Tabaquisme en els sanitaris

BERNINI, DIEGO
CETÓ BARAIAZARRA, AINARA
ESTEVA MIRÓ, CLARA
MOSQUERA SEOANE, LUCÍA
VERGE BATISTA, CRISTINA
TUTOR: DR. SÁNCHEZ GARCÍA
ÍNDEX
y INTRODUCCIÓ
Cristina
y OBJECTIUS
y MATERIAL I MÈTODES
Diego
y RESULTATS
Ainara
y DISCUSSIÓ
Lucía i Clara
y CONCLUSIÓ
Clara
y BIBLIOGRAFIA
INTRODUCCIÓ
TABAQUISME: Gran problema sanitari mundial
Població general:
{
MundialÆ 1000 milions (~17%) OMS 2008
{
EspanyaÆ 23,9% (~11 milions) OCDE 2011
{
CatalunyaÆ 28,5% (~2 milions) ESCAc 2012
Població sanitària (2002):
{
Metges CatalunyaÆ 24,5%
{
Infermers CatalunyaÆ 35,1%
Font: Departament de Sanitat i
Seguretat Social de Catalunya, 2012
INTRODUCCIÓ
Font: Departament de Sanitat i
Seguretat Social de Catalunya, 2012
INTRODUCCIÓ
Catalunya: Evolució del percentatge de
metges d’hospitals que són fumadors
Font: Departament de Sanitat i
Seguretat Social de Catalunya.
INTRODUCCIÓ
PROFESSIONALS SANITARIS
y Tenen una prevalença de tabaquisme superior que en la població
general
{
Població general Catalunya: 28,5%. ESCAc 2012.
{
Personal sanitari: 32.7%. ESCAc 2012.
y Els treballadors sanitaris són un exemple o model a seguir per a la
resta de població.
y Els metges fumadors no assoleixen un rol actiu a l’hora
d’aconsellar deixar de fumar.
y Llei 42/2010 Æ Prohibició del tabac als centres sanitaris de manera taxativa.
OBJECTIUS
OBJECTIU PRINCIPAL:
y Analitzar l’evolució de la prevalença de l’hàbit tabàquic en la
població de treballadors sanitaris, sobretot a Catalunya.
OBJECTIUS SECUNDARIS:
{
Comparar amb la resta d’Espanya i altres països
{
Valorar l’evolució d’aquest hàbit
{
Causes que motivin l’augment o la disminució del tabaquisme
{
Valorar possibles solucions en funció de les troballes
{
Veure les diferències entre professions sanitàries
MATERIAL i MÈTODES
FONTS UTILITZADES:
{
MeSH
Termes MeSH utilitzats: “fumar”, “tabaco”, “médico”, “doctor”, “prevalencia”, “hospital” i
“personal sanitario”
{
Pubmed
Filtres: 1) Articles publicats entre 1995-2013, 2) Articles publicats en castellà, anglès,
català i gallec i 3) Disponibilitat de Full text i Abstract
{
The Cochrane database of systematic reviews
{
Biblioteca UAB (TROBADOR)
{
OMS (MPOWER)
{
Gencat.cat
{
Google Acadèmic
{
El Atlas del Tabaco
RESULTATS: TABAQUISME EN SANITARIS
ESTUDIS ANALITZATS
RESULTATS
ESTUDIS ANALITZATS
Entrevista personal
RESULTATS
PREVALENÇA A ALTRES PAÏSOS
PREVALENÇA A ALTRES PAÏSOS
RESULTATS
PREVALENÇA EUROPA
RESULTATS
PROFESSIONALS SANITARIS FUMADORS.
ZONES D’ESPANYA
Fernández ML, et al. Evolución de la prevalencia de tabaquismo entre las médicas y enfermeras de la Comunidad de Madrid. Gac Sanit. 2003;17:5-10.
Pérez-Ríos M, et al. O consumo de tabaco nos profesionais sanitarios de Galicia. Ano 2006. Cad Aten Primaria. 2009;16: 93-7.
Rojas J, et al. Tabaquismo en los profesionales del distrito sanitario de Sevilla. Neumosur 2007;19:179-85.
RESULTATS
PREVALENÇA A CATALUNYA
Reyes JM, et al. Evolución del consumo de tabaco en trabajadores de un hospital de Cataluña. Rev Esp Salud Pública. 2013;87:407-17.
RESULTATS
PREVALENÇA A CATALUNYA
Sánchez García JM, et al. Resultats de l’ enquesta de tabaquisme en el personal de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron. Anys 2002-2013
DISCUSSIÓ
Queda ben palès que en el sector
sanitari hi ha una elevada
prevalença de fumadors
DISCUSSIÓ
En el sector sanitari hi ha una elevada prevalença de fumadors
Per què?
•
Acceptació cultural de l’hàbit tabàquic en
ambients sanitaris
•
Estrés
•
Llargues jornades laborals
•
Influència dels companys de feina
•
Subestimació de les conseqüències del consum tabàquic i l’exposició passiva
•
Efecte addictiu de la nicotina
Els metges, sovint són considerats com a models a seguir i s’espera que tinguin una
influència positiva en els comportaments de risc de la població
DISCUSSIÓ
y En els treballadors sanitaris existeix una associació inversa entre el
nivell de formació en la matèria i la prevalença de tabaquisme
% fumadors: Administratius > Infermers > Metges
y En els últims anys la prevalença de tabaquisme en el personal
sanitari ha disminuït
y La legislació antitabac afavoreix la reducció de l’hàbit tabàquic en
els treballadors sanitaris. Exemple: Regne Unit, on existeix un
legislació antitabac molt estricta
DISCUSSIÓ
DISCUSSIÓ
y Hi ha discrepàncies sobre les restriccions en espais públics entre els
grups de fumadors i no fumadors
y Entre el 55 i el 70% de treballadors sanitaris fumadors han fet,
almenys, un intent de deixar de fumar
y Els tòpics sobre el tabaquisme són més valorats pel grup de no
fumadors o ex fumadors que pels fumadors
y Les industries tabaqueres tenen un gran poder sobre la població, en
especial amb la publicitat
DISCUSSIÓ
MOTIUS PER DEIXAR DE FUMAR
•
Millorar l’estat de salut
•
Embaràs
•
Evitar problemes de salut en el futur
•
Presència de símptomes de malestar
•
Per coherència professional
•
Per evitar molèsties a fumadors passius
•
Per estalviar diners
DISCUSSIÓ
QUÈ S’HI POT FER?
DISCUSSIÓ
MESURES ANTI-TABÀQUIQUES
y Per a la detecció del consum:
Incloure’l en l’anamnesi. Afegir la informació a les dades bàsiques. Tenir un
sistema per actualitzar la informació constantment. Incloure la valoració de la
motivació (Test de Richmond) i la dependència (T. Fagenström). Anotar el
procés de canvi en el diagnòstic. Adaptar les intervencions a les persones
y Per al tractament no farmacològic:
Fer un consell sanitari senzill, breu i personalitzat
y Per al tractament farmacològic:
Fàrmacs elecció: substituts nicotina i bupropió.
(Ús en grau de dependència mitjà-alt)
Grau de
recomanació A
DISCUSSIÓ
MESURES ANTI-TABÀQUIQUES MPOWER
• Pla basat en les mesures CMCT de la OMS
• Eficàcia demostrada en disminució prevalença tabac
• Requereix compromís polític i social
• Resum mesures:
M (MONITOR): Vigilar consum de tabac
P (PROTECT): Protegir població del fum
O (OFFER): Oferir ajuda per l’abandó del tabac
W (WARNING): Advertir dels perills del tabac
E (EXECUTE): Fer complir les prohibicions
R (RISE): Augmentar els impostos
CONCLUSIONS
y Existeix una elevada taxa de tabaquisme en els sanitaris. Hi
ha diferències en les taxes entre les professions sanitàries
y A molts països desenvolupats s’ha produït una disminució del
tabaquisme en els sanitaris
y Els metges fumadors influeixen negativament sobre la
població general
y Calen mesures anti-tabàquiques adreçades específicament al
personal sanitari
BIBLIOGRAFIA
1.
INE. Estadística de defunciones según causa de muerte. Madrid: INE, 2001.
2.
Fernández ML, Sánchez M. Evolución de la prevalencia de tabaquismo entre las
médicas y enfermeras de la Comunidad de Madrid. Gac Sanit. 2003;17:5-10.
3.
Ficarra MG, Gualano MR, Capizzi S, Siliquini R, Liguori G, Manzoli L, et al. Tobacco use
prevalence, knowledge and attitudes among Italian hospital healthcare professionals.
European Journal of Public Health. 2010; 21:29-34.
4.
Fichtenberg CM, Glantz SA. Effect of smoke-free work places on smoking behaviour:
systematic riview. BMJ. 2002;325:188-93.
5.
Gorini G, Constantini AS, Paci E. Smoking prevalence in Italy after the smoking ban:
towards a comprehensive evaluation of tobacco control programs in Europe. Prev Med.
2007;45:123-4.
6.
Reyes JM, Burón A, Sala M, Serra C, Diaconu A, Macià F. Evolución del consumo de
tabaco en trabajadores de un hospital de Cataluña. Rev Esp Salud Pública. 2013;
87:407-17.
BIBLIOGRAFIA
7.
Salvador Llivina T. Tabaquismo y responsabilidad profesional en el ámbito de la salud
pública. Rev San Hig Publica. 1990;64:585-8.
8.
Ariza C, Villalbí JR. El tabaquismo en España: situación actual y perspectivas para el
movimiento de prevención. A: Comité Nacional de Prevención del Tabaquismo.
Barcelona, 2000.
9.
Enquestes sobre tabaquisme a Catalunya 1982,1986,1990. Òrgan tècnic de
drogodependències. Barcelona: Departament de Sanitat i Seguritat Social, 1992.
10.
Berraondo I, Antero E, Millet M, Sáez M, Sampedro E. Consumo de tabaco entre los
médicos de atención primaria de la comunidad autónoma del País Vasco. Aten Primaria
1994;6: 838-40.
11.
Gil E, Robledo de Dios T, Rubio JM, Bris MR, Espiga I, Sáiz I. Prevalencia del consumo
de tabaco en los profesionales sanitarios del Insalud 1998, España. Prev Tab 2000;
2:22-31.
12.
Rojas J, Baena B, Soto JG, Sillero R, Palma D. Tabaquismo en los profesionales del
distrito sanitario de Sevilla. Neumosur 2007;19:179-85.
BIBLIOGRAFIA
13.
Pérez-Ríos M, Santiago-Pérez MI, Alonso B. O consumo de tabaco nos profesionais
sanitarios de Galícia. Ano 2006. Cad Aten Primaria. 2009;16:93-7.
14.
Josseran L, King G, Guilbert P, Davis J, Brücker G. Smoking by French general
practicioners: behaviour, attitudes and practice. European Journal of Public Health
2005; 15:33-8.
15.
Barengo NC, Sandström PH, Jormanainen VJ, Myllykangas MT. Changes in smoking
prevalence among Finnish physicians 1990-2001. European Journal of Public Health.
2004:14:201-3.
16.
Romero PJ, Solano S, Jiménez CA, Barrueco M, Hernández I, Lorza JJ, et al. El
tabaquismo entre los miembros de la Sociedad Española de Neumología y Cirugía
Torácica. Hacia un futuro mejor. Prevención del Tabaquismo. 2000;2:3.
17.
Ballvé JL, Bladé J, Borràs M, Granollers S, Morera C, et al. Detecció i tractament del
consum de tabac. Guies de pràctica clínica (ICS). 2009;9:11-6.
AGRAÏMENTS
• Dr. JM Sánchez
• Bibliotecària de la UD Vall d’Hebron, Marta
AGRAÏMENTS
GRÀCIES PER
LA VOSTRA
ATENCIÓ!!!
I GRÀCIES PER
NO FUMAR!!!