m Gloría a Sant Josep de Calasanç

Anuncio
Any I I I
I g u a l a d a , 1 de D e s e m b r e de 1917
N ú m . 81
Quinzenal Tradicionalista
Subscripció.—Igualada: Un any, 3 pessetes; mitg
any, T75.—Fora: 3'50 l'any i 2 mitg any.
Pagos a la bestreta.
REDACCIÓ I ADMINISTRACIÓ: Sant Roc, 1.8
—Despatx de 7 >,? a 8 V» del vespre.
Número sol, 10 céníims; afrassat, 15
Per anuncis 1 remitits, preus segons tarifa.
No's retornan els originals.
Els autors son responsables dels seus trevalls.
Aspecto sociológico
dc la E s c u d a Pia
Gloría a Sant J o s e p d e Calasanç
m
En el tercer Centenari de la Escola Pia LLIBERTAT
rendeix tribut de fonda admiració a la meritissima
obra educadora dels deixebles de Fínclit Sant Josep de
Calasanç, orgull de la Iglesia i de la Ciencia Pedagògica
San José de Calasanz fué el primero de
todos que robusteció la enseñanza popular
con la caridad cristiana, recibiendo a los
hijos de los pobrecitos para ensenarles gratuitamente. (Benedicto XV en su carta al
Rdmo. P. General de las Escuelas Pías en
el tercer Centenario de la fundación dc la
Orden.)
El valor social del Evangelio se manifiesta
desde su aparición por los beneficios que de su
virtud y eficacia sobrenatural reportó el pueblo.
Las Actas de los Apóstoles explican en pocas
palabras el valor social de la nueva doctrina:
Obraban Jos Apóstoles grandes milagros en el
pueblo y el pueblo les alababa y bendecía.
El pueblo, los pobres, fueron los que inmediatamente recibieron las primicias del valor s o cial del Evangelio, y continiía siendo el más favorecido por los inmensos beneficios que, al
través de los siglos y por manos apostólicas
brotan y se distribuyen de tan preciado tesoro.
Jesucristo no ha sido sulániente el fundador de
la más santa de las religiones, sino también cl
Maestro de los maestros sociales.
Aquella obra tiene un valor social más grande
y de mayor eficacia cuanto m á s y mejor extiende
su acción a una clase más numerosa y necesitada de la sociedad. ¿Y qué clase hay m á s numerosa y necesitada dc todo auxilio que los innumerables hijos del pueblo, los hijos del obrero?
Pobres, desvalidos, despreciados los chiquillos de las calles, los hijos del obrero, no hay
quien de ellos se compadezca para repartirles el
pan de la doctrina cristiana. Faltaba el hombre
de Dios que lleno de paciencia y caridad extendiese su celo de santo pedagogo a los pobrecitos y fuese el padre de los pobres parvulillos,
abriendo escuelas nuevas, para que se educaran
en el santo temor dc Dios, en las letras y en la
piedad: Veniíe, filii, audiie me, timorem
Domini
docebo vos.
Tres cientos anos van cumplidos desde la
fundación canónica dc la Escuela Pía y su valor
sociológico, su valor propio del Evangelio, no
ha disminuido; sino que, como el parabólico
grano de mostaza, es hoy un árbol frondosísimo y cn sus r a m a s cantan milçs y miles dc tiernos infantes y bajo su sombra se acogen y forman s u s inteligencias y s u s almas por la verdad
y el bien la turba magna de los hijos del pueblo,
los nuevos ciudadanos, para cumplir su destierro
en la sociedad y conseguir su líltimo fin sobrenatural.
S o n manos sacerdotales las que plasman el
corazón inocente del pequeñuelo, con almas perseverantes en la oración y en el sacrificio los
maestros del pueblo, son los meritísimos hijos
del santo más pedagogo que continúan su maravilloso apostolado, siempre humildes, siempre
abnegados, siempre incansables por el bien intelectual y espiritual del pueblo, por los hijos
del obrero.
He aquí el aspecto y valor social de la E s cuela Pía. Ad multos annos.
Gabriel Auguct, pbro.,
Canónigo Penitenciario dc ]^arcelon<|
3
S
O
•o
m
t<
X
(O
c
OQ
O
•O
(O
+J
LLIBERTAT
Apoteosi de Sant Josep de Calasanç
E s verament providencial qne en aquestos
temps en que no se sent parlar d'altra cosa que
de cultura, civilització i progrés — encara que
aquestos mots estigan més en les paraules que en
les obres—hi coincideixi el Centenari de la ftindació de l'Institut Calasanci, obra fondament
cultural, verament progressiva, eminentment civilitzadora, quina gloria Ilegítima és de la religió,
tant bescantada de retrógrada.
Ramón Solsona
«Xo ha\- educación sin moral, ni moral sin r e l i g i é M i » ,
se ha dicho : y esa verdad tan jialmaria y evidente proclámanla hasta los escépticos, los enemigos de la relig i é m o los no m u y afectos a ella.
Por eso .San José de
Calasanz al instituir la Escuela Pía, resolvié) un ])roblema importantísimo, que por igual afecta al presente
y a lo jiorvenír de los individuos y de los pueblos pro])orcionando a los niño.s de todas las clases sociales una
educaciém eminentemente católica ; la que eleva y dignifica al hombre, le señala en la más temprana edad el
camino del "bien, de la virtud 5- de la verdad, que es
•b 4? 4? -í? 4? 4? 4? -b Af if <if
en el tierno corazón del niño el amor a Dios, iirimero,
y después el amor al ]M-ójimo, y le suministra medios
suficientes para combatir los vicios y las más aviesas
¡jasiones j-a en sus ¡irimeros brotes ; una educación, en
fin, que provee al educando de eficaz preservativo para
no ser irreligioso, egoísta, levantisco, turbulento, vicioso, malvado y criminal.
A diferencia de esta otra educación llamada laica,
que quiere emanciparse enteramente de la maternal
tutela de la Iglesia ; educación que circunscribe y limita los destinos del hombre a esta vida, que le degrada y
le envilece, le hace indócil al y u g o de toda ley, refractario a toda autoridad en especial a cuanto sea superior
a la limitada razón humana, falible y todo como es ;
([ue enciende en el corazxSn del educando el fuego de
todas las concupiscencias y de los vicios y jiasiones
más repugnantes, generadoras de toda clase de desé)rdenes públicos y delitos ; educación destructora de
los principios fundamentales del orden social, cpie significa el triunfo, o el predominio a l menos, de la materia sobre el espíritu, del mal sobre el bien, del error
sobre la verdad, del vicio sobre la virtud, del dolo
sobre l a honradez y de la usurpaciém y del fraude sobre
el derecho j - la justicia ; educación, por último, que
no pocas veces lleva al que la recibe a las orgías del
lupanar, de allí a los horrores del crimen para expiarlo
después en l a s sombrías mansiones de un calabozo, ya
cpie no sea en el tablado de ignominioso patíbulo.
Conocida lo que es la instruceiém calasancia y experimentada la bienhechora influencia cpie ejerce donde
quiera c|ue deja sentir su acción regeneradora, no extrañará a nadie (|ue la generalidad de los materialistas, masones, libre-i)cnsadores y de todos los enemigos,
francos o encubiertos de la religión j - del orden social,
la combatan, y defiendan y ])reconicen la enseñanza
laica y atea, porque saben c j u e , separada la enseñanza
de la religión, conduce al hombre a los mayores extravíos y excesos, a todo linaje de crímenes y de locuras.
Esa educación religiosa, suministrada por la Escuela
Pía, es hoy tanto más necesaria cuanto que, como dice
Víctor H u g o , el hombre ve en los modernos tiempos
aumentada su personalidad, por lo que tiene más necesidad de creer, y que cuanto más libertades y derechos
l)olíticos goce más necesita de contrapesos que lo mantengan en la esfera de lo recto, lo honesto y lo justo y
en l a del respeto a los derechos de los demás, si se ha
de guardar el necesario equilibrio social ; y esos contrapesos, si han de ser eficaces, tan sólo se encuentran en
una sólida instrucción religiosa.
Xo basta, no, que la instruccicm se ciña a formar los
hombres con capacidad suficiente para ocuparse en una
tarea litil y ¡irovechosa y con la aptitud precisa para
determinados artes u oficios y a enseñarle las elementales nociones propias d e la instrucciém primaria extendiéndola V generalizándola a todas las clases sociales ;
«í? 4f 4? if
if if if if if if 4" if if if
La enseñanza religiosa
de la Escuela Pia
Entre los liiies i)rincipale.s de la educación figura el
foruiar la niñez, y la juventud instruyéndolas en lo que
deben saber ])ara conducirse en la sociedad, habituándolas a la ])ráctica de los usos entre ])crsonas cultas,
haciéndoles conocer sus deberes para con Dios y con
sus seuiejautes y enseñándoles, por último, a practicar
el bien y huir del mal.
V los deberes para con Dios ¿quién mejor que cl
Escolapio en su doble carácter de .Sacerdote y de Reliííioso, puede enseñarlos? Nadie, en verdad, mejor que
el hijo dc Calasanz. Primero, ])orquc el «Eiicntcs doccfe ounics ffcntcí» dié)se por D i o s a la Iglesia Católica
y por ende, a sus ministros. .Segundo, ])orque aludiendo al Sacerdote caté)lico dicen las .Sagradas Escrituras :
«qne sus labios son deixVsito de ciencia v en su boca
se buscará la ley» : «Quién a vosotros ü\-e, a mi me oye
y C|uien a vosotros desprecia a mi me desprecia» ; no
cabe negar, pues, (pie el carácter sacerdotal del Escola])io le hace m u y a jiropósito, según la Santa liiblia
¡¡ara educar a1 joven adolescente en todo, pero especialmente en lo de inculcarle el santo temor de Dios ; porcpte ]>ara ello tiene misión divina y , para cumplirla, ha
(le favorecerle y asistirle el .Señor con abundante caudal
de gracias.
I.a educación ^religiosa es la base del bienestar moral
y material del hombre-individuo y del hombre-social. La
instrucción científica y literaria por sí sola y ¡irescindiendo en absoluto de la religión engendraría cuando
más el desarrollo de la inteligencia, pero no la perfeccionaría ; dado ((ue la cabal perfecciém de aciuella nobilísima facultad de nuestro ser estriba precisamente cn el
conocimiento de la verdad, y este no se adquiere, ni
adquirirse ])ue(le, sino por modo incomjileto y deficientísimo, sin el conocimiento de la verdad por esencia
dc la verd;i<] absoluta, que cs Dios. Hay, pues, que
formar la conciencia y el corazém del hombre mediante
la enseñanza religiosa.
La necesidad de esa enseñanza patentízala el simple
buen sentido y la confirma la experiencia. Y aun enemigos de la religión o indiferentes a ella, reconocen
e.\-])lícitamente esa necesidad y jialadinamente la i)roclaman. Víctor H u g o , hablando de ella, dijo en la
Asamblea francesa del 21 de Enero de 1850 : «Xunca
fué como ahora necesaria la educación religiasa ; a medida que el hombre aumenta su personalidad, más necesidad tiene de creer. lín nuestros días ])adeeenii)s una
desgracia v en rigor se puede decir t(ue no tenemos más
que esta desgracia, que es la tendencia a limitarlo
todo a esta vida...»
eso, ([ue es de suyo bueno y útilísimo, puede trocarse
fácilmente en malo, perjudicial y pernicioso. \' la razón
es m u y obvia por lo ipie a l a iustrucciéai s c refiere ; un
hombre instruido cnanto más lo esté más aijtitudes (¡ue
un ignorante ¡¡oseerá para idear y ad(|uirir medios conducentes a la satisfacción dc sus bajas jiasiones, el orgullo, la vanidad, cl amor propio, la ira, la venganza, y,
])or lo tanto, de mayor cúmulo de medios (liS])on(lrá
])ara obrar cl mal y cometer crímenes de todo linaje sin
(.[UQ le contenga el freno tle l a moral y del iiriucipio
religioso.
V eso, c|ue es de simi)le Ijueu sentido, decláralo niu>ex])lícitamente el notable criminalista italiano Carafolo,
de avanzadísimas ideas liberales, el cual en el libro titulado La cr¡}>ii>iolo_í;ía escrilíc lo siguiente : «La idea de
(pie por cada escuela tpie se alire se cierra nna i)risi(')U
110 cs más (pie un absurdo. Sería superfino detenenios
más sobre ello, por(|ue, ainupie no tuviéramos los números en nuestro apoyo, el simple buen sentido ¿ n o n o s
diría (pie no hay ninguna relación entre la Cramática y
la moralidad ?..,
«ItaliíV, donde la instrucción ha comenzado a exlenderse profusamente desde 1860, ha visto desde entonces
precisamente crecer de una inaiiera amenazadora las cifras de la criminalidad, lín l'rancia, he a(|uí, según
^1. C. Claussouville, las conclusiones dc las últimas e s tadísticas :
»lvn .1826, de 100 acusados, 61 eran ignorantes (illctés) y 3g habían recibido una instrucción más o menos
desarrollada. Hoy la ])i'oporción es a la inversa : 70 instruidos (en el .s.entido modesto de la jialabra) ])or 37 ignorantes. Este cambio de los términos de la i)roi)()rción
es explicable ¡Perfectamente ¡lor la difusión de la instrucciém p r i m a r i a ; ¡lero no habiendo disminuido el
ni'imero d e los crímenes, al contrario, la instruccií'ni 110
ha producido otro resultado (pie aumentar la proijorción
de criminales en la clase ilustrada sin dismimiiv la c r i minalidad.»
Y Spencer declara lo mismo (pie (íarafolo, 110 obstante
ser filí'xsofo positivista.
.Surge, pues, de lo e.\])uesto y no sólo por(inc la razíui
así lo dicta y lo corrobora la experiencia, sino (pie también por la ])aladina confesi(')n de jjcrsonas comi)etentísimas en la materia y 110 m u y adictas a la religié)n,
surge, decimos, imperiosa e ineludible, la necesidad de
educación y enseñanza religiosa para moralizar al pueblo y contenerle en el cumplimiento de todos sus deberes.
Manuel C a s a n o v a s
Abogrado
if if if if if if if if if i? if if if if if if if Í!f if if if iif if i? if i/f if
Esculpir l'ànima dels infants amb el cizell de
la instrucció. Vetaquí la obra benemèrita de ÍSant
Josep de C a l a s a n ç .
Peró, l'esculptor no en té prou de l'eina en sí;
li cal que aquesta resisteixi la duresa del marbre.
El cizell per a modular l'ànima dels infants
també necessita ésser resistent; i el gloriós fundador de la Escola Pia va donar-li el tremp de
la religió.
Lluis Riba i Martí
ifif ifif if if if if if if if if if if if if if if if if if ilf if i/f if if if
L ' E S C O L A PIA
¡Inmortalitat!
Molt me plau i agraeixo vostre convit a l'homenatge que LLIBERTAT consagra a l'Escola Pia
en lo 111 Centenari de sa aprobació canònica. Institució tan educadora del nostre poble en el decurs de tres centuries, ho mereix.
El triomf tres voltes secular de la Escola Pia,
se fonamenta i arrenca de la adhessió ferma que
la Obra excelsa del gran pedagog espanyol,
Josep de Calasanç, ha servat sempre amb la
Església catòlica. Eixa nostra Mare, hereva i
sagrari de la Paraula i Amor de Deu Etern, no
sols g o s a de l'inmortalitat que li fou promesa,
si que també la comunica a les obres que en Ella
s'empelten i a quines la Església dona sa propia
vida quan les aproba amb sa autoritat sobirana.
S e compleix aquella m a g n a sentencia de la S a biduría: conèixer, oh Senyor, ta justicia i viurer de
ta Virtut, és fonament d'inmortalitat ( S a b . XV.)
La Escola Pia és l'última proba d'aitai veritat.
Com a obra sòlidament pedagògica, havía
de conquerir la veritat. La Veritat és Deu. I la
ventat mateixa objectivada,—segons nostre Balmes,—en «la realitat de les coses, no és aital veritat sino en quant eixes coses són fidel expressió de les idees divines, diu S a n t T o m á s . Per
això, segons el propi Doctor Angèlic, fora o amb
dissonancia de la Inteligencia divina, no hi ha
veritat possible. I la raó, és de Sant Agustí quant
deia que «fora de la Inteligencia divina, no s'hi
donen idees exemplars de cap ser»: «non sunt
idaz, exemplaria rerum». Conseqüència d'aitai
S
•o
m
t<
X
(0
c
OQ
(U
•o
(0
LLIBERTAT
principi inconcús és aquell apotegma cienU'ficpopnlar de que «la verdadera Ciència, ens a p r o pa a Deu».
Doncs, el sistema pedagògic que, com la
Escola Pia, se fonamenta en Deu i la Església,
depositarla de la veritat divina; que viu d'eixa
sava d'inmutabilitat i inmortalitat; i qne acobla
en s o s Fiils ilustres el Sacerdoci i Magisteri de
la Veritat... té en son sí tota garantia i plenitut
de vida, inmunitat contra tot error qu'és disgregació i mort, en conseqüència, segura inmortalitat.
La Escola Pia, en fi, té un altre fonament
sòlid de perdurabilitat entre'ls homes: ¡el
poble! Josep de C a l a s a n ç fou l'home providencial que encarnà en sa Obra pedagògica
l'esperit mateix de Deu i de la Església,
conmiscradors i educadors del poble. La
Escola Pia ha posat tot son apostolat i sa
positiva gloria en recullir i educar als humils
fills del poble. î el poble, per instint, però
amb acert indiscutible, coneix, estima i cons a g r a sempre amb son amor a s o s verdaders Mestres. D'aquí també el triomf de la
Escola Pia en el decurs de tres segles...
P . JOSEP C A L A S A N Ç FERRER DEL N O M DE MARÍA
(1780-1819).^—Gran coneixedor?||de les llengües
grega i llatina, eminent humanista, distingit filosop i aventatjat teólec i jurisconsult. Desde molt
jove exercità ia seva ploma en varies produccions
que ii valgueren un concepte elevat entre'ls savis
de son temps. En ell s'agermanaven l'humilitat
i la saviduría. Professava com pocs un amor
entranyable a les ciències i s o s contemporanis li
deien el talent angèlic. À Barcelona explica teologia als escolars de la Ordre, i allí va morir
essent Consultor de la C o n g r e g a c i ó .
Iníel·lcctus
1 nosaltres, humils deixebles de tan g r a n s
Mestres, lo menys que podem fer i fem, és
admirar la Obra Magna del gran C a l a s a n ç ,
que fou nostra segona mare: posar de relleu
els fonaments de sa grandesa i... ajupir-nos
devant de tanta M a g e s t a t inspirada per
Deu, forjada per un S a n t , c o n s a g r a d a per
la Església i aclamada pels pobles...
j E s rinmortalitat!
P e r e Lisbona, p v r e . ,
Barcelona,
Sub-director de El Correo
S9-XI-1917
Catalán
Digne de noíar-sc
E n g u a n y s'escau el tercer centenari de
les E s c o l e s Pies instituïdes per l'ilMustre
a r a g o n é s sant Josep de C a l a s a n ç i com sia
que dites Escoles posaren bones i fondes
arrels en la nostra vila, aont vingueren a
establir-se-hi els religiosos seguidors del
gran P e d a g o g en l'any 1732, constituint
aixís la quinta fundació que's realitzava en
terra catalana, molt ens plau des d'aquestes columnes felicitar efusivament a la insigne i docent
Institució calasancia per haver arribat a la tercera data secular de la sua existencia: no sens fer
notar, dc pas, que Igualada és deutora de inmens o s beneficis a l'Institut de referencia, ont hi han
après i s'hi han educat tantes generacions.
I ara ve lo que volíem advertir i és, que si
prou certament Igualada en totes les époques ha
proporcionat bons fills a l'Ordre de referencia,
n'hi ha hagut que ocuparen en ella un lloc distiiigidíssim. I per prova, llegéixint-se les següents
apuníacions respecte a tres escolapis insignes,
que tingueien residencia en aquest col'legi, i que
obriren s o s ulls a la llum del món sota el mateix cel blau de nostra població d'Igualada. En
les presents circumstancies ho considerem verament adequat i digne de notar-se.
P . JOAQUIM TOMÁS DE S T . T O M Á S
D'AQUINO.
(1764-1826).—Fou secretari de la provincia. Consultor provincial i vice-rector del col·legi de Mataró i luego rector del propi col'legi. Nomenat
Provincial de Catalunya després dels aconteixements de l'any 1824, va encaminar tots els seus
esforços a procurar la pau i a restaurar les institucions de la Ordre. Era de tracte suau i amable,
fins en les sues correccions i actes d'autoritat.
En 1825 va assistir al Capítol general de la
Ordre efectuat a S a r a g o ç a . Morí a Barcelona.
P . P E R E FREIXA DE S T . CAMIL. (1777-1847).—
Professor de llatí a Moya i de retòrica i poética
a Balaguer, renuncia'l càrrec de rector d'aquest
darrer col·legi. Era un orador eloqüent i savi. De
geni actiu i home d'empresa, en 1808 fou vocal
de la Junta igualadina de defensa contra'ls francesos. Desempenyá els empleos de Consultor
provincial. Diputat per les E. Pies en el capítol
general de Palència i A s s e s s o r general de la
Ordre. Fou cridat a Madrid pel reverendíssim
Comissari P . Losada per a tractar a s s u m p t o s de
l'institut. Morí a Mataró essent Vicari general.
Sant Josep dc Calasanç cscribiní les Constitucions
d c la O r d r e C a l a s a n c i a d e s p r é s d e q u a r a n t a
dies d'Exercicis Espirituals
Igualada i la Ordre de
Sant josep dc Calasanç
Escriure d e t a l l a d a m e n t t o t el procés històric
local dc la religió escolapia, durant els 185 anys que
c o n t a d'existència a Igualada, seria un ¡problema
arduo i c o s t ó s , equivaldría a volguer c o m p o n d r e un
llibre, significaría haver fet un estudi detingut de
l ' a s s u m p t o , que per cert no deixaria d'ésser s u b s t a n c i ó s i prou i n t e r e s s a n t , car s'hi veuria la ma de
la Pj-ovidencia divina vetütuit en pro de la difusió i
a s s e g u r a n ç a de la obra caritativa i pedagògica del
gran C a l a s a n ç .
C o n t e n t e m - n o s , d o n c s , amb el següent resum
historial, c o m p o s t o enfilat, cn vista dc diferents
a p u n t s t r e t s dels anals dcl col·legi, dc la C o n g r e g a ció dcls D o l o r s i de l'arxiu municipal.
Any 1732. O b t i n g u t de Felip V el decret concedint llicencia per a establir-se'ls escolapis a Igualada,
quins primers religiosos vingueren a les primeries
dcl m e s de S e t e m b r e es formulà arnb fetxa del dia 4
el degut c o n t r a c t e entre ¡'Ajurriarnení i c! Reverendíssim P . Provincial de la O r d r e . A tal establiment
hi va contribuir el prevere igualadí, Dr. D. loan P a d r ó
i S a r r a l s , qui's desprengué de la meitat de s o s bens
en benefici de les n o v e s escoles. A q u e s t e s s'obriren
el dia 9 de dit m e s , i n s t a l · l a n t - s e prop dc la capella
dels Dolors, la administració de la qual havia sigut
cedida als religiosos escolapis pel Rnt. Doctor
D. Ramón de P a d r ó , C o r r e c t o r de la Venerable
C o n g r e g a c i ó dc la Verge dels Dolors. Àl primer de
N o v e m b r e a r r i v a i primer President del C o l i e g i ,
P. Miquel Picañol de N o s t r a S e n y o r a dcls Àngels.
1733. Per la edificació de les aules de l'Escolapía l'Ajuntament concedeix 400 lliures c o b r a d o r e s en
d o s plaços. Per al mateix idèntic fí e n t r e g a r e n imp o r t a n t s s u m e s algunes p e r s o n e s magnànimes,
entre altres, D. Joan Riera i l'esmentat d o c t o r
Ramón de P a d r ó , prevere.
1734. E s derruida una t o r r e de l'antiga muralla
de la vila, prop de la capella dels Dolors, en benefici
de l'obra del c o l i e g i escolapi.
1735. L'Ajuntament permet edificar s o b r e l'es-
m e n t a d a muralla i obrir en ella un portal per la conveniencia de les aules que's construïen.
1736. El dia primer de Juliol els P P . E s c o l a p i s
passen a habitar la obra nova de son c o l i e g i .
1738. E s fa una concordia entre'ls P P . E s c o l a pis, els m a r m e s o r s del Dr. D. Joan de P a d r ó i
¡'obtentor del benefici que cn vida posseía'l Doctor
Ramón de P a d r ó ; en virtut d'aquella concòrdia'l
P. Provincial a c c e p t a la donació dc varis o r n a m e n t s
i i m a t g e s de la església.
1739. E n t r e ' l s P P . Escolapis i els C o n g r e g a n t s
de N o s t r a S e n y o r a dels Dolors e s convé en c o n s truir el chor de la església dels Dolors. En el mateix
any a 13 de maig, pren p o s s e s s i ó el primer r e c t o r
del c o l i e g i P. Joan Baptista de S a n t Vidal qui
allavors era s o l s President.
1741. E s fabrica un dcls c o r r e d o r s alts del
c o l i e g i , el qual contenia sis celdes com el
corredor de sota.
1744. E l s P P . Escolapis instauren a Igualada Ja funció de les 40 h o r e s o-exposició del
S a n t í s s i m d u r a n t els t r e s dies de carnaval.
1748! El bisbe de Vich, d o n a llicencia als
P P . E s c o l a p i s per fer una sepultura dintre el
pati del c o l i e g i .
1768. L'Escola pia solemnitza la canonització de s o n m e s t r e i fundador, a m b u n e s g r a n s
festes que tenen lloc a la església dels Dolors,
contribuint-hi, el magnífic Ajuntament a m b 50
lliures m o n e d a barcelonesa.
1777. Els P P . Escolapis demanen per p o guer construir una capella fonda dedicada a
S a n t Josep de C a l a s a n ç ; més tenen de desistir
perqué s'estrenyería'l lloc empleat per les aules
dcl c o l i e g i .
1787. El c o l i e g i d'Escolapis instala en s a
església las C u a r a n t a H o r e s , a instancia i
petició de D.^ T e r e s a M a r a n g e s , qui e n t r e g a
300 lliures per c s m c r s a r - l e s en un censal que
a s s e g u r é s la fundació.
E n una e s t a d í s t i c a oficial de la p o b l a d o d e
Igualada, d'aquest any, figura'l c o l i e g i a m b
12 professors, 3 liccs, 20 col·legials (pensionistes) i 2 escolans.
1789. E s sol·licita i s'obté permís dcl
senyor Bisbe de Vich perque'ls Escolapis puguen fer un altar dedicat a S a n t Josep d e C a l a s a n ç en l'esglesia dels Dolors.
1817. E s verifica a Igualada un capítol
provincial de l'ordre de les E s c o l e s Pies, predicant-hi en la missa de l ' E s p e r i t S a n t el
P. F r a n c i s c o S o l a . rector del col·legi., i d e s p r é s
del Veni creator digué una o r a c i ó llatina el
P. Jaume T o r r e n t s , vocal de Balaguer.
1835. O b l i g a t s per les circumstancies r e v o l t o s e s de la época, els E s c o l a p i s abandonen
son c o l i e g i .
1858. En a q u e s t any c s reinstalen els relig i o s o s de S a n t j o s e p de C a l a s a n ç , cedint a les
c o n t i n u a d e s instàncies de la vila, i amb el llegítim c o n s e n t i m e n t del Govern. El dia 3 d ' O c tubre Igualada solemnitza amb una extraordinària
funció cívic-religiosa la t o r n a d a dels P P . E s c o l a p i s ,
als quals s e d o n a p o s s e s s i ó de l'antic i d e s h a b i t a t
monestir de Agustins calçats.
1859. El nou c o l i e g i és visitat per l'Excm. Don
Pasqual Madoz, qui admira els a v e n ç o s dels deixebles especialment en la caligrafía, i p r o m e t é als E s colapis la s e v a protecció i influencia. E n cl mateix
any queda oficialment a g r e g a t el c o l i e g i a l'Institut
de Barcelona.
1870. Amb l'ajuda i protecció de s i s families
a c o m o d a d e s de la vila e s reconstrueix, per pcrill
d ' e n s o r r a m e n t , cl chor dc la església.
1874. Devent la tropa, per exigències dc la é p o ca, ocupar l'edifici-coliegi, la C o m u n i t a t d'escolapis e s trasllada per algunes s e t m a n e s a C a s a Jové
(avui Circol Tradicionalista) i a C a s a S e r r a i s .
1877. P e r q ü e s t i o n s s u r g i d e s entre'l senyor
Bisbe i els P P . E s c o l a p i s , s o b r e la p o s s e s s i ó dc la
església de S a n t Agustí, cs t a n c a la mateixa per
espai d'algun t e m p s .
No e s necessari allargar a q u e s t a relació cap a l s
temps més moderns. Els aconteixements succeïts
cn cl c o l i e g i son ben p a t e n t s i han menudejat prou
per no haver p a s s a t d e s a p e r c e b u t s dcls igualadins.
E s m e n t a r é , no o b s t a n t , que cn 1901 e s pinta la
església del c o l i e g i ; en 1903 s'inaugura la Capella
del S a g r a m e n t , que é s a la vegada altar del S a g r a t
C o r de Jesús; en 1905 s'urbanitza la plaça d'enfront
cl c o l i e g i ; en 1908 s'inaugura la notable i t o t a l r e forma de la façana, assistint-hi els sereníssims Infants D.^ Maria T e r e s a i D. Ferran de Bavicra; en
1910 s'obtingué de Madrid el títol de Reial C o l i e g i ;
en 1911 visita.de! C a r d e n a l Mistrángelo, arquebisbe
de Florencia; en 1915 s'hi inaugura la Mutualitat e s colar i en 1916 el riquíssim Cambrí de la Verge de
la P i e t a t .
Gabriel Castellà
IGUALADA : EST. TIP. DE NICOLAU PONCELL
S
•o
X
(0
c
OQ
(0
LLIBERTAT
LA
PEIRFEICTA
Todas
ÍJLI
—Desde que probé los POLVOS PINÓS con
mis cerdos, no ios he dejado más. 'rú quédate
con los brazos cruzados.
Premiada con diploma de
honoren la Exposición celebrada últimamente en el
Tibidabo
De venta: Droguerías,
Colmados. Ultramarinos
y Comestibles.
D e s p a c h o : S. Gil, 17
P r e e i o d e l o s P o l i / c s P I ISl Ó S
Paquete de '/_. kilo, 1'50 ptas.
»
de 1
» 3'00 »
onquito de 5 küos ío'oO »
»
de 25 ^ 65'00 »
BARCELONA
De venta en todas las droguerías, tiendas de
granos y abacerías
q
u
e
lG
i
e
r
n
a
u
e
7
a
n
\
o
5
Paraigües,
Sombrilles,
Reppesei:itante:
J
u
a
nS
a
a
NI ) n
[
I
l
i
l
i
I
D
A
.
)
C o m p r i a ía Sabateria
Bastons,
i QuineoIIa
Sastre
CARRER
O
ÍDÜ
e s la. c r í a d e t o d a c l a s e d e a n i m a les, (láiuioios l o s P O L V O S P I N O S .
Con ellos n o dejan residuo alo-uno
aliment.icio en s u s excrc^mentos.
Les
aprovecha
cuanio
comen.
P j n o ' O r d a 11
exl.raoi'dinai'ianuMite.
P e s a n m u c h o m á s . L e s e v i t a . (MIf e r r a e d a d e s . G a s t o d i a i ' i o úc u n
cénfimo y medio a tres por cada
ceixlo. E n l o s d e m á s a n i m a l e s e s
proporcional.
las señoras
piden LA PERFECTA
por s e r !a única q u e
blanquea y no quema la r o p a .
HE&OCIO
NOU, NÚ.\L 32
Calle del Clos, 1 4 . —IGUñLi=ibñ
HOUINH
Carrer Nou, 1 3
IGUALADA
JOIERIA, PLATERÍA, RELOJERA
Í T &RAH TALLER DE COMPOSTURAS
/tr^ení, 3 3 ¡ Galí, 6
ran n a l a í z e m ôe Calçat
DE
PñSCUñL
MERnñNOS
PILO el milustre p
er
P l a z a d e l a C o r j s t i t u e i ó n , lO.—IC3-XT^A-Xj_A^XD-A.-
Oi)jetos de orfebrería para ei culto religicso. — Platería ar;istica para mesa v rei;a:os
Gramófono.s, Discos, l)iafrai;iTias y Ai^ujas, — Boquillas Ámbar.—Otitica üe touas
clases. — iMáquinas de escribir.— Reparaciones.
de lloguer des de
FÑBRICÑ BE NOSÑICOS MLBRÑULICOS
10 ptes. mensuals
JULIÁN G I M E N O - O a l l e
COMPRA-VENDA-Canvis, afinacions i r e p a r a c i o n s
de P i a n o s i A r m o n i u m s .
M ú s i c a i m p r e s a ; d i p ò s i t de t o t e s
les
Descomptes
cases
editorials
d'Espanya
a Corporacions
i
religioses,
Col·legis
O^e^aa., - á . ! - I G U A L A D A
¡ P r o p i e t a p i o s I ¡ I n d u s t r i a l e s I No edificar sin antes visitar ia Fábrica de iMosr.icos de J O U l f l r i
GICDHISO, Odena 4 1 , Ignal.ida. donde encontrareis ele<íancia, solidez y economía en Mosaicos
de todas clases. Fregaderas v Peldailos de granito para escaieras, como demuestra ia siguiente
n s r o T ^ i:>B i=K,Eaios
Mosaicos desde 2*75 ptas. a 5 pías, metro cuatirado
¡•"regaderas de granito de o'8o nits.
9'
ptas.
»
»
»
» 0*90 »
10'15 »
»
»
»
» i'co »
1 t'25 »
Peldaííos, tnetro lineal
4'5o »
Advertencia: Queda garaniizaoa ia duración de los producios de esta casa por espacio de cuatro años
Professors.
"15
Carpintería
y
tonelería
de
Solidez y mmmm en los trnliiíjos
Carrer Mm,
IGLÍHLL
·IDJÍ
O a l l e
L·launería, Lampisteria i Fábrica de Hnelles ::
3osep Mestre
Hateria? per a
Carrer
gas
::
del Argent,
FÜNDICKJ
núm. 29 : :
IGUflhfîDfl
S .
S e T o a s t i á n ,
SOhSOnfl,
xx." 14= :
ICS-TJ
SñNS
Construcció cíe romanes, Canastrons i tot lo referent
ai rain de Cerralieiía. — Venda de tota classe ae Pesos
i Mesures, Bascules i Balanses.
—
LA
ESTR
IAT. ES L
OM
E
L
L
O
R
Rambla de 5aní Fernando, núm. 3 3 , iGUñbflDfl
Ss comprnii TARTUROS a precios Eorrientes
Gran assortit d'armes de foc i accessoris de cassa
acetüeno
¡PREUS SUMAMEiNF REDUITS!
¡ T A N T S E R V E I X P E R C O R R E . N T ALTER.NA COM P E R LA C O N T I N U A !
Unie representant per ia Cotnarca d'Igualada:
M O N F O R T
SñLVflDOR
electricitat i
¡75 °/o d'economia! ¡3000 hores de duració! ¡Un vatio per bugia! ¡Es inrompible!
JOMS
Hrmería, Cerrallería I afinació de Pesos i Mesures
D E C O U R E S I C O N S T R U C C I Ó D E BOMBES : :
de îlloniBni
flnTOni
aS
a
k
a
í
Santa
María,
16
:
IGL^ALADA
—
3
S
O
•o
m
t<
A
U
R
O
R
A
X
(O
c
Companyia de Segurs contra incendis
OQ
O
•O
R e p r e s e n t a n t a Igualada i sa c o m a r c a
KamÓn Solsona
s t . Fernando, 4 9 : Igualada
(O
+J
Descargar