les causes de mort a sineu durant el segle xix i primera meitat del

Gimbemat 2002, (**), 38,1748
DE QUE MORIEN ELS NOSTRES AVANTPASSATS? LES CAUSES
DE MORT A SINEU DURANT EL SEGLE XIX I PRIMERA
MEITAT DEL SEGLE XX
Joan MAS ADROVER
Cenrre Ce 4:claieos
i Is Tnvesrcg;c~b
par a I'Aprenentatge
BibUoteca de Medicina
Aquesta comunicació s'ha d'ernmarcar dins un treball més ampli destinat a
estudiar l'evolució demogrhfica de la vila de Sineu durant el període
comprbs entre el 1750 i el 1950. La vila de Sineu estA situada al centre de
Mallorca i va tenir una impodncia considerable durant lYEdatMitjana i
Moderna i va ser considerada durant algun temps com a la segona capital de
l'illa ja que en ella residia es veguer defora que tenia jurisdicció sobre tota
la part forana i, juntament amb Inca, va ser la seu de les reunions del plenari
del Sindicat de Fora des de la seva fundació.
La població de Sineu era a principis del segle XIX d'unes 3300 persones i
va pujar fins a situar-se a principis del segle XX en les 5130. Va iniciar
després una davallada fins a situar-se, l'any 1950, en les 3682 persones.
2.- FONTS I METODOLOGIA
La font utilitzada per realitzar el present treball han estat els llibres de
registre de la mortalitat de la parrbquia de Sineu. La s&ie es bastant
completa, ja que en el transcurs dels dos-cents anys analitzats per nosaltres
tan sols falten els registres dels deu anys compresos entre 1861 i 1871 dels
denominats mortalitat d'albats, que comprenien les defuncions dels nins i
nines que morien abans de complir els set o vuit anys de la seva vida.
Malgrat la seva relativa continuitat és tan sols a partir de l'any 1802 quan
comencen a anotar-se d'una forma sistemdtica les causes de mort en les
corresponents partides de dehnció, i per aquest motiu comenqa el present
estudi en aquesta data. Per realitzar-10 hem analitzat 16945 partides de
dehnció de les quals 8489 corresponien a dones i 8456 a homes. De les
partides analitzades, 8 147 duien la causa de defunció la qual cosa representa
un 48,2% del total, percentatge que consideram vhlid. Les partides amb la
causa de mort anotada ens han proporcionat 969 diagnbstics diferents amb
una incidbncia molt irregular en la mortalitat
L'anhlisi de les causes de mortalitat presenta principalment dues qüestions.
La primera, com afirma el professor Arrizabalaga, és que les causes de mort
que reflecteixen els registres parroquials no tenen perqut reflectir la malaltia
entesa tal i com l'entenen actualment, després de la generalització de la
medicina basada en practiques hospitalhries i de laboratori. En els pai'sos
europeus més desenvolupats el registre de les morts no va quedar plenament
sota control dels metges i cirurgians universitaris ni s'efectuaren d'acord
amb el llenguatge mbdic universitari fins a finals del segle XIX.
(Arrizabalaga 1994:33)
Pot ocórrer també que per raons determinades es vulguin ocultar les causes
de la mort, bé no reflectint-la en els corresponents registres o bé no atribuint
la mort a la causa vertadera sinó a altres més tolerables socialment. Un
registre de causes de mort pot haver-se escrit amb nombrosos propbsits no
necessiriament ni exclusivament mtdics. Pot servir per justificar el sacerdot
per la no administració dels darrers sagraments o també poden ocultar-se les
vertaderes causes per evitar la por que determinades paraules provocaven, i
de fet encara provoquen, en el si de les comunitats afectades.(Arrizabalaga
1994:34)
Per aquests motius, com molt bé afirma el professor Barona, l'estudi de la
mortalitat i de les causes de mort ha d'afrontar des d'un primer moment el
repte d'establir un procediment tbcnicament adequat per analitzar amb rigor
els noms de les malalties, ja que si no resolem prtviament aquesta qüestió
essencialment nominalista, es pot arribar a construir una epidemiologia
fantistica i irreal i, en definitiva, a l'historiador que investiga la mortalitat i
que ha d'establir un patró d'ordenació de les causes de mort té la necessitat
de comprendre el sistema mtdic i el model de classificació coherent amb
cada expressió diagnbstica. (Barona 199453)
Per aquest motiu, i en un pla merament provisional, hem intentat posar en
prhctica el que ens diu el professor Barona i hem agrupat els 969 diagnbstics
en 28 grups amb un doble objectiu: conservar en la mesura del que fos
possible les denominacions que apareixen en els registres parroquials, i fer
grups significatius que tenguessin alguna importhncia com a causa de mort
en algun moment de la vida de les persones. Per fer aquest grups hem
consultat bibliografia i també fonts orals.
Els grups realitzats son els següents:
1. Diarrea, enteritis, disenteria
2. Pulmonia
3. Malalties cardiovasculars i de la sang
4. Malalties del sistema respiratori, (grip, constipat, bronquitis, asma)
5. Febres (febres, tercianes, quartanes)
6. Vellesa
7. Vessament cerebral i hemorrigies
8. Tuberculosi (inclou també l'escrollosi)
9. Part, patologia perinatal i vicis de conformació
10. Altres malalties de l'aparell digestiu (exceptuam les del grup 1)
11. "Por resolución"
12. Malalties infantils (Escarlatina, diftkria, laringitis, cucurutxa,
parotiditis)
13. Mort repentina, su'icidis, accidents o violkncia
14. Xarampió
15. Cbcer
16. Malalties del sistema nerviós
17. Hidropesia i edema
18. Cucs
19. Tifus
20. Inanició i raquitisme
2 1. Verola
22. Malalties metabbliques
23. Gangrena
24. Malalties de la pell i teixit subcutani
25. Malalties de l'aparell locomotor
26. Malalties del sistema genitourinari
27. Dentició
28. Altres malalties, rares o mal definides
Una vegada fets els grups hem mirat la incidkncia de cada un dels grups de
les malalties segons la mortalitat per edats, és a dir, mortalitat global,
mortalitat infantil, mortalitats de pirvuls (1-4 anys), mortalitat juvenil (5-15
anys)', mortalitat adulta jove (16- 39 anys), mortalitat adulta (40-59 anys) i
vellesa (60 anys i més) i el comportament dels principals grups durant els
transcurs dels temps. Els resultats de l'anilisi són els següents.
ONA
19
Considerades globalment, és a dir, totes les edats i tot el temps, la primera
causa de mortalitat de Sineu són les malalties cardíaques (3) amb 1250
casos, seguides de la grip, constipats i altres malalties del sistema respiratori
(4) amb 942 casos, diarrea (1) amb 771 casos, pulmonia (2) amb 704 casos,
febres (5) amb 552 casos i altres malalties de l'aparell digestiu (10) amb
491 casos. Les malalties que han produ'it menys mortalitat són dentició (27)
amb 22 casos, tots ells d'infants, malalties de l'aparell locomotor (25) amb
24 casos, malalties de la pell i del teixit subcutani(24) amb 29 casos i les
malalties metabbliques (22) amb 50 casos.
MORTALITAT GLOBAL
a M a l . cardiaques DMal. Sist. respiratori PDiarrea NPulrnonia BFebres
u0
WO
AW
1W
u0
i
300
J
aw
1W
(W
9W
W
I
1801-1825
182ü-1850
1851-1075
1876-1900
1901-1925
1928-1950
Parlodes
Un altre aspecte analitzat ha estat l'evolució de les principals causes de mort
en el transcurs del temps. Podem observar que en el període comprks entre
1801 i 1825 la causa de mortalitat predominat son les febres, seguides de
les malalties del sistema respiratori (grip, bronquitis, constipat etc.) i tenen
poca importilflcia les altres malalties. En el període següent desapareixen
casi completament les febres, cobra i m p o h c i a la pulmonia i veiem com
comencen a pujar les .malalties cardíaques. El període de 1851 a 1875 és
atípic, ja que durant deu anys no tenim dades de la mortalitat dels menors
de deu anys. El període següent (1876-1900) ens presenta una relativa
igualtat entre malalties infeccioses (sistema respiratori, diarrea, pulmonia) i
les no infeccioses (malalties cardíaques i vasculars). Aquest període creiem
que assenyala el punt d'inici del que es denomina transició epidemiolbgica,
ja que en els períodes següents les malalties infeccioses tenen cada vegada
menys imporhcia i augmenta la de les malalties cardíaques i vasculars.
En el grtífic següent podem observar l'evolució de les cinc malalties que
podem considerar del segon grup dintre les més importants pel que fa a
mortalitat. D'aquest grtífic en podem destacar la poca incidbncia de les
malalties d'aquest grup en el període comprbs entre 1801-1825, la
imporhcia que adquireixen les malalties de l'aparell digestiu en el període
de 1826-1850, la relativa igualtat dels cinc grups de malalties en els tres
períodes següents amb l'augment de la vellesa , la tuberculosi, els
vessaments cerebrals i hemorrtígies, la davallada de les malalties de
l'aparell digestiu i la disminució global de tots els grups de malalties en el
període de 1926-1950.
MORTALITAT GLOBAL
PIMal. Apar. dlgestiu llVellesa OTuberculosl ClVeaament cerebral I hemormgles .Mal
slst nervlos
rm
€do
500
u0
4a
-
u0
9
aE4
1W
Im
tm
m
O
1801-1825
1818-1850
1851-1875
1878.1900
1801-1925
1820-1850
Porlod~
encara que no apareix als grifics presentats volem destacar el comportament
de la inanició i el raquitisme (20), que tC el seu mtíxim de casos, 75, en el
darrer període, quan sembla que les condicions de vida havien de ser les
millors del tot el temps estudiat. Nosaltres ho atribu'im a les condicions
especials de vida que es derivaren de la Guerra Civil i la posterior Guerra
Mundial
Si les malalties cardíaques i vasculars són les que tenen mes incidbncia en la
mortalitat global, les que tengueren més incidencia en la mortalitat dels nins
menors d'un any foren les següents. En primer lloc, de l'aparell respiratori
(4) com la grip, la bronquitis el constipat etc., que foren la causa de 278
defuncions, en segon lloc tenim la diarrea (1) que va ser la causa de 178
defuncions, la problemitica derivada del part i els vicis de conformació (9)
ocupa el quart lloc amb 158 casos, la pulmonia (2) el cinquk amb 117 casos,
les febres (5) el sis&amb 102 casos i l'apartat d'altres malalties de l'aparell
digestiu (10) amb 89 casos. Més lluny queden altres malalties com els cucs
(18) amb 57 casos, el xarampió (14) amb 42, la verola o pigota (21) o el
raquitisme (20). La dentició (27), que ha tengut una certa importhcia a
altres indrets provocant en algunes localitats del País Valencii fins a un 6,l
de les defuncions (Perdiguer0 Gil 1994), té a Sineu una importincia molt
minsa amb 17 casos que representen tan sols 1'1,3% del total de defuncions
infantils. També a Sineu moren durant el període estudiat catorze nins i
nines menors d'un any "por resolución" (1 1) i no hem trobat cap menció a
aquesta malaltia, per la qual cosa suposam que seria una expressió típica de
Sineu o de Mallorca. Tampoc no sabem res dels símptomes que produ'ia
Si analitzam l'evoluci6 de les principals malalties en el transcurs del temps,
obtenim els següents resultats
MORTALITAT INFANTIL
[
EüSist. respiratori
Diarrea
Cd Part
sJ Pulmonia
110
1m
w
w
70
p
J m
40
10
lo
10
o
1801-25
182650
1851-1875
I8764900
Periodes
1901-1025
1926-1950
]
Les malalties de l'aparell respiratori tenen una forta incidkncia durant el
transcurs del segle XIX i la primera meitat del XX i presenten una línia
descendent a partir del període 1826-1850 fins a l'últim període estudiat. La
diarrea i les malalties relacionades amb el part i els defectes de conformació
tenen la seva mimima expressió en el darrer període del segle XIX i en el
primer dels segle XX mentre que en la resta, la seva importhcia és menor i
quasi desapareix a l'últim període estudiat. La pulmonia te bastant
importitncia durant el segle XIX i disminueix molt durant el segle XX.
Del segon grup de malalties destaquen les febres, que tenen una forta
incidkncia durant el període comprks entre 180 1 i 1825 i desapareixen quasi
completament a continuació
MORTALITATINFANTIL
Febres
EApar.digestiu
BCucs
mXarampi6
.Verola
110
I
I
n
i
J
I
I
10
1801-15
1828b0
1851-1875
1076-1800
18014825
182B-1950
Parlodes
Les malalties de l'aparell digestiu i els cucs tenen una certa incidkncia
durant el període de 1826 a 1850 i disminuexen a continuació, el xarampió
té una relativa importincia durant la segona meitat del segle XIX i la verola
té incidkncia en el període de 1801 a 1825, disminueix a continuació i
desapareix a finals del segle XIX.
3.2.- Mortalitat d'albats
Com explicam en un altre treball (Mas Adrover 2001: 10) denominam
mortalitat d'albats a la mortalitat que afecta els nins i nines que tenen entre
un i cinc anys d'edat. No tornarem ara a explicar las raons que ens dugueren
a adoptar aquesta denominació perqub ja foren explicades al treball
esmentat.
La primera causa de mortalitat d'albats és la diarrea (I), ja vérem que la
diarrea era la segona causa de mortalitat infantil i ara podem observar que es
converteix en la primera causa de la mortalitat d'albats. Si féssim una
anhlisi de la incidbncia de la malaltia per anys comprovaríem que la diarrea,
enteritis i disenteria tenen la seva major incidbncia abans del segon any de
vida, ja que és una malaltia predominantment estival i la seva punta es
presenta en els mesos de juliol, agost i setembre. La importhcia de la
diarrea durant el segon any de vida depbn de l'bpoca del naixement i com a
conseqiikncia del deslletament. Si el primer estiu de vida es produla abans
de complir el primer any, les possibilitat de morir per diarrea abans de l'any
eren moltes; per6 si el deslletament es produla després de l'estiu, les
possibilitats de morir de diarrea baixaven fins a l'estiu següent, quan el nin
o la nina havien complit ja el primer aniversari.
Altres causes de mortalitat d'albats eren el grip i malalties de l'aparell
respiratori (4) amb 162 casos, malalties de l'aparell digestiu (10) amb 136
casos, pulmonia (2) amb 111 casos, les febres (5) amb 93 casos, xarampió
(14) amb 87 casos, malalties infantils (12) amb 7lcasos, cucs (18) amb 64
casos i verola (21) amb 49 casos. Cal destacar també, malgrat la seva
escassa importhcia, la incidbncia en la mortalitat dels albats de malalties
com vellesa (6) amb un cas que consideram un error, chcer (15) també amb
1 cas, gangrena (23) amb 2 casos, malalties cardíaques o vasculars (3) amb
3, casos que segurament eren vicis de conformació, dentició (27), amb
menys incidbncia que a la mortalitat infantil, 4 casos, malalties del sistema
genito-urinari amb 5 casos, dos d'ells de sífilis, etc.
Si observam l'evolució de les principals malalties en el transcurs del temps:
podrem veure que en el període de 1801 a 1825, la principal causa de
mortalitat són les febres amb una relativa incidbncia de les malalties del
sistema respiratori i de la diarrea. La diarrea cobra imporhcia en els
períodes successius i arriba a la seva mkima expressió en el període de
1876 a 1900 i desapareixent quasi totalment a l'últim període estudiat. Les
malalties del sistema respiratori tenen una incidbncia molt semblant en
quatre dels períodes estudiats i desapareixen quasi a l'últim, les malalties
del sistema digestiu tenen la seva mkima incidbncia en el període de 1826
a 1850 i la pulmonia té impodncia durant els tres Últims períodes del segle
XIX, i minva molt en els períodes següents.
MORTALITAT D'ALBATS
[ a Diarrea
1801-1825
.Sist.
respiratori
1826-1850
OSist. digestiu
1851-1875
1876-1900
EPulmonia
19011925
.
Febres
]
1926-1950
Perlodea
Dins el segon grup de malalties podem observar la importincia que tenen
els cucs i la verola durant la primera part del segle XIX i com desapareixen
desprbs agafant el seu protagonisme el xarampió i les malalties infantils.
També cal observar que totes les malalties quasi desapareixen com a causa
de mortalitat d'albats en el segon període del segle XX.
MORTALITAT D'ALBATS
I
UXararnpl6
.Mal.
infantils
UCucs
OVerola
I
La primera cosa que ens crida l'atenció en contemplar el grbfic és la escassa
altura que agafen les barres que representes les malalties, senyal clara de
disminució de la mortalitat que es produeix en aquesta franja d'edat. Una
vegada sobrepassats els cinc anys, els supervivents estaven en millors
condicions de sobreviure i per aquest motiu la incidkncia de la mortalitat era
molt menor.
La primera causa de mortalitat dins la població compresa entre els cinc i els
quinze anys eren les febres (5) amb 50 casos, seguides de les malalties
prbpies de la infancia (12) amb 40 casos. A una certa distbncia en nombre
de casos es troben les malalties de l'aparell digestiu (10) amb 25 casos, el
tifus (19) que apareix per primera vegada com a causa important de
mortalitat amb 24 casos, les malalties cardíaques (3) amb 23 casos,
malalties del sistema nerviós (16) amb 22 casos, la pulmonia (7) amb 20
casos, malalties del sistema respiratori (4) amb 18 casos, tuberculosi (8) i
mort sobtada i accidents (13) amb 17 casos cadascuna.
L'evolució en els transcurs del temps de les principals malalties presenta
les següents característiques
MORTALITATJUVENIL
NFebres
.Mal.lnfantils
MAparell digestiu
DTifus
.Mal.
cardiaques
140
(10
$a0
$90
$W
90
m
P
J "
m
m
9
10
lo
$0
O
1801-1825
18261850
1851-1875
1876-1900
1901-1925
1926-1950
Perlodes
I
I
Durant el període comprks entre 1801 i 1825 la causa de mort predominant
són les febres, que mantenen una relativa importiincia durant la resta de
períodes excepte el que va de 1826 a 1850. Les malalties infantils i el tifus
tenen la seva maxima incidbncia en el període de 1876 a 1900, per6 estan
presents a tots el períodes excepte el primer i el darrer. Les malalties de
l'aparell digestiu tenen una certa importhcia durant el segle XIX i
disminueixen a principis del segle XX i per últim cal destacar l'augment de
les malalties cardiovasculars a partir de finals del segle XIX.
3.4.- Mortalitat adulta jove
La primera causa de mortalitat adulta jove fou la tuberculosi (8), que
presenta en el període estudiat 174 casos, seguida a poca distancia per les
febres (5) amb 84 casos, la pulmonia (2) amb 81 casos, les malalties
cardiovasculars (3) amb 74 casos cada una, les malalties de l'aparell
respiratori (4) amb 71 casos i el tifus (19) amb 67 casos. Cal destacar també
la incidbncia de les malalties del sistema nerviós (16) amb 48 casos, les de
l'aparell digestiu (10) amb 40 i les complicacions del part (9) que afecta 39
dones.
MORTAUTAT ADULTA JOVE
350
-
325 300
-
275
-
250
-
225 200
174
O
2
O
175 150
-
125 100 -
m
83
74
71
87
UI
40
II
is
U
4
1
2
3
4
5
7
8
9
10
11 12
13
14
15
Malal*as
16 17
18
19 20
7
4
7
1
4
5
21
22
23
24
25
26
28
La diarrea (I), tan important en edats anteriors, veu disminu'ida la seva
incidbncia en la mortalitat d'aquest grup d'edats, ja que tan sols presenta
24 casos; les morts sobtades i els accidents ( 13) tenen menys importhncia
que a la mortalitat juvenil amb 24 casos.
MORTALITAT ADULTA JOVE
BTuberculosis
.Febres
BPuirnonla
QMai. Cardiaques
1851-1875
1876-IQ00
.Mal.
I
slst respiratori
(10
1%
1m
($0
tm
00
O
O
O
m
ro
10
50
10
SO
m
10
O
1801-1825
1826-1850
19011925
19261950
Periodes
Durant el període comprbs entre 1801 i 1825 les malalties més important
són les febres i les malalties del sistema respiratori. La primera quasi
desapareix en els períodes següents i la segona toma a tenir incidbncia en el
període de 1901a 1925, fruit de les conseqübncies de l'epidbmia de grip
dels anys 1918 i 1919. La tuberculosi va tenir la seva major incidbncia en el
primer període del segle XX, que representa la culminació d'aquesta
malaltia com a malaltia incurable i que afectava principalment les persones
adultes joves. El període de mhcima mortalitat de la pulmonia fou el que
comprbn de 1826 a 1850. Durant la resta de períodes la seva importincia
com a causa de mortalitat disminueix, per6 no desapareix i, per Últim, les
malalties cardiovasculars cobren importhcia a partir del darrer període del
segle XIX i la mantenen fins al final.
cequed-
RCCA,ACC per
i la ~ n v G s L g d ~ ~ o
Biblioteca de Medicina
3
SAprencntatge
MORTALITAT ADULTA JOVE
I
.Tifus
iIMal. Sis. nervios
mMai apar. digestiu
Ci Part
UDiarrea
I
(10
(SO
(10
990
3m
w
10
P
J
O
'
w
I
10
30
m
90
o
1801-1825
1826-1850
1851-1875
1876-1900
19011925
1926.1950
Perlodes
De la resta de malalties cal destacar la incidhncia del tifus i de la diarrea en
el període de 1876 a 1900 amb 33 casos i la mortalitat per part en el període
que va de 1801 a 1825 amb 16 morts per aquesta causa.. La mortalitat per
part es repeteix durant la resta de períodes amb una incidkncia menor
excepte a l'últim.
3.5.- Mortalitat adulta
La primera causa de mortalitat de la poblaci6 adulta foren les malalties
cardiovasculars (3) amb 148 defuncions durant els cent cinquanta anys
estudiats, la segona la pulmonia (2) amb 125 casos, la tercera la grip i
malalties de l'aparell respiratori (4) amb 104 casos, la quarta foren les
febres (5), que presenten 72 casos, la cinquena foren les malalties de
l'aparell digestiu (10) amb 59 casos, la sisena el chncer (15) amb 55 casos i
la setena les malalties del sistema nervi6s (16) amb 52 casos .
seltleiw
8Z 9 Z EZ BZ EZ ZZ LZ OZ 6C 8C LC 9C EL PC BC ZC C C OC
6
8
L
S
P
E
i!
O
SL
os
SL
00 1
sz1
osC
SLb
p
O
OOL
SZZ
OSZ
SL2
OOE
SZE
OSC
pGq
vnnav lvlnvlaow
Cal destacar que en aquest grup d'edat les malalties cardiovasculars, que
havien tengut una lleugera incidbncia en la mortalitat juvenil i adulta jove,
es colioquen com a primera causa de mort, segueix la importhcia de la
pulmonia (2), minva molt la de la tuberculosi (8), primera causa de mort en
el grup d'edat de la població adulta jove, que és sobrepassada pel chncer
(15), que per primera vegada té una importhcia rellevant, i disminueix
molt la incidkncia de la diarrea (1) i del tihs (19). També convé anotar que
en el grup d'edat que estam analitzant es produ'ien els Últims embarassos i
per tant les defuncions per complicacions del part (9) disminueixen
significativament, perb si tenim en compte que el grup d'edat de 15 a 39
anys abasta quasi tota l'edat Rrtil de la dona i en el grup d'edat que estam
analitzant ara tan sols uns pocs anys, la proporció de defuncions en el
present grup d'edats, una de cada quatre defuncions totals per part es
produeixen en el grup d'edat que ananlitzam, ens indica la dificultat dels
parts en aquestes edats ja relativament avanqades.
El comportament de les principals malalties a traves del temps ens dóna els
resultats següents. Les malalties cardiovasculars adquireixen la seva
importhncia a partir de l'últim període del segle XIX i la conserven durant
tot el segle XX. La pulmonia té el seu punt hlgid durant el període que va
des de 1826 fins a 1850 i durant la resta de períodes té una incidbncia més
discreta, ocorre una cosa semblant amb les malalties del sistema respiratori,
que tenen la seva major incidbncia durant el primer període del segle XIX i
queden després en una situació més discreta, i no s'observa un augment de
les defuncions per afeccions del sistema respiratori en el període 1901- 1925
la qual cosa ens indicaria que l'epidbmia de grip no va tenir incidbncia dins
aquest grup d'edat.
I
I
I
I. 1
MORTALITATADULTA
Mal cardiovasculars W Pulmonia
Mal. sist respirato" .Febres
W Mal. Apar digestiu 1
1
I
Les febres tenen la seva major importancia en el primer període estudiat i
disminueixen d'una forma considerable després i desapareixen durant el
segle XX. Les malalties de l'aparell digestiu es manifesten a partir del
període 185 1- 1875 i es mantenen fins al final de la primera meitat del segle
XX.
De la resta de malalties que tenen importAncia en aquest grup d'edat cal
mencionar el chcer i la tuberculosi, que es manifesten amb una certa
importancia a partir del període de 1851-1875 i duren fins al final de la
segona meitat del segle XX. Les malalties del sistema nerviós comencen
en el període 1826-1850, tenen el seu punt més algid en el període 18761900 i disminueixen després. La hidropesia té una forta incidkncia en el
primer període estudiat i desapareix quasi totalment a continuació. I per
últim les morts sobtades i accidents, que es mantenen en unes quantitats
quasi constants durant els períodes estudiats.
3.6.- Mortalitat dels majors de 59 anys
En aquest grup d'edat és en el que es produeixen un major nombre de
dehcions i per tant on trobam una major incidkncia de totes les malalties
Les malalties cardiovasculars (3) foren, com en el grup d'edat que va dels
40 als 59 anys, la principal causa de mortalitat de les persones majors de 59
anys, amb una incidkncia molt més considerable que en el grup d'edat
anterior, ja que foren la causa de 935 defuncions. Les mlalties relacionades
amb la vellesa, amb 438 casos, segueixen les malalties cardiovasculars. La
tercera causa de mortalitat foren les malalties respiratbries (4) amb 283
casos, seguides de la pulmonia (2) amb 238 casos, el vessament cerebral i
hemorrhgies amb.201 casos i la diarrea (1) amb 200 casos. Per altra banda,
les febres (5) tenen una importhcia escassa amb 132 casos, augmenta
significativament la importhncia de les dehcions "por resolución" amb
147 casos i les malalties del sistema nerviós (16) amb 99 casos.
També cal destacar els 73 casos de chncer (15), els 63 d'hidropesia (17) els
53 de gangrena (23) i els 47 d'inanició (20), que augmenten
significativament sobre els casos produi'ts en el grup d'edats anterior.
MORTALITAT DE W O R S DE 59 ANYS
I
.Mal.
cardlaques
.Vellesa
RSist. respiratori
EPulmonia
.Vessament cerebral
]
100
37s
aw
us
wn
215
aw
las
-,
*m
*U
lm
15
m
U
O
1M1.1US
1 S 1 W
18514875
t870.1~0
1W1-1LZ5
rWodr
L'evolució de les principals causes de mort en els transcurs del segle i mig
estudiat Cs el següent. Les malalties cardiovasculars i de la sang van
adquirint una importhcia creixent a mesura que passa el temps, i passam
de 16 casos en el període 1801-1825 als 376 del període 1926-1950. El
comportament de la resta de malalties no és tan espectacular. La vellesa no
figura en els dos primers períodes del segle XIX i en la resta va oscil Iant i
té la seva mhxima incidbncia en el període 1901-1925 amb 145 casos. Les
malalties del sistema respiratori, la pulmonia i el vessament cerebral van
oscil Iant en els transcurs dels distints períodes.
De la resta de malalties que tenen incidbncia en el en el grup d'edat dels
majors de 59 anys tan sols destaca la relativa importhcia que presenta la
diarrea en els dos Últims períodes del segle XIX i principis del XX, la quasi
desaparició de les febres com a causa de mortalitat perb que continuen
tenint la seva importhncia en el període de 1801 a 1825, la relativa
importhcia de les morts "por resolución" que es produeixen en els anys
compresos entre 1801 i 1825 i l'augrnent, menys espectacular que el de les
malalties cardiovasculars perb d'una certa importincia, que va adquirint el
chcer com a causa de mortalitat en el transcurs del temps.
MORTALKAT DE W O R S DE 50 ANYS
I .Diarrea
.Por
resolucl6n
.Febres
MMal. aparell digestlu
.Mal.
Slst. newlos
MCBncer
1
w
WI
IU
DI
SM
'
W
IU
~r,
(ca
tu
,*
n
10
¶I
lw1.1m
1m.1m
1m1.1ms
tmaicm
trn1.10~~
tgs1050
Parlodar
4.- CONCLUSIONS
Hem intentat fer un reph de la incidbncia de les distintes malalties en la
mort dels habitants de Sineu durant el segle XIX i la primera meitat del XX,
primer analitzant els distints grups d'edat i després l'evolució de les
principals causes de mort en el transcurs del temps. Globalment podem
observar que les principals causes de mort de Sineu són les malalties
cardiovasculars i de la sang, seguides de la diarrea, que presenta un major
número de casos documentats, perb la importitncia de les distintes malalties
en els diferents grups d'edats 6s diferent com comentarem a continuació.
Pel que fa a la mortalitat infantil la principal causa de mort són les malalties
de l'aparell respiratori (grip, bronquitis...) seguides de la diarrea; i a la
d'albats és la diarrea la que ocupa el primer lloc, seguida de les malalties de
l'aparell respiratori. Creiem que l'accés a l'alimentació dlida hi té bastant
a veure, en aquest fet, A la mortalitat juvenil observam dues coses, la
primera que el nombre de defuncions disminueix molt i la segona és que les
dues principals causes de mort són les febres i les malalties prbpies de la
infbcia (escarlatina, cucurutxa, laringitis, dift&ria...). A la mortalitat dels
40
adult joves la primera causa de mort 6s la tuberculosi, seguida per les febres.
A la mortalitat adulta són ja les malalties cardiovasculars, i a molt poca
distincia la pulmonia. I a la mortalitat dels majors de 59 anys les malalties
cardiovasculars ocupen un lloc destacat i en segon lloc, a bastant distincia,
trobam les malalties relacionades amb la vellesa.
L'evolució de les distintes malalties en el transcurs del temps és bastant
significativa. Durant els primers períodes poques causes adquireixen
importincia significativa i predominen les denominacions genkiques com
les febres, "por resolución'Y també hidropesia i edemes i la verola, que té
en aquests períodes una certa importincia. A mesura que va passant el
temps ens trobarn que cada vegada són mes les causes de mortalitat que van
adquirint importhcia, malgrat el nombre de casos de cada una vagi
disminuint.
A mesura que van passant els anys deixen de tenir importincia les malalties
genbriques i van adquirint importbcia primer les malalties infeccioses
(pulmonia, tuberculosi), i després les malalties no infeccioses o
degeneratives, com ara les malalties cardiovasculars ,cimcer, erc.
Com exemple de dues malalties antagbniques en els transcurs del temps
volem comentar les febres i les malalties cardiovasculars. Les febres són
una malaltia que apareix bisicament com a causa de mort durant el període
que va de l'any 1801 a 1825 i després queda com a malaltia residual en la
resta de períodes. El Dr. Weyler afirma que les febres són una de les
malalties més freqüents a 1'Illa i que la distinció entre febres i calentura no
té raó de ser i que seria millor establir dos ordres de febres: les idiopitiques
o essencials i les simptomitiques o consecutives (Weyler i Laviña 1854:235
i 236) Estam d'acord amb el professor Perrenoud en qub les febres són una
de les causes de mortalitat més interessants pels problemes que plantegen (
Perrenoud, Alfied 1994:103) Nosaltres creiem que el concepte de febres
utilitzat durant la primera part del segle XIX esti relacionat amb multitud de
malalties que cursaven amb un augment de temperatura i que en els períodes
posteriors estaria més bé relacionat amb el tema del paludisme.
Les malalties cardiovasculars són l'altra cara de la moneda. Són quasi
inexistents durant el primers períodes de segle XIX i adquireixen una
importincia extraordiniria durant el segle XX. El dubte que ens planteja
aquest fet és saber si durant el segle XIX no es diagnosticaven perqub no
existien o perqub es confonien amb altres símptomes "mal de pit" "mal de
costat" etc. nosaltres creiem que la causa vertadera es la segona.
,
Per intentar esbrinar quin va ser el moment en qub s'inicii el descens de les
malalties infeccioses hem classificat les causes de mortalitat de Sineu
segons la classificació de McKeown (McKeown, 1978). No comentarem
els resultats d'aquesta classificació, ja que ens ocuparien un espai del qual
no disposam, perb amb les dades que ens ha proporcionat hem elaborat el
següent @fic:
-
MORTALITAT GLOBAL
-Mal.
infeccioses
Malalties mal definides
C Mal no infecciosses
lIrn
lm
Imp
OM
om
em
sm
750
mo
w
o sm
O
MO
"Ka
4EQ
100
SI0
rm
zm
100
I M
IW
m
O
18011825
1828-1850
1851-1875
18761900
1901-1925
19261950
Perlodes
L'observació del grafic ens demostra que les malalties infeccioses
comencen amb una alta incidbncia, que puja lleugerament fins al període
1876-1900 en qu8 inicia un descens vertiginós. Les malalties no infeccioses
comencen d'una forma moderada i van pujant rapidament fins a l'esmentat
període i després entren dins una fase d'estabilitat. La resta de malalties,
malalties mal definides, presenten una tendbncia a la línia plana sense que
es produeixin grans oscil~lacions.Nosaltres creiem que durant el període
de 1876 a 1900 s'inicih el que es denomina transició epidemiologia, tant a
Sineu com a Mallorca.
5.- BIBLIOGRAFIA
ARRIZABALAGA, Jon (1994). La ident~~cación
de las causas de muerte en la Europa preindurtrial. Algunas consideraciones historiogrdJcas. En Bernabeu y Robles Ed.
Expresiones diagnósticas y causas de la muerte Quaderns Valencians de Població
Alacant 1994. Págs. 23-47
BALAGUER, E.; BALLESTER, R.; BERNABEU, J.; NOLASCO, A.; PERDIGUERO, E.;
PEREZ, S. (1991): La transición sanitaria espafiola en el periodo 1879-1919.
Modelos Regionales de la transición demogrcifica en España y Portugal. Alicante
1991 Págs. 137-156.
BERNABEU MESTRE, J.; IRLES ROCAMORA, W.; LLORET LLORET, I. (1988)
Aportació a l'epidemiologia i demografia histbrica del País Valenciii. Les poblacions
de Dknia i Villajoyosa en el segle XVIII. PEREZ APARICIO, CARMEN (Ed). :
Estudis sobre la població del Pais Valencih. Valkncia SEPPV. Volumen I. Pág. 499515
BERNABEU MESTRE, Josep (1994): Enfennedad y población. Seminari d'Estudis sobre
Citncia. Valkncia 1994
~VAREZ-OSORIOALVARIÑO, Antonio (2001): El arte de medrar en la corte: rey,
nobleza y el código del honor en CHACON JIMÉNEZ, Francisco; HERNÁNDEZ
FRANCO, Juan eds. (2001): Familia poderosos y oligarquias Universidad de
Murcia Murcia 2001 Págs. 39-60
ALZINA MESTRE, Jaume (1993) Població, terra i propietat a la Comarca de Llevant de
Mallorca (Segles XVIYXlX-XX) Ajuntament d'Artii. Arta 1993
AMORIN, Maria Norberta (1991) Una metodologia de reconstituiqao de parroquias.
Universidade do Minho. Braga
AMORIN, Maria Norberta (1995): Estudo cornparativo de geraqoes nacidas em duas
parroquias perifbricas de Portugal entre 1680e 1850. En REHER, David (coord.)
Reconstituiqao de familias e outros métodos microanaliticos para a historia das
populaqoes. Estado actual e perspectivas para o jüturo. Actas do 111 Congreso da
ADHE. Vol. Biblioteca das Ciencias do Homen. Edipoes Afrontamento. Porto. Pág.
35-64
AMORiN, Maria Norberta. (1997): Reconstituicao de paróquias e anhlise demogrifica. En
Reher, David (Coord.) 1997 Reconstituiqao de familias e outros métodos
microanaliticospara a história das populaqoes. Estado actual e perspectivas para o
futuro Actas do 111Congreso cia ADEH. Vol 1. Edi~oesAfrontamento. Porto 1997
ANAUT BRAVO, Sagrario (1995): La mortalidad infantil y juvenil en Pamplona durante la
restauración. Mortalidad infantil y condiciones de vida en la Europa del sur. IV
Congreso de Demografia Histórica. Historia Contemporánea 18. Universidad del Pais
Vasco. Bilbao. Phgs. 181-208
ANAUT BRAVO, Sagrario (1998): Cambio demograjco y mortalidad en Pamplona (18801935). Universidad Publica de Navarra. Pamplona
ANSON CALVO, Maria Carmen (1995): Caracterización sociológica de la población a
traves de las actas parroquiales. En REHER, David (coord.) Reconstituiqao de
familias e outros métodos microanaliticos para a historia das populaqoes. Estado
actual eperspectivaspara o futuro. Actas do I11 Congreso da ADHE. Vol. Biblioteca
das Ciencias do Homen. Edipoes Afrontamento. Porto. Phg. 227-252
ARANGO VILA-BELDA, J. (1980): ~a teoria de la transición demografica y la experiencia
hist6rica . R.E.I.S. ( Revista Española de Investigaciones Sociologicas) Phgs. 169198
ARBAIZA VILLALONGA, Mercedes (1991): Fecundidad en Vizcaya interior en el siglo
X I X : evolución y detexminantes socioeconómicos. Modelos Regionales de la
transición demográjca en España y Portugal. Alicante 1991 Phgs. 167-182.
ARBAIZA VILLALONGA, Mercedes (1995): Urbanización y condiciones de vida en
Vizcaya (1877-1930): aproximeción a las causas sociales de la mortalidad infantil y
juvenil. Mortalidad infantil y condiciones de vida en la Europa del sur. N Congreso
de ~ e m o ~ i a fHistórica.
ia
Historia Contemporánea 18. Universidad del Pais Vasco.
Bilbao. Pbgs. 209-252
ARCHIDUQUE LUIS SALVADOR. (1897) : Las Baleares descritas por la palabra y el
.
dibujo . Edición de Jose'J. Olañeta Palma 1984
ARCHIVO PARROQUIAL DE SINEU: Libros de registros sacrarnentales
ARDIT LUCAS, Manuel (1995): Nupcialidad y fecundidad en el marquesado de Llombai
(Ribera Alta, Pais Valenciano), 1620-1820. En REHER, David (coord.)
Reconstituiqao de familias e outros métodos microanaliticos para a historia das
populaqoes. Estado actual e perspectivas para o futuro. Actas do I11 Congreso da
ADHE. Vol. Biblioteca das Ciencias do Homen. Edipoes Afrontamento. Porto. Pág.
167-185.
ARDIT, Manuel (1988): Creixement demogrhfic d'una població de I'Antic Régim. El
marquesat de Llombai entre 1620 i 1705. PEREZ APARICIO, CARMEN (Ed). :
Estudis sobre la población del Pais Valencia. Valencia SEPPV. Volumen I. Pág.
331-341
ARRIZABALAGA, Jon (1994). La identijicación de las causas de muerte en la Europa preindustrial. Algunas consideraciones historiogrújcas. En Bemabeu y Robles Ed.
Expresiones diagnónsticas y causas de la muerte Quaderns Valencians de Població
Alacant 1994. Págs. 23-47
AZEVEDO, Rodrigo (1995): A importancia da reconstitucao de paróquias para a historia da
alfabetipao, da escolaripao e da cultura no Portugal contemporineo- Un exemplo. En
REHER, David (coord.) Reconstituiqao defamilias e outros métodos microanaliticos
para a historia das populaqoes. Estado actual e perspectivas para o futuro. Actas do
I11 Congreso da ADHE. Vol. Biblioteca das Ciencias do Homen. Edipoes
Afrontamento. Porto. Pág. 113-126.
BAILA PALLARES, Miguel A. (1988): Una aportació a l'estudi del procés de transició
demográfica al Pais valencia. El cas de Morella (Els Ports). PEREZ APARICIO,
CARMEN (Ed). : Estudis sobre la población del Pais Valencia. Valencia SEPPV.
Volumen 11. Phg. 625-644
BAILA PALLAR~s, Miguel; REcAÑo VALVERDE, Joaquin (1991): Aproximació als
models demogifics del Pais Valencia a finals dels segle XIX. Modelos Regionales
de la transición demogrúfica en Espafía y Portugal. Alicante 1991 Págs. 183-196.
BALAGUER, E.; BALLESTER, R.; BERNABEU, J.; NOLASCO, A.; PERDIGUERO, E.;
PEREZ, S. (1991): La transici6n sanitaria espafiola en el periodo 1879-1919.
Modelos Regionales de la transición demogrúfica en España y Portugal. Alicante
1991 Págs. 137-156.
BAR CEL^ PONS, Bartolom6 (1970): Evolucidn reciente y estructura actual de la población
en las Islas Baleares. Instituto de Estudios Ibicencos CSIC. Madrid Ibiza. 1970
Bautismos del libro no 2 al libro no 2 1
BERNABEU MESTRE, J.; IRLES ROCAMORA, MB.; LLORET LLORET, I. (1988)
Aportació a l'epidemiologia i demografia histbrica del Pais ValenciA. Les poblacions
de Dbnia i Villajoyosa en el segle XVIII. PEREZ APARICIO, CARMEN (Ed). :
Estudis sobre la población del Pais Valencia. Valencia SEPPV. Volumen I. Pág.
499-5 15
BERNABEU MESTRE, Josep (1994): Enfermedad y población. Seminari d'estudis sobre
ciencia. Valencia 1994
BERNAT MARTI, J. S.; BADENES MARTIN, M. A. (1988): Cronologia y extensión de las
crisis demogrbficas en el País Valenciano (Siglos XVIII-XIX). PEREZ APARICIO,
CARMEN (Ed). : Estudis sobre la población del Pais Valencia. Valencia SEPPV.
Volumen I. Pág. 537-557
BINIMELIS, Juan (1595): Nueva historia de Mallorca y de otras islas a ella adyacentes.
Imprenta de Jose Tous. Palma 1927
BLANC0 CARRASCO, José Pablo (1999): Demografia y sociedad en la Extremadura
moderna 1500-1860. Universidad de Extremadura. Cáceres 1999
BURIUEL DE ORUETA, Eugenio; CASTILLO TRAVER, Jose Emilio (1988): La
transici6n demográfica en el País Valenciano. PEREZ APARICIO, CARMEN (Ed). :
Estudis sobre la población del Pais Valencia. Valencia SEPPV. Volumen I. Pbg.
2 11-234
BUSTELO, F. (1988): La transici6n demogrkfíca en España y sus variaciones regionales.
PEREZ APARICIO, CARMEN (Ed). :Estudis sobre la población del Pais Valencia.
Valencia SEPPV. Volumen I. Pág. 9-20
CABRE, ANNA; TORRENS, ANGELS (1991): La elevada nupcialidad como posible
desencadenante de la transición demográfica en Cataluiia. Modelos Regionales de la
transición demogrújca en España y Portugal. Alicante 1991 Págs. 99-120
CARDOSO, CIR0 FS; PÉREz BRIGNOLI, H. (1976): Los métodos de la historia. Ed
Critica. Barcelona
COMITE, Liuigi di (1991): Eterogenita dei processo di transizione demográfica. Modelos
Regionales de la transición demogrújca en España y Portugal. Alicante 1991 Págs.
197-207
CUHA OLIVEIRA, Alberto Jose da (1995): A reconstitu~aode paroquias e o cadastro de
Ensenada. En REHER, David (coord.) Reconstitui~aode familiar e outros métodos
microanaliticos para a historia das populaqoes. Estado actual e perspectivas para o
futuro. Actas do I11 Congreso da ADHE. Vol. Biblioteca das Ciencias do Homen.
Edi~oesAfrontamento. Porto. Pág. 101-112
CHACON JIMÉNEZ, Francisco; HERNÁNDEz FRANCO, Juan eds. (2001) : Familia
poderosos y oligarquias Universidad de Murcia Murcia 2001
Defunciones de adultos del libro no 4 al libro no 14
Defunciones de p a ~ l l o del
s libro no 1 al libro no 4
DIEZ, Asunción (1991): La familia campesina del Occidente asturiano. Instituto de Estudios
Asturianos. Asturias 1991
DOPICO, F. REHER, D. S. (1999): El declive de la mortalidad en Espaiía, 1860-1930.
ADHE. Monografias no 1. Madrid 1999.
DOPICO, Fausto (1988): La población de Galicia enn el siglo XVIII. PEREZ APARICIO,
CARMEN (Ed). : Estudis sobre la población del Pais Valencia. Valencia SEPPV.
Volumen I. Pág. 561-567
DUBON PETRUS, W Luisa (1988): Desenvolupament d'un model demografic i
confrontació amb l'evolució seguida per la població de Maó. PEREZ APARICIO,
CARMEN (Ed). : Estudis sobre la población del Pais Valencia. Valencia SEPPV.
Volumen I. Pág. 159-169
DUPAQUIER, Jacques (1995): La microanalyse en dkmographie historique et histoire
sociale. En REHER, David (coord.) Reconstituiqao de familias e outros métodos
microanaliticospara a historia das populaqoes. Estado actual e perspectivas para o
futuro. Actas do 111 Congreso da ADHE. Vol. Biblioteca das Ciencias do Homen.
Edipoes Aftontamento. Porto. Phg. 295-305
FERNANDEZ NARANJO, Miguel Jesús (1991): Una aproximación a la Demografia
Hisdrica Andaluza. Peñajlor 1613-1850. Ayuntamiento de Pefiaflor
FERRER ESTRUCH, Vicent (1988): Cap a un model matrimonial valencih a I'epoca
moderna: Villalonga (segles XVII-XVIII). PEREZ APARICIO, CARMEN (Ed). :
Estudis sobre la población del Pais Valencia. Valencia SEPPV. Volumen I. Phg.
373-383
FERRER FLOREZ, Miguel. (1974): Poblacidn y propiedad en la Cordillera Septentrional
de Mallorca Tomo I y II. Diputacion Provincial de Baleares. Palma 1974
FERRER FLOREZ, Miguel. (1992): La poblaci6n de Mallorca a fines del siglo XVIII.
Bolleti de la Societat Arqueológica Lul fiana 48 (1992). Pag. 115-128
FLINN, Michael W. (1981): El sistema demografico europeo, 1500-1820. Editorial Critica
1989
GAMEZ AMIAN, Aurora (1988): La poblaci6n del reino de Granada en el siglo XVIII.
PEREZ APARICIO, CARMEN (Ed). : Estudis sobre lapoblación del Pais Valencia.
Valencia SEPP. Volumen I. Phg 569-579.
GARCIA-SANZ MARCOTEGUI, Angel y GUERRER0 MARTINEZ, Ana (199 1): El inicio
de la transici6n de la mortalidad infantil en el Pais Vasco-Navarro. Modelos
regionales de la transición demográfioca española. Alicante 1991. Phgs 67-84
GARRIDO ARCE, Estrella (1995): Nupcialidad, fecundidad y sistema familiar en la huerta
de Valencia. La comunidad de meliana, 1680-1801. En REHER, David (coord.)
Reconstituiqao de familias e outros métodos microanaliticos para a historia das
populaqoes. Estado actual e perspectivas para ofuturo. Actas do I11 Congreso da
ADHE. Vol. Biblioteca das Ciencias do Homen. Edipoes Afrontarnento. Porto. Phg.
187-206
GOMEZ REDONDO, ROSA (1992): La mortalidad infantil en España en el siglo XY; CIS y
Siglo XXI de España editores. Madrid.
GOMEZ REDONDO, Rosa (1995): Morir infante o morir anciano. Mortalidad infantil y
condiciones de vida en la Europa del sur. IV Congreso de Demografia Histórica.
Historia conremporanea 18. Universidad del Pais Vasco. Bilbao. Págs. 13-18
GOMILA GRAU, MB. Antonia (1995): Endogimia i mobilitat geogrifica en els segles XIX i
XX, dos municipis del Pla de Mallorca: Vilafranca i Sineu Estudis Balearics 50.
Octubre/gener 1994-95. Págs. 67-84
GONGALO MONTEIRO, Nuno (2001): Trajectorias sociais e formas familiares: o modelo
de sicessao familiar en CHACON JIMÉNEZ, Francisco; HERNÁNDEz FRANCO,
Juan eds. (2001): Familia poderosos y oligarquias Universidad de Murcia Murcia
2001 Págs. 17-37
GONZALEZ UGARTE, Maria Eugenia (1991): El descens0 de la mortalidad en Vizcaya en
10s inicios de la transición demografica. Modelos Regionales de la transición
demografica en España y Portugal. Alicante 1991 Págs. 157-166.
GURRIA GARCIA, Pedro; LAZARO RUIZ, Mercedes (1995): La mortalidad infantil y
juvenil en la Rioja durante el siglo XIX. Mortalidad infantil y condiciones de vida en
la Europa del sur. IV Congreso de Demografia Histórica. Historia Contemporánea
18. Universidad del Pais Vasco. Bilbao. Págs. 163-180.
I
HERNANDEZ,Mauro (2001): Sobre familias, relaciones y estrategias familiares en una elite
ciudadana (10s regidores de Madrid , siglos XVI-XVIII) en CHACON JIM~NEZ,
Francisco; HERNÁNDEZ FRANCO, Juan eds. (2001):
Familia poderosos y
oligarquias Universidad de Murcia Murcia 2001 Págs. 61-80
HOLLINGSWORTH, Thomas H. (1975): A preliminary suggestion for the measurament of
mortality causes. En CHARBONNEAU, Hubert y LOROSE, Andre (Eds) The gread
mortalities metodological studies of demografic crises in the past. International union
for the scientific study of population. Liege Belgium.
HOLLINGSWORTH, Thomas H. (1975): Background paper to first theme. An introduction
to population crises. En CHARBONNEAU, Hubert y LOROSE, Andre (Eds) The
gread mortalities metodological studies of demografc crises in rhe past.
International union for the scientific study of population. Liege Belgium.
IMIZCOZ BEUNZA, Jos6 Me (2001): El patrocini0 familiar. Parentela, educación y
promoción de las elites vasco-navarras en la monarquia borbónica en CHACON
JIMNEZ, Francisco; HERNÁNDEZ FRANCO, Juan eds. (2001):
Familia
poderosos y oligarquias Universidad de Murcia Murcia 2001 Pbgs. 93-130
IRIGOYEN L ~ P E Z Antonio
,
(2001): Clero secular, familia y movilidad social: Actores y
directores (Murcia, siglo XVII) en CHACON JIMI?NEz, Francisco; HERNANDEZ
FRANCO, Juan eds. (2001): Familia poderosos y oligarquias Universidad de
Murcia Murcia 2001 PAgs. 131-152
JUAN VIDAL, Josep (1989): El cens de Floridablanca a les Illes Balears 1786-1 787.
Miquel Font Editor. Palma
JUAN VIDAL, Josep: (1996): El cens d 2randa a Mallorca (1768-1769) El Tall editorial.
Palma 1996
LlVI BACCI, Massimo (1968): Fertility and nupciality changes in Spain fiom the late 18th
to the early 220th century. Population estudies 1 Pigs 83-102 y 2 PBgs. 21 1- 234
LIVI BACCI, Massimo (1988a): Ensayo sobre demografia europea. Población y
alimentación en Europa. Ed. Ariel. Barcelona 1987
L M BACCI, Massimo (1988b). La Península Ibérica e Italia en visperas de la transición
demogrbfica En PEREZ MOREDA, Vicente Y REHER, David-Sven eds. 1988:
Demografia histórica en España Ediciones el Arquero Madrid 1988 Pbg. 138-178.
LOBO, Marta; MIRANDA, Fernando (1995): Evolupao da fecundidade em duas paroquias
minhotas. Urna perspectiva comparada. En =ER,
David (coord.) Reconstituiqao
de familias e outros métodos microanaliticospara a historia das populaqoes. Estado
actual eperspectivas para ofirturo. Actas do 111Congreso da ADHE. Vol. Biblioteca
das Ciencias do Homen. Edi~oesAfrontamento. Porto. PAg. 65-87.
LOSTE, L. (1917): La mortalidad infantil. Causas que determinaron su excesiva proporcion
y medios de combatirla. Imprenta San Roque. Madrid
LLONCH, Monserrat; SANCHO, Socorro (1991): La movilidad en el marco de la transición
demográfica de la Cataluña interior. 1755-1900.Modelos Regionales de la transición
demogrújka en España y Portugal. Alicante 1991 Págs.- 121-133.
MADRIL MUÑOZ, Alfonso; SANCHIZ ABALON, Santiago (1995): Nupcialidad y
fecundidad en la villa de Chulilla (Los Serranos, Pais Valencino) durante el siglo
XVIII. En REHER, David (coord.) Reconstituiqao de familias e outros métodos
microanaliticos para a historia das populaqoes. Estado actual e perspectivas para o
ficturo. Actas do I11 Congreso da ADHE. Vol. Biblioteca das Ciencias do Homen.
Edipoes Afrontamento. Porto. Pág. 207-225
MADRIL MLJÑoz,
Alfonso; SANCHIZ ABALON, Santiago 1997: Nupcialidad y
fecundidad en la villa de Chulilla (Los Serranos. Pais Valenciano) durante el siglo
XVIII. Actas do I11 Congreso da ADEH. Vol 1. Edipoes Afrontamento. Porto 1997
MAISO, Jesús (1988): Rasgos de la demografia aragonesa del siglo XVIII. PEREZ
APARICIO, CARMEN (Ed). : Estudis sobre la población del Pais Valencia.
Valencia SEPPV. Volumen I. Pág. 581-585
MANERA ERBINA, Carles. (2001): Histbria del creixement econbmic a Mallorca (1700200). Lleonard Muntaner Ed. Palma 2001
MANERA ERBINA, Carlos. (1984): Aportación al estudio del problema cerealicola en
mallorca a fines del XVIII. Las gratificaciones a la introducción de trigo. Bolleti de la
Societat Arqueológica Lul liana 40. Pág. 276-296
MARCH NOGUERA, Joan (2001): Jaume Salvi i Munar i el mallorquinisme científic.
Ajuntament d'Algaida. Algaida 2001.
MART~NSALAZAR, M. (19 13): La sanidad en Espaiia. Imprenta nacional de sordomudos y
ciegos. Madrid
MARTINEZ GIL, FERNANDO (1993): Muerte y sociedad en la España de 10s Austrias.
Siglo XXI de Espaíia Editores. Madrid 1993.
MARTINEZ NAVARRO, J. F.; MARTINEZ GRAULLERA, O.; SANZ ORTIZ, C.;
TORMO GOÑI, A.; PEREZ DE LA P M , J VERGUARA DIMINGUEZ, L. (1995)
El proceso de cambio de la mortalidad de O a 4 años en el siglo XX en España.
Mortalidad infantil y condiciones de vida en la Europa del sur. IV Congreso de
Demografia Histdrica. Historia Contemporánea 18. Universidad del Pais Vasco.
Bilbao. Págs. 13-18
Matrimonios del libro no 3 al libro no 12
MCBEILL, 0. (1984): Plagas y pueblos. Siglo XM. Madrid
MIRANDA, Fernando A.S. (1995) A moretalidade infanto-juvenil (0-7 anos) em varias
parroquias barcelenses. (1860- 1889). Mortalidad infantil y condiciones de vida en la
Europa del sur. IV Congreso de Demografia Histdrica. Historia Contemporánea 18.
Universidad del Pais Vasco. Bilbao. Págs. 287-3 11.
MIRO LAPORTA, V. (1899): Higiene y educación del niño. Librería de Victoriana Suarez.
Madrid.
MOLL BLANES, Isabel 1988 : La Demografia balear. En PEREZ MOREDA, Vicente Y
REHER, David-Sven eds. 1988: Demografia histórica en España Ediciones el
Arquero Madrid 1988 Pág. 206-2 19
MOLL, I; SEGURA, A; Suau,J (1983): Crisis demogrbfiques a Mallorca Segles XVIIIi m.
Institut #Estudis Baleirics Palma 1983
MONTOJO MONTOJO, Vicente, HERNANDEZ FRANCO, Juan (2001): Patronazgo real y
farnilias urbanas: comportamientos de poder (Cartagena, siglos XVII- XVIII) en
CHACON' JIMENEZ, Francisco;
HERNANDEZ
FRANCO, Juan eds. (2001):
Familia poderosos y oligarquias Universidad de Murcia Murcia 2001 Págs. 81-92
MUNAR Oliver, GASPAR (1975): Histdria de Lloret de Vista Alegre i del seu convent.
Editorial Moll. Palma 1975.
MUÑOZ L ~ P E Z ,Pilar (2001): Sangre, amor e interés. La familia en la España de la
Restauracidn . Marcial Pons, Ediciones de Historia. Madrid 2001.
NADAL, Jordi (1976) :Lapoblación española (siglos XVI a XY). Ariel. Barcelona. 1991
NADAL, Jordi:(1992) Bautismos, desposorios y entierros Estudios de historia demogrúfica.
Ariel Historia. Barcelona 1992
NICOLAU NOS, Roser (1991): Trayectorias regionales en la transicidn demográfica
española. Modelos Regionales de la transicidn demogrúfica en España y Portugal.
Alicante 1991 Págs 49-65
OLIVARES, Castillo; VMAL, Teresa (1988): El comportamiento de la mortalidad en 10s
inicios de la transición demogrhfica. (Aproximación al caso del Bajo Segura 18501935). Estudis sobre la población del Pais Valencia. Edicions Alfons el MagBnim.
Volumen 11. Pág. 645-668
PEREIRA MAGALHANES, Justino (1995): A reconstituiqao de paróquias como base de
dados para a historia da alfabetizaqao e da cultura. En REHER, David (coord.)
Reconstituiqao de familias e outros métodos microanaliticos para a historia das
populaqoes. Estado actual e perspectivas para o futuro. Actas do I11 Congreso da
ADHE. Vol. Biblioteca das Ciencias do Homen. Ediqoes Afrontamento. Porto. Pág.
127-144
PEREZ GARCIA, Jose Manuel (1988): Demografia conyuntural y factores autorreguladores
en la huerta de Valencia. El ejemplo de Binimaclet (1710-1855). PEREZ
APARICIO, CARMEN (Ed). : Estudis sobre la población del Pais Valencia.
Valencia SEPPV. Volumen I. Pág. 397-417
PÉREz GARCIA, Jose Manuel (1995): Demografia cualitativa y conyuntural en las Rias
Bajas gallegas. En REHER, David (coord.) Reconstituiqao de familias e outros.
métodos microanaliticos para a historia das populaqoes. Estado actual e
perspectivas para o futuro. Actas do I11 Congreso da ADHE. Vol. Biblioteca das
Ciencias do Homen. Edipoes Afkontamento. Porto. Pág. 145-165
PEREZ MOREDA, VICENTE (1988a): La población de la Espaiia interior en el siglo XVIII.
PEREZ APARICIO, CARMEN (Ed). :Estudis sobre la población del Puis Valencia.
Valencia SEPPV. Volumen I. Pág. 587-597
PEREZ MOREDA, VICENTE (1988b): Hambre, mortalidad y crecimiento demografico en
las poblaciones de la Europa preindustrial. Revista de Historia Económica) 6/3
PEREZ MOREDA, Vicente 1980: Las crisis de mortalidad en la España interior (Siglos
XVZ-Xry,. Siglo XXI editores. Madrid
PEREZ MOREDA, Vicente Y REHER, David-Sven eds. 1988: Demografia histórica en
España Ediciones el Arquero Madrid 1988.
PEREZ-FUENTES HERNÁNDEz,
Pilar (1991):Evoluci6n de la
fecundidad e
industrializaci6n en un municipi0 minero vizcaino: 1877-1920. Modelos Regionales
de la transicidn demogrrijca en España y Portugal. Alicante 1991 Págs. 121-138.
P W L L I , Antonella; MANZINI, Paola (1995): 11 declino della mortalita infantile e
giovanile in Italia tra fine '800 e inizio '900 un carnmino interroto da periodi difficili.
Mortalidad infantil y condiciones de vida en la Europa del sur. IV Congreso de
Demografia Hist6rica. Historia Contemporánea 18. Universidad del Pais Vasco.
Bilbao. Págs. 89-128
PRO RUIZ, Juan (2001): Socios, amigos y compadres: camarillas y redes personales en la
sociedad liberal en en CHACON JIM~NEz,Francisco; HERNANDEZ FRANCO,
Juan eds. (2001): Familia poderosos y oligarquias Universidad de Murcia Murcia
2001 Págs. 153-173
PUJOL BERTRAN, Ant6n (1992): Aspectes sanitaris de Pollenga. Segle XVII. En Anuari
Ajuntament de Pollenga Any 111No 2. Pollenga 1992
REHER, D. S. (1996): La familia en España. Pasado ypresente. Alianza Editorial. Madrid
REVENGA, R. (1904): La muerte en España. Estudio estadistico sobre la mortalidad
.
Imprenta de la prensa. Madrid.
ROCHA PINTO, Maria Luisa (1995): A transi~aodemográíica
no concelho de Castelo
Branco analizada a traves da mortalidade infantil e juvenil. Mortalidad infantil y
condiciones de vida en la Europa del sur. IV Congreso de Demografia Hist6rica.
Historia Contemporánea 18. Universidad del Pais Vasco. Bilbao. Págs.
R O D ~ G U E ZOCAÑA, Esteban (1995) La construcci6n de la salud infantil. Ciencia,
medicina y educaci6n en la transición sanitaris en Espafía. Mortalidad infantil y
condiciones de vida en la Europa del sur. IV Congreso de Demografia Hist6rica.
Historia conremporanea 18. Universidad del Pais Vasco. Bilbao. Págs. 19-52
RODRÍGUEZ SANCHEZ, Angel (1988): La poblaci6n de Extremadura en el siglo XVIII.
PEREZ APARICIO, CARMEN (Ed). :Estudis sobre lapoblación del Pais Valencia.
Valencia SEPPV. Volumen I. Pág. 599-609
ROSSELL0 VAQUER, Ramon: Visita de D. Lluis Vich, Virrei de Mallorca a les torres,
homes d'armes i material de defensa de Mallorca (1585). Fontes Rerum Balearicum
IPalma 1977 Págs. 305-322
ROWLAND, Robert (1995) Microanálise e regimes demográficos. En REHER, David
(coord.) Reconstituiqao de familias e outros métodos microanaliticospara a historia
das populapoes. Estado actual e perspectivas para ofuturo. Actas do I11 Congreso da
ADHE. Vol. Biblioteca das Ciencias do Homen. Edipoes Aíkontamento. Porto. Pág.
23-34
ROWLAND, Robert. 1988 : Sistemas matrimoniales en la Península Ibérica (siglos XVIXIX). Una perspectiva regional. En PEREZ MOREDA, Vicente y REHER, David-
Sven eds. 1988: Demografia histórica en España Ediciones el Arquero Madrid 1988
Pág. 72-137.
ROWLAND, Robert. 1997: Microanálise e regimes demográficos. En Reher, David (Coord.)
1997 Reconstituiqao de familias e outros métodos microanaliticos para a história
das populaqoes. Estado actual eperspectivas para o futuro Actas do 111Congreso da
ADEH. Vol 1. Edipoes Aíkontamento. Porto 1997
SALAS VIVES, Pere 1992: Notables i poder local en una villa mallorquina: Sineu 18551875. Ajuntament de Sineu UIB
SALVA TOMAS, Pedro (1981-82): La dinámica de la población de las Islas Baleares en el
ultimo tercio del Siglo XIX (1878-1900). Trabajos de Geografia 38, Páginas 77-139.
SANCHEZ
COMPADRE, Eduardo; BLANCO, Maria Jod; RODRÍGUEZ, Humildad
(1995): La reconstrucción de familias y su aplicación al estudio antropogenetico de
las poblaciones. En REHER, David (coord.) Reconstituiqao de familias e outros
métodos microanaliticos para a historia d m populaqoes. Estado actual e
perspectivas para o futuro. Actas do I11 Congreso da ADHE. Vol. Biblioteca das
Ciencias do Homen. Ediqoes Afrontamento. Porto. Pág. 253-268
SANCHEZ
GONZALEZ, Ramon (1991): Hambres, pestes y guerras. Elementos de
desequilibri0 demográfico en la comarca de La Sagra durante la época moderna.
Hispania LI/2. Págs. 517-558
SANZ GIMENO, Alberto; RAMIRO FARIÑAs, Mercedes (1995): Estructuras internas de la
mortalidad de la infancia (0-4 años) en la España del siglo XX.Mortalidad infantil y
condiciones de vida en la Europa del sur. iV Congreso de Demografia Histórica.
Historia Contemporánea 18. Universidad del Pais Vasco. Bilbao. Págs. 129-162
SCHOFIELD, R; REHER, D. S. (1994): El descens0 de la Mortalidad en Europa. Boletin de
la AEDH 1211.
SEGURA, A. i SUAU, J. (1981): Aproximaci6 a l'estudi de la pagesia mallorquina al primer
terg del segle XIX. Bolleti de la Societat Arqueológica Luliiana 38 (1981). Pag.
393-437
SEGURA, A.; SUAU, J. (1984) Estudi De la demografia mallorquina: L'evoluci6 de la
poblaci6. Randa 16. Pág. 19-62.
SERRA CIFKE, Francesca Me. 1983: La despoblació d'Alcudia iproblemdtica de repoblació
(S. WZZZ-primera meitat del XLY). Bolleti de la Societat Arqueológica Luliiana 39
(1983) PBg. 471-480.
SEVILLANO COLOM, Francisco (1973): Demografia y esclavos del siglo XV en Mallorca.
Bolleti de la Societat Arqueológica Lul iiana 1973. Palma de Mallorca
SEVILLANO COLOM, Francisco (1974): La demografia de Mallorca a traves del impuesto
del Morabatí. Siglos XIV. XV,XVI. Bolleti de la Societat Arqueológica Luliiana.
1974. Págs. 233-273
SMITH, Richard M. 1988: Discontinuidades cronológicas y continuidades geográficas en la
demografia de la Europa Medieval: implicaciones de algunas investigaciones
recientes. En PEREZ MOREDA, Vicente Y REHER, David-Sven eds. 1988:
Demografia histórica en España Ediciones el Arquero Madrid 1988 Págs. 55-71.
SORIANO PELAO, Josk (1995): La mortalidad infantil en 10s inicios de la transici6n de
mografica. Análisis de una parroquia de Yecla (Murcia): 1852-1930. Mortalidad
infantil y condiciones de vida en la Europa del sur. iV Congreso de Demografia
Hist6rica. Historia Contemporánea 18. Universidad del Pais Vasco. Bilbao. Pbgs.
253-270
SUAU PUIG, Jaume (1976): Demografia rural mallorquina en el segle XVIII. Mayurqa 16.
P á g ~ 137-179
.
SUAU PUIG, Jaume (1991): El mon rural mallorquí segles XVZZI- AZY . Curial Edicions .
Barcelona 1991
TORRENS, Angels; CUSID~,Teresa Antonia (1995): Loa complementariedad de datos
padronales y fichas de farnilia. Un ejemplo de linkage. En REHER, David (coord.)
Reconstituiqao de familias e outros métodos microanaliticos para a historia das
populaqoes. Estado actual e perspectivas para o futuro. Actas do IiI Congreso da
ADHE. Vol. Biblioteca das Ciencias do Homen. Ediqoes Afrontamento. Porto. Pág.
269-29 1
TORRENT FUERTES, Katia (1988): La nupcialidad en la villa de Nulesen el siglo XVIII.
PEREZ APARICIO, CARMEN (Ed). :Estudis sobre la población del Pais Valencia.
Valencia SEPPV. Volurnen I. Pág. 385-395
ULECIA CARDONA, R. (1903): Informe sobre la mortalidad infantil de Madri, sus
principales causas y medios para combatirla. Madrid
VAQUER BENNASSAR, Onofre 1987 : Una sociedad del antiguo regimen. Felanitx y
Mallorca en el siglo XVZ. Tomo 1 y 2 . Edición del autor. Palma 1987
VIDAL BENDITO, Tomas 1988 : La demograJa baletfrica contemporanea (etapa
estadística : 1857-1981). En PEREZ MOREDA, Vicente y REHER, David-Sven
eds. 1988: Demografia hisdrica en España Ediciones el Arquero Madrid 1988 Págs.
220-226
VIDAL FERRANDO, Antonio: La població i la propiedat de la terra en el municipi de
Santanyi (1868-1920). Ed. Moll. Palma 1972
VIDAL SOLARES, F. (1880): Consejos prácticos sobre la higienen de la primera infancia.
Librería E. Puig. Barcelona.
VOLPI SCOTT, Ana Silva (1995): Reconstituqao de familias e reconstituqao de paroquias .
Uma comparaqao metodol6gica. En REHER, David (coord.) Reconstituiqao de
familias e outros métodos microanaliticos para a historia das populaqoes. Estado
Gntr::
i i>,
:k.
.
:: ;JJ
z,,d~s>:,,~,.l~:.:~
pi: a
19Aprenentatge
actual eperspectivas para ofuturo. Actas do I11 Congreso da ADHE. Vol. Biblioteca
das Ciencias do Homen. Edigoes Afrontarnento. Porto. Pbg. 89-100
WHITE, 0. 1982: Historia Natural de la enfermedad infecciosa. Alianza Editorial. Madrid
XAMENA FIOL, Pedro (1960). Demografia retrospectiva de Felanitx. Separata del
Semanario Felanitx. Felanitx
1. Agralm al Dr. Contreras la indicació de la conveniencia d'arnpliar l'edat de la mortalitat
juvenil fins als quinze anys per la incidkncia de las malalties prbpies de la i n k c i a fins a
aquesta edat.
2 Amb l'objectiu de facilitar la lectura i comprensi6 dels &fics inclourem entre parkntesis el
número de codi de la malaltia
3 No comentam el període que va des de 1851 a 1875ja que ens falten els registres dels deu
anys compresos entre 1861 i 1871