Info

 info
LLEI 16/2009, DE 13 DE NOVEMBRE, DE SERVEIS DE PAGAMENT (BOE Nº 275 DE 14/11/2009) OBJECTIU DE LA LLEI (ARTS. 1 A 5) Per una banda, tracta d’incorporar les Directrius Comunitàries en la matèria, tenint com objectiu general garantir que els pagaments realitzats en l’àmbit de la Unió Europea ‐en concret, les transferències, els endeutaments directes i les operacions de pagament directe efectuades mitjançant targeta‐ puguin realitzar‐
se amb la mateixa facilitat, eficiència i seguretat que els pagaments nacionals interns dels Estats membres. Publicació d’actualitat normativa
Nº 5 – Maig 2010
SUMARI Objectiu de la Llei Règim jurídic de les entitats de pagament Règim de transparència de les condicions i requisits d’informació aplicables als serveis de pagament Drets i obligacions en relació amb la prestació i utilització de serveis de pagament Arbitratge Contractes actuals Pàg. 1 2 2 3 Per altre banda, contribueix al reforçament i protecció dels drets dels usuaris 4 dels serveis de pagaments i facilita l’aplicació operativa dels instruments de la zona única de pagaments en euros, el que s’ha denominat SEPA ("Single Euro 4 Payments Area"), que s’ha de desenvolupar per l’industria privada amb l’impuls del Banc Central Europeu i dels Bancs Centrals nacionals. L La norma SEPA: És la zona on els ciutadans, empreses, Administracions Públiques i altres agents econòmics puguin realitzar pagaments electrònics a tota Europa, en les mateixes condicions, amb els mateixos drets i obligacions. Aquesta Llei regula els serveis de pagament que es prestin en territori espanyol, incloent [art. 1] Ì
la forma de prestació d’aquests serveis; Ì
el règim jurídic de les entitats de pagament; Ì
el règim de transparència i informació aplicable als serveis de pagament; Ì
així com els drets i obligacions d’usuaris i proveïdors dels serveis. Els serveis de pagament que regula aquesta llei són: [art. 1] Ì
Els d’ingrés d’efectiu en un compte de pagament i les operacions de gestió del compte. Ì
Els de retirada d’efectiu d’un compte de pagament i les operacions de gestió del compte. Ì
L’execució d’operacions de pagament, a través d’un compte de pagament per endeutaments domiciliats, targeta de pagament o transferències. Ì
L’execució d’operacions de pagament si l’usuari té una línea de crèdit oberta per endeutaments domiciliats, targeta de pagament o transferències. Ì
L’emissió i adquisició d’instruments de pagaments. Ì
L’enviament de diners. Ì
L’execució d’operacions de pagaments en les que es transmeti el consentiment de l’ordenant mitjançant dispositius de telecomunicació, digitals o informàtics i es realitzi el pagament a través de l’operador de la red, intermediari. L’àmbit d’aplicació de la Llei és: [art. 1] Ì
Els serveis de pagament en territori espanyol, sigui quin sigui l’origen o el destí final de les operacions. Ì
Ha de respectar‐se el disposat en la Llei 7/1995, de 23 de març, de Crèdit al Consum, en aquells casos en que un instrument o servei de pagament inclogui la concessió d’un crèdit d’aquesta natura. L Permet operar amb un sol compte corrent en tot el territori de la Unió Europea, sense necessitat d’obrir un nou compte en cas de desplaçament a altre estat de la Unió Europea. L Permet utilitzar targetes de dèbit en qualsevol estat de la Unió Europea. Excepcions a l’aplicació d’aquesta Llei, entre altres: [art. 3] Ì
Ì
Ì
Ì
pagaments en efectiu i directament de l’ordenant al beneficiari; pagaments de l’ordenant al beneficiari a través d’agent comercial autoritzat per negociar o concloure la compra o venda de béns o serveis per compte de l’ordenant o del beneficiari; el negoci de canvi de bitllets estrangers, quan els fons no es mantinguin en comptes de pagament. pagaments mitjançant determinats xecs, efectes, vals o girs postals en paper… RÈGIM JURÍDIC DE LES ENTITATS DE PAGAMENT (ARTS. 6 A 16) Concepte [art. 6] Tindran la consideració d’entitats de pagament aquelles persones jurídiques, diferents de les entitats de crèdit o de diner electrònic, a les que s’hagi atorgat autorització per prestar i executar algun o tots els serveis de pagament a dalt relacionats. Requisits [art. 6] Ì
Ì
Ì
Ì
Ì
Autorització: Per a crear una entitat de pagament es necessari l’autorització del Ministre d’Economia i Hisenda a tres mesos amb silenci negatiu. Reserva de denominació: La denominació «entitat de pagament», així com la seva abreviatura «EP», quedarpa reservada a aquestes entitats, les quals podran incloure‐les en la seva denominació social, en la forma en que reglamentàriament es determini. No podran portar a terme la captació de depòsits o altres fons reemborsables del públic. Els fons rebuts per aquestes entitats dels usuaris de serveis de pagament per a la prestació de serveis de pagament no constituiran depòsits o altres fons reemborsables. Registre especial: Una vegada obtinguda l’autorització i després de la seva constitució i inscripció en el Registre Mercantil, les entitats de pago hauran, abans d’iniciar les seves activitats, quedar inscrites en el Registre Especial d’Entitats de Pagament que es crearà al Banc d’Espanya. En aquest Registre figuraran a més de les entitats de pagament autoritzades, els seus agents i sucursals. En aquest Registre es farà constar els serveis de pagament per els que s’hagi habilitat a cada entitat de pagament. El Registre estarà a disposició pública per a la seva consulta, serà accessible a través d’internet i s’actualitzarà periòdicament. Capital i recursos propis. Els mínims es determinaran reglamentàriament. Comptabilitat i auditoria [art. 14] Es faculta al Ministre d’Economia i Hisenda per establir i modificar les normes de comptabilitat i els models que hauran de subjectar‐
se els comptes anuals de les entitats de pagament. Les entitats de pagament hauran de sotmetre els seus comptes anuals a l’auditoria de comptes prevista en l’article 1.2 de la Llei 19/1988, de 12 de juliol, d’Auditoria de Comptes i la seva Disposició Final primera. Supervisió [art. 15] Correspondrà al Banc d’Espanya el control e inspecció de les entitats de pagament quan portin a terme la prestació de serveis de pagament i la seva inscripció en el Registre que es crearà a l’efecte. RÈGIM DE TRANSPARÈNCIA DE LES CONDICIONS I REQUISITS D’INFORMACIÓ APLICABLES ALS SERVEIS DE PAGAMENT (ARTS. 17 A 22) Àmbit d’aplicació [art. 17 y 18]: Els proveïdors de pagament facilitaran als usuaris, d’una manera accessible per ell, tota la informació i condicions relativa a la prestació dels serveis. S’aplicarà a: Ì
a les operacions de pagaments singulars; Ì
als contractes marc; Ì
a les operacions de pagament afectades per aquests contractes. Despeses d’informació [art. 19]: El proveïdor de serveis de pagament no podrà cobrar a l’usuari del servei de pagament pel subministrament d’informació indicada en el present Títol i les seves disposicions de desenvolupament. Resolució del contracte marc [art. 21]: L’usuari del servei de pagament podrà resoldre el contracte marc en qualsevol moment excepte si s’ha establert un preavís, que en qualsevol cas no podrà excedir en 1 mes. 2
DRETS I OBLIGACIONS EN RELACIÓ AMB LA PRESTACIÓ I UTILITZACIÓ DE SERVEIS DE PAGAMENT (ARTS. 23 A 50) Característiques generals: [tot el títol] En quant al pagament dels serveis, s’introdueix com a regla general que l’ordenant i el beneficiari de l’operació han d’assumir cadascun el cost que li correspongui. Això no impedirà que organismes públics, como la Seguretat Social, puguin establir convenis amb les entitats financeres per a que aquestes entitats no cobrin cap despesa en determinades operacions de pagament. En general, tot el sistema es fonamenta en l’equilibri contractual entre proveïdor i usuari, però establint en qüestions principals el criteri de que es tracta d’un estatut legal irrenunciable, com succeeix en quant a les conseqüències jurídiques d’actuacions no justificades o defectuoses. L Les despeses seran compartides (Share o opció de preus compartits): l’ordenant abona a la seva entitat les despeses que apliqui a l’operació de pagament i el beneficiari abona els que li apliqui la seva. L Les entitats han de comptar amb mitjans gratuïts per comunicar la pèrdua, robatori o ús indegut de l’instrument de pagament. L Les entitats han d’abstenir‐se de l’enviament de mitjans de pagament no sol∙licitats per l’usuari. Autorització d’ordres de pagament: [art. 25 a 34] Les operacions de pagament es consideraran autoritzades quan l’ordenant hagi donat el consentiment per a la seva execució. Quan l’usuari de serveis de pagament tingui coneixement de que s’ha produït una operació de pagament no autoritzada o executada incorrectament, haurà de comunicar la mateixa sense demora injustificada al proveïdor de serveis de pagament, a fi de poder obtenir rectificació d’aquest. Té el termini màxim de 13 mesos. Quan l’usuari no sigui un consumidor, les parts podran pactar un termini inferior distint. Es podrà sol∙licitar la devolució d’una operació de pagament autoritzada durant el termini màxim de 8 setmanes quan: ; es va donar autorització però aquesta no especificava l’import exacte de l’operació; o ; aquest import supera el que l’ordenant podia esperar raonablement tenint en compte les seves anteriors pautes de despesa, les condicions del seu contracte marc i les circumstàncies pertanyents al cas. L Els rebuts domiciliats en els que consti l’autorització expressa però no la quantitat a cobrar o si la mateixa supera lo raonablement esperat, el termini de devolució serà de 8 setmanes des de la data d’endeutament. L Els rebuts domiciliats de consumidors en els que no consti l’autorització expressa del deutor, el termini de devolució és de 13 mesos des de l’endeutament. En el cas de no consumidors les parts podran pactar un termini inferior distint. L El client ordenant d’una operación de pagament no autoritzada realitzada mitjançant qualsevol instrument de pagament convingut amb el Banc que s’hagués extraviat o extret serà responsable de fins l’import de 150 euros, excepte que concorri per part del client ordenant actuació fraudulenta o incompliment negligent greu de les seves obligacions davant el banc. Execució de les ordres de pagament: [art. 35 a 48] Ì
Ì
Ì
Ì
Recepció: El moment de recepció d’una ordre de pagament serà aquell en que la mateixa és rebuda pel proveïdor de serveis de pagament de l’ordenant. Si no és un dia hàbil per aquest proveïdor, l’ordre de pagament es considerarà rebuda el següent dia hàbil. El proveïdor podrà establir, posant‐lo en coneixement de l’ordenant, una hora màxima a partir de la que qualsevol ordre de pagament que es rebi es considerarà rebuda el següent dia hàbil. Rebuig: Si el proveïdor de serveis de pagament rebutja l’execució d’una ordre de pagament, haurà de notificar a l’usuari de serveis de pagament aquesta negativa i, en el possible, els motius de la mateixa, així com el procediment per rectificar els possibles errors de fet. Les ordres de pagament que l’execució hagi estat rebutjada no es consideraran rebudes. Irrevocabilitat: L’usuari de serveis de pagament no podrà revocar una ordre de pagament després de ser rebuda pel proveïdor de serveis de pagament de l’ordenant, menys les excepcions de l’art. 37. Per exemple, en l’endeutament domiciliat, l’usuari podrà revocar una ordre de pagament com molt tard al final del dia hàbil anterior al dia convingut pel dec dels fons en el compte de l’ordenant. Imports transferits i rebuts: S’ha de transferir la totalitat de l’import de l’operació de pagament, com a regla general. Si s’acorda la deducció de despeses, la informació sobre despeses costarà per separat. 3
Ì
Ì
Ì
Ì
La secció sobre Termini de execució i data de valor s’aplicarà només a operacions en euros i si ambdós proveïdores de serveis de pagament estan situats en l’Unió Europea menys excepcions. Termini per operacions de pagament a un compte de pagament. El proveïdor de serveis de pagament de l’ordenant, després del moment de recepció de l’ordre de pagament, s’assegurarà de que l’import de l’operació de pagament és abonat en el compte del proveïdor de serveis de pagament del beneficiari, como a màxim al final del dia hàbil següent. No obstant, el termini assenyalat podrà prolongar‐se en un dia hàbil per a les operacions de pagament iniciades en paper. Fins l’1 de gener de 2012, l’ordenant i el seu proveïdor de serveis de pagament podran acordar un termini no superior a tres dies hàbils i, en el cas d’operacions originades i rebudes a Espanya, no superior a dos dies hàbils i un dia hàbil per a les operacions de pagament iniciades en paper. Termini per a efectiu ingressat en un compte de pagament. Quan un consumidor ingressi efectiu en un compte de pagament en la moneda d’aquest compte de pagament, podrà disposar de l’import ingressat des de el mateix moment en que tingui lloc l’ingrés. La data de valor de l’ingrés serà la del dia en que es realitzi el mateix. Si no és consumidor, es podrà establir que es disposi de l’import ingressat com a màxim el dia hàbil següent e igual data de valor. Data valor i disponibilitat de fons: La data de valor de l’abonament en el compte de pagament del beneficiari no serà posterior al dia hàbil en que l’import de l’operació de pagament es va abonar en el compte del proveïdor de serveis de pagament del beneficiari. El proveïdor de serveis de pagament del beneficiari s’assegurarà de que la quantitat de l’operació de pagament estigui a disposició del beneficiari immediatament després de que aquesta quantitat hagi estat abonada en el compte ordenant no serà anterior al moment en que l’import de l’operació de pagament es carregui en aquest compte. L La data valor de l’ingrés en efectiu serà ‐ Consumidors (s’entén que particulars i ciutadans) serà el mateix dia del seu ingrés, amb independència de l’hora en que es realitzi. ‐ No consumidors (s’entén que persones jurídiques) es podrà establir com a data de disposició l’hàbil següent a la recepció dels fons amb idèntica data valor. L La data valor de la disponibilitat dels fons: ‐ Data valor de l’abonament: no serà posterior al dia hàbil en que l’import de l’operació de pagament es va abonar. ‐ Data valor del càrrec: no serà anterior al dia hàbil en que l’import de l’operació de pagament es carregui. L Les ordres de pagament s’entendran rebudes en el mateix moment en que arribin al proveïdor de serveis de pagament o en el dia següent hàbil si el de la seva recepció no ho fos. Una vegada rebuda l’ordre de pagament el proveïdor de serveis de pagament haurà d’assegurar‐se de que els fons són abonats en el compte de serveis de pagament del beneficiari com a màxim al final del dia hàbil següent a la seva recepció. Només en el cas de que l’operació de pagament s’iniciï en paper aquest termini s’ampliarà en un dia. L S’ha de recordar que fins l’1 de gener de 2012 els abonament en el compte del beneficiari podran estar subjectes a una valoració màxima de tres dies hàbils per a les operacions realitzades en l’àmbit de l’Unió Monetària i de dos dies hàbils per a les originades a Espanya, si bé aquest termini podrà perllongar‐se en un dia hàbil per a les operacions iniciades en paper. ARBITRATGE (ART. 50) Quan els usuaris de serveis de pagament ostenten la condició de consumidor, les parts podran acudir, quan així ho acordin, a l’arbitratge de consum previst en el Reial Decret 231/2008, de 15 de febrer, pel que es regula el sistema arbitral de consum. CONTRACTES ACTUALS (DT 3ª) Els contractes que les entitats de crèdit que operin a Espanya tinguin subscrits amb la seva clientela, a la data d’entrada en vigor de la present Llei, per a la regulació de les condicions en les que ha de tenir lloc la prestació dels serveis de pagament als que es refereix aquesta Llei, seguiran sent vàlids una vegada entri en vigor la mateixa sense perjudici de l’aplicació, a partir d’aquest moment, i en el cas de que la contrapart sigui una persona física, de les condicions més favorables pel client que puguin derivar‐se de les seves normes, i hauran d’adaptar‐se a la Llei en: ‐ el termini de 12 mesos com a regla general. ‐ el termini de 18 mesos pels contractes de targeta de crèdit o dèbit. 4