TaNTa HURLYBURLY - Associació d`Amics de la UAB

T a NT a
JOVE
HURLYBURLY Posa algun OBJECTE entre nosaltres i nosaltres quedem fora. DEL 27 D’ABRIL AL 20 DE MAIG DEL 2012 WALTZING TEATRE (Catalunya) Autor: David William Rabe Traductor: Pep Ambròs Munné Dramatúrgia i direcció: Gerard Iravedra Martín‐Nieto TEATRE
T a NT a R a NT a N a
HURLYBURLY DEL 27 D’ABRIL AL 20 DE MAIG DEL 2012 Eddie. Veus. Has fet alguna cosa. Bonnie. Què? Eddie. No ho sé, encara. Bonnie. He somrigut. Eddie. I després què has fet? Bonnie. He somrigut, Eddie, per la mort de Déu, he somrigut, això és el que he fet. És una cosa amigable que es fa a vegades, però per ell això ha provocat tota la seva puta paranoia de merda i ha començat a delirar imaginant els meus pensaments i opinions sobre ell. [...] Eddie. Ha passat una mala època. Bonnie. Eddie, formem part d'un mil∙lenni de merda, tothom passa per una mala època... WALTZING TEATRE (Catalunya)
Autor: David William Rabe
Traducció: Pep Ambròs Munné
Dramatúrgia i direcció: Gerard Iravedra Martín-Nieto
REPARTIMENT
Pep Ambròs
Arnau Puig
Ricard Farré
Ramon Bonvehí
Bàrbara Roig
Mireia Illamola
Diana Torné
Eddie
Phil
Mickey
Artie
Darlene
Bonnie
Donna
FITXA ARTÍSTICA
Ajudant de direcció i espai sonor
Disseny d’escenografia
Disseny d’il·luminació
Disseny de vestuari i caracterització
Cap tècnic
Disseny gràfic
Comunicació i Premsa
Producció
Abel Vernet
Víctor Peralta
David Bofarull i Gala Garriga
Waltzing Teatre
Daniel Alonso Gómez
Gemma Jiménez
Momo Comunicació
Waltzing Teatre
Espectacle en català.
Horaris sessions: dimecres a dissabte 21h - diumenges 19h
Preus: dimecres i dijous 15 € - resta de dies 18 €
Duració: 1h 50min
TEATRE TaNTaRaNTaNa
carrer de les flors 22 - 08001 Barcelona – t. 93 441 70 22 - [email protected] - www.tantarantana.com
PRESENTACIÓ SINOPSI
Hurlyburly és una mirada profunda a la complexitat dels sentiments i les relacions
humanes, afectades per les conseqüències de l'èxit. La història es centra en les
vides de quatre homes, íntims amics, amb un present professional absolutament
prolífic, fruit d'unes carreres plenes de treball, constància i talent; però unes vides
personals buides completament. Eddie i Mickey són directors de càsting; Artie és
productor; i Phil, actor. L'excés d'èxit amb que les seves vides s'han constituït i
acomodat, els ha provocat un caos mental (Hurlyburly) al límit de la bogeria. Es
troben en un moment on els dubtes existencials surten a la llum de la manera més
crua, reflectint-se amb traïcions, violència i misogínia; i d'on només en poden
escapar entrant en un espiral de festes, alcohol, drogues, sexe i descontrol. Enmig
d'aquest espiral d'emocions apareixeran tres elements que faran trontollar encara
més les seves vides: tres dones. Darlene, una fotògrafa de moda amb tant d'èxit o
més que ells; Bonnie, una ballarina de striptease amb una filla; i Donna, una
adolescent sense passat ni futur, i amb un present on no té res a perdre. La
presència d'aquests tres personatges femenins al llarg de l'obra (acompanyades
també pels seus propis dubtes vitals i crisis personals), farà que ells es qüestionin la
seva masculinitat d'una manera animal arribant al patetisme, i provocarà una crisi
en el grup per la qual no podran fer res més que deixar-se perdre dins d'un
complexa laberint d'inseguretats que els conduirà a unes conseqüències fatals.
Aquest estat caòtic permanent, provoca que les ànimes d'aquests pobres diables,
ells i elles, estiguin fora dels seus cossos, a molts metres per sobre dels seus caps,
fora del seu abast. I en aquest moment en què es troben, la única opció que tenen
és estirar el braç i intentar atrapar una petita part d'aquesta ànima que els torni a la
realitat, a la vida. Hurlyburly ens explica amb duresa com aquests set personatges
intenten amb totes les seves forces atrapar aquesta petita part de si mateixos que ja
no saben on és.
Una història que volem explicar, això sí, sense perdre mai el sentit de l'humor i
sense caure en dramatismes ni lamentacions, ja que Hurlyburly no deixa de parlar
de nosaltres mateixos, de les nostres pors, dels nostres dubtes i de les nostres
vides, però en una situació extrema en tant que és teatral... i tot allò que es veu en
un escenari, en no ser real, sempre es pot relativitzar.
TÍTOL
El títol de l'obra és una paraula anglesa, sense traducció possible al nostre idioma,
que significa “tumult” o “caos mental”.
La paraula deriva d'un diàleg de l'Acte1. Escena 1 de Macbeth de William
Shakespeare:
First Witch: “When shall we three meet again / In thunder, lightning,
or in rain?”
Second Witch: “When the hurlyburly's done, / When the battle's lost
and won.”
La paraula fa referència a l'estat caòtic al límit de la bogeria amb què el personatge
shakespearià arriba al final de l'obra, absorbit pels actes que l'ambició i l'excés de
poder l'han portat a cometre.
TEATRE TaNTaRaNTaNa
carrer de les flors 22 - 08001 Barcelona – t. 93 441 70 22 - [email protected] - www.tantarantana.com
L’ESPECTACLE Sovint, les persones creiem que per perdurar com a éssers humans i per existir en
la memòria dels altres, hem de fer-nos imprescindibles; és a dir, ser necessaris.
Sovint també, no ens adonem que en aquesta voluntat de ser necessaris i
imprescindibles, ens oblidem de la persona que som en essència, de qui som en
realitat. I inevitablement, ens mostrem alienats als ulls dels altres; per tant, els altres
no ens veuen a nosaltres mateixos, sinó una imatge del que voldríem ser; una
projecció de com creiem que hauria de ser la nostre vida. Aquesta alienació pot
aparèixer en el moment en que ens fem una idea equivocada del món, ja sigui per
la nostre incapacitat de veure la realitat tal com és o pel mal assessorament de les
persones que ens envolten, encara que aquestes tinguin la millor de les intencions
a l'hora d'aconsellar-nos. I, evidentment, les drogues ajuden al descontrol.
Hurlyburly planteja aquests problemes d'identitat en un mateix i en relació als altres
d'una manera brutal, sense deixar cap mena de marge a l'hora d'establir qui és
manipulat i qui manipula. Qui viu dins l'òrbita i qui distorsiona la realitat en favor
d'aconseguir els seus objectius més immediats. I és que l'obra parla de les
devastadores conseqüències que provoquen una vida dissoluta i excessiva, sense
descartar una possible redempció en el moment en que un pren consciència de qui
és, i decideix deixar d'especular sobre qui li agradaria ser. Lamentablement, de
vegades, aquesta resposta tan cara i tan cercada, arriba massa tard i se'ns
presenta com una imatge inevitable i cruel.
Hurlyburly tracta la historia d'un grup tancat de quatre amics, cadascú especial en la
seva diferència i en les seves costums i manera d'entendre el món. No són una
unitat com a grup, però si constitueixen una agrupació -ja sigui per conformisme o
per dependència- d'ànimes solitàries que s'ajunten en la seva voluntat de no estar
sols. Tots quatre contrasten l'ambició amb els somnis; el control i coneixement d'un
mateix amb allò que desitgen ser però no està al seu abast ser-ho. I moltes
vegades, aquest contrast els condueix inevitablement a l'aïllament i,
necessàriament, al patiment. En aquesta recerca, els acompanyen tres dones,
potser més lliures i definides en la seva personalitat, però dependents, en major o
menor mesura, d'aquests homes i dels seus propis fantasmes. Elles seran les
úniques capaces d’arrencar-lis la seva part més sensible del fons de tot de les
seves entranyes. Us presentem aquesta història com una baixada als inferns, un
trajecte potser només d'anada que farà que la vida d'aquests set personatges mai
no torni a ser la mateixa. Esperem que les seves vides us interessin tant com a
nosaltres ens han interessat per tal de posar-les en escena.
Gerard Iravedra
TEATRE TaNTaRaNTaNa
carrer de les flors 22 - 08001 Barcelona – t. 93 441 70 22 - [email protected] - www.tantarantana.com
INTRODUCCIÓ
Waltzing Teatre neix de la necessitat d'expressar-se en sintonia i d'expressar-se en
companyia, en equip, ja que des de Waltzing considerem el teatre com un fet
comunicatiu col·lectiu. Així va ser com ens vam plantejar el muntatge de Mathilde
de Véronique Olmi, primer espectacle de la companyia que vam estrenar al febrer
del 2010 a l'Espai Scanner de l'Institut del Teatre. Mathilde va ser la tesina
d'Interpretació del Pep Ambròs, on ell i la Maria Rodríguez eren els actors i el
Gerard Iravedra el director. I així, els tres, vam fundar Waltzing. A l'estiu de 2010 es
va estrenar William Shakespeare´s... Romeo & Julieta... ad Æternum, el nostre
segon muntatge, al Festival Shakespeare de Mataró, on qui feia la tesina, en aquest
cas de direcció, va ser el Gerard. I desprès va arribar el tercer espectacle, No sóc
Dean Moriarty de Joan Yago, que desprès de néixer com una pràctica escènica de
l'Institut es va estrenar a la Nau Ivanow al juliol de 2011, i que es reposarà, de nou a
la Ivanow, a l'abril de 2012. Si ha una cosa que volem fer des de Waltzing amb el
teatre és utilitzar-lo per explicar històries. Trossos de vida que es plantegen dalt
d'un escenari amb la voluntat de suggerir o fer reflexionar sobre temes que estan a
for de pell i que ens impliquen a tots en tant que som persones. Temes com la
família, l'amor, l'amistat, les inseguretats personals, l'enveja, les infidelitats... vaja,
aquells que remouen els budells i no només el raonament: volem submergir-nos en
conflictes que impliquen i afecten els personatges per problemes d'incomunicació,
per mancances i absències... En fi, volem parlar de les relacions humanes i de la
seva complexitat. Però no pensem que es tracti només de dir com funciona el món i
que nosaltres ho sabem perquè sabem coses que els altres no saben. En absolut.
És només un punt de vista. El nostre. I volem compartir-lo amb els espectadors, i
que siguin ells qui treguin les seves conclusions a partir d'allò que veuen. Tenim
una companyia que va néixer de manera innocent a un bar al novembre de 2009,
que es va constituir en associació en la sala de reunions del despatx d'un advocat
aproximadament un any desprès i que aquest 2012, quan complirem els nostres
tres primers anys de vida, tindrem la possibilitat d'estrenar Hurlyburly de David
Rabe, el nostre quart espectacle, i el primer en el circuit comercial de Barcelona,
gràcies a la complicitat d'un Teatre com el Tantarantana, que ha confiat en
nosaltres i ens ha donat la possibilitat de poder viure la nostre primera incursió en el
panorama professional com a agrupació teatral establerta. I volem creure en
Hurlyburly, no només perquè haguem comprat els drets d'explotació i haguem
assumit el total de la producció des de Waltzing arriscant el nostre patrimoni
personal, al no tenir cap mena de subvenció que ens recolzi; sinó que creiem en
aquesta historia perquè el seu missatge ens ha atrapat des del principi per la seva
capacitat d'emocionar i el seu sentit de l'humor. Una història que vam conèixer
gràcies al cinema i que, com no, una vegada més, descobrim que explicada en
teatre, el seu format original, retorna al seu hàbitat natural, i ens dona la oportunitat
de tractar les relacions humanes en profunditat. I és que Hurlyburly parla de
l'amistat i de l'amor per sobre de tot; dels vicis; de la decència i de la pobresa
d'esperit; parla de lo fràgils que poden arribar a ser les persones quan se senten
soles i d'allò que poden arribar a fer per tal de no estar-ho més; de lo cegues que
poden arribar a estar les persones fins al punt de no adonar-se que en el fons no
estan tan soles, que el problema és que no s'accepten tal com son i, per tant, no
accepten els demés. Els nostres personatges s'amaguen darrera de les drogues i
els luxes per tal de no assumir-se a si mateixos, i prefereixen destruir la vida
d'aquells a qui anomenen amics o companys de vida abans que reconèixer les
seves debilitats. Son uns personatges que lluiten aferrissadament per ser estimats, i
ho fan volent donar la pretesa sensació de que estan per sobre dels altres, un camí
TEATRE TaNTaRaNTaNa
carrer de les flors 22 - 08001 Barcelona – t. 93 441 70 22 - [email protected] - www.tantarantana.com
que no acostuma a inspirar cap solidaritat. Aquests personatges, amb els seus
problemes i els seus patrons de conducta, podem reconèixer-los en qualsevol a qui
coneguem en la vida real. I és que si aquest text transmet un missatge amb
contundència, és que ningú en aquest món és perfecte o imperfecte del tot, i això
no és un problema: és saludable, perquè és veritat. El problema està quan pensem
que algú pot ser perfecte o imperfecte del tot: no sabem si és impossible, però del
cert que sabem que és improbable. I en aquests extrems es mouen els nostres
personatges: la seva tragèdia es voler en tot moment just allò que no poden tenir.
Quan, en realitat, el que ja tenen és preciós. Esperem que els espectadors que ens
vinguin a veure, si és que ens venen a veure, surtin amb les ganes de reflexionar
sobre lo afortunats que són pel que ja tenen, no com els nostres personatges, que
perdran moltes coses, algunes veritablement importants, en el seu camí cap a
l'autodestrucció. Herois que acabaran sent vençuts, i vençuts que en un moment
esdevindran màrtirs. Segur que, com passa a la vida, ni els uns seran tan bons ni
els altres tan dolents
WALTZING TEATRE
Waltzing Teatre es fundada a l'hivern de 2009 per Gerard Iravedra, Pep Ambròs i
Maria Rodríguez. Els seus espectacles són: - Mathilde, de Véronique Olmi – Institut
del Teatre de Barcelona (Febrer 2010). - William Shakespeare's... Romeo & Julieta
...ad Æternum – Teatre Monumental de Mataró dins dels marc del VIII Festival
Shakespeare (Juliol 2010). - No sóc Dean Moriarty, de Joan Yago – Nau Ivanow
(Juliol 2011). - Hurlyburly, de David Rabe – Teatre Tantarantana (Abril 2012).
TEATRE TaNTaRaNTaNa
carrer de les flors 22 - 08001 Barcelona – t. 93 441 70 22 - [email protected] - www.tantarantana.com
TEMÀTICA
Èxit.
L'escriptor francès François de Rochefoucauld (1613-1680) va dir que “per tenir èxit
hem de fer tots els possibles per semblar exitosos”. Els nostres personatges ho són.
I aparentment, sobretot de cara a la galeria, ho semblen. Són uns esnobs.
Aparenten públicament allò que no són capaços de gaudir en la intimitat. Juguen a
ser algú quan, en definitiva, només són un més. Vesteixen les millors marques,
sopen als restaurants més chic, van de festa als millors clubs, es mouen en el
cercle més in de la societat i gaudeixen d'un poder adquisitiu relativament alt. Però
aquesta és la part que nosaltres no veiem, la que no veurà l'espectador. El voyeur
que els veurà des de fora, observarà la intimitat d'aquesta imatge que han creat a
l'exterior, desemmascarada en la soledat, en la buidor, en la decadència més
absoluta, la veritable realitat. L'èxit que respiren fora de les quatre parets on
transcorre l'acció, s'ofega dintre, als ulls dels públic, deixant veure totes i cadascuna
de les esquerdes que s'escapen pels cossos i les ments dels personatges. Un espai
comú, on tots hi circulen. Un espai on viuen i conviuen, on conviuen les festes més
boges i les discussions més brutals. Un petit infern real i de la seva propietat. Un
lloc on l'èxit perd el seu valor per esdevenir un fracàs.
Amistat.
La soledat en la qual estan immersos cadascun dels personatges del text, no els
deixa cap altre alternativa que la d'ajudar-se i recolzar-se els uns amb els altres.
Eddie, malgrat la decepció que sent envers Mickey per estar embolicat amb la seva
ex-parella, Darlene, no fa altra cosa que aferrar-se al seu íntim amic; Phil depèn
constantment dels consells i la opinió d'Eddie; Mickey està al costat d'Eddie per
fugir de la seva veritable i insatisfactòria vida i Artie pateix una manca de
personalitat tan gran que, sense la companyia dels seus altres tres amics, no és
gairebé ningú. Estan perduts i no poden fer res més que compartir aquesta pèrdua
existencial, no per salvar-se, sinó per enfonsar-se junts, per estar menys sols,
malgrat sigui en la caiguda inevitable.
Misogínia.
El rebuig i, al mateix temps, l'atracció, que provoquen els tres personatges
femenins, als quatre masculins de l'obra, és reflexa de maneres diferents. Eddie i
Phil d'una manera molt menys evident, aparentment, ja que és una dinàmica
comuna que esdevé en una opinió constantment negativa sobre el sexe contrari.
Acusen les dones de prostitutes i de malvades, pel simple fet que ells mai han sigut
capaços de mantenir una relació mínimament estable, problema del qual, ells, en
són també en gran part culpables. El màxim exponent de la misogínia en l'obra,
però, és el personatge de Phil. No només es tracta d'una opinió, sinó que hi entra la
violència. Phil maltracta la seva parella. Un fet que coneixem ja que en fa referència
en diferents moments del text. I no només sabem això, sinó que en un moment
determinat de l'obra agredeix a Donna, la més indefensa de tots els personatges.
Aquesta violència envers Donna, la més jove, no fa més que demostrar que Phil és
fruit d'un complexa d'inferioritat brutal i una manca d'ètica absoluta. No es plantegen
els actes que cometen, simplement els duen a terme, com si l'impuls no tingués fre
possible. Elles es defensen amb les dents, i en més d'un cas, malgrat la minoria,
surten guanyadores d'aquesta lluita animal entre sexes.
TEATRE TaNTaRaNTaNa
carrer de les flors 22 - 08001 Barcelona – t. 93 441 70 22 - [email protected] - www.tantarantana.com
Sexe / Drogues.
El sexe és el punt en comú entre ells. És la connexió més gran amb la vida que
poden tenir al llarg de l'obra. Eddie manté relacions sexuals amb Donna i Darlene,
qui al mateix temps manté relacions sexuals amb Mickey. Phil participa a un
menage à trois amb Eddie i Donna. Bonnie és una professional del sexe. El sexe
els connecta amb la vida per un instant, d'aquí ve aquesta necessitat brutal de
sentir el plaer que desprenen tots i cadascuns dels personatges. Un plaer que
augmenta amb les drogues, aquest element que fa que perdin el control, i les
emocions i els sentiments es situïn a for de pell en tot moment, fent que cada segon
que passa sigui una bomba apunt d'explotar. La droga és important en l'espectacle,
ja que no només provoca aquest descontrol còmic, patètic i salvatge; sinó que al
mateix temps els serveix d'escut per no acceptar el que passa en realitat, una forma
més que tenen d’auto negar-se i de negar els fets que succeeixen al seu voltant. És
una cuirassa on poden refugiar-se constantment, per poder culpar a alguna cosa
dels seus actes, sense necessitat
TEATRE TaNTaRaNTaNa
carrer de les flors 22 - 08001 Barcelona – t. 93 441 70 22 - [email protected] - www.tantarantana.com
DAVID WILLIAM RABE
L’autor i guionista va néixer el 10 de març de 1940 a Dubuque, Iowa, ciutat situada
just a sobre del riu Missisipi. Fill de pares obrers, la seva mare Ruth (née Mcormik)
treballava en una gran superfície comercial, i el seu pare Rabe William era mestre i
alhora empaquetador de carn. Més tard va néixer la seva germana Marsha.
Podríem afirmar que per Rabe el drama entre la superfície i el subsòl és va iniciar a
Dubuque. Ell mateix afirma la seva manca de recursos materials i d'espai vital, així
és va iniciar ràpidament en el món interior i emocional, i això ràpidament el va portar
a escriure i conseqüentment a dirigir els seus passos cap a la literatura, i més
específicament al teatre. La seva formació escolar el va portar a estudiar a les
escoles catòliques romanes de Dubuque i es va graduar al Loras College,
universitat d’Arts i humanitats creada l’any 1939 pel reverend Mathias Loras. Rabe
va continuar amb els seus estudis teatrals de postgrau a la Universitat de Villanova
(Pensilvania) però l’any 1965 els va aparcar ja que va ser cridat a files per l’exèrcit
dels EE.UU. on va anar destinat onze mesos a Vietnam. No va ser fins l’any 1968
que l’ autor va poder acabar els estudis de postgrau i aprovar les oposicions per
accedir a una plaça de professor a la universitat.
A partir d’aquest moment inicia la seva carrera professional i ho fa amb The basic
traning of Pavlo Hummel, primera obra de l’autor dins de la trilogia sobre la guerra
al Vietnam. Pavlo Hummel, un perdedor nat i trastornat mentalment ens guia per la
guerra del Vietnam i ens ensenya la cruesa del Viet Cong, i la brutalitat de l'exèrcit
nord-americà. Així com els efectes bèl·lics entre combatents i no combatents. El
mateix any 1971 a l’off-brodway s’estrena sota la direcció de Jeff Bleckner. Però no
va ser fins l’any 1977 que s’estrena al Longacre Theatre amb una gran producció
que dirigeix David Wheeler i protagonitza Al Pacino amb un gran èxit fins arribar a
les 117 funcions. L’autor va ser guardonat amb l’Obie Award i amb el Drama Desk
Award. Continuem amb Stiks and bones, obra que també entra dins de la trilogia
sobre Vietnam i que li va portar el seu primer Tonny Award l’any 1971. Rabe ens
porta una comèdia negre que es centra en el personatge de David, un veterà de la
guerra del Vietnam cec i incapaç de trepitjar el camp de batalla i d’entendre la seva
funció a la guerra. Rabe allunya al protagonista de la seva família i explora els
sentiments de molts civils durant l’època. Una època on es busca la “família ideal
americana” i que el propi autor vol parodiar acabant amb el prototip americà. Així
doncs a través d’ell i de les entranyes de tots els integrants familiars podrem
esbrinar l’incapacitat del protagonista per lidiar amb el seu dolor i la seva ira fins al
punt d’arribar al suïcidi. Streamers és l’última creació de la trilogia, escrita al 1976 i
estrenada el mateix any al Long Warth Theatre amb la direcció de Mike Nichols. En
aquesta ocasió, Rabe es centra en les interseccions i conflictes personals d’un grup
de soldats que es preparen per ser enviats a combat en el conflicte del sud-est
asiàtic. Dins d’aquest grup podem trobar a Roger, un afroamericà de classe mitja,
Richi un home de classe alta i resident a Manhattan que lluita amb ell mateix per la
seva condició sexual, Billy un noi de Wisconsin que es caracteritza pel seu caràcter
conservador i el valent Loose Cannon Carlyle. A càrrec d’aquest grup Rabe ens
presenta al personatge alcohòlic SGT. Cokes, i al violent SGT Rooney. Com podem
veure la guerra ja ve anunciada des d’un bon principi. El títol fa referència al
“paracaigudes no obert”, metàfora que el propi autor defineix dins de l’obra. Amb
aquesta obra l’autor va ser nominat al Tonny Award l’any 1976 i l’any 1983 es portà
al cinema sota la direcció de Robert Altman. A partir d’aquí, David Rabe es
consolida com dramaturg i continua amb la seva carrera prolífera deixant-nos títols
com The Orphan (1975), una reelaboració de la trilogia d'Aeschylus's Oresteia. In
TEATRE TaNTaRaNTaNa
carrer de les flors 22 - 08001 Barcelona – t. 93 441 70 22 - [email protected] - www.tantarantana.com
the Boom boom room (1975), obra que parla sobre la degradació d’una go-go de
Philadelphia. Hurlyburly (1984), nominada també als Tonny Awards; Goose and
Tomtom (1987); Those the river keeps (1994); A question of Mercy (1997) i The Dog
problem (2001).
El nostre autor també entra en el món del cinema com a guionista i productor, i ens
deixa títols com: I'm Dancing as Fast as I Can (1983). El guió de Rabe es basa en
les memòries del guanyador del premi Emmy a millor documental. Barbara Gordon
ens guia en la trama d’aquest film, una dona amb una prometedora carrera en una
industria dominada pels homes i amb una sòlida relació amb el seu amant, l’advocat
Derek Bauer. Aquesta façana però s’aguanta a base de sedants per reduir la tensió
i l’ansietat i poder mantenir les relacions laborals i personals amb la gent que
l’envolta. La decadència però s’anirà apoderant de la protagonista. Casualties of
War (1989). Drama de guerra dirigit per Brian de Palma i basat en els fets reals de
l’incident a la colina 192 l’any 1966, situat evidentment dins del marc que Rabe
experimenta en primera persona, Vietnam. La història, aquesta vegada, es una
ràfega de flashbacks on soldats dels dos bàndols lluiten per la supervivència dins
del món obscur i pobre de la guerra. Les barbaritats aniran apoderant-se de tots
ells. The Firm. La Tapadera (1993). Thriller dirigit per Sydney Pollack, i
protagonitzat per Tom Cruise. La pel·lícula es basa en la novel·la homònima de
1991 de John Grisham. Un jove advocat, Mitch McDeere, es contractat per un bufet
de Memphis que sembla tenir molts secrets. Quan descobreix que estan
representant el crim organitzat, i quin preu han pagat altres que ho han descobert,
arrisca la seva vida per escapar-se. En aquest cas la crítica no va ser gaire
benvolent amb Rabe, ja que l’adaptació del guió deixava moltes finestres obertes si
el comparem amb la novel·la de Grisham. Roger Ever va dir: “... La gran galeria de
personatges fa de The Firm un producte convincent... [però] amb un guió
cinematogràfic que desenvolupés la història més clarament, podria haver estat una
pel·lícula superior, en comptes de només un conjunt de bones actuacions.” Així
doncs, si estudiem l’obra de David Rabe podem entendre i entrar dins del seu món,
com ell mateix va declarar a The New Yorker: “tinc una frase, una idea, una
imatge... i llavors començo. No sé res més apart d’això, simplement segueixo.
Sovint els meus personatges no saben quin és el tema de l’obra, ells pensen que
lluiten per aconseguir una cosa, però en realitat és una altra cosa el que està
organitzant les seves vides. Fins i tot jo mateix he d’aturar-me i mirar-los per
entendre que passa realment entre ells.” Un dels seus objectius és mostrar com el
passat s’aferra a una persona i es presenta de manera vibrant, com el pes del
passat ens dirigeix o simplement ens anul·la. Així doncs Rabe estilitza d’una
manera intel·ligent el drama, intercalant el regne natural i la metàfora. La sàtira,
l’humor i la fantasia surrealista són part del segell de David Rabe. El seu món és un
paisatge obscur i brutal dels perduts, no tant un “infern d’imbècils” sinó “una boira
de merda èpica” tal i com afirma Eddie, un dels personatges de Hurlyburly. A
continuació presentem unes declaracions del propi Rabe:
www.charlierose.com/view/interview/963 www.charlierose.com/view/interview/4484
TEATRE TaNTaRaNTaNa
carrer de les flors 22 - 08001 Barcelona – t. 93 441 70 22 - [email protected] - www.tantarantana.com
CURRÍCULUMS GERARD IRAVEDRA MARTÍN-NIETO – Director i dramaturg
Nascut a Barcelona el 09 de desembre de 1983. Llicenciat en Direcció Escènica i Dramatúrgia
per l'Institut del Teatre de Barcelona. Comença els seus estudis d'Interpretació a La Casona al
1999 i estudia també a les escoles QuincedeOctubre i Col·legi del Teatre, ampliant la seva
formació amb diversos cursos i master classes impartits per Marc Martínez, Carol López, Vicent
Ortolà, Lucy Rees, Esteban Labari, Àngel S. “El Sueco”, Jordi Godall, Montse Vellvehí, Fabrice
Melquiot i Javier Daulte, entre d'altres. Professionalment, debuta com a actor a Un tramvia
anomenat desig al Teatre Romea sota la direcció de Manel Dueso i produïda per Focus, i
participa també en l'espectacle Sols al Cel, de Martí Peraferrer, amb qui col·labora en les seves
companyies de El Teatre Blau i Infinit Teatre, i en l'espectacle Sánchez Pernil Aclamat, de Joan
Yago, en el personatge d'Eugeni Sánchez Pernil, a més de participar en el sector audiovisual en
diverses sèries de televisió i tele movies, entre les que destaca la pel·lícula El Perfume. Historia
de un asesino, dirigida per Tom Tykwer i produïda per Constantin Films (2005) i el documental
de ficció de quatre episodis Boira Negra, dirigit per Felip Solé per TV3 (2008). Com a director,
s'estrena professionalment amb l'espectacle Palabras encadenadas de Jordi Galceran, que
s'estrena a Girona dins del marc del FITAG 2008, i amb el qual viatja a Argentina al 2009 per
estrenar-lo al Teatro Girona de Belén de Escobar i a la AMIA de Buenos Aires dins d'una
coproducció argentino-israelí-catalana de la companyia Hermoso Teatre de Buenos Aires.
També al 2009 estrena el monòleg Vine a verte, de Martí Peraferrer, a la Sala La Planeta de
Girona i al 2011 estrena a l'Institut del Teatre Tots el justos no són russos, a partir de Els Justos
d'Albert Camus amb dramatúrgia d'Albert Boronat. Fa d'assistent de direcció de Manel Dueso,
Martí Peraferrer, Toni Casares, Carol López i Ricard Reguant en diversos espectacles. A finals
de 2009 funda, conjuntament amb Pep Ambròs i Maria Rodríguez, la companyia Waltzing
Teatre, la qual ja porta tres espectacles estrenats sota la seva direcció: Mathilde de Véronique
Olmi (2009), Romeo & Julieta ...ad Æternum de William Shakespeare, amb dramatúrgia seva,
estrenada al Teatre Monumental de Mataró dins de la programació del Festival Shakespeare
(2010) i No sóc Dean Moriarty de Joan Yago, estrenada a la Nau Ivanow (2011). Actualment,
treballa com a actor en la producció de TV3 El retaule del flautista, dirigida per Ricard Reguant, i
ha fet la dramatúrgia i dirigeix l'espectacle Hurlyburly de David Rabe, quart espectacle de
Waltzing Teatre que s'estrenarà a l'abril al Teatre Tantarantana (2012).
BÀRBARA ROIG – Actriu
És llicenciada en art dramàtic per l’Institut del Teatre de Barcelona. Amplia la seva formació amb
Kristian Lupa, Charlotte Munsko, Peter Clough, Cristina Castrillo i Bruna Gusberti. Com actriu ha
participat en els següents muntatges teatrals: L’olor sota la pell de Marta Buchaca amb direcció
de Juan Carlos Martel (Sala Beckett); S.O.S. d’Oriol Nogués (Àrea Tangent); Robert Zucco de
Bernard Marie Koltés amb direcció de Joan Fullana (factoria IT); Alicia bajo tierra de Lewis
Carrol amb direcció de Michal Derlatka (factoria IT); El mal de la joventut de Ferdinand Bruckner
amb direcció d’Oriol Tarrasón (Sala Muntaner); Un mirall, una bogeria amb direcció de J.M.
Albinyana (diferents instituts de secundària de Catalunya); La Intrusa de Maurice Maeterlinck
amb direcció de Jorge Gallardo (Mostra de Teatre de Barcelona, nominació a millor actriu); La
mort i la primavera de Georgina Oliva (Factoria IT); Anita Coliflor, tragedia de brebajes de Pablo
Rosal (Teatre Gaudí i Círcol Maldà); Hivern de Jon Fosse amb direcció d’Ester Roma (Sala
Porta 4); Molt soroll per res de W. Shakespeare amb dirección d’Oriol Tarrasón (Sala Muntaner);
Uns drames, uns sants amb direcció de J.M. Albinyana (diferents instituts de secundària de
Catalunya); Fotos para imitar posturas amb direcció de Jorge Gallardo (Sala Porta 4).
TEATRE TaNTaRaNTaNa
carrer de les flors 22 - 08001 Barcelona – t. 93 441 70 22 - [email protected] - www.tantarantana.com
PEP AMBRÒS MUNNÉ– Actor.
Nascut a Sabadell el 1987, és Llicenciat en Art Dramàtic per l'Institut del Teatre de Barcelona,
en la modalitat d'Interpretació. Ha completat la seva formació com actor a la Prima del Teatro, a
San Miniato (Itàlia), en dos workshops diferents: el primer a partir de The Seagull (La gavina)
d'Anton P. Txèkhov, a càrrec del director rus Nikolaj Karpov i l'especialista en biomecànica i
també actriu, Maria Smaevich. El segon sobre Tonight we improvise (Aquesta nit improvisem) de
Luigi Pirandello, a càrrec del director teatral italià Massimiliano Farau i l'especialista en veu
Jeffrey Crockett, professor de l'Academy of Arts de San Francisco. Els dos workshops han sigut
realitzats en anglès. Apart, ha treballat també amb professors internacionals com Riet Verhelst
(Cos), Fritwin Wagner Lippock (Teatralitat Post-Dramàtica), i l'actor britànic Simon Scardfield
(Shakespeare). En teatre ha treballat en produccions com El mercader de Venècia, de William
Shakespeare, direcció de Rafel Duran (TNC- Sala Gran), Una vella, coneguda olor, de Josep M.
Benet i Jornet, direcció Sergi Belbel (TNC-Sala Petita), Hurlyburly, David Rabe, direcció Gerard
Iravedra (Teatre Tantarantana), Molt soroll per res, Shakespeare, direcció Oriol Tarrassón (Sala
Muntaner), No sóc Dean Moriarty, de Joan Yago, direcció Gerard Iravedra (Nau Ivanow), Viento
en las velas, de Llàtzer Gracia, direcció Llàtzer Garcia (Círculo de Bellas Artes, Madrid), Aquí
s'aprèn poca cosa, de Robert Walser, direcció Toni Casares (Sala Beckett), Mathilde de
Véronique Olmi (Espai Scanner. IT) i Romeu i Julieta de William Shakespeare (Teatre
Monumental. Mataró. Festival Shakespeare 2010) ambdues dirigides per Gerard Iravedra, Life
of stuff, de Simon Donald, direcció Toni Casares (Plató. IT), Mesura per Mesura, William
Shakespeare, direcció Pere Planella (Teatre Ovidi Montllor), Elèctra,de Sòfocles, direcció Joan
Castells (Teatre Estudi), Bodas de Sangre, de F. G. Lorca, direcció Esther Roma (Teatre Estudi.
IT), Xirinacs al Palau (Palau de la Música), direcció Joel Joan, El polígrafo de Robert Lepage,
direcció Monica Bofill (Espai Scanner. IT), La cuina d'Arnold Wesker, direcció Ramon Ribalta
(Teatre Principal de Barcelona) i autors com Camus, Ravenhill, Sarah Kane, Von Kleist, entre
d'altres, en diferents produccions. En televisió el podem veure a la sèrie del canal 3xL “Món 3xL”
en el personatge de Jèrico. Ha participat en diferents curtmetratges com Sala 7, de Jordi
Ramoneda (ESCAC), Eli, de Joan Marc Sastre (ESCAC), entre d'altres. En la seva tasca com a
traductor de l'anglès té dues obres: Shopping & Fucking de Mark Ravenhill i Hurlyburly, de David
Rabe.
ARNAU PUIG – Actor
Llicenciat en Art Dramàtic per l'Institut de Teatre de Barcelona. Llicenciat en Administració i
Direcció d'Empreses per la UPF. Forma part del Teatre Kaddish des de 1998 i es fundador de la
companyia Nozomi700 Teatre. Ha cursat estudis teatrals amb Txiqui Berraondo, Josep Costa,
Muntsa Alcañiz, Mercè Managuerra, Lluïsa Sala (Mètode Linklater), i Cristina Castrillo (Teatro
delle Radici). Ha treballat amb directors com Josep Costa, Carol López, Ramón Vila, Moreno
Bernardi i Pere Planella. Ha actuat en nombrosos espectacles professionals, com ara El Run
Run del frigorífic (Artenbrut), Els miracles de Francesc Pujols (Artenbrut), CabaretVoltaire (Espai
Brossa), En un barquito de vela (Nou Tantaranta i Biblioteca Nacional), Crónicas Desquiciadas
(Teatreneu), Ten tips (Espai Brossa), Oblideu-vos de nosaltres (Círcol Maldà), República
Bananera (Versus Teatre). En televisió ha intervingut a El cor de la ciutat, Porca Misèria (TV3,
ha protagonitzat la sèrie 18i+ (BTV). Ha participat a Quòniams (pilot del Màster de TVC).
Actualment participa en la producció "El retaule del Flautista" per TV3.
TEATRE TaNTaRaNTaNa
carrer de les flors 22 - 08001 Barcelona – t. 93 441 70 22 - [email protected] - www.tantarantana.com
RICARD FARRÉ – Actor
Cursant últim curs en Art dramàtic a l’Institut del Teatre. Tot i la seva joventut l’hem pogut veure
tant a la gran pantalla com al teatre. Ha participat, en cinema, a la última pel·lícula de Ventura
Pons, Any de Gràcia. També ho ha fet en El sexo de los Ángeles de Xavier Villaverde i Elisa K
de Judith Collel i Jordi Cadena. En teatre l’hem pogut veure a Tot és just, dirigit per Pep Tosar,
Neu Negra per Pere Planella, Comedy Tonigth, El Concierto de San Ovidio, i diverses lectures a
la Sala Beckett i el Teatre Romea, entre d’altres. En televisió ha intervingut a sèries com La
Riera i Tvmovies com Mentides de Silvia Munt.
RAMON BONVEHÍ ROSICH – Actor
Llicenciat en Art Dramàtic per l'Institut del Teatre de Barcelona. Com actor ha participat en
muntatges teatrals com: Macbeth versió dirigida per Albert Viñas, Habitació 303 escrit i dirigit per
Ana R. Pastor, The Rolling house d’Andrés Jaque (Acció performativa a Construmat 2009), Uns
amors, uns indrets escrit i dirigit per Víctor Sánchez (La Columna, Sagunt) i diferents projectes
de la factoria IT durant el seu pas per l’Escola Superior d’Art dramàtic de Barcelona. Actualment
forma part del projecte La Borda Teatre on ha participat com a actor a Alicia bajo tierra amb
direcció de Michal Derlatka, Bodas de Sangre de F. García Lorca dirigit per Ester Roma, La
intrusa de Maurice Maeterlinck dirigit per Jorge Gallardo i Hivern de Jon Fosse dirigit també per
Ester Roma. I és membre del grup cerca La Pell dirigit per Anna Estrada. En Televisió ha
participat a Llegendes Urbanes producció de mediapro per Televisió de Catalunya.
MIREIA ILLAMOLA – Actriu
Llicenciada en Art Dramàtic per l'Institut del Teatre de Barcelona. Com a actriu ha participat en
muntatges com El mal de la joventut i Molt soroll per res i Tom i Lili, una aventura al teatre amb
la companyia Les Antonietes i sota la direcció d’Oriol Tarrasón. Hamlet és mort dirigia per Judith
Pujol, C. el petit llibre que encara no tenia nom amb la companyia Teatre Essela i Un quart de
quatre de la matinada sota la direcció de Marc Artigau. Ha aparegut a la sèrie La Riera (Tv3)
amb un personatge secundari i ha participat en diversos curtmetratges de la Universitat de
Girona i l’ESCAC. Forma part de la companyia Borda Teatre amb la qual ha participat en quatre
muntatges: Bodas de Sangre sota la direcció d’Ester Roma, Alicia bajo tierra de Michal Derlatka,
La intrusa i Fotos para para imitar posturas dirigides per Jorge Gallardo.
DIANA TORNÉ – Actriu
Llicenciada en Art Dramàtic per l'Institut de Teatre de Barcelona. Grade 8 de dansa clàssica per
la Royal Academy of Dance de Londres. Ha cursat estudis teatrals amb Simon Scardfield (Royal
Shakespeare), Natália Menéndez (CNTC), Txiqui Berraondo, Séphane Levy (Decroux), Jeff
Crockett. Ha cursat estudis de dansa clàssica, repertori amb puntes, jazz, claqué, hip hop i
espanyol a l’escola AULES de Barcelona. Així com teatre musical amb els membres fundadors
de Dagoll Dagom i cant i piano amb Juan Vázquez i Susana Doménech. Ha treballat amb
directors com Sergi Belbel, Josep Maria Mestres, Glòria Balañà, Joan Castells, Ramon Vila o
Zep Santos. Ha actuat en els espectacles professionals: “Un mes a camp” i “En Pólvora” al
Teatre Nacional de Catalunya, “La marca preferida de las Hermanas Clausman” al teatre
Tantarantana, “William Shakespeare’s Romeo and Juliet… AD AETERNUM” al teatre
Monumental de Mataró, “El parany de Medusa” a l’espai Brossa i “Offrande d’ombre” al Festival
de crations de Méns (Grénoble). Actualment participa en la producció "El retaule del Flautista"
per TV3.
TEATRE TaNTaRaNTaNa
carrer de les flors 22 - 08001 Barcelona – t. 93 441 70 22 - [email protected] - www.tantarantana.com
VÍCTOR PERALTA – Escenografia
Estudia el primer Cicle d'Arquitectura Superior a la Universitat Politècnica de Barcelona, que
complementa amb el tercer curs d'Arquitectura Tècnica a la Universitat Politècnica de Girona.
L'any 2007 entra a l'Institut del Teatre i comença els seus estudis d'Escenografia, on ha pogut
recopilar experiència artística com ajudant d'escenografia i construcció d'instal·lacions i
escenificacions en projectes com: MON AMOUR, per el festival Strobe d’Amposta, LES PERLES
ALS PORCS - Companyia Verins escènics. PARLEM-NE BORIS VIAN – Fu remull Teatre, al
teatre del Raval, COCAÏNA, PASTILES DE VALDA I CAFÈ AMB LLET, dirigit per Xavier Albertí
– Factoria IT, al teatre Ovidi Montllor. Com alumne de l'Institut del Teatre ha pogut crear
escenografies com: PRIVAT RESERVAT - Companyia Projecte Obskenè, al teatre Magatzem.
Escenografia, vestuari i il·luminació de BERT & BRECHTFAST, dirigit per Carol López.-Factoria
IT. Escenografia, vestuari i il·luminació de QUATRE DONES I EL SOL, direcció de Jordi Vilà.Factoria IT, al teatre Ovidi Montllor. Escenografia de HAMLET ES MORT, NO HI HA
GRAVETAT, dirigit per Judith Pujol. -Projecte Obskenè, al Versus Teatre. Escenografia, vestuari
i il·luminació de VERMELL NEGRE I IGNORANT, direcció Marta Rodríguez. -Factoria IT.
Escenografia de FAMÍLIA, Direcció de Xavi Àlvarez. -La Col·lectiva. Escenografia de
l’espectacle de carrer TROSSOS, dirigit per Ricard Soler.- Projecte Obskenè. Il·luminació de
CLOSER, dirigit per Marta Noguera.- Factoria IT. La temporada 2010-2011 va fer les practiques
amb Max Glaenzel a l’espectacle ALICIA, UN VIATGE AL PAÍS DE LES MARAVELLES, dirigit
per Carlota Subirós al Teatre Lliure. Darrerament ha treballat com a ajudant escenografia i
atrezzo a L’opera JO, DALÍ, dirigit per Xavier Albertí, que s’estrena al teatre La Zarzuela de
Madrid i al Gran Teatre del Liceu; ELS JUGADORS, dirigit per Pau Miró en una coproducció del
Teatre Lliure i Bitó Produccions i a EL CRIM DE LORD ARTHUR SAVILLE, dirigit per Joan
Maria Segura en una coproducció d'Egos Teatre i el Teatre Nacional de Catalunya
(TNC).També ha treballat en el vestuari de SIMPLICISSIMUS, infantil de dansa de la companyia
Roberto G. Alonso i a LLEPAFILS, infantil de la companyia Teatre al Detall. Ha fet la il·luminació
de SET MOVIMENT D'EGIPTE i d'EVOCACIÓ, RESSONS DEL'OLIMP, ambdós espectacles de
dansa del coreògraf Toni Gómez. En cinema treballa a la sèrie PANZER CHOCOLAT, part del
primer projecte Transmedia a Espanya amb la productora Filmutea.
DAVID BOFARULL – Il·luminació
Nascut a Molins de reis, és dissenyador de llums amb una carrera molt prolífera. El seu inici va
començar de la mà d’Albert Faura, com ajudant d’il·luminació a “ NOCES DE FÍGARO “ amb
direcció de Lluís Pascual al Teatre del Liceu I Welsh National Opera Cardiff, “ LA PLAÇA DEL
DIAMANT “ direcció de Toni Casares a la Sala Gran del TNC, “LA DAMNACIÓ DE FAUST” amb
direcció d’Alex Oller dins de La Fura dels Baus, Bochum (Alemanya) i “ LA VERBENA DE LA
PALOMA” dirigit per Joan Font i representat al Teatro Arriaga Bilbao, Festival de Peralada. Ha
treballat com a tècnic en gires amb grups musicals com IBRAHIM FERRER I OMARA
PORTUONDO (BUENA VISTA SOCIAL CLUB) (2003-2005), OJOS DE BRUJO (2005-2006),
MARC PARROT (2007-2008) i PACO IBÁÑEZ (2009-2010). Tècnic de llums del Centre cultural
de Sant Cugat, de l’Artenbrut, la Sala Beckett, Teatre Tívoli i TNC. Gires amb companyies com ,
Comediants, El musical més petit, BITÓ Produccions, Trànsit, Sala Muntaner, Q-ARS, La reina
de la nit i Toniton. Entre els seus muntatges més destacats trobem: “Le petit Eiolf” de Henrik
Ibsen, direcció de Toni Casares a la Sala Beckett. “ Hamlet-Laforgue” de Jules Laforgue,
direcció: Jordi Prat i Coll. “Daphne and Chloé “ de Maurice Ravel, coreografia I direcció: Terence
Kholer. National Theater, Munich. Misteri de dolor d'Adrià Gual, direcció: Manel Dueso, a la Sala
Petita del TNC. “Die Bajadere” Coreografia i direcció: Vladimir Malakhov al Deutsche Oper.
“Asufre “ CiA Dei Furbi i Direcció de Gemma Beltran.”Mathilde” direcció Gerard Iravedra, Institut
del Teatre de Barcelona. “Aquí s’aprèn poca cosa” Direcció de Toni Casares. “Julia smells like
teen spirit.” de Jordi Casanova amb direcció de Jordi Casanova. “Stokhölm”de Joe Osborne i
direcció de Marc Martínez. “Vides Privades “de Noel Coward amb direcció de Jordi Prat i
Coll.“Spamalot” de Monty Pyton i direcció del Tricicle. “Genet, les Criades” de Jean Genet i
direcció de Manel Dueso. “Ruddigore o la nissaga maleïda” d’EGOS Teatre, “Sex n’drugs
n’johan Cruyff” escrit i dirigit per Josep Julien, entre d’altres. També ha treballat amb directors
com: Xavier Albertí, rafel Duran, Carles Mallol, Rosa Novell, Joan Carles Martel, Joan Maria
Segura, Àlex Mañas, Gemma Beltran, Pep Plà, Josep Costa, Daniel Anglès i Marc Hervas.
TEATRE TaNTaRaNTaNa
carrer de les flors 22 - 08001 Barcelona – t. 93 441 70 22 - [email protected] - www.tantarantana.com
GALA GARRIGA – Il·luminació
Cursant la llicenciatura en Art Dramàtic per l’Institut del Teatre de Barcelona en l’especialitat
d'Escenografia. Fa els estudis teatrals amb els professors, escenògrafs, figurinistes,
il·luminadors i teòrics com Guy Joosten, Bibiana Puigdefàbregas, Jon Berrondo, Ramón Ivars,
Isidre Prunés, Quim Roy, Joan Guillén, Alfred Casas, Víctor Molina o Roberto Frattini. Cursa els
tallers de l’Institut amb els directors Carol López i Joan Maria Segura. Rep cursos dels creadors
Oriol Rosell i Marcelí Antúnez. Cursa l’assignatura de direcció d’art amb Josep Rossell. Fa les
pràctiques al Lliure de Gràcia amb el disseny d'il·luminació de Mingo Albir, en l’espectacle
“Hedda Gabler”. Treballa com a escenògrafa amb la companyia l’Ull de Bou i al Teatre Kaddish;
com a dissenyadora d'il·luminació a la Nau Ivanow amb “No sóc Dean Moriarty”, a la UB amb
“Clàssics al Jardí” i a Porta4 amb Eva Hibernia.
ABEL VERNET – Ajudant de direcció i espai sonor
Actualment estudia a l'Institut del Teatre l'opció de dramatúrgia i dins la seva experiència
artística hem pogut gaudir de projectes com: Ahmosis I, Amenofis IV, Tuthenkhamon de Joan
Brossa, pràctica del Institut del Teatre que va dirigir i va realitzar i espai sonor. 4.48 de Sarah
Kane, pràctica escènica del Institut del Teatre que dirigeix i també crea tant la dramatúrgia com
l'espai sonor. Unes polaroids explícites de Mark Ravenhill on desenvolupa l'espai sonor. Que
corra el aire de Que corra el aire cia, on s'estrena com actor i realitza l'espai sonor. Suite 32 de
Mizar Martínez, tesina del CSD on el nostre autor fa la Dramatúrgia. William Shakespeare’s....
Romeo & Julieta.... ad Æternum, treball final de carrera del Institut del Teatre de Gerard Iravedra
i l'espai sonor va al seu càrrec. També crea l'espai sonor d'Èdip rei del pop amb direcció de
Marta Gil Polo i dramatúrgia d'Albert Tola, de Sopar amb batalla de Jordi Casanovas. Closer de
Patrick Marber, treball final de carrera del Institut del Teatre de Marta Noguera i per últim
Assossegats a partir de textos de León Felipe i Esteve Grasset, Tesina de David Farrarós.
DANIEL ALONSO GÓMEZ – Cap tècnic
Nascut el 10 d'Abril de 1971 a Barcelona. Desprès de cursar els estudis de B.U.P., fa un curs a
FOCUS, on en acabar-lo, li ofereixen quedar-se a l'empresa a treballar de forma fixe. Allà es
forma com a tècnic de llums, só i maquinària, decantant-se d'una forma més específica cap el
terreny de la il·luminació. Durant els anys que treballa per Focus participa en diferents
muntatges, des de festes majors a Teatre i Televisió. En teatre he participat en muntatges com,
Snoopy, el musical, Memory, Historias de la puta mili 2 , Carne de Cañon, No et vesteixis per
sopar, Filomena Marturano, Cartes d'amor, Germans de sang, Mediterranea, Operació
domèstica i Romeu i Julieta a Gaza, entre d'altres. Per televisió ha participat en diferents sèries i
programes com I ara què, Xènia, Cap d'Any a TV3 93/94, Estimada Mary (Homenatge a Mary
Santpere), Programes de Nadal i Reis a Tele 5 i Ven al Paralelo a TV1, entre d'altres.
Actualment treballa en la nova producció de TV3 El retaule del flautista, dirigida per Ricard
Reguant.
GEMMA JIMÉNEZ – Disseny gràfic
Fa una dècada que aquesta periodista i il·lustradora es el cap pensant i les mans el·laboradores
de Producciones Insensatas, un espai des d'on actua cercant maneres de comunicació com a
Publicista, Periodista, Creativa, Dissenyadora Gràfica, Il·lustradora i Comunity Manager.
Implicada sempre o quasi sempre en algun projecte on la passió formi l'esquelet del mateix.
Treballs 2011-2012: Identitat Gràfica de la Fira Solar i Agroecològica de Torredembarra, Creació
de la imatge corporativa per a Copper lighting Bcn, Pussylites, La Sonrisa del Mellizo, Dj Oli
Comediscos, Restaurant Itsasoa, Restaurant Cal Salvador, Festival Kurtinstant i De Flor en Flor.
Portades de Bitxe i el Mariatxis del Delta, Fosy Barry, Tara. Creació de concepte i identitat visual
del Bar Hecatombe. Aquest any comença la seva col·laboració amb la Companyia Waltzing
Teatre per a continuar enfrontant-se a nous reptes.
TEATRE TaNTaRaNTaNa
carrer de les flors 22 - 08001 Barcelona – t. 93 441 70 22 - [email protected] - www.tantarantana.com