Nutrició i deteriorament cognitiu

Nutrició i deteriorament cognitiu
Antoni Salvà
Institut de l’Envelliment
Universitat Autònoma de Barcelona
Girona 24 d’octubre de 2013
La MA. És una malaltia crònica
Normal
Plaques difuses
Deteriorament
cognitivo lleu
Atròfia
Hipocamp
Demència
Pèrdua
Mort
autonomia
Atròfia
Cerebral Difusa
Plaques senils, cabdells neurofibrilars, pèrdua de
neurones i sinapsis
15 anys
1ers símptomes
12 anys
Diagnòstic
B. Vellas
Retrasar l’inici de la malaltia només d’un any reduiria la seva prevalença en un 25 %
3
Retrassar l’inici de la malaltia de 5 anys reduiria la seva prevalença en un 50 %
Nutrició i deteriorament cognitiu
• Adipositat
• Nutrients
– Antioxidants
– Vit B / Folats
– Vit D
– Àcids grassos
• Dieta mediterrània
4
Nutrició i deteriorament cognitiu
• Adipositat
• Nutrients
– Antioxidants
– Vit B / Folats
– Vit D
– Àcids grassos
• Dieta mediterrània
5
6
• La adipositat central en edats adultes prediu
demència en edats avançades
• La relació entre obesitat i la demència s’atenua en
edats avançades
• La circumferència de la cintura pot ser millor
predictor que el IMC
• Un IMC baix en les persones grans prediu
demència
7
• La pèrdua de pes pot predir demència
Nutrició i deteriorament cognitiu
• Adipositat
• Nutrients
– Antioxidants
– Vit B / Folats
– Vit D
– Àcids grassos
• Dieta mediterrània
8
Antioxidants
• Hi ha múltiples evidències que
indiquen que l'estrès oxidatiu:
– Participa en les fases precoces de la MA abans que hi hagi
la lesió citopatològica.
– Juga un rol induint i activant les senyals cel·lulars que
porten a la formació de lesions i poden promoure el
desenvolupament de MA.
– Els antioxidants exògens disminueixen els radicals lliures
mediadors del dany en les neurones causat per una cadena
de reaccions tòxiques. També redueixen la toxicitat del
beta-amiloide en estudis in vitro amb cervells de pacients
Ye Feng and Xiaochuan Wang
amb MA
Oxidative medicine and Cellular Longevity. 2012.
Guillette-Guyonnet S. Et al. Nutrition and neurodegeneration:
9
evidence and challenges for future research.
Br.Clin.Pharmacol. 2013. 75:3.738-755
Aport en antioxidants en la dieta
i funció cognitiva
• Diversos estudis observacionals han analitzat els aports
alimentaris en antioxidants i les funcions cognitives.
• 5 d’aquests estudis han trobat una asociación inversa
significativa.
– Commengen 2000
– Morris 2002
Asociació inversa entre ingesta
d’ antioxidants en la dieta
– Morris 2002
funció cognitiva
– Engelhart 2002
– Morris 2005
– Luchinger 2003
10
Antioxidants a la dieta i MA
•
•
•
•
•
•
The Rotterdam Study
5.395 participants
55 anys o més
Sense demència
A la comunitat
Entre 1993 i 1999
197 participants varen desenvolupar demència (146 MA)
Ingestes altes de Vit C, Vit E, b-carotè i flavonoides: menors risc de MA
RR:0,82(0,68-0,99); 0,82 (0,66-1); 0,49(0,27-0,92); 0,54(0,31-0,96)
No es va produir l’associació en els fumadors
11
Antioxidants a la dieta i MA
•
•
•
•
•
•
Biracial study
815 persones
65 anys i més
Sense demència
A la comunitat
Entre 1993 i 2000
Major ingesta de Vit E en els menjars associat amb menor MA
Només en les persones ApoE 4 - ??
12
Ingesta d’antioxidants i demència.
• Laurin 2004
–
–
–
–
–
2459 hombres
71-93 años
6 años de seguimiento
Honolulu-Asia Aging Study
235 han desarrollado una demencia (102 EA)
– No se ha encontrado ninguna asociación entre los aportes de b-caroteno,
flavonoides, vit E y C, durante la edad adulta y el riesgo de demencia
• Hu 2006
–
–
–
–
455 personas no dementes
≥ 65 años
Mc Arthur Study
Seguimiento medio: 7 años
– El riesgo de deterioro cognitivo en personas con aportes elevados de b-caroteno: 0,11
en pacientes portadores del alelo ApoE4 y 0,89 en los sujetos no ApoE4.
13
Niveles plasmàticos de Antioxidantes y
deterioro cognitivo
• Estudio EVA. Akbaraly 2007
–
–
–
–
1389 personas sin demencia. Edad media 69-71 años.
Seguimiento: 9 años
Estudio longitudinal con medida de selenio plasmático.
Relación entre bajos niveles de algunos carotenoides específicos (licopeno y
zeaxantina)y menores resultados a los test cognitivos.
– Selenio: En el mismo estudio se ha encontrado una asociación entre bajos
niveles de selenio y una mayor probabilidad de deterioro cognitivo a los 4
años de seguimiento (Berr 2000) . Posteriormente se ha demostrado una
asociación entre la evolución del selenio y el deterioro cognitivo de tal
manera que aquellas personas que tenían disminuciones plasmáticas más
importantes tenían más deterioro cognitivo (Akbaraly 2007)
• Marcellini 2006: Zinc: En un análisis transversal de datos de 853
personas de 60 y más años, (estudio Zincage) se ha encontrado una
relación entre niveles plasmáticos de zinc (≤11 µmol/l) y el
14
deterioro cognitivo
• 5956 persones de 65 i més anys. Suplementació amb b15
carotè. Menor deteriorament en el seguiment als 18 anys.
4447 persones, 6 anys després d’acabar la suplementació amb
Zinc, b-carotè, vit C, vit E i seleni.
16
Antioxidantes: Gingko Biloba
1462 dones de 75 anys I
més
7 anys de seguiment
Havien pres gingko biloba
durant 2 anys
No prenien GB
0.31
1
Vellas B.J Gerontol A Biol Sci.2003;58(4):372-7
Posteriors estudis del mateix autor (French Guidage
Trial) en 2854 persones grans així com d’una segona
17
cohort als EU, no han trobat cap benefici.
Suplementación. Antioxidantes
• Estudios que han analizado los niveles de aporte de antioxidantes mediante
suplementos, 4 de ellos han encontrado una asociación inversa entre el consumo
de suplementos de Vit E y C y el riesgo de EA (Zandi et al 2004) o de deterioro
cognitivo (Grodsntein 2003, Gray 2003, Maxwell 2005).
• Estudios clínicos con suplemento de vit E en pacientes con DCL o una EA.
– 2000 UI de Vit E no ha tenido ningún efecto sobre la conversión a EA (Petersen
2005)
– 2000 UI ha mejorado moderadamente la salud en general (mortalidad,
institucionalización, pérdida de autonomía, evolución de la EA (Sano 1997)
• Una suplementación en mujeres sanas con Vit E 600 UI durante 4 años, no ha
encontrado beneficio (Kang 2006)
• Un metanálisis reciente sobre los suplementos de antioxidantes a base de
βcarotenos, vit A y vit E) ha encontrado que podría provocar un aumento de
mortalidad por cualquier causa (Bjelakovic 2007)
18
Nutrició i deteriorament cognitiu
• Adipositat
• Nutrients
– Antioxidants
– Vit B / Folats
– Vit D
– Àcids grassos
• Dieta mediterrània
19
Vitamines del grup B
• La deficiència de Vit B6,B12 i Folat en tant
que cofactors de la metilació de la
homocisteïna, estan associats amb un
increment
de
la
concentració
de
homocisteïna
• La concentració suprafisiològica de la
homocisteïna o els dèficits de folat o B12,
poden promoure l’acumulació de proteïna
b-amiloide o proteïna tau i la mort neuronal
20
Homocisteïna y risc de demència
• Framingham study, 1092
persones  76 anys
• Seguiment mitja de 8 anys
• 111 persones varen
desenvolupar demència (83
MA)
Homocisteïna Plasma >14 mol/l
Qusi doble el risc de Malaltia d’Alzheimer
Plasma homocysteine as a risk factor for dementia an Alzheimer’s disease.
21
Seshadri S et al. N Engl J Med 2002;346:476-83
Ingesta de Vit. del grupo B y folatos y EA.
Corrada
2005
579 personas
49-93 años
Baltimore Longitudinal
Study of Aging hombres
9,3 años seguimiento medio
57 desarrollaron EA
Aportes más elevados en folatos (RR 0,1)y , B 6 (RR
0,56) o Vit E RR (0,56) se asociaron a un riesgo
menor de desarrollar EA
Cuando se analizaban conjuntamente las 3 vit
solamente el folato era significativo (RR 0,45)
Luchsinger
2007
965 personas sin demencia
≥ 65 años
6,1 años de seguimiento
medio
Estudio WHICAP
192 han desarrollado una EA
Aportes elevados de folatos > 75 percentil asociados
a un riesgo más débil ded EA (OR 0,5;IC 95 % 0,30,9)
No se ha encontrado asociación con los aportes de
B12 o B6
• Una ingesta rica en Folatos se ha asociado a
una disminución del risgo de EA
22
Niveles plasmàticos de folato y Vit
B y función cognitiva.
Tucker
2005
321 hombres 50-85 años
3 años seguimiento
El declinar de las praxias constructivas se asoció a las
concentraciones plasmáticas de homocisteina, de folatos, de vit
B6 y B12 y a unos aportes alimentarios bajos de vit B.
Kado
2005
449 personas en buen
estado de salud 70-79
años
Mc Arthur Studies
7 años de seguimiento
medio
Los sujetos en el quartil más bajo de niveles plasmáticos de
folatos tienen un riesgo 1.6 veces mayor de presentar declinar
cognitivo a lo largo del seguimiento
De entre los muchos estudios que han explorado las relaciones entre B12 o B6 o
Folatos y función cognitiva solamente 2 han encontrado una relación con niveles
bajos de folatos (Tucker 2005, Kado 2005)
23
Niveles de vit B y demencia
Asociación entre homocisteina y demencia en varios estudios
1 de ellos (Wang 2001) ha encontrado una relación entre niveles bajos de vit
B12 (<=150 pmol/L) o de folatos (<=10 nmol/L) y mayor riesgo de EA
Luchsinger
2004
909 personas sin demencia
77,2 ± 6,3 años
Estudio WHICAP
1,5 años de seguimiento
109 personas desarrollaron EA
El riesgo ajustado de desarrollar EA era un 1,4 veces más alto en el
quartil más elevado de Homocisteína
Las concentraciones más elevadas de homocisteína no se asociaron a
mayor pérdida de memoria
No se encontró relación entre niveles plasmáticos de homocisteína,
folatos y Vit B 12 y el rendimiento cognitivo.
Ravaglia
2005
816 personas sin demencia
74 años
4 años de seguimiento
112 han desarrollado muna demencia. 70 EA
Hiperhomocisteinemia > 15 µmol/l asosciados al riesgo de demencia :
2,08 y al de EA 2,11
Concentraciones bajas de folato < 11,8 nmol/l aosciados al riesgo de
demencia : 1,87 y al de RA 1,98
No se ha encontrado relaciones con la Vit B 12
Wang
2001
370 personas sin demencia
≥ 75 años
3 años de seguimiento
Vit B12 ≤150 pmol/l o de folatos ≤10 nmol/l tenían un riesgo 2,1 veces
más elevado de EA
Sheshadri
2002
1092 personas sin demencia
76 años
Framingham Heart Study
111 personas desarrollaron demencia (83 EA)
Riesgo de demencia 1,8 y de demenia 1,6 en personas con Homocisteina
24
alta. Si Hcy total >14 µm/l, riesgo se multiplica x 2.
No asociación con la vit B12.
Suplementación con Vit grupo B
• 4 ensayos clínicos randomizados
– En personas con buena salud (Bryan 2002)
– En personas con deterioro cognitivo (Fioravanti 1997, Sommer 1998,
Clarke 2003)
– Ninguno de ellos ha encontrado efectos beneficiosos sobre las funciones
cognitivas
– Las diferentes características de los estudios (dosis de ácido fólico,
población seleccionada...) impedían agregar datos (Malouf y Grimley.
Revisión Cochrane 2006)
• Un estudio durante 3 años con ácido fólico 800 mg/día contra
placebo en 818 personas entre 50 y 70 años, con niveles séricos
de B12 normales (≥200pmol/l) y elevados de Homocisteina
(≥13mmol/l), ha demostrado un aumento de la memoria,
velocidad de transmisión de la información, y la velocidad
sensorio-motriz (Durga et al 2007)
25
Nutrició i deteriorament cognitiu
• Adipositat
• Nutrients
– Antioxidants
– Vit B / Folats
– Vit D
– Acids grassos
• Dieta mediterrània
26
Vit D
• Nivells baixos de 25-hydroxivitamina D
s’associen amb deteriorament cognitiu i amb
demència.
• La vit D podria actuar com a neuroprotector i
vasoprotector
• La majoria dels estudis són transversals
• En els estudis longitudinals (fractures
osteoporòtiques i InCHIANTI) s’ha associat
baixos nivells amb det. Cognitiu.
• No hi ha publicacions de suplementació.
27
Nutrició i deteriorament cognitiu
• Adipositat
• Nutrients
– Antioxidants
– Vit B / Folats
– Vit D
– Àcids grassos
• Dieta mediterrània
28
Ácidos grasos
• Els estudis observacionals han suggerit un rol protector dels àcids
grassos poliinsaturats (PUFA) (n-6, n-3) front al deteriorament
cognitiu i la demència.
– Classe ω 6: Linoleic, Araquidònic.
– Classe ω 3. Alfa linolènic, Eicopentanoic (EPA),
Decosahexanoic (DHA)
• Una alta ingesta d’àcids grassos saturats i trans-saturats
(hidrogenats), incrementen el risc de deteriorament cognitiu i
demència.
• Mecanismes possibles
– El DHA es un element fonamental dels fosfolípids de la
membrana en el cervell. També pot modular els gens que regulen
diverses funcions importants per la cognició.
– Els productes oxidatius del PUFA podrien jugar un rol mediador
de la inflamació i de la immunitat i del estrès oxidatiu i29també
Ácidos grasos
• La major part d’estudis han demostrat un
efecte protector d’un dieta a base de peix i
àcids grassos omega-3.
–
–
–
–
–
–
Huang TL (2005)
Morris MC 2005
Beydoun MA (2007)
Barberger-Gateau 2007
Schaefer EJ (2006) per demència
Lopez LB (2011) per demència
30
Suplementació amb AG Omega 3
• 4 assatjos clinics randomitzats amb omega 3.
–
–
–
–
O. Van de Rest 2008.
YurKo-Mauro 2010
Dangour AD 2010
Geleijnse JM 2012
• Només 1 (Yurko-Mauro) resultats positius en
millora de funcions cognitives en persones
sanes. (memòria verbal)
31
Nutrició i deteriorament cognitiu
• Adipositat
• Nutrients
– Antioxidants
– Vit B / Folats
– Vit D
– Àcids grassos
• Dieta mediterrània
32
•
•
•
•
1880 persones
Sense demència
A la comunitat
5.4 anys de
seguiment
• 282 cassos
d’incident
demència
33
Alzheimer y dieta mediterranea
Scarmeas N et al. Neurology 2007;69(11):1072-3
• 192 personas con
EA
• Seguimiento cada
1.5 años
• Valoración dieta
mediterránea (0-9)
• 42 % fallecieron
– 4,4-13,6 años
– Principal predictor
de mortalidad:
índice de dieta
mediterranea
34
Conclusió.
Dieta/nutrients i deteriorament cognitiu
• Una dieta rica en peix que conté
àcids grassos omega 3, rica en
vitamines antioxidants i del grup B
a més de rica en altres
oligoelements como el seleni i el
zinc pot ser beneficiosa per
retrassar o evitar l’aparició de
deteriorament cognitiu.
• No hi ha suficient evidència per
recomanar
suplementació
sistemàtica de vitamines o altres
elements antioxidants en persones
sense carències d’aport.
35
Cognición (Pfeifer test)
100
90
80
70
60
50
40
30
20
10
0
91,73
Bien nutridos
n
%
n
%
1692
93,6
116
6,4
Leve
96
84,2
18
15,8
Grave
29
59,2
20
40,8
Total
1817
92,2
154
7,8
Normal
5,78
normal
leve
2,48
Riesgo de
desnutrición
grave
8,26 % deterioro cognitivo
P<0.001
36
Multivariado. Regresión logística
Variable
OR
I.C.95,0 %
Sig.
Hombre / Mujer
1,741
1,180 – 2,570
= 0,005
<80 años / 80 + años
1,629
1,104 – 2,405
< 0,014
1,646 – 0,908
1,240 – 2,791
= 0,009
= 0,101
= 0,003
1,319 – 3800
2,086 – 1,331
1,262 – 8,905
0,333 – 8,024
= 0,002
= 0,003
< 0,001
= 0,015
= 0,545
0,887 – 2,822
1,568 – 6,966
= 0,003
= 0,120
= 0,002
1,586 – 3,934
1,903 - 6,435
1,645 - 5,208
< 0,001
< 0,001
< 0,001
< 0,001
Ejercicio físico / semana
1-2 /semana
< 3 / semana
Discapacidad / no disability
Solo IADL
1-2 ADL
3-4 ADL
5-6 ADL
Cognition / normal
Leve
Moderado severo
Depresión/no depresión
Leve
Moderado
Grave
1,646
1,860
2,239
2,086
3,353
1,635
1,582
3,305
2,498
3,500
2,926
37
MNA
(Mini Nutritional Assessment)
Mitjana MNA 23,2 SD: 3,5
Mitjana IMC:
(Index Massa Corporal)
26,96 (SD 4,53)
57,9%
6000,00%
5000,00%
<19:
2,8
19-21: 5,4
21-23: 9,9
>=23: 81.9
36,9%
4000,00%
3000,00%
2000,00%
5,2%
1000,00%
0,00%
%
%
%
%.
> 23,5
17-23,5
< 17
Mitjana pes
64,31 (SD12,52) kg
38
30
n=
334
35%
353
37%
256
27%
25
MNA
MNA [Mean + SD]
MNA segons AVD I CDR
20
MNA [Mean + SD]
15
30
BADL with difficulties
n=
30
n = 81 293
9% 31%
374
40%
197
20%
2
3
25
0-1
2-4
5-6
104
11%
296
32%
534
57%
20
15
25
0
1
CDR Global score
20
IADL with difficulties
15
0-4
•
5-7
8
Mixed covariance analysis performed on ranked data: p ≤ 0.0001
39
Trstons del comportament
alimentari.
Variable
Eating Behavior
Scale
Min-Max
Media
0-18
15,96 (SD 3,65)
Actividad
% Independ.
Capaz de iniciar el acto de comer por su cuenta
80,3
Capaz de mantener la atención durante la comida
Capaz de poner la comida en el plato
78,1
78,2 %
Capaz de usar cubertería adecuadamente
71,1 %
Capaz de morder, masticar y tragar
Capaz de acabarse la comida
85,9
77,1
40
41
Moltes gràcies
Per la seva atenció
www.envelliment.org
[email protected]
42