Setmanari polític y defensor dels interessos de la comarca UNIÓ

Olot, 28 de maig de 1911
Any III
Nombre 108
Donatiu >
I i a n ' r . !i M Ü
yrFCrzírr,2i
•
•'gS.sal·-ta-rírnrr É
—
PREUS DE SUSCRIPCIÓ
—
Olot
5 ptes.
Catalunya y demés nacions ibèriques 5 »
Extranger
10 »
Nombre solt
O'IO
— REDACCIÓ Y ADMI8TRACIÓ —
Hostatge social del C. N. R.
Carrer de la Presó Vella, n-* 5
Setmanari polític y defensor
dels interessos de la comarca
a d h e r i t a la
UNIÓ FEDERAL NACIONALISTA REPUBLICANA
No's tornen els originals, encara que
no's publiquin
ANUNCIS, REMITITS Y ESQUELES MORTUÒRIES A PREUS CONVENCIONALS
DEL MESTRE
EL MEN8AJE A L R E Y JORGE
Con el titulo de Mensaje de los catalanes ó S. M.
Jorge I, rey de los helenos,se ha publicado estos días
en Barcelona, elegantemente impreso, y escrito en tres
lenguas, un documento firmado por numerosas corporaciones. Tal vez por esta circunstancia, y, à no dudarlo, por conceptos en él vertidos lo mandó al punto recoger el Gobierno, llevando su enojo al extremo de
suspender periódicos regionalistas que llevan aflos de
existència.
No sabemos ya é qué viene é quedar entre nosotros
reducida la libertad del pensamiento. Si ó unos por
anarquistas y é otros por regionalistas se les ha de poder vedar el uso de la palabra, se lo podré vedar cualquier dia à los federales por federales, é los republicanos por republicanos y à los carlistas por carlistas,
consintiéndolo exclusivamente à los partidarios de las
vigentes instituciones.
Se dirà que se hace esto en Barcelona por habérsela
puesto en estado de sitio; mas es, en primer lugar, inicuo que en tal estado se la mantenga meses y meses
sin razón plausible, y lo es, en segundo lugar, que se
lo vuelva contra regionalistas que no echan bombas ni
se proponen alzarse en armas, siendo así que se lo declaro solo por un crimen de los anarquistas.
Pica ya en historia ese estado de sitio de Barcelona. No parece sinó que hayamos vuelto à los afios posterjores é la caída de Espartero, aflos en que aquella
ciudad estuvo casi constantemente privada de sus derechos políticos. Recobro entonces su libertad por generales como Concha y Dulce, que no la temieron, y la
rigieron sin disturbios; hoy, por lo que vemos, no'puede esperaria ni de su gobernador militar ni de su gobernador civil, ambos é cual més asustadizos.
Hoy la conducta del gobernador civil, no ha podido
ser més arbitraria. No porqué Catalufia pertenezca é
Espafla deja de ser una región que fué un tiempo Estado independiente, dejó como tal escritas en la historia
brillantes péginas, y hoy conserva aún su idioma, sus
costumbres y sus leyes. Que hable todavía y se lamente de su perdida nacionalidad, no significa que aspire é
recobraria, y sí tan solo é que se la deje vivir autònoma en todo lo que al interès nacional no se refiera. Lo
han declarado repetidas veces los mismosregionalistas,
y hoy, como se ve, por su mismo mensaje, no aspiran
sinó é que no sea la nación cércel de los pueblos que
la forman.
Diputació de Girona — Servei de Biblioteques
^Abogan hoy acaso por que Creta viva independiente? No, sinó porque se la una é Grècia. Excitan al
rey Jorge à que siga en su empresa de ganarla é pesar
de \s>t potencia* de Ewr^gff fa'* habten en nombre de
la pàtria catalana, tes acaso un crimen? <;No tenemos
todos por primitiva pàtria el lugar en que nacimos, no
llamamos pàtria a la región é que pertenecemos, no
extendemos la pàtria é la nación y aun é la tierra toda?
No es Espafla sinó Catalufia la que se dirige al rey
Jorge; justo y racional es que se hable en nombre de la
pàtria catalana.
Separatistas no los hay en Catalufia ni en parte alguna de Espafla. El que allí aspire é més es é que Catalufia sea en la nación lo que Hungría en Àustria. Lo
que sí hay eji las provincias todas es la racional tendència à salir de la tirania del Estado, é vivir con libertad absoluta en todo lo que é su vida particular se
refiere, é regirse por autoridades propias y no por
gente extrafia. El movimiento en este sentido es tal,
que lo aprovechan los carlistas para adquirir prosélitos.
Viven hoy los monérquicos ajenos al espíritu del
siglo. De aquí sus errores, lo mismo en la Península
que en las colonias.
F. Pi Y MARGALL.
D'FI Nuevo Régimtm—1899.
EL PREMI NOBEL
per Remy de Gourmont
Les últimes atribucions del premi Nobel, de literatura, no havent satisfet als escriptors d'Europa
y Amèrica, s'ha comensat a examinar seriosament,
a Suècia, el text del cèlebre testament. Com se
sab, els darrers premis s'han donat a un contista
alemany y a una novelista sueca, dels quals ningú
n'havia sentit parlar, per més que aquets autors,
sens dubte notables, però que de la seva talla'n
podríem a Fransa presentarne una o dues dotzenes
cada any, d'aquets que l'Academia francesa reparteix les quantitats que llegà M. de Monthyon pera
encoratjar la literatura particularment virtuosa,
casta y incolora. iEra ben bé això, lo que ha volgut Nobel? Dels cinc premis de que consta la fondació, el quart està reservat <an aquell que haurà
produít l'obra literària més remarcable en el sentit
de l'idealisme». Un paràgraf precedent estipula
que aquesta obra, com totes les obres premiades,
deurà haver aparegut «l'any passat». Els diversos
premis Nobel, no haventse conferit, fins avui, més
que a vells y pel conjunt de llur obra, aquesUf
clàusula, malgrat ésser categòrica, no s'ha tingHt
mai en compte. Nobel, home de negoci, home
d'acció, entenia evidentment reconèixer el mèrit
y l'utilitat, en el sentit més ample, d'una obra recent y no premiar una obra passada, havent donat
ja tots els seus fruits. Y de fet, els septenaris que
han rebut el premi Nobel o sfa'ls dos cents mil
francs, quan el premi no es pas partit entre dos
competidors, quasi tots s'exclamen: «éQué'n faré
jo de tants quartos, a la meva edat? Y com SullyPrud'home, fondaren també un premi literari. Els
premis donats a qui's troba a les acaballes de la
vida no serveixen pera res. Aquets vells, insensibles al diner, ho són més encara a la glòria. Sí un
vell escriptor no sigues pas filosop, dqui ho seria?
Sobre aquet punt particular, l'Academia sueca,
distribuïdora d'aquestes recompenses literàries,
no segueix pas les intencions del fondador. No té
altra excusa que la de no enterarse de les glòries
europees fins al cap de molt temps que tothom les
coneix. Suecia's troba lluny de per tot, menys per
la distancia que per l'esperit. Encara, avui, no sab
l'Academia que existeixi un escriptor francès,
Anatole France, quan precisament ell sol es conegut dels suecs. El dia que's decideixin a votar
per ell, Anatole France, a qui això potser encara
li agradarà, essent més filosop que altri, aixecarà
les espatlles diguent: <èA què vé això?» Veusaquí,
doncs, un primer punt resolt. La segona qüestió
es més espinosa.
«L'obra literària més remarcable en el sentit de
l'idealisme». ïQuè vol dir la paraula idealisme?
Prenguent la traducció francesa per bona y corresponguent a l'alemanya idealismus, no haurem pas
avensat gaire, perque'l mot significa masses coses
contradictòries pera escullir ab les soles llums del
vocabulari filosòfic. Això podria ésser l'obgecte
d'una disertació, obscura com convé y ab conclusions no tancades. Hi ha l'idealisme de Berkeley,
el de Kant, de Renouvier, de Boutrom y altres.
Passem. No es probable que Nobel, excelent industrial y seus dubte mediocre ideòleg, hagi somniat an aquets nobles instruments de dialèctica,
pels quals se proba clarament que'I món no existeix fora de l'idea que'n concebím. Per idealisme,
Nobel, no podia entendre més que dues coses,
com el vulgo.O bé «literatura en el sentit de l'idea-