Mallorca, el cas de Sóller, Universitat de les
Illes Balears, Palma, 2013, 33-34.
3. Jaume Coll Conesa. Sobre teules pintades, Institut d’Estudis Baleàrics, Palma, 1987, 16.
4. Jaume Coll Conesa. Sobre teules…, 21-25.
197
XVI JORNADES D’ESTUDIS LOCALS D’INCA
La primera explicació que es va donar entenia les teules pintades com un element únicament
decoratiu. En aquest cas les teules se situarien a cases popular –caracteritzades per la senzillesa i
austeritat decorativa– i serien una excusa o oportunitat per incloure decoració en uns espais
purament funcionals. Aquesta és una teoria gairebé descartada avui dia, després d’haver estat
su erada er es següe ts
Una altra interpretació donada a les teules pintades les presenta com una declaració de caràcter
estiu ue a iria igada a a c strucci de a casa e c cret e a fi a it aci de
ra E a uest
sentit les teules romanen com un testimoni de la dita celebració.
Així i tot, la teoria interpretativa de l’art de les teules pintades que té avui dia un major vigor és la
que entrega a aquests elements un aspecte de protecció de les teules cap a la casa. Es vinculen els temes
representats en elles, especialment els astrals i religiosos, al caràcter de devoció i superstició popular.5
Aquesta darrera teoria no invalida les dues anteriors, sinó que més aviat les complementa encertadament.
3. Les teules pintades: el cas inquer
ua t a es teu es i tades e e cas d ca a uestes
a arei e rec ides er a i i grafia
s
tradicional, ni tan sols per algunes de les obres més recents. Tot plegat ens fa veure que hi havia un
gra desc ei e e t i a ta d ate ci ca a uestes fi s a ta u t ue
e c ei e
fi s au s
anys– cap exemple.
En aquest sentit podem suposar que les grans transformacions que va patir la ciutat a les acaballes
del segle XIX i al llarg del segle XX, sumades a la falta de valoració d’aquest patrimoni, han fet que
molts d’aquests exemples hagin estat destruïts, transformats, traslladats o bé hagin quedat amagats.
i
es dia e te dre ue i auria agut teu es i tades a u ici i
se c ser a a ca
e e
e c egut fi s ue e
ra cesca ug res a d cu e tar e u ri er cas 6 situat en
un espai rural.
4. Una nova troballa
La troballa d’aquest conjunt de teules pintades dins el nucli urbà d’Inca està lligada a les obres de
reforma del Teatre Principal d’Inca. Per a aquesta reforma, el consistori inquer adquirí dues cases
u icades a c stat de e
e àtic edifici u a de situada a a ca t ada r ada e c de eatre i
art
etge i a tra a atei c de art
etge er ta de der e ecutar e
u r ecte de
re r a a ser dura t es uca e t d a uestes cases duit a ter e a
ua d u a a era
totalment fortuïta va sortir a la llum aquest conjunt de teules pintades.
a tr a a es a tificar a rea de u tura i Educaci de A u ta e t d ca e s t c ics de a
qual es van personar a l’obra i van iniciar les actuacions pertinents per a la salvaguarda d’aquest
conjunt. Es van recollir totes les teules que presentaven qualsevol tipus de decoració i es van
5. Clara Isabel Matheu Vaquer, La conservació de…, 24-25.
6. Francesca Tugores Truyols, "Teules pintades a Inca (Mallorca): un primer cas documentat", XIII Jornades
d’Estudis Loccals, Ajuntamament d’Inca, 2012, 252-263
198
LES TEULES PINTADES A INCA, UNA NOVA TROBALLA
emmagatzemar en una de les dependències de l’Ajuntament per tal que fossin avaluades per un
tècnic de patrimoni i poder establir un protocol d’actuació per a la seva conservació.
Es tracta d’un conjunt format per 36 teules pintades, les quals es troben en un estat de conservació
prou dolent, fruit de les concrecions dipositades en elles, a causa dels agents naturals que hi han
actuat al llarg del temps. Això és el que ha fet, en major o menor mesura, que aquestes teules passassin desapercebudes, ja que, a causa de la concreció que presenten, era impossible observar la seva
dec raci des de carrer E deficie t estat de c ser aci ue rese te e s a i edit er u a
lectura clara de la seva decoració, cosa que fa que aquest primer estudi sigui molt preliminar. Tot i
això, amb ell s’ha pogut extreure una informació prou important, que s’haurà de complementar
a
a i r aci ue es ugui treure de estudi ic
gràfic d a uest c u t de teu es u c
fi a it ades es tas ues de restauraci i c s idaci d a uestes
Les cases que varen ser objecte d’enrunament no estaven incloses dins el Catàleg d’elements
d’interès artístic, històric, ambiental i de patrimoni arquitectònic del municipi d’Inca, per tant no
estaven subjectes a cap tipus prescripció tècnica de caràcter patrimonial, que vetllàs per la protecció de possibles elements patrimonials que poguessin romandre ocults, fet que posa en evidència la
i eficàcia e
at ria de reser aci atri
ia de atà eg ige t a
stre u ici i as ecte
que tractarem més endavant.
4.1. El conjunt de teules
Com ja s’ha dit anteriorment, el dit conjunt està format per un total de 36 unitats en un estat de
c ser aci deficie t E a uest se tit a s a es e tat es causes de caràcter a ie ta c
a age t
provocador de l’aparició de concrecions a la part decorada de la teula. Però també cal esmentar que
les actuacions antròpiques produïdes durant la seva retirada han afectat de manera negativa en la
conservació d’aquest conjunt, ja que moltes d’elles es troben trencades i presenten una fractura fresca
(és a dir, recent), cosa que ha generat una pèrdua d’informació per a la realització del seu estudi.
Figura 1. Imatge en què es poden observar les concrecions que presenten les teules, provocades pels agents naturals
199
XVI JORNADES D’ESTUDIS LOCALS D’INCA
Pel que fa a materials i processos d’elaboració, hem pogut veure que segueixen el procediment
tradicional, al qual ja ens hem referit anteriorment. Es tracta de teules àrabs, de material ceràmic,
i que presenten la meitat inferior de la seva part còncava una capa de cal, damunt de la qual es va
aplicar la decoració a base de mangra, de tonalitat vermellosa.
Figura 2. Imatge en què es pot observar el trencament d’una teula, fruit d’una acció antròpica recent
La decoració representada a les teules empra la tècnica de dibuix sense perspectives, basada en la
realització de la línia dels contorns dels elements, a on els interiors d’alguns d’aquests es troben
acolorits del mateix color vermell.
ua t a a ic
grafia re rese tada a es dites teu es e de dir ue a ca d e es es a i esta u a
completa visió del motiu decoratiu per culpa del mal estat de conservació en què ens han arribat.
Del conjunt de 36 teules, només en 11 es poden intuir, de manera molt minsa, els motius iconogràfics re rese tats A t tes e es e s
tius dec ratius d i a ts s
e s ge
trics i a stractes
e at d u a de es teu es a
e u es re rese ta u a figura u a a a ua
de
associar a cap temàtica en concret.
Figura 3. Imatge i dibuix de la decoració de la teula 1
200
LES TEULES PINTADES A INCA, UNA NOVA TROBALLA
Figura 4. Imatge i dibuix de la decoració de la teula 2
Figura 5. Imatge i dibuix de la decoració de la teula 3
201
XVI JORNADES D’ESTUDIS LOCALS D’INCA
Figura 6. Imatge i dibuix de la decoració de la teula 4
Figura 7. Imatge i dibuix de la decoració de la teula 5
202
LES TEULES PINTADES A INCA, UNA NOVA TROBALLA
Figura 8. Imatge i dibuix de la decoració de la teula 6
Figura 9. Imatge i dibuix de la decoració de la teula 7
203
XVI JORNADES D’ESTUDIS LOCALS D’INCA
Figura 10. Imatge i dibuix de la decoració de la teula 8
Figura 11. Imatge i dibuix de la decoració de la teula 9
204
LES TEULES PINTADES A INCA, UNA NOVA TROBALLA
Figura 12. Imatge i dibuix de la decoració de la teula 10
Figura 13. Imatge i dibuix de la decoració de la teula 11
205
XVI JORNADES D’ESTUDIS LOCALS D’INCA
a i i grafia c su tada e ers a te àtica de es teu es i tades r
uasi t ta de s cas s
d cu e tats a a a de
er E a uests cas s es t eure c
a
u estudi ic
gràfic i de
tra at de di ui re rese tat igat a u estudi ist ric de edifici
es tr e u icades s a
ti gut u s resu tats cie t fics r u i
rta ts e ue a a s
ssi es aut rs cr
gies i
temàtiques representades.
En el nostre cas, com ja hem dit abans, el mal estat en què ens han arribat les teules no ens ha
er s rea it ar u
estudi ic
gràfic de a dec raci ue s i re rese ta a ue a i r aci
que ens ha arribat, mitjançant aquesta, és molt fragmentària perquè no tenim la totalitat del dibuix
representat en elles, i per tant és molt difícil fer-ne una bona interpretació així com també realitzar
un bon estudi de les tècniques de dibuix emprades i de les temàtiques més representades, per tal de
der dur a ter e u a a r i aci cr
gica d a uestes estudi de a te àtica ic
gràfica i
del traçat dels dibuixos que es representen en elles serà l’única manera de poder realitzar-hi una
aproximació cronològica, mitjançant la comparació d’aquestes amb altres col·leccions de teules, ja
ue e e e t ue dria c tri uir a fi ar u a cr
gia re ati a d a uest c u t edifici d
provenen, com ja hem dit abans va ser enderrocat fora realitzar cap tipus d’estudi previ que ens
ajudàs en la seva datació.
Tot i que no puguem establir una cronologia per a aquest conjunt de teules, la documentació
cart gràfica de e uci ur a a de u ici i d ca e s t a udar a fi ar u a cr
gia a r iada de edifici ass ciat a e es
A artic e fir at er A t i Gi ard u sa
a Estra
ert s i ra cesca ug res ru s
tes addici a s s re e à
de uc i ur à d ca de a
i s re e s tre a s de er i
de erard u icat a es XV Jornades d’Estudis Locals d’Inca, es fa una comparativa entre els plànols
de er i de erard de
i e de e astià a s de
E a uests es de eure es di ere ts
i etes ue c figura e e uc i ur à ai c
a gu s de s edificis e iste ts a
ca
Prenent com a referència el
convent de les jerònimes
de a t
art eu i e
carrer del mateix nom,
podem veure que a la zona
on actualment estava situat
edifici d
r
e
conjunt de teules pintades,
a c de
art
etge
figura
a arei a e
a ue a
ca u edifici
situat en aquest punt, que
possiblement es tracta del
atei edifici
ecte de
nostre estudi.
Figura 14. Situació de l’edifici enderrocat al c/ de Martí Metge (en verd). Font IDEIB
206
LES TEULES PINTADES A INCA, UNA NOVA TROBALLA
Figura 15. Plànols de Sebastià Sans 1808 i de Jeroni Berard 1790
e de te ir e c
te ue e ue a ui e dia c ei e c
a c de eatre data de ri ci i de
segle passat, quan es va realitzar l’obertura d’aquest carrer amb motiu de la construcció del nou
eatr de ca e
c sa ue es t a reciar e a d s a es
i e s fi a e es i atges de s à s de erard i a s figura
de
ser ar e tra scurs
de carrer de a t art eu i asse a at a
u a et a u edifici e iste t a ue a ui es c ei
c
carrer de art
etge
s
a c a
es tr a a situat edifici ue e s i teressa
er a
s a artic e d A t i Gi ard u sa i a Estra
ert s
à
de uc i ur à
d ca
te t ist ric i ge re ere ciaci
u icat a es XIII Jornades d’Estudis Locals
d’Inca de
es rea it a u a ge re ere ciaci de à
de a i a d ca de
s re a tra a
ur a a actua
a
es t eure er ecta e t ue edifici asse a at a s a teri rs à s de
erard i a s ueda situat ust a atei
c ue cu a a edifici d
r e e es teu es i tades
ecte de
stre estudi figura
7. Antoni Bujosa Ginard, Joan Estrany Bertos, Francesa Tugores Truyols, "Notes addicionals sobre el plànol del nucli
urbà d’Inca de l’any 1808 i sobre els treballs de Jeroni de Berard", XV Jornades d’Estudis Locals d’Inca, Ajuntament
d'Inca, 2012, 155.
207
XVI JORNADES D’ESTUDIS LOCALS D’INCA
Figura 16. Georeferenciació del mapa de 1808 i la trama urbana actual (2010)9 on s'assenyala l’edifici objecte del nostre estudi
t i a a ta de te s er rea it ar u a i estigaci
s r u da er ta d esta ir u a data e ers
a c strucci de edifici
de dir ue de s à s c su tats a uest edifici a figura a de er i
de erard datat a
er ta t
de dir ue a se a data de c strucci s c te
rà ia
o anterior a aquesta data.
5. Gestió d’aquest patrimoni
Com bé hem dit abans, la troballa d’aquest conjunt de teules fou fortuïta, i en un primer moment
es van dipositar a una de les dependències de l’Ajuntament d’Inca. En vista que les teules presentaven un estat de conservació prou dolent i que l’Ajuntament d’Inca no comptava ni amb personal
tècnic ni amb instal·lacions òptimes per a la conservació d’aquest patrimoni, es van començar a
realitzar una sèrie de gestions per procurar una ràpida salvaguarda d’aquest conjunt patrimonial.
Fruit d’aquestes gestions va sorgir la idea de contactar amb el museu de la teula de Fornalutx, Can
Xoroi, ja que des del punt de vista dels diferents tècnics que van participar en les dites gestions era
el millor lloc a on podia recaure el conjunt de teules.
9. Antoni Ginard Bujosa, Joan Estrany Bertos, "Un plànol del nucli urbà d’Inca (1808). Context històric i georeferenciació", XIII Jornades d’Estudis Locals d’Inca, Ajuntament d'Inca, 2012, 41.
208
LES TEULES PINTADES A INCA, UNA NOVA TROBALLA
D’aquesta manera es realitzà un primer contacte, en l’àmbit tècnic, amb el responsable del museu
de a teu a de r a ut au e i a A uest a re re de
t
grat i ter s er art de A u tament d’Inca de dipositar el conjunt de teules inquer en el dit museu. Així doncs, el mes de març
de
A u ta e t d ca c
a art i tegra t de a u daci
eatre ri ci a sig à u
conveni amb el museu de la teula de Fornalutx, pel qual es realitzà un dipòsit en el dit museu, per
u a durada de
a s d a uest c u t de teu es E et ue e c
e i es fir às a
a
da itat
de di sit sig ifica ue a u daci eatre ri ci a seguei esse t a r ietària de dit atri
i
i que en qualsevol moment pot demanar el retorn de les peces a la ciutat d’Inca, ja sigui per a una
e
sici te
ra
er a u a de er a e t ai s aurà de c
tar a
es i sta aci s
ecessàries er ac ir es er a tra a da a
a fir a d a uest c
e i e useu de a teu a de
r a ut es a c
r etre a cercar e fi a a e t ecessari er a a restauraci i c s idaci
d’aquest conjunt patrimonial. Això fa que pugui ser preservat i estudiat, i en un futur pugui ser
retornat al municipi inquer, perquè els seus habitants el puguin conèixer i gaudir-ne.
e aca ar a uesta c u icaci se se er u a re e i e t r de a tr a a rtu ta d a uests
elements patrimonials i la desprotecció a la qual estan sotmesos. Hem de recordar que es tracta del
primer cas de teules pintades documentat dins l’àrea urbana del municipi inquer, la qual cosa ens
a e sar ue ssi e e t
s u cas ic
e dit a a s edifici d
r e e a uestes teules no es trobava inclòs dins del Catàleg d’elements d’interès artístic, històric, ambiental i
patrimoni arquitectònic del municipi d’Inca i, per tant, no estava subjecte a cap tipus de prescripció
t c ica e ue a a a se a r tecci
s er a uest
tiu ue edifici es a der e derr car se se
la necessitat d’elaborar un estudi historicoartístic previ a la seva demolició, fet que ha ocasionat una
gran pèrdua d’informació en l’àmbit històric i patrimonial.
t i ai
e
de dir ue edifici està situat di tre de àrea de r tecci de casc ist ric d ca
a de es rescri ci s descrita e e u t d i ter e ci s re ere ts i ad issi es
d a uesta fit a catà eg diu
a te i e t i c ser aci de caràcter tradici a d a uests c u ts
de carrers i de tots els elements conservats a les façanes i els carrers, així com dels elements que
ugui a ar i er dura t es re r es i re a i itaci s de s edificis
ssi i itat de restaurar i
re r ar es a a es de s edificis ue
esta r tegides e a uestes restauraci s s a de res ectar tots els elements tradicionals que hi ha en aquestes, com els materials, textures, i els eixos
compositius de les façanes i la tipologia vertical de les façanes.”
E a uest u t s i tuei u
i
i e de r tecci er a s edificis ue
e rese te ca
tipus, però que es troben dins l’àrea del casc històric del municipi. Però en cap moment s’exposa
quina és la manera de procedir a l’hora d’avaluar l’interès patrimonial que pot presentar algun
d a uests edificis i es de a a ca ti us d i r e t c ic e es actuaci s a rea it ar di s a uesta
àrea, en elements que no es troben catalogats. A més, en aquest mateix punt s’indica la necessitat
de redactar u
a Es ecia de e tre ist ric a
a fi a itat d esta ir u a
r ati a
s
es ec fica de r tecci de a
a 11 t t esta i t u a s rie d
ectius es ec fics er ta d e itar a
pèrdua d’elements patrimonials que es troben dins el casc històric d’Inca, però que no es troben
inventariats dintre del Catàleg d’elements d’interès artístic, històric, ambiental i de patrimoni
arquitectònic del municipi d’Inca. A dia d’avui, l’Ajuntament d’Inca no ha realitzat el dit Pla
Especial de Centre Històric d’Inca, cosa que els autors que signen aquesta comunicació troben
molt necessària per evitar pèrdues patrimonials com és el cas que estam tractant.
10. Catàleg de patrimoni del terme municipal d’Inca, INC-H004, 1.118.
11. Catàleg de patrimoni del terme municipal d’Inca, INC-H004, 1.118.
209
XVI JORNADES D’ESTUDIS LOCALS D’INCA
e ue a a cas de edifici ue e s cu a t t i
estar cata gat a a a a ue rese ta a a
deixava veure algunes característiques de l’arquitectura popular mallorquina. Alguns d’aquests
e e e ts ide tificatius de ser es ca t ades ue rese ta a a casa etes a
a s de edra
e escairats a si etria de es ertures situades a a a a a a gu es d e es
dificades e actuacions més recents), el referit amb incrustacions de macs petits que presenta aquesta, entre d’altres
figura
s curi s ue a atà eg d e e e ts d i ter s art stic ist ric a ie ta i atri
i
ar uitect ic de u ici i d ca e re aci a
as ecte ue rese ta a a a a de edifici a ue
te i i r aci re ere t a i teri r de edifici e derr cat i sa a t es distà cies ua t a a
di er cia
u e ta ue i t a er e tre e s d s edificis i a u e e e t cata gat r u
si i ar a a uest edifici a i e
r a de a a a a i ue rese ta u a de es r tecci s
s a tes
A es tracta de a i uier
cata gat c
a e e e t de ti
gia tradici a a
restes g ti ues i arr ues figura
A a fit a de edifici de a i uier es diu ue dura t a re isi de atà eg e ectuada rece t e t 12
es a der accedir a i teri r de a itatge er ta t a r tecci assig ada a edifici es a er
mitjançant les informacions descrites a anteriors informes, així com pel nivell formal que presene dit a a s e ist cia de edifici d
r e e es teu es a a arei
tava la seva façana.13 i c
re ectit a s à s de a i a d ca de
i
e s tr a da a t u e e e t r u re e a t
e ue a a seu a r atri
ia e ua a desa aregut a causa de a defici cia ue rese ta e
atà eg i a gesti ue se a a ue a esar ue edifici
es tr a a cata gat rese ta a certs
e e e ts ist rics i tradici a s dig es de ser reser ats ta c
s es ecifica a a fit a de atà eg
de casc ist ric d ca
12. Catàleg aprovat l’any 2012.
13 Catàleg de patrimoni del terme municipal d’Inca, INC-D080.
210
LES TEULES PINTADES A INCA, UNA NOVA TROBALLA
Figura 17. Vistes de l’edifici d’on provenen les teules pintades, abans del seu enderroc (font: Google Maps)
Figura 18. Vista de la façana del casal de Can Siquier14
14. Catàleg de patrimoni del terme municipal d’Inca, INC-D080.
211
XVI JORNADES D’ESTUDIS LOCALS D’INCA
La gestió del Catàleg d’elements d’interès artístic, històric, ambiental i patrimoni arquitectònic del
u ici i d ca tret de s e e e ts cata gats c
a
d i ter s u tura
sc
et cia de
consistori municipal, el qual ha de vetlar pel compliment de les ordenances municipals i la preservació d’aquest patrimoni. El problema que presenta, a dia d’avui, la gestió del Catàleg per part del
consistori es pot resumir en dos punts clau:
a gesti de
atà eg està e
a s de t c ics
ua ificats e
at ria atri
ia
• La necessitat de realitzar una revisió del Catàleg d’elements d’interès artístic, històric, ambiental
i atri
i ar uitect ic de u ici i d ca A uesta re issa e d ada er a se a i efici cia
e
at ria atri
ia
ue ueda re ectida e e cas ue aca a d a a it ar a rdua d u
element no catalogat, però que es troba dintre de l’àrea de protecció del casc històric d’Inca i que
presentava certa rellevància patrimonial, el qual ha desaparegut.
6. Conclusions
Com bé hem pogut veure al llarg de la present comunicació, la troballa casual d’aquestes teules
pintades és prou important, atès el fet que es tracta del primer cas de teules pintades documentat al
nucli urbà d’Inca. Però, a la vegada ha generat una pèrdua també, força important, de l’element
patrimonial associat a aquestes, el qual ha desaparegut per complet. Això implica no només la
desa arici de atri
i re rese tada a edific sic si ta
u ai
e sa rdua d i r ació a nivell històric per al coneixement de l’evolució de la ciutat d’Inca.
a uesta a era e s agradaria aca ar c
ida t a t ts e s ect rs a er u a etita re e i a
voltant de les principals idees tractades al llarg de la comunicació, i que a continuació s’exposen:
• Interès de l’exemple tractat per ser el primer cas de teules pintades que es presenta a l’interior del
nucli urbà d’Inca. Per la qualitat i estat de conservació de les peces, hi ha en elles una major
importància a nivell documental que no pas artística.
•
ecessitat de sar e a r a uest atri
i s r a sig ificatiu eure c
e cara s desc
negut per la majoria i que com aquells que sí el coneixen no l’aprecien com cal.
Es era de
es tr a es i
s era ue e d assu ir a rdua de t ts a ue s e e
es
conservats, també hem de contemplar la possibilitat que de cara al futur apareguin noves troballes.
• La necessitat de realitzar una revisió del Catàleg d’elements d’interès artístic, històric, ambiental
i patrimoni arquitectònic del municipi d’Inca i l’Ordenança municipal associada a aquest, així
c
a creaci de a figura d u t c ic de atri
i er a a se a gesti
Bibliografia
A
useu
[2] A
E
r i
a
E
GA
Les teules pintades a Fornalutx, una expressió pictòrica popular,
r a ut s d
au e Arquitectura tradicional de les Balears E Ga Edit r
212
e
a
LES TEULES PINTADES A INCA, UNA NOVA TROBALLA
AG A
A t i E
A
E
a
G
E
ra cesca
tes addici a s s re e à
de uc i ur à d ca de a
tre a s de er i de erard XV Jornades d’Estudis Locals A u ta e t d ca
AG A
A t i E
A
te t ist ric i ge re ere ciaci
[5]
[6]
A A
us
Locals A u ta e t
A
EG E A
i caciutat c
E A au e
is
re e s
E
a
à
de uc i ur à d
XIII Jornades d’Estudis Locals, A u ta e t d ca
es teu es i tades u
er
E
atri
E
ii
E
ca
rta t III Jornades d’Estudis
A
A e
ia
r ati a
re teu es i tades
stitut d Estudis a eàrics
a
a
[8] MATHEU VAQUER, Clara Isabel. La conservació de les teules pintades a Mallorca, el cas de
Sóller
i ersitat de es es a ears a a
[
A
E
A
E
ara sa e i
A
au e
es teu es i tades de
Xoroi a Fornalutx”, IV Jornades d’Estudis Locals, Ajuntament, Sóller
G
E
ra cesca
eu es i tades a
XIII Jornades d’Estudis Locals A u ta e t d ca
213
ca
a
rca u
a
ri er cas d cu e tat”,
214
Els germans Gabriel i Llorenç Beltran Oliver.
Documents inèdits que es troben en el
Centre de Recerca i Documentació
Històrico-Musical de Mallorca
Antoni Mir i Marquès1 i Joan Parets i Serra2
1: col·laborador del Centre de Recerca i Documentació Històrico-Musical de Mallorca
2: president del Centre de Recerca i Documentació Històrico-Musical de Mallorca
Resum
Aquest estudi pretén recopilar i valorar informació i dades rellevants sobre l'activitat musical de
Gabriel Beltran i el seu germà Llorenç Beltran Oliver, a través de notes, correspondència i programes realitzats per diverses institucions. Creiem que això pot constituir un petit homenatge vers
aquests dos germans i que, al mateix temps, es pot donar a conèixer una mica més la seva trajectòria, els seus treballs i composicions musicals realitzades a la ciutat d'Inca.
215
XVI JORNADES D’ESTUDIS LOCALS D’INCA
Gabriel Beltran i Oliver (Inca, 9.2.1884 – segle XX)
Fiscorn. Mestre. Director i compositor. Fill de Llorenç Beltran i Maria Oliver, i germà de Llorenç
Beltran Oliver. Fou alta en la secció de música del Regiment en qualitat de músic de tercera classe
d a ri de
u ai a defi iti a e
de ar de
e u assà a egi e t d
a teria d’Inca núm. 62 en situació de reserva activa, perquè feia tres anys que estava en servei actiu.
Segons l’escalafó de 1921, ocupava plaça de músic de primera classe, amb antiguitat des del 20 de
ar de
e e egi e t d
a teria rdes i itars
a e
ue es casà a ar e
rcia a
ar a er
de a
i ue a ser direct r de a a da de
sica d A gua as
(Múrcia). Coneixem un pasdoble dedicat a Destilerias Alguecares.
Llorenç Beltran i Oliver (Inca, 26.4.1881 – Ciutat de Mallorca, 18.4.1916)
Mestre. Director i compositor. Fill de Llorenç Beltran i Maria Oliver, i germà de Gabriel Beltran
Oliver. Fou batejat a la parròquia de Santa Maria la Major d’Inca. Va realitzar els seus primers
estudis musicals amb la banda del seu poble natal. Tocava el cornetí i es dedicava a tallar la pell de
cuiro per fabricar sabates.
Amb data 16.05.2000, mossèn Joan Parets sol·licita al Ministeri de Defensa. Ejército de Tierra una
fotocòpia compulsada de la documentació de "don Lorenzo Beltran Oliver". Des del Ministeri de
Defensa, se li contesta amb el següent escrit:
secue te c su s icitud de ec a
e a ifiest ue si desea t c ia c
u sada de la documentación relativa a DON LORENZO BELTRAN OLIVER, es preciso que previae te re ita
r gir
sta
te egr fic dirigid a A
GE E A
A
a a ei a ict ria Euge ia s
EG
A a ca tidad de
ts i
rte de s
gast s de re r ducci
curs
r c rre certificad
s a a rtaci
u taria de
ts
para el Colegio de Huérfanos del Ejercito, rogando haga constar en el texto del giro, número y
fecha de esta comunicación.
Una vez recibido, se le enviarán las citadas fotocopias.
eg ia
de a de
EL CORONEL DIRECTOR
Fdo. Juan Vicente Hernández”
Mn. Joan Parets des de Sineu remet un gir postal de data 02 juny 2000. Al poc temps, rep contestació
amb la documentació requerida:
“Como continuación al escrito de nuestra referencia, y una vez recibido el importe correspondiente, adjunto se remite fotocopia compulsada de la documentación relativa a:
DON LORENZO BELTRAN OLIVER
Segovia 09 de Junio de 2000
EL CORONEL DIRECTOR
Fdo. Juan Vicente Hernández”
216
ELS GERMANS GABRIEL I LLORENÇ BELTRAN OLIVER
A tra s d a uest escrit de sa er ue a s
a s a c e ar c
a educa t
sic
u tari
la seva carrera militar al Regimiento de Infantería Baleares número 1, el 10 de desembre de 1898.
r cede t de a c asse de aisà u fi iat c
a
u tari er uatre a s i se se ci a re i
pecuniari. Les seves aptituds musicals varen quedar demostrades cinc mesos després (dia 1 de maig
de 1899) quan, per oposició, passà a ser músic de tercera classe, segons el nomenament aprovat pel
ca ità ge era de districte a
data
d a ri er ta t a de
t
e des u ta a c
u
sic
de futur.
El mes d’agost d’aqueix any, per falta greu de maltracte d’obra a un inferior –a l’educand Antonio
Bennasar Ballester– se li formà expedient i se li imposà el correctiu de dos mesos i un dia d’arrest
militar al castell de Sant Carles.
L’1 de març de 1901, també per concurs oposició, va passar a ostentar el càrrec de músic de primera
classe, segons el nomenament aprovat pel capità general del districte amb data 14 de febrer, amb la
graduació militar de brigada. És, per tant, un cas excepcional dins la carrera militar, ja que va
passar de músic de tercera a músic de primera de forma directa, o el que és el mateix, va ascendir
de caporal de primera a brigada sense passar pel grau de sergent. Posteriorment, el seu regiment va
canviar de nom dues vegades; passa a ser “Regimiento de Infanteria Palma número 1” l’any 1904 i,
més endavant, l’any 1906 passa a anomenar-se “Regimiento de Infanteria Palma número 61”. Fou
ai a defi iti a e
d a ri de
er a er
rt e
d a ri a uarter de egi e t a causa
d’una angina de pit mentre assajava amb la banda de música, segons la comunicació donada pel
capità de la companyia.
Gràcies a a tradici ra sa e
ue a fi a de seg e
a dirigir a a da de
sica d Es r es
un músic de llinatge Beltran, que tocava el cornetí i que probablement era en Llorenç Beltran. En
el llibre La Banda de Música d’Esporles, més de cent anys d’història, a l’apartat d’anècdotes, trobam
una referència sobre una peça musical d’aquest compositor.
"…L’any catorze, la Banda d’Esporles, amb motiu d’una festa que es feia a la barriada de
“Darrera sa Paret”, concretament a “sa Placeta des Pla”, va llogar alguns músics per reforçar la
banda. Aquests eren: en Moragues, Els dos Vilas, en Gomila (clarinet) i en Llompart
(clarinet). Tocaven el Vals “Las Virgenes” i en Llompart li posà la següent lletra:
Per Sant Pere bon amor
Vos ja devieu ballar
I jo estava al mig de la mar
Dins el quarter de Maó.
Per Sant Pere bon amor
Vos ja devieu ballar
I jo devia plorar
Dins el quarter de Maó.”
N’Antoni Llompart, paisà i amic seu, sempre contava, com a dada anecdòtica, que per realitzar les
seves composicions feia servir una guitarra.
217
XVI JORNADES D’ESTUDIS LOCALS D’INCA
a
es casà a
ra cisca a
ar i re i de atri
i as uere tres fi s E a r
nomia Llorenç, la segona Maria i el més petit Antoni. Aquest darrer va néixer el 25 de desembre
de
i a
rir e dia
de ar de
a a a i era ficia de E rcit
Dos dies abans de la processó del Dijous Sant, que organitzà a les 18 hores la Diputació Provincial
i amb sortida programada des de la Sang, es va produir de forma sobtada la mort de Llorenç
Beltran. Era el matí, i la Banda de Música del Regiment estava assajant al quarter del Carme la
marxa fúnebre Una memòria del compositor Baltasar Moyà. En aquests moments, el director va
veure que Llorenç Beltran no es trobava bé i el va fer sortir de la formació. Com es pot interpretar
en llegir la necrològica del diari La Última Hora del mateix dia (edició vespertina), va morir quasi
al moment:
“Hoy nos ha sorprendido desagradablemente la noticia del fallecimiento ocurrido este
mediodía, del músico de 1ª del Regimiento de Palma, don Lorenzo Beltrán.
Mientras estaba ensayando con la banda militar de que formaba parte, el Sr. Beltrán se ha
sentido indispuesto retirándose del lado de sus compañeros.
E fi ad acia u s
a s resta a ser ici c
sic e a re erida a da
demostrado su competencia como profesor de cornetín y también como compositor.
a a
Últimamente había escrito una marcha fúnebre con el título ‘Pensamiento’ que debía
estrenar la Banda Municipal en la procesión de Jueves Santo.
Dicha composición será estrenada mañana y la ejecutará la banda del Regimiento de Palma
en el acto del entierro del malogrado Sr. Beltrán.
En los primeros momentos de sufrir el ataque han acudido los médicos don Bernardo Riera
y don Antonio Ramis, quienes han prodigado los auxilios de la Ciencia, resultando
i eficaces
El Sr. Beltrán ha sido conducido al Hospital Militar.
Mañana se efectuará el entierro que promete verse concurridísimo, pues el difunto contaba
con muchas amistades.
Enviamos a su esposa, hijos y demás familia nuestro más expresivo pésame”.
La desaparició de Llorenç Beltran va sorprendre a tothom. De fet, al diari La Almudaina del
mateix dia de la seva mort, podem trobar la següent notícia:
“En la procesión del Jueves Santo la Banda Municipal (dirigida por el Sr. Serra) estrenara
una marcha fúnebre titulada ‘Pensamiento’ compuesta por el músico de 1ª del Regimiento
de Palma don Lorenzo Beltrán.”
A l’acta de defunció trobam:
218
ELS GERMANS GABRIEL I LLORENÇ BELTRAN OLIVER
E a ciudad de a a ca ita de as a eares a as ue e ras de d a de a ri de i
novecientos diez y seis, ante don Francisco Rius y Ripoll, abogado suplente del juez
municipal del distrito de la Catedral y Don Baltasar Marqués, secretario, se procede a
escribir la defunción de don Lorenzo Beltrán Oliver, natural de Inca, término municipal
de idem. Provincia de Baleares, de treinta y cinco años de edad, casado, músico de
primera de regimiento de infantería de Palma número 61. Domiciliado en esta ciudad,
falleció a las doce horas cuarenta y cinco minutos del día de ayer en el Cuartel del
Carmen, a consecuencia de angina de pecho”.
En plena Setmana Santa
es ue e r ess r de i s fia
ss Gui e
u ta er r u cià e reg
a stica de s
ulls oberts. Pollença davant la Setmana Santa 2012”, es viu en plena Setmana Santa, encara que els
actes més destacats encara han de venir.
ss Gui e
u ta er a erir u a re e i s re e s a rs re igi s s da a t u a situaci de
crisi que va molt més enllà de la qüestió econòmica. Amb algunes pinzellades sobre les particularitats de Pollença, mossèn Muntaner va aprofundir sobre el tema amb gran quantitat de referències
a pensadors contemporanis.
A continuació, la Banda de Música de Pollença va oferir un breu concert que s’obrí amb el tema
Pensamientos, del músic militar Lorenzo Beltran, padrí de Llorenç i Rafel Cortès, “Bibí”.
Abans de començar, Xavier Cifre Cortès, un nét de Llorenç “Bibí”, va explicar la història que
ac
a a a uests e sa ie t s ue re
e tra a c
dre a s
a s i ue i a gu a
vida. I és que el director de la Banda Militar de la qual formava part Lorenzo li encomanà que, ja
que n’era el compositor, fos el director de la peça en la seva estrena. El jove Lorenzo, però, no se’n
sortia gens bé i, en un dels assajos, patí un atac de cor. La desgràcia va voler que Pensamientos
s’estrenàs en el funeral de Lorenzo Beltran.
Després d’aquesta entranyable obra, els músics de la Banda de Música de Pollença, molts dels quals
mostraren llaços a favor del català a les solapes, interpretaren The Sound of Music, Contrasto Grosso
i Eó.1
Les seves composicions
Las Vírgenes: vals
Neutral: vals
Mazurca del cornetín: masurca
Moscona: masurca
El pito: polca
Ton pare no té nas: polca
Pensamiento: marxa fúnebre
Abanera: havanera
Instantánea: gavota banda
Flor de almendro: dansa piano
La doloretes: jota
A la gloria: americana
Pilar: dansa piano
Socorro: dansa piano
1. Redacció: Tema. “En plena Setmana Santa” P i P. Núm. 399 – De l’1 al 15 d’abril de 2012, 16.
219
XVI JORNADES D’ESTUDIS LOCALS D’INCA
Figura 1. Fotocòpia de documentació de don Lorenzo Beltran (9 de juny de 2000)
220
ELS GERMANS GABRIEL I LLORENÇ BELTRAN OLIVER
Figura 2. Filiació de don Lorenzo Beltran (Regimiento de Infantería de Baleares)
221
XVI JORNADES D’ESTUDIS LOCALS D’INCA
Conclusions
Alguns escrits i composicions, i sobretot la marxa fúnebre Pensamientos, obra que per desgràcia es
va estrenar en el funeral d'un jove Llorenç, ens porten a conèixer la curta carrera de dos germans
ue r a e e t e a tres circu stà cies drie a er arri at a ac seguir fites
s re e a ts
Bibliografia
AULÍ GINARD, Antoni; GARAU MORANTA, Bartomeu. La Banda de Música d’Esporles, més
de cent anys d’història. Palma, 1998.
BOVER, J.; PARETS, J. Balearica 4. Música impresa (2003-2008), núm. 4.248.
CASARES, Emilio: Diccionario de la Música Española e Hispano Americana. Madrid 1999-2002
(10 volums).
DIVERSOS AUTORS. Gran Enciclopèdia de Mallorca. Palma de Mallorca. Vol. II. Promomallorca
Edici s
àg
DIVERSOS AUTORS. VI Jornades d’Estudis Locals
E A
ca
àg
àg
ESTEVE, Josep-Joaquim. Història de les bandes de música de Mallorca. Volum I. Consell de Mallorca, 2009, pàg. 255.
ESTEVE, Josep-Joaquim; i GARAU, Bartomeu. “Els nostres compositors; Llorenç Beltran i
Oliver – Antoni Torrandell i Alomar”, dins Faristol, núm. 5 ( juliol de 2001). Palma; Federació
Balear de Bandes de Música i Associacions Musicals, 2001, pàg. 20.
PARETS I SERRA, J.; ESTELRICH I MASSUTÍ, P.; MASSOT I MUNTANER, B. Diccionari
de compositors mallorquins (segles XV – XIX) Edici s
rt
PARETS I SERRA, J.; ESTELRICH I MASSUTÍ, P.; MASSOT I MUNTANER, B. Compositors
de les Illes Balears. El Gall Editor i Conselleria d’Educació i Cultura del Govern de les Illes Balears, 2000.
Pi
edacci
E
e a et a a a ta
Revista Sa Marjal,
Revista Sa Marjal,
e
a
d a ri de
àg
àg
Fonts documentals
Arxiu musical de Bartomeu Lladó. Esporles
Arxiu musical de la Banda Lira Esporlerina
Centre de Recerca i Documentació Històrico-Musical de Mallorca
Fundació Bartomeu March
Instituto de Historia y Cultura Militar. Archivo General Militar de Segovia. Plaça de la Reina
ict ria Euge ia s
eg ia
Registre Civil de Palma de Mallorca
Fonts orals
Llompart i Reixach, Antoni
Francisca Llinàs, “Madò Gira”
Bartomeu Garau Lladó
222
Guitarra de senyoreta Antigua Casa Banqué
de José Balaguer
Antoni Mir i Marquès1 i Joan Parets i Serra2
1: col·laborador del Centre de Recerca i Documentació Històrico-Musical de Mallorca
2: president del Centre de Recerca i Documentació Històrico-Musical de Mallorca
Resum
El nostre objectiu és recopilar i valoritzar la informació i dades rellevants sobre l'activitat musical,
comercial, i sobretot en relació amb els instruments de corda polsada que es venien a la botiga. Ens
referim sense cap dubte a una petites guitarres denominades de senyoreta (eren petites) i guitarrons
que, encara que portessin l'etiqueta de la casa, mai s'ha pogut esbrinar quin va ser el seu constructor, ja que en les dates en què van ser elaborades eren molt pocs els guitarrers a Palma, i els pocs
que havia no es dedicaven a la construcció d'aquests exemplars. Nosaltres, per la nostra part, més
aviat creiem que van poder ser construïdes a València. Esperem que aquest treball ajudi com a
mínim a la recuperació dels exemplars que segurament encara queden.
“Dia 31 de gener de 1903, 'La Almudaina' deia que havia rebut una carta de Josep Balaguer dient
que s’havia fet càrrec del magatzem de música i pianos de la viuda del senyor Banqué.”1
223
XVI JORNADES D’ESTUDIS LOCALS D’INCA
Casa Banqué
E r a aguer es a er càrrec d a uest esta i e t fi s a
es de s ri ers
e ts i
com a cosa lògica canvia el nom de Casa Banqué per Antigua Casa Banqué. Com a mostra d'això
podem veure l'escrit de les etiquetes que portaven alguns dels instruments que es venien a la botiga
magatzem, així com les partitures que també portaven un segell i es venien a la botiga.
Com a dada curiosa, cal assenyalar que les portes antigues de la Casa Banqué es poden veure
exposades al Museu de Mallorca. 2
La guitarra de senyoreta
Col·lecció privada
Guitarra a ricada a
es atei es es ecificaci s t c i ues i ateria s ue e s
però adaptades a mesures especials en mida completa o en profunditat de caixa.
de s està dard
Descripció general:
Guitarra de sis cordes i 625 g de pes.
Fustes
El fons i les anelles són de caoba.
a ta a ar
ica s d a et
a cai a t
erfi s a es
res a
i crustaci
s de ca
a
La boca té com a adorn una sanefa amb cercles de fusta en diferents mides de caoba.
El diapasó és de palosanto, el pal i el cap de caoba pintada en color marró vermellós, cosa no usual
en la majoria de constructors de guitarra.
El pont és de palosanto. Pel que fa al claviller, té 6 clavilles en fusta de caoba.
Etiqueta:
Té una etiqueta impresa en paper, de forma rectangular. El paper està molt ben conservat, per la
qual cosa resulta molt fàcil la seva lectura. Diu:
FABRICACION ESMERADA
Especial para el antiguo almacén musical
Banqué DE J. Balaguer
34, COLON, 34 PALMA DE MALLORCA
2. Antoni Mir i Marquès; Joan Parets i Serra: “Josep Balaguer Vallès (Inca, 1869 – Palma, 1951). Documents
inèdits que es troben en el Centre de Recerca i Documentació Històrico-Musical de Mallorca”. XIII Jornades
de’Estudis Locals. Inca 2012, 245, 246.
224
GUITARRA DE SENYORETA ANTIGUA CASA BANQUÉ DE JOSÉ BALAGUER
Mesures (en mil·límetres)
A. Lòbul menor: 170 mm.
B. Lòbul major: 230 mm.
i tura
D. Longitud de caixa: 325 mm.
E. Ample de cèrcol al taló: 60 mm.
F. Amplada de cèrcols a la cintura: 65 mm.
G. Ample de cèrcol a la culata: 70 mm.
H. Longitud de cap (sense incloure la cella): 150 mm.
I. Amplada superior del cap: 65 mm.
A
ada de a a a ce a
K. Amplada de pal en la unió pal-caixa: 50 mm.
istà cia des de a u i a cai a fi s a a ra su eri r de a
M. Diàmetre de la boca: 70 mm.
istà cia de ca t i eri r de
t a a cu ata
ir de c rda
ca
Agraïments
D'una manera especial, als nostres amics Pere Fiol i Colomar, professor de guitarra, constructor i
restaurador d'instruments de corda polsada, i José Luis Romanillos Vega, guitarrer Doctor Honoris Causa per la Universitat d'Alacant, que es convertí en el primer constructor d'aquest instrument
que rep aquest reconeixement a Espanya. Sense ells no hauria estat possible poder saber les fustes
amb les quals van ser construïdes les dites guitarres, a més d'haver pogut esbrinar amb un índex
molt alt de probabilitats que aquestes guitarres de senyoreta van ser construïdes al taller de Telesfor u e erue
a cia
a a cia a artir a r i ada e t de
Conclusions
t e ue e
gut egir tre a ar fi s ara e re aci a
a ers a de se
a aguer e s
c fir a ue a
s d u rec egut direct r de
sica a ser u
c ercia t ue a sa er
portar endavant qualsevol negoci en què participés. També no podem oblidar que sobretot va ser
un gran benefactor.
Bibliografia
se a aguer a s ca
a a
ecerca i
cu e taci
ist ric
usica de
2012
225
cu e ts i dits ue es tr e e e e tre de
a rca a XIII Jornades d'Estudis Locals. Inca
Figura 1. José Balaguer Vallés
Figura 2. Guitarra Antigua Casa
Banqué, caixa, pont, boca i diapasó
(aprox. 1910)
Figura 3. Vores, pal i claviller
amb les clavilles
Figura 5. Senefa
Figura 6. Etiqueta BANQUÉ de J. Balaguer
Figura 4. Fons, pal i cap
Figura 7. Segell, que portaven les partitures
226
Figura 8. Esquema de guitarra
(per a les mesures)
Street art d’Inca. Inca street art
Aina M. Escobar Sánchez1, Antoni Miquel Maura2 i Catalina Mayol Salas3
1: [email protected]
2: [email protected]
3: [email protected]
Paraules clau: street art, graffiti, stencil, Inca, Mallorca.
Resum. El present article és una anàlisi de l'street art a la ciutat d’Inca, Mallorca, abastint les categories
de gra ti ste ci i pintura mural. Les eines que feim servir són una ruta figurada i una web auxiliar:
incastreetart.jimdo.com. Amb aquesta tasca documentam la presència d’una sèrie d’artistes urbans actius
a la nostra ciutat, incidint en el cas del jove grafiter inquer Geek.
ca a rca
Keywords: treet Art Gra ti te ci
Abstract. This article is an analysis of the Street Art in Inca, Majorca, attending the categories of graffiti,
stencil and mural painting. We are using two tools: a notional itinerary and an auxiliary website
incastreetart.jimdo.com. This task allows us to document the presence of an increasing number of urban
artists in our city, focusing on the case of the young graffiti painter from Inca, Geek.
XVI JORNADES D’ESTUDIS LOCALS D’INCA
1. Introducció: graffiti i street art
grafit s u a i scri ci
di ui et e u a aret
u e t1
s a uest u e
e
e c usiu de actua itat
sser u à a dei at e re ta de a se a e ist cia a es arets ue
e
te des d a a s de dese
u ar escri tura i fi s i t t
t a a s d esta ir se e
ats i
r ar ci i it aci s A uest ti us de a i estaci s s a d at de a era u i ersa e t tes es
ues i cu tures
A a rca c ser a e e
es de grafits a tics de gra a r ist ric i d cu e ta c
a
cerà ica i cisa ue es ca it à a e
sat de a c a de
rre a i ue e s a rta i r aci
s re e s ritua s ue ractica a a
aci
a r ui a dura t e e tic
a de a e
A tres e e
es de
u e ts rics e grafits s
a
t a sig es i scri ci s i di ui s de seg e
a eu c r e a es de a casa de es sties situat a u a etita sa a s re a ri era
ta
de a sagristia seg e
e s d s ar res a ur de
rta de
irad r datats de seg e
e caste de e er ai e s de
a seg es
i
egui t a
a uesta ecessitat de dei ar et ades ue r a gui e es ai a arg de te s
d esta ar a stra res cia er a
u a se araci te
ra
tà
ia arri a a e
e
graffiti.
A uest s u
i e t ue s rg a s arris argi a s de a
a
r de s a s
c
a it à
d e ressi d u es gangs a des de carrer ue tr a e a
a re rese taci de s seus seud
Taki
u a ia er er se eure i ue aca à er i tegrar se di s e
i e t
i s c
i
E resu tat d a uest e
e
u u a tra s r aci est tica de s su ur is de a ciutat
es ecia e t e s tre s i es estaci s de etr ue a ie uedat a a d ades
A uestes a i estaci s s rgei e de a ecessitat de tra s issi d u
issatge ue
t
des igar se de
c
a estat e ressat de a era i ega s re urs ri ats a ega a arets
i ues a
re atiu er s d actuaci E c te t e igei ue e s aut rs agi d actuar des de
a c a desti itat sig a t a
u seud i A uesta a r iaci de urs es ustifica e
r
ses casi s er a
u tat de cr tica
ica a u a aut ritat a u a rea itat s cia
tica
ec
ica
de a ua s i t aut r se se t cti a er ta
ee e tc
atiu
E
i e t graffiti es d
d cada actua
ua afir
e er
asi ue
e
a i estaci s ue ac
ag s i e bombing
a a ca de a era i ci ie t a
arri ada de
i re
r aa a
a
ue e
i e t graffiti a arri at fi s a s urs de a stra ciutat
s re eri s s a üesti s esti sti ues si ta
a t t u c u t de
a e ic
r e a se a ess cia c
e writing escriure a arets i
arde ar
i tar ert t arreu e
seud i de graffiter
i a di erses ers ecti es des de es ua s dr e a a it ar a i ter e ci
ura a ca des d u a
e ressi
s àsica i tra s iss ra d u
issatge c
es
u ar e t c egudes i tades fi s
a es re rese taci s de ua itat art stica e a rades a
u a i te ci a itat est tica i c u icati
aa
e s ia a ts
Ai d cs e graffiti s c a dest a arge de a ega itat i e g a t t u esti ue eu de di ere ts
breakdance er ta
s i s ira e
tius de
i u cies a tres e ressi s ur a es c
e ra
c ic e cart
e disse gràfic a i ustraci e s tatuatges e
art i art e ge era ta t
c àssic c
actua Esti stica e t i cu a a arau a graffiti amb els tags sig atures de etit
gra
r at a
te d cies cri t gràfi ues i etres e tre a ades wildstyle esti iure
1. Diccionari de la llengua catalana: dlc.iec.cat (recuperat: 2 desembre 2015).
STREET ART D’INCA. INCA STREET ART
es caracter sti ues de graffiti sera
se ecci d e e e ts àstics ue de
e
tr
icades a
ar a s urs i
s deta
uers
ua
a
rde
a à isi d u a
es r s d a uesta reu i tr ducci de u e te e c
a graffiti ca er re er cia a es di ere ts
ers ecti es des de es ua s dr e a a it ar es i ter e ci s ura s a ca
a a
fi a itat c u icati a su ersi a eta a
es i tades 2 u a rea it aci
es rai
ua se
a tre ateria er u a ers a ue
s ide tifica ge era e t c
a
artista ur à i ue a egades
t e c
te si a a
u e e e t atri
ia E seu
a r residei e a se a sig ificaci c
a d cu e t s cia
E s graffitis: sig atures i ers atges e es rai a à a ada de a era c a desti a i i ega
a ega
a ti a i i res s a
es rai i
E s stencils sig atures ers atges i i atges ets a
a tres ateria s i tura àstica acr ic ti ta
ta
de a era c a desti a i i ega
a ega
a i tura ura e càrrecs ri ats i stituci a s a artistes er e e ir tra s de ciutat
e e e ts ur a s ge era e t a
u
r gra a ic
gràfic actat e tre artistes i
c ite ts ui ague
ra i e s ateria s
A a rese t c u icaci e s ce trare e e graffiti, l'stencil i a i tura ura te d cies
di ere ciades er ue s ac seguei e c ci iar s ta e ter e street art. Hem usat aquest terme
er u e g a t tes a ue es te d cies art sti ues ue es a i este a carrer a
steri ritat a
se
ar ue a
e
de postgraffiti i
a arici de graffiti e et a uestes te d cies ta
i c ue des de i tures ura s a ad esius ers a s performances, r ecci s audi isua s A
ue i reg a es erit de t tes e es s a c sci cia d estar actua t i i ter e i t a carrer i c
a uesta acci esde u a rea r iaci ciutada a de es ai ur à
A e a a fi a de d cu e t re er cies de recurs s i
e
c
i er i r e
i e t graffiti arreu de
artic e t t i ue e s agi et ser ei e e seu r c s d e a
a a it ar a rea itat d ca u art e erge t e cara er d cu
i gràfics ue de ser d uti itat er
are re er cia es ec fica a arg de
raci
a ue e ue e s i teressa s
e tar
2. Street art a Inca: una tendència emergent
E s ciutada s i ciutada es d ca a re cada c
s street art i e s seus artistes c
e
gut
3
sa e si a uesta re a raci
s a causa a c se ü
c statar arra de tre a de ca
cia er e s darrers
a s a estat es ecia e t r ductius er a street art a la nostra ciutat, i
a uesta s a tra s r at est tica e t A uesta tra s r aci e d ada ri ci a e t de a à
ic e a gu s cas s c
es c tr ertides i ter e ci s a s
de graffiti esde e i t fi s i t t
4
tre s de a
2. Exemples en són: “el peor enemigo de un gobierno corrupto es un pueblo culto”; “la propiedad es un robo, el
crédito un secuestro”; “me siento basura”; “Miriam te quiero”; “Hassan tiene sida”; “las putas desmentimos: los
taurinos no son hijos nuestros”; “ni art ni cultura, és tortura”; “a partir de ahora chuparé las pollas que me de la
gana”; “Alfon Llibertat”; “no a la variant nord”; “sonríe, es gratis”.
3. El treball de camp consisteix en la realització d’enquestes i la publicació dels resultats a: incastreetart.jimdo.com
4. Bastida, J. (2012, 9 de maig). "Unos grafiteros asaltan la estación de Inca, agreden al vigilante y pintan los trenes".
Última Hora.
XVI JORNADES D’ESTUDIS LOCALS D’INCA
es
es a u ades de ce tre d ca a estat tradici a e t e s ri ci a s cus de grafiteig e
g
rist ei e s i stituts ai c
a tres i drets c
a a a de t r s ta
se re
t i tada
acti itat grafitera a c ti uat e a uestes
es er e s darrers a s s a a i erat
r s s
urs a ce tre i e s artistes de carrer a ac seguit a gu s de s er is s ecessaris er der
tre a ar se se a er d a agar se
E s r tag istes d a uesta acti itat grafitera ta
a a at ca ia t i ai c
a a s tr à e
nombrosos Welf, VZK, Doch, Efímero, Putaheavy, Lups, Murdok o Zyna ara a uests s a a at
s r duc
su stitui t er Isla, Pink F, Sang, Krn, o Geek A uest darrer Geek s e grafiter a
ci art stica a s urs d ca e actua itat
Ai d cs te i t e c
te a idi si cràsia d a uest ti us d art e c ti u ca i e decidit er
u a ruta figurada se se
u a tria de es a i estaci s de street art a ca i rese tar es c
erdre er de ista ue e istei e
s res ue es se ecci ades ai c
ta
i t a er
r ses rutes a ter ati es Ai
dir ue a idea de ruta s si
e e t e fi c duct r ue
guiarà e r c s descri tiu i està e cara
t a u ada d u a ruta idea d street art a Inca, la qual
er ser ia e auria de c
ir u a s rie de c dici s ue e cara
s
ti es a a stra
ciutat i de es ua s ar are a es c c usi s
i a e t ca c e tar ue er üesti s ràcti ues
e i c s a rese t artic e es t gra
fies si
ue es de
ca it ar a a era de catà eg a u a àgi a e ue ret esser u su rt
er a e
agat e atge i di usi de ateria gràfic i dades i castreetart i d c
3. Proposta de ruta i anàlisi de les manifestacions que la integren
street art d ca rese ta u seguit de caracter sti ues c cretes de e e t de a se a ti
gia
graffiti, stencil
i tura ura i ca it aci ce tre
eri ria r cedi a a a it ar a uestes
caracter sti ues segui t rdre de a ruta de a i atge
Imatge 1. Ruta d'street art a Inca. incastreetart.jimdo.com
STREET ART D’INCA. INCA STREET ART
g
de
a
at ar
E
g
s
a r fica a causa de es se es articu aritats s u
c
es dese
u a
es ecia e t acti itat i dustria
tiu e ua rese ta u a gra a u cia de ers es dura t
e dia er ua cau a it resu ta es ai idea er u i tre a i e s grafiters a ue de ugir
i a agar se àci e t
es res d a uesta àrea s de ti us i ega et ue es iga a
e graffiti ri ige i recisa e t
e et de ser i ega s s acce tua a se a te
ra itat er u e s r ietaris de s urs s i t es
ecte de
dificaci s c t ues
de
ar ar d u
es rre
i
s cert ue street art s ser
ca i rgà ic c sta t a s urs de es
es eri ri ues E e
e d ai
s e cas d El dinero te
arruina, un stencil erdut a ui e dia er de ua er s rt e c ser a a t grafia
A uesta i ter e ci a aregu a r i ada e t a
i u ta ada a
sa e
ui
e
u aut r a er es e ta
e seu a r est tic i
tic u
u i s c r er e a
u
issatge tra sgress r a u de s urs de
t de tre ust a e trada de
g
t a r d a uest stencil desa aregut a carrer de s errers e tr a u a tre Policia agredit,
i ter e ci i ega eta a
er ue a suscitat certa
ica a arg de
a i atge
re rese ta u atac a aut ritat
icia
u u icada e re sa i r
cà e re uig d u a art de
aut r d a uest stencil s Inked Inca e ua c
ta a
s r ducci
la societat inquera.
art stica a s urs de a ciutat i es ecia e t a
g
s
seus ta
e s stencils de ic ae
ac s
ai c
u graffiti d u a à de gra s di e si s e es rai a c i egre
dei a de ser curi s ue Policia agredit agi creat c tr rsia gaire d s a s des r s
a ei a rei i
d a er se rea it at ua s
r s s e s cas s e u street art a ca s usat c
dicati a i a tiaut ritària c tra Esg sia es i stituci s e s g er a ts e siste a ec
ic a
situaci s ci
tica i e s it a s de c u icaci
a et ca ress
tser sigui recisa e t er est tica e a rada d a uest stencil deta is e e u i r e ca es de
c r c
i aci de t c i ues
ue a uest a ac seguit tra sce dir e s urs ass i t e seu
ectiu de er
ica a se a r testa i d arri ar a u
à i
re d es ectad rs
er aca ar e atit a
ue àrea de
g i a tres
es de a eri ria d ca er ete dese
r at A ce tre e ca i
s i tr are
eces de gra
r at
u ar u street art de gra
ua es tracti d i ter e ci s aut rit ades e càrrecs
Estaci de tre
egui t a
a ruta arri a a a
a de estaci de tre
es d a u cas c
eta e t
di ere t dues i ter e ci s a s t e s da a de es ies rea it ades a dues er e càrrec i stitu
a
a resta de street
ci a i a
e gaudi de a
a re utaci a s it a s i te e e c
art ue a a a recerca de a i teracci a
e s ia a ts a uestes s rea it ades er artistes a ca i
d u a re u eraci ec
ica ra er a ua s
i tures ura s
a ri era de es res s e Túnel del temps d'Inca et er Manuel Bozada i i augurat a i ici de
a
u a aca ue a i esta
ectiu de
ra
5. incastreetart.jimdo.com
6. Córcoles, P. (2015, 3 de novembre). "Investigan la autoría de un grafito que representa a un policía herido de
muerte". Diario de Mallorca.
7. Pol, A. (2015, 12 de febrer). "Reabren el paso de Crist Rei en Inca e inauguran el mural de Manuel Bozada". Última
Hora, Part Forana.
XVI JORNADES D’ESTUDIS LOCALS D’INCA
i s a uest t e de te s
de c te
ar i ad irar art de a ida de a ciutat d ca
dura t e s darrers
a s
it a a t t t a
u tidià ue a gu es egades e s assa
desa erce ut
aces carrers edificis e titats situaci s
es d es i i s uede
di ui ats di s a uest rac i uer a ai de es ies de tre G
A u ta e t d ca descriu a a se a àgi a e a i ter e ci de
ada d s gra s ura s de
etres de argada e re eu ue re r duei e es te àti ues i e s e e e ts
s sig ificatius de a
ciutat er u a a da artista a
gut re rese tar
ca de a ci ua ta a s a
di ere ts
deta s de aisatge ue ara a a e uci at a
esce es de a ida u tidia a i fi s i t t a
icia i a Guàrdia i i a
e s u i r es d a ue a
ca a tra art de ura re r duei
di ere ts e e e ts caracter stics d ca u siure u a sa ata u a se a a i u
a a
ca s e
c r de a rca artista a i esta ue a i te tat recrear e s c rs i a ist ria rece t de a ciutat
a fi de re i ar a stra e ria c ecti a 8
E seg
ura de a
a de estaci de tre
rta e t t de Transitando el túnel i u rea it at er
9 A uest c
ectiu es dedica a a
Vito Osorio i e c ectiu Murales de ilusión a it a
dec raci
ura s ret t d es ais i a ti s i e a uest cas e s rese ta u a a eg ria de a
c a raci ciutada a i e tre a c
eratiu it a a t e uci d u a a r erda e
a s de a
ciutada ia A esura ue es a
s gra a a r i c r ra issatges c
tre a e e ui
e
te s de crisi
s s idaritat
a u i a a r a es a rs i issatges crei e i es u ti i ue
a es ra es e tre ue a a
a de as i eri r a arei e ers es c
arti t e sa e ts
E te e
ue u de s
ectius de rea it ar u
ura d a uest esti i c ti gut s e d a e it ar e
tra ecte de s i a ts ua a a esc a ai c
c
idar e s tra seü ts a a re e i
a tre de s
ectius se
a ser e de i ar e actes a dà ics a ue s u as s i t rut e d ri s i a
a a de ser eri s
a aurada e t ca de s d s
ectius s a ass it a ue ta t es ai c
e ura es tr e e cara
degradats e actua itat i se
a ue a i ter e ci art stica
a ac seguit a iar u r e a
ue e
ti a i stà cia s ur a stic A uest et e s i stiga a e ide ciar a ecessitat de a te i
e t i cura de es i ter e ci s art sti ues er art de s c ite ts i a ciutada ia si es t e desig
ue es res erduri
a
a a de t r s
t a r de t e de es ra es dirigi t
s ca a ce tre es ca it a a a a de t r s u cas
ue es tr a a a r tera e tre e graffiti i a i tura ura E s urs circu da ts de a a a de s
carrers de s A
gà ers A t i rra de i es a i gudes d A t i aura i es Ger a ies a
esde i gut u es ai ue tradici a e t s a usat de a era i ega er a grafiteig fi s ue a
ciutat i e s r ietaris
a aca at acce ta t i i c r ra t c
a su rt e
sitiu Es tracta de
graffitis aut rit ats er e s artistes i a rte e disse
e s ateria s i e ecuci
ie
i e e s tr a
E s graffitis ue i ca it a actua e t re rea it ats e tre e
re r du da est tica de graffiti rigi a a ericà i de disti gir u c u t de sig atures
t e a rats i d s ers atges de gra
r at
tags
8. Ajuntament d'Inca (2015). Recuperat el: 16 d'octubre de 2016. "L'ajuntament d'Inca presenta l'embelliment del
pas soterrat de l'estació fet per l'artista Manuel Bozada": incaciutat.com
9. Murales de ilusión: http://muralesdeilusion.blogspot.com.
10. Algunes tendències del graffiti opten per denominar “peces” a aquelles signatures d'alta elaboració a fi de
distingir-les d'altres signatures esquemàtiques i immediates.
STREET ART D’INCA. INCA STREET ART
er t t ca tr a u a e e ada res cia de tags ue a des de es r es
s si
es i es ue à
ti ues a eces
sc
e es i cr ti ues c
es de a a a es sig atures ere c
a seud
i de grafiter i esde e e u a r a d aut afir aci
i ati a E a uestes arets a arei e
r ses ti grafies i dst e a gu es d arr d ides a
es d a tres de
s rectes
a
u tes et es
sc
actes es aiades situades s re u
s i ac rides a
e ectes de
u i te tura c
i ats seg s e iure a ir
11 destaca e seu
rt e ecte àstic i c stituei u a i teressa t a ter ati a a s urs
E c u t
gris s i a rrits de a ciutat E tre e s seus aut rs tr a
r ses ers a itats de a ra a de
graffiti insular: Geek, Zinic, KRN, Karl i Ruiz e i su ar Soef, ROL, Egos, Prick, Leni i
Heke i fi s i t t i ter aci a Doch
gica i Kilo A e a a
a
i a arei e u a s rie de dedicat ries a a tres grafiters Crome, Isla, Minki, Pylor, Mou,
Mike, Niza, Stumf, Slow, Blondie, Neso, Gase, Goma i Senk a dedicat ria i c sa a
ra s
u et asta t a itua
i t a uests tags
de a ar ac
a ats de ers atges radici a e t e s ers atges
a e e e t dec ratiu ue ac
a a e s tags er a re e t
s rgei e a graffiti a ericà c
r tag is e i gra dària a
e as de s a s fi s a esde e ir e e e ts i de e de ts A s urs
de a a a de t r s
i a d s u a ca a era e a es i u r stre a
ce s etes a dues er
Zinic a
a c a raci de Geek esti de es re rese taci s e te a e s ers atges ta
s
d cs u sig e ide tificatiu de cada aut r c
s e cas de aut r a de a s rie stencil Flying
Farm ui s ide tifica a
a i a s a ats i u eres de s t rtugues à ecs u carag u a ser u
eea t u
i sectes esta ats assi a e t er a ciutat
A ca c
ta a
gra di ersitat te àtica
g
d Inked Inca E s
etrats Marilyn Monroe a Ge era u ue Michael Jackson a
stencils de Déu Omni-impotent a a a a de t r s i Jesucrist Supertravesti a a ur a it aci
de s Er ita d aut r a a
i
e s Pagesos a a a a
ers atges Evolució de l'home músic a edifici de es de ess
de s rcs a d s de Geek E ura Piensa, Actúa a carrer de a au d Aerosolwork.12
A i a s Flying Farm, stencils a t ta a ciutat ce tre i eri ria E ura Puput de carrer
de
r at d Aerosolwork.
a ciutat c
a
s graffiti de Tash de a a a d Eur a
a tec
gia i e mass media: el mural Robot destructor i conill combatiu a carrer de ei
de Soma.
imó, Tanc, Reciclatge
a
i s a t ta a ciutat
ectes stencils Pinzell
a a e
E tre a a a de t r s i e erra de ses
ges e s t a a
u cas curi s e de e trada de
ati de esc a a a e a carrer de a t a
a tista de a a e A uest ura a i er e
a
ectiu de c
utar u a u ta A uesta era recisa e t er i tar de a era i ega
seg s e s a c fir at e r i aut r Geek/Graffitimallorca.13
dei a de ser arad a e et ue si es i ta de a era i ega sigui sa ci at i ue a uesta
11. Cada un dels tags de la plaça de toros és susceptible d'una anàlisi individual, però seran tractats com a part
d'un conjunt mural amb unes característiques comunes.
12. www.aerosolwork.com
13. www.graffitimallorca.com
XVI JORNADES D’ESTUDIS LOCALS D’INCA
sa ci es ugui dis e sar a
u a a tra i ter e ci A
s seg s Gee A u ta e t a su e
ci ar
ra aga t e e s ateria s
sta t ai
a uest et sa de a i est a c sideraci d artista ue a ass it e grafiter
street art actua e t gaudei d u estatus ue dista
t de a idea de de i ü cia i acte
a dà ic a
a ua s eti ueta e a uestes ràcti ues e e assat A dia d a ui es i stituci s
te dei e a r a it ar i regu ar a uesta acti itat i e s r is artistes s i t
stre res ecte e
atri
i t t i ita t e seu art a urs des i rats degradats
e ue a a s as ectes r a s de ura de a a e a uest està c
st er r es ge
tri ues
de c rs a s ue se su er se c trasta t cr àtica e t A gu es r es tria gu ars
s este e
s e à de ur e su rt atura d u
ura
er arri ar a es ra ies i e s i s
E atei recurs r a s re etit er Gee a c u t ura de a a a de t r s a ca de ca t
de s carrers d A t i rra de i e s A
gà ers
a i tura de u e aei e
i iari ur à
E
erra de ses
ges
irigi t
s des de a a e a a i guda de uc assa
e erra de ses
ges u a
a
er A u ta e t
c
iue e càrrecs i graffitis a ega s aut rit ats a
A a art i teri r de ur de ta ca e t de erra
ra e s rts ur a s a carrer d Esc rca i
tr a
r ses a i estaci s art sti ues e s e rere era u a
a
t rica e i ter e
ci s i ega s a ue s u a
a c tra sitada de it i a aret s gra i a a er ai
i tr a
tags i ers atges de gra
r at e i c stà cia ue A u ta e t er a uest
tiu a a i e
u assi iure e t e seu art res
e t a ra e e t a es
rar e ur er u e s graffiters i dese
e ig cies de es ai ue a a ia esde i gut u c te t e
sitiu a a s d ac seguir e er s
esgraciada e t a uesta esura
a ser suficie t er a s grafiters actius a ca a ue
a a ar
ac
a ada d u a ade uaci de es ai a i er s i r e assi ts ue es a te e dura t
t te s a a ri a era i a ra ues i es ar ers a estiu i ega e s
t dura e t A
t t
de dir ue
ectiu de e e i e t d a uests urs
s a duit a ter e satis act ria e t
i e s artistes s a deca tat er a tres urs
s adie ts er a a se a acti itat
ai a t de carrer d Esc rca er es esca es ue c u i ue a
a i guda de uc i tr a u
ura e carregat a artista Vito Osorio e
s u a ra i cu ada ta t e
r ac
e
contingut al mural Transitando el túnel a ue s de atei aut r i a
e ut a a u a
i ter s i stituci a d e e ir u tra de ciutat tra sitat er i es i
i s artista
ac seguei re rese ta t e arc de erra i e s
i s a s urs de esca a i e
i iari ur à des d u a tica i
ce t i c rista E resu tat s u
ura a a e i e ac se
guit t t i es dificu tats i tr se ues de ur c r i e e de t
er s rt e ura
està gaire degradat c sa ue e s er et i sistir e a i
rtà cia de editar
s re es c dici s de s urs e u es
i ter e ir art stica e t i e
a te i e t ue
requeriran a posteriori.
eatre
er fi a it ar e
stre rec rregut e s a r a
a a
a de eatre d ca ta
t rica e
a c trica de a ciutat s de di e si s
es A uestes ac stu e a c ce trar se a s ce
guei e
a c rece t rs de issatge
a ce tre i a tra s de carrer de
i ter e ci s es i tades i
s redu des i i a arei e
s i
tres de s uc is ur a s a ue a
a
ida arri a
ura s esta t a u a
tades rei i dicati
e traradi ac se
STREET ART D’INCA. INCA STREET ART
A a atei a a a a de eatre i ei i ter e ci s de di ere ts ti us u a i tada rei i dicati a
u
ura u seguit d stencils i un tag.
r a e e t a
s crida era s a i ter e ci Això era i ja no és un teatre a es rtes de edifici
E te t està e
arcat er u te r ig i e a uest cas i te ci rei i dicati a i est tica es d e a
à re r a t e issatge s u a i tura c
eta e t i cu ada a a
ica de s darrers a s
ers a restauraci de eatre E e a ueda a s e caràcter actua i rei i dicatiu de street art. E
desc ei e a data de rea it aci i aut ria
A a atei a a a a s i egei a i tada E e r e e ig de u g ier c rru t es u ue
cu t
t ser
s ir ic e et ue es aci des i ra t u a aret c siderada atri
ii
a
u a a tra aret de
ta t e t ta a era e su rt e atit a e issatge i a rustraci de
e
er
te ir u teatre a ca
A carrer de a
ida ta
tr a di ers s ste ci s E s
s rec eguts i isi es s e Pinzell,
Efímero i el Timó t ts rea it ats a
u a a ti a de ida
A A uests
tius es re etei e
arreu de a ciutat er u s u a r a de rea it ar sig atures i c u icar issatges de r a
se i a rà ida i de ca e
sici a es dete ci s
Aca a a uesta ruta figurada e t es ecia e ci a u tag ue es t c siderar grafitti a
a ue c ser a t tes es se es caracter sti ues i ere ts i ega itat aut afir aci
i ati a
c a desti itat actitud re e i rei i dicati a i er su sat a caducitat desa arei erà ua a
i ei
restauraci de eatre es aci e ecti a
ar a de tag ue tr a a àtic a u atera
es tr a e e at d s is s er s re de i e de s
i cid cia a ue a uest graffiti Film de
a ua c sa a egei eri i dificu tat a a se a rea it aci A uest seria u
rit a te ir
te
c
te e e grafitti rigi ari ua a dificu tat de a e a i a a r isi i itat ere u ts a te ir
e c
te er a s grafiters ri a s
4. Un grafiter d’Inca: Geek
er a
iar estat de a üesti de street art a
ca ta c
a e dit tr a
ue s eces
sari c
i er a tra ect ria de Gee i atge
e i teres
Aquest graffiter e s resu ta u e e
sa t er a r i ar
s a a rea itat de s artistes
de carrer a a stra ciutat
Gee ei a ca a i ici de a d cada de s
i a
se a tra ect ria arre ca a
ta t de
E
u
ri ci i Gee s i icia di s e
de es
sig atures de a era gaire i sti ti a se se
c sci cia re e i a de es se es acci s a tags
de etites di e si s i r a es ue àtica s ta
e seud i G666 ue a irà esta a t er
di ere ts rac s de a ciutat i c s s es ais
ri ats c
u asce s r
Imatge 2. Artista urbà inquer Geek.
Fotografia: Toni Miquel Maura
XVI JORNADES D’ESTUDIS LOCALS D’INCA
E
c tacta a
u gru de ac ti is e it a a t e at
isi
ica e di ere ts actes
su ersius de ti us irtua A ra se ser ei de carrer c
a a ta eu er a seu issatge c e a
a usar a t c ica de stencil er dei ar e re ta de e
e a ac er re rese tatiu de a se a
c u itat stencil Hack your mind
a ra a ca a
a tres grafiters i a artir de
a a ser ir e seud i Geek.
ura t a ri era d cada de
Gee està e c tacte a
di ere ts grafiters d ca i de
aiguer u a ge eraci r ia de grafiters r tag it ada er Welf, Putaheavy, VZK, Zyna... la
a ria d e s i actius e actua itat
e er u i c s e a uesta darrera ers a itat
a at s
ue gràcies a testi
i de Gee sa e
ue es tracta d u a d a
s ta a u da ts e s cas s
e e i se e
de graffiti er a a dir ue a
i at de seud i s i t ta
gara tei
a
i at de g ere
E
Gee c ei e grafiter ca ari Ozoe u artista a c s idat de ui a s r irà a idea de
graffiti ue i ser irà er i iciar a se a tra ect ria r ia A ca ta
c ei i tre a a a
Doch, CSK, Sang a egades actua t i c scie t e t s re
s atri
ia s et ue a e ta
i critica a dia d a ui
E
i ter a s ri ers ura s c ectius seg s e
c e a rats c
e s de a a a d Eur a
d ca A artir de
c sidera ue ca i erei
c est u art stic
tiu e ua c e a
a tre a ar a a a a
Roner87 a
g de
uster
E
re e ri er e càrrec u es a teres r ses er a a ersia a de a a e ti a u desa are
gut c er de e ies i uer E a uests
e ts c e a a
tica d ertura de A u ta
e t ca a street art i s e regid r s ast r ui i e carrega e ura Pagesos er a a a a de s
rcs rea it at a ta d e i ici dura t es ires de
a
Jame i u a i ter e ci a Esc a
u ici a de
sica A t i rra de stencil Evolució de l'home músic
E
c ei u a tre grafiter a c s idat c
a r essi a ue tre a a s ta e
d Aerosolwork A uest et i
icarà u i u s a a se a carrera c
a grafiter c a ra a
e e
e càrrecs a a fires e i ici s
E
c e a a tre a ar a
e seu c
a d Aerosolwork com a Graffitimallorca, amb la
idea de crear u a arca er a s tre a s ue rea it e e s d s u ts s a uest a
ua s u tat er
u a i ter e ci a teri r i a de er e ura de a a e er c
utar a sa ci
a
rea it a
r ses res a a a a de t r s ai c
e ura Piensa, Actúa carrer de a au de es ires
de
E
re e càrrec de dec rar e ar Aserrad ra a tiga de
sica Ge era usic i a te da
de t ti
A uest atei a
a
Gra ti a rca a e ura de a a a a de s ca s de
sica de uarter de Ge era u ue
ura t a
Gee s a a ti gut e actiu i a rea it at di erses c a raci s i i ter e
ci s a a a a de t r s e ura
i Art rea it at c
a de straci dura t es ires ca it at
a
useu de a at i e i ici de Puput carrer d e
r at a
Aer s
r e tre d a tres
acci s art sti ues
E
stre r tag ista destaca c
a as ecte sitiu a
s de
ertura de es i stituci s ca a
street art a tasca de c ectiu de
es i uers Inc'omodo ue a er s acti itat i r
ci
d artistes
sta t ai
e r e a de s artistes e actua itat s a dificu tat er r essi a it ar i
su e ci ar a se a acti itat
er ai
des de u t de ista d u artista ur à riü d d ca Gee de a da a i era e t i
a i itaci d es ais ai c
u i u s s ci ec
ic de street art et ue er etria u
rec ei e e t a a tasca d a uests artistes i a a riria a se a acti itat
STREET ART D’INCA. INCA STREET ART
5. Conclusions
E rese t r ecte a rta u a ri era ers ecti a de a ra a de street art a
rar
e
agut d esta ir u c tacte directe a
e s artistes es res i e
ua c sa e s a rtat a deter i ar u a s rie de c c usi s
ca er e a
ic rece t r a
street art s u a a i estaci e erge t a ca ue resu ta u a ei a d e e i e t de
aisatge ur à er ecessita de su rt s cia i i stituci a er der dese
u ar se
satis act ria e t
i a ciutat
esde e ir u es ai e
sitiu
aurà de c
ir u a s rie de re uisits
a i era e t de urs
ics i ri ats er a e ressi art stica de ua
a ue s su rts arieta s i aca ats degradats
ade uaci de s es ais er aci itar e a creaci i c te
aci
E su rt i stituci a a s artistes de carrer it a a t e càrrecs su
c curs s
ics esti a s e i ici s
a creaci d u a ata r a ue aci de
t e tre artistes r ietaris de
i ues
a c scie ciaci ciutada a de a ecessitat de te ir cura i res ecte ca a
d street art.
3.
a ruta rea d street art a
ruta dria ser u
u rec a
di usi d a uest ti us d art
itat es ecia
e ci
e t
s ta ers
urs i i stituci
es
a i estaci
s
s
ca s acti e si es c
ei e e s a teri rs re uisits A uesta
tur stic de a ciutat a a egada ue u a ei a de r
ci i
Bibliografia
u
Street art. Graffiti, stencils, stickers, logos
u
Street Art
u
stitut
a
i guet
sa de Edici
es
Ultimate Street Art. A Celebration of graffiti and urban art. arce
a
es
a
stitut
Graffiti de la A a la Z. A t er
s
iguer a aa edra
Digital.
Ga
sa de Edici
arce
arce
sa de Edici
gica
a
stitut
es
uaita
u icati
s
Graphitfragen: una mirada reflexiva sobre el graffiti. Sevilla: Minotauro
Graffiti. Arte urbano de los cinco continentes
i ga
re Edit ria Gusta
Gi i
a Edit ria Gusta
Gi i
Ga
Graffiti Mujer: arte urbano de los cinco continentes. arce
Gar
La conversación mural: Ensayo para una lectura del graffiti