L`Eixample. La forma de la ciutat

Anuncio
Barcelona.
S. De Beaulieu, publicat el 1727.
La degradació de les condicions de vida a la
vella ciutat, i la responsabilitat que en aquest
fet s’havia d’atribuir a la muralla militar donarà
lloc a la publicació el 1841 del manifest “Abajo
las murallas”:
CRONOLOGIA
-------------------------------------------------------------1821-1827: Urbanització del Passeig de Gràcia
(inaugurat el 24/5/1827).
-------------------------------------------------------------1854: S’inicia l’enderroc de les muralles.
-------------------------------------------------------------Desembre 1860: Primera casa a l’Eixample: la casa
Gibert sobre la futura plaça de Catalunya.
-------------------------------------------------------------22/10/1863: Inici de la construcció de l’edifici de
la Universitat de Barcelona segons projecte d’Elies
Rogent. S’accepta la nova topominia proposada
per Victor Balaguer per donar nom als carrers de
l’Eixample.
-------------------------------------------------------------1871: Trasllat de l’església i el claustre de Santa
Maria de Jonqueres al carrer Aragó, dirigit per
l’arquitecte J. Granell.
-------------------------------------------------------------14/8/1880: S’inaugura el tramvia de l’Eixample.
-------------------------------------------------------------17/12/1882: Queda oberta al trànsit ferroviari la
rasa del carrer Aragó.
-------------------------------------------------------------1882: S’inaugura el mercat de Sant Antoni, el
primer de l’Eixample, obra d’Antoni Rovira i Trias i
Josep M. Cornet i Mas.
-------------------------------------------------------------25/9/1888: Inaugurat el Mercat de la Concepció,
obra d’Antoni Rovira i Trias.
-------------------------------------------------------------1898: Inici de les obres de la Casa Ametller per
l’arquitecte Josep Puig i Cadafalch.
-------------------------------------------------------------20/12/1896: Edifici del Gas Lebon a la Gran ViaBalmes, de Francesc de P. Villar.
-------------------------------------------------------------1902: Obres de reforma de la Casa Lleó Morera de
l’arquitecte Lluís Domenech i Montaner.
-------------------------------------------------------------1904: Casa Batlló i Casa Milà (1908) al Passeig de
Gràcia, d’Antoni Gaudí.
-------------------------------------------------------------21/12/1906: Col·locats els fanals de Pere Falqués al
Passeig de Gràcia: s’imposa l’enllumenat elèctric.
-------------------------------------------------------------26/12/1924: Un reial decret autoritza el
soterrament del tren de Sarrià.
-------------------------------------------------------------2/11/1927: Inauguració de la nova plaça de
Catalunya, amb reelaboracions a partir d’un
projecte de Josep Puig i Cadafalch.
-------------------------------------------------------------1942: Noves ordenances que permeten els àtics
i els sobreàtics a les mansanes de l’Eixample.
-------------------------------------------------------------1962: Cobriment total de la rasa del tren del carrer
Aragó.
-------------------------------------------------------------1987: Obertura del pati de les Aigües, primer pati
públic a l’interior d’una mansana.
-------------------------------------------------------------1990: Fundació Antoni Tàpies al carrer Aragó, obra
de Lluís Doménech i Roser Amadó.
-------------------------------------------------------------1996: Creació de ProEixample, empresa impulsora
de la revitalització del barri.
-------------------------------------------------------------2004: L’avinguda Diagonal arriba al mar.
-------------------------------------------------------------2010: L’Eixample té 43 interiors d’illes recuperats
com espai públic i /o equipaments de barri.
“Ceñir una población con fuertes murallas, es
querer oponerse a su desarrollo físico y a su
progreso en todos los ramos; es aprisionar a
todos sus moradores.
La higiene pública nos dice que para la salubridad
de una ciuda no debe ser ésta muy populosa,
o al menos, su población ha de poder vivir
con holgura y desenbarazo en su recinto (…)
En las poblaciones sumamente numerosas
el aire es infecto, las aguas corrompidas, el
terreno desustanciado, y exhausto hasta largas
distancias: la vida es en ellas necesariamente
más corta, las dulzuras de la abundancia son
poco conocidas, y los horrores de la necesidad
y de la miseria extremos. Las ciento cuarenta
mil almas que vegetan ahora en el reducido
círculo que forman las murallas, serían mucho
más felices y vivirían más sanas y más tiempo,
si se hallasen diseminadas por una extensión
de terreno mil veces mayor (…) Nuestras calles
son generalmente angostas, la circulación de
las personas por ellas expuestas, a causa del
continuo carreteo y transporte que exigen el
comercio y la industria; las casas altas, ahogadas,
con cuatro pisos generalmente y con cuarenta o
cincuenta moradores en cada una de ellas; cada
día van despareciendo los huertos, los jardines
y las casas antiguas de alguna comodidad, para
construir en su lugar casas mezquinas, con nichos
en vez de salones y cuartos: en una palabra nos
vamos ahogando (…)”.
Plano de los alrededores de la ciudad de Barcelona levantado por
orden del gobierno para la formación del proyecto de Ensanche.
Ildefons Cerdà, 1855.
Plano de los alrededores de la ciudad de Barcelona
y proyecto de su Reforma y Ensanche. (b/n)
Ildefons Cerdà, 1859
L’EIXAMPLE
LA FORMA DE LA CIUTAT
-----------------------------------------------------------Pere Felip Monlau. Abajo las murallas!! Memorias
sobre las ventajas que reportaría Barcelona y
especialmente su industria, de la demolición de
las murallas que circuyen la ciudad.
Barcelona: Impremta del Constitucional, 1841.
Superposició del parcel·lari agrícola del Pla de Barcelona i el traçat de l’Eixample
Miquel Corominas. 2010
Cerdà va introduir un dels elements més
importants en la configuració de la nova ciutat:
els xamfrans, que no eren espais dedicats
exclusivament a la circulació rodada. També
eren veritables espais públics i nuclis de relació
veïnal, social i comercial.
“(…) Si las necesidades de la viabilidad exigen que
cada calle tenga una superficie dada, es evidente
que el sitio en que concurren cuatro calles
que traen cada una de por si sus necesidades
individuales, se le debe conceder (…) una
superficie equivalente á la que por unidad lineal
corresponde al conjunto de las cuatro calles
confluyentes. (…)”
-----------------------------------------------------------Ildefonso Cerdà. Revista de obras públicas.
Núm. 14, pàg 164. Madrid julio de 1863.
“(…) los chaflanes tales cuales se proponen, son
el resultado genuino de los cálculos i raciocinios
técnicos que demuestran la forma y magnitud
que debe darse á toda encrucijada, ora para
dejar atendidas las exigencias de la viabilidad,
ora tambien para poder satisfacer en lo que cabe,
todas las demas necesidades que en las vias
urbanas se experimentan (…)”
-----------------------------------------------------------Ildefonso Cerdà. Revista de obras públicas.
Núm. 15, pp. 174-175. Madrid agosto de 1863.
SERVEI EDUCATIU DEL CCCB
Montalegre, 5 08001 BARCELONA
T. 93 306 41 00 WWW.CCCB.ORG
Turisme
El Quadrat d’Or
Equipaments
de barri
Modernisme
“(…) Un eixample excepcional i únic
que, tot i constituir un percentage
poc significatiu de la ciutat real,
acapara gairebé tot el simbolisme de
la ciutat. Pensar i dibuixar barcelona
és pensar i dibuixar l’eixample. (…)”
(...) L’Eixample central s’ha convertit en el centre
principal del sistema metropolità de Barcelona
amb una gran oferta d’activitats característiques
dels centres urbans i, a més, hi hem de sumar
un interès recent dels ciutadans de Barcelona
per tornar a residir en aquest barri de la ciutat.
L’eixample central és el teixit referent de
Barcelona.
Per a molta gent, Barcelona es l’Eixample.
L’àmbit central té 819,1 ha, de les quals els vials
corresponen al 36, 56%, els espais lliures al 5,27%
i els equipaments al 7,32%. Contrasta l’alta vialitat
amb l’escassa oferta d’equipaments i l’escassíssima
oferta d’espais lliures.
La població és de 308.340 habitants, la qual cosa
representa una densitat bruta de 376 habitants
per hectàrea, molt alta. (...)
L’oferta de llocs de treball se situa entorn
dels 264.500, fet que representa una densitat
mitjana de 322.9 llocs de treball per hectàrea,
característica només de les àrees especialitzades
centrals. (...)
.....................................................................................................
SERRATOSA, A.: Més enllà de l’urbanisme.
Ed. Publicacions de l’Abadia de Montserrat.
Pàg- 76. Barcelona, 2006.
.............................................................................................
Cerdà i la Barcelona del Futur. Catàleg
d’exposició. Ed. Diputació de Barcelona.
Pàg. 127. Barcelona, 2010.
Eixample
o Eixamples
Espai
comercial
TURISME:
“El viatge com a instrument d’una
mirada superficial sobre el món.
Algú ha dit que allò superficial sigui
menys noble que allò profund? Un
factor de comunicació universal.
Un negoci pròsper.”
Serveis
.....................................................................................................
Diccionari del malestar de la cultura. ATOPIA.
www.cccb.org.
AVE
Ciutat
compacta
Espai
residencial
Ciutat
dispersa
Recuperació dels
interiors d’illa
Descargar