Fent Via fem via Hi eren tots els que són Cortina de humo

elbutlletí
Sergi Seguí Esteve
Grup Municipal de
Junts per Sant Just
Enric Salvadores Manzano
Grup Municipal del PP
octubre - novembre 2013
Pablo Barranco Schnitzler
Grup Municipal
de Via Democràtica
Hi eren tots els que són
Fent Via fem via
Cortina de humo
Un any més hem celebrat la Diada Nacional de Catalunya i una vegada més hem
assistit al lliure i democràtic dret a manifestar-se a favor de la independència per
part d’un nombre més o menys important
de catalans com ja és habitual cada 11 de
setembre.
Amb tot jo em pregunto, és suficientment
nombrosa i important aquesta part de la societat catalana com per poder legitimar una
consulta que està fora del marc constitucional? Estic convençut que no.
I és sota el meu parer quan jo em pregunto si tots els que no vam sortir al carrer per
a formar part de la Via catalana, tots els que
creiem que si s’hauria de revisar el pacte
fiscal, però des del diàleg i la solidaritat,
perquè entenem la realitat catalana formant
part del conjunt de l’Estat espanyol, d’un
projecte en comú per a fer front a una crisi
que no entén ni de fronteres ni de senyeres,
perquè també i encara que li dolgui a qui li
dolgui, sí, també som catalans perquè per
mesurar un sentiment una nacionalitat no
cal treure un regle ja que la línia que en separa en teoria, és tan prima, tan prima que
sense voler en podríem trobar davant un
escenari d’odis, exclusions i el que encara
seria pitjor, un retrocés en el nostre estat de
benestar social i econòmic.
Estic completament segur que la unió
suma i dóna força. Que es pot tenir un sentiment d’arrelament a la terra on vius, on treballes, on eduques els teus fills, on pateixes
i segurament on moriràs, sense separar, sense haver de triar i això sense tenir en compte
que per a defensar la creació d’un estat propi en temps de globalització cal tenir el suport dels països veïns i ara per ara Europa no
vol saber res de conflictes de sobirania dins
d’una mateixa nació. No sé si és més just
o menys, però això és així. I és en aquesta
realitat en la qual hem de parlar d’un tema
tan seriós com la sobirania d’un poble. Prou
ja de discursos demagògics carregats d’una
gran dosi de romanticisme però completament buits a la planificació real. Encara no
hem pogut sentir a cap líder de les formacions polítiques que s’autoanomenen com a
“salvadors de la pàtria“, que ens expliquin
què passarà després de la tan desitjada consulta, i si el resultat és majoritàriament en
contra de la independència.
Segons fonts oficials del Departament
d’Interior de la Generalitat més de 8.000
persones, comptant-hi participants, voluntaris i membres de l’organització, van fer
possible l’èxit indiscutible de la Via Catalana al seu pas per Sant Just Desvern. Creiem
que no hi ha altra manera de definir-ho: èxit
absolut i rotund. De convocatòria, d’organització, de difusió i de participació. L’acció va
ser una nova demostració de força per part
del poble de Catalunya. Ens en felicitem
tots. De manera indubtable la ciutadania,
de nou, ha donat una lliçó magistral.
Durant aquesta Diada de l’Onze de Setembre van sortir als carrers i places de tot
Catalunya, i més enllà, més d’1,6 milions de
persones en un clam a favor de la Independència del país. Cal tenir en compte, però,
que en som molts més a favor de la realització de la consulta, a favor del Dret a Decidir.
D’aquests n’hi ha que en un futur (no gaire
llunyà) referèndum votarien NO a la Independència de Catalunya. És una opció que,
evidentment, des d’ERC no compartim però
que respectem. Perquè aquí rau la base de
tot el que estem vivint els darrers temps: en
el respecte i l’obertura de mentalitats.
Els independentistes hem de ser conscients que no tenim la veritat absoluta, que
existeixen altres sensibilitats, altres posicio­
naments. Per això hem de ser prou hàbils
com per sumar esforços i iniciatives. No
podem mirar de reüll, per exemple, la cadena convocada pel Procés Constituent. És
una acció que suma, no que resta. Ni tampoc les sensibilitats de persones d’altres
forma­cions polítiques que són favorables a
la realització de la consulta. Tenim a punt
les eines necessàries per fer-ho. És hora que
des del Parlament s’impulsi profundament
el Pacte Nacional pel Dret a Decidir.
Passem pantalla. Seguim cap al proper
nivell. Un cop posats tots d’acord sobre la
conveniència de la consulta i el marc en què
caldria organitzar-la convindria que els convençuts de les bondats i la viabilitat d’una
Catalunya independent ens concentréssim
a fer campanya pel SÍ en aquells nínxols
d’indecisos i de favorables al NO. Sense
por, carregats d’arguments inclusius, sòlids,
potents i irrefutables per fer veure a les persones que encara dubten que el millor per
a tots, el que ens pot oferir un millor futur
i una millor societat, és la separació amistosa d’aquest Estat espanyol que ens ofega
econòmicament i que no permet la lliure expressió dels ciutadans de Catalunya.
Después de la espectacular demostración
de fuerza de la cadena humana en la Diada,
quisiera volver atrás y desvelar lo que me
dijo un alto cargo de CiU hace pocos meses:
[email protected]
www.esquerra.cat/santjust
“Todo esto es una cortina de humo, una
simple cuestión de “pasta”. Catalunya nunca será independiente.” Se lo hice repetir
tres veces. ¿O sea, que lo de la independencia os importa un rábano? ¿Estáis jugando a
consciencia con los sentimientos de cientos
de miles de personas? La respuesta fue afirmativa. HIPÓCRITAS.
Al final, todo se resume en la “pasta”. Por
eso en política medran tantos delincuentes,
chupópteros, fracasados y “frikis” de diversa calaña. Porque creen (y muchas veces
sucede así), que es el camino más corto hacia el enriquecimiento fácil, ya que por la vía
del esfuerzo diario no lo conseguirían jamás.
Mientras, muchos de los que tienen vocación política, se ven abocados a puestos
simbólicos sin responsabilidad, o dejan el
mundillo por sentirse desengañados por el
comportamiento de los grandes partidos.
En este país se han robado muchos millones de €. ¿Cuántos responsables están en
la cárcel? Tres o cuatro cabezas de turco.
Los demás se han ido de rositas. ¿Que la
nueva presidenta de Andalucía, la socialista
Susana Díaz, quiere de pronto luchar contra
la corrupción? ¿Por qué no lo ha hecho durante los últimos 10 años como Secretaria
de Organización socialista? Mientras los empresarios y autónomos honrados luchan por
mantenerse vivos, algunos han dilapidado
millones de € en EREs falsos. NOS SIGUEN
TOMANDO POR BURROS.
¿Que Rajoy dice que es normal pagar
sobresueldos? El solo hecho de pronunciar
esta palabra, en cualquier país civilizado
ya habría sido motivo suficiente para que
hubiera presentado su dimisión irrevocable.
Qué vergüenza de “clase” política.
¿Qué ejemplo es ese de un presidente de
Gobierno o de Autonomía para los miles de
alcaldes y concejales que existen en nuestro
país? ¿No dirán: “Si el jefe del partido se
forra a cuenta de los contribuyentes, pues
yo también”?.
La única solución es borrar del mapa a
todos los partidos podridos por la corrupción
y darle un vuelco al sistema.
VIA DEMOCRATICA está poniendo su granito de arena en Sant Just.
¿Quién se apunta?
www.viademocratica.org
Més informació de la Corporació a santjust.cat
­21