BiografÃ−a

BiografÃ−a
Maximillian Weber va néixer a Erfurt, Alemanya, el dia 21 d'abril del 1864. Ell era el germà gran d'una
famÃ−lia de 7 fills. El seu pare era un funcionari i polÃ−tic destacat del Partit Liberal Nacional a la època
de Bismark, la seva mare, Helene Fallenstein, era una calvinista moderada.
Degut a la ocupació del seu pare, Weber va tenir la possibilitat de conèixer acadèmics i importants figures
públiques. Al mateix temps, Weber va demostrar ser molt precoç intel·lectualment i als catorze anys ja
havia escrit un munt de cartes plenes de referències a Homer, Virgili, Ciceró i Tito Livio. Abans d'entrar a
la universitat ja tenia molts coneixements previs sobre personatges com Kant, Goethe, Spninoza y
Schopenhauer. L'any 1882, Weber va ingressar a la Universitat de Heidelberg per a incorporar-se a la mateixa
fraternitat en la qual va estudiar el seu pare, com a estudiant de lleis.
Va servir a l'exèrcit alemany de forma intermitent, però de fet a la tardor del 1884, torna a casa dels seus
pares per a seguir estudiant a la Universitat de BerlÃ−n. Els vuit anys que vindran va estar amb els seus pares,
en part com a estudiant, i finalment com a docent a la Universitat de Berlin. El 1886 Weber va aprovar els
seus exà mens de “Referendar”, que li van permetre exercir d'advocat.
Va obtenir el doctorat en lleis a finals de 1889, i la seva tesi va ser la anomenada “La historia de las
organizaciones medievales de negocios”, que tractava sobre historia legal. Dos anys més tard va completar
el seu Habilitationsschrift “La historia agraria romana y su significación para la ley pública y privada”,
1
aconseguint una feina com a professor universitari.
El 1888 es va unir al que llavors s'anomena la Associació Professional d'Economistes Alemanys (Verein
für Socialpolitik). Aquesta associació, afiliada a la escola històrica, considerava que la major
contribució de la economia era la solució dels problemes socials de major impacte de la època. El 1890
s'encarrega a Weber la redacció d'una part dels resultats i l'estudi sobre “la qüestió polaca”, que
comprenia el flux de treballadors agrÃ−coles estrangers cap a la Alemanya oriental.
El 1893, es casa amb Marianne Schnitger, una cosina llunyana, qui a més posteriorment va ser lÃ−der del
moviment feminista a Alemanya. El 1894, a Freiburg, Weber es nombrat professor junior d'economia a la
Univesitat de Freiburg. Durant aquest mateix any mor el seu pare, fet que va ocasionar en Weber una
propensió al nerviosisme i a l'insomni que van dificultar-li practicar la docència, i es per això que el 1899,
detén la seva carrera com a professor per passar uns mesos en un sanatori a l'estiu i anar-se'n amb la seva
dona a Ità lia.
Aquest mateix any, Weber accepta el cà rrec d'editor associat del Arxiu de Ciències Socials i Benestar
Social, juntament amb els seus companys Edgar Jaffé i Werner Sombart.
El 1905 es publica el seu assaig “La ética protestante y el espÃ−ritu del capitalismo”. Aquest assaig va
suposar tal importà ncia que va ser l'únic del seus escrits que li va ser publicat en vida.
El 1912, Weber organitza un partit polÃ−tic de esquerres que tractava de combinar socialdemòcrates amb
liberals, però va fracassar degut a que molts liberals sentien por cap a els ideals revolucionaris dels
socialdemòcrates.
Durant la Primera Guerra Mundial, Weber va servir durant un temps de director als hospitals de l'exèrcit a
Heidelberg. El 1918 va passar a ser membre del consell d'obrers i soldats de Heidelberg. Aquest mateix any es
va convertir en consultor de la Comissió del Armistici Alemany per a el Tractat de Versailles i la comissió
li va assignar la redacció de l'esborrany de la Constitució de Weimar. Weber temia intensament una
revolució comunista a Alemanya i es decantava a favor d'insertar l'article 48 de la constitució.
L'any 1918, Weber torna a practicar la docència, primer a la Universitat de Viena, i més tard a la de
Munic.
Max Weber mor el dia 14 de juny de 1920 a causa d'una pulmonia. Molts dels seus treballs, van ser publicats
pòstumament, i Weber no va ser conscient de la repercussió que van tenir molts d'ells passada la seva mort.
Altres sociòlegs com Talcot Parsons i C.Wright Mills van fer interpretacions significatives dels seus treballs.
Sociologia de la religió
2
Respecte a les diferents doctrines religioses del món, Max Webber va fer quatre estudis molt importants que
reflecteixen la possible relació entre el consumisme y la religió.
• “La ética protestante y el espÃ−ritu del capitalismo”
• “La religión en China: confuncianismo y taoÃ−smo”
• “La religión en la India: la sociologÃ−a del hinduismo y budismo”
• “Judaismo antiguo”
Les seves tres idees principals eren: l'efecte de les idees religioses en les activitats econòmiques, la relació
entre estratificació social i idees religioses, i les caracterÃ−stiques singulars de la civilització occidental.
El seu objectiu era trobar raons que justifiquessin la diferència entre el procés de desenvolupament de les
cultures Occidental y Oriental. Weber va mantenir que les idees religioses puritanes (cristianes) havien tingut
un impacte important en el desenvolupament del sistema econòmic d'Europa i dels Estats Units, però va
destacar que aquelles no eren les úniques causes del desenvolupament.
“La ética protestante y el espÃ−ritu del capitalismo”
En aquesta obra, presenta la tesi de que la ètica i les idees puritanes van influir en el desenvolupament del
capitalisme.
Defineix l' “esperit del capitalisme” com les idees i hà bits que afavoreixen la recerca racional de guanys
econòmics. Entre d'altres tendències influenciades per Weber, es trobem la ambició de guanys amb un
mÃ−nim esforç, la idea de que el treball es una maledicció i carga que s'ha d'intentar evitar.
“La religión en China: confuncianismo y taoÃ−smo”
Dins d'aquesta obra es va centrar en aquells aspectes de la societat xinesa que més distaven dels de l'Europa
Occidental, especialment en contrast amb el puritanisme, i es va qüestionar per que el capitalisme no havia
triomfat a la Xina.
Weber destacava que el confucianisme tolerava un gran nombre de cultes populars sense tractar de
sistematitzar-los en una doctrina religiosa i assegurava que, mentre diversos factors van afavorir el
desenvolupament de la economia capitalista, aquests es veien contrarestats per d'altres com per exemple els
avenços tècnics, o les ventes de terreny.
Segons Weber, va ser la diferència de mentalitat el que va contribuir al desenvolupament del capitalisme a
l'occident i no a la Xina.
“La religión de India: la sociologÃ−a del hinduismo y budismo”
En aquest treball, s'estudia l'estructura de la societat india, les doctrines ortodoxes de l'hinduisme i les
heterodoxes del budisme, les modificacions per influència de la religiositat popular, i finalment l'impacte de
les creences religioses en la ètica secular de la societat india.
Weber es centra especialment en els Brahmins, analitzant per que han ocupat durant segles el lloc més
destacat de la societat. Conclou que el pluralisme ètic indi es molt diferent de la ètica universal del
confucianisme i cristianisme. El sistema de castes que ells apliquen impedeix el desenvolupament de grups
urbans amb diferents estatus.
3
Weber conclou destacant que les creences tendeixen a interpretar el sentit de la vida com una experiència
mÃ−stica, que els intel·lectuals solen ser apolÃ−tics, i que el mon social estava fonamentalment dividit
entre els educats, i les masses no educades.
“JudaÃ−smo antiguo”
Weber explica la combinació de circumstà ncies que van ser responsables de les primeres diferencies entre
la religiositat occidental i oriental.
Segons Weber, pels jueus, el món es un producte històric dissenyat per tal de donar lloc a l'ordre vertader
de Déu. Defineix el comportament econòmic jueu com a “capitalisme paria” e irracional, en contrast amb
el “capitalisme racional” cristià .
Weber analitza la historia dels jueus, aixÃ− com la seva particular relació amb Yavé, la influència de
cultes furà nics, els tipus de èxtasi religiosos, i la lluita dels sacerdots contra l'èxtasi i la adoració
d'Ã−dols.
A més, estudia els aspectes socials de la profecia bÃ−blica, la orientació social dels profetes i la seva
ètica i teodicitat.
Teoria de la burocrà cia
Weber est també conegut pel seu estudi de la burocratització de la societat, els modes racionals en els que
les organitzacions socials apliquen les caracterÃ−stiques d'un tipus ideal de burocrà cia.
La burocrà cia es caracteritza per procediments regularitzats, divisió de responsabilitats i especialització
del treball, jerarquia i les relacions impersonals.
Els estudis sobre la burocrà cia de Weber el van portar també al seu anà lisi de que el socialisme a Russia
portaria, degut a la abolició del mercat lliure i dels seus mecanismes, a una sobreburocratització que a un
allunyament fulminant de l'estat; i de fet va tenir raó, ja que això va succeir posteriorment.
En el seu treball, Weber fa una descripció de la racionalització com un canvi des de una organització i
acció orientada a valors (autoritat tradicional i autoritat carismà tica) a una organització i acció orientada
a objectius (autoritat racional-legal).
Weber divideix la societat i la autoritat en tres tipus diferents, la tradicional, la carismà tica i la legal-racional
o burocrà tica, i les caracterÃ−stiques d'aquestes són:
• La societat tradicional: en la que predominen caracterÃ−stiques patriarcals i heredità ries com la
famÃ−lia, etc.
• La societat carismà tica: en la que predominen caracterÃ−stiques mÃ−stiques, arbitraries i
personalistes, com grups revolucionaris i partits polÃ−tics.
• La societat legal-racional o burocrà tica: en la que predominen normes impersonals i una racionalitat
en la manera d'escollir els mitjans i el que es dona finalment, com a les grans empreses i als exèrcits.
• Autoritat tradicional: quan els subordinats consideren que les ordres dels seus superiors son
justificades perquè aquesta sempre ha estat la manera com s'han fet les coses.
• Autoritat carismà tica: quan els subordinats accepten les ordres dels seus superiors com a justificades,
4
a causa de la influència de la personalitat i del lideratge del superior amb el qual s'identifiquen.
• Autoritat legal-racional o burocrà tica: quan els subordinats accepten les ordres dels superiors com a
justificades, perquè estan d'acord amb un conjunt de preceptes o normes que consideren legÃ−tims i
dels quals se'n deriva el poder per poder manar.
Obres
• La ética protestante y el espÃ−ritu del capitalismo (1903)
• Historia de la agricultura romana
• SociologÃ−a de la comunidad
• La ciencia como vocación
• La polÃ−tica como vocación
• La revolución rusa
• La religión de China: Confucianismo y TaoÃ−smo
• EconomÃ−a y sociedad (obra póstuma)
• El PolÃ−tico y el CientÃ−fico
• Estudios sobre la sociologia de la Religión (1921)
• Estudios de la metodologÃ−a (1922)
5