Programa del diàleg - Fòrum Universal de les Cultures
Anuncio
Index/ Índice/ Index/ Contents Programa / Programa / Programme / Program ---- pàgines 5-9 Català -------------------------------------------------------- pàgines 11-17 Español ------------------------------------------------------ páginas19-25 François ----------------------------------------------------- pages 27-33 English ------------------------------------------------------ pages 35-41 Programa / Programa Programme / Program Dimecres 8 de setembre / Miércoles 8 de septiembre Mercredi 8 de septembre / Wednesday September 8 El segle XX contempla el segle XXI Espai col·lectiu com a forma en l’art i en l’arquitectura 9h 30-11h 30 Inauguració i introducció: Mireia Belil, Jordi Borja, Jean-Louis Cohen, Lluís Hortet Conferenciants: Oriol Bohigas, Giuseppe Campos Venuti, Jorge Wilhem Moderador: Jean-Louis Cohen 12h 00-14h 00 Conferenciants: David Harvey, Peter Hall, Saskia Sassen Conclusions: Joan Busquets El siglo XX contempla el siglo XXI 17h 30-19h 00 Taula rodona: François Barré, Beth Galí, Carmen Giménez, Dennis Adams El espacio colectivo como forma en el arte y la arquitectura 9h 30-11h 30 Inauguración e introducción: Mireia Belil, Jordi Borja, Jean-Louis Cohen, Lluís Hortet Conferenciantes: Oriol Bohigas, Giuseppe Campos Venuti, Jorge Wilhlm 12h 00-14h 00 Conferenciantes: David Harvey, Peter Hall, Saskia Sassen Conclusiones: Joan Busquets e 15h 30-17h 00 Inauguració: Jean-Louis Cohen Presentacions: François Barré, Beth Galí, Carmen Giménez, Dennis Adams, e Le XX siècle a les yeux fixés sur le XXI Moderador: Jean-Louis Cohen 15h 30-17h 00 Inauguración: Jean-Louis Cohen Presentaciones: François Barré, Beth Galí, Carmen Giménez, Dennis Adams 17h 30-19h 00 Mesa redonda: François Barré, Beth Galí, Carmen Giménez, Dennis Adams L'espace collectif comme forme dans l’art et l’architecture 9h 30-11h 30 Inauguration et introduction: Mireia Belil, Jordi Borja, Modérateur: Jean-Louis Cohen Jean-Louis Cohen, Lluís Hortet Intervenants: Oriol Bohigas, Giuseppe Campos 15h 30-17h 00 Venuti, Jorge Wilhem Inauguration: Jean-Louis Cohen Présentations: François Barré, Beth Galí, Carmen Giménez, Dennis Adams 12h 00-14h 00 Intervenants: David Harvey, Peter Hall, Saskia Sassen 17h 30-19h 00 Conclusions: Joan Busquets Discusion: François Barré, Beth Galí, Carmen Giménez, Dennis Adams The 20th Century Looks to the 21st Century Collective Space as Form in Art and Architecture 9h 30-11h 30 Opening and Introduction: Mireia Belil, Jordi Borja, Jean-Louis Cohen, Lluís Hortet Moderator: Jean-Louis Cohen Speakers: Oriol Bohigas, Giuseppe Campos Venuti, Jorge Wilhem 15h 30-17h 00 Opening: Jean-Louis Cohen Presentations: François Barré, Beth Galí, Carmen Giménez, Dennis Adams 12h 00-14h 00 Speakers: David Harvey, Peter Hall, Saskia Sassen Conclusions: Joan Busquets 17h 30-19h 00 Discussion: François Barré, Beth Galí, Carmen Giménez, Dennis Adams 3 Dijous 9 de setembre / Jueves 9 de septiembre Jeudi 9 de septembre / Thursday September 9 Urbanisme i poder Espai col·lectiu com a marc de la mobilitat 9h 30-11h 30 Introducció: Nuno Portas Conferenciants: Neil Smith, Michael Cohen Moderador: Rowan Moore 12h 00-14h 00 Conferenciants: Jaime Lerner, Maurizio Marcelloni Comentarista: Manuel Gausa Conclusions: Nuno Portas 15h 30-17h 00 Presentacions i taula rodona: Joan Busquets, François Ascher 17h 30-19h 00 Conversa: Alberto Ruiz-Gallardón, Dominique Perrault Urbanismo y poder El espacio colectivo como marco para la movilidad 9h 30-11h 30 Introducción: Nuno Portas Conferenciantes: Neil Smith, Michael Cohen Moderador: Rowan Moore 15h 30-17h 00 Presentaciones y mesa redonda: Joan Busquets, François Ascher 12h 00-14h 00 Conferenciantes: Jaime Lerner, Maurizio Marcelloni Comentarista: Manuel Gausa 17h 30-19h 00 Conclusiones: Nuno Portas Conversación: Alberto Ruiz-Gallardón, Dominique Perrault Urbanisme et pouvoir L'espace collectif comme cadre de la mobilité 9h 30-11h 30 Introduction: Nuno Portas Intervenants: Neil Smith, Michael Cohen Modérateur: Rowan Moore 12h 00-14h 00 Intervenants: Jaime Lerner, Maurizio Marcelloni Commentateur: Manuel Gausa Conclusions: Nuno Portas 15h 30-17h 00 Présentations et discusion: Joan Busquets, François Ascher 17h 30-19h 00 Conversation: Alberto Ruiz-Gallardón, Dominique Perrault Urban Development and Power Collective Space as a Framework for Mobility 9h 30-11h 30 Introduction: Nuno Portas Speakers: Neil Smith, Michael Cohen Moderator: Rowan Moore 12h 00-14h 00 Speakers: Jaime Lerner, Maurizio Marcelloni Commentator: Manuel Gausa Conclusions: Nuno Portas 4 15h 30-17h 00 Presentations & discussion: Joan Busquets, François Ascher 17h 30-19h 00 Conversation: Alberto Ruiz-Gallardón, Dominique Perrault Divendres 10 de setembre / Viernes 10 de septiembre Vendredi 10 de septembre / Friday September 10 Arquitectures contra les ciutats? 9h 30-11h 30 Introducció: Ariella Masboungi Conferenciants: Tania Concko, Winy Maas 12h 00-14h 00 Conferenciants: Stephen S. Y. Lau, Manuel de Solà-Morales Comentarista: Josep Maria Montaner Conclusions: Ariella Masboungi ¿Arquitecturas contra las ciudades? 9h 30-11h 30 Introducción: Ariella Masboungi Conferenciantes: Tania Concko, Winy Maas 12h 00-14h 00 Conferenciantes: Stephen S. Y. Lau, Manuel de Solà-Morales Comentarista: Josep Maria Montaner Conclusiones: Ariella Masboungi L'architecture contre la ville? 9h 30-11h 30 Introduction: Ariella Masboungi Intervenants: Tania Concko, Winy Maas 12h 00-14h 00 Intervenants: Stephan S. Y. Lau, Manuel de Solà-Morales Commentateur: Josep Maria Montaner Conclusions: Ariella Masboungi Architecture versus Cities? 9h 30-11h 30 Introduction: Ariella Masboungi Speakers: Tania Concko, Winy Maas 12h 00-14h 00 Speakers: Stephen S. Y. Lau, Manuel de Solà-Morales Commentator: Josep Maria Montaner Conclusions: Ariella Masboungi Espai col·lectiu com a interacció de les estratègies públiques i empresarials Moderador: Ricky Burdett 15h 30-17h 00 Presentacions i taula rodona: Oriol Clos, Michel CantalDupart, Bruno Figueras 17h 30-19h.00 Conversa: Joan Clos, Richard Rogers El espacio colectivo como punto de interacción de las estrategias públicas y empresariales Moderador: Ricky Burdett 15h 30-17h 00 Presentaciones y mesa redonda: Oriol Clos, Michel Cantal-Dupart, Bruno Figueras 17h .0-19h.00 Conversación: Joan Clos, Richard Rogers L'espace collectif comme interaction de stratégies publiques et d'entreprises Modérateur: Ricky Burdett 15h 30-17h 00 Présentations et discusion: Oriol Clos, Michel Cantal-Dupart, Bruno Figueras 17h 30-19h.00 Conversation: Joan Clos, Richard Rogers Collective Space as Interaction of Public and Corporate Strategies Moderator: Ricky Burdett 15h 30-17h 00 Presentations & discussion: Oriol Clos, Michel Cantal-Dupart, Bruno Figueras 17h 30-19h 00 Conversation: Joan Clos, Richard Rogers 5 Dissabte 11 de setembre / Sábado 11 de septiembre Samedi 11 de septembre / Saturday September 11 Pors i desitjos a la ciutat Espai col·lectiu i seguretat 9h 30-11h 30 Introducció: Michel Marcus Conferenciants: Michael Dear, Eyal Weizman Moderador: Michel Marcus 12h 00-14h 00 Conferenciants: Jordi Borja, Fernando Carrión Comentarista: María Eugenia Avendaño Conclusions: Michel Marcus 15h 30-17h 00 Presentacions: Sophie Body-Gendrot, Josep Ramoneda, Michael Sorkin 17h 30-19h 00 Taula rodona: Sophie Body-Gendrot, Josep Ramoneda, Michael Sorkin Miedos y deseos en la ciudad Espacio colectivo y seguridad 9h 30-11h 30 Introducción: Michel Marcus Conferenciantes: Michael Dear, Eyal Weizman Moderador: Michel Marcus 12h 00-14h 00 Conferenciantes: Jordi Borja, Fernando Carrión Comentarista: María Eugenia Avendaño Conclusiones: Michel Marcus 15h 30-17h 00 Presentaciones: Sophie Body-Gendrot, Josep Ramoneda, Michael Sorkin 17h 30-19h 00 Mesa redonda: Sophie Body-Gendrot, Josep Ramoneda, Michael Sorkin Craintes et espoirs dans la ville L'espace collectif et la sécurité 9h 30-11h 30 Introduction: Michel Marcus Intervenants: Michael Dear, Eyal Weizman Modérateur: Michel Marcus 12h 00-14h 00 Intervenants: Jordi Borja, Fernando Carrión Commentateur: María Eugenia Avendaño Conclusions: Michel Marcus 15h 30-17h 00 Présentations: Sophie Body-Gendrot, Josep Ramoneda, Michael Sorkin 17h 30-19h 00 Discusion: Sophie Body-Gendrot, Josep Ramoneda, Michael Sorkin Fears and Hopes in the City Collective Space and Security 9h 30-11h 30 Introduction: Michel Marcus Speakers: Michael Dear, Eyal Weizman Moderator: Michel Marcus 12h 00-14h 00 Speakers: Jordi Borja, Fernando Carrión Commentator: María Eugenia Avendaño Conclusions: Michel Marcus 6 15h 30-17h 00 Presentations: Sophie Body-Gendrot, Josep Ramoneda, Michael Sorkin 17h 30-19h 00 Discussion: Sophie Body-Gendrot, Josep Ramoneda, Michael Sorkin Diumenge 12 de setembre / Domingo 12 de septiembre Dimanche 12 de septembre / Sunday September 12 La ciutat conquerida Espai col·lectiu com a marc de la identitat 11h 30-14h 00 Introducció: François Ascher Moderador: Dietmar Steiner Conferenciants: Joan Clos, Giuseppe Pericu, Michael Cohen, Jordi Borja Conclusions: François Ascher 15h 30-17h 00 Presentacions: Giuseppe Pericu, Manuel de SolàMorales, Alexandre Chemetoff, Raj Rewal, Stefano Boeri 17h 30-19h 00 Taula rodona: Bruno Gabrielli, Manuel de Solà-Morales, Alexandre Chemetoff, Raj Rewal, Stefano Boeri La ciudad conquistada El espacio colectivo como marco de identidad 11h 30-14h 00 Introducción: François Ascher Moderador: Dietmar Steiner Conferenciantes: Joan Clos, Giuseppe Pericu, Michael Cohen, Jordi Borja Conclusiones: François Ascher 15h 30-17h 00 Presentaciones: Giuseppe Pericu, Manuel de SolàMorales, Alexandre Chemetoff, Raj Rewal, Stefano Boeri 17h 30-19h 00 Mesa redonda: Bruno Gabrielli, Manuel de Solà-Morales, Alexandre Chemetoff, Raj Rewal, Stefano Boeri La ville conquise L'espace collectif comme cadre pour l’identité 11h 30-14h 00 Introduction: François Ascher Modérateur: Dietmar Steiner Intervenants: Joan Clos, Giuseppe Pericu, Michael Cohen, Jordi Borja Conclusions: François Ascher 15h 30-17h 00 Présentations: Giuseppe Pericu, Manuel de SolàMorales, Alexandre Chemetoff, Raj Rewal, Stefano Boeri 17h 30-19h 00 Discusion: Bruno Gabrielli, Manuel de Solà-Morales, Alexandre Chemetoff, Raj Rewal, Stefano Boeri The Conquered City Collective Space as a Framework for Identity 11h 30-14h 00 Introduction François Ascher Moderator: Dietmar Steiner Speakers: Joan Clos, Giuseppe Pericu, Michael Cohen, Jordi Borja Conclusions: François Ascher 15h 30-17h 00 Presentations: Giuseppe Pericu, Manuel de SolàMorales, Alexandre Chemetoff, Raj Rewal, Stefano Boeri 17h 30-19h 00 Discussion: Bruno Gabrielli, Manuel de Solà-Morales, Alexandre Chemetoff, Raj Rewal, Stefano Boeri 7 Ciutat i ciutadans del segle XXI Presentació Jordi Borja La globalització és un futur imperfecte que resulta d’un present problemàtic. La ciutat és un passat idealitzat que ens empeny cap a un futur desitjable. Avui és la nostra oportunitat. Fa deu anys encara perdurava la moda de la ciutat com a «infern», «crisi», «problema»… Avui es tendéis a pensar en la ciutat com a resposta, com a solució, com a motor o escenari de progrés. Els problemes persisteixen, s’agreugen; Als vells dèficits, a les injustícies històriques, als desequilibris heretats, s’hi afegeixen els nous desafiaments derivats de la globalització. Les ciutats viuen aquests desafiaments, als quals han de respondre, tot i que ara en molts casos no saben o no poden fer-ho. Multiculturalisme i exclusions. Inseguretat i desocupació. Dilapidació del sòl i desenvolupament poc sostenible. Atomització individual o comunitària i governabilitat confusa i ineficaç a causa de la fragmentació i la debilitat dels governs locals. Homogeneïtzació formal de la ciutat existent i urbanització sense atributs, ciutadans a les perifèries. No obstant això, hom espera una resposta de la ciutat, ja que la ciutat és l’espai de l’acció col·lectiva, del canvi visible, de l’horitzó pròxim. El refugi més immediat de la política democràtica, la simetria del conflicte social, l’expressió dels valors contradictoris o cohesionadors, l’accessibilitat i la materialitat de les formes, l’espai de la innovació cultural, la manifestació de les diferències, la confrontació i la cooperació amb l’«altre». El Fòrum Universal de les Cultures – Barcelona 2004 aspira a tractar aquests temes mitjançant la creació d’una gran plataforma de diàleg entre els ciutadans i les diferents institucions, tècnics i gestors. El diàleg «Ciutat i ciutadans del segle XXI», proposat en aquest marc, es dividirà en els diàlegs següents: El segle XX contempla elsegle XXI Urbanisme i poder Arquitectures contra les ciutats? Pors i desitjos a la ciutat La ciutat conquerida Aquests diàlegs pretenen ser innovadors, situar-se fora del discurs institucional o acadèmic establert i, en la mesura que sigui possible, estimular idees i accions transformadores. En resum, es demana ser infidel al pensament únic, als tòpics genèrics sobre la governabilitat, la participació, la competitivitat, la sostenibilitat i la formalització. 8 Espai urbà col·lectiu: noves perspectives Presentació Jean-Louis Cohen Els espais de la vida col·lectiva reflecteixen les contradiccions de les ciutats contemporànies. Aquests espais, condicionats per les disputes pel control entre les institucions públiques i les empreses privades, ofereixen als urbanistes i arquitectes múltiples oportunitats de portar a terme projectes. L’ideal formulat pel Moviment Modern havia concebut una prolongació gairebé il·limitada de l’àmbit públic, amb la qual cosa es negava la funció d’intercanvi dels espais urbans, s’erosiona amb el dia a dia. L’expansió de les places, els centres comercials i les zones peatonals construïts a la segona meitat del segle XX, així com la crisi financera de les autoritats locals, ha contradit aquesta projecció i ha estat la causa de la proliferació d’espais abandonats o descurats, sobretot a la perifèria de les grans ciutats. Per contra, el fet que es donés prioritat a la renovació dels espais urbans públics va ser la causa d’una autèntica renaixença de molts barris i ciutats. La diversitat de models de propietat i de gestió dels espais de la vida col·lectiva és ara una realitat a la qual ens hem d’enfrontar. Els espais col·lectius de la ciutat contemporània es poden considerar un «fenomen social total», segons el concepte introduït per l’etnòleg Marcel Mauss, en el que l’intercanvi és el seu principi fundacional. Són els indrets on tenen lloc les formes institucionalitzades d’interacció, i també les relacions lliures entre ciutadans. Cruïlles de mobilitat, teatres de mercaderies, l’espai col·lectiu també s’ocupa de l’articulació dels diferents nivells del projecte urbà, des del paisatge fins a l’arquitectura i les arts plàstiques. És un factor clau de la identitat històrica de les ciutats, i alhora els permet projectar-se cap al futur. Malgrat tot, no es pot desenvolupar cap teoria integradora dels espais col·lectius sense que es produeixi una confrontació entre les múltiples experiències que s’hi relacionen. Cinc taules rodones, obertes a dirigents polítics, estudiosos, crítics i professionals provinents d’uns horitzons geogràfics extraordinàriament amplis, propiciaran un debat sobre les principals qüestions referides a la creació i a la gestió d’espais urbans col·lectius. Aquest intercanvi hauria de contribuir a l’elaboració d’estratègies alternatives que ajudin a concebre una nova urbanitat. 9 Dia 1: Dimecres 8 de setembre El segle XX contempla el segle XXI En aquest diàleg, hi participaran noms destacats del món de l’urbanisme. Alguns dels pensadors que han contribuït de manera significativa i determinant al progrés de la cultura urbanística i a la reflexió sobre la ciutat del segle XX exposaran les seves visions i previsions, preguntes i temors, expectatives i desitjos, en relació amb el segle que comença. 9.30-11.30 Inauguració i introducció: Mireia Belil, Jordi Borja, Jean-Louis Cohen, Lluís Hortet Conferenciants: Oriol Bohigas, Giuseppe Campos Venuti, Jorge Wilhem 12.00-14.00 Conferenciants: David Harvey, Peter Hall, Saskia Sassen Conclusions: Joan Busquets Espai col·lectiu com a forma en l’art i en l’arquitectura Els bulevards i les places han donat forma a l’escenari de la modernitat en el món de l’art, la literatura i el cinema. En quina posició es troba avui l’espai col·lectiu dins el discurs artístic, més enllà dels programes de l’«art públic» que es va desenvolupar la segona meitat del segle XX? Quines estratègies emergents tenen com a finalitat el control de la forma? La ficció i la poesia troben encara una font i un escenari potencials en els espais col·lectius dins l’era dels mitjans de comunicació? Quines estratègies estan al nostre abast?. Moderador: Jean-Louis Cohen 15.30-17.00 Inauguració: Jean-Louis Cohen Presentacions: François Barré, Beth Galí, Carmen Giménez, Dennis Adams 17.30-19.00 Taula rodona: François Barré, Beth Galí, Carmen Giménez, Dennis Adams 10 Dia 2: Dijous 9 de setembre Urbanisme i poder L’urbanisme pot contribuir a reforçar dinàmiques fragmentadores o integradores. En aquest marc, interessa debatre el paper dels intel·lectuals-professionals de l’urbanisme, les seves relacions amb el poder polític, econòmic i cultural, les seves propostes enfront dels problemes emergents, la seva postura d’acceptació o de crítica envers els models del desenvolupament urbà vigent. 9.30-11.30 Introducció: Nuno Portas Conferenciants: Neil Smith, Michael Cohen 12.00-14.00 Conferenciants: Jaime Lerner, Maurizio Marcelloni Comentarista: Manuel Gausa Conclusions: Nuno Portas Espai col·lectiu com a marc de la mobilitat L’espai col·lectiu s’erigeix com a marc per a l’encontre de les variades xarxes de mobilitat urbana a tots els nivells, des dels encreuaments de línies ferroviàries internacionals fins a les connexions de carreteres locals, des dels autobusos i els cotxes fins a les bicicletes i els vianants. És possible donar forma a un paisatge urbà coherent més enllà de les posicions contradictòries entre investigadors, operadors i col·lectius locals? Quina lliçó ens donen els projectes amb èxit?. Moderador: Rowan Moore 15.30-17.00 Presentacions i taula rodona: Joan Busquets, François Ascher 17.30-19.00 Conversa: Alberto Ruiz-Gallardón, Dominique Perrault 11 Dia 3: Divendres 10 de setembre Arquitectures contra les ciutats? La ciutat és arquitectura, però no sempre l’arquitectura construeix una ciutat. Moltes vegades les arquitectures estan concebudes com un instrument per posicionar la ciutat i la seva imatge dins els mercats globals de producció i consum. Enfront d’aquesta ciutat es revaloritza l’urbanisme ciutadà, el projecte urbà complex, el marcatge simbòlic del territori, l’espai públic polivalent, la barreja social, l’arquitectura que dóna sentit a la vida a la ciutat. 9h 30-11h 30 Introducció: Ariella Masboungi Conferenciants: Tania Concko, Winy Maas 12h 00-14h 00 Conferenciants: Stephen S. Y. Lau, Manuel de Solà-Morales Comentarista: Josep Maria Montaner Conclusions: Ariella Masboungi Espai col·lectiu com a interacció de les estratègies públiques i empresarials L’espai col·lectiu mai no ha estat fruit únicament de la intervenció pública, excepte durant les dècades del socialisme «autèntic» de l’Est. Avui dia es combinen els processos de la regulació pública i la inversió privada, de manera que alguns espais propietat de les institucions públiques els fan servir les empreses i els espais comercials s’estan convertint en els espais col·lectius més populars d’algunes ciutats. La visió empresarial de l’espai urbà es compararà amb les visions dels dirigents polítics i dels crítics. Els governs democràtics s’ocupen d’aquests temes d’una manera satisfactòria?. Moderador: Ricky Burdett 15h 30-17h 00 Presentacions i taula rodona: Josep Anton Acebillo, Michel Cantal-Dupart, Bruno Figueras 17h 30-19h.00 Conversa: Joan Clos, Richard Rogers 12 Dia 4: Dissabte 11 de setembre Pors i desitjos a la ciutat La ciutat és i ha estat un conjunt de persones semblants i diferents, de seguretats i d’incerteses, de temors i d’esperances. A la ciutat actual la por dóna origen a comportaments diversos, però també a l’autonomia de les persones. El desig és la base de l’energia ciutadana, i la por, la negació de les potencialitats alliberadores de la ciutat. Les polítiques urbanes poden reforçar les tendències securitàries i excloents o, al contrari, crear espais d’esperança i de llibertat. 9h 30-11h 30 Introducció: Michel Marcus Conferenciants: Michael Dear, Eyal Weizman 12h 00-14h 00 Conferenciants: Jordi Borja, Fernando Carrión Comentarista: María Eugenia Avendaño Conclusions: Michel Marcus Espai col·lectiu i seguretat Els carrers i places s’han convertit en llocs relativament segurs, des dels últims 150 anys, gràcies a la difusió del gas i la llum elèctrica. Però avui es pot detectar l’existència d’una jerarquia molt marcada entre els espais ocupats per les classes altes, els quals gaudeixen d’una vigilància intensa, i els suburbis, en què sovint s’origina la violència urbana que després arriba fins al centre de la ciutat. És el panopticisme innovador, de vegades digital, la resposta a aquests problemes? Quines possibles estratègies preventives hi ha? Són compatibles amb el sistema democràtic?. Moderador: Michel Marcus 15h 30-17h 00 Presentacions: Sophie Body-Gendrot, Josep Ramoneda, Michael Sorkin 17h 30-19h 00 Taula rodona: Sophie Body-Gendrot, Josep Ramoneda, Michael Sorkin 13 Dia 5: Diumenge 12 de setembre La ciutat conquerida El retorn a la ciutat «ciutadana» consisteix a reconèixer el dret que tenen els habitants sobre aquest espai, però avui els habitants també en són els usuaris, els <citizen users>, els que viuen la ciutat cada dia i de dia, o de manera molt freqüent i intensa, a causa de la seva oferta de serveis i els seus atractius. Una opció ciutadana pensada per als habitants «dorments» pot ser excloent respecte als «altres», els de la regió urbana que tenen a la gran ciutat central i global la seva oferta de qualitat màxima. 11h 30-14h 00 Introducció: François Ascher Conferenciants: Joan Clos, Giuseppe Pericu, Michael Cohen, Jordi Borja Conclusions: François Ascher Espai col·lectiu com a marc de la identitat Sembla que comencen a sorgir espais «genèrics» en els suburbis o àrees exurbanes de tot el món. És aquest procés homogeni? Està fora de control? S’ha perdut el sentiment d’identitat geogràfica? Quines respostes podem esperar d’un govern de la ciutat culturalment conscient, com del disseny urbà capaç de donar sentit a un entorn urbà, en el qual l’espai col·lectiu ressalti l’especificitat i la identitat?. Moderador: Dietmar Steiner 15h 30-17h 00 Presentacions: Giuseppe Pericu, Manuel de Solà-Morales, Alexandre Chemetoff, Raj Rewal, Stefano Boeri 17h 30-19h 00 Taula rodona: Bruno Gabrielli, Manuel de Solà-Morales, Alexandre Chemetoff, Raj Rewal, Stefano Boeri 14 Ciudad y ciudadanos del siglo XXI Presentación Jordi Borja La globalización es un futuro imperfecto fruto de un presente problemático. La ciudad es un pasado idealizado que nos empuja hacia un futuro deseable. Hoy es nuestra oportunidad. Hace diez años aún perduraba la moda de la ciudad como «infierno», «crisis», «problema»… Hoy en día se tiende a considerar la ciudad como respuesta, solución, motor o escenario de progreso. Los problemas de las ciudades subsisten y se agravan. Además, a los viejos déficits, a las injusticias históricas y a los desequilibrios heredados se añaden los nuevos desafíos derivados de la globalización. Unos desafíos a los que las ciudades deben responder, aunque en muchos casos no sepan o no puedan hacerlo. Multiculturalismo y exclusión. Inseguridad y desocupación. Despilfarro del suelo y desarrollo poco sostenible. Atomización individual o comunitaria y gobernabilidad confusa e ineficiente debido a la fragmentación y la debilidad de los gobiernos locales. Homogeneización formal de la ciudad existente y urbanización sin atributos, ciudadanos dispersos en las periferias… Y, sin embargo, de la ciudad se espera una respuesta, puesto que la ciudad es el espacio de la acción colectiva, del cambio visible, del horizonte próximo. El refugio más inmediato de la política democrática, la simetría del conflicto social, la expresión de los valores contradictorios o cohesionadores, la accesibilidad y la materialidad de las formas, el espacio de la innovación cultural, la manifestación de las diferencias, la confrontación y la cooperación con «el otro». El Fórum Universal de la Culturas – Barcelona 2004 pretende abordar estos temas creando una gran plataforma de diálogo entre ciudadanos, instituciones, técnicos y gestores. El diálogo «Ciudad y ciudadanos del siglo XXI», propuesto en este marco, se dividirá en los diálogos siguientes: El siglo XX contempla el siglo XXI Urbanismo y poder ¿Arquitecturas contra las ciudades? Miedos y deseos en la ciudad La ciudad conquistada Estos diálogos pretenden ser innovadores e ir más allá del discurso institucional o académico establecido y, en la medida de lo posible, estimular ideas y acciones transformadoras. En resumen, se ruega ser infiel al pensamiento único, a los tópicos genéricos sobre la gobernabilidad, la participación, la competitividad, el desarrollo sostenible y la formalización. 15 Espacio urbano colectivo: nuevas perspectivas Presentación Jean-Louis Cohen Los espacios de vida colectiva reflejan las contradicciones de las ciudades contemporáneas y, como resultado de las disputas por el control entre las instituciones públicas y los grupos privados, ofrecen a los urbanistas y arquitectos múltiples oportunidades para proyectos. El ideal formulado por el «Movimiento moderno» de una prolongación casi infinita de la esfera pública, que implicaba la negación de la función de intercambio de los espacios urbanos, se erosiona en la vida cotidiana. La extensión de plazas, centros comerciales y zonas peatonales del urbanismo de la segunda mitad del siglo XX y la crisis financiera de las autoridades locales ha favorecido la proliferación de espacios abandonados o desatendidos, principalmente en la periferia de las grandes ciudades. Sin embargo, el énfasis en la renovación de espacios urbanos públicos condujo, asimismo, a un auténtico renacimiento de numerosos barrios y ciudades. La variedad de modelos de propiedad y de gestión de los espacios de vida colectiva es una cuestión ineludible. Los espacios colectivos de la ciudad contemporánea pueden considerarse como un «fenómeno social total», según el concepto introducido por el etnólogo Marcel Mauss, en el que el intercambio es el principio fundador. Estos espacios acogen a la vez formas de interacción institucionalizadas, y de relaciones libres entre los ciudadanos. Encrucijadas de movilidad, teatros de mercancías, el espacio colectivo también asegura la articulación de escalas diversas del proyecto urbano, desde el paisaje hasta la arquitectura y las artes plásticas. Es un componente clave en la identidad histórica de las ciudades que permite su proyección hacia el futuro. Sin embargo, ninguna teoría integradora de espacios colectivos puede formularse sin la confrontación de las múltiples experiencias que esto supone. Cinco mesas redondas abiertas a representantes políticos, investigadores, críticos y profesionales, procedentes de horizontes geográficos notablemente amplios, debatirán sobre las principales cuestiones relativas a la creación y gestión de los espacios urbanos colectivos de hoy en día. Un intercambio de tal índole puede ayudar a establecer estrategias alternativas que contribuyan a una nueva urbanidad. 16 Día 1: Miércoles 8 de septiembre El siglo XX contempla el siglo XXI En este diálogo participarán algunos de los «grandes del urbanismo», pensadores que han contribuido de manera significativa y determinante al progreso de la cultura urbanística y a la reflexión sobre la ciudad del siglo XX. Expresarán sus visiones y previsiones, cuestionamientos y temores, expectativas y deseos de cara al siglo que empieza. 9h 30-11h 30 Inauguración e introducción: Mireia Belil, Jordi Borja, Jean-Louis Cohen, Lluís Hortet Conferenciantes: Oriol Bohigas, Giuseppe Campos Venuti, Jorge Wilheim 12h 00-14h 00 Conferenciantes: David Harvey, Peter Hall, Saskia Sassen Conclusiones: Joan Busquets El espacio colectivo como forma en el arte y la arquitectura Los bulevares y las plazas se han convertido en el escenario de la modernidad en el arte, la literatura y el cine. ¿Cuál es la posición del espacio colectivo en el discurso artístico actual, más allá de los programas de «arte público» que florecieron en la segunda mitad del siglo XX? ¿Cuáles son las nuevas estrategias para el control de la forma? ¿Encuentran aún la ficción y la poesía una fuente potencial y un marco en los espacios colectivos en la era de los medios de comunicación? ¿Cuáles son las estrategias disponibles a nuestro alcance? Moderador: Jean-Louis Cohen 15h 30-17h 00 Inauguración: Jean-Louis Cohen Presentaciones: François Barré, Beth Galí, Carmen Giménez, Dennis Adams 17h 30-19h 00 Mesa redonda: François Barré, Beth Galí, Carmen Giménez, Dennis Adams 17 Día 2: Jueves 2 de septiembre Urbanismo y poder El urbanismo puede contribuir a reforzar dinámicas disgregadoras o integradoras. En este sentido, resulta oportuno debatir el rol de los intelectuales–profesionales del urbanismo, sus relaciones con el poder político, económico y cultural, sus propuestas frente a los nuevos problemas, y su aceptación o su crítica respecto a los modelos del desarrollo urbano vigente. 9h 30-11h 30 Introducción: Nuno Portas Conferenciantes: Neil Smith, Michael Cohen 12h 00-14h 00 Conferenciantes: Jaime Lerner, Maurizio Marcelloni Comentarista: Manuel Gausa Conclusiones: Nuno Portas El espacio colectivo como marco para la movilidad El espacio colectivo ofrece el marco para el encuentro de las diversas redes y formas de movilidad urbana, desde cruces ferroviarios internacionales hasta carreteras locales, desde autobuses y coches hasta bicicletas y peatones. ¿Es posible dar forma a un paisaje urbano coherente que supere las posiciones contradictorias entre investigadores, operadores y colectivos locales? Moderador: Rowan Moore 15h 30-17h 00 Presentaciones y mesa redonda: Joan Busquets, François Ascher 17h 30-19h 00 Conversación: Alberto Ruiz-Gallardón, Dominique Perrault 18 Día 3: Viernes 10 de septiembre ¿Arquitecturas contra las ciudades? La ciudad es arquitectura, pero no siempre la arquitectura construye ciudad. Muchas veces las arquitecturas están concebidas como un instrumento para posicionar la ciudad y su imagen en los mercados globales de producción y consumo. Frente a esta ciudad se revaloriza el urbanismo ciudadano, el proyecto urbano complejo, el marcaje simbólico del territorio, el espacio público polivalente, la mixtura social y la arquitectura que confiere sentido a la vida en la ciudad. 9h 30-11h 30 Introducción: Ariella Masboungi Conferenciantes: Tania Concko, Winy Maas 12h 00-14h 00 Conferenciantes: Stephen S. Y. Lau, Manuel de Solà-Morales Comentarista: Josep Maria Montaner Conclusiones: Ariella Masboungi El espacio colectivo como punto de interacción de las estrategias públicas y empresariales El espacio colectivo no ha sido únicamente el producto de la intervención pública, excepto en las décadas de «socialismo real» en el Este. Debido a la combinación actual de procesos de regulación pública e inversión privada, algunos espacios pertenecientes a instituciones públicas son utilizados para los negocios, mientras que otros de carácter privado se están convirtiendo en los espacios colectivos más populares de algunas ciudades. La visión empresarial del espacio urbano se comparará con el punto de vista de representantes políticos y grupos críticos. ¿Los gobiernos democráticos locales se ocupan de forma eficiente de estas cuestiones? Moderador: Ricky Burdett 15h 30-17h 00 Presentaciones y mesa redonda: Josep Anton Acebillo, Michel Cantal-Dupart, Bruno Figueras 17h .0-19h.00 Conversación: Joan Clos, Richard Rogers 19 Día 4: Sábado 11 de septiembre Miedos y deseos en la ciudad La ciudad ha sido y es un conjunto formado por gentes parecidas y distintas, con seguridades e incertidumbres, temores y esperanzas. En la ciudad actual, el miedo influye en muchos comportamientos, aunque también la autonomía personal. El deseo es la base de la energía ciudadana y el miedo la negación de las potencialidades liberadoras de la ciudad. Las políticas urbanas pueden reforzar las tendencias securitarias y excluyentes o, por el contrario, crear espacios de esperanza y libertad. 9h 30-11h 30 Introducción: Michel Marcus Conferenciantes: Michael Dear, Eyal Weizman 12h 00-14h 00 Conferenciantes: Jordi Borja, Fernando Carrión Comentarista: María Eugenia Avendaño Conclusiones: Michel Marcus Espacio colectivo y seguridad Las calles y plazas se han convertido en espacios relativamente seguros a partir de los últimos 150 años gracias a la difusión del gas y la luz eléctrica. Sin embargo, actualmente se puede observar una marcada jerarquía entre los espacios más prestigiosos de las metrópolis, que son lugares muy vigilados, y los suburbanos, donde se producen con frecuencia estallidos de violencia urbana cuya onda expansiva alcanza los centros de las ciudades. ¿Es el nuevo y a veces digital panopticismo la respuesta a estos problemas? ¿Cuáles son las posibles estrategias preventivas? ¿Son compatibles con el sistema democrático? Moderador: Michel Marcus 15h 30-17h 00 Presentaciones: Sophie Body-Gendrot, Josep Ramoneda, Michael Sorkin 17h 30-19h 00 Mesa redonda: Sophie Body-Gendrot, Josep Ramoneda, Michael Sorkin 20 Día 5: Domingo 12 de septiembre La ciudad conquistada El retorno a la ciudad «ciudadana» es reconocer el derecho de los ciudadanos a su espacio, pero hoy los habitantes son también los usuarios, los <citizen users>, los que viven la ciudad cada día y de día, o muy frecuente e intensamente por su oferta de servicios y sus atractivos. Una opción ciudadana pensada para los habitantes «durmientes» puede ser excluyente respecto a los «otros», los de la región urbana que tienen en la gran ciudad central y global su oferta de más calidad. 11h 30-14h 00 Introducción: François Ascher Conferenciantes: Joan Clos, Giuseppe Pericu, Michael Cohen, Jordi Borja Conclusiones: François Ascher El espacio colectivo como marco de identidad El espacio «genérico» parece estar emergiendo en las áreas suburbanas o exurbanas del mundo. ¿Es este proceso homogéneo? ¿Está fuera de control? ¿Se ha perdido el sentido de lugar? ¿Cuáles son las respuestas que dan tanto el gobierno de la ciudad, consciente desde el punto de vista cultural, como el diseño urbano, consciente desde el punto de vista ciudadano, a la hora de dar forma a un entorno urbano coherente, en el que el espacio colectivo resalte la especificidad y la identidad? Moderador: Dietmar Steiner 15h 30-17h 00 Presentaciones: Giuseppe Pericu, Manuel de Solà-Morales, Alexandre Chemetoff, Raj Rewal, Stefano Boeri 17h 30-19h 00 Mesa redonda: Bruno Gabrielli, Manuel de Solà-Morales, Alexandre Chemetoff, Raj Rewal, Stefano Boeri 21 La ville et les citoyens du XXIe siècle Présentation Jordi Borja La mondialisation, futur imparfait, est issu d’un présent difficile. La ville, passé idéalisé, nous pousse vers un futur désirable. Cette occasion doit être saisie dès aujourd'hui. Il y a à peine dix ans, la ville était assimilée à «l'enfer», à «la crise»; bref, à «un problème»... Elle représente désormais la ville plutôt une réponse, une solution, une promesse ou un principe de progrès. Les problèmes persistent et s’aggravent. Les nouveaux défis résultant de la mondialisation s’ajoutent aux déficits existants, aux injustices historiques et aux déséquilibres issus du passé. Les villes doivent relever ces défis sans bien savoir comment faire ou sans disposer des moyens nécessaires. Multiculturalisme et exclusions; insécurité et chômage; détournement des sols et développement peu durable; atomisation des individus ou des communautés et gouvernabilité confuse et inefficace du fait de la division et de la faiblesse des gouvernements locaux. Monotonie formelle de la ville contemporaine et urbanisation sans urbanité dans les banlieues... Cependant, nous attendons des villes la réponse. Car les villes sont le lieu de l’action collective, du changement visible, de l’horizon proche. Le refuge le plus immédiat de la politique démocratique, le pendant des conflits sociaux, l’expression des valeurs contradictoires ou convergentes, l’accessibilité et la matérialité des formes, l’espace de l’innovation culturelle, la manifestation des différences, la confrontation et la coopération avec l’« Autre ». Le Forum Universel des Cultures 2004 veut aborder ces sujets en construisant une grande plateforme de dialogue entre citadins, institutions, techniciens et décideurs. Le dialogue Ville et les citoyens du XXIe siècle, proposé dans le cadre de ce Forum, se divise ainsi : Le XXe siècle a les yeux fixés sur le XXIe Urbanisme et pouvoir L’architecture contre la ville ? Craintes et espoirs dans la ville La ville conquise Ces dialogues entendre être innovants, échapper au discours officiel et, dans la mesure du possible, former des idées et des actions transformatrices. Bref, il s'agit de mettre en cause la pensée unique, les clichés usés en matière de gouvernabilité, de participation, de compétitivité, de durabilité et de repones formelle. 22 Espace urbain collectif : nouvelles perspectives Présentation Jean-Louis Cohen Les lieux de la vie collective condensent les contradictions des villes d’aujourd’hui. Façonnés par les conflits entre les institutions publiques et le marché, qui se disputent âprement leur maîtrise, ils offrent aux urbanistes et aux architectes de multiples occasions de projet. L’idéal formulé par le «Mouvement moderne» d’une extension presque infinie de la sphère publique, qui s’accompagnait d’une dénégation quant à la fonction d’échange des espaces urbains, s’est érodé au contact de la vie. La dilatation des places, des mails, des dalles de l’urbanisme de la seconde moitié du XXe siècle et la crise financière des collectivités locales a multiplié les lieux abandonnés ou négligés, notamment dans la périphérie des grandes villes. Mais l’accent mis sur la rénovation des espaces publics urbains a aussi été à l’origine d’une authentique renaissance de nombre de quartiers et de villes. La diversité des formes de propriété et de gestion des lieux de la vie collective est désormais une donnée incontournable. L’espace collectif de la ville contemporaine peut être considéré comme un «fait social total», au sens que l’ethnologue Marcel Mauss donnait à ce terme, dont l’échange est le principe fondateur, et qui accueille à la fois des formes d’interaction institutionnalisées et des relations libres entre citoyens. Carrefour des mobilités, théâtre de la marchandise, l’espace collectif assure aussi l’articulation des différentes échelles de projet urbain, du paysage à l’architecture et aux arts plastiques. Il est constitutif de l’identité historique des villes, qu’il permet de projeter vers l’avenir. Aucune théorie d’ensemble des espaces collectifs n’est cependant concevable sans le croisement des expériences si diverses qu’il propose. Cinq tables rondes associant élus, chercheurs, critiques et professionnels venus d’horizons géographiques très vastes permettront de parcourir les principales questions posées aujourd’hui par la production et la gestion des espaces collectifs et d’imaginer des stratégies quant à leur contribution à une urbanité nouvelle. 23 1ère journée : mercredi 8 septembre Le XXe siècle a les yeux fixés sur le XXIe Les «grands professionnels de l’urbanisme» interviendront dans ce dialogue. Certains des penseurs ayant contribué de façon forte et déterminante au progrès de la culture urbanistique et des études sur la ville du XXe siècle. Ils exposeront leurs points de vue et leurs positions, leurs interrogations et leurs craintes ainsi que leurs attentes et leurs souhaits pour le siècle qui commence. 9h 30-11h 30 Inauguration et introduction: Mireia Belil, Jordi Borja, Jean-Louis Cohen, Lluís Hortet Intervenants: Oriol Bohigas, Giuseppe Campos Venuti, Jorge Wilhem 12h 00-14h 00 Intervenants: David Harvey, Peter Hall, Saskia Sassen Conclusions: Joan Busquets L'espace collectif comme forme dans l’art et l’architecture Les boulevards et les places ont façonné la scène de la modernité dans l’art, dans la littérature et au cinéma. Quel est le statut de l’espace collectif dans le discours artistique d'aujourd’hui, après un demi-siècle de programmes d’art public?. Quelles sont les stratégies nouvelles quant au contrôle de la forme urbaine? La fiction et la poésie trouventelles toujours une source et une scène potentielles dans les espaces collectifs de l’âge des mass média? Quelles stratégies sont-elles concevables? Modérateur: Jean-Louis Cohen 15h 30-17h 00 Inauguration: Jean-Louis Cohen Présentations: François Barré, Beth Galí, Carmen Giménez, Dennis Adams 17h 30-19h 00 Discusion: François Barré, Beth Galí, Carmen Giménez, Dennis Adams 24 2ème journée : jeudi 9 septembre Urbanisme et pouvoir L’urbanisme peut contribuer à consolider des dynamiques qui divisent ou qui intègrent. À ce sujet, il est intéressant de débattre du rôle des intellectuels et des professionnels de l’urbanisme, de leurs relations avec les pouvoirs politiques, économiques et culturels, de leurs propositions pour résoudre les problèmes émergents, de leur appréciation critique des modèles de développement urbain actuellement en vigueur. 9h 30-11h 30 Introduction: Nuno Portas Intervenants: Neil Smith, Michael Cohen 12h 00-14h 00 Intervenants: Jaime Lerner, Maurizio Marcelloni Commentateur: Manuel Gausa Conclusions: Nuno Portas L'espace collectif comme cadre de la mobilité L’espace collectif donne leur cadre de travail aux croisement des divers réseaux de la mobilité urbaine, à tous les échelles, des nœuds internationaux des chemins de fer aux liaisons locales de routes, des bus et des voitures aux cyclistes et aux piétons. Est-il possible de façonner un paysage urbain riche de sens en tenant compte des rationalités contradictoires des gestionnaires de réseaux, des opérateurs et des collectivités locales? Modérateur: Rowan Moore 15h 30-17h 00 Présentations et discusion: Joan Busquets, François Ascher 17h 30-19h 00 Conversation: Alberto Ruiz-Gallardón, Dominique Perrault 25 3ème journée: vendredi 10 septembre L'architecture contre la ville? La ville elle-même est architecture, cependant, l’architecture ne construit pas toujours la ville. Bien souvent, les architectures sont conçues comme instrument pour lancer la ville et son image sur les marchés globaux de la production et de la consommation. Face à ce type de ville, l’urbanisme citadin, le projet urbain complexe, le marquage symbolique du territoire, l’espace public polyvalent, le mélange social, l’architecture qui donne un sens à la vie dans la ville, peuvent être revalorisés. 9h 30-11h 30 Introduction: Ariella Masboungi Intervenants: Tania Concko, Winy Maas 12h 00-14h 00 Intervenants: Stephan S. Y. Lau, Manuel de Solà-Morales Commentateur: Josep Maria Montaner Conclusions: Ariella Masboungi L'espace collectif comme interaction de stratégies publiques et d'entreprises L’espace collectif n’a jamais été le produit exclusif de l’intervention publique, sauf pendant des décennies du socialisme dit « réel » à l’Est. Les processus de régulation publique et d’investissement privé sont aujourd’hui conjugués et, à travers eux, les espaces du domaine public sont utilisés par les entreprises, et les espaces commerciaux tendent à devenir les espaces collectifs les plus populaires de certaines villes. La vision qu'a le privé de l’espace urbain sera confrontée à des points de vue d'élus et de critique. Peut-on identifier des processus de gouvernance démocratique traitant efficacement de ces thèmes? Modérateur: Ricky Burdett 15h 30-17h 00 Présentations et discusion: Josep Anton Acebillo, Michel Cantal-Dupart, Bruno Figueras 17h 30-19h.00 Conversation: Joan Clos, Richard Rogers 26 4ème journée: samedi 11 septembre Craintes et espoirs dans la ville La ville a toujours été et reste un ensemble de gens différents et de gens qui se ressemblent, de craintes et d’espoirs. Dans la ville d’aujourd’hui, la crainte guide de nombreux comportements et limite l’autonomie des personnes. Les attentes sont à la base de l’énergie citoyenne et la crainte est celle de la négation des potentialités libératrices de la ville. Les politiques urbaines peuvent consolider les tendances sécuritaires et de marginalisation ou au contraire, créer des espaces d’espoir et de liberté. 9h 30-11h 30 Introduction: Michel Marcus Intervenants: Michael Dear, Eyal Weizman 12h 00-14h 00 Intervenants: Jordi Borja, Fernando Carrión Commentateur: María Eugenia Avendaño Conclusions: Michel Marcus L'espace collectif et la sécurité Il y a un siècle et demi que les rues et les places ne sont devenues relativement sures, avec la diffusion de l'éclairage à gaz, puis électrique. Mais une hiérarchie claire peut être constatée aujourd’hui entre les espaces de prestige, étroitement surveillés, des métropoles et les espaces suburbains laissés pour compte, où la violence urbaine explose souvent, sans manquer d'atteindre le centre. Le nouveau panopticisme mis en œuvre dans quelques villes, parfois avec des techniques de pointe, est-il la réponse à ces problèmes ? Quelles stratégies sont-elles envisageables et comment sont-elles compatibles avec la démocratie ? Modérateur: Michel Marcus 15h 30-17h 00 Présentations: Sophie Body-Gendrot, Josep Ramoneda, Michael Sorkin 17h 30-19h 00 Discusion: Sophie Body-Gendrot, Josep Ramoneda, Michael Sorkin 27 5ème journée : dimanche 12 septembre La ville conquise Le retour à la ville «citadine» consiste à reconnaître le droit de ses habitants entendus au sens large comme tous les utilisateurs, tous ceux qui vivent la ville au quotidien ou fréquemment et intensément, grâce à son attraction et aux services qu'elle offre. Une orientation citadine conçue uniquement pour les résidents risque d’exclure les autres, les habitants de la périphérie, qui trouvent dans le centre des grandes villes globales une offre de la plus haute qualité. 11h 30-14h 00 Introduction: François Ascher Intervenants: Joan Clos, Giuseppe Pericu, Michael Cohen, Jordi Borja Conclusions: François Ascher L'espace collectif comme cadre pour l’identité On a cru voir émerger un espace «générique» dans les territoires suburbains ou exurbains du monde. Ce processus est-il homogène, et a-t-il échappé à tout contrôle? Le sens du lieu s'est-il perdu? Quelles réponses faut-il attendre d'une gouvernance urbaine culturellement consciente et d'une pensée de projet capable de donner tout son sens à un environnement urbain dans lequel l’espace collectif renforcerait la spécificité et l’identité? Modérateur: Dietmar Steiner 15h 30-17h 00 Présentations: Giuseppe Pericu, Manuel de Solà-Morales, Alexandre Chemetoff, Raj Rewal, Stefano Boeri 17h 30-19h 00 Discusion: Bruno Gabrielli, Manuel de Solà-Morales, Alexandre Chemetoff, Raj Rewal, Stefano Boeri 28 City and Citizenship for the 21st Century Introduction Jordi Borja Globalization represents an imperfect future which is the result of a problematic present. The city is an idealized past which pushes us towards a desirable future. Now we have an opportunity. Ten years ago the idea of the city as a sort of “hell”, plagued by “crisis” persisted. Today we tend to think of the city as a response, a solution, as a driving force or a platform for progress. However, the problems remain an are getting worse. Moreover the new challenges produced by globalization have been added to the deficiencies, historic injustices and inherited imbalances of the past. The city must respond to these challenges although in many cases it is unable or does not know how to do so. These include: multiculturalism and exclusions; insecurity and unemployment; squandering of land and unsustainable development; individual or community fragmentation and confused and inefficient governance due to the breaking up and weakening of local government structures. The formal homogenization of the existing city and low quality urbanization; citizens dispersed on the periphery. And yet a response is expected from the city, because it is a place of collective action, visible change and new horizons. It is the most immediate refuge of democratic policies; a symmetry of social conflict; the expression of contradictory or unifying values. It represents accessibility and the materialization of forms; spaces for cultural innovation; the manifestation of differences; confrontation and cooperation with “the other”. The Universal Forum of Cultures 2004 intends to approach these issues by creating a broad platform for dialogue between citizens and different institutions, technicians and managers. The City and Citizenship for the 21st Century Dialogue which is proposed within this framework, will be divided into the following dialogues: st The 20th century looks to the 21 century Urban development and power Architecture versus the city? Fears and hopes in the city The conquered city These dialogues will be innovative discussions that go beyond established institutional or academic discourses in order to to stimulate ideas and actions for change. To summerize, they call for a rejection of a single way of thinking and generic ideas about governance, participation, competition, sustainability and formalization. 29 Collective Urban Space: New Perspectives Introduction Jean-Louis Cohen The places of collective life condense the contradictions of contemporary cities. Shaped by disputes for their control between public institutions and market-oriented operators, they present urban designers and architects with multiple opportunities for projects. The ideal formulated by the “Modern Movement" of an almost infinite extension of the public sphere, accompanied by a denial of urban spaces’ function of exchange implied an erosion of contact in everyday life. The extension of squares, shopping malls, and pedestrian decks built in the second half of the 20th century as well as the financial crises of local authorities has contradicted this projection and has led to a proliferation of abandoned or neglected spaces, notably in the periphery of large cities. However, the emphasis put on the renovation of urban public spaces has also led to an authentic renaissance of many neighborhoods as well as cities. The variety in the patterns of ownership and management of the places for collective life is from now on an inescapable condition. The collective spaces in the contemporary city can be considered as a “total social phenomenon”, according to the concept introduced by ethnologist Marcel Mauss, with exchange as its founding principle. They are home to institutionalized forms of interaction as well as to free relationships between citizens. Crossroads of mobility, theaters of commodity, collective space also orchestrates the articulation of diverse scales of urban planning and design, from landscape to architecture and the arts. It is a key component in the historical identity of cities, and allows for their projection into the future. However, without the contraposition of these experiences, no integrative theory of collective spaces can be conceived. Five round tables open to elected officials, scholars, critics and designers from a very wide range of places will allow for a discussion of the main questions relative to the production and management of collective urban spaces. Such an exchange might lead to the invention of alternative strategies, contributing to a new urbanity. 30 Day 1: Wednesday September 8 The 20th Century Looks to the 21st Century This dialogue will include contributions by some of the most distinguished figures in this field. These thinkers have made some of the most significant and influential contributions to the progress of urban culture and reflections on the 20th century. They will express their views and predictions, questions and fears, expectations and hopes, in relation to the century which is just beginning. 9h 30-11h 30 Opening and Introduction: Mireia Belil, Jordi Borja, Jean-Louis Cohen, Lluís Hortet Speakers: Oriol Bohigas, Giuseppe Campos Venuti, Jorge Wilhem 12h 00-14h 00 Speakers: David Harvey, Peter Hall, Saskia Sassen Conclusions: Joan Busquets Collective Space as Form in Art and Architecture Boulevards and squares have shaped the stage for modernity in art, literature and cinema. What is the status of collective space in artistic discourse today, beyond the programs of “public art”? What are the emerging strategies for the control of urban form? Do fiction and lyricism still find a potential source and stage in contemporary collective spaces in the age of mass media? What are the strategies within our reach? Moderator: Jean-Louis Cohen 15h 30-17h 00 Opening: Jean-Louis Cohen Presentations: François Barré, Beth Galí, Carmen Giménez, Dennis Adams 17h 30-19h 00 Discussion: François Barré, Beth Galí, Carmen Giménez, Dennis Adams 31 Day 2: Thursday September 9 Urban Development and Power Urban development can contribute to the reinforcement of dynamics leading to fragmentation or integration. Within this framework, the debate centers around the role of intellectuals-professionals in the world of urban development, their relationships with political, economic and cultural power, their proposals for emerging problems and their acceptance or criticism of current urban development models. 9h 30-11h 30 Introduction: Nuno Portas Speakers: Neil Smith, Michael Cohen 12h 00-14h 00 Speakers: Jaime Lerner, Maurizio Marcelloni Commentator: Manuel Gausa Conclusions: Nuno Portas Collective Space as a Framework for Mobility Collective space provides the framework for the encounter of the varied networks of urban mobility at all scales, from international rail junctions to local road grids, from buses and cars to bicycles and pedestrians. Is it possible to shape a meaningful townscape given the conflicting rationalities of research planners, operators, and local constituencies? Moderator: Rowan Moore 15h 30-17h 00 Presentations & discussion: Joan Busquets, François Ascher 17h 30-19h 00 Conversation: Alberto Ruiz-Gallardón, Dominique Perrault 32 Day 3: Friday September 10 Architecture versus Cities? The city is architecture but architecture does not always build the city. Often works of architecture are conceived as instruments for positioning the city and its image in the global markets of production and consumerism. In the light of this kind of city, there is a reevaluation of urban development in terms of the people who live there, the complex urban project, the symbolic marking of territory, multi-purpose public space, the social mix and architecture which produces a feeling of vitality in the city. 9h 30-11h 30 Introduction: Ariella Masboungi Speakers: Tania Concko, Winy Maas 12h 00-14h 00 Speakers: Stephen S. Y. Lau, Manuel de Solà-Morales Commentator: Josep Maria Montaner Conclusions: Ariella Masboungi Collective Space as Interaction of Public and Corporate Strategies Collective space has never been the product of public intervention alone, except in the decades of "real" socialism in the East. Today, processes of public regulation and private investment are combined, and through them, spaces owned by public institutions are used by business with retail spaces tending to become the most popular collective spaces of some cities.The corporate vision of urban space will be confronted with the views of elected officials and critics. Is it possible to identify particular processes of democratic governance that could deal efficiently with these issues? Moderator: Ricky Burdett 15h 30-17h 00 Presentations & discussion: Josep Anton Acebillo, Michel Cantal-Dupart, Bruno Figueras 17h 30-19h 00 Conversation: Joan Clos, Richard Rogers 33 Day 4: Saturday September 11 Fears and Hopes in the City The city has been and is a collection of similar and different people, of security and uncertainty, of fears and hopes. In contemporary cities, fear affects many types of behavior, as well as the independence of the people who live in them. Hope forms the basis of citizens’ energy, and fear the negation of the potentially liberating elements of the city. Urban policies can strengthen tendencies towards security and exclusion, or they can create spaces of hope and freedom. 9h 30-11h 30 Introduction: Michel Marcus Speakers: Michael Dear, Eyal Weizman 12h 00-14h 00 Speakers: Jordi Borja, Fernando Carrión Commentator: María Eugenia Avendaño Conclusions: Michel Marcus Collective Space and Security Streets and squares have become relatively safe spaces only in the past 150 years with the diffusion of gas and electric light. But a clear hierarchy can be detected today between the intensely patrolled high profile spaces of the metropolises and the left-over suburban spaces, from where urban violence often explodes, hitting back the centers. Is the new and sometimes digital panopticism implemented in some cities the answer to these problems? What are possible preemptive strategies and are they compatible with democracy? Moderator: Michel Marcus 15h 30-17h 00 Presentations: Sophie Body-Gendrot, Josep Ramoneda, Michael Sorkin 17h 30-19h 00 Discussion: Sophie Body-Gendrot, Josep Ramoneda, Michael Sorkin 34 Day 5: Sunday September 12 The Conquered City The city has been and is a collection of similar and different people, of security and uncertainty, of fears and hopes. In contemporary cities, fear affects many types of behavior, as well as the independence of the people who live in them. Hope forms the basis of citizens’ energy, and fear the negation of the potentially liberating elements of the city. Urban policies can strengthen tendencies towards security and exclusion, or they can create spaces of hope and freedom. 11h 30-14h 00 Introduction François Ascher Speakers: Joan Clos, Giuseppe Pericu, Michael Cohen, Jordi Borja Conclusions: François Ascher Collective Space as a Framework for Identity Streets and squares have become relatively safe spaces only in the past 150 years with the diffusion of gas and electric light. But a clear hierarchy can be detected today between the intensely patrolled high profile spaces of the metropolises and the left-over suburban spaces, from where urban violence often explodes, hitting back the centers. Is the new and sometimes digital panopticism implemented in some cities the answer to these problems? What are possible preemptive strategies and are they compatible with democracy? Moderator: Dietmar Steiner 15h 30-17h 00 Presentations: Giuseppe Pericu, Manuel de Solà-Morales, Alexandre Chemetoff, Raj Rewal, Stefano Boeri 17h 30-19h 00 Discussion: Bruno Gabrielli, Manuel de Solà-Morales, Alexandre Chemetoff, Raj Rewal, Stefano Boeri 35
