Només el 8% de carrers de Gràcia, dedicats a dones

29 d’abril
de 2011
388
Fotos: Sergi L.
La Vila ja
té 30 punts
wi-fi públics
Només el 8% de carrers
de Gràcia, dedicats a dones
El primer estudi sobre dones de la
Vila afegeix que la meitat d’espais
són per a santes o mares de déu
En canvi, el 15% de nomenclàtor
masculí -20 dels 130 carrers- és
de caràcter religiós
El Districte ja disposa d’una
àmplia xarxa de connexió sense fils pública, que permet als
internautes que passegen per la
Vila accedir a internet de forma
gratuïta. En tres anys, el mapa
de punts del projecte engegat
per l’Ajuntament, Barcelona
wi-fi, s’ha expandit per tots els
barris de Gràcia, i no només als
centres municipals.
Pàgina 8
sumari
5
PolÍtica
Anna M. Casas (PP):
“S’ha d’insistir amb
els okupes”
13
futbol
L’Europa torna a
perdre i s’acomiada
de la promoció
ISSN - 1695-4793
l’independent
29 d’abril de 2011
de Gràcia
Ja fa uns dies que es va presentar l’estudi Diagnosi de les necessitats i condicions de vida de les dones de Gràcia, que conté
una anàlisi exhaustiva de les dinàmiques de vida d’un sector
que representa el 54% dels habitants del districte. Més enllà
d’algunes dades conegudes més referents a les condicions de
vida, en aquest número destaquem una anàlisi poc coneguda i
demolidora que remarca el pes de la dona en la nostra societat més immediata, la del barri i del districte, que ens ajuda a
entendre que el nostre entorn encara canvia molt a poc a poc
en els costums i rols entre homes i dones. Els dos titulars que
hem escollit a l’interior de la
informació ja ho diuen tot: només el 8% dels carrers de Gràcia estan dedicats a dones, i la
meitat són santes, i les dones
són majoria a les entitats però
no en presideixen cap. Es pot
dir més alt però no menys clar.
L’Independent de Gràcia, que en aquesta qüestió ha marcat
perfil sempre dedicant un espai d’aquesta mateixa pàgina que
esteu llegint a l’ull de dona, a aquella visió especial que alguns
han batejat com un sisè sentit, assumeix amb al dimensió que
donem avui a aquesta informació la seva responsabilitat social
d’insistir que Gràcia, en aquest aspecte, encara és carca i que
falta molt camí per recórrer per arribar a la paritat, fins i tot
en aquells aspectes simbòlics
que a vegades podem semblar
menys importants o que poden
desviar l’atenció perquè no
s’avanci en àmbits claus. Dit
més clarament, de la mateixa
manera que alguns aspectes
simbòlics de la lluita per la paritat com els canvis cap a un llenguatge políticament correcte
poden semblar una pèrdua de temps, no passa el mateix en la
representació de les dones que han lluitat al costat dels homes
per una societat millor i que no han vist reconeguda la seva
aportació -per manca d’investigació, per desídia institucionalen les plaques dels carrers. Tot plegat es una conseqüència
que va lligat a l’altra dada que oferim: si les dones de Gràcia no
presideixen les nostres entitats, no aconseguiran possiblement
la notorietat que mereixen. A Gràcia estem orgullosos de tenir
carrers i places dedicats a Anna Frank o a Mariana Pineda, però
hauríem de començar a pensar en els carrers que volem en les
pròximes dècades. Les dones de Gràcia, les que ara estan actives i que tots coneixem, mereixen que la història canviï.
En els aspectes
simbòlics falta molt
camí per recórrer a
favor de la paritat
Les dones que ara
estan actives i que
coneixem mereixen
que la història canviï
2
ull de dona
Adreceu les vostres cartes, amb un màxim
de 15 línies, indicant el vostre nom,
adreça, telèfon i DNI a: L’Independent
c/ La perla, 31 baixos - 08012 BCN
o bé a [email protected].
També les podeu fer arribar a través del
Sara Reñé
Moltes són les necessitats
del Coll, però manifestar-se
tan facilment com ho ha
fet CiU és molt demagògic.
“CiU demana que s’aturin
les obres al Coll perquè
suposen eliminació de
places de pàrquing”. Què
fàcil, no? On estaven quan
s’ha aconseguit una llei de
barris? I l’aparcament de
Laguna Lanao? On proposa
CiU fer places de pàrking?
Gràcies a grups de l’oposició s’han aconseguit
coses... Des del PP que va
treballar molt per portar
els primers busos del barri
fins ERC amb la remodelació de l’edifici de Jujol i va
pressionar perquè es fes
la plaça L. Lanao; tots ells des
de l’oposició. El que sí ha fet és
donar suport al tancament de
S. Camil, que evita un enllaç del
Coll amb Vallcarca a través de
la plaça Mons, i posar-se sempre
davant dels que pressionen perquè l’Ajuntament faci segons les
seves voluntats (a vegades per
interessos privats), com alguns
del pla Portell, i ara en que no
es facin les obres al Coll perquè
treu aparcaments. Que sí, que
hi fan falta, però s’ha preocupat
CiU de com van les vendes de
CiU, què has fet pel Coll?
Gràcia encara és carca
cartes al director
nostre portal
www.independent.cat/gracia
l’aparcament públic de Salvador
Allende? Pot comprometre’s per
escrit de si arriba a governar
que no multarà al Coll als cotxes
aparcats a les voreres? Aquí hi
ha moltes necessitats (soterrament de línies elèctriques, millora de carrers i infraestructures,
equipaments, connectivitats
entre barris, aparcaments) però
insisteixo en que ens haurien de
dir què han fet ells pel Coll.
Miquel B. Gabaldá
Un bon amic em deia fa
uns dies que els casos de
corrupció a l’administració
són la causa principal de la
desafecció de la ciutadania.
Corrupteles que la justícia
persegueix però que ho fa
tard i malament. Afegeix que,
fins que el conjunt del poder
judicial no es doti de recursos
humans i materials competents,
on l’eficàcia i l’operativitat siguin
els principals objectius, la nostra
democràcia anirà coixa.
J. V. Muntades
Justícia
editorial
el dependent
La reforma de la plaça del Nord s’ha
enllestit, com ja va explicar aquest setmanari, amb una superfície més dura i
amb tot més ben endreçadet. Però no sé
si us heu fixat: hi falta la taula de ping-pong
que tantes estones feia passar als joves i
als no tan joves del barri. El seu ús nocturn sembla
que molestava a alguns veïns, amb influències o no, i
l’Ajuntament de Barcelona va tenir en compte les seves
reclamacions. El meu regne per una taula de ping-pong!
Biografies
i dietaris
Des de ja fa força temps no
m’interessa gaire la lectura
de novel.les. En canvi, em
deleixo per les biografies,
autobiografies, dietaris i
memòries i per tot aquell tipus de llibre que tingui com
a eix principal l’experiència
vital del seu autor o autora
i reflecteixi el context històric i social des d’una mirada
subjectiva i personal.
Per Sant Jordi mai puc estarme de rastrejar compulsivament diaris, revistes i
suplements culturals per tal
de trobar noves publicacions que em permetin seguir
tafanejant en les vides dels
altres. Enguany, m’ha cridat
sobretot l’atenció El exilio
interior. La vida de María
Moliner, que ens relata la
peripècia vital d’aquesta gran
lexicògrafa que va exercir de
bibliotecària i de directora de
les Missions pedagògiques
durant la República i que va
ser sancionada i depurada en
acabar la guerra civil. També
l’autobiografia de Gala Dalí
La vida secreta. Diario inédito, que, fins fa poc, havia
quedat perduda en un bagul
del castell de Púbol, i el nou
llibre de la contista Cristina
Fernandez Cosas que ya no
existen en què l’autora construeix els seus nous relats a
partir d’etapes i experiències
viscudes.
Me les apunto en la meva
petita llibreta de notes.
Opinió
l’independent
de Gràcia
29 d’abril de 2011
Carles Agustí, portaveu de CiU a Gràcia i candidat
Preparats per governar
La responsabilitat de governar requereix un projecte
treballat, unes idees, unes
propostes, uns ideals, un
equip, i la capacitat de
gestió per portar-ho a terme.
A Convergència i Unió de
Gràcia hi estem preparats.
Després de 32 anys de governar els mateixos, creiem
arribada l’hora d’un canvi,
d’una regeneració política,
d’un altra manera de fer
política. El canvi que proposem és un canvi de cultura
política, un canvi de cultura
de Govern, noves prioritats,
noves actituds fonamentades en valors com el diàleg,
escoltar, la complicitat, la
responsabilitat, la transparència, la proximitat, el pacte
o afrontar junts les adversitats.
A Gràcia volem fonamentar
aquest canvi en 5 aspectes:
Primer de tot la personalitat pròpia. Gràcia no és un
districte de Barcelona, és una
Vila amb història, trajectòria
i personalitat
pròpies. A
Gràcia no hi
ha Regidor,
hi ha Alcalde. Tots els
assumptes
que passin
a Gràcia, independentment
de la competència de cada
administració, són assumpte
i responsabilitat de l’Ajuntament de Gràcia.
Recuperarem la gestió com a
forma de Govern. Governar
Sergi L.
és gestionar, és tenir uns projectes, uns compromisos, debatre’ls, aprovar-los, portar-los
a terme i fer-ne un seguiment
del compliment. És en
aquest sentit
que els Consellers Municipals
actuaran com
a veritables
regidors amb
responsabilitat plena en cadascuna de les seves àrees de
gestió. Participació no és crear
òrgans i més òrgans, sinó que
és governar amb actitud de
transparència, de proximitat,
de diàleg, amb la gent i amb
La Perla, 31, 08012 - Barcelona
Tel. 93 217 44 10
l’oposició. No volem ser un
ens descentralitzat que aplica
les polítiques que arriben de
Barcelona, sinó tenir iniciativa
pròpia, i afrontar els nombrosos reptes
pendents que
hi ha a Gràcia,
com la integració del Park
Güell, finalitzar tota la pastilla urbanística
que va de la reforma de la
Travessera de Dalt fins els
projectes de Vallcarca – Bolivar
i Vallcarca – Farigola, relligar i
dotar de serveis la zona nord
de Penitents, donar solució
a la mobilitat o garantir el
civisme i la seguretat amb el
Guàrdia de barri.
I volem aplicar aquest canvi
des de la fidelitat a la catalanitat, nucli
del nostre
projecte polític i aspecte
fonamental
de la personalitat de Gràcia. Catalanitat en
la defensa dels nostres interessos, anhels de reconeixement i llibertat nacional.
El 22 de maig escollirem
seguir igual o començar un
nou camí. Tu tries.
No volem ser un ens
descentralitzat que
aplica les polítiques que
arriben de Barcelona
Textos i fotos: Sara Sánchez
staff
388
el bloc
Directes
Recuperarem la gestió
com a forma de govern.
Governar és tenir
projectes, compromisos
núm.
Albert Balanzà
tribuna
Bruts, inconscients, pàries,
immadurs, passats, fills de
papa, escòria, xusma... Aquesta
setmana s’han complert cinc
anys des que una gent qualificada així per la majoria de la societat, els de la Directa, van tirar
endavant un projecte periodístic
gens neutral (com tots), tendenciós (com tots), manipulador
(com tots). Ens hem barallat
moltes vegades, ens hem acostat i distanciat perquè sabíem
que compartir les ganes de fer
un altre periodisme és difícil des
de diferents espais, més oficials
o més alternatius. M’agrada que
hi siguin, que no es moguin dels
seus paràmetres, que em donin
un altre punt de vista. Això els
dóna integritat, i credibilitat.
Perquè es creuen el que escriuen, i contrasten. Sé que ningú
com ells m’explicarà quin és el
rerefons de la mort de Patrícia
Heras, que no estalviaran espai
quan calgui destapar alguna
claveguera i que en les seves columnes hi trobaré cada cop més
persones que es desmarquen
del mainstream, que pregunten i demanen respostes. Una
setmana estranya aquesta: m’he
quedat clavat a la cadira llegint
un post anomenat ‘T’estimo’ a
Indymedia i llegeixo que a la Kasa de la Muntanya comença un
cicle de poesia. No ho he vist a
cap mitjà oficial. N’hi ha d’altres,
també, d’imprescindibles.
què en penseu...
... que el goven postposi les retallades per després del 22M?
Edita: DeBarris, sccl
Director: Albert Balanzà
Amb el suport de:
núm.
388
És una iniciativa de: AVV Vila de Gràcia,
DeBarris i GràciaWeb. Consell directiu:
Albert Balanzà, Joan Lou. Director local: Albert Balanzà Directora adjunta:
Sílvia Manzanera. Redactors en cap: Xavi
Tedó i Maria Ortega. Redacció: Elena Albouy, Carina Bellver, Adrià Cortadellas,
Clara Darder, Meritxell Díaz, Lídia Haro, Laura Millan, Patricia Monge, Marta
Narberhaus, Andrea Rodoreda, Xavi Tedó,
Ginebra Vall, Unai Velasco, Marc Vidal,
Anna Buj. Maquetació: Sergi Lou. Col.
laboracions: Jordi Albertí, Àlex Bosch,
Lluís Bou, Ferran Casas, Àngel Garreta,
Pep Gorgori, Mike Ibáñez, Sebastià Jovani, Gerard Maristany, Pere Martí, Sergi
Martín, Joan Millaret, Víctor Nubla,
Sergio Oliveros, Eva Piquer, Roger Rofín,
Tristram, Rafael Vallbona, Vocalia de la
Dona de l’AVV. Fotografia: Jordi March,
Joan Perramon, Nika Lauper. Publicitat:
Sandra Gamboa (692 601 261). Distribució: CET Labor-90. Imprimeix: CG Canigó S.L. Dipòsit legal: B-32478-00
Distribució controlada per PGD
Tamara Jiménez
dissenyadora de decoració
És una clara estratègia política
de CIU per aconseguir més vots
a les municipals. Les retallades en sanitat i educació són
inadmissibles. Si la qüestió és
estalviar, la solució la podem
trobar en la indústria farmacèutica i no en aquests àmbits
tant vitals.
Alberto Ozcoz
comercial
Estem parlant d’una clara forma de recaptar vots. Tot i això,
estic d’acord amb les retallades
del govern perquè en un moment de crisi ens em d’ajustar
el cinturó. Les comoditats en
l’àmbit educatiu són excessives,
com els portàtils a les aules. I
en sanitat, penso que hi ha un
abús per part dels ciutadans.
Javier Serrano
estudiant
Mas pretén aprofitar l’ambient
d’eleccions per tal de distreure
l’atenció de l’opinió pública.
Les mesures són injustificables
perquè s’està jugant amb els
aspectes de la vida més importants de les persones. Els retalls
han de començar amb els sous i
privilegis dels polítics.
Mari Carmen Peña i
Mari Carmen Herrera
comerciants
Ens sembla malament que el
govern hagi decidit posposar les
retallades, però, pitjor és el fet
que existeixen aquestes mesures. Els serveis en sanitat i educació són primordials a la nostra
societat i es malgasten massa
diners en accions banals.
Què et sembla que només un 8% dels carrers de Gràcia estiguin dedicats a dones? Entra a www.independent.cat/gracia i vota
3
Opinió
l’independent
de Gràcia
Pep Vinyals, membre de la CUP-Alternativa per Barcelona
29 d’abril de 2011
Ens preocupa l’ensenyament
Cada dia estan sortint als
mitjans de comunicació notícies sobre retallades al sector
públic, sobretot a la sanitat
i a l’ensenyament, les dues
grans àrees d’inversió pública
emblemàtiques de l’anomenat
Estat del Benestar. S’esmolen
les estisores i comencen a
retallar. Això no vol dir altra
cosa que reduir la inversió de
diners públics, mentre s’apunta que cal augmentar els
processos de privatització de
franges d’aquest dos sectors
estratègics. Però això no és
nou, no és només d’ara. Potser
ara és més evident i descarnat, però és un camí encetat
amb contundència a les dues
anteriors legislatures amb la
privatització d’alguns serveis
sanitaris (alguns CAP, determinades funcions de diagnosi o
la concertació de serveis amb
hospitals privats) i en ensenyament amb el desplegament
normatiu necessari (LEC...)
per preparar el camí i amb
retallades de plantilles (Serveis
Educatius, aules d’acollida,
etc...). Ara, amb l’argument de
la crisi, les retallades es fan
molt més evidents. I que no
ens diguin que això no afecta
a la qualitat dels serveis prestats perquè no ens ho creiem.
S’han aplicat notables retallades salarials que suposen
un pèrdua de poder adquisitiu de prop del 8’5%. S’està
acomiadant molt personal
interí o substitut (que garanteix la continuïtat de l’oferta
educativa de qualitat), no és
cobreixen les substitucions
per malaltia o altres circumstàncies del personal laboral
Caterina Úbeda
tribuna
Bipolaritats
Nika Lauper
El personatge del Doctor Jekyll va néixer de la bipolaritat.
Avorrit de l’ordre i la placidesa del New Town d’Edimburg,
Robert Louis Stevenson feia
incursions a l’Old Town de la
capital escocesa a la recerca
d’altres móns. L’escriptor
coneixia la història de William
Brodie, un
funcionari
nascut uns
100 anys
abans que havia acabat a la
forca després
d’exercir de
funcionari al New Town, i de
lladre, a l’Old Town. D’aquest
individu i de la dualitat que
existia entre les barriades
rica i obrera de la ciutat, va
sorgir un personatge de comportaments extrems que Stevenson va immortalitzar en El
cas misteriós
del Dr. Jekyll i
Mr. Hyde.
La realitat
bipolar de
Bèlgica també
va afectar
fins a punts
esquizoides Jacques Brel. Les
diferències i divisions entre
flamencs i valons van inspirar-li algunes cançons, com
ara Els flamencots, cançó còmica, un tema tan denigrant
per als belgues del Nord que
el Govern del país es va querellar contra el cantant.
Aquesta reunió de caràcters
oposats en una mateixa
entitat també és ben present
a la realitat espanyola. És una
dualitat de caràcter històric
que es va complicant a mesura que es travessen les capes
més superficials. Més enllà
del PP versus PSOE, hi ha la
contraposició
de compartiments
estancs que es
desconeixen
l’un a l’altre.
Votant del
PSOE, oient de
la Ser, lector d’El País, consumidor en exclusiva d’una
versió de la realitat del país.
Realitat que és interpretada
i servida de forma diferent
però no menys convincent als
lectors d’El Mundo i ABC, que
segurament seran votants del
PP i, alguns,
oients de la
COPE i teleespectadors
d’Intereconomía. Aquesta
dicotomia
ha inspirat
una incomprensió i un tedi
paralitzants. Un cercle viciós
d’arguments en què la por
de l’altre i el desconeixement
perpetuen una visió parcial de
la realitat. Quants anys han de
passar perquè la dualitat inspire novel.les en lloc d’alimentar diferències bipolars?
Les diferències entre
flamencs i valons
van inspirar algunes
cançons populars
(TEI, Vetlladores, educadores
de suport,...). Es paralitzen les
noves construccions de centres
educatius públics i es manté una
quantitat molt elevada d’aules
prefabricades, altrament conegudes com a barracots.
Tot això mentre s’autoritzen
noves línies a l’escola concertada (pagades amb diner públic)
Es paralitzen noves
construccions de
centres públics i es
mantenen ‘barracots’
i determinades especialitats de
Formació Professional apareixen
com a oferta privada després
d’haver-se restringit al sector
públic. Per si això fos poc, es
retallen les dotacions pressupostàries per a manteniment de centres públics entre un 20 i un 35
% que comprometen el normal
funcionament dels centres educatius i, a més, ara s’anuncien la
implantació de noves mesures
que empitjoraran les condicions laborals del professorat
(hores extres, augment de
la jornada lectiva, supressió
de la 6a hora eliminant llocs
de treball, ...) les quals van
clarament en detriment de
la qualitat de l’ensenyament.
Aquest és el camí que ens
marquen. Ens diuen que és
per fer front a una crisi que
no hem provocat mentre
els seus responsables reben
quantioses injeccions de diner
públic a costa del desmantellament dels serveis socials més
essencials. Davant de tot això,
no hem de fer res? Ens hem de
quedar a casa a esperar que
passi la tempesta? O també
nosaltres hem de marcar les
nostres línies vermelles que
són irrenunciables? I tot això
ens afecta a tothom. Que se’n
surtin, depèn de nosaltres...
Si ens preocupa l’educació (i
la sanitat, i els serveis socials,
i...) ens hem de mobilitzar.
Un cercle viciós
d’arguments en què la
por de l’altre perpetua
una visió parcial
l’enquesta
Entitats artístiques i galeries d’art
Associació Coordinadora de
Grups de Rock de la Sedeta
Sicília, 321
93 458 41 30
web: www.sedeta.cat
[email protected]
Associació Cultural Tram
Travessia de Sant Antoni, 6-8
93 218 44 85
web: www.tradicionarius.com
Associació de Músics i
Intèrprets en Llengua Catalana
Canó, 6
93 218 25 62
Aula d’Escriptors-Multiespacio
Literario
Sant Lluís, 6
93 210 25 68
Casal Corpus Teatre
Bailèn, 175
93 531 24 25
web: www.teatrecorpus.org
Centre de Fotografia
Documental de Barcelona
LaFotoBcn
Mozart, 68
web: www.lafotobcn.org
L’Independent
4
tribuna
El Cercle
Santa Magdalena, 12
93 218 10 01
web: www.elcercle.cat
Espai Experimentem amb l’Art
Torrijos, 68
93 217 18 77
web: www.experimentem.org
Foment Gracienc de les Arts
Sant Pere Màrtir, 9
93 218 18 97
Galeria d’Art Atelier
Plaça Rovira i Trias, 9
93 284 43 17
Galeria d’Art Espai B
Torrent de l’Olla, 158
93 217 10 90
609 592 432
web: www.espaib.com
Galeria d’Art H2O
Verdi, 152
93 415 18 01
web: www.h2o.es
Galeria d’Art Paspartú
Verdi, 25
93 368 15 74
web: www.galeriapaspartu.com
Galeria d’Art Safia
Bruniquer, 9
93 213 84 96
web: www.galeriasafia.com
[email protected]
Galeria Hartmann
Santa Teresa, 8
93 415 95 56
web: www.galeriahartmann.com
[email protected]
Galeria Miquel Alzueta
Riera de Sant Miquel, 34
93 368 45 44
web: www.galeriamiquelalzueta.
com
[email protected]
Galeria Tagomago
Santa Teresa, 3, baixos
93 292 24 22
web: www.tagomago.com
Galeria Tòrcul d’Art
Joan Blanques, 44
93 285 25 46
web: www.torcul.com
[email protected]
Grup de Teatre Disbauxa
Betlem, 26 baixos
93210 20 91
no es fa responsable ni té per què compartir les opinions expressades a la secció d’opinió d’aquest setmanari
l’independent
de Gràcia
29 d’abril de 2011
Política
PSC i CiU engeguen la lluita del 22-M
competint en serveis socials i convivència
breus
ICV, primer partit
al districte que
estrena Twitter
Els socialistes proposen la reforma de l’Abaceria i un protocol d’usos de l’espai públic
Xavi Tedó
Només guanyarà un dels
dos, PSC o CiU, i cap dels
dos es creu que hi hagi
la distància de 25 punts
percentuals que es va registrar a les últimes eleccions al Parlament del 28
de novembre. Però, a una
setmana que comenci oficialment la campanya, les
agrupacions de CDC i UDC
per una banda i la del PSC,
de l’altra, han engegat la
competició en el vessant
programàtic, intentant
oferir el màxim a l’electorat sobre grans clàssics
de campanya a Gràcia: serveis socials i convivència
a l’espai públic.
albert balanzà
CiU ja va donar algunes pistes de
les seves propostes per a Gràcia
en l’acte de fa un parell de setmanes de Xavier Trias a l’Orfeò Gracienc, en el qual el candidat va
remarcar que si guanya les eleccions perseguirà el compliment
íntegre de les normatives municipals amb la implantació, per
exemple, del guàrdia de barri. Ara
el PSC, que ha fet públic el seu
programa per a Gràcia a través de
la web de Jordi Hereu, concreta
la seva aposta per la convivència
amb la redacció d’un llibre blanc
que contingui un protocol d’usos
molt més ampli que el que ara
només afecta, per exemple, els establiments de pública concurrència. En serveis socials, l’altre gran
eix de lluita entre CiU i PSC, si la
Ple
federació nacionalista posava èmfasi en dotar Gràcia de les places
necessàries a les escoles bressol i a
l’ensenyament obligatori, el PSC
proposa donar un impuls a totes
aquelles polítiques destinades a
la millora de serveis per a la gent
gran, “ja que al nostre territori hi
ha un gran nombre de persones
grans”.també va ser molt alta”.
En cultura, CiU apuntava que
“col·laborarem activament amb
el moviment cultural i associatiu
gracienc per fomentar la cultura i
reforçar la identitat de Gràcia” i
el PSC assegura que la Vila ha de
tenir un paper rellevant pel que
fa a la gestió i promoció cultural
a la ciutat. També els socialistes
concreten que en el proper mandat volen reformar l’Abaceria.
L’esquerra
independentista
surt l’1 de maig
del districte del passat mes de març
Els Jardinets de Salvador Espriu, a la part baixa de Gràcia,
han estat triats com a escenari
de sortida de la convocatòria de
l’Esquerra Independentista per
afegir-se als actes de l’1 de maig.
L’acte, sota el lema Contra les
retallades, defensem els drets socials, estarà molt condicionada
per les últimes mobilitzacions
de l’Assemblea de Drets Socials de Gràcia contra la retallada
sanitària a l’Hospital de l’Esperança. La convocatòria local
s’afegirà molt probablement a la
manifestació que aquesta vegada preveu variar el seu recorregut per arribar fins a la part alta
de Barcelona. La convocatòria
és a les 17.30 hores el pròxim
diumenge.
Esquerra vol ‘democratitzar’
els actuals centres cívics
El president del districte de Gràcia i candidat número 7 a les llistes d’Unitat per Barcelona (ERC
+ Reagrupament + Democracia
Catalana), Ricard Martínez,
va presentar ahir al vespre les
propostes dels republicans a la
Biblioteca Jaume Fuster, entre
les quals van destacar un pla
d’ateneus públics i privats que
redimensioni l’actual oferta de
les entitats històriques amb els
centres cívics de la ciutat. Segons
Iniciativa per Catalunya s’ha
convertit aquests dies en el primer partit amb assemblea local
a Gràcia que obre un compte
propi a Twitter, al marge de les
iniciatives personals dels seus
dirigents com el portaveu del
grup municipal, Roger Amigó.
Al compte, sota el nom icvgracia, ja s’hi han apuntat prop
de cent seguidors. L’assemblea
local, que és una de les més dinàmiques en l’ús de les xarxes
socials, també ha arribat aquesta setmana als 300 seguidors
a Facebook. El PSC i Esquerra Republicana també tenen
compte propi a Facebook però
encara no han fet el pas al microblogging.
Martínez, aquests centres cívics,
que ara tenen diferents models
de gestió amb un pes important
i creixent de l’externalització, ha
de passar per un procés de “democratització”. Martínez també
va llançar la proposta de creació
del consorci de la cultura de Barcelona, un nou ens que comptaria amb majoria municipal i que
serviria per gestionar en xarxa els
equipaments i centres culturals
de la ciutat.
Albert Balanzà
entrevista
Arxiu
Entrevista a la candidata del PP de Gràcia, Anna Maria Casas
“S’ha d’insistir amb els okupes”
La portaveu del grup municipal del PP de Gràcia,
Anna Maria Casas, és la
primera candidata local
a les llistes d’Alberto
Fernández, al número 19.
En aquesta entrevista,
Casas reivindica serveis
socials i seguretat.
Quines prioritats es marca el
PP a Gràcia?
Ens fa molta falta un centre
de serveis socials al Camp d’en
Grassot i des del PP insistirem
que cada barri ha de tenir una
escola bressol.
També hem d’avançar perquè cap
nen es quedi sense plaça al centre
on vulgui anar i hem de fer més
pisos tutelats per a gent gran.
En aquest mandat se n’han inaugurat unes quantes...
Sí, s’ha fet un pas endavant en
aquest mandat però la majoria
de centres estan molt a prop del
nucli històric, encara que oficialment estiguin en un altre barri,
com l’escola prevista a Bailèn.
Quin pronòstic fa per al seu
partit, que a Gràcia sempre li
costa treure el cap?
Ens anirà bé. Fa molt de temps
que estem fent carrer per donar-nos a conpeixer i la gent ens
anima. La resposta el 22-M serà
bona. Si seguim amb la tendència
Anna M. Casas
en una imatge recent
de les passades eleccions al Parlament ens anirà bé.
Fernández Díaz segueix amb
la proposta de fer una oficina
antiokupes.
Sí, hem d’insistir en aquest tema, perquè estem igual.
5
l’independent
de Gràcia
29 d’abril de 2011
Societat
Només el 8% de carrers de Gràcia estan
dedicats a dones, i la meitat, són santes
El primer estudi sobre dones de la Vila diu que el 15% de nomenclàtor masculí és religiós
S.L.
El nomenclàtor de Gràcia dedica espais a Anna
Frank, a Mariana Pineda,
a Venus i a Minerva, i a
moltes santes i marededéus, però encara coixeja
molt en la paritat. Per
primera vegada, un estudi sobre les necessitats i
condicions de vida de les
dones a la Vila quantifica
aquesta descompensació
i situa en només un 8%
la quantitat de carrers,
places, avingudes i espais diversos que estan
dedicats a les dones. I la
meitat d’aquest percentatge pertany a santes.
ALBERT BALANZÀ
L’estudi, que es va fer públic fa uns
dies durant la primera Trobada de
Dones de Gràcia, analitza els 357
carrers del districte i detalla que
162 (el 45%) estan referits a persones i 195 (55%) estan referits a
altres elements. Però quan s’entra
en la divisió d’aquests162 espais
per qüestió de sexe, es constata que
la balança a favor d’espais dedicats
a homes es decanta bruscament
fins a una proporció de 80% contra 20%. En números absoluts,
hi ha 130 registres masculins al
nomenclàtor i 32 femenins.Però
l’estudi va més enllà i furga també
en la tipologia de noms femenins i
masculins i evidencia que una part
molt important dels pocs noms de
carrers, places i avingudes dedicats
a dones corresponen al santoral.
I aquí les dades encara són més
Imatge
dures: un 53% del nomenclàtor
femení correspon a santes o marededéus (17 de 32), mentre que
en el cas dels homes això no passa
i només és un 15% (20 de 130).
Gràcia té un carrer i un passeig de
la Mare de Déu del Coll, carrers
dedicats a Santa Rosa, Santa Àgata, Santa Eugènia, Santa Teresa,
Santa Tecla. El Districte i el grup
de treball de Nomenclàtor han intentat equilibrar aquesta tendència en els últims anys dedicant el
nom de Antonieta Cot Miralpeix
a la Biblioteca de Penitents, ja hi
ha un carrer Amalia Garcia a Penitents i les lluites veïnals ja han
popularitzat els nous jardins de
Maria Baldó a Vallcarca.
del carrer
Matilde
aquesta setmana
Les dones són majoria a les
entitats però no presideixen
Un 4,5% de la població major
de 20 anys, 4.727 persones,
estan vinculades directament
a les principals entitats associatives del districte i un 51,4%
són dones. Només en tres casos, segons apunta l’estudi,
la base social amb més pes és
masculina (Centre Moral, Lluïsos i Coordinadora de Colles
de Cultura Popular). Aquesta
majoria, de tota manera, no
es modifica en les juntes de
govern, on hi regna la paritat,
si s’exceptua el cas de la Fundació Festa Major (quatre dels
cinc membres són homes). La
dinàmica paritària es trenca
totalment quan s’analitzen les
presidències d’aquestes entitats
ja que en aquest escalafó no hi
ha ni una sola dona.
Les tanques
del Park
Güell irriten
els veïns
maria ortega
Tot i que la restricció d’accés a
la zona monumental del Park
Güell ha quedat ajornada sense
data -pendent de les eleccions
municipals-, la reparació del
tancament perimetral del parc sí
que ha prosperat. La nova reixa
de 2,2 metres d’alçada ha caldejat l’ambient. Els veïns s’agafen a
arguments de seguretat a l’hora
de criticar la nova reixa que, des
de fa uns dies, tanca el conjunt
del recinte i que ha servit, com
apunten fonts municipals, per
tancar certes portes improvisades al tancat i reparar-ne les
deficiències. Accidents com l’incendi de la Sagrada Família fan
que els veïns dubtin de la capacitat d’evacuació del parc en cas
d’urgències. Després de mesos
d’especulacions sobre l’opció de
controlar l’accés dels turistes, els
veïns estan en guàrdia. Ernest
Gutiérrez, de l’AV de la Salut,
defensa que “s’ha optat per l’opció ràpida, si hi ha un problema
tanquem i punt, encara que això
vagi en contra de l’ús públic de
l’espai”. La tala de pins al passatge Turull 17 per aixecar-hi una
zona infantil afegeix llenya al
foc. La regidora de CiU Francina Vila, ha instat l’equip de govern a aturar els treballs fins que
no estiguin clars tots els termes,
perquè assegura tenir constància
de les reclamacions d’un veí que
argumenta tenir drets sobre la
parcel.la. El Districte assegura
que era una actuació prevista i
que compta amb els requisits.
Xavi Tedó
reportatge
Sara
El pàrquing de Revolució canvia l’asfalt perquè patinava
Adeú a la rampa maleïda
Els veïns que deixen el
seu vehicle al pàrquing
de Revolució ja no hauran de patir quan plogui.
Aquesta setmana han
canviat el paviment per
evitar que més cotxes
patinin i es mengin la
barrera de sortida.
Al Faustino, l’operari del pàrquing, li ha tocat la rifa. Ja no
haurà de redreçar més la barrera
6
de sortida quan per culpa de la
pluja els cotxes que volen sortir
patinen i van cap enrera. Tampoc
haurà d’estar pendent de si les rodes d’algun vehicle xerriquegen i
ha de bloquejar la barrera. Des de
dijous treure el cotxe quan plou
ha deixat de ser una missió d’alt
risc. “He perdut el compte dels
cops que han trencat o han deixat
abonyegada la barrera” assenyala
mentre m’ensenya dues que ja no
es poden fer servir. Reconeix que
“la rampa estava molt gastada
i fins i tot alguns clients havien
caigut caminant perquè era com
una pista de patinatge”. De fet,
els conductors més desafortunats
s’havien enclastat contra la paret
després de perdre el control del
vehicle. Les marques que hi ha a
la paret així ho mostren. Quan
plovia en Faustino exercia de
professor d’autoescola i donava
algunes instruccions als usuaris:
“Deixa anar l’embragament a
Un
vehicle surt per la nova rampa del pàrquing de la
poc a poc i accelera lentament”
els deia. No sempre funcionava.
“Ara estaré més tranquil” assegura. Els damnificats són els vi-
Plaça Revolució
anants de la plaça que els dies
de pluja s’hi acostaven per no
perdre’s l’espectacle. No sempre
plou al gust de tothom.
Societat
l’independent
de Gràcia
29 d’abril de 2011
L’Hospital de l’Esperança recull més
d’onze mil firmes contra la retallada
El Consell de Salut aprova una declaració a favor d’un sistema “públic, unitari i fort”
El personal de l’Hospital
de l’Esperança ha presentat aquesta setmana
davant del conseller de
salut Boi Ruiz un total
d’11.200 signatures
contra el tancament
d’urgències d’aquest centre sanitari de la Salut.
L’objectiu era fer-li palès
al responsable de la Generalitat el rebuig a una
mesura que pels treballadors que porten setmanes amb mobilitzacions i
protestes -amb el suport
d’associacions i veïns de
la Vila- posa en perill la
qualitat del servei públic.
silvia manzanera
Després de protagonitzar diverses concentracions davant de la
porta de l’Hospital de l’Esperança o tallar la Travessera de Dalt,
el personal del centre sanitari
gracienc va fer entregar aquest
dijous de les 11.200 signatures
recollides a Gràcia en contra del
Òscar Carvajal
es de l’Hospital de l’Esperança,
i “a favor d’un sistema de Salut
Públic, unitari i fort, suficientment finançat per una fiscalitat
progressiva”. El consell refusa
“mesures com el co-repagament,
la retallada indiscriminada de la
despesa, la precarietat laboral i
L’Assamblea de Drets
Socials i el Consell de
Salut han donat suport
a la mobilització
Manifestació
de l’hospital gracienc el passat
tancament d’urgències proposat
al pla d’austeritat -entre d’altres
mesures- presentat per la direcció de Mar Salut a la Generalitat fa unes setmanes. Tot i que
CiU ja va apuntar que aquest
servei continuaria, el personal de
l’Esperança no ha abandonat les
mobilitzacions, que han comptat amb els suport d’entitats i
associacions de la Vila com ara
l’Assamblea de Drets Socials de
19 d’abril
Gràcia, així com del Consell de
Salut, membres dels quals també
hi van ser presents a l’entrega de
les signatures. El Consell, on es
representada tota la comunitat
socio-sanitària dels diferents barris del Districte, va aprovar el dia
abans en sessió ordinària una declaració contra la forma i el fons
de les retallades en els serveis
públics de salut, en contra del
tancament del servei d’urgènci-
la pèrdua de llocs de treball, la
devaluació de les prestacions i
serveis necessaris, les rebaixes de
fiscalitat, i els concerts a privats
per fer de la sanitat un negoci”.
Per la seva part, el personal de
l’Esperança assegura que si es
tanca finalment aquest servei,
les urgències hauran de ser ateses pels centres de referència a la
zona, com ara Sant Pau o la Vall
d’Hebron, “augmentant el temps
d’espera de les persones que han
de ser ateses”.
Rovira diu
que el canvi
de model és
pels deutes
redacció
La Junta de la comissió de festes de la plaça Rovira atribueix
el canvi de model de gestió de
la festa major a l’”important
dèficit que ens hem trobat després de la dimissió de l’anterior
junta”. Els membres de l’actual
junta recorden que els números
vermells s’eleven a 7.000 euros
i que “una de les primeres decisions que vam haver de prendre
va ser la sol.licitud d’un préstec
a un banc”. La junta assegura
que la sortida del Festigábal de
Rovira no ha estat provocada
pel seu desinterès sinó perquè
“en el seu moment els vam demanar una proposta i un pressupost que a dia d’avui no han
presentat ja que, segons ens han
dit, no poden treballar amb
tanta antelació”. També rebaten
que “no hi ha cap empresa que
treballi en l’organització integral de tots els serveis de la plaça
i que som els únics responsables
de la seva gestió”.
7
l’independent
29 d’abril de 2011
de Gràcia
Gràcia ja suma una trentena de
punts públics de connexió wi-fi
Als centres cívics o esportius s’afegeixen noves zones al carrer
Jordi Pérez va tallar el cabell a Morrissey
Un quixot amb tisores
Silvia Manzanera
Jordi,
Un
dels punts de connexió sense fils a la
entrada del Park Güell situada al
10 h. Passeig de Gràcia 112. So- carrer Olot. A l’estiu de 2008,
na una notificació de connectivi- el servei municipal preveia una
tat al mòbil. El nom, Barcelona vintena de punts a Gràcia (veuwi-fi. L’accés, públic. Aquest és re L’Independent 248), tot i que
una de les estacions que el servei aquest primer llistat s’ha modifimunicipal Barcelona wi-fi ha su- cat i s’han substituït algunes de
mat a la llista de 404 punts pú- les estacions apuntades en un priblics d’accés sense fils a Internet a mer moment, com ara els mercats
diversos llocs de
municipals o
la ciutat, d’entre L’augment d’estacions les estacions
els quals uns 30
de metro. Barwi-fi ve acompanyat celona wi-fi
estan repartits
per territori grad’un increment de la es va posar en
cienc. Els darrers
marxa en 2009
punts de conne- velocitat de connexió en un intent
xió sense fils -69
de desplegar
noves estacions a la via pública- una xarxa lliure d’accés a Internet
s’han anat afegint des del passat per a la ciutadania, per facilitar la
29 de març. Aquest creixement recerca d’informació i l’ús social
també ha repercutit en la veloci- de la xarxa. Des de l’adreça web
tat de connexió, passant dels 200 d’aquest servei [www.bcn.cat/
kilobytes per segon a 256.
barcelonawifi/es] és possible conDe forma lenta però segura, Grà- sultar el llistat de tots els punts
cia ha anat ampliant també el seu de connexió sense fils de la ciumapa wifi i ja compta amb una tat, així com fer una recerca per
trentena de punts que no es lo- districtes. Cada punt del llistat
calitzen només en centres cívics, conté l’adreça exacta per accedir
administració, equipaments cul- a Internet i l’horari, en el cas de
turals o esportius sinó en cruï- les zones a la via pública l’accés és
lles al mig del carrer o la mateixa obert de 8 a 22 h.
8
gent del barri
Arxiu
El Districte ja disposa
d’una àmplia xarxa de
connexió sense fils pública, que permet als internautes que passegen per
la Vila accedir al web de
forma gratuïta. En tres
anys, el mapa de punts
del projecte engegat per
l’Ajuntament, Barcelona
wi-fi, s’ha expandit per
tots els barris de Gràcia. A l’entrada del Park
Güell del carrer Olot o a
la cruïlla del Passeig de
Gràcia amb Diagonal és
possible descarregar-se
el correu, consultar les
darreres notícies d’actualitat o buscar restaurant
per la zona.
s. m.
Marta Biadiu
Vila
punts actius
Biblioteca Jaume Fuster
Biblioteca Vila de Gràcia
Camp M. de Futbol l’Àliga
Camp M. Nou Sardenya
Casal de Barri Cardener
Casal de Barri La Miranda
Casal de Gent Gran Montmany
Casal de Gent Gran Penitents
Centre Artesà Tradicionàrius
Centre C. El Coll-La Bruguera
Centre Cívic La Sedeta
Centre de S.S. de Gràcia
Centre Esportiu Can Toda
Centre Esportiu Claror
Centre Esportiu Perill
Centre Esportiu Sardenya
Espai Jove La Fontana
OAC del Districte de Gràcia
Parc de la Creueta del Coll
Park Güell (Olot, 7)
Poliesportiu Creueta del Coll
Pç Lesseps / Torrent de l’Olla
Avinguda Vallcarca / Maignon
Pg. de Gràcia /Diagonal
Pg. de Gràcia / Sèneca
Pg. de Sant Joan / Indústria
Pg. de St. Joan/ Trav. Gràcia
Pg. St. Joan /M. Claret
a la seva barberia del carrer
“En un lugar de la Mancha de cuyo nombre..”
En aquest cas, en Jordi
Pérez, de La barberia de
Gràcia, al carrer Biada,
sí prefereix recordar Tomelloso, perquè és en
aquest poblet manxeg
on es remunten els seus
orígens.
De Tomelloso i barber com el
seu avi, el seu pare va sortir del
poble i es va aventurar per aquestes terres per fundar la peluqueria
de caballeros Viada. De jovenet,
mentre els amics juguen a futbol
a Diamant, ell haurà d’anar amb
el pare a rentar caps. “Que si
m’agradava? Gens ni mica!
A Tomelloso no hi ha anat mai.
“Sóc gracienc de cap a peus. Vaig
estar molts anys vinculat a l’Esbart de l’Orfeó i aquest és el meu
lloc, on sempre he viscut”. Amb
el Cavaller de la Trista Figura
comparteix l’exaltació de la tradició i herència més clàssica en el
món del pentinat i afaitat tot innovant i creant noves formes allà
on no hi són, per sentir-se així
part del món. “Perquè tot evoluciona. Fins no fa gaire s’ha associat el barber com l’esquilador, el
xollador amb bata blanca, clatell
i voltant d’orella ben pelats.”
Biada
Com tot bon cavaller el seu lema
és el respecte per la persona. “No
tot és mirar, escoltar, també”. De
clients en té de tot tipus, sobretot des que va oferir els seus serveis a certs hotels on van a parar
els VIPS que venen a la ciutat.
Recorda encara rient la passada
d’un cantant de culte. Van enviar una parella que parlava anglès
a la barberia i un dels seus clients
va reconèixer la cara de l’home i
li va dir que la seva cara li recordava al Morrissey dels Smith. I
la dona li va contestar: sí, a mi
també em recorda molt a ell...
“En sortir de la barberia vam saber que en efecte es tractava d’ell
i vam riure molt”.
El que més li agrada és viatjar.
Encara que no ha estat mai a
Tomelloso potser un dia hi anirà
i si troba la palangana que portava el Quixot al cap la reciclarà
de la mateixa manera que ho ha
fet amb les butaques de barber,
gairebé de col.lecció que ens fan
sentir que a Gràcia tot segueix
sent com sempre.
En un lloc de la Vila, hi ha un
Quixot que no s’ha deixat vèncer per la fantasia, que ha sabut
crear-se un lloc, únic i intransferible, i que ens evoca l’inexorabilitat del cronos gracienc lluny de
tot estilisme descafeïnat.
l’independent
29 d’abril de 2011
de Gràcia
Si et vols anunciar a la Guia Gastronòmica de Gràcia,
truca’ns i t’informarem: 692
601 261
9
l’independent
de Gràcia
29 d’abril de 2011
Documents
novetat editorial
verbiGràcia, antiguia de relats i racons
Fa cosa d’un any en una tertúlia a l’Aula de Escritores set aspirants a escriptors van decidir publicar
un llibre. El llarg recorregut que s’ha seguit des d’aquella nit fins ara ha estat ple d’anècdotes, algunes
divertdies, d’altres no tant, però totes dignes de ser explicades. A continuació us oferim un petit tast
d’aquest llibre que es presentarà el proper 4 de maig a les set de la tarda a la biblioteca Jaume Fuster.
El diablo y yo
El Diablo tenía mucho mejor aspecto
de lo que me habían contado, decidí,
y además parecía un tipo respetable.
Mc miró por encima de unas gafas de
Armani, directamente a los ojos.
– Un menú infantil, me han dicho,
¿no?
– Sí, señor –respondí con una vaharada de aire etílico, examinando el lugar
con la mirada.
El despacho tenía el suelo de parquet y las paredes forradas de paneles de caoba, el escritorio, grande, de
madera también, ante la pared frontal
de donde colgaban, a lado y lado de
las titulaciones enmarcadas –por la
gracia de Dios, etcétera, y un par de
firmas– una cabeza de cabra disecada
y una estrella de cinco puntas mirando
hacia abajo, enmarcada en una esfera,
en plan Diablo clásico.
– Un Japimíl –proseguí–. De esos del
Macdonals, ¿sabe usté?
El Diablo asintió con la cabeza y despidió de la habitación a su secretaria
con una palmadita en el trasero, agradeciéndole la presentación que nos había hecho al entrar –mera información
sobre mi pedido.
– Por cuestiones legales –me informó, acomodado en el respaldo del
10
sillón, impecable tras la mesa– estoy
obligado a advertirle de los riesgos de
comerciar con el alma. Es altamente
adictivo y puede tener consecuencias
nefastas.
– ¿Qué me cuenta a mí? –dije despreocupado– ¿No ve que estoy borracho?
– Se nota, se nota –se limpió de la
americana los perdigones de saliva
que yo le acababa de soltar con mi
pregunta como un pcrro baboso–. De
todos modos me resulta ridículo que
esté empecinado en venderla a cambio de un menú de comida rápida.
– Oiga, caballero, llevo nueve horas de tiesta –respondí, poniéndome
serio, golpeando la mesa con las palmas de las manos, como muestra de
autoridad. A ver si ahora por tener un
doctorado en teología me va a venir
de superior el Diablo éste, pensé–.
Tengo hambre. Y éste es el único sitio donde ofrecen comida que esté
abierto a estas horas. Además vengo
por recomendación de un amigo, así que
no me fastidie.
Él me miró de nuevo, juntas las yemas
de los dedos de ambas manos, comprensivo.
– Un amigo? –repitió.
– Sí, señor –respondí, pensando en la
juerga que nos acabábamos de correr
junto a otros amigotes, justo antes de
que lo perdiera de vista con la ayuda de
la cogorza y volviera a encontrarlo zampándose un bocadillo de jamón serrano,
del bueno, del de cinco jotas. Después
yo le había preguntado y él me había indicado un lugar de allí cerca, junto a la
plaza Joanic, donde un tipo muy feo concedía deseos sin cobrarte un duro. Y a
esas horas de la mañana, con el hambre
de la borrachera, un menú del Macdonals
era mi deseo. Vamos, como para dar el
alma–. Francesc Xavier Castell-Bisbal de
la Roca Justicier i Pérez, se llama.
– ¡Coño, el Fran! –respondió él con una
sonrisa–. Salúdelo de mi parte; se lo ha
pasado tremendamente bien haciendo
negocios conmigo esta noche.
Me alegré de que lo reconociera.
– ¿A cuánto me saldría? –inquirí.
– Veamos –jugueteó con un boli de oro
y azabache. Pijo el tío, pensé–. El gramo
de droga va al gramo de alma. Como lo
que usted me pide es más sencillo, yo
creo que podríamos dejarlo en 0,2 gramos de alma el gramo de hamburguesa.
¿Qué le parece?
– Me parece que soy borracho crónico,
no idiota –de nuevo, autoridad–. He visto
la notificación en la entrada. ¿Recuerda?
Mitad de precio si vienen por recomendación de algún amigo.
– Está bien, está bien –soltó, mostrando las palmas de las manos. Usted gana,
no me abuchee. Dejémoslo en décimo
de gramo. Son ciento cincuenta gramos
de hamburguesa. Serán quince gramos
de alma.
– Perfecto... –concluí, firmando el documento que me deslizaba sobre el escritorio– ¿Cómo procedemos?
– Desnúdese y voltéese dijo, sacando
del cajón un guante de látex.
– ¿Cómo? –respondí tímido, enhiestas
las orejas.
– ¿Es que no le ha contado su amigo
Francesc por dónde se extrae el alma?
–expresó con sorpresa, ajustando con un
¡flop! el guante en su mano derecha.
– Ay, madre –solté, asustado–, creo
que se me ha ido el hambre.
(...)
Caerse el alma a los pies
Después de varios intentos había logrado salir con Inés. Fuimos a cenar a L’An­
xoveta y después a tomar unas copas en
el Electric. Ya de madrugada me pidió
que la acompañara a su casa. La noche
era tibia y agradable, como suelen ser la
mayoría de las noches de finales de junio
en Barcelona, y apetecía dada la proximidad y la tranquilidad de las calles de
Gracia ir dando un paseo.
Inés vestía un vaporoso vestido de verano de generoso escote y escasos tirantes. Sus ojos chisporroteaban. Quise atribuirlo a mi compañía, pero seguramente
se debía al alcohol ingerido.
El trayecto fue silencioso. Mi brazo
rodeaba su cintura y mis labios iban
besando suavemente su espalda, oreja,
hombro...
Al llegar al portal de su casa, quedamos parados frente a frente, con mis manos en sus hombros, mientras mis labios
picoteaban los suyos en espera de que
me susurrara:
– Te apetece subir?
De pronto, noté que algo mío caía al
suelo. Entre nuestros pies vi una masa
gelatinosa de color verde fluorescente y
del tamaño de un puño. Parecía un ”blandiblú”, pero enseguida y sin saber por
qué, supe que era mi alma.
– No te muevas, por favor –atiné a susurrarle.
els autors
La veneçolana Gabriela Polanco
és l’única dona d’aquest heterogeni
grup que s’autoanomena Paraulata
i que acaba de publicar el primer
llibre conjunt de relats curts. En
aquesta aventura literària l’acompanyen el barcelonins Óscar Royo
(1970), Enric Llopart, Iñaki Marín (1961) i Mariano Salvadó. El
veterà del grup és Toni Alemany
(1937), que confessa que la seva vocació d’escriptor li ha arribat
tard i el més jove és en Raül Martínez (1993), l’alumne avantatjat de
l’Aula de Escritores a qui carinyosament la resta del grup ha batejat
com l’enano. Tots ells formen part
d’aquest peculiar grup que mira de
fer-se un forat en el món de la narrativa amb uns textos que no deixaran indiferents als lectors que s’endinsin en el seu univers literari.
– ¿,Qué sucede? – preguntó con sobresalto.
– Nada, no sé. Pero por favor no muevas los pies.
Mi alma estaba como desmayada,
caída sobre la acera, sin dar señales de
vida.
– Pero dime qué sucede. ¿Qué quieres que haga?
– No lo sé. Acaba de caérseme el alma a los pies. ¿Qué hace uno cuando
se le cae el alma a los pies? Una frase
tan nlanida y nunca nadie añade qué
hacer cuando sucede.
Inés miró con gesto de repugnancia
el ”blandiblú” y dijo:
–¿Esto es tu alma?
De pronto, ésta empezó a deslizarse
en dirección a la calzada. Era preciso
hacer algo, pararla, recogerla, pero,
¿cómo podía recogerla? ¿Con las manos?, ¿,con un pañuelo? Mejor con el
zapato. Me quité rápidamente el zapato y a modo de cucharón decidí recoger el alma. Pero, al instante, caí en
la cuenta de que no debía. De hacerlo
corría el riesgo de que mi alma oliera
mal toda mi vida.
(...)
l’independent
29 d’abril de 2011
de Gràcia
EXPOSICIONS
 Fins el 30 d’abril
Exposició fotogràfica col.
lec­tiva: Crossing Boxes,
a càrrec de Valerie Boned,
Montse Campins, Sandra
Mondon i Mercè Planella.
Galeria H2O (Verdi, 152)
Exposició fotogràfica sobre
els balls de saló en cadira de rodes, a càrrec de
Jordi Rosado.
Seu del Districte (Plaça de la
Vila)
vo. Darrer treball de l’artista, editor i comissari mexicà
especialitzat en fotografia i
nous mitjans, format a Ciudad de México i Barcelona.
Galeria H20 (Verdi, 152)
 Fins el 10 de maig
Exposició: Jacinto Moros.
Escultura i gravat espaial.
Victor Lope Arte Contemporáneo (Tres Senyores, 40)
Infantils
 Dg 1 de maig
Exposició: Les Floracions
espontànies del Parc de
la Creueta del Coll. Aquest
recull de fotografies pretén
fer un recorregut a través
de les floracions que mes a
mes, guarneixen aquest turó, com una mostra de la biodiversitat natural del nostre entorn més proper.
Centre Cívic El Coll-La Bruguera (Aldea, 15)
 Del 2 al 5 de maig
Exposició fotogràfica sobre
els balls de saló en cadira de rodes, a càrrec de
Jordi Rosado.
Espai Jove la Fontana (Gran de
Gràcia, 190-192)
Espectacle familiar: El retorn de Sant Jordi, d’Olga
Blanco i Jordi Solér.
Almeria Teatre (Sant Lluís, 64),
a les 12 h
 Dm 3 de maig
Un viatge per l’univers, a
càrrec d’Univers Quark. De 7
a 9 anys. Un taller per explorarar els diversos planetes
del sistema solar.
Biblioteca Jaume Fuster (Pl. Lesseps, 20-22), a les 18 h
 Dc 4 de maig
Contes a la mà, per Alícia
González. De 2 a 4 anys.
Biblioteca Vila de Gràcia (Torrent de l’Olla, 104), a les 18 h
 Fins el 5 de maig
Exposició: Una mirada al
Níger, a càrrec de la Fundació Campaner. Recorregut per un dels racons més
pobres del món, Níger, i en
concret la regió de Diffa,
per conèixer els seus costums, la seva vida quotidiana, la manca d’alimentació i higiene que pateixen
i que provoquen el Noma,
una malaltia que la fundació està combatent amb un
treball preventiu.
La Sedeta (Sícilia, 321)
ACTES
Exposició Viatge a Samarkanda. Recorregut inoblidable per la llunyana
ciutat més antiga del món a
partir de les 77 obres plàstiques i les tres obres volumètriques que s’han realitzat des del viatge interpretatiu dels 7 artistes Ana
Maria Cuatrecasas, Carmen
Femenía, Rosa Maria Gregori, Javier Lesaka, Jaume
Muelas, Silvia Parera i Joan
Parramón.
Galeria Paspartú (Verdi, 25)
Concert: PS I Love You +
Pony Bravo.
KGB (Alegre de Dalt, 55), a les
20.30 h
 Del 5 al 28 de maig
Concert: Dystrito 13.
Cara B (Torrent de les Flors,
36), a les 22 h
Exposició Paysages avec
ruines, de José Luis Bra-
 Dv 29 d’abril
Concert: Closed Case.
Elèctric Bar (Travessera de Gràcia, 233), a les 20 h
Espectacle: Contes de l’Índia, a càrrec de Cèlia Millan
i Deepti Golandi.
Centre Cívic El Coll - La Bruguera (Aldea, 15), a les 21.30 h
Concert: Le Petit Ramon
Experimenta 3.
Heliogàbal (Ramón y Cajal, 80),
a les 22 h
Cedida
 Ds 30 d’abril
Jornada de solidaritat amb
Afganistan: passi de documental Rethink Afganistan + sopar.
Bar Roxanne (Martínez de la Rosa, 27), a les 19.30 h
Festival curtmetratges Weekend Movie Makers Short
Film Festival i concert The
Backbeat Messengers.
Centre Cívic La Sedeta (Sicília,
321), a les 20 h
Concert: Freak Mummy.
Elèctric Bar (Travessera de Gràcia, 233), a les 20 h
Concert Jove de Sant Jordi: Xaranga, Blow’n Make
Bottles feat. Henry Enríquez
i Sant Jordi DJ Set: Gat i Gos
& BeniGil.
Centre Cívic El Coll-La Bruguera
(Aldea, 15), a les 20.25 h
Espectacle: 88 infinits, d’Arnau Vilardebò.
Ruqueria Querubí (Perla, 10), a
les 21 h
Concert: Incorregibles blues band.
Cara B (Torrent de les Flors,
36), a les 22 h
Concert: Ray Callao.
Elèctric Bar (Travessera de Gràcia, 233), a les 23 h
 Dg 1 de maig
Recepció amb els autors
i autores de la Vila de Gràcia. I mostra Una literatura
pròpia: aproximació dels
autors i autores de la Vila
de Gràcia.
Lluïsos de Gràcia (Pl. del Nord,
7-10), a les 20.30 h
recomanem
Concert: Darlly Maia.
Elèctric Bar (Travessera de
Gràcia, 233), a les 23 h
Arrossada popular per
col.laborar amb la Festa Major de Gràcia.
Carrer Ciudad Real, a les 13 h
Festival d’homenatge als
Pares. Organitzen L’Esbart i
l’esplai Rikki-tikki-tavi.
El Centre (Ros de Olano, 9), a les
18 h
Jam de dansa Butoh.
tragantDansa (Reig i Bonet, 23
baixos), a les 18 h
Funky Soul Jam Session.
Continental Bar (Providència,
30), a les 19.30 h
Jam session de jazz: Oriol
Fontclara Trio.
Bamboleo (De l’Or, 19), a les
20.30 h
Jam session de jazz: Pablo
López.
Elèctric Bar (Travessera de Gràcia, 233), a les 21 h
Inauguració de la mostra de Catherine Collart [Los
otros y yo]. L’artista actualitza els colors i actituds flamencs en enquadraments molt fotogràfics i molt actuals.
Les seves pintures són d’un delicat realisme naif que crida
l’atenció i confon. El tractament de la llum està estudiat i treballat però la perspectiva és moltes vegades irreal portant a
l’espectador a una espècie de hipnosi mentre observa l’obra
una vegada i un altre.
Dijous 5 de maig
Espai [b] (Torrent de l’Olla, 158), a les 19.30 h
Trimestres de poesia: Dolors Miquel “Gitana Roc”.
Heliogàbal (Ramón y Cajal,
80),a les 21.30 h
 Dl 2 de maig
Concert: Bart Davenport.
Heliogàbal (Ramón y Cajal, 80),
a les 22 h
Concert: A Contra Blues +
Flavio “Tota” Rigatozzo.
Elèctric Bar (Travessera de Gràcia, 233), a les 22 h
 Dm 3 de maig
Xerrada sobre sexualitat,
dins la Setmana de la Gent
Gran, a càrrec de Rosario Jiménez i Rosi Corral.
Biblioteca Jaume Fuster (Pl. Lesseps, 20-22), a les 17.30 h
Aula d’Ecologia: Josep Peñuelas, doctor en Biologia. El
llenguatge de les plantes.
Biblioteca Jaume Fuster (Pl. Lesseps 20-22), a les 19.30 h
Concert: Jordi Rossy Quintet.
Continental Bar (Providència,
30), a les 22 h
Gràcia Jazz Sessions: Andreu Zaragoza + André
Sumelius + Abel Boquera.
Heliogàbal (Ramón y Cajal, 80),
a les 22 h
Teatre: La idea d’Europa,
de George Steiner.
Sala Beckett (Alegre de Dalt,
55), a les 22 h
Concert: Pain in Spain.
Elèctric Bar (Travessera de
Gràcia, 233), a les 22 h
 Dc 4 de maig
Concert: Yuma & Project.
Bamboleo (De l’Or, 19), a les
21 h
Jam session: Groove Station.
Continental Bar (Providència,
30), a les 22 h
Concert: Rominger.
Elèctric Bar (Travessera de
Gràcia, 233), a les 22 h
 Dj 5 de maig
Xerrada: La consciència
de la Trieste de Magris:
Italo Svevo i Giani Stuparich, a càrrec de Raffaele
Pinto i Valeria Bergalli.
Biblioteca Jaume Fuster (Pl.
Lesseps, 20-22), a les 19 h
Jam session de jazz.
Continental Bar (Providència,
30), a les 22 h
Trio Experimental.
Elèctric Bar (Travessera de
Gràcia, 233), a les 22 h
Concert: The Walking
Stick Man.
AlmodoBar (C/ d´en Grassot,
36), a les 23.45 h
11
l’independent
de Gràcia
29 d’abril de 2011
Cultura
GTS activa el dispositiu Trama Local
amb sis col.lectius de creació del barri
breus
La primera obra
de PeixosPeixeres,
a la Sala Porta 4
La Sedeta acull la proposta de Gràcia Territori Sonor que arrenca aquest divendres
Arxiu
Durant quatre nits,
Gràcia Territori Sonor
proposa explorar les
creacions contemporànies de sis col.lectius
que treballen al barri en
àmbits artístics diversos com ara són Màgia
Roja, Les Males Herbes,
Usted es un colectivo,
Cabaret Hofmann, Eat
Meat i Circuit Torçat. El
dispostiu Trama Local
arrenca aquest divendres 20 d’abril al Centre
Cívic La Sedeta i continuarà el 6, 13 i 19 de maig.
L’objectiu: fer visibles
les moltes maneres que
la Vila entra en ebullició
creativa. I n’hi ha per a
tots els gustos.
silvia manzanera
“Sis entitats del territori i sis aproximacions a la creació contemporània des d’òptiques que viatgen
de l’abjecció pictòrica al cabaret
patafísic, de l’experimentació sonora a la literatura fantàstica”. Així
defineixen des de Gràcia Territori
Sonor el dispostiu Trama Local,
que se celebrarà durant les nits
(aquest darrer divendres d’abril
i els propers de maig) al bar del
Centre Cívic La Sedeta. Màgia
Roja, Les Males Herbes, Eat Meat, Usted es un Colectivo, Circuit
Torçat i Cabaret Hofmann són els
sis col·lectius i entitats convidades
a mostrar un tast de les seves línies
de programació. Aquest cicle pretén fer visible les moltes maneres
El
dispostiu se celebrarà al bar del centre cívic
que La Vila “entrar en ebullició i
crea noves realitats”, segons escriu
Sebastià Jovani. El dispositiu engega aquest divendres amb la proposta HUAN amb INDIGENTS,
una fusió mística i sonora de dues
formacions de Barcelona, del segell Màgia Roja, format a Gràcia
l’any 2009 per promoure i difondre músiques d’inspiració màgica
dins i fora de Catalunya. Entre
les seves edicions més recents es
troben els títols de les formacions
Qa’a i Huan, que han atret l’atenció d’artistes i crítics internacionals com Hans Joachim Irmler
(Faust), Steve Stapleton (Nurse
With Wound) i Julian Cope (Head Heritage).
La Sedeta
Fusió mística sonora i petit
cabaret fantàstic
La presentació de Huan amb
Indigents per part del segell
Màgia Roja aquest divendres 29
d’abril tindrà un altre company
de cartell. Les Males Herbes, un
intent d’actualització de les publicacions pulp nord-americanes
a través de la tradició fantàstica
catalana, on és fácil trobar referències a Phillip K. Dick o Ray
Bradbury alhora que a Pere Cal-
Eduard Fernández i Pep Ramis es
retroben al Lliure a ‘Caín & caín’
ders o Joan Perucho, presenta
Allà on creixen les Males Herbes;
petit cabaret fantàstic. Finalment
es projectarà un capítol de CROATAN, una sèrie documental
(realitat/fricció) realitzada per
Jordi Sanglas, Marc Balfagon i
Jordi Castells. El capítol en concret gira al voltant del traductor
Miquel Cabal i un viatge que va
fer al futur.
Has vist esl peixos a les peixeres?
és la proposta que la companyia
de nova formació PeixosPeixeres
Teatre interpretarà tots els diumenges del mes de maig a la sala
Porta 4. El projecte neix amb la
voluntat d’escenificar textos de
creació pròpia on puguin aprofundir en els conflictes humans
més difícils de resoldre, els que
es viuen amb un mateix. En
aquesta primera obra s’endinsen en aquest terreny pantanós a
través de l’humor -que es torna
més àcid a mesura que avança
l’acció- derivant cap a un final
tant inesperat com dramàtic. El
discurs es vehicula a través d’una
trama amb diferents nivells de
lectura que procuren que mantingui l’espectador interessat en
tot moment. El text d’Has vist
els peixos a les peixeres? ha obtingut el 2on premi en el concurs
de textos teatrals organitzat pel
Centre Moral i Instructiu de
Gràcia i la Fundació Festa Major de Gràcia 2010.
Els Verdi faran
tarifa reduïda
als aturats
Els cinemes Verdi i la productora Sherlock han arribat a un
acord per establir una nova tarifa reduïda a la seva política
de descomptes, concretament
per a les persones que estiguin
aturades. L’oferta serà vàlida els
dimarts, dimecres i dijous no
festius ni vigìlies per a les persones apuntades a l´atur, que
únicament hauran de mostrar
la seva targeta de desocupació
en taquilla.
Cedida
Els textos s’han generat també per part dels dos intèrprets
redacció
L’Eduard Fernández i en Pep Ramis es retroben a dalt de l’escenari
després d’haver col·laborat a L’animal a l’esquena i An (el silenci). La
nova obra que el Teatre Lliure
acull fins el 8 de maig és una aproximació a la idea de la dualitat. La
història del mite bíblic de Caín i
Abel és el rerefons de tota la línia
dramatúrgica de l’espectacle. Una
història que conté moltes pregun12
tes i enigmes sense resoldre i que
dibuixa pulsions i situacions humanes que encara ara podem reconèixer: la figura del pare exigent,
la pèrdua de la infantesa, el primer
assassinat, el senyal de Caín, la
terra de Nod d’on és expulsat, la
inevitabilitat del destí. Pep Ramis
i María Muñoz es coneixen de fa
anys i han anat seguint-se. Fernández ja havia col·laborat amb
Mal Pelo al duo L’animal a l’esquena (2001), com a ajudant d’in-
terpretació dels dos directors del
grup, María Muñoz i Pep Ramis.
Els referents de partida de Caín &
Caín són, a banda de la història
bíblica, alguns dels textos de Juan
Muñoz i de l’imaginari de Samuel
Beckett, Pier Paolo Pasolini, Tadeusz Kantor... Fellini. Els textos
s’han generat també per part dels
dos intèrprets durant el procés de
creació i de la col·laboració amb
David Climent i Pablo Molinero
de loscorderos.s.
Paysages avec ruines, de José Luis Bravo, a la Galeria H2O. L’artista, editor i comissari mexicà especialitzat en fo-
tografia i nous mitjats, format a Ciudad de México i Barcelona,
exposa del 5 al 28 de maig a la sala del carrer Verdi 152 una col.
lecció de fotografies que revisiten l’esplendor de les ruïnes maies
amb una càmera construida, a mig mací entre la sofisticació de les
eines digitals i la càmera obscura.
Cultura
l’independent
de Gràcia
Ginebra Vall
entrevista
La combinació Verdi + director omple la sala dels cinemes
Classe magistral de Trueba
Ginebra Vall
29 d’abril de 2011
Marta Parés
crítica de música
Simfonia de samfaina
Parets vermelles, micro i cadires, llum, i acció. Comença
el recital de poesia “Simfonia
congelada de Samfaina”, un
vespre de diumenge, al bar
Heliogàbal. S’obren els focus
per il.luminar l’escena que fa
vint o trenta anys que protagonitzen poetes com Enric
Casasses o Andreu Subirats.
Acompanyat, entre d’altres,
pel guitarrista Diego Burián
i un oboè-acordeonista, Andreu Subirats
(Tortosa,
1968), ha recitat el passat
diumenge 10
durant una
hora i mitja
versos de François Villon,
poeta francès del Renaixement, i del seu propi repertori, de temàtica social, per la
qual és conegut i aplaudit pel
públic als recitals.
Subirats es va donar a
conèixer a l’editorial Alabatre amb el poemari “L’ull
entorn”. Nascut abans de la
transició, forma part dels
poetes que pregonen una
manera de fer viure la poesia
des de l’espectacle, com ho
fèien els antics grecs. Durant
el recital anava esmentant
alguns noms de la història de
la Grècia antiga com Pèricles,
i els enllaçava amb personatges contemporanis com el
funcionari, el mestre, l’home
de la riera i dels “barracons”,
la prostituta… Samfaina del
sud, del camp
de Tarragona,
on als pobles
la gent és el
que és quan
neix, com el
mestre ho és
per vocació, i no perquè hagi
obtingut un títol. Subirats
ens dóna una lliçó des de
la poesia tot “estripant les
morals”, i ens congela per tal
que pensem: “el temps s’ha
aturat”, diu de sobte, després
d’un torrent de paraules molt
sentides. Riures i aplaudiments. Poesia en acció.
Andreu Subirats
ens dóna una lliçó
des de la poesia tot
“estripant les morals”
El
Dimarts 19 d’abril, els
cinemes Verdi va obrir
les seves portes per
sisena vegada per rebre
un personatge del món
del cinema per realitzar
el que han batejat com
a màster class. Aquesta
vegada el director convidat va ser Fernando
Trueba, que recentment
va estrenar en aquestes
sales el seu últim film
Chico & Rita. Però anem
per ordre.
Què és una màster class? Les
classes magistrals són una nova
iniciativa dels Verdi que pretén, un cop al mes, portar un
director/a de renom perquè,
després de projectar una de les
seves primeres pel·lícules, sigui
ell mateix qui contesti les preguntes, dubtes i suggeriments
dels assistents. D’aquesta manera el nostre cinema en V.O.S vol
apropar directors i espectadors.
De moment hem vist passar cineastes com Guillem Morales
(Los ojos de Julia), Agustí Villa-
director a la sala gracienca el passat
19 d’abril
ronga (Pa negre), Lluís Miñarro
(Blow Horn), Judith Colell (Elisa K) i Edmon Roch (Garbo: the
spy). Aquesta vegada ha estat el
director guardonat amb l’Oscar
Fernando Trueba, que no va tenir
cap problema a viatjar de Madrid
a Barcelona únicament per assistir a l’esdeveniment dels Verdi.
Es va projectar el film El sueño
del mono loco, estrenada el 1989.
Aprofitant que vam tenir a prop
a un director de renom vam poder abordar-lo uns minuts abans
de la projecció i fer-li una petita
entrevista.
Asseguts a una de les butaques del
cinema Verdi, Trueba es va mostrar encantat per l’elecció de la
pel·lícula ja que El sueño del mono
loco no va ser una de les obres més
sonades de la seva carrera i “dóna
gust veure que es projecta de nou
en un cinema”. No coneixia amb
anterioritat aquesta iniciativa, però estava content que els cinemes
volguessin acostar creadors amb
espectadors. No és la primera vegada que Gràcia rep la visita del
director: algunes de les escenes
d’El embrujo de Shanghai van ser
rodades a al barri. Preguntant
sobre el tema va contestar que
li encantaria rodar de nou aquí,
i que quan es va gravar la pel·
lícula el 2002 tots els veïns van
ajudar col·laborant com a extres,
donant-li tot tipus de facilitats.
Per acabar, vam parlar del nou
director de l’Acadèmia de Cine
espanyola, Enrique González
Macho, del qual va destacar la
seva gran experiència en el món
Cedida
Al director de ‘Chico
& Rita’ li encantaria
tornar a rodar al
barri, amb els veïns
del cinema (és productor, distribuïdor i propietari dels cinemes
Renoir). I està segur que farà un
gran treball.
Ens vam acomiadar amb una
forta encaixada de mans i, en
cinc minuts, Trueba es va dirigir a una sala de gom a gom,
decidit a presentar amb carisma
el malson d’un guionista amb
problemes.
‘La idea d’Europa’, quatre dies a la Beckett. Els dies 2,
3, 9 i 10 de maig Òscar Intente presenta a la sala del carrer Alegre
de Dalt La idea d’Europa, de G. Steiner. Es tracta d’una història
de la civilització que parla d’un cansament de la mateixa història,
que ens cau com un pes al damunt, amb episodis d’una atrocitat
brutal, alhora que també és, però, un territori de conquesta individual i col.lectiva.
la cartellera
Cinemes
Bosque multicinemes. Rambla del
Prat, 15. Tel. 93 217 26 42.
•Fast & Furious 5. Ds i ds, 16.00,
19.00, 22.00 i 00.40. La resta, 16.00,
19.00 i 22.00.
• Hop. Ds i dg, 16.05.
• Scream 4. Dv, 16.05, 18.10, 20.20,
22.30 i 00.45. Ds, 18.10, 20.20,
22.30 i 00.45. Dg, 18.10, 20.20 i
22.30. La resta, 16.05, 18.10, 20.20
i 22.30.
• Código fuente. Dv i ds, 16.05,
18.05, 20.05, 22.05 i 00.45. La resta, 16.05, 18.05, 20.05 i 22.05.
• Perdona pero quiero casarme
contigo. Dv i ds, 16.05, 18.10,
20.15, 22.25 i 00.40. La resta, 16.05,
18.10, 20.15 i 22.25.
• Sin límites. Dv i ds, 16.00, 18.10,
20.20, 22.30 i 00.45. La resta, 16.00,
18.10, 20.20 i 22.30.
• Rio. Ds i dg, 16.00 i 18.00. La resta,
16.10.
• Águila Roja. Dv, 19.05, 22.05 i
00.40. Ds, 20.00, 22.20 i 00.40.
Ds, 20.00 i 22.20. La resta, 19.05 i
22.05.
• Winnie The Pooh. Ds i dg, 16.20.
• Caperucita Roja ¿a quién tienes
miedo? Dv, 16.00, 18.10, 20.20,
22.30 i 00.45. Ds, 18.10, 20.20,
22.30 i 00.45. Dg, 18.10, 20.20 i
22.30. La resta, 16.00, 18.10, 20.20
i 22.30.
• The company men. Dv i ds, 16.05,
18.10, 20.15, 22.20 i 00.45. La resta, 16.05, 18.10, 20.15 i 22.20.
• Thor. El valor es inmortal. Dv i
ds, 16.10, 19.10, 22.10 i 00.40. La
resta, 16.10, 19.10 i 22.10.
CINEMES gIRONA. Girona, 175
• No mires atrás. Ds i dg, 19.35. Dv,
dl, dm i dc, 20.30. Ds i dg, 22.15.
• El vuelo del tren. Ds i dg, 16.10,
17.45 i 22.10. La resta, 17.45, 19.25
i 22.10.
• El seu nom és Sabine. Dj, 20.30.
• Colom i la casa reial catalana.
Dv, dl, dm, dc i dj, 17.00. Ds i dg,
18.15.
• Morir sense morir. Ds i dg, 16.00.
La resta, 18.15.
• Guest. Ds i dg, 19.30. La resta,
22.15.
• La nit que va morir l’Elvis. Dm,
22.15.
• El amor y otras cosas imposibles.
18.15. 20.15 i 22.15 (excepte dm).
Dm, 18.15 i 20.15.
• Enredados. Ds i dg, 16.15.
Lauren Gràcia. Carrer Bailén, 205.
•Sala 1: Águila Roja. 16.30, 19.20,
22.10.
•Sala 2: ¿Para qué sirve un oso?
Dj, dv, ds, dg i dl, 22.15. Dm, dc i
dj, 18.15, 20.15 i 22.15. Rio. Dm,
dc i dj, 16.15. Dc, dj, dv, ds, dg i dl,
16.15, 18.15 i 20.15.
•Sala 3: Nada que declarar. Dc, dj,
dv, ds, dg i dl, 22.20. Dm, dc i dj,
18.20, 20.20 i 22.20. Hop. Dc, dj,
dv, ds, dg i dl, 16.20, 18.20, 20.20.
Dm, dc i dj, 16.20.
•Sala 4: Código fuente. Dc, dj, dv,
ds, dg i dl, 20.30 i 22.30. Dm, dc i dj,
18.30, 20.30 i 22.30. Winnie The
Pooh. Dm, dc i dj, 16.30. Dc, dj, dv,
ds, dg i dl, 16.30 i 18.30.
•Sala B: Vamos a hacer dinero.
15.50, 18.00, 20.15 i 22.30.
• Sala C: La marca del ángel. 16.00,
18.10, 20.20 i 22.30.
• Sala D: Inside job. 15.45, 18.00,
20.15 i 22.30.
Teatres
Verdi. Carrer Verdi, 32
•Sala 1: Código fuente. 16.00,
18.00, 20.15 i 22.30.
•Sala 2: En un mundo mejor. 15.45,
18.00, 20.15 i 22.30.
•Sala 3: Año bisiesto. 16.00, 18.05,
20.15 i 22.30.
•Sala 4: Happy thank you more please. 16.00, 18.00, 20.15 i
22.30.
• Sala 5: La mujer con la nariz rota. 18.00 i 20.15. Una dulce mentira. 15.50 i 22.30.
Verdi Park. Torrijos, 49.
•Sala A: Chico & Rita. 16.00, 18.00,
20.15 i 22.30.
Almeria teatre. Sant Lluís, 64
• El casament dels petitburgesos,
de Bertolt Brecht.
• Círculo. Espectacle infantil, caps de
setmana de maig excepte l’1.
• Cabaret Misèria, dll 2 de maig.
Sala Beckett. Ca Alegre de Dalt, 55,
bis.
• El petit Eiolf, de Henrik Ibsen, versió
i direcció de Toni Casares (fins el 15
de maig)
TEATRE LLIURE. Montseny, 64
• Caín & Caín, d’Eduard Fernández i
Pep Ramis. (Fins el 8 de maig)
13
l’independent
29 d’abril de 2011
de Gràcia
Esports
L’Europa perd el tren del play-off i
pensa ara en assegurar el setè lloc
La derrota contra el Balaguer deixa virtualment els escapulats fora de la promoció d’ascens
Àngel Garreta
Tres derrotes i un empat
en les últimes quatre
jornades. Aquests inesperats resultats han
condemnat l’Europa a
oblidar-se de la lligueta
d’ascens a 2B i a seguir
previsiblement a Tercera
un any més. Només un
miracle permetria als
graciencs colar-se entre
els primers classificats.
El conjunt gracienc mirarà ara de millorar el vuitè lloc en què va quedar
l’any passat.
xavi tedó
Aquest any, tampoc. Després
d’aconseguir la victoria al camp
del Masnou, l’afició europeista no
amagava el seu optimisme d’entrar
a la promoció d’ascens deu anys
després de fer-ho per última vegada. El calendari també convidava
a sommiar. L’Europa s’enfrontava
a rivals teòricament assequibles
situats a la part baixa de la classificació. El primer gerro d’aigua
freda va arribar amb la derrota al
Nou Sardenya contra el Gavà per
0 a 1. Una setmana més tard queia
contra el Prat pel mateix resultat
i a la següent jornada l’àrbitre va
impedir que el conjunt gracienc
no passés de l’empat contra un
dels darrers classificats, el Vilanova, en expulsar tres jugadors
europeistes. La derrota divendres
contra el Balaguer ha estat la culminació d’un desastrós tram final
de lliga que deixa l’Europa amb
escasses opcions de lluitar per
pujar de categoria. Les llàgrimes
dels jugadors quan es va acabar el
El
capità de l’Europa,
partit així ho remarcaven. Un cop
passat el desencís de constatar que
la diferència de sis punts respecte
el quart classificat a falta només de
tres jornades és gairebé insalvable,
l’Europa s’ha marcat com a objectiu millorar el vuitè lloc de l’any
passat, que era la missió a l’inici de
la temporada. Ara mateix ocupa
la setena posició i té els mateixos
punts (54) amb els que va acabar
la passada lliga. Si suma només un
punt més dels nou que hi ha en
joc haurà signat el millor registre
des que l’equip va disputar la darrera promoció l’any 2001. Dels
tres partits que li resten dos són a
casa contra el Terrassa, que no s’hi
juga res, diumenge, i a la darrera
jornada contra la Pobla de Mafumet, que ocupa la tercera posició.
A la penúltima se les veurà amb el
cuer, el Premià.
Àlex Delmàs,
abatut després que l’arbitre xiulés el final del partit
Àlex Delmàs, el vuitè jugador
de la història amb més partits
El capità de l’Europa, Àlex Delmàs, va jugar a Balaguer el seu
partit 169 amb la samarreta escapulada i ha igualat d’aquesta
manera l’històric capità Miquel
Carvajal, que va ser l’encarregat
d’aixecar als anys noranta les
dues copes de Catalunya consecutives aconseguides després
de derrotar el Barça. El proper
partit que disputi el convertirà
en el vuitè jugador de l’Europa
amb més participacions oficials
de lliga a les esquenes. En el
X.T
La tradicional caminada de 63
quilòmetres de recorregut i 4783
metres de desnivell acumulat,
que tindrà lloc el primer cap de
setmana de juny, arriba a la seva
XXIV edició. La marxa, que organitza la Unió Excursionista de
Gràcia (UEG), s’iniciarà el 4 de
juny a la plaça de la Vila de Gràcia a les cinc de la tarda i finalitzarà a la plaça del Monestir de
Montserrat diumenge, tancantse el control d’arribada a les 12
del matí. El traçat és l’habitual
i transcorre per la serralada de
Collserola, Castellbisbal, les serres de Sant Salvador i la muntanya de Montserrat. Aquesta
marxa, que ha anat adquirint
una gran popularitat amb el
pas dels anys, està inclosa des
del 2002 en la Copa Catalana
de Marxes de Resistència que
organitza anualment la Federació d’Entitats Excursionistes de
Catalunya (FEEC). A més, des
del 2007, l’organització Mountain Wilderness de Catalunya
col.labora amb l’UEG fent una
auditoria del recorregut i dels
punts d’avituallament per certificar que l’activitat és respectuosa amb el medi. Les inscripcions
es podran realitzar del 16 al 31
de maig i els organitzadors recorden que l’edat mínima per
participar és de 13 anys i que els
menors d’edat necessiten una
autorització escrita dels pares o
dels tutors. La participació resta limitada a 500 persones i el
preu de la inscripció ronda els
25 euros aproximadament.
resultats i classificacions
Futbol
Propera jornada (36a)
Europa - Terrassa
Resultat 35a jornada
Balaguer - Europa
bàsquet
1a estatal femenina, grup 3
Resultat 26a jornada
Vic - Europa tercera divisió, grup 5
2- 1
Classificació
Punts
1. Llagostera .............................................67
2. Montañesa ............................................62
3. Pobla de Mafumet ...............................61
4. Reus ........................................................60
5. Manlleu...................................................58
6. Espanyol B . ...........................................55
7. Europa . ..................................................54
8. Cornellà..................................................52
9. Prat..........................................................51
10. Vilafranca...............................................48
11. Gavà .......................................................47
...
19. Ascó.........................................................25
20. Premià.....................................................24
14
partit de la primera volta contra
el Prat, al Nou Sardenya, Delmàs ja va rebre una samarreta
commemorativa del seu partit
número 150 amb l’Europa. El
capità europeista es quedarà
a només set partits del lateral
Miquel Colomé i a disset de
Fernando Núñez, que actualment juga al Prat, que ocupen
la setena i sisena posició respectivament pel que fa a nombre
d’encontres disputats en els 104
anys d’història del club.
La caminada
a Montserrat
ja escalfa
motors
1-2
Classificació
Punts
1. Espanyol B . ...........................................63
...
7. Europa . ..................................................38
...
14. PB La Roca ...............................................8
lliga nacional juvenil, grup 7
Resultat 30a jornada
Europa - Barça B
Ajornat
Classificació
Punts
1. Barcelona B ...........................................75
...
3. Europa . ..................................................47
...
18. Castelldefels..........................................24
COPA CATALUNYA masculí, grup 1
Propera jornada (29a)
Lluïsos de Gràcia - AESC Ramon Llull-A
Resultats 27a jornada
Collblanc - Lluïsos de Gràcia 64-43
Classificació
P.G.P.P.
1. Sitges . ........................................... 24 4
2. Lluïsos de Gràcia ......................... 22 6
3. Collblanc . ..................................... 21 7
4. Igualada . ...................................... 19 9
5. Viladecans .................................... 19 9
6. Hospitalet...................................... 14 14
7. Grup Barna A................................ 13 15
8. Tàrrega . ........................................ 13 15
9. AESC Ramon Llull A..................... 12 16
10. El Vendrell..................................... 12 16
11. Climasol Roser A.......................... 11 17
...
15. Prat ..................................................9 19
16. Terrassa A........................................5 23
l’independent
29 d’abril de 2011
de Gràcia
Activitat econòmica
S. Manzanera, A. Balanzà, C. Bellver, X. Tedó i M. Ortega
caçadors de...
El DO, l’Anxoveta i el Tossa són establiments que han
passat a la gran final dels caçadors de croquetes. Per
decidir quin local s’emporta el primer premi només cal que
entreu al web del diari (www.independent.cat) i voteu
La gran final de les millors
fitxa
Lloc: L’Anxoveta
Adreça: Sant Domènec, 16
Preu: 1 euros/unitat
Delícies de pernil. Són les
reines de la casa i el reclam
d’aquest establiment, que va
quedar segon en el rànquing
de les millors braves de Gràcia. I de regust a pernil res.
fitxa
Lloc: Tossa
Adreça: Nàpols, 291
Preu: 1,25 euros/unitat
De ceps amb toc dolç.
Sorpresa i potència. Les croquetes de ceps resulten una
petita bomba de gust que la
reducció de xerès minimitza
lleugerament amb un toc dolç.
fitxa
Lloc: DO
Adreça: Verdi, 38
Preu: 1,25 euros/unitat
De Pernil ibèric ibèric.
De veritat. Les croquetes
d’aquest local no enganyen
ningú. Amb la primera queixalada ja tens plenament instal·
lat aquell gust de pernil ibèric.
Entra a www.independent.cat/gracia i vota quina de les tres opcions prefereixes.
Envia’ns els teus vots, comentaris o suggeriments a [email protected] o per
correu al carrer La Perla, 30 bxs - 08012 BCN, per tal que entrin al rànquing.
15
l’independent
29 d’abril de 2011
de Gràcia
Èric Lluent i Meritxell Díaz
E. Ll.
Timo Soini,
lider del
Meri: Hola Èric! Què tal? Com
han anat les darreres setmanes?
Mogudetes amb les eleccions?
Èric: Ei Meri! hehehe! Doncs
sí... Ho dius pel paio d’ultradreta, no?!
Meri: Sí, novament sembla que
Europa segueix virant. Quina
impressió tens parlant-ne amb
la gent? Has preguntat una miqueta sobre les claus del triomf?
Èric: Que s’ho prenen amb calma, fins i tot els opositors. El Perussuomalaiset (partit dels Veritables Finesos) ha passat de cinc
diputats a trenta-quatre en un
ascens espectacular i allà la gent
apunta que és un vot de càstig als
partits tradicionals. Però si jo fos
ells estaria bastant espantat...
Meri: Aquests canvis tindran
repercussions directes en la
Unió Europea. A banda de les
retallades socials que començaran a arribar, ésclar.
Èric: Bé, ara s’ha de seguir aviam si formaran part del govern
(tot apunta a que sí) i quines
seran les condicions que establiran els socis de govern. Algunes
eleccions a la vista teniu aquí a
l’Argentina?
16
Perussuomalaiset
dències polítiques, ni tan sols en
l’àmbit familiar. I el que sorprèn
molt concepte dreta-esquerra. Jo,
acostumat a la política de Barri
Sèsam que tenim a Catalunya i a
l’Estat... sempre pregunto “però
aquests són de dretes o esquerres?” i normalment la resposta és:
“Doncs dins del partit hi ha de
tot, gent més de dretes i gent més
d’esquerres”. Per exemple, això
passa amb els Verds.
I això, que em deies del peronisme. Hi ha molta confrontació a
dia d’avui?
Meri: Moltíssima! Si tens l’oportunitat de coincidir en un mateix
espai amb un peronista i un an-
tiperonista, pots presenciar una
batalla dialèctica entretinguda.
De fet ara ja apareixen, per adaptar-se als nous temps, moviments
neoperonistes. Vaja, que Peron
és l’arbre del que pengen totes les
pomes polítiques d’aquest país.
Èric: Bé, un dia d’aquests ens
fem una master class de política
internacional a Argentina i Finlàndia! Ara, però, voto per anar
a dormir... :)
Meri: Molt bé, et deixo doncs
que triïs amb qui somniar, si
amb els angelets peronistes o
amb els antiperonistes.
Èric: Perfecte, espero que somniïs amb un veritable finès de
“pura cepa”! Moikka!
M.D.
Meri: Sí, sí, el proper mes d’octubre, eleccions presidencials a
l’Argentina. I al llarg de tot l’any,
les provincials.
Èric: Cada quant se celebren les
presidencials?
Meri: Cada quatre anys i els presidenciables ja fa dies que han començat a escalfar els motors per
a la data.
Èric: Suposo que allà el tema es
viu amb passió, no?
Meri: Sí, sí, així com nosaltres
evitem parlar dels temes polèmics
–política, esport i religió–, aquí
en parlen moltíssim i expressen
obertament les seves postures. La
típica frase de: “No dic qui voto,
el vot és secret”, aquí m’atreviria
a dir que gairebé és impensable.
He compartit molts sopars amb
la política com a postres. I molt
interessants, esclar. Més perquè
existeix una línia divisòria molt
clara entre peronistes i antiperonistes, tot i que ningú sap explicar-te ben bé què és el peronisme,
perquè engloba partits de dretes i
d’esquerres.
Èric: A Finlàndia és un tema tabú
gairebé. I és molt estrany identificar públicament les teves ten-
Tomba d’Evita Perón
Eva Piquer
De Perón a Perussuomalaiset
connectats
la torratxa
Carpe diem
Hem passat dels senyals de
fum als mòbils intel.ligents
(finalment he aconseguit un
iPhone subvencionat que em
té ben distreta... fins que
me’l robin, que es veu que és
el destí inexorable d’aquesta
joguineta d’Apple), però les
coses que ens importen de
debò són les mateixes avui
que fa segles. M’ho deia Joan
Margarit: “Sospito que els
homes i dones de fa cent
mil anys eren iguals que jo,
pensaven igual que jo, tenien
els mateixos problemes que
jo, sabien el mateix que jo
i patien igual que jo. Els
podria escriure un poema i
l’entendrien com pots entendre’l tu”.
Hi penso tot llegint les
Quartetes del poeta Omar
Khayyam, traduïdes al català
directament del persa per
Àlex Queraltó i editades per
Adesiara. Khayyam, un dels
autors més coneguts de la
cultura oriental, va viure fa
tant que ni tan sols se’n saben les dates exactes. Probablement va néixer l’any 1040
de l’era cristiana, i sembla
que va morir entre el 1111 i
el 1135. Tampoc se sap del
cert quantes de les quartetes que se li atribueixen són
realment obra seva.
De què van els versos de
Khayyam? Del futur incert,
del misteri de la vida, dels
plaers fugaços, de la mort
que ens espera. De tot allò,
en fi, que ens preocupa a tu
i a mi. Amb una insistent invitació al carpe diem, a aprofitar l’instant que s’esmuny:
“Ompliu-me altra vegada la
copa, que jo encara no sé/
si aquest aire que ara aspiro
l’hauré d’expirar o no”.