INTRODUCCIÓ OBJECTIUS

URV ● FMCS● Departament de Medicina i Cirurgia
Generalitats
Fisioteràpia II.
INTRODUCCIÓ
L'assignatura Fisioteràpia II és el conjunt de valoracions i tractaments mitjançant
agents físics de les afeccions de l'aparell locomotor.
Consta, més que d'una llista de tractaments, d'una sèrie d'orientacions
terapèutiques basades en la comprensió dels processos sobre els que influïm i dels
mecanismes fisiològics que desencadena cada mètode o tècnica utilitzada en el
tractament.
A l'alumne li ofereix una base de coneixements que li permet establir programes
individualitzats, adaptats a cada situació i pacient, capacitant-lo pel
reconeixement d'eventuals desviacions de la norma mitjançant l'avaluació
continuada.
OBJECTIUS
En incorporar aquesta assignatura l'alumne serà capaç de:
1. Realitzar els mètodes d'exploració i valoració funcional de l'aparell locomotor i
respiratori.
2. Marcar objectius terapèutics i preventius a curt i llarg termini.
3. Aplicar adequadament les tècniques fisioterapèutiques generals i específiques
per a assolir els objectius proposats.
4. Elaborar fórmules de valoració dels resultats.
5. Identificar i comprendre els factors que influeixen en els processos sobre els
que actua el fisioterapeuta, permetent-li utilitzar els mètodes de tractament
generalment acceptats amb una millor comprensió i, fins i tot, modifica'ls de
forma racional en base a l'afecció individualitzada.
1
URV ● FMCS● Departament de Medicina i Cirurgia
Generalitats
Fisioteràpia II.
METODOLOGIA
Els 9 crèdits teòrics de l’assignatura s’imparteixen en forma de classes teòriques
progressivament més participatives, amb la inclusió de casos clínics treballats en
grup.
Els 15 crèdits pràctics es reparteixen en 12 impartits en els centres de pràctiques i
3 a l’aula d’habilitats amb objecte de facilitar l'adquisició de destresa en la
realització de maniobres tècniques. Amb objecte que l'alumne pugui repetir les
pràctiques realitzades a classe, disposa de la guia de pràctiques. Es facilita
també una guia d'activitats assistencials per tal d'orientar les pràctiques en
els centres i connectar-les amb les realitzades a la Facultat.
Entre els crèdits pràctics s’hi inclouen quatre mòduls teoricpràctics: Escoliosi
(realitzat als Caps, de 8 a 10); Reeducació Propioceptiva, Raquis i Síndrome de
dolor miofascial (realitzats a la Facultat, en la franja horària dels matins: 9-11). La
part teòrica corresponent al mòdul de Reeducació Propioceptiva es fa de forma
activa, mitjançant unes activitats d'autoaprenentatge voluntàries que
l'alumne realitza individualment i que ha de presentar el dia 8 de gener.
Per a donar a l’alumne l’hàbit i les habilitats necessàries per trobar i elaborar
informació sobre un tema concret se li pauta un treball monogràfic sobre el
contingut del programa que ell triï, treball que pot realitzar individualment o en
grup, sota la supervisió del professor. La temporització i especificacions per
realitzar-lo es troben a la guia del treball.
Per l’assoliment dels objectius marcats a l’assignatura es facilita a l’alumne la
possibilitat d'autoevaluació a l'adreça http://www.ice.urv.es:8090/. El codi d'accés
serà facilitat pels professors, una vegada l'alumne s'hagi matriculat a
l'assignatura.
Organització del programa
Els continguts de l’assignatura estan estructurats en quatre unitats didàctiques:
• La primera reuneix coneixements de caràcter general sobre el paper de la
Fisioteràpia en les diferents afeccions de l’aparell locomotor i pell.
• La segona estableix unes bases generals de Fisioteràpia Respiratòria,
necessàries pel tractament de les afeccions de l’aparell locomotor.
• La tercera representa una iniciació a la reeducació propioceptiva.
• La quarta es divideix en set blocs temàtics, cada un d’ells corresponent a un
segment corporal: cintura escapular, colze, canell i mà, raquis, cintura
pelviana, genoll, turmell i peu. En el desenvolupament de cada un dels blocs es
segueix el mateix esquema: exploració i afeccions de la zona (traumatològiques
i reumatològiques) susceptibles de rebre tractament fisioteràpic, on s’apliquen
els principis desenvolupats a les primeres unitats didàctiques. La metodologia
2
URV ● FMCS● Departament de Medicina i Cirurgia
Generalitats
Fisioteràpia II.
utilitzada per impartir la quarta unitat busca la participació de l’alumne, per
això, el programa d’aquesta unitat és orientador, i està dirigit a que l’alumne
pugui triar i elaborar els treballs pautats.
3
URV ● FMCS● Departament de Medicina i Cirurgia
Generalitats
Fisioteràpia II.
AVALUACIÓ
Per l'avaluació de l’alumne s’utilitzen els següents mètodes:
1. Prova teòrica que consta de:
•
•
•
•
5 preguntes a desenvolupar (mig foli) 40%
1 cas clínic 10%
continguts del 2n
quadrimestre
1 tema 10 %
20 preguntes molt curtes 40 % (conceptes bàsics corresponents als continguts
del primer quadrimestre, part d’examen que no cal fer als alumnes que han
alliberat* aquests continguts. En tal cas, la nota obtinguda al febrer assumeix
aquest 40%)
(*)L’alumne
pot alliberar els continguts corresponents al primer
quadrimestre obtenint una nota igual o superior a 7 al realitzar un examen al
febrer de les següents característiques:
•
•
•
10 preguntes a desenvolupar (mig foli) 50%
1 tema 10%
20 preguntes molt curtes (conceptes bàsics) 40%
2. Treball escrit . De caràcter obligatori, cada alumne el realitzarà de forma
individual o en grup de dos o tres persones. Els criteris de valoració i d’altres
especificacions es troben a la guia del treball.
3. Valoració de les pràctiques
•
Clíniques, efectuades pels professors de pràctiques mitjançant l’observació
continuada de alumne (veure ítems d'avaluació) i la valoració de les fulles de
fisioteràpia realitzades. Els professors de pràctiques notificaran a l'alumne, al
final del seu període de pràctiques, l'avaluació assolida. És condició
indispensable per aprovar aquesta assignatura que l’alumne realitzi amb
aprofitament tots els seus períodes pràctics.
•
Realitzades a la Facultat, mitjançant un examen pràctic. Consta de tres
preguntes, la primera d’elles sobre un cas plantejat pel professor. Els criteris
d’avaluació són:
Ítems d’avaluació
Resolució problema (60%)
Habilitat (10%)
Seguretat (10%)
Posició terapeuta (10%)
Explicació (10%)
1a
2a
3a
Puntuació
Final:
4
URV ● FMCS● Departament de Medicina i Cirurgia
Generalitats
Nota :
(40%:
Fisioteràpia II.
(30%
(30%
•
Per aprovar Fisioteràpia II, és necessari assolir, al menys, un suficient en la
realització del treball. Si un treball no arriba a aquesta qualificació haurà de
ser corregit i presentat a la convocatòria de setembre. A les actes de juny, la
nota serà de no presentat (en cas que fos aprovat o nota superior)
•
Per aprovar Fisioteràpia II, és necessari aprovar tots els períodes pràctics. La
qualificació de suspens a les pràctiques implica una nota de suspens a les
actes. Per aconseguir aprovar a la convocatòria de setembre és necessari que
l’alumne recuperi els períodes pràctics no superats en les setmanes de la 24 a
la 30.
Faltes d’assistència
•
•
•
Les faltes d’assistència han de ser justificades documentalment, els
retards poden ser comptabilitzats com a faltes. El justificant s’ha de lliurar als
professors responsables dels centres de pràctiques.
Una falta no justificada representa el suspens automàtic de l’assignatura.
Les faltes justificades podran ser recuperades, sota estudi del cas particular
per part dels professors responsables dels centres de pràctiques.
La repercussió de les qualificacions dels centres de pràctiques en la nota final
és:
0-4
0-4
Insuficient
5-6
Insuficient
7-8
Insuficient
9-10
Insuficient
5-6
7-8
9-10
Insuficient Insuficie Insuficient
nt
indiferent indiferen indiferent
t
indiferent indiferen + 0,5
t
+ 0,5
+ 0,5
+1
0.4
5-6
7-8
9-10
És a dir:
• un Insuficient implica que aquesta serà la nota a actes
• per aconseguir +0,5 a la nota final cal treure dos excel·lents als centres de
pràctiques o dos notables i un excel·lent:
• tres excel·lents representen +1 a la nota final.
És requisit indispensable per aprovar l’assignatura superar amb
5 tots
els barems d’avaluació. En tal cas la nota final és:
5
URV ● FMCS● Departament de Medicina i Cirurgia
Generalitats
Fisioteràpia II.
90 % examen teòric
10 % treball
La valoració de les pràctiques pot fer augmentar aquesta nota:
Excel·lent a l'examen pràctic = nota + 0,5.
Valoració de les pràctiques assistencials = nota +
0,5 o 1.
TEMPORITZACIÓ
SET DILLUNS
1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
11
12
13
14
15
16
DIMARTS
tema 1
tema 4
tema 6
tema 9
tema 10
tema 12
tema 14
tema 16
pràctica 9 (A)
tema 20
DIJOUS
tema 2
tema 5
tema 7
tema 9
tema 10
tema 12
tema 14
tema 17
pràctica 9 (B)
tema 21
pràc 1 prop (A)
pràc 2 prop (A) pràc 2 prop (B)
tema 2 (prop)
tema 22
pràc 4
(A)
tema 23
tema 3
tema 5
tema 8
tema 10
tema 11
tema 13
tema 15
tema 18
tema 19
tema 1 (prop)
pràc 1 prop (B)
pràc 3 prop (A)
pràc 3 prop (B)
prop pràc 4 prop (B)
DIVENDRES
tema 1
tema 4
tema 6
pràctica 1 (A)
pràctica 1 (B)
pràctica 2-(A)
pràctica 2-(B)
pràctica 3(A)
pràctica 3 (B)
pràctica 4-5 (A) p 6 (B)
pràctica 4-5 (B) p 6 (A)
pràctica 7-8 (A)
pràctica 7-8 (B)
pràctica 10 (A)
pràctica 10 (B)
tema 24
pràctica 11 (A)/cas clínic
(B)
17 tema 25
tema 26
tema 27
pràctica 11 (B) /cas clínic
(A)
18 tema 29
tema 30
tema 32
pràctica 12 (A)/ 13 (B)
19 tema 33
tema 34
tema 35
pràctica 12 (B)/ 13 (A)
20 tema 36
tema 37
tema 37
pràctica 14 (A) 16 (B)
21 pràtica 15 (A) pràtica 15 (B) tema 40
pràctica 14 (B) 16 (A)
22 tema 41
tema 42
tema 44
pràctica escol(A) 17 (B)
23 tema 44
tema 44
tema 46
pràctica escol (B) 17 (A)
24 tema 47
tema 48
tema 49
pràctica 18 (A) 20 (B)
25
tema 50
tema 51
pràctica 18 (B) 20 (A)
26 tema 52
tema 53
tema 54
pràctica 19 (A) cas
clínic(B)
27 tema 54
tema 55
tema 56
pràctica 19 (B) cas
clínic(A)
28 tema 57
tema 58
tema 59
pràctica 22 (B) 21 (A)
29 pr 23 (A) cas pr 23 (B) cas pr 23 (A) cas pràctica 22 (A) 21 (B)
(B)
(A)
(B)
6
URV ● FMCS● Departament de Medicina i Cirurgia
Generalitats
Fisioteràpia II.
30
pr 23 (B) cas cas clínic
(A)
1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
11
12
Embenat . Exercicis de Buerger-Allen.
Tècnica de Cyriax (MTP)
Fibromiàlgia.
Inspecció i palpació.
Auscultació.
Gasometria.
Drenatge bronquial.
Tos i expectoració.
Ventilació dirigida.
Expansions costals.
Exploració de la cintura escapular
Cinesiteràpia passiva de la cintura
escapular.
cas clínic
131
4
15
16
17
18
19
20
21
22
23
cas
clínic/preparació
examen
Cinesiteràpia activa de la cintura escapular
Síndrome del congost toràcic.
Exploració del colze.
Exploració de la mà.
Sensibilitat de la mà.
Exploració pelvis.
Cinesiteràpia passiva de la cintura pelviana.
Exploració genoll.
Exploració i embenatges per la SHRE. Cinesiteràpia.
Exploració del peu.
Reeducació de la marxa.
7
URV ● FMCS● Departament de Medicina i Cirurgia
Generalitats
Fisioteràpia II.
8
URV ● FMCS● Departament de Medicina i Cirurgia
Generalitats
Fisioteràpia II.
UNITAT DIDÀCTICA Nº1 .- GENERALITATS
TEMA 1.-INTRODUCCIÓ GENERAL A L’ASSIGNATURA.
OBJECTIUS:
En incorporar aquest tema, l’alumne serà capaç de:
1. Relacionar els mitjans físics i les tècniques estudiades a Fisioteràpia I amb els
continguts de Fisioteràpia II.
2. Plantejar, en termes generals, una actuació de fisioteràpia.
3. Definir discapacitat, minusvalia i deficiència.
4. Establir objectius amb criteris i indicadors de consecució.
5. Explicar la dinàmica del curs, els objectius generals de l'assignatura i la manera com
serà avaluat.
CONTINGUTS:
Definició i objecte de la assignatura. Metodologia. Avaluació.
Relació de les tècniques i mètodes estudiats a Fisioteràpia I amb el temari de
l’assignatura Fisioteràpia II.
Plantejament general d’una actuació de Fisioteràpia: Avaluació, identificació del
problema, objectius; mitjans; revaluació.
Definició d'objectius: criteris, indicadors de consecució.
Teoria de la discapacitat.
BIBLIOGRAFIA:
Viel E. Diagnóstico fisioterápico. Barcelona: Masson, 1999.
Gallego T, Calvo V, Soto C, Pecos D, Pérez Y. Principios teóricos del diagnóstico en fisioterapia. En:
Actualizaciones en fisioterapia. Madrid: Médica Panamericana, 2002: 11-26.
Minaire P, Cherpin J, Flores J L , Weber D. Clasificación de minusvalías. En :Encycl. Méd. Chir.,
Kinesiterapia Medicina físca. Paris: Ed. Techniques.26006 A10´
Charpentier P, Aboiron H. Clasificación internacional de las deficiencias, discapacidades y
minusvalías. En: Encycl. Méd. Chir., Kinesiterapia Medicina físca. Paris: Ed. Techniques.26006
B10´
Courtillon A, Gain H, Gosselin P, Grunberg M. Gestión de la calidad y evaluación en kinesiterapia.
En: Encycl. Méd. Chir., Kinesiterapia Medicina físca. Paris: Ed. Techniques.26006 C10´
Neiger H, Génot C, Dufour M, Péninou G. Evaluaciones y mediciones En: Kinesioterapia. Buenos
Aires: Médica Panamericana, 1988; 9-16.
9
URV ● FMCS● Departament de Medicina i Cirurgia
Generalitats
Fisioteràpia II.
TEMA 2.- INFLAMACIÓ I EDEMA POSTRAUMÀTIC.
OBJETIUS:
En incorporar els coneixements, teòrics i pràctics, d’aquest tema, l’alumne serà
capaç de:
1. Relacionar els fenòmens inflamatoris amb els processos regeneratius:
cicatrització i consolidació òssia.
2. Explicar la formació de l’edema postraumàtic.
3. Diferenciar edema trassudat i exudat.
4. Valorar quantitativa i qualitativament l’evolució d’un edema.
5. Aplicar correctament les mides preventives i evaquatòries.
6. Programar pautes de tractament segons tipus d’edema.
CONTINGUTS:
Inflamació i edema post-traumàtic. Concepte. Patró bàsic inflamatori.
Tipus d’edema. Diferenciació entre trassuat i exudat.
Mètodes de valoració de l’edema: Volumetria.
Prevenció i mètodes fisioteràpics contra l’edema post-traumàtic.
Objectius. Medis. Elevació, compressió i mobilització.
Tractament de fisioteràpia segons tipus d’edema.
Pràctica nº 1: Embenat compressiu. Exercicis de Buerguer-Allen.
BIBLIOGRAFIA:
Ferrandez JC, Theys S, Bouchet J Y. Reeducación de los edemas de los miembros
inferiores. Barcelona: Masson, 2002.
Downie PA. Manual Cash de Afecciones Médicas para fisioterapeutas. Barcelona:
Jims, 1991. Cap. 1 "Inflamación y cicatrización" y cap. 2 " Edema" ; 1-24
Moran CA. Fisioterapia de la mano. Barcelona: Jims, 1991; 242-246.
Neiger H, Génot C, Dufour M, Péninou G.Evaluaciones y mediciones En: Neiger
H, Génot C, Dufour M, Péninou, Leroy A, Dupré et al: Kinesiterapia. 2 vols.
Buenos Aires: Médica Panamericana, 1988; 12-15.
Canamasas S. Técnicas Manuales: Masoterapia. Barcelona : Masson- Salvat ,
1993; 61-71.
10
URV ● FMCS● Departament de Medicina i Cirurgia
Generalitats
TEMA
3.-FISIOTERÀPIA
CICATRITZACIÓ.
Fisioteràpia II.
EN
EL
PROCÈS
DE
OBJECTIUS:
En incorporar els coneixements, teòrics i pràctics, d’aquest tema, l’alumne serà
capaç de:
1. Marcar els objectius del tractament fisioteràpic de les ferides.
2. Aplicar les tècniques més adequades al tipus de cicatriu, segons el moment de
la seva evolució i segons el teixit afectat.
3. Reconèixer i, en alguns casos, preveure les possibles desviacions en el procés
normal de cicatrització i adaptar el tractament fisioteràpic a aquestes
eventualitats.
4. Aplicar els principis bàsics del tractament fisioteràpic de les ferides a tot
pacient post-quirúrgic.
CONTINGUTS:
Aplicació de fisioteràpia per influir en el procés de la cicatrització.
Selecció de les tècniques segons la fase del procés.
BIBLIOGRAFIA:
Downie PA . Manual Cash de Afecciones Médicas para fisioterapeutas.
Barcelona: Jims, 1991; 1-24.
Mitz V, Nicquet A. Rééducation et cicatrice.
En :Encycl. Méd. Chir.,
Kinésithérapie - Rééducation fonctonielle. Paris: Editions Techniques. 1989;
26280 A10.
Vazquez J . El masaje terapéutico y deportivo, 4ª. Madrid: Mandala, 1993 ; 111114.
Neiger H, Génot C, Dufour M, Péninou G: Evaluaciones y mediciones En:
Kinesioterapia. Buenos Aires: Médica Panamericana, 1988; 12-18
Khan J. Principios y práctica de electroterapia. Barcelona: Jims, 1991; 67-74.
11
URV ● FMCS● Departament de Medicina i Cirurgia
Generalitats
Fisioteràpia II.
TEMA 4.- FISIOTERÀPIA EN LESIONS TRAUMÀTIQUES
DE PARTS TOVES SEGONS EL TEIXIT AFECTAT.
4.1.-Afeccions traumàtiques
OBJETIUS:
En incorporar els coneixements, teòrics i pràctics, d’aquest tema, l’alumne serà
capaç de:
1. Utilitzar la nomenclatura més apropiada per a referir-se a les lesiones
estudiades al tema.
2. Seleccionar i aplicar correctament les tècniques més adequades a l’afecció
particular.
3. Enumerar els factors que predisposen a sofrir una lesió muscular de tipus
indirecte.
4. Enumerar les tècniques a aplicar per evitar sofrir una lesió muscular de tipus
indirecte.
5. Raonar els efectes de massatge transversal profund sobre una lesió muscular
recent.
CONTINGUTS:
Afeccions traumàtiques. Tipus de lesió, nomenclatura i tractament.
Tractament segons el grau de la lesió. Fisioteràpia post-sutura.
Lesions musculars traumàtiques. Mecanismes lesionals. Directe. Indirecte.
Factors predisponents. Prevenció .
4.2.- Alteracions tendinoses, lligamentoses i capsulars
OBJECTIUS:
1. Diferenciar, mitjançant les maniobres de tensió selectiva, les lesions múscultendinoses de les lligamentoses.
2. Identificar mitjançant l’exploració el tendó afectat i el seu grau d’afectació.
3. Definir i diferenciar tendinosis, tendinitis (tenomiositis, tenoperiostitis,
tenovaginitis) entensitis i bursitis.
4. Relacionar la fisiopatologia dels processos inflamatoris del tendó amb els seus
tractaments.
5. Aplicar el tractament adequat a la patologia tendinosa i existent.
6. Prevenir l’aparició de lesions tendinoses mitjançant un programa
individualitzat.
7. Utilitzar una nomenclatura correcta per a referir-se a les lesions
lligamentoses.
8. Aplicar un tractament fisioteràpic correcte en les lesions lligamentoses agudes
i subagudes, segons el grau de la lesió.
12
URV ● FMCS● Departament de Medicina i Cirurgia
Generalitats
Fisioteràpia II.
9. Definir inestabilitat i laxitud.
10. Definir unes pautes generals per el tractament de les hemartrosis
hemofíliques,.
11. Explicar l’afectació que representa una luxació traumàtica i, en conseqüència,
plantejar un tractament fisioteràpic correcte.
12. Identificar les hiperlaxituts constitucionals.
CONTINGUTS:
Alteracions tendinoses inflamatòries. Nomenclatura, exploració, prevenció i
tractament. Tendinitis calcificada. Bursitis. Prevenció. Tractament.
Inestabilitat i laxitut. Concepte. Prevenció i tractament.
Sinovitis traumàtica. Vessament sinovial. Hemartrosis.
Pràctica nº 2: Tècnica de Cyriax (MTP).
BIBLIOGRAFIA:
Demarais Y, Paclet JP. Pathologie tendineuse. En : Encycl. Méd. Chir.,
Kinésithérapie- Rééducation fonctonielle. . Paris, Editions Techniques, 1993;
26202 A10, 4-8-04.
Arnocczky SP. Principios fisiológicos de las lesiones de los ligamentos y su
curación. En: Scott WN. La rodilla: Lesiones del Ligamento y el Mecanismo
Extensor. Diagnóstico y tratamiento. Barcelona: Mosby Year Book de España.
1992; 67- 82.
Mont MA, Scott WN. Clasificación de las lesiones ligamentosas. En: Scott WN. La
rodilla . Lesiones del Ligamento y el Mecanismo Extensor. Diagnóstico y
tratamiento. Barcelona: Mosby Year Book de España. 1992; 67- 82.
Demarais Y, Merat J, Paclet JP, Simon A. Pathologie articulaire, musculaire,
tendineuse en milieu sportif. En: Encycl. Méd. Chir., Kinésithérapie- Rééducation
fonctonielle. Paris, Editions Techniques, 1993; 26202 A10, 4-8-04.
Demarais Y, Merat J. Lésions musculaires. En: Encycl. Méd. Chir.,
Kinésithérapie- Rééducation fonctonielle.Paris, Editions Techniques, 1993;
26202 A10, 4-8-04.
Vázquez Gallego J, Jáuregui Crespo A. Masaje de Cyriax. En: El Masaje
Transverso Profundo. Madrid: Mandala Ediciones, 1994.
13
URV ● FMCS● Departament de Medicina i Cirurgia
Generalitats
Fisioteràpia II.
TEMA 5.- FISIOTERÀPIA EN EL CREMAT.
OBJETIUS :
L’estudi i la pràctica proposats en aquest tema capaciten a l’alumne per:
1. Esquematitzar el tractament fisioteràpic de les cremades, segons la seva
gravetat, localització i evolució cicatricial.
2. Abordar el tractament global del cremat, atenent a tots els factors implicats:
físics, psicològics, socials.
3. Participar en un pla de prevenció de cremades en els nens.
4. Vigilar la col·locació dels segments articulars susceptibles d’adoptar
deformitats a conseqüència de les cremades.
5. Explicar en què consisteixen els diferents tipus d’empelts cutanis
6. Pautar un pla de fisioteràpia previ a la implantació de l’empelt
7. Pautar un pla de fisioteràpia que afavoreixi que l’empelt prengui.
8. Discutir les diferents actituds referents a l’aplicació de massoteràpia en
empelts.
9. Reconèixer les complicacions que puguin sorgir en tot el procés, i actuar en
conseqüència.
CONTINGUTS:
Factors a considerar en el tractament fisioteràpic dels cremats.
Massatge cicatricial. Selecció de les tècniques segons el tipus de cicatriu.
Cicatrius adherents. Cicatrius atròfiques. Cicatrius queloides. Cicatrius
hipersensibles.
Escares (nafres per pressió LLPP). Prevenció.
Valoració de la cicatrització. Empelts cutanis.
Fase aguda. Objectius. Mètodes: Posturals i ortesis segons la topografia de la
cremada. Limitacions funcionals a evitar.
Fase de maduració. Objectius. Mètodes.
BIBLIOGRAFÍA:
Rivers EA, Fisher SV. Rehabilitación para pacientes con quemaduras. En: Krusen.
Medicina Física y rehabilitación, 4ª ed. Madrid: Médica Panamericana, 1993; 11101142; 1120-1142.
Wootton R. Quemaduras. En: Manual Cash de Afecciones Médicas para fisioterapeutas.
Barcelona: Jims, 1991.
Beltramo F, Gayet C, Burghard S . Rééducation de l'enfant brûlé. En :Encycl. Méd. Chir.,
Kinésithérapie - Rééducation fonctonielle. Paris: Editions Techniques, 1993; 26-275-D10.
14
URV ● FMCS● Departament de Medicina i Cirurgia
Generalitats
Fisioteràpia II.
Xhardez Y. Vademecum de Kinesioterapia y de Reeducación Funcional 3ª ed. Barcelona:
El Ateneo, 1993; 688-694; 691-693.
TEMA 6 .-FISIOTERÀPIA EN AFECCIONS DE LA
MUSCULATURA ESQUELÈTICA. GLOSSARI DE TERMES.
OBJETIUS:
1. Utilitzar una nomenclatura correcta al referir-se a les alteracions estudiades en
el tema.
2. Explicar la relació que existeix entre la histologia del múscul i el seu
comportament en situacions d'immobilització, traumatismes...
3. Discutir el concepte de contractura muscular.
4. Explicar la fisiopatologia de l’atrofia i retracció muscular.
5. Detectar l’aparició de la fatiga muscular.
6. Analitzar les diferents causes d’aparició de fatiga muscular, segons el tipus de
treball realitzat per el múscul.
7. Discutir les teories apuntades per l’explicació de les molèsties musculars
d’aparició demorada (DMS)
8. Aplicar els medis físics adequats per la prevenció de l’aparició de les DMS.
CONTINGUTS:
Hipertonia i hipotonia. Concepte. Causes. Tractament.
Discussió del concepte de contractura muscular.
Rampa. Concepte. Causes. Prevenció.
Atrofia. Concepte. Causes. Tractament.
Retracció muscular. Concepte. Causes. Exploració. Tractament.
Fibrosis. Concepte. Causes. Exploració. Tractament.
Miogelosi. Concepte. Revisió històrica.
Fatiga muscular. Concepte. Causes. Detecció.
Molèsties musculars d'aparició demorada (DMS). Possibles causes de l’aparició.
Prevenció. Tractament.
BIBLIOGRAFIA:
Travell JG, Simons DG, Simons LS. Dolor y disfunción miofascial. El manual de los
puntos gatillo. Vol 1. Mitad superior del cuerpo, 2ª ed. Madrid: Médica
Panamericana, 2002.
Guyton AL. Tratado de Fisiología Médica. Madrid: McGraw-Hill /Interamericana de España.
Madrid, 1991.
Simons DG, Mense S. Muscle Pain: Understanding ist Nature. Baltimore: Williams &
Wilkins, 2001
Terrados N, Fernández B. Fatiga muscular. En: Cordova A, ed. L a fatiga muscular en el
rendimiento deportivo. Madrid: Síntesis., 1997 p. 193-208.
15
URV ● FMCS● Departament de Medicina i Cirurgia
Generalitats
Fisioteràpia II.
Simons DG, Mense S. Understanding and measurement of muscle tone as related to
clinical muscle pain. Pain, 1998; 75: 1-17.
Bartolomé A. El porqué de las agujetas [en línea] 2002 [citat el 10 d'octubre de
2002]
Disponible
a:
URL.:
http://www.andasalud.com/edicion/noticia/0,2458,10518_807,00.html
16
URV ● FMCS● Departament de Medicina i Cirurgia
Generalitats
Fisioteràpia II.
TEMA 7.- SÍNDROME DE DOLOR MIOFASCIAL.
OBJETIUS:
Aquest tema, junt amb mòdul pràctic que l'acompanya, capacita a l’alumne per:
1. Definir el concepte de Síndrome de dolor miofascial i relacionar-lo amb els
conceptes de miogelosi i contractura muscular.
2. Buscar, mitjançant l‘exploració, les bandes tenses musculars.
3. Enumerar els criteris diagnòstics dels PG.
4. Relacionar els diferents factors estructurals i posturals amb l’aparició de PG i/o
la seva perpetuació.
5. Diferenciar un PG actiu d’un PG latent.
6. Aplicar una exploració i un tractament adequat a la síndrome de dolor
miofascial, incloent-hi consells d’higiene postural.
CONTINGUTS:
Introducció. Definició.
Factors de perpetuació. Prevenció.
Exploració. Criteris diagnòstics.
Tractament. Inactivació dels PG. Eliminació dels factors de perpetuació. Pauta
d'exercicis.
Tècniques d’inactivació del PG.
Teories sobre la naturalesa dels PG.
BIBLIOGRAFIA:
Travell JG, Simons DG, Simons LS. Dolor y disfunción miofascial. El manual de los
puntos gatillo. Vol 1. Mitad superior del cuerpo, 2ª ed. Madrid: Médica Panamericana,
2002.
Simons DG. Clinical and Etiological Update of Myofascial Pain from Trigger Points. J
Musculoske Pain, 1996; 4 (1/2): 93-121.
Travell JG, Simons DG. Myofascial Pain and Disfunction. The Trigger Point Manual. The
Lower Extremities. Baltimore :Williams & Wilkins, 1981.
Gerwin R. The Management of Myofascial Pain Syndromes. J Musculoske Pain, 1993;
1(3/4): 83-93.
Chaitow L. Terapia
Interamericana, 2001.
manual:
valoración
y
diagnóstico.
Madrid:
McGraw-Hill
Chaitow L. Técnicas de energía muscular. Barcelona: Paidotribo, 2000.
Jones L.H. Strain and Counterstrain. Indianapolis: The American Academy of
Osteopathy, 1981
17
URV ● FMCS● Departament de Medicina i Cirurgia
Generalitats
Fisioteràpia II.
TEMA 8.-FIBROMIALGIA.
OBJECTIUS:
Aquest tema capacita a l’alumne per:
1.
2.
3.
4.
5.
6.
Definir fibromiàlgia.
Enumerar les característiques clíniques de la fibromiàlgia.
Aplicar un diagnòstic diferencial entre fibromiàlgia i dolor miofascial.
Localitzar els punts fibromiàlgics utilitzats com a criteri diagnòstic.
Aplicar les tècniques més apropiades pel tractament de la fibromiàlgia.
Aplicar correctament les Escales d'Avaluació de l'estat de salut general i
funcional.
7. Explicar la realitat d'aquests pacients.
CONTINGUTS:
Concepte. Revisió històrica.
Classificació. Epidemiologia.
Etiopatogenia. Clínica.
Criteris diagnòstics. Diagnòstic diferencial.
Tractament de fisioteràpia.
Pràctica nº 3. Palpació punts àlgics. Exercicis específics i globals.
BIBLIOGRAFIA:
The medical works of Hippocrates. En: Boissevan MD, Mc Cain GA Toward an integrated
understanding of fibromyalgia syndrome. Medical and pathophysiological aspects. Pain,
1991. 45: 228.
Yoldi B, Alegre C. Fibromialgia. Rev Esp Rheumatol 1992. 19: 354-360.
Naranjo A. Síndrome de fibromialgia. Anales de Medicina Interna, 1992. 2: 61-68.
Marqués J, Marzo J. El síndrome mialgico tensional. En: Marqués J. Tratado de
Enfermedades Reumatológicas. Tomo II. Barcelona : Jims, 1992. 56: 829-840.
Mera A, Insúa S. Fibromialgia. Manual de enfermedades reumáticas. Madrid: Grupo
Prodesfarma, 1996. 757-763.
Rotés J, Inglés M, Iglesias C. Tenomialgias. Fibromialgias. En: Cursos de actualización en
Rematologia para Fisioterapeutas. Vol. 2. Barcelona: Fundación Promedic-Promoción
Médica,
1996.
18
URV ● FMCS● Departament de Medicina i Cirurgia
Generalitats
Fisioteràpia II.
TEMA 9.- FISIOTERÀPIA EN EL TRACTAMENT DE LES
FRACTURES I LUXACIONS.
OBJETIUS:
Després d’estudiar aquest tema, l’alumne serà capaç de:
1. Detectar possibles desviacions del procés normal de consolidació d’una
fractura.
2. Relacionar la fisiopatologia de la consolidació amb l'actuació fisioterapèutica.
3. Enumerar els objectius generals del tractament fisioteràpic en les fractures.
4. Determinar els objectius terapèutics més adients al tipus de fractura,
tractament mèdic, fase del procés i pacient, per seleccionar les tècniques més
apropiades.
5. Prevenir, en el possible, les conseqüències de la immobilització durant la
consolidació de la fractura.
6. Enumerar les complicacions de les fractures, i els signes mitjançant els que,
podem detectar-les.
7. Diferenciar els conceptes de rigidesa-anquilosi, i retard en la consolidaciópseudoartrosi.
8. Identificar els factors responsables de la limitació del recorregut articular postimmobilització, mitjançant l’exploració.
9. Aplicar mètodes específics segons el tipus de limitació articular.
10.Aplicar un tractament fisioteràpic correcte post-artrolisi.
11. Avaluar una luxació articular i determinar-ne els objectius fonamentals en el
seu tractament.
CONTINGUTS:
9.1.- Pautes bàsiques en el tractament de les fractures:
Conceptes bàsics.
Afectació de múltiples estructures.
Pautes bàsiques del tractament fisioterapèutic: Valoració global, objectius,
avaluació.
9.2.- Complicacions de les fractures: Plantejaments de fisioteràpia.
Tractament de l'afectació de les parts toves.
Rigidesa: Identificació de les causes de restricció de l'amplitud articular:
limitació de causes passives i de causes actives.
Retràs de la consolidació: medis físics que afavoreixen la consolidació
Miosistis osificant post-traumàtica.
Pseudoartrosi. Necrosi avascular
Tractament post-artrolisi.
19
URV ● FMCS● Departament de Medicina i Cirurgia
Generalitats
9.3.- Pautes bàsiques
subluxacions:
en
el
Fisioteràpia II.
tractament de les luxacions i
Introducció i definicions.
Descripció de la simptomatologia i lesions asociades.
Tractament fisioterapèutic i prevenció de les complicacions.
BIBLIOGRAFIA:
Jolín T, Silvestre A: Patología del aparato locomotor - Fisioterapia. Madrid:
Síntesis, 1996; 73-102.
Knapp ME. Cuidados después de fracturas.En: Krusen. Medicina física y
rehabilitación, 4ª ed. Madrid: Médica Panamericana, 1993; 780-784
Moran, CA Fisioterapia de la mano. Barcelona: Jims, 1990; 235-239.
Neiger H, Génot C, Dufour M, Péninou G: Evaluaciones y mediciones En: Neiger
H, Génot C, Dufour M, Péninou G, Leroy A, Dupré et al. Kinesioterapia. 2 vols.
Buenos Aires: Médica Panamericana, 1988; 19-32.
Salter RB. Transtornos y lesiones del sistema músculoesquelético, 2ª ed.
Barcelona: Salvat, 1986; 377-598.
20
URV ● FMCS● Departament de Medicina i Cirurgia
Generalitats
Fisioteràpia II.
10.-TRACTAMENT FISIOTERÀPIC DEL DOLOR.
OBJECTIUS:
1. Utilitzar les eines de valoració del dolor.
2. Explicar els aspectes bàsics del fenomen del dolor, incloent-hi els seus aspectes
emocionals i cognitius.
3. Diferenciar els diferents tipus de dolor en relació a la seva localització,
intensitat, qualitat, seqüència i factors que el modifiquen.
4. Explicar els mecanismes d’acció dels diferents mètodes físics antiàlgics.
5. Plantejar, en termes generals, una actuació fisioteràpia on el principal objectiu
sigui minorar el dolor.
CONTINGUTS:
Concepte de dolor. Components del dolor. Tipus de dolor.
Valoració: Escales del dolor. Esquema corporal.
Mètodes antiàlgics i mecanismes d’acció. Límits en el tractament fisioteràpic del
dolor. Abordatge multidisciplinar en el tractament del dolor.
BIBLIOGRAFIA:
Cailliet R. Síndromes dolorosos. Dolor: Mecanismos reflejos. México: El Manual
Moderno, 1995; Caps. 1,4.
Goodman CC, Snyder TK. Patología médica para fisioterapeutas. McGraw-Hill
Interamericana, 2001. Cap. 1.
Keneth L. Crioterapia. Rehabilitación de las lesiones en la práctica deportiva. Barcelona:
Bellaterra, 1996; Caps. 20-21.
Martínez MM, Pastor Vega JM, Sendra PF. Manual de medicina física. Barcelona:
Harcourt Brace, 1998; Cap. 2.
Meadows JT. Diagnóstico diferencial
Interamericana, 2000. Caps. 2, 4.
en
Fisioterapia.
Madrid:
McGraw-Hill
Petty NJ, Moore AP. Exploración y evaluación neuromusculoesquelética. Un manual para
terapeutas. Madrid: McGraw-Hill Interamericana, 2003. Cap. 2.
Plaja J. Analgesia por medios físicos. Madrid: McGraw-Hill Interamericana, 2002. Caps.
1, 2, 4 –11; 14-23.
Simons DG, Travell JG, Simons LS. Dolor y disfunción miofascial. El manual de los
puntos gatillo. Vol. 1. Mitad superior del cuerpo. Madrid: Médica Panamericana, 2002.
Cap. 5.
Wall PD. Melzack R. Textbook of pain. 2ª de. Churchill Livingstone, 1989; 22-282, 9321041.
21
URV ● FMCS● Departament de Medicina i Cirurgia
Generalitats
Fisioteràpia II.
TEMA 11.-FISIOTERÀPIA EN LA SÍNDROME DE DOLOR
REGIONAL COMPLEX DEL TIPUS I (SDRC I).
OBJECTIUS :
Aquest tema capacita a l’alumne per:
1. Descriure la simptomatologia de la SDRC I. i les seves manifestacions tenint en
compte les diferents fases del procés.
2. Tractar les conseqüències de la SDRC I mitjançant la utilització de teràpies
físiques.
3. Utilitzar les mides preventives davant la SDRC I sota el punt de vista de la
Fisioteràpia.
CONTINGUTS:
SDRC: Concepte. Terminologia. Simptomatologia. Valoració.
Indicacions i contraindicacions en el tractament de Fisioteràpia. Mides
preventives.
Elecció del tractament segons la fase de la disfunció.
BIBLIOGRAFIA:
Barrois B, Ribinik P. Et Mane M. Rééducation et kinésitérapie dans le traitement
des algodystrophies. Encycl. Méd. Chir. (Elsevier, Paris-France), KinésithérapieRééducation fonctionelle, 26-293-A-10, 1995, 6p.
Cailliet R. Síndromes dolorosos. Dolor: Mecanismos reflejos. México: El Manual
Moderno, 1995; Cap. 2.
Harrison. Principios de Medicina interna. Vol. II. Madrid: McGraw-Hill Interamericana,
2001. Cap. 22; 2354, 2831-2.
Plaja J. Analgesia por medios físicos. Madrid: McGraw-Hill Interamericana, 2002. Cap.
22.
22
URV ● FMCS● Departament de Medicina i Cirurgia
Generalitats
Fisioteràpia II.
TEMA
12.-FISIOTERÀPIA
REUMATOLÒGIQUES.
EN
AFECCIONS
OBJECTIUS:
1. Descriure la simptomatologia de les afeccions reumatològiques mès freqüents
a nivell de l’Aparell locomotor.
2. Valorar l’afectació, definir objectius i aplicar les tècniques més adequades per a
cada situació concreta.
3. Marcar pautes de prevenció i de manteniment per les diferents manifestacions
i estadis de la malaltia articular.
4. Enquadrar les afeccions artròsiques dins del quadre general de les afeccions
articulars, diferenciant el seu caràcter específic.
CONTINGUTS:
Concepte de artrosi i artritis.
Valoració del pacient amb malaltia degenerativa. Objectius de tractament
Orientació general en el tractament per agents físics: Indicacions i
contraindicacions.
BIBLIOGRAFIA:
Baticle M, Commare MC, Glorion C et al. Rééducation et réadaptation de l’arthrite
juvénile idiopathique. Encycl. Méd. Chir. (Elsevier, Paris-France), KinésithérapieRééducation fonctionelle, 26-290-A- 20, 2000, 14p.
Buckup K. Pruebas clínicas para patolgía ósea, articular y muscular. Barcelona: Masson,
1997.
Carol D, Lloyd J. Rheumatological physiotherapy. London: Mosby International Limited,
1999.
Courtillon A, Fourastier J, Noël D et Perdriger A. Polyarthrite rhumatoïde de l’adulte.
Rééducation fonctionelle et stratégie de réadaptation. Encycl. Méd. Chir. (Elsevier, ParisFrance), Kinésithérapie-Rééducation fonctionelle, 26-290-A-10, 1993, 22p.
Downie. Cash . Kinesiología en ortopedia y reumatología. Buenos Aires: Panamericana,
1996; Caps. 5, 10.
Hamonet C., Saad S, Seyfried A, Bégué-Simon AM. La rééducation et la réadaptation de la
polyarthrite chronique juvénile. Encycl. Méd. Chir. (Elsevier, Paris-France),
Kinésithérapie-Rééducation fonctionelle, 26-290-A-20, 1987, 12p.
Meadows JT. Diagnóstico diferencial
Interamericana, 2000. Cap. 4.
en
Fisioterapia.
Madrid:
McGraw-Hill
Petty NJ, Moore AP. Exploración y evaluación neuromusculoesquelética. Un manual para
terapeutas. Madrid: McGraw-Hill Interamericana, 2003.
23
URV ● FMCS● Departament de Medicina i Cirurgia
Generalitats
Fisioteràpia II.
Roberts CP, Mowat AG. Osteartrosis. En: Dowie P. Manual Cash de Afecciones Médicas
para fisioterapeutas. Barcelona: Jims. 1991; 123-146.
24
URV ● FMCS● Departament de Medicina i Cirurgia
respiratòria
UNITAT DIDÀCTICA
RESPIRATÒRIA
Fisioteràpia II: Fisioteràpia
Nº
2.-
FISIOTERÀPIA
TEMA 13.- CONCEPTE DE FISIOTERÀPIA RESPIRATÒRIA
OBJECTIUS:
Aquest tema capacita l’alumne per:
1. Definir el concepte de fisioteràpia respiratòria.
2. Classificar les diferents tècniques i mètodes de fisioteràpia respiratòria segons
els seus objectius.
3. Valorar les diferents tècniques utilitzades per la fisioteràpia respiratòria al llarg
de la història.
CONTINGUTS:
Definició de fisioteràpia respiratòria.
Evolució històrica de la fisioteràpia respiratòria
Continguts, objectius i camps d’actuació de la fisioteràpia respiratòria.
BIBLIOGRAFIA:
Mackenzie CF. Historia de la kinesioterapia torácica y reseña de la literatura,
programa de kinesioterapia torácica, población de pacientes y cuidado
respiratorio en el IMSSMU. En : Mackenzie CF, Ciesla N, Imle PC, Klenic N.
Kinesioterapia del tórax en Unidades de Terapia Intensiva. Buenos Aires: Médica
Panamericana, 1986; 11-35.
Helmholz HF, Stonnington HH. Rehabilitación para disfunción respiratoria. En :
Kotte FJ, Lehmann JF, eds. Krusen. Medicina física y rehabilitación, 4ª ed.
Madrid: Médica Panamericana, 1993; 893-910.
Protas E. Pulmonary Physical Therapy. En : Payton OD (ed) Manual of Physical
Therapy. New York: Churchill Livingstone, 1989; 665-667.
Petty TL. Pulmonary rehabilitation in chronic respiratory insufficiency, 1.
Pulmonary rehabilitation in perspective: historical roots, present status, and
future projections. Thorax 1993; 48(8): 855-62.
25
URV ● FMCS● Departament de Medicina i Cirurgia
respiratòria
Fisioteràpia II: Fisioteràpia
TEMA 14.- VALORACIÓ DE LA FUNCIÓ RESPIRATÒRIA.
OBJECTIUS:
1. Valorar la dinàmica i patró respiratori, mitjançant la inspecció i palpació.
2. Apuntar les característiques del dolor pleurític que el diferència d'altres tipus
de dolor toràcic.
3. Auscultar de forma sistemàtica i correcta.
4. Reconèixer els sons respiratoris normals: Traqueobronquial, broncovesicular
i vesicular.
5. Localitzar les zones del tòrax on és normal auscultar els sons respiratoris
normals relacionant-les amb l'anatomia pulmonar.
6. Reconèixer els sons respiratoris anormals: crepitants, sibilants, runcus i fregament
pleural.
7. Explicar com s'ha de realitzar correctament una espirometria i què es mesura amb
ella.
8. Interpretar correctament una gasometria.
9. Escriure els principals signes clínics de la hipocapnia, hipercapnia i
desaturació.
CONTINGUTS:
Anamnesi. Inspecció. Palpació.
Valoració de la dinàmica respiratòria.
Auscultació .Relació amb la topografia toràcica. Consideracions pràctiques. Sons
normals i anormals. Sons vocals.
Introducció a l’espirometria.
Interpretació de les dades gasomètriques.
Pràctica nº 4: Inspecció i palpació. Pràctica nº 5: Auscultació.
Pràctica nº 6: Gasometria.
BIBLIOGRAFIA:
Postiaux G. Kinésithérapie respiratoire et auscultation pulmonaire. Bruxelles: Editions
Universitaries, 1990.
Wilkins RJ, Hodgkin JE, López B. Guia Práctica de los Ruidos Pulmonares. Barcelona:
Jims, 1991.
Watkins JG. Gasometria arterial: Curso programado. Barcelona: Doyma, 1988.
Shapiro. Manejo clínico de los gases sanguíneos, 4ª ed. Buenos Aires: Médica
Panamericana, 1991
Caminero JA, Fdez. Fau L. Recomendaciones SEPAR. Barcelona: Doyma, 1998.
Giménez M, Servera E, Vergara P. Rehabilitación y prevención en patología
respiratoria : fisioterapia, entrenamiento y cuidados respiratorios. Madrid:
Médica Panamericana. 2001.
26
URV ● FMCS● Departament de Medicina i Cirurgia
respiratòria
TEMA
15.FISIOTERÀPIA
ENTRENAMENT A L'EXERCICI.
Fisioteràpia II: Fisioteràpia
RESPIRATÒRIA
I
OBJECTIUS:
Aquest tema capacita a l'alumne per:
1. Explicar la utilització de les diferents tècniques de valoració i d'entrenament a l'esforç
com a teràpia en pacients amb problemes respiratoris.
2. Enumerar les indicacions de l'entrenament de pacients amb problemes respiratoris.
3. Definir els protocols més utilitzats en l'entrenament a l'esforç de pacients amb
problemes respiratoris.
4. Explicar quina relació té aquest tema amb la teoria de la discapacitat.
5. Escriure els paràmetres a utilitzar per valorar l'efectivitat de l'entrenament en
pacients amb problemes respiratoris.
CONTINGUTS:
Entrenament a l'esforç com a tècnica terapèutica en pacients amb problemes
respiratoris.
Resultats de l'entrenament. Indicacions i límits. Paràmetres d'inclusió.
Valoració. Escales de dispnea. Proves de marxa. Proves de força muscular.
Ergometria. Paràmetres: Consum màxim d’oxigen (VO2 màx.).
Entrenament a l'esforç. Modalitats. Membres inferiors. Membres superiors.
Protocols.
BIBLIOGRAFIA :
Vilaró J. Nuevas perspectivas en la rehabilitación pulmonar del paciente
respiratorio crónico. En: Salvat I. ed, Actualizaciones en Fisioterapia. Madrid:
Médica Panamericana, 2002.
Giménez M, Servera E, Vergara P. Rehabilitación y prevención en patología
respiratoria : fisioterapia, entrenamiento y cuidados respiratorios. Madrid:
Médica Panamericana. 2001.
Mellerowicz H. Ergometría, 3ª ed. Buenos Aires: Panamericana, 1986; 48-52.
Fuertes A. Prueba de esfuerzo. Madrid: Ergon, 1995.
Güell R, Casan P. Entrenamiento al esfuerzo como técnica terapéutica en los
pacientes con enfermedad pulmonar obstructiva crónica (EPOC). Arch
Bronconeumol 1994: 30:89-93.
Agre J. Fisiatría en medicina de deporte. En: Kotte FJ, Lehmann JF, ed. Krusen.
Medicina física y rehabilitación. 4ª ed. Madrid: Médica Panamericana, 1993;
1182-1195.
27
URV ● FMCS● Departament de Medicina i Cirurgia
respiratòria
Fisioteràpia II: Fisioteràpia
TEMA 16.- TÈCNIQUES DIRIGIDES A LA NETEJA
BRONQUIAL.
OBJECTIUS:
1. Col·locar adequadament a un pacient per aconseguir un drenatge selectiu i
generalitzat que permeti una millor evacuació de les secrecions.
2. Enumerar les tècniques dirigides a la higiene bronquial segons el seu ordre
d'aplicació.
3. Diferenciar la tos productiva de la irritativa i aplicar les tècniques apropiades
per mitigar aquesta.
4. Ensenyar a un pacient a fer més efectiva la seva tos, a evitar-la si aquesta és
improductiva i les tècniques suplementàries.
5. Aplicar correctament en adults i nens les vibracions i maniobres d'assistència
de la tos, així com l'aspiració traqueal i rentat bronquial.
6. Identificar els signes i símptomes que poden aparèixer com a conseqüència
d'una mala aplicació o indicació de qualsevol de les tècniques en aquest tema.
7. Explicar les contraindicacions del drenatge postural, percussions i vibracions,
així com les zones on aquestes últimes maniobres no s'han d'aplicar.
CONTINGUTS:
Drenatge postural. Posicions i contraindicacions.
Humidificació i inhaloteràpia.
Vibracions. Pressions. Contraindicacions.
Tos i expectoració dirigides. Assistència. Evitació de la tos.
Acceleració voluntària del fluix aeri.
Aspiració. Rentat bronquial.
Pràctica nº 7: Drenatge bronquial.
Pràctica nº 8: Tos i expectoració dirigides.
BIBLIOGRAFIA:
Delplanque D, Antonello M, Corriger E. Fisioterapia y reanimación respiratoria. Barcelona:
Masson, 1997.
Helmholz HF, Stonnington HH. Rehabilitación para disfunción respiratoria. En : Kotte FJ,
Lehmann JF, eds. Krusen. Medicina física y rehabilitación, 4ª ed. Madrid: Médica
Panamericana, 1993; 893-910.
Mackenzie CF, Ciesla N, Imle PC, Klenic N. Kinesioterapia del tórax en Unidades de Terapia
Intensiva. Buenos Aires: Médica Panamericana, 1986.
Protas E. Pulmonary Physical Therapy. En : Payton OD et al, eds. Manual of Physical Therapy.
Nueva York: Churchill Livingstone, 1989; 667- 684.
28
URV ● FMCS● Departament de Medicina i Cirurgia
respiratòria
Fisioteràpia II: Fisioteràpia
Barthe J. Hennequet A. La kinésithérapie dans la mucoviscidose. Kinésithérapie respiratorie:
objectifs et conditions d'applications. En: Encyclop. Méd. Chir. Kinésitherapie Reeducation
fonctonnelle. Paris: Editions Techniques. 26502 A10. 4-08-04, 1993.
TEMA 17.- TÈCNIQUES PER A MILLORAR L'EFICÀCIA DE
LA VENTILACIÓ.
OBJECTIUS:
L'alumne, al completar la formació teòrica i pràctica proposada en aquest tema
serà capaç de:
1. Dir quin element determina l'eficàcia de la ventilació, i quines implicacions té
per la reeducació.
2. Definir la ventilació dirigida i diferenciar-la de les altres tècniques estudiades
en el tema.
3. Escriure els objectius de la VD.
4. Enumerar, ordenades, les diferents etapes de la VD.
5. Explicar com integrar la VD en les tècniques d'higiene pulmonar,
entrenament a l'exercici i de la musculatura ventilatòria.
CONTINGUTS:
Concepte d'eficàcia de la ventilació.
Respiració a baixa freqüència. Respiració amb els llavis "apretats".
Ventilació Dirigida (VD). Definició i objectius.
Etapes de la Ventilació Dirigida. Posicions per l’aplicació. Exercicis.
Pràctica nº 9: Ventilació Dirigida.
BIBLIOGRAFIA:
Giménez M, Servera E, Vergara P. Rehabilitación y prevención en patología
respiratoria : fisioterapia, entrenamiento y cuidados respiratorios. Madrid:
Médica Panamericana. 2001.
Esteban A. Martín C. Insuficiencia respiratoria: Ventilación alveolar. Eficacia de
la ventilación. En: Esteban de la Torre A. Insuficiencia respiratoria.
Fisiopatología, clínica y procedimientos sistenciales y terapéuticos. Barcelona:
Editorial Científico-Médica. 1984; 47-48
Gimenez M, Servera E. La fisioterapia en la insuficiencia respiratoria grave. Med
Clin 1984; 83: 683-688.
29
URV ● FMCS● Departament de Medicina i Cirurgia
respiratòria
Fisioteràpia II: Fisioteràpia
Chahuneau J. Técnicas de reeducación respiratoria. En: Encyclop. Méd. Chir.
Kinesiterapia Medicina Física. Paris: Editions Techniques. 26500 C10. 4-09-06,
1993.
30
URV ● FMCS● Departament de Medicina i Cirurgia
respiratòria
Fisioteràpia II: Fisioteràpia
TEMA 18.- TÈCNIQUES D'EXPANSIÓ COSTAL.
OBJECTIUS:
Aquest tema capacita a l'alumne per:
1. Explicar en que consisteixen les tècniques d'expansió costal, els seus objectius
i indicacions.
2. Realitzar correctament les diferents tècniques d'expansió costal i
flexibilització raquídia.
3. Ensenyar a un pacient l'execució correcta de les tècniques d'expansió costal i
flexibilització raquídia.
4. Assistir a un pacient en la realització de las tècniques d'expansió costal.
CONTINGUTS:
Concepte. Objectius.
Tipus: expansió secundada, expansió contrariada.
Procediments: Expansió bassal unilateral, bilateral. Expansió bassal posterior.
Expansió lateral. Expansió apical.
Flexibilització de la caixa toràcica i columna vertebral.
Pràctica nº 10: Exercicis d'expansió costal.
BIBLIOGRAFIA:
Esteban A. Martín C. Insuficiencia respiratoria: Ventilación alveolar. Eficacia de
la ventilación. En: Esteban de la Torre A. Insuficiencia respiratoria.
Fisiopatología, clínica y procedimientos asistenciales y terapéuticos. Barcelona:
Editorial Científico-Médica. 1984; 47-48.
Gimenez M, Servera E. La fisioterapia en la insuficiencia respiratoria grave. Med
Clin 1984; 83: 683-688.
Chahuneau J. Thechiques de rééducation respiratoire. En: Encyclop. Méd. Chir.
Kinésitherapie Reeducation fonctonnelle. Paris: Editions Techniques. 26500
C10. 4-09-06, 1993.
31
URV ● FMCS● Departament de Medicina i Cirurgia
respiratòria
TEMA
19.D'ENTRENAMENT
VENTILATÒRIA.
TÈCNIQUES
DE
LA
Fisioteràpia II: Fisioteràpia
ESPECÍFIQUES
MUSCULATURA
OBJECTIUS:
Aquest tema capacita a l'alumne per:
1.
2.
3.
4.
Definir Pressió màxima inspiratòria i Pressió màxima espiratoria.
Seleccionar les tècniques d'entrenament muscular específiques.
Establir una coordinació entre l'exercici muscular i el ritme ventilatori.
Identificar i aplicar les carregues d’entrenament de la musculatura
ventilatòria.
5. Diferenciar els mètodes d’entrenament de fons i els d'entrenament de força
de la musculatura ventilatòria.
6. Descriure tècniques diferents d'enfortiment de la musculatura ventilatòria,
amb les seves indicacions.
CONTINGUTS:
Valoració de la força de la musculatura ventilatòria: Pressió màxima inspiratòria
(PMI).Pressió màxima espiratòria (PME).
Entrenament per la força, entrenament per la resistència.
Criteris per la selecció de càrregues.
Tècniques: Resistències inspiratòries. Maniobres inpiratòries i espiratòries
màximes. Hiperapnees isocápniques.
BIBLIOGRAFIA:
Sinclair SD. El ejercicio en la enfermedad pulmonar. En: Basmajian JV, ed.
Terapéutica por el ejercicio 3ª ed. Buenos Aires: Médica Panamericana. 1982;
443-463.
Sanchez Riera H. Neumología y Rehabilitación Respiratoria. Madrid: Lab. BOI,
1989.
Rochester DF, Arora NS. Insuficiencia de los músculos de la respiración.
Clínicas Médicas de Norteamérica, 1983.
32
URV ● FMCS● Departament de Medicina i Cirurgia
respiratòria
Fisioteràpia II: Fisioteràpia
Ciesla N. Drenaje postural, posiciones y ejercicios respiratorios. En: Mackenzie
CF, Ciesla N, Imle PC, Klenic N. Kinesioterapia del tórax en Unidades de Terapia
Intensiva. Buenos Aires: Médica Panamericana, 1986.; 63-88
33
URV ● FMCS● Departament de Medicina i Cirurgia
respiratòria
Fisioteràpia II: Fisioteràpia
TEMA 20.- TÈCNIQUES INSTRUMENTALS
OBJECTIUS:
Aquest tema capacita l'alumne per:
1. Enumerar els riscos de l’ús de "ampolles per bufar" com espiròmetre de
incentiu.
2. Explicar la repercussió que té sobre la producció de surfactant l'activitat
inspiratòria.
3. Enumerar diversos tipus de espiròmetres d'incentiu.
4. Ensenyar a un pacient l'ús correcte d'un espiròmetre incentivant de temps
inspiratòri.
5. Ensenyar a un pacient a associar l'espirometria de incentiu amb els diferents
tipus de ventilació: toràcica, abdominal i mixta.
6. Descriure la utilització dels diferents tipus de biofeedback aplicats en
reeducació ventilatòria.
7. Diferenciar un ventilador manumètric d'un volumètric.
8. Dir els signes que ens indiquen una mala adaptació del pacient al ventilador.
9. Raonar els beneficis i problemes derivats de l'ús de la RPPI, Toussoir i llit
frenocinètic.
CONTINGUTS:
Espirometria incentivant. Concepte.
Tipus d’espirometres. De temps inspiratòri, espiratòri i mixtes.
Espirometria incentiva associada als diferents tipus de ventilació.
Biofeedback. ARPE.
Introducció a la Ventilació Mecànica. RPPI.
Marcapassos diafragmàtic. Toussoir. Llit frenocinètic.
BIBLIOGRAFIA:
Delplanque D, Antonello M, Corriger E. Fisioterapia y reanimación respiratoria.
Barcelona: Masson, 1997.
Maccagno AL. Kinesiología Respiratoria. Barcelona: JIMS, 1973.
Ingwersen U. Fisioterapia respiratoria y cuidados pulmonares. Barcelona,
Salvat. 1980; 44-45.
34
URV ● FMCS● Departament de Medicina i Cirurgia
respiratòria
Fisioteràpia II: Fisioteràpia
TEMA
21.APLICACIÓ
DE
LA
FISIOTERÀPIA
RESPIRATÒRIA EN TRAUMATOLOGIA I ORTOPÈDIA.
OBJECTIUS:
1. Explicar el motiu pel que un traumatisme de tòrax, cintura escapular i/o
cintura pelviana pot precisar, en el seu tractament, de la fisioteràpia
respiratòria.
2. Enumerar els riscos potencials d'una contusió toràcica sense fractures costals
i l'actuació fisioteràpica conseqüent.
3. Explicar la fisioteràpia a realitzar en un pacient amb fractures costals.
4. Descriure els efectes del acte quirúrgic sobre la ventilació, diferenciant la
cirurgia toràcica de l'abdominal.
5. Plantejar l'actuació fisioteràpica en el preoperatori i el postoperatori.
6. Relacionar diverses afeccions (deformitats del raquis, contusió toràcica,
trasplantament pulmonar...) amb la conseqüent alteració de la funció
ventilatòria i explicar quina actitud terapèutica cal adoptar en conseqüència.
CONTINGUTS:
Traumatismes: Membre superior, membre inferior. Traumatismes toràcics.
Contusió toràcica. Fractures costals i del estèrnum.
Deformitats: del raquis, de la caixa toràcica: tòrax en quilla, tòrax en embut.
Cirurgia. Afectació de la funció respiratòria per el acte quirúrgic.
Fisioteràpia en el pre i post-operatori. Valoració. Transplantament pulmonar.
BIBLIOGRAFIA:
Giménez M, Servera E, Vergara P. Rehabilitación y prevención en patología
respiratoria : fisioterapia, entrenamiento y cuidados respiratorios. Madrid:
Médica Panamericana. 2001.
Delplanque D, Antonello M, Corriger E. Fisioterapia y reanimación respiratoria.
Barcelona: Masson, 1997.
Pryor JA. Cuidados respiratorios. Barcelona: Masson-Salvat Medicina, 1993.
Caballero AE. Traumátismos torácicos.En: Esteban de la Torre A. Insuficiencia
respiratoria. Fisiopatología, clínica y procedimientos asistenciales y terapéuticos.
Barcelona: Editorial Científico-Médica. 1984; 181-188.
Wils J, Lepresle C. Fisioterapia en cirugía pulmonar. Encycl Méd Chir. (Elsevier, ParisFrance), Kinesiterapia Medicina Física, 26-506-A-10, 1987, 12 p.
Xhardez Y. Vademecum de Kinesioterapia y de Reeducación Funcional, 3ª ed.
Barcelona: El Ateneo, 1993.
35
URV ● FMCS● Departament de Medicina i Cirurgia
específics
UNITAT
DIDÀCTICA
PROPIOCEPTIVA
Fisioteràpia II: Tractaments
3.-
REEDUCACIÓ
OBJECTIUS:
Aquesta unitat capacita a l’alumne per:
1. Identificar els processos neuroanatòmics i neurofisiològics sobre els que
actuem en aplicar les tècniques propioceptives.
2. Elaborar programes terapèutics i preventius mitjançant tècniques
propioceptives.
3. Executar les tècniques estudiades amb l'habilitat suficient.
4. Aplicar diferents estímuls, manuals i mecànics, per aconseguir una resposta del
sistema neuromuscular.
5. Analitzar el mecanisme d'acció dels mètodes d'assistència propioceptiva
vibratòria.
6. Aplicar les tècniques d' assistència propioceptiva vibratòria de forma correcta.
7. Enumerar els principis de la reeducació propioceptiva.
8. Adaptar la tècnica a diferents variables: pacient, objectius, procés diana...
creant, fins i tot, noves formes d'estimular.
9. Discutir el concepte de propiocepció.
10.Explicar les bases i aplicació del Sistema Bugnet i de la Facilitació
Neuromuscular Propioceptiva.
CONTINGUTS:
Tema 1.- Propiocepció. Revisió del concepte. Història. Sistema Bugnet.
Facilitació Neuromuscular Propioceptiva. Introducció. Definició. Conceptes a
destacar:
Facilitació. Treball global. Resistències màximes. Irradiació. Moviment diagonal.
Contactes manuals. Ordres verbals. Reforç. Coaptació i decoaptació. Estirament
Tema 2.- Bases neurofisiològiques. Receptors sensorials: concepte,
classificació. Aferències exteroceptives. Aferències propioceptives. Aferències
vestibulars. Aferències cervicals. Aferències visuals. Aferències auditives.
Aferències psicoemocionals.
Tema 3.-. Reeducació propioceptiva. Aplicació dels principis de la
reeducació propioceptiva als diferents segments corporals. Bases.
Avaluació. Raquis cervical. Raquis lumbar. Membre superior: Cintura escapular,
colze i mà. Membre inferior: Maluc, genoll i peu. Tòrax: Tècniques propioceptives
de facilitació de la ventilació (pràctica)
36
URV ● FMCS● Departament de Medicina i Cirurgia
específics
Fisioteràpia II: Tractaments
Assistència propioceptiva vibratòria. Reflex tònic vibratori. Resposta
vibratòria antagonista. Aplicacions i contraindicacions.
BIBLIOGRAFIA:
Génot C, Neiger H, Dupré JM, Leroy A, Pierron G, Péninou G, Dufour M. Kinesioterapia.
Madrid: Médica Panamericana, 1988.
Viel E. El método Kabat. Barcelona: Masson, 1978.
Revel M, Morin C. La reprogrammation sensori-motrice. En : Encycl. Méd. Chir,
Kinésitherapie. Paris: Editions Techniques. 26060 A10, 4.11.04.
Kottke FJ. Neurofisiología de la función motora. En: Kottke FJ, Lehmann JF, eds.
Krusen. Medicina Física y rehabilitación. Madrid: Médica Panamericana, 1993.
Moody J, Noel F, Viel E. Méthodes de rééducation neuromusculaire. En : Encycl. Méd.
Chir, Kinésitherapie. Paris: Editions Techniques. 26060 A10 ,3.23.01.
Simon L, Pelissier J, Brun V. La rééducation propioceptive. Paris: Masson, 1986.
Perrin Ph, Lestienne F. Mécanismes de l’équilibration humaine. Exploration
Fonctionnelle, Application au Sport et à la Rééducation. Paris: Masson, 1994.
Neiger H, Gilhodes JC, Roll JP. Méthode de rééducation motrice par assistance
propioceptive vibratorie. Restauration de la mobilité articulaire après inmobilisation
thérapeutique. Données fondamentales concernant les effets perceptifs et moteurs des
vibrations tendineuses chez l'homme. Ann Kinésitherap 1983; 10 (1-2): 11-19, 1-10.
Bacci N, Fernandez G, Moncorge A. Utilisation des surfaces mobiles en rééducation. Cah
Kinésithérap 1982: 96(4): 59-67.
Garros JC. Propioception musculaire et sens de la position. Arch Ital Biol 1973, III: 451461.
Dufour M, Peninou G. Le rouloplan. Ann Kinésithérap 1984; 11 (1-2): 41-43.
Garros JC, Viel E. L'utilisation des contractions musculaires évoquées à distance par une
irradiation: utilisation en traumatologie. Ann Kinésithérap 1979; 8: 411-419.
Berthoz A. Rôle de la propioception dans le contrôle de la posture et du geste. En: Hecaen,
Jeannero: Du contrôle moteur à l'organisation du geste. Paris: Masson, 1978.
Wade MG, Jones G. The role of Vision and Spatial Orientation in the Maintenance of
Posture. Physical Therapy 1997; 77 (6): 619-626.
Horak FB, Henry SM, Shumway-Cook A. Postural Perturbations: New Insights for
Treatment of Balance Disorders. Physical Therapy 1997; 77(5): 517-531.
37
URV ● FMCS● Departament de Medicina i Cirurgia
específics
Fisioteràpia II: Tractaments
Revel M, Minguet M, Gergoy P, Vaillant J, Manuel JL. Changes in Cervicocephalic
Kinesthesia After a Propioceptive Rehabilitation Program in Patiens With Neck Pain: A
Randomized Controlled Study. Arh Phys Med Rehabil 1994; 76: 895-899.
38
URV ● FMCS● Departament de Medicina i Cirurgia
específics
UNITAT DIDÀCTICA
ESPECÍFICS
Fisioteràpia II: Tractaments
Nº 4.- TRACTAMENTS
BLOC TEMÀTIC nº 1: CINTURA ESCAPULAR.
Tema 22.- Exploració de la cintura escapular.
OBJECTIUS:
En incorporar els coneixements teòrics i pràctics d’aquest tema, l’alumne serà
capaç de:
1. Identificar les causes de dolor més freqüents a la cintura escapular, mitjançant
l’examen físic.
2. Relacionar alguns problemes de l’espatlla amb la postura que el pacient manté
mentre dorm.
3. Relacionar les característiques dels diferents topalls articulars amb la
naturalesa de la limitació articular.
4. Plantejar una seqüència ordenada en l’exploració física de la cintura
escapular.
5. Utilitzar el test de Constant en l'avaluació funcional de l'espatlla.
CONTINGUTS:
Introducció: Característiques cinesiològiques i patològiques de la cintura
escapular.
Seqüència en l’avaluació de la cintura escapular.
Postura. Inspecció. Postures durant la dormida.
Moviments bàsics en la valoració de l’espatlla (Cyriax).
Exploració funcional de la cintura escapular. Test de Constant.
Proves especials.
Pràctica nº 11.- Exploració de la cintura escapular.
BIBLIOGRAFIA:
Donatelli R. Fisioterapia del hombro, 2ª ed. Barcelona: Jims, 1991; 21-68.
Buckup K. Pruebas clínicas para patología ósea, articular y muscular. Barcelona:
Masson. 1997.
Sohier R, Sohier, J. Rééducation des affections de l'épaule. En: Encycl. Méd.Chir.
Kinésithérapie, 26210 A10 , 4-10-06. Paris: Editions Techniques, 1993.; 1-9.
Génot C, Leroy A, Pierron G, Péninou G, Dufour M, Neiger H et al.
Kinesioterapia, 2ª ed. Buenos Aires: Médica Panamericana, 1988; vol 2: 40-69.
39
URV ● FMCS● Departament de Medicina i Cirurgia
específics
Fisioteràpia II: Tractaments
Hernández Conesa S. Exploración clínica del hombro. En: Hernández Conesa S,
ed. El hombro en medicina ortopédica. Barcelona: Científico Médica, 1993 ; 5563.
40
URV ● FMCS● Departament de Medicina i Cirurgia
específics
Fisioteràpia II: Tractaments
Tema 23.- Fractures de la cintura escapular
OBJECTIUS:
L’alumne, després de realitzar les tasques que se li pauten en aquest tema, serà
capaç de:
1. Adaptar el tractament fisioteràpic general de les fractures a les de la cintura
escapular, atenent a les estructures implicades, edat del pacient, tipus de
tractament restaurador aplicat i fase de consolidació.
2. Avaluar les seqüeles de les fractures de la cintura escapular, un cop retirada
la immobilització.
3. Establir una pauta de cinesiteràpia progressiva per a la recuperació funcional
de la cintura escapular que ha sofert una fractura.
4. Relacionar les bases biomecàniques de la cintura escapular amb el
tractament cinesiteràpic.
5. Realitzar correctament els diferents tipus d’exercicis pendulars d’espatlla, i
saber ensenyar a un pacient el més indicat pel seu cas particular.
6. Ensenyar a un pacient a realitzar auto-isomètrics d’espatlla.
7. Discutir quin tipus de politjoteràpia i mecanoteràpia està més indicada per la
reeducació de la cintura escapular.
8. Considerar quines tècniques de teràpia manual són les més indicades en cada
cas.
CONTINGUTS:
Fractures de clavícula.
Fractures d’omòplat:: cos i coll, acromi, coracoide.
Fractures del coll de l’húmer, troquíter i troquin.
Cinesiteràpia general de l’espatlla: Posturals, pendulars, isomètrics, reeducació
postural, ergoteràpia, hidrocinesiteràpia, mecanoteràpia y politjoteràpia i teràpia
manual.
Pràctica nº 12: Cinesiteràpia passiva de la cintura escapular
BIBLIOGRAFIA:
Donatelli R. Fisioterapia del hombro, 2ª ed. Barcelona: Jims SA, 1991; 367-379.
Jolín T, Silvestre A: Patología del aparato locomotor-Fisioterapia. Madrid:
Síntesis, 1996; 73-102.
Cailliet R. Síndromes dolorosos. Cuello y brazo. México: El Manual Moderno SA,
1983.
Sohier R, Sohier, J. Rééducation des affections de l'épaule. En: Encycl. Méd.Chir.
Kinésithérapie, 26210 A10 , 4-10-06. Paris: Editions Techniques, 1993; 13-14.
41
URV ● FMCS● Departament de Medicina i Cirurgia
específics
Fisioteràpia II: Tractaments
Prentice WE. Técnicas de rehabilitación en la medicina deportiva. Barcelona:
Paidotribo, 1997.
Tema 24.- Luxacions.
OBJECTIUS:
Aquest tema capacita l’alumne per:
1. Marcar els objectius del tractament de les luxacions de l’articulació glenohumeral.
2. Explicar els factors que fan de l’espatlla una articulació predisposada a patir
luxacions espontànies, traumàtiques i recidivants.
3. Relacionar els conceptes de patologia i biomecànica de la cintura escapular
amb les bases del tractament de fisioteràpia
4. Plantejar les bases de fisioteràpia pel tractament dels diferents tipus de
luxació de l’espatlla.
5. Reeducar la cintura escapular segons els principis de la reeducació-sensitiuperceptiu-motriu.
6. Potenciar manualment la musculatura de la cintura escapular de forma
analítica.
7. Especificar quina musculatura haurem de potenciar analíticament a les
luxacions anteriors i posteriors d’espatlla.
CONTINGUTS:
Fisioteràpia a les luxacions i entorsi de les articulacions esterno-clavicular,
acromio-clavicular i gleno-humeral.
Luxació recidivant anterior. Factors que predisposen.
Fisioteràpia en el tractament conservador quirúrgic.
Cinesiteràpia específica: Propioceptius. Potenciació analítica.
BIBLIOGRAFIA:
Donatelli R. Fisioterapia del hombro, 2ª ed. Barcelona: Jims SA, 1991; 258-263.
Jolín T, Silvestre A: Patología del aparato locomotor - Fisioterapia. Madrid:
Síntesis, 1996; 73-102.
Sohier R, Sohier, J. Rééducation des affections de l'épaule. En: Encycl. Méd.Chir.
Kinésithérapie, 26210 A10 , 4-10-06. Paris: Editions Techniques, 1993.
Díaz M, Carpintero P, Mesa M. Luxación escápulo-humeral: revisión clínica y
bibliográfica. En: Lesiones de la columna cervical y hombro. Madrid: Fundación
Mapfre. 1983; 643-648.
42
URV ● FMCS● Departament de Medicina i Cirurgia
específics
Fisioteràpia II: Tractaments
Prentice WE. Técnicas de rehabilitación en la medicina deportiva. Barcelona:
Paidotribo, 1997.
Tema 25.- Afeccions tendinoses.
OBJECTIUS:
Aquest tema capacita l’alumne per:
1. Anomenar quins símptomes defineixen cadascuna de les tendinitis d’espatlla.
2. Aplicar un massatge transversal profund als tendons de la musculatura de
l’espatlla més susceptibles de patir tendinitis.
3. Explorar i tractar la Síndrome Subacromial o Conflicte subacromial. Estadis
evolutius. Tractament de Fisioteràpia segons estadis.
4. Explicar en què consisteix l’obertura de l’espai subacromial i quan està
indicada.
5. Ensenyar a un company l’obertura activa de l’espai subacromial.
6. Explicar el paper i els límits de la fisioteràpia en el tractament de la bursitis,
tendinitis calcificada i ruptures tendinoses de l’espatlla.
7. Argumentar quin tipus d’electroteràpia està més indicada a les tendinitis
calcificades.
8. Explicar i aplicar la reharmonització del ritme escàpulo-humeral a un pacient.
CONTINGUTS:
Tendinitis: supraspinós, infraspinós, subscapular, rodó menor i porció llarga del
bíceps.
Síndrome Subacromial.
Exploració i tractament fisioteràpic. Obertura de l’espai subacromial. Tendinitis
calcificada. Bursitis. Electroteràpia.
Ruptures tendinoses. Parcials i totals. Manegot dels rotadors. Porció llarga del
bíceps. Reharmonització del ritme escàpulo-humeral.
Subluxació del tendó de la porció llarga del bíceps.
Pràctica n 13.- Cinesiteràpia activa de la cintura escapular.
BIBLIOGRAFIA:
Donatelli R. Fisioterapia del hombro, 2ª ed. Barcelona: Jims SA, 1991; 275-299 i
411- 413.
Sohier R, Sohier, J. Rééducation des affections de l'épaule. En: Encycl. Méd.Chir.
Kinésithérapie, 26210 A10 , 4-10-06. Paris: Editions Techniques, 1993; 15-16.
Miranda Mayordomo L. Lesiones del manguito de los rotadores y otras tendinitis.
En: Patología del hombro y entensopatías. Madrid: Fundación Mapfre, 1988; 137148.
Pochollle M. Rééducation après réparation de la coiffe des rotateurs de l'épaule.
Ann Kinésithés, 1997, t.24, nº 8, pp. 353-361.
43
URV ● FMCS● Departament de Medicina i Cirurgia
específics
Fisioteràpia II: Tractaments
Sirvent E, Huget J. Resultados y principios de reeducación en la ruptura del
manguito de los rotadores no quirúrgico. Fisioterapia 1995; 17 (2): 81-88.
44
URV ● FMCS● Departament de Medicina i Cirurgia
específics
Fisioteràpia II: Tractaments
Tema 26.- Capsulitis retràctil.
OBJECTIUS:
Els continguts específics d’aquest tema capaciten l’alumne per:
1. Definir el concepte de patró capsular.
2. Anomenar els factors conduents a la capsulitis adhesiva.
3. Especificar quins signes i símptomes defineixen cadascun dels estadis de la
capsulitis retràctil segons Cyriax.
4. Proposar un tractament fisioteràpic per la capsulitis de l’espatlla atenent a
objectius i mètodes a aplicar en els diferents estadis.
5. Explicar com és l’evolució espontània de la capsulitis retràctil.
6. Aplicar les mobilitzacions articulars de l’articulació gleno-humeral, com a
mètode terapèutic i mitjà de valoració.
CONTINGUTS:
Concepte. Patró capsular.
Etiologia. Paper de la fisioteràpia en la prevenció de la capsulitis. Evolució del
procés. Fases.
Tractament fisioteràpic. Objectius. Mètodes.
Selecció dels mitjans segons la fase de l’evolució. Mobilitzacions articulars.
BIBLIOGRAFIA:
Donatelli R. Fisioterapia del hombro, 2ª ed. Barcelona: Jims SA, 1991; 101-128 i
301-323.
Xhardez Y. Vademecum de Kinesioterapia y de Reeducación Funcional, 3ª ed.
Barcelona: El Ateneo, 1993.; 471-473.
Sohier R, Sohier, J. Rééducation des affections de l'épaule. En: Encycl. Méd.Chir.
Kinésithérapie, 26210 A10 , 4-10-06. Paris: Editions Techniques, 1993; 17.
Exploración clínica del aparato locomotor en medicina ortopédica. Hernández
Conesa S. Barcelona: Científico Médica, 1980.
45
URV ● FMCS● Departament de Medicina i Cirurgia
específics
Fisioteràpia II: Tractaments
Tema 27.- Fisioteràpia en la Síndrome del Congost Toràcic.
OBJECTIUS:
Aquest tema capacita l’alumne per:
1. Ajudar el pacient a controlar el dolor en la SCT i en altres patologies en les que
aquest pot augmentar durant l’aplicació del tractament.
2. Valorar els pacients amb SCT mitjançant l’examen físic.
3. Relacionar les troballes de la valoració amb l’anatomia dels congostos toràciccèrvico-braquials.
4. Diferenciar els símptomes deguts a la síndrome de dolor miofascial dels propis
de la SCT.
5. Plantejar i aplicar un tractament fisioteràpic segons la valoració.
6. Pautar un pla d’exercicis de manteniment postural individualitzats.
CONTINGUTS:
Introducció. Definició. Record anatòmic.
Factors estructurals i dinàmics implicats en l’etiologia.
Perspectiva històrica. Paper del fisioterapeuta en la SCT.
Avaluació del pacient amb SCT.
Tractament. Objectiu global. Objectius i mètodes per fases.
Pràctica n º 14: Síndrome del Congost Toràcic. Exploració.
BIBLIOGRAFIA:
Donatelli R. Fisioterapia del hombro, 2ª ed. Barcelona: Jims SA, 1991; 169-213.
Revel M, Benhamou M, Mayoux Benhamou MA . Traitement des syndromes de
compression dans la transversée cervico-thoraco-braquiale. Place de la
rééducation. En: Encycl. Méd. Chir. Kinésithérapie, 26212 A10 , 7-1988. Paris:
Editions Techniques, 1993.
Travell JG, Simons DG, Simons LS. Dolor y disfunción miofascial. El manual de
los puntos gatillo. Vol 1. Mitad superior del cuerpo, 2ª ed. Madrid: Médica
Panamericana, 2002.
Buttler DS. Movilización del sistema nervioso. Barcelona: Paidotribo, 2002.
46
URV ● FMCS● Departament de Medicina i Cirurgia
específics
Fisioteràpia II: Tractaments
BLOC TEMÀTIC nº 2: COLZE.
Tema 28.- Exploració del colze
OBJECTIUS:
La teoria i la pràctica proposades en aquest tema capaciten l’alumne per:
1. Relacionar la biomecànica del colze amb l'enfocament del tractament
fisioteràpic.
2. Realitzar la valoració fisioterapeutica del colze seguint una seqüència lògica.
3. Identificar les estructures del colze mitjançant la palpació.
4. Palpar les estructures nervioses a nivell de colze, braç, canell i mà.
5. Aplicar tests de tensió neural específics per cada nervi.
CONTINGUTS:
Introducció: Característiques cinesiològiques i patològiques del colze.
Seqüència en l’avaluació del colze.
Record de la palpació. Identificació d’estructures.
Tests de tensió neural.
Proves especials.
Pràctica nº 15: Exploració del colze.
BIBLIOGRAFIA:
Buttler DS. Movilización del sistema nervioso. Barcelona: Paidotribo, 2002.
Pelissier J, Simon L, Florensa G, Dotte p, Izard MH. Pathologies du coude et
rééducation. En: Encycl. Méd.Chir. Kinésithérapie, Paris: Editions Techniques,
1993; 26213 B10 , 4-11-07.
Génot C, Leroy A, Pierron G, Péninou G, Dufour M, Neiger H et al. Kinesioterapia,
2ª ed. Buenos Aires: Médica Panamericana, 1988; vol. 2: 79-82.
Hoppenfeld S. Exploración física de la columna vertebral y extremidades. México:
Manual Moderno, 1976; 60-101.
Buckup K. Pruebas clínicas para patología ósea, articular y muscular. Barcelona:
Masson, 1997.
Troisier O. Diagnostic Clinique en Pathologie Oséo-Articulaire. Paris: Masson,
1990.
47
URV ● FMCS● Departament de Medicina i Cirurgia
específics
Fisioteràpia II: Tractaments
Tema 29.- Colze. Fractures i luxacions.
OBJECTIUS:
La formació teòrica i pràctica proposada en aquest tema capacita l’alumne per:
1. Relacionar les diverses fractures de l’articulació del colze i diàfisi humeral amb
les possibles complicacions que cadascuna d’elles pot ocasionar.
2. Abstenir-se de realitzar les maniobres que estiguin contraindicades en cas de
fractura o luxació del colze.
3. Anomenar els factors que fan als nens més susceptibles de patir ossificacions
ectòpiques a conseqüència d’aquestes lesiones.
4. Detectar l’aparició d’una contractura isquèmica de Volkmann.
5. Anomenar els graus mínims funcionals del colze.
6. Explicar com es pot compensar la limitació en els moviments de pronosupinació.
7. Pautar cinesiteràpia activa progressiva de colze.
CONTINGUTS:
Complicacions de les lesions traumàtiques del colze i diàfisi humeral.
Rigidesa: causes.
Inestabilitat: causes i conseqüències. Tractament.
Contractura isquèmica de Volkmann. Detecció i tractament.
Fisioteràpia general en els traumatismes del colze. Objectius. Mètodes. Exercicis.
Contraindicacions.
BIBLIOGRAFIA:
Pelissier J, Simon L, Florensa G, Dotte p, Izard MH. Pathologies du coude et
rééducation. En: Encycl. Méd.Chir. Kinésithérapie, Paris: Editions Techniques,
1993; 26213 B10 , 4-11-07.
Leek JC; Gershwin ME; Fowler WH. Principles of physical Medicine and
Rehabilitation en the musculoskeletal Diseas. Orlando: June and Stratton, 1986..
Génot C, Leroy A, Pierron G, Péninou G, Dufour M, Neiger H et al. Kinesioterapia,
2ª ed. Buenos Aires: Médica Panamericana, 1988; vol. 2: 150-173 y 293-331.
48
URV ● FMCS● Departament de Medicina i Cirurgia
específics
Fisioteràpia II: Tractaments
Tema 30.- Colze. Tendinitis i àlgies.
OBJECTIUS:
Aquest tema capacita l’alumne per:
1.
2.
3.
4.
5.
Anomenar les diferents causes de dolor a nivell de l’epicòndil.
Identificar les estructures afectades en l’epicondilitis, segons Cyriax.
Reconèixer les patologies de parts toves del colze.
Aplicar les tècniques de fisioteràpia, segons lesió a nivell de colze.
Explicar com ha de ser una raqueta de tennis per prevenir l’aparició de
l’epicondilitis.
6. Reeducar el gest esportiu del tennista per la prevenció primària o secundària
de l’epicondilitis.
CONTINGUTS:
Epicondiàlgies. Epicondilitis: Exploració. Teràpia. Reeducació del gest. Prevenció.
Epitrocleïtis. Exploració i tractament.
Síndrome de la corredora epitròcleo-olecraniana.
Síndrome del pronador rodó.
BIBLIOGRAFIA:
Xhardez Y. Vademecum de Kinesioterapia y de Reeducació Funcional, 3ª ed.
Barcelona: El Ateneo, 1993; 487-490.
Hernández Conesa S. Codo de tenis. En: Lesiones de codo, antebrazo, muñeca y
mano. Madrid: Fundación Mapfre, 1987; 319-332.
Van Hoecke J, Parier J. El codo y el material. En: Parier J. Lesiones del tenista.
Barcelona: Ciba-Geygy, 1993; 10-42.
Travell JG, Simons DG. Myofascial pain and disfunction. The trigger point
manual. The upper extremities. Baltimore: Williams & Wilkins. 1992; 477-559.
49
URV ● FMCS● Departament de Medicina i Cirurgia
específics
BLOC TEMÀTIC nº 3:
Fisioteràpia II: Tractaments
CANELL I MÀ.
Tema 31.- Exploració del canell i mà.
OBJECTIUS:
Aquest tema capacita l’alumne per:
1. Diferenciar una insuficiència del flexor profund dels dits de la del flexor
superficial.
2. Identificar les estructures del canell i mà mitjançant la palpació.
3. Identificar, davant una limitació articular, quines estructures la poden
ocasionar.
CONTINGUTS:
Record de la palpació.
Relació de la biomecànica del canell amb les mobilitzacions del carp.
Proves especials.
Pràctica nº 16.- Exploració del canell i mà.
BIBLIOGRAFIA:
Moran CA. Fisioterapia de la mano. Barcelona: Jims, 1990; 68-72 i 173-182.
Delprat J. Principios generales de la reeducación de la mano. En: Encycl. Méd.
Chir. Kinesiterapia Medicina Física, 26222 A10 y A20, 4-11-07. Paris: Editions
Techniques, 1993.
Génot C, Leroy A, Pierron G, Péninou G, Dufour M, Neiger H et al.
Kinesioterapia, 2ª ed. Buenos Aires: Médica Panamericana, 1988; 174-211, 94112.
Hoppenfeld S. Exploración física de la columna vertebral y extremidades. México:
Manual Moderno, 1976.
Buckup K. Pruebas clínicas para patología ósea, articular y muscular. Barcelona:
Masson, 1997.
Tubinana R, Thomine JM. Manual de la mano. Barcelona: Masson. 1992.
50
URV ● FMCS● Departament de Medicina i Cirurgia
específics
Fisioteràpia II: Tractaments
Tema 32.- Canell i mà: fractures i luxacions.
OBJECTIUS:
Aquest tema capacita l’alumne per:
1. Enumerar els mètodes a aplicar de reducció de l’edema durant i després de la
immobilització, a les fractures i luxacions del canell i de la mà.
2. Aplicar les mobilitzacions actives dels dits amb objecte de millorar el
recorregut complet dels tendons.
3. Ensenyar a un pacient un programa d’exercicis, un cop retirada la
immobilització, per a que els realitzi de forma independent. Indicar-li la
duració i periodicitat amb que ho ha de realitzar.
4. Anomenar els graus considerats funcionals pel canell.
5. Identificar les causes de restricció de la mobilitat articular al canell i als dits i
aplicar, en conseqüència, els mètodes més adequats.
6. Anomenar les complicacions més freqüents de les fractures i luxacions de
canell i mà i quins són els mètodes més indicats per, si és possible, prevenir-les
i/o tractar-les.
7. Relacionar els conceptes de patologia i biomecànica del canell i de la mà amb
les bases del tractament de fisioteràpia.
CONTINGUTS:
Consideracions generals de les fractures del canell i de la mà.
Fractures del terç distal del radi: fractures de colles, Barton, Smith i epifisiolisi.
Fractures del carp: Tractament i complicacions.
Fractures de la mà: fractures dels metacarpians i de les falanges.
Inestabilitat del carp.
Complicacions: Prevenció i tractament.
BIBLIOGRAFIA:
Moran CA. Fisioterapia de la mano. Barcelona: Jims, 1990; 235-275.
Caillet R. Síndromes dolorosos. Mano. 3ª ed. México: El Manual Moderno,
1985;140-157.
Delprat J. Principes généraux de la rééducation de la main et du poignet. En:
Encycl. Méd.Chir.Kinésithérapie, 26222 A10 y A20, 4-11-07. Paris: Editions
Techniques, 1993.
Génot C, Leroy A, Pierron G, Péninou G, Dufour M, Neiger H et al. Kinesioterapia,
2ª ed. Buenos Aires: Médica Panamericana, 1988; 174-211, 331-394.
51
URV ● FMCS● Departament de Medicina i Cirurgia
específics
Fisioteràpia II: Tractaments
Tema 33.- Canell i mà. Seccions del tendó flexor.
OBJECTIUS:
1. Relacionar l’anatomia de l’aparell flexor dels dits amb el tractament de les
seves seccions a diferents nivells.
2. Indicar per cada lesió quin és el tipus de moviment indicat en les fases
precoces de la seva reparació: Flexió passiva, flexió activa, extensió activa o
extensió passiva.
3. Discutir, entre els diferents protocols proposats, quin s’adequa millor als
principis que regeixen el maneig de les seccions tendinoses de la mà.
4. Especificar quins factors concorren a l’anomenada "terra de ningú" que fan
tan difícil el maneig de les seccions tendinoses a aquest nivell.
5. Apuntar quantes setmanes han de passar des de la reparació tendinosa fins
l’inici d’activitats potents en flexió.
6. Indicar quan s’ha d’iniciar la fisioteràpia postenòlisi, quins objectius la guien i
quins mitjans utilitza.
7. Identificar les principals complicacions i les mesures terapèutiques a adoptar.
CONTINGUTS:
Consideracions generals.
Fases del tractament de fisioteràpia.
Fase de mobilització precoç en el post-operatori immediat.
Fase de mobilització lliure progresiva.
Fisioteràpia postenòlisi.
Reeducació sensorial.
Pràctica nº 17.- Reeducació de la sensibilitat de la mà.
BIBLIOGRAFIA:
Moran CA. Fisioterapia de la mano. Barcelona: Jims, 1990; 36-53 y 191.
Caillet R. Síndromes dolorosos. Mano. 3ª ed. México: El Manual Moderno, 1985;
121-134.
Xhardez Y. Vademecum de Kinesioterapia y de Reeducación Funcional, 3ª ed.
Barcelona: El Ateneo, 1993; 103-106.
Delprat J. Principes généraux de la rééducation de la main et du poignet.En:
Encycl. Méd.Chir. Kinésithérapie, 26222 A10 y A20, 4-11-07. Paris: Editions
Techniques, 1993.
Lluna F, León JM, Gutierrez A. La mano traumática: Reparación primaria de los
flexores en la zona II según la técnica de H. E. Kleinert. En : Lesiones de codo,
antebrazo y muñeca. Madrid: Fundación Mapfre, 1987; 677-684.
52
URV ● FMCS● Departament de Medicina i Cirurgia
específics
Fisioteràpia II: Tractaments
Tema 34.- Canell i mà. Lesions tendinoses dels extensors.
OBJECTIUS:
Els continguts específics d’aquest tema capaciten l’alumne per:
1. Relacionar la fisiologia de la cicatrizació dels tendons amb l’enfoc terapèutic
proposat per les seccions tendinoses.
2. Anomenar els factors que influeixen en la cicatrització dels tendons de la mà.
3. Especificar quines característiques diferencien la cicatrització dels tendons
extensors de la cicatrització dels flexors.
4. Relacionar l’anatomia de l’aparell extensor amb el tractament de les seves
seccions a diferents nivells.
5. Indicar per cada lesió quin és el tipus de moviment indicat en les fases precoces
de la seva reparació: Flexió passiva, flexió activa, extensió activa o extensió
passiva.
6. Discutir, entre els diferents protocols proposats, quin s’adequa millor als
principis que han de regir el maneig de les seccions tendinoses de la mà.
7. Abstenir-se de realitzar maniobres que puguin interferir amb la cicatrització
tendinosa.
CONTINGUTS:
Consideracions generals.
Lesió de l’extensor comú: Tractament segons el nivell de la lesió.
Entre el carp i l’articulació MTCF.
Entre l’articulació MTCF i l’articulació interfalàngica proximal.
Entre l’articulació interfalàngica proximal i la interfalàngica distal.
BIBLIOGRAFIA:
Moran CA. Fisioterapia de la mano. Barcelona: Jims SA, 1990; 21-36.
Caillet R. Síndromes dolorosos. Mano. 3ª ed. México: El Manual Moderno, 1985;
121-134.
Xhardez Y. Vademecum de Kinesioterapia y de Reeducación Funcional, 3ª ed.
Barcelona: El Ateneo, 1993; 103-106.
Pertice WE. Técnicas de rehabilitación en la medicina deportiva. Barcelona:
Paidotribo, 1997.
53
URV ● FMCS● Departament de Medicina i Cirurgia
específics
Fisioteràpia II: Tractaments
Amadio PC, González del Pino J. Mano y muñeca: Traumatismos. En:
Actualizaciones en Cirugía Ortopédica y Traumatología. Madrid: Garsi, 1992; 388
-390.
Tema 35.- Fisioteràpia a la mà dolorosa
OBJECTIUS:
1. Detectar el grau de dolor que les lesions de la mà provoquen en el pacient i si aquest
pot desenvolupar una síndrome de dolor regional complex tipus I (SDRC I) o un
quadre de dolor crònic.
2. Definir les síndromes del túnel carpià i del canal de Guyon pels nervis comprimits i
la localització dels signes i símptomes corresponents a cada síndrome.
3. Aplicar l’enfoc del dolor miofascial als problemes àlgics de la mà.
4. Descriure el paper i els límits de la fisioteràpia en el tractament de les síndromes
compartimentals de la mà.
5. Enfocar el tractament de la SDRC I atenent a la personalitat del pacient, fase de
l’evolució de la síndrome i resposta als mètodes aplicats.
6. Determinar el paper i els límits de la fisioteràpia en el tractament de la síndrome de
De Quervain.
CONTINGUTS:
Síndromes compartimentals: Síndrome del túnel carpià. Síndrome del canal de Guyon.
Síndrome de De Quervain.
SDRC I: Valoració.
Mètodes a aplicar segons la fase de la síndrome.
BIBLIOGRAFIA:
Buckup K. Pruebas clínicas para patología ósea, articular y muscular. Barcelona: Masson, 1997.
Caillet R. Síndromes dolorosos. Mano. 3ª ed. México: El Manual Moderno, 1985.
Mc Rae R. Exploración clínica ortopédica. Madrid :Churchill Livingstone, 1993.
Moran CA. Fisioterapia de la mano. Barcelona: Jims, 1990; 191-2.
Oriol J, Costa C, Florista JM, Burrial C, Rabasa J. Síndrome del tunel carpiano. Una pequeña
solución para un gran problema. En : Lesiones de codo, antebrazo y muñeca. Madrid: Fundación
Mapfre, 1987; 615-634.
Petty NJ, Moore AP. Exploración y evaluación neuromusculoesquelética. Un manual para
terapeutas. Madrid: McGraw-Hill Interamericana, 2003. Cap. 10.
Plaja J. Analgesia por medios físicos. Madrid: McGraw-Hill·Interamericana, 2002. Cap. 17.
Salter RB. Trastornos y lesiones del sistema musculoesquelético. Barcelona: Masson, 2000.
Tubiana R, Thomine JM. Manual de la mano. Barcelona: Masson, 1992; 123-207.
54
URV ● FMCS● Departament de Medicina i Cirurgia
específics
Fisioteràpia II: Tractaments
Xénard J, Gable C., Galas JM, Pétry D et al. Orthèses de la main. Encycl. Méd. Chir. (Elsevier,
Paris-France), Kinésithérapie-Rééducation fonctionelle, 26-220-B-30, 1994, 12p.
Tema 36.- Fisioteràpia a la contractura de Dupuytren.
OBJECTIUS:
Aquest tema capacita específicament l‘alumne per:
1. Valorar les limitacions de la mà afecta de contractura de Dupuytren segons la
classificació de Tubiana.
2. Anomenar els factors determinants del curs evolutiu de la malaltia.
3. Determinar el paper i els límits de la fisioteràpia en el tractament conservador
d’aquesta afecció.
4. Assenyalar quan s’inicia la reeducació en el postquirúrgic de la contractura de
Dupuytren.
5. Marcar els objectius i aplicar els mètodes adequats a la primera fase del
postquirúrgic de la contractura de Dupuytren.
6. Marcar els objectius i aplicar els mètodes adequats a la segona fase del
postquirúrgic de la contractura de Dupuytren.
7. Detectar l’aparició de complicacions en el postquirúrgic.
CONTINGUTS:
Valoració. Classificació.
Fisioteràpia postcirurgia.
1ª fase: Mètodes. Vigilància de les complicacions.
2ª fase: Mètodes i tècniques.
BIBLIOGRAFIA:
Leclercq C. Rééducation de la maladie de Dupuytren. En:Encycl. Méd.Chir.
Kinésithérapie, Rééducation fonctionelle. Paris: Editions Techniques, 1989;
26220 B50, 12.
Tubiana R, Thomine JM. Manual de la mano. Barcelona: Masson, 1992.
Caillet R. Síndromes dolorosos. Mano. 3ª ed. México: El Manual Moderno, 1985;
135-138.
Xhardez Y. Vademecum de Kinesioterapia y de Reeducación Funcional, 3ª ed.
Barcelona: El Ateneo, 1993; 502-503.
55
URV ● FMCS● Departament de Medicina i Cirurgia
específics
Fisioteràpia II: Tractaments
Hidalgo M, García Mata S, Ibarra P, Martínez de Lecea F, Heras J, Martínez
Grande M. Nuestra experiencia con la enfermedad de Dupuytren. En: Lesiones
de codo, antebrazo y muñeca. Madrid: Fundación Mapfre, 1987; 709-716.
56
URV ● FMCS● Departament de Medicina i Cirurgia
específics
Fisioteràpia II: Tractaments
Tema 37.- Fisioteràpia de la mà reumatoïdea.
OBJECTIUS:
1. Valorar el pacient reumàtic amb disfunció de les mans de forma global.
2. Valorar l’afectació de la mà reumatoïdea segons els quatre estadis descrits per
Steinbrocker.
3. Marcar els objectius del tractament fisioteràpic de la mà reumatoïdea en fase
aguda, subaguda i crònica i aplicar els mètodes corresponents.
4. Marcar els objectius del tractament fisioteràpic de la mà reumatoïdea després de la
intervenció quirúrgica i aplicar els mètodes corresponents.
5. Enumerar les complicacions de las substitucions articulars a la mà i evitar-les en la
mesura del possible.
6. Realitzar una cinesiteràpia progressiva i correcta a l’artroplàstia per rigidesa de
l’articulació IFD, deformitat en coll de cigne i en botonera.
CONTINGUTS:
Valoració.
En fase aguda: mesures antiàlgiques i preventives.
En fase subaguda i crònica: mètodes adequats a l’evolució.
Maneig postoperatori de l’articulació MCF.
Maneig postoperatori de l’articulació IFP.
BIBLIOGRAFIA:
Caillet R. Síndromes dolorosos. Mano. 3ª ed. México: El Manual Moderno, 1985; 164- 187.
Chapinal Jiménez A. Rehabilitación de las manos con artritis y artrosis en terapia ocupacional. 1ª
edición. Barcelona: Masson, 2002.
Courtillon A, Fourastier J, Noël D et Perdriger A. Polyarthrite rhumatoïde de l’adulte. Rééducation
fonctionelle et stratégie de réadaptation. Encycl. Méd. Chir. (Elsevier, Paris-France),
Kinésithérapie-Rééducation fonctionelle, 26-290-A-10, 1993, 22p.
Mayoux-Benhamou MA, Revel M, Le Viet D. Rééducation et readptation de la main
rhumatoïde. Encycl. Méd. Chir. (Elsevier, Paris-France), Kinésithérapie-Rééducation fonctionelle,
26-220-B-30, 1997, 12p.
McRae R. Exploración clínica ortopédica. 3ª ed. Madrid: Churchill Livingstone, 1993.
Moran CA. Fisioterapia de la mano. Barcelona: Jims , 1990; 21-53, 147-170, 191.
Plaja J. Analgesia por medios físicos. Madrid: McGraw-Hill·Interamericana, 2002. Cap. 21.
Tubiana R, Thomine JM. Manual de la mano. Barcelona: Masson, 1992; 111-207.
Xénard J, Gable C., Galas JM, Pétry D et al. Orthèses de la main. Encycl. Méd. Chir. (Elsevier,
Paris-France), Kinésithérapie-Rééducation fonctionelle, 26-220-B-30, 1994, 12p.
57
URV ● FMCS● Departament de Medicina i Cirurgia
específics
Fisioteràpia II: Tractaments
Tema 38.- Fisioteràpia als reimplantaments de membre
superior.
OBJECTIUS:
Aquest tema capacita l’alumne per:
1. Explicar quan s’inicià la reimplantació de membres i quina ha estat l’evolució
d’aquest tipus de reconstrucció.
2. Explicar quins factors determinaran l’èxit del reimplantament i la
funcionalitat del segment reimplantat.
3. Relacionar els principis de cicatrització de les diferents estructures reparades
al reimplantament.
4. Explicar la importància del treball en equip en els reimplantaments.
5. Marcar una temporització aproximada pel que fa a la introducció progressiva
de tècniques més agressives en el tractament fisioteràpic dels
reimplantaments.
6. Orientar la fase tardana del tractament segons la valoració del pacient.
7. Enumerar les seqüeles més habituals dels reimplantaments i, per alguna
d’elles, proposar mitjans per mitigar-les.
CONTINGUTS:
Introducció històrica.
Consideracions prèvies.
Maneig postoperatori precoç. Maneig de la ferida. Mobilització precoç.
Fase tardana. Valoració i tractament.
Problemes a llarg termini.
BIBLIOGRAFIA:
Morán CA. Fisioterapia de la mano. Barcelona: Jims SA, 1990; 21-53; 113-146.
Irisarri C. Reimplantes de la extremidad superior. En: Lesiones de codo, antebrazo
y muñeca. Madrid: Fundación Mapfre, 1987; 33-54.
58
URV ● FMCS● Departament de Medicina i Cirurgia
específics
Fisioteràpia II: Tractaments
BLOC TEMÀTIC nº 4: RAQUIS.
Tema 39.- Exploració del raquis.
OBJECTIUS:
1. Identificar, mitjançant la palpació, les estructures vertebrals: apòfisis
espinoses, transverses, articulacions interapofisàries i musculatura
superficial.
2. Identificar, mitjançant la inspecció, les asimetries i desviacions del raquis.
3. Realitzar una exploració completa del raquis a l’individu sa analítica i
globalment.
4. Aplicar correctament les tècniques d'exploració.
CONTINGUTS:
El raquis fisiològic. Estructura i funcions. Característiques diferencials de cada
zona.
Zones doloroses. Identificació mitjançant la palpació. Possibles causes de
dolor.
Alteracions reflexes, sensitives i motores.
Factors de risc. Interès de l’ergonomia i de la higiene postural.
BIBLIOGRAFIA:
Cailliet R. Lumbalgia. México: Manual Moderno, 1986; 91-101.
Denys-Struyf G. El Manual de Mezierista (Tomo I i II) Barcelona: Paidotribo, 1998.
Génot C, Leroy A, Pierron G, Péninou G, Dufour M, Neiger H et al. Kinesioterapia, 2ª ed. Buenos
Aires: Médica Panamericana, 1988; vol 1: 33-106.
Harrison. Principios de Medicina interna. Vol. II. Madrid: McGraw-Hill Interamericana, 2001.
Cap. 16.
Hopppenfeld S. Exploración de la columna vertebral y extremidades. México: Manual Moderno.
1976.
Kaltenborn FM. Fisioterapia Manual: columna. Madrid: McGraw-Hill Interamericana, 2000.
Ronald Mc Rae. Exploración clínica ortopédica. Madrid: Churchill Livingstone. 1993; Caps 3, 8.
Rucker KS. Dolor lumbar. Enfoque del diagnóstico y el tratamiento basado en los síntomas.
Madrid: McGraw-Hill Interamericana, 2003.
Petty NJ, Moore AP. Exploración y evaluación neuromusculoesquelética. Un manual para
terapeutas. Madrid: McGraw-Hill Interamericana, 2003. Caps. 5-7, 11.
Teyssander MJ. Introducción a la exploración programada del raquis. Barcelona: Masson 1996;
Caps 1-6.
59
URV ● FMCS● Departament de Medicina i Cirurgia
específics
Fisioteràpia II: Tractaments
Tixa S. Atlas de anatomía palpatoria del cuello, tronco y extremidad inferior. Barcelona: Masson,
2000.
Tema 40.- Raquis. Traumatismes.
OBJECTIUS:
1. Diferenciar el tractament de les lesions estables i inestables del raquis.
2. Marcar objectius i mètodes fisioteràpics en el tractament de l’esquinç
cervical.
3. Raonar com afecta la resta del cos un esquinç cervical.
4. Adaptar el tractament fisioteràpic de les luxacions i fractures del raquis,
sense lesió neurològica, al pacient, tipus de lesió vertebral, tractament
aplicat i estat de la reparació.
5. Adoptar una actitud que afavoreixi la seguretat del pacient.
6. Prevenir, en col·laboració amb la resta de l’equip, l’aparició d’úlceres per
decúbit, problemes respiratoris i circulatoris entre d’altres complicacions.
CONTINGUTS:
Fisioteràpia general: etapa aguda i postaguda.
Lesions estables i inestables.
Esquinç cervical. Fuetada cervical. Torticolis.
BIBLIOGRAFIA:
Petty NJ, Moore AP. Exploración y evaluación neuromusculoesquelética. Un
manual para terapeutas. Madrid: McGraw-Hill Interamericana, 2003. Caps. 5-7,
11.
Badelon BF, Bebin Y, Haffray H, Badelon-Vandaele I. Rééducation des
traumatismes du rachis cervical sans lesions neurologiques. Encycl. Méd. Chir.
(Elsevier, Paris-France), Kinésithérapie-Rééducation fonctionelle, 26-285-A-10,
1998, 14p.
Courtillon, Gain H, Hignet R, Menais P, Polard JL. Rééducation des fractures non
neurologiques du rachis thoracolombaire. Encycl. Méd. Chir. (Elsevier, ParisFrance), Kinésithérapie-Rééducation fonctionelle, 26-268-A-10, 2001, 16p.
Downie PA. Cash, Kinesología para transtornos torácicos, cardíacos y vasculares.
Buenos Aires: Médica Panamericana, 1987; 36-89.
Munuera L. Introducción a la Traumatología y cirugía ortopédica. Madrid:
Interamericana-Mc Graw Hill, 1996; 447-461.
60
URV ● FMCS● Departament de Medicina i Cirurgia
específics
Fisioteràpia II: Tractaments
Xhardez Y. Vademecum de Kinesioterapia y de reeducación funcional. Barcelona:
El Ateneo. 1993; 173- 175, 181-191.
61
URV ● FMCS● Departament de Medicina i Cirurgia
específics
Fisioteràpia II: Tractaments
Tema 41.- Raquis. Lesions degeneratives i destructives.
OBJECTIUS:
1.
Diferenciar les distintes patologies degeneratives del raquis.
2.
Definir els objectius del tractament fisioteràpic de cada patologia.
3.
Definir el programa de treball.
4.
Avaluar els resultats.
5.
Preveure les seqüeles de cada patologia.
CONTINGUTS:
Artrosis.
Artiritis reumatoïdea.
Espondilitis anquilosant.
Síndrome d'estretament del canal medul·lar.
BIBLIOGRAFIA:
Apsit E. La rééducation des cervicalgies. Encycl. Méd. Chir. (Elsevier, Paris-France),
Kinésithérapie-Rééducation fonctionelle, 26-294-C-10, 1989, 18p.
Pardessus V, Kemoun G, Durlent V, Catanzarriti JF, Talman C. Rachis du sujet âgé.
Encycl. Méd. Chir. (Elsevier, Paris-France), Kinésithérapie-Rééducation fonctionelle, 26294-D-10, 2000, 14p.
Revel M, Poiraudeau S, Lefevre-Colau MM, Rabourdin JP et al. Rééducation dans la
pelvispondylite rhumatismale. Encycl. Méd. Chir. (Elsevier, Paris-France),
Kinésithérapie-Rééducation fonctionelle, 26-291-A-10, 2002, 12p.
Vanvelcenaher J, Raevel D, O’Miel G, Voisin P et al. Programme de restauration
fonctionelle du rachis dans les lombalgies chroniques. Encycl. Méd. Chir. (Elsevier, ParisFrance), Kinésithérapie-Rééducation fonctionelle, 26-294-B-10, 1999, 14p.
Cailliet R. Síndromes dolorosos: Dorso. México: El Manual Moderno. 1990; 265-290.
Cailliet R. Lumbalgia. México: El Manual Moderno. 1990; 158-164.
Efther G, Préau JP. Méthodes gymniques de rééducation vertébrale. París: Encycl.Méd.
Chir., Kinésitherápie-Rééducation fonctionnelle ,1991; 26-050-A10.
Lecoq J, Vautravers P, Ribaud J. Tractions vertebrals. París: Encycl.Méd. Chir.,
Kinésitherápie-Rééducation fonctionnelle, 1995; 26-090-A10.
Xhardez Y. Vademecum de Kinesioterapia y de reeducación funcional. Barcelona: El
Ateneo. 1993.; 510, 447- 463 y 777- 780.
Tema 42.- Raquis. Síndromes dolorosos.
62
URV ● FMCS● Departament de Medicina i Cirurgia
específics
Fisioteràpia II: Tractaments
OBJECTIUS:
1. Valorar el pacient amb àlgia vertebral en la seva globalitat.
2. Definir els objectius del tractament de les àlgies vertebrals.
3. Aplicar correctament les tècniques que incideixen sobre el dolor i sobre la
seva causa.
4. Elaborar un programa de formació i prevenció per les àlgies del raquis.
CONTINGUTS:
Valoració. Orientacions generals del tractament.
Prevenció: Higiene postural.
Fisioteràpia dirigida al dolor. Fase aguda i crònica.
Postures de repòs. Termoteràpia. Electroteràpia. Correcció postural.
Massoteràpia.
Fisioteràpia dirigida a la causa. Fase aguda i crònica.
Traccions. Manipulacions. Ortesis. Cadenes musculars. Flexibilització.
Potenciació muscular.
BIBLIOGRAFIA:
Apsit E. La rééducation des cervicalgies. Encycl. Méd. Chir. (Elsevier, Paris-France),
Kinésithérapie-Rééducation fonctionelle, 26-294-C-10, 1989, 18p.
Forin V, Filipe G. Torticolis congénitaux. Encycl. Méd. Chir. (Elsevier, Paris-France),
Kinésithérapie-Rééducation fonctionelle, 26-305-A-10, 1999, 4p.
Cailliet R. Síndromes dolorosos. Dorso. 3ª ed. México: Manual Moderno, 1990; 124- 216
y 304-320.
Cailliet R. Lumbalgia. México: Manual Moderno, 1986. ; 107- 146.
Cibeira JB. Cervicobraquialgias. Enfermedad por microtraumatisma. Buenos Aires:
Médica Panamericana, 2001.
Gallienne F, Gallou JJ. Masso-kinésithérapie dans les lombalgies et les lombo-sciatiques.
En: Encycl. Méd.Chir. Kinésithérapie, Paris: Editions Techniques, 1993. 26294 A10.
La Freniere Joan G. El paciente con lumbalgia. Pautas de Fisioterapia. Barcelona: TorayMasson, 1981; Caps. 1-6.
Lecoq J, Vautravers P, Ribaud J. Tractions vertebrals. París: Encycl. Méd. Chir.,
Kinésitherápie-Rééducation fonctionnelle, 1995; 26-090-A10.
Mars-Pryszo. Tratamiento de las cervicalgias. Barcelona: Masson, 2001.
63
URV ● FMCS● Departament de Medicina i Cirurgia
específics
Fisioteràpia II: Tractaments
Petty NJ, Moore AP. Exploración y evaluación neuromusculoesquelética. Un manual para
terapeutas. Madrid: McGraw-Hill Interamericana, 2003. Caps. 5-7, 11, 12.
Plaja J. Analgesia por medios físicos. Madrid: McGraw-Hill Interamericana, 2002.
Samuel J, Barette G. La rééducation des dorsalgies bénignes de l’adulte. En: Encycl.
Viel E, Esnault M. Lumbalgias y cervicalgias de la posición sentada. Barcelona: Masson,
2001.
64
URV ● FMCS● Departament de Medicina i Cirurgia
específics
Fisioteràpia II: Tractaments
Tema 43.- Raquis. Desviacions en el pla sagital.
OBJECTIUS:
Aquest tema capacita l’alumne per:
1.
2.
3.
4.
5.
Explicar el procés històric de la fisioteràpia a les desviacions del raquis.
Valorar el grau de desviació en cada cas.
Programar unes pautes de tractament individualitzades.
Avaluar els resultats del tractament.
Preveure seqüeles i complicacions.
CONTINGUTS:
Procés històric del tractament fisioteràpic a les desviacions del raquis.
Exploració.
Hipercifosi. Hiperlordosi. Dors pla. Deixament postural.
Tècniques específiques: Reequilibració postural.
Programes individualitzats. Programes en grup.
BIBLIOGRAFIA:
Busquet L. Las cadenas musculares, Tomo II. Lordosis-Cifosis-Escoliosis y deformaciones
torácicas. Barcelona: Paidotribo, 1994. Caps. 4, 5.
De Mauroy JC, Sengler J, Fender P et al. Desviaciones anteroposteriores del raquis.
Encycl. Méd. Chir. (Elsevier, Paris-France), Kinésithérapie-Rééducation fonctionelle, 26310-A-10, 2001, 14p.
Roaf R. Deformidades de la columna vertebral. Barcelona: Toray Masson, 1981.
Souchard, Ph E. De la perfección muscular a los resultados deportivos. Barcelona:
Paidotribo, 1996.
Stagnara P. Deformaciones del raquis. Barcelona: Masson, 1987.
Xhardez Y. Vademecum de Kinesioterapia y de reeducación funcional. Barcelona: El
Ateneo. 1993; 222-228, 265-268, 287- 295.
65
URV ● FMCS● Departament de Medicina i Cirurgia
específics
Fisioteràpia II: Tractaments
Tema 44.- Escoliosi
OBJECTIUS:
1. Comprendre el problema de les desviacions en el pla frontal del raquis en el
seu conjunt.
2. Avaluar i explorar cada cas particular.
3. Programar pautes de tractament.
4. Explicar la diferencia entre actitud escoliótica i escoliosi.
5. Valorar el grau d’escoliosi: tant de les corbes com de la rotació vertebral.
6. Explicar els diferents mètodes de tractament per l’escoliosi.
CONTINGUTS:
Concepte d’actitut escoliótica i escoliosi.
Visió tridimensional de l’escoliosi.
Clasificació de l’escoliosi.
Exploració, avaluació, valoració i pronòstic de l’escoliosi.
Tècniques específiques de fisioteràpia.
Tècniques ortopèdiques.
Bloc pràctic:
Avaluació, exploració, valoració d’angles a l’escoliosi (Cobb,
rotació vertebral...)
Tractament de l’escoliosi segons el tipus de corba.
BIBLIOGRAFIA:
González Viejo MA, Cohí O, Salinas F. Escoliosis. Realidad Tridimensional. Barcelona:
Masson, 2001.
Hugo A, Keim MD, Robert N, Hensinger MD. Deformidades de la columna vertebral Escoliosis
y Cifosis. En: Clinical Symposia, Barcelona: Ciba-Geigy, 1991.
Sastre S. Método de tratamiento de las escoliosis, cifosis y lordosis. Barcelona: Publicacions de
la Universitat de Barcelona, 1995.
Teyssandier MJ. Introducción a la exploración clínica programada del raquis. Barcelona:
Masson, 1996.
Viladot R, Cohi O, Clavell S. Columna Vertebral. En: Ortesis y protesis del aparato locomotor.
Barcelona: Masson. 1995; 99-143.
Rigo M, Quera-Salvá G, Puidevall N, Urrutia A. Configuración sagital de la columna vertebral
en la escoliosis idiopática. En: Columna vertebral. Madrid: Mapfre. 1995; 487-499.
Rigo M, Rudolf H. La evolución de la escoliosis idiopática bajo la influencia de un programa de
rehabilitación intensivo de acuerdo con Schroth. En: Columna vertebral. Madrid: Mafre. 1995;
461-469.
Rigo M, Quera-Salvá G, Puidevall N, Urrutia A. Configuración sagital de la columna vertebral
en la escoliosis idiopática. En: Columna vertebral. Madrid: Mapfre. 1995; 487-499.
66
URV ● FMCS● Departament de Medicina i Cirurgia
específics
Fisioteràpia II: Tractaments
BLOC TEMÀTIC nº 5: CINTURA PÈLVICA
Tema 45.- Exploració de la cintura pelviana.
OBJECTIUS:
Un cop finalitzada la formació teòrica i pràctica proposada en aquest tema
l’alumne serà capaç de:
1.
2.
3.
4.
Valorar la cintura pelviana en relació amb el tronc i el membre inferior.
Explorar l’articulació sacre-ilíaca seguint una seqüència lògica.
Identificar, davant d’un flexum de maluc, quina estructura el causa.
Aplicar les maniobres de teràpia manual adequades a les alteracions
detectades.
CONTINGUTS:
Consideracions prèvies.
Exploració del maluc: Proves especials.
Exploració seqüencial de l’articulació sacre-ilíaca.
Tractament.
Pràctica nº 18.- Exploració de la cintura pélvica.
Pràctica nº 19.- Cinesiteràpia passiva de la cintura pèlvica.
BIBLIOGRAFIA:
Greenman PE. Principios y práctica de la Medicina manual, 2ª ed. Madrid:
Médica Panamericana, 1998.
Génot C, Leroy A, Pierron G, Péninou G, Dufour M, Neiger H et al.
Kinesioterapia, 2ª ed. Buenos Aires: Médica Panamericana, 1988; vol. 1; 6-46.
Hoppenfeld S. Exploración física de la columna vertebral y las extremidades.
México: Manual Moderno. 1979 ; 50-299.
Dvoráck J, Dvoráck . Medicina Manual. Diagnóstico. Barcelona: Scriba, 1983;
106- 123.
Buckup K. Pruebas clínicas para patología ósea, articular y muscular. Barcelona:
Masson, 1997.
67
URV ● FMCS● Departament de Medicina i Cirurgia
específics
Fisioteràpia II: Tractaments
Tema 46.- Fisioteràpia en fractures i luxacions de cintura
pèlvica i fèmur.
OBJECTIUS:
1. Relacionar els conceptes de patologia i biomecànica de la cintura pèlvica amb
les bases del tractament de fisioteràpia
2. Establir unes pautes de tractament fisioterapèutic en funció del tipus de
fractura, la seva localització i de l’edat i estat del pacient.
3. Anomenar les complicacions més freqüents d’aquest tipus de lesions,
especialment durant la fase d’immobilització, i vigilar la seva aparició.
4. Seguir una pauta de càrrega progressiva en els pacients que han sofert
fractures i/o luxacions de cintura pèlvica i fèmur.
5. Realitzar una potenciació selectiva de la musculatura del maluc.
6. Aplicar fisioteràpia respiratòria als pacients amb fractura de maluc enllitats i
pautes generals dels pacients enllitats.
7. Marcar el paper i els límits de la fisioteràpia a la luxació congènita de maluc i
les pautes a seguir segons el tractament ortopèdic.
CONTINGUTS:
Fractures de pelvis. Fractures de cavitat cotiloide. Fractures de l’epífisi proximal
del fèmur.
Complicacions de les fractures de pelvis i maluc
Luxacions traumàtiques de maluc.
Luxació congènita de maluc. Fisioteràpia adaptada al tractament general.
Fractures diafisàries de fèmur.
Cinesiteràpia general del maluc.
BIBLIOGRAFIA:
Ribeyre JP, Rabourdin JP, Brunet JC. Rééducation des traumatismes de la hanche et du
bassin. En: Encycl. Méd.Chir. Kinésithérapie, Paris: Editions Techniques, 1993.26230
A10.
Génot C, Leroy A, Pierron G, Péninou G, Dufour M, Neiger H et al. Kinesioterapia, 2ª ed.
Buenos Aires: Médica Panamericana, 1988; vol. 1; 112-142, 213-277.
Filipe G, Carlioz H, Thibault D. Rôle de la rééducation et la kinésithérapie dans le
traitement de la luxation congénitale de la hanche chez l'enfant. En: Encycl. Méd.Chir.
Kinésithérapie, Paris: Editions Techniques, 1987. 26410 B10.
De la Beldad M. Potenciación de la cadera. En: Potenciación muscular. Madrid:
Fundación Mapfre. 1989.
Queipo de Llano A, Valverde-Grimaldi C, Lorente R. Pautas de rehabilitación en
traumatología. Miembro inferior-miembro superior. Madrid: IM&C, 1996.
68
URV ● FMCS● Departament de Medicina i Cirurgia
específics
Fisioteràpia II: Tractaments
Tema 47.- Coxartrosi
OBJECTIUS:
L’alumne, després d’estudiar aquest tema serà capaç de:
1. Classificar la limitació funcional d’un pacient amb coxartrosi.
2. Plantejar uns objectius generals de tractament d’un pacient amb coxartrosi
i aplicar els mètodes més adequats per assolir-los.
3. Adaptar el tractament fisioteràpic de la coxartrosi al seu estat evolutiu.
4. Enumerar els mètodes utilitzats en el tractament general de la coxartrosi i
raonar el seu mecanisme d’acció en el cas particular.
5. Indicar els motius de dolor a la coxartrosi.
6. Orientar un pacient amb coxoartrosi pel que fa a evitar la càrrega sobre la
coxo-femoral, exercicis recomanables...
CONTINGUTS:
Classificació.
Valoració: Índex funcional de Lequesne. Índex de Menocourt.
Objectius i principis del tractament.
Mètodes: Traccions, hidrocinesiteràpia. Lluita contra el flexum.
Adaptació dels mètodes a l’estadi evolutiu de la coxartrosi.
BIBLIOGRAFIA:
Darnault A, Parance C. La coxarthrose. Encycl. Méd. Chir. (Elsevier, Paris-France),
Kinésithérapie-Rééducation fonctionelle, 26-295-A-10, 1991, 18p.
Gross M, Sengler J. Rééducation des coxopaties non opéreés. Encycl. Méd. Chir. (Elsevier,
Paris-France), Kinésithérapie-Rééducation fonctionelle, 26-295-A-10, 2001, 8p.
Petty NJ, Moore AP. Exploración y evaluación neuromusculoesquelética. Un manual para
terapeutas. Madrid: McGraw-Hill Interamericana, 2003. Caps. 12, 13.
Plaja J. Analgesia por medios físicos. Madrid: McGraw-Hill Interamericana, 2002.
Xhardez Y. Vademecum de Kinesioterapia y de Reeducación Funcional, 3ª ed. Barcelona:
El Ateneo, 1993; 411-428.
69
URV ● FMCS● Departament de Medicina i Cirurgia
específics
Fisioteràpia II: Tractaments
Tema 48.- Artroplàsties de maluc i osteotomies de fèmur.
OBJECTIUS:
Aquest tema capacita l’alumne per:
1. Anomenar les orientacions generals que regeixen l’aplicació de fisioteràpia
a la cirurgia del maluc.
2. Adaptar la fisioteràpia del postoperatori al tipus d’intervenció, via
d’abordatge i evolució del pacient.
3. Indicar quins moviments s’han d’evitar durant les tres primeres setmanes
després de la substitució total del maluc, segons la via d’abordatge.
4. Indicar quines complicacions poden sorgir en el tractament postquirúrgic, i
com es detecten.
5. Indicar a un pacient, tant bon punt pot iniciar la sedestació, la manera
correcta de realitzar-la.
6. Ensenyar al pacient la marxa amb quatre punts.
7. Ensenyar al pacient la forma correcta de pujar i baixar escales, en cas de
substitució unilateral.
CONTINGUTS:
Fisioteràpia general precirurgia i postcirurgia. Fisioteràpia respiratòria.
Adaptacions als diversos tipus d’intervenció: factors determinants.
Substitució total de maluc. Principis generals del tractament. Fases.
Valoració i complicacions. Mètodes.
Consideracions segons la via d’abordatge.
BIBLIOGRAFIA:
Charnley J. Artroplastia de baja fricción en la cadera. Barcelona: Salvat, 1981; 313-318.
Darnault A, Parance C. La coxarthrose. Encycl. Méd. Chir. (Elsevier, Paris-France),
Kinésithérapie-Rééducation fonctionelle, 26-295-A-10, 1991, 18p.
Xhardez Y. Vademecum de Kinesioterapia y de Reeducación Funcional, 3ª ed. Barcelona:
El Ateneo, 1993; 413-428.
Plicaut C. Educación del médico y del paciente después de la prótesis total de cadera.
Vidal J, Simon L. En: Prótesis de cadera y rodilla. Barcelona: Masson, 1991; 264-274.
70
URV ● FMCS● Departament de Medicina i Cirurgia
específics
Fisioteràpia II: Tractaments
BLOC TEMÀTIC nº 6: GENOLL
Tema 49.- Exploració del genoll.
OBJECTIUS:
L’alumne, després de practicar els continguts d’aquest tema serà capaç de:
1.
2.
3.
4.
Relacionar les deficiències del genoll amb les limitacions funcionals conseqüents.
Realitzar l’exploració fisioteràpica de genoll.
Identificar les estructures superficials del genoll per mitjà de la palpació.
Identificar les estructures responsables de possibles limitacions en la mobilitat
del genoll.
CONTINGUTS:
Valoració de la limitació funcional.
Anamnesi. Observació. Inspecció. Palpació.
Mobilitat activa. Mobilitat passiva.
Proves especials.
Práctica 20: Exploració del genoll.
BIBLIOGRAFIA:
Génot C, Leroy A, Pierron G, Péninou G, Dufour M, Neiger H et al. Kinesioterapia, 2ª ed.
Buenos Aires: Médica Panamericana, 1988; vol. 1; 58-78
Hoppenfeld S. Exploración física de la columna vertebral y las extremidades. México:
Manual Moderno. 1979; 301- 351.
Segal P, Jacob M. La rodilla. Anatomia, cinemática, semiología, patología, diagnóstico y
traumatología deportiva. Barcelona: Masson, 1985; 109-147.
Mangine R. Fisioterapia de la rodilla. Jims. Barcelona. 1991.
Rosenberg A, Mikosz RP. Biomecánica de la rodilla. En: Scott WN. La rodilla . Lesiones del
Ligamento y el Mecanismo Extensor. Diagnóstico y tratamiento. Barcelona: Mosby Year
Book de España. 1992; 33-58.
Tria AJ, Hosea TM. Diagnóstico de la lesión de los ligamentos de la rodilla. En: Scott WN.
La rodilla. Lesiones del Ligamento y el Mecanismo Extensor. Diagnóstico y tratamiento.
Barcelona: Mosby Year Book de España. 1992; 87-100.
71
URV ● FMCS● Departament de Medicina i Cirurgia
específics
Fisioteràpia II: Tractaments
Tema 50.- Fractures articulars del genoll.
OBJECTIUS:
Aquest tema capacita l’alumne per:
1. Explicar sobre quins principis es recolza la fisioteràpia del genoll fracturat.
2. Enumerar les tècniques i mètodes adequats per la recuperació de la mobilitat,
força i control muscular del genoll després d’una fractura articular.
3. Identificar una sideració i tractar-la.
4. Ensenyar a un pacient la realització d’isomètrics de quàdriceps.
5. Identificar les causes d’un retard en l’extensió i tractar-ho.
6. Identificar les causes d’un retard en la flexió i tractar-ho.
7. Ensenyar al pacient un programa progressiu d’exercicis, incloent els exercicis
en cadena tancada i propioceptius.
8. Assenyalar les característiques peculiars de cada tipus de lesió i la seva
influència en l’enfoc del tractament fisioteràpic.
9. Descriure quin és l’arc funcional del genoll i quines repercussions té un genoll
fixat en flexió o en extensió.
10. Marcar unes pautes per evitar l’aparició d’una rigidesa de genoll.
CONTINGUTS:
Concepció i principis de base. Objectius.
Mètodes i tècniques de reeducació.
Adaptacions a les peculiaritats de les diverses fractures: ròtula, meseta tibial i
intercondílies. Mètodes pel dèficit en la flexió. Mètodes pel dèficit en la extensió.
Tractament de les seqüeles: rigidesa.
BIBLIOGRAFIA:
Xhardez Y. Vademecum de Kinesioterapia y de Reeducación Funcional, 3ª ed.
Barcelona: El Ateneo, 1993; 123-130.
Montes S, de Riva A, Prado P. Las rigideces post-traumáticas de rodilla. En:
Tratamiento de las secuelas postraumáticas de miembro inferior. Madrid:
Fundación Mapfre.1988; 313-340.
Kouvalchouk JF, Coïc B. La rééducation des fractures articulaires du genou. En:
Encycl. Méd.Chir. Kinésithérapie, Paris: Editions Techniques, 1993.26240 A10, 410-06.
72
URV ● FMCS● Departament de Medicina i Cirurgia
específics
Fisioteràpia II: Tractaments
Tema 51.- Genoll. Lesions lligamentoses i meniscals.
OBJECTIUS:
Aquest tema ofereix a l’alumne uns coneixements, que el capaciten per:
1. Raonar els beneficis d’una mobilització precoç i controlada sobre el genoll al
que se li han reparat quirúrgicament els lligaments.
2. Assenyalar si la mobilització precoç ha de ser activa o passiva i per què.
3. Realitzar una mobilització rotuliana correcta, explicar quan es pot iniciar i els
efectes específics de la mobilització superior, inferior i lateral.
4. Explicar quins criteris se segueixen per la càrrega de pes a les lesions
lligamentoses i/o meniscals, operades o no.
5. Marcar un programa progressiu de cinesiteràpia activa, atenent al tipus de
lesió i tractament aplicat.
6. Assenyalar en quin arc de mobilitat es tensen els diferents lligaments del
genoll.
7. Ensenyar a un pacient a realitzar exercicis de flexibilitat general del membre
inferior i senyalar en quina fase de la reeducació es poden començar a aplicar i
justificar la seva indicació.
8. Relacionar la lesió específica dels diferents lligaments amb la inestabilitat de
genoll que provoquen i amb la musculatura que hem de potenciar
selectivament.
CONTINGUTS:
Tractament fisioteràpico general. Objectius. Progressió.Mètodes.
Adaptacions particulars al grau de lesió lligamentosa.
Indicacion específiques per les lesions del LLCA, LLCP, LLLI i LLLE.
Adaptacions als tipus de tractament quirúrgic.
Lesions meniscals: Reeducació postartroscòpia.
BIBLIOGRAFIA:
Sweitzer RW, Sweitzer DA, Saraniti AJ. Rehabilitación de las lesiones de ligametos
y aparato extensor. En: Scott WN. La rodilla. Lesiones del Ligamento y el
Mecanismo Extensor. Diagnóstico y tratamiento. Barcelona: Mosby Year Book de
España. 1992; 401-433.
Xhardez Y. Vademecum de Kinesioterapia y de Reeducación Funcional, 3ª ed.
Barcelona: El Ateneo, 1993; 130- 149.
Josa S. Lesiones de los ligamentos de la rodilla. Barcelona: Jims, 1990.
73
URV ● FMCS● Departament de Medicina i Cirurgia
específics
Fisioteràpia II: Tractaments
Tema 52.- Genoll. Patologia fèmoro-rotuliana.
OBJECTIUS:
Aquest tema capacita l’alumne per:
1. Relacionar les alteracions fèmoro-patel·lars estudiades en aquest tema,
establint una relació causal entre elles.
2. Explorar l’alineació de la ròtula en diferents plans.
3. Aplicar un embenatge segons el tipus de desalineació trobat.
4. Raonar el perquè dels exercicis proposats en el tractament d’aquesta
patologia.
CONTINGUTS:
Introducció. Record biomecànic de l’articulació patel.lo-femoral.
Paper del Vast intern oblic.
Exploració. Components: lliscament. Inclinació. Rotació. Antero-posterior.
Tractament: Embenatges. Exercicis.
Pràctica nº 21: Exploració de la Síndrome d’hiperpressió rotuliana
externa. Embenatges.
BIBLIOGRAFIA:
McConnel J. Condromalacia patelar. Síndrome de dolor
patelofemoral. En: XI Congreso Nacional de Fisioterapia.
Actualizaciones en Fisioterapia. Madrid: Médica Panamericana, 1997;
79-98.
Xhardez Y. Vademecum de Kinesioterapia y de Reeducación Funcional, 3ª ed.
Barcelona: El Ateneo, 1993; 253-257 i 441- 442.
Scuderi GR. Lesiones del aparato extensor: tratamiento. En: Scott WN. La rodilla.
Lesiones del Ligamento y el Mecanismo Extensor. Diagnóstico y tratamiento.
Barcelona: Mosby Year Book de España. 1992; 183-193.
Segal P, Jacob M. La rodilla. Anatomía, cinemática, semiología, patología,
diagnóstico y traumatología deportiva. Barcelona: Masson, 1985; 214- 233.
Paul Ficat R. Artosis femoro-patelar. En : Artrosis. Madrid, Fundación Mapfre,
1985; 35-48.
74
URV ● FMCS● Departament de Medicina i Cirurgia
específics
Fisioteràpia II: Tractaments
Tema 53.- Gonartrosi. Osteotomies i artroplàsties.
OBJECTIUS:
1. Argumentar per què el varo de genoll està tan relacionat amb l’aparició
d’artrosi.
2. Plantejar quins objectius persegueix el tractament fisioteràpic de la gonartrosi
no operada i quins principis generals segueix.
3. Valorar l’estat evolutiu i funcional d’un genoll artròsic i al pacient de forma
global.
4. Aplicar els mètodes adequats segons la valoració.
5. Aplicar una fisioteràpia correcta al pre i al postoperatori de genoll.
6. Assenyalar quins factors condicionen els terminis de recolzament del membre
inferior en un genoll al que se li ha practicat una osteotomia.
7. Enumerar les complicacions més freqüents de la substitució total de genoll.
CONTINGUTS:
Fisioteràpia a la gonartrosi no operada. Objectius. Principis generals.
Valoració. Mètodes segons l’estadi d’evolució.
Fisioteràpia pre i postosteotomia. Tractament general. Terminis de recolzament.
Fisioteràpia a l’artroplàstia total de genoll. Principis generals. Fases.
Valoració i complicacions. Mètodes.
BIBLIOGRAFIA:
Xhardez Y. Vademecum de Kinesioterapia y de Reeducación Funcional, 3ª ed. Barcelona:
El Ateneo, 1993; 428-440.
Christel P, Jusserand J. Rééducation de l'arthoplastie totale du genou. Encycl. Méd. Chir.
(Elsevier, Paris-France), Kinésithérapie-Rééducation fonctionelle, 26-296-B-10, 1994, 16p.
Dufey F, Grandjean JL. Kinésithérapie et rééducation fonctionnelle dans le traitement de
la gonarthrose. En: Encycl. Méd.Chir. Kinésithérapie, Paris: Editions Techniques, 1989.
26296 A10, 12.
Fernández Fairén M. Factores mecánicos de la artrosis de rodilla. En: Artrosis. Madrid,
Fundación Mapfre, 1985; 167- 180.
Petty NJ, Moore AP. Exploración y evaluación neuromusculoesquelética. Un manual para
terapeutas. Madrid: McGraw-Hill Interamericana, 2003. Cap. 14.
Plaja J. Analgesia por medios físicos. Madrid: McGraw-Hill Interamericana, 2002.
75
URV ● FMCS● Departament de Medicina i Cirurgia
específics
Fisioteràpia II: Tractaments
BLOC TEMÀTIC nº 7.- TURMELL I PEU.
Tema 54.- Exploració del turmell i del peu.
OBJECTIUS:
L’alumne, després d’estudiar aquest tema serà capaç de:
1. Seguir una seqüència lògica en l’exploració de peu i turmell.
2. Localitzar, mitjançant la palpació les estructures superficials del turmell i del
peu més susceptibles de patir alteracions.
3. Valorar el peu i el turmell en relació amb el membre inferior.
4. Definir les anomalies més importants del turmell i el peu.
5. Valorar les desviacions de la normalitat tant en l’estàtica com en la dinàmica.
6. Valorar el peu i el turmell en relació amb factors externs (calçat).
7. Valorar si existeix torsió tibial i l’anteversió femoral.
CONTINGUTS:
Record de les localitzacions més importants.
Orientació seqüencial de l’exploració.
Observació del pacient en decúbit.
Observació del pacient en bipedestació.
Anàlisi dinàmic. Anàlisi del calçat
Pràctica 22. Exploració del peu.
BIBLIOGRAFIA:
Hunt GC. Fisioterapia del pie y del tobillo. Barcelona: Jims SA, 1990; 65-99.
Pertice WE. Técnicas de rehabilitación en la medicina deportiva. Barcelona:
Paidotribo, 1997.
Hoppenfeld S. Exploración física de la columna vertebral y las extremidades.
México: Manual Moderno. 1979; 301- 351.
Perrein D , Vial D, Nabères A. Rèèducation des affections du pied. En: Encycl.
Méd.Chir. Kinésithérapie, 26375 C10, 3. Paris: Editions Techniques, 1988; 83-107.
Viladot A Jr. Exploración. En: Viladot A.(ed).Diez lecciones sobre patología del
pie. Barcelona: Toray. 1979; 41-65
Tema 55.- Fractures del Turmell i del peu.
OBJECTIUS:
76
URV ● FMCS● Departament de Medicina i Cirurgia
específics
Fisioteràpia II: Tractaments
1. Indicar les seqüeles i les complicacions de les fractures de calcani i d’astràgal.
2. Aplicar un tractament fisioteràpic seqüenciat pel què fa a descàrrega, càrrega
parcial i total a les fractures d’astràgal i calcani.
3. Recordar els objectius i els mètodes proposats pel tractament funcional de les
fractures de calcani.
4. Presentar criteris de tractament en les fractures de tars mig i avantpeu.
5. Ensenyar a un pacient exercicis específics de la musculatura intrínseca del peu
en funció de la patologia i dels objectius fisioterapèutics.
CONTINGUTS:
Fractures el terç distal de tibia i peroné. Tractament fisioterapèutic.
Fractures de l’astràgal i el calcani. Tractament funcional.
Fractures de l’escafoide, cuboides i cunyes. Principis de tractament.
Fractures de metatarsià i falanges. Fractura-luxació. Principis de tractament.
Pautes globals per l’enfoc d’un tractament funcional del peu. Criteris de progresió.
BIBLIOGRAFIA:
Hunt GC. Fisioterapia del pie y del tobillo. Barcelona: Jims, 1990. 355-371.
Perrein D, Vial D, Nabères A. Rééducation des affections du pied. En: Encycl.
Méd. Chir. Kinésithérapie, Paris: Editions Techniques, 1998. 26375 C,3.
Charpentier P, Hernigou P. Les fractures de jambe, du cou-de-pied et du pied. En:
Encycl. Méd. Chir. Kinésithérapie, Paris: Editions Techniques, 1989. 26250 B, 12.
1-4.
Jolín T, Silvestre A. Patologia del aparato Locomotor. Madrid: Sintesis, 1996.
Miralles RC. Biomecáncia clínica del aparato locomotor. Barcelona: Masson, 1998;
251-280.
Núñez-Samper M, Llanos Alcázar LF. Biomecánica, medicina y cirugía del pie.
Bacelona: Masson, 1997; 400-462.
Prentice WE. Técnicas de Rehabilitación en la medicina deportiva. Barcelona:
Paidotribo, 1997: 472-500.
Tema 56.- Lesions lligamentoses del turmell.
OBJECTIUS:
77
URV ● FMCS● Departament de Medicina i Cirurgia
específics
Fisioteràpia II: Tractaments
Els continguts d’aquest tema capaciten, específicament, l’alumne per:
1. Identificar les lesions que poden estar associades a una lesió del LLE del
turmell i, si existeixen, actuar en conseqüència.
2. Explicar com adaptar els embenatges funcionals al lligament lesionat i
evolució de la reparació.
3. Reeducar el turmell lesionat segons els principis de la reeducació-perceptiusensitiu-motriu.
4. Raonar el paper jugat pels peronals en l’evitació de la inversió forçada del peu
i en la reeducació de l’esquinç.
5. Definir el que s’entén per turmell inestable i el paper i els límits de la
fisioteràpia en el seu tractament.
CONTINGUTS:
Lesió aguda del LLLE. Exploració: Identificació de lesions associades.
Tractament fisioteràpic segons el grau de la lesió:
Convencional.
Funcional.
BIBLIOGRAFIA:
Hunt GC. Fisioterapia del pie y del tobillo. Barcelona: Jims SA, 1990; 303-306.
Xhardez Y. Vademecum de Kinesioterapia y de Reeducación Funcional, 3ª ed.
Barcelona: El Ateneo, 1993; 156-161.
Rodineau J. Entorses de la cheville. En: Encycl. Méd.Chir. Kinésithérapie, 26250
D10, 12. Paris: Editions Techniques, 1992.
Mijares JA. Lesiones de los ligamentos del tobillo. Barcelona, JIMS. 1986; 121-132.
Revel BM, Morin C. La reprogramation sensori- motrice. En: Encycl Méd Chir
Kinésithérapie. Paris, 26060 A10 , 4.11.04: 1-23.
Miralles RC. Biomecáncia clínica del aparato locomotor. Barcelona: Masson, 1998.
78
URV ● FMCS● Departament de Medicina i Cirurgia
específics
Fisioteràpia II: Tractaments
Tema 57.- Lesions tendinoses de turmell.
OBJECTIUS:
1. Marcar una pauta d’exercicis progressius en la recuperació de les lesions del
tendó d’Aquil·les.
2. Indicar quines mesures preventives són importants per tal d’evitar les lesions
tendinoses del turmell.
3. Explicar com es manifesta una subluxació dels tendons peroneals.
4. Identificar les diferents causes d’origen de les tendinopaties dels músculs
llargs del turmell: alteració primaria o secundària.
5. Saber diferenciar entre el tractament causal i simptomàtic de les
tendinopaties.
6. Establir una pauta de tractament en base als conceptes biomecànics de les
articulacions del peu i turmell.
7. Relacionar l’afectació de diferents tendons del turmell amb patologia a
distància.
CONTINGUTS:
Tendinopaties aquil·lea.
Trencament del tendó d’Aquil·les.
Tendinopaties dels músculs llargs del turrmell
BIBLIOGRAFIA:
Hunt GC. Fisioterapia del pie y del tobillo. Barcelona: Jims SA, 1990; 229-256.
Xhardez Y. Vademecum de Kinesioterapia y de Reeducación Funcional, 3ª ed.
Barcelona: El Ateneo, 1993; 161-165.
Edmonson AS, Crenshall. Cirugía Ortopédica de Campell. Buenos Aires,
Panamericana. 1981; 874.
Perrein D., Vial D., Nabères A. Rééducation des affections du pied. En: Encycl.
Méd. Chir. Kinésithérapie. Paris: Editions Techniques, 1988; vol. 1. 334-388.
Génot C, Leroy A, Pierron G, Péninou G, Dufour M, Neiger H et al. Kinesioterapia,
2ª ed. Buenos Aires: Médica Panamericana, 1988; vol. 1. 334-388.
Montejano M. El tendón de Aquiles en el atletismo. En: Pastrana R. Lesiones
deportivas y rehabilitación. Madrid: Ferjisa. Monografías de rehabilitación. Vol 1,
1988. 93-100.
Miralles RC. Biomecáncia clínica del aparato locomotor. Barcelona: Masson,
1998; 251-280.
Núñez-Samper M; Llanos Alcázar LF. Biomecánica, medicina y cirugía del pie.
Bacelona: Masson, 1997; 463-486.
79
URV ● FMCS● Departament de Medicina i Cirurgia
específics
Fisioteràpia II: Tractaments
Prentice WE. Técnicas de Rehabilitación en la medicina deportiva. Barcelona:
Paidotribo, 1997: 472-500.
80
URV ● FMCS● Departament de Medicina i Cirurgia
específics
Fisioteràpia II: Tractaments
Tema 58.- Deformitats i àlgies.
OBJECTIUS:
Aquest tema capacit al’alumne per:
1.
2.
3.
4.
5.
6.
7.
8.
Diferenciar els tipus de peus plans i les possibles orientacions terapèutiques en
cada cas
Indicar quina musculatura hem de potenciar selectivament en el tractament
de les diferents alteracions funcionals del peu.
Aplicar cinesiteràpia com part del tractament conservador de l’hallux-valgus.
Relacionar els síndromes dolorosos del peu amb el dolor miofascial.
Marcar unes pautes preventives i de tractament de la fascitis plantar.
Relacionar el que s’ha observat durant l'exploració, amb els objectius marcats
en el tractament
Determinar l’origen de l’alteració funcional del peu i proposar-ne els objectius
de tractament
Aplicar tècniques analítiques de tractament per l’avantpeu pronat i supinat
CONTINGUTS:
Normes bàsiques de tractament de fisioteràpia del peu
Fisioteràpia en el peu pla. Tipus. Objectius i limitacions. Mètodes de tractament.
Fisioteràpia en el peu cavus. Tipus. Objectius i limitacions. Mètodes de
tractament.
Fisioteràpia en la fascitis plantar.
Alteracions estructurals de l’avantpeu: tractament fisioterapèutic de les
metatarsàlgies
Fisioteràpia en l’hallux valgus. Fisioteràpia en la Síndrome de Morton
BIBLIOGRAFIA:
Bienfait M. La reeducación postural por medio de las terapias manuales. Barcelona:
Paidotribo, 1995.
Busquets L. Las cadenas musculares (vol III). Barcelona: Paidotribo, 1996.
Busquets L. Las cadenas musculares (vol IV). Barcelona: Paidotribo, 1996.
Giannestras N. Transtornos del pie. Tratamiento médico y quirúrgico. Barcelona: Salvat,
1979
Hoppendfield R. Exploración de la columna vertebral y las extremidades. México:
El manual Moderno, 1989.
81
URV ● FMCS● Departament de Medicina i Cirurgia
específics
Fisioteràpia II: Tractaments
Hunt GC. Fisioterapia del pie y del tobillo. Barcelona: Jims SA, 1990; 118-120.
Kapandji I. Cuadernos de fisiología articular: esquemas comentados de mecánica
articular, 4ª ed. Barcelona: Masson SA, 1993.
Mangine R. Fisioterapia de la rodilla. Barcelona: Jims, 1991.
Merton L. Exploracion biomecánica del pie (vol 1). Madrid: Ortocen SA editores,
1991.
Nuñez Samper M, Llanos Alcazar LF. Biomecánica, medicina y cirugía del pie.
Barcelona: Salvat editores, 1979.
Sastre S. Fisioterapia del pie. Podología física. Barcelona: Publicacions de la
Universitat de Barcelona, 1991.
Travell JG, Simons DG. Myofascial Pain and dysfunction. The Trigger Point
Manual. Vol I. Baltimore: Williams and Wilkins, 1983.
Xhardez Y. Vademecum de Kinesioterapia y de Reeducación Funcional, 3ª ed.
Barcelona: El Ateneo, 1993. pp 229-248.
Pertice WE. Técnicas de rehabilitación en la medicina deportiva. Barcelona:
Paidotribo, 1997.
Miralles RC. Biomecáncia clínica del aparato locomotor. Barcelona: Masson,
1998; 251-280
82
URV ● FMCS● Departament de Medicina i Cirurgia
específics
Fisioteràpia II: Tractaments
Tema 59.- Reeducació de la marxa
OBJECTIUS:
1. Descriure les diferents fases de la marxa amb les corresponents accions
musculars.
2. Relacionar els principis biomecànics de la marxa amb les bases del tractament
fisioterapèutic.
3. Analitzar la marxa amb mitjans visuals.
4. Aplicar els principis de reeducació de la marxa segons la patologia del pacient
(traumatològica i ortopèdica).
5. Explicar els exercicis correctament, de forma senzilla i clara.
6. Indicar quina musculatura s’ha de potenciar selectivament en cada una de les
fases de la marxa.
7. Diferenciar diferents patrons de la marxa, comparant-los amb la normalitat.
CONTINGUTS:
Introducció: biomecànica de la marxa normal.
Exploració de la marxa.
Principis de reeducació de la marxa.Marxa amb bastons.
Patrons de marxa en determinades patologies: en portadors de pròtesis total de
maluc i genoll, ciatàlgies i lumbàlgies, osteoartritis degenerativa i artritis
reumatoidea.
Pràctica 23: Avaluació de la marxa.
BIBLIOGRAFIA:
Viel E. La marcha humana, la carrera y el salto. Biomecánica, exploraciones, normas y
alteraciones. Barcelona: Masson, 2002.
Revel M; Perrein D. La Rééducation de la marche. En: Encycl Méd Chir Kinésithérapie.
Paris: Editions Techniques, 1988. 26375C10 3 21-32.
Soler C; Sánchez J. Ayudas a la deambulación. Biomecánica, Cuadernos de información.
IBV, 1994; 7: 4-6.
Whittle M. Gait analysis: an introduction. Oxford: Butterworth-Heineman, 1991.
Cardona JM; Fernandez JJ; Oran J. Estudios cuantitativos de la marcha en pacientes
portadores de artroplastia total de cadera. Avances trauma, 1994; 24 (2): 92-95.
Winter DA. Biomechanics and motor control of human movements, 2nd ed.New York:
John Wiley, 1990.
83