Guia de lectura 02 - Ajuntament de Barcelona

Probablement, pocs éssers vius siguin tan coneguts i tan desconeguts
alhora com els fongs. Catalunya és un país micòfil, amb una llarga
tradició boletaire. Aquesta tradició boletaire pot deduir-se fàcilment de
la gran varietat de plats tradicionals que empren alguna espècie de
bolet, de la diversitat d’espècies usada o dels més de 400 noms comuns
d’aquests petits organismes. Excel·lents comestibles, tòxics i
metzinosos, de vegades simplement vistosos, els bolets són organismes
que han cridat i criden l’atenció de la nostra societat. La població local
sempre els ha buscat, i darrerament l’afició boletaire s’ha estès arreu,
arribant fins i tot als habitants de les ciutats, que sovint s’apropen a la
muntanya tan sols per trobar-hi els comestibles més coneguts.
Guia de lectura: 04
Museu de Ciències Naturals
de Barcelona
Bolets
Passeig Picasso s/n
E-08003 Barcelona
Tel. 932 562 214 / 932 562 183
Fax 933 199 312 / 933 104 999
[email protected]
www.bcn.cat/museuciencies
Institut Botànic de Barcelona
Passeig del Migdia s/n
E-08038 Barcelona
Tel. 932 890 611
Fax 932 890 614
[email protected]
www.institutbotanic.bcn.es/biblioteca_cat.html
Dilluns a divendres 8.00-14.00h
Dimarts a divendres 9.00-14.00 h
i dijous 16.00-18.00 h
24 juny-24 setembre: dm. a dv. 9.00-14.00 h
Fons
20.000 Monografies
3.120 Revistes
3.000 Mapes
Però, què és un bolet? Com viu? Com s’emmarca en la resta d’éssers
vius? És aquí on el desconeixement sobre els bolets arriba al saber
popular, i més encara si enlloc de bolets ens referim al conjunt dels
fongs. És veritat que l’home ha emprat també altres tipus de fongs, tant
en l’elaboració d’aliments (formatges, cerveses...) com en medicina, per
exemple, però aquí el coneixement queda més restringit als experts. Els
fongs són també alguna cosa més que els bolets i, probablement siguin
els grans desconeguts.
Catàlegs
http://aleph.csic.es
La Biblioteca del Museu de Ciències Naturals forma part de la Xarxa
de Biblioteques del Consell Superior d’Investigacions Científiques.
Els documents de l’Institut Botànic apareixen en el catàleg bibliogràfic
i de revistes del CSIC sota el codi B–InsBot i els conservats en el Museu
de Ciències Naturals de la Ciutadella sota B–CienNat.
Què és un fong? Podríem fer una definició senzilla dient que un fong és
un organisme heterotròfic, és a dir, que s’alimenta de matèria orgànica
ja elaborada, sovint en descomposió, format per cèl·lules eucariotes
(amb nucli diferenciat) i generalment sèssil. Però la diversitat de fongs
és tan àmplia que val la pena no quedar-se simplement en una definició
general. Els fongs poden ser sapròfits, paràsits o simbionts, captar
l’aliment per mecanismes diferents, adoptar unes formes
macroscòpiques ben diverses (o no adoptar-les!), i fins i tot presentar
estructures cel·lulars variades.
Serveis
Consulta a sala
Préstec personal i interbibliotecari
Informació i referència
Reprografia
Temàtica i col·leccions de reserva
Ciències de la Terra: Geologia, Mineralogia, Paleontologia
Ciències de la Vida: Botànica, Zoologia
Museologia; Biodiversitat
Fons antic: 2.045 edicions impresses (3 incunables, segles XVI a XIX)
La guia que aquí es presenta té la voluntat de ser útil tant per aquells
aficionats que volen cercar bolets com per a qui vulgui aprofundir més
en l’apassionant món dels fongs.
CAROLINA SOLÀ
Biòloga
Agència Catalana de l’Aigua
Institut Botànic
de Barcel
ona
Barcelona
Dipòsit legal: B-17.228-2008
Presentació
Guia de lectura: 04
Bolets
FERNÁNDEZ, B.; FONT, P. Bibliografia micològica de Catalunya o amb referències de fongs
catalans. Barcelona : Junta de Ciències Naturals de Catalunya, 1935.
Fichas técnicas. Barcelona : Societat Catalana de Micologia, 1983-.
FONT, P. Resultats del pla quinquennal micològic a Catalunya. Barcelona : Institut Botànic de
ROLLAND, L. Atlas des champignons de France, Suisse et Belgique. Paris : Klincksieck, 1910.
Setas del País Vasco. San Sebastián : Caja de Ahorros Municipal, [1976?].
VENTURILLA, G.; SAITTA, A.; LA ROCCA, S. A check-list of the mycological flora of Madonie
Park (North Sicily). Ithaca : Mycotaxon, 2000.
Vigo : Xerais, 1990.
CECCHINI, T. Conservas y recetas con setas. Barcelona : De Vecchi, 1976.
NONIS, U. Setas comestibles con sabrosas recetas. Barcelona : Daimon, 1984.
RARIS, F.; RARIS, T. Les champignons : connaissance et gastronomie. Paris : Larousse, 1974.
Bolets bons i verinosos
ARANZADI, T. Atlas de hongos comestibles y venenosos. Barcelona : C. Seither, 1926.
CODINA, J. Bolets bons i bolets que maten. Girona : Tipografía Carreras, 1929.
Cómo evitar el envenenamiento por las setas. Barcelona : Instituto Botánico de Barcelona, 1969.
DUJARRIC, R. Le poison des amanites mortel les. Paris : Masson, 1933.
LÁZARO, B. Hongos comestibles y venenosos. Barcelona : Manuel Soler, [199?].
LIZÁN, L. Identificación de hongos comestibles. Madrid : Ministerio de Agricultura, 1967.
LLISTOSELLA, J.; ROCABRUNA, A.; TABARÉS, M. Les amanites. Barcelona : Museu de GranollersCiències Naturals, 1997.
LOTINA, R. Setas comestibles de Europa. Bilbao : [s.n.], 1972.
MAUBLANC, A. Les champignons comestibles et vénéneux. Paris : Paul Lechevalier, 1921.
MENA, A. Setas comestibles y tóxicas. Barcelona : Federación Farmaceútica, 1972.
MONTARNAL, P. Setas comestibles y venenosas. Barcelona : Daimon, 1970.
PERSON, O.; PRINT, H. K. Les champignons comestibles. Paris : Fernand Nathan, 1974.
PLANAS, C. Divulgación científica sobre los hongos venenosos. Barcelona : Estudio, 1919.
GRIÑO, D. Llibre dels bolets : guia pràctica del boletaire català. Barcelona : Millà, 1977.
LLENSA, S. Bolets de les rodalies d’Igualada. Barcelona : Pulcar, 1970.
LLENSA, S. Glossari de noms populars dels bolets a Hostalric. Barcelona : Institut Botànic de
Barcelona, 1968.
MAIRE, R. Contribution à l’étude de la flore mycologique de la Catalogne. Barcelona : Institut
Botànic de Barcelona, 1937.
MASCLANS, F. Els noms catalans dels bolets (ordre dels agaricals). Barcelona : Institut d’Estudis
Catalans, 1975.
PASCUAL, R. Els fongs, els bolets i els homes. Barcelona : Pol·len, 1982.
PASCUAL, R. Guia dels bolets dels Països Catalans. Barcelona : Pòrtic, 1999.
SERRANO, V. Manual del boletaire català. Barcelona : Barcino, 1969.
BON, M. Guía de campo de los hongos de España y de Europa : una guía ilustrada [con] más de
1.500 especies y variedades. Barcelona : Omega, 2005.
CETTO, B. I funghi dal vero. Trento : Saturnia, 1993.
CONSTANTIN, M. J.; DUFOUR, M. L. Nouvel le flore des champignons: pour la determination
facile de toutes les espèces de France et de la plupart des espèces européennes. Paris : Librairie
Génerale de’l Enseignement, [19?].
COURTECUISSE, R. Guía de los hongos de la Península Ibérica, Europa y Norte de África.
Barcelona : Omega, 2005.
GONZÁLEZ, R. Flora ibérica, Uredales (Royas de los vegetales). Madrid : Museo Nacional de
Il·lustracions de bolets
HONRAD, P.; MAUBLANC, A. Icones selectae Fungorum. Paris : Paul Lechevalier, 1924-1937.
JUILLARD-HARTMAN, G. Iconographie de champignons superiors. Paris : [s.n.], [1919?].
NARDI, R. Atlas photographique des champignons. Paris : Sedes, 1966.
PILÁT, A. Champignons : atlas il lustré. Paris : Gründ, 1968.
SAVONIUS, M. Al l colour book of mushrooms and fungi. London : Octopus Book, 1973.
Bolets i boletaires a Catalunya
BADÓ, J. Las setas en Cataluña. Barcelona : Imprenta Elzeviriana Librería Camí, [1940?].
Bolets de Catalunya. Barcelona : Societat Catalana de Micologia, 1983-.
COMPANY, M. De boletaires, boletades i bolets : l’aprenent de boletaire. Barcelona : Company,
1988.
BECKER, G. Champignons. Paris : Gründ, 1983.
BECKET, A.; HEATH, I. B.; MCLAUGHLIN, D. J. An atlas of fungal ultrastructure. London :
Longman, 1974.
BERGER, K. Mykologisches Wörterbuch = Mycological dictionary. Jena : Gustav Fischer, 1980.
BISBY, G. R. An introduction to the taxonomy and nomenclature of fungy. Kew : The Imperial
Mycological Institute, 1945.
CORTENAY, B.; BURDSALL, H. H. A field guide to mushrooms and their relatives. New York
[etc.] : van Nostrand Reinhold, 1982.
London : Frederick Warne, 1978.
Al bacetenses “Don Juan Manuel”, 2006.
Ciencias Naturales, 1924.
LANGE, J. E.; MORTEN, D. Guía de campo de los hongos de Europa. Barcelona : Omega, 1976.
LINAZASORO, I. Setas = Perretxikoak. Zarauz : Caja de Ahorros Provincial de Guipúzcoa, 1971.
LOTINA, R. Guía micológica del país. Bilbao : Gran Enciclopedia Vasca, 1971.
MARCHAND, A. Champignons du nord et du midi. Perpignan : Société Mycologique des
Pyrinées Méditerranéennes, 1971-1986.
MENAL, R. Setas : guía para el aficionado : nuestras especies más comunes, interesantes,
tóxicas y comestibles. Pamplona : Gómez, 1971.
PERSOON, C. H. Mycologia europaea seu completa omnium […]. Erlangae : [s.n.], 1822-1828.
PHILLIPS, R. Mushrooms and other fungi of Great Britain and Europe. London : Pan Books,
1981.
ROLDÁN, A.; HONRUBIA, M. Catálogo actualizado de los hongos superiores de la provincia de
Al bacete. Al bacete : Instituto de Estudios Al bacetenses, 1992.
Eureka : Mad River, [19?].
Si vols saber més coses sobre els bolets ...
FINDLAY, W. P. K. The observer’s book of mushrooms, toadstools and other common fungi.
Bolets i boletaires a Espanya i Europa
ANDRÉS, J.; LLAMAS, B. Guía de hongos de la Península Ibérica : claves, descripciones, fotografías. León : Celarayn, 1990.
BAUER, C. A. Los hongos de Europa. Barcelona : Omega, 1982.
BLANCO, D. 100 setas de la provincia de Al bacete. Al bacete : Instituto de Estudios
Editorial Continental, 1964.
STUNTZ, D. E. How to identify mushrooms to genus IV : keys to families and genera.
TALBOT, P. H. B. Principles of fungal taxonomy. London : Macmillan Press, 1978.
Barcelona, 1937.
Bolets a la cuina
AITONA, S. Q. Maneres de guisar bolets. Manresa : Ramón Torra, 1969.
CASTRO, M.; FREIRE, L. Guía das setas ou cogumelos comestibles de Galicia: como se retoñecen,
cultivan e cociñan. Vigo : Xerais, 1982.
CASTRO, M.; FREIRE, L. Setas ou cogumelos de Galicia : descrición e receitas para a boa cociña.
SINGER, R. Las setas y las trufas: la botánica, el cultivo y la utilización. México : Compañía
FUNDER, S. Practical Mycology : manual for identification of fungi. New York [etc.] : Hafner,
1968.
The fungal spore : form and function. New York : Wiley-Interscience, 1976.
GARCÍA, M. Setas de los árboles : hongos basiodimicetos de la madera. Madrid : Ministerio de
Agricultura, Pesca y Alimentación, 1984.
GILMAN, J. C. Manual de los hongos del suelo = A manual of soil fungi. México : Compañía
Editorial Continental, 1963.
HARD, M. E. Mushrooms, edible and otherwise : habitat and time of growth. New York :
Dover, 1976.
JÜLICH, W. Guida al la determinazione dei fungui. Trento : Saturnia, 1989.
KUHNER, R. Flore analytique des champignons supérieurs : (Agarics, Bolets, Chanterel les) :
comprenant les espèces de l’Europe occidentale et centrale ainsi que la plupart de cel les de
l’Argélie et du Maroc. Paris : Masson, 1953.
LANGE, M.; BAYARD, F. Col lins guide to mushrooms and toadstools. London : Collins, 1970.
MANOZZI, L. Manuale di tartuficoltura : tartufo et tartuficoltura in Italia. Bologna :
Edagricole, 1970.
MARTÍN, M. P. Aportación al conocimiento de las Higroforáceas y las Gasteromicetes de
Cataluña. Barcelona : Universidad de Barcelona, Departamento de Biología Vegetal Botánica, 1988.
MOSER, M. Guide, al la determinazione dei fungi : polyporales, bolestales, agaricales,
russulales. [S.l. : s.n., 19?].
MÜLLER, E.; LOEFFLER, W. Micología : manual para naturalistas y médicos. Barcelona :
Omega, 1976.
RAMBELLI, A. Micologia : ecologia dei fungi. Roma : Ateneo, 1971.
RIGAU, A. Cultivo de champiñones y trufas. Barcelona : Sintes, 1961.
ROBINSON, M. M. Practical fungal physiology. Chichester [etc.]b: John Wiley and Sons, 1978.
SHARP, R. F. Investigative mycology. London : Heinemann Educational Books, 1978.
SINGER, M. Mycologists and other taxa. Braunschweig : J. Cramer, 1984.
Revistes
Belarra : [revista de naturaleza]. Baracaldo : Sociedad Micológica de Baracaldo, 1987-.
Boletín de la Sociedad Micológica Castel lana. Madrid : Sociedad Micológica Castellana :
Jardín Botánico, 1976-1985.
Boletín de la Sociedad Micológica de Madrid. Madrid : Real Jardín Botánico, 1986-.
Bol lettino del Circolo Micológico Giovanni Carini. Brescia : Museo Civico di Storia Naturale
di Brescia, 1981-.
Bul letin de la Fédération des Associations Mycologiques Méditerranéennes. [S.l.] : FAMM,
1989-.
Bul letin trimestriel de la Société Mycologique de France. Paris : Société Mycologique de
France, 1885-.
Cuadernos de trabajo de flora micológica ibérica. Madrid : Real Jardín Botánico, 1990-.
Documents mycologiques. Lille : Groupe de Mycologie Fondamentale et Appliquée de
l’Académie de Lille, 1971-.
Flora mycologica iberica. Madrid : Real Jardín Botánico ; Berlín : J. Cramer, 1995-.
Lactarius : boletín de la Asociación Micológica. Jaén : Asociación Micológica «Lactius», 1992-.
Mycologia helvética. Bern : Benteli, 1983-.
Revista catalana de micologia. Barcelona : Societat Catalana de Micologia, 1995-.
Revista ibérica de micología. Madrid : A.E.E.M., 1984-1989.
Revista iberoamericana de micología. Barcelona : A.E.E.M., 1990-.
Revista mexicana de micología. México, D. F. : Sociedad Mexicana de Micología, 1985-.
Schweizerische Zeitschrift für Pilzkunde = Bul letin suisse de mycologie = Bol lettino svizzero
di micologia. Bern : Benteli Schweizerische Zeitschrift für Pilzkunde, 1923-.