Deliberatzioni n. 23 de su 11 de Abrili 2013

COMUNU DE SU MASU
PROVÌNTZIA DE CASTEDDU
DELIBERATZIONI DE SU CONSILLU COMUNALI
Nùmuru 23 de su 11/04/2013
Chistioni: CUNCÒRDIU A IS PROPOSTAS PO IS AFESTADAS DE IS
DUXENTUS ANNUS DE S’ARMA DE IS CARABINERIS (5 DE
LÀMPADAS DE SU 1814 – LÀMPADAS DE SU 2014).
S’annu duamilla-e-trexi, sa dii ùndixi de su mesi de Abrili, ande custu seu Municipali,
cunvocau sighendi sa lei a is 09:50 oras, s’est acorrau sa Consillu Comunali in sètzida Pùbrica.
Pìgat sa Presidìntzia Piscedda Valter.
Partìcipat su Segretàriu Melis Anna Maria.
Su Presidenti, averiguau su tanti de is presentis, decràrat sa sètzida aberta, pustis de sa
nòmena de is scruculladoris in is personis de is Sennoris Murgia Gianfranco, Orrù Maria Laura,
Rossi Roberto e de is Sennoris consilleris assinniaus a custu Comunu e in càrriga; arresultant
presentis po sa chistioni:
Nòmini
Presenti (EJA/NOU)
PISCEDDA VALTER
EJA
ENA ANTONIO
EJA
ROSSI ROBERTO
NOU
ARGIOLAS GIUSEPPE
NOU
PINNA FRANCESCO ANTONIO
EJA
FADDA LUCA
EJA
MASSETTI ERCOLANO
EJA
STRAZZERI MARIANO
EJA
FRAU LAMBERTO
EJA
SITZIA MARCELLA
EJA
MURGIA GIANFRANCO
EJA
ORRÙ MARIA LAURA
EJA
PES SOLANGE
EJA
SUELLA GIULIA
EJA
LAI IVAN
EJA
PALLA PIERLUIGI
EJA
MURA DANIELE
NOU
Ndi arresultant 14 presentis e ndi amàncant 3.
Su verbali acapiau est lìgiu, aprovau e sotoscritu..
Su Segretàriu Comunali
Su Presidenti
(Dot. Melis Anna Maria)
(Piscedda Valter)
Su sotoscritu Segretàriu Comunali certificat chi una còpia de-i custa deliberatzioni est stètia
pubricada a s’Albu Pretòriu de-i custu comunu de su 29/04/2013.
Elmas, ___________________
Su Segretàriu Comunali
Anna Maria Melis
CUMUNU DE SU MASU
PROVÌNTZIA DE CASTEDDU
Ufìtziu: ÒRGANUS ISTITUTZIONALIS
Assessorau:
PROPÒNNIDA DE DELIBERATZIONI DE SU CONSILLU COMUNALI DE SU 05/04/2013 N. 21
Chistioni: CUNCÒRDIU A IS PROPOSTAS PO IS AFESTADAS DE IS
DUXENTUS ANNUS DE S’ARMA DE IS CARABINERIS (5 DE
LÀMPADAS DE SU 1814 – LÀMPADAS DE SU 2014).
DELIBERATZIONI N. 23 – SÈTZIDA DE SU 11/04/2013
□ Depit essi controllada
□ Si podit fai luegus
_________________________________________________________________________
PISCEDDA VALTER

SITZIA MARCELLA

ENA ANTONIO

MRUGIA GIANFRANCO

ROSSI ROBERTO

ORRÙ MARIA LAURA

ARGIOLAS GIUSEPPE

PES SOLANGE

PINNA FRANCESCO ANTONIO

SUELLA GIULIA

FADDA LUCA

LAI IVAN

MASSETTI ERCOLANO

PALLA PIERLUIGI

STRAZZERI MARIANO

MURA DANIELE

FRAU LAMBERTO

Su Segretàriu Comunali
Su Presidenti
(Dot. Melis Anna Maria)
(Piscedda Valter)
SU CONSILLU COMUNALI
Postu innantis chi sa dii 05.06.2014 at ant a essi afestaus is duxentus annus de sa
Fundatzioni de s’Arma de is Carabineris, recurrèntzia de importu stòricu mannu e
profundu po totu sa colletividadi natzionali chi arreconnoscit in s’Arma una de is prus
istitutzionis tostas de su Stadu, arreferimentu siguru po s’amparu de sa legalidadi, po sa
preventzioni e sa gherra a is criminalidadis de dònnia ginia, po sa gherra a dònnia forma de
terrorismu e corrumpiduras;
recurrèntzia chi, po is Comunus sardus, tenit una relevadura in prus poita ca s’Arma de is
Carabinis est stètia fundada su 5 de su mesi de làmpadas de s’ ‘urrei de Sardìnnia Vittorio
Emanuele I, furriau a Torino de pagus cidas, anca ddoi fiat sa Corti sabàuda. Asuba de sa
propònnida de sa Segreteria de Gherra fiat stètiu aprovau su “Progetu de istitutzione de
unu Corpus militari po su poderamentu de s’òrdini bonu”, lòmpiu a essi, pagu diis agoa, su
“Progetu d’Istrutzioni Provvisòria po su Corpus de is Carabineris Realis”;
anniversàriu chi po sa Sardìnnia tenit una relevadura in prus poita ca, in s’ìsula nostam
apustis chi fiat stètiu fatu, in su 1808, su Reggimentu “Cavalleggeri di Sardegna”, cun su
nascimentu de s’Arma de is Carabineris, in su 1818 si fiat lòmpius a su nòmini nou de su
Corpus de is Muscheteris de Sardìnnia, cambiau su 2 de su mesi de Làmpadas de su 1819
in Corpus de is Cassadoris Realis de Sardìnnia (articulau in d-unu Statu Majori cun d-unu
coronello e 4 ufitzialis, 4 Cumpangias a pei e 4 a cuaddu cun 24 ufitzialis, po unu totali de
677 òminis de trumada). Su Corpus de is Cassadoris Realis donàt proa bona in sa gherra
contras a su brigantàgiu chi, candu s’ ‘urrei Carlo Felice, su 16 de si mesi de ladàmini de
su 1822, ditzidit de cambiai in Sardìnnia su Corpus de is Cassadoris Realis cun is
Carabineris, cumàndat chi siat po “fusioni”, donendi vida a su “Corpus de is Carabineris
Realis de Sardìnnia”.
Sa fusioni acàbat su primu de Abrili de su 1823 e, sigomenti ca fiat stabilèssiu chi sa fortza
depiat tenni 425 carabineris a cuaddu e 100 a pei, is 145 Cassadoris Realis chi fiant in prus
ddus movint in is corpus de su Piemonti.
Considerau ancora chi s’Arma de is Carabineris, in agiumai 200 annus de vida, at
acumpangiau cun sa presèntzia sua billanti e assetiadora, ginias de italianus, bivendi che a
protagonista acontèssius stòricus chi ant antimau sa vida de su Rènniu de Sardìnnia ananti,
de su Rènniu d’Itàlia e de sa Repùbrica Italiana agoa: de s’obrescidroxu de su
Risorgimentus a is Gherra de Indipendèntzia, de is lutas po s’Unidadi d’Itàlia a cussas a su
brigantàgiu, de sa Gherra Manna a cussa de Liberatzioni, de sa gherra a sa mafia e a sa
criminalidadi organizada a cussa a su terrorismu, cun mementus difìcilis comenti is “annus
de prumbu”, finas a is impìnnius internatzionalis de oindii po sa paxi e sa siguresa in su
mundu;
considerau chi sa stòria de s’Arma de is Carabineris est stètia scrita cun su sànguini de
milli e milli òminis puru (a inghitzai de su primu Carabineri chi at donau sa pròpiu vida: su
giòvunu Giovanni Boccaccia, bociu de unu bandiu in Vernate (Cuneo) su 23 de abrili de su
1815), candu chi ocurrèntzias ddu ant preguntau, no ant stentau a donai issus etotu
dramaticamenti, testimòngiu de sa prus donatzioni completa a valoris de amparu de sa
legitimidadi e de sa legalidadi siat in tempus de gherra chi de paxi. Cun àutus eròicus in is
missionis de paxi chi, in custas atividadis puru, su dèpidu de sànguini est stètiu mannu,
comenti in s’ocidroxu de Nassiriya (Iraq) de su mesi de Donniassanti de su 2003;
chi s’Arma de is Carabineris at participau a totu is cambiamentus de s’Itàlia, comenti
presìdiu de sa siguresa pùbrica e privada, afrontendi, in duus sèculus de vida, is prus
momentus difìcilis e, a bortas, dramàticus, sighendi moris de fidelidadi a is Istitutzionis e
de servìtziu a sa colletividadi, ispiraus a is valoris de onestadi, impìnniu sotziali e tzivili,
sentidu de su doveri, disciplina e abètia, sensu de sa giustidadi, scriendi pàginas de
eroismu (po totus, bastit a arregordai su sacrifìtziu de Salvo D’Acquisto e de is Carabineris
bocius in is Fossas Ardeatinas) e de daidura estremada a su beni comuni;
che custu tretu longu 200 annus at fatu nasci unu liòngiu profundu e indissolùbili intra de
is Statzioni de s’Arma de is Carabineris e is citadis e is biddas italianas, is prus realidadis
piticas puru, mantènniu firmu e biu de su faimentu de is funtzionis de assiguramentu
sotziali e de amparu acostau de is citadinus chi po custu cunsiderant is Carabineris una
sienda veritàbili de is comunidadis chi oberant;
considerau, in prus, chi sa màgini de is Carabineris est, in su stadu nostu, una de is prus
afiguraduras brofetosas de is concetus de legalidadi, giustidadi, bixinàntzia a sa genti poita
ca trabàllat dònnia dii in is comunidadis nostas, a contatu cun sa vida e is necessidadis de
is citadinus. S’arretza po sa guardiania e s’interventu in su logu, pesada de is statzionis de
s’Arma est, oindii puru, intra de is prus aneddus de congiuntzioni pretziosus intra de
Stadus e citadinus;
chi po testimongiai s’apegu intra de is comunidadias italianas e s’Arma de is Carabineris,
candu fiant stètius afestaus is primus centu annus, fiat stètiu pesau unu monumentu a su
Carabineri in is Giardinus Realis de Torino, fata cun agiudu scallentau e plebiscitàriu de
agiumai totu is Comunu d’Itàlia, comenti amostant is deliberatzionis de aconsentimentu
allogadas in su Museu Stòricu de s’Arma;
chi, po is afestadas de is 200 annus de sa Fondatzioni, est intentzioni de s’Arma a fai
un’àteru monumentu, chi at a arreprodusi cussu giai famau de Berti su Maistu “I
Carabinieri nella tormenta”, obera chi at sinnau sa stòria de s’Itàlia chi ndi funt
protagonistas fidelis is Carabineris – de ponni in is Giardinus de su Quirinale in Roma,
titulaus de manera sinnificativa a is 150 annus de s’Unidadi d’Itàlia;
chi sa proposta, amparada meda de s’ANCI, tenit unu valori morali indiscùtiu e est
auguràbili chi totu is Comunus de sa Sardìnnia, oindii comenti cussus de centu annus a oi,
iant a arriciri su cumbidu de s’Associazione Nazionale dei Comuni d’Italia de atestai, cun
d-unu sinnu de arreconnoscèntzia s’Arma de is Carabineris;
cunsiderau, duncas, de donai su mandau a sa Giunta Comunali po donai un’agiudu
econòmicu po su faimentu de s’ ‘idea;
intèndius is interventus de is Consilleris: Pes, Rossi, Orrù, Palla, Frau, Fadda,Strazzeri,
Ena, Lai,Suella e de su Sìndigu Piscedda, comenti scritu in verbali apòsitu sceberau de sa
Setzìda de oi;
intèndias is decraradas a verbali de is Sennioris Consilleris;
su Consilleri Rossi decrarat chi s’Aministratzioni espressat sa voluntati pròpia de manera
pagu lìmpia e presumia puru candu depint essi gestias atividadis brofetosas po su beni
pùbricu. Ant preguntau sceti una spricadura sintzilla de is nùmurus chi no funt stètius naus.
Augurat un’amellioramentu de su livellu de is propònnidas e chi siant espressadas cun
simplidadi. Avisat a primu s’avotu favoràbili.
Su Consilleri Frau pigat in àutu is decraradas de s’Assessori nou a su Balantzu e si decrarat
favoràbili a s’aprovatzioni de sa deliberatzioni.
Sa Cosilleri Suella, a nòmini de sa trumada insoru, chi iant avotau cun prexeri a favori de
sa deliberatzioni ma no ddoi funt is cunditzionis po ddu fai. Pènsat chi no si potzat donai
unu mandu in biancu chena de airi biu is àutus e, anantis a is grais fartas, avisat a primu
s’astènnida.
Cun n. 11 avotus e n. 3 astènnius (Palla, Pes, Suella)
DELÌBERAT
De pigai parti a is afestadas po is 200 annus de sa fundatzioni de s’Arma de is Carabineris;
de espressai sa lodi e s’aconsentimentu suu a s’ ‘idea de agiudu po fai unu monumentu chi
afestit s’arrecurrèntzia de is 200 annu de sa Fondatzioni de s’Arma de is Carabineris.
(S’arregisratzioni intra de sa discussioni in chistioni est in verbali apòsitu e sceberau de
sa sètzida de oi).