Sol de Tous, El

Anuncio
(Vista parcial).
PerióDico mensual, Oeíensor 9e los íníerpses 9el pueblo 9e Tous u su Comarca
A p a r e c e e l p r i m e r d í af e s t i v o d ec a d a m e s
SUSCRIPCIÓN: Tous y comarca . Un año, 1'40 pesetas
Península . . . Un » 1*50
»
Extranjero . . . U n » 2'25
»
F»A,GO P O R A D E L A N T A D O
Número suelto 10 cents. — Atrasado 20 cents.
A N O II
Carta abierta
Sr. Director y Redactores de E L S O L D E T O U S .
Presente.
Permítanme que les felicite cordialmente a todos, por el buen deseo que les anima perseverando en la publicación de artículos instructivo-educativos, que leo con avidez, convencida de la suma importancia que tienen, no tan sólo por el mejoramiento de añejas constumbre, rutinarismos
caducos, desconocida lijgiene, si que también por
el carácter, marcadamente cultural, que imprimen
en todos sus escritos, ajenos por completo a toda
clase de política, apartados en absoluto de polémicas periodísticas que degradan, envilecen y se
prestan, siempre, a disgustos y sinsabores, que
considero, precisa alejar siempre si se quiere vivir vida tranquila y sosegada.
Bien desearía compartir con Vds. en su dignísima labor, pero, muy jovencita aun, falta de instrucción para empresa tan ardua, sin, apenas experiencia ¿cómo voy yo a presentarme ante el
palenque periodístico, que hace pocos meses han
inaugurado con tanta fortuna, como entusiasmo
por parte de sus constantes colaboradores?
Vi el afán, el interés con que invitaban a las
mujeres para que les ayudasen en su nobilísima
tarea, más el temor de ridiculizarles con mis pobres escritos, la falta de argumentos sólidos en
que basarme para cooperar a tan altruista causa
han hecho desistir a meterme en ese laberinto de
dificultades, que, por doquier, forzosamente, han
de presentárseles a los abnegados individuos que
componen ese cuerpo de Redacción, siendo todos
modestísimos obreros.
Con sumo gusto, placer indecible, interés inaudito he leido alguno artículo suscrito por alguna
Señora, y, no s é , si el afecto, sexo, consideración
o tal vez la novedad cuasi, poco común, de departir con los hombres trabajo tan meritorio, produjeron en mi ánimo tanta fuerza de voluntad,
que quisiera poseer condiciones suficientes para
poder aportar, mi granito de arena, al en buen
hora nacido S O L y coadyuvar, con mis escasísimos recursos, al logro completo de sus únicas
aspiraciones que, a lo que se me trasluce, no son
otras que un ferviente deseode procurar el bien,
prosperidad y felicidad de sus semejantes.
Esta creencia se ha arraigado más en mi, al
ver que no solamente es desde el periódico de
referencia en que procuran Vds. sembrar buenas
semillas, para que germinen y fructifiquen, vierten conceptos, luminosos para que no los apro-
Redacción y Administración, Calle Mayor, 7
No se devuelven los originales.
De venta en esta Administración y en Igualada,
Librería Gassó, S. Magín 3, y Librería Jordana, Odena 1.
Toda la correspondencia debe dirigirse al Director.
De los escritos son responsables sus autores.
En Barcelona, Kiosco Mundo Gráfico y la E s fera, Rambla de las Flores (frente Casa Cuadros).
T o u s I."" d e A g o s t o d e 1 9 1 5
piemos, si que también organizando conferencias
y actos de sana, purísima cultura, que jamás diría
lo suficiente, en justa y merecida alabanza. Dígalo, sinó el cebelebrado en la tarde del 25 último, en
el que se hizo, si así me es permitido decirlo, un
derroche de ideas, tan humanitarias de conceptos
tan galanamente expuestos, de oraciones tan maravillosamente expresadas, que en verdad muchas veces me he dicho: parece mentira que en
un pueblecito de tan reducido vecindario, se haya
podido llegar a tanto.
NG quiero cerrar estas mil hilvanadas cuartillas
sin antes hacer un llamamiento sincero, a todas
las de mi sexo diciendolas: ayudemos en la medida de nuestras fuerzas a esos abnegados Senores que colaboran en ese humildísimo periódico;
alentémosles, para que perseveren en su acendrado patriotismo; hagamos causa común con ellos,
haciéndonos partícipes de la satisfacción interior
que, sin duda, han de experimentar, y, en fin, digámosles con aquella fe inquebrantabre: adelante,
adelante; nosotras os admiramos.
Queda de Vds. muy atenta y S. S.
q. 1. b . 1. m.
JOSEFÍNA.
i m p o r t a n t e poro l o s viticultoPBs
Invasión de Mildiii de la V/Í?.—De la mayor parte de
términos municipales de là provincia nos envían en consulta pámpanos y racimos, especialmente estos últimos,
que resultan estar atacados de Mildiu, cuya invasión reviste caracteres de gravedad por su extensión e importancia y porqué además, sin haber dejado de atacar las hojas,
se ha presentado en la mayor parte de los casos bajo una
de las formas más perniciosas fpor destruir directamente
la cosecha) como es la del Mildiu del racimo (Rot-gris)
que,tan equivocadamente,suele confundirse con &\Blackrot. Esta invasión se ha presentado merced a. las condiciones meteorológicas que han reinado y que han sido
extraordinariamente favorables al desarrollo del Mildiu
el cual habrá encontrado, seguramente, a las cepas no
defendidas con oportunidad contra tan terrible plaga (tratamientos tardíos a los que, por desgracia, son tan propensos los viticultores) o bien incompletamente defendidas
especialmente en los racimos que, desgraciadamente, suelen ser muy olvidados al practicar las pulverizaciones sin
tener en cuenta que deberían ser sulfatados con predilección ya que, precisamente en ellos, consiste la cosecha.
Como quiera que, con una persistencia poco frecuente en
esta región, las condiciones continúan siendo favorables
en alto grado al desarrollo del Mildiu que, en consecuencia, vá propagándose más y más, nos creemos en el deber
de llamar la atención de los viticultores acerca de la gran
conveniencia de que, cuanto antes, sulfaren sus viñedos y
procuren tratar de un modo especial los racimos que se
hayan salvado todavía, a cuyo efecto y, sin perjuicio de
sulfatar también las hojas especialmente las nuevamente
salidas y que por tanto no han recibido todavía tratamiento
N U M . 10
alguno, procuren dirigir también el chorro de los pulverizadores a todos los racimos con el objeto de que, si se
presentase por desgracia otra invasión los encontrará
perfectamente defendidos. Para el sulfato de los racimos
están muy indicados los líquidos a base de sulfato de cobre y cal mojantes y adhérentes para preparar los cuales
basta añadir, al caldo bórdeles ordinario ligeramente alcalino, la solución de caseína preparada aparte como sigue:
A medio litro de agua se le AÑADE 30 gramos de caseína
en polvo, se agita bien para mojar dicha caseína y ponerla
en suspensión en el líquido conseguido lo cual, y sin cesar
la agitación, se añadirá, el medio litro de líquido caseinado, otro medio litro de agua con el cual se haya preparado
previamente una lechada con unos 75 gramos de cal. Resultará, por tanto, un litro de solución de caseína y cal
que, añadido a cien litros de dicho caldo bórdeles ordinario, le derá las condiciones de mojabilidad y adherencia
convenientes. Como tratamiento suplementario de los racimos están indicadísimos los polvos cúpricos.
Esta dirección ha formulado unas instrucciones completas y detalladas contra el Mildiu en sus diversas formas
las cuales se están imprimiendo en la actualidad y, una
vez impresas, serán remitidas gratuitamente a quien las
solicite.
***
Tratamiento de las vides dañadas por los pedriscos.
—Una nueva y terrible calamidad ha asolado los viñedos
de varios términos municipales de los cuales recibimos
numerosas consultas en demanda del tratamiento apropiado para las cepas perjudicadas. La generalidad del daño
nos aconseja publicar las instrucciones que, al efecto,
pueden darse. Los sarmientos que hayan conservado algunas hojas y racimos y no hayan sufrido mucho podrán
ser conservados, pero los que hayan sido dañados deberán
ser podados en verde sobre dos o tres yemas a partir de
su inserción con el objeto de que se desarrollen las yemas
que no lo habrían hecho hasta el año próximo; la cosecha
se habrá perdido pero obtendremos nuevos brotes que,
dada la época en que nos encontramos, podrán proporcionar todavía a las cepas una nutrición suficiente para obtener madera para la poda ordinaria y puedan dichas vides
desarrollarse con normalidad el año que viene a cuyo
efecto convendrá también activar la vegetación por medio
de abonos y cuidados culturales especialmente el tratamiento contra el Mildiu de las nuevas hojas que se comprende perfectamente el interés que debe tenerse en que
no sean destruidas.
Estación Enológica de Reus, Junio de 1915.—El Ingeniero Director, Claudio Oliveras Massó.
El Qegfant del poble
L'amic Peret era home d'inmillorables condicions, estudiós, experimentat, justicier, en tots
los seus actes, fervent partidari de fer las coses
a son temps y amb la reglamentació que la ciencia i experiencia aconsellan. En el seu poble, degut sens dupte, a reunir aquestes bones circunstancies, ' s tenia ben guanyades les simpaties de
tothom; qui necesitava d'un concell, anava a demanar-lo a n'ell, qui un favor, també; i en Peret
n'estaba joiós de poguer servir als seus amics, al
seu poble, pero ja sabem que per petit que sia
aquest, no hi falta mai un envejós, el qual sol
(0
O
•O
¿?
I
CD
C
O
•o
es
El Sol de Tous
Página 2
trovar-, sempre, <taps> amb totes les coses. Era'l
sosdit de demesurada estatura com cap altre ni
hagués per aquelles rodalies, un trenque-closques
com diem vulgarment, un proíeridor de paraules
groixudes, de fosca intel·ligència i sobra de força; amb totes les converses era'l qui cridava més.
Vingué un dia que l'experiència, práctica i
bons concells d'en Peret no eren oits, sent-ho en
en canvi els del gegant. ' S presentà un any, com
aquest, de moltes humitats i boires, els ceps, de
les vinyes, creixien molt; lo mildiu també feia de
les seves corsecant el raims arreument.
Les del nostre Peret's mantenien tendres i ufanoses: ¿a que's debia aixó? sencillament: a que
élf obrava amb criteri fent les operación necesa-rias per a prevenir o atenuar la malaltia. Els demés pagesos, escoltant al més xerraire, no donaven les ensolfatades a son tenips; creient estalviar, no posaben la necesaria cantitat de solfat i
cals; d'aquí que, la major part dels anys, perdesin miserablement la cullita, fins que arribaren a
conèixer d'ont prevenia el mal. Era l'hora, de la
recolecció, i, com es natural, de les vinyes d'en
Peret ne surtíen moltes carges de vi, i l'envejós
quedà del tot desprestigiat; les seves prop gandes ja no li servien de res, i, la «rabieta» que
AMR.grtba dintre sun cor, l'esterioritzá insultant a
l'home pràctic, a l'home intel·ligent, empro no
servint-li de res, car la llissó moral donada a força d'estudi, constancia i experiencia, s'esjrellaren
contra la rutnia i raó de la força material de
gegant.
VIDAL
Igualada, Juny, 2915.
J
llegit per en Joan Domènech, el dia 15
de Maig de 1915, amb motiu de celebrarse aquí, per primera vegada, la festa nacional del arbre.
Respectable presidencia:
b&tunat auditori:
Benvolguts nois;
Suposo jo, que molts de vosaltres estareu enterats de la gran Importancia del arbres, pró n'
obstant, permeteu que vos recordi algunes de les
seves utilitats, ja qu'avui estem celebrant amb
gran explendor, la festa nacional dedicada'n
aquest rei de les plantes.
No espereu de mi frases molt eloqüents propias
d'un gran orador, sino sencillas i breus paraules,
tant sols siguin per lograr que les vostres tendres
inteligencias logrin compendrem, ja qu'aquest es
el fl que m'he proposat al presentar-me devant
de vosaltres.
Coiuensaré per dir-vos que'ls arbres son els
reguladors de la vida. Ells ens portan la pluja i
ordenan la distribució de l'aigua ploguda, l'acció
dels vents, el fret, la calor i la composició del aire.
Los vents que venen del mar carregats d'humitat, deixan la seva preciosa mercaderia allá ont
els convidan a descansar, en els boscos. La capa
del aire fret que'ls rodeixa per totes parts, efecte
de l'evaporació incesant del aigua per l'exhalació .
de les fulles, fa l'efecte d'un vas refrigerant, a
quina influencia'l vapor se converteix amb boires
i les boires se desfan amb pluja.
Els arbres quitan aigua'ls rius i a les inundacions; doncs ells amb ses arrels fan més esponjosos els terrenos, i amb ses fulles seques que per
la terra s'escampan, fan que l'aigua's xupi, impedint-li aixis de corre impetuosa vers el torrent
que s'emporta la terra de conrreu, i corrent magestuós va a abocar-se'n ei riu; i aquest allavors
creix d'una manera asombrosa, inundant vinyes,
hortes, poblacions, i lo qu'es més sensible, matant molts homes i animals.
Aquesta aigua que'n tants pocs moments fa tantes atrocitats, sens donar cap utilitat a l'Humanitat, no faria tantes maldats, si les montanyes que
'ns rodeixan fossin proveertes d'arbres, doncs
com ja he dit, ells fan que's filtri per entre les
penyes i terrers i aixís retenint-la'n les entranyes
de la terra, 'ns la donan després mesuradament
per medi d'aquestns fonts de quines ne raja aquesta aigua trtnt sabrosa que'ns en servim per les
nostres necesitats.
Obran també'ls arbres de moderadors de les
temperaturas extremas. Vosaltres ja haureu observat que'n els pous, l'aigua surt freda'n l'istiu i
calenta o lebia'n l'ivern; i aixó es degut a que
conserven sempre la temperatura del aire quasi
uniforme: Doncs una cosa per l'istil pasa'n els
boscos, ja que e|ls aixequen termométricament la
superficie de la terra, a l'altura de les branques.
tancant aixís un espai menos exposat a les variacions atmosfèriques, que l'espai circuncidant.
I quan en l'istiu, els segadors o caminants, tots
en general, ens trovém casi asfixiats per la calor,
i podem sentar-nos baix la seva sombra ont reparar un xic les forces per empendrer de nou la
tasca, ¡quin servei tant inmens ens presten!
Repareu també quin aire mes sa se respira, si
'ns estem en un jardí o be una plassa plantada
d'arbres o be si entrem bosc endins: Es perque'ls
arbres tenen la propietat d'absorbir l'ácit carbònic
que produeix tot lo que crem.a, com també la respiració dels homes i animals, i'ns deixan lliure'l
oxigeno, fent una meçcla'n l'aire que respirem,
sens quina no podríem viurer.
I no solament en vida, sino que fins després de
la seva mort ens proporcionan els arbres senyalats seveis.
O sino mirem com al nàixer ens acull en les
quatre pots del bresol, i al moriren las cuatre d'
un ataut per acompanyar-nos en el seno de la terra: Mirem als pobrets mendicants que per el mon
fan via, com corren d'assi i d'allà, buscant quatre
troncs i unes rames, per coures quelcom i per escalfarse, especialment en les tristes i humides
diades del ivern: Mirem en les cases que habitem,
¡quantes coses útils han sortit dels arbres!: En una
paraule, mirem carruatjes, trens, embarcacions i
tot quant ens rodeixa, : tindrem una gran idea
de lo que's aquest ser.
Vosaltres tal vegada pensareu: mes útil. era
avants qu'are l'arbre, perqué allavors s'empleava
per sostenir les teulades i-are ho ha soplert les
bigues de ferro que posen en les construccions
modernas; allavors s'empleava per courer els
menjí;rs i per escalfar-se, i are ho ha soplert el
carbó mineral: pro jo també vos diré, que si
avants era útil per lo sobredit i avui no ho es, are
s'utilitza per coses que allavors no existían, com
son els postes telegràfics, telefònics i elèctrics, i
per la confecció del paper, com també per altres
coses que vos podría nomenar.
Vaig a acabar; mes ans de îer-ho, vull recomanar-vos que planteu amb afany arbres, pro no solament debeu plantar-los, sino qu'heu de procurar
cuidar-los amb lo mes gran anhel.
Un animal qualsevol, per exemple un cabrideí,
si després d'haver nascut li íalta la llet, se posará
flac i presentará un aspecte raquític, lo qual pendra succesiu increment fins a po'rtar-lo 'n la
mort si no s'acut promte a reparar aquella falta.
Feu doncs vosaltres de manera, qu'aquets arbres que planteu que son novells com lo cabrídet,
no'ls falti mai lo degut per satisfer ses necesitáis,
perquè no presentin un aspecte trist, i'l color groc
de les fulles no'ns avisi de que tenen una malaltia que tal vegada'ls portarà'n la mort; sino que
debéu procurar que creixin ben ufanosos, perquè
'n els dies xardorosos del istiu en que'l sol crema, poguen venir tots junts a cantar-los himnes,
baix la seva rica i espessa sombra.—He dit.
Tous 15 de Maig de 1915.
I
Despierta el alma sana de la finca
al conjuro del sol que se levanta,
y la calandria ínpeniteníe canta.
con su alegria burbujante v franca,
y cuelga un haz en el cordel tirante,
donde tiembla nerviosa y ondulante
la risa limpia la ropa blanca.
Finge la vaca en el corral palabras
de exquisitas dulzuras maternales
llamando a su ternero. En los cardales
triscan alegres las nerviosas cabras.
Unos corderos se lamentan; otros
semejan un manojo de costillas;
y tiemblan.azoradas las cuchillas
bajo el relincho agudo de los potros.
La atrevida invasión de los gorriones
ocupa gallineros y galpones.
La autoridad del sol todo lo allana
y tremola sonriente por doquiera,
como un regocijo hecho bandera,
flameando en la amplitud de la mañana.
ISIDRO V I A D I Ü .
U n
a s a m b l e í s t a
Delegat per l'Ajuntament, vaig tenir l'honra
d'assistir a «La Setmana Municipal» celebrada'n
la Ciutat Comptai, durant els días del 5 al 10 de
Juliol.
Sa inauguració va tenir lloc en el Saló de Cent
del Ajuntament de Barcelona, obrint l'acte'l senyor Alcalde Accidental Sr. Pich. dirigint la paraule als reunits, oferint-nos el seu modest apoi i
tots quants edificis poseeix el municipi de Barcelona: aceptada l'oferta, visitarem els Laboratoris
iMunicipals, Escoles de sorts i muts, les obres del
port i moltes d'altres que seria Uarc ferne especial menció. Fórem molt ben rebuts per sos Directors posant de manifest tot quant existia en
els departaments, explicant sos avenços en llurs
experiments.
Reunits en l'Escola de sorts i muts quedarem
ben impresionáis al veure, aquella infinitat de
nois i noies Anormals,
com escribían i llegian,
com també la secció de cegs, que per medi del
tacte llegian. El Director dirigí la paraule entre'ls
reunits, exposant els moiiissims inconvenients
que s'havien de vèncer per a donar a sos deixebles una sólida instrucció i educació.
Tots els dies al matí, teníem reunió en el sosdit Saló de Cent del Ajuntament, donant conferencies lluminoses i eloqüents, oradors de sobres
acreditat, tocant els temes prèviament anunciats,
sobre l'administració i altres. Per poguer ésser
mes sencilla i profitosa l'utilitat que havíem de
treuren, comensáren per la del poble rural i acabaren per la de la Capital, signent dignes dels
mes forls aplausos per sa brillant oratoria. •
Entre'ls asambleístas i faltava la majoria dels
pobles d'aquest partit, havent demostrat una fredor quasi glacial dins de la Setmana Municipal.
Explicada la meva estancia en laja citada fesla
en els senyors ^d'aquesta Corporació Municipal,
quedaren molt agraits. Felicitem i donem un milió
de gracias al senyor Mestre de funcionaris municipals seuyor Lloret, al senyor Prat de la Riba f
al senyor Pich, per la bona idea en celebrar la
Setmana Municipal; als conferentciants. Directors
dels edificis municipals visitats i a tots als asambleístas, posant-nos al seu costat per a resistir
les tormentas, fins a lograr nostre ideal.
Per la Corporació Municipal
II
La vislumbre solar, con sus reflejos
hila ui¡a tela de Pillante franja,
y trisca en los dominios de la granja
una blanca alegría de conejos.
MARTÍ
LUNAS
III
Canta el labriego su canción sencilla
que huele a parra fermentada a trilla,
trébol, a romero y a violeta
Canta el labriego sus cantares canta,
pues parece que lleva nn su garganta
la desgracia feliz de ser poeta;
IIII
La juventut del día a pnlmon lleno
cuelga un canto de sol en cada rama,
y su caudal de lumbre desparrama
•como un sabio, burgués pródigo y bueno.
IIIII
Se acerca hacia la loma y ilumina
desciende hasta el arroyo y lo abrillanta,
y ordena al ave mafianera: ¡canta!,
y: ¡vuela!, a la alocada golondrina.
Asiste a la labor de la batea
donde la espuma del jabón blanquea.
DOMÈNECH.
Juliol de 1915.
.
DE
MIEL
Cuando olvida un matrimonio,
por desdicha su deber,
se dan. marido y mujer,
al mismísimo demonio.
(O
Si ella es terca y el cerril,
aunque se amen con afrin,
en el fondo, siempre están,
en plena guerra civil.
O
•O
Pero aún luchando tenaces,
ninguno de ellos se niega,
entre refriega y refriega,
al placer de hacer las paces.
c
Paces que firma ella i él,
de cariño en testimonio,
y que en todo matrimio
son cortas lunas de miel.
J O S É MATEU..
I
o
•o
01
Página 3
E! Sol de Tous
eivîL
Mes de JuHo
NACIMIENTOS
Día 8,—Joaquín Senserrich Seiíals, hijo de
Joaquín y de Ana «a Sereno viejq».
Día 10.—Ramona Vidal Albareda hija de Juan
y de María «a Casa noya».
Día 13.—Arnesto Panades Compte, hijo de Isidro y de Angela «a Can Simosa».
Día 18.—José Más Villaplana, hijo de Juan y
de Angela «a Can Mas Fiól».
DEFUNCIONES
Día 11 .—Dolores Riba Riba, de dos meses hija
de Camilo y de Maria «a Casa Vicente» de bronquitis capilar.
Matrimonios ninguno.
El encargado
M. DOMÈNECH.
O NICA
D'excursió.—Serían les cinc de la la tarde, de
un deis díes del passat juliol, quant arribaren a '
aquesta poblado,els bons amics d'Igualada,Rubio
del Hoyo, Prat i Sesé, amb el propòsit d'ultimar
l'organització d'un acte de cultura per el dia 25
del indicat mes. Els Redactors, d'aquí, d'aquest
periòdic, fórem a esperarlos al lloc on els deixà
l'automóvil que fa el recorregut, desde la veina
Ciutat, a Sta. Coloma de Queralt i després dels
saludos corresponents, convinguerem en anar a
pasar el rest de la tarde al Hoc conegut per «La
Fou». Allí doncs, ens ^dirigirem, i amb animats
grupus, férem comentaris diversos, mentres anàvem salvant la distancia. Per de prompte a l'harribada al lloc, objecte de l'excursió, probárem la
aigua de l'abundosa font recorreguent i admirant,
luego, les belleçes que la naturaleçesa escampat
arreu en aquelles penyes, entre les quals i corra
abundosa i cristallina aígüà, serpentejant per tots
indrets, fent ne un paratje exuberant de verdor i
vegetació que transporta l'esperit a regions mes
elevades.
EscuUirem diversitat d'oloroses floretes i brotéis de distintes especies vegetals que'ls arbustes,
alli sens conreu, a mans plenes ofereixen al visitant, mentres anàvem seguint els viaranys, vencent moltes dificultats, per arribar al llac, terme
de l'excursió, alimentat per un gros capdal d'aigua
que, en forma de catarata natural, va despenyantse amb estrèpit murmurador... De retorn, en vers
la font, ens vegerem obligats a fer us de petits
instruments tallants, i, quals alpinistas adiestráis,
fent mil contorsions i abusant de la gimnasia rítmica, férem cap, altre volta; a l p e u de la font sosdita on, fent asiento de la verda, tendra i mullida
herba, esperarem a que nostre Director tragués
quelcom de la cistella en que hi venia pa, vi, llangonísa, olíveles i ametlles torrades, de qual provisió donarem ben prompte compte, traslladant
aquells confortants a nostre estómac, que prou ho
necesitave. I, a semblansa del Quixot, quant parlava, als cabrers del qüento, trazarem el camí que
haviam de seguir per a celebrar l'acte de cultura,
retornant cada hu a sa llar, content i satisfet, no
tant sols d'haver fet un humil obsequi a benvolguts amics, si que també, per el canvi d'impresions i d'idees que alentan, encoratjan i fortifican
els cors.
No hi ha que dir que despedirem amb la mateixa
forma als repetits amics, acompanyant-nos també,
a la dita excursió, el digne funcionari de correus,
d'aquesta població, D. Pere Farré.
Hem rebut un escrit, que no podem publicar per
falta d'espai, de l'Antón Compta Junyent, en el
qual demostra d'una manera palessa l'entusiasme
que sent per nostre periòdic; éll espera amb afany
lo primer diumenge de cada mes i l'hora de la
repartició del S O L no solaments per a empapar-se
de lo que llegeix, si que també per a recrear son
esperit, al veurer que uns al balcó, altres a la
finestra, uns altres al café, qui amb una entrada,
tothom llegeix, tothom te dessitjos de saber lo
que aquell ens diu aquest mes. Veu i compren la
utilitat d'aquestas publicacions, modestas sempre,
i alenta a sos redactors per a que perseverin.
Nosaltres agraïm ses paraules encoratjadoras,
i pensi que nostre ànim está mes ferm que mai,
per a continuar la tasca que'm emprés.
D e c l a r a c i ó fle Q u e r r a a [es
mosquss.
Es altament higiènic conservar els aliments
lliures del contacte d'aqüets molestos animals que
com tot el mon sab, son causa d'inumerables infeccions. «Tanglefooí» es el paper mes a propòsit per a agafaries, 15 cts. fulla dobla.
Se ven a can Pelegrí, Carrer Major, 7.
Alguns vehins se queixan, de que a les festes,
després de sortir del ball, uns quants jovens del
primer vol, que nosaltres los nomenem bromistes
de nit, s'entretenen corrent per los carrers, ja
donant escàndol, ja fent algunes petiteses i fins
atrevint-se a ficar-se en alguna casa per fer sortidetes de les que ells acostuman.
¡Oh jovens! si es que volgueu passar un ratet
per eixes vies públiques, apreneu a respectar comensant per demostrar que coneixeu un xic lo
que's educació i aixis tindreu, que se vos tindrà'n
més bon concepte; o sino aneusen dret a les vostres cases, qu'aixís no molestareu i l'endemà vos
trovaren més descansadets.
E S
R
A
Ñ
A
Sumario muy importante.
He aquí el sumario del número de España que
hoy hemos recibido: Crisisdehombres,
por Luis
Araquistain; La Italia de Mazzini,
por R. Pérez
de Ayala; La guerra, la prensa y los toros, por
J. G. Acuña; Cataluña y la enseñanza, por Lorenzo Luzuriaga; La estrella de género
ínfimo,
por S. y J. Alvarez Quintero; Ignacio
Zuloaga,
por Juan de la Encina, y Agrarios y
fabricantes,
por Luis Olariaga.
España publica también otros artículos titulados: La España de pandereta, Sobre una Universidad hispano-americana,
España y la Argentina, La oratoria de Mella, juzgada por los
alemanes.
Panorama grotesco,
y El hombre
que coge a las gentes por el estómago, etc.
En la parte gráfica figura una graciosa portada
en colores, de Bagaría, otros dibujos de Penagos
y varios grabados más.
Precio del número, lOcéntimos.
Felicitació.—Aquest humil periòdic felicita de
cor al reyetò de'l «Saiò> per la bona arribada que
feu als jovens de eix poble lo dia de San Jaume o
sigui per la festa major d'aquella colonia, i segóns comptaren dits joves la festa resultà lluhida;
queda doncs convidat desde aquets moments per
nostre festa major el simpàtic Josep Tarrats (á)
reyetò del Saló.
¿Suicidi?—Ens diuen d'Orpí, que amb fetxa 29
Juny, un individuo de <Casa Calaf», de edat 38
anys, al llevar-se, ingerí certa cantitat de solfat
del que tenían preparat per els ceps, morint a les
poques hores, després d'agudissims dolors.Deixà
esposa i fills, (Q. E. P. D.) l'infortunat.
Caixa de Pensions per a la Vellesa i d'Estalvis.
—Durant el passat mes de Juny el total d'imposicions rebudes es el de 1.120.082 pessetes, haventné pagat per reintegros d'estalvi i plasos mensuals
de pensió 918.417 pessetes i essent 805 el nombre
de llibretes noves; corresponent-ne a la Sucursal
d'Igualada 45.838 pessetes en concepte de impoposicions y 19 llibretes noves.
En el proper nombre resenyarem l'acte de cultura celebrat el 25 del pasat juliol en l'Escola de
nois, conforme estava anunciat.
Ara tan sols podem avençar que obtingué un
sorollós èxit que no'ns prometiam.
Han sigut molts els pagesos, aquest any, que
han anat a la veina vila de Sta. Coloma de Queralt, per a practicar les operacions de la sega, feta
en males condicions per raó del excés de pluja,
guanyant-hi, segons ens diuen, uns jornals mes
que regulars, a pesar del gran nombre de bracers
que de tots indrets hi havia.
Fa ja varis díes que s'està procedint, amb molta
activitat a les operacions del batre, i, segons sembla, els agricultors no están satisfets de la collita
dels cereals, degut a que la pluja ho va malmetre
a l'hora de la granor, donant per resultat que hi
ha moltes garbes, peró poc grá.
Segons noticies fidedignes la fira anyal que's
celebra el 10 de Juliol, a la vila de Sta. Coloma
de Queralt, resultà molt desanimada, per raons
fàcils de compendrer, sent poquísimas les transaccions que's feren aquell dia.
Degut a l'invasió del Mildiu i Rot-gris, que ha
malmès els raims de quasi tot Catalunya, els vins
han fet una puja extraordinaria, donant-se el cas,
aqui, de que en sols vuit díes s'han pagat a més
del doble preu d'avans, cotizant-se actualment de
24 a 26 pessetes carga.
.^^^
S'han rebut a n'aquesta Redacció La Polémica
de Tortosa; El Combate de la Carolina; Sol ixent
de Navarcles; La Liga de Gijón El Obrero Moderno d'Igualada i El Cultivador Moderno de
Barcelona, Sancho Panza de Qriptana. Gustosos
establim el canvi.
Per la Exma. Diputació Provincial ha sigut jubilat al peó caminer Agustí Riba Cuadras,
d'aquesta població, previ regoneixement facultatiu, després d'ha vert trevallat 39 anys seguits en
la carretera d'Igualada a Sta. Coloma de Queralt
i en la de Carme a Orpí. Que per molts anys pugui disfrutar de la jubilació mererescuda.
• O f i A r Á i c
Per cambi de local i deixar el negoci: lUltims
díes de liquidació!.
Calsat a mítat del seu verdader preu.
Carrer de la Soledat n.° 30, Botiga.—Igualada.
C firar
Qástigas, Tifus, Pulmo-
pión V toda clase de irritaciones, Dolor de Estómago y
Feridura?
U S A D EL
T h e
V i a d i n
(O
o
E l í x i r
El reparto de arbitrios extraordinarios para
cubrir el déficit del presupuesto municipal ordinario del actual año de 1915 se hallará de manifiesto en ia Secretaría del Ayuntamiento por término de 8 días hábiles para que los contribuyentes puedan examinario y producir las reclamaciones que crean procedentes.
P o m a d a V î d i n a MARCA REGISTRADA
Gran remedio para lá baba de los niños
O
•O
I
De venia en Farmacias y Droguerías
En T o u s , c a s a P A T I
c
Depósito general:
=
En el día 1.° de Agosto tienen de incorporarse
a su Reginiento los soldados de cuota de 1912.
Ramón Junyent, Enrique Talló, Antonio Compte,
Martín Foncuberta y el día 15 tiene de incorporarse Antonio Pujadas.
V i a d i n
== S A N
PEDRO
MÁRTIR,
44
=
=
<^
B a r c e l o n a .
Ojo con las imitaciones, no os dejéis engañar.
Exigir el nombre "VIADIN" y la marca del mismo.
o
•o
• • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • •
IMPRENTA D E M. PUGET-TEATRO, 7-IGUALADA
Q
m
Página 4
El Sol de Tous
ABONOS q u í m i c o s
Taller d e Zapatería
Fabricación especial de materia orgánica
de
Compro y uenta de muebles de todas clases
S e c o m p r a n m e t a l e s , t r a p o s p a r a limpieza,
^ Primeras materias, superfosfatos minerales,
sulfato amoniaco, nitrato sosa y sales potásicas
J a i m e
Guano Vallesá
SERUA
LUIS
G R A N O L L E R S
Rius
Especialidad en l a m e d i d a
D E L V A L L É S
C a l l e d e l C l o s n." 6
c a b o s y desperdicias de fábrica
Bartolomé Martí
IGUALADA
Especialidad de todas dases y tamaños de cuerdas
Grandes almacenes de alpargatas de todas clases
? pañuelos de todas clases
Lonas, hilo, cintas y trenzas para la fabricación de las mismas
San Agustín, núm. 34
COLOM, HERMñNOS-EBm ([Buida)
IGUALADA
Profesor y reparador de acordeones
Cordelería de cáñamo, abacá, a l g o d ó n y esparto
Efectos de esparto rafia y palma
José TTÍontaner
Lonas para toldos
Crin vegetal
R e p a r a d o r d e t o d a ciase
d e
M á q u i n a s para coser
i n s t r u m e n t o s
d e
lenguetería
S ó l i d a s , ligeras y elegantes
en n o t a y
n ú m e r o .
E n t o d o s sistemas - Marcas acreditadas
V e n í a s al p o r m a y o r y m e n o r
Calle del Retiro núm. 8 - IGUALADA
Taller para toda c l a s e de reparaciones
Taller de Carpintería
P i e z a s de recambio
y tienda d e
J u a n
Pipó
de
Calle del A r g e n t , n ú m e r o 16 - IGUALADA
^ A N C
O f i n ^
Jaime P a l o m a s
E c o n o m í a en los
A r m e r í a , Cerrajería y Afinación d e P e s o s y M e d i d a s
Aran Sürlliio en armas de fuego y acce- C O I l l A r ^ l ^ P
sorios de caza
O/lLVllLJwll
m u e b l e s
"""^''^S' Canastrones ü
todo lo reierente al ramo de Cerrajería
y e s m e r o
precios
en los
e n c a r g o s
Venta de toda clase de Pesos y Medidas, Básculas y Romanas
Travesía de S. Sebastián n.° 3 - IGUALADA
Tler^da
d e
m u e b l e s
Taller de Carpintería y herramientas para labradores
EL
SOL DE TOUS
de
PERIÓDICO MENSUAL
JLISTINO S O L E R
San
Sebastián, 2 6
(antes Casa Castellera)
Antigua Fonda Castellera
INDEPENDIENTE
Precios de suscripción: España, un año l'SO pesetas. Extranjero, un año 2'50 pesetas
(O
REDACCIÓN: MAYOR, 7 - T O U S (IGUALADA)
'Provincia Je
O
•O
Servicio esmerado y económico
I
S a s t r e r í a la E l e g a n c i a
c
de
Enrique
Fabregat
E s p e c i a l i d a d e n traJBS a m e d i d a , a p r e c i o s s u m a m e n t e r e d u c i d o s
M a y o r J
B
—
T
O
U
S
o
•o
Descargar