Mirades al Mirall; Maria Hede

DADES BIBLIOGRÀFIQUES
Titol Original: Evelyn Spöke (Evelyn Fantasma)
Autor: Maria Hede
Editorial: Barcanova
Col·lecció: Antaviana Jove
Any: 1987 (Primera publicació)
PÃ gines: 206
Il·lustració: Pere Formiguera ( FotografÃ-a de la Roberta)
Traducció: Meritxell Salvany
DADES SOBRE L'AUTOR
BIOGRAFIA DE L'AUTOR:
Maria Hede va néixer l'any 1967 a Estocolm. Estudià a Estocolm però actualment viu a Norrköpong.
Va treballar durant algun temps com a periodista. A Mirades al Mirall, ens explica la seva pròpia història,
el combat que ella mateixa va haver d'afrontar contra l'autodestrucció. Aquest primer llibre el va escriure als
19 anys, just després d'haver superat l'anorèxia, i per això va atreure molt l'atenció dels mitjans de
comunicació danesos. Els altres dos llibres que ha escrit han girat entorn de l'adolescència amb l'idea que
els adolescents es sentin identificats, amb temes com l'alcohol o l'avortament.
ALTRES OBRES DEL MATEIX AUTOR:
−Evelyn Spöke (Evelyn Fantasma) 1987.
− Det svÃ¥ra valet − en bok om abort ( La difÃ-cil elecció− Llibre sobre l'avortament) 1994.
−... och bli ett vackert lik ( ...i convertir−se en un ermós cadà ver) 2000
FORMA NARRATIVA
És de forma narrativa i dialogada. Ho explica en tot primera persona, ja que és un diari personal.
GÈNERE DE L'OBRA
1
És de gènere juvenil dramà tic: va dirigit als joves i parla d'un problema tÃ-pic i actual entre la joventut.
Qui narra l'historia és la protagonista, que expressa com ho passa durant l'anorèxia , sempre amb la cara
més pessimista . El final no acaba gaire bé, i això fa que sigui més dramà tic encara.
TEMA DE L'OBRA
L'obra va principalment sobre l'anorèxia i sobre com ho pateix la malalta, que és la protagonista. La
novel·la reflexa la manca d'autoestima , la inseguretat, la influència dels mitjans , el que poden pensar els
altres de ella i com pot influir això en un adolescent.
ARGUMENT I TRAMA
ARGUMENT:
L'Evelyn, des de fa anys que està obsessionada pel menjar. Dues vegades ja havia estat ingressada a
l'hospital perquè estava massa prima i menjava massa poc , però les dues vegades es va rehabilitar.
Quan l'Evelyn comença el curs, ja el comença malament, pel fet de que ,segons ella, és massa gandula i
no està el cent per cent a les classes. Al seu diari, tan sols s'atribueix adjectius negatius amb l'autoestima
molt baixa. Es fa una crÃ-tica a ella mateixa molt exagerada del seu rendiment escolar i li dóna molta
importà ncia, també, al seu fÃ-sic, de manera que es comença a veure la panxa cada vegada més gran.
Com que és tan obsessiva s'apunta cada dia les calories que menja aproximadament i després, si les
crema,les resta. Com és de suposar no menja les calories necessà ries, i a poc a poc es va aprimant cada
vegada més. Cada dia està més pà l·lida, més lletja i més esquelètica, encara que ella es
segueix veient la mateixa panxa. El fet de no alimentar−se com toca, no només li repercuteix fÃ-sicament,
ja que no pot córrer més de cinc minuts i té marejos continus, sinó que també li afecta als estudis i
psicològicament. El fet de no menjar i d'estar tan cansada la fan estar més trista i avorrida, no pot pensar
gaire bé i comença a faltar a classe. No menjar gens bé li suposa tenir imaginacions, a vegades es creu
que és una lloba que necessita menjar perquè s'està a punt de morir. Arriba un moment que li costa molt
aixecar−se i caminar, només pot estar tombada, de manera que se'n va a viure amb els seus pares i la seva
germana, la Lollo.
L'Evelyn té la sensació que ha estat un decisió poc encertada tornar a casa. La seva mare està cada dia
més trista i deprimida perquè l'Evelyn no vol menjar, de manera que comença a beure. Per altre banda,
el pare no li dóna cap importà ncia al que està passant, es conforma en anar a treballar, sopar amb la
famÃ-lia i anar−se'n a dormir. I després també hi ha la germana petita que és una adolescent que no
entén ben bé el que està passant.
Quan l'Evelyn ja arriba a unes condicions extremes, la mare, l'obliga a la visitar el psiquiatre, tot i que ella
s'oposi.
El psiquiatre diu que no és possible que una al·lota de la seva edat pesi 40 quilògram i mesuri 1,64
metres, i que per tercera vegada, ha recaigut a l'anorèxia, i a causa d'això, l'hauran d'ingressar.
De manera que el dia següent ja està a l'hospital. Comparteix habitació amb una altre al·lota anorèxica
anomenada Marielle, que és molt estúpida i capficada.
Al principi, l'Evelyn no menja gairebé res, menja menys del que menjava abans d'ingressar i s'aprima
encara més.
A mesura que van passant els dies, l'Evelyn enyora els seus amics, la Llentia i en J., la seva germana, la casa,
2
el pis, l'Institut, etc... Es sent empresonada dins l'hospital, i sap que l'única manera de sortir d'allà és
arribar almenys als 43 quilograms, però ho veu impossible, no pot engreixar d'aquesta manera, no s'ho pot
permetre. Però que no veuen que ja està bé aixÃ- i que la poden treure de allÃ- sense cap problema? Que
no veuen que ella no és igual que les altres, que ella està bé, que no és anorèxica?
Cada vegada té més problemes amb les infermeres, les odia, ja que l'ensarronen perquè mengi. Ella, en
el fons vol menjar, però no pot, no pot tornar a arriscar−se a engreixar més encara. Tampoc l'ajuda el fet
de que la Marielle la miri amb cara de decepció cada vegada que obre la boca per menjar. La Marielle,
d'alguna manera, es sent traïda per l'Evelyn.
Passen les setmanes, i un dia, mentre es mirava al mirall, veu una persona esquelètica,pà l·lida, amb els
ulls trets, que té uns cabells grassos i fins, i sobretot es veu lletja, molt lletja. Es renta la cara, es mira al
mirall altre cop, i es torna veure amb el cos de sempre i amb la cara de sempre: grassa, amb unes cuixes
d'elefant i sobretot amb una panxa enorme.
Tot i aixÃ-, el mateix dia pensa que... I fos realment l'espectre que va veure al mirall? I si realment està com
li diuen les infermeres, massa prima? I si realment estàs lletja? A partir d'aquell dia fa una forta reflexió i
amb totes les seves forces comença a menjar, poc, però almenys menja. A poc a poc va engreixant, però
amb molta por. Té molta por de tornar a sentir el plaer de menjar, d'engreixar−se més, de rehabilitar−se,
de tornar a casa i tornar a ser la vaca que era abans. És això el que realment vol?
I aixÃ- acaba el diari, no es sap ben bé si es rehabilita o no. Tot i aixÃ-, com que el llibre és una
autobiografia, i l'autora va superar la malaltia definitivament, es suposa que acabarà bé, i que l'Evelyn es
recuperarà .
TRAMA:
L'autora ha triat escriure l'obra , generalment ,en forma lineal. De tant en tant es bota alguns dies del diari
però l'historia és ,prà cticament sempre, en present, excepte un dia, que passa d'estar al present a dos anys
enrere, quan tenia setze anys.
TEMPS
TEMPS D'AVENTURA:
L'obra transcorre del 15 d'agost al 13 de desembre, és a dir ,que dura uns quatre mesos.
TEMPS DE L'ESCRIPTURA:
L'obra es va escriure l'any 1987, a finals del segle XX.
TEMPS DE LA LECTURA:
L'historia transcorre durant quatre mesos, i jo m'he llegit el llibre amb un mes, és a dir que quan en el llibre
passava un més, a la vida real passava una setmana.
PERSONATGES
PERSONATGES PRINCIPALS:
Evelyn: És una adolescent de divuit anys que és la protagonista de l'historia. En el principi del llibre
mesura 1.64 metres i pesa 54 quilograms, encara que el seu pes va variant durant l'historia i arriba a pesar fins
3
a 35 quilos. Està prima, encara que ella considera que té una panxa enorme, i té els cabells llargs de
color albergÃ-nia. Es considera molt gandula i burra, ja que no aprofita al cent per cent l'oportunitat
d'estudiar. Té una gran obsessió del que poden pensar els altres d'ella, sobretot fÃ-sicament. Té
l'autoestima molt baixa i sempre veu la part més dolenta del que li passa. Durant tota la seva vida ha estat
d'allò més simpà tica i divertida, però a mesura que deixa de menjar, perd les seves forces i es
converteix amb una noia avorrida i trista. Un dels poc adjectius que s'atribueix bons, és que és una
al·lota molt forta, a causa de tot el que ha passat, però durant la seva experiència descobreix que és tot
el contrari, ja que té por a menjar i engreixar−se, i això la fa tornar molt poruga.
Llentia: Fa tres anys que es coneixen i és la millor amiga de l'Evelyn. L'Evelyn la considera molt guapa,
amb uns cabells rossos amb rÃ-nxols flamejants que il·luminen a tothom qui els mira. És molt riallera i
simpà tica i és molt especial per l'Evelyn.
J.: No es sap qui és el seu nom complet. És l'al·lot de l'Evelyn i a l'hora, el seu millor amic. Fa
també tres anys que es coneixen però un any i mig que surten. Des de el punt de vista de l'Evelyn és un
noi molt simpà tic, divertit i sensual. Tracta amb molt d' i molt de tacte a l'Evelyn i sempre es preocupa molt
per ella .
Marielle: Al·lota amb qui comparteix habitació de l'hospital l'Evelyn. Està massa prima , pesa 29
quilograms i mesura 1,60. Es pot observar que era una al·lota guapa, però ara és més bé un
esquelet. No és una noia gaire simpà tica, és més bé estúpida i sempre mira amb uns aires de
superioritat i d'indiferència. No parla casi mai, i si parla, respon amb monosÃ-l·labs. La relació entre
l'Evelyn i ella no és gaire bona, ja que la Marielle es sent superior i més forta que qualsevol altre, ja que
ella és capaç d'estar dies sense menjar.
PERSONATGES SECUNDARIS:
Lollo: És la germana petita de l'Evelyn. Té 15 anys i es comporta com una autèntica adolescent. Passa
de la germana, passa dels pares, passa del estudis, fuma, beu, va a totes les festes que vol i domina molt bé
a la seva mare. Tot i que en principi li importi molt poc el que faci la seva germana, quan van passant els dies
i l'Evelyn es troba cada vegada pitjor, la Lollo es preocupa molt per l'Evelyn, tot i que no sap realment el que
li passa. Al principi pareix que no tenen gaire a veure una amb l'altre, però a mesura que passen els dies,
veuen que tenen molt amb comú.
Mare: Era una dóna molt forta i alegre, que s'ha convertit amb una dóna que no es reconeix a ella mateixa.
Es preocupa molt per les filles, però no aconsegueix que li facin cas. Està molt trista i amargada sempre i
l'Evelyn es pensa que està depressiva. Ningú l'ajuda amb la casa i ho ha de fer tot ella, no es fa notar i no
imposa cap regla. A causa del seu carà cter i de la situació familiar comença a beure, fins arribar a un punt
que cada dia està gata i que ja no sap ben bé el que diu.
Pare: El podrÃ-em descriure com un mal pare. És un home que es limita a anar a treballar, a sopar i a anar
a dormir. No es veu cap signe d'estimació cap a les filles i és com si no hi fos a casa. L'Evelyn no
l'anomena massa, ja que no té cap importà ncia per ella.
Margareta: També li poden dir Maggan. És la infermera que cuida a la Marielle i a l'Evelyn. Les intenta
convèncer perquè mengin alguna cosa però no ho arriba a aconseguir mai. És molt alegre i divertida,
encara que a l'Evelyn no li fa cap grà cia.
Anna: És la noia amb qui comparteix el pis. La descriu com una al·lota molt simple, amb qui no té
gaire relació, però tot i aixÃ- la considera molt amable i legal.
ESPAI
4
Escola: És l'escola on va l'Evelyn. Li encanta la seva escola ja que la troba atractiva i divertida. Hi ha gent
la mar de guapa i bons professors. Dins l'escola prà cticament totes les especialitats que es poden estudiar
són de lletres. Me l'imagino una escola gran amb molta gent.
Pis: És el pis de lloguer que comparteix amb l'Anna. És un piset no gaire gran, però elles dues hi estan
molt bé. Cadascú te la seva habitació i tenen una cuina i un bany en comú. Me l'imagino com el tÃ-pic
pis d'estudiants, molt desordenat i una mica brut.
Casa: És on viu la famÃ-lia de l'Evelyn. És un pis gran on cada germana té la seva habitació i els
pares la seva. És un pis molt ben cuidat i curiós perquè la mare s'encarrega d'ordenar−lo i fer−lo net.
Hospital: L'única part de l'hospital que anomena és la planta de psiquiatria. És un hospital com
qualsevol altre: Parets blanques, colors molt clars i hi ha molt de silenci. L'habitació que comparteix amb la
Marielle té un bany, dos llits i una butaca.
MEDI SOCIAL
L'Evelyn viu a la societat actual del segle XXI. És una al·lota molt influenciada per la moda, i pels
mitjans de comunicació. El fet de veure's lletja i grassa és a causa de la societat, on està ben vist estar
prima, dur una talla 36 de calçons i una S de camiseta. A més, quan ets adolescent , encara t' afecta
més el que pensin els altres , vols agradar a la gent. Es pot dir que està en un entorn molt superficial on
tothom es guia per l'estereotip i la primor de les models.
L'Evelyn ha nascut a una famÃ-lia que no els hi falta res, on tenen tot el necessari i més. Sempre li han
deixat fer tot el que ha volgut. En principi aparenten una famÃ-lia feliç, sense cap problema i realment no
és aixÃ-.
ESTIL LITERARI
Està escrit amb un llenguatge vulgar, amb vocabulari d'adolescent. No és gens descriptiu i és un estil
més bé rà pid. Està escrit en forma de diari on es resumeix molt el que va passant cada dia.
INTERÈS DE L'OBRA
OPINIÓ PERSONAL: És un llibre que reflexa molt bé els problemes de la societat actual. M'ha
agradat, però no m'ha enganxat gaire. He trobat original el fet de que tot el llibre fos en primera persona , que
vegis el que pensa una anorèxica i com es planteja la vida. M'interessa molt aquest tema i m'hi sent
identificada . També m'ha emocionat que fos una història real i que la protagonista se n'hagi sortit.
RECOMANACIONS:
Aspectes pels quals recomanaria aquest llibre:
• Perquè és un llibre en forma de diari, i això facilita llegir−lo.
• Perquè el vocabulari és del llenguatge col·loquial i l'entens gairebé tot.
• Perquè et fa veure a quins extrems podem arribar actualment.
• Perquè aprens quines coses son realment importants a la vida.
• Perquè si el lector és una dona, es pot sentir molt identificat i això enganxa.
Aspectes pels quals no recomanaria aquest llibre:
• Perquè no es sap ben bé com acaba.
5
• Perquè hi ha algunes pà gines que son molt repetitives.
• Perquè hi ha moments que canvia de tema bruscament i et perds.
• Perquè ho veus tot des de el punt de vista pessimista, ja que ho conta l'afectada.
• Perquè el plantejament és un poc massa llarg.
Ãndex
DADES BIBLIOGÀFIQUES...............................................pà g. 3
FORMA NARRATIVA........................................................pà g. 3
GÈNERE DE L'OBRA.......................................................pag. 3
TEMA DE L'OBRA............................................................ pà g. 4
ARGUMENT I TRAMA...................................................... pà g. 4
TEMPS.............................................................................. pà g. 5
PERSONATGES................................................................pà g. 6
ESPAI................................................................................ pà g. 7
MEDI SOCIAL....................................................................pà g. 8
ESTIL LITERARI................................................................pà g. 8
INTERÈS DE L'OBRA........................................................pà g. 8
6