Marihuana (Cannabis)

1. INTRODUCCIÓ
Per què hem decidit fer el treball sobre les drogues toves? Segurament aquesta és la primera pregunta
que es fa tothom al veure el nostre tema, però és bastant fàcil de respondre. La majoria de persones han
tastat algun cop alguna droga considerada tova, és a dir, tots alguna vegada ens hem fumat un porro.
La nostra intenció és mostrar la realitat social que representa actualment el consum del CANNABIS,
per això hem cregut convenient buscar informació històrica sobre els orígens d'aquesta planta,
centrant−nos en la salut, a més de veure temes més actuals com la seva legalització.
La paraula droga des del punt de vista social té un sentit negatiu o pejoratiu. Al final d'aquest treball
volem aconseguir demostrar que al CANNABIS no se li pot donar la mateixa definició estricta de droga
com és la Cocaïna. Volem tractar tòpics, com per exemple que la Marihuana crea addicció i si pot tenir
fins terapèutics, i esbrinar en quina mesura són certs.
Per tal d'elaborar la nostra investigació hem dividit el treball en una part teòrica i una altra part de
recerca. En una primera part trobem una introducció històrica on també incloem les definicions de
haixix i marihuana. També tractem temes més actuals com són la legalització i en quins països està
aprovada pel govern. I per últim exposem els usos medicinals i terapèutics del CANNABIS i els
contrastem amb les opinions que hem extret de diferents articles de diari. En la segona part del treball
hem fet una recerca sociològica on a través d'una enquesta realitzada a diferents individus hem pogut.
Elaborar uns gràfics a través de les seves opinions.
Esperem que un cop llegit el treball no quedi cap dubte per resoldre sobre els objectius que acabem de
plantejar.
2. INTRODUCCIÓ HISTÒRICA
2.1. Definició i origen
Cal començar parlant sobre el que considerem drogues toves, la Marihuana de la que es parla és
talment una barreja de fulles, tiges i flors de la planta del cáñamo (cànem) Índic, botànicament està
classificada com a membre de la família del Cannabaceae i el gènere CANNABIS. Es diferencien tres
espècies: La CANNABIS sativa, la indica i laruderalis. Existeixen més de 200 paraules comuns per a la
marihuana incloent por, herb, weed, boom, Mary Jane, gangster i chronic. Aquesta planta creix a regions
tèbies i se n'obtenen les millors varietats a les zones seques, altes i calentes. El cultiu de la marihuana és
il·legal a la majoria dels països.
Aquest tipus de droga es fuma o es mastega. L'ingredient psicoactiu de la marihuana, el
tetrahidrocannabinol (THC) es concentra al centre de les flors. La planta de la marihuana conté més de
460 components coneguts, dels quals més de 60 tenen l'estructura Carbono−21, típica dels
Cannabinoides. El haixix és un extracte de la resina de la planta i té una concentració de THC vuit
vegades superior a la marihuana.
2.2. Ús i consum del CANNABIS al llarg del temps
Segons estudis arqueològics l'any 8000 aC. la marihuana ja era conreada. Molts estudiosos la han
considerat la primera planta que l'ésser humà va començar a conrear, s'utilitzava per al seu consum i
probablement per a l'elaboració de teixits.
La marihuana es coneixia a l'Àsia Central i a la Xina des de l'any 3000 aC. on s'utilitzaven per a la
1
medicina. Es troba la primera referència escrita sobre l'ús del CANNABIS amb fins terapèutics i
propietats estupefaents al mil·lenari herbari Pen−tsa'o, text que ja remunta al segle I o II de la nostra
era. Els mites clàssics expliquen que Shen Nung, déu de l'agricultura, va posar a prova centenars
d'herbes en tota una sèrie d'experiments de meditació i agronomia, la seva influencia va ser tan gran
que es van convertir en el pare de la medicina xinesa. A partir de llavors va estar sempre lligat al
Pen−tsa'o, llibre al que durant molts segles els farmacòlegs i herboristes van anar afegint capítols
addicionals, i es va convertir en el llibre bàsic de la farmacopea de plantes medicinals. Aquest
farmacopea descriu centenars de drogues, entre les quals es troba el CANNABIS, anomenada ma, que
és a la vegada un joc de paraules per dir caòtic; no falta tampoc nua explicació de les propietats
farmacològiques i al·lucinògenes d'aquesta planta; el ma, barrejat amb vi en un preparat anomenat
mao−yao, s'utilitzava principalment per les seves propietats analgèsiques. A la Xina el CANNABIS era
recomanat per a la malària, el restrenyiment, els dolors reumàtics, les distraccions i els trastorns
femenins. És a l'any 1500 a. C. quan el CANNABIS arriba a Europa.
L'any 100 a. C. els xinesos fabriquen paper a partir del CANNABIS, i l'any 600 els Víkings, Francs i
Germans també. De fet, l'any 1776 la Declaració de la Independència Americana és redactada en paper
de CANNABIS. Els seus redactors, els pares de la pàtria americana, són en la seva majoria coneguts
consumidors de CANNABIS. L'any 1791 el president Washington intenta fomentar la indústria
domèstica del CANNABIS i Jefferson diu que aquest és una necessitat i anima als conreadors a que la
conreïn enlloc de tabac. Anys més tard, al 1807, a Europa, Napoleó firma un Tractat del Tilset amb el
Tsar de Rússia i es prohibeix el comerç entre Rússia i Anglaterra, però tot i això, el Tsar permet el
comerç del CANNABIS amb els anglesos.
Com a curiositat sobre l'ús extés del CANNABIS, l'any 1835 Baudelaire i altres artistes bohemis funden
el Club dels Hashichines.
Cap a finals del segle XIX, el desenvolupament de les drogues sintètiques com l'aspirina, l'hidrat
decloral i els barbitúrics, que són químicament més estables que el CANNABIS indica i per consegüent
més fiables, va accelerar la decadència del CANNABIS com a medicament, i està clar que són més
perillosos encara.
En aquesta època és quan comencen a aparèixer tota una sèrie d'informes i documents sobre els efectes
del CANNABIS. El CANNABIS és portat cap a la medicina occidental. En la segona meitat del segle
XIX hi ha centenars d'articles i treballs mèdics sobre els beneficis que produeix el CANNABIS, fins i tot
apareix a la Farmacopea americana com a medicina per a diverses malalties.
Al segle XX és quan comencen a haver−hi tota una sèrie de restriccions sobre l'ús del CANNABIS, per
exemple, és suprimit de la Farmacopea americana i a Anglaterra a l'any 1952 es fa la primera redada a
consumidors de CANNABIS, al Club Soho. Al juliol del 1967 més de 3000 persones fan una fumada
massiva a Hyde Park, aquest mateix mes el diari anglès Times publica una carta que declara que les
lleis contra la marihuana son immorals i irrealitzables a la pràctica, entre els firmants d'aquesta carta
hi ha David Dimbledy, Bernard Levin i The Beatles.
La llei d'impostos a la marihuana del 1937 va impedir qualsevol experimentació. Aquesta llei va ser la
culminació d'una campanya organitzada per la oficina federal de narcòtics, amb Harry Anslinger al
capdavant. A partir d'aquesta campanya el públic va ser induït a pensar que la marihuana creava
addicció i era causa de crims violents, psicosi i malaltia mental.
L'any 1971 el president Nixon declara les drogues l'enemic públic numero 1 d'Amèrica, un any més
tard hi ha moltes queixes i protestes sobre el gast que es fa des de el govern americà per parar el
consum il·lícit de droga, mil milions de dòlars van ser destinats al 1972 a aquest fi. El mateix any 1976
mentre que a Amèrica el president Ford prohibeix la financiació oficial d'investigacions mèdiques del
2
CANNABIS, a Europa, a Holanda s'adopta una política de tolerància cap als consumidors de
CANNABIS. Es legalitza, sota certes condicions, el seu consum, el conreig i la venda.
L'any 1978, Nuevo Mexico va promulgar la primera llei per fer disponible la marihuana per a l'ús
medicinal. El mateix havien fet un total de 33 estats a finals dels anys setanta i principis dels vuitanta.
Entre 1978 i 1984, disset estats van rebre permís per establir programes per a l'ús de la marihuana en
el tractament del glaucoma i la nàusea produïda per la quimioteràpia per al càncer. Així doncs, de 1978
a 1986, uns dos−cents cinquanta pacients de càncer van rebre a Nuevo Mexico marihuana o TH, tant
l'un com l'altre eren efectius però la marihuana era superior. Al 1976 Robert Randall es va convertir en
el primer pacient en rebre un IND (Investigation of a New Drug) humanitari per a l'ús d la marihuana.
Però és als Estats Units també on es prenen les mesures més radicals sobre el tema de les investigacions,
així doncs l'any 1983 el govern nord−americà ordena a les seves universitats i als investigadors que
eliminin tots els treballs d'investigació fets entre 1966 i 1976 sobre el CANNABIS. Dos anys més tard, a
Washington, el jutge Francis Young sentencia que la marihuana en la seva forma natural és una de les
substàncies terapèutiques més segures conegudes per l'home. Recomana també el seu ús mèdic per a
certes malalties. La DEA rebutja aquesta sentencia. El govern alhora dedica uns 2600 milions de dòlars
a una campanya anti−droga.
Quant a Espanya, l'any 1992 el govern socialista torna a perseguir als fumadors de marihuana. Es fa
una llei promoguda pel ministre Corcuera, es sanciona administrativament la possessió de substàncies
psicotròpiques, entre altres conductes.
Com es pot veure en aquesta breu explicació sobre l'evolució de les drogues i de la seva legalitat o no en
el seu ús, el consum de drogues estupefaents és un problema social relativament modern, no tant perquè
la societat hagis pres consciència per ella mateixa de que el consum d'aquestes substàncies porta
problemes socials i individuals sinó perquè només avui, actualment, el vici ha adquirit forma de
fenomen social del segle XX. A finals del segle XIX es considerava l'ús i el tràfic d'estupefaents com un
problema internacional perquè abans es veia com un negoci més o menys legítim.
3. LEGALITZACIÓ
3.1. La llei a Espanya
Consumir CANNABIS avui en dia es una acció que comporta els seus riscos. Teòricament la llei permet
el consum d'aquesta droga sempre que aquest consum es realitzi en llocs privats. El consum en llocs
públics, però, està afectat per uns articles de la famosa LLEI CORCUERA:
Article 25: (1): Constitueixen infraccions greus a la seguretat ciutadana, el consum en llocs públics, així
com la tenencia il·lícita, encara que no estigués destinada al tràfic de drogues il·legals tòxiques,
estupefacients i substàncies psico−tròpiques, sempre que no constitueixi infracció penal, així com
l'abandonament en els llocs mencionats de útil o instruments utilitzats per al seu consum.
Article 25: (2): Les sancions imposades per aquestes infraccions podran suspendre's si l'infractor se sotmet
a un tractament de deshabituació en un centre o servei degudament acreditat.
Això el que vol dir es que si es porta una quantitat, sigui la que sigui, i encara que la vagis a destinar al
consum propi, ja estàs delinquint; a més, s'han arribat a recollir burilles de porro del terra d'algun
local com a prova judicial.
Si es demostra que es per consum propi al ser una infracció greu el càstig es d'una multa que pot
oscil·lar entre 50.000 ptes. i 5 milions, encara que es pot recórrer.
3
Pels que es volen acollir a l'article 25.2 s'hauria d'anar a un centre de deshabituació de toxicòmans per
demanar tractament per desenganxar−se de la marihuana o haixix, al mateix temps que s'ha de dirigir
per escrit al govern civil per acollir−te a l'art. 25.2. Normalment el metge del centre s'estranya de la
teva presencia, perquè està habituat a tractar amb addictes a l'heroïna. En un parell de visites es
certifica que l'individu esta bé i que s'ha seguit el tractament. De tornada al govern civil amb el paperet
de desenganxat es retirarà la sanció.
Si s'és amo d'un local s'apliquen altres articles: el 23−h i el 24
Art. 23−h: La tolerància del consum il·legal o el tràfic de drogues tòxiques, estupefacients o substàncies
psico−tròpiques en locals o establiments públics o la falta de diligència en ordre a impedir−los per part dels
propietaris, administradors o encarregats dels mateixos constitueixen infracció greu.
Art. 24: Les infraccions tipificades en l'apartat h de l'art. anterior podran ser considerades molt greus.
A part d'incautar les drogues tòxiques es clausura el local o establiment, si consideren la infracció molt
greu la multa augmenta: de 5 milions a 100 milions. Si es considera falta, parlem de presó: falta molt
greu de 6 mesos a 2 anys, falta greu fins 6 mesos.
CONDUCTES DELICTES:
DONACIÓ: es donar alguna cosa sense esperar cap tipus de contraprestació a canvi; és a dir, donar un
porro a un amic que no en té. En el moment en que ho fas s'està delinquint.
PERMUTA: Permutar es canviar alguna cosa per alguna altre; per exemple, donar un parell dels teus
porros a canvi dels meus (o altra cosa). Es delicte.
INTERMEDIARI: L'intermediari es el que posa en contacte a dues persones; per exemple algú et
pregunta si saps qui passa algun tipus de droga, si el descobreixen i diu que has sigut tu qui li ha dit qui
era en venedor estàs realitzant una conducta tipificada.
PROMOCIÓ: Promoure és fer publicitat destinada a afavorir el consum de qualsevol cosa. És delicte.
DIFUSIÓ: És un altre delicte, que sol acompanyar l'anterior, que ve a ser donar a conèixer un producte
i facilitar el seu consum.
QUÈ PASSA SI ET DETENEN AMB CANNABIS?
Normalment serà per al teu consum, el qual has d'al·legar per si et volen penalitzar per tràfic. Si portes
bastant serà perquè és per al teu consum a llarg termini i/o perquè ho heu comprat entre un quants i un
ho porta, no ho dona als seus amics (ja que això és delicte) sinó que és de tots i ho guarda un. En la
següent plana trobareu un exemple de multa per consum.
MULTA POR CONSUMO
GRUPO ESPECIAL DE SEGURIDAD 1ª COMPAÑIA
ACTA DE APREHENSION DE DROGAS POR CONSUMO O TENENCIA
4
A las ____ horas del día ____ de ____ de 1.99 __,cuando fuerzas perteneciente a la Unidad
arriba indicada realizaban servicio de CONTROLES ,en la carretera _________a la altura del
Km. ,fue detenido para, identificación de sus ocupantes, el vehículo marca __________
modelo____________ ,matricula ________ con permiso de circulación a nombre de
______________,con domicilio en _______.
En el interior del vehículo/en posesión de uno de los ocupantes (táchese lo que no proceda),fue
encontrado ___________________________
Preguntados los ocupantes del referido vehículo por el propietario de la droga encontrada,
resulto ser Dª Nuestra Querida Compañera con D.N.I. ________________________
El reseñado expuso que el producto hallado en su poder lo había adquirido en _____________
para su AU'TOCONSUMO por lo que abonó _____________pts.
Por todo ello y considerando que los hechos pudieran constituir infracción grave al Art. 25−1º
de la LEY ORGANICA A 1/92 ,sobre PROTECCION DE LA SEGURIDAD CIUDADANA, la
droga arriba referida queda aprehendida en concordancia con lo establecido en ésta.
La droga .aprehendida será entregada en ``Delegación de Sanidad" para su análisis,peso y
depósito.
Se Le hace saber que de lo actuado se dará cuenta al Excmo. Señor Gobernador Civil de la
Provincia, a los efectos de incoar el oportuno expediente sancionador.
Por todo lo expuesto se atiende el presente acta que es leída por cuantos en ella intervinieron y
en prueba de conformidad firmada por el denunciado y la fuerza actuante.
Fdo. Un Miembro del Grupo Especial de Seguridad de la Guardia Civil
Dª Nuestra Querida Compañera
Por el Excmo.Sr. Gobernador Civil de la Provincia se ha dictado la siguiente Resolución:
"1.−ANTECEDENTES
Primero.− En la denuncia recibida del Grupo Especial de Seguridad lª Compañía −GES− de
Vizcaya de la Guardia Civil, contra Dª Nuestra Querida Compañera, se refleja que a las XXXX
horas del día XXXXXXXX de 1.996, procedieron fuerzas de la Guardia Civil que se
encontraban realizando servicio de controles de carretera en la N XXXX, término municipal de
un Bonito Lugar de Bizkaia, a intervenirle sustancia estupefaciente en un monedero que
portaba en el interior del vehículo marca XXXXXX, matrícula XXXXXX, que manifestó a la
citada fuerza de la Guardia Civil que era para su consumo.
Segundo.− incoado a Dª Nuestra Querida Compañera expediente sancionador, fueron
presentadas alegaciones que constan en el expediente.
5
Tercero.− Con fecha XXXXXXXXX de 1.996, se formuló a Dª Nuestra Querida Compañera,
Propuesta de Resolución, siendo presentadas alegaciones que constan en el expediente.
II.− FUNDAMENTOS
Primero.− El procedimiento seguido es el previsto en el Real Decreto 1.398/93, de 4 de Agosto
(BOE de 9−8−93), por el que se aprueba el Reglamento del procedimiento para el ejercicio de
la potestad sancionadora, y en la Ley 30/92, de 26 de Noviembre (BOE de 27−11−92), de
Régimen Jurídico de las Administraciones Públicas y del Procedimiento Administrativo
Común. Los hechos han sido reconocidos por la interesada.
Segundo.− En el expediente consta el informe analítico efectuado por la Unidad Administrativa
del Ministerio de Sanidad y Consumo a las sustancias intervenidas por fuerzas de la Guardia
Civil a Dª Nuestra Querida Compañera, en el que se señala que corresponde a 9,440 gramos de
RESINA DE CANNABIS (HACHISH), sustancia estupefaciente sometida a control
internacional.
Tercero.− De acuerdo con lo anterior se consideran probados los siguientes hechos: "A las
XX:XX horas del día XX de XXXXX de 1.996, procedieron fuerzas de la Guardia Civil que se
encontraban realizando servicio de controles de carretera en la N−XXXX, XXX, término
municipal de Bonito Lugar de Bizkaia, a intervenir a Dª Nuestra Querida Compañera,
sustancia estupefaciente en un monedero que portaba en el interior del vehículo marca
XXXXXXX, matrícula XXXXXX, que manifestó a la citada fuerza de la Guardia Civil que era
para su consumo."
Cuarto− El artículo 25.1) de la Ley Orgánica l/92, de 21 de Febrero (BOE de 22−2−92), sobre
Protección de la Seguridad Ciudadana, establece que constituyen infracciones graves a la
seguridad ciudadana, la tenencia ilícita, aunque no estuviera destinada al tráfico, de drogas
tóxicas, estupefacientes o sustancias psicotrópicas, siempre que no constituyan infracción penal,
considerándose que portar sustancia estupefaciente en un monedero en el interior de un
vehículo, es una infracción plenamente incluida en el tipo mencionado.
Quinto.− Los artículos 28 y 29) de la I Ley Orgánica l/92, facultan a los Gobernadores Civiles a
imponer sanciones de hasta un millón de pesetas e incautación de la sustancia intervenida, por
la infracción mencionada
HE ACORDADO la imposición de una sanción de 50.001 pesetas e incautación de la sustancia
intervenida a Dª Nuestra Querida Compañera.
Contra esta Resolución, en virtud de lo dispuesto en el artículo 107 de la Ley 30/92, de 26 de
Noviembre (BOE de 27−11−92), de Régimen Jurídico de las administraciones Públicas y del
Procedimiento Administrativo Común, puede interponer recurso ordinario ante el Excmo. Sr.
Ministro del Interior, el cual deberá ser presentado en el plazo de UN MES a partir de la
recepción del presente escrito, bien ante la referida Autoridad (dando cuenta a este Gobierno
Civil), o bien en este Centro.
Deberá hacer efectiva la multa en PAPEL DE PAGOS AL ESTADO, en este Gobierno Civil en
el plazo anteriormente indicado. Transcurrido dicho término sin que el pago se haya efectuado,
se reclamará con el recargo del 20% por la vía de apremio."
6
Lo que le traslado para su conocimiento y efectos.
SECRETRIO GENERAL, Acctal
XXXXXXXXXXXXXX
EXCMO. GOBERNADOR CIVIL
EXPONE
Que ha recibido de este Gobierno Civil notificación del Procedimiento sancionador nº 1380/96.
Por interesar a mi defensa formulo el siguiente escrito de
ALEGACIONES:
PRIMERA. Efectivamente son ciertos los hechos en cuanto a que yo llevaba una pequeña
cantidad de HASCHISH de la que desconozco totalmente su peso, pero resaltando la escasa
entidad de la misma.
SEGUNDA. Quiero poner de relieve que en ningún momento me resistí a los requerimientos de
la Autoridad Policial y que llevaba la sustancia , por considerar gue no estaba cometiendo
infracción alguna, ya que me dirigía , a mi casa donde pensaba utilizarla puesto que soy
consumidora habitual de ella.
TERCERA. Sabiendo que el consumo de drogas que no causan grave daño a la salud no es
delito entendía que podía circular con ella por la calle, ya que acababa de comprarla y me
dirigía a mi casa cuando fuí parada por los Policías para que me identificase.
CUARTA. Al entender, que según reiterada Jurisprudencia de nuestro Tribunal Supremo los
actos integrantes de autoconsumo, y el llevarla a mi domicilio es uno de ellos, son atípicos, y por
lo tanto impunes y subsistiendo dicha impunidad incluso después de la promulgación de la Ley
Orgánica 1/92 de 21 de Febrero sobre protección de la Seguridad Ciudadana, no puedo
comprender la existencia de este procedimiento sancionador, ya que no puedo concebir que el
autoconsumo sea lícito y la tenencia para dicho autoconsumo ilícita, debiendo aplicarse en el
presente caso el principio de " in dubio pro libertate" y dado que por la mera tenencia no se
afecta a un bien jurídico en concreto no está justificada la incriminación de mi conducta, al no
poderse producir una limitación a mi libertad individual.
QUINTO. Es decir, en la dialéctica libertad−salud, el legislador sacrifica en materia de drogas
el primer derecho o bien jurídico en pro del segundo. Por ello, el daño eventualmente
ocasionable por la droga en la salud ha de ser significativo. En aquellos casos en que no se haya
7
constatado cientificamente gue el consumo de una sustancia causa un daño, el principio "in
dubio pro libertate" y el de la ponderación de bienes exige la no increminación de las conductas
relacionadas con la indicada sustancia.
SEXTO. En contra de la intervención del derecho administrativo, existen numerosos
argumentos: la distinción arbitraria que hace la ley al incriminar la tenencia de unas
determinadas drogas y otras no ( alcohol, tabaco, etc.) debiendo en su lugar estructurarse
medidas de caracter políticas y sanitarias dado que el hombre es dueño de su propia salud.
SEPTIMO. La impunidad del autoconsumo implica no sólo la posesión, sino la de todos los
actos que tengan como fin el propio consumo. Hablar de la impunidad del mero consumidor de
drogas es sentar la impunidad de todos aquellos actos, no delictivos realizados y tendentes al
autoconsumo de la sustancia.
OCTAVO. Entendiendo que en un análisis del término, tenencia ilicita es aquella por la cual la
posesión de la sustancia va, indefectiblemente, dirigida al tráfico, dado que es esta actividad la
sancionada por las leyes y no la tenencia para el mero consumo gue es impune y por lo tanto
legal.
NOVENO. Por todo lo expuesto considero y así solicito que se sirva decretar el archivo del
expediente sancionador tramitado contra mí.
DECIMO. Si a pesar de todo lo aquí expuesto V.E. considera que debo ser sancionada acepto
voluntariamente la sanción que se me pueda imponer, entendiendo que siendo la primera vez
gue se me abre expediente por estos hechos debería seguirse para ello criterios de moderación
en la misma.
En su virtud
S 0 L I C I T 0 a V.E. que teniendo por presentado este escrito se sirva admitirlo y previos los
trámites reglamentarios oportunos tenga a bien proceder al archivo del procedimiento
sancionador n 1380/96 incoado contra mí en virtud de los argumentos alegados en el cuerpo del
presente escrito, y en el supuesto de considerar que debe continuarse dicho procedimiento,
tenga a bien decretar que la sanción que se me imponga sea moderada por lo se ha expuesto en
el cuerpo del presente escrito.
Fdo. Nuestra Querida Compañera.
Agencia Tributaria
DELEGACION
ADMINISTRACION
Udad. Rec. Deudas Menor
Transcurrido el plazo de ingreso señalado en el art. 108 del Reglamento General de
Recaudación (R.D. 1684/90, de 20 de diciembre, B.O.E. de 3 de enero de 1991), a la vista de los
8
antecedentes existentes en esta Unidad de Recaudación no consta que se hayan satisfecho los
créditos que se indican.
En cumplimiento de la providencia de embargo dictada, de acuerdo con el art. 110 del R.G.R. y
siguiendo el orden establecido en el art. 112, se va a proceder al embargo de todos los bienes de
su propiedad necesarios para solventar el débito perseguido, siendo a su cargo todos los gastos
que se ocasionen en el procedimiento.
OBJETO DE LA DEUDA IMPORTE PENDIENTE
97 97 Portar Droga60.001
TOTAL DEUDA
60.001
Para evitar el embargo, deberá hacer el ingreso de la totalidad de la deuda de forma inmediata,
utilizando el documento de ingreso a través de Entidades Colaboradoras que se le remitió o
personándose en la Unidad de Recaudación.
Si desea recibir más información podrá dirigirse a la Unidad de Recaudación de la
Administración de la Agencia Tributaria donde se está tramitando su expediente.
ART. 48.1 R.G.R. APLAZAMIENTO Y FRACCIONAMIENTO DEL PAGO
Podrá aplazarse o fraccionarse el pago de la deuda, tanto en periodo voluntario como ejecutivo,
previa solicitud de los obligados, cuando su situación económico−financiera, discrecionalmente
apreciada por la Administración, les impida transitoriamente efectuar el pago de sus débitos.
ART. 108 R.G.R. PLAZOS DE INGRESO
Los plazos de ingreso de las deudas apremiadas, serán los siguientes:
a) Las notificadas entre los días 1 y 15 de cada mes, hasta el día 20 de dicho mes, o inmediato
hábil posterior.
b) Las notificadas entre los días 16 y último de cada mes, hasta el dia 5 del mes siguiente o
inmediato hábil posterior.
ART. 110.1 R.G.R. PROVIDENCIA DE EMBARGO
9
Transcurrido el plazo señalado en el artículo 108 sin haberse hecho el ingreso requerido, los
Jefes de las Dependencias y Unidades de Recaudación dictarán providencia ordenando el
embargo de bienes y derechos en cantidad suficiente, a su juicio, para cubrir el importe del
crédito perseguido y el recargo, intereses y costas que con posterioridad al primitivo acto
administrativo se hayan causado o se causen.
ART. 112.1 R.G.R. ORDEN DE EMBARGO
El orden a observar en el embargo, si no existieren o fueren insuficientes las garantías a que
hace referencia el articulo anterior, será el siguiente:
1.º) Dinero efectivo o en cuentas abiertas en Entidades de depósito.
2.º) Créditos, efectos, valores y derechos realizables en el acto o a corto plazo.
3.º) Sueldos, salarios y pensiones.
4.'−) Bienes inmuebles.
5.º) Establecimientos mercantiles e industriales.
6.º) Metales preciosos, piedras finas, joyería, orfebrería y antigüedades.
7.º) Frutos y rentas de toda especie.
8.º) Bienes muebles y semovientes.
9.º) Créditos, derechos y valores realizables a largo plazo.
3.2. El CANNABIS en l'àmbit internacional
Aquesta substància és encara il·legal pràcticament a tot el món. Nombroses veus han demanat durant
anys la legalització, o al menys despenalització, de les drogues toves. En aquest terreny tan contenciós,
la política holandesa a sigut freqüentment denominada com la veu de la cordura. A Holanda, els clients
dels coffee−shops poden comprar fins a 30 grams de CANNABIS per un preu aproximat de 15 US $,
encara que tècnicament la droga continuï sent il·legal. Aquests establiments no poden fer propaganda
ni vendre CANNABIS als menors de 16 anys.
Entre les veus que no només demanen reformes legislatives, sinó que presenten propostes constructives,
figuren caps de policia i metges municipals, persones que saben sobradament que les polítiques seguides
per la majoria dels països son inefectives i improductives. Al mateix temps, els polítics han guardat
profund silenci. Quan ocasionalment un polític mira per damunt l'aparador (com la diputada britànica
de la oposició Clare Short va fer recentment al demanar un debat obert sobre la despenalització del
CANNABIS) la resposta es previsible: ampla condemna per part dels seus col·legues i un aclaparador
suport d'aquells que s'han d'afrontar al resultat final de la inèrcia política.
En el cas de la Sra. Short, no només va ser ràpidament represa per la cúpula del partit, sinó que les
veus oficials del mateix van reafirmar en que la prohibició és perfectament lògica, ja que la legalització
del CANNABIS comportaria un increment del subministra, disminució del preu i augment del consum.
D'acord amb un informe del Ministeri de l'Interior de principis d'any, el número de consumidors de
10
CANNABIS s'ha doblat en una dècada; i això sense cap mesura liberal. La por dels polítics no pot
radicar en que la liberalització de l'ús de drogues toves pugui conduir a un increment del consum de
substàncies com la cocaïna i l'heroïna, ja que hi ha un informe del govern holandès que senyala que la
descriminalització de la possessió de drogues toves no ha comportat cap increment d'us de drogues
dures.
Tot i així, s'estan preparant a La Haya canvis que limitaran la política nacional sobre drogues. Si, com
s'espera, el Parlament Holandès aprova aquestes mesures, la meitat dels 4.000 coffee−shops venedors de
CANNABIS hauran de tancar i la quantitat que podrà adquirir un particular es reduirà a 5 grams.
Això es va donar perquè els països veïns d'Holanda van acusar aquesta de ser la major provadora de
drogues d'Europa, i el govern holandès va haver de prendre alguna mesura.
Tot i això, Holanda no es el major consumidor de drogues de la U. E. A Holanda el promig de fumadors
de drogues blanes es inferior al dels demés països europeus. Per tant, una política de tolerància respecte
a les drogues no condueix necessàriament a un major consum. Així ho senyala la conclusió de
l'Observatori Europeu de les Drogues i les Toxicomanies. Un de cada cinc europeus han fumat
ocasionalment marihuana o haixix. En l'últim any uns 15 milions de persones van fumar drogues
blanes. A més, la marihuana segueix sent la droga preferida, especialment en països amb un consum
relativament reduït. En aquells països en que ja se la coneixia, el consum ha continuat sent constant.
Dinamarca es el país europeu on més es fuma droga tova. Holanda ocupa el quart lloc, precedit per
Espanya i Anglaterra i seguit molt de prop de França. Segons l'informe anual del citat Observatori
Europeu de Drogues i les Toxicomanies, amb seu a Lisboa, els holandesos fumen menys haixix i
marihuana que el promig dels demés europeus. Per tant, la política holandesa respecte a les drogues
toves no ha produït cap increment exagerat del número relatiu d'addictes. En canvi, en els col·legis
holandesos de secundària es fuma més marihuana que en col·legis d'altres països. Més del 30% dels
col·legials holandesos ha fumat ocasionalment un porro, una xifra comparable amb la d'Anglaterra i
Irlanda.
L'Observatori de Drogues i Toxicomanies també ha conclòs que la tolerant política holandesa a penes
influeix en el nivell de consum de drogues. Aquesta conclusió també és aplicable a la quantitat de casos
problemàtics de consum prolongat i freqüent d'estupefacients com la heroïna, ja que s'ha estudiat que
la majoria dels països manté un nivell comparable, independentment de la política, tolerant o estricta,
que s'apliqui. Holanda compta amb només dos casos problemàtics per cada mil habitants, mentre que a
Itàlia, Espanya i Anglaterra aquesta xifra se situa entre sis i set casos.
Ara, el consum de drogues s'està despenalitzant. Segons l'Observatori Europeu de les Drogues i les
Toxicomanies, s'està arribant a la convicció unànime de que la presó no és una bona solució per
persones amb problemes de drogaaddicció. En canvi, els recintes per a drogaaddictes existents a
Rotterdam segueixen causant controvèrsia a Europa.
4. USOS MEDICINALS DEL CANNABIS
4.1. Història del CANNABIS com a medicament
Originari de l'Àsia Central, conegut pels escites, el CANNABIS s'utilitzava des de fa més de 10.000
anys. Apareix en un tractat filoteraupètic en Xina 4.000 anys aC. i s'utilitzava com remei curatiu a
Índia, Xina, Orient Mitjà, Àfrica del Sud y Sudamèrica des de fa segles.
En 1839, el Dr. O'Shaughnessy, professor britànic en l'Escola Mèdica de Calcuta, ja publicà el primer
article sobre propietats analgèsiques, antiespasmódiques i relaxants musculars del CANNABIS. Durant
els 60 anys següents es van editar més d'un centenar d'estudis científics sobre aquesta planta i les seves
11
propietats. Fins 1937 en que va ser prohibit, el CANNABIS era component obligatori en més de 30
preparats farmacèutics en EEUU. Durant dècades tots els estudis sobre usos curatius del CANNABIS
foren congelats.
En 1971 certs documents secrets deixaren de ser matèria reservada i es van reiniciar investigacions al
voltant a aquest substància. Ja en 1964, el químic R. Mechoulam, d ela Universitat de Jerusalem, aïllà el
principi actiu del CANNABIS, el Tetrahidrocannabinol o THC, aconseguint explicar els seus
mecanismes d'acció. En 1992, el mateix professor Mechoulam aïllà una substància produïda pel cervell
humà, capaç de reproduir els efectes del THC, a la que denominà anandamina o molècula de la felicitat,
neurotransmisor l'estudi del qual anunciava perspectives molt interessants a nivell de comportament
neuronal.
L'últim referèndums celebrats a Califòrnia el 8 de novembre de 1996, s'aprovà la Proposta 215 que
autoritzà a metges a receptar marihuana o CANNABIS i també autoritzà a un cert número de malalts a
cultivar aquest planta mitjançant estrictes controls i per a fins únicament terapèutics. La seva entrada
en vigor a nivell federal està pendent de ser aprovada pel congrés dels EEUU.
Al 1997 un informe de la Brithish Medical Association afirmà en un informe sobre l'ús del CANNABIS
amb fins terapèutics:
[...] la majoria dels bons ciutadans complidors dels seus deures cívics i probablement milers en el món
desenvolupat consumeixen CANNABIS de forma il·legal per raons terapèutiques.
Els grups que més s'automediquen són els formats pels pacients que tenen dolors crònics que no
responen a altres medicaments analgèsics, els que tenen lesions en la columna vertebral o altres tipus de
dolors musculars, els malalts de SIDA i els de esclerosis múltiple (EM). Una enquesta realitzada per
The British MS Society amb tots els seus membres va desvelar que unes 3.000 persones s'automedicaven
de forma il·legal amb CANNABIS per a fins medicinals.
4.2. Valor curatiu del CANNABIS
En aquest quadre podrem observar el valor curatiu del CANNABIS i els seus derivats el qual està
actualment demostrat. D'aquesta manera podrem observar les diferents patologies on el CANNABIS
pot ser utilitzant per a fins terapèutics i quins afectes tindrà.
El valor curatiu del CANNABIS y seus derivats està actualment demostrat i acceptat per l'ampli
marge de patologies següents
Patologies
Valor curatiu del CANNABIS
Glaucoma (augment de la pressió
Anul·la la pressió
intraocular)
Efectes secundaris quimioteràpia (nàusees, Evita nàusees i vomites, estimula apetit i revigoriza
perduda apetit i malestar
al pacient
Asma (incapacitat respiratòria)
Actua com broncodilatador
Epilèpsia i espasmes (convulsions)
Actua com miorrelajante
Anorexia i depressió (psicosis de
Estimula el apetit i desinhibí el comportament
enflaquecimient i de l'ànim
Dolor de variada etiologia
Mitiga dolor part y menstruació
Càncer
Redueix malestar radiacions i quimioteràpia
Se ha mostrat eficaç en cures de desintoxicació i
Dependència a opiàceos i alcohol
rehabilitació al voltant d'aquestes drogues
12
El CANNABIS posseeix avantatges terapèutics que el fan l'únic tractament on han fallat altres
medicaments, ja que:
• És el menys tòxic de les drogues disponibles
• Té un ampli marge d'aplicació curatiu
• Actua de mode diferent a altres drogues
• Pot combinar−se eficaç i segurament amb qualsevol medicament
Si es porta experimentant amb el CANNABIS durant molt de segles com medicina segura, i molts
pacients occidentals estan convençuts dels seus afectes beneficiosos, no és estrany que ens preguntem
¿on està el problema? ¿perquè els governs de tot Occident no arriben a un acord per legalitzar que els
medicaments poden prenscribir CANNABIS als seus pacients? Les raons que donen els governs per
negar−se a donar el seu consentiment són de caire polític, no volen que els joves ho interpretem de
forma equivocada. Creuen que si els governs permeten l'ús del CANNABIS com una droga segura que
s'administra als pacients, els adolescents ho agafaríem com una excusa suficient per augmentar el seu
ús amb fins recreatius.
4.3. Articles sobre la investigació de l'ús mèdic del CANNABIS
Hallan un efecto protector contra la muerte de las neuronas en compuestos del CANNABIS
Científicos de varios centros de los Institutos Nacionales de la Salud de EE.UU. han descubierto que dos
compuestos naturales del CANNABIS son potentes antioxidantes que previenen la muerte de las neuronas
producida por los infartos cerebrovasculares. Este hallazgo obtenido con modelo animal abre nuevos
caminos terapéuticos contra ciertos desórdenes neurológicos.
La investigación, cuyos resultados se publicarán la próxima semana en «Proceedings» de la Academia
Nacional de Ciencias de EE.UU., forman parte de una amplia serie de estudios, que exploran los posibles
usos biomédicos de los compuestos constitutivos del CANNABIS llamados cannabinoides. Estas sustancias,
que pueden causar perjudiciales alteraciones de la conducta y efectos psicotrópicos, han demostrado tener
propiedades antieméticas y analgésicas. Ahora, el equipo norteamericano dirigido por A. J. Hampson
asegura que dos de estos compuestos −el cannabidiol y el tetrahidrocannabinol (THC)− protegen contra la
muerte neuronal.
Estos experimentos, realizados con cultivos neuronales de rata, revelan que los dos citados compuestos son
capaces de bloquear, en igual medida, los efectos destructivos producidos por el exceso de glutamato, un
neurotransmisor del cerebro que es liberado en grandes cantidades cuando se produce un accidente
cerebrovascular. Anteriores trabajos habían descubierto que las vitaminas E y C pueden prevenir esta daño
neuronal al neutralizar las moléculas oxidantes producidas por la excesiva estimulación de los receptores
neuronales del glutamato. La investigación del equipo norteamericano revela que los dos citados
cannabinoides previenen la muerte celular del mismo modo que las vitaminas, pero con una eficacia aún
mayor.
Uno de los datos más interesantes es que uno de estos compuestos, el cannabidiol, tiene escasos efectos
secundarios en humanos incluso en dosis elevadas. De ahí que los investigadores afirmen que esta
sustancia podría ser un arma terapéutica de gran potencial contra los accidentes cerebrovasculares e
incluso contra patologías como el Alzheimer y el Parkinson. Recientemente, el profesor Mechoulan,
descubridor en 1968 del THC, manifestó a ABC que ya han empezado ensayos clínicos en Israel para
probar si una droga que imita los efectos del CANNABIS protege contra la muerte neuronal.
ABC, 4 de julio de 1998
13
Ja des de 1998 trobem articles on s'ha aplicat la marihuana per afins mèdics. En aquest article ens
explica com s'ha descobert que través de components de la marihuana es poden matar certes cèl·lules
tumorals del sistema nerviós. Primerament s'ha provat això amb cèl·lules canceroses cultivades en el
laboratori i ara exploren al possibilitat de que la droga tingui efectes similars en els éssers vius.
Un estudio aporta pruebas concluyentes de los efectos analgésicos del CANNABIS
Investigadores de la Universidad de California presentan hoy las primeras pruebas concluyentes de que el
principal ingrediente activo del CANNABIS tiene un efecto analgésico muy similar a la morfina en la zona
del cerebro que modula el dolor, aunque a través de un mecanismo independiente. La investigación,
realizada con un derivado sintético diseñado en laboratorio, abre el camino a tratamientos contra el dolor
con menos efectos secundarios que los actuales.
Durante los últimos años, investigadores de numerosos países han debatido y explorado la posibilidad de
utilizar los principios activos de la marihuana para combatir el dolor, pero los estudios efectuados no
habían logrado demostrar sólidamente este efecto analgésico y cómo tiene lugar en el cerebro. Ahora,
neurólogos de la Universidad de California, dirigidos por el investigador Ian Meng, detallan hoy en la
revista «Nature» que es posible desarrollar moléculas sintéticas similares al CANNABIS, con efectos
analgésicos parecidos a los de la morfina.
La búsqueda de alternativas a los opiáceos, principalmente la morfina, obedece a que estos compuestos, si
bien tienen un fuerte efecto analgésico contra diversos tipos de dolor, presenta consecuencias negativas,
como la aparición de nauseas o fallos respiratorios.
Para llevar a cabo el estudio, el profesor Meng y sus colaboradores experimentaron con ratas de
laboratorio para probar los efectos de un derivado sintético del tetrahidrocannabinol, el principal
componente de la marihuana, en una región del cerebro conocida por las siglas «RVM», que modula el
nivel de dolor, aumentando o reduciendo las señales dolorosas que atraviesan la médula espinal.
Con el fin de lograr pruebas sólidas, los científicos norteamericanos midieron en sus experimentos cuánto
tiempo aguantaban un grupo de ratas con sus colas cerca de una fuente de calor. En los estudios
realizados en California se observó que las ratas que recibieron esta droga experimental soportaban
durante un periodo mucho mayor con sus colas cerca del calor que los roedores que no recibieron el
compuesto analgésico.
Posteriormente, cuando los investigadores lograron bloquear la citada región del cerebro, las ratas que
habían recibido el derivado sintético perdieron la insensibilidad al dolor, lo que parece demostrar
inequívocamente que esta zona cerebral es clave para que el CANNABIS produzca sus efectos analgésicos.
Cabría la posibilidad de que la droga experimental redujera la capacidad motora de las ratas y por ese
motivo no retiraron sus colas del calor, pero experimentos posteriores descartaron esta hipótesis.
El equipo liderado por el profesor Ian Meng pudo finalmente averiguar, con una última serie de estudios,
que el compuesto sintético produjo cambios en la actividad de ciertas neuronas del cerebro que son
idénticas a las modificadas por la morfina, aunque el mecanismo de acción es diferente e independiente.
Este último hallazgo abre la posibilidad de desarrollar tratamientos analgésicos más potentes y con menos
efectos secundarios, mediante la combinación de bajas dosis de morfina con compuestos sintéticos
similares a los ingredientes fundamentales del CANNABIS.
ABC, 24 de septiembre de 1998
En article ens explica que per primer com s'ha pogut neurològicament que es possible desenvolupar
molècules sintètiques similars al CANNABIS amb efectes semblants al de la morfina. Aquest
14
descobriment ha sigut per neuròlegs americans d ela Universitat de Califòrnia.
Un componente de la marihuana mata a ciertas células tumorales
Los canabinoides, o componentes activos de la marihuana y el hachís, eran conocidos hasta ahora por sus
acciones contra el dolor, la fiebre, los vómitos y las inflamaciones, entre otras propiedades menos
decorosas. Un equipo de bioquímicos dirigido por Manuel Guzmán, de la Universidad Complutense de
Madrid, acaba de añadir a la lista una nueva cualidad inesperada: el canabinoide más abundante de la
marihuana es capaz de matar las células tumorales del sistema nervioso, según se ha demostrado en
experimentos de laboratorio.
El efecto no consiste en una mera actividad tóxica y generalizada. El canabinoide destruye las células
cancerosas, pero no las normales. Y lo hace mediante un elaborado mecanismo conocido como apoptosis, o
muerte celular programada, que el organismo utiliza normalmente para eliminar células innecesarias o
molestas. El hecho de que la actividad se dirija específicamente contra las células tumorales convierte al
canabinoide en un interesante candidato para futuros ensayos farmacológicos.
Los resultados, publicados en los últimos números de las revistas técnicas FEBS Letters y Molecular
Pharmacology , se han obtenido por el momento en células cancerosas cultivadas en el laboratorio.
Guzmán y su equipo exploran ahora la posibilidad de que la droga tenga un efecto similar sobre los
tumores de animales vivos.
Análogos naturales
Los efectos fisiológicos del hachís no son producto de la casualidad: se deben a que los canabinoides de la
planta son muy similares a unas moléculas naturales del cuerpo humano, que probablemente cumplen
importantes funciones en el desarrollo del sistema nervioso y en el control de la actividad neuronal que
transmite la sensación de dolor y otras señales. Lo mismo pasa con otras drogas: el opio y sus derivados
actúan como imitadores de los analgésicos naturales conocidos como endorfinas.
Los canabinoides −sean humanos, vegetales o artificiales− sólo actúan tras acoplarse a un receptor
específico situado en la membrana exterior de la célula. No todos los tejidos del cuerpo poseen esos
receptores: se hallan sobre todo en el sistema nervioso. Por esta razón, las moléculas del hachís sólo
presentan acción antitumoral en células cancerosas del sistema nervioso. El equipo de Guzmán ha
comprobado estos efectos en células de glioma, neuroblastoma y astrocitoma, tres de los principales tipos
de tumores cerebrales.
No existe por el momento ningún dato clínico o epidemiológico que apunte a un retraso en el desarrollo de
tumores cerebrales en los consumidores habituales de hachís o marihuana. Tampoco hay ningún dato que
demuestre lo contrario. Según Guzmán, las dosis utilizadas en sus experimentos son similares a las que los
canabinoides alcanzan en el organismo de los usuarios de estas drogas.
El País, 9 de octubre de 1998
Aquest article ens permet compara amb l'anterior. Veiem com no només a Estats Units es fan
investigacions sobre l'ús medicinals del CANNABIS. En aquest article comprovem com la un equip de
bioquímics dirigits per Manuel Guzmán, de la Universitat Computensa de Madrid a trobat com el
canabinoide més abundant de la marihuana es capaç de matar las cèl·lules tumorals del sistema nerviós.
El parlament pide que se legalize el CANNABIS con fines terapéuticos
15
SANDRA PAR
BARCELONA.− Todos los partidos catalanes han firmado una iniciativa, que entró ayer en el registro del
Parlament, para legalizar el uso del CANNABIS con fines terapéuticos.
La proposición conjunta inició ayer su tramitación en la cámara catalana y, una vez aprobada por el
Parlament, será debatida y sometida a votación en el Congreso de los Diputados.
En concreto, la proposición no de ley, que obtendrá el respaldo de todos los grupos catalanes, insta al
Govern a «hacer las gestiones necesarias ante las diferentes administraciones para que se autorice el uso
terapéutico del CANNABIS».
De acuerdo con el procedimiento habitual, la proposición no de ley sería debatida en la comisión de
política social de la cámara, aunque todas las formaciones son partidarias de llevar la votación al pleno
para darle mayor relevancia, según han confirmado fuentes parlamentarias. Las mismas fuentes aseguran
que la iniciativa podría quedar aprobada el próximo mes de marzo.
Las competencias para autorizar el consumo de hachís y marihuana, derivados del CANNABIS,
corresponden al Ministerio de Sanidad y también a Interior, en lo que respecta a la despenalización de la
droga. Fuentes del PP aseguraron ayer que el Gobierno no descarta legalizar el CANNABIS si los estudios
científicos que ha encargado así lo aconsejan.
Por su parte, CiU también negociará con el Gobierno para que valore la necesidad de despenalizar esta
sustancia con fines terapéuticos.
Luchar contra el dolor
En la exposición de motivos, los grupos argumentan que desde tiempo inmemorial las civilizaciones han
empleado «ciertas plantas y sus derivados para luchar contra el dolor, para obtener bienestar en
determinadas situaciones adversas con finalidades médicas».
El texto destaca las virtudes del CANNABIS para paliar el dolor en procesos cancerosos o en afectados de
sida, y en concreto constata que es útil para combatir «la inapetencia alimentaria, la ansiedad o los vómitos
provocados por la quimioterapia». Remite a los estudios médicos recientes para defender sus efectos
positivos.
«Pese a las evidencias científicas y clínicas sobre las posibilidades médicas del CANNABIS, la situación de
ilegalidad en que se encuentra impide que los beneficios de su uso puedan ser una opción para todas las
personas que se encuentran en algunas de las situaciones citadas», concluye la proposición.
La iniciativa deja la puerta abierta a que se legalice el consumo de los derivados del CANNABIS, ya sea
administrados como un medicamento tradicional o de cualquier otra forma, lo que incluiría fumar hachís
o marihuana.
El diari el mundo, 22 de febrer del 2001
El PP limita la investigación de uso médico del CANNABIS
RAFAEL JOSE ALVAREZ
MADRID.− España no tendrá varias vías de investigación, ni destinará más dinero, ni husmeará en todos los
16
laboratorios posibles para encontrar un uso terapéutico del CANNABIS.
El PSOE pidió ayer al Gobierno que acelere, facilite e impulse «todos» los trabajos que investigan este
asunto y que «disponga de los fondos necesarios» para ello, un prólogo para acabar reclamando la
legalización del CANNABIS como fármaco. Sin embargo, el PP se negó y dejó las cosas como y donde
están: «Que el Instituto Carlos III intensifique los estudios en relación al uso terapéutico del CANNABIS».
Todo ocurrió en la Comisión de Sanidad del Congreso, que vivió una mañana de lucha parlamentaria a
cuenta de drogas, tatuajes, sida y salud carcelaria.
El Grupo Socialista presentó una proposición no de ley para que el Gobierno inyectara fondos a todos los
equipos que investigan si los derivados del CANNABIS reducen el dolor.
El diputado Alberto Fidalgo dijo que en EEUU, Canadá o Suiza el CANNABIS se aplica médicamente con
permiso legal. «California da derivados cannabinoides a pacientes con cáncer, sida o enfermedades
neurodegenerativas». El representante socialista citó como destinatarios a pacientes de hipertensión,
glaucoma, insomnio, cáncer o sida. «El Congreso debe llevar esperanza a los enfermos y autorizar el uso
terapéutico del CANNABIS».
La diputada del PP Carmen Rodríguez López contestó que no existen estudios que demuestren lo que
afirmaba su colega del PSOE. «Ningún trabajo constata que el CANNABIS sea terapéutico, pero todos
insisten en que se siga estudiando». La representante del Gobierno habló de los efectos secundarios y dijo
que el valor médico de los cannabinoides es «irrelevante». «Hay terapias más eficaces. El CANNABIS
puede servir en algunos casos de cáncer o sida, pero su eficacia está más en sus derivados que en la
sustancia en sí».
Zoila Riera, de CiU, recordó que el Parlamento de Cataluña ya ha legislado en este asunto. «Las
evidencias científicas son mayores que las dudas. Los cannabinoides alivian a algunos enfermos. Vamos a
votar a favor de la proposición del PSOE».
Pero, no sirvió de mucho. 21 votos en contra, 17 a favor y una abstención dejaron el CANNABIS español
en el mismo sitio.
El diari el mundo, 5 d'abril del 2001
Analitzarem aquests dos articles a la vegada, van sortir en el mateix diari amb una diferència de dos
mesos i ens servirà per observar les diferents postures del govern en front la legalització del
CANNABIS per a fins terapèutics. El primer article ens diu com tots els partits catalans han firmat una
iniciativa, que entrà ahir en el registre del Parlament per legalitzar l'ús del CANNABIS per fins terapèutics. I
en l'article publicat dos mesos després veiem com el PP afirma que Espanya no tindrà vies d'investigacions, ni
destinarà més diners, ni patrocinarà els laboratoris possibles per trobar un uso terapèutic del CANNABIS.
Enfermos de cáncer prueban una medicina hecha de CANNABIS
El ensayo cuenta con el apoyo del Ministerio de Sanidad de Holanda
AMSTERDAM.− Un total de 60 holandeses que padecen cáncer participarán en un proyecto de
investigación internacional que pretende valorar los efectos del CANNABIS en el alivio de algunos de sus
síntomas.
La nueva medicina, Cannador, desarrollada por un laboratorio alemán, será probada además por 448
personas en distintos países europeos a partir de junio próximo.
17
El experimento, que incluye a pacientes sometidos a radioterapia o quimioterapia, pretende demostrar que
el uso medicinal del CANNABIS tiene efectos positivos contra la pérdida del apetito y las náuseas que
afectan a los enfermos de cáncer sujetos a este tipo de tratamientos.
Para la prueba, apoyada por la ministra de Sanidad de Holanda, Els Borst, las autoridades permitieron
una importación de CANNABIS seco desde Estados Unidos. Los pacientes fueron seleccionados en tres
hospitales universitarios de todo el país, según informa Efe.
Por otra parte, en el Reino Unido se han empezado a construir las primeras casas a base de la planta del
CANNABIS, concretamente en una pequeña localidad del condado de Suddfolk.
«Si estas primeras biocasas resultan rentables y resistentes, no se descarta que el proyecto continúe
adelante con más unidades, incluso Alemania podría secundar esta iniciativa, según publica la revista
alemana Der Spiegel.
El Ayuntamiento de la localidad británica de Bury Saint Edmunds ha invertido, de momento, unos 26
millones de pesetas para la construcción de las primeras biocasas a base de CANNABIS.
Se trata de dos construcciones gemelas, muy convencionales y de ladrillos. Se considera que el material es
respetuoso con el medio ambiente y confiere al interior calidez y un buen aislamiento de las inclemencias
del tiempo y los ruidos exteriores, según informa Servimedia.
El material utilizado resulta incombustible y no posee ningún efecto alucinógeno.
El diari el mundo, 30 de maig del 2001
Aquest article ens mostra com en Holanda malalts de càncer utilitzen una medicina feta de
CANNABIS, l'assaig compte amb el suport del Ministeri de Sanitat d'Holanda. Aquest és un projecte
d'investigació internacional que pretén valorar els efectes del CANNABIS en l'alleujament d'alguns
dels seus símptomes.
El CANNABIS podrá ser recetado por el médico en el Reino Unido dentro de tres años
El CANNABIS estará disponible bajo prescripción médica en Reino Unido en un plazo de tres años, según
afirman los médicos en el momento en que se están realizando las primeras pruebas oficiales para evaluar
los efectos terapéuticos de la droga que recibieron luz verde ayer. La comunidad médica británica se
muestra "confiada" en la perspectiva de que estas pruebas ratificarán que el CANNABIS tiene efectos
benéficos para la salud de los pacientes, según indicó una representante de Ya Sociedad Real
Farmacéutica Británica.
El Correo Gallego
Segons aquest article el CANNABIS podrà ser receptat en el Regne unit dintre de 3 anys, això es degut
a que se han fet proves fiables dels seus efectes terapèutics.
Bolletí de la IACM del 18 de novembre de 2000
1. Austràlia: Nova Gales del Sud contempla l'ús del CANNABIS per fins mèdics.
En Nova Gales del Sud (NGS) s'autoritzà als pacients que tenien dolor crònic i malalties debilitants o
terminals utilitzar CANNABIS, una vegada sigui aprovat un projecte de reforma de les lleis sobre
drogues que s'està preparant.
18
La reforma va ser recomanada per un grup de treball presidit per Wayne Hall, director del Centre
Nacional de Investigació de Drogues y Alcohol. També formaven part d'aquest grup metges (clínics i
docents), representants de l'associació contra el càncer de (NSW Cancer Council), l'associació contra el
SIDA (AIDS Council of NSW), l'associació de advocats (Law Society of NSW), l'Associació Mèdica
Australiana (Australian Medical Association) i organismes governamentals, entre altres.
Als pacients se li concediria un permís temporal perquè poguessin fumar CANNABIS i sembrar fins un
màxim de cinc plantes, durant el temps que el seu metge considerés necessari. El primer ministre de
NGS, Bob Carr, s'ha mostrat en principio d'acord amb aquestes mesures.
En una carta dirigida al primer ministre de NGS, el Dr. Hall diu: "(...) els cannabinoides poden tenir
valor terapèutic pel tractament de determinades situacions mèdiques, com és el caso del síndrome de
cosunció per SIDA, les nàusees causades per la quimioteràpia en el càncer, els espasmes musculars de
algunes malalties neurològiques i el dolor que no cedeix amb analgèsics habituals. (...) El grup de treball
ha arribat a la conclusió de que la prescripció de la planta en cru, és i seguirà sent il·legal en Austràlia. (...)
En el millor dels casos passarà alguns anys abans de que algun compost cannabinoide es registri per ús
mèdic en Austràlia. Donat que existeix evidència de que els pacients amb alguna de las patologies
mencionades estan fumant CANNABIS per motius terapèutics actualment, el grup de treball ha recomanat
la creació de un mitjà perquè es pugui subministrar CANNABIS als pacients que es poden beneficiar de
l'ús de forma compassiva y temporal."
L'article es pot aconseguir en:
http://www.druginfo.nsw.gov.au/druginfo/reports/medical_CANNABIS.html
5. ENQUESTES
Després de fer la introducció històrica i de veure el CANNABIS des de dos plans actuals en els que es
troba, hem cregut convenient esposar l'opinió, experiència i resultats obtinguts de la realització d'una
enquesta, una mostra de la qual podeu trobar a al pàgina 27.
Aquesta enquesta ha estat feta a un total de 105 persones, sent la més gran d'elles de 74 anys i la més
jove de 14 anys. Fent la mitja aritmètica ens dóna un resulta de quasi 22 anys, però tal i com es pot
observar a la pàgina 28 gràfic 1, la majoria d'elles tenen 18 i 19 anys.
Pel que fa a l'ocupació o la professió, que es pot observar a la pàgina 28 gràfic 2. Ens trobem amb una
àmplia majoria, un 73%, d'estudiants (de Batxillerat i universitaris), havent un 23% de treballadors i
un minoritari 4% de persones amb altres ocupacions, com ara jubilats i discapacitats per a realitzar
cap tipus de feina. El fet que la major part de les persones encastades hagin estat estudiants s'entén ja
que és el nostre entorn més proper, nosaltres som estudiants i ens relacionem amb estudiants. Passant a
la pregunta següent, els encastats han estat persones de les províncies de Barcelona i Tarragona, que és
d'on som nosaltres.
A continuació, la pregunta número 4 és la primera referida estrictament al tema objecte d'estudi del
treball. Fins ara aquestes tres preguntes havien estat per situar−nos i trobar un perfil mig de les
persones encastades. Com dèiem, per tant, a la qüestió número 4 el que es pregunta és si algun cop s'ha
consumit algun tipus de droga tova. Els resultats obtinguts, tal i com s'observa la pàgina 29 gràfic 3, són
bastant aclaridors: un 78% si mentre que un 22% no han consumit mai drogues toves.
De la pregunta sobre quines havien estat les drogues toves consumides (pregunta número 5), ens hem
trobat amb una diversitat bastant gran de respostes, podem dir que la majoria d'ells havien consumit
marihuana i haixix; com també derivats com ara la xocolata i polen i un llarg etcètera que no deixen de
ser derivats del CANNABIS.
19
A partir de la pregunta número 6 ens trobem amb un seguit de qüestions que només poden ser
contestades per aquelles persones que algun cop han consumit drogues toves, així doncs, de la pregunta
6 fins la 12 seran contestades per 82 del total de 105 encastats. Quant a l'edat en què van provar les
drogues toves primer cop, l'edat mitjana, com també es veu a la pàgina 29 gràfic 4, va ser als 16 anys i
enllaçant ja amb la número 7, majoritàriament aquest primer contacte va ser a través d'amics i
coneguts, trobem que un 1% va ser a través d'algun familiar i van ser ells mateixos els que la van anar
a comprar un 3%, pàgina 30 gràfic 5.
Entrant ja més en detall sobre els hàbits de consum, sobre si els encastats son consumidors habituals,
pàgina 30 gràfic 6, un 36% van dir que si i un 64 % van contestar que no. Aquesta dada contrasta amb
el resultat de la pregunta 4, que si bé la majoria n'ha consumit algun cop, només el 36% d'ells en son
consumidors habituals.
Pel que fa a la freqüència, pàgina 31 gràfic 7, la majoria d'ells en consumeixen alguns cops al mes, un
15%. Un 24% alguns cops a la setmana i un 10% de tant en tant. De consumidors diaris n'hem trobat
un 11%. I un 40% que normalment no consumeixen drogues toves i la resta que no en consumeix mai.
En un pla ja més quantitatiu, hem trobat interessant també preguntar quina és la mitja de diners que
poden arribar a gastar al mes en el vici, no hem fet gràfic sobre aquesta pregunta perquè la diversitat
de respostes ha estat molt àmplia. Els que són consumidors habituals poden arribar a gastar en un mes
de 120'12 € i 144'24 € fins a només 6'01 € en un sol mes. En aquesta pregunta també hem trobat
respostes curioses, són les respostes d'aquells que són consumidors habituals però que no compren mai,
és a dir, que són convidats; o d'aquells que fan al·lusió a tècniques com gorronejar per no haver de
pagar mai res.
Pel que fa als efectes causats són diversos entre els quals hi ha la somnolència, la hilaritat i la sensació
d'inhibició sensorial. Bàsicament aquests són els tres estats més repetits en resposta a la pregunta
numero 11. I en quant a la pregunta de si han trobat alguna modificació en la seva conducta derivada
del consum habitual, només 4 persones van respondre que si. Entre les respostes hi ha per destacar la
que comenta que ha fet que adopti una actitud passiva enfront les qüestions polítiques de l'estat i sobre
el govern actual i una altra que comenta que degut al consum habitual del CANNABIS pot adquirir
una tendència a la esquizofrènia, aquest tipus de malalts si no cuiden els seus hàbits i costums poden
crear en el seu organisme predisposicions que donin freqüència a brots d'esquizofrènia o altres
malalties derivades.
Per acabar, les tres últimes preguntes tracten sobre temes actuals i importants en relació al consum i ús
del CANNABIS. Aquestes tres preguntes són les que fan referència a la seva legalització, al seu ús
medicina i a la postura que adopta l'actual govern espanyol enfront al ja esmentat ús medicinal. Podem
comentar el que als gràfics 8, 9, 10 de les pàgines 31 i 32, on es fa evident la majoria de les respostes pel
que fa a la legalització i al seu ús medicinal han estat positives, és a dir, que els encastats hi estan
d'acord. També hem trobat que la majoria opina que l'actual govern limita l'ús mèdic del CANNABIS.
ENQUESTA− SOCIOLOGIA
• Edat
• Professió
• Localitat
• Has consumit algun cop drogues toves?
__Si __No
• Quines?
20
• A quina edat les vas provar per primer cop?
• A través de qui?
• En consumeixes habitualment?
__Si __No
• Amb quina freqüència?
__Cada dia __Alguns cops a la setmana
__Alguns cops al mes __Molt de tant en tant
• Quant pots arribar a gastar−te en un mes?
• Quins efectes et produeix?
• Creus que el consum ha produït alguna modificació en la teva conducta?
__Si __No
Quin?
• Què penses de la legalització?
__Estic d'acord __No estic d'acord __Ns/Nc
• Estàs a favor de l'ús de les drogues toves per a fins medicinals?
__Si __No __Ns/Nc
• Creus que l'actual govern limita l'ús mèdic del cannabis?
__Si __No __Ns/Nc
GRÀFICS DE LES ENQUESTES
Gràfic 1
Gràfic 2
21
Gràfic 3
Gràfic 4
Gràfic 5
22
Gràfic 6
Gràfic 7
Gràfic 8
23
Gràfic 9
Gràfic 10
6. CONCLUSIÓ
Una vegada acabat el treball i després d'haver−nos informat sobre els diferents àmbits de les drogues
toves, hem arribat a diverses conclusions. Pel que fa al tema històric sempre havíem sentit parlar del
valor curatiu del CANNABIS però no sabíem que el seu ús es remuntava fins l'any 8000 aC amb
l'imperi xinès. Aquesta és una dada que ens sobte perquè ja les primeres civilitzacions utilitzaven
aquesta planta en la seva vida quotidiana. Llavors, no entenem com és que actualment, amb totes les
investigacions i mitjans tecnològics que tenim, aquesta planta continua sent considerada una droga fins
24
el punt en que en alguns països està durament perseguida.
Sobre la part de la legalització, trobem que a Espanya està prohibit consumir CANNABIS en llocs
públics però per altra banda no està penalitzat la seva consumició en l'àmbit privat. Tot i això no
trobem just que pel fet d'anar pel carrer amb possessió d'una certa quantitat de CANNABIS puguis ser
multat ja que no considerem aquesta planta com un perill per la societat, no creiem que se'l pugui
considerar una droga perillosa.
Reivindiquem que el CANNABIS ha de ser observat des de un punt de vista normal, nosaltres no
defensem que es pugui fumar a tot arreu però si que creiem excessives algunes de les seves
penalitzacions. Del tema de la legalització també volem parlar del cas d'Holanda, país on el CANNABIS
ja està legalitzat. En aquest país hi ha uns establiments on la gent pot acudir a consumir, són els
anomenats coffe−shops. La legalització d'aquesta planta no ha fet que augmenti el consum d'altres
drogues considerades dures.
La nostra opinió en aquest sentit és que el fet que una cosa no estigui permesa ens causa més atracció de
fer−la, és el morbo, allò que és difícil i està prohibit ens agrada. Tal i com hem vist en els resultats de les
enquestes l'edat en que quasi tots els encastats es van iniciar en el consum de els drogues toves, va ser
durant l'adolescència. Aquesta és l'època de revelió dels joves, on es vol trencar amb el passat de nen
petit i viure al marge dels pares.
Un dels nombrosos beneficis de que la marihuana es legalitzés és que hi hauria més informació dins la
societat. Hi hauria coneixement de causa, la gent actuaria amb conseqüència i així es trauria tots els
tabús que hi ha al voltant del CANNABIS. Creiem que al voltant de aquest tema només s'explica els
efectes negatius de la planta i no els seus efectes positius, com és el cas del seu ús per a fins terapèutics.
Tal i com es veu en la part del treball dedicada al valor curatiu del CANNABIS, hi ha moltes
investigacions que demostren que aquesta planta alleuja el dolor. Molts malalts, com per exemple els
malalts de càncer, degut a la quimioteràpia consumeixen CANNABIS per alleujarà el dolor. A Gran
Bretanya, per exemple, els metges poden fer una recepta per tal que els seus malalts cultivin aquesta
planta.
En canvi, el govern espanyol està creant ignorància al voltant d'aquest tema. No tant sols el tracta com
a tabú sinó que ha parat totes les investigacions sobre el seu ús medicinal. La ideologia de l'actual
govern, al ser de dretes, és conservadora i el creiem que el que fa és quedar−se endarrerit als altres
països. Creiem que es nega a la realitat i també es nega a veure els beneficis que por atorgar el
CANANBIS.
Per finalitzar resumiríem la nostra opinió en la següent frase:
<< Entrant en el segle XXI trobem ridícul que un estat democràtic de dret no tingui un govern que
subvencioni les investigacions mèdiques del CANNABIS>>
7. BIBLIOGRAFIA
Direccions de webs:
• www.lamarihuana.com
• www.mida.mih.gov/infofax/marijuana−sp.htm
• ekeko2.rcp.net.pe/cedro/histoprob.htm
25
• www.rincondelvago.com
• www.pangea.org/org/arsec/usos.htm
• www.psiconautas.com/cannabis_noticias.htm
• www.acmed.org/spanish/2000/eb1118.htm
Buscadors:
• www.msn.com
• www.google.com
• www.altavista.com
• www.copernic.com
Llibres:
• DROGAS: + información, − riesgos. Tu guía.
Plan Nacional sobre drogas. Ministerio del interior, 2001.
• MARIHUANA, conocimiento científico actual.
Leslie L. Iversen, editorial Ariel, Barcelona, 2001
CANNABIS Sativa és una planta les fulles y els fruits de la qual són la marihuana. Es fuma pura o
barrejada. El hachís és la resina segregada per la planta.
El contingut del THC en un porro va de 2 a 10 mg. Un 50% s' absorbeix per inhalació i l'altre 25%
d'aquest és expulsat amb el fum. Els seus efectes apareixen a partir de 0,05 mg per quilo de pes.
Associació Mèdica Britànica.
Societat de Esclerosis Múltiple Britànica.
Aquest articles estan extrets dels diaris El mundo, El País, El Correo Gallego i ABC (trobats a la pàgina
web: www.psiconautas.com/CANNABIS_noticias.htm) i del bolletí IACM (trobat a la pàgina web:
http://www.acmed.org/spanish/2000/eb001118.html).
_____________________________________________________________Droga o remei?
26