8 nov. 2013 ENVELLIMENT i PREVENCIÓ 1. 2. 3. 4. 5. 6. Característiques de la gent gran Dimensió poblacional El procés de l’envelliment Estudi de la salut en les persones grans Política de salut en les persones grans Estratègies preventives Dr. Josep Vaqué Hospital Universitari Vall d’Hebron. Facultat de Medicina. UAB “La longevidad sólo es de desear si aumenta la duración de la juventud, pero no la de la vejez. Alargar la vejez sería una calamidad” Alexis Carrel (1935) en: “La incógnita del hombre, ese desconocido” Editorial Iberia, Barcelona, 1994 “Visto como conjunto el problema del envejecimiento no es, en absoluto, ningún problema. En realidad sólo es una forma de contemplar un gran triunfo de la civilización” Frank W. Notestein, 1954 Las personas mayores: reflexiones • Catón el Viejo: “Las grandes acciones no las lleva a cabo ni la fuerza, ni la velocidad ni la potencia física; son producto del pensamiento, del carácter y del juicio. Y estas cualidades, lejos de disminuir con la edad, se incrementan” (Cicerón: De Senectute). • Hannah Arendt: “La vejez, desde la perspectiva de la voluntad, significa la pérdida de futuro. (…) La vejez nos entrega el pasado como materia de examen y reflexión. (…) Es una edad para la meditación y el juicio. (…) Nos puede traer el sentimiento de ser libres como una hoja al viento” (La vida del espíritu). La llarga història de la medicina preventiva de l’envelliment Higiene, Galé (segles I-XIV) Regimen Sanitatis Salernitatum (segle XIV) Trattato della Vita Sobria (1558), Luigi Cornaro Liber de longa vita (1560), Paracels ... Experiments de Brown Sequard Gerovital de la Dra Aslan ... Medicina anti-aging Intervencions preventives d’eficàcia provada 1. LA GENT GRAN. CARACTERÍSTIQUES “Older people” OMS*, 2002: 60 y más años Gent gran, persones grans: Vells, ancians: Molt vells, ancians fràgils: de 65 a 74 anys de 75 a 84 anys de 85 anys i més EL CICLE DE LA VIDA SOCIAL i L’EDAT • • Primera edat: L’edat de la infància i de la socialització • Tercera edat: L’edat d’una vida activa, més enllà del treball i dels deures parentals • Quarta edat: L’edat de l’eventual dependència Segona edat: L’edat del treball remunerat i de l’elevació d’una família * WHO. Health and ageing: a discussion paper. Geneva: WHO/NMH/HPS/01. Edat, envelliment i malaltia Cal diferenciar: • envellir: pas cronològic del temps • envelliment normal senescència envelliment amb èxit envelliment saludable (OMS) envelliment actiu (OMS) • malaltia senilitat El problema més significatiu de l’envelliment • És la pérdua d’autonomia que desemboca en la dependència • Dependència (Consell d’Europa,1997): “Estat en que es troben les persones que por raó de la seva manca o pérdua d’autonomía física, psíquica o intelectual, tenen necessitat d’ajuda o d’assistència important per a la realització de la vida quotidiana” Reserva d’òrgan i homeòstasi interna • Segons Fries, l’existència de una reserva d’òrgan permet • • restaurar la homeòstasi cuando ha estat alterada per amenaces externes. La vida pot definir-se com la homeòstasi interna mantinguda pels mecanismes compensadors entre òrgans. Aquesta capacitat funcional entre òrgans per a sustentar la vida, es molt extensa en els joves i limitada en els ancians. En disminuir marcadament tal reserva, de manera que no pugui mantenir-se la homeòstasi, de forma inevitable es produeix la mort natural, fins i tot en absència de malaltia. Fries JF. Aging, natural death, and the compression of morbidity. N Engl J Med. 1980;303:130-135 Efecte “dominó” Impacte dels esdeveniments de risc segons l’edat 25 anys 65 anys 95 anys Sistemes orgànico-funcionals: cardiovascular, osteo-muscular, immunitari, hormonal, … La disfunció prematura dels òrgans s’inicia amb el desús, no per massa ús • Segons Fries, la disfunció prematura dels òrgans s’inicia amb el desús, no per un excés d’ús. En aquest sentit, ell mateix, al demanar als pacients que facin exercici els hi diu, en relació a un òrgan: “usa’l o perd-lo” . Es dir, si la pèrdua de la reserva d’òrgan representa l’envelliment, l’exercici dels òrgans és una estratègia per modificar l’envelliment. • Un altre concepte notable és la modificabilitat o plasticitat de l’envelliment. Amb l’exercici el rendiment dels òrgans pot mantenir-se i millorar-se, amb resultats sorprenents. Fries JF. Aging, natural death, and the compression of morbidity. N Engl J Med. 1980;303:130-135 Fragilitat • L’envelliment és un procés heterogeni que transforma l’adult sa en un individu fràgil • Són fràgils el 10-20% de més de 65 anys i més del 50% dels de més de 85 anys • Aquests pacients fràgils són els principals consumidors de recursos sanitaris; empren fins un 50% del temps dels metges i un 62% de la despesa en medicaments • Són els pacients propis de la Geriatria Trets característics de la gent gran (Alex Kalache, 1996) (1) • Heterogeneitat • Vulnerabilitat: elevat risc de malaltia • Comorbiditat: sovint hi ha presents múltiples patologies i repercusió d’unes sobre les altres (efecte dominó) • Iatrogènia: són comuns els problemes iatrogènics que moltes vegades passen desapercebuts • Precarietat: freqüents dèficits socials Trets característics de la gent gran (Alex Kalache, 1996) (i 2) • Reduida adaptabilitat als canvis (socials, ambientals i biològics) • Una intervenció prematura pot desencadenar la dependència • Els esterotips negatius creats per la societat alimenten actituds negatives vers la gent gran (de la societat, dels professionals i dels propis individus) 2. PERSONES GRANS: DIMENSIÓ POBLACIONAL • Disminució de la Mortalitat i augment de l’Expectativa de Vida: augment de la Longevitat • Augment de la proporció de gent gran (%) • Augment de la Morbiditat • Augment de les Discapacitats • Augment de la Despesa Sanitària Número de personas centenarias. Inglaterra y Gales. 1911-2001 8000 7000 Number 6000 5000 Men Women Total 4000 3000 2000 1000 0 1911 1921 1931 1941 1951 1961 1971 1981 1991 Jagger C. Department of Health Sciences, University of Leicester, 2004. 2001 Evolució del percentatge de població de 65 i més anys d’edat a Espanya i altres paísos (1960-1997) 19 Suècia Percentatge de població % 17 R.U. Suècia 15 Itàlia Regne Unit 13 Espanya EEUU 11 Itàlia Japó Estats Units 9 Espanya 7 Japó 5 1960 1965 1970 1975 1980 1985 1990 1995 1997 Font: Eco-Salud OCDE, 1999 19 18,1 anys 18 17 16 Dones 15 14,5 anys 14 13 Homes 12 1960-64 1965-69 1970-74 1975-79 1980-84 1987-91 Expectativa de vida als 65 anys: homes i dones. A l’eix d’ordenades: anys de vida. Dotze paísos de la Unió Europea, 1992. Font: Eurostat, 1995 Fuente: INE, 2002 España 2007 Espanya: Diferencial a favor de la dona: 84,3-77,8 = 6,5 anys INE, 2010 Evolució de l’expectativa de vida en la població anciana d’Espanya, 1900-1994 20 18 Anys d’expectativa de vida 16 14 12 65 anys 10 75 anys 8 85 anys 6 4 2 0 1900 1910 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1980 1990 1994 Font: INE, 1998 Expectativa de vida amb salut als 65 anys en diversos països d’Europa, 2005 www.euphix.org/object_document/o5180n27073.html Expectativa de vida versus Expectativa de vida amb salut Expectativa de vida versus Expectativa de vida independent Expectativa de vida en anys Amb salut Independent Amb malaltia Dependent Els programes de promoció de la salut adreçats a la gent gran s’han de dirigir a augmentar els anys de vida independent. Els programes en edats prèvies s’han d’adreçar a evitar els factors de risc i la malaltia. Probabilidad acumulativa de que las personas de 60 y más años sean un tercio o más de la población en determinadas regiones y según año Lutz W, Sanderson W, Scherbov S. The coming acceleration of global population ageing. Nature. 2008;451:716-719. Estructura de la població catalana: 1991, 1996 i 2000 Grup d’edat 1991 Població (%) 1996 Població (%) 0-14 1.076.276 (17,8) 892.431 (14,7) 885.481 (14,3) 15-64 4.115.896 (67,9) 4.205.903 (69,1) 4.190.093 (67,9) 867.322 (14,3) 991.706 (16,2) 1.098.774 (17,8) 6.059.494 (100,0) 6.090.040 (100,0) 65 i més Total 2000 Població (%) 6.174.348 (100,0) Evolució de la població de gent gran a Catalunya (1975-2003) 1975 1986 40% Index de envelliment 1996 2003 60% 114% 120% 5,6% 7% 10% 11% - 19% 24% 25% Index de sobreenvelliment Index de dependència senil Index d’envelliment: (Població +65 anys / Població <15 a.) x 100 Index de sobreenvelliment: (Població +85 / Població +65) x 100 Index de dependència senil: (Població +65 / Població 16-65) x 100 Font: Idescat España 2004 y previsiones para 2015, 2030 y 2050 2004 2015 2030 2050 42,3 45,3 45,4 43,0 68,6 2,8 24,6 66,6 2,4 27,5 63,8 1,7 38,2 53,4 0,8! 65,6 PIB (tasa de crecimiento) 3,1 2,4 1,0 1,0 Pensiones (en % del PIB) 8,6 8,8 11,8 15,7 Salud (en % del PIB) 6,1 6,5 7,3 8,3 Dependencia (en % del PIB) 0,5 0,5 0,5 0,8 Educación (en % del PIB) 3,7 3,1 3,0 3,1 Subsidios paro (en %, del PIB) 1,1 0,7 0,7 0,7 Población (millones) Población en edad de trabajar (15-64 años, % del total) Indice de dependencia (%, 65 y más años / 15-64 años) Fuente: Comisión Europea, 2006 “Gasto sanitario y envejecimiento de la población en España” El envejecimiento de la población española incrementará el gasto sanitario público real un 0,7% al año durante las próximas décadas El gasto sanitario medio de las personas entre 26 y 30 años es de 500 euros anuales, cuatro veces inferior al de los mayores de 75 años El gasto hospitalario se multiplica con la edad: es inferior a 200 euros anuales por persona en edades entre 1 y 25 años y supera los 1.600 euros en las edades más avanzadas Fundación BBVA, 21 Nov. 2003 Despesa sanitaria total mitjana per grup d’edat i sexe. Espanya, 1999 2.500 2.250 2.000 1.750 1.500 1.250 1.000 750 500 250 hombres mujeres 76 y más 71 a 75 66 a 70 61 a 65 56 a 60 51 a 55 46 a 50 41 a 45 36 a 40 31 a 35 26 a 30 21 a 25 16 a 20 11 a 15 6 a 10 1a5 0 <1 Euros total Ahn N, Alonso Meseguer J, Herce JA. Gasto sanitario y envejecimiento de la población en España. Fundación BBVA, Nov. 2003 Percentatge amb discapacitats (>65 anys) Declivi del percentatge de discapacitats en les persones grans. EEUU, 1982–1999 27% 26,2% 24,4% Caiguda del 25% 24% 22,5% 21% 19,7% 18% 1982 1989 1994 1999 Manton KG, Gu XL. Changes in prevalence of chronic disability in the United States black and nonblack population above age 65 from 1982 to 1999. PNAS. 2001; 98: 6354–6359. 28 3. EL PROCÉS DE L’ENVELLIMENT Capacitat funcional Màxima capacitat funcional Nivell de discapacitat 25 anys 75 anys Edat Font: Juan Sabater Tobella. Nota Informativa 51. Envejecimiento. Declivi de la funció i “fitness gap” Capacitat funcional Màxima capacitat funcional "Fitness gap“ (desacondicionament) Nivell de discapacitat 25 anys 75 anys Edat Els temps més ràpids en la marató de Nova York segons l’edat del corredor Temps en hores 4 3 2 10 20 30 40 50 60 70 80 Edat Walford, 1994 Població amb diabetes (%) Prevalença de diabetis al Canadà 1994/95 – 2000/01 Increment de les patologies amb l’edat Edat Prevalença d’hipertensió arterial en persones de 18 anys i més. Estats Units Percentatge amb hipertensió (%) 80 72% Increment de les patologies amb l’edat 66% 60 51% 38% 40 18% 20 9% 3% 0 18-29 30-39 40-49 50-59 60-69 70-79 80+ Edat Basat en l’estudi NHANES III (fase 1 i 2) Hipertensió definida com TA 140/90 mmHg o tractament JNC-VI. Arch Intern Med 1997;157:2413-2446 Modelo multifactorial de la salud (“la rueda de la fortuna”) Estilo de vida (p.e. dieta, ejercicio físico) Medio ambiente (p.e. contaminación atmosférica, agentes tòxicos) Acontecimientos de la vida (la biografia: familia, trabajo, accidentes) Comorbilidad Factores socio-demográficos (p.e. educación) Personalidad Enfermedades y medicamentos Factores genéticos: heretabilidad “Todo lo que no es genético, es ambiental”, G. Marañón (1932) Herència genètica i longevitat Cournil & Kirkwood, 2001 Estudis en bessons • McGue et al (1993) • Herskind et al (1996) • Ljungquist et al (1998) 22% 25% <33% Estudis tradicionals de famílies • Philippe (1978) • Bocquet-Appel & Jakobi (1990) • Mayer (1990) • Gavrilova et al (1998) • Cournil et al (2000) 0-24% 10-30% 10-33% 18-58% 27% Els gens expliquen fins un 25% de la longevitat El procés de l’envelliment Causes Efectes Medicina anti-aging Canvis biològics La roda multifact. (déficits d’eementos, radicals lliures, telomers, sistema immunitari, hormones…) Senescència i Senilitat Malalties cròniques Medicina Preventiva Pèrdues de funció, deteriorament, atrofies Discapacitat Dependència 4. ESTUDI DE LA SALUT EN LES PERSONES GRANS Aspectes a estudiar: 1. Mortalitat 2. Morbiditat: incidència i prevalença 3. Sindromes geriàtriques 4. Estat funcional i discapacitats 5. Factors de risc 4.1 Mortalitat Evolución de la mortalidad en Catalunya (1975, 1986, 1996, 2004) 1975 1986 1996 2004 45.616 46.510 53.374 57.051 Hombres 23.425 24.138 28.356 27.354 Mujeres 22.191 22.372 25.018 29.697 7,8 8,8 8,48 Defunciones Tasa de mortalidad 7,9 Hombres 8,3 8,3 9,5 9,96 Mujeres 7,6 7,3 8,0 8,02 Tasa de mortalidad por 1.000 habitantes Butlleti Epidemiològic de Catalunya 2006;5 Nombre de defuncions per sexe i grup d’edat Catalunya, 2004 Homes Dones En milers Butlleti Epidemiològic de Catalunya 2006;5 España. España Hombres Mujeres España. Hombres Mujeres INE, 2010 Ministerio de Sanidad. Indicadores, 2009 Rectangularització de la corba de supervivència Percentatge de població supervivent (%) Fries J. New England Journal of Medicine 1980; 303: 130-135 100 Corba ideal 75 1980 1900 50 25 0 10 20 30 40 50 Edat (anys) 60 70 80 90 Percentatge de població (%) Corbes de població lliure de factors de risc, morbiditat i discapacitats i corba de supervivència Supervivència / Mortalitat 100 Discapacitats 75 Morbiditat 50 25 Factors de risc 0 10 20 30 40 50 Edat (anys) 60 70 80 90 4.2 Morbiditat Prevalença de Demència Senil en 5 estudis Prevalença (%) EUA, 1978 30 Inglaterra, 1970 Dinamarca, 1963 20 Finlàndia, 1985 10 Nova Zelanda, 1983 0 Edat 60 65 70 75 80 85 90 anys Mortimer JA, 1985 Incidència de les fractures osteoporòtiques més frequents (de maluc, vertebral) Incidència per 100.000 persones/any 4000 Homes Dones Vertebral 3000 2000 Maluc Maluc 1000 0 35-39 85 35-39 85 EDAT anys Riggs BL. NEJM 1985 Percentatge de població Prevalença d’accident vascular cerebral per edat i sexe Estats Units. NHANES III: 1988-94 Homes Dones Edat CDC/NCHS, 2003 Cáncer de Colon y Recto: tasas de incidencia y mortalidad según edad y sexo EEUU, 1993-1997 Número por 100.000 600 Incremento de las patologias con la edad 500 Incidencia varón Incidencia mujer 400 Mortalidad varón 300 Mortalidad mujer 200 100 0 30-34 35-39 40-44 45-49 50-54 55-59 60-64 65-69 70-74 75-79 80-84 85+ Grupo de edad Cancer Statistics Review, 1973-1997 Incidència específica per edat de Malaltia Invasiva per Pneumococ Incidència per 100.000 h. Inglaterra Gales, taxa per 100.000 habitants Grup d’edat (anys) Taxa Taxa per 1.000.000 h. Taxa mitjana anual de morts associadas a la calor, atribuides a les condicions climàtiques i a l’exposició a un excessiu calor natural, per grups d’edat. EEUU, 1979–1999 Grups d’edat (anys) Grups d’edat (anys) MMWR 2002;51:567-570 120 Visitas médicas / 100 habitantes Mortalidad por neumonía y gripe / 100.000 hab. 100 Tasa 80 60 40 20 0 <5 5-9 10-14 20-24 35-44 55-64 15-19 25-34 45-54 ≥65 Grupo de edad en años Tasas de visitas médicas por gripe y mortalidad por neumonía y gripe, en las temporadas gripales de 1978 a 1989. Houston (EEUU) Fuente: Glezen WP. Epidemiol Rev 1996;18:73 4.3 Sindromes geriàtriques Són l’expresió clínica de la fragilitat Principals síndromes: • la immobilitat • caigudes • síndrome confusional agut • depressió • desnutrició • nafres per pressió • incontinència urinària • iatrogènia • l’abús dels ancians • la sobrecàrrega dels cuidadors 4.4 Estat funcional i discapacitats Estat de salut percebut, discapacitats i malaltia crònica Homes (%) Dones (%) Bona salut (65 anys) 54,6 41,9 Salut dolenta (65 a.) 9,9 14,7 Salut dolenta (població global) 4,3 Alguna discapacitat (65 a.) 33,2 43,6 Alg. malaltia crònica (65 a.) 91,7 96,2 Enquesta de salut de Catalunya, 2002 4.5 Factors de risc Estils de vida de la gent gran (65 anys) Homes (%) Dones (%) Fumadors/es 16,8 3,1 Bevedors moderats* 55,5 23,2 3,6 1,3 41,9 50,3 Bevedors de risc** Activitat física mínima/nul·la * Consum d’alcohol: 30-50 g/dia homes i 20-40 g/dia dones ** Més de 280 g/setmana homes i 168 g/setmana dones Enquesta de salut de Catalunya, 2002 5. ENFOC GLOBAL PER A LA SALUT EN LA TERCERA EDAT Política social: pensiones dignas; facilitar la autonomía personal: vivienda, transporte Reforzamiento del capital social de las personas mayores. Más valoración del capital humano Promoción de la salud: propiciar les formas de vida saludable: ejercicio, nutrición equilibrada, … Atención primaria: atención sanitaria y social en el entorno habitual; valoraciones repetidas Atención hospitalaria: consultas de geriatría; énfasis en la rehabilitación; hospital de dia; visitas a domicilio Soporte/asistencia en la dependencia Atención residencial de larga estancia OMS: Objectius de la salut a Europa per a l’any 2000 Afegir anys a la vida (rectangularització de la mortalitat) Augmentar l’esperança de vida en nèixer a 75 anys, com a mínim Afegir salut a la vida (compressió de la morbiditat) Augmentar la mitjana d’anys lliures de malalties o discapacitats greus en un 10%, com a mínim Afegir vida als anys (vida més activa) Desplegar el potencial de salut de tothom Més oportunitats per a les persones amb disminucions Oficina Europea de l’OMS (anys 90): “Envellir de forma saludable” Objetivo para el siglo XXI: “De ahora al año 2020, las personas mayores de 65 años de edad deberán tener la posibilidad de gozar de todo su potencial de salud y jugar un papel activo en la sociedad” OMS (2000): Envelliment actiu (“active ageing”) Si envejecer debería ser una experiencia positiva, una larga vida debería ir acompañada de una multiplicidad de oportunidades para la independencia, la salud, la productividad y la protección. El “envejecimiento activo” es el proceso de optimización de oportunidades para el bienestar físico, social y mental durante la vida, con objeto de ampliar la expectativa de vida en salud, la productividad y la calidad de vida, de la gente mayor. Permite que la gente mayor optimice su potencial para la independencia, la salud y la productividad, a la vez que proporciona la adecuada protección y asistencia cuando lo requieran. WHO. Health and ageing: a discussion paper. Geneva: WHO/NMH/HPS/01. Envelliment actiu, 2012 Manifiesto para una Política de Envejecimiento Activo, propuesto por la Fundación Pilares para la Autonomía Personal y Asociación Mayores XXI, 2012 1. 2. Promover la formación a lo largo de toda la vida. Favorecer la participación activa y el compromiso social de las personas mayores y su integración en espacios y propuestas intergeneracionales, sin olvidar a las personas con discapacidad. 3. Promover que los "Centros sociales de personas mayores" sean espacios abiertos a la comunidad y que todos, sea cual sea su edad, participen en las organizaciones culturales y sociales del entorno y en sus programas y actividades, generando ámbitos para la cooperación, la solidaridad y el compromiso. 4. Hacer posible que las personas que requieren apoyos por su situación de dependencia (tengan la edad que tengan) puedan seguir viviendo en su casa, mediante apoyos y servicios que, como derecho subjetivo, garanticen la atención y los servicios profesionales que precisen, de manera integral y personalizada. 5. Garantizar el derecho subjetivo al acceso, cuando se precise, a una residencia u otro tipo de alojamiento donde se reciba atención permanente de calidad y en los que se respeten los deseos de cada persona para evitar rupturas con el estilo de vida anterior, favoreciendo su autonomía y participación. 6. Apostar con claridad en las políticas de vivienda y urbanismo por el diseño de "viviendas para toda la vida y ciudades accesibles y amigables" en un entorno sostenible, eliminando las barreras que impiden la convivencia intergeneracional. 7. Invertir en prevención y trabajar proactivamente por reducir los riesgos que provocan enfermedad y dependencia evitables, actuando sobre las causas que provocan el deterioro de la salud, como el mejor instrumento para mejorar la calidad de vida durante la vejez. 8. Desarrollar políticas integrales que articulen los servicios sociales con los sanitarios y con las políticas de vivienda, urbanismo, transporte, cultura, acceso a las TIC, accesibilidad universal etc., porque todas estas áreas tienen que ver con la garantía de la autonomía personal, la igualdad de oportunidades y la inclusión social. 9. Comprometerse a que las prioridades en el ajuste del gasto se realicen salvaguardando los derechos fundamentales (en especial, la dignidad y la autonomía en la toma de decisiones) y los derechos sociales adquiridos en nuestro país en pensiones, sanidad, atención a la dependencia y servicios sociales, compensándose cuanto antes los recortes producidos. 10. En el marco del derecho a la salud, garantizar el derecho a la rehabilitación en la discapacidad sobrevenida, con independencia de que se haya alcanzado una determinada edad. 11. Tener presente, en el desarrollo de las políticas orientadas al envejecimiento, a las personas con discapacidad. Capacitat funcional Intervencions per a mantenir el nivell més elevat possible de capacitat funcional, d’acord amb la fase del cicle vital A Canvi cap a l’envelliment saludable Dintell de discapacitat * B 0 10 15 20 25 30 35 40 45 50 Edat (anys) 55 60 65 70 75 Corba de la màxima capacitat funcional: desenvolupament fisiològic i declivi adequats (envelliment saludable) Corba amb declivi accelerat que arriba al dintell de discapacitat (envelliment amb dependencies) Postposició del declivi per les pràctiques preventives i l’exercici físic * Canvis en l’entorn poden fer que el dintell de discapacitat sigui més baix Promoció de la salut en la tercera edat Objectius principals • A B Prevenir els deteriorament físic, psicològic i iatrogènic • Prolongar el periode de vida independent • Mantenir l’individu en la seva llar i entorn • Mantenir i potenciar la qualitat de vida Els atacs de cor han de ser tractats precoçment. O sigui, 50 anys abans de que succeixin Problemes de les activitats de promoció de la salut (estil de vida) en les persones grans • Hàbits de vida molt consolidats • Poca motivació dels metges: “es pot fer massa poc i ja és massa tard” • Poca motivació dels individus: resistència a modificar els estils de vida • Cal aprofitar els moments de canvi: jubilació, viudetat, malaltia aguda, inici d’una dependència Expectativa de vida versus Expectativa de vida amb salut Expectativa de vida versus Expectativa de vida independent Expectativa de vida en anys Amb salut Independent Amb malaltia Dependent Els programes de promoció de la salut adreçats a la gent gran s’han de dirigir a augmentar els anys de vida independent. Els programes en edats prèvies s’han d’adreçar a evitar els factors de risc i la malaltia. 6. ESTRATEGIES PREVENTIVES EN LES PERSONES GRANS Medicina Preventiva - Prevenció Primària - Prevenció Secundària - Prevenció Terciària Estratègies front a les malalties cròniques - De població (adreçada a la població) - D’alt risc (adreçada als individus que presenten riscos) Activitats preventives en les persones grans segons els tres nivells preventius clàssics Prevenció Primària: reducció Prevenció Secundària: avaluació del risc i tractament preventiu Infeccions (grip, pneumònia) Hipertensió Prevenció dels accidents Hiperlipidèmia Atenció a les reaccions adverses als medicaments Osteoporosi Nutrició equilibrada Malaltia cardiovascular Exercici físic Càncer Consum d’alcohol EPOC Tabaquisme Incontinència Prevenció Terciària: Oida, Visió intervencions de posposicio i pal·liatives Salut bucodental Rehabilitació Depressió Soport geriàtric Demència Activitats preventives en les persones grans segons l’esquema de la USPSTF Estil de vida i consell preventiu Cessació del tabaquisme Exercici físic Nutrició Visió Oida Salut bucodental Cribratges Hipertensió Hiperlipidèmia Osteoporosi Malaltia cardiovascular Càncer colorectal Càncer de mama Càncer cervical Immunizacions Càncer de pròstata ? Grip Càncer d’úter Pneumococ Càncer d’ovari ? Tetanus Càncer de pulmó ? Vacunes en viatjes Càncer cutani USPSTF: US Preventive Services Task Force. Fuente: Takahashi P et al. Preventive health care in the elderly population: A guide for practicing physicians. Mayo Clin Proc. 2004;79:416-27 L’exercici físic en les persones grans BENEFICIS 1. Redueix el risc cardiovascular 2. Produeix canvis favorables en el perfil lipídic 3. Redueix la massa corporal i els EFECTES DE L’EXERCICI VIGORÓS EN LA LONGEVITAT (Paffenbarger, 1986) Grup d’edat Guany 50-54 anys 2,11 anys 55-59 2,02 60-64 1,75 5. Redueix la pressió arterial en repós 65-69 1,35 6. Augmenta la capacitat funcional 70-74 0,72 7. Augmenta la flexibilitat 75-79 0,42 greixos 4. Augmenta la sensibilitat a la insulina Paffenbarger RS, Jr, Hyde RT, Wing AL, Hsieh CC. Physical activity, all-cause mortality, and longevity of college alumni. N Engl J Med. 1986;314:605-613. Mortalitat ajusatda per edat / 1000 anys-persona Exercici físic i taxes de mortalitat ajustades per edat 30 4311 barons, de 52-72 anys, sense malaltia cardiovascular o sense problemes de salut, seguits durant 4 anys 23 25 20 Nombres en les línies = nº de morts 78 13 15 48 10 10 30 42 27 23 18 36 5 21 17 16 12 7 0 Inactiu (205) Ocasional (1116) Lleuger (1011) Moderat (747) Moderadament vigorós (736) 10 7 Totes les causes No cardiovascular Cardiovascular Vigorós (496) Tipus d’exercici físic (Nº individus) Goya et al. Lancet 1998;351:1603-1608 AGEING AND ENERGY EXPENDITURE Envelliment i despesa energètica 4000 Als 25 anys Als 70 anys Exercici intens Discrecional Kcal/dia Activitat laboral Sentar-se, prendre café, fumar, ... 2000 2000 Termogènesi induïda per la dieta Kcal/dia Metabolisme basal 0 0 70 kg 70 kg James, Ralph, Ferro-Luzz. 1989 ACTIVITATS PREVENTIVES RECOMANADES A LES PERSONES DE 65 ANYS i MÉS (1) Tema Activitat Periodicitat Vacunacions Tétanus i diftèria Dosi de record (Td) Cada 10 anys Grip Vacunació Anual Infecció pneumocòccica Vacunació Dosi única Excés de pes i desnutrició Hipercolesterolèmia Registre de pes i talla Determinació Colesterol Anual Cada 2 anys Hipertensió arterial Registre de la pressió arterial Cada 2 anys Càncer de mama Exploració mamària Mamografia Bianual (dels 65 a 69 anys) Cribratges Activitats preventives recomanades (2) Càncer de coll d’úter Citologia vaginal 1 vegada Càncer colorectal Detecció de sang oculta en femta Anual (50-75 anys) Transtorns visuals Agudesa visual Anual Transtorns auditius Agudesa auditiva Canal auditiu (tap de cera) Anual Anual Salut bucodental Examen físic Anual Valoració geriàtrica Valoració clínica, funcional, mental i social Anual (a partir dels 75 anys) Activitats preventives recomanades (i 3) Consells preventius Consell alimentari Consell específic Anual Activitat física Consell específic Anual Consell antitabac Consell específic Anual Consum d’alcohol Consell específic Anual Accidents i caigudes Consell específic Anual Screening for colorectal, breast, andcervical cervical cancer in Screening for colorectal, breast, and cancerAinreview the elderly: A review of the evidence. the elderly: of the evidence Louise C. Walter, MD,a Carmen L. Lewis, MD, MPH,b Mary B. Barton, MD, MPPc There is general consensus that screening can reduce mortality from colorectal, breast, and cervical cancer among persons in their 50s and 60s. However, few screening trials have included persons over age 70 years. Therefore, indirect evidence must be used to determine when results in younger persons should be extrapolated to older persons. Some aspects of aging favor screening (eg, increased absolute risk of dying of cancer) whereas other aspects do not (eg, decreased life expectancy). Age also affects the behavior of some cancers (eg, increases the proportion of slow-growing breast cancers) and affects the accuracy of some screening tests (eg, increases the accuracy of mammography; decreases the accuracy of sigmoidoscopy). These effects make the application of evidence in younger populations to older populations complex. The American Journal of Medicine. 2005;118:1078-1086 Calcium supplements with or without vitamin D and risk of cardiovascular events: reanalysis of the Women’s Health Initiative limited access dataset and meta-analysis Meta-analyses of trials involving 29.000 people found that calcium supplements used with or without vitamin D modestly increase cardiovascular risk, suggesting their use in osteoporosis management should be reassessed BMJ 2011;342:d2040 Si us plau, preguntes i dubtes Moltes gràcies per la vostra atenció