més info

LA FAMÍLIA ÉS FER-SE
“El mateix home ha de ser poeta tràgic i poeta còmic.
Quan se sap tractar la tragèdia, segons les regles de l’art,
igualment s’ha de saber tractar la comèdia”.
Sòcrates. EL BANQUET de PLATÓ.
“La família és fer-se” és una frase que pertany a l’imaginari col.lectiu valencià i que té
l’excel.lència de formar part del patrimoni popular, i alhora du, en la seua estructura
profunda, una lliçó de filosofia. Ací ‘fer-se’, significa: tindre una relació fluïda, i mútua,
afectiva, d’apreci i consideració per una, o unes, altres persones. Així ho entén el poble
valencià. I si els valencians hem creat una idea d’abast filosòfic tan profund, i que ha
sigut acceptada per la col.lectivitat d’una manera tan natural i quotidiana, per alguna
raó, també molt profunda, deu ser. Podríem afirmar, sense temor a equivocar-nos, que
s’ha produït a causa de la mentalitat dels valencians: lluminosa, mediterrània, oberta,
sense morals repressores i… moderníssima. Una prova excel.lent del nostre caràcter
lliure, solidari i sense doble moral, ja el tenim en el nostre, i alhora internacional, Tirant
lo Blanc, el qual, des del mateix títol al final, és un cant al triomf de l’ètica –col.lectivafront a la moral –individual i repressora-, i de l’amor en el sentit de llibertat.
L’afirmació “La família és fer-se” significa que la consideració, l’estima i l’amor són el
nexe d’ unió humà per excel.lència, més que la sang pròpia. Una idea que trenca tots els
convencionalismes, revolucionària, per tant. Segur que algú gosaria dir actualment que
no és politicaly correct.
En “La família és fer-se” trobem la imatge d’una família tradicional que funciona com
a metàfora d’un món que acaba per generar la vertadera imatge de la Família, entesa en
el sentit més actual.
Alfons és un gran pintor amb un caràcter molt especial; teòricament, amant de la
llibertat, encara que en la pràctica, la filla menuda, Diana, se’n va de casa perque no pot
suportar el control de son pare. Una cosa pot ser la mateixa i alhora la contrària? Sí.
De la seua família forma part Càndid, el seu deixeble més avantatjat, per allò que “la
família és fer-se” i ells dos es fan molt, i, a més, per extensió, són membres de la gran
família de la pintura. La seua filla major, Conxa, -lesbiana però que vol tindre un fill
per inseminació artificial- prepara el banquet de Nadal per a reunir la família; fa tornar a
casa la seua germana menuda perque vol tindre una família unida. Les tensions entre la
filla rebel i el caràcter indòmit del pater familiae conduiran l’obra per diversos estats
emocionals, entre tormentes físiques i boleros clàssics; entre somriures i emocions
intenses; entre l’odi aparent i l’amor profund. All we need is love.
La decisió de Conxa de reunir-los no serà de bades perque, malgrat tots els problemes,
aconseguix tindre’ls junts. Ja se sap que “la família és fer-se” i que “la família que no es
fa, es desfà”. La nostra família no resulta molt convencional, però, una volta recuperada,
no es desfarà, perquè, en el fons, es fa. I l’amor, finalment, ho conduïx tot al bon camí.
Lluís Fornés (el Sifoner)
LA FAMILIA ES FER-SE
“El mismo hombre debe ser poeta trágico y poeta cómico.
Cuando se sabe tratar la tragedia, según las reglas del arte,
igualmente se debe saber tratar la comedia”.
Sócrates. EL BANQUETE de PLATÓN.
“La familia es fer-se” es una frase que pertenece al imaginario colectivo valenciano y
que tiene la excelencia de formar parte del patrimonio popular, y al mismo tiempo
contiene, en su estructura profunda, una lección de filosofía. Aquí ‘fer-se” (hacerse),
significa: tener una relación fluida, y mutua, afectiva, de aprecio y consideración por
una, o unas, otras personas. Así lo entiende el pueblo valenciano. Y si los valencianos
hemos creado una idea de alcance filosófico tan profundo, y que ha sido aceptada por la
colectividad de una manera tan natural y cotidiana, por alguna razón, también muy
profunda, debe de ser. Podríamos afirmar, sin temor a equivocarnos, que se ha
producido a causa de la mentalidad de los valencianos: luminosa, mediterránea, abierta,
sin morales represoras y… modernísima. Una prueba excelente de nuestro carácter
libre, solidario y sin doble moral, ya la tenemos en nuestro, y al mismo tiempo
internacional, Tirant lo Blanco, el cual, desde el principio hasta el final, es un canto al
triunfo de la ética –colectiva- frente a la moral –individual y represora-, y del amor en
el sentido de libertad. La afirmación “La familia es hacerse” significa que la
consideración, la estima y el amor son el nexo de unión humano por excelencia, más
que la sangre propia. Una idea que rompe todos los convencionalismos, revolucionaria,
por tanto. Seguro que alguien osaría decir actualmente que no es politicaly correct.
En “La familia es hacerse” encontramos la imagen de una familia tradicional que
funciona como metáfora de un mundo que acaba por generar la verdadera imagen de la
Familia, entendida en el sentido más actual.
Alfons es un gran pintor con un carácter muy especial; teóricamente, amante de la
libertad, aunque en la práctica, la hija pequeña, Diana, se va de casa porque no puede
soportar el control de su padre. ¿Una cosa puede ser la misma y al mismo tiempo la
contraria? Sí.
De su familia forma parte Cándido, su discípulo más aventajado, por lo que “la familia
es hacerse” y ellos dos se hacen mucho, y, además, por extensión, son miembros de la
gran familia de la pintura. Su hija mayor, Conxa, -lesbiana pero que quiere tener un hijo
por inseminación artificial- prepara el banquete de Navidad para reunir la familia; hace
regresar a casa a su hermana pequeña por que quiere tener una familia unida. Las
tensiones entre la hija rebelde y el carácter indómito del pater familiae conducirán la
obra por varios estados emocionales, entre tormentas físicas y boleros clásicos; entre
sonrisas y emociones intensas; entre el odio aparente y el amor profundo. All we need is
love.
La decisión de Conxa de reunirlos no será gratuita porque, a pesar de todos los
problemas, consigue tenerlos juntos. Ya se sabe que “la familia es hacerse” y que “la
familia que no se hace, se deshace”. Nuestra familia no resulta muy convencional, sin
embargo, una vez recuperada, no se deshará, porque, en el fondo, se hace. Y el amor,
finalmente, lo conduce todo al buen camino.
FITXA ARTÍSTICA/ FICHA ARTÍSTICA
Títol/Titulo: “La família és fer-se”
Autors/Autores: Lluís Fornés i Agustí Martínez
Personatges/Actors:
Alfons .............................
Conxa .............................
Diana ............................
Càndid ............................
La Màixquera ........................
Lluís Fornés
Bea Alvarez
Yolanda García
Josep Martín
Paqui Noguera
Vestuari i Escenografia............. Mònica Palacios
Creació màscares......................... Artes menores
Cartell obra.................................. Josep Martín
Música............................................. Cristina Martí i Alex Velázquez
Lletra cançons.............................. Lluís Fornés (el Sifoner)
Audiovisual................................... El Takataka (Dolo, Pep, Romu)
Iluminació i so............................. Alberto Signes
Guió original.................................. Lluís Fornés i Agustí Martínez
Administració............................... Rosario González
Direcció.......................................... Palero
Producció....................................... L’ORACLE DE L’EST