Métrica y versificació catalanes

Mètrica i versificació catalanes
> Rima
Assonant a partir de l'ultima síl·laba tònica només rimen les vocals.
Tipus
Consonant a partir de l'ultima síl·laba tònica rimen tots els sons (vocals + consonants).
Masculina l'ultima paraula del vers és aguda. rentat/escoltat
Tipus
Femenina l'ultima paraula del vers és plana o esdrúixola.
a) Rima Falsa:
− Aparentment sembla una rima però no ho és (cec [e] / sec []).
− Aparentment consonant però que en determinats dialectes només és assonant.
b) Rima Fàcil:
− Repetició de la mateixa paraula (lluna / lluna).
− Terminacions verbals (−ava / −ava).
− Fer servir paraules amb la mateixa arrel (fer / fer).
− Fer servir la mateixa derivació (poeta / escaleta).
c) Rima Equívoca:
− Entre paraules que sonen igual però s'escriuen diferent (signes/ cignes).
− Entre dues paraules que sonen i s'escriuen igual, però en conjunt signifiquen coses diferents (dins del cap /
res no li cap).
d) Rima Interna
Entre una paraula del mig del verb amb la paraula final d'aquest..
> Tipus de versos segons la rima:
• Versos rimats: versos amb una rima normal (8a 8b 8a 8b).
• Versos blancs: no rimen però segueixen a mètrica (nombre de síl·labes...).
• Versos esparsos: no rimen dins un conjunt de versos rimats (8a 8b 8a 8− 8b...).
• Versos lliures: no tenen mètrica ni rima (8− 5− 3−...).
1
1
•
2