auditori de girona - Cantada d` Havaneres de Calella de Palafrugell

AUDITORI DE
GIRONA
24 DE SETEMBRE DE 2016
oner Girona.indd 1
CANÇONER
Cantada
d’havaneres
de Calella de Palafrugell
8/9/16 9
oner Girona.indd 2
CULTURA EN MAJÚSCULES
Vivim en una societat amb presses i en un món, el del
segle XXI, on tot muta a una velocitat espectacular. Si
celebrar un cinquantenari és sinònim de durabilitat, de
persistència i d’èxit, fer-ho a l’entorn de la cultura popular
d’un territori té un mèrit inqüestionable.
Quan fa cinquanta anys els Alsius, Martí, Pericot, Sirés i
Morató van organitzar la presentació d’un llibre que recollia
de la tradició oral de cantar a les tavernes aquestes cançons,
les seves lletres i notes, ho feien en un intent d’evitar la
desaparició definitiva d’aquesta part de la nostra història.
Cap d’ells podia imaginar que 50 anys més tard, s’haurien
composat més havaneres de les que mai havien sentit, i
que la Cantada que va sorgir d’aquella presentació seria
capaç de reunir en aquest aplec anual una impressionant
munió de persones, vingudes d’arreu del país i que les
televisions, les ràdios i els diaris hi serien per donar
testimoni als que no poden gaudir del plaer de viure-ho en
directe.
Tampoc que ho celebraríem cantant algunes de les
havaneres més populars sortides de les tavernes de Calella
a l’Auditori de Girona.
A tots els que sou aquí, moltes gràcies. Sense vosaltres
l’esforç no hauria donat fruit.
Ara escolteu, canteu, gaudiu i feu part activa d’aquesta
festa de la música i de la terra que tant estimeu.
8/9/16 9
TERRA ENDINS
NEUS MAR
ROSINA
4
LA BARCA XICA
14
MAR ENDINS
5
HABANERAS DE CÁDIZ
15
VESTIDA DE NIT
6
LOLA LA TAVERNERA
16
EL CAPITÀ
7
LA CALMA DE LA MAR
17
ENTRE LES BARQUES
8
HABANERA EMBRUJADA
18
ELS CREMATS
PEIX FREGIT
MARE VULL SER PESCADOR
9
MI MADRE FUE UNA MULATA
19
ALLÁ EN LA HABANA
10
ULLS VERDS
20
LA TAVERNA DEL VELL MERCANT
11
PELS CAMINS QUE TÉ LA MAR
21
HABANERAS DE LA HABANA
12
CUBANITA PRECIOSA
22
CON TODA LA MAR DETRÁS
13
MARINER DE TERRA ENDINS
23
oner Girona.indd 3
CANTS CONJUNTS
EL SALANC DE CALELLA
24
LA BELLA LOLA
25
EL MEU AVI
26
8/9/16 9
oner Girona.indd 4
ROSINA
• 2 l POPULAR •
Rosina de un verde palmar cantaba feliz,
Un día dejó de cantar, dejó de reír.
Y un guatemalo que estaba en un cafetal
Ansioso le preguntó:
“¿Quién te hizo penar?”
Y entonces la flor contestó
Mirando hacia:
“Quien pierde su corazón ya no vuelve a amar,
Y el mío se lo llevó, un rubio oficial
De un barco de Nueva York, que no volverá”
Si un marino gentil
Te robó el corazón
Para hacerte feliz
Yo del mío haré dos
Si me dices que sí.
Y en un verde palmar, entre rosas y flores
Otra vez mi canción brindaré
Cual himno al amor.
Rosina de un verde palmar, no sufras así
Olvida a ese rubio oficial y quiéreme a mí,
Que amor con amor se olvida, ya lo verás
Mis besos y mis caricias te harán olvidar.
Y entonces la flor contestó mirando hacia el mar:
“Quien pierde su corazón, ya no vuelve a amar
Y el mío se lo llevó un rubio oficial
De un barco de Nueva York, que no volverá”
Si un marino gentil...
4
TERRA ENDINS
8/9/16 9
oner Girona.indd 5
MAR ENDINS
• 2 l SALVADOR DONATO •
Quan la mort m’arribi,
Mar endins o terra enllà
Voldria tenir els teus braços
O les ones de la mar
Mar endins, les veles blanques,
Cançons de vells mariners
Ardits i valents ells canten,
La barca es mou dolçament.
Melangia de la terra,
Ulls bonics a recordar
Ja vinc estimada meva,
Amb quina pena deixo la mar.
Trobaré en els teus llavis,
La dolçor d’un gran amor,
No vull que estiguis gelosa,
Perquè la mar la porto en el cor.
De petit jo ja estimava,
Aquest mar tan blau tan gran
L’amor ara el comparteixo,
Amb ell i amb tu nina del meu cor.
Quan estic en els teus braços,
En la barca dins la mar
El temps jo parar voldria
I així per sempre poder-me estar dolçament
5
TERRA ENDINS
8/9/16 9
VESTIDA DE NIT
• 2 GLÒRIA CRUZ
l CÀSTOR PÉREZ •
Pinto les notes d’una havanera,
blava con l’aigua d’un mar antic;
blanca d’escuma, dolça com l’aire...
gris de gavina, daurada d’imatges, vestida de nit.
Els vells em parlen plens de tendresa,
d’hores viscudes amb emoció;
joves encara, forts i valents,
prínceps de xarxa, herois de tempesta,
amics del bon temps.
Miro el paisatge
cerco paraules,
que omplin els versos
sense neguit;
Els ulls inventen
noves històries
vaixells que tornen
els pins em parlen,
d’un lloc de sol;
sento com callen,
porten tonades
el vent s’emporta...
tot l’horitzó.
enamorades,
dones i Pàtria...
veles i flors.
Si pogués fer-me escata....
i amagar-me a la platja,
Si pogués fer-me escata....
per sentir sons i tardes del passat....
d’aquell món d’enyorança, amor i calma,
perfumat de lluna, foc i rom.
Si pogués enfilar-me...
a l’onada més alta, i guarnir de palmeres el record...
oner Girona.indd 6
escampant amb canyella totes les cales i,
amb petxines, fer-lis un bressol.
6
TERRA ENDINS
8/9/16 9
a,
a,
oner Girona.indd 7
EL CAPITÀ
• 2 CARLES CASANOVAS
l ANTONI MAS •
Quan naveguis de bolina,
Sota el grop, orsant la nau.
Quan la boira sigui espessa
I el redós quedi llunyà.
Quan terregis entre lloses,
Perquè el vent és massa fort.
Quan el cel no té resposta
Llavors sabràs el que costa
Menar la nau fins a port.
Que senzill ser capità
Quan el vent bufa de popa,
Quan no hi ha esculls a tocar,
Quan la pesca és generosa.
Que senzill ser capità
Sota les estrelles i a coberta
Tot singlant per mar oberta
I amb la lluna de costat.
Quan el far no sigui guia
Perquè no volen els déus.
Quan l’onada trenqui a sobre.
Quan et costi estar dempeus.
Quan la mar brami gelosa,
I tremoli tot el casc.
Quan la força et sigui escassa,
Llavors sabràs quina traça
Li cal a un bon capità.
Que senzill ser capità...
Quan la mar dorm encalmada,
Quan Neptú fa migdiada,
Jo també sóc capità!!!
7
TERRA ENDINS
8/9/16 9
oner Girona.indd 8
ENTRE LES BARQUES
• 2 JOSEP M. DE SAGARRA
l SALVADOR DABAU •
Entre les barques quan passa l’amor, no duu la fúria de crits i
Besades, l’amor que passa a la vora del mar, és blau verdós i
Flexible com l’aigua...
Entre les barques quan passa l’amor, no s’ha vestit de passades
Molt llargues, l’amor que passa a la vora del mar, l’amor que
passa a la vora del mar, curt refilet, de pinsà i cogullada...
Perquè a la platja hi arribi l’amor, hem de tenir una
Miqueta de calma, i una gavina pel cel adormit, una
Gavina i una aigua ben blava.
Perquè a la platja hi estigui de grat, ni una estrelleta li
Amagui la cara, l’amor que passa a la vora del mar,
Va sospirant per les nits estrellades...
L’amor que passa a la vora del mar vol que tot just es
Bellugui la barca, vol a la vela una mica de vent,
Però, és que té por de sentir les onades...
Vol una galta que es deixi besar, però que hi posi una certa
Recança, l’amor que es diu a la vora del mar, és un amor de
Molt poques parau¬les...
Amor d’estrella que apunta en el cel, amor tranquil si agonitza
La tarda, ran de la cara se’ns gronxa l’airet, i el cant del grill ens
Arriba a la platja, i el cant del grill ens arriba a la platja...
Entre les barques quan passa l’amor, no vol ni plors,
Ni gemecs ni rialles, l’amor que passa a la vora del
Mar, és un sospir que batega com l’aigua...
Entre les barques quan passa l’amor, no vol ni plors,
Ni gemecs ni rialles, l’amor que passa a la vora del
Mar, és un sospir que batega com l’aigua...
Que si per cas hi ha una punta de grop, si xiscla el
Vent, i si trona i si llampa, l’amor que passa a la vora
Del mar, esporuguit va fugint de la platja...
Esporuguit va fugint de la platja
8
TERRA ENDINS
8/9/16 9
oner Girona.indd 9
MARE VULL SER PESCADOR
• 2 l M. ANTÒNIA VILÀS •
A un poble de pescadors
Entre el mar i la muntanya
Una mare al seu fill
Li inculcà que fora frare.
A dalt d’un vell monestir
Un jove vestit de frare
Tot contemplant el blau mar,
Tot contemplant el blau mar,
Així a sa mare li parla:
“Mare vull ser pescador,
No m’ho privis, dolça mare,
Ja sé amb quanta buidor
Et deixà la mort del pare.
Mare vull ser pescador,
Vull ser pescador i no frare
Que sóc fill de pescador
I malgrat el teu dolor
Jo tinc les venes salades.
Mare vull fer-me a la mar,
Mare vull fer-me a la mar
I que em besin les onades”.
A un poble de pescadors
Davant la verge del Carme
Prega una mare amb fervor
Veient la mar arrissada.
Prega que torni el seu fill
Que marxà amb la mar en calma
I mentre resa plorant
En aquell precís instant
Torna el fill i així li parla:
“Mare vull ser ...
9
ELS CREMATS
8/9/16 9
oner Girona.indd 10
ALLÁ EN LA HABANA
• 2 l POPULAR •
Allá en La Habana cierta mulata, de un hombre blanco se enamoró...
-¿Dígame usted lo que pasó?
Que la negrita muy zalamera a su bohío se lo llevó,
y cuando estaban entusiasmados y se juraban eterno amor,
llegó el marido de la mulata...
-¿Dígame usted lo que pasó?
Que el mulato se quiso vengar y un machete muy largo sacó,
pero al ir a tirarse a matar, se paró... los miró... y se marchó.
Allá en La Habana, (bis) son muy dulces los besos de las cubanas.
Allá en La Habana, (bis) pasan las mismas cosas, vidita mía,
que aquí en España.
La mujercita que allá en La Habana a su marido le traicionó...
-¿Dígame usted lo que pasó?
Que al poco tiempo la mulatita de un marinero se encaprichó.
Como el esposo ya se escamaba, en la bahía los esperó,
y cuando se iban a dar un beso...
-¿Dígame usted lo que pasó?
Que al agüita los iba a tirar, cuando el hombre después se acordó
que su negra no sabe nadar, se paró... los miró... y se marchó.
Allá en La Habana...
10
ELS CREMATS
8/9/16 9
LA TAVERNA DEL VELL MERCANT
oner Girona.indd 11
• 2 l ENRIC FERRER •
Al fons d’aquesta taverna
Hi ha una noia que t’està mirant,
Té un mojito entremig dels llavis,
És el tercer que s’ha demanat.
I al costat una cubana
Pren el cremat mentres nem tocant,
La menta i el gel refresquen
La taverna del vell mercant.
Ei!!! balla amb mi aquest ritme,
L’havanera, el tango, un bon bolero i el son cubà.
Ei!!! El ron ja fa efecte,
és la medecina que aquesta nit et farà ballar
Passa’m el teu mojito!
Que jo et convidaré a un cremat!
Ei!!! balla amb mi aquest ritme,
L’havanera que a tu i a mi ens ha apropat.
Els músics fa “ratu” que canten
Amb el so una mica embriagat,
Escolta bé en Xarly com toca
Ses seues congues van tremolant
Demanem l’última ronda
Que la nit ja s’està acabant,
La guitarra ens marca el ritme a
la taverna del vell Mercant.
11
ELS CREMATS
8/9/16 9
oner Girona.indd 12
HABANERAS DE LA HABANA
• 2 l CARLOS CANO •
Rosa linda de mi vida, de Sanlúcar vengo yo
Pá cantarte esta habanera, debajo de tu balcón
En esta noche de estrellas, quiero entregarte mi amor
Asómate a la ventana reina de mi corazón.
Habaneras de la Habana, madre que bonitas son
Cuando bajan por la rampa, camino del Malecón
La boca color guayaba, los ojos como el carbón
Con el vaivén de la palma, metida en su corazón.
Como una flor, llegó el amor
Vino como naranja, se fue como limón
Santa Bárbara bendita Malvalucas del tambor
Espabila me este tango, que se me escapa el vapor
Que se me escapa el vapor, santa Bárbara bendita
Y me voy a quedar mas negro que el carbón.(bis).
Calles de La Habana vieja Plaza de la Catedral
Castillitos de la fuerza donde los poetas van
Con sus ventanas azules y su patio colonial
Alzadas como cometas mirando el telón del mar.
Ye
Caminitos de ida y vuelta venga usted pacá
Vaya usted pallá, llamando de puerta en puerta
¿Dónde mi conga estará? Estará en las bodegonas
Con su vara de bambú, sentada en su butacona
Perdida en el mar azul.
Como una flor…
12
ELS CREMATS
8/9/16 9
CON TODA LA MAR DETRÁS
• 2 l PATXI ANDIÓN •
Sólo el tiene el derecho de tutearle a la mar.
Le parieron mar adentro y se le quedó la sal,
Lamiéndole los orígenes, enseñándole el cantar
Que interpreta en la cubierta el furor del vendaval.
Sólo el piloto ha quedado para poderlo contar.
Desde ese día borracho, ya nunca sale a la mar.
Y no hay suficiente vino, para comprarle la sed.
Y busca un verdugo amigo, y nadie lo quiere ser.
Treinta y seis y el treinta y siete,
Que salieron a la mar
Una mañana de Marzo, poco antes de clarear.
Trabajadores del agua, que no se saben marear.
Masculinos, como el viento, bruñidos de temporal.
Mirad, ahí va, mirad, ahí va,
El que en tierra firme no sabe andar.
Que bebe vino y no sabe nadar,
Porque el destino no le quiso enseñar.
Mirad, ahí van, mirad, ahí van,
Los que en tierra firme no saben andar.
Que beben vino y no saben nadar,
Porque el destino no les quiso enseñar.
Miradles bien. Miradles bien.
Son treinta y siete y antes eran cien.
Son orgullosos, son gente de fe.
Eran pescadores, antes de nacer.
Miradle bien. Miradle bien.
Eran treinta y siete y sólo queda él.
Es orgulloso, es hombre de fe.
Era pescador, antes de nacer.
Que nadie levante un vaso
Que nadie se atreva a hablar.
Que está pasando un marino
Que está pasando un borracho.
Con toda la mar detrás.
Se levantó la arbolada sin quererlos avisar
Y en el primer golpe de agua comenzaron a zozobrar.
El piloto está borracho y le tienen que amarrar.
Naufragaron despacio, como intentando esperar.
oner Girona.indd 13
13
ELS CREMATS
8/9/16 9
oner Girona.indd 14
LA BARCA XICA
• 2 RAFAEL LLOP
Amb l’esclop d’un pescador
l JOSEP M. ROGLAN •
La meva barca és així
m’he fet una barca xica;
petita com una engruna,
d’un llapis el pal major
i quan solqui el blau marí
i la vela més bonica
tindrà la llum de la lluna
d’un retall de mocador.
il·luminant-li el camí.
El rems els he fet tallar
I el dia que arribi a port
dels boixets d’una puntaire
carregat de proa a popa,
i per a poder-la ancorar
vela inflada i remant fort,
un ham que no pesi gaire
tot el poble farà tropa
lligat amb fil de pescar.
pregonant la meva sort.
Amb l’ala d’un papalló
Tothom dirà: Déu n’hi dó,
i una agulla de pinassa
tanta pesca no s’explica,
faig la canya i el timó
tres unces del peix millor,
per si acàs hi ha maregassa
no es posi gens al gairó.
T
S
amb una barca tant xica
com l’esclop d’un pescador.
La xarxa la fa un follet
amb tela de mosquitera,
que jo conec un indret
per quan surti de pesquera
Tó
on només hi ha xanguet.
14
NEUS MAR
8/9/16 9
HABANERAS DE CÁDIZ
• 2 ANTONIO BURGOS
Desde que estuve, niña, en la Habana
No se me puede olvidar,
Tanto Cádiz ante mi ventana, tacita lejana,
Aquella mañana pude contemplar.
Las olas de la Caleta, que es plata quieta,
Rompían contra las rocas de aquel paseo
Que al bamboleo de aquellas bocas
Allí le llaman el Malecón.
Había coches de caballos, era por mayo,
Sonaban por la Alameda, por Puerta Tierra,
Y me traían, ay, tierra mía,
Desde mi Cádiz el mismo son.
El son de los Puertos, dulzor de guayaba,
Calabazas, huertos,
Aún pregunto quién me lo cantaba.
Que tengo un amor en la Habana
Y el otro en Andalucía,
No te he visto yo a ti, tierra mía,
Más cerca que la mañana
Que apareció en mi ventana
De la Habana colonial
Tó Cádiz, la Catedral, la Viña y el Mentidero,
Y verán que no exagero
Si al cantar la habanera repito:
La Habana es Cádiz con más negritos,
Cádiz, la Habana con más salero.
oner Girona.indd 15
l CARLOS CANO •
Verán que tengo mi alma en la Habana
No se me puede olvidar,
Canto un tango y es una habanera,
La misma manera
Tan dulce y galana y el mismo compás.
Por la parte del Caribe así se escribe
Cuando una canción de amores,
Canción tan rica,
Se la dedican los trovadores
A una muchacha o a una ciudad.
Y yo, Cádiz, te dedico y te lo explico
Porque te canto este tango
Que sabe a mango,
De esta manera esta habanera
De piriñaca y de Carnaval.
Son de chirigota, sabor de melaza,
Guantánamo y Rota,
¡Qué lo canta ya un coro en la plaza!
Que tengo un amor en la Habana
Y el otro en Andalucía,
No te he visto yo a ti, tierra mía,
Más cerca que la mañana
Que apareció en mi ventana
De la Habana colonial
Tó Cádiz, la Catedral, la Viña y el Mentidero,
Y verán que no exagero
Si al cantar la habanera repito:
La Habana es Cádiz con más negritos,
Cádiz, la Habana con más salero.
15
NEUS MAR
8/9/16 9
oner Girona.indd 16
LOLA LA TAVERNERA
• 2 CARLES CASANOVAS
l JOSEP BASTONS •
Ja de negra nit buscant aixopluc entra a la taverna.
El vent i la pluja van malmenant dies de tardor.
Mariner jove, tibat i fort,
amb fulard negre lligat al coll,
alt, roda-soques, perdonavides i adulador.
Corre, Lola, posa’m un got de vi
i et cantaré una cançó.
I mentre li canta una havanera amb la guitarra,
ella mou el cul, balanceja els pits, xiscla una rialla,
i mirant coqueta, pica l’ullet al noi de Calella,
gronxolant el cos, marcant el compàs d’aquella havanera.
El teu cos m’encén, el teu cos em pot, mulateta bella,
jo t’estimaré fins la fi dels temps, si tu vols ser meva.
I la bella Lola llença el davantal,
mans a la cintura, balla amb soltura pel seu amant.
I com cada vespre la tavernera encisadora
espera el galant que com cada nit l’ha d’enamorar.
Amb la guitarra i un got de vi,
cantarà alegre tota la nit,
cançons de Cuba, cants de mulates i blau marí.
Corre Lola, posa’m un got de vi,
i canto tota la nit.
I mentre li canta...
16
NEUS MAR
8/9/16 9
LA CALMA DE LA MAR
• 2 l N. GUANYABENS •
Quan jo en tenia quatre anys
Quan arribàrem a port
El para em duia a la barca
Allà hi trobàrem la mare
I em deia quan siguis gran
Ella n’estava plorant
No et fiïs mai de la calma (bis)
Sense saber allà on paràvem (bis)
Que és mare del temporal.
Ella n’estava plorant.
Bufa mestral ben fort
Bufa mestral ben fort
Infla de vent la vela
Infla de vent la vela
Que arribarem a port
Que arribarem a port
On la mare ens espera
Ai!, ens espera.
On la mare ens espera
Ai!, ens espera
Ai!, ja som a port.
El cel estava estrellat
La lluna plena brillava
La barca no en dava un pas
I jo que molt m’hi esforçava (bis)
oner Girona.indd 17
La barca no en dava un pas.
Bufa mestral ben fort...
17
NEUS MAR
8/9/16 9
HABANERA EMBRUJADA
• 2 l MANUEL GONZÁLEZ •
Prometió darle su vida, con ella se desposó
Pero a la Habana en un barco a cortar caña partió
Tejiendo lana y traperas ella en Canarias quedó.
oner Girona.indd 18
Pasaron años sin saber nada
La muchachita loca de amor
Al ver que el cielo no la ayudaba
Con el demonio se apalabró
Vendió su alma por la receta
Que usan las brujas pa la ocasión
En sueños lo amó esa noche, él no la reconoció
Ella le robó un pañuelo que una mulata le dio
Volando volvió a Canarias antes de salir el sol.
Pasó el invierno, volvió el indiano
Ella preñada lo recibió
Aquel pañuelo que le robara
Como fiel prueba le devolvió,
Y a los parientes que murmuraban
Les respondía con este son:
Jugo de tuno ojos de guaifo
Cola lagarto y poquito ron
Tres oraciones a Santa Marta
Pa que nos firme la absolución.
Jugo de tuno ojos de guaifo
Cola lagarto y poquito ron
Tres oraciones a Santa Marta
Pa que nos firme la absolución.
Jugo de tuno ojos de guaifo
Cola lagarto y poquito ron
En una noche de luna clara
Volando a Cuba sola llegó,
En una noche de luna clara
Volando a Cuba sola llegó.
Jugo de tuno ojos de guaifo
Cola lagarto y poquito ron
Que más vale mujer hechicera
Que llevar cuerno por cabezón.
18
NEUS MAR
8/9/16 9
MI MADRE FUE UNA MULATA
• 2 l POPULAR •
Mi madre fue una mulata
y mi padre un federal,
yo teniente de una fragata
que va y que viene para Ultramar.
oner Girona.indd 19
Cada vez que me veo
rodeado de mar
cojo una guitarra
y me pongo a tocar.
Mil veces busqué la muerte
sobre las olas del mar.
Mil veces quise la muerte
y no la pude encontrar.
No llores mi vida
no llores mi amor,
mira que las lágrimas
me causan dolor.
Pregunto a mis penas
Si lloras la ausencia
quien pudiera hallar
del bien que te amó
el rostro divino
que un pobre marino
llora vida mía, llora vida mía
también lloro yo.
no pudo encontrar.
19
PEIX FREGIT
8/9/16 9
ULLS VERDS
• 2 JOSEP MIQUEL SERVIÀ I FIGA
oner Girona.indd 20
l RICARD VILADESAU •
Voldria ser poeta
per dir-te quant t’estimo,
per convertir tes llàgrimes
en versos i en cançons.
Per prendre i oferir-te
els boscos, les estrelles,
les ones i les coses
més belles d’aquest món.
Ulls verds de mirada tendre
que no puc aconseguir.
Qui pogués els teus ulls prendre,
i tot mirant-los, morir!
Voldria ser la mar
de la cala a on et banyes,
i el blanc llençol de seda
que embolcalla el teu cos.
I el mirall que als matins
el teu rostre emmiralla,
i fer-te la companya
del meu dolç llit d’amor.
Ulls verds...
20
PEIX FREGIT
8/9/16 9
oner Girona.indd 21
PELS CAMINS QUE TÉ LA MAR
• 2 J. MARTÍ “BEPES”
l RICARD VILADESAU •
D’aquest mar tan gran i blau
De molts anys ets com Neptú
Cada cala i cada cau
Ja no són secrets per tu
I si falla una vegada
Calar nança i volantí
A la mar tens la feinada
I treu musclo i garoinada
De la mar el gust més fi
Fer la feina et ve de raça
Puig ton pare d’anys enllà
Per sant roc amb molta traça
T’ensenyava com es fa
Per pescar una rascassa
I els misteris del serrà
Porta amic aquesta herència
Com la llum d’altíssim far
I trobant-te la presència
Amb llarguíssima existència
Pels camins que té la mar.
21
PEIX FREGIT
8/9/16 9
oner Girona.indd 22
CUBANITA PRECIOSA
• 2 l POPULAR •
Soñé cubanita preciosa
Que te adoraba
Flor hermosa de un jardín
Soñé primorosa hermosura
Que me embelesa
Tu figura de querubín.
Leí en tu cara de rosa
Como un consuelo
Que anunciaba un triste dolor
Soñé cubanita preciosa
Que en tus labios de rosa
No hay un amor. (bis)
22
PEIX FREGIT
8/9/16 9
oner Girona.indd 23
MARINER DE TERRA ENDINS
• 2 NARCISA OLIVER
l JOSEP BASTONS •
Vaig conèixer un vell pastor
Que ses ovelles manava
Cada jorn de sol a sol
I amb sa flauta acompanyat
Eixa tonada cantava :
Com serà el mar?
Serà blau i gran com diuen,
Serà veritat, que de nits és com la plata.
Tothom qui el veu
Es queda ple d’enyorança.
Digue’m tu sol,
Que véns d’una altre contrada,
Has vist el mar?
Tota la vida he viscut
Aquí, del pla a la muntanya,
I fer diners no he pogut
Per veure la costa llunyana.
Sé que hi ha un Mediterrà
Que té un encís de donzella.
Sé que hi ha barcos de vela
sé que hi ha mar a Calella,
On les ones van i venen
Al compàs de l’havanera.
Però jo mai no he vist el mar!
23
PEIX FREGIT
8/9/16 9
SALANC DE CALELLA
• 2 CARLES CASANOVAS
Cantàvem a la taverna
Gloriosos cantaires
entre fum i gots de vi,
et feren bressol,
i entre notes, acords i gresca
amb veus delicades
s’endevinava lo teu encís.
banyades d’alcohol.
Un llibre fou la guspira,
Calella,
nostàlgic cant mariner.
cinquanta trobades,
Joiosa nit d’havaneres,
cinquanta cantades,
del teu salanc en som presoners.
oner Girona.indd 24
l JOSEP BASTONS •
Les voltes,
t’han fet la més gran.
Calella, bressol del salanc.
velles guardianes
geloses i ufanes,
vetllen el teu cant.
Les barques,
faran sentinella
guarnint sota estrelles
tot el teu encant.
24
CANTS CONJUNTS
8/9/16 9
oner Girona.indd 25
LA BELLA LOLA
• 2 l POPULAR •
Después de un año de no ver tierra,
porque la guerra me lo impidió,
me fui al puerto donde se hallaba
la que adoraba mi corazón...
Cuando en la playa la bella Lola,
su larga cola luciendo va,
los marineros se vuelven locos
y hasta el piloto pierde el compás.
¡Ay! que placer, sentía yo,
cuando en la playa sacó el pañuelo
y me saludó, pero después,
llegó hacia mí,
me dio un abrazo y en aquel lazo
creí morir...
¡Ay! que placer, sentía yo,...
La cubanita lloraba triste,
de verse sola y en alta mar,
y el marinero la consolaba:
no llores Lola, no llores más.
¡Ay! que placer, sentía yo...
25
CANTS CONJUNTS
8/9/16 9
EL MEU AVI
• 2 l J. L. ORTEGA MONASTERIO •
El meu avi va anar a Cuba
a bordo del “Catalán”, el millor
barco de guerra
de la flota d’Ultramar.
El timoner i el nostramo i catorze mariners
oner Girona.indd 26
eren nascuts a Calella, eren nascuts
a Palafrugell...
Quan el “Catalán” sortia a la mar,
els nois de Calella feien un cremat,
mans a la guitarra, solien cantar,
solien cantar: Visca Catalunya!
Visca el ”Catalán”!...
Arribaren temps de guerres,
de perfídies i traïcions
en el mar de les Antilles
retronaren els canons.
I el mariners de Calella,
el meu avi enmig de tots,
varen morir a coberta, varen morir
al peu del canó!
Quan el “Catalán” sortia a la mar,
cridava el meu avi:
apa nois que és tard!
però els valents de bordo
no varen tornar, no varen tornar
tingueren la culpa
els americans...
26
CANTS CONJUNTS
8/9/16 9
Cantada
d’havaneres
de Calella de Palafrugell
Organitzen
rir
r,
oner Girona.indd 27
Col·laboren
www.havanerescalella.cat • tel. 972 300 228
8/9/16 9
oner Girona.indd 28
8/9/16 9