Percepció científica: Característiques del coneixement científic: Sistemàtic: Analític:

Percepció científica: La ciència pretén superar les percepcions i les concepcions subjectives i
proporcionar−nos una visió objectiva i exacta de la realitat.
Característiques del coneixement científic:
• Sistemàtic: Una ciència és un conjunt d'arguments connexos.
• Analític: és deconstructiu: busca simplificar els elements bàsics dels fenòmens.
• Especialitzat: tendeix a parcel·lar la realitat, a concentrar−se en aspectes parcials
• Clar i precís:
♦ Formula els problemes de manera entenedora
♦ Defineix els conceptes que empra
♦ Crea un llenguatge artificial precís
♦ La ciència sempre mesura els fenòmens
• Creatiu: Imagina per formular noves teories i conceptes amb noves hipòtesis.
• Metòdic: Segons el mètode Hipotètic−deductiu de Galileu, que ha de seguir quatre passos bàsics:
♦ Observació de fenòmens: han de passar regularment, perquè no són arbitraris.
♦ Formulació d'una hipòtesis
♦ Deducció: extraiem casos concrets de l'enunciat hipotètic universal
♦ Contrastació empírica: comparació amb la realitat.
• Justificable i demostrable/contrastable: es pot demostrar o bé per la contrastació empírica o bé per
deducció lògica
• Crític, obert i progressiu: entre l'observador i l'objecte hi ha una distància. El científic s'ho mira de
fora i està obert a canvis i a equivocar−se.
• Predictiu: cal que digui què passarà per ser útil.
• Útil: cal que tingui una vessant pràctica per utilitzar el coneixement.
Falsacionisme de Popper: Segons Popper, la ciència pot anar justificant tots els fenòmens que trenquen la
hipòtesi. Per tant, demana crear hipòtesis que puguin ser refutades de Iure, però no de Facto, és a dir, que
puguin ser revocades.
Relació entre ciència i filosofia
Ciència: cerca la certesa en el coneixement particular de la natura, i no enuncia quelcom fins que s'han refutat
totes les proves en contra.
Filosofia clàssica: Busca la veritat, el coneixement de la realitat de la natura (realisme).
Filosofia moderna: Busca la certesa del coneixement en general (racionalisme): Només és vàlid allò que és
cert.
Realisme:
• Entre l'enteniment i les coses hi ha una adequació natural: la ment i el coneixement pren la forma de
les coses i són iguals (les identifica).
• Els actes són de l'individu
Aristòtil, Sant Tomàs
Racionalisme: En què consisteix la certesa/obligatorietat(contrari impensable)? La certesa és independent de
qui la pensa, i se sosté per compte propi (és)
1
= Penso, així doncs existeixo.
Descartes, Spinoza
Idealisme: Suposa la supressió del subjecte particular, de manera que el pensament és l'únic que existeix. (jo
penso X = JO (desapareix) penso (cert) X (no és cert))
Hegel.
Crisi de l'idealisme (nihilisme) Marx, Nietzsche. Ser no és res.
Teoria general de l'acció:
Ètica/moral: allò que resulta del què es fa repetidament (home = animal de costums). Totes les nostres accions
creen un hàbit.
L'ètica estudia allò que fa l'home:
• Actes de l'home (irracionalment)
• Actes humans (racionalment)
♦ El resultat dels quals recau fora de l'agent.
♦ El resultat dels quals recau sobre l'agent.
El resultat és el subjecte mateix, la seva personalitat moral.
Cada individu sol repetir les pautes característiques de la seva espècie, i poques vegades inclou innovacions
pròpies. A l'animal la naturalesa li dóna tot fet: l'animal s'ajusta a la Naturalesa directament en virtut de la
seva pròpia naturalesa. Les persones no; es troben desajustades i entre elles i la natura hi ha la llibertat, és a
dir, la capacitat d'escollir d'acord amb unes pautes, interessos, objectius personals, ...
Naturalesa humana animal racional
• Tendències apetitives * supervivència − Individual nutrició
− Específica sexuals
• Tendències intel·lectiva * coneixement
* Sociabilitat llenguatge
* Religiositat
Animals: impuls acte objecte Home: impuls racionalitat acte
En l'animal l'instint determina l'acte
En l'home tot hi haver un impuls és la racionalitat la
que determina l'acte
Els homes són lliures i per això estan obligats a dirigir la seva pròpia conducta.
ELS VALORS: són dignitats de les coses, activitats i les realitzacions de les persones.
2
• Posicions subjectives: no existeixen coses valuoses per elles mateixes ni valors en sí, sinó que els
valors són creats per les persones.
• Posicions objectives: els valors posseeixen una existència pròpia.
Cada individu sol repetir les pautes característiques de la seva espècie, i poques vegades inclou innovacions
pròpies. A l'animal la naturalesa li dóna tot fet: l'animal s'ajusta a la Naturalesa directament en virtut de la
seva pròpia naturalesa. Les persones no; es troben desajustades i entre elles i la natura hi ha la llibertat, és a
dir, la capacitat d'escollir d'acord amb unes pautes, interessos, objectius personals, ...
Naturalesa humana −−> animal racional
• Tendències apetitives * supervivència − Individual: nutrició
− Específica: sexuals
• Tendències intel·lectiva * coneixement
* Sociabilitat: llenguatge
* Religiositat
Animals: impuls −−> acte −−> objecte Home: impuls −−> racionalitat −−> acte
En l'animal l'instint determina l'acte
En l'home tot hi haver un impuls és la racionalitat la
que determina l'acte
Els homes són lliures i per això estan obligats a dirigir la seva pròpia conducta.
ELS VALORS: són dignitats de les coses, activitats i les realitzacions de les persones.
• Posicions subjectives: no existeixen coses valuoses per elles mateixes ni valors en sí, sinó que els
valors són creats per les persones.
• Posicions objectives: els valors posseeixen una existència independentment de tota consideració dels
subjectes.
• Fundamentació objectiva: els valors, les seves propietats i les seves relacions ens indiquen les nostres
obligacions.
• Fundamentació al subjecte: l'obligació es troba en l'enteniment i la llibertat de les persones.
Homes amos dels seus actes. A la vegada que realitzem un acte estem escollint la nostra manera habitual de
ser (caràcter).
Conducta lliure −−> Acte −−> engendra hàbits −−−> formen caràcter.
Així: el nostre caràcter es fruit de la nostra manera d'actuar. Però també els nostres actes i hàbits són una
manifestació del nostre caràcter.
La teoria general de l'acció
Ètica , Moral: Tot allò que l'home fa (acció). La nostra vida està organitzada al voltant d'una rutina, un seguit
de costums (L'arrel llatina de moral i la grega d'èpica = costum). Tots els nostres actes creen hàbits
3
Allò que l'home fa
• En tant que irracional: actes de l'home
• En tant que racional: actes humans
♦ Poiesis: El resultat dels actes recau fora de l'agent. El resultat és la tecné o l'art (transformació
del medi).
♦ Praxis: el resultat dels actes recau sobre el propi agent. Per tant, l'home forma la seva
personalitat moral.
El bé és allò que perfecciona les coses, que les fa més complertes. El bé moral és la tria d'allò que ens
perfecciona.
La naturalesa humana té dos tipus de tendències:
• Com a animals tendim als apetits (supervivència).
♦ Individual: nutrició
♦ Específica (de l'espècie): sexualitat
• Com a racionals tendim a l'intelecte
♦ Coneixement
♦ Sociabilitat
♦ Religiositat (ésser transcendental)
La persona com a ésser lliure
Cada individu sol repetir les pautes característiques de la seva espècie, i poques vegades inclou innovacions
pròpies. A l'animal la naturalesa li dóna tot fet: l'animal s'ajusta a la Naturalesa directament en virtut de la
seva pròpia naturalesa. Les persones no; es troben desajustades i entre elles i la natura hi ha la llibertat, és a
dir, la capacitat d'escollir d'acord amb unes pautes, interessos, objectius personals, ...
En els animals, l'impuls determina l'acte (no hi ha res enmig).
En les persones, abans d'actuar hi ha la deliberació racional, i després l'acte. Així, la persona té llibertat, és a
dir, ha d'elegir d'acord amb unes pautes, uns interessos i uns objectius propis. L'home està obligat a dirigir la
seva pròpia conducta.
Animals: impuls −−> acte −−> objecte Home: impuls −−> racionalitat −−> acte
En l'animal l'instint determina l'acte
En l'home tot hi haver un impuls és la racionalitat la
que determina l'acte
La moral com a estructura i com a contingut
La moral com estructura diu que les persones tenen una estructura moral, que ve donada pel fet que són
lliures. Així, l'acte realitzat lliurement és valuós, i l'obligatori no té valor.
La moral com a contingut assenyala a les persones què han de fer i què no. El què és valuós és el bé, i allò no
valuós és el mal, independentment de la llibertat.
Els continguts morals
4
Hi ha alguns filòsofs que creuen que l'home té autonomia moral absoluta, i que ha d'inventar−se els objectius,
valors i normes de la seva conducta.
Malgrat això, cal buscar un contingut moral que serveixi de guia al comportament. Hem de buscar normes que
tinguin valor per si mateixes, és a dir, que no tinguin res a veure amb els interessos particulars.
Els valors
Són dignitats de les coses, activitats, realitzacions i de les persones que es descobreixen mitjançant l'activitat
intel·lectual, i que fa que les volguem.
Posicions subjectivistes i posicions objectivistes
Subjectivistes: les defensen els filòsofs que creuen en l'autonomia moral. Segons aquestes, allò valuós és allò
que cada ésser humà creu valuós. no existeixen coses valuoses per elles mateixes ni valors en sí, sinó que els
valors són creats per les persones.
Objectivistes: els valors existeixen independentment de la consideració del subjecte, de manera que valorar
consisteix en descobrir valors.
Hi ha valors superiors i inferiors, però per ordenar−los no totes les persones tenen la mateixa mentalitat ni
cultura, i no les ordenaran de la mateixa manera. Així, tota ordenació axiològica (dels valors) és susceptible de
ser corregida.
Els valors morals i l'obligació
Fonamentació objectiva: el deure està basat en la objectivitat, jerarquia i polaritat de valors, és a dir, els valors
constitueixen exigències objectives segons les quals orientar la conducta. els valors, les seves propietats i les
seves relacions ens indiquen les nostres obligacions.
Fonamentació en el subjecte: l'obligació es troba en la llibertat i enteniment de cadascú. Gràcies a la llibertat
podem imposar−nos obligacions o deures. Els valors humans són importants perquè la persona és l'únic ésser
responsable de la seva activitat, perquè només per l'individu poden tenir significat els valors i la seva
ordenació i perquè la orientació que la persona doni a una conducta pot fer variar el sentit de la resta de valors.
Les apropiacions morals
Les realitats morals configuren una estructura circular. Així, l'acte condiciona l'hàbit, i d'aquest en surt l'acte.
Davant un impuls (gana) podem no menjar, menjar massa o menjar ajustadament. La virtut és un hàbit electiu
bo que s'assoleix per repetició d'actes i és el terme mig de les passions. El vici és un hàbit dolent que s'assoleix
per repetició d'actes i és un defecte de les passions.
Conducta lliure −−> Acte −−> engendra hàbits −−−> formen caràcter.
Així: el nostre caràcter es fruit de la nostra manera d'actuar. Però també els nostres actes i hàbits són una
manifestació del nostre caràcter.
Els actes i les normes
Els actes morals poden ésser mesurats i valorats per les normes morals. Però com es poden trobar normes de
moralitat adequades als actes?
5
Autonomia moral absoluta: cada persona s'ha d'inventar les seves, segons les circumstàncies.
Heteronomia moral: hi ha un ordre objectiu, d'acord amb el qual s'indiquen les normes, deures i drets.
L'origen de les normes morals
Hi ha diverses teories:
• Sociologisme: les normes morals s'originen en la societat, i d'aquesta reben la força per imposar−se
als individus.
• Marxisme: les normes morals són invencions de la classe dominant per defensar els seus interessos i
controlar els dominats.
• Historicisme (sociologisme històric): al llarg de la història i segons un ritme variable, la sensibilitat
vital d'unes persones és substituït per la d'unes altres, de manera que uns principis es tornen vigents i
uns altres desapareixen.
• Teologisme: les normes morals tenen un origen diví.
• Iusnaturalisme: la naturalesa humana és el criteri que marca el dret.
♦ Clàssic: Aristòtil, Sant Tomàs. La naturalesa humana ja té tendències naturals, i allò que les
perfecciona és el bé moral (ètica com a estructura i contingut)
♦ Racionalista: En què consisteix la certesa en la decisió? En que no tingui contrari. Per tant,
aquesta certesa consisteix en actuar de tal manera que es garanteix la mateixa possibilitat
d'actuar sempre i per a tothom així. Així, mentir no té contrari perquè mentir sempre i tothom
deixa de tenir sentit.
irracional
domina
irracional
domina
examen
negatius (vicis)
positius (virtuts)
irracional
domina
negatius (vicis)
positius (virtuts)
6