El Dr. JOSEP M/ PLA i DALMAU

El dia 21 d ' a b r i l , dÜluns de Pasqua F l o r i d a ,
moría a la seva casa de G i r o n a , el Dr. Josep M.^
Pía D a l m a u . Havia nascut a la mateixa c i u t a t
l'onze de n o v e m b r e de 1904.
A m b la m o r t de Josep M,*' Pía, G i r o n e ha
p e r d u t un fill ii-lustre. La seva p e r s o n a l i t a t p o lifacética feia d'ell un g i r o n í destacat i insubstituTble. En la seva carrera havia assolit la mes
alta t i t u l a d o académica, i un prestigi n o t o r i .
Paral'lelament a la Farmacia exercia una segona
professJó, I ' e d i t o r i a l . T a n t c o m a -farmacéutic,
c o m en la seva q u a l i t a t d ' e d í t o r , actuava a m b
una gran d e d i c a d o ¡ a m b un prestigi i n d i s c u t i ble. Al marge de la vida professional exercí una
gran a c t i v i t a t en el camp e s p o r t i u i p a r t i c i p a
d'una manera destacada en la vida social i c u l t u r a l de G i r o n a .
El Dr.
JOSEP M/
PLA i
DALMAU
Per altra p a r t , el seu tráete era d'una senziilesa i al mateix temps d ' u n senyoriu exquisits.
El seu sentit crític i la seva f i n a i r o n i a no u l t r a passava mai el p r o f u n d respecte que manifestava per totes les persones que tractava, fossin de
la categoría o c o n d i c i ó que f o s s i n . Les seves
v l r t u t s humanes c o r r e s p o n i e n a una p e r s o n a l i t a t
moral superior.
E x s m p i a r en la vida de f a m i l i a , professava
una vertadera devoció f i l i a l , una delicada c o m p e n e t r a d o a m b la seva esposa i una afectuosa
p r o t e c c i ó sobre filis i néts.
La seva gran personalita"" científica í professional no f o u obstacle per sentir-se, per sobre de
t o t , nét del gran pedagog Josep Dalmau Caries,
i fill de l ' h i s t o r i a d o r i d i v u l g a d o r de les coses
gíronines J o a q u i m Pía Cargo!.
Doctor en Farmacia es dedica a m b p r o f u n d i t a t a la i n v e s t i g a d o . F r u i t d'aquest trebal!
han estat una serie de pubÜcacions d ' u n m é r i t
rellevant, que eren acolüdes no tan sois en e!s
medis clentífics del nostre país, sino també mes
enllá de les f r o n t e r e s .
Era un investigador p r o f u n d , i no donava u n
treball a l'estampa sense haver a p u r a t fins el
fons de tot la qüestió.
La seva oficina de Farmacia erñ un model
d ' o r d r e 1 d'organització, I encara que r a r a m e n t
se'l veía en el despatx, la seva p e r s o n a l i t a t conelxedora de la m a t e r i a i o r g a n i t z a d o r a sempre
s'hi feia n o t a r .
Destaca la seva actuacíó d i n t r e del CoHegi
de Farmacéutics, del qual en f o u Secretari d u rant dotze anys, q u a t r e anys vice-presldent, i acc i d e n t a l m e n t , president. En atenció a la seva g r a n
d e d i c a d o , f o u nomenat CoHegial d ' H o n o r . La seva tasca col-legial f o u gran i n o t o r i a . Especialment
el p r e o c u p a r e n els líigams de la c o r p o r a c i ó
professional a m b altres e n t i t a t s científíques í c o l legiaís, d'una manera especial a m b les de Cat a l u n y a , Balears i m i g d i a de Franca.
F r u i t de la seva a c t i v i t a t es p r o d u í un i n tens intercanvi científic e n t r e f a r m a c é u t i c s gir o n i n s i francesos.
pet*
Enríe
MlramboU
/
BGIIOG
16»
El Dr. D. Josep M. Pía
Dalmau en un instant
d'una de les seves conferencies.
Una a l t r a p a r t de la seva vida professional
era dedicada a l ' E d i t o r i a l Dalmau Caries, Pía,
S. A. D u r a n t un bon n o m b r e d'anys exercí la gerencia de l ' E d i t o r i a l que a m b els seus Ilibres escolars i m a t e r i a l d i d á c t i c ha p o r t a t el n o m de
G i r o n a a tots els racons d'Espanya i galrebé t o t s
els paTsos de l'América llatina.
A la seva i n i c i a t i v a es deu la p u b l i c a c i ó
de ANALECTAS FARMACÉUTICO - GERUNDENSES, (a qual i n c l o u treballs científics i professionaís, alguns de m o l í valiosos, deis quals ell mateíx n'era l ' a u t o r .
El govern francés li atorgá el títol de Cavaller de l ' O r d r e de Sanitat Francesa.
Ja al m a r g e d ' a m b d u e s professionas, aporta la seva coHaboracló a la vida e s p o r t i v a g i r o n i n a , tant en la práctica de diverses especlaütats
esportives, c o m en l'exercici de carrees d i r e c t i u s ,
c o m la presidencia del G.E, i E.G., ¡ vocal de la
Junta del G i r o n a F ú t b o l C l u b .
T a m b é el Collegi de Metges de G i r o n a el nomena coí-legiat d ' H o n o r . Aquesta d i s t i n c i ó era el
p r e m i d'una eficag ccHaboració a m b el Collegi, el Butlletí del q u s l i m p u l s a
notóriament,
essent-ne p r á c t i c a m e n t i ' e d i t o r , i p u b l i c a n t-h i
c o n s t a n t m e n t treballs seus, dedicats o bé a temes científics relacionats a m b la M e d i c i n a , o la
h i s t o r i a médica o a biografíes de metges g i r o nins i de les nostres c o m a r q u e s .
Va ser soci f u n d a d o r del Cercle A r t í s t l c , ent i t a t que a p a r t i r de 1947 anima la vida c u l t u r a l
g i r o n i n a , precisament en uns anys d i f í c í l s , en q u é
16,4
RELACIO COBRES CIENTÍFIQUES
la p e n u r i a de recursos económics i diversos c o n d i c i o n a m e n t s frenaven moltes actuacions.
La materia y el átomo. Esbozo de la evolución de
estos conceptos y de la teoría atómica. 1939.
Teorías de la inmunidad. 1941.
La Química de nuestro cuerpo. Esquema de bioquímica humana. 1943.
Los albores y el futuro de la humanidad (sanse
any d'edició; abans de 1958 (amb el seud. de Professor Ebens).
Aeropalinologia gerundense
Anales del Instituto de Estudios Gerundenses.
(1958 ) , X I I ; págs. 63-88. ,
Polen. Estructura y características de ios granos
de polen. Precisiones morfológicas. Polinización y aeropolinología. (Esquemas y microfotografías del autor).
1960.
Tres aspectos de la Química del polen.
A Revista de la Real Academia de Farmacia de
Barcelona, B) núm. 6, mayo 1960; págs. 27-50.
Una planta interesante: la Oenotheca biennis.
Revista de Gerona, 1969, núm. 47, págs. 22-28.
La «pedra de Girona».
Revista de Gerona, 1970, núm. 5 1 , págs. 13-25.
Marea roja en la Costa Barva.
Revista de Gerona, 1971, núm. 55, págs. 43-52.
Comentarios sobre la influenza y la terapéutica gripal.
Analectas farmacéutico - gerundenses. Vol. 11, 1972.
El «Bulinus gerundensis» Vidal.
Revista de Gerona, 1972, n j m . 58, págs. 43-53.
La contaminación ambiental y el farmacéutico.
Analectas farmacéutico - gerundenses, vol. IV, 1973.
La pátina áurea de la «pedr.i de Girona».
Revista de Gerona, 1973, núm. 63, págs. 41-44.
La Triaca Magna.
Des de la vocalia de Música del Cercle Artístic organitza i m p o r t a n t s concerts, així com
unes sessions musicais, a m b un gran sentit d i d é c t i c , que se celebraven cada dimecres, a m b audicions discográfiques comentades. La c u l m i n a c i ó
d'aquesía a c t i v i t a t musical va ser l'actuació de
r O r f e ó Cátala, en la seva p r i m e r a v i n g u d a a G i rona després de la Guerra C i v i l . La presencia de
r O r f e ó o m p l í de g o m a g o m la Catedral en una
Missa celebrada al m i g d i a , i el Teatre M u n i c i p a l
en una ¡ n o b l i d a b l e sessió de t a r d a .
Llarga ¡ constant f o u la seva actuació com
a m e m b r e de la Comissió Provincial de M o n u ments. Tan bon p u n t f o u nomenat Corresponent
de la ReJal Academia de la H i s t o r i a , s'integrá a
la Comissió, la quaí el nomená Sots-Secretari,
i des d'aquest lloc col-labora eficagment a m b el
seu pare, que per m o l t s anys fou Secretari i l'án i m a de la C o m i s s i ó . Q u a n el Sr. J o a q u i m deixá
la Secretaria, passant a ser President H o n o r a r i
de la C o m i s s i ó , ell ocupa el carree que el seu
pare deixava vacant.
F o r m a p a r í t a m b é de la Comissió de Defensa de! P a t r i m o n i A r t í s t i c . Des d'aquestes corporacions treballá e f ¡ c a l m e n t en la defensa deis
nostres m o n u m e n t s i deis nostres c o n j u n t s artístics i arqueológics. Treball d i f í c i l , puix que en
moltes ocasions e n f r o n t a v a aqüestes c o r p o r a cions a m b interessos económics p o t e n t s . No cal
d i r que aquests carrees eren t o t a l m e n t honoríf i c s , és a d i r , no r e t r i b u í t s . Només la satisfácelo de lluitar per la defensa del p a t r i m o n i artístic g i r o n í , compensava les liargues hores de
r e u n i o n s , les discussions a m b certs construct o r s i moltes vegades seriosos disgustos.
Revista de Gerona, 1975, núm. :^2 págs. 78-81.
Las palmeras y el «Beato» de nuestra Catedral.
Revista de Grrona, 1977, núm. 79, pags. 133-142.
Un petit gran enemic deis arbres de la Devesa.
Revista de Girona, 1978, núm. 85, págs. 291-296.
El vent de Garbí
Revista de Girona, 1978, núm, 85, páqs. 441-444.
Els apus d'Espolla.
Revista de Girona, 1980, núm 9 1 , págs. 105-121.
PoNució ambiental. I
Boletín del Colegio de Médicos, núm. 80, Quart
trím. 1979.
PoHució ambiental. {': Contaminado del medí hídric.
Bol. del Colegio de Médicos, núm. 8 1 , 1 .er trím.
1980.
PoHució ambiental. III i IV: Contaminado del s¿>i
i del mar. V : Iluita contra la contaminado.
Bol. del CoHegi de Metges, núm. 82, 2n. trím. 1980.
També f o u m e m b r e de la Reial Academia de
Farmacia de Barcelona, aportant-hÍ el seu saber
i la seva coí-laboració.
M e m b r e també de l'Académia de Doctors del
districte universitari.
Les seves p u b l i c a c i o n s , que al f i n a l d'aquestes notes r e l a c i o n a r e m , m a r q u e n la permanencia de la seva obra d'estudi i d'investigació. Per
una p a r t alguns llibres, per aitra part un gran
n o m b r e d'articles en publicacions científiques
corporatives.
En la seva o b r a hem de d i s t i n g i r : els treballs
c i e n t í f i c s ; les aportacions a la H i s t o r i a de la Farmacia I de la M e d i c i n a ; esbossos b i o g r á f i c s de
metges g i r o n i n s ; una extensa p r o d u c c i ó de llibres
didáctics deis quals al mateix temps n'era a u t o r
i e d i t o r . Alguns f o r e n escrits en col-laboracló a m b
el seu pare, i altres a m b el seu germá J o a q u i m .
Per ú l t i m també és a u t o r d'algunes obres de d i vulgació.
RELACIO D'OBRES D'HISTORIA DE LA FARMACIA
I DE LA MEDICINA
Pequeña historia del Colegio Oficial de Farmacéuticos de la provincia da Gerona, en su primera etapa
de actividades (1898-1933). 1959.
El Dr. Jaume Figueras Torrent.
A «Boletín del Colegio de Médicos de Gerona»,
núm. 62, 2° trim. 1965.
Aquest c o n j u n t de publicacions son el testim o n i d ' u n treball ¡ntens i c o n s t a n t , d ' u n a g r a n
d e d i c a d o , i d'una intel-ligéncia p r i v i l e g i a d a .
Í€5
La Farmacia del Hospital provincial de Gerona.
A «Revista de G e r o n a » , 1 9 7 1 , n ú m . 5 6 , págs. 32-
Els Doctors Sambola i Casanovas
A « B o l e t í n del Colegio d e Médicos de G e r o n a » ,
n ú m . 7 4 , 2 n . t r i m . 1978.
Els Doctors Alemany de Cassá de la Selva.
A « B o l e t í n del Colegio de Médicos de G e r o n a » ,
n ú m . 7 5 , 3.er t r i m . 1978.
«El «Philum» galénic Danés.
A «Boletín del Colegio de Médicos de G e r o n a » , n ú m .
77, l.er. t r i m . 1979.
38.
Aportación a la historia de la Farmacia gerundense
en los líltimos cien años. ( T 8 7 1 - 1 9 7 1 ) . 1972.
Pequeña historia de la Medicina gerundense. (l^asta la instauración del primer organismo profesional,
1 8 9 4 ) . 1974. ( R e c o p i l a c i ó n de artículos p u b l i c a d o s en
el Boletín del Colegio de Médicos de Gerona.
La Farmacia de Llivia.
A «Revista de G e r o n a » ,
a 16.
Agrupado de Ciéncies Mediques. Els primers vinti-cinc anys d'activitats. 1979.
1974, n ú m . ó ó , págs. 9
El Doctor Salvador l^ormeu i Gardella.
A Boletín del Colegio de Médicos de Gerona», n ú m .
7 9 , a.er t r i m . 1979.
Leugim Seuquis. Un astronauta imaginario y de
procedencia olotense.
A «Revista de G e r o n a » , 1 9 7 5 , n ú m . 7 1 , págs. 2629.
lina Farmacia gerundense del siglo X V .
boración con Enrique Mirambell Belloc).
Del Sant Llátzer de Pedret a la Lisozima de Fleming. ( P s e u d . Dr. E b e n ) .
A Boletín del Colegio de Médicos de Gerona, n ú m .
8 1 , l . e r t r i m . 1980.
Montpellier en el temps del Doctor Joan Bruguera.
A « B o l e t í n del Colegio de Médicos de Gerona», n ú m .
8 2 , 2 n . t r i m . 1980.
El Dr. Josep Ametller i Viñas. Notes biográfiques
i petita antología. (CoHaboració a m b Josep Nolla I Panadés, i a l t r e s ) .
( E n cola-
En «Analectas f a r m a c é u t i c o - gerundenses», v o l .
V I , año 1975.
La doctora Cecilia M a r í n Gratacós.
A «Boletín del Colegio de Médicos de G e r o n a » ,
n ú m . 6 4 , 4.° t r i m . 1975.
L'art de conservar la salut. Tradúcelo catalana
del «Régimen Sanitatís» (Flos Medicinae) de l'Escola
de Medicina de Salern. ( E n coHaboració a m b el Dr.
Josep M.^ C a l z a d a ) .
El « f i l u m » galénic Moret
A «Boletín del Colegio de Médicos
n ú m , 6 5 , p r i m e r t r i m . de 1976.
de
Gerona»,
El Doctor Modest Forest i Roca.
A « B o l e t í n del Colegio de Médicos
n ú m . 6 6 , 2.° t r i m . 1976.
de
Gerona»,
Les epidemias de Cólera
Cardona.
Edició del CoNegi de Metges de G i r o n a .
1980.
OBRES DE DIVULGACIO
La arquitectura barroca española. 1 9 5 1 .
El Escorial y Herrera. 1 9 4 7 ; una a l t r a edícIó el
1952.
i el Dr. Eliseu Forest i
OBRES DIDACTIQUES
A « B o l e t í n del Colegio de Médicos de G e r o n a » ,
n ú m . 6 7 , 3.er t r i m . 1976.
El « f i l u m » galénic Corominas (de Banyoles).
A « B o l e t í n del Colegio de Médicos de Gerona, n ú m .
6 8 , 4 . a r t t r i m . 1976.
El « f i l u m » galénic Muñoz - Arbat - Casadevall.
A « B o l e t í n del Colegio de Médicos de G e r o n a » , n ú m .
Resumen de Geografía general. Astronomía - Geofísica - Meteorología - Biogeografía. 1 9 4 5 .
6 9 , p r i m e r t r i m . 1977.
El «Philum» galénic Pascual ( d e Cassa de la S e l v a ) .
A «Boletín del Colegio de Médicos de G e r o n a » , n ú m .
Manojo. Lectura corriente. 1958.
Floresta. Iniciación a la lectura literaria. 1959.
Enciclopedia autodidáctica. Diverses edicions entre 19Ó0 i 1978.
70, 2 n . t r i m . 9 7 7 .
El «Philum» galénic Carreras
Carreras Duran, Coll T u r b a u ) .
(Carreras
A « B o l e t í n del Colegio de Médicos
n ú m . 7 1 , 3.er t r i m . 1977.
de
CIBELE. Geografía. Atlas S.er grado escolar. 1948.
Enciclopedia elemental. Libro del maestro. 1953,
Enciclopedia Escolar Estudio. Libro azul. Libro amarillo. Libro colorado. Libro rosa. Libro verde. Diverses
edicions a p a r t i r del 1958.
Peralta,
Enciclopedia ciclo - pedagógica. 1960.
Mariposa. Cartilla de lectura. 1960.
Atlas geográfico m u n d i a l .
Europa. Adaptación al segundo manuscrito del método completo de lectura. 1960.
Gerona»,
Pórtic i estudi introductori a la transcripció de
«La vacuna en España, o cartas familiares sobre esta
nueva inoculación, escritas a la Señora», peí profes'
sor i Doctor en Medicina Sr. Francesc Piguillem i Verdacer, fill de Puigcerdá.
( P u b l i c a t a m b m o t i u del p r i m e r Congrés de Pediatres de liengua c a t a í a n a ) . G i r o n a , 1978.
¿De curanderos a sanadores? (Pseud. Dr. E b e n ) .
A «Boletín del Colegio de Médicos de G e r o n a » ,
n ú m . 7 3 , 1 .er t r i m . 1978.
Tres metges gironins al p r i m e r pía de la política
catalana. ( A g u s t í Riera i Pau, Lluís Tomás i Rodó, Laurea D a l m a u i P í a ) .
A « B o l e t í n del Colegio de Médicos de G e r o n a » ,
n ú m . 7 3 , 1 .er t r i m . 1978.
Agro. 1 9 6 1 .
El mundo de las cosas. 1962.
Guia E.S.A.C.M.A. 1962.
El nuevo camarada. 1963.
Ideas y nociones. 1964.
Piti, Cartilla primera iniciación a la lectura. 1906.
NOTA. — De totes aqüestes obres se n'han fet d i verses edicions. Algunes van f i r m a d e s P l a - D a l m a u , i
son en coHaboració a m b J o a q u i m Pía I Cargol o a m b
J o a q u i m Pía D a l m a u , o a m b tots dos.
166: