A la atención de: Ángel León

Anuncio
Marieta Robusti “La tintorera” (1560-1590)
Marieta és filla del pintor " Tintoreto " i més coneguda en l'actualitat com "la
Tintorera” pintora de gran èxit en la seva època , però totalment oblidada per
la història fins a principis del segle XX .
Marieta, va ser la filla talentosa del famós pintor venecià Jacopo Robusti "
Tintoretto " . Jacopo li va ensenyar des de primerenca edat tot el que havia de
saber sobre pintura . Quan era petita la vestia d'home perquè pogués anar amb
ell a tot arreu i aprengués al seu costat . Marieta va observar i va practicar la
tècnica del seu pare fins que era impossible distingir la seva pintura de la del
seu pare.
Els retrats que pintava Marietta eren tan apreciats que es va posar de moda
entre l'aristocràcia seure davant "La Tintoretta " per ser pintat. La fama de
Marietta Robusti traspassar les fronteres venecianes i va començar a ser
coneguda a les principals capitals europees .
Tant l'Emperador Maximilià, com Felip II la van convidar a ser pintora de la cort.
Però el seu pare li va pregar que no fos , i Marietta va rebutjar les ofertes .
També per consell del pare es va casar amb un home molt més gran que ella ,
el joier Jacopo d' Augusta , el qual es va avenir a viure a la casa del vell
Tintoretto , és a dir perquè Marietta no marxés de la casa paterna .
Als quatre anys de matrimoni , mentre donava a llum el seu primer fill , Marietta
va morir en el part . Es diu que el vell Tintoretto mai es va recuperar de la
pèrdua de la seva filla , encara que tenia sis fills més . Va ser enterrada a la
modesta església gòtica de la parròquia familiar Santa Maria dell Orto .
Encara Marietta treballar al taller del seu pare durant més quinze anys i va
pintar nombrosos encàrrecs , malauradament les seves pintures s'han confós
amb les pintures del seu pare . No va ser fins 1920 que la " M" de Marietta va
ser descoberta en el famós quadre Retrat d'un vell amb nen atribuït per molts
anys a Tintoretto .
La historiadora i investigadora d'art Lucy Lippard comenta que " al poc temps
després de la seva mort , el treball de Marieta va passar a l'oblit , fins que els
acadèmics de 1920 van fer la troballa i definitivament li van atribuir aquest
només quadre . Per segles els treballs de les dones artistes han estat
desapareixent , de vegades sota el nom dels artistes més coneguts .
A finals del segle XVII i principis del XVIII va començar a produir un altre canvi
important en la imatge i estatut de l'artista . La fundació de les acadèmies
oficials d'art , destinades a convertir- tant en centres de formació artística (
pràctica i teòrica ) com en espais d'exhibició pública , va suposar una ruptura
amb el sistema d'ensenyament artesanal que s'oferia encara en els tallers i una
consolidació de la posició social i intel·lectual de l'artista ( iniciada en el
Renaixement ) .
Com és sabut , l'actitud de les Acadèmies va ser des del principi hostil ia
vegades contradictòria , tancades a l'admissió de dones , van fer no obstant
algunes excepcions , encara que mai van considerar a les poques dones
admeses com " iguals" als homes . En alguns casos les va autoritzar a escoltar
1
en les reunions , però en cap de les acadèmies europees se'ls va permetre
assistir a les sessions de dibuix del nu , donar classe o competir per premis , en
definitiva la condició d'acadèmiques era per les poques dones que aconseguir
entrar, sobretot honorifica.
Marieta Robusti “La tintorera” (1560-1590)
Marieta Robusti (1560-1590) es hija del pintor “Tintoreto1” y más conocida en
la actualidad como “la Tintorera” pintora de gran éxito en su época, pero
totalmente olvidada por la historia hasta principios del siglo XX.
Marieta, fue la hija talentosa del famoso pintor veneciano Jacopo Robusti
“Tintoretto”. Jacopo le enseñó desde temprana edad todo lo que debía saber
sobre pintura. Cuando era pequeña la vestía de varón para que pudiera ir con
él a todas partes y aprendiera a su lado. Marieta observó y practicó la técnica
de su padre hasta que era imposible distinguir su pintura de la de él.
Los retratos que pintaba Marietta eran tan apreciados que se puso de moda
entre la aristocracia sentarse frente a “La Tintoretta” para ser pintado. La fama
de Marietta Robusti traspasó las fronteras venecianas y comenzó a ser
conocida en las principales capitales europeas.
Tanto el Emperador Maximiliano, como Felipe II la invitaron a ser pintora de la
corte. Pero su padre le rogó que no se fuera, y Marietta rechazó las ofertas.
También por consejo del padre se casó con un hombre mucho mayor que ella,
el joyero Jacopo d´Augusta, el cual se avino a vivir en la casa del viejo
Tintoretto, es decir para que Marietta no marchara de la casa paterna.
A los cuatro años de matrimonio, mientras daba a luz su primer hijo, Marietta
murió en el parto. Se dice que el viejo Tintoretto nunca se recuperó de la
pérdida de su hija, aunque tenía otros seis hijos más. Fue enterrada en la
modesta iglesia gótica de la parroquia familiar Santa María dell Orto.
Aunque Marietta trabajó en el taller de su padre durante más quince años y
pintó numerosos encargos, desafortunadamente sus pinturas se han
confundido con las pinturas de su padre. No fue sino hasta 1920 que la “M”
de Marietta fue descubierta en el famoso cuadro Retrato de un viejo con niño
atribuido por muchos años a Tintoretto.
1
El Tintoretto, (Jacopo Robusti) 1518-1594, conocido así porque su padre se dedicaba a tintar
seda, nació en Venecia, Italia. Pintor religioso de cuadros y frescos en estilo manierista a fines del
Renacimiento. Fue alumno de Tiziano En sus obras también se aprecia la influencia de Miguel
Angel. La técnica que empleaba, en la coloración y la luminosidad, era muy original para su época
y ciertamente constituyó uno de los pilares de la posterior aparición del estilo Barroco
2
La historiadora e investigadora de arte Lucy Lippard comenta que “al poco
tiempo después de su muerte, el trabajo de Marieta pasó al olvido, hasta que
los académicos de 1920 hicieron el hallazgo y definitivamente le atribuyeron
ese sólo cuadro. Por siglos los trabajos de las mujeres artistas han estado
desapareciendo, a veces bajo el nombre de los artistas más conocidos.
A finales del siglo XVII y principios del XVIII empezó a producirse otro cambio
importante en la imagen y estatuto del artista. La fundación de las academias
oficiales de arte, destinadas a convertirse tanto en centros de formación
artística (práctica y teórica) como en espacios de exhibición pública, supuso
una ruptura con el sistema de enseñanza artesanal que se ofrecía todavía en
los talleres y una consolidación de la posición social e intelectual del artista
(iniciada en el Renacimiento).
Como es sabido, la actitud de las Academias fue desde el principio hostil y a
veces contradictoria, cerradas a la admisión de mujeres, hicieron no obstante
algunas excepciones, aunque nunca consideraron a las pocas mujeres
admitidas como “iguales” a los varones. En algunos casos se las autorizó a
escuchar en las reuniones, pero en ninguna de las academias europeas se les
permitió asistir a las sesiones de dibujo del desnudo2, dar clase o competir por
premios, en definitiva la condición de académicas era para las pocas mujeres
que consiguieron entrar, sobre todo honorífica.
2
Desde el Renacimiento hasta el siglo XIX, el dibujo del cuerpo humano desnudo constituía un
estadio fundamental en la formación de cualquier artista: los estudiantes dedicaban largas horas a
copiar no sólo vaciados en yeso de famosas estatuas de la Antigüedad, sino también modelos de
carne y hueso. Mientras que en los talleres y academias privados los artistas (varones) utilizaban con
frecuencia modelos femeninos, en la mayor parte de las escuelas públicas el dibujo del desnudo
femenino estuvo prohibido hasta al menos 1850.
3
Descargar