Memòria del projecte en format PDF - deeea

PROJECTE FINAL DE CARRERA.
LÍNIA AÈRIA DE 25 kV I CENTRE DE
TRANSFORMACIÓ A LA PARTIDA DELS COLLS.
AUTOR: Roger Ferré Vives.
DIRECTOR: Juan José Tena Tena.
DATA: Setembre / 2003.
PROJECTE FINAL DE CARRERA.
LÍNIA AÈRIA DE 25 kV I CENTRE DE
TRANSFORMACIÓ A LA PARTIDA DELS COLLS.
1.0.- ÍNDEX
AUTOR: Roger Ferré Vives.
DIRECTOR: Juan José Tena Tena.
DATA: Setembre / 2003.
1.0 Índex
Projecte Final de Carrera
UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI
ESCOLA TÈCNICA SUPERIOR D’ENGINYERIA
1.0. Índex.
Volum 3
Línia Aèria de 25 kV i Centre de
Transformació a la Partida dels Colls
Índex
Universitat Rovira i Virgili
Roger Ferré Vives
1
1.0 Índex
Projecte Final de Carrera
ÍNDEX
1.0.- ÍNDEX.
2.0.- MEMÒRIA DESCRIPTIVA.
2.1. FULLA D’ IDENTIFICACIÓ.
2.1.1. Títol del Projecte.
2.1.2. Persona que encarrega el projecte.
2.1.3. Redactor del Projecte.
2.1.4. Empresa redactora del Projecte.
2.1.5. Data i signatura.
2.2. ÍNDEX DE LA MEMÒRIA.
2.2.1. Objecte del Projecte.
2.2.2. Antecedents.
2.2.3. Emplaçament.
2.2.4. Justificació del Projecte.
2.2.4.1. Justificació legal.
2.2.5. Companyia subministradora d’energia elèctrica.
2.3. DESCRIPCIÓ DE LA LÍNIA AÈRIA DE 25 kV.
2.3.1. Generalitats.
2.3.2. Descripció de la instal·lació.
2.3.2.1. Traçat de la línia.
2.3.2.2. Relació de propietaris afectats.
2.3.2.3. Organismes afectats per el pas de la línia.
2.3.2.4. Característiques Generals de la línia.
2.3.3. Característiques de la instal·lació.
2.3.3.1. Conductor.
2.3.3.2. Suports.
2.3.3.3. Creuetes.
2.3.3.4. Aïlladors.
2.3.3.5. Ferralla.
2.3.3.6. Proteccions.
2.3.3.7. Cimentacions.
2.3.3.8. Preses de Terra.
2.3.3.9. Plaques de Senyalització.
2
1.0 Índex
Projecte Final de Carrera
2.4. CENTRE DE TRANSFORMACIÓ I MESURA.
2.4.1. Ubicació del Centre de Transformació.
2.4.2. Obra Civil, Característiques Constructives.
2.4.3. Aparamenta de Mitja Tensió.
2.4.3.1. Cel·la de Línia.
2.4.3.2. Cel·la de Protecció del Transformador.
2.4.4. Transformador de Potència.
2.4.5. Pont d’Unió Cel·les – Transformador.
2.4.6. Distribució en Baixa Tensió.
2.4.7. Pont d’Unió Transformador – Quadre de Baixa Tensió.
2.4.8. Proteccions del Transformador.
2.4.8.1. Termòmetre.
2.4.8.2. Fusibles Mitja Tensió.
2.4.8.3. Maxímetres.
2.4.9. Xarxa de Terres.
2.4.9.1. Terra de Protecció.
2.4.9.2. Terra de Servei.
2.4.10. Instal·lacions Secundàries.
2.4.10.1. Enllumenat.
2.4.10.2. Protecció Contra Incendis.
2.4.10.3. Ventilació.
2.4.10.4. Mesures de Seguretat.
2.5. DESCRIPCIÓ DE LA LÍNIA SUBTERÀNIA DE 25 kV.
2.5.1. Descripció General.
2.5.2. Conductors.
2.5.3. Rases.
2.5.4. Arquetes.
2.5.5. Enllaços, Derivacions i accessoris.
2.5.6. Presa de Terra.
3.0.- MEMÒRIA DE CÀLCUL
3.1. CÀLCUL DE LA LÍNIA AÈRIA DE 25 kV.
3.1.1. Càlcul Elèctric.
3.1.1.1. Intensitat màxima de curt circuit.
3.1.2. Efecte Corona.
3.1.3. Càlcul mecànic del cable.
3.1.3.1. Vans de regulació.
3.1.3.2. Fletxes màximes.
3.1.3.3. Taula de regulació del cable.
3.1.4. Aïllament.
3.1.4.1. Càlcul Elèctric.
3.1.4.2. Càlcul Mecànic.
3.1.5. Càlcul de les distàncies de seguretat.
3.1.5.1. Distància dels Conductors al terreny.
3.1.5.2. Distància dels Conductors al terreny amb cruïlla amb carretera.
3
1.0 Índex
Projecte Final de Carrera
3.1.5.3. Distància dels Conductors entre si.
3.1.5.4. Distància mínima entre conductors i massa.
3.1.5.5. Encreuament amb línia elèctrica.
3.1.6. Càlcul mecànic dels suports.
3.1.6.1. Generalitats.
3.1.6.2. Suports d’Alineació.
3.1.6.3. Suports d’Angle.
3.1.6.4. Suports amb seccionador.
3.1.6.5. Suports d’inici i final de línia.
3.1.7. Càlcul de Cimentacions.
3.1.7.1. Mètode a utilitzar.
3.1.7.2. Suports d’Alineació.
3.1.7.3. Suports d’Angle.
3.1.7.4. Suport d’inici i final de línia.
3.1.7.5. Suport amb Seccionador.
3.1.8. Càlcul de la instal·lació de posta a terra.
3.1.8.1. Resistència de posta a terra.
3.1.8.2. Tensions de pas i contacte admissibles.
3.1.8.3.1. Intensitat de defecte a terra.
3.1.8.4. Càlcul de les tensions de pas i contacte en la instal·lació.
3.1.8.5. Justificació de les línies de terra.
3.2. CENTRE DE TRANSFORMACIÓ I MESURA.
3.2.1. Potència del Transformador.
3.2.2. Intensitats nominals.
3.2.2.1. Intensitat nominal en el primari ( M.T.)
3.2.2.2. Intensitat nominal en el secundari ( b.t. )
3.2.3. Pont d’unió Transformador – Quadre de baixa Tensió.
3.2.4. Proteccions del Transformador.
3.2.4.1. Proteccions del Transformador contra curt circuits.
3.2.4.2. Proteccions del Transformador contra sobrecàrregues.
3.2.5. Dimensionat de la ventilació del centre de transformació.
3.2.6. Càlcul de les instal·lacions de posada a terra.
3.2.6.1. Resistivitat del terreny.
3.2.6.2. Dades facilitades per la Companyia.
3.2.6.3. Disseny preliminar de la instal·lació.
3.2.6.3.1. Centre de Transformació els Colls I.
3.2.6.4. Resistència de posada a terra.
3.2.6.5. Intensitat de defecte.
3.2.6.6. Tensió de pas exterior.
3.2.6.7. Tensió de pas en l’accés.
3.2.6.8. Tensió de defecte.
3.2.6.9. Duració total de la falta.
3.2.6.10. Valors admissibles.
3.2.6.11. Comprovació dels valors calculats.
3.2.6.12. Separació entre sistemes de p.a.t. de protecció i de servei.
4
1.0 Índex
Projecte Final de Carrera
3.3. XARXA SUBTERRÀNIA DE MITJA TENSIÓ.
3.3.1. Intensitat màxima.
3.3.2. Càlcul de secció mínima necessària per intensitat de curt circuit.
3.3.3. Dimensionat de l’embarrat.
3.3.3.1. Comprovació per densitat de corrent.
3.3.3.2. Comprovació per sol·licitud electrodinàmica.
3.3.3.3. Curt circuit per sol·licitació tèrmica.
3.4. CÀLCULS ELÈCTRICS DE LA XARXA DE BAIXA TENSIÓ.
3.4.1. Càrrega en un tram de línia.
3.4.2. Caiguda de Tensió.
3.4.3. Resistència.
3.4.4. Reactància inductiva.
3.4.5. Pèrdues de Potència.
3.4.6. Intensitat màxima admissible dels conductors.
3.4.6.1. Varis cables en la mateixa rasa.
3.4.6.2. Cable entubat.
3.4.6.3. Temperatura i Resistivitat tèrmica del terreny.
3.4.7. Proteccions de la xarxa de baixa tensió.
3.4.7.1. Contra Sobrecàrregues.
3.4.7.2. Contra Curt Circuits.
3.4.7.2.1. Poder de Tall.
3.4.7.2.2. Temps de Tall.
3.4.8. Esquemes unifilars de les línies.
3.4.9. Càlculs de Saturació i Caiguda de tensió de les línies de B.T.
4.0.- PLÀNOLS
4.1. SITUACIÓ.
4.2. DISTRIBUCIÓ GENERAL.
4.3. PERFIL LÍNIA AÈRIA DE 25 kV.
4.4. SUPORT DERIVACIÓ.
4.5. AÏLLADOR.
4.6. GRAPA SUBJECCIÓ.
4.7. GRAPA SUSPENSIÓ.
4.8. ANELLA REVIRADA I RÒTULA.
4.9. GRILLÓ REVIRAT I FORQUILLA.
4.10. CADENA D’AÏLLAMENT.
4.11. GRAPA SUSPENSIÓ GS 1.
4.12. CADENA SUSPENSIÓ.
4.13. CADENA AMB SUBJECCIÓ SENZILLA.
4.14. SUPORT AMB SECCIONADOR.
4.15. DETALL SUPORT AMB SECCIONADOR.
4.16. SUPORT FINAL LÍNIA AMB CONVERSIÓ.
4.17. DIPÒSIT OLI-GRAVA TRANSFORMADOR.
4.18. TERRES TRANSFORMADOR.
4.19. RASES XARXA MITJA TENSIÓ.
4.20. CENTRE DE TRANSFORMACIÓ.
5
1.0 Índex
Projecte Final de Carrera
4.21. SENYALITZACIÓ I SEGURETAT L.A.M.T.
4.22. DISTRIBUCIÓ XARXA BAIXA TENSIÓ.
5.0.- PRESSUPOST
5.1. XARXA AÈRIA DE MITJA TENSIÓ.
5.1.1. Mesurament.
5.1.1.1. Capítol I: Obra Civil.
5.1.1.2. Capítol II: Instal·lació Elèctrica.
5.1.1.3. Capítol III: Varis.
5.1.2. Quadre de Descomposts.
5.1.2.1. Capítol I: Obra Civil.
5.1.2.2. Capítol II: Instal·lació Elèctrica.
5.1.2.3. Capítol III: Varis.
5.1.3. Pressupost.
5.1.3.1. Total Capítol Obra Civil.
5.1.3.2. Total Capítol Instal·lació Elèctrica.
5.1.3.3. Total Capítol Varis.
5.2. XARXA SUBTERRÀNIA DE MITJA TENSIÓ.
5.2.1. Mesurament.
5.2.1.1. Capítol I: Obra Civil.
5.2.1.2. Capítol II: Instal·lació Elèctrica.
5.2.1.3. Capítol III: Varis.
5.2.2. Quadre de Descomposts.
5.2.2.1. Capítol I: Obra Civil.
5.2.2.2. Capítol II: Instal·lació Elèctrica.
5.2.2.3. Capítol III: Varis.
5.2.3. Pressupost.
5.2.3.1. Total Capítol Obra Civil.
5.2.3.2. Total Capítol Instal·lació Elèctrica.
5.2.3.3. Total Capítol Varis.
5.3. CENTRE DE TRANSFORMACIÓ I MESURA.
5.3.1. Mesurament.
5.3.1.1. Capítol I: Obra Civil.
5.3.1.2. Capítol II: Instal·lació Elèctrica.
5.3.2. Quadre de Descomposts.
5.3.2.1. Capítol I: Obra Civil.
5.3.2.2. Capítol II: Instal·lació Elèctrica.
5.3.3. Pressupost.
5.3.3.1. Total Capítol Obra Civil.
5.3.3.2. Total Capítol Instal·lació Elèctrica.
6
1.0 Índex
Projecte Final de Carrera
5.4. XARXA SUBTERRÀNIA DE BAIXA TENSIÓ.
5.4.1. Mesurament.
5.4.1.1. Capítol I: Obra Civil.
5.4.1.2. Capítol II: Instal·lació Elèctrica.
5.4.1.3. Capítol III: Varis.
5.4.2. Quadre de Descomposts.
5.4.2.1. Capítol I: Obra Civil.
5.4.2.2. Capítol II: Instal·lació Elèctrica.
5.4.2.3. Capítol III: Varis.
5.4.3. Pressupost.
5.4.3.1. Total Capítol Obra Civil.
5.4.3.2. Total Capítol Instal·lació Elèctrica.
5.4.3.3. Total Capítol Varis.
5.5. RESUM DE PRESSUPOST.
5.5.1. Obra Civil.
5.5.1.1. Xarxa aèria de mitja tensió.
5.5.1.2. Xarxa subterrània de mitja tensió.
5.5.1.3. Centre de transformació i mesura.
5.5.1.4. Xarxa subterrània de baixa tensió.
5.5.2. Instal·lació Elèctrica.
5.5.2.1. Xarxa aèria de mitja tensió.
5.5.2.2. Xarxa subterrània de mitja tensió.
5.5.2.3. Centre de transformació i mesura.
5.5.2.4. Xarxa subterrània de baixa tensió.
5.5.3. Varis.
5.5.2.1. Xarxa aèria de mitja tensió.
5.5.2.2. Xarxa subterrània de mitja tensió.
5.5.2.3. Xarxa subterrània de baixa tensió.
6.0.- PLEC DE CONDICIONS.
6.1. CONDICIONS GENERALS.
6.1.1. Objecte.
6.1.2. Contractació de l’Empresa.
6.1.3. Validesa de les Ofertes.
6.1.4. Contraindicacions i omissions amb la Documentació.
6.1.5. Plànols Provisionals i Definitius.
6.1.6. Adjudicació del Concurs.
6.1.7. Terminis d’execució.
6.1.8. Fiança Provisional, Definitiva i Fons de Garantia.
6.1.8.1. Fiança Provisional.
6.1.8.2. Fiança Definitiva.
6.1.8.3. Fons de Garantia.
6.1.9. Modificacions del Projecte.
6.1.10. Modificacions dels Plànols.
6.1.11. Replantejament de les Obres.
7
1.0 Índex
Projecte Final de Carrera
6.1.12. Despeses de Caràcter General a compte del Contractista.
6.1.13. Despeses de Caràcter General a compte de l’Empresa Contractant.
6.2. CONDICIONS ECONÒMIQUES I LEGALS.
6.2.1. Contracte.
6.2.2. Domicilis i Representacions.
6.2.3. Obligacions del Contractista en Matèria Social.
6.2.4. Revisió de Preus.
6.2.5. Rescissió del Contracte.
6.2.6. Certificació i Abonament de les Obres.
6.3. CONDICIONS FACULTATIVES.
6.3.1. Disposicions Legals.
6.3.2. Control de Qualitat de l’Execució.
6.3.3. Documentació Final d’Obra.
6.4. CONDICIONS TÈCNIQUES.
6.4.1. Xarxa Subterrània de Mitja Tensió.
6.4.1.1. Rases.
6.4.1.1.1. Obertura de Rases.
6.4.1.1.2. Subministrament i Col·locació de Proteccions d’Arenes.
6.4.1.1.3. Subministrament i Col·locació de Protecció de rajola i maó.
6.4.1.1.4. Col·locació de la cinta d’ “Atenció al cable!”.
6.4.1.1.5. Tapat i piconat de les rases.
6.4.1.1.6. Càrrega i Transport a l’abocador de les terres sobrants.
6.4.1.1.7. Utilització dels dipòsits de balisament apropiats.
6.4.1.1.8. Dimensions i Condicions Generals d’Execució.
6.4.1.2. Ruptura de Paviments.
6.4.1.3. Reposició de Paviments.
6.4.1.4. Cruïlles ( cables entubats ).
6.4.1.5. Encreuaments i Paral·lelismes amb altres Instal·lacions.
6.4.1.6. Estesa de Cables.
6.4.1.6.1. Utilització i Preparació de bobines.
6.4.1.6.2. Estesa de Cables a la Rasa.
6.4.1.6.3. Estesa de Cables en Tubulars.
6.4.1.7. Enllaços.
6.4.1.8. Terminals.
6.4.1.9. Autovàlvules i Seccionador.
6.4.1.10. Ferralla i Connexions.
6.4.1.11. Transport de Bobines de Cables.
6.4.2. Centres de Transformació.
6.4.2.1. Obra Civil.
6.4.2.2. Aparamenta de Mitja Tensió.
6.4.2.2.1. Característiques Constructives.
6.4.2.2.2. Compartiment aparellatge.
6.4.2.2.3. Compartiment de Joc de Barres.
8
1.0 Índex
Projecte Final de Carrera
6.4.2.2.4. Compartiment de Connexió de Cables.
6.4.2.2.5. Compartiment de Comandament.
6.4.2.2.6. Compartiment de Control.
6.4.2.2.7. Talla Circuits Fusibles.
6.4.2.3. Transformadors.
6.4.2.4. Normes d’execució de les Instal·lacions.
6.4.2.5. Proves Reglamentàries.
6.4.2.6. Condicions d’Ús, Manteniment i Seguretat.
6.4.2.6.1. Prevencions Generals.
6.4.2.6.2. Posada en Servei.
6.4.2.6.3. Separació de Servei.
6.4.2.6.4. Prevencions Especials.
6.4.3. Xarxa Subterrània de Baixa Tensió.
6.4.3.1. Traçat de Línia i Obertura de Rases.
6.4.3.1.1. Traçat.
6.4.3.1.2. Obertura de Rases.
6.4.3.1.3. Vallat i Senyalització.
6.4.3.1.4. Dimensions de les Rases.
6.4.3.1.5. Varis Cables a la mateixa Rasa.
6.4.3.1.6. Característiques dels Tubulars.
6.4.3.2. Transport de Bobines dels Cables.
6.4.3.3. Estesa de Cables.
6.4.3.4. Encreuaments.
6.4.3.5. Cables de B.T. directament enterrats.
6.4.3.6. Cables Telefònics o Telegràfics Subterranis.
6.4.3.7. Conduccions d’Aigua i Gas.
6.4.3.8. Proximitats i Paral·lelismes.
6.4.3.9. Protecció Mecànica.
6.4.3.10. Senyalització.
6.4.3.11. Farciment de Rases.
6.4.3.12. Reposició de Paviments.
6.4.3.13. Enllaços i Terminals.
6.4.3.14. Posada a Terra.
6.4.3.15. Connectors.
6.5. CONDICIONS D’ÍNDOLE LEGAL.
6.5.1. Normativa Legal d’Aplicació.
6.5.2. Obligacions de les Parts Implicades.
6.5.3. Seguretat i Responsabilitat Civil i Tot Risc de Construcció i Muntatge.
6.6. CONDICIONS D’ÍNDOLE FACULTATIVA.
6.6.1. Coordinador de Seguretat i Salut.
6.6.2. Estudi de Seguretat i Salut i Estudi Bàsic de Seguretat i Salut.
6.6.3. Pla de Seguretat i Salut al Treball.
6.6.4. Llibre d’Incidències.
6.6.5. Aprovació de les Certificacions.
6.6.6. Preus Contradictoris.
9
1.0 Índex
Projecte Final de Carrera
6.7. CONDICIONS D’ÍNDOLE TÈCNICA.
6.7.1. Equips de Protecció Individual.
6.7.2. Elements de Protecció Col·lectiva.
6.7.3. Útils i Eines Portàtils.
6.7.4. Maquinària d’Elevació i Transport.
6.7.5. Instal·lacions Provisionals.
6.8. CONDICIONS D’ÍNDOLE ECONÒMICA.
7.0.- ANNEXES
7.1. FOTOGRAFIES DE LA INSTAL·LACIÓ.
7.1.1. Suport existent per la posterior derivació.
7.1.2. Detall Suport existent.
7.1.3. Cadena de subjecció.
7.1.4. Suport Inici de Línia.
7.1.5. Detall Suport Inici de Línia.
7.1.6. Suport Seccionador ( frontal ).
7.1.7. Suport Seccionador ( lateral ).
7.1.8. Detall Seccionador.
7.1.9. Detall Comandament Seccionador.
7.1.10. Suport d’Alineació.
7.1.11. Detall Suport d’Alineació.
7.1.12. Placa Senyalització i Perill en Suport Metàl·lic.
7.1.13. Cementació Suport Metàl·lic.
7.1.14. Suport Conversió Aeri – Subterrani ( frontal ).
7.1.15. Suport Conversió Aeri – Subterrani ( perspectiva ).
7.1.16. Centre de Transformació i Mesura Ormazabal ( lateral ).
7.1.17. Centre de Transformació i Mesura Ormazabal ( perspectiva ).
7.1.18. Transformador de 400 kVA.
7.1.19. Pont de Mitja Tensió i sortida del Pont de Baixa Tensió.
7.1.20. Pont de Baixa Tensió.
7.1.21. Quadre de Baixa Tensió. Fusibles i Sortides de Baixa corresponents.
7.1.22. Cel·les de Línia i de Protecció ( Rupto ).
7.1.23. Il·luminació Interior Centre Transformació i Plaques de Perill.
7.1.24. Suport d’Alineació antic amb fase central modificada.
7.1.25. Cadenat model Abloy ( Finlàndia ) per Centres de Transformació.
7.2. ESTUDI DE SEGURETAT I SALUT.
7.2.1. Disposicions mínimes de seguretat i salut a les obres de construcció.
7.2.1.1. Introducció.
7.2.1.2. Riscs més freqüents a les obres.
7.2.1.3. Mesures preventives de caràcter general.
7.2.1.4. Mesures preventives de caràcter particular per cada ofici.
7.2.1.4.1. Moviment de terres.
7.2.1.4.2. Farciment de terres.
10
1.0 Índex
Projecte Final de Carrera
7.2.1.4.3. Encofrats.
7.2.1.4.4. Treballs amb ferralla, manipulació i posada a l’obra.
7.2.1.4.5. Muntatge d’estructura metàl·lica.
7.2.1.4.6. Muntatge de prefabricats.
7.2.1.4.7. Treballs de paleta.
7.2.1.4.8. Cobertes.
7.2.1.4.9. Alicatats.
7.2.1.4.10. Enfoscats i enlluits.
7.2.1.4.11. Soldats amb marbres, terrassos, plaquetes i assimilables.
7.2.1.4.12. Fusteria, metall i serralleria.
7.2.1.4.13. Muntatge de vidre.
7.2.1.4.14. Pintura i vernís.
7.2.1.4.15. Instal·lació elèctrica provisional d’obra.
7.2.1.4.16. Instal·lació d’antenes i parallamps.
7.2.5. Mesures específiques per treballs a la proximitat d’instal·lacions
elèctriques d’alta tensió.
7.2.6. Disposicions de seguretat i salut durant l’execució de les obres.
7.2.2. Disposicions mínimes de seguretat i salut relatives a la utilització per
els treballadors d’equips de protecció individual.
7.2.2.1. Introducció.
7.2.2.2. Protectors del cap.
7.2.2.3. Protectors de mans i braços.
7.2.2.4. Protectors de peus i cames.
7.2.2.5. Protectors del cos.
7.2.2.6. Equips addicionals de protecció per treballs a la proximitat
d’instal·lacions elèctriques d’alta tensió.
7.2.3. Disposicions mínimes addicionals aplicables als equips de treballs per
moviment de terres i maquinaria pesada en general.
7.2.4. Disposicions mínimes addicionals aplicables a la maquinaria.
7.3. CRITERIS DE DISSENY DE LÍNIES AÈRIES DE MITJA TENSIÓ.
7.3.1. Objecte.
7.3.2. Camp d’aplicació.
7.3.3. Reglamentació.
7.3.4. Conductors.
7.3.5. Suports.
7.3.6. Armats.
7.3.7. Aïllament.
7.3.7.1. Aïlladors de vidre.
7.3.7.2. Aïlladors compostos.
7.3.8. Càlcul Elèctric.
7.3.8.1. Característiques elèctriques dels conductors.
7.3.8.2. Caiguda de tensió.
7.3.8.3. Capacitat de transport.
7.3.9. Càlcul mecànic.
7.3.9.1. Càlcul mecànic dels conductors.
7.3.9.2. Fenòmens vibratoris.
7.3.9.3. Tensament i fletxes de l’estesa.
7.3.9.4. Càlcul mecànic dels suports.
11
1.0 Índex
Projecte Final de Carrera
7.3.9.4.1. Suport d’alineació.
7.3.9.4.2. Suport d’angle.
7.3.9.4.3. Suport d’anclatge.
7.3.9.4.4. Suport final de línia.
7.3.9.4.5. Càlcul de les càrregues en casos especials.
7.3.10. Instal·lació i muntatges de les línies.
7.3.10.1. Separació entre conductors.
7.3.10.2 Distàncies dels conductors al terreny.
7.3.10.3.Alçada dels suports.
7.3.10.4. Distància entre conductors, els seus accessoris i el suport.
7.3.11. Documentació associada.
7.4. AÏLLAMENT LÍNIA AÈRIA MITJA TENSIÓ.
7.4.1. Taula d’aïlladors de vidre.
7.4.2. Aïllador de “ Caperuza y Vástago “ en vidre temperat tipus U70BSZ.
7.4.3. Anella ( Eslabón ) Revirada ESR.
7.4.4. Grapa de Subjecció GA 2.
7.4.5. Grapa de Suspensió GS2.
7.4.6. Grilló Revirat GR.
7.4.7. Forqueta bola HB 16.
7.4.8. Ròtula llarga R 16 P.
7.4.9. Normes UNE, CEI per consulta.
7.5. SUPORTS I CIMENTACIONS.
7.5.1. Suports i cimentacions de suports metàl·lics.
7.5.1.1. Objecte.
7.5.1.2. Dimensions de la cimentació.
7.5.1.2.1. Taula de cimentacions de suports Acesisa.
7.5.1.2.2. Taula de cimentacions de suports Funtam.
7.5.1.2.3. Taula de cimentacions de suports Helesa.
7.5.1.2.4. Taula de cimentacions de suports Imedexsa.
7.5.1.2.5. Taula de cimentacions de suports Made.
7.5.2. Normes UNE per a consulta.
7.6. SENYALITZACIÓ LÍNIES AÈRIES MITJA TENSIÓ.
12
1.0 Índex
Projecte Final de Carrera
Redactat l’Índex del Projecte d’una Línia Aèria de 25 kV i Centre de
Transformació a la Partida dels Colls, es passa a l’assignatura del document:
Vilallonga del Camp
a 8 de Setembre del 2003.
Sr. Roger Ferré Vives.
Enginyer Tècnic Industrial
en Electricitat.
13
PROJECTE FINAL DE CARRERA.
LÍNIA AÈRIA DE 25 kV I CENTRE DE
TRANSFORMACIÓ A LA PARTIDA DELS COLLS.
2.0.- MEMÒRIA DESCRIPTIVA
AUTOR: Roger Ferré Vives.
DIRECTOR: Juan José Tena Tena.
DATA: Setembre / 2003.
2.0 Memòria Descriptiva
Projecte Final de Carrera
UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI
ESCOLA TÈCNICA SUPERIOR D’ENGINYERIA
2.0. Memòria Descriptiva.
Volum 2
Línia Aèria de 25 kV i Centre de
Transformació a la Partida dels Colls
Memòria Descriptiva
Universitat Rovira i Virgili
Roger Ferré Vives
1
2.0 Memòria Descriptiva
Projecte Final de Carrera
2.0.- MEMÒRIA DESCRIPTIVA
ÍNDEX
2.1. FULLA D’ IDENTIFICACIÓ.
2.1.1. Títol del Projecte.
2.1.2. Persona que encarrega el projecte.
2.1.3. Redactor del Projecte.
2.1.4. Empresa redactora del Projecte.
2.1.5. Data i signatura.
2.2. ÍNDEX DE LA MEMÒRIA.
2.2.1. Objecte del Projecte.
2.2.2. Antecedents.
2.2.3. Emplaçament.
2.2.4. Justificació del Projecte.
2.2.4.1. Justificació legal.
2.2.5. Companyia subministradora d’energia elèctrica.
2.3. DESCRIPCIÓ DE LA LÍNIA AÈRIA DE 25 kV.
2.3.1. Generalitats.
2.3.2. Descripció de la instal·lació.
2.3.2.1. Traçat de la línia.
2.3.2.2. Relació de propietaris afectats.
2.3.2.3. Organismes afectats per el pas de la línia.
2.3.2.4. Característiques Generals de la línia.
2.3.3. Característiques de la instal·lació.
2.3.3.1. Conductor.
2.3.3.2. Suports.
2.3.3.3. Creuetes.
2.3.3.4. Aïlladors.
2.3.3.5. Ferralla.
2.3.3.6. Proteccions.
2.3.3.7. Cimentacions.
2.3.3.8. Preses de Terra.
2.3.3.9. Plaques de Senyalització.
2
2.0 Memòria Descriptiva
Projecte Final de Carrera
2.4. CENTRE DE TRANSFORMACIÓ I MESURA.
2.4.1. Ubicació del Centre de Transformació.
2.4.2. Obra Civil, Característiques Constructives.
2.4.3. Aparamenta de Mitja Tensió.
2.4.3.1. Cel·la de Línia.
2.4.3.2. Cel·la de Protecció del Transformador.
2.4.4. Transformador de Potència.
2.4.5. Pont d’Unió Cel·les – Transformador.
2.4.6. Distribució en Baixa Tensió.
2.4.7. Pont d’Unió Transformador – Quadre de Baixa Tensió.
2.4.8. Proteccions del Transformador.
2.4.8.1. Termòmetre.
2.4.8.2. Fusibles Mitja Tensió.
2.4.8.3. Maxímetres.
2.4.9. Xarxa de Terres.
2.4.9.1. Terra de Protecció.
2.4.9.2. Terra de Servei.
2.4.10. Instal·lacions Secundàries.
2.4.10.1. Enllumenat.
2.4.10.2. Protecció Contra Incendis.
2.4.10.3. Ventilació.
2.4.10.4. Mesures de Seguretat.
2.5. DESCRIPCIÓ DE LA LÍNIA SUBTERÀNIA DE 25 kV.
2.5.1. Descripció General.
2.5.2. Conductors.
2.5.3. Rases.
2.5.4. Arquetes.
2.5.5. Enllaços, Derivacions i accessoris.
2.5.6. Presa de Terra.
3
2.0 Memòria Descriptiva
Projecte Final de Carrera
2.1. FULLA D’ IDENTIFICACIÓ.
La Memòria Descriptiva és un document bàsic, i serveix i/o fa de nexe o d’unió
entre tots els documents. Té la missió de justificar les solucions adequades i conjuntament
amb les plànols i el plec de condicions, descriuen el projecte, en definitiva, el seu objectiu.
El Full d’identificació, com el seu nom indica, identifica que és el projecte i
contingut de la memòria.
2.1.1. Títol del Projecte.
El Projecte Final de Carrera d’Enginyeria Tècnica Industrial en Electricitat que he
realitzat, porta per títol “ Línia Aèria de 25 kV i Centre de Transformació a la partida dels
Colls “.
2.1.2. Persona que encarrega el projecte.
Aquest projecte ha estat encarregat per una persona jurídica, és a dir, una empresa.
A continuació defineixo els paràmetres legals de la mateixa:
. Nom de l’empresa: FRUTIS S.A.
. Nif: RI-27 / 23232.
. Adreça Social: Rambla Nova, 74, 2on. 1era., Tarragona.
. Adreça Administrativa: Carretera Nacional 340, Polígon la Drecera, Nau B-2, La
Selva del Camp. Tarragona.
. Representant Legal: Agustí Palau i Sugranyes.
2.1.3. Redactor del Projecte.
. Nom: Roger.
. Cognoms: Ferré Vives.
. Col·legiat: Número 44356.
. Adreça ( Fiscal ): C/ del Pi – Urbanització Santa Marina – 4, Pratdip
Camp ), Tarragona.
( Baix
. Adreça ( Residència ): C/ Major 32, 4art 1era, Vilallonga del Camp
( Tarragonès ), Tarragona.
. D.N.I.: 39732904-J
. Telèfon: Domicili: 977 84.02.49
Mòbil: 610.07.25.51.
. Correu Electrònic: [email protected].
4
2.0 Memòria Descriptiva
Projecte Final de Carrera
2.1.4. Empresa redactora del Projecte.
L’empresa Electric Corporation S.A. amb seu social a Carretera de Valls, número
10 de la localitat de Vilallonga del Camp, ha rebut l’encàrrec de redactar el projecte de la
línia de mitja tensió i el centre de transformació.
2.1.5. Data i signatura.
Tot seguit es mostra la data en la qual s’ha dut a terme el Projecte i la signatura de
la persona que ha encarregat el Projecte i de la persona que l’ha realitzat.
Vilallonga del Camp
a 8 de Setembre del 2003.
Vilallonga del Camp
a 8 de Setembre del 2003.
Sr. Agustí Palau i Sugranyes.
Gerent de l’empresa FRUTIS S.A.
Sr. Roger Ferré Vives.
Enginyer Tècnic Industrial
en Electricitat.
5
2.0 Memòria Descriptiva
Projecte Final de Carrera
2.2. ÍNDEX DE LA MEMÒRIA.
2.2.1. Objecte del Projecte.
Per portar a terme l’electrificació de la zona, és precís la construcció d’una línia
d’alimentació de 25 kV, d’un Centre de Transformació i Mesura de 400 kVA de la qual hi
haurà un Transformador amb capacitat a l’habitacle per un altre. D’aquest Centre de
Transformació i Mesura parteixen quatre línies de Baixa Tensió subterrànies des del
Quadre de Baixa situat a l’interior de la mateixa. Cada línia té la seva distància
corresponent i potència necessària per cada tipus de maquinaria i/o instal·lació.
Així doncs, l’objecte del present Projecte és el d’efectuar la descripció i càlcul de la
derivació de la línia de 25 kV, des de la línia existent ( La Granja –Alcover ), la nova Línia
de Mitja Tensió de 25 kV, la descripció i el càlcul del Centre de Transformació i Mesura,
així com la línia de Baixa Tensió per poder atendre a l’esmentada nau industrial de fruita
seca i fruita dolça FRUTIS S.A. i crear la possibilitat d’electrificació a curt i mig termini
d’altres instal·lacions immediates.
2.2.2. Antecedents.
L’Ajuntament de la localitat de Vilallonga del Camp, ha aprovat en la sessió
extraordinària a data 1 de Juliol del 2003 la construcció d’una Línia Aèria de Mitja Tensió,
Línia Subterrània de Mitja Tensió i un Centre de Transformació i Mesura a petició de
l’empresa FRUTIS S.A.
L’empresa FRUTIS S.A., és la actual titular d’un conjunt de naus industrials
dedicades a l’embassat de fruita seca i fruita dolça situades a la Carretera Nacional 340,
Polígon la Drecera, Nau B-2, La Selva del Camp. Tarragona, autoritzada amb el número
RI-27 / 23232 i en ple funcionament, amb unes cambres frigorífiques de 2000 m³ de
capacitat per emmagatzematge.
A l’actualitat, el titular de l’esmentada instal·lació projecta el trasllat de la mateixa
en l’àmbit de fruita seca deixant a la ubicació existent encarregada de la fruita dolça. Així
mateix ja adquireix els terrenys pensant en una futura ampliació amb l’objectiu de tenir les
infrastructures més grans amb ensacat i distribució de fruita.
Aquest desenvolupament és degut a l’especial zona d’ubicació de la instal·lació
projectada, amb una gran riquesa amb cultiu de la fruita seca i amb gran abundància
d’aigua degut a la ubicació a uns centenars de metres de la segona bassa més gran de
Catalunya i a la gran quantitat de pous d’aigua dolça que faciliten la cultivació de fruiters
de la rama dolça.
Em de recordar que la zona de Vilallonga del Camp, a part de ser una de les
principals potències agrícoles del camp de Tarragona, té una ubicació que la fa estar a una
quantitat de temps de 10 minuts de les poblacions tan importants com Tarragona, Reus i
Valls. Aquesta ubicació està corresposta amb grans infrastructures viàries que ajuden a la
seva rapidesa en la distribució i recollida.
Per una altra banda, dins de la zona eminentment agrícola, la creixent demanda
d’explotacions agrícoles de regadiu, fa que s’aprofiti la implantació d’aquest centre de
6
2.0 Memòria Descriptiva
Projecte Final de Carrera
transformació per l’esmentada finalitat, com és la construcció en un futur molt pròxim de
un polígon industrial a la zona, o millor dit l’augment de l’existent cap a la zona de la nau
industrial. Recordar l’existència a la zona d’empreses com Ravago Plàstics S.L., Pinsos del
Segre, Fruitsecs S.L. que indiquen l’expansió del poble de Vilallonga del Camp en l’àmbit
de la indústria, cap a la zona esmentada.
Aquesta Línia Aèria de Mitja Tensió de 25 kV, pot ésser aprofitada per l’ampliació
del futur polígon.
2.2.3. Emplaçament.
En el plànol número 1 es dóna la situació de la Línia Aèria de Mitja Tensió i el
Centre de Transformació i Mesura, en el plànol de situació observem que ens trobem al
Nord – Oest de la població de Vilallonga del Camp,
En el plànol número 2 de distribució general es pot observar per les parcel·les que
discorre la línia, així mateix es pot observar la ubicació del Centre de Transformació i
Mesura com la nau industrial a construir. Aquests últim dos elements estan ubicats dins la
parcel·la número 6 de la Partida dels Colls.
En aquest plànol també s’observa la situació de les torres metàl·liques a instal·lar
per la posterior estesa de la Línia.
En el plànol número 3 es dóna la part del perfil longitudinal de la línia. En ell
s’indiquen els diversos serveis existents en el recorregut de la línia, seria el cas del número
de torre metàl·lica a instal·lar, les cotes de cada suport respecte el mar, les distàncies entre
torres i la distància des del punt inicial, així com el número de parcel·la i el cultiu que s’hi
realitza.
També s’indica els angles en el traçat de la línia que hi haurà després de la posterior
estesa de cable.
Totes les instal·lacions a projectar estan situades dins el terme municipal de
Vilallonga del Camp. Tant la nau industrial per l’ensacat de fruita seca, així com la nau que
albergarà les cambres frigorífiques, com el Centre de Transformació i Mesura estan
situades al final del Camí del Colls, aquests estan ubicats al marge esquerra del Barranc de
les Bruixes, a la Partida dels Colls. Barranc procedent de la població d’Alcover.
L’accés al camí dels Colls es realitza al punt quilomètric 1,6 de la carretera TV2138 ( Carretera Tarragona – Alcover ), a la dreta de la mateixa. Aquest camí és veïnal el
qual serà ampliat realitzar una determinada amplada per la facilitat de pas dels camions i la
seu posterior enquitranat que anirà a càrrec de l’empresa FRUTIS S.A., així mateix, anirà
al seu càrrec les expropiacions o compra de terreny de particular per la realització de
l’ampliació de l’esmentat camí.
La derivació de la Línia de Mitja Tensió de 25 kV ( La Granja – Alcover )
s’efectuarà a partir del suport número 20, propietat de la companyia Fecsa – Endesa.
7
2.0 Memòria Descriptiva
Projecte Final de Carrera
2.2.4. Justificació del Projecte.
2.2.4.1. Justificació legal.
En la redacció del present projecte, s’han tingut presents els decrets, ordres, normes
i resolucions que els diferents ministeris que regulen la construcció i la instal·lació d’obres
d’aquesta índole dicten per el seu obligat compliment.
Aquestes principalment són:
. Reglament electrotècnic de línies elèctriques aèries d’alta tensió. Decret 3.151/68
de 28 de Novembre.
. Reglament sobre condicions tècniques i garanties de seguretat en centrals
elèctriques, subestacions i centres de transformació. Decret 3.275/82 de 12 de Novembre.
. Reglament electrotècnic de baixa tensió. Decret 2.413/73 de 20 de Setembre.
. Reglament de Verificacions elèctriques i Regularitat en el subministrament
d’energia. Decret 02 – 05 – 86.
. Ordenances i normes de l’Ajuntament de Bellvís.
. Normes de la empresa subministradora.
. Normativa UNE d’obligat compliment.
. Normativa DIN d’obligat compliment.
. Totes les disposicions oficials vigents a contractes, obres i materials.
. Pla nacional i Ordenança General de Seguretat i Higiene en el Treball.
. Tot el que està indicat en el Plec de Condicions amb preferència a tots els codis i
normes.
. A part d’aquests decrets, ordres, normes i resolucions he utilitzat apunts facilitats
per professors de les següents assignatures:
. Oficina Tècnica a l’Enginyeria Elèctrica per els senyors Carlos Turón i
Jordi Gomis.
. Mecànica Tècnica per la senyora Cristina Urbina Pons.
. Transport d’Energia Elèctrica per el senyor Juan José Tena Tena.
També es mostrarà especial atenció a totes les recomanacions o normes que puguin
donar-se per part dels fabricants de tot el material elèctric utilitzat en el desenvolupament
del present projecte.
8
2.0 Memòria Descriptiva
Projecte Final de Carrera
2.2.5. Companyia subministradora d’energia elèctrica.
La derivació es portarà a terme a la Línia Aèria de Mitja Tensió de 25 kV existent
que uneix el municipi de la Granja i el d’Alcover, l’actual línia es propietat de la
companyia Fecsa – Endesa amb seu social de Tarragona a la carretera nacional 240
direcció Vilaseca, davant cruïlla de La Canonja. Aquesta derivació com ja s’ha esmentat
anteriorment es durà a terme en el suport número 20.
Un cop realitzats els tràmits corresponents amb la companyia subministradora,
aquesta ens remetrà la carta de condicions de subministrament, en la qual es notificarà, que
la companyia Fecsa – Endesa podrà satisfer perfectament la demanda de potència requerida
per poder realitzar la derivació pertinent.
9
2.0 Memòria Descriptiva
Projecte Final de Carrera
2.3. DESCRIPCIÓ DE LA LÍNIA AÈRIA DE 25 kV.
2.3.1. Generalitats.
Definirem com línia aèria l’element de transport o distribució format per
conductors despullats recolzats sobre elements aïllants que, a la vegada estan sostinguts a
una determinada alçada sobre el sòl i en una determinada posició per mitjà de suports
repartits al llarg del seu recorregut.
A mesura de comparació, es pot afirmar que el cost d’un sistema enterrat pot arribar
a ser de 5 a 10 vegades el cost d’un sistema aeri.
Un conductor despullat té una major capacitat de transport per calentament que un
conductor enterrat del mateix material i de la mateixa secció. En contraposició, el sistema
aeri de distribució pot tenir una vida útil de 25 anys. També dir, que el sistema aeri es
susceptible de sofrir un major nombre d’avaries com a conseqüència dels agents
atmosfèrics com vent, gel, neu, etc.... , però per una altra banda, les reparacions i
localització d’avaries són molt més senzilles en un sistema aeri que en un sistema que sigui
subterrani.
En definitiva es pot afirmar que la distribució aèria és més flexible que la
distribució enterrada.
A continuació anomenaré els elements essencials que constitueixen una línia aèria
de les característiques utilitzades en el disseny de la meva:
-
Els destinats a la conducció de l’energia elèctrica, formats en conseqüència per
materials de suficient conductivitat s’anomenen conductors.
-
Els que se’n carreguen de proporcionar l’aïllament dels conductors i per això,
del conjunt del sistema. Estaran formats per materials de suficientment rigidesa
dielèctrica tenen el nom de aïlladors.
-
Els destinats a suportar el conjunt de la línia mantenint-la a la alçada necessària
sobre el sòl i proporcionant la resistència mecànica del conjunt. Estaran
formats, en general, per materials de suficientment rigidesa mecànica. Aquests
s’anomenen suports.
-
Aquells els quals la seva missió és secundària, actuant com elements de
protecció o que són complementaris dels anteriorment anomenats. Aquests són
els elements de posada a terra, enllaç, creuetes, dispositius, antivibratoris,
contrapesos, separadors, cementacions, etc...
10
2.0 Memòria Descriptiva
Projecte Final de Carrera
2.3.2. Descripció de la instal·lació.
2.3.2.1. Traçat de la línia.
De l’estudi, sobre la base de criteris econòmics, tècnics, estètics i explotació de la
xarxa, s’ha escollit el traçat que ve exposat en els plànols adjunts, la qual discorre en tota la
seva totalitat per el terme municipal de Vilallonga del Camp.
La derivació té el seu origen en el suport existent en la línia de 25 kV La Granja –
Alcover, i més concretament, en el suport número 20, propietat de la Companyia Elèctrica
Fecsa – Endesa i que segons el resultat de la consulta realitzada als caps de la zona de
l’empresa en qüestió, concretament el senyor Aresté, posseeix potència suficient per les
necessitats que ha de cobrir la línia que es projecta, finalitzant aquesta, en el nou Centre de
Transformació.
L’esmentada derivació s’executarà mitjançant la col·locació d’un nou suport que
passarà a ser el suport número 1 indicat en els plànols adjunts, el qual serà un suport inici
de línia de 14 metres d’alçada amb les dues creuetes en triangle ( capa invertida ). Una
creueta per la línia passant i l’altra per la línia derivada. Aquest serà un suport UNESA –
6701372 del tipus C4500 14 UNESA.
La creueta de derivació estarà realitzada a base d’un perfil normalitzat de tipus
horitzontal, de dimensions suficients, en les quals s’aferrarà una cadena de subjecció de
tres aïlladors, tal com es pot observar en els plànols números 4 ( vista en perspectiva ) i 12
( cadena de suspensió ). Del suport de derivació, partiran en capa els tres conductors fins al
següent suport ( suport número 2 ). Aquest suport és el suport seccionador en el qual es
situa la maniobra de mitja tensió de la línia aèria, un interruptor aeri tripolar amb un
comandament manual i de muntatge horitzontal i per sota d’aquest, es disposarà d’una
creueta horitzontal prevista de tres cadenes de subjecció amb tres aïlladors cada una la
podem observar en el plànol número 14 i el seu corresponent detall en el plànol número 15.
D’aquesta creueta, surten amb capa els conductors fins el suport següent, el número
3, el qual és el segon amb alineació. Es tracta d’un suport metàl·lic, muntatge en triangle i
cadenes amb subjecció senzilla, segons s’indica en el plànol número 13, amb 6 aïlladors
cadascun, relació tres a tres.
El suport 5 és també d’alineació i igual al suport número 3, aquest suport està situat
entre dos suports d’angle, els quals són els suports número 4 i 6. La distància fins al suport
número 5 és de 100 metres cada suport però entre el suport d’alineació número 5 i el suport
d’angle número 6 hi ha la distància de 76 metres.
Posteriorment del suport d’angle número 6, procedeix el suport final de línia.
Aquest suport és el número 7 i està ubicat dins la parcel·la del propietari. A partir d’aquest
suport la línia aèria de Mitja Tensió realitza una conversió aèria – subterrània fins al Centre
de Transformació i Mesura.
Així doncs, direm que la línia discorre amb una longitud de 537 metres entre un
suport d’inici de línia, un suport seccionador, dos suports d’alineació, dos suports d’angle i
un suport de final de línia.
11
2.0 Memòria Descriptiva
Projecte Final de Carrera
2.3.2.2. Relació de propietaris afectats.
El traçat de la línia de Mitja Tensió, ocupa terrenys privats com es pot observar en
el plànol adjunt número 2. Els propietaris afectats per la instal·lació de suports i/o l’estesa
de conductors, són:
Parcel·la
58
93 – A
93 - B
63 – A
63 - B
63 - C
6
Propietari
Josep Rull Estivill
Georgina Julià Pinyol
Pep Tranquiló Anglès
Roger Ferré Vives
Roger Ferré Vives
Pere Faria Apanyol
FRUTISA S.A.
Taula 1. Relació de propietaris afectats.
Les finques venen delimitades amb el seu corresponent número i límit de parcel·la
en el plànol número 2.
2.3.2.3. Organismes afectats per el pas de la línia.
En el seu traçat, la línia afectarà per encreuament als següents organismes o el
seguit d’infrastructures.
. Entre els suports T.2. i T.3.: Camí veïnal.
. Entre els suports T.3 i T.4.: Línia Aèria de Baixa Tensió 3 × 40 + 25 Al.
. Entre els suports T.6. i T.7.: Línia Aèria de Baixa Tensió 3 × 40 + 40Al. i Barranc
de les Bruixes.
2.3.2.4. Característiques Generals de la línia.
Les característiques principals de la línia que he projectat de Mitja Tensió a la
Partida dels Colls, són les següents:
. Emplaçament: terme municipal de Vilallonga del Camp ( Tarragona ).
. Altitud: la població de Vilallonga del Camp té una altitud de 315 ± 10 metres per damunt
del nivell del mar. La meva línia a projectar oscil·la al llarg del seu traçat entre 321 i 323
metres.
. Zona climàtica: pertany a la zona climàtica A en tot el seu recorregut.
. Longitud total: 537 metres.
. Número d’alineacions: tres ( primera de suport número 1 a suport número 4, segona de
suport número 4 a suport número 6 i tercera de suport número 6 al suport número 7 ).
12
2.0 Memòria Descriptiva
Projecte Final de Carrera
. Tensió de servei: 25 kV.
. Tensió més elevada corresponent a la nominal anterior: 30 kV.
. Categoria: segona.
. Freqüència: 50 Hz.
. Suports: metàl·lics.
. Cadenes d’aïlladors: cadenes de suspensió i cadenes de subjecció en cada posició
corresponent.
. Tipus d’aïllador: de vidre temperat.
. Número d’aïlladors per cadena de suspensió o subjecció: tres.
. Número de circuits: 1 circuit trifàsic per un conductor i per fase.
. Naturalesa del cable: LA – 110.
. Secció nominal dels conductors: 116.2 mm².
. Companyia subministradora: Fecsa – Endesa.
. Número de suports: 7.
Esta clar que, per la potència a instal·lar d’immediat, podria haver-se escollit un
conductor inferior, per exemple el conductor LA-56, però la problemàtica a l’hora
d’escollir aquest cable és que el seu diàmetre és de 9,45 mm², fet que implicaria canviar les
grapes de subjecció, ja que les escollides tenen un diàmetre limitat per el cable, el qual és
entre 10 i 16 mm². Això a comportat la desició cap un cable de més diàmetre per les unes
determinades raons:
a.- Donada la no excessiva longitud de la línia ( 537 metres ), el major tall de cable
en raó de la seva major secció i el tall també més gran dels suports necessaris, no significa
un augment del cost addicional de manera notable.
b.- La càrrega de ruptura del conductor escollit ( 4400 kg ) representa
simplificacions a l’hora de calcular els trams de la línia on s’hagin d’observar condicions
de seguretat més rigoroses que les habituals.
c.- Es possibilita així, les successives utilitzacions de potència en tota la zona
d’influència de la línia.
13
2.0 Memòria Descriptiva
Projecte Final de Carrera
2.3.3. Característiques de la instal·lació.
2.3.3.1. Conductor.
Les prescripcions reglamentàries estableixen que com conductors poden utilitzar-se
qualsevol dels materials metàl·lics o combinació d’aquests, que permetin constituir
filferros o cables de característiques elèctriques i mecàniques adequades per la seva
finalitat i inalterables amb el temps, havent de presentar amés una resistència elevada a la
corrosió atmosfèrica.
Així doncs, la primera característica s’ha de tenir en compte amb la seva
“ conductivitat “. Ha de tenir una petita resistència elèctrica per que les pèrdues per
calentament es redueixin en tot el possible. Per una altra banda, els conductors estan
sotmesos a una determinada tensió mecànica, pel que fa referència a la segona
característica dels seus materials serà “ l’esforç de ruptura a la tracció “ o “ resistència
mecànica “. Estan sotmesos també a agents atmosfèrics per temps indefinit, pel que es
refereix a la tercera característica a considerar en l’elecció dels seus materials serà “ la
resistència a la intempèrie “. Per últim, els conductors representen una partida important en
el cost de la línia i per això, la quarta característica que ha de considerar-se en l’elecció
dels seus materials components és “ el preu “; en el que és possible, els conductors han de
tenir un cost d’adquisició baix per a que l’explotació de la línia sigui rentable.
El cable o conductor ( ple de cables ) està constituït per un grup de fils. Al voltant
del fil central o anomenat també ànima que en el nostre cas és d’acer, es trenen
helicoidalment els 30 filferros × 2 mm ø de formació d’alumini i els 7 filferros × 2 mm ø
de formació d’acer, constituint el cable.
Les successives capes de fils tenen sentit d’enrotllament alternatius per disminuir al
mínim les accions de torsió. En el cas de cables d’alumini amb ànima d’acer, aquesta
disposició permet també minorar considerablement els ampers – volta creats per la corrent
a la línia, ja que els sentits inversos d’enrotllament produeixen efectes oposats d’inducció
en l’ànima d’acer, disminuint per tant les pèrdues.
La més gran avantatge dels cables sobre els fils de la mateixa secció, és la seva
major flexibilitat. Com més petit sigui el diàmetre dels fils que constitueixen el cable,
naturalment més flexible serà aquest. A la línia a projectar els conductors seran del tipus
Alumini –Acer normalitzat.
Les seves característiques generals que se’n poden treure d’aquest conductor,
s’indiquen a continuació.
CABLE ALUMINI – ACER LA – 110
Secció Total:
116,2 mm ²
Diàmetre Total:
14 mm ø
Sentit del cable última capa:
Dreta
Formació de l’Alumini:
30 filferros × 2 mm ø
14
2.0 Memòria Descriptiva
Projecte Final de Carrera
Formació d’Acer:
7 filferros × 2 mm ø
Galvanitzat de l’Ànima ( UNE 21.016/76): Qualitat A 214 g/m ²
Resistència a la ruptura:
= 4000 daN
Coeficient de Dilatació ( per º C ):
17,8 . 10-6
Resistència Elèctrica:
0,307 O/km
Intensitat Nominal:
314 A
Pes:
433 kg/km
Longitud de Bobina:
25000 ± 5% m
Resta de Característiques:
GE AND010
Tensió Nominal:
25 kV
Factor de Potència:
0,8
Longitud de la Línia:
570 metres
Potència a transportar:
400 kVA
L’elecció del tipus de conductor Al – Ac, es deu a una seguit de diverses causes,
exposades a continuació:
-
Les línies de la zona amb possibilitat d’interconnexió utilitzen conductors
d’aquest tipus, per la qual cosa els conductors de coure queden automàticament
eliminats, per formar juntament amb l’alumini un parell corrosiu que acaba
degenerant els conductors.
-
El cost econòmic del coure, unit al seu pes desaconsella també la utilització
d’aquest tipus de conductor.
-
La utilització d’un conductor d’alumini simple, no està recomanat i és degut a la
seva baixa resistència mecànica.
-
Les bones qualitats físiques, químiques i elèctriques de l’alumini, unida a la alta
resistència mecànica de l’acer, aconsellen el seu ús. Amés la bona resistència
als fenòmens atmosfèrics que presenta l’alumini, fa que la seva instal·lació vegi
reduït el manteniment al mínim.
En resum es pot afirmar que aquest conductor té un inconvenient amb respecte a
l’alumini exclusivament: que té un pes més elevat; si bé les avantatges sobresurten, com és
15
2.0 Memòria Descriptiva
Projecte Final de Carrera
el cas de la seva gran resistència mecànica, que haurà de disminuir el número de suports al
poder augmentar la longitud que hi ha entre els vans.
2.3.3.2. Suports.
Són els elements de les línies aèries que tenen com a missió suportar el pes propi
del conductor, dels aïlladors i de les ferralles corresponents, així com mantenir als
conductors a una altura suficient respecte el terra, marcant el recorregut donat a la línia
projectada.
En el present projecte, els suports seran metàl·lics galvanitzats per immersió en
calent, de reixa de perfils laminats, per recomanació de la casa UNESA.
Les avantatges dels suports metàl·lics respecte als demés tipus de suports, són els
següents:
a.- La seva superior resistència mecànica.
b.- Per la seva pròpia estructura, un suport metàl·lic es mostra més a la
descomposició en peces senzilles, que posteriorment s’armaran còmodament en el lloc que
s’hagi d’efectuar l’alçat del suport.
c.- El seu fàcil manteniment.
d.- La seva estètica configuració.
Així doncs, hem escollit suports metàl·lics tipus UNESA sèrie C ( C3000 , C4500 ),
de quatre muntants de perfil angular, de cos troncopiramidal i de secció quadrada, amb les
quatre cares iguals, tant des del punt de vista resistent com geomètric. Les reixes laterals
s’organitzen en forma d’entramat triangular senzill, amb una inclinació d’uns 30 graus. La
seva terminació és de forma quadrada i horitzontal que permetrà la fixació fàcil i correcta
de les cadenes de subjecció senzilles.
D’acord amb els càlculs mecànics efectuats i la vista de les altures necessàries,
segons el perfil de la línia i dels vans escollits, resulten els suports les característiques dels
quals es senyalen en la taula que a continuació podrem veure. S’haurà de tenir en compte
que les xifres que surten a baix “ Característiques del suport escollit “, responen
respectivament a:
. Primera xifra: esforç lliure en punta.
. Segona xifra: altura total en metres.
. Tercera xifra: fabricant.
16
2.0 Memòria Descriptiva
Suport nº
1
2
Projecte Final de Carrera
Classe
Altura sobre el
terra del
conductor més
baix.
Suport inici línia
13.3 m
Altura
lliure
necessària.
Característiques
del suport
escollit.
9.403 m
C4500 14
UNESA
C4500 14
UNESA
C3000 14
UNESA
C4500 14
UNESA
C3000 14
UNESA
C4500 14
UNESA
C4500 14
UNESA
10.9 m
9.403 m
3
Suport
Seccionador
Suport Alineació
13.3 m
9.403 m
4
Suport Angle
13.3 m
9.403 m
5
Suport Alineació
13.3 m
9.403 m
6
Suport Angle
13.3 m
9.403 m
7
Suport final de
línia
13.3 m
9.403 m
Taula 2. Característiques dels suports a projectar.
2.3.3.3. Creuetes.
Són accessoris que es munten en la part superior dels suports per subjectar els
suports dels aïlladors.
Les creuetes utilitzades per a suports metàl·lics són exclusivament també
metàl·liques de ferro laminat.
Les utilitzades en el present projecte són d’armadura en triangle. La avantatge
d’aquest tipus de creuetes és la de reduir les dimensions transversals, el que permet obtenir
fàcilment una bona resistència mecànica del suport a la torsió; té però, l’inconvenient de
que és necessària major alçada per evitar el contacte dels conductors situats al mateix
costat del suport. Per evitar aquest problema, sobre tot en oscil·lacions, ruptures, etc., es
disposen aquests conductors en plans verticals ( capa invertida en triangle ), com en el
nostre cas.
En l’actual projecte, utilitzarem armats que ens proporcionaran unes distàncies
suficientment segures.
2.3.3.4. Aïlladors.
Són els elements destinats a proporcionar l’aïllament al conjunt de la línia, és a dir,
aïllen els conductors de les parts metàl·liques de la instal·lació i de les ferralles, al mateix
temps que les seves característiques mecàniques permeten garantir la necessària rigidesa
d’acord amb els esforços als quals queden sotmesos.
El pas de la corrent del conductor al suport pot produir-se per les causes que tot
seguit es posen de manifest:
17
2.0 Memòria Descriptiva
Projecte Final de Carrera
1. Per conductivitat del material: és a dir, a través de la massa de l’aïllador com
corrent de fuga. Per evitar aquest problema, s’utilitzen en la fabricació dels
aïlladors, materials per els quals la corrent de fuga és despreciable.
2. Per conductivitat superficial: és a dir, anant pel contorn de la part exterior de
l’aïllador, per augment de la seva conductivitat elèctrica degut a haver-se deposat
en la superfície de l’aïllador, una capa de pols o humitat. Aquesta conductivitat rep
el nom d’efecte corona i se s’acostuma a reduir en gran proporció, donant a la
superfície de l’aïllador un perfil apropiat, de manera que el recorregut de la corrent
de fuga sigui la major possible.
3. Per perforació de la massa de l’aïllador: al ser molt difícil mantenir la uniformitat
de les propietats dielèctriques d’un material en tota la seva massa, existeix el perill
de que es perfori l’aïllador, sobretot si l’espessor és gran; per la qual cosa, els
aïllador s’acostumen a fabricar en diverses peces superposades de reduït espessor
unides entre si per una pasta especial.
4. Per descàrrega disruptiva a través de l’aire: pot produir-se una arc entre el
conductor i el suport a través de l’aire, la rigidesa elèctrica del qual hi ha cops que
no és suficient per evitar la descàrrega; aquest fet acostuma a passar amb pluja, i és
degut a la ionització de l’aire, i es pot evitar amb un disseny adequat per aïlladors
d’intempèrie, tractant d’augmentar la distància entre el conductor i el suport de
forma que la tensió necessària per la formació de l’arc sigui més gran.
Així doncs, les principals qualitats específiques que han de complir els aïlladors són les
següents:
-
Adequada tensió de perforació o tensió a la qual s’enceba l’arc través de la
massa de l’aïllador.
-
Adequada tensió de contorn o tensió a la qual s’enceba un arc a través de l’aire
seguint la mínima distància entre fases i terra, és a dir el contorn de l’aïllador.
Aquesta distància es diu “ línia de fuga “.
-
Resistència mecànica adequada.
-
Resistència a les variacions de temperatura.
-
Absència d’envelliment.
Les característiques de l’element aïllador, tant en els suports d’alineació, d’angle,
seccionador, principi i final de línia corresponen al tipus “ caperuza i vàstago “, fabricació
Vicasa del tipus U40BS. de la Norma UNE – 21.14/83, GE AND008
Les característiques del mateix són:
Material:
Vidre Temperat.
Bulón:
11 mm diàmetre.
18
2.0 Memòria Descriptiva
Projecte Final de Carrera
Tensió assaig a 50 Hz:
55 kV ( Sec ).
Tensió assaig a 50 Hz:
36 kV ( Pluja ).
Tensió de Perforació en oli:
100 kV ( Eficaç ).
Tensió assaig ona tipus raig:
74 kV.
Línia de Fuga:
185 mm.
Càrrega de ruptura Electromag:
=4.000 daN.
Esforç Permanent:
=1.600 daN.
Pes net aproximat:
1.65 kg.
Resta de característiques:
norma GE AND008.
Dimensions:
pfc5.dwg – Plànol número 05.
Cada cadena de suspensió o subjecció constarà de tres aïlladors del tipus descrit
anteriorment.
S’han escollit aïlladors de vidre, per tenir un preu més reduït i unes característiques
similars als de porcellana.
Una altra de les seves avantatges, és la impossibilitat de presentar defectes no visibles, com
pot ocorre amb la porcellana en el cas de presentar alguna escletxa, cosa que en el vidre no
succeeix per què hi hauria la destrucció completa.
2.3.3.5. Ferralla.
La unió dels conductors als aïlladors i dels aïlladors als suports, s’efectua per mitjà
de peces metàl·liques denominades “ ferralles “. Les diferents ferralles es denominen
d’acord amb el criteri establert a la recomanació UNESA 6617, les característiques de la
qual i els assaigs de comprovació, han de complir el que s’especifica a la Norma UNE
21006.
Per l’aïllament dels conductors de la línia als suports, s’utilitzaran cadenes
d’aïlladors, utilitzant-se cadenes de suspensió o de subjecció segons convingui.
Entre els avantatges d’aquests aïlladors podem indicar que, a partir d’un petit
número de tipus normalitzats, es poden preparar cadenes d’aïlladors per les diferents
tensions de servei. La disposició de varies peces, facilita el muntatge còmode i la ràpida
reposició de les peces defectuoses; amés, la ruptura d’un element no obliga la interrupció
del servei com succeeix amb els aïlladors de suport, essent les reparacions també molt més
econòmiques. Un altra de les avantatges dels aïlladors de suspensió és que permeten
augmentar fàcilment, si és necessari, el nivell d’aïllament d’una línia, només per això
augmentar el nombre d’elements de cada cadena.
19
2.0 Memòria Descriptiva
Projecte Final de Carrera
La seguretat contra la perforació és molt superior en els aïlladors de suspensió
constituïts per varis elements, per alta tensió de descàrrega de cadascun d’ells. La major
distància existent als aïlladors de suspensió entre el conductor i el punt de fixació, fa que
resulti més improbable la producció de curt circuits provocats per rames, ocells i altres
coses.
Des del punt de vista mecànic, els aïlladors de suspensió permeten aconseguir la
igualtat de tensió mecànica en tots els vans compresos entres dos suports d’ancoratge, per
inclinació si és necessari de la cadena respecte a la seva posició vertical, sense
desplaçament del conductor sobre el cap de l’aïllador, com succeeix en els aïlladors de
suport.
1.- Cadenes de suspensió.
Estaran compostes per:
-
Forqueta bola HB 16 de qualsevol dels següents materials acceptats: Made,
Industrias Arruti, Apresa, Inael i Dicome. La seva funció serà fer la unió entre
la creueta i la part superior del primer element de la cadena d’aïlladors. El pes
de la forqueta és de 0,290 kg. i la seva càrrega de ruptura és de = 12500 daN.
-
Ròtula llarga R 16 P de qualsevol dels següents materials acceptats: Made,
Industrias Arruti, Apresa, Inael i Dicome. La qual té 0,410 kg de pes i =
12000daN de càrrega de ruptura. Aquesta ròtula llarga serveix d’unió entre
l’últim aïllador i la Grapa de Suspensió del conductor.
-
Grapa de Suspensió GS 1 de qualsevol dels següents materials acceptats: Made,
Industrias Arruti, Apresa, Inael i Dicome. La qual posseeix un pes de 1.18 kg i
té una càrrega de ruptura de = 1800 daN. Aquest tipus de grapa escollida permet
una inclinació d’uns 40 graus sobre la horitzontal. Així mateix les càrregues de
deslliçament compleixen l’exigència del 25% de la càrrega de ruptura del
conductor segons prescriu el vigent Reglament.
2.- Cadenes d’aïllament.
Estaran formades per:
-
Grilló ( Grillete ) Revirat GR de qualsevol dels següents materials acceptats:
Made, Industrias Arruti, Inael i Dicome. Aquest element té un pes de 0,600 kg i
posseeix una càrrega de ruptura de = 10000 daN. La seva funció serà fer la unió
entre la creueta i la part superior de l’Anella Revirada.
-
Anella ( Eslabón ) Revirada ESR de qualsevol dels següents materials
acceptats: Industrias Arruti i Dicome. El seu pes és de 1,400 kg i obtenim que la
seva càrrega de ruptura és de = 12500 daN. La seva funció serà fer la unió entre
el Grilló Revirat GR i la part superior de la Forqueta Bola HB 16.
20
2.0 Memòria Descriptiva
Projecte Final de Carrera
-
Forqueta bola HB 16 de qualsevol dels següents materials acceptats: Made,
Industrias Arruti, Apresa, Inael i Dicome. La seva funció serà fer la unió entre
l’Anella Revirada ESR i la part superior del primer element de la cadena
d’aïlladors. El pes de la forqueta és de 0,290 kg. i la seva càrrega de ruptura és
de = 12500 daN.
-
Ròtula llarga R 16 P de qualsevol dels següents materials acceptats: Made,
Industrias Arruti, Apresa, Inael i Dicome. La qual té 0,410 kg de pes i =
12000daN de càrrega de ruptura. Aquesta ròtula llarga serveix d’unió entre
l’últim aïllador i la Grapa de Subjecció del conductor.
-
Grapa de Subjecció GA 2 de qualsevol dels següents materials acceptats: Made,
Industrias Arruti, Apresa, Inael i Dicome. La qual té 1,100 kg de pes i = 5500
daN de càrrega de ruptura.
2.3.3.6. Proteccions.
a.- Interruptor de potència d’alta tensió.
Aquests, s’utilitzen en les xarxes de subministra d’energia elèctrica per unir o
separar parts de les esmentades xarxes, bé sigui en condicions normals de servei o en cas
d’avaries.
En el suport número 2, suport amb seccionador, indicat en els plànols adjunts,
s’instal·larà per la maniobra a alta tensió de la línia aèria, un interruptor aeri tripolar del
tipus 3600 CR, amb comandament manual tipus MM.
Les seves característiques són:
. Tensió assignada: 30 kV
. Corrent assignada: 200 – 630 A
. Aquests interruptors aeris, han estat concebuts per muntatge horitzontal. El seu
sistema de funcionament es basa en que cada pol equipa dos jocs de contactes.
1. Els principals, formats per ganivetes de perfil de coure.
2. Els secundaris, formats per barretes elàstiques d’obertura.
Al iniciar-se la maniobra d’obertura es separen primer els contactes principals.
Durant el temps que aquests contactes tarden a aconseguir la distància de seccionament, la
corrent circula per els contactes secundaris que es van corbant lentament fins que, supera
un límit, produeix la separació brusca, independentment de la velocitat amb la qual realitza
la maniobra.
La continuïtat elèctrica, entre els extrems de les ganivetes principals i els borns de
sortida de l’aparell, s’aconsegueix mitjançant trenyella de coure.
Els aïlladors biela van muntats sobre un eix de secció quadrada, amb la qual cosa es
garanteix el paral·lelisme entre els esmentats aïlladors i conseqüentment una gran
simultaneïtat en la obertura dels tres pols.
21
2.0 Memòria Descriptiva
Projecte Final de Carrera
b.- Parallamps.
La seva funció, és la de protegir la instal·lació elèctrica contra sobretensions
d’origen extern ( descàrregues atmosfèriques ) o interna ( sobretensions de maniobra, de
posada a terra, de posada en servei de línies, etc. ), a la vegada que absorbeix part de la
seva energia.
Entren en funcionament quan la tensió aconsegueix un valor superior a la de servei
i compreses entre els límits inferior i superior a la tensió d’encebat, provocant la
descàrrega a terra de la corrent que a ell li arriba, a través de les línies a les quals està
connectat. En definitiva, els parallamps han de reduir la tensió i l’aparador de les ones que
puguin incidir sobre la instal·lació.
Les característiques de les autovàlvules utilitzades seran:
. Autovàlvula d’òxid de Zinc.
. Tensió de xarxa: 25 kV.
. Denominació XAR 30 A3 / 25 ASEA.
2.3.3.7. Cimentacions.
En les cimentacions dels suports es comprovarà el coeficient de seguretat al bolc,
que és la relació entre el moment estabilitzador mínim ( el qual és degut als pesos propis,
així com a les reaccions i empentes passius del terreny respecte a l’aresta més carregada de
la cimentació ) i el moment bolcador màxim motivat per les accions externes.
El coeficient de seguretat no serà inferior als següents valors exposat a continuació
amb dues hipòtesis:
Hipòtesi normal ...................1.5
Hipòtesi anormal ................ 1.2
Les cimentacions de tots els suports estaran constituïdes per monoblocs de formigó,
la dosificació del qual serà 250 kg / m³, de dimensions per que romanguin estables,
verificat el bolc per la fórmula de Sulzberger amb coeficient de seguretat de 1,5 i coeficient
de compressibilitat k de 8, 12, 16 kg / cm² per terrenys fluixos, normal i rocós
respectivament.
El mètode de Sulzberger estableix que el moment de bolc ha de ser contrarestat per
el moment estabilitzador del terreny Mo i el moment estabilitzador del bloc de formigó, el
qual és Mb:
Mv = Mo + Mb
tenint en compte el coeficient de seguretat per hipòtesis normal, obtindrem la
següent expressió:
Mv = ( Mo + Mb ) / 1.5
22
2.0 Memòria Descriptiva
Projecte Final de Carrera
El massís de formigó sobresurt del nivell del terreny uns 12 cm i acaba en forma de
piràmide, incloent-se la part vista del morter de ciment, per facilitar que les aigües de la
pluja es dirigeixin cap al terreny.
Es deixarà un conducte per poder col·locar el cable de terra dels suports. Aquest
conducte ha de sortir uns 30 cm sota el nivell del sòl i en la part superior de la cementació,
junt a un angle o muntant.
2.3.3.8. Preses de Terra.
L’objectiu de la posada a terra és limitar la tensió que, amb respecte a terra, poden
presentar en un moment donat les masses metàl·liques, i un altre fet és intentar i aconseguir
assegurar l’actuació de les proteccions i eliminar el risc que suposa una avaria en el
material utilitzat.
La posada a terra es realitza sense fusible ni cap protecció, unint algunes parts de la
instal·lació amb conduccions de seccions adequades als elèctrodes enterrats al sòl,
permeten així al pas a terra de les corrents de defecte o les descàrregues d’origen
atmosfèric.
Les posades a terra, es realitzen tenint present el que al respecte s’especifica en els
articles 12.6 i 26 del R.A.T., on s’haurà d’obtenir un valor màxim de 20 ohms.
Podran efectuar-se per qualsevol dels dos sistemes que existeixen i que a
continuació passo a explicar:
-
Elèctrodes de difusió.
Anell tancat.
Elèctrodes de difusió:
Es disposaran tants elèctrodes de difusió, com siguin necessaris per obtenir una
resistència de difusió no superior a 20 ohms. Aquests elèctrodes, es connectaran entre si i
al suport; estaran separats un de l’altre una vegada i mitja com a mínim, de la longitud d’un
d’ells.
L’extrem superior de cada elèctrode, quedarà almenys a 0.50 m per sota de la
superfície del terreny. A aquesta profunditat aniran també els cables de connexió entre els
elèctrodes i el suport.
Anell tancat:
La realització de la posada a terra mitjançant anell, s’efectuarà enterrant l’anell a
0,50 m de profunditat i de manera que cada punt del mateix, quedi distanciat com a mínim
un metre de les arestes del massís de la cementació.
23
2.0 Memòria Descriptiva
Projecte Final de Carrera
Els conductors de connexió a terra, compliran el que està disposat en l’apartat
número 6 de l’article 12 i en l’apartat 1 de l’article 8 del R.A.T., seran de coure de 1 × 50
mm² amb terminal adequat en el punt d’unió amb la torre metàl·lica.
La posada a terra dels suports es realitzarà mitjançant quatre piques distribuïdes en
els vèrtex d’un rectangle de 3 × 3 m enterrades a una profunditat de 0,8 m, d’acord amb la
distribució 30-45/5/42 d’UNESA.
Les piques seran d’acer couritzat de 2 m de longitud i 14 mm de diàmetre i el
conductor que forma l’anell de coure de 50 mm² de secció.
La línia de posada a terra del suport serà de conductor despullat de coure de 50
mm² de secció protegida sota un tub d’acer de 25 mm de diàmetre per traspassar el massís
de formigó.
Amb aquesta disposició s’aconsegueix una resistència de posada a terra de 10 O,
inferior a la necessària.
Realitzats els càlculs de les tensions de pas i de contacte, d’acord amb els
paràmetres caracteritzats establerts en les normes UNESA, s’observa que la tensió de
contacte és superior als valors màxims admissibles fixats per la resistivitat del terreny i el
temps d’actuació de les proteccions, de tal manera que s’instal·larà una malla
equipotencial, enterrada 10 cm i que s’unirà al conductor principal per dos conductors de
25 mm² de coure.
A la disposició de les línies de terra s’haurà d’atendre al que està especificat al
document Plec de Condicions.
Al born superior de la posada a terra del suport es connectaran tots els elements
metàl·lics, creuetes, armats d’elements de protecció i maniobra, botelles, malles de
conductors, etc. Els terminals de terra de les autovàlvules es connectaran igualment al born
superior del suport corresponent mitjançant un conductor de coure de 50 mm² de secció. El
born inferior del suport es connectarà a l’elèctrode principal de terra, permeten així mateix
separar aquest elèctrode del conjunt d’elements posats a terra, per mesurar la resistència de
difusió.
Tota la posada a terra de la instal·lació, estarà feta amb material de la casa KLK.
2.3.3.9. Plaques de Senyalització.
Tots els suports portaren una placa de senyalització de perill elèctric, en la qual es
reflectirà:
-
L’anagrama de la companyia elèctrica Fecsa – Endesa.
Tensió en kV de la línia.
El número de suport.
24
2.0 Memòria Descriptiva
Projecte Final de Carrera
Les plaques s’instal·laran a una altura visible i llegible des del terra, a una altura de 2
metres a la cara paral·lela o més propera als camins o carreteres, per què pugui ser vista
fàcilment, i subjecta mitjançant cargols de cap hexagonal amb la femella d’acer.
25
2.0 Memòria Descriptiva
Projecte Final de Carrera
2.4. CENTRE DE TRANSFORMACIÓ I MESURA.
2.4.1. Ubicació del Centre de Transformació.
Tècnicament, la ubicació idònia per el nou Centre de Transformació seria aquella
que li permetés realitzar la distribució de la xarxa de baixa tensió amb la menor longitud de
línia possible i situant-lo de manera que els consums més elevats quedin situats el més a
prop possible, aconseguint d’aquesta manera, una reducció de les pèrdues de potència a la
xarxa i la mínima de caiguda de tensió.
També s’ha de tenir en compte el cost que implicarà la construcció de la xarxa de
mitja tensió que alimenti el centre de transformació, ja que en el punt de connexió a la
xarxa de mitja tensió pot estar molt allunyat de la ubicació tècnicament més correcta, i
considerant que el cost de construcció de la nova xarxa ho ha d’assumir el promotor ( Cap.
IV Reglament sobre Escomeses Elèctriques, R.D. 2949/1982 ) i els kWh que es perdin a la
xarxa de distribució aniran a càrrec de la Companyia, es genera un conflicte d’interessos
que provoca nombroses discussions a l’hora de definir la ubicació del nou centre de
transformació.
Uns altres factor que no es poden oblidar, és l’impacte sobre l’entorn que provoca
la construcció d’un centre de transformació i mesura, motiu per el qual s’acostumen a
situar en terrenys destinats a jardins o zones comuns, sobretot amb menys impactes
ambientals.
2.4.2. Obra Civil, Característiques Constructives.
El centre de transformació “ Els Colls I “ serà un monobloc prefabricat de formigó
tipus caseta de superfície. Consta d’un envoltant de formigó i una estructura monobloc, en
el interior del qual s’incorporen tots els components elèctrics: des de l’aparamenta de mitja
tensió fins al quadre de baixa tensió, incloent-hi el transformador, dispositiu de control i
interaccions entre els diversos elements.
Aquest tipus de centre de transformació presenten com essencial avantatge el fet
que tant la construcció com el muntatge de l’obra civil i l’equipament interior poden ser
realitzats íntegrament a la fàbrica, reduint considerablement els treballs d’obra civil i
muntatge en el punt d’instal·lació. Amés, el minuciós disseny que les diferents marques
que el construeixen estan aplicant, permet la seva instal·lació tant en zones de caràcter
industrial com en entorns urbans.
La instal·lació d’aquests centres de transformació és realment senzilla, ja que un
cop s’han realitzat les excavacions i compactacions necessàries del terreny, les operacions
a realitzar són la col·locació de la caseta sobre la excavació mitjançant un camió grua i
l’estesa per el seu interior i el connexionat dels cables.
Tal i com es pot observar en els plànols, la distribució elèctrica de tota
l’aparamenta, permet que amb només entrar a través de la porta frontal del centre, tenir
accés directa a les cel·les de mitja tensió i al quadre de distribució de baixa. Així mateix,
compta amb una porta lateral que permet l’extracció o muntatge d’un nou transformador
sense gaires dificultats.
26
2.0 Memòria Descriptiva
Projecte Final de Carrera
Les característiques constructives del Centre de Transformació i Mesura “ Els Colls
I “ es resumeixen a la següent taula:
Centre de
Transformació i
Mesura
“
Els Colls I “
Longitud
( mm )
Amplada
( mm )
Altura
( mm )
Superfície
(m²)
Dimensions
Exteriors
Dimensions
Interiors
Dimensions
Excavació
6.780
6.600
7.580
2.380
2.200
3.180
2.780
2.550
3.240
16.1364
14.52
-
Taula 1. Característiques constructives C.T. “ Els Colls I ”.
2.4.3. Aparamenta de Mitja Tensió.
L’aparamenta de mitja tensió està constituïda per un conjunt compacte de tres
cel·les, dues de maniobra de línia i una de protecció del transformador. El centre de
Transformació “ Els Colls I “ si a mitjà o a curt termini fos necessària la incorporació d’un
nou transformador requeriria a més una cel·la modular de protecció per el segon
transformador.
L’aïllament es realitza mitjançant gas SF6, situat en una única bóta per els tres
mòduls en la qual es troba els aparells de maniobra i l’embarrat.
2.4.3.1. Cel·la de Línia.
Les cel·les de línia o bucle estan constituïdes per un interruptor seccionador
d’accionament manual amb tres posicions:
Connexió – Seccionament – Posada a Terra
L’accionament de l’aparell és exclusivament manual, es realitza mitjançant una
palanca, la qual s’introdueix a l’allotjament de l’eix d’accionament que correspondria
segons la maniobra que s’ha de realitzar. Disposen de dos allotjaments, un per obrir o
tancar l’interruptor i l’altre per obrir o tancar el seccionador de posada a terra.
A continuació es mostra la figura que representa la cel·la línia explica anteriorment
en aquest punt.
27
2.0 Memòria Descriptiva
Projecte Final de Carrera
Figura 1. Accionament de la cel·la de línia.
-
A: Tancament / Obertura del seccionador de posada a terra.
B: Tancament / Obertura de l’interruptor.
C: Senyalització de posició de l’interruptor.
Aquests elements són de maniobra independent, de manera que la seva velocitat
d’actuació no depèn de la velocitat d’accionament de l’operari.
L’interruptor consta de tres pols o ampolles que contenen SF6. En cada pol hi ha
dos contactes: l’inferior que és fix, i el superior que és mòbil, i el qual és accionat pel
comandament de l’interruptor.
El tall de la corrent es produeix degut a la suma de dos efectes, la auto compressió
del SF6 per desplaçament del contacte mòbil, que produeix un doble bufada axial sobre
l’arc dels dos contactes i la velocitat de separació entre els contactes.
Com interruptor – seccionador les seves característiques tècniques són les següents:
Tensió nominal .................................................................................... 30 kV.
Tensió màxima de servei ..................................................................... 36 kV.
Int. nominal curta duració ( 1 s ) ......................................................... 16 kA.
Valor cresta int. nominal admissible ................................................... 40 kA.
Nivell d’aïllament 50 Hz. 1 min.
A terra i entre pols ...................................................................... 70 kV.
A dist. de seccionament .............................................................. 80 kV.
28
2.0 Memòria Descriptiva
Projecte Final de Carrera
Nivell d’aïllament a ona curta de xoc.
A terra i entre pols ....................................................................... 170 kV.
A dist. de seccionament ............................................................... 195 kV.
Int. nominal de tall ................................................................................ 400 A.
Int. connexió ( valor cresta ) ................................................................. 40 kA.
Com seccionador de posada a terra:
Int. de connexió ( valor cresta ) ............................................................ 40 kA.
Les cel·les de línia disposen d’un sistema d’enclavaments que garanteix les
condicions següents:
. L’interruptor – seccionador i el seccionador de posada a terra no poden estar
tancats simultàniament. Això es garanteix per construcció ( interruptor – seccionador en
tres posicions ) i per els enclavaments disposats addicionalment a la cel·la.
. Tant l’interruptor – seccionador com els seccionadors de posada a terra disposen
d’un dispositiu que permet bloquejar la seva maniobra, tant en la posició d’obert com en la
de tancat.
. La tapa d’accés als terminals està enclavada amb el corresponent seccionador de
posada a terra ( opcionalment pot eliminar-se aquest enclavament ).
2.4.3.2. Cel·la de Protecció del Transformador.
La cel·la de protecció està constituïda per un interruptor – seccionador de les
mateixes característiques que el de les cel·les de línia, però a més porta incorporats fusibles
que amb la seva actuació desconnecten l’interruptor.
L’accionament de l’interruptor en aquesta cel·la és sempre manual fent referència al
tancament, així a més l’obertura pot realitzar-se tant de manera manual com de manera
automàtica. En aquest últim cas l’obertura es pot produir per l’actuació de la bobina de
desconnexió accionada per el maxímetre o per el termòmetre del transformador, o bé per la
fusió d’un fusible.
A continuació es mostra la figura que representa la cel·la de Protecció del
Transformador explica anteriorment en aquest punt.
29
2.0 Memòria Descriptiva
Projecte Final de Carrera
Figura 2. Accionaments de la cel·la de protecció.
-
A: Tancament / Obertura del seccionador de posada a terra.
B: Tancament / Obertura de l’interruptor ( comandament B o BM ).
C : Senyalització de posició de l’interruptor.
D: Alliberació de molles ? Obertura de l’interruptor.
E: Senyalització de la fusió de fusibles.
A la cel·la de protecció, els fusibles es munten sobre uns carros que s’introdueixen
en uns tubs portafusibles de resina aïllant immersos en SF6. Els tubs estan perfectament
estancats respecte del gas, i quan estan tancats, ho són també respecte de l’exterior;
garanteixen així la insensibilitat a la pol·lució externa i a les inundacions. Això s’
aconsegueix mitjançant un sistema de tancament ràpid amb membrana. Aquesta membrana
compleix també una altra missió: l’accionament de l’interruptor per a la obertura, que pot
tenir origen a:
. L’acció del percussor d’un fusible quan aquest es fon.
. La sobrepressió interna del portafusibles per calentament excessiu del fusible.
Les característiques tècniques de la cel·la de protecció amb fusibles són les que a
continuació s’indiquen:
Tensió nominal .................................................................................... 30 kV.
Tensió màxima de servei ..................................................................... 36 kV.
Intensitat nominal ................................................................................ 400 A.
Int. nominal curta duració ( 1 s ) ......................................................... 16 kA.
Valor cresta int. nominal admissible ................................................... 40 kA.
30
2.0 Memòria Descriptiva
Projecte Final de Carrera
Nivell d’aïllament 50 Hz. 1 min.
A terra i entre pols ...................................................................... 70 kV.
A dist. de seccionament .............................................................. 80 kV.
Nivell d’aïllament a ona curta de xoc.
A terra i entre pols ....................................................................... 170 kV.
A dist. de seccionament ............................................................... 195 kV.
Capacitat de tall:
Corrent principalment activa ......................................................... 400 A.
Corrent capacitativa ........................................................................32.5 kA.
Corrent inductiva ............................................................................ 16 kA.
Capacitat de ruptura de la combinació interruptor – fusibles .................. 20 kA.
Capacitat de tancament ( abans / després de fusibles; valor de cresta ) 40 / 2.5 kA.
2.4.4. Transformador de Potència.
Segons la previsió de potència i els càlculs elèctrics, la potència nominal del centre
de Transformació serà:
Centre de Transformació i Mesura
“ Els Colls I “
400 kVA
Potència
Nominal
Potència de pas
prevista
Utilització
221.375 kVA
55.34 %
Taula 2. Potència Nominal i aprofitament del transformador instal·lat.
El transformador que s’instal·larà és del tipus omplert integral, que a diferència
d’altres tècniques de fabricació ( cambra d’aire sota tapa o dipòsit d’expansió ) garanteix
un menor grau de degradació del líquid aïllant i refrigerant al no posar en contacte amb
l’aire cap superfície.
El recipient que estanca el líquid refrigerant als transformadors d’aquest tipus està
constituït en la seva totalitat per xapa d’acer. Les parets laterals estan formades per aletes
de forma d’acordió que permeten dissipar adequadament el calor produït per les pèrdues,
degut al bon factor de dissipació tèrmic que posseeixen.
31
2.0 Memòria Descriptiva
Projecte Final de Carrera
Quan el transformador es posa en servei, s’eleva la temperatura del líquid aïllant i
en conseqüència augmenta el volum d’aquest, essent precisament les aletes de la bóta les
que es deformen elàsticament per compensar l’augment de volum del líquid aïllant.
Analògicament, al treure de servei el transformador o al disminuir càrrega es produeix una
disminució de la temperatura i les aletes recuperen un volum proporcional al produït
anteriorment per la dilatació.
Tot seguit exposo les característiques tècniques del transformador a utilitzar en
aquest projecte:
. Grup de connexió ....................................................................................... Dyn 11.
. Tensions nominals en buit del primari ( ±2% ±5% ) ............. 23,750 – 24,375 kV.
25,000 kV.
25,625 – 26,650 kV.
. Tensió nominal secundari en buit ................................................................ 420 V.
. Nivell d’aïllament ........................................................................................ 36 kV.
. Tensió assaig ona de xoc ............................................................................ 170 kV.
. Tensió assaig 50 Hz 1 min ........................................................................... 70 kV.
. Nivell de so ( UNE 21.315 ) ............................................................. = 70 dB ( A ).
. Tensió curt circuit preses principals ................................................................. 6%.
. Increment de Temperatura màxima ............................................................... 60 ºC.
. Pèrdues en buit ....................................................................................... = 2.000 W.
. Pèrdues en càrrega a 75 ºC ................................................................... = 10.500 W.
. Pintura ( UNE 48.103 ) ........................................ color blau verdós fosc ( B-732 ).
. Pes màxim aproximat ................................................................................ 3200 kg.
2.4.5. Pont d’Unió Cel·les – Transformador.
Per el Centre de Transformació i Mesura “ Els Colls I “, independent de la potència
nominal de transformador, el pont entre el transformador i la cel·la de protecció s’efectuarà
amb una terna de cables unipolars d’aïllament sec termoestable, sèrie 18/30 kV de 1 × 150
mm² d’alumini. Els conductors estaran estesos per les canalitzacions previstes a tal efecte
en la caseta del transformador sense disposar més d’un circuit per conductor ni es separen
les fases. Es respectaran els radis mínims de curvatura previstos per aquest tipus de
conductor.
32
2.0 Memòria Descriptiva
Projecte Final de Carrera
2.4.6. Distribució en Baixa Tensió.
En el Centre de Transformació i Mesura “ Els Colls I “ s’instal·larà un quadre de
distribució de baixa tensió principal i amb capacitat física per si fos necessari la col·locació
d’un quadre annex.
El quadre principal està connectat al secundari del transformador mitjançant un
pont d’unió de baixa tensió i mitjançant quatre sòcols tripolars de 400 A connectats a
l’embarrat es distribuiran les sortides de baixa tensió.
No és necessari la instal·lació d’un quadre annex degut a que no són precises més
de quatre sortides en el Centre de Transformació i Mesura. Això si en cas de la col·locació
d’un quadre annex, aquest va unit directament a l’embarrat del quadre principal i en el seu
conjunt permetrien la distribució de baixa tensió per un total de buit sortides.
En els armaris s’instal·laran les bases tripolars de 400 A connectades a l’embarrat i
en elles es connectarà cadascuna de les sortides mitjançant terminals bimetàl·lics i la
col·locació dels fusibles de protecció.
Aquesta seria la figura que representa en tota la seva totalitat un quadre de baixa i
un quadre annex de baixa tensió.
Figura 3. Quadre de baixa tensió i annex.
Aquestes serien les característiques del quadre de baixa que utilitzarem en la nostra
instal·lació:
Tensió nominal ............................................................................................. 440 V.
Intensitat nominal de l’interruptor ............................................................... 1600 A.
Bases tripolars verticals ............................................................................... 630 A.
Tensió d’assaig a 50 Hz .............................................................................. 10 kV.
33
2.0 Memòria Descriptiva
Projecte Final de Carrera
Intensitat de C.C 1 s ...................................................................................... 12 kA.
Grau de protecció ........................................................ IP – 2 × 7 ( UNE – 20.324 ).
Envoltant ....................................................................................................... 2mm.
2.4.7. Pont d’Unió Transformador – Quadre de Baixa Tensió.
L’enllaç entre el transformador i el quadre principal de baixa tensió, es realitzarà a
través de conductors RV 0.6 / 1 kV 1 × 240 mm² Al. Segons els càlculs realitzats en el
corresponent apartat de la memòria de càlcul, el número de cables a instal·lar per fase i
neutre depenent de la potència nominal del transformador serà:
Potència nominal del
Transformador
Pont d’unió Fase
Pont d’unió Neutre
400 kVA
2 × 1 × 240 mm² Al
2 × 1 × 240 mm² Al
Taula 3. Composició del pont d’unió de baixa tensió.
2.4.8. Proteccions del Transformador.
Les proteccions que s’han establert per els transformadors de el centre de
transformació són les següents:
. Proteccions contra sobreintensitats:
A la part de Mitja Tensió es protegeix el transformador a través de la
instal·lació dels fusibles de Mitja Tensió a l’interruptor de Protecció del transformador,
controlant d’aquesta manera una possible sobreintensitat a la xarxa de mitja Tensió que
pogués fer malbé el transformador.
A la part de baixa tensió es protegeix el sistema a través de la instal·lació de
tres transformadors d’intensitat a les barres principals del Quadre de Baixa Tensió, els
quals aplicats al seu maxímetre respectiu i aquest a un relé situat en el mateix quadre, actua
sobre la bobina de tret situada a l’Interruptor de Protecció del Transformador. Amés, les
sortides de Baixa Tensió aniran protegides amb fusibles amb acord amb la secció dels
cables a protegir.
. Protecció contra incidents interiors del transformador
( sobrecalentaments de
l’oli ).
Al transformador de potència s’instal·larà un termòmetre de beina que
controlarà el calentament de l’oli refrigerant. En el cas d’un sobrecalentament d’aquest,
34
2.0 Memòria Descriptiva
Projecte Final de Carrera
s’activarà el relé situat en el quadre de Baixa Tensió, el qual actuarà sobre la bobina de tret
situada a l’Interruptor de Protecció del Transformador.
2.4.8.1. Termòmetre.
Al transformador s’instal·larà un termòmetre d’esfera amb beina calibrat a una
temperatura de tret de 95 ºC, si per alguna causa la temperatura de l’oli del transformador
arribés i sobrepassar-hi els 95 ºC, el termòmetre activaria el relé de tret situat en el Quadre
de Baixa Tensió i aquest a la seva vegada a la bobina de tret situada a l’Interruptor de
Protecció del Transformador ( comandament BRF ), la qual obriria l’interruptor
desconnectat així el transformador de la xarxa.
2.4.8.2. Fusibles Mitja Tensió.
Les cel·les de protecció estan preparades per rebre cartutxos fusibles A.P.R., amb
percussor de tret segons UNE 21120 – 1 / RU 6405 / CEI – 282 – 1.
Aquests fusibles s’instal·laran a l’interior de la cel·la de protecció del transformador
que combinats amb el comandament BRF garanteixen una eficaç obertura de l’interruptor
de protecció del transformador.
Aquesta disposició resulta avantatjosa, ja que produeix l’obertura automàtica del
circuit i, per això, una segura extinció de l’arc, encara en el cas de que es presentin
intensitats crítiques per el fusible, en les quals aquest fon, però no existeix seguretat de que
l’arc sigui efectivament extingit.
S’ha de tenir present que aquest ha de protegir únicament enfront a curt circuits i no
enfront a sobrecàrregues limitades, davant les quals el fusible reacciona amb dificultats i de
manera molt dispersa, però aquest tipus de sobrecàrregues, en el cas del transformador
resulta adequada la protecció a base d’un termòmetre de contactes i un maxímetre associat
a una bobina de tret a l’interruptor.
Aquestes són les característiques del fusibles:
Denominació ......................................................... FUSIBLE CF 36 / 63 RU – 6405.
Tensió nominal ................................................................................................ 30 kV.
Tensió màxima se servei .................................................................................. 36 kV.
Calibre ................................................................................................................ 63 A.
Intensitat màxima de tall .................................................................................. 20 kA.
Intensitat mínima de tall .................................................................................. 218 A.
Pes .................................................................................................................... 4,7 kg.
Potència dissipada a In. ................................................................................... 274 W.
35
2.0 Memòria Descriptiva
Projecte Final de Carrera
2.4.8.3. Maxímetres.
El Quadre de Baixa Tensió anirà equipat amb tres maxímetres i tenen com a missió
la protecció del transformador contra sobrecàrregues en la part de baixa tensió.
Per poder realitzar la protecció contra sobreintensitat en baixa tensió cada
maxímetre va associat a un transformador d’intensitat de relació de transformació 1500 / 5,
el qual trasllada al maxímetre la relació equivalent d’intensitat en una escala de 0 a 5 ( el 5
corresponent als 1500 A ). Una vegada calibrada l’agulla de tret del maxímetre, si en algun
moment la intensitat que passa per alguna de les fases sobrepassa a la intensitat prefixada,
aquest actua sobre el relé situat en el Quadre de Baixa Tensió i aquest altre a la seva
vegada sobre la bobina de tret situada a l’Interruptor de Protecció del Transformador obrint
el circuit.
2.4.9. Xarxa de Terres.
La funció de la posada a terra ( p.a.t. ) d’una instal·lació elèctrica és la de forçar la
derivació al terreny de les intensitats de corrent de qualsevol naturalesa que es puguin
originar, ja que es tracta de corrents de defecte, a freqüència industrial, o degudes a
descàrregues atmosfèriques.
Amb això, s’aconsegueix:
. Limitar la diferència de potencial que, en un moment donat, pot presentar-se entre
estructures metàl·liques i terra.
. Possibilitar la detecció de defectes a terra i assegurar l’actuació i coordinació de
les proteccions, eliminant i disminuint així el risc que suposa una avaria per el material
utilitzat i les persones.
. Limitar les sobretensions internes ( de maniobra, transitòries i temporals ) que
poden aparèixer a la xarxa elèctrica, en determinades condicions d’explotació.
. Evitar que les tensions de front escarpat que originen les descàrregues dels raigs
provoquen “ encebats inversos “, en el cas de les instal·lacions d’exterior i, particularment,
en línies aèries.
La circulació de les intensitats mencionades per la instal·lació de posada a terra pot
originar l’aparició de diferències de potencial entre certs punts, per exemple, entre la
instal·lació de p.a.t. i el terreny que envolta o entre dos punts del mateix, raó per la qual ha
de concebre la instal·lació de posada a terra per que, inclòs amb l’aparició de les
diferències de potencial eludides es cobreixin els següents objectius:
. Seguretat de les persones.
. Protecció de les instal·lacions.
. Millora de la qualitat del servei.
36
2.0 Memòria Descriptiva
Projecte Final de Carrera
. Establiment i permanència d’un potencial de referència.
Constarà de la posada a terra de protecció i la de servei.
2.4.9.1. Terra de Protecció.
La terra de protecció s’utilitza per limitar la tensió amb respecte a terra que pugui
presentar en un moment donat les masses metàl·liques de l’interior del Centre de
Transformació.
A la terra de protecció es connectarà:
. Masses de M.T. i B.T. ( envoltants de les cel·les i quadres de Baixa Tansió ).
. Embolcalls o pantalles metàl·liques dels cables.
. Cub del transformador.
. Pantalles o enreixats de protecció contra contactes directes.
. Borns de terra dels detectors de tensió.
. Borns de terra dels TI de baixa tensió.
No s’uniran, per contrari a la terra de protecció les reixes i portes metàl·liques del
Centre, si són accessibles a l’exterior.
El sistema de terra de protecció estarà format per un conductor de coure nu de 50
mm² de secció i per els elèctrodes de posada a terra, les quals seran piques de acer – coure
de 2 m de longitud i 14,8 mm de diàmetre.
La disposició de l’elèctrode de posada a terra variarà si comparem el nostre centre
de transformació amb qualsevol altre, segons la resistivitat mitja del terreny en el qual es
troba ubicat, segons els càlculs realitzats la disposició de l’elèctrode per el centre de
transformació serà:
. Centre de Transformació i Mesura “ Els Colls I “: Anell rectangular de 4,5 × 2,5
m de conductor de coure nu de 50 mm² i quatre piques en els seus vèrtex enterrades a 0.5
m.
El pis del centre de transformació disposarà d’una malla electrosoldada amb rodons
de 6 mm de diàmetre, formant una retícula de 30 × 30 cm. Aquesta malla es connectarà en
dos punts oposats a la posada a terra de protecció del centre. Amb aquesta disposició
s’aconsegueix que la persona que ha d’accedir a una part, pugui quedar amb tensió
eventualment, al trobar-se sobre una superfície equipotencial, evitant els possibles riscs
produïts per les tensions de contacte i de pas a l’interior del centre. Aquesta malla es
cobrirà amb una capa de formigó de 10 cm d’espès.
37
2.0 Memòria Descriptiva
Projecte Final de Carrera
Tots els elements metàl·lics del Centre de Transformació quedaran units entre si,
mitjançant un cable de coure nu d’una secció d’uns 50 mm², grapat a la paret. Aquest a la
seva vegada, es connectarà als elèctrodes de la posada a terra, previstos com seria el cas de
la malla electrosoldada i les piques de posada a terra.
Tots els conductors que conformen la xarxa de terra de Protecció convergiran en un
punt comú de la posada a terra. Aquest punt de confluència serà una platina de coure amb
unes dimensions apropiades i amb un nombre suficient de trepants roscats d’acord amb els
conductors de terra de protecció.
2.4.9.2. Terra de Servei.
Es connectarà al terra de servei: l’embarrat del neutre del quadre de Baixa Tensió,
la terra dels secundaris dels transformadors de tensió i intensitat de la cel·la de mesura i els
neutres de les instal·lacions de serveis propis de la caseta ( enllumenat, etc. )
L’elèctrode que composa el terra de servei es trobarà allunyat de l’elèctrode de terra
de protecció. La distància que s’haurà de respectar per el Centre de Transformació i
Mesura serà:
. Centre de Transformació i Mesura “ Els Colls I “: La distància mínima de
separació serà de 12 m.
L’elèctrode del terra de servei estarà constituït per quatre piques en filera unides per
un conductor horitzontal de coure nu de 50 mm² de secció. Aquesta configuració correspon
a l’elèctrode UNESA 5/42.
Les piques tindran un diàmetre de 14 mm i una longitud de 2 m. S’enterraran
verticalment a una profunditat de 0.5 metres. La separació entre una pica i la següent serà
de 3 metres. Amb aquesta configuració, la longitud de conductor des de la primera pica a la
última serà de 9 metres, dimensió que haurà d’haver disponible en el terreny.
El valor de la resistència de posada a terra d’aquest elèctrode haurà de ser inferior a
37 O. Amb aquest criteri s’aconsegueix que un defecte a terra en una instal·lació de Baixa
Tensió protegida contra contactes indirectes per un interruptor diferencial de sensibilitat de
650 mA, no ocasioni a l’elèctrode de posada a terra una tensió superior a 24 volts ( 37 ×
0.650 ).
El neutre del sistema de Baixa Tensió es connecta a una pressa de terra independent
del sistema d’ Alta Tensió per evitar tensions perilloses a Baixa Tensió degut a faltes a la
xarxa d’Alta Tensió.
La connexió des de la caixa seccionadora, al Centre de Transformació fins la
primera pica es realitzarà amb cable de coure aïllat de 0,6 / 1 kV protegit contra danys
mecànics.
38
2.0 Memòria Descriptiva
Projecte Final de Carrera
2.4.10. Instal·lacions Secundàries.
2.4.10.1. Enllumenat.
A l’interior del Centre de Transformació i Mesura s’instal·laran tres punts de llum
capaços de proporcionar un nivell d’il·luminació suficient per la comprovació i maniobra
dels elements del mateix. El nivell mitjà serà com a mínim de 200 lux.
Per l’encesa s’utilitzarà un interruptor final de carrera el qual actua quan la porta
s’obra.
Els focus lluminosos estaran col·locats sobre suports rígids i disposats de tal manera
que es mantingui la màxima uniformitat possible en la il·luminació. Amés, s’haurà de
poder efectuar la substitució de làmpades sense perill de contacte amb altres elements amb
tensió.
Es disposarà també un punt de llum d’emergència de caràcter autònom que senyali
els accessos al centre de transformació. La duració de l’enllumenat d’emergència serà com
a mínim de una hora.
Al quadre de Baixa Tensió existirà una pressa de corrent formada per una base
endoll II de 16 A, per la alimentació de les eines auxiliars.
La instal·lació, igualment que la del circuit del termòmetre, es farà amb conductors
V 750 de 1,5 mm² en tub de PVC rígid IP 7 grapat a la paret.
2.4.10.2. Protecció Contra Incendis.
El transformador a instal·lar està refrigerat per oli mineral, per aquest motiu es
dotarà el Centre amb unes mesures per l’extinció d’incendis, segons el que estableix a la
MIE – RAT 14 – 4.1.
El tipus de Transformador instal·lat té un volum d’oli inferior a 600 litres, per això
s’adoptaran les següents mesures de protecció passives:
. Parets i teulada resistents al foc.
. Separació del transformador en cel·la individual.
. S’ubicarà a l’interior de la caseta un extintor mòbil de 5 kg d’eficàcia 89 B de
CO2.
. Sota el transformador s’instal·larà un receptacle per recollir possibles pèrdues
d’oli. Aquest receptacle vessa l’oli en un dipòsit situat a sota.
39
2.0 Memòria Descriptiva
Projecte Final de Carrera
2.4.10.3. Ventilació.
El calor generat en el ferro i en el coure del transformador és necessari evacuar-lo
per evitar que el transformador arribi a una temperatura superior a la que es fixa la norma
UNE 20.101 – 82, per transformadors de bany d’oli classe A amb circulació de l’oli
natural, aquesta temperatura és de 65 ºC.
La ventilació prevista és natural, està basada en la reducció del pes específic de
l’aire amb la temperatura.
Els centres estan previstos d’obertures embotides a les portes i parets properes al
transformador amb la finalitat de facilitar l’entrada d’aire exterior per les ranures inferiors i
crear així una renovació natural al sortir l’aire interior per les ranures superiors.
D’aquesta manera l’aire en el seu moviment envolta totalment el transformador,
principal productor de calor, efectuant la refrigeració dels mateixos per termosifò que es
produeix entre l’entrada i la sortida.
2.4.10.4. Mesures de Seguretat.
Per la maniobra de les línies de mitja Tensió s’han establert mesures de seguretat
mitjançant enclavaments mecànics en els comandaments de les cel·les.
Per la protecció del personal i equips, s’ha de garantir que:
. No serà possible accedir a les zones normalment amb tensió, si aquestes no han
sigut posades a terra. Per això, el sistema d’enclavaments intern de les cel·les ha d’afectar
el comandament de l’aparell principal, al seccionador de posada a terra i a les tapes d’accés
als cables.
. Els borns de connexió de cables i fusibles seran fàcilment accessibles als operaris
de manera que, en les operacions de manteniment, la posició de treball normal no sigui
insuficient de visibilitat sobre aquestes zones.
40
2.0 Memòria Descriptiva
Projecte Final de Carrera
2.5. DESCRIPCIÓ DE LA LÍNIA SUBTERÀNIA DE 25 kV.
2.5.1. Descripció General.
La línia subterrània de Mitja Tensió de 25 kV, neix al suport número 7 del traçat de
la Línia Aèria de Mitja Tensió. En l’esmentat suport hi ha una conversió Aèria –
Subterrània.
La línia anirà soterrada des de la base del suport esmentat fins el Centre de
Transformació i Mesura travessant el que en l’actualitat són terres d’us agrícola.
Les zones per on discorre la línia subterrània de mitja tensió pertanyen al terme
municipal de Vilallonga del Camp.
2.5.2. Conductors.
Els conductors utilitzats seran d’alumini amb aïllament de ERP ( goma etilè –
propilè ), garantit així el seu aïllament i protecció i que satisfacin la Norma vigent UNE
21123 per “ Cables de Transport d’energia aïllats amb dielèctrics secs per tensions
nominals de 1 kV a 30 kV “.
Aniran posats en un tub de PVC, per què d’aquesta manera s’asseguri una major
resistència mecànica. Disposarem doncs, d’una terna de cables unipolars introduïts en un
mateix tub.
Els conductors utilitzats en aquest projecte tindran les característiques que a
continuació s’esmenten:
. Fabricant: .................................................................................................. PIRELLI.
. Denominació: ................................................... AL EPROTENAX H – 15 / 30 kV.
. Designació UNE: ...................................................................DHV Al a 15 / 30 kV.
. Mode instal·lació: .......................................................................Enterrats, entubats.
. Aïllament del cable: .....................................................ERP ( goma etilè – propilè ).
. Composició del cable: .................................................................................unipolar.
. Secció: .................................................................................................50 mm² d’ Al.
. Diàmetre exterior: ......................................................................................24,2 mm.
. Pes: .........................................................................................................840 kg/ km.
. Resistència: ..................................................................................0.800 O / km fase.
. Reactància: ...................................................................................0.133 O / km fase.
41
2.0 Memòria Descriptiva
Projecte Final de Carrera
. Capacitat: .................................................................................... 0.238µF / km fase.
. Corrent màxima admissible ( temperatura terreny 25 ºC ): .............................160A.
Per instal·lacions sota tub: Imax. = 160 × 0.8 = 128 A.
En un principi, per la demanda requerida, s’hauria pogut adoptar un cable de menor
secció, però d’aquesta manera podem optar a una ampliació de demanda de
subministrament elèctric a la zona.
Els cables aniran introduïts en un tub metàl·lic flexible de 150 mm de diàmetre de
les següents característiques:
. Denominació: .....................Tub metàl·lic blindat flexible de 150 mm. de diàmetre.
. Fabricant : ................................................................................... INTERFLEX S.A.
. Normes: ............................. UNE 20.324, UNE 36.086, DIN 49.020 i NF C68.101.
. Rodell d’acer laminat en fred, qualitat AP – 02, galvanitzat electrolíticament,
enrotllat en espiral i engalletat.
. Funda exterior de PVC, flexible i autoextingible.
. Color vermell RAL 3.000.
. Blindat.
. Estanc.
. Temperatura d’utilització entre -10 ºC i 110 ºC ( intermitent ).
. Grau de Protecció: ....................................................IP 667 ( segons UNE 20.324 ).
. Resistència a l’aixafament: .....................................1.500 N ( segons NF C68.101 ).
. Resistència als agents químics: .................................. bona ( segons NF C68.101 ).
. Diàmetre interior: ........................................................................................150 mm.
. Dimensions exteriors compatibles amb tubs rígids.
42
2.0 Memòria Descriptiva
Projecte Final de Carrera
2.5.3. Rases.
Estan convenientment dimensionades per poder allotjar els conductors que per elles
circulen dins el tub, amb la secció suficient, complint els requisits de les normes
particulars. La profunditat serà suficient per que cap esforç mecànic sobre l’exterior pugui
influir sobre els conductors una vegada s’ha finalitzat la obertura i tapat de la rasa
corresponent.
La rasa destinada a canalitzar el tram subterrani de la línia de Mitja Tensió, tindrà
una amplada suficient de 60 cm i una profunditat respecte el terra de 90 cm.
Els cables, per ser unipolars, estaran enrotllats entre si i encintats a l’interior del tub
allotjat dintre la rasa, a 80 cm de profunditat.
Per que el tub quedi perfectament assentat, s’omplirà la rasa amb uns 20 cm d’arena
de riu. Sobre aquesta tapa, es posarà una filera de maons buits senzills que protegiran
mecànicament als tubs. Els esmentats maons, es disposaran en la direcció de soga
perpendicular al eix de la línia.
La resta de la rasa, uns 70 cm, s’omplirà de terra exempta d’àrids majors a 4 cm..
Es realitzarà per capes successives piconades fins aconseguir una densitat seca no menor
del 95 % de la obtinguda a l’assaig Proctor Normal.
A uns 20 cm sobre la filera de maons protectors, es col·locarà una cinta se
senyalització que avisarà de l’existència de la línia elèctrica. Aquesta cinta serà de
polietilè, seguint la recomanació UNESA 0205 A.
Amb respecte als paral·lelismes i als encreuaments amb canalitzacions destinades a
l’aigua o el gas, es guardarà una separació mínima de 20 cm. Aquesta mateixa separació
serà necessària si els encreuaments es produeixen amb cables de telecomunicació.
La rasa es realitzarà mitjançant maquinaria amb retroexcavadores o rasadores. Una
vegada feta la excavació es netejarà el fons de la rasa, col·locant el tub a continuació i
omplint amb arena fina uns 20 cm. Posteriorment es col·loca un maó de tapiar, rajola o
teula, que protegeixi el tub de posteriors actuacions sobre la línia, omplint el resta de la
rasa amb el material extret no sense abans col·locar a 50 cm de la superfície del terreny una
malla de plàstic de senyalització de perill de mitja tensió.
Quan s’han de traspassar calçades, murs o cementacions es col·locaran tubs de PVC
d’un espessor mínim de paret 4.3 mil·límetres ( 10 atmosferes ) i un diàmetres de 100
mil·límetres begut amb formigó.
La compactació del terreny es realitzarà amb màquines vibroapisonades per evitar
l’aparició de sots.
43
2.0 Memòria Descriptiva
Projecte Final de Carrera
2.5.4. Arquetes.
Quan la línia vagi a creuar sota una via de comunicació, a cada 100 metres, i en el
pas subterrani del Centre de Transformació i Mesura, utilitzarem arquetes de registre,
dimensionades adequadament.
Aquesta arqueta estarà formada per un encofrat de formigó armat que protegeix per
complert el perímetre de l’arqueta per evitar els despreniments de terres i filtrats d’aigua.
El sòl estarà igualment protegit per una capa de formigó, amb una superfície en lleugera
vessant per facilitar el drenatge de l’aigua cap a colador que s’instal·larà a cada arqueta. A
la teulada es disposarà d’una obertura circular de 1,1 metres de diàmetre, tancada per una
tapa doble metàl·lica, la qual assegura el tancament hermètic del conjunt.
El material que forma les arquetes, maons i bigues i formigó seran de qualitat i
resistència adequades per suportar els esforços que es puguin presentar, garantint el no
deteriorament dels mateixos sota les tensions mecàniques que des de l’exterior els puguin
influir, ni sota l’acció d’agents químics que procedeixen de l’atmosfera o sòl de les
instal·lacions.
Les mesures de les arquetes seran: 2.88 × 1.96 × 1.7 m.
2.5.5. Enllaços, Derivacions i accessoris.
Els enllaços que s’hagin de realitzar a la línia, es faran a les arquetes de registre, no
fent-se els mateixos sota cap concepte a l’interior dels conductes sota terra.
No s’admetrà derivacions en “ T “. Les derivacions en aquests tipus de línies es
realitzaran des de les cel·les de línies situades al Centre de Transformació o repartiment,
des de línies aèries o des de línies subterrànies fent entrada i sortida.
La llista d’accessoris, fabricats per la casa PIRELLI, són les següents:
. Terminació unipolar d’interior: .......................................TMF – 1 - 50 / 17, 5 – Al.
. Terminació unipolar d’exterior: ................................ TMF – 1 - 50 / 17, 5 – E - Al.
. Enllaç : ................................................................................... ESF – 1 – 50 – 50 Al.
. Connector acotat: ............................................................PMA – 1 – 50 / 17, 5 – Al.
. Connector recte: ..............................................................PMA – 1 – 50 / 17, 5 – Al.
44
2.0 Memòria Descriptiva
Projecte Final de Carrera
2.5.6. Presa de Terra.
Al no existir a la línia estructures metàl·liques que no estiguin sota tensió, no
s’instal·larà cap presa de terra en tot el seu recorregut.
Redactada la Memòria Descriptiva del Projecte d’una Línia Aèria de 25 kV i Centre
de Transformació a la Partida dels Colls, es passa a l’assignatura del document:
Vilallonga del Camp
a 8 de Setembre del 2003.
Sr. Roger Ferré Vives.
Enginyer Tècnic Industrial
en Electricitat.
45
PROJECTE FINAL DE CARRERA.
LÍNIA AÈRIA DE 25 kV I CENTRE DE
TRANSFORMACIÓ A LA PARTIDA DELS COLLS.
3.0.- MEMÒRIA DE CÀLCUL
AUTOR: Roger Ferré Vives.
DIRECTOR: Juan José Tena Tena.
DATA: Setembre / 2003.
3.0 Memòria de Càlcul
Projecte Final de Carrera
UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI
ESCOLA TÈCNICA SUPERIOR D’ENGINYERIA
3.0. Memòria de Càlcul.
Volum 3
Línia Aèria de 25 kV i Centre de
Transformació a la Partida dels Colls
Memòria de Càlcul
Universitat Rovira i Virgili
Roger Ferré Vives
1
3.0 Memòria de Càlcul
Projecte Final de Carrera
3.0.- MEMÒRIA DE CÀLCUL
ÍNDEX
3.1. CÀLCUL DE LA LÍNIA AÈRIA DE 25 kV.
3.1.1. Càlcul Elèctric.
3.1.1.1. Intensitat màxima de curt circuit.
3.1.2. Efecte Corona.
3.1.3. Càlcul mecànic del cable.
3.1.3.1. Vans de regulació.
3.1.3.2. Fletxes màximes.
3.1.3.3. Taula de regulació del cable.
3.1.4. Aïllament.
3.1.4.1. Càlcul Elèctric.
3.1.4.2. Càlcul Mecànic.
3.1.5. Càlcul de les distàncies de seguretat.
3.1.5.1. Distància dels Conductors al terreny.
3.1.5.2. Distància dels Conductors al terreny amb cruïlla amb carretera.
3.1.5.3. Distància dels Conductors entre si.
3.1.5.4. Distància mínima entre conductors i massa.
3.1.5.5. Encreuament amb línia elèctrica.
3.1.6. Càlcul mecànic dels suports.
3.1.6.1. Generalitats.
3.1.6.2. Suports d’Alineació.
3.1.6.3. Suports d’Angle.
3.1.6.4. Suports amb seccionador.
3.1.6.5. Suports d’inici i final de línia.
3.1.7. Càlcul de Cimentacions.
3.1.7.1. Mètode a utilitzar.
3.1.7.2. Suports d’Alineació.
3.1.7.3. Suports d’Angle.
3.1.7.4. Suport d’inici i final de línia.
3.1.7.5. Suport amb Seccionador.
3.1.8. Càlcul de la instal·lació de posta a terra.
3.1.8.1. Resistència de posta a terra.
3.1.8.2. Tensions de pas i contacte admissibles.
3.1.8.3.1. Intensitat de defecte a terra.
3.1.8.4. Càlcul de les tensions de pas i contacte en la instal·lació.
3.1.8.5. Justificació de les línies de terra.
3.2. CENTRE DE TRANSFORMACIÓ I MESURA.
3.2.1. Potència del Transformador.
3.2.2. Intensitats nominals.
3.2.2.1. Intensitat nominal en el primari ( M.T.)
3.2.2.2. Intensitat nominal en el secundari ( b.t. )
2
3.0 Memòria de Càlcul
Projecte Final de Carrera
3.2.3. Pont d’unió Transformador – Quadre de baixa Tensió.
3.2.4. Proteccions del Transformador.
3.2.4.1. Proteccions del Transformador contra curt circuits.
3.2.4.2. Proteccions del Transformador contra sobrecàrregues.
3.2.5. Dimensionat de la ventilació del centre de transformació.
3.2.6. Càlcul de les instal·lacions de posada a terra.
3.2.6.1. Resistivitat del terreny.
3.2.6.2. Dades facilitades per la Companyia.
3.2.6.3. Disseny preliminar de la instal·lació.
3.2.6.3.1. Centre de Transformació els Colls I.
3.2.6.4. Resistència de posada a terra.
3.2.6.5. Intensitat de defecte.
3.2.6.6. Tensió de pas exterior.
3.2.6.7. Tensió de pas en l’accés.
3.2.6.8. Tensió de defecte.
3.2.6.9. Duració total de la falta.
3.2.6.10. Valors admissibles.
3.2.6.11. Comprovació dels valors calculats.
3.2.6.12. Separació entre sistemes de p.a.t. de protecció i de servei.
3.3. XARXA SUBTERRÀNIA DE MITJA TENSIÓ.
3.3.1. Intensitat màxima.
3.3.2. Càlcul de secció mínima necessària per intensitat de curt circuit.
3.3.3. Dimensionat de l’embarrat.
3.3.3.1. Comprovació per densitat de corrent.
3.3.3.2. Comprovació per sol·licitud electrodinàmica.
3.3.3.3. Curt circuit per sol·licitació tèrmica.
3.4. CÀLCULS ELÈCTRICS DE LA XARXA DE BAIXA TENSIÓ.
3.4.1. Càrrega en un tram de línia.
3.4.2. Caiguda de Tensió.
3.4.3. Resistència.
3.4.4. Reactància inductiva.
3.4.5. Pèrdues de Potència.
3.4.6. Intensitat màxima admissible dels conductors.
3.4.6.1. Varis cables en la mateixa rasa.
3.4.6.2. Cable entubat.
3.4.6.3. Temperatura i Resistivitat tèrmica del terreny.
3.4.7. Proteccions de la xarxa de baixa tensió.
3.4.7.1. Contra Sobrecàrregues.
3.4.7.2. Contra Curt Circuits.
3.4.7.2.1. Poder de Tall.
3.4.7.2.2. Temps de Tall.
3.4.8. Esquemes unifilars de les línies.
3.4.9. Càlculs de Saturació i Caiguda de tensió de les línies de B.T.
3
3.0 Memòria de Càlcul
Projecte Final de Carrera
3.0. MEMÒRIA DE CÀLCUL.
En aquest document es pretén determinar totes les dades i els valors necessaris per
escollir i/o elegir els elements que formaran part de les instal·lacions a projectar, amb la
garantia del bon funcionament.
3.1. CÀLCUL DE LA LÍNIA AÈRIA DE 25 kV.
3.1.1. Càlcul Elèctric.
L’estesa es durà a terme amb cable d’alumini – acer normalitzat, de les següents
característiques:
Denominació codificada: Cable AL/AC LA-110.
Unitat de mesura: Quilogram.
Característiques Tècniques:
Secció Total:
116,2 mm ²
Diàmetre Total:
14 mm ø
Sentit del cable última capa:
Dreta
Formació de l’Alumini:
30 filferros × 2 mm ø
Formació d’Acer:
7 filferros × 2 mm ø
Galvanitzat de l’Ànima ( UNE 21.016/76): Qualitat A 214 g/m ²
Resistència a la ruptura:
= 4000 daN
Coeficient de Dilatació ( per º C ):
17,8 . 10-6
Resistència Elèctrica:
0,307 O/km
Intensitat Nominal:
314 A
Pes:
433 kg/km
Longitud de Bobina:
25000 ± 5% m
Resta de Característiques:
GE AND010
Tensió Nominal:
25 kV
Factor de Potència:
0,8
Longitud de la Línia:
570 metres
Potència a transportar:
400 kVA
Assaigs de qualitat segons norma: GE AND010
Usos a que va destinat: Línies Aèries de Mitja Tensió.
Materials acceptats: Echavarria, Incasa, Trefileries et cableries du haure, Tycsa.
El conductor a utilitzar en el tram esmentat i indicat en els plànols adjunts, es
justificarà fent referència als tres factors següents:
a.- Densitat de corrent.
b.- Caiguda de tensió.
c.- Pèrdua de Potència.
4
3.0 Memòria de Càlcul
Projecte Final de Carrera
a.- Densitat de corrent:
Segons l’article 22 del R.L.A.T. de l’any 2002, la densitat de corrent màxima
admissible per aquest tipus de cable es calcula a partir de la taula, interpolant per el valor
de la secció del cable i hem de tenir en compte la composició del cable:
Composició del cable: 30 + 7, aquests valors implica un coeficient de reducció de 0,902,
així doncs:
Dmax. = 2.988 × 0.902 = 2.6951 A/mm ²
(1)
essent la intensitat màxima del conductor:
Imax. = 2.6951 × 116.2 = 313.1706 A
(2)
Així doncs, la potència màxima a transportar, limitada per la intensitat màxima
serà:
Smax. = v3 × Vn × Imax. = v3 × 25 × 313.1706 = 13.560,6847 kVA
per cos f = 0.8 ? Pmax. = Smax. × cos f = 10.848,5478 kW
(3)
(4)
La intensitat a plena càrrega serà:
I = S / v3 × Vn = 400 kVA / v3 × 25 kV = 9.2376 A
(5)
La densitat de corrent serà doncs:
D = I / S = 9.2376 / 116.2 = 0.0794 A / mm ²
(6)
Aquest valor ens dóna inferior al de la densitat de corrent màxima admissible
( 2.6951 A/mm ² ). Per tant, el conductor escollit, és adequat en l’àmbit de la densitat de
corrent.
b.- Caiguda de tensió:
En el següent càlcul només es tindran en compte la resistència elèctrica i la
reactància d’autoinducció de la línia ( considerem una capacitat menyspreable ). La
reactància quilomètrica està donada per l’expressió:
4
Lk = [ ½ + 4.6 × log DGM / r ] × 10¯
H / km
1 Densitat de corrent màxima admissible.
2 Intensitat màxima del conductor.
3 Potència màxima a transportar, limitada per la intensitat màxima en kVA.
4 Potència màxima a transportar, limitada per la intensitat màxima en kW.
5 Intensitat a plena càrrega.
6 Densitat de corrent.
7 Reactància quilomètrica.
5
(7)
3.0 Memòria de Càlcul
Projecte Final de Carrera
Per a calcular la distància mitja geomètrica ( DGM ), sabem que la disposició dels
conductors es base amb la següent figura:
Figura 1. Disposició dels conductors en la línia a projectar.
D1,2 = D2,3 = v0.7² + 1.65² = 1.7923 m
D3,1 = 2 × 1.65 = 3.3 m
DGM = ³v D1,2 × D2,3 × D3,1 = ³v 1.7923 × 1.7923 × 3.3 = 2.1967 m
(8)
Així doncs:
3
4
4
Lk = [ ½ + 4.6 × log 2.1967 / 58.1 × 10¯ ] × 10¯ = 7.757 × 10¯ H / fase / km
La reactància inductiva, serà:
4
XL = w × Lk = 2p × 50 × 7.757 × 10¯ = 0.2437 O / fase / km
(9)
Sabent que la longitud de la línia és de L = 0.570 km i que la resistència elèctrica a
20 º C és de 0,307 O/km, ens resultaran els següents valors:
Rk = Resistència elèctrica × Longitud = 0,307 × 0.570 = 0.1750 O
Xk = XL × L = 0.2437 × 0.570 = 0.1390 O
( 11 )
La caiguda de tensió composta serà:
e = v3 × I × ( Rk × cos f + Xk × sen f )
( 12 )
e = v3 × 9.2376 × (0.1750 × 0.8 + 0.1390 × 0.6 ) = 3.5744 V
8 Distància mitja geomètrica.
9 Reactància inductiva.
10 Resistència quilomètrica.
11 Reactància quilomètrica.
12 Caiguda de tensió composta.
6
( 10 )
3.0 Memòria de Càlcul
Projecte Final de Carrera
Aquest valor suposa un tant per cent de:
3.5744 × 100 / 25.000 = 0.0143 % el qual està per sota del màxim admissible
La tensió al final de la línia serà per tant:
V = 25.000 – 3.5744 = 24.996,4256 V
c.- Pèrdua de potència:
La pèrdua de potència per efecte Joule en la línia, serà:
Pc = 3 × Rk × I² = 3 × 0.1750 × 9.2376² = 44.80 W = 0.0448 kW
( 13 )
Aquest valor suposa un tant per cent de:
? P ( % ) = 0.0448 × 100 / 400 × 0.8 = 0.014 %
Aquest valor està per sota del que és aconsellable i que podem menysprear.
La potència al final de la línia serà:
P = 400 × 0.8 – 0.0448 = 319.9552 kW
Així doncs, en resum tindrem que el conductor és elèctricament adequat, tant en
l’àmbit referit a la densitat de corrent, com en la caiguda de tensió i en la pèrdua de
potència.
3.1.1.1. Intensitat màxima de curt circuit.
La potència de curt circuit, segons la companyia subministradora d’energia ( Fecsa
– Endesa ), en el punt de derivació de la línia aèria, és de 500 MVA. D’ aquesta manera, la
intensitat de curt circuit, serà:
Icc = Pcc / v3 × Vn = 500 MVA / v3 × 25 kV = 11.5470 kA
( 14 )
Per una altra banda, la intensitat màxima de curt circuit que admet el conductor és:
Iccmax. = 496 × v m × c / R × t ( A )
( 15 )
On m = massa del conductor en kg / km ( LA – 110 = 433 kg/km )
R = resistència òhmica en O / km ( LA – 110 = 0,307 O/km )
t = temps de duració del c.c. ( en el nostre cas 0.15 seg. )
c = calor específic del conductor ( 0.0942 kcal / kg ).
13 Pèrdua de potència per efecte Joule.
14 Intensitat de curt circuit.
15 Intensitat màxima de curt circuit que admet el conductor.
7
3.0 Memòria de Càlcul
Projecte Final de Carrera
Així doncs, el resultat serà:
Iccmax. = 496 × v 433 × 0.0942 / 0,307 × 0.15 = 14761,696 A = 14,7616 kA
Com podem observar, la intensitat de curt circuit que admet el conductor sense que
es modifiquin les seves característiques mecàniques, és més gran de la que es dóna en el
punt de lliurament de la línia, el valor del qual és de 11.5470 kA per una potència de curt
circuit de 500 MVA.
3.1.2. Efecte Corona.
Són corrents de fuga que es produeixen en el conductor, anàlogues a les
ocasionades a la conductància dels aïlladors; les esmentades corrents produeixen pèrdues
de potència. Aquestes pèrdues, comencen a produir-se des del moment en que la tensió
crítica disrruptiva sigui més gran que la línia.
El càlcul del valor de la tensió crítica disrruptiva es realitza amb la fórmula de Peek:
Vc = ( 29.8 / v2 ) × v3 × mc × d × mt × r ×n × loge D / r'
( 16 )
Vc = 84 × mc × d × mt × r ×n × loge D / r'
on:
mc = coeficient de rugositat del conductor. En el nostre cas el seu valor serà de
0.85.
d = factor de correcció de la densitat de l’aire.
d = ( 3.921 × h ) / ( 273 + ? ) on ( ? = 15 º C )
( 17 )
log h = log 76 – y / 18336 on y = altitud mitja = 322.2142 m
h = 72.9862
Així doncs, el resultat és:
d = ( 3.921 × 72.9862 ) / ( 273 + 15 ) = 0.9936
mt = coeficient de pluja
1 per temps sec
0.8 per temps plujós
r = radi del conductor en cm. En el nostre cas r = 0.7 cm.
n = número de conductors per fase. En el nostre cas n = 1.
D = distància entre fases. En el nostre cas D = 688.46 cm.
r' = radi fictici definit per l’expressió.
n
r' =
n-1
vn×r×R
16 Fórmula de Peek.
17 Factor fe correcció de la densitat de l’aire.
18 Càlcul de la variable h.
19 Radi fictici.
8
( 19 )
( 18 )
3.0 Memòria de Càlcul
Projecte Final de Carrera
on R = radi de la circumferència que formen els conductors.
En el nostre cas r' = r = 0.7 cm.
Per temps sec tindrem:
Vc = 84 × 0.85 × 0.9936 × 1 × 0.7 × 1 × log 688.46 / 0.7 = 148.62 kV
Segons aquest resultat, no hi haurà Efecte Corona, i això és degut a que:
V < Vc
25 kV < 148.62 kV
Segons l’article 2 del Reglament Tècnic de Línies Elèctriques Aèries d’Alta Tensió,
no hi ha indicada la tensió més elevada corresponent als 25 kV, degut a que aquesta tensió
només és aplicable a Catalunya, per tant, realitzant una interpolació entre els valors més
pròxims que són 20 kV i 36 kV, obtenim que la tensió més elevada corresponent als 25 kV
és de 30 kV, per tant:
V < Vmax. < Vc
25 kV < 30 kV < 148.62 kV
fet que ens diu que en temps sec, no hi haurà Efecte Corona en cap moment.
Per temps humit:
Vc' = 0.8 × Vc = 0.8 × 148.62 = 118.896 kV
La qual segueix essent major que la tensió més elevada de 30 kV.
Així doncs, no tenim Efecte Corona en cap dels cassos.
3.1.3. Càlcul mecànic del cable.
Com que tenim la línia situada en un terreny amb una altura sobre el nivell del mar
inferior a 500 m, la hipòtesi més desfavorable per el càlcul mecànic del conductor és la
“hipòtesi A” de les especificades per el reglament.
Les condicions d’aplicació de la hipòtesi A són el pes propi, el vent i la temperatura
de -5 º C.
Segons l’article 27-1 del RAT, la tracció màxima admissible en el conductor no
superarà la càrrega de ruptura dividida per 2.5 en el cas de cables. En el nostre cas,
escollim un coeficient de seguretat de 3, obtenint-se una tracció màxima resultant de:
TA = Càrrega de ruptura / Coef. Seguretat = 4400 / 3 = 1466.6667 kg
tA = TA / S = 1466.6667 / 116.2 = 12.6219 kg / mm²
La sobrecàrrega total o pes aparent serà:
PA = v Pv² + Po²
20 Tracció màxima resultant
21 Tracció màxima resultant per mm²
22 Sobrecàrrega total o pes aparent.
9
( 22 )
( 21 )
( 20 )
3.0 Memòria de Càlcul
Projecte Final de Carrera
Pes Propi = Po = 433 kg/km = 0.433 kg/m
Figura 2. Disposició geomètrica de les traccions i sobrecàrregues.
La sobrecàrrega deguda al vent, segons l’article 16 del R.A.T. serà de 60 kg/m²
degut a que el seu diàmetre ha de ser igual o inferior a 16 mm.
Pv = 60 × d = 60 kg / m² × 0.014 m² / m = 0.84 kg / m
( 23 )
PA = v 0.84² + 0.433² = 0.945 kg / m
Coeficient de sobrecàrrega:
mA = PA / Po = 0.945 / 0.433 = 2.1825
( 24 )
L’equació del canvi de condicions és:
T2² [ T2 + a × E × S × ( ? 2 – ? 1 ) - T1 + a²/24 × E × S × PA²/T1² ] = a²/24 × E × S × P² (25)
Anomenant K = T1 - a²/24 × E × S × PA²/T1²
( 26 )? per un va de 100 m ?
? K = 1466.6667 - 100² / 24 × 8200 ×116.2 × 0.945² / 1466.6667² = 1301.8468
En el quadre que veurem a continuació, es calculen les tensions i les fletxes en les
diverses hipòtesis a considerar per un va de 100 m, essent:
D – hipòtesi de vent: sotmesos a l’acció del seu propi pes i una sobrecàrrega de vent, a la
temperatura de +15 º C.
E – hipòtesi de temperatura: sotmesos a l’acció del seu propi pes, a la temperatura màxima
previsible, tenint en compte les condicions climatològiques i de servei de la línia. Aquesta
temperatura no serà en cap cas inferior a 50 º C.
F – hipòtesi de gel: sotmesos a l’acció del seu propi pes i a la sobrecàrrega del gel, a la
temperatura de 0 º C.
Nota: com que la línia està en la zona A, no intervé la sobrecàrrega del gel i actua només el
propi pes.
G – tensió de cada dia: sotmesos a l’acció del seu propi pes a una temperatura de 15 º C.
No excedirà del 25 % de la càrrega de ruptura del cable.
10
3.0 Memòria de Càlcul
Projecte Final de Carrera
H – tensió en hores fredes: sotmeses a l’acció del seu propi pes a una temperatura de –5 ºC.
No excedirà del 30 % de la càrrega de ruptura del cable.
I – fletxa mínima vertical: sotmesos a l’acció del seu propi pes a una temperatura de -5º C.
Les condicions i resultats són els mateixos que la hipòtesi H.
J – hipòtesi de vent: sotmesos a l’acció del seu propi pes i una sobrecàrrega de vent a una
temperatura de -5 º C. Les condicions són les mateixes que la hipòtesi A.
Justificació de les hipòtesis considerades.
La justificació de les hipòtesis considerades és la següent:
Les A, D, E, i F les exigeix l’article 27 del R.A.T. en els seus apartats 1 i 3.
Les G i H serveixen per calcular el tens al límit dinàmic, que és el que té en compte el
fenomen vibratori eòlic del cable, característica que està inclosa en l’article 27.2 del
R.A.T.
La I serveix per determinar la fletxa mínima vertical.
La J és necessària per el càlcul dels suports.
Així doncs, veiem a continuació les tensions i fletxes màximes per un va de 100 metres per
les diferents hipòtesis.
Fletxes Màximes per va de 100 metres
(1) = P
(
kg/m )
Coeficient
Sobrecàrrega
(2) = ? (º C)
(3) = a × E × S
(4) = ?2 – ?1
(5) = (3) × (4)
(6) = (5) - K
(7) = a²/24 × E
×S
(8) = (7) × P2²
T2² × (T2 + (6)
)= (8)
Tensió T2
Coeficient
Seguretat
Fletxa f (m)
f(m)=a²×P/8×T
A
0.945
D
0.945
E
0.433
F
0.433
G
0.433
H
0.433
2.1825
2.1825
1
1
1
1
-5
18.1936
-
15
18.1936
20
363.8728
-937.974
50
18.1936
55
1000.65
-301.1968
0
18.1936
5
90.9682
-1210.878
15
18.1936
20
363.8728
-937.974
-5
18.1936
0
0
-1301.846
397016666
397016666
397016666
397016666
397016666
397016666
354545808
354545808
74436257
74436257
74436257.8
74436257.8
-
T2² = (T2 +
(6) )= (8)
T2² = (T2 +
(6) )= (8)
T2² = (T2 +
(6) )= (8)
T2² = (T2 + (6)
)= (8)
T2² = (T2 + (6)
)= (8)
1466.66
3
1188.83
3.70
548.560
8.02
1257.919
3.5
1010.8245
4.35
1343.1091
3.27
0.805
0.993
0.986
0.43
0.535
0.402
TCD=(1010.82/
4400) × 100 =
22.97 < 25%
TCD=(1343.1/
4400) × 100 =
30.52 ˜ 30%
Taula 1. Fletxes màximes per vans de 100 metres.
11
3.0 Memòria de Càlcul
Projecte Final de Carrera
Com podem observar en la taula anterior, s’ha agafat la hipòtesi més desfavorable,
que és la hipòtesi A, i se li ha assignat la tensió de 1466.66 kg, la qual és la màxima
admissible, i s’han comparat amb aquesta la resta de les hipòtesis a considerar. La fletxa
màxima s’obté amb la hipòtesi “D” que la hipòtesi del vent, donant una fletxa de 0.993 m.
3.1.3.1. Vans de regulació.
Per cada tram de la línia es calcula la longitud del va de regulació “ai” sobre el qual
es realitzarà el càlcul mecànic d’acord amb l’expressió:
ai = v S aj³ / S aj
( 27 )
A la taula següent es realitza el càlcul per el tram de la línia. A la mateixa taula es
calculen les pendents de cada va; com vulgui que no sobrepassi cap el valor del 10%, es
consideren en els càlculs, vans a nivell.
Tram
1
1
1
1
1
1
Longitud Va ( m )
a1,2 = 100 m
a2,3 = 100 m
a3,4 = 100 m
a4,5 = 100 m
a5,6 = 76 m
a6,7 = 61 m
Va de regulació
a1 = 93.214
a1 = 93.214
a1 = 93.214
a1 = 93.214
a1 = 93.214
a1 = 93.214
Pendent ( % )
0%
0.5 %
1.5 %
1%
0.76 %
0%
Taula 2. Tram i va de regulació corresponent.
L’equació del canvi de condicions és:
T2² [ T2 + a × E × S × ( ? 2 – ? 1 ) - T1 + a²/24 × E × S × PA²/T1² ] = a²/24 × E × S × P²
Anomenant K = T1 - a²/24 × E × S × PA²/T1² ens resultarà:
K = 1466.6667 - a²/24 ×8200 × 116.2 × 0.945²/1466.6667² ?
? K = 1466.6667 – 0.01648 × a²
a1 = 93.214 m ? K1 = 1323.4527
23 Sobrecàrrega deguda al vent.
24 Coeficient de sobrecàrrega.
25 Equació del canvi de condicions.
26 Aïllament amb resultat de la constant K.
27 Longitud del va de regulació.
12
3.0 Memòria de Càlcul
Projecte Final de Carrera
3.1.3.2. Fletxes màximes.
A continuació es donen els càlculs de les fletxes màximes per les diferents hipòtesis
a considerar per el va de regulació amb els seus corresponents valors:
Fletxa Màxima per va de regulació a1 = 93.214 m.
(1) = P
(
kg/m )
Coeficient
Sobrecàrrega
(2) = ? (º C)
(3) = a × E × S
(4) = ?2 – ?1
(5) = (3) × (4)
(6) = (5) - K
(7) = a²/24 × E
×S
(8) = (7) × P2²
T2² × (T2 + (6)
)= (8)
Tensió T2
Coeficient
Seguretat
Fletxa f (m)
f(m)=a²×P/8×T
A
0.945
D
0.945
E
0.433
F
0.433
G
0.433
H
0.433
2.1825
2.1825
1
1
1
1
-5
18.1936
-
15
18.1936
20
363.8728
50
18.1936
55
1000.65
0
18.1936
5
90.9682
15
18.1936
20
363.8728
-5
18.1936
0
0
344961818
-959.58
344961818
-322.802
344961818
-1232.48
344961818
-959.58
344961818
-1323.452
344961818
308059527
-
308059527
64676546
64676546
64676546
64676546
1466.66
3
1180.6
3.73
542.53
8.11
1272.426
3.46
1021.55
4.3
1358.49
3.24
0.7
0.87
0.87
0.4
0.46
0.346
Taula 3. Fletxa màxima per va de regulació de 93.214 metres.
3.1.3.3. Taula de regulació del cable.
Per cada va de regulació s’ha de calcular la taula auxiliar del càlcul per el conjunt
de temperatures des de 5ºC a 50ºC. A aquestes taules, es determina la tensió i la fletxa que
haurà de tenir en el moment de l’estesa a la temperatura que correspongui, un va de
longitud igual al de regulació, per poder-lo aplicar en el moment de la instal·lació de la
línia.
Com que en el mateix tram tots els vans reals tenen la mateixa tensió per cada
temperatura, les fletxes corresponents a dos vans de longituds a1 i a2 d’un determinat tram
són:
f1 = a1² × P/8 × T ; f2 = a2² × P/8 × T
I per tant:
f1/f2 = { a1/a2 }² ?
f2 = f1 × { a2/a1 }²
28 Fletxes corresponents a dos vans de longituds a1 i a2 d’un determinat tram.
13
( 28 )
3.0 Memòria de Càlcul
Projecte Final de Carrera
Això permet calcular la fletxa f2 que tindrà en el moment de l’estesa el va real “a2”,
coneixent la fletxa f1 del va de regulació “a1”, essent els dos el mateix tram, per la mateixa
temperatura.
Amb aquesta taula i un termòmetre, l’encarregat de muntadors pot procedir en la
pràctica a l’estesa de la línia, fixant correctament la tensió en cada cas o bé la fletxa. En el
primer cas disposarà d’un dinamòmetre i en el segon de qualsevol dispositiu que li permeti
mesurar la fletxa i adequar-la al valor donat per la taula en les condicions de muntatge.
D’aquesta manera tindrà la seguretat de que la fletxa i la tensió respondran als càlculs
realitzats, quan canviïn les condicions i es produeixin aquelles que configuren la hipòtesi
més desfavorable entre les previstes per el Reglament.
Temp. (ºC)
K
-5
0
5
10
15
20
25
30
35
40
45
50
1323.4527
1323.4527
1323.4527
1323.4527
1323.4527
1323.4527
1323.4527
1323.4527
1323.4527
1323.4527
1323.4527
1323.4527
(6) =
? ? =? – ?a = a×E×S×? ?-k T²[T+6] = (8)
= ? – ( -5 ) = 16.26×? ?-k
0
-1323.452
T²[T+6]=(8)
5
-1242.129
T²[T+6]=(8)
10
-1160.806
T²[T+6]=(8)
15
-1079.483
T²[T+6]=(8)
20
-998.16
T²[T+6]=(8)
25
-916.838
T²[T+6]=(8)
30
-835.515
T²[T+6]=(8)
35
-754.192
T²[T+6]=(8)
40
-672.869
T²[T+6]=(8)
45
-591.546
T²[T+6]=(8)
50
-510.223
T²[T+6]=(8)
55
-428.9
T²[T+6]=(8)
T
1358.497
1281.511
1205.32
1130.123
1056.143
983.678
913.09
844.81
779.35
717.26
659.10
605.37
f1 = a²× P / 8
×T
0.346
0.367
0.390
0.416
0.445
0.514
0.515
0.556
0.603
0.655
0.713
0.776
Taula 4. Taula auxiliar de càlcul per va de 93.214 m.
Factor multiplicador = ( a2 / a1 )²
; ( 100 / 93.214 )² = 1.15
; ( 61 / 93.214 )² = 0.428
; ( 76 / 93.214 )² = 0.6647
f2 = f1 × (a2 / a1 )²
Temp. ( º C )
-5
0
5
10
15
20
25
30
35
40
45
50
T ( kg )
1358.497
1281.511
1205.32
1130.123
1056.143
983.678
913.09
844.81
779.26
717.26
659.10
605.37
Va ( 100 m )
0.398
0.422
0.448
0.478
0.512
0.591
0.592
0.639
0.693
0.753
0.820
0.893
Va ( 76 m )
0.229
0.243
0.259
0.276
0.295
0.341
0.342
0.369
0.4
0.435
0.474
0.515
Taula 5. Taula per les fletxes ( f2 ) en metres.
14
Va ( 61 m )
0.148
0.157
0.17
0.178
0.190
0.22
0.22
0.237
0.258
0.280
0.305
0.332
3.0 Memòria de Càlcul
Projecte Final de Carrera
3.1.4. Aïllament.
3.1.4.1. Càlcul Elèctric.
Per l’aïllament dels conductors de la línia aèria, als suports, s’utilitzaran cadenes
d’aïlladors.
S’utilitzaran aïlladors de vidre temperat de Vicasa del tipus U40BS, les característiques
del mateix són:
Denominació codificada: Aïllador Caputxa / Plançó U40BS
Unitat de mesura: Aïllador
Característiques Tècniques:
Material:
Bulón:
Tensió assaig a 50 Hz:
Tensió assaig a 50 Hz:
Tensió de Perforació en oli:
Tensió assaig ona tipus raig:
Línia de Fuga:
Càrrega de ruptura Electromag:
Esforç Permanent:
Pes net aproximat:
Resta de característiques:
Dimensions:
Vidre Temperat.
11 mm diàmetre.
55 kV ( Sec ).
36 kV ( Pluja ).
100 kV ( Eficaç ).
74 kV.
185 mm.
=4.000 daN.
=1.600 daN.
1.65 kg.
norma GE AND008.
pfc5.dwg – Plànol número 05.
Assaigs de qualitat segons norma: UNE – 21.14/83, GE AND008
Usos a que va destinat: Línies Aèries de Mitja Tensió fins a 36 kV.
Materials acceptats: Sediver ( 1508 BZT 100 ) i Vicasa ( E 40 / 100 ).
Per determinar el número d’aïlladors que ha de tenir la cadena, s’haurà de tenir en
compte “ el grau d’aïllament ” que és la relació entre la longitud de la línia de fuga d’un
aïllador ( o la total de la cadena ) i la tensió més elevada que correspon a la tensió nominal
de la línia.
Els graus d’aïllament segons les zones, són les següents:
Zones
Grau d’aïllament
Forestals i agràries ............................................................................ de 1,7 a 2 cm/kV.
Industrials pròximes al mar .............................................................. de 2,2 a 2,5 cm/kV.
Indust. i molt pròximes al mar ......................................................... de 2,6 a 3,2 cm/kV.
Indust. i molt pròximes al mar
amb fàbriques de ciment, productes químics, centrals tèrmiques, etc. ............................................ superior a 3,5 cm/kV.
15
3.0 Memòria de Càlcul
Projecte Final de Carrera
La zona per on transcorre la línia a projectar és considerada agrícola i forestal,
prenen així un grau d’aïllament de 1,7 cm/kV. Com la tensió més elevada és de 30 kV
segons l’article 2 del Reglament, la longitud de la línia de fuga precisa serà de:
Grau aïllament × Tensió més elevada = longitud de la línia de fuga precisa
( 29 )
1,7 cm / kV × 30 kV = 51 cm i el número d’aïlladors serà:
n = longitud de la línia de fuga precisa / longitud de la línia de fuga
( 30 )
n = 510 mm / 185 mm = 2.756 ˜ 3 aïlladors per cadena.
Segons és conegut, la distribució de la diferència de tensió entre l’últim aïllador ( la
del conductor ) i el primer ( la del suport, o sigui nul·la ) no és uniforme, però partint d’un
número tan petit d’aïlladors pot admetre’s que cada aïllador suporta la mateixa diferència
de potencial.
3.1.4.2. Càlcul Mecànic.
a.- Cadenes de suspensió.
Les cadenes de suspensió, com a conseqüència dels càlculs elèctrics abans
efectuats, és compondran de 3 aïlladors Vicasa U40 BS de vidre temperat.
La ferralla utilitzada per suportar la cadena a la cruïlla i el conductor a l’últim dels
aïlladors de la indicada cadena són:
Forqueta de bola HB 16
Ròtula Llarga
Grapa Suspensió GS1
El pes dels tres aïlladors de cada cadena és:
3 × 1.65 kg = 4.95 kg inclosa la campana de cristall, la caputxa i el plançó.
A la seva vegada el pes de la ferralla és:
0.29 + 0.26 + 1.18 = 1.73 kg, la qual cosa implica un pes total de la cadena ( aïlladors i
ferralla ) serà:
4.95 + 1.73 = 6.68 kg.
Sabent que el pes del cable escollit és de 433 kg/km i la tensió màxima en les
condicions de la hipòtesi A, és de 1466.66 kg, s’obtindrà:
29 Longitud de la línia de fuga precisa.
30 Número d’aïlladors.
16
3.0 Memòria de Càlcul
Projecte Final de Carrera
Càrregues normals:
Pes d’una fase simple ( va fins a 100 m )
433 kg/km × 0.100 km ................................................................................. 43.3 kg
Pes cadena .................................................................................................... 6.68 kg
Amb un total de 49.98 ˜ 50 kg.
Segons l’article 29 del R.A.T., el coeficient de seguretat mecànica no serà inferior a
tres, encara que la càrrega de ruptura electromagnètica garantida s’obtingués mitjançant
control estadístic en la recepció. L’esmentat coeficient podria reduir-se fins al valor de 2,5.
En el cas que s’estudia, tenint en compte que la càrrega de ruptura de l’aïllador és
de 4000 kg ? el coeficient de seguretat mecànica serà:
Cs = 4000 / 50 = 80
( 31 )
ens dóna un valor molt superior a 3.
Càrregues anormals:
Segons l’article 19-1 del R.A.T., en els suports d’alineació ( i en els d’angle ) es
considerarà, des del punt de vista dels esforços longitudinals per ruptura dels conductors,
l’esforç unilateral corresponent a la ruptura d’un sol conductor o cable de terra ( en la línia
projectada no s’ha previst la col·locació de cable de terra ).
Prèvies les justificacions pertinents, el citat article 19 indica: “ podrà tenir-se en
compte la reducció d’aquest esforç mitjançant dispositius especials adoptats per aquesta
finalitat, així com la que pugui originar la derivació de la cadena d’aïlladors de suspensió
“.
Tenint en compte aquest últim concepte ( i sempre en funció del que s’ha explicat
en l’anomenat article 19-1 ) el valor mínim admissible de l’esforç de ruptura que haurà de
considerar-se, serà el 50 % de la tensió del cable trencat en les línies d’un o dos conductors
per fase.
Segons això, per la línia estudiada:
0.5 × 1466.66 = 733.33 kg, valor que amb el coeficient de seguretat mecànica serà:
4000 / 733.8 = 5.45, aquest valor també, és superior a tres.
b.- Cadenes d’aïllament.
Les cadenes d’aïllament, a més dels tres aïlladors de vidre Vicasa U40 BS,
constaran de la següent ferralla:
31 Coeficient de seguretat mecànic.
17
3.0 Memòria de Càlcul
Projecte Final de Carrera
Longitud ( mm )
Grilló revirat GR
Anella revirada
Forqueta bola 16
Ròtula llarga
Grapa de Subjecció
95
122
85
162
165
Càrrega ruptura
daN )
10000
12500
12500
12000
5500
(
Pes ( kg )
0,600
1,400
0,290
0,410
1,100
Taula 6. Taula de ferralla utilitzada en la grapa de subjecció.
Amb aquests valors el pes aproximat total de la ferralla és de 3.8 kg i el dels
aïlladors és de 4.95 kg.
Càrregues normals:
Pes del cable per va de 100 m .................................................................................... 43.3 kg
Pes total de la cadena: 3.8 kg + 4.95 .......................................................................... 8.75 kg
Amb un total de: 52.05 kg
Així doncs, el coeficient de seguretat serà:
Cs = 4000 / 52.05 = 76.85, valor molt superior a 3.
Càrregues anormals:
Per a les càrregues anormals, l’article 19-2 del vigent reglament estableix que ha de
considerar-se l’esforç corresponent a la ruptura d’un cable de terra o d’un conductor en les
línies amb un sol conductor per fase.
Segons tal criteri, per la línia es estudi, el coeficient de seguretat mecànica serà:
Cs = 4000 / 1466.66 = 2.727 valor situat entre límits admissibles.
Així doncs, els aïlladors com també la ferralla seran els adequats tan elèctricament
com mecànicament.
18
3.0 Memòria de Càlcul
Projecte Final de Carrera
3.1.5. Càlcul de les distàncies de seguretat.
3.1.5.1. Distància dels Conductors al terreny.
Segons l’article 25.1 del vigent reglament de R.A.T., l’altura dels suports serà la
necessària per què els conductors, amb la seva màxima fletxa vertical, quedin situats per
damunt del terreny o superfícies d’aigua no navegables a una altura mínima de:
5,3 + V ( kV ) / 150 metres amb un mínim de 6 metres.
( 32 )
En el cas de la línia projectada el resultat serà:
D1 = 5,3 + 25 / 150 = 5.466 m., en definitiva, 6 metres.
3.1.5.2. Distància dels Conductors al terreny amb cruïlla amb carretera.
Segons l’article 33.2 del vigent reglament, l’altura mínima dels conductors sobre la
rasant de la carretera serà de:
D2 = 6,3 + V ( kV ) / 100 metres amb un mínim de 7 metres.
( 33 )
Segons la nostre tensió, obtenim el següent resultat:
D2 = 6.3 + 25 / 100 = 6.55 m., és a dir, 7 metres.
Si bé en el nostre cas no es realitzem cap creuament per sobre una carretera, el camí
dels colls podria convertir-se en el vial principal d’un futur polígon industrial, la qual cosa
ens faria modificar la situació dels suports des la línia existent.
3.1.5.3. Distància dels Conductors entre si.
El reglament indica a l’article 25.2 que la distància sotmesa a tensió mecànica entre
si, així com entre els conductors i els suports, ha de ser de tal magnitud que no hi hagi cap
risc de curt circuit, ni entre fases ni a terra, em de tenir present els efectes de les
oscil·lacions dels conductors degut al vent i al esllavissada de neu acumulada sobre ells.
Amb aquest objectiu, la separació mínima entre els conductors es determinarà per
la fórmula:
D3 = K × v ( F + ? ) + V ( kV ) / 150 metres
( 34 )
en que els paràmetres són els següents:
D3 = separació entre conductors en metres.
K = coeficient que depèn de la oscil·lació dels conductors amb el vent, que es determinarà
a partir de la taula que es menciona a l’article 25.
F = fletxa màxima en metres, segons article 27.3.
32 D1, distància dels conductors al terreny.
33 D2, distància dels conductors al terreny amb cruïlla amb carretera.
34 D3, Separació mínima entre els conductors.
19
3.0 Memòria de Càlcul
Projecte Final de Carrera
? = longitud de la cadena de suspensió en metres ( en el cas de conductors fixats al suport
per cadenes de subjecció o aïlladors rígids, el valor seria de ? = 0 ).
V = Tensió nominal de la línia en kV.
Els valors dels angles d’oscil·lació, en funció dels quals i de la categoria de la línia
es determinarà el coeficient “ K “, venen donades per el quocient de la sobrecàrrega del
vent, dividida per el seu propi pes, per metre lineal de conductor, estant la primera
determinada d’acord amb les condicions exposades a l’article 16 del vigent reglament.
Per el conductor utilitzat de secció 116.2 mm² i diàmetre de 14 mm, s’obtindrà:
Pes del conductor per metre lineal: P = 0.433 kg/m
Acció del vent: Pv = 60 kg/m² × 0.014 m²/m = 0.84 kg/m
Amb la qual cosa obtenim que:
Tag ß = 0.84 / 0.433 = 1.93 ? ß = arc Tag 1.93 = 62.73 º
Per aquest angle, i com que la línia projectada és de segona categoria K = 0,7
( veure taula a l’article 25.2 ).
La longitud de la cadena de suspensió és de 0.590 mm però com que els conductors
estan fixats al suport per cadenes de subjecció, aleshores ? = 0.
La fletxa màxima calculada serà de 0.893 m.
Així doncs tindrem:
D3 = 0.7 × v ( 0.893 + 0 ) + 25 / 150 = 0.8281 m.
Condició que compleix en el suport projectat:
Figura 3. Disposició dels conductors en la línia a projectar.
20
3.0 Memòria de Càlcul
Projecte Final de Carrera
D1,2 = D2,3 = v0.7² + 1.65² = 1.7923 m
D3,1 = 2 × 1.65 = 3.3 m
3.1.5.4. Distància mínima entre conductors i massa.
Segons l’article 25.2., la separació mínima entre els conductors i els seus accessoris
en tensió amb el suport no serà inferior a:
0.1 + V / 150 metres, amb un mínim de 0.2 m.
( 35 )
En el nostre cas: D4 = 0.1 + 25 / 150 = 0.266 m.
En els nostres suports projectats es realitzarà la col·locació en cada un d’una cadena
de suspensió, en la fase central, per no realitzar el pont per la part superior del suport, en
aquestes cadenes de suspensió, la distància dels conductors i dels seus accessoris amb el
suport, serà la mateixa de la fórmula anterior, considerats els conductors desviats sota
l’acció d’una pressió del vent meitat de la fixada per ells a l’article 16.
Figura 4. Disposició esquemàtica de la cadena de suspensió.
Aleshores tindrem:
P = 0.433 kg/m
Pv' = ½ × 60 kg / m² × 0.014 m² / m = 0.42 kg / m
Amb aquest resultat obtindrem:
Tag j = 0.42 / 0.433 = 0.9699 i per tant j = 44.12º
Així doncs, obtindrem que CL = AC × sen j = 0.590 × sen 44.12 = 0.41 m.
Com a conseqüència, la longitud de la creueta OA haurà de ser com a mínim de:
35 Separació mínima entre els conductors i els seus accessoris en tensió amb el suport.
21
3.0 Memòria de Càlcul
Projecte Final de Carrera
OA = DC + CL = 0.266 + 0.41 = 0.677 m.
En el nostre cas, aquesta distància serà de 0.8 metres.
3.1.5.5. Encreuament amb línia elèctrica.
S’haurà de considerar el que està disposat als articles 32 i 33 del vigent Reglament,
així com la circumstància de que la línia a creuar és de B.T. Segons l’article 33, es situarà a
major altura la de tensió més elevada, procurant, que l’encreuament s’efectuï a la
proximitat d’un dels suports de la línia més elevada, però la distància entre els conductors
de la línia inferior i les parts més pròximes dels suports de la superior no sigui menor de:
1,5 + V ( kV ) / 150 = 1.5 + 25 / 150 = 1.666 m.
( 36 )
També, segons el mateix article, s’haurà de comprovar que la mínima distància
vertical entre els conductors de les dues línies, en les condicions més desfavorables, no
sigui inferior a:
D5 = 1,5 + ( V + l1 + l2 ) / 100 metres on:
( 37 )
V = tensió nominal en kV de la línia superior.
l1 = longitud en metres entre el punt d’encreuament i el suport més pròxim de la línia
superior.
l2 = longitud en metres entre el punt d’encreuament i el suport més pròxim de la línia
inferior.
Per la línia que es projecta, en la qual existeixen tres punts d’encreuament ( D5,a,
D5,b i D5,c ), obtindrem el resultat:
D5,a = 1.5 + ( 25 + 3.5 + 7 ) / 100 = 1.855 metres.
D5,b = 1.5 + ( 25 + 41 + 8 ) / 100 = 2.24 metres.
D5,c = 1.5 + ( 25 + 20 + 12 ) / 100 = 2.07 metres.
36 Distància entre els conductors de la línia inferior i les parts més pròximes dels suports de la superior.
37 Mínima distància vertical entre els conductors de les dues línies.
22
3.0 Memòria de Càlcul
Projecte Final de Carrera
3.1.6. Càlcul mecànic dels suports.
3.1.6.1. Generalitats.
Els suports estaran sotmesos a esforços horitzontals, longitudinals, verticals i de
torsió que depenen de la seva situació i funció en la línia i de la tensió mecànica transmesa
per els conductors en les diferents hipòtesis de càlcul.
Pel càlcul mecànic dels suports, s’hauran de tenir en compte diverses hipòtesis,
segons s’hagi de considerar el vent ( 1ª hipòtesi ), el gel ( 2ª hipòtesi ), el desequilibri de
traccions ( 3ª hipòtesi ), o la ruptura de conductors ( 4ª hipòtesi ).
Com que els suports a utilitzar són normalitzats, coneixent l’esforç equivalent en
punta, el procediment de càlcul per els suports serà considerar per cada tipus d’alineació,
angle, inici i final de línia, les hipòtesis de càlcul que es donen en els quadres annexes (
quadre número 2 article 30 del R.A.T. ) i determinar l’esforç màxim al qual estaran
sotmesos en la hipòtesis més desfavorable, per escollir el suport, l’esforç útil en punta del
qual sigui superior a aquell.
En síntesi, es pot afirmar que qualsevol força transmesa per els conductors a un
suport es pot descompondre en la superposició de dos accions; una vertical, la qual és
deguda al pes del conductor, el pes de la cadena d’aïlladors i el pes de la creueta ( i el pes
del manegot de gel que en el nostre cas, per ser zona A serà nul ), i una altra horitzontal,
transversal a l’eix de la línia, deguda al vent.
Les dues es podran, aplicant moments, reduir a una sola, situada en l’ull del suport.
3.1.6.2. Suports d’Alineació.
L’esforç al qual estarà sotmès el suport, per el que acostumar a ser en general, serà
de compressió, essent l’esforç útil en punta reduït.
Les tensions que s’han de considerar seran les transmeses per els conductors,
segons les zones i les hipòtesis establertes en el reglament, amb les reduccions que els hi
corresponguin.
Per el càlcul, s’haurà de tenir en compte la longitud del gravivà i eolovà:
-
Gravivà: longitud del va que determina l’acció de pes que els conductors
transmeten al suport. És la distància entre els vèrtex de dos vans contigus.
Eolovà: és la longitud de va horitzontal que s’ha de considerar per determinar
l’esforç que, degut a l’acció del vent sobre els cables, transmeten aquestos al
suport. És la semisuma de dos vans contigus.
Com que el desnivell del terreny és menyspreable, es prendrà com a longitud
d’eolovans i gravivans a efectes de càlcul la mateixa i igual a 130 m, xifra que es considera
com a segura.
Obtenim:
-
Longitud de la cadena d’aïlladors: L = 0.810 m.
23
3.0 Memòria de Càlcul
-
Projecte Final de Carrera
Pes del conductor a considerar: 0.433 kg/m × 130 m ˜ 56.3 kg.
Pes de la cadena ( ferralla + 3 aïlladors ): 8.75 kg.
Acció del vent sobre el conductor:
Fv' = 60 kg/m × longitud de gravivans i eolovans × diametre conductor
Fv' = 60 kg/m² × 130 m × 0.014 m = 109.2 kg
-
Acció del vent sobre la cadena:
Fv'' = 70 kg/m² × ? × F aïllador
( 39 )
Fv'' = 70 kg/m² × 0.810 m × 0.185 m = 10.5 kg
-
P1 = 56.3 + 8.75 = 65.05 kg
Pc = Pes de la creueta = 15 kg.
a.- 1ª Hipòtesi: Vent.
S’ha de considerar ( article 30-3 )
. Càrregues permanents ( article 15 ).
. Vent ( article 16 ).
. Temperatura: -5 ºC.
Per els suports projectats ( disposició dels conductors en triangle ) s’obtindrà:
Figura 5. Disposició dels conductors en triangle ( capa invertida ) i dimensions respecte al terra.
38 Acció del vent sobre el conductor.
39 Acció del vent sobre la cadena.
24
( 38 )
3.0 Memòria de Càlcul
Projecte Final de Carrera
Tot seguit anem a denominar i donar les dimensions dels paràmetres.
MF = moment flexor.
F = resultant.
H = altura lliure del suport.
A = 1.65 m.
C = 0.7.
L = Longitud de la cadena d’aïlladors, L = 0.810 m, però al estar en horitzontal, aleshores
considerem L = 0.
B = distància entre la part superior de la cadena ? C = 0.7.
Agafant moments respecte el punt central de la base del suport, que anomenarem
punt O, obtindrem.
F × H = Fv' × ( H + H – C + H – C ) + Fv'' × ( H + H – C + H – C ) + P1 × A - P1 × A + Pc
× A/3 - Pc × A/3
( 40 )
Així doncs, ens quedaria:
F = 109.2 × ( 3H – 1.4 ) / H + 10.5 ( 3H – 1.4 ) / H
F = 327.6 – 152.88 / H + 31.5 – 14.7 / H
F = 359.1 – 167.58 / H
Per 10 m < H < 16 m, resultaria 342,34 < F < 348,626 kg
b.- 3ª Hipòtesi: Desequilibri de traccions.
Segons l’article 18.1 del R.A.T. es considerarà un esforç longitudinal equivalent al
8% de les traccions unilaterals de tots els conductors.
S’ ha de considerar:
. Càrregues permanents
. Desequilibri de traccions.
. Temperatura: -5ºC.
Així doncs, obtindrem:
Càrregues permanents = M1 = A × ( P1 + Pc / 3 ) - A × ( P1 + Pc / 3 ) = 0
Desequilibri de traccions = M2 = 0.08 × 3 × T × ( H – C ) ?
( 41 )
? 0.08 × 3 × 1466.66 × ( H – 0.7 ) = 352 × ( H – 0.7 ) kg × m
Així doncs: MF = F × H = v ( M1² + M2² ) = v ( 0 + 352² × ( H – 0.7 )² )
Quedaria doncs que F = v 352² × ( 1 – 0.7 / H )² kg
Per 10 m < H < 16 m, resulta: 327.36 < F < 336.6
25
3.0 Memòria de Càlcul
Projecte Final de Carrera
c.- 4ª Hipòtesi: Ruptura d’un conductor.
Per aquesta hipòtesi, i segons l’article 19.1 es considera l’esforç unilateral,
corresponent a la ruptura d’un sol conductor. Agafaríem un factor de reducció del 50 % de
la tensió del cable trencat.
S’haurà de tenir en consideració:
. Càrrega permanent ( article 15 ).
. Ruptura de conductors ( article 19.1 )
. Temperatura -5ºC
Així doncs, tindrem:
Càrregues permanents = M1 = A × ( P1 + Pc / 3 ) - A × ( P1 + Pc / 3 ) = 0
Ruptura de conductors = M2 = 0.5 × T × ( H – C ) ?
( 42 )
? 0.5 × 4400 × ( H – 0.7 ) = 2200 × ( H – 0.7 ) kg × m
Així doncs MF = F × H = v ( M1² + M2² ) = v ( 0 + 2200² × ( H – 0.7 )² )
Quedaria doncs que F = v 2200² × ( 1 – 0.7 / H )² kg
Per 10 m < H < 16 m, resulta: 2046 < F < 2103.75 kg
Així doncs, agafarem suports amb un esforç amb punta de 3000 kg, el qual ja ens
dóna la satisfacció que compleix totes les hipòtesis ( inclosa la 4ª de ka qual podem
prescindir segons l’article 30.3 del R.A.T. )
Calculem a continuació, l’altura d’aquests suports, sabent que l’altura del conductor
més baix els suports d’alineació és:
Altura mínima sobre el terra ..................................................................................... 7 metres
Fletxa màxima ................................................................................................... 0.893 metres
Longitud cadena suspensió ................................................................................ 0.810 metres
Altura Lliure Total ...................... 8.703 metres
L’altura addicional és de C = 0.7 metres.
Així doncs, l’altura total lliure necessària serà de:
Altura Lliure Total ............................ A.T.LL. = 8.703 + 0.7 = 9.403 metres.
40 Moments respecte el punt central de la base del suport.
41 Desequilibri de traccions per a suports d’alineació.
42 Ruptura de conductors per a suports d’alineació.
26
3.0 Memòria de Càlcul
Projecte Final de Carrera
Segons el catàleg d’annexes, utilitzarem suports de recomanació UNESA –
6701336 del tipus C3000 14 UNESA. Aquesta denominació representa: suport de reixa de
3000 kg d’esforç nominal amb punta i de 14 metres d’altura total. Aquest suport ens
proporciona una altura útil de 13.3 metres, una altura molt superior als 9.403 metres
necessaris. Aquesta opció adoptada és degut a que actualment la companyia elèctrica
realitza com a mínim la col·locació de suports de 14 metres en qualsevol línia de mitja
tensió, no així en línies de baixa tensió.
3.1.6.3. Suports d’angle.
Es tracta dels suports T.4. i T.6., els quals amés de ésser uns suports de canvi
d’alineació, s’han utilitzat per trencar la continuïtat mecànica del cable.
En els suports d’angle, amés de les tensions longitudinals en el sentit de la línia,
han d’aguantar l’esforç flexor que les produeix la resultant de la composició de les tensions
als dos costats del suport. En definitiva, els suports d’angle treballaran fonamentalment a
flexió.
Per el càlcul de l’esforç en punta corresponent, es consideraran les següents
hipòtesis:
Suport T.4.
a.- 1ª Hipòtesi: Vent.
. Càrregues permanents.
. Vent.
. Resultant d’angle.
. Temperatura -5ºC
F × H = Fv' × ( H + H - C + H – C ) + Fv'' × ( H + H - C + H – C ) + Ta × ( H + H - C + H
– C ) + P1 × A - P1 × A + Pc × A/3 - Pc × A/3
( 43 )
F × H = Fv' × ( 3 × H – 2 × C ) + Fv'' × ( 3 × H – 2 × C ) + Ta × ( 3 × H – 2 × C )
D’aquesta manera tindríem:
F = Fv' × ( 3 × H – 2 × C ) / H + Fv'' × ( 3 × H – 2 × C ) / H + Ta × ( 3 × H – 2 × C ) / H
Suposant que les tensions als dos costats del suport siguin iguals i si l’angle que
forma la línia es ?, la força composició de les dues tensions serà:
Ta = 2 × T × cos ( 180 – ? ) / 2
( 44 )
= 2 × 1466.66 × cos ( 180 – 22 ) / 2 = 634.889 kg
43 Moments respecte el punt central de la base del suport.
44 La força composició de les dues tensions.
27
3.0 Memòria de Càlcul
Projecte Final de Carrera
En conseqüència tindrem:
F = 109.2 × ( 3H – 1.4 ) / H + 10.5 ×( 3H – 1.4 ) / H + 634.889 × ( 3H – 1.4 ) / H
F = 327.6 - 152.88 / H + 31.5 – 14.7 / H + 1904.667 – 888.8446 / H
F = 2263.767 – 1056.4246 / H
Per 10 m < H < 16 m, resulta: 2158.124 < F < 2197.74 kg
b.- 2ª Hipòtesi: Desequilibri de traccions.
Es prendrà per el suport T.4., les condicions corresponents als suports d’ancoratge,
les quals són les més desfavorables. Així doncs, i segons l’article 18, agafarem un 50% de
les traccions unilaterals de tots els conductors.
. Càrregues permanents.
. Desequilibris de traccions.
. Temperatura de -5ºC.
Així doncs, tindrem:
Càrregues permanents = M1 = A × ( P1 + Pc / 3 ) - A × ( P1 + Pc / 3 ) = 0
Desequilibri de traccions = M2 = 3 × 0.5 × T × ( H – C ) ?
( 45 )
? 3 × 0.5 × 1466.66 × ( H – 0.7 ) = 2200 × ( H – 0.7 ) kg × m
Així doncs MF = F × H = v ( M1² + M2² ) = v ( 0 + 2200² × ( H – 0.7 )² )
Quedaria doncs que F = v 2200² × ( 1 – 0.7 / H )² kg
Per 10 m < H < 16 m, resulta: 2046 < F < 2103.75 kg
c.- 3ª Hipòtesi: Ruptura de conductors.
S’agafaran les condicions d’ancoratge, és a dir, una 100% de la tensió del
conductor trencat. Es consideraran:
. Càrregues permanents.
. Ruptura de conductors.
. Temperatura de -5ºC.
Així doncs, tindrem:
Càrregues permanents = M1 = A × ( P1 + Pc / 3 ) - A × ( P1 + Pc / 3 ) = 0
45 Desequilibri de traccions per a suports d’angle.
28
3.0 Memòria de Càlcul
Projecte Final de Carrera
Ruptura de conductors = M2 = Truptura × ( H – C ) ?
( 46 )
? 4400 × ( H – 0.7 ) kg × m
Així doncs MF = F × H = v ( M1² + M2² ) = v ( 0 + 4400² × ( H – 0.7 )² )
Quedaria doncs que F = v 4400² × ( 1 – 0.7 / H )² kg
Per 10 m < H < 16 m, resulta: 4092 < F < 4207.5 kg
S’adoptarà doncs, dels esforços obtinguts, el major, el qual és el de l’ hipòtesi 4ª.
Per això, s’adoptarà un suport UNESA – 6701372 del tipus C4500 14 UNESA.
Suport T.6.
a.- 1ª Hipòtesi: Vent.
. Càrregues permanents.
. Vent.
. Resultant d’angle.
. Temperatura -5ºC
F × H = Fv' × ( H + H - C + H – C ) + Fv'' × ( H + H - C + H – C ) + Ta × ( H + H - C + H
– C ) + P1 × A - P1 × A + Pc × A/3 - Pc × A/3
F × H = Fv' × ( 3 × H – 2 × C ) + Fv'' × ( 3 × H – 2 × C ) + Ta × ( 3 × H – 2 × C )
D’aquesta manera tindríem:
F = Fv' × ( 3 × H – 2 × C ) / H + Fv'' × ( 3 × H – 2 × C ) / H + Ta × ( 3 × H – 2 × C ) / H
Suposant que les tensions als dos costats del suport siguin iguals i si l’angle que
forma la línia es ?, la força composició de les dues tensions serà:
Ta = 2 × T × cos ( 180 – ? ) / 2
= 2 × 1466.66 × cos ( 180 – 10 ) / 2 = 255.656 kg
En conseqüència tindrem:
F = 109.2 × ( 3H – 1.4 ) / H + 10.5 ×( 3H – 1.4 ) / H + 255.656 × ( 3H – 1.4 ) / H
F = 327.6 - 152.88 / H + 31.5 – 14.7 / H + 766.97 – 357.918 / H
F = 1126 – 525.4984 / H
Per 10 m < H < 16 m, resulta: 1073.52 < F < 1093.156 kg
46 Ruptura de conductors per a suports d’angle.
29
3.0 Memòria de Càlcul
Projecte Final de Carrera
b.- 2ª Hipòtesi: Desequilibri de traccions.
Es prendrà per el suport T.6., les condicions corresponents als suports d’ancoratge,
les quals són les més desfavorables. Així doncs, i segons l’article 18, agafarem un 50% de
les traccions unilaterals de tots els conductors.
. Càrregues permanents.
. Desequilibris de traccions.
. Temperatura de -5ºC.
Així doncs, tindrem:
Càrregues permanents = M1 = A × ( P1 + Pc / 3 ) - A × ( P1 + Pc / 3 ) = 0
Desequilibri de traccions = M2 = 3 × 0.5 × T × ( H – C ) ?
? 3 × 0.5 × 1466.66 × ( H – 0.7 ) = 2200 × ( H – 0.7 ) kg × m
Així doncs MF = F × H = v ( M1² + M2² ) = v ( 0 + 2200² × ( H – 0.7 )² )
Quedaria doncs que F = v 2200² × ( 1 – 0.7 / H )² kg
Per 10 m < H < 16 m, resulta: 2046 < F < 2103.75 kg
c.- 3ª Hipòtesi: Ruptura de conductors.
S’agafaran les condicions d’ancoratge, és a dir, una 100% de la tensió del
conductor trencat. Es consideraran:
. Càrregues permanents.
. Ruptura de conductors.
. Temperatura de -5ºC.
Així doncs, tindrem:
Càrregues permanents = M1 = A × ( P1 + Pc / 3 ) - A × ( P1 + Pc / 3 ) = 0
Ruptura de conductors = M2 = Truptura × ( H – C ) ?
? 4400 × ( H – 0.7 ) kg × m
Així doncs MF = F × H = v ( M1² + M2² ) = v ( 0 + 4400² × ( H – 0.7 )² )
Quedaria doncs que F = v 4400² × ( 1 – 0.7 / H )² kg
Per 10 m < H < 16 m, resulta: 4092 < F < 4207.5 kg
S’adoptarà doncs, dels esforços obtinguts, el major, el qual és el de l’ hipòtesi 4ª.
Per això, s’adoptarà un suport UNESA – 6701372 del tipus C4500 14 UNESA.
30
3.0 Memòria de Càlcul
Projecte Final de Carrera
3.1.6.4. Suports amb seccionador.
Suport T.2.
a.- 1ª Hipòtesi: Vent.
L’esforç del vent sobre l’interruptor serà:
Fs = Ss × Pv
( 47 )
essent:
. Ss = secció exposada al vent per l’interruptor = 0.24 m²
. Pv = 70 kg/m² segons l’article.
Així doncs obtindrem: Fs = 0.24 × 70 = 16.8 kg.
Esforç en punta provocat per el vent:
Realitzo el càlcul del moment flexor respecte l’altura a encastar, tenint en compte
tots els esforços provocats per l’acció del vent i aplicats a l’altura del suport ( sense contar
l’encastat ).
Mf = F × H = Fv' × ( H + H - C + H – C ) + Fv'' × ( H + H - C + H – C ) + Fs × H
F × H = Fv' × ( 3 × H – 2 × C ) + Fv'' × ( 3 × H – 2 × C ) + Fs × H
D’aquesta manera tindríem:
F = Fv' × ( 3 × H – 2 × C ) / H + Fv'' × ( 3 × H – 2 × C ) / H + Fs × H / H
F = 109.2 × ( 3H – 1.4 ) / H + 10.5 ×( 3H – 1.4 ) / H + 16.8
F = 327.6 - 152.88 / H + 31.5 – 14.7 / H + 16.8
F = 375.9 – 167.58 / H
Per 10 m < H < 16 m, resulta: 359.142 < F < 365.426 kg
b.- 4ª Hipòtesi: Ruptura de conductors.
Segons l’article 18.3. es considera l’esforç corresponent a la ruptura d’un conductor
sense reduccions.
F×H=T ×(H–C)
47 Esforç del vent sobre l’interruptor.
48 Esforç corresponent a la ruptura d’un conductor.
31
( 48 )
3.0 Memòria de Càlcul
Projecte Final de Carrera
Així doncs:
F = 4400 × ( 1 – 0.7 / H )
Per 10 m < H < 16 m, resulta: 4092 < F < 4207.5 kg
Així doncs, al tractar-se d’un suport amb seccionador, utilitzarem suport UNESA –
6701372 del tipus C4500 14 UNESA. el qual ofereix una altura lliure de 10.9 metres ( 14
metres – 3.10 metres d’espai de creuetes + seccionador ), superior als 9.403 metres
necessaris.
3.1.6.5. Suports d’inici i final de línia.
Suport T.7. Suport final de línia.
El suport número 7 ( final de línia ), es troba treballant a flexió en el sentit
longitudinal de la línia, ja que ha de suportar el tir de la línia. Aquest suport es calcula amb
les accions degudes a un semiva ( seguiré utilitzant els 130 m ), en el que reflecteixo el pes
del conductor i pressió del vent, tenint en compte en el càlcul de la flexió longitudinal, el
100% de les tensions.
Com que els càlculs més desfavorables per aquest suport seran idèntics al suport
T.6. ( apartat realitzat anteriorment ), s’utilitzarà el suport UNESA – 6701372 del tipus
C4500 14 UNESA.
Suport T.1. Suport inici de línia.
El suport T.1. és un suport d’inici de línia del qual parteixen els conductors en
triangle ( capa invertida ). Com que els càlculs per aquest suport seran menys
desfavorables que el suport T.6.i Altura mínima total = altura mínima + fletxa màxima +
altura addicional ( C ) + longitud cadena suspensió; i com a resultat H = 7 + 0.893 + 0.7 +
0.810 = 9.403. Amb un suport de 14 metres ens resulta suficient degut que 14 metres – 2.5
metres de longirud total de les dues creuetes en triangle ( capa invertida ) és igual a 11.5
metres i s’utilitzarà el suport UNESA – 6701372 del tipus C4500 14 UNESA.
32
3.0 Memòria de Càlcul
Projecte Final de Carrera
3.1.7. Càlcul de Cimentacions.
3.1.7.1. Mètode a utilitzar.
El càlcul de cimentacions dels suports, es realitzarà tenint en compte tot el que al
respecte o s’especifica a l’article 31 de R.A.T.
S’utilitzarà per el càlcul, el mètode de Sulzberger i s’estableix que per un valor
màxim de l’angle de gir definit per la seva tangent igual a 0.01, el moment estabilitzador es
composa d’un moment denominat M0 que és degut al encastament lateral del massís en el
terreny ( pressió exercida per la terra sobre el suport ) i un altre moment designat per Mb
que és originari per la reacció deguda al pes de la cimentació, suports, cables, etc. (
càrregues verticals ), de manera que:
4
M0 = ( K × a × h ) / 720.000
( 49 )
on:
K = coeficient de compressibilitat del terreny a la profunditat de 2 metres, que per terrenys
normals pot igualar-se a 12 kg/cm³.
a = costat quadrat de la secció de ciment en cm.
h = profunditat de la cimentació en cm ( sense contar la prolongació ).
Amb les dades consignades i les pressions indicades s’obtindrà M0 en kg × cm.
Mb = 0.00242 × K' × a³ × ( h + 20 )
( 50 )
on:
K' = coeficient que depèn del tipus de terreny; 0.36 per terrenys fluixos, 0.40 per terrenys
mitjans i 0.44 per terrenys forts.
a i h = igual que per el moment anterior.
Prenent, d’acord amb les exigències del vigent Reglament, per hipòtesis normals un
coeficient de seguretat al bolc de 1.5 i un angle de gir tal que la tangent del seu valor
màxim no superi a 0.01 haurà de verificar-se: M0 + Mb > 1.5 × Mv, essent Mv el moment
del bolc deduït dels esforços externs sobre el suport, de manera que Mv = M1 + M2 essent:
M1 = Fv × ( D + 2/3 h )
( 51 )
on:
M1 = moment de bolc degut a l’acció del vent.
Fv = acció del vent contra el suport en kg.
D = punt d’aplicació de Fv respecte la superfície del terreny en metres.
h = profunditat de la cimentació en metres.
i per una altra banda:
49 Moment degut al encastament lateral del massís en el terreny.
50 Moment originari per la reacció deguda al pes de la cimentació, suports, cables, etc.
51 Moment de bolc degut a l’acció del vent.
33
3.0 Memòria de Càlcul
Projecte Final de Carrera
M2 = Ff × ( H + 2/3 × h )
( 52 )
on:
Ff = esforç lliure en punta a considerar en kg.
H = altura lliure o útil del suport en metres.
3.1.7.2. Suports d’Alineació.
Un cop vist els càlculs de suports, tractarem aquí les cimentacions per els suports
tipus C3000 14.
Anem a admetre per aquests suports unes cimentacions de dimensions on el volum és:
v = a² × h
( 53 )
v = ( 1.05 m )² × 2.40 m = 2.646 m³
Un fet que no està reflexat és el càlcul del volum de formigó que sortirà de la
mateixa formula incrementant h en 0.2.
Apliquem un coeficient de compressibilitat del sòl de 12 kg/cm³.
Segons l’article 16 del R.A.T. l’acció del vent contra el suport serà:
Per una secció S = 2.52 m² ? Fv = 70 kg/m² × 2.52 m² = 176.4 kg
( 54 )
El punt d’aplicació d’aquest esforç distarà:
D = ( H × ( d1 + 2d0 )) / ( 3 × ( d1 + d0 ))
( 55 )
essent:
d1 = ample del suport en la part inferior ( en la superfície el nivell del terra ).
d0 = ample del suport en la part superior.
H = altura lliure del suport.
així doncs:
D = ( 13.3 × ( 0.92 + 2 × 0.88 )) / ( 3 × ( 0.92 + 0.88 )) = 6.6 m
El moment d’aquest esforç respecte el seu punt de gir O serà:
M1 = 176.4 × ( 6.6 + 2/3 × 2.40 ) = 1446.48 kg
L’esforç lliure en punta a considerar ( anem a considerar la 1ª hipòtesi poden
menysprear la 4ª hipòtesi ) serà per una altura lliure de H = 13.3 m de 715 kg, la qual cosa
implica un moment respecte el punt O que serà:
52 Moment de bolc.
53 Volum de les cimentacions.
54 Acció del vent contra el suport.
55 Punt que distarà l’aplicació de l’esforç.
34
3.0 Memòria de Càlcul
Projecte Final de Carrera
M2 = 715 × ( 13.3 + 2/3 × 2.40 ) = 10.653,5 kg
Mv = M1 + M2 = 12.099,98 ˜ 12100 kgm.
Els moments estabilitzadors valdran:
4
Mo = ( 12 ×105 × 240 ) / 720000 = 5806080 kg × cm = 58060.8 kg × m
Mb = 0.00242 × 0.4 × 105³ × ( 240 + 20 ) = 291351.06 kg × cm = 2913.51 kg × m
Aleshores tindrem:
( Mo + Mb ) / Mv = ( 58060.8 + 2913.51 ) / 12100 = 5.039 > 1.5
3.1.7.3. Suports d’Angle.
Es tracta dels suports T.4. i T.6. que són del tipus C4500 14. Anem a admetre per
aquest suport unes cimentacions de dimensions de 1.10 × 1.10 × 2.60 i un coeficient de
compressibilitat del terreny de 12 kg/cm³.
L’acció del vent sobre el suport, igual que el cas anterior serà de 70 kg/m².
Per una secció S = 2.86 m² ? Fv = 70 × 2.86 = 200.2 kg.
El punt d’aplicació d’aquest esforç distarà del terreny:
D = 13.3 × ( 0.92 + 2 × 0.88 )) / ( 3 × ( 0.92 + 0.88 )) = 6.6 m
El moment d’aquest esforç respecte del punt de gir O serà:
M1 = 200.2 × ( 6.6 + 2/3 × 2.60 ) = 1668.333 kg
L’esforç lliure en punta a considerar ( anem a considerar la hipòtesi més
desfavorable que és la 4ª ) serà per una altura lliure de H = 13.3 m de 910 kg, la qual cosa
implicarà un moment respecte el punt O de valor:
M2 = 910 × ( 13.3 + 2/3 × 2.60 ) = 13680.333 kg
Mv = M1 + M2 = 15348.666 kgm.
Els moments estabilitzadors valdran:
4
Mo = ( 12 ×110 × 260 ) / 720000 = 8377893.33 kg × cm = 83778.93 kg × m
Mb = 0.00242 × 0.4 × 110³ × ( 260 + 20 ) = 360754.24 kg × cm = 3607.54 kg × m
Aleshores tindrem:
( Mo + Mb ) / Mv = ( 83778.93 + 3607.54 ) / 15348.666 = 5.69 > 1.5
35
3.0 Memòria de Càlcul
Projecte Final de Carrera
3.1.7.4. Suport d’inici i final de línia.
Es tracta dels suports T.1. i T.7. que són del tipus C4500 14. Anem a admetre per
aquest tipus de suport unes cimentacions de dimensions de 1.10 × 1.10 ×2.60 i un
coeficient de 12 kg/cm³. D’aquesta manera els càlculs seran idèntics que els de l’apartat
anterior, essent les dimensions indicades de les cimentacions vàlides.
3.1.7.5. Suport amb seccionador.
Es tracta del suport T.2. que és del tipus C4500 14. Anem a admetre per aquest
tipus de suport unes cimentacions de dimensions de 1.10 × 1.10 ×2.60 i un coeficient de 12
kg/cm³. D’aquesta manera els càlculs seran idèntics que els de l’apartat anterior, essent les
dimensions indicades de les cimentacions vàlides.
D’aquesta manera, tindrem que totes les cimenatcions previstes, sobrepassen el
coeficient de seguretat per la hipòtesi normal que és de 1,5.
36
3.0 Memòria de Càlcul
Projecte Final de Carrera
3.1.8. Càlcul de la instal·lació de posta a terra.
3.1.8.1. Resistència de posta a terra.
D’acord amb el mètode de càlcul inclòs en les normes UNESA, el paràmetre
característic dels elèctrodes de posta a terra per una configuració de quatre piques de 2 m
de longitud i 14 mm de diàmetre, distribuïdes en els vèrtex d’un rectangle de 3 × 3 m i
enterrades a una profunditat de 0.8 m, és la següent:
Kr = 0.100 O/O×m
Considerant una resistivitat del terreny de 100 O × m; la resistència de terra serà de:
Rt = Kr × ? = 0.100 × 100 = 10 O
El valor resultant és menor que 20 O, aquest valor és el que s’ha pres com a límit
màxim de la resistència de terra. En principi el resultat obtingut és vàlid i suficient, a no ser
amb posteriors comprovacions i mesuraments s’arribin a conclusions diferents.
3.1.8.2. Tensions de pas i contacte admissibles.
Segons MIE-RAT 13 apartat 8, els valors màxims admesos per el reglament
vindran donats per:
n
Vp d’accés = 10 × k / t × ( 1 + ( 3 × ? + 3 × ?' ) / 1000 )
( 56 )
n
Vp = 10 × k / t × ( 1 + ( 6 × ? ) / 1000 )
( 57 )
n
Vp = k / t × ( 1 + ( 1.5 × ? ) / 1000 )
( 58 )
on k i n depenen del temps d’actuació dels relés, que en el nostre cas es de t = 0.5
seg. amb el qual K = 72 i n = 1 segons el reglament. Per una altra banda, ? és la resistivitat
del terreny ( ? = 100 O × m. ) i ?' és la resistivitat del formigó de la cimentació ( ?' = 3000
O × m. ).
Els valors màxims d’aquestes tensions per la línia aèria seran:
. Vp d’accés = 14832 V.
. Vp = 2304 V.
. Vc = 165.6 V.
Els valors de Vp i Vc límit per el cos humà són:
Vp = ( 6 × ? + 1000 ) × Iad
Vc = ( 3 × ? / 2 + 1000 ) × Iad
56 Valor màxim admès.
57 Valor màxim admès.
58 Valor màxim admès.
59 Valor límit per el cos humà.
60 Valor límit per el cos humà.
37
( 59 )
( 60 )
3.0 Memòria de Càlcul
Projecte Final de Carrera
essent Iad la intensitat màxima admissible per el cos humà, i ve donada per la
fórmula:
Iad = 0.116 / v t
( 61 )
essent “ t “ el temps que tarden en actuar les proteccions de la línia en cas de
derivació ( 0.5 seg ). D’aquesta manera obtindrem:
Iad = 0.116 / v 0.5 = 0.164 A
i per tant, els valors de Vp i Vc seran:
Vp = ( 6 × 100 + 1000 ) × 0.164 = 262.4 V
Vc = ( 3 × 100 / 2 + 1000 ) × 0.164 = 188.6 V
3.1.8.3. Càlcul de les tensions de pas i contacte.
Normalment es realitzarà el mesurament de les tensions de pas i contacte amb un
voltímetre de baixa impedància, quan les instal·lacions estan en fase de construcció, amb la
finalitat de poder modificar la posada a terra per adaptar-se als valors màxims admesos per
el reglament en Rt, Vp, Vc i Vp d’accés. S’ha de dir, però, que els valors reals vindran
donats per les fórmules experimentals que a continuació segueixen,
Del qüestionari de terres de UNESA, obtenim que:
Vp = Kp × ? × Id
( 62 )
Vc = Kp × ? × Id
( 63 )
on:
Kp i Kc: Factor de tensió de pas i contacte segons configuració.
?: Resistivitat del terreny en Om.
Id: Intensitat de defecte a terra i¡o de fuga a A.
3.1.8.3.1. Intensitat de defecte a terra.
Segons dades de la companyia, obtindrem per una tensió de servei de 25 kV, la
connexió entre el neutre del transformador de la subestació distribuïdora i terra es
realitzarà per mitjà d’una impedància de valor:
Resistència neutre – terra: Rn = 20 O
Reactància neutre – terra: Xn = 0 O
61 Intensitat màxima admissible per el cos humà.
62 Valor màxim admès.
63 Valor màxim admès.
38
3.0 Memòria de Càlcul
Projecte Final de Carrera
La intensitat màxima de defecte serà:
Id = V / ( v 3 × [ ( Rn + Rt )² + Xn² ] )
( 64 )
Així doncs:
Id = 25000 / ( v 3 × [ ( 20 + 10 )² + 0 ] = 481.125 A
3.1.8.4. Càlcul de les tensions de pas i contacte que es presenten a la instal·lació.
El càlcul de les tensions de pas i contacte que es presentaran a la instal·lació, es
realitzarà tenint compte als paràmetres característics inclosos a les Normes UNESA:
Kp = 0.0145 V/O.m.A
Kc = 0.0539 V/O.m.A
Per tant, els valors de les tensions de pas i contacte seran:
Vp = Kp × ? × Id = 0.0145 × 100 × 481.125 = 697.631 V < 2304 V
Vc = Kp × ? × Id = 0.0539 × 100 × 481.125 = 2593.263 > 165.6 V
Com es precisa, la tensió de contacte previsible és superior a la màxima admissible,
fet que requereix adoptar mesures tal com es disposa la reglamentació.
Per controlar l’esmentada tensió de contacte, es col·locarà una llosa de formigó
d’espessor no inferior a 20 cm que cobreixi, com a mínim, fins a 1,20 m. de les arestes
exteriors de la cimenatció dels suports. Dins la llosa i fins a 1 metre de les arestes exteriors
de la cimenatció del suport, es disposarà la instal·lació d’una malla electrosoldada, amb
rodons de diàmetre no inferior a 4 mm formant retícules no inferiors a 30 × 30 cm embegut
en el terra de la cimentació a una profunditat de 10 cm. Aquesta malla es connectarà com a
mínim en 2 punts, preferentment oposats, a la posada a terra del suport.
Tots els farratges, creuetes, etc. estaran connectats al born superior de posada a
terra del suport mitjançant conductors de Cu de 50 mm² de secció. El mateix succeirà amb
la connexió del born inferior de posada a terra del suport amb l’electrode de terra.
3.1.8.5. Justificació de les línies de terra.
Els conductors utilitzats en les línies de terra seran de coure de 50 mm² de secció; la
corrent que circularà per el conductor en cas de defecte és de 481.125 A.
. Per densitat de corrent: la màxima densitat de corrent admissible en un conductor
de Cu, d’acord amb MIE-RAT 13 és de 160A/mm²; valor molt superior al que realment es
tindrà a la instal·lació:
d = Id / S = 481.125 / 50 = 9.622 A / mm²
64 Intensitat màxima de defecte.
65 Màxima densitat de corrent admissible en un conductor de Cu.
39
( 65 )
3.0 Memòria de Càlcul
Projecte Final de Carrera
. Per calentament: D’acord amb MIE-RAT 13, s’admet una elevació de temperatura
no superior a 200 ºC.
Considerant aquesta limitació, la línia de terra ha de tenir una secció mínima de:
S=1/a ×v ( t / ??)
( 66 )
essent:
. S = Secció del conductor ( mm ² ).
. I = Intensitat de falta ( A ).
. t = Temps de duració del defecte ( s ).
. a = Constant de valor 13 per el coure.
. ? ' = Calentament admissible ( ºC ).
S = 481.125 / 13 × v ( 0.5 / 200 ) = 1.85 mm²
Valor molt inferior al qual nosaltres adoptem.
A més, segons Reglament d’Alta Tensió, la secció mínima a utilitzar en conductors
de posada a terra de Cu és de 35 mm².
Per tant l’elecció del conductor de posada a terra ha sigut correcta en tots els casos.
66 Secció mínima de la línia de terra.
40
3.0 Memòria de Càlcul
Projecte Final de Carrera
3.2. CENTRE DE TRANSFORMACIÓ I MESURA.
3.2.1. Potència del Transformador.
La potència nominal del transformador a instal·lar en el Centre de Transformació
vindrà donada per la potència sol·licitada per part del client i així mateix realitzo la
descomposició de potències per la maquinaria que hi haurà en aquesta futura au industrial
per l’embassat de fruita seca i en una posterior ampliació de la mateixa, amb el tractament
de fruita dolça.
D’aquí la col·locació del Centre de Transformació amb espai lliure per la
col·locació d’un nou transformació a posteriori.
El transformador a col·locar té una potència de 400 kVA, el qual equivaldria a 320
kW i tot seguit es realitza la taula de la distribució de potències.
C.T. Colls I
Trafo 1
Sortida 1
Destinació
Màquina d’ensecat
per fruita seca.
Cinta transportadora
per transport.
Refrigeració nau i
oficines.
Electrificació nau. *
Sortida 2
Sortida 3
Sortida 4
Total
Potència ( P )
kW
65 kW
Potència ( S )
kVA
81.25 kVA
40 kW
50 kVA
40 kW
50 kVA
32.1 kW
40.125 kVA
177.1 kW
221.375 kVA
Taula 7. Sortides, destinació i potència distribuïda en la nau industrial.
* Segons normativa del Reglament Electrotècnic de Baixa Tensió, es dóna una
potència de 10 W / m². Per tant a l’hora de calcular l’electrificació necessària per
aquesta nau ens resulta que tenim 3210 m² × 10 W / m² = 32100 W = 32.1 kW.
La potència nominal dels transformadors normalitzats per la companyia són de 250,
400, 630 i 1000 kVA, segons el que hem pogut observar i segons la potència sol·licitada, la
potència nominal del transformador a instal·lar serà de 400 kVA.
Si anomenem Ki a la relació entre la potència total a contractar assignada i la
potència nominal del transformador. Podem observar la saturació prevista per el
transformador.
Ki = ( Potència total a contractar / Potència nominal del Transformador ) × 100
Així doncs:
Ki = ( ( 221.375 kVA ) / 400 kVA ) × 100 = 55.34 %
67 Relació entre la potència total a contractar assignada i la potència nominal del transformador.
41
( 67 )
3.0 Memòria de Càlcul
Projecte Final de Carrera
3.2.2. Intensitats nominals.
3.2.2.1. Intensitat nominal en el primari ( M.T.).
La intensitat nominal en el costat de M.T. serà:
I=S/U×v3
( 68 )
I = 400 × 10³ / 25 × 10³ × v 3 = 9.23 A
3.2.2.2. Intensitat nominal en el secundari ( b.t. ).
La intensitat nominal en el costat de b.t. serà:
I = 400 × 10³ / 380 × v 3 = 607.73 A
3.2.3. Pont d’unió Transformador – Quadre de baixa Tensió.
El pont d’unió entre el secundari de Transformador i els borns d’alimentació del
quadre de distribució en b.t. ha d’estar dimensionat per la potència nominal del
transformador instal·lat. La intensitat màxima prevista en el costat de baixa tensió segons
el que s’ha calculat en l’apartat anterior serà de 607.73 A.
La intensitat màxima admissible per els conductors d’alumini normalitzats per la
companyia distribuïdora és, segons la instrucció MIE BT 007 apartat 3, de:
Secció del
Conductor
mm²
50 mm²
95 mm²
150 mm²
240 mm²
Int. màxima
instal·lació
enterrada
180 A
260 A
330 A
430 A
Taula 8. Intensitat màxima conductors alumini instal·lació enterrada.
La intensitat màxima admissible mostrada a l’anterior taula ha de corregir-se tenint
en compte les característiques de la instal·lació projectada segons els factors de correcció
indicats a la instrucció MIE BT 007 apartat 4 del R.B.T.
Així doncs, segons hem vist la intensitat màxima admesa per un conductor de 240
mm² Al és de 430 A, cosa que significa que el número de cables per fase a instal·lar haurà
de ser més gran que:
n > Imàx. / Imàx. admissible.
( 69 )
n > Imàx. / 430 A = 607.73 A / 430 A = 1.413; n = 2
68 Intensitat nominal.
69 Número de cables per fase a instal·lar.
42
3.0 Memòria de Càlcul
Projecte Final de Carrera
El pont d’unió estarà format per 2 conductors unipolars de 240 mm² Al per cada
fase i 2 per el neutre, 3 × 1 × 240 mm² + 2 × 1 × 240 mm² Al.
3.2.4. Proteccions del Transformador.
3.2.4.1. Proteccions del Transformador contra curt circuits.
Els Transformador estarà protegit enfront els curt circuits mitjançant fusibles
instal·lats en la cel·la de protecció, produint-se una fusió per una intensitat determinada,
abans que la corrent hagi arribat el seu valor màxim. De totes maneres, aquesta protecció
haurà de permetre el pas de la punta de corrent produïda en la connexió del transformador
en buit, suportar la intensitat de defecte en els borns del secundari del transformador.
Com regla pràctica, simple i comprovada, que té en compte la connexió en buit del
transformador i evita l’envelliment del fusible, es pot verificar que la intensitat que fa
fondre el fusible en 0.1 segon es sempre superior o igual a 14 vegades la intensitat nominal
del transformador.
La intensitat nominal dels fusibles s’escollirà, per tant, en funció de la potència del
transformador a protegir. La forma més ràpida de calcular el valor del fusible és
multiplicar per 2.5 la intensitat nominal del transformador i escollir el valor del fusible
immediat superior.
Ifus. = 9.23 × 2.5 = 23.075 A
3.2.4.2. Proteccions del Transformador contra sobrecàrregues.
El Transformador estarà protegit contra les sobrecàrregues mitjançant tres
maxímetres instal·lats en el quadre de distribució de baixa tensió. La intensitat a la qual
anirà regulat per provocar l’obertura del ruptufusible de la cel·la de protecció correspondrà
a la nominal del secundari. Coma la intensitat en el costat de baixa tensió és elevada,
s’instal·larà transformador d’intensitat amb una relació de transformació rt = 1500 / 50
Ireg. = 607.73 × 5 / 1500 = 2.025 A.
3.2.5. Dimensionat de la ventilació del centre de transformació.
La ventilació serà per circulació natural de l’aire a través de finestres practicades si
bé en els paraments, bé a les portes o bé en els dos llocs. Tot orifici destinat a l’entrada
d’aire estarà protegit mitjançant una reixa amb tela mosquitera amb una llum màxima de 6
mm.
La ventilació natural té per objectiu dissipar per convecció l’energia calorífica
produïda per el transformador quan es trobi treballant en condicions nominals.
La convecció natural es produeix per una variació de la densitat de l’aire que rodeja
al transformador. Aquesta variació de densitat és deguda a la variació de temperatura
provocada per el calentament del transformador.
43
3.0 Memòria de Càlcul
Projecte Final de Carrera
Segons dades garantitzades per el fabricant, les pèrdues Joule a 75 ºC són sempre
inferiors a 10.500 W.
Les superfícies mínimes dels orificis d’entrada i sortida de l’aire per el
transformador venen donades per les expressions:
Svent.mín. = 1.10 × E
( 70 )
E = ( Wcu + Wfe ) / 0.24 × K × v ( h × ( ti – te )³)
( 71 )
essent:
Svent.mín. = Superfície mínima d’entrada d’aire.
E = Superfície d’entrada d’aire en m².
S = Superfície de sortida d’aire en m².
Wfe = Pèrdues en buit ( kW ).
Wcu = Pèrdues en càrrega ( kW ).
K = Coeficient que ve determinat per la forma de les reixes de ventilació.
h = Distància vertical entre el centre geomètric del transformador i el centre geomètric de
la sortida d’aire.
ti = Temperatura màxima admissible a l’interior del C.T.
te = Temperatura màxima prevista a l’exterior del C.T.
Substituint en les expressions per les dades constructives en el Centre de
Transformació:
E = ( 10.5W + 2.0 W ) / 0.24 × 0.85 × v ( 1.5 × ( 55ºC – 40ºC )³) = 0.861 m².
S = 1.10 × E = 1.10 × 0.861 = 0.947 m².
3.2.6. Càlcul de les instal·lacions de posada a terra.
3.2.6.1. Resistivitat del terreny.
La resistivitat indica les dificultats que té la corrent elèctrica per circular per el
terreny en estudi.
Les mesures a priori a la realització del projecte serviran per determinar la
disposició i el número d’electrodes de connexió a terra necessaris per aconseguir unes
posades a terra normalitzades.
El mètode de mesura de la resistivitat aparent del terreny utilitzat és el de Wenner.
Consisteix en col·locar quatre picots en línia equidistants; en els picots exteriors s’injecta la
corrent de mesura, mentre que en els dos centrals es mesura la diferència de potencial.
70 Superfícies mínimes dels orificis d’entrada i sortida de l’aire per el transformador.
71 Expressió relacionada en el càlcul de les superfícies mínimes del orificis d’entrada i sortida de l’aire per el
transformador.
44
3.0 Memòria de Càlcul
Projecte Final de Carrera
Figura 6. Mesura de la resistivitat del terreny.
El valor òhmic que mostra l’instrument junt amb la distància entre piques permeten,
mitjançant la següent fórmula, calcular el valor de la resistivitat aparent.
?=2×p×L×R
( 72 )
essent:
? = Resistivitat del terreny ( Wm ).
L = Distància entre picots de mesurament ( m ).
R = Lectura indicada per l’instrument.
El valor de la resistivitat obtingut correspon a la resistivitat mitja d’una capa situada
entre els elèctrodes intermitjos, entre la superfície del terreny i una profunditat igual ¾ de
la separació entre sondes ( L ).
El valor obtingut en la ubicació del Centre de Transformació queda resumit a la
següent taula:
Centre de Transformació els Colls I
5.3
133.2
Lectura mesurador ( L = 4 m )
Resistivitat Aparent ( ?; O×m)
Taula 9. Resistivitat del terreny.
3.2.6.2. Dades facilitades per la Companyia.
. Tensió de servei ............................................................... U = 25000 V.
. Posada a terra del neutre en la subestació distribuïdora
Resistència neutre – terra ....................................... Rn = 0 O.
Reactància neutre – terra ....................................... Xn = 25 O.
72 Càlcul el valor de la resistivitat aparent.
45
3.0 Memòria de Càlcul
Projecte Final de Carrera
. Desconnexió inicial, relé a temps independent ................. K' = 1.35.
n' = 1
. Reenganxament. Relé a temps dependent ........................ t'' = 0.5 s.
. Intensitat d’arrencament .................................................. I'a = 50.0 A.
. Nivell aïllament instal·lacions de baixa tensió ................. Vbt = 8000 V.
3.2.6.3. Disseny preliminar de la instal·lació.
Per realitzar els càlculs, utilitzaré les expressions i procediments segons el “
Mètode de Càlcul i Projecte d’instal·lacions de posada a terra per centres de transformació
de tercera categoria “, editada per UNESA. Aquest mètode està basat en uns elèctrodes
tipus, de composició i geometria definida, que permeten conèixer a priori el comportament
de la instal·lació de terra en funció de les característiques de la xarxa de Mitja Tensió que
alimentarà el Centre de Transformació i les del terreny d’ubicació d’aquest.
Equacions a complir:
Rt × Id = Vbt ?
Id = 8000 / Rt
( 73 )
Id = U / ( v 3 × v [ ( Rn + Rt )² + X²n ]
( 74 )
Id > I' a = 50 A.
Igualant les dues primeres:
( 8000 / Rt )² = [ U / v 3 × v [( Rn + Rt )² + X²n ]²
Rt = v ( X²n / U² / ( 3 × V²bt – 1 )) = v 625 / ( 25000² / ( 3 × 8000² )) - 1 = 16.65 O
Id = U / ( v 3 × v [ Rt ² + X²n ) = 25000 / ( v 3 × v [ 16.65 ² + 25² ) = 480.6 A
La posada a terra del centre de transformació constarà d’un elèctrode horitzontal
constituït per un cable de coure despullat de 50 mm², al qual s’hi afegiran picots verticals.
El valor unitari màxim de la resistència de la posada a terra serà:
Centre de Transformació els Colls I
133.2
0.125
Resistivitat del terreny (?; O×m)
Kr = Rt / ? (O / O×m )
Taula 10. Resistivitat del terreny.
Amb aquestes dades seleccionades la disposició tipus de l’elèctrode per el Centre
de Transformació, on ell tindrà els seus paràmetres segons el projecte UNESA. Els
elèctrodes i valors unitaris dels elèctrodes seleccionat per el Centre de Transformació és:
73 i 74 Equacions a complir on n’obtindrem els valors de la resistència i intensitat que permeten conèixer a
priori el comportament de la instal·lació de terra en funció de les característiques de la xarxa de Mitja Tensió.
46
3.0 Memòria de Càlcul
Projecte Final de Carrera
3.2.6.3.1. Centre de Transformació els Colls I.
. Esquema de l’elèctrode ........................................................ Anell de quatre picots.
. Dimensions de l’elèctrode .................................. llarg ................. a = 4.5 m.
ample ............... b = 2.5 m.
. Tipus de picots .................................................... longitud .......... 2m.
diàmetre ......... 14.8 mm.
. Número de picots ......................................................................... n = u unitats.
. Secció elèctrode horitzontal ........................................................ s = 50 mm².
. Profunditat de l’elèctrode horitzontal ......................................... h = 0.5 m.
. Configuració ............................................................................... 40 – 25/5/22
. Rt / ? ........................................................................................... 0.125 O / O×m.
. Resistència, Kr ............................................................................ 0.105 O / O×m.
. Tensió de pas, Kp ....................................................................... 0.0244 V / O×mA.
. Tensió de contacte a l’exterior, Kc ............................................. 0.0534 V / O×mA.
Figura 7. Disposició elèctrode 4 picots en anell.
El següent pas, consisteix en determinar els valors de resistència de posada a terra
( R't ), intensitat de defecte ( I' d ) i tensions de pas ( V'p i V'pacc ) en funció del elèctrode
tipus seleccionat i la resistivitat del terreny mitja ( ? ).
3.2.6.4. Resistència de posada a terra.
Resistència de posada a terra ( O ): R't < Rt = 16.65 O
R't = Kr × ?
( 75 )
Centre de Transformació els Colls I: R't = 0.105 × 133.2 = 13.98 O.
3.2.6.5. Intensitat de defecte.
Intensitat de defecte ( A ): I' d > Ia = 50 A
I'd = U / ( v 3 × v [ ( Rn + R't )² + X²n ]
I' d = 25000 / ( v 3 × v [ ( 0 + 13.98 )² + 25² ] = 503.91 A.
75 Resistència de posada a terra.
47
3.0 Memòria de Càlcul
Projecte Final de Carrera
3.2.6.6. Tensió de pas exterior.
Tensió de pas al exterior ( V ): V'p = Kp × ? × I'd
( 76 )
V'p = ( 0.0244 V/O×m×A ) × 133.2 O×m × 503.8 A = 1637.6 V
3.2.6.7. Tensió de pas en l’accés.
Tensió de pas en l’accés ( V ) V'pacc = Kc × ? × I'd
( 77 )
V'pacc = 0.0534 V / O×mA. × 133.2 O×m × 503.8 A = 3584.0 V
3.2.6.8. Tensió de defecte.
Tensió de defecte ( V ) V' d = R't × I'd
( 78 )
V'd = 13.98 O × 503.8 A = 7.047,2 V
3.2.6.9. Duració total de la falta.
El temps de tret per defectes a terra de la xarxa de Mitja Tensió respon a
l’expressió:
n
t' = K / ( I'd / Ia ) – 1
( 79 )
on:
I'd = Intensitat de defecte ( A ).
Ia = Intensitat d’arrencament del relé; Ia = 50A.
n = Tipus de corba del relé, molt inversa; n = 1.
K = constant del relé, que depenen del tipus de corba; K = 1,35.
El temps de reenganxament del relé ( t'' ), a temps independent, és inferior a 0,5
segons, amb la qual cosa el temps de duració total de la falta serà t = t' + t''.
Segons les dades facilitades per la companyia distribuïdora i les càlculs en l’apartat
anterior, el temps de tret i la duració total de la falta per el centre de transformació és:
t' = 1.35 / ( 503.8 / 50 ) – 1 = 0.1487 s,
t = 0.1487 + 0.5 = 0.6487 s.
3.2.6.10. Valors admissibles.
La tensió de contacte és la diferència de potencial que a causa d’un defecte pot
resultar aplicada a una persona entre la ma i els peus, al tocar una massa o element
conductor, que normalment es troben sense tensió. A efectes de càlcul i mesurament es
considera a la persona amb els peus junts i a un metre de distància de la base de la massa.
76 Tensió de pas al exterior.
77 Tensió de pas en l’accés.
78 Tensió de defecte.
79 Duració total de la falta.
48
3.0 Memòria de Càlcul
Projecte Final de Carrera
La tensió de pas resulta aplicada entre els peus d’una persona, separats un metre, en
direcció normal a les línies equipotencials que es tenen sobre el sol al manifestar-se una
corrent de defecte a la instal·lació de posada a terra.
Els valors admissibles, d’acord amb la instrucció complementaria MIE RAT 13, les
tensions de contacte i de pas aplicades a una persona, es determina en funció del temps
total de duració de la falta.
Segons la mencionada instrucció, obtenim que:
n
. Tensió de contacte màxima admissible: Vc = K / t × ( 1 + ( 1.5 × ? ) / 1000 ) ( 80 )
. Tensió de pas màxima admissible a l’exterior:
n
Vp = 10 × K / t × ( 1+ ( 6 × ? ) / 1000 )
( 81 )
. Tensió de pas màxima admissible a l’accés:
n
Vpacc = 10 × K / t × ( 1+ (( 3 × ? ) + ( 3 × ?' )) / 1000 )
( 82 )
essent:
K = 72 i n = 1 per temps de desconnexió inferiors a 0.9 s.
K = 78.5 i n = 0.8 per temps superiors a 0.9 s i inferiors a 3 s.
t = duració total de la falta en segons.
? = resistivitat del terreny ( O×m).
?' = resistivitat interior C.T. ?' = ( formigó ) = 3000 O×m
Els valors màxims per el Centre de Transformació els Colls I seran:
Vc = 72 / 0.648 × ( 1 + ( 1.5 × 133.2 ) / 1000 ) = 133.2 V
Vp = 10 × 72 / 0.648 × ( 1+ ( 6 × 133.2 ) / 1000 ) = 1.996,9 V
Vpacc = 10 × 72 / 0.648 × ( 1+ (( 3 × 133.2 ) + ( 3 × 3000 )) / 1000 ) = 11.542,2 V
Amb la finalitat d’evitar la tensió de contacte, les portes i les reixes que donguin al
exterior del centre no tindran contacte elèctric amb les masses conductores que poden
quedar sotmeses a tensió deguda a defectes o avaries. A més el sol interior del Centre de
Transformació estarà dotat d’una malla metàl·lica coberta per una capa de formigó de 10
cm connectada a la terra de protecció.
80 Tensió de contacte màxima admissible.
81 Tensió de pas màxima admissible a l’exterior.
82 Tensió de pas màxima admissible a l’accés.
49
3.0 Memòria de Càlcul
Projecte Final de Carrera
3.2.6.11. Comprovació dels valors calculats.
Centre de
Transformació els
Colls I
T. de pas al Exterior
T. de pas Accés
Nivell d’Aïllament
Valor Calculat
Condició
Valor Màxim
V'p = 1367.4 V
V'pacc = 3584.0 V
V'bt = 7047.2 V
=
=
=
Vp = 1996 V
Vpacc = 11542 V
Vbt = 8000 V
Taula 11. Comprovació de valors calculats.
3.2.6.12. Separació entre sistemes de p.a.t. de protecció i de servei.
Per garantir que els sistema de terres de servei no arriba a valors de tensions
elevades al produir-se un defecte, existirà una distància mínima de separació entre al
posada a terra de protecció, aquesta haurà de ser com mínim de:
D = ? × I'd / 2 × p × 1000
( 83 )
D = 133.2 × 503.8 / 2 × p × 1000 = 10.68 m
La distància mínima de separació serà de 12 m.
83 Distància mínima de separació entre al posada a terra de protecció.
50
3.0 Memòria de Càlcul
Projecte Final de Carrera
3.3. XARXA SUBTERRÀNIA DE MITJA TENSIÓ.
3.3.1. Intensitat màxima.
La intensitat de servei màxima a transportar per els conductors, vindria donada per
la següent expressió:
I = S / v3 × U
( 84 )
on:
S = Potència aparent a alimentar per la línia ( kVA ).
U = Tensió de servei ( kV ).
La intensitat màxima que suporta el cable RHZ1 18/30 kV 1×240 K Al + H16 per a
una instal·lació enterrada 1 metre és de 345 A. Amb aquesta dada es pot comprovar per la
potència màxima a transportar per la línia segons les necessitats de la propietat, que el
valor màxim de la intensitat de la línia és inferior a la màxima suportada per el cable.
Id = S / v3 × U = 177.1 kW / v3 × 25 × 0.8 = 5.11 A < 345 A
3.3.2. Càlcul de secció mínima necessària per intensitat de curt circuit.
En un primer moment calcularé la intensitat de curt circuit. Utilitzarem una
potència de curt circuit de la receptora de 500 MVA.
Icc = Pcc / v3 × Vn
( 14 )
on:
Pcc = Potència de curt circuit a la xarxa ( kVA ).
U = Tensió de servei ( kV ).
Si substituïm:
Icc = Pcc / v3 × Vn = 500 MVA / v3 × 25 kV = 11.5470 kA
La secció mínima per curt circuit serà:
S = Icc × v t / K
( 85 )
Així doncs, substituint:
S = 11.5470 × v 0.5 seg / 93 A / mm² = 88 mm²
Smín.cc = 88 mm² < 240 mm² = secció instal·lada.
84 La intensitat de servei màxima a transportar per els conductors.
85 La secció mínima per curt circuit.
51
3.0 Memòria de Càlcul
Projecte Final de Carrera
3.3.3. Dimensionat de l’embarrat.
3.3.3.1. Comprovació per densitat de corrent.
La densitat de corrent en un conductor ve donada per la fórmula:
d=I/S
( 86 )
on:
d = Densitat en A / mm².
I = Intensitat nominal disseny.
S = Secció del conductor.
Substituint valors obtindrem el següent resultat:
d = 400 / 150 mm² = 2.66 A / mm²
La densitat màxima que marca el reglament de Baixa Tensió ( MIE-BT 04-2 ) per
un conductor de coure despullat de 160 mm² és de 3,4 A / mm². S’escull aquesta secció de
la taula de reglament per ser més desfavorable la seva densitat que la de la secció
immediata inferior, 125 mm², la qual val 3,7 A / mm².
d = 2.66 A / mm² < 3.4 A / mm² = dmàx.
3.3.3.2. Comprovació per sol·licitud electrodinàmica.
Calcularé la màxima potència del curt circuit a la xarxa a la qual podem tenir
connectada la instal·lació tenint en compte els esforços electrodinàmics als que es veuen
sotmesos els embarrats. Aquests esforços són màxims a l’instant en el qual es produeix la
cresta inicial en la corrent de curt circuit. En el nostre cas aquest valor és de 30 kA,
normalment és 2.5 vegades la intensitat permanent de curt circuit, en el nostre cas Icc =
11.5470 kA.
Aquest càlcul també té en compte la oscil·lació pròpia del material i la possible
ressonància mecànica – elèctrica de l’embarrat.
Seguint el procés de càlcul de F.U.T. de SIEMENS, utilitzarem la fórmula:
N = C × a / L²
on:
N = Freqüència ( Hz ).
5
C = Constant = 3.6 × 10
a = amplada del conductor en sentit del esforç ( cm )
L = Distància entre els extrems de la barra ( cm )
86 La densitat de corrent en un conductor.
87 Relació de freqüència respecte la xarxa.
52
( 87 )
3.0 Memòria de Càlcul
Projecte Final de Carrera
Substituint valors:
5
N=
3.6 × 10 × 3 cm / ( 48 cm )² = 468.75 Hz
La relació d’aquesta freqüència respecte a la xarxa és:
N / 50 = 468.75 / 50 = 9.37 > 2
Les freqüències d’oscil·lació es fan més perilloses quan la seva relació amb
respecte a la freqüència de la xarxa és de l’ordre de 2. Tot això com a conseqüència de que
els esforços electrodinàmics del curt circuit són pulsatoris i amb una freqüència principal
doble que la de les corrents que els origines.
Com pot observar-se, estem allunyats de possibles ressonàncies.
Si es considerés la influència del dielèctric d’hexaflurur de sofre, la relació N/f
augmentaria, allunyant-se encara més de la zona de resonància.
La relació calculada en l’apartat anterior està molt allunyada de la zona de
ressonància. Podem, en conseqüència estimar, tal i com s’indica en la norma VDE
0103/02.82, que el coeficient de correcció de càrregues per la característica de pulsació de
l’esforç no serà superior a 1. Aquest serà el factor de càlcul utilitzat a l’estudi.
Amb l’objectiu de simplificar el càlcul, es realitzaran les següents consideracions:
. Es considera que els trams de barres horitzontals treballen com bigues
recolzades. Aquesta consideració es pessimista, ja que en alguns casos es tracta de bigues
amb cert encastament. S’adopta, no obstant, aquest criteri que redundarà en un major
marge de seguretat en el càlcul.
. Es considera el coeficient de distribució d’esforços en el cas de deformació
plàstica com r = 2, per barres rectangulars.
L’esforç màxim suportable per l’embarrat horitzontal, considerant únicament el
tram de major longitud, en el nostre cas l’embarrat pertany a la cela de protecció amb
fusibles del transformador ( L = 480 mm ), el Moment flector màxim en una barra
recolzada per els seus extrems:
Mflector.màx = ( p × L² ) / 8
( 88 )
on:
Mflector.màx = Moment flector màxim ( Kg × cm )
p = Esforç unitari, càrrega ( Kg / cm )
L = Longitud de l’embarrat ( cm )
El moment flector màxim es troba aplicat, en el cas d’una barra recolzada per els
seus extrems, en el punt mig de la seva longitud.
88 Moment flector màxim en una barra recolzada per els seus extrems.
53
3.0 Memòria de Càlcul
Projecte Final de Carrera
El moment resistent de la barra és:
Mres. = ? × ( b × h² ) / 6
( 89 )
on:
Mres. = Moment resistent ( kg × cm ).
? = Coeficient de fatiga o ruptura ( kg / cm² )
b = Grossor de la barra ( cm )
h = Amplada de la barra ( cm )
Per tant, igualant les dues expressions:
Mflector.màx = Mres. ?
( p × L² ) / 8 = ? × ( b × h² ) / 6
on:
p = 4/ 3 × ? × ( b × h² ) / L²
Considerant el factor r de distribució d’esforços en deformació plàstica obtenim que
l’esforç unitari màxim que pot suportar la barra és:
p = 4/ 3 × ? × ( ( b × h² ) / L² ) × r / v
( 90 )
on:
p = Esforç unitari, càrrega ( kg / cm ).
? = Coeficient de fatiga o ruptura ( 1900 kg / cm² per el Cu ).
b = Grossor de la barra ( cm ).
h= amplada de la barra ( cm ).
l = longitud de l’embarrat ( cm )
r = Coeficient de distribució d’esforços.
v = Coeficient de vibració.
substituint valors:
p = 4/ 3 × 1200 kg / cm² × ( ( 0.5 × 3² ) / 48² ) × 2 / 1 = 6.25 kg / cm
l’esforç unitari màxim que pot suportar la barra és de 6.25 kg / cm.
Partint de les dades obtingut de càrrega màxima, esforç unitari màxim, podem
calcular la intensitat màxima que provoca l’esmentat esforç sobre les barres horitzontals.
Utilitzarem la fórmula per el càlcul de la força induïda en la barra:
F = 2.04 × 10?² × Icc cresta × L / d ?
p = F / L = 2.04 × 10?² × Icc cresta / d
89 El moment resistent de la barra.
90 Esforç unitari màxim que pot suportar la barra.
91 Càlcul de la força induïda en la barra.
54
( 91 )
3.0 Memòria de Càlcul
Projecte Final de Carrera
on:
F = Força induïda ( kg ).
Icc cresta = Intensitat de cresta de curt circuit ( kA ).
d = Distància entre les barres. ( cm ).
L = Longitud de l’embarrat ( cm ).
p = Esforç unitari, càrrega ( kg / cm ).
Com el que volem calcular és la intensitat de cresta màxima, utilitzem la següent
fórmula, deduïda de l’anterior:
Icc cresta = v ( p × d ) / ( 2.04 × 10?² ) = v ( 6.25 × 8 ) / ( 2.04 × 10?² ) = 49.507 kA
El valor que obtenim d’intensitat de cresta màxima que podria aguantar l’embarrat
és superior al valor d’intensitat de cresta que ens podem trobar en la xarxa, que com he dit
anteriorment és de 30 kA.
D’acord amb el resultat anterior, i considerant la tensió nominal, obtenim que la
potència de curt circuit correspon a la Icc de cresta calculada és:
Pcc = v 3 × Icc perm × U = v 3 × 49.5 / 2.5 × 25 = 857.36 MVA
Com es pot veure la potència de curt circuit a la qual es pot connectar el centre de
transformació és superior a la potència de curt circuit que ens dóna la companyia, de 500
MVA.
3.3.3.3. Curt circuit per sol·licitació tèrmica.
Càlcul de la intensitat de curt circuit màxima, per no arribar a una temperatura
crítica que arribi a deformar l’embarrat.
½
Icc perm. = s × k × [ ( log ( 234 + Tf ) / ( 234 + Ti ) ) / t ]
( 92 )
on:
Icc perm. = Intensitat de curt circuit eficaç permanent ( kA ).
s = Secció de la barra ( mm² ).
k = Constant = ( 0.34 kA×seg½ ) / ( mm² )
Tf = Temperatura final de la barra ( ºC ).
Ti = Temperatura inicial de la barra ( ºC ).
t = Temps de duració del pas de corrent ( seg ).
½
Icc perm. = 150 mm² × 0.34 × [ ( log ( 234 + 175ºC ) / ( 234 + 65ºC ) ) / 1 seg] = 18.8 kA.
El valor que obtenim de intensitat de curt circuit màxima que podria aguantar
l’embarrat és superior al valor d’intensitat de curt circuit que ens podem trobar a la xarxa,
que com s’ha dit anteriorment és de 11,55 kA.
92 Intensitat de curt circuit màxima, per no arribar a una temperatura crítica que arribi a deformar l’embarrat.
55
3.0 Memòria de Càlcul
Projecte Final de Carrera
3.4. CÀLCULS ELÈCTRICS DE LA XARXA DE BAIXA TENSIÓ.
3.4.1. Càrrega en un tram de línia.
Una línia de distribució privada en baixa tensió alimenta exclusivament a l’abonat
que requereix aquesta línia i en cap cas podrà alimentar, a altres abonats com per exemple
blocs de vivendes, altres naus industrials. Així doncs, en el nostre cas, la línia és privada i
alimentarà la maquinària i tota la instal·lació elèctrica de la nau.
A continuació podem observar un exemple d’esquema unifilar de la línia de baixa
tensió:
Figura 8. Esquema unifilar d’una línia de baixa tensió.
3.4.2. Caiguda de Tensió.
El valor de la caiguda de tensió per un tram d’una línia trifàsica ve donada per
l’expressió:
U = v3 × I × L × ( R cosf + X sin f ) × 10?³ Volts
( 93 )
essent:
I = Intensitat de fase amb Ampers.
L = Longitud del tram en metres.
R = Resistència del conductor per fase en /km.
X = Reactància del conductor per fase en /km.
Si ho expressem en tant per cent de la tensió nominal, 380 V, obtenim:
u (%) = u / U × 100 = ( v3 × I × L / U ) × 100 × ( R cosf + X sin f ) × 10?³ Volts
93 Valor de la caiguda de tensió per un tram d’una línia trifàsica.
56
3.0 Memòria de Càlcul
Projecte Final de Carrera
com :
P = v 3 × U × I × cosf
( 94 )
u (%) = ( P × L ) / ( U² × cosf ) × 100 × ( R cosf + X sin f ) × 10?³
u (%) = ( ( P × L ) / U² ) × 100 × ( R + X tag f ) ( P en kW ),
amb la qual cosa obtindríem:
u (%) = ( P × L ) / Mesp.
( 95 )
en la qual:
Mesp = U² / 100 × ( R + X tag f ); ( kW × m )
( 96 )
El moment específic d’un cable és el valor en kWm que ocasiona una caiguda de
tensió del 1% a la tensió. Tal i com es pot observar en la fórmula anterior, el moment
depèn, a més de la tensió nominal de la línia i del factor de potència, de la Resistència i de
la Reactància inductiva que presenta el conductor.
3.4.3. Resistència.
La resistència òhmica del conductor ( R; O/m ) varia amb la temperatura, per la
qual cosa, per realitzar els càlculs elèctrics consideraré la resistència que presenten els
conductors a 65 ºC. Aquestes resistències es determinaran a partir de 20 ºC mitjançant
l’expressió:
Rt = R20 C × ( 1 + a × ( t – 20 )) O/km
( 97 )
Essent t = 65 ºC per les línies subterrànies i per l’Alumini. Els valors per els
diferents conductors normalitzats queden resumits en la següent taula:
Secció Nominal
50 mm²
95 mm²
150 mm²
240 mm²
R. a 20ºC ( O/km. )
0.64
0.32
0.21
0.13
Taula 12. Resistivitat dels Conductors.
94 Expressió de la Potència.
95 Expressió per el càlcul del moment específic.
96 Expressió per el càlcul del moment específic.
97 Resistència òhmica del conductor.
57
R. a 65ºC ( O/km. )
0.76
0.38
0.24
0.15
3.0 Memòria de Càlcul
Projecte Final de Carrera
3.4.4. Reactància inductiva.
La Reactància Inductiva del Conductor ( X; W/m ) depèn del diàmetre del
conductor, d, i de la separació mitja de les fases del circuit, D. L’ expressió que la defineix
és:
X ( O / m ) = 2 × p × f × L ( H / km. )
( 98 )
essent:
f = freqüència = 50 cicles / seg.
4
L = ( 0.5 + 4.60 log ((2 × D) / d ) × 10?
Henry / km.
Per el cas de línies subterrànies, prescindint del conductor neutre i considerant un
circuit perfectament equilibrat disposat tal i com mostra la següent figura, els valors de la
Reactància inductiva per les línies subterrànies normalitzades són els indicats a la taula 13.
Figura 9. Disposició dels conductors.
CIRCUIT
RV 4×1×50 mm² Al
RV 3×1×95 + 1×50 mm²
Al
RV 3×1×150 + 1×95 mm²
Al
RV 3×1×240 + 1×150
mm² Al
Reactància ( O/km ).
0.091
0.084
0.081
0.080
Taula 13. Reactància dels Conductors.
98 La Reactància Inductiva del Conductor ( X; W/m ) depèn del diàmetre del conductor, d, i de la separació
mitja de les fases del circuit.
58
3.0 Memòria de Càlcul
Projecte Final de Carrera
Amb les dades fins aquí obtingudes, podem determinar el moment específic dels
cables d’alumini normalitzats per les xarxes de distribució subterrànies en baixa tensió.
Considerant un = 0.8 i tenint en compte que la tensió nominal és de 380 V, obtenim que:
Secció Cable
Moment
Específic
( 380 V i cosf
= 0.8 )
50 mm²
95 mm²
150 mm²
240 mm²
1.750
3.270
4.750
6.870
Taula 14. Moments Específics ( kW×m ) per cables subterrànis.
3.4.5. Pèrdues de Potència.
Les pèrdues de potència que es produeixen en un tram de línia depenen de la
resistència del tram i de la intensitat de corrent que circula per ell segons el següent
expressió:
Perd. = 3 × R × I²
( 99 )
tenint en compte que:
P = v 3 × I × U × cosf
i
R = ? × L.
resulta que:
Perd = 3 × ? × L ×( P / 3 × U² × cos²f ) = ( ? × L × P² ) / ( U² × cos²f ) ; en kW
Perd = ( ? × L × P ) / ( U² × cos²f ); en tant per cent
( 100 )
essent:
R = Resistència del tram de línia ( W ).
I = Intensitat de pas ( A ).
P = Potència de pas ( kW ).
U = Tensió de servei ( 380 V ).
? = Resistivitat del conductor ( W/km ).
L = Longitud del tram ( km. ).
99 Pèrdues de potència que es produeixen en un tram de línia depenen de la resistència del tram i de la
intensitat de corrent que circula per ell.
100 Pèrdues de potència que es produeixen en un tram de línia depenen de la resistència del tram i de la
intensitat de corrent que circula per ell en tant per cent.
59
3.0 Memòria de Càlcul
Projecte Final de Carrera
3.4.6. Intensitat màxima admissible dels conductors.
La intensitat màxima admissible per els conductors d’alumini normalitzats per la
companyia distribuïdora és, segons la instrucció MIE BT 007 apartat 3, de:
Int. màxima
instal·lació
enterrada
180 A
260 A
330 A
430 A
Secció del
Conductor
mm²
50 mm²
95 mm²
150 mm²
240 mm²
Taula 15. Intensitat màxima conductors alumini instal·lació enterrada.
La intensitat màxima admissible mostrada a l’anterior taula ha de corregir-se tenint
en compte les característiques de la instal·lació projectada segons els factors de correcció
indicats a la instrucció MIE BT 007 apartat 4 del R.B.T.
3.4.6.1. Varis cables en la mateixa rasa.
El Reglament de Baixa Tensió estipula uns factors de correcció de la intensitat
màxima per varis terna de cables unipolars en contacte mutu o enterrats en una mateixa
rasa, en un mateix pla horitzontal amb una separació entre si de 7-8 cm. Degut a que la
separació dels diferents terna de cables serà de 20 cm.
3.4.6.2. Cable entubat.
Per cables entubats el Reglament de Baixa Tensió estipula un factor de correcció de
la intensitat màxima admissible de 0,8. Com en el nostre cas les ternes dels cables van
entubats en tot el recorregut degut al pas de camions de gran tonatge per damunt de la zona
de parcel·la de la nau industrial.
3.4.6.3. Temperatura i Resistivitat tèrmica del terreny.
En el cas que ens ocupa suposarem una temperatura del terreny de 25 ºC i una
resistivitat tèrmica de 100 × ºC × cm / W amb el que els factors de correcció a aplicar en
els casos és de 1.
Tenint en compte aquests factors de correcció les intensitats admissibles seran les següents:
Secció del
Conductor
mm²
50 mm²
95 mm²
150 mm²
240 mm²
Int. màxima
instal·lació
enterrada
144 A
208 A
264 A
344 A
Taula 16. Intensitat màxima conductors alumini instal·lació enterrada.
60
3.0 Memòria de Càlcul
Projecte Final de Carrera
3.4.7. Proteccions de la xarxa de baixa tensió.
3.4.7.1. Contra Sobrecàrregues.
Amb caràcter general, els conductors estaran protegits, contra sobrecàrregues i curt
circuits existents, a l’origen de la línia principal que parteix del Centre de Transformació, i
en els canvis de secció.
Per que la seva protecció sigui adequada, s’utilitzaran fusibles del tipus gI les
característiques del qual figuren a la norma UNE 21.103. La seva intensitat nominal no
serà superior a la capacitat del cable a protegir.
Segons la normativa, els fusibles seleccionats tenen una corrent límit de no – fusió
= 1.3 Intensitat Nominal i que la fusió està assegurada abans de les dues hores per 1.6 In.
Per evitar sobrecàrregues que poguessin fer malbé el cable, la intensitat nominal dels
fusibles serà del 70% de la intensitat màxima prevista per els conductors.
Amb aquesta mesura de seguretat contra sobrecàrregues, correm el risc de què al
carregar el cable permanent amb la seva intensitat màxima admissible es fongui el fusible
en unes 4-6 hores.
El calibre dels fusibles a utilitzar en la capçalera i canvis de secció segons els tipus
de conductor a protegir queda relacionat en la següent taula:
Secció del Cable ( Al )
50 mm²
95 mm²
150 mm²
240 mm²
Imax. Admissible
144 A
208 A
264 A
344 A
In del fusible
125 A
200 A
250 A
315 A
Taula 17. Calibre dels fusibles de baixa tensió.
3.4.7.2. Contra Curt Circuits.
Els conductors es protegiran mitjançant fusibles gI indicats a l’apartat anterior. Les
condicions que han de complir per protegir degudament la xarxa de baixa tensió són dues:
. Que el seu poder de tall sigui superior a l’esperat en el punt de la xarxa on estan
instal·lats.
. Que els temps de tall d’un defecte sigui ser inferior a l’especificat a la corba
tèrmica del conductor, amb la finalitat de que no superi la temperatura màxima admissible
per el mateix.
3.4.7.2.1. Poder de Tall.
El poder de tall ha de ser superior a la màxima intensitat de curt circuit, que en el
nostre cas es produirà en els borns de baixa tensió del armari de distribució, que si
menyspreem la impedància del pont de baixa tensió i de l’armari serà:
61
3.0 Memòria de Càlcul
Projecte Final de Carrera
Icc = Un / Zcc
( 101 )
essent:
Un = Tensió nominal.; Un = 380 V
Zcc = Impedància de curt circuit del transformador.
Zcc = Ucc / In = ( 380 × 0.05 ) / 1.000.000 / ( v 3 × 380 ) = 0.0125 O
Si substituïm obtindrem el següent resultat:
Icc = Un / Zcc = 380 / 0.0125 = 30.4 kA
3.4.7.2.2. Temps de Tall.
El temps de tall d’un defecte ha de ser inferior a l’especificat en la corba tèrmica
del conductor, amb la finalitat de que no superi la temperatura màxima admissible per el
mateix. En temps relativament curts, el conductor pot ser recorregut per una corrent molt
superior a l’admissible permanent i no arribar a temperatures que originin deterioraments
en el seu aïllament. Aquesta regla es compleix si el temps de tall t és inferior al donat per
l’equació tèrmica, que simplificada, té l’expressió:
vt=K×S/I
( 102 )
essent:
t = Temps ens segons.
S = Secció del conductor en mm².
K = Densitat de corrent de curt circuit en A / mm², per conductors considerats K = 93 (
UNE 20453 )
A efectes de facilitar els càlculs he considerat les següents hipòtesis:
. La impedància de defecte i la resistència de contacte són nul·les, es suposa el
defecte totalment franc.
. La tensió d’alimentació i les impedàncies es suposen constants en el temps.
. Es consideren menyspreables les capacitats de les línies.
. Corrents de càrrega prèvies al curt circuit despreciables.
Amb aquestes simplificacions provoquem una reducció dels valors de les
impedàncies, i amb això uns valors de les intensitats de curt circuit lleugerament més grans
que les que s’obtindrien a través d’un mètode de càlcul més rigorós.
101 Màxima intensitat de curt circuit menyspreant la impedància del pont de baixa tensió i de l’armari.
102 Equació tèrmica del temps.
62
3.0 Memòria de Càlcul
Projecte Final de Carrera
De la corba característica temps / corrent del fusible considerat, s’obté la Icc
corresponent a la que engloba la superior de la corba per cada temps tcc seleccionat. A
partir d’aquesta Icc es determina, per el cable i transformador que es consideri, la longitud
del conductor que donaria lloc a l’esmentada Icc en el cas de curt circuit monofàsic a
l’extrem de la línia. Aquest curt circuit s’aïllaria en un temps màxim tcc i la longitud
calculada L seria la màxima que podria tindre el circuit de BT per estar realment protegit.
Z = 231 / Icc = v ( R² + X² ) = v ( L × ( rf + rn ))² + ( L × ( xf + xn ) + Xt )²
fent:
a = ( rf + rn )² + ( xf + xn )²
b = 2 × Xt² ×( xf + xn )²
c = Xt² - ( 231 / Icc )²
resulta:
Lmax. = ( -b ± v ( b² - 4ac ) / 2a
on:
. L = longitud del circuit ( fase + neutre )
. Rf = resistència del cable de fase en O / km.
. Rn = resistència del cable de neutre en O / km.
. Xf = reactància del cable de fase en O / km.
. Xn = reactància del cable de neutre en O / km.
. Xt = reactancia del transformador en O.
Tenint en compte que el transformador és de 400 kVA, la distribució de baixa
tensió és amb cable de 3 × 1 × 240 + 1 × 150 mm² Al, considerant una temperatura inicial
del cable de 25ºC, i un temps de duració del curt circuit de 5 s.
63
3.0 Memòria de Càlcul
Projecte Final de Carrera
3.4.8. Esquemes unifilars de les línies.
Tot seguit hi ha representades quatre figures que equivalen als esquemes unifilars
de cada línia amb la seva longitud i potència utilitzada en cada nus.
Figura 10. Esquema Unifilar C.T. Els Colls I, sortida 1.
Figura 11. Esquema Unifilar C.T. Els Colls I, sortida 2.
64
3.0 Memòria de Càlcul
Projecte Final de Carrera
Figura 12. Esquema Unifilar C.T. Els Colls I, sortida 3.
Figura 12. Esquema Unifilar C.T. Els Colls I, sortida 4.
65
3.0 Memòria de Càlcul
Projecte Final de Carrera
3.4.9. Càlculs de Saturació i Caiguda de tensió de les línies de B.T.
A continuació es mostren els càlculs dels esquemes unifilar de les quatre sortides
del Centre de Transformació Els Colls I. En aquestes taules de càlcul es pot observar tots
els paràmetres necessaris per saber el correcta funcionament de la línia, així com la
caiguda de tensió i la saturació de la mateixa.
Centre de Transformació Els Colls I
Quadre 01
Sortida 01
Coef.
Simult.
Vivendes
1.0
Total kW
Industrial
Potència
Total
Intensitat
cosf = 0.8
65.0
65.0
123.4
Intensitat
Moment
Específic
Saturació
(%)
315
7220
39.2
C.d.t.
Parcial
(%)
0.54
C.d.t.
Acumulat
(%)
0.54
Tram
kW
Industrial
Serveis
Industrial
CT - 1
65
1
Longitud
Conductor
60 m
Al – 240
Taula 18. Càlculs elèctrics C.T. Els Colls I, sortida 1
Centre de Transformació Els Colls I
Tram
kW
Industrial
Serveis
Industrial
CT - 2
40
1
Longitud
Conductor
80 m
Al – 240
Quadre 01
Sortida 02
Coef.
Simult.
Vivendes
1.0
Total kW
Industrial
Potència
Total
Intensitat
cosf = 0.8
40.0
40.0
76.0
Intensitat
Moment
Específic
Saturació
(%)
315
7220
24.1
C.d.t.
Parcial
(%)
0.44
C.d.t.
Acumulat
(%)
0.44
Taula 19. Càlculs elèctrics C.T. Els Colls I, sortida 2
66
3.0 Memòria de Càlcul
Projecte Final de Carrera
Centre de Transformació Els Colls I
Quadre 01
Sortida 03
Coef.
Simult.
Vivendes
1.0
Total kW
Industrial
Potència
Total
Intensitat
cosf = 0.8
40.0
40.0
76
Intensitat
Moment
Específic
Saturació
(%)
315
7220
24.12
C.d.t.
Parcial
(%)
0.53
C.d.t.
Acumulat
(%)
0.53
Tram
kW
Industrial
Serveis
Industrial
CT - 3
40
1
Longitud
Conductor
95 m
Al – 240
Taula 19. Càlculs elèctrics C.T. Els Colls I, sortida 3
Centre de Transformació Els Colls I
Tram
kW
Industrial
Serveis
Industrial
CT - 4
31.2
1
Longitud
Conductor
110 m
Al – 240
Quadre 01
Sortida 04
Coef.
Simult.
Vivendes
1.0
Total kW
Industrial
Potència
Total
Intensitat
cosf = 0.8
32.10
32.10
61
Intensitat
Moment
Específic
Saturació
(%)
315
7220
19.35
C.d.t.
Parcial
(%)
0.49
C.d.t.
Acumulat
(%)
0.49
Taula 20. Càlculs elèctrics C.T. Els Colls I, sortida 4
67
3.0 Memòria de Càlcul
Projecte Final de Carrera
Redactada la Memòria de Càlcul del Projecte d’una Línia Aèria de 25 kV i Centre
de Transformació a la Partida dels Colls, es passa a l’assignatura del document:
Vilallonga del Camp
a 8 de Setembre del 2003.
Sr. Roger Ferré Vives.
Enginyer Tècnic Industrial
en Electricitat.
68
PROJECTE FINAL DE CARRERA.
LÍNIA AÈRIA DE 25 kV I CENTRE DE
TRANSFORMACIÓ A LA PARTIDA DELS COLLS.
4.0.- PLÀNOLS
AUTOR: Roger Ferré Vives.
DIRECTOR: Juan José Tena Tena.
DATA: Setembre / 2003.
4.0 Plànols
Projecte Final de Carrera
UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI
ESCOLA TÈCNICA SUPERIOR D’ENGINYERIA
4.0. Plànols.
Volum 4
Línia Aèria de 25 kV i Centre de
Transformació a la Partida dels Colls
Plànols
Universitat Rovira i Virgili
Roger Ferré Vives
1
4.0 Plànols
Projecte Final de Carrera
4.0.- PLÀNOLS
ÍNDEX
4.1. SITUACIÓ.
4.2. DISTRIBUCIÓ GENERAL.
4.3. PERFIL LÍNIA AÈRIA DE 25 kV.
4.4. SUPORT DERIVACIÓ.
4.5. AÏLLADOR.
4.6. GRAPA SUBJECCIÓ.
4.7. GRAPA SUSPENSIÓ.
4.8. ANELLA REVIRADA I RÒTULA.
4.9. GRILLÓ REVIRAT I FORQUILLA.
4.10. CADENA D’AÏLLAMENT.
4.11. GRAPA SUSPENSIÓ GS 1.
4.12. CADENA SUSPENSIÓ.
4.13. CADENA AMB SUBJECCIÓ SENZILLA.
4.14. SUPORT AMB SECCIONADOR.
4.15. DETALL SUPORT AMB SECCIONADOR.
4.16. SUPORT FINAL LÍNIA AMB CONVERSIÓ.
4.17. DIPÒSIT OLI-GRAVA TRANSFORMADOR.
4.18. TERRES TRANSFORMADOR.
4.19. RASES XARXA MITJA TENSIÓ.
4.20. CENTRE DE TRANSFORMACIÓ.
4.21. SENYALITZACIÓ I SEGURETAT L.A.M.T.
4.22. DISTRIBUCIÓ XARXA BAIXA TENSIÓ.
2
4.0 Plànols
Projecte Final de Carrera
Redactats els Plànols del Projecte d’una Línia Aèria de 25 kV i Centre de
Transformació a la Partida dels Colls, es passa a l’assignatura del document:
Vilallonga del Camp
a 8 de Setembre del 2003.
Sr. Roger Ferré Vives.
Enginyer Tècnic Industrial
en Electricitat.
3
PROJECTE:
E
T
S
E
R. FERRÉ
COMPROVAT:
J.J. TENA
VILALLONGA
PLÀNOL:
DATA:
ABRIL 2003
ARXIU CAD:
DIBUIXAT:
LÍNIA AÈRIA DE 25KV
I CENTRE DE TRANSFORMACIÓ
A LA PARTIDA DELS COLLS
PFC1.DWG
APROVAT:
SITUACIÓ
J.J. TENA
ESCALA:
1/25000
Núm PL:
01
N
Centre de Transfomació
i Mesura
Superfície de 3210 m
2
Nau Industrial
de Fruits Secs i
Fruita Dolça
S
T.7
Nova Línia Aèria
de 25 kV
T.6
T.5
T.4
T.3
T.2
Línia Aèria
de 25 kV existent
T.1
PROJECTE:
E
T
S
E
Línia Aèria Mitja Tensió La Granja-Alcover
R. FERRÉ
COMPROVAT:
J.J. TENA
VILALLONGA
PLÀNOL:
DATA:
ABRIL 2003
ARXIU CAD:
DIBUIXAT:
LÍNIA AÈRIA DE 25KV
I CENTRE DE TRANSFORMACIÓ
A LA PARTIDA DELS COLLS
PFC2.DWG
APROVAT:
DISTRIBUCIÓ GENERAL
J.J. TENA
ESCALA:
1/1000
Núm PL:
02
Centre de Transfomació
i Mesura
N
S
Nau Industrial
de Fruits Secs i
Fruita Dolça
170
Nova Línia Aèria
de 25 kV
T.6
Suport Angle
T.1
Suport Inici Línia
T.2
Suport Alineació
Superfície de 3210 m
2
T.5
Nova Línia Aèria
de 25 kV
Línia Aèria
de 25 kV existent
T.7
Suport Final
Línia
202
T.3
Suport Alineació
Suport Alineació
T.4
Suport Angle
Nº Torre Metàl.lica
T.1
T.2
Cota respecte mar
322 m
322 m
322,5 m
321m
322 m
323 m
323 m
Distància entre torres 0 m
100 m
100 m
100 m
100 m
76 m
61 m
Distància Total
0m
100 m
200 m
300 m
400 m
476 m
537 m
Nº Parcel.la
Nº 58
Nº 93
Nº 93
Nº 63
Nº 63
Nº 63
Nº 2
Situació del terreny
Incultivat
Horta i Avellaners
Avellaners
Avellaners
Avellaners i Ametllers
Ametllers
Terra compactada
T.3
T.4
T.5
T.6
T.7
PROJECTE:
E
T
S
E
R. FERRÉ
COMPROVAT:
J.J. TENA
VILALLONGA
PLÀNOL:
DATA:
ABRIL 2003
ARXIU CAD:
DIBUIXAT:
LÍNIA AÈRIA DE 25KV
I CENTRE DE TRANSFORMACIÓ
A LA PARTIDA DELS COLLS
PFC3.DWG
APROVAT:
PERFIL LÍNIA AÈRIA DE 25 kV
escales: h:1/1000 v: 1/500
J.J. TENA
ESCALA:
Núm PL:
03
PROJECTE:
E
T
S
E
R. FERRÉ
COMPROVAT:
J.J. TENA
VILALLONGA
PLÀNOL:
DATA:
ABRIL 2003
ARXIU CAD:
DIBUIXAT:
LÍNIA AÈRIA DE 25KV
I CENTRE DE TRANSFORMACIÓ
A LA PARTIDA DELS COLLS
PFC4.DWG
APROVAT:
SUPORT DERIVACIÓ
J.J. TENA
ESCALA:
1/50
Núm PL:
04
PROJECTE:
E
T
S
E
R. FERRÉ
COMPROVAT:
J.J. TENA
VILALLONGA
PLÀNOL:
DATA:
ABRIL 2003
ARXIU CAD:
DIBUIXAT:
LÍNIA AÈRIA DE 25KV
I CENTRE DE TRANSFORMACIÓ
A LA PARTIDA DELS COLLS
PFC5.DWG
APROVAT:
AÏLLADOR
J.J. TENA
ESCALA:
Núm PL:
1/1
05
PROJECTE:
E
T
S
E
R. FERRÉ
COMPROVAT:
J.J. TENA
VILALLONGA
PLÀNOL:
DATA:
ABRIL 2003
ARXIU CAD:
DIBUIXAT:
LÍNIA AÈRIA DE 25KV
I CENTRE DE TRANSFORMACIÓ
A LA PARTIDA DELS COLLS
PFC6.DWG
APROVAT:
GRAPA SUBJECCIÓ
J.J. TENA
ESCALA:
Núm PL:
1/1
06
PROJECTE:
E
T
S
E
R. FERRÉ
COMPROVAT:
J.J. TENA
VILALLONGA
PLÀNOL:
DATA:
ABRIL 2003
ARXIU CAD:
DIBUIXAT:
LÍNIA AÈRIA DE 25KV
I CENTRE DE TRANSFORMACIÓ
A LA PARTIDA DELS COLLS
PFC7.DWG
APROVAT:
GRAPA SUSPENSIÓ
J.J. TENA
ESCALA:
Núm PL:
1/1
07
PROJECTE:
E
T
S
E
R. FERRÉ
COMPROVAT:
J.J. TENA
VILALLONGA
PLÀNOL:
DATA:
ABRIL 2003
ARXIU CAD:
DIBUIXAT:
LÍNIA AÈRIA DE 25KV
I CENTRE DE TRANSFORMACIÓ
A LA PARTIDA DELS COLLS
PFC8.DWG
APROVAT:
ESLABÓN REVIRAT I ROTULA
J.J. TENA
ESCALA:
Núm PL:
1/1
08
PROJECTE:
E
T
S
E
R. FERRÉ
COMPROVAT:
J.J. TENA
VILALLONGA
PLÀNOL:
DATA:
ABRIL 2003
ARXIU CAD:
DIBUIXAT:
LÍNIA AÈRIA DE 25KV
I CENTRE DE TRANSFORMACIÓ
A LA PARTIDA DELS COLLS
PFC9.DWG
APROVAT:
GRILLETE REVIRAT I FORQUILLA
J.J. TENA
ESCALA:
Núm PL:
1/1
09
PROJECTE:
E
T
S
E
R. FERRÉ
COMPROVAT:
J.J. TENA
VILALLONGA
PLÀNOL:
DATA:
ABRIL 2003
ARXIU CAD:
DIBUIXAT:
LÍNIA AÈRIA DE 25KV
I CENTRE DE TRANSFORMACIÓ
A LA PARTIDA DELS COLLS
PFC10.DWG
APROVAT:
CADENA D'AÏLLAMENT
J.J. TENA
ESCALA:
Núm PL:
1/3
10
PROJECTE:
E
T
S
E
R. FERRÉ
COMPROVAT:
J.J. TENA
VILALLONGA
PLÀNOL:
DATA:
ABRIL 2003
ARXIU CAD:
DIBUIXAT:
LÍNIA AÈRIA DE 25KV
I CENTRE DE TRANSFORMACIÓ
A LA PARTIDA DELS COLLS
PFC11.DWG
APROVAT:
GRAPA SUSPENSIÓ GS 1
J.J. TENA
ESCALA:
Núm PL:
1/1
11
PROJECTE:
E
T
S
E
R. FERRÉ
COMPROVAT:
J.J. TENA
VILALLONGA
PLÀNOL:
DATA:
ABRIL 2003
ARXIU CAD:
DIBUIXAT:
LÍNIA AÈRIA DE 25KV
I CENTRE DE TRANSFORMACIÓ
A LA PARTIDA DELS COLLS
PFC12.DWG
APROVAT:
CADENA SUSPENSIÓ
J.J. TENA
ESCALA:
Núm PL:
1/3
12
PROJECTE:
E
T
S
E
R. FERRÉ
COMPROVAT:
J.J. TENA
VILALLONGA
PLÀNOL:
DATA:
ABRIL 2003
ARXIU CAD:
DIBUIXAT:
LÍNIA AÈRIA DE 25KV
I CENTRE DE TRANSFORMACIÓ
A LA PARTIDA DELS COLLS
PFC13.DWG
CADENA AMB SUBJECCIÓ SENZILLA
APROVAT:
J.J. TENA
ESCALA:
Núm PL:
1/5
13
PROJECTE:
E
T
S
E
R. FERRÉ
COMPROVAT:
J.J. TENA
VILALLONGA
PLÀNOL:
DATA:
ABRIL 2003
ARXIU CAD:
DIBUIXAT:
LÍNIA AÈRIA DE 25KV
I CENTRE DE TRANSFORMACIÓ
A LA PARTIDA DELS COLLS
PFC14.DWG
APROVAT:
SUPORT AMB SECCIONADOR
J.J. TENA
ESCALA:
1/50
Núm PL:
14
PROJECTE:
E
T
S
E
R. FERRÉ
COMPROVAT:
J.J. TENA
VILALLONGA
PLÀNOL:
DATA:
ABRIL 2003
ARXIU CAD:
DIBUIXAT:
LÍNIA AÈRIA DE 25KV
I CENTRE DE TRANSFORMACIÓ
A LA PARTIDA DELS COLLS
PFC15.DWG
DETALL SUPORT AMB SECCIONADOR
APROVAT:
J.J. TENA
ESCALA:
1/25
Núm PL:
15
PROJECTE:
E
T
S
E
R. FERRÉ
COMPROVAT:
J.J. TENA
VILALLONGA
PLÀNOL:
DATA:
ABRIL 2003
ARXIU CAD:
DIBUIXAT:
LÍNIA AÈRIA DE 25KV
I CENTRE DE TRANSFORMACIÓ
A LA PARTIDA DELS COLLS
PFC16.DWG
SUPORT FINAL LÍNIA AMB CONVERSIÓ
APROVAT:
J.J. TENA
ESCALA:
1/75
Núm PL:
16
PROJECTE:
E
T
S
E
R. FERRÉ
COMPROVAT:
J.J. TENA
VILALLONGA
PLÀNOL:
DATA:
ABRIL 2003
ARXIU CAD:
DIBUIXAT:
LÍNIA AÈRIA DE 25KV
I CENTRE DE TRANSFORMACIÓ
A LA PARTIDA DELS COLLS
PFC17.DWG
DIPÒSIT OLI-GRAVA TRANSFORMADOR
APROVAT:
J.J. TENA
ESCALA:
1/200
Núm PL:
17
PROJECTE:
E
T
S
E
R. FERRÉ
COMPROVAT:
J.J. TENA
VILALLONGA
PLÀNOL:
DATA:
ABRIL 2003
ARXIU CAD:
DIBUIXAT:
LÍNIA AÈRIA DE 25KV
I CENTRE DE TRANSFORMACIÓ
A LA PARTIDA DELS COLLS
PFC18.DWG
APROVAT:
TERRES TRANSFORMADOR
J.J. TENA
ESCALA:
INDICADES
Núm PL:
18
PROJECTE:
E
T
S
E
R. FERRÉ
COMPROVAT:
J.J. TENA
VILALLONGA
PLÀNOL:
DATA:
ABRIL 2003
ARXIU CAD:
DIBUIXAT:
LÍNIA AÈRIA DE 25KV
I CENTRE DE TRANSFORMACIÓ
A LA PARTIDA DELS COLLS
PFC19.DWG
APROVAT:
RASES XARXA MITJA TENSIÓ
J.J. TENA
ESCALA:
1/20
Núm PL:
19
PROJECTE:
E
T
S
E
R. FERRÉ
COMPROVAT:
J.J. TENA
VILALLONGA
PLÀNOL:
DATA:
ABRIL 2003
ARXIU CAD:
DIBUIXAT:
LÍNIA AÈRIA DE 25KV
I CENTRE DE TRANSFORMACIÓ
A LA PARTIDA DELS COLLS
PFC20.DWG
APROVAT:
CENTRE DE TRANSFORMACIÓ
J.J. TENA
ESCALA:
Indicades
Núm PL:
20
PROJECTE:
E
T
S
E
R. FERRÉ
COMPROVAT:
J.J. TENA
VILALLONGA
PLÀNOL:
DATA:
ABRIL 2003
ARXIU CAD:
DIBUIXAT:
LÍNIA AÈRIA DE 25KV
I CENTRE DE TRANSFORMACIÓ
A LA PARTIDA DELS COLLS
PFC21.DWG
SENYALITZACIÓ I SEGURETAT L.A.M.T.
APROVAT:
J.J. TENA
ESCALA:
Núm PL:
1/1
21
Mà
qu
in
Fru a E
ns
ita
ec
Se
ca at
AL
-24
0
6 Tubs
Formigonats
Cinta Transp.
AL
-24
0
per transport
Electrificació Nau
6 Tubs
Formigonats
Refrigeració Nau
AL
-24
0
i oficines
6 Tubs
Formigonats
4 Sortides LLiures
en el Quadre de
B.T.
PROJECTE:
E
T
S
E
R. FERRÉ
COMPROVAT:
J.J. TENA
VILALLONGA
PLÀNOL:
DATA:
ABRIL 2003
ARXIU CAD:
DIBUIXAT:
LÍNIA AÈRIA DE 25KV
I CENTRE DE TRANSFORMACIÓ
A LA PARTIDA DELS COLLS
PFC22.DWG
APROVAT:
DISTRIBUCIÓ XARXA BAIXA TENSIÓ
J.J. TENA
ESCALA:
1/500
Núm PL:
22
PROJECTE FINAL DE CARRERA.
LÍNIA AÈRIA DE 25 kV I CENTRE DE
TRANSFORMACIÓ A LA PARTIDA DELS COLLS.
5.0.- PRESSUPOST
AUTOR: Roger Ferré Vives.
DIRECTOR: Juan José Tena Tena.
DATA: Setembre / 2003.
5.0 Pressupost
Projecte Final de Carrera
UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI
ESCOLA TÈCNICA SUPERIOR D’ENGINYERIA
5.0. Pressupost.
Volum 5
Línia Aèria de 25 kV i Centre de
Transformació a la Partida dels Colls
Pressupost
Universitat Rovira i Virgili
Roger Ferré Vives
1
5.0 Pressupost
Projecte Final de Carrera
5.0.- PRESSUPOST
ÍNDEX
5.1. XARXA AÈRIA DE MITJA TENSIÓ.
5.1.1. Mesurament.
5.1.1.1. Capítol I: Obra Civil.
5.1.1.2. Capítol II: Instal·lació Elèctrica.
5.1.1.3. Capítol III: Varis.
5.1.2. Quadre de Descomposts.
5.1.2.1. Capítol I: Obra Civil.
5.1.2.2. Capítol II: Instal·lació Elèctrica.
5.1.2.3. Capítol III: Varis.
5.1.3. Pressupost.
5.1.3.1. Total Capítol Obra Civil.
5.1.3.2. Total Capítol Instal·lació Elèctrica.
5.1.3.3. Total Capítol Varis.
5.2. XARXA SUBTERRÀNIA DE MITJA TENSIÓ.
5.2.1. Mesurament.
5.2.1.1. Capítol I: Obra Civil.
5.2.1.2. Capítol II: Instal·lació Elèctrica.
5.2.1.3. Capítol III: Varis.
5.2.2. Quadre de Descomposts.
5.2.2.1. Capítol I: Obra Civil.
5.2.2.2. Capítol II: Instal·lació Elèctrica.
5.2.2.3. Capítol III: Varis.
5.2.3. Pressupost.
5.2.3.1. Total Capítol Obra Civil.
5.2.3.2. Total Capítol Instal·lació Elèctrica.
5.2.3.3. Total Capítol Varis.
5.3. CENTRE DE TRANSFORMACIÓ I MESURA.
5.3.1. Mesurament.
5.3.1.1. Capítol I: Obra Civil.
5.3.1.2. Capítol II: Instal·lació Elèctrica.
5.3.2. Quadre de Descomposts.
5.3.2.1. Capítol I: Obra Civil.
5.3.2.2. Capítol II: Instal·lació Elèctrica.
5.3.3. Pressupost.
5.3.3.1. Total Capítol Obra Civil.
5.3.3.2. Total Capítol Instal·lació Elèctrica.
2
5.0 Pressupost
Projecte Final de Carrera
5.4. XARXA SUBTERRÀNIA DE BAIXA TENSIÓ.
5.4.1. Mesurament.
5.4.1.1. Capítol I: Obra Civil.
5.4.1.2. Capítol II: Instal·lació Elèctrica.
5.4.1.3. Capítol III: Varis.
5.4.2. Quadre de Descomposts.
5.4.2.1. Capítol I: Obra Civil.
5.4.2.2. Capítol II: Instal·lació Elèctrica.
5.4.2.3. Capítol III: Varis.
5.4.3. Pressupost.
5.4.3.1. Total Capítol Obra Civil.
5.4.3.2. Total Capítol Instal·lació Elèctrica.
5.4.3.3. Total Capítol Varis.
5.5. RESUM DE PRESSUPOST.
5.5.1. Obra Civil.
5.5.1.1. Xarxa aèria de mitja tensió.
5.5.1.2. Xarxa subterrània de mitja tensió.
5.5.1.3. Centre de transformació i mesura.
5.5.1.4. Xarxa subterrània de baixa tensió.
5.5.2. Instal·lació Elèctrica.
5.5.2.1. Xarxa aèria de mitja tensió.
5.5.2.2. Xarxa subterrània de mitja tensió.
5.5.2.3. Centre de transformació i mesura.
5.5.2.4. Xarxa subterrània de baixa tensió.
5.5.3. Varis.
5.5.2.1. Xarxa aèria de mitja tensió.
5.5.2.2. Xarxa subterrània de mitja tensió.
5.5.2.3. Xarxa subterrània de baixa tensió.
3
5.0 Pressupost
Projecte Final de Carrera
5.1. XARXA AÈRIA DE MITJA TENSIÓ.
5.1.1. Mesurament.
5.1.1.1. Capítol I: Obra Civil.
Codi
X20100
X20101
X20108
X20105
X16530
Descripció
Unitat
Quantitat
Excavació en tot tipus de terreny excepte roca per
instal·lació de suports metàl·lics.
m³
7
Excavació a roca per instal·lació de suports
metàl·lics.
m³
7
Formigó en massa H – 150 kg/cm2 , amb un
gruix màxim del granulat de 40 mm, elaborat a l’obra
abocat des de camió – bomba, amb la corresponent
vibració i col·locació.
m³
7
Excavació de rasa de 0.3 × 0,5 metres per la
posterior col·locació de corresponent cable de terra
en tot tipus de terreny.
m
7
Desmuntatge i posterior retirada del ferro del
suport metàl·lic i la posterior classificació del
mateix.
Kg
2612
4
5.0 Pressupost
Projecte Final de Carrera
5.1.1.2. Capítol II: Instal·lació Elèctrica.
Codi
AE1031
AE1041
AH1300
AE3000
AK1035
AK1015
AA1010
AA2020
Descripció
Unitat
Quantitat
Suport Metàl·lic de reixes de 14 metres d’altura
i 3000 daN d’esforç nominal, per la instal·lació
en la zona A o B, on la altitud és inferior a 1000
metres sobre el nivell del mar. La designació del
qual és C 3000 14 UNESA. Col·locació de
l’esmentat suport en terra.
Ut.
2
Suport Metàl·lic de reixes de 14 metres d’altura
i 4500 daN d’esforç nominal, per la instal·lació
en la zona A o B, on la altitud és inferior a 1000
metres sobre el nivell del mar. La designació del
qual és C 4500 14 UNESA. Col·locació de
l’esmentat suport en terra.
Ut.
5
Elèctrode i Posada a Terra ( P.A. T.) de suport
metàl·lic en zona normal.
Ut.
2
Armat en forma triangle. 1circuit en reixa per a
suports metàl·lics fins a 4500 daN de semicreueta
de 1.5 metres per a zones A i B inferiors als 1000
metres d’altitud.
Ut.
7
Suplement de l’aportació i instal·lació del conjunt
de parallamps de 25 kV.
Ut.
7
Aportació i instal·lació de conversió aèria –
subterrània dos circuits al final de línia en suport
metàl·lic de reixa.
Ut.
1
Metres estesa del circuit de línia aèria de mitja
tensió 3 × LA – 110.
3m
550
Connexió circuit de línia aèria de mitja tensió
LA – 110 existent amb nova LA – 110.
Ut.
3
5
5.0 Pressupost
Codi
AF1002
AF1202
AJ1010
AA2260
AA2270
Projecte Final de Carrera
Descripció
Unitat
Quantitat
1 Cadena Suspensió de línia aèria de mitja
tensió d’aïllament de vidre per cables del
tipus LA – 110.
Ut.
6
1 Cadena d’Aïllament de línia aèria de mitja
tensió d’un costat d’aïllament de vidre per
cables del tipus LA – 110.
Ut.
25
Conjunt Seccionador per una línia aèria de
mitja tensió de 25 kV en una zona normal
d’alçada inferior als 1000 metres.
Ut.
1
Connector de pressa de terra per cable de
Cu 4x50 mm².
Ut.
7
Aportació i estesa a la rasa del cable de
Cu nu de 50 mm² de secció.
Ut.
10
6
5.0 Pressupost
Projecte Final de Carrera
5.1.1.3. Capítol III: Varis.
Codi
AG1033
AG1043
AG1053
AZ2001
Descripció
Unitat
Quantitat
Senyalització suport metàl·lic de la línia
aèria de mitja tensió per la companyia
elèctrica Fecsa.
Ut.
7
Complement Senyalització suport metàl·lic
de la línia aèria de mitja tensió per aparell
de maniobra per la companyia elèctrica
Fecsa.
Ut.
1
Complement Senyalització suport metàl·lic
de la línia aèria de mitja tensió per fusibles
per la companyia elèctrica Fecsa.
Ut.
1
Maniobra a la xarxa aèria de mitja tensió
i creació de zona protegida amb la realització
de treballs.
Ut.
2
7
5.0 Pressupost
Projecte Final de Carrera
5.1.2. Quadre de Descomposts.
5.1.2.1. Capítol I: Obra Civil.
Codi
X20100
X20101
X20108
X20105
X16530
Descripció
Unitat
Preu
m³
42 €
Excavació en tot tipus de terreny excepte roca per
instal·lació de suports metàl·lics.
Excavació a roca per instal·lació de suports
metàl·lics.
m³
105.05 €
Formigó en massa H – 150 kg/cm2 , amb un
gruix màxim del granulat de 40 mm, elaborat a l’obra
abocat des de camió – bomba, amb la corresponent
vibració i col·locació.
m³
89.55 €
Excavació de rasa de 0.3 × 0,5 metres per la
posterior col·locació de corresponent cable de terra
en tot tipus de terreny.
Desmuntatge i posterior retirada del ferro del
suport metàl·lic i la posterior classificació del
mateix.
8
m
Kg
30 €
3€
5.0 Pressupost
Projecte Final de Carrera
5.1.2.2. Capítol II: Instal·lació Elèctrica.
Codi
AE1031
Descripció
Unitat Quantitat
Preu
Suport Metàl·lic de reixes de 14 metres d’altura
i 3000 daN d’esforç nominal, per la instal·lació
en la zona A o B, on la altitud és inferior a 1000
metres sobre el nivell del mar. La designació del
qual és C 3000 14 UNESA. Col·locació de
l’esmentat suport en terra.
Material Propi
6701366
Suport Metàl·lic C 3000 14 metres zona A o B.
Ut.
1
X20100
Excavació tot terreny excepte roca.
m³
2,650
111.3 €
X20108
Formigó H – 150.
m³
2,900
259.7 €
X20230
Ferro armat nivell suports metàl·lics.
Barem
Kg
715,0 0,38 €/Kg
0,38 €/Kg × 715,0 Kg = 271 €
Total ......................... 642 €
AE1041
Suport Metàl·lic de reixes de 14 metres d’altura
i 4500 daN d’esforç nominal, per la instal·lació
en la zona A o B, on la altitud és inferior a 1000
metres sobre el nivell del mar. La designació del
qual és C 4500 14 UNESA. Col·locació de
l’esmentat suport en terra.
Material Propi
6701372
Suport Metàl·lic C 4500 14 metres zona A o B.
Ut.
1
Barem
X20100
Excavació tot terreny excepte roca.
m³
3,150
132.3 €
X20108
Formigó H – 150.
m³
3.430
360.32 €
X20230
Ferro armat nivell suports metàl·lics.
Kg
910,0 0,38 €/Kg
0,38 €/Kg × 910,0 Kg = 345.8 €
Total ......................... 838.42 €
9
5.0 Pressupost
Projecte Final de Carrera
Codi
AH1300
Descripció
Unitat Quantitat
Preu
Elèctrode i Posada a Terra ( P.A. T.) de suport
metàl·lic en zona normal.
Material Propi
6700137
Cable Cu nu de 50 mm² de secció.
Ut.
2
Material Aportació Contractista
6700140
Pica llisa (PL–20) posada a terra -2m i 15mm D.
Ut.
1
4.28 €
6700103
Cinta Protecció Anticorrosiva 10 metres.
R
1
6.11 €
6700511
Connexió Presa de Terra CA.Cu. 2×50mm².
Ut.
1
5.84 €
6700108
Cinta Autoamalgamant Aïll. AT (Autosoldable).
R
1
1.45 €
6700733
Tub Aïllant PVC Rígid PG – 29.
m
1
0.77 €
6700141
Grapa connexió pica de posada a terra.
Ut.
1
1.30 €
6700107
Cinta Plàstica Adhesiva Reg. Cable Aïll. Sec.
R
1
0.45 €
Conj. Pat. Ap. Formigó – xapa – metàl·lic.
Ut.
1
26.34 €
Barem
X20516
Total .........................46.54 €
10
5.0 Pressupost
Projecte Final de Carrera
Codi
AE3000
Descripció
Unitat Quantitat
Preu
Armat en forma triangle. 1circuit en reixa per a
suports metàl·lics fins a 4500 daN de semicreueta
de 1.5 metres per a zones A i B inferiors als 1000
metres d’altitud.
Material Propi
6700740
Semicreueta 1,5 m zona A o B suport = 4500 daN Ut.
2
Material Aportació Contractista
6700742
Peça Subjecció tipus AP
Pç.
1
6.19 €
6702101
Ferralla Subjecció Cadena Suspensió
Ut.
1
7.25 €
Barem
X20230
Ferro armat nivell Suports Metàl·lics
kg.
75.0 0,38 €/Kg
0,38 €/Kg × 75,0 Kg = 28.5 €
Total ......................... 41.94 €
AK1035
Suplement de l’aportació i instal·lació del conjunt
de parallamps de 25 kV.
Material Propi
6700522
Parallamps 25 kV oxid. Zinc - Distribució
60 €/Ut.
3
180 €
Total ......................... 180 €
11
5.0 Pressupost
Projecte Final de Carrera
Codi
AK1015
Descripció
Unitat Quantitat
Preu
Aportació i instal·lació de conversió aèria –
subterrània dos circuits al final de línia en suport
metàl·lic de reixa.
Material Aportació Contractista
6700109
Brida Poliamida Ext. Admis. = 67 mm diàmetre. 0.04 €/Ut.
2
0.08 €
6700434
Banda Protecció Plàstic 20 mm.
0.18 €/R.
3
0.54 €
6700096
Terminal Al Estany Cable LA-56 Ext.
4.53 €/Ut.
12
54.36 €
6700432
Rodell Acer inoxidable 20 × 0.7 mm.
0.67 €/m.
4
2.68 €
6700433
Sivella Acer Inox. per rodell de 20 × 0.7 mm.
0.24 €/Ut.
16
3.84 €
6700103
Cinta Protecció anticorrosiva 10 metres.
6.11 €/R
2
X20930
Ferro Mecanitzat i Galvanitzat fins a 200 kg.
1.22 €/kg. 304 370.88 €
X20908
Col·loc. Ferralla suports termin. i parallamps MT. 46 €/Ut.
2
92 €
X20908
Col·loc. conjunt parallamps MT en suport existent. 12.19 €/Ut.
2
24.28 €
12.22 €
Barems
Total ......................... 560.88 €
AA1010
Metres estesa del circuit de línia aèria de mitja
tensió 3 × LA – 110.
Material Propi
6701453
Cable Alumini – Acer La – 110
m
Barems
X20406
Estesa conductor Mitja Tensió LA – 110
0.63 €/m
3
1.89 €
Total ......................... 1.89 €
12
5.0 Pressupost
Codi
AA2020
Projecte Final de Carrera
Descripció
Unitat Quantitat
Preu
Connexió circuit de línia aèria de mitja tensió
LA – 110 existent amb nova LA – 110.
Material Aportació Contractista
6701492
Connector Ampact LA – 110 / LA – 110 blau
3.49 €/Ut.
3
10.47 €
Total ......................... 10.47 €
AF1002
1 Cadena Suspensió de línia aèria de mitja
tensió d’aïllament de vidre per cables del
tipus LA – 110.
Material Aportació Contractista
6701455
Forqueta Bola HB 16 per aïllador.
1.20 €/Ut.
1
1.20 €
6701456
Ròtula llarga R 16 P per aïllador.
0.18 €/Ut.
1
0.18 €
6701457
Grapa de Suspensió GS-1 per Al – Ac.
3.85 €/Ut.
3
3.85 €
6701834
Aïllador de vidre temperat del tipus U70BSZ.
7.21 €/Ut.
3
21.63 €
Total ......................... 26.86 €
13
5.0 Pressupost
Projecte Final de Carrera
Codi
AF1202
Descripció
Unitat Quantitat
Preu
1 Cadena d’Aïllament de línia aèria de mitja
tensió d’un costat d’aïllament de vidre per
cables del tipus LA – 110.
Material Aportació Contractista
6700748
Grilló Revirat galvanitzat G.R.
1.71 €/Ut.
1
1.71 €
6700750
Anella ( Eslabón ) revirat Acer galv.
1.5 €/Ut.
1
6701455
Forqueta Bola HB 16 per aïllador.
1.20 €/Ut.
1
1.20 €
6701456
Ròtula llarga R 16 P per aïllador.
0.18 €/Ut.
1
0.18 €
6701457
Grapa de Subjecció GA 2 per Al – Ac.
5.06 €/Ut.
1
5.06 €
6701834
Aïllador de vidre temperat del tipus U70BSZ.
7.21 €/Ut.
3
21.63 €
1.5 €
Total ......................... 31.28 €
AJ1010
Conjunt Seccionador per una línia aèria de
mitja tensió de 25 kV en una zona normal
d’alçada inferior als 1000 metres.
Material Propi
6700516
Cable LA – 110 Al – Ac intempèrie nu.
Ut.
12
Material Aportació Contractista
6702211
Seccionador i Ext. de 25 kV.
72.12 €/Ut.
3
216.36 €
6700744
Grapa Subjecció GA 1.
3.52 €/Pç.
6
21.12 €
6700096
Terminal Al d’estany cable LA-110 Ext.
4.53 €/Ut.
6
27.18 €
6700103
Cinta Protecció anticorrosiva 10 metres.
6.11 €/R
1
6.11 €
X20302
Muntatge Seccio. Intemp. en suport metàl·lic.
139.45 €/Ut. 1
139.45 €
X20930
Ferro Mecanitzat i Galvanitzat fins a 200 kg.
Barems
1.22 €/kg.
22
26.84 €
Total ......................... 437.06 €
14
5.0 Pressupost
Codi
AA2260
Projecte Final de Carrera
Descripció
Unitat Quantitat
Preu
Connector de pressa de terra per cable de
Cu 4x50 mm².
6.35 €/Ut.
1
6.35 €
Total ......................... 6.35 €
AA2270
Aportació i estesa a la rasa del cable de
Cu nu de 50 mm² de secció.
4.60 €/m. 1
4.60 €
Total ......................... 4.60 €
15
5.0 Pressupost
Projecte Final de Carrera
5.1.2.3. Capítol III: Varis.
Codi
AG1033
Descripció
Unitat Quantitat
Preu
Senyalització suport metàl·lic de la línia
aèria de mitja tensió per la companyia
elèctrica Fecsa.
Material Aportació Contractista
6700434
Banda Protecció Plàstic 20 mm.
0.18 €/R.
1
0.18 €
6701282
Rètol identificació suport M.T. Fecsa.
3.0 €/Ut.
1
3.0 €
6701452
Senyal risc elèctric CE-14 ( Bilingüe ).
1.02 €/Ut.
1
1.02 €
6700432
Rodell Acer inoxidable 20 × 0.7 mm.
0.67 €/m.
1
0.67 €
6700433
Sivella Acer Inox. per rodell de 20 × 0.7 mm.
0.24 €/Ut.
2
0.48 €
Total ......................... 5.35 €
AG1043
Complement Senyalització suport metàl·lic
de la línia aèria de mitja tensió per aparell
de maniobra per la companyia elèctrica
Fecsa.
Material Aportació Contractista
6700434
Banda Protecció Plàstic 20 mm.
0.18 €/R.
0.5
0.9 €
6701274
Rètol maniobra exterior Fecsa.
3.22 €/Ut.
1
3.22 €
6700432
Rodell Acer inoxidable 20 × 0.7 mm.
0.67 €/m.
0.1
0.07 €
6700433
Sivella Acer Inox. per rodell de 20 × 0.7 mm.
0.24 €/Ut.
1
0.24 €
Total ......................... 4.43 €
16
5.0 Pressupost
Codi
AG1053
Projecte Final de Carrera
Descripció
Unitat Quantitat
Preu
Complement Senyalització suport metàl·lic
de la línia aèria de mitja tensió per fusibles
per la companyia elèctrica Fecsa.
Material Aportació Contractista
6700434
Banda Protecció Plàstic 20 mm.
0.18 €/R.
0.5
0.9 €
6701297
Rètol fusibles exteriors Fecsa.
0.01 €/Ut.
1
0.01 €
6700432
Rodell Acer inoxidable 20 × 0.7 mm.
0.67 €/m.
0.5
0.34 €
6700433
Sivella Acer Inox. per rodell de 20 × 0.7 mm.
0.24 €/Ut.
1
0.24 €
Total ......................... 1.49 €
AZ2001
Maniobra a la xarxa aèria de mitja tensió
i creació de zona protegida amb la realització
de treballs.
60.55 €/Ut.
1
60.55 €
Total ......................... 60.55 €
17
5.0 Pressupost
Projecte Final de Carrera
5.1.3. Pressupost.
5.1.3.1. Total Capítol Obra Civil.
Codi
X20100
X20101
X20108
X20105
X16530
Descripció
Quantitat
Preu
Import
Excavació en tot tipus de terreny
excepte roca per instal·lació de
suports metàl·lics.
7
Excavació a roca per instal·lació
de suports metàl·lics.
7
105.05 € 735.35 €
Formigó en massa H – 150 kg/cm2 ,
amb un gruix màxim del granulat de
40 mm, elaborat a l’obra abocat des
de camió – bomba, amb la corresponent
vibració i col·locació.
7
89.55 € 626.85 €
42 €
294 €
Excavació de rasa de 0.3 × 0,5 metres per
La posterior col·locació de corresponent
cable de terra en tot tipus de terreny.
7
30 €
210 €
2612
3€
7836 €
Desmuntatge i posterior retirada del
ferro del suport metàl·lic i la posterior
classificació del mateix.
Total Capítol Obra Civil ........... 9702.2 €
18
5.0 Pressupost
Projecte Final de Carrera
5.1.3.2. Total Capítol Instal·lació Elèctrica.
Codi
AE1031
AE1041
AH1300
AE3000
AK1035
AK1015
Descripció
Quantitat
Preu
Import
2
642 €
1284 €
5
838.42 €
4192.1 €
2
46.54 €
93.08 €
7
41.94 €
293.58 €
7
180 €
1260 €
1
560.88 €
560.88 €
Suport Metàl·lic de reixes de 14 metres
d’altura i 3000 daN d’esforç nominal,
per la instal·lació en la zona A o B, on la
altitud és inferior a 1000 metres sobre
el nivell del mar. La designació del qual
és C 3000 14 UNESA. Col·locació de
l’esmentat suport en terra.
Suport Metàl·lic de reixes de 14 metres
d’altura i 4500 daN d’esforç nominal,
per la instal·lació en la zona A o B, on la
altitud és inferior a 1000 metres sobre
el nivell del mar. La designació del
qual és C 4500 14 UNESA. Col·locació
de l’esmentat suport en terra.
Elèctrode i Posada a Terra ( P.A. T.)
de suport metàl·lic en zona normal.
Armat en forma triangle. 1circuit en
reixa per a suports metàl·lics fins a 4500
daN de semicreueta de 1.5 metres per a
zones A i B inferiors als 1000metres
d’altitud.
Suplement de l’aportació i instal·lació
del conjunt de parallamps de 25 kV.
Aportació i instal·lació de conversió
aèria – subterrània dos circuits al final
de línia en suport metàl·lic de reixa.
19
5.0 Pressupost
Codi
AA1010
AA2020
AF1002
AF1202
AJ1010
AA2260
AA2270
Projecte Final de Carrera
Descripció
Quantitat
Preu
Import
550
1.89 €
1039.5 €
3
10.47 €
31.41 €
6
26.86 €
161.16 €
25
31.28 €
782 €
1
437.06 €
437.06 €
1
6.35 €
6.35 €
1
4.60 €
4.60 €
Metres estesa del circuit de línia aèria
de mitja tensió 3 × LA – 110.
Connexió circuit de línia aèria de
mitja tensió LA – 110 existent amb
nova LA – 110.
1 Cadena Suspensió de línia aèria de
mitja tensió d’aïllament de vidre per
cables del tipus LA – 110.
1 Cadena d’Aïllament de línia aèria
de mitja tensió d’un costat d’aïllament
de vidre per cables del tipus LA – 110.
Conjunt Seccionador per una línia aèria
de mitja tensió de 25 kV en una zona
normal d’alçada inferior als 1000 metres.
Connector de pressa de terra per cable de
Cu 4x50 mm².
Aportació i estesa a la rasa del cable de
Cu nu de 50 mm² de secció.
Total Capítol Instal·lació Elèctrica ..........10145.72 €
20
5.0 Pressupost
Projecte Final de Carrera
5.1.3.3. Total Capítol Varis.
Codi
AG1033
AG1043
AG1053
AZ2001
Descripció
Quantitat
Preu
Import
7
5.35 €
37.45 €
1
4.43 €
4.43 €
1
1.49 €
1.49 €
2
60.55 €
121.1 €
Senyalització suport metàl·lic de la línia
aèria de mitja tensió per la companyia
elèctrica Fecsa.
Complement Senyalització suport metàl·lic
de la línia aèria de mitja tensió per aparell
de maniobra per la companyia elèctrica
Fecsa.
Complement Senyalització suport metàl·lic
de la línia aèria de mitja tensió per fusibles
per la companyia elèctrica Fecsa.
Maniobra a la xarxa aèria de mitja tensió
i creació de zona protegida amb la realització
de treballs.
Total Capítol Varis .......... 164.47 €
21
5.0 Pressupost
Projecte Final de Carrera
5.2. XARXA SUBTERRÀNIA DE MITJA TENSIÓ.
5.2.1. Mesurament.
5.2.1.1. Capítol I: Obra Civil.
Codi
DJ3502
DJ5823
DJ9900
Descripció
Unitat
Quantitat
m
10
m
10
Metres lineals de rasa amb col·locació d’un circuit
de mitja tensió amb obertura mixta sobre superfície
de terra amb la col·locació de tub formigonat.
Metres lineals de suplement de rasa per a la
col·locació d’un circuit de mitja tensió amb
obertura mixta i a ma sobre superfície de
terra – arena.
Suplement en la realització de l’excavació
en roca en metres lineals.
m³
22
5
5.0 Pressupost
Projecte Final de Carrera
5.2.1.2. Capítol II: Instal·lació Elèctrica.
Codi
DC1000
DC2000
DD1000
DD1030
DF1000
Descripció
Unitat
Quantitat
Estesa simple de línia subterrània de mitja tensió
amb la col·locació d’un circuit de 150 mm²
d’alumini de 18 – 30 kV.
m
10
m
15
Ut.
1
Ut.
1
Ut.
2
Estesa en tubular de línia subterrània de mitja
Tensió amb la col·locació d’un circuit de
150 mm² d’alumini de 18 – 30 kV.
Conjunt de terminals en el circuit interior
amb la col·locació d’un circuit de 150 mm²
d’alumini de 18 – 30 kV.
Conjunt de terminals en el circuit exterior
amb la col·locació d’un circuit de 150 mm²
d’alumini de 18 – 30 kV.
Arqueta de registre per la utilització de
serveis auxiliars.
23
5.0 Pressupost
Projecte Final de Carrera
5.2.1.3. Capítol III: Varis.
Codi
DV1000
DV1010
DV1090
DV1905
DV1990
DV1908
Descripció
Unitat
Quantitat
Realització de tast ( cata ) per la posterior
localització de serveis de línies de mitja
tensió.
Ut.
1
m
3
m
3
Ut.
2
m³
20
Ut.
2
Protecció de la placa de Fe. Rasa poc profunda
d’un circuit de mitja tensió.
Instal·lació de tub per els serveis auxiliars a la
rasa en mitja tensió.
Realitzar el marcatge, el mesurament i la
confecció del plànol fins a 15 metres en
equip.
Complement de 10 cm de més profunditat
en rasa de 0,4 metres d’amplada.
Suplement en l’espera i la posterior devolució
de la maniobra que es realitza de descàrrec en
mitja tensió.
24
5.0 Pressupost
Projecte Final de Carrera
5.2.2. Quadre de Descomposts.
5.2.2.1. Capítol I: Obra Civil.
Codi
DJ3502
Descripció
Unitat
Preu
m
26.30 €
Metres lineals de rasa amb col·locació d’un circuit
de mitja tensió amb obertura mixta sobre superfície
de terra amb la col·locació de tub formigonat.
Barem
X42901
Rasa 1 C MT AP. mixta – terra – tub formigonat.
Total ......................... 26.30 €
DJ5823
Metres lineals de suplement de rasa per a la
col·locació d’un circuit de mitja tensió amb
obertura mixta i a ma sobre superfície de
terra – arena.
Barem
X43323
Supl. 1C mes R. mixta – ma – terra – arena.
m
14.38 €
Total ......................... 14.38 €
DJ9900
Suplement en la realització de l’excavació
en roca en metres lineals.
Barem
X40208
Suplement excavació en roca.
m³
108.78 €
Total ......................... 108.78 €
25
5.0 Pressupost
Projecte Final de Carrera
5.2.2.2. Capítol II: Instal·lació Elèctrica.
Codi
DC1000
Descripció
Unitat Quantitat
Preu
Estesa simple de línia subterrània de mitja
tensió amb la col·locació d’un circuit de
150 mm² d’alumini de 18 – 30 kV.
Material Propi
6700022
Cable 1 × 150 Al – 16 18/30 kV subt. Aïllat.
m
3
Estesa en rasa cable I 18 / 30 kV 1 × 150 mm².
0.55€/m
Barem
X40450
3
1.65 €
Total ......................... 1.65 €
DC2000
Estesa en tubular de línia subterrània de
mitja tensió amb la col·locació d’un circuit
de 150 mm² d’alumini de 18 – 30 kV.
Material Propi
6700022
Cable 1 × 150 Al – 16 18/30 kV subt. Aïllat.
m
3
Estesa tubular cable I 18 / 30 kV 1 × 150 mm².
1.35€/m
Barem
X40450
3
4.05 €
Total ......................... 4.05 €
26
5.0 Pressupost
Projecte Final de Carrera
Codi
DD1000
Descripció
Unitat Quantitat
Preu
Conjunt de terminals en el circuit interior
amb la col·locació d’un circuit de 150 mm²
d’alumini de 18 – 30 kV.
Material Propi
6700063
Terminació I int. C. Sec 95 – 150 mm² 18-30kV.
Ut.
3
Material Aportació Contractista
6700012
Terminal bimetall 150 mm² alumini AT-BT.
1.31€/Ut.
3
3.93 €
Terminació int. cable sec 18/30 fins a 240 mm².
14.86€/m
3
44.58 €
Barem
X40668
Total ......................... 48.51 €
DD1030
Conjunt de terminals en el circuit exterior
amb la col·locació d’un circuit de 150 mm²
d’alumini de 18 – 30 kV.
Material Propi
6700057
Terminació I ext. C. Sec 95 – 150 mm² 18-30kV. Ut.
3
Material Aportació Contractista
6700012
Terminal bimetall 150 mm² alumini AT-BT.
1.31€/Ut.
3
3.93 €
Terminació ext. cable sec 18/30 fins a 240 mm².
59.95€/m
3 179.85 €
Barem
X40672
Total ......................... 183.78 €
27
5.0 Pressupost
Codi
DF1000
Projecte Final de Carrera
Descripció
Unitat Quantitat
Preu
Arqueta de registre per la utilització de
serveis auxiliars.
Barem
X40330
Aportació i col·locació arqueta registre.
Ut.
1
26.52 €
Total ......................... 26.52 €
28
5.0 Pressupost
Projecte Final de Carrera
5.2.2.3. Capítol III: Varis
Codi
DV1000
Descripció
Unitat Quantitat
Preu
Realització de tast ( cata ) per la posterior
localització de serveis de línies de mitja
tensió.
Barem
X40926
Tast per la localització de serveis.
40.34€/Ut.
1
40.34 €
Total ......................... 40.34 €
DV1010
Protecció de la placa de Fe. Rasa poc
profunda d’un circuit de mitja tensió.
Barems
X40304
Col·loc. Tub polietilè 160 mm Ø c – aportació 5.63€/m.
1
5.63 €
X40324
Protecció cables amb plaques de ferro.
1
16.01 €
16.01€/m.
Total ......................... 21.64 €
DV1090
Instal·lació de tub per els serveis auxiliars
a la rasa en mitja tensió.
Barem
X40300
Col·loc. Tub polietilè 63 mm Ø c – aportació.
1.62€/m.
1
1.62 €
Total .........................1.62 €
29
5.0 Pressupost
Codi
DV1905
Projecte Final de Carrera
Descripció
Unitat Quantitat
Preu
Realitzar el marcatge, el mesurament i la
confecció del plànol fins a 15 metres en
equip.
Barem
X81300
Realitzar marca., mesura i confecció plànol.
107.14€/Ut.
1
107.14 €
Total ......................... 107.14 €
DV1990
Complement de 10 cm de més profunditat
en rasa de 0,4 metres d’amplada.
Barems
X40216
Retirada de terra a l’abocador.
11.90€/m³.
0.04
0.48 €
X40200
Obertura rasa ma tot terreny excepte roca.
21.10€/m³.
0.04
0.84 €
Total ......................... 1.32 €
DV1908
Suplement en l’espera i la posterior devolució
de la maniobra que es realitza de descàrrec en
mitja tensió.
Barem
X45104
Supl. espera entrega i devol. Descàrrec L. subt. 26.20€/m³.
1
26.20 €
Total ......................... 26.20 €
30
5.0 Pressupost
Projecte Final de Carrera
5.2.3. Pressupost.
5.2.3.1. Total Capítol Obra Civil.
Codi
DJ3502
DJ5823
DJ9900
Descripció
Quantitat
Preu
Import
Metres lineals de rasa amb col·locació
d’un circuit de mitja tensió amb
obertura mixta sobre superfície de
terra amb la col·locació de tub
formigonat.
10
26.30 €
263 €
10
14.38 €
143.8 €
Metres lineals de suplement de rasa
per a la col·locació d’un circuit de mitja
tensió amb obertura mixta i a ma sobre
superfície de terra – arena.
Suplement en la realització de l’excavació
en roca en metres lineals.
5
108.78 € 543.9 €
Total Capítol Obra Civil .......... 950.7 €
31
5.0 Pressupost
Projecte Final de Carrera
5.2.3.2. Total Capítol Instal·lació Elèctrica.
Codi
DC1000
DC2000
DD1000
DD1030
Descripció
Quantitat
Import
Estesa simple de línia subterrània de mitja
tensió amb la col·locació d’un circuit de
150 mm² d’alumini de 18 – 30 kV.
10
1.65 €
16.5 €
15
4.05 €
40.5 €
1
48.51 €
48.51 €
Estesa en tubular de línia subterrània de
mitja tensió amb la col·locació d’un circuit
de 150 mm² d’alumini de 18 – 30 kV.
Conjunt de terminals en el circuit interior
amb la col·locació d’un circuit de 150 mm²
d’alumini de 18 – 30 kV.
Conjunt de terminals en el circuit exterior
amb la col·locació d’un circuit de 150 mm²
d’alumini de 18 – 30 kV.
1
DF1000
Preu
183.78 € 183.78 €
Arqueta de registre per la utilització de
serveis auxiliars.
2
26.52 €
26.52 €
Total Capítol Instal·lació Elèctrica .......... 315.81 €
32
5.0 Pressupost
Projecte Final de Carrera
5.2.3.3. Total Capítol Varis.
Codi
DV1000
DV1010
DV1090
Descripció
Quantitat
Preu
Import
1
40.34 €
40.34 €
3
21.64 €
64.92 €
1.62 €
4.86 €
Realització de tast ( cata ) per la posterior
localització de serveis de línies de mitja
tensió.
Protecció de la placa de Fe. Rasa poc
profunda d’un circuit de mitja tensió.
Instal·lació de tub per els serveis auxiliars
a la rasa en mitja tensió.
3
DV1905
Realitzar el marcatge, el mesurament i la
confecció del plànol fins a 15 metres en
equip.
2
DV1990
DV1908
107.14 € 214.28 €
Complement de 10 cm de més profunditat
en rasa de 0,4 metres d’amplada.
20
1.32 €
26.4 €
2
26.20 €
52.4 €
Suplement en l’espera i la posterior devolució
de la maniobra que es realitza de descàrrec
en mitja tensió.
Total Capítol Varis .......... 403.2 €
33
5.0 Pressupost
Projecte Final de Carrera
5.3. CENTRE DE TRANSFORMACIÓ I MESURA.
5.3.1. Mesurament.
5.3.1.1. Capítol I: Obra Civil.
Codi
FK1000
Descripció
Unitat
Quantitat
Realització de la construcció de la Obra Civil per
la posterior ubicació del Centre de Transformació i
Mesura el qual és de constitució prefabricada i de
Superfície i amb la col·locació posteriori d’un
Transformador.
Ut.
34
1
5.0 Pressupost
Projecte Final de Carrera
5.3.1.2. Capítol II: Instal·lació Elèctrica.
Codi
FL1122
Descripció
Unitat
Quantitat
Centre de Transformació i Mesura el qual és de
constitució prefabricada i de Superfície de tensió
igual a 25 kV i de potència 400 kVA amb dues
portes.
Ut.
35
1
5.0 Pressupost
Projecte Final de Carrera
5.3.2. Quadre de Descomposts.
5.3.2.1. Capítol I: Obra Civil.
Codi
FK1000
Descripció
Unitat Quantitat
Preu
Realització de la construcció de la Obra
Civil per la posterior ubicació del Centre
de Transformació i Mesura el qual és de
constitució prefabricada i de Superfície
i amb la col·locació posteriori d’un
Transformador.
Material Propi
6753335
Pany porta C.T. i armari distribució de M.T.
Ut.
2
4500674
C.T. prefabricat 1 trafo fins a 1000 kVA 36 kV.
Ut.
1
Material Aportació Contractista
4501394
Placa risc elèctric AE-10.
Ut.
1
0.82 €
6701451
Senyal risc elèctric CE-14 català.
Ut.
1
1.20 €
6753323
Placa indicadora rupto del transformador.
Ut.
1
1.23 €
6753322
Placa indicadora dels equips de A.T.
1.23€/Ut.
6
7.38 €
6753320
Placa de Fecsa i número de E.T. o P.T.
3.65€/Ut.
2
7.30 €
6753316
Etiqueta rect. autoadhesiva 25 kV 60×25 mm.
Ut.
1
0.26 €
4501379
Cartell de plàstic per primers auxilis.
Ut.
1
1.14 €
Barems
X50312
Confecció caixatí per elèctrode de PAT.
3.67€/Ut.
6
22.02 €
X40922
Vallat per protecció de rases.
2.63€/m
11.9
31.30 €
X40530
Aport. voreres pedra o artificial ( factura ).
0.02€/m
119
2.38 €
X40216
Retirada de terres a l’abocador.
11.90€/m³
9.46 112.57 €
X40500
Aportació i distribució formigó H-150.
73.23€/m³
1.43 104.72 €
X50305
m³ omplert excavació a - aportació terra.
14.97€/m³
3.37 50.45 €
36
5.0 Pressupost
Codi
Projecte Final de Carrera
Descripció
Unitat Quantitat
19.43
Preu
X50301
Excavació tot tipus terreny excepte roca.
47.92€/m³
931.09 €
X50310
Col·locació elèctrode PAT 2 metres.
4.50€/Ut.
6
27 €
X50620
Col·locació pany.
12€/Ut.
2
24 €
X50313
Col·locació grapa en l’elèctrode PAT.
1.89€/Ut.
6
11.34 €
X50431
Col·locació placa indicativa en els ferros.
1.71€/Ut.
7
11.97 €
X50430
Col·locació placa indicativa a la paret.
2.42€/Ut.
5
12.1 €
X40512
Reposic. lloses i base formigó a- adaptació.
28.60€/m².
19.8
566.28 €
X50320
Estesa cable nu fins a 50 mm² en rasa.
0.36€/m.
17.8
6.41 €
Total ......................... 1932.96 €
37
5.0 Pressupost
Projecte Final de Carrera
5.3.2.2. Capítol II: Instal·lació Elèctrica.
Codi
FL1122
Descripció
Unitat Quantitat
Preu
Centre de Transformació i Mesura el qual
és de constitució prefabricada i de Superfície
de tensió igual a 25 kV i de potència 400 kVA
amb dues portes.
Unitats Constructives
FG1000
Mampara protecció transformador 1 costat.
Ut.
1
FB1010
Pont B.T. C.T. superfície 400 kVA 2 portes.
Ut.
1
FG1280
Fusibles 25 A “% kV per trafos 250-400 kVA.
Ut.
1
FG1020
Instal·lar transformador C.T. Accés directa.
Ut.
1
FE1010
Circ. Enllume. i protecció superf. 1 trafo 2 portes. Ut.
1
FC1210
Circuit terres int. CT superfície 1 trafo 2 portes.
Ut.
1
FB1200
Armari B.T. CBT-AC.
Ut.
1
FA2300
Cel·la Compacta 36 kV SF6 2L + 1P.
Ut.
1
FA2200
Ferralla subjecció cabines elevades.
Ut.
1
FA2010
Pont 18/30 kV 150 mm² C.T. superf. 1 trafo.
Ut.
1
FA2100
Terminac. Pont MT 36 kV endoll convencional.
Ut.
1
Total ......................... 2282.19 €
38
5.0 Pressupost
Projecte Final de Carrera
5.3.3. Pressupost.
5.3.3.1. Total Capítol Obra Civil.
Codi
FK1000
Descripció
Quantitat
Preu
Import
Realització de la construcció de la Obra
Civil per la posterior ubicació del Centre
de Transformació i Mesura el qual és de
constitució prefabricada i de Superfície
i amb la col·locació posteriori d’un
Transformador.
1
1932.96 € 1932.96 €
Total Capítol Obra Civil .......... 1932.96 €
39
5.0 Pressupost
Projecte Final de Carrera
5.3.3.2. Total Capítol Instal·lació Elèctrica.
Codi
FL1122
Descripció
Quantitat
Preu
Import
Centre de Transformació i Mesura el
qual és de constitució prefabricada i de
Superfície de tensió igual a 25 kV i de
potència 400 kVA amb dues portes.
1
2282.19 € 2282.19 €
Total Capítol Instal·lació Elèctrica .......... 2282.19 €
40
5.0 Pressupost
Projecte Final de Carrera
5.4. XARXA SUBTERRÀNIA DE BAIXA TENSIÓ.
5.4.1. Mesurament.
5.4.1.1. Capítol I: Obra Civil.
Codi
CF1000
CJ3002
CJ3022
CJ3042
CJ3060
Descripció
Unitat
Quantitat
Arqueta de registre per línia subterrània de Baixa
Tensió.
Ut.
5
m.
15
m.
15
m.
20
m.
60
Metres lineals de rasa d’un circuit de Baixa Tensió
amb obertura mixta a la terra amb la col·locació de
tub formigonat.
Metres lineals de rasa de dos circuits de Baixa Tensió
amb obertura mixta a la terra amb la col·locació de
tub formigonat.
Metres lineals de rasa de tres circuits de Baixa Tensió
amb obertura mixta a la terra amb la col·locació de
tub formigonat.
Metres lineals de rasa de quatre circuits de Baixa
Tensió amb obertura mixta a la terra amb la
col·locació de tub formigonat.
41
5.0 Pressupost
Projecte Final de Carrera
5.4.1.2. Capítol II: Instal·lació Elèctrica.
Codi
CC1330
CC2330
CH1010
CH1910
CH2030
Descripció
Unitat
Quantitat
Realitzar l’estesa simple de quatre circuits de línia
subterrània de Baixa Tensió de les característiques
3 × 1 × 240 mm² - 1 × 150 mm².
m
40
m
380
Ut.
4
Ut.
4
Ut.
8
Realitzar l’estesa en tubular de quatre circuits de línia
subterrània de Baixa Tensió de les característiques
3 × 1 × 240 mm² - 1 × 150 mm².
Col·locació i instal·lació de caixa de seccionament de
línia subterrània de baixa tensió.
Col·locació i instal·lació de caixa general de protecció
anomenada ( C.G.P. ) de la característica C.G.P. 7 –
250 A per a línia subterrània de baixa tensió.
Realitzar la connexió del cable amb el terminal de
dimensions 3 × 1 × 240 mm² - 1 × 150 mm².
42
5.0 Pressupost
Projecte Final de Carrera
5.4.1.3. Capítol III: Varis.
Codi
CV1000
CV1210
CV1220
CV1990
Descripció
Unitat
Quantitat
Realitzar els tasts ( cates ) corresponents per la
posterior localització de serveis de baixa tensió.
Ut.
5
Ut.
1
Ut.
4
Realitzar el marcatge, el mesurament i la
confecció del plànol superior a 15 metres
en equip.
Suplement per a realitzar el marcatge, el
mesurament i la confecció del plànol de
longitud superior als 100 metres en equip.
Complement de 10 cm de més profunditat
en rasa de 0,4 metres d’amplada.
m³
43
350
5.0 Pressupost
Projecte Final de Carrera
5.4.2. Quadre de Descomposts.
5.4.2.1. Capítol I: Obra Civil.
Codi
CF1000
Descripció
Unitat Quantitat
Preu
Arqueta de registre per línia subterrània
de Baixa Tensió.
Barem
X40332
Aportació i col·locació arqueta registre cega. 248.70€/Ut.
1
248.70€
Total ......................... 248.70 €
CJ3002
Metres lineals de rasa d’un circuit de Baixa
Tensió amb obertura mixta a la terra amb
la col·locació de tub formigonat.
Barem
X42401
Rasa 1C BT Ob. Mixta – terra – tub formigó. 21.71€/m.
1
21.71 €
Total ......................... 21.71 €
CJ3022
Metres lineals de rasa de dos circuits de Baixa
Tensió amb obertura mixta a la terra amb la
col·locació de tub formigonat.
Barem
X42411
Rasa 2C BT Ob. Mixta – terra – tub formigó. 26.41€/m.
1
26.41 €
Total ......................... 26.41 €
44
5.0 Pressupost
Codi
CJ3042
Projecte Final de Carrera
Descripció
Unitat Quantitat
Preu
Metres lineals de rasa de tres circuits de Baixa
Tensió amb obertura mixta a la terra amb la
col·locació de tub formigonat.
Barem
X42421
Rasa 3C BT Ob. Mixta – terra – tub formigó. 43.47€/m.
1
43.47 €
Total ......................... 43.47 €
CJ3060
Metres lineals de rasa de quatre circuits de Baixa
Tensió amb obertura mixta a la terra amb la
col·locació de tub formigonat.
Barem
X42430
Rasa 4C BT Ob. Mixta – terra – tub formigó. 43.47€/m.
1
43.47 €
Total ......................... 43.47 €
45
5.0 Pressupost
Projecte Final de Carrera
5.4.2.2. Capítol II: Instal·lació Elèctrica.
Codi
CC1330
Descripció
Unitat Quantitat
Preu
Realitzar l’estesa simple de quatre circuits
de línia subterrània de Baixa Tensió de les
característiques 3 × 1 × 240 mm² - 1 × 150
mm².
Material Propi
6700028
Cable 1×240 Al 0.6-1 kV RV subterrani aïllat.
Ut.
12
6700027
Cable 1×150 Al 0.6-1 kV RV subterrani aïllat.
Ut.
4
Barems
X40433
Estesa cable a la rasa cable BT 1×240 mm².
0.44€/m.
12
5.28 €
X40432
Estesa cable a la rasa cable BT 1×150 mm².
0.35€/m.
4
1.40 €
Total ......................... 6.68 €
CC2330
Realitzar l’estesa en tubular de quatre circuits
de línia subterrània de Baixa Tensió de les
característiques 3 × 1 × 240 mm² - 1 × 150 mm².
Material Propi
6700028
Cable 1×240 Al 0.6-1 kV RV subterrani aïllat.
Ut.
12
6700027
Cable 1×150 Al 0.6-1 kV RV subterrani aïllat.
Ut.
4
X40463
Estesa cable en tubular cable BT 1×240 mm².
0.80€/m.
12
9.60 €
X40462
Estesa cable en tubular cable BT 1×150 mm².
0.80€/m.
4
3.20 €
Barems
Total ......................... 12.8 €
46
5.0 Pressupost
Codi
CH1010
Projecte Final de Carrera
Descripció
Unitat Quantitat
Preu
Col·locació i instal·lació de caixa de
seccionament de línia subterrània de baixa
tensió.
Material Aportació Contractista
6700034
Caixa de seccionament de 400 A.
99.77€/Ut.
1
99.77€
8.92€/Ut.
1
8.92 €
Barem
X40906
Col·locació caixa general de protec. fins 80A.
Total ......................... 108.69 €
CH1910
Col·locació i instal·lació de caixa general
de protecció anomenada ( C.G.P. ) de la
característica C.G.P. 7 – 250 A per a línia
subterrània de baixa tensió.
Material Aportació Contractista
6753269
Caixa General Protecció CGP-7–250 exterior. 50.61€/Ut.
1
50.61€
6700316
Fusibles ganivetes de la mida 2 250 A.
3
7.59 €
1
13.79 €
2.53€/Ut.
Barem
X40908
Col·locació caixa general de protec. sup. 80A. 13.79€/Ut.
Total ......................... 71.99 €
47
5.0 Pressupost
Codi
CH2030
Projecte Final de Carrera
Descripció
Unitat Quantitat
Preu
Realitzar la connexió del cable amb el
terminal de dimensions 3 × 1 × 240 mm²
- 1 × 150 mm².
Material Aportació Contractista
6700012
Terminal bimetàl·lic 150 mm² Al. AT –BT.
1.31€/Ut.
1
1.31 €
6700107
Cinta plàstica adhesiva reg.cable aïllant sec.
0.45€/R.
1
0.45 €
6700013
Terminal bimetàl·lic 240 mm² Al. AT –BT.
1.85€/Ut.
3
5.55 €
Conex. Cable subt. BT sup. 3×95-50 a borns.
12.18€/Ut.
1
12.18 €
Barem
X40494
Total ......................... 19.49 €
48
5.0 Pressupost
Projecte Final de Carrera
5.4.2.3. Capítol III: Varis.
Codi
CV1000
Descripció
Unitat Quantitat
Preu
Realitzar els tasts ( cates ) corresponents per
la posterior localització de serveis de baixa
tensió.
Barem
X40926
Tast per localització de serveis.
40.34€/Ut.
1
40.34 €
Total ......................... 40.34 €
CV1210
Realitzar el marcatge, el mesurament i la
confecció del plànol superior a 15 metres
en equip.
Barem
X81302
Marcar, mesurar i confec. Plànol sup. 15 m.
211.50€/Ut.
1
211.50 €
Total ......................... 211.50 €
CV1220
Suplement per a realitzar el marcatge, el
mesurament i la confecció del plànol de
longitud superior als 100 metres en equip.
Barem
X81304
Marcar, mesurar i confec. Plànol sup. 100 m.
91.30€/Ut.
1
91.30 €
Total ......................... 91.30 €
49
5.0 Pressupost
Codi
CV1990
Projecte Final de Carrera
Descripció
Unitat Quantitat
Preu
Complement de 10 cm de més profunditat
en rasa de 0,4 metres d’amplada.
Barem
X40200
Obertura rasa ma tot terreny excepte roca.
21.1€/Ut.
0.04
0.84 €
X40216
Retirada de terres a l’abocador.
11.9€/Ut.
0.04
0.48 €
Total ......................... 1.32 €
50
5.0 Pressupost
Projecte Final de Carrera
5.4.3. Pressupost.
5.4.3.1. Total Capítol Obra Civil.
Codi
CF1000
Descripció
Quantitat
Preu
Import
248.70€
1243.5 €
21.71 €
325.65 €
15
26.41 €
396.15 €
20
43.47 €
869.4 €
43.47 €
2608.2 €
Arqueta de registre per línia subterrània
de Baixa Tensió.
5
CJ3002
Metres lineals de rasa d’un circuit de Baixa
Tensió amb obertura mixta a la terra amb
la col·locació de tub formigonat.
15
CJ3022
CJ3042
CJ3060
Metres lineals de rasa de dos circuits de Baixa
Tensió amb obertura mixta a la terra amb la
col·locació de tub formigonat.
Metres lineals de rasa de tres circuits de Baixa
Tensió amb obertura mixta a la terra amb la
col·locació de tub formigonat.
Metres lineals de rasa de quatre circuits de Baixa
Tensió amb obertura mixta a la terra amb la
col·locació de tub formigonat.
60
Total Capítol Obra Civil ........... 5442.9 €
51
5.0 Pressupost
Projecte Final de Carrera
5.4.3.2. Total Capítol Instal·lació Elèctrica.
Codi
CC1330
Descripció
Quantitat
Preu
Import
6.68 €
267.2 €
12.8 €
4864 €
4
108.69 €
434.76 €
4
71.99 €
287.96 €
8
19.49 €
155.92 €
Realitzar l’estesa simple de quatre circuits
de línia subterrània de Baixa Tensió de les
característiques 3 × 1 × 240 mm² - 1 × 150
mm².
40
CC2330
Realitzar l’estesa en tubular de quatre circuits
de línia subterrània de Baixa Tensió de les
característiques 3 × 1 × 240 mm² - 1 × 150 mm².
380
CH1010
CH1910
CH2030
Col·locació i instal·lació de caixa de
seccionament de línia subterrània de baixa
tensió.
Col·locació i instal·lació de caixa general
de protecció anomenada ( C.G.P. ) de la
característica C.G.P. 7 – 250 A per a línia
subterrània de baixa tensió.
Realitzar la connexió del cable amb el
terminal de dimensions 3 × 1 × 240 mm²
- 1 × 150 mm².
Total Capítol Instal·lació Elèctrica ........... 6009.84 €
52
5.0 Pressupost
Projecte Final de Carrera
5.4.3.3. Total Capítol Varis.
Codi
CV1000
CV1210
CV1220
CV1990
Descripció
Quantitat
Preu
Import
5
40.34 €
201.7 €
1
211.50 €
211.50 €
4
91.30 €
365.2 €
350
1.32 €
462 €
Realitzar els tasts ( cates ) corresponents
per la posterior localització de serveis
de baixa tensió.
Realitzar el marcatge, el mesurament i la
confecció del plànol superior a 15 metres
en equip.
Suplement per a realitzar el marcatge, el
mesurament i la confecció del plànol de
longitud superior als 100 metres en equip.
Complement de 10 cm de més profunditat
en rasa de 0,4 metres d’amplada.
Total Capítol Varis ........... 1240.4 €
53
5.0 Pressupost
Projecte Final de Carrera
5.5. RESUM DE PRESSUPOST.
5.5.1. Obra Civil.
5.5.1.1. Xarxa aèria de mitja tensió ..................................................................... 9702.2 €
5.5.1.2. Xarxa subterrània de mitja tensió ............................................................. 950.7 €
5.5.1.3. Centre de transformació i mesura ......................................................... 1932.96 €
5.5.1.4. Xarxa subterrània de baixa tensió ........................................................... 5442.9 €
Total Obra Civil ........... 18028.76 €
5.5.2. Instal·lació Elèctrica.
5.5.2.1. Xarxa aèria de mitja tensió ................................................................... 10145.72 €
5.5.2.2. Xarxa subterrània de mitja tensió ........................................................... 315.81 €
5.5.2.3. Centre de transformació i mesura ......................................................... 2282.19 €
5.5.2.4. Xarxa subterrània de baixa tensió ......................................................... 6009.84 €
Total Instal·lació Elèctrica .......... 18753.56 €
5.5.3. Varis.
5.5.2.1. Xarxa aèria de mitja tensió ....................................................................... 164.47 €
5.5.2.2. Xarxa subterrània de mitja tensió ............................................................. 403.2 €
5.5.2.3. Xarxa subterrània de baixa tensió ........................................................... 1240.4 €
Total Varis ........... 1808.07 €
TOTAL EXECUCIÓ MATERIAL
38.590,39 €
13,00% Despeses Generals ........................5.016,75 €
6,00% Benefici Industrial ........................2.315,42 €
Suma Despeses Generals i Benefici Industrial .........................7.332,17 €
16,00% I.V.A. .........................7.347,61 €
TOTAL PRESSUPOST CONTRACTA
53.270,17 €
TOTAL PRESSUPOST GENERAL
53.270,17 €
Puja el pressupost general a l’esmenada quantitat de cinquanta - tres mil dos – cents setanta
euros amb disset cèntims d’euro.
Vilallonga del Camp a 8 de Setembre del 2003.
54
5.0 Pressupost
Projecte Final de Carrera
Redactat el Pressupost del Projecte d’una Línia Aèria de 25 kV i Centre de
Transformació a la Partida dels Colls, es passa a l’assignatura del document:
Vilallonga del Camp
a 8 de Setembre del 2003.
Sr. Roger Ferré Vives.
Enginyer Tècnic Industrial
en Electricitat.
55
PROJECTE FINAL DE CARRERA.
LÍNIA AÈRIA DE 25 kV I CENTRE DE
TRANSFORMACIÓ A LA PARTIDA DELS COLLS.
6.0.- PLEC DE CONDICIONS
AUTOR: Roger Ferré Vives.
DIRECTOR: Juan José Tena Tena.
DATA: Setembre / 2003.
6.0 Plec de Condicions
Projecte Final de Carrera
UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI
ESCOLA TÈCNICA SUPERIOR D’ENGINYERIA
6.0. Plec de Condicions.
Volum 6
Línia Aèria de 25 kV i Centre de
Transformació a la Partida dels Colls
Plec de Condicions
Universitat Rovira i Virgili
Roger Ferré Vives
1
6.0 Plec de Condicions
Projecte Final de Carrera
6.0.- PLEC DE CONDICIONS.
ÍNDEX
6.1. CONDICIONS GENERALS.
6.1.1. Objecte.
6.1.2. Contractació de l’Empresa.
6.1.3. Validesa de les Ofertes.
6.1.4. Contraindicacions i omissions amb la Documentació.
6.1.5. Plànols Provisionals i Definitius.
6.1.6. Adjudicació del Concurs.
6.1.7. Terminis d’execució.
6.1.8. Fiança Provisional, Definitiva i Fons de Garantia.
6.1.8.1. Fiança Provisional.
6.1.8.2. Fiança Definitiva.
6.1.8.3. Fons de Garantia.
6.1.9. Modificacions del Projecte.
6.1.10. Modificacions dels Plànols.
6.1.11. Replantejament de les Obres.
6.1.12. Despeses de Caràcter General a compte del Contractista.
6.1.13. Despeses de Caràcter General a compte de l’Empresa Contractant.
6.2. CONDICIONS ECONÒMIQUES I LEGALS.
6.2.1. Contracte.
6.2.2. Domicilis i Representacions.
6.2.3. Obligacions del Contractista en Matèria Social.
6.2.4. Revisió de Preus.
6.2.5. Rescissió del Contracte.
6.2.6. Certificació i Abonament de les Obres.
6.3. CONDICIONS FACULTATIVES.
6.3.1. Disposicions Legals.
6.3.2. Control de Qualitat de l’Execució.
6.3.3. Documentació Final d’Obra.
6.4. CONDICIONS TÈCNIQUES.
6.4.1. Xarxa Subterrània de Mitja Tensió.
6.4.1.1. Rases.
6.4.1.1.1. Obertura de Rases.
6.4.1.1.2. Subministrament i Col·locació de Proteccions d’Arenes.
6.4.1.1.3. Subministrament i Col·locació de Protecció de rajola i maó.
6.4.1.1.4. Col·locació de la cinta d’ “Atenció al cable!”.
6.4.1.1.5. Tapat i piconat de les rases.
6.4.1.1.6. Càrrega i Transport a l’abocador de les terres sobrants.
2
6.0 Plec de Condicions
Projecte Final de Carrera
6.4.1.1.7. Utilització dels dipòsits de balisament apropiats.
6.4.1.1.8. Dimensions i Condicions Generals d’Execució.
6.4.1.2. Ruptura de Paviments.
6.4.1.3. Reposició de Paviments.
6.4.1.4. Cruïlles ( cables entubats ).
6.4.1.5. Encreuaments i Paral·lelismes amb altres Instal·lacions.
6.4.1.6. Estesa de Cables.
6.4.1.6.1. Utilització i Preparació de bobines.
6.4.1.6.2. Estesa de Cables a la Rasa.
6.4.1.6.3. Estesa de Cables en Tubulars.
6.4.1.7. Enllaços.
6.4.1.8. Terminals.
6.4.1.9. Autovàlvules i Seccionador.
6.4.1.10. Ferralla i Connexions.
6.4.1.11. Transport de Bobines de Cables.
6.4.2. Centres de Transformació.
6.4.2.1. Obra Civil.
6.4.2.2. Aparamenta de Mitja Tensió.
6.4.2.2.1. Característiques Constructives.
6.4.2.2.2. Compartiment aparellatge.
6.4.2.2.3. Compartiment de Joc de Barres.
6.4.2.2.4. Compartiment de Connexió de Cables.
6.4.2.2.5. Compartiment de Comandament.
6.4.2.2.6. Compartiment de Control.
6.4.2.2.7. Talla Circuits Fusibles.
6.4.2.3. Transformadors.
6.4.2.4. Normes d’execució de les Instal·lacions.
6.4.2.5. Proves Reglamentàries.
6.4.2.6. Condicions d’Ús, Manteniment i Seguretat.
6.4.2.6.1. Prevencions Generals.
6.4.2.6.2. Posada en Servei.
6.4.2.6.3. Separació de Servei.
6.4.2.6.4. Prevencions Especials.
6.4.3. Xarxa Subterrània de Baixa Tensió.
6.4.3.1. Traçat de Línia i Obertura de Rases.
6.4.3.1.1. Traçat.
6.4.3.1.2. Obertura de Rases.
6.4.3.1.3. Vallat i Senyalització.
6.4.3.1.4. Dimensions de les Rases.
6.4.3.1.5. Varis Cables a la mateixa Rasa.
6.4.3.1.6. Característiques dels Tubulars.
6.4.3.2. Transport de Bobines dels Cables.
6.4.3.3. Estesa de Cables.
6.4.3.4. Encreuaments.
6.4.3.5. Cables de B.T. directament enterrats.
6.4.3.6. Cables Telefònics o Telegràfics Subterranis.
6.4.3.7. Conduccions d’Aigua i Gas.
6.4.3.8. Proximitats i Paral·lelismes.
3
6.0 Plec de Condicions
Projecte Final de Carrera
6.4.3.9. Protecció Mecànica.
6.4.3.10. Senyalització.
6.4.3.11. Farciment de Rases.
6.4.3.12. Reposició de Paviments.
6.4.3.13. Enllaços i Terminals.
6.4.3.14. Posada a Terra.
6.4.3.15. Connectors.
6.5. CONDICIONS D’ÍNDOLE LEGAL.
6.5.1. Normativa Legal d’Aplicació.
6.5.2. Obligacions de les Parts Implicades.
6.5.3. Seguretat i Responsabilitat Civil i Tot Risc de Construcció i Muntatge.
6.6. CONDICIONS D’ÍNDOLE FACULTATIVA.
6.6.1. Coordinador de Seguretat i Salut.
6.6.2. Estudi de Seguretat i Salut i Estudi Bàsic de Seguretat i Salut.
6.6.3. Pla de Seguretat i Salut al Treball.
6.6.4. Llibre d’Incidències.
6.6.5. Aprovació de les Certificacions.
6.6.6. Preus Contradictoris.
6.7. CONDICIONS D’ÍNDOLE TÈCNICA.
6.7.1. Equips de Protecció Individual.
6.7.2. Elements de Protecció Col·lectiva.
6.7.3. Útils i Eines Portàtils.
6.7.4. Maquinària d’Elevació i Transport.
6.7.5. Instal·lacions Provisionals.
6.8. CONDICIONS D’ÍNDOLE ECONÒMICA.
4
6.0 Plec de Condicions
Projecte Final de Carrera
6.1. CONDICIONS GENERALS.
6.1.1. Objecte.
El presente pliego tiene por objeto la ordenación de las condiciones facultativas,
económicas que han de regir en los concursos y contratos destinados a la ejecución de los
trabajos y los requisitos técnicos a los que se debe ajustar la ejecución de las instalaciones
proyectadas.
6.1.2. Contractació de l’Empresa.
La licitación de la obra se hará por Concurso Restringido, en el que la empresa
Contratante convocará a las Empresas Constructoras que estime oportuno.
Los concursantes enviarán sus ofertas por triplicado, en sobre cerrado y lacrado,
según se indique en la carta de petición de ofertas, a la dirección de la empresa
Contratante.
No se considerarán válidas las ofertas presentadas que no cumplan los requisitos
citados anteriormente, así como los indicados en la documentación Técnica enviada.
Antes de transcurrido la mitad del plazo estipulado en las bases del Concurso, los
Contratistas participantes podrán solicitar por escrito a la empresa Contratante las
oportunas aclaraciones, en el caso de encontrar discrepancias, errores u omisiones en los
Planos, Pliegos de Condiciones o en otros documentos de Concurso, o si se les presentasen
dudas en cuanto a su significado.
La empresa Contratante, estudiará las peticiones de aclaración e información
recibidas y las contestará mediante una nota que remitirá a todos los presuntos licitadores,
si estimase que la aclaración solicitada es de interés general.
Si la importancia y repercusión de la consulta así lo aconsejara, la empresa
Contratante podrá prorrogar el plazo de presentación de ofertas, comunicándolo así a todos
los interesados.
Las Empresas que oferten en el Concurso presentarán obligatoriamente los siguientes
documentos en original y dos copias:
•
Cuadro de Precios nº1, consignando en letra y cifra los precios unitarios
asignados a cada unidad de obra cuya definición figura en dicho cuadro.
Estos precios beberán incluir él % de Gastos Generales, Beneficio Industrial
y el IVA que facturarán independientemente. En caso de no coincidir las
cantidades expresadas en letra y cifra, se considerará como válida la primera.
En el caso de que existiese discrepancia entre los precios unitarios de los
Cuadros de Precios Números 1 y 2, prevalecerá el del Cuadro nº1.
•
Cuadro de Precios nº2, en el que se especificará claramente el desglose de la
forma siguiente: mano de obra por categorías, expresando el número de horas
invertido por categoría y precio horario.
5
6.0 Plec de Condicions
Projecte Final de Carrera
o Materiales, expresando la cantidad que se precise de cada uno de ellos
y su precio unitario.
o Maquinaria y medios auxiliares, indicando tipo de máquina, número
de horas invertido por máquina y precio horario.
o Transporte, indicando en las unidades que lo precisen el precio por
tonelada y kilómetro.
o Varios y resto de obra que incluirán las partidas directas no
comprendidas en los apartados anteriores.
o Porcentajes de Gastos Generales, Beneficios Industrial e IVA.
•
Presupuesto de Ejecución Material, obtenido al aplicar los precios unitarios a
las mediciones del Proyecto. En caso de discrepancia entre los precios
aplicados en el Presupuesto y los del Cuadro de Precios nº1, obligarán los de
este último.
6.1.3. Validesa de les Ofertes.
No se considerará válida ninguna oferta que se presente fuera del plazo señalado en
la carta de invitación, ò anuncio respectivo, ò que no conste de todos los documentos que
se señalan en el artículo 7.
Los concursantes se obligan a mantener la validez de sus ofertas durante un periodo
mínimo de 90 días a partir de la fecha tope de recepción de ofertas, salvo en la
documentación de petición de ofertas se especifique otro plazo.
6.1.4. Contraindicacions i omissions amb la Documentació.
Lo mencionado, tanto en el Pliego General de Condiciones, como en el particular de
cada obra y omitido en los Planos, o viceversa, habrá de ser ejecutado como si estuviese
expuesto en ambos documentos. En caso de contradicción entre los Planos y alguno de los
mencionados Pliegos de Condiciones, prevalecerá lo escrito en estos últimos.
Las omisiones en los Planos y Pliegos de Condiciones ò las descripciones erróneas de los
detalles de la obra que deban ser subsanadas para que pueda llevarse a cabo el espíritu ò
intención expuesto en los Planos y Pliegos de Condiciones o que, por uso y costumbres,
deben ser realizados, no sólo no exime al Contratista de la obligación de ejecutar estos
detalles de obra omitidos o erróneamente descritos sino que, por el contrario, beberán ser
ejecutados como si se hubiera sido completa y correctamente especificados en los Planos y
Pliegos de Condiciones.
6.1.5. Plànols Provisionals i Definitius.
Con el fin de poder acelerar los trámites de licitación y adjudicación de las obras y
consecuente iniciación de las mismas, la empresa Contratante, podrá facilitar a los
contratistas, para el estudio de su oferta, documentación con carácter provisional. En tal
caso, los planos que figuren en dicha documentación no serán válidos para constricción,
sino que únicamente tendrán el carácter de informativos y servirán para formar ideas de los
elementos que componen la obra, así como para obtener las mediciones aproximadas y
6
6.0 Plec de Condicions
Projecte Final de Carrera
permitir el estudio de los precios que sirven de base para el presupuesto de la oferta. Este
carácter de planos de información se hará constar expresamente y en ningún caso podrán
utilizarse dichos planos para la ejecución de ninguna parte de la obra.
Los planos definitivos se entregaran al Contratista con antelación suficiente a fin de
no retrasar la preparación y ejecución de los trabajos.
6.1.6. Adjudicació del Concurs.
La empresa Contratante procederá a la apertura de las propuestas presentadas por los
licitadores y las estudiará en todos sus aspectos. La empresa Contratante tendrá
alternativamente la facultad de adjudicar el Concurso a la propuesta más ventajosa, sin
atender necesariamente al valor económico de la misma, o declarar desierto el concurso.
En este último caso la empresa Contratante, podrá libremente suspender
definitivamente la licitación de las obras o abrir un nuevo concurso pudiendo introducir las
variaciones que estime oportunas, en cuanto al sistema de licitación y delación de
Contratistas ofertantes.
Transcurriendo el plazo indicado en el Art. 9.2 desde la fecha límite de presensación
de oferta, sin que la empresa Contratante, hubiese comunicado la presolución del concurso,
podrán los licitadores que lo deseen, proceder a retirar sus ofertas, así como las fianzas
depositadas como garantía de las mismas.
La elección del adjudicatario de la obra por parte de la empresa Contratante es
irrevocable y, en ningún caso, podrá ser impugnada por el resto de los contratistas
ofertantes.
La empresa Contratante comunicará al ofertante seleccionado la adjudicación de las
obras, mediante una carta de intención.
En el plazo máximo de un mes a partir de la fecha de esta carta, el Contratista a
simple requerimiento de la empresa Contratante se prestará a formalizar en contrato
definitivo. En tanto no se firme este y se constituya la fianza definitiva, la empresa
Contratante, retendrá la fianza provisional depositada por el Contratista, a todos los efectos
dimanentes del mantenimiento de la oferta.
6.1.7. Terminis d’execució.
En el Pliego Particular de Condiciones de cada obra, se establecerán los plazos
parciales y plazo final de terminación, a los que el Contratista deberá ajustarse
obligatoriamente.
Los plazos parciales corresponderán a la terminación y puesta a disposición de
determinados elementos, obras o conjuntos de obras, que se consideren necesario para la
prosecución de otras fases de la constricción o del montaje.
7
6.0 Plec de Condicions
Projecte Final de Carrera
Estas obras o conjunto de obras que condicionan un plazo parcial, se definirán bien
por un estado de dimensiones, bien por la posibilidad de prestar en ese momento y sin
restricciones, el uso, servicio o utilización que de ellas se requiere.
En consecuencia, y a efectos del cumplimiento del plazo, la terminación de la obra y
su puesta a disposición, será independiente del importe de los trabajos realizados a precio
de Contrato, salvo que el importe de la Obra Característica realizada supere como mínimo
en un 10% el presupuesto asignado para esa parte de la obra.
Para valorar a estos efectos la obra realizada, no se tendrá en cuenta los aumentos del
coste producidos por revisiones de precios y sí únicamente los aumentos reales del
volumen de obra.
En el caso de que el importe de la Obra Característica realizada supere en un 10% al
presupuesto para esa parte de obra, los plazos parciales y final se prorrogarán en un plazo
igual al incremento porcentual que exceda de dicho 10%.
6.1.8. Fiança Provisional, Definitiva i Fons de Garantia.
6.1.8.1. Fiança Provisional.
La fianza provisional del mantenimiento de las ofertas se constituirá por los
contratistas ofertantes por la cantidad que se fije en las bases de licitación.
Esta fianza se depositará al tomar parte en el concurso y se hará en efectivo.
Por lo que a plazo de mantenimiento, alcance de la fianza y devolución de la misma
se refiere, se estará a lo establecido en los artículos 7, 9 y 12 del presente Pliego General.
6.1.8.2. Fiança Definitiva.
A la firma del contrato, el Contratista deberá constituir la fianza definitiva por un
importe igual al 5% del Presupuesto Total de adjudicación.
En cualquier caso la empresa Contratante se reserva el derecho de modificar el
anterior porcentaje, estableciendo previamente en las bases del concurso el importe de esta
fianza.
La fianza se constituirá en efectivo ò por Aval Bancario realizable a satisfacción de
la empresa Contratante. En el caso de que el Aval Bancario sea prestado por varios
Bancos, todos ellos quedarán obligados solidariamente con la empresa Contratante y con
renuncia expresa a los beneficios de división y exclusión.
El modelo de Aval Bancario será facilitado por la empresa Contratante debiendo
ajustarse obligatoriamente el Contratista a dicho modelo.
La fianza tendrá carácter de irrevocable desde el momento de la firma del contrato,
hasta la liquidación final de las obras y será devuelta una vez realizada esta.
Dicha liquidación seguirá a la recepción definitiva de la obra que tendrá lugar una
vez transcurrido el plazo de garantía a partir de la fecha de la recepción provisional. Esta
8
6.0 Plec de Condicions
Projecte Final de Carrera
fianza inicial responde del cumplimiento de todas las obligaciones del contratista, y
quedará a beneficio de la empresa Contratante en los casos de abandono del trabajo o de
rescisión por causa imputable al Contratista.
6.1.8.3. Fons de Garantia.
Independientemente de esta fianza, la empresa Contratante retendrá el 5% de las
certificaciones mensuales, que se Irán acumulando hasta constituir un fondo de garantía.
Este fondo de garantía responderá de los defectos de ejecución o de la mala calidad
de los materiales, suministrados por el Contratista, pudiendo la empresa Contratante
realizar con cargo a esta cuenta las reparaciones necesarias, en caso de que el Contratista
no ejecutase por su cuenta y cargo dicha reparación.
Este fondo de garantía se devolverá, una vez deducidos los importes a que pudiese
dar lugar el párrafo anterior, a la recepción definitiva de las obras.
6.1.9. Modificacions del Projecte.
La empresa Contratante podrá introducir en el proyecto, antes de empezar las obras o
durante su ejecución, las modificaciones que sean precisas para la normal constricción de
las mismas, aunque no SA hayan previsto en el proyecto y siempre que no varíen las
características principales de las obras.
También podrá introducir aquellas modificaciones que produzcan aumento o
disminución y jun supresión de las unidades de obra marcadas en el presupuesto, o
sustitución de una clase de fabrica por otra, siempre que esta sea de las comprendidas en el
contrato.
Cuando se trate de aclarar o interpretar preceptos de los Pliegos de Condiciones o
indicaciones de los planos o dibujos, las ordenes o instrucciones se comunicaran
exclusivamente por escrito al Contratista, estando obligado este a su vez a devolver una
copia suscribiendo con su firma el enterado.
Todas estas modificaciones serán obligatorias para el Contratista, y siempre que, a
los precios del Contrato, sin ulteriores omisiones, no alteren el Presupuesto total de
Ejecución Material contratado en más de un 35%, tanto en más como en menos, el
Contratista no tendrá derecho a ninguna variación en los precios ni a indemnización de
ninguna clase.
Si la cuantía total de la certificación final, correspondiente a la obra ejecutada por el
Contratista, fuese a causa de las modificaciones del Proyecto, inferior al Presupuesto Total
de Ejecución Material del Contrato en un porcentaje superior al 35%, el Contratista tendrá
derecho a indemnizaciones.
Para fijar su cuantía, el contratista deberá presentar a la empresa Contratante en el
plazo máximo de dos meses a partir de la fecha de dicha certificación final, una petición de
indemnización con las justificaciones necesarias debido a los posibles aumentos de los
gastos generales e insuficiente amortización de equipos e instalaciones, y en la que se
valore el perjuicio que le resulte de las modificaciones introducidas en las previsiones del
9
6.0 Plec de Condicions
Projecte Final de Carrera
Proyecto. Al efectuar esta valoración el Contratista deberá tener en cuenta que el primer
35% de reducción no tendrá repercusión a estos efectos.
correspondiente a la obra ejecutada por el Contratista, fuese, a causa de las modificaciones
del Proyecto, superior al Presupuesto Total de Ejecución Material del Contrato y
cualquiera que fuere el porcentaje de aumento, no procederá el pago de ninguna
indemnización ni revisión de precios por este concepto.
No se admitirán mejoras de obra más que en el caso de que la Dirección de la Obra
haya ordenado por escrito, la ejecución de trabajos nuevos o que mejoren la calidad de los
contratados.
Tampoco se admitirán aumentos de obra en las unidades contratadas, salvo caso de
error en las mediciones del Proyecto, o salvo que la Dirección de Obra, ordene también por
escrito la ampliación de las contratadas. Se seguirá el mismo criterio y procedimiento,
cuando se quieran introducir innovaciones que supongan una reducción apreciable en las
unidades de obra contratadas.
6.1.10. Modificacions dels Plànols.
Los planos de constricción podrán modificar a los provisionales de concurso,
respetando los principios esenciales y el Contratista no puede por ello hacer reclamación
alguna a la empresa Contratante.
El carácter complejo y los plazos limitados de que se dispone en la ejecución de un
Proyecto, obligan a una simultaneidad entre las entregas de las especificaciones técnicas de
los suministradores de equipos y la elaboración de planos definitivos de Proyecto.
Esta simultaneidad implica la entrega de planos de detalle de obra civil, relacionada
directamente con la implantación de los equipos, durante todo el plazo de ejecución de la
obra.
La empresa Contratante tomara las medidas necesarias para que estas modificaciones
no alteren los planos de trabajo del Contratista entregando los planos con la suficiente
antelación para que la preparación y ejecución de estos trabajos se realice de acuerdo con
el programa previsto.
El Contratista por su parte no podrá alegar desconocimiento de estas definiciones de
detalle, no incluidas en el proyecto base, y que quedara obligado a su ejecución dentro de
las prescripciones generales del Contrato.
El Contratista deberá confrontar, inmediatamente después de recibidos, todos los
planos que le hayan sido facilitados, debiendo informar por escrito a la empresa
Contratante en el plazo máximo de 15 días y antes de proceder a su ejecución, de cualquier
contradicción, error u omisión que lo exigiera técnicamente incorrectos.
6.1.11. Replantejament de les Obres.
La empresa Contratante entregara al Contratista los hitos de triangulación y
referencias de nivel establecidos por ella en la zona de obras a realizar. La posición de
estos hitos y sus coordenadas figuraran en un plano general de situación de las obras.
10
6.0 Plec de Condicions
Projecte Final de Carrera
Dentro de los 15 días siguientes a la fecha de adjudicación el Contratista verificara
en presencia de los representantes de la empresa Contratante el plano general de replanteo
y las coordenadas de los hitos, levantándose el Acta correspondiente.
La empresa Contratante precisara sobre el plano de replanteo las referencias a estos
hitos de los ejes principales de cada una de las obras.
El Contratista será responsable de la conservación de todos los hitos y referencias
que se le entreguen. Si durante la ejecución de los trabajos, se destruyese alguno, deberá
reponerlos por su cuenta y bajo su responsabilidad.
El Contratista establecerá en caso necesario, hitos secundarios y efectuara todos los
replanteos precisos para la perfecta definición de las obras a ejecutar, siendo de su
responsabilidad los perjuicios que puedan ocasionarse por errores cometidos en dichos
replanteos.
6.1.12. Despeses de Caràcter General a compte del Contractista.
Se entiende como tales los gastos de cualquier clase ocasionados por la
comprobación del replanteo de la obra, los ensayos de materiales que deba realizar por su
cuenta el Contratista; los de montaje y retirada de las construcciones auxiliares, oficinas,
almacenes y cobertizos pertenecientes al Contratista; los correspondientes a los caminos de
servicio, señales de tráfico provisionales para las vías públicas en las que se dificulte el
tránsito, así como de los equipos necesarios para organizar y controlar este en evitación de
accidentes de cualquier clase; los de protección de materiales y la propia obra contra todo
deterioro, daño o incendio, cumpliendo los reglamentos vigentes para el almacenamiento
de explosivos y combustibles; los de limpieza de los espacios interiores y exteriores; los de
constricción, conservación y retirada de pasos, caminos provisionales y alcantarillas; los
derivados de dejar tránsito a peatones y vehículos durante la ejecución de las obras; los de
desviación de alcantarillas, tuberías, cables eléctricos y, en general, de cualquier
instalación que sea necesario modificar para las instalaciones provisionales del Contratista;
los de constricción, conservación, limpieza y retirada de las instalaciones sanitarias
provisionales y de limpieza de los lugares ocupados por las mismas; los de retirada al fin
de la obra de instalaciones, herramientas, materiales, etc., y limpieza general de la obra.
Salvo que se indique lo contrario, será de cuenta del Contratista el montar, conservar
y retirar las instalaciones para el suministro del agua y de la energía eléctrica necesaria
para las obras y la adquisición de dichas aguas y energía.
serán de cuenta del Contratista los gastos ocasionados por la retirada de la obra, de los
materiales rechazados, los de jornales y materiales para las mediciones periódicas para la
redacción de certificaciones y los ocasionados por la medición final; los de pruebas,
ensayos, reconocimientos y tomas de muestras para las recepciones parciales y totales,
provisionales y definitivas, de las obras; La corrección de las deficiencias observadas en
las pruebas, ensayos, etc., y los gastos derivados de los asientos o averías, accidentes o
daños que se produzcan en estas pruebas y la reparación y conservación de las obras
durante el plazo de garantía.
Además de los ensayos a los que se refiere los apartados 24.1 y 24.3 de este artículo,
serán por cuenta del Contratista los ensayos que realice directamente con los materiales
suministrados por sus proveedores antes de su adquisición e incorporación a la obra y que
11
6.0 Plec de Condicions
Projecte Final de Carrera
en su momento serán controlados por la empresa Contratante para su aceptación definitiva.
serán así mismo de su cuenta aquellos ensayos que el Contratista crea oportuno realizar
durante la ejecución de los trabajos, para su propio control.
Por lo que a gastos de replanteo se refiere y a tenor de lo dispuesto en el artículo 37
"Replanteo de las obras", serán por cuenta del Contratista todos los gastos de replanteos
secundarios necesarios para la correcta ejecución de los trabajos, a partir del replanteo
principal definido en dicho artículo 37 y cuyos gastos correrán por cuenta de la empresa
Contratante.
En los casos de presolución del Contrato, cualquiera que sea la causa que lo motive,
serán de cuenta del Contratista los gastos de jornales y materiales ocasionados por la
liquidación de las obras y los de las Actas Notariales que sean necesarios levantar, así
como los de retirada de los medios auxiliares que no utilice la empresa Contratante o que le
devuelva después de utilizados.
6.1.13. Despeses de Caràcter General a compte de l’Empresa Contractant.
Serán por cuenta de la empresa Contratante los gastos originados por la inspección
de las obras del personal de la empresa Contratante o contratados para este fin, la
comprobación o revisión de las certificaciones, la toma de muestras y ensayos de
laboratorio para la comprobación periódica de calidad de materiales y obras realizadas,
salvo los indicados en el artículo 24, y el transporte de los materiales suministrados por la
empresa Contratante, hasta el almacén de obra, sin incluir su descarga ni los gastos de
paralización de vehículos por retrasos en la misma.
Así mismos, serán a cargo de la empresa Contratante los gastos de primera
instalación, conservación y mantenimiento de sus oficinas de obra, residencias, poblado,
botiquines, laboratorios, y cualquier otro edificio e instalación propiedad de la empresa
Contratante y utilizados por el personal empleado de esta empresa, encargado de la
dirección y vigilancia de las obras.
12
6.0 Plec de Condicions
Projecte Final de Carrera
6.2. CONDICIONS ECONÒMIQUES I LEGALS.
6.2.1. Contracte.
A tenor de lo dispuesto en el artículo 12.4 el Contratista, dentro de los treinta días
siguientes a la comunicación de la adjudicación y a simple requerimiento de la empresa
Contratante, depositara la fianza definitiva y formalizará el Contrato en el lugar y fecha
que se le notifique oficialmente.
El Contrato, tendrá carácter de documento privado. Pudiendo ser elevado a público,
a instancias de una de las partes, siendo en este caso a cuenda del Contratista los gastos que
ello origine.
Una vez depositada la fianza definitiva y firmado el Contrato, la empresa
Contratante procederá, a petición del interesado, a devolver la fianza provisional, si la
hubiera.
Cuando por causas imputables al Contratista, no se pudiera formalizar el Contrato en
el plazo, la empresa Contratante podrá proceder a anular la adjudicación, con incautación
de la fianza provisional.
A efectos de los plazos de ejecución de las obras, se considerará como fecha de
comienzo de las mismas la que se especifique en el Pliego Particular de Condiciones y en
su defecto la de la orden de comienzo de los trabajos. Esta orden se comunicará al
Contratista en un plazo no superior a 90 días a partir de la fecha de la firma del contrato.
El Contrato, será firmado por parte del CONTRTISTA, por su representante legal o
apoderado, quien deberá poder probar este extremo con la presensación del
correspondiente poder acreditativo.
6.2.2. Domicilis i Representacions.
El Contratista está obligado, antes de iniciarse las obras objeto del contrato a
constituir un domicilio en la proximidad de las obras, dando cuenta a la empresa
Contratante del lugar de ese domicilio.
Seguidamente a la notificación del contrato, la empresa Contratante comunicará al
Contratista su domicilio a efectos de la ejecución del contrato, así como nombre de su
representante.
Antes de iniciarse las obras objeto del contrato, el Contratista designará su
representante a pie de obra y se lo comunicará por escrito a la empresa Contratante
especificando sus poderes, que deberán ser lo suficientemente amplios para recibir y
resolver en consecuencia las comunicaciones y órdenes de la representación de la empresa
Contratante. En ningún caso constituirá motivo de excusa para el Contratista la ausencia de
su representante a pie de obra.
El Contratista está obligado a presentar a la representación de la empresa Contratante
antes de la iniciación de los trabajos, una reilación comprensiva del personal facultativo
13
6.0 Plec de Condicions
Projecte Final de Carrera
responsable de la ejecución de la obra contratada y a dar cuenta posteriormente de los
cambios que en el mismo se efectúen, durante la vigencia del contrato.
La designación del representante del Contratista, así como la del personal
facultativo, responsable de la ejecución de la obra contratada, requiere la conformidad y
aprobación de la empresa Contratante quien por motivo fundado podrá exigir el Contratista
la remoción de su representante y la de cualquier facultativo responsable.
6.2.3. Obligacions del Contractista en Matèria Social.
El Contratista estará obligado al cumplimiento de las disposiciones vigentes en
materia laboral, de seguridad social y de seguridad y higiene en el trabajo.
En lo referente a las obligaciones del Contratista en materia de seguridad e higiene
en el trabajo, estas quedan detalladas de la forma siguiente:
El Contratista es responsable de las condiciones de seguridad e higiene en los
trabajos, estando obligado a adoptar y hacer aplicar, a su costa, las disposiciones vigentes
sobre estas materias, en las medidas que dicte la Inspección de Trabajo y demás
organismos competentes, así como las normas de seguridad complementarias que
correspondan a las características de las obras contratadas.
A tal efecto el Contratista debe establecer un Plan de Seguridad, Higiene y Primeros
Auxilios que especifiquen con claridad las medidas prácticas que, para la consecución de
las precedentes prescripciones, estime necesario tomar en la obra.
Este Plan debe precisar las formas de aplicación de las medidas complementarias
que correspondan a los riesgos de la obra con el objeto de asegurar eficazmente:
•
La seguridad de su propio personal, del de la empresa Contratante y de
terceros.
•
La Higiene y Primeros Auxilios a enfermos y accidentados.
•
La seguridad de las instalaciones.
El Plan de seguridad así concebido debe comprender la aplicación de las Normas de
Seguridad que la empresa Contratante prescribe a sus empleados cuando realizan trabajos
similares a los encomendados al personal del Contratista, y que se encuentran contenidas
en las Prescripciones de Seguridad y Primeros Auxilios redactadas por UNESA.
El Plan de Seguridad, Higiene y Primeros Auxilios deberá ser comunicado a la
empresa Contratante, en el plazo máximo que se señale en el Pliego de Condiciones
Particulares y en su defecto, en el plazo de tres meses a partir de la firma del contrato. El
incumplimiento de este plazo puede ser motivo de resolución del contrato.
La adopción de cualquier modificación o paliación al plan previamente establecido,
en razón de la variación de las circunstancias de la obra, deberá ser puesta inmediatamente
en conocimiento de la empresa Contratante.
14
6.0 Plec de Condicions
Projecte Final de Carrera
Los gastos originados por la adopción de las medidas de seguridad, higiene y
primeros auxilios son a cargo del Contratista y se considerarán incluidos en los precios del
contrato.
Quedan comprendidas en estas medidas, sin que su enumeración las limite:
•
La formación del personal en sus distintos niveles profesionales en materia de
seguridad, higiene y primeros auxilios, así como la información al mismo
mediante carteles, avisos o señales de los distintos riesgos que la obra
presente.
•
El mantenimiento del orden, limpieza, comodidad y seguridad en las
superficies o lugares de trabajo, así como en los accesos a aquellos.
•
Las protecciones y dispositivos de seguridad en las instalaciones, aparatos y
máquinas, almacenes, polvorines, etc., incluidas las protecciones contra
incendios.
•
El establecimiento de las medidas encaminadas a la eliminación de factores
nocivos, tales como polvos, humos, gases, vapores, iluminación deficiente,
ruidos, temperatura, humedad, y aireación deficiente, etc.
•
El suministro a los operarios de todos los elementos de protección personal
necesarios, así como de las instalaciones sanitarias, botiquines, ambulancias,
que las circunstancias hagan igualmente necesarias. Asimismo, el Contratista
debe proceder a su costa al establecimiento de vestuarios, servicios
higiénicos, servicio de comedor y menaje, barracones, suministro de agua,
etc., que las características en cada caso de la obra y la reglamentación
determinen.
Los contratistas que trabajan en una misma obra deberán agruparse en el seno de un
Comité de Seguridad, formado por los representantes de las empresas, Comité que tendrá
por misión coordinar las medidas de seguridad, higiene y primeros auxilios, tanto nivel
individual como colectivo.
De esta forma, cada contratista debe designar un representante responsable ante el
Comité de Seguridad. Las decisiones adoptadas por el Comité se aplicaran a todas las
empresas, incluso a las que lleguen con posterioridad a la obra.
Los gastos resultantes de esta organización colectiva se prorratearán mensualmente
entre las empresas participantes, proporcionalmente al número de jornales, horas de trabajo
de sus trabajadores, o por cualquier otro método establecido de común acuerdo.
El Contratista remitirá a la representación de la empresa Contratante, con fines de
información copia de cada declaración de accidente que cause baja en el trabajo,
inmediatamente después de formalizar la dicha baja. Igualmente por la Secretaría del
Comité de Seguridad previamente aprobadas por todos los representantes.
El incumplimiento de estas obligaciones por parte del Contratista o la infracción de
las disposiciones sobre seguridad por parte del personal técnico designado por él, no
implicará responsabilidad alguna para la empresa Contratante.
15
6.0 Plec de Condicions
Projecte Final de Carrera
6.2.4. Revisió de Preus.
La empresa Contratante adopta para las revisiones de los precios el sistema de
fórmulas polinómicas vigentes para las obras del Estado y Organismos Autónomos,
establecido por el Decreto-Ley 2/1964 de 4 de febrero (B.O.E. de 6-II-64), especialmente
en lo que a su artículo se refiere.
En el Pliego Particular de Condiciones de la obra, se establecerá la fórmula o
fórmulas polinómicas a emplear, adoptando de entre todas las reseñadas en el Decreto-Ley
3650/1970 de 19 de diciembre (B.O.E. 29-XII-70) la que más se ajuste a las características
de la obra contratada.
Si estas características así lo aconsejan, la empresa Contratante se reserva el derecho
de establecer en dicho Pliego nuevas fórmulas, modificando los coeficientes o las variables
de las mismas.
Para los valores actualizados de las variables que inciden en la fórmula, se tomarán
para cada mes los que faciliten el Ministerio de Hacienda una vez publicados en el B.O.E.
Los valores iniciales corresponderán a los del mes de la fecha del Contrato.
Una vez obtenido el índice de revisión mensual, se aplicará al importe total de la
certificación correspondiente al mes de que se trate, siempre y cuando la obra realizada
durante dicho periodo, lo haya sido dentro del programa de trabajo establecido.
En el caso de que las obras se desarrollen con retraso respecto a dicho programa, las
certificaciones mensuales producidas dentro del plazo se revisarán por los correspondientes
índices de revisión hasta el mes previsto para la terminación de los trabajos. En este
momento, dejarán de actualizarse dicho índice y todas las certificaciones posteriores que
puedan producirse, se revisarán con este índice constante.
Los aumentos de presupuesto originados por las revisiones de precios oficiales, no se
computarán a efectos de lo establecido en el artículo 35, "Modificaciones del proyecto".
Si las obras a realizar fuesen de corta duración, la empresa Contratante podrá prescindir de
la cláusula de revisión de precios, debiéndolo hacer constar así expresamente en las bases
del Concurso.
6.2.5. Rescissió del Contracte.
Cuando a juicio de la empresa Contratante el incumplimiento por parte del
Contratista de alguna de las cláusulas del Contrato, pudiera ocasionar graves trastornos en
la realización de las obras, en el cumplimiento de los plazos, o en su aspecto económico, la
empresa Contratante podrá decidir la resolución del Contrato, con las penalidades a que
hubiera lugar. Así mismo, podrá proceder la resolución con pérdida de fianza y garantía
suplementaria si la hubiera, de producirse alguno de los supuestos siguientes.
Cuando no se hubiese efectuado el montaje de las instalaciones y medios auxiliares o
no se hubiera aportado la maquinaria relacionada en la oferta o su equivalente en potencia
o capacidad en los plazos previstos incrementados en un 25%, o si el Contratista hubiese
sustituido dicha maquinaria en sus elementos principales sin la previa autorización de la
empresa Contratante.
16
6.0 Plec de Condicions
Projecte Final de Carrera
Cuando durante un periodo de tres meses consecutivos y considerados
conjuntamente, no se alcanzase un ritmo de ejecución del 50% del programa aprobado para
la Obra característica.
Cuando se cumpla el plazo final de las obras y falte por ejecutar más del 20% de
presupuesto de Obra característica tal como se define en el artículo 7.3. La imposición de
las multas establecidas por los retrasos sobre dicho plazo, no obligará a la empresa
Contratante a la prorroga del mismo, siendo potestativo por su parte elegir entre la
resolución o la continuidad del Contrato.
Será así mismo causa suficiente para la rescisión, alguno de los hechos siguientes:
La quiebra, fallecimiento o incapacidad del Contratista. En este caso, la empresa
Contratante podrá optar por la resolución del Contrato, o por que se subroguen en el lugar
del Contratista los síndicos de la quiebra, su causa habitantes o sus representantes.
La disolución, por cualquier causa, de la sociedad, si el Contratista fuera una persona
jurídica.
Si el Contratista es una agrupación temporal de empresas y alguna de las integrantes
se encuentra incluida en alguno de los supuestos previstos en alguno de los apartados 31.2.
la empresa Contratante estará facultada para exigir el cumplimiento de las obligaciones
pendientes del Contrato a las restantes empresas que constituyen la agrupación temporal o
para acordar la resolución del Contrato. Si la empresa Contratante optara en ese momento
por la rescisión, esta no producirá pérdida de la fianza, salvo que concurriera alguna otra
causa suficiente para declarar tal pérdida.
Procederá asimismo la rescisión, sin pérdida de fianza por el Contratista, cuando se
suspenda la obra comenzada, y en todo caso, siempre que por causas ajenas al Contratista,
no sea posible dar comienzo a la obra adjudicada, dentro del plazo de 3 meses, a partir de
la fecha de adjudicación.
En el caso de que se incurriese en las causas de resolución del Contrato conforme a
las cláusulas de este Pliego General de Condiciones, o del Particular de la obra, la empresa
Contratante se hará cargo de las obras en la situación en que se encuentren, sin otro
requisito que el del levantamiento de un Acta Notarial o simple, si ambas partes prestan su
conformidad, que refleje la situación de la obra, así como de acopios de materiales,
maquinaria y medios auxiliares que el Contratista tuviese en ese momento en el
emplazamiento de los trabajos. Con este acto de la empresa Contratante el Contratista no
podrá poner interdicto ni ninguna otra acción judicial, a la que renuncie expresamente.
Siempre y cuando el motivo de la rescisión sea imputable al Contratista, este se
obliga a dejar a disposición de la empresa Contratante hasta la total terminación de los
trabajos, la maquinaria y medios auxiliares existentes en la obra que la empresa
Contratante estime necesario, pudiendo el Contratista retirar los restantes.
La empresa Contratante abonara por los medios, instalaciones y máquinas que decida
deben continuar en obra, un alquiler igual al estipulado en el baremo para trabajos por
administración, pero descontando los porcentajes de gastos generales y beneficio industrial
del Contratista.
17
6.0 Plec de Condicions
Projecte Final de Carrera
El Contratista se compromete como obligación subsidiaria de la cláusula anterior, a
conservar la propiedad de las instalaciones, medios auxiliares y maquinaria seleccionada
por la empresa Contratante o reconocer como obligación precedente frente a terceros, la
derivada de dicha condición.
La empresa Contratante comunicará al Contratista, con treinta días de anticipación, la
fecha en que desea reintegrar los elementos que venía utilizando, los cuales dejará de
devengar interés alguno a partir de su devolución, o a los 30 días de la notificación, si el
Contratista no se hubiese hecho cargo de ellos. En todo caso, la devolución se realizará
siempre a pie de obra, siendo por cuenta del Contratista los gastos de su traslado definitivo.
En los contratos rescindidos, se procederá a efectos de garantías, fianzas, etc. a
efectuar las recepciones provisionales y definitivas de todos los trabajos ejecutados por el
Contratista hasta la fecha de la rescisión.
6.2.6. Certificació i Abonament de les Obres.
Las unidades de obra se medirán mensualmente sobre las partes realmente ejecutadas
con arreglo al Proyecto, modificaciones posteriores y órdenes de la Dirección de Obra, y
de acuerdo con los artículos del Pliego de Condiciones.
La medición de la obra realizada en un mes se llevará a cabo en los ocho primeros
días siguientes a la fecha de cierre de certificaciones. Dicha fecha se determinará al
comienzo de las obras.
Las valoraciones efectuadas servirán para la reacción de certificaciones mensuales al
origen, de las cuales se tendrá el líquido de abono.
Corresponderá a la empresa Contratante en todo caso, la reacción de las
certificaciones mensuales.
Las certificaciones y abonos de las obras, no suponen aprobación ni recepción de las
mismas.
Las certificaciones mensuales se deben entender siempre como abonos a buena
cuenta, y en consecuencia, las mediciones de unidades de obra y los precios aplicados no
tienen el carácter de definitivos, pudiendo surgir modificaciones en certificaciones
posteriores y definitivamente en la liquidación final.
Si el Contratista rehusase firmar una certificación mensual o lo hiciese con reservas
por no estar conforme con ella, deberá exponer por escrito y en el plazo máximo de diez
días, a partir de la fecha de que se le requiera para la firma, los motivos que fundamenten
su reclamación e importe de la misma. La empresa Contratante considerará esta
reclamación y decidirá si procede atenderla.
Los retrasos en el cobro, que pudieran producirse como consecuencia de esta dilación
en los trámites de la certificación, no se computarán a efectos de plazo de cobro ni de
abono de intereses de demora.
18
6.0 Plec de Condicions
Projecte Final de Carrera
Terminado el plazo de diez días, señalado en el epígrafe anterior, o si hubiese
variado la obra en forma tal que les fuera imposible recomprobar la medición objeto de
discusión, se considerará que la certificación es correcta, no admitiéndose posteriormente
reclamación alguna en tal sentido.
Tanto en las certificaciones, como en la liquidación final, las obras serán en todo
caso abonadas a los precios que para cada unidad de obra figuren en la oferta aceptada, o a
los precios contradictorios fijados en el transcurso de la obra, de acuerdo con lo provisto en
el epígrafe siguiente.
Los precios de unidades de obra, así como los de los materiales, maquinaria y mano
de obra que no figuren entre los contratados, se fijarán contradictoriamente entre el
Director de Obra y el Contratista, o su representante expresamente autorizado a estos
efectos.
Estos precios deberán ser presentados por el Contratista debidamente descompuestos,
conforme a lo establecido en el artículo 7 del presente Pliego.
La Dirección de Obra podrá exigir para su comprobación la presensación de los
documentos necesarios que justifique la descomposición del precio presentado por el
Contratista.
La negociación del precio contradictorio será independiente de la ejecución de la
unidad de obra de que se trate, viniendo obligado el Contratista a realizarla, una vez
recibida la orden correspondiente. A falta de acuerdo se certificará provisionalmente a base
de los precios establecidos por la empresa Contratante.
Cuando circunstancias especiales hagan imposible el establecer nuevos precios, o así
le convenga a la empresa Contratante, corresponderá exclusivamente a esta Sociedad la
decisión de abonar estos trabajos en régimen de Administración, aplicando los barremos de
mano de obra, materiales y maquinaria, aprobados en el Contrato.
Cuando así lo admita expresamente el Pliego de Condiciones Particulares de la obra,
o la empresa Contratante acceda a la petición en este sentido formulada por el Contratista,
podrá certificarse a cuenta de acopios de materiales en la cuantía que determine dicho
Pliego, o en su defecto la que estime oportuno la Dirección de Obra.
Las cantidades abonadas a cuenta por este concepto se deducirán de la certificación
de la unidad de obra correspondiente, cuando dichos materiales pasen a formar parte de la
obra ejecutada.
En la liquidación final no podrán existir abonos por acopios, ya que los excesos de
materiales serán siempre por cuenta del Contratista.
El abono de cantidades a cuenta en concepto de acopio de materiales no presupondrá,
en ningún caso, la aceptación en cuanto a la calidad y demás especificaciones técnicas de
dicho material, cuya comprobación se realizará en el momento de su puesta en obra.
Del importe de la certificación se retraerá el porcentaje fijado en el artículo 18.3.
para la constitución del fondo de garantía.
19
6.0 Plec de Condicions
Projecte Final de Carrera
Las certificaciones por revisión de precios, se redactarán independientemente de las
certificaciones mensuales de obra ejecutada, ajustándose a las normas establecidas en el
artículo 29.
El abono de cada certificación tendrá lugar dentro de los 120 días siguientes de la
fecha en que quede firmada por ambas partes la certificación y que obligatoriamente
deberá figurar en la antefirma de la misma. El pago se efectuará mediante transferencia
bancaria, no admitiéndose en ningún caso el giro de efectos bancarios por parte del
Contratista.
Si el pago de una certificación no se efectúa dentro del plazo indicado, se devengarán
al Contratista, a petición escrita del mismo, intereses de demora. Estos intereses se
devengarán por el periodo transcurrido del último día del plazo tope marcado (120 días) y
la fecha real de pago. Siendo el tipo de interés, el fijado por el Banco de ESPAÑA, como
tipo de descuento comercial para ese periodo.
20
6.0 Plec de Condicions
Projecte Final de Carrera
6.3. CONDICIONS FACULTATIVES.
6.3.1. Disposicions Legals.
• Ordenanza General de Seguridad e Higiene en el Trabajo y Plan Nacional de Higiene
y Seguridad en el Trabajo (O.M. 9-III-71).
• Comités de Seguridad e Higiene en el Trabajo (Decreto 432/71 de 11-III-71).
• Reglamento de Seguridad e Higiene en la Industria de la Construcción (O.M. 20-V52).
• Reglamento de los Servicios Médicos de Empresa (O.M. 21-XI-59).
• Ordenanza de Trabajo de la Construcción, Vidrio y Cerámica (O.M. 28-VIII-70).
• Reglamento Electrotécnico de Baja Tensión (O.M. 20-IX-73).
• Reglamento de Líneas Aéreas de Alta Tensión (O.M. 28-XI-68).
• Normas Para Señalización de Obras en las Carreteras (O.M. 14-III-60).
• Convenio Colectivo Provincial de la Construcción y Estatuto de los Trabajadores.
• Obligatoriedad de la Inclusión de un Estudio de Seguridad e Higiene en el Trabajo en
los Proyectos de Edificación y Obras Públicas (Real Decreto 555/1986, 21-II-86).
• Cuantas disposiciones legales de carácter social, de protección a la industria
nacional, etc.,rijan en la fecha en que se ejecuten las obras.
• Reglamento sobre Condiciones técnicas y Garantías de Seguridad en Centrales
Eléctricas, subestaciones Eléctricas y Centros de Transformación (real Decreto
3275/1982 de 12-XI-82).
• Viene también obligado al cumplimiento de cuanto la Dirección de Obra le dicte
encaminado a garantizar la seguridad de los obreros y de la obra en general. En
ningún caso dicho cumplimiento eximirá de responsabilidad al contratista.
6.3.2. Control de Qualitat de l’Execució.
Se establecerán los controles necesarios para que la obra en su ejecución cumpla
con todos los requisitos especificados en el presente pliego de condiciones.
21
6.0 Plec de Condicions
Projecte Final de Carrera
6.3.3. Documentació Final d’Obra.
Durante la obra o una vez finalizada la misma el técnico responsable como Director
de Obra podrá verificar que los trabajos realizados están de acuerdo con el Proyecto y
especificaciones de Calidad en la ejecución.
Una vez finalizadas las obras, el contratista deberán solicitar la recepción del
trabajo, en ella se incluirá la medición de la conductividad de las tomas de tierra y las
pruebas de aislamiento de los cables.
A la conclusión del trabajo se confeccionará el plano final de obra que se entregará
inmediatamente acabada ésta y en el que figurarán todos los detalles singulares que se
hubieran puesto de manifiesto durante la ejecución de la misma.
La escala del plano será 1:500 y contendrá la topografía urbanística
correspondiente nombre de las calles y plazas y el número de los edificios
existentes. En este figurarán las acotaciones precisas para su exacta situación,
de fachadas, profundidades, situación de los empales, tubulares en seco
tubulares de cruce, etc.
real con el
y/o solares
diost6ancia
instalados,
Asimismo constarán los cruzamientos, paralelismos y detalles de interés respecto a
otros servicios como conducciones de agua, gas electricidad comunicación y alcantarillado.
De vital importancia será la anotación puntual de defectos corregidos en situaciones
antirreglamentarias halladas durante el tendido, así como las adoptadas frente a puntos
conflictivos que se hayan dado durante el mismo y que pudieran afectar a la normativa
vigente de seguridad.
Con la entrega del plano se acompañará el certificado final de obra para su
legalización así como el certificado de reconocimiento de cruzamientos y paralelismos de
las instalaciones.
El formato de los planos será el establecido en la norma de la empresa
correspondiente.
22
6.0 Plec de Condicions
Projecte Final de Carrera
6.4. CONDICIONS TÈCNIQUES.
6.4.1. Xarxa Subterrània de Mitja Tensió.
Para la buena marcha de la ejecución de un proyecto de línea eléctrica de alta
tensión, conviene hacer un análisis de los distintos pasos que hay que seguir y de la forma
de realizarlos.
Inicialmente y antes de comenzar su ejecución, se harán las siguientes
comprobaciones y reconocimientos:
•
Comprobar que se dispone de todos los permisos, tanto oficiales como particulares,
para la ejecución del mismo (Licencia Municipal de apertura y cierre de zanjas,
Condicionados de Organismos, etc.).
•
Hacer un reconocimiento, sobre el terreno, del trazado de la canalización, fijándose
en la existencia de bocas de riego, servicios telefónicos, de agua, alumbrado público,
etc. que normalmente se puedan apreciar por registros en vía pública.
•
Una vez realizado dicho reconocimiento se establecerá contacto con los Servicios
Técnicos de las Compañías Distribuidoras afectadas (Agua, Gas, Teléfonos, Energía
Eléctrica, etc.), para que señalen sobre el plano de planta del proyecto, las
instalaciones más próximas que puedan resultar afectadas.
•
Es también interesante, de una manera aproximada, fijar las acometidas a las
viviendas existentes de agua y de gas, con el fin de evitar, en lo posible, el deterioro
de las mismas al hacer las zanjas.
•
El Contratista, antes de empezar los trabajos de apertura de zanjas hará un estudio de
la canalización, de acuerdo con las normas municipales, así como de los pasos que
sean necesarios para los accesos a los portales, comercios, garajes, etc., así como las
chapas de hierro que hayan de colocarse sobre la zanja para el paso de vehículos, etc.
Todos los elementos de protección y señalización los tendrá que tener dispuestos el
contratista de la obra antes de dar comienzo a la misma.
6.4.1.1. Rases.
Su ejecución comprende:
•
Apertura de las zanjas.
•
Suministro y colocación de protección de arena.
•
Suministro y colocación de protección de rasillas y ladrillo.
•
Colocación de la cinta de Aatención al cable@.
•
Tapado y apisonado de las zanjas.
•
Carga y transporte de las tierras sobrantes.
•
Utilización de los dispositivos de balizamiento apropiados.
23
6.0 Plec de Condicions
Projecte Final de Carrera
6.4.1.1.1. Obertura de Rases.
Las canalizaciones, salvo casos de fuerza mayor, se ejecutarán en terrenos de
dominio público, bajo las aceras, evitando ángulos pronunciados.
El trazado será lo más rectilíneo posible, paralelo en toda su longitud a bordillos o
fachadas de los edificios principales.
Antes de proceder al comienzo de los trabajos, se marcarán, en el pavimento de las
aceras, las zonas donde se abrirán las zanjas marcando tanto su anchura como su longitud y
las zonas donde se dejarán puentes para la contención del terreno.
Si ha habido posibilidad de conocer las acometidas de otros servicios a las fincas
construidas se indicarán sus situaciones, con el fin de tomar las precauciones debidas.
Antes de proceder a la apertura de las zanjas se abrirán calas de reconocimiento para
confirmar o rectificar el trazado previsto.
Al marcar el trazado de las zanjas se tendrá en cuenta el radio mínimo que hay que
dejar en la curva con arreglo a la sección del conductor o conductores que se vayan a
canalizar, de forma que el radio de curvatura de tendido sea como mínimo 20 veces el
diámetro exterior del cable.
Las zanjas se ejecutarán verticales hasta la profundidad escogida, colocándose
entibaciones en los casos en que la naturaleza del terreno lo haga preciso.
Se dejará un paso de 50 cm entre las tierras extraídas y la zanja, todo a lo largo de la
misma, con el fin de facilitar la circulación del personal de la obra y evitar la caída de
tierras en la zanja.
Se deben tomar todas las precauciones precisas para no tapar con tierra registros de
gas, teléfonos, bocas de riego, alcantarillas, etc.
Durante la ejecución de los trabajos en la vía pública se dejarán pasos suficientes
para vehículos, así como los accesos a los edificios, comercios y garajes. Si es necesario
interrumpir la circulación se precisará una autorización especial.
En los pasos de carruajes, entradas de garajes, etc., tanto existentes como futuros, los
cruces serán ejecutados con tubos, de acuerdo con las recomendaciones del apartado
correspondiente y previa autorización del Supervisor de Obra.
6.4.1.1.2. Subministrament i Col·locació de Proteccions d’Arenes.
La arena que se utilice para la protección de los cables será limpia, suelta, áspera,
crujiente al tacto; exenta de substancias orgánicas, arcilla o partículas terrosas, para lo cual
si fuese necesario, se tamizará o lavará convenientemente.
Se utilizará indistintamente de cantera o de río, siempre que reúna las condiciones
señaladas anteriormente y las dimensiones de los granos serán de dos o tres milímetros
como máximo.
24
6.0 Plec de Condicions
Projecte Final de Carrera
Cuando se emplee la procedente de la zanja, además de necesitar la aprobación del
Supervisor de la Obra, será necesario su cribado.
En el lecho de la zanja irá una capa de 10 cm. de espesor de arena, sobre la que se
situará el cable. Por encima del cable irá otra capa de 15 cm. de arena. Ambas capas de
arena ocuparán la anchura total de la zanja.
6.4.1.1.3. Subministrament i Col·locació de Protecció de rajola i maó.
Encima de la segunda capa de arena se colocará una capa protectora de rasilla o
ladrillo, siendo su anchura de un pie (25 cm.) cuando se trate de proteger un solo cable o
terna de cables en mazos. La anchura se incrementará en medio pie (12,5 cm.) por cada
cable o terna de cables en mazos que se añada en la misma capa horizontal.
Los ladrillos o rasillas serán cerámicos, duros y fabricados con buenas arcillas. Su
cocción será perfecta, tendrá sonido campanil y su fractura será uniforme, sin cálices ni
cuerpos extraños. Tanto los ladrillos huecos como las rasillas estarán fabricados con barro
fino y presentará caras planas con estrías.
Cuando se tiendan dos o más cables tripolares de M.T. o una o varias ternas de
cables unipolares, entonces se colocará, a todo lo largo de la zanja, un ladrillo en posición
de canto para separar los cables cuando no se pueda conseguir una separación de 25 cm.
entre ellos.
6.4.1.1.4. Col·locació de la cinta d’ “Atenció al cable!”.
En las canalizaciones de cables de media tensión se colocará una cinta de cloruro de
polivinilo, que denominaremos ¡Atención a la existencia del cable!, tipo UNESA. Se
colocará a lo largo de la canalización una tira por cada cable de media tensión tripolar o
terna de unipolares en mazos y en la vertical del mismo a una distancia mínima a la parte
superior del cable de 30 cm. La distancia mínima de la cinta a la parte inferior del
pavimento será de 10 cm.
6.4.1.1.5. Tapat i piconat de les rases.
Una vez colocadas las protecciones del cable, señaladas anteriormente, se rellenará
toda la zanja con tierra de la excavación (previa eliminación de piedras gruesas, cortantes o
escombros que puedan llevar), apisonada, debiendo realizarse los 20 primeros cm. de
forma manual, y para el resto es conveniente apisonar mecánicamente.
El tapado de las zanjas deberá hacerse por capas sucesivas de diez centímetros de
espesor, las cuales serán apisonadas y regadas, si fuese necesario, con el fin de que quede
suficientemente consolidado el terreno. La cinta de ¡Atención a la existencia del cable!, se
colocará entre dos de estas capas, tal como se ha indicado en d). El contratista será
responsable de los hundimientos que se produzcan por la deficiencia de esta operación y
por lo tanto serán de su cuenta posteriores reparaciones que tengan que ejecutarse.
25
6.0 Plec de Condicions
Projecte Final de Carrera
6.4.1.1.6. Càrrega i Transport a l’abocador de les terres sobrants.
Las tierras sobrantes de la zanja, debido al volumen introducido en cables, arenas,
rasillas, así como el esponje normal del terreno serán retiradas por el contratista y llevadas
a vertedero.
El lugar de trabajo quedará libre de dichas tierras y completamente limpio.
6.4.1.1.7. Utilització dels dipòsits de balisament apropiats.
Durante la ejecución de las obras, éstas estarán debidamente señalizadas de acuerdo
con los condicionamientos de los Organismos afectados y Ordenanzas Municipales.
6.4.1.1.8. Dimensions i Condicions Generals d’Execució.
Se considera como zanja normal para cables de media tensión la que tiene 0,60 m. de
anchura media y profundidad 1,10 m., tanto en aceras como en calzada. Esta profundidad
podrá aumentarse por criterio exclusivo del Supervisor de Obras.
La separación mínima entre ejes de cables tripolares, o de cables unipolares,
componentes de distinto circuito, deberá ser de 0,20 m. separados por un ladrillo, o de 25
cm. entre capas externas sin ladrillo intermedio.
La distancia entre capas externas de los cables unipolares de fase será como mínimo
de 8 cm. con un ladrillo o rasilla colocado de canto entre cada dos de ellos a todo lo largo
de las canalizaciones.
Al ser de 10 cm. el lecho de arena, los cables irán como mínimo a 1 m. de
profundidad.
Cuando esto no sea posible y la profundidad sea inferior a 0,70 m. deberán
protegerse los cables con chapas de hierro, tubos de fundición u otros dispositivos que
aseguren una resistencia mecánica equivalente, siempre de acuerdo y con la aprobación del
Supervisor de la Obra.
Cuando al abrir calas de reconocimiento o zanjas para el tendido de nuevos cables
aparezcan otros servicios se cumplirán los siguientes requisitos.
•
Se avisará a la empresa propietaria de los mismos. El encargado de la obra
tomará las medidas necesarias, en el caso de que estos servicios queden al aire,
para sujetarlos con seguridad de forma que no sufran ningún deterioro. Y en el
caso en que haya que correrlos, para poder ejecutar los trabajos, se hará siempre
de acuerdo con la empresa propietaria de las canalizaciones. Nunca se deben
dejar los cables suspendidos, por necesidad de la canalización, de forma que
estén en tracción, con el fin de evitar que las piezas de conexión, tanto en
empalmes como en derivaciones, puedan sufrir.
•
Se establecerán los nuevos cables de forma que no se entrecrucen con los
servicios establecidos, guardando, a ser posible, paralelismo con ellos.
•
Se procurará que la distancia mínima entre servicios sea de 30 cm. en la
proyección horizontal de ambos.
26
6.0 Plec de Condicions
•
Projecte Final de Carrera
Cuando en la proximidad de una canalización existan soportes de líneas aéreas de
transporte público, telecomunicación, alumbrado público, etc., el cable se
colocará a una distancia mínima de 50 cm. de los bordes extremos de los soportes
o de las fundaciones. Esta distancia pasará a 150 cm. cuando el soporte esté
sometido a un esfuerzo de vuelco permanente hacia la zanja. En el caso en que
esta precaución no se pueda tomar, se utilizará una protección mecánica
resistente a lo largo de la fundación del soporte, prolongada una longitud de 50
cm. a un lado y a otro de los bordes extremos de aquella con la aprobación del
Supervisor de la Obra.
Cuando en una misma zanja se coloquen cables de baja tensión y media tensión, cada
uno de ellos deberá situarse a la profundidad que le corresponda y llevará su
correspondiente protección de arena y rasilla.
Se procurará que los cables de media tensión vayan colocados en el lado de la zanja
más alejada de las viviendas y los de baja tensión en el lado de la zanja más próximo a las
mismas.
De este modo se logrará prácticamente una independencia casi total entre ambas
canalizaciones.
La distancia que se recomienda guardar en la proyección vertical entre ejes de ambas
bandas debe ser de 25 cm.
Los cruces en este caso, cuando los haya, se realizarán de acuerdo con lo indicado
en los planos del proyecto.
6.4.1.2. Ruptura de Paviments.
Además de las disposiciones dadas por la Entidad propietaria de los pavimentos, para
la rotura, deberá tenerse en cuenta lo siguiente:
•
La rotura del pavimento con maza (Almádena) está rigurosamente prohibida,
debiendo hacer el corte del mismo de una manera limpia, con lajadera.
•
En el caso en que el pavimento esté formado por losas, adoquines, bordillos de
granito u otros materiales, de posible posterior utilización, se quitarán éstos con
la precaución debida para no ser dañados, colocándose luego de forma que no
sufran deterioro y en el lugar que molesten menos a la circulación.
6.4.1.3. Reposició de Paviments.
Los pavimentos serán repuestos de acuerdo con las normas y disposiciones dictadas
por el propietario de los mismos.
Deberá lograrse una homogeneidad, de forma que quede el pavimento nuevo lo más
igualado posible al antiguo, haciendo su reconstrucción con piezas nuevas si está
compuesto por losas, losetas, etc. En general serán utilizados materiales nuevos salvo las
losas de piedra, bordillo de granito y otros similares.
27
6.0 Plec de Condicions
Projecte Final de Carrera
6.4.1.4. Cruïlles ( cables entubats ).
El cable deberá ir en el interior de tubos en los casos siguientes:
•
Para el cruce de calles, caminos o carreteras con tráfico rodado.
•
En las entradas de carruajes o garajes públicos.
•
En los lugares en donde por diversas causas no debe dejarse tiempo la zanja
abierta.
•
En los sitios en donde esto se crea necesario por indicación del Proyecto o del
Supervisor de la Obra.
Los materiales a utilizar en los cruces normales serán de las siguientes cualidades y
condiciones:
•
Los tubos podrán ser de cemento, fibrocemento, plástico, fundición de hierro,
etc. provenientes de fábricas de garantía, siendo el diámetro que se señala en
estas normas el correspondiente al interior del tubo y su longitud la más
apropiada para el cruce de que se trate. La superficie será lisa. Los tubos se
colocarán de modo que en sus empalmes la boca hembra esté situada antes
que la boca macho siguiendo la dirección del tendido probable, del cable, con
objeto de no dañar a éste en la citada operación.
•
El cemento será Portland o artificial y de marca acreditada y deberá reunir en
sus ensayos y análisis químicos, mecánicos y de fraguado, las condiciones de
la vigente instrucción espa½ola del Ministerio de Obras Públicas. Deberá
estar envasado y almacenado convenientemente para que no pierda las
condiciones precisas. La dirección técnica podrá realizar, cuando lo crea
conveniente, los análisis y ensayos de laboratorio que considere oportunos.
En general se utilizará como mínimo el de calidad P-250 de fraguado lento.
•
La arena será limpia, suelta, áspera, crujiendo al tacto y exenta de sustancias
orgánicas o partículas terrosas, para lo cual si fuese necesario, se tamizará y
lavará convenientemente. Podrá ser de río o miga y la dimensión de sus
granos será de hasta 2 ó 3 mm.
•
Los áridos y gruesos serán procedentes de piedra dura silícea, compacta,
resistente, limpia de tierra y detritus y, a ser posible, que sea canto rodado.
Las dimensiones será de 10 a 60 mm. con granulometría apropiada. Se
prohíbe el empleo del llamado revoltón, o sea piedra y arena unida, sin
dosificación, así como cascotes o materiales blandos.
28
6.0 Plec de Condicions
Projecte Final de Carrera
•
Agua: Se empleará el agua de río o manantial, quedando prohibido el empleo
de aguas procedentes de ciénagas.
•
Mezcla: La dosificación a emplear será la normal en este tipo de hormigones
para fundaciones, recomendándose la utilización de hormigones preparados
en plantas especializadas en ello.
Los trabajos de cruces, teniendo en cuenta que su duración es mayor que los de
apertura de zanjas, empezarán antes, para tener toda la zanja a la vez, dispuesta para el
tendido del cable.
Estos cruces serán siempre rectos, y en general, perpendiculares a la dirección de la
calzada. Sobresaldrán en la acera, hacia el interior, unos 20 cm. del bordillo (debiendo
construirse en los extremos un tabique para su fijación).
El diámetro de los tubos será de 20 cm. Su colocación y la sección mínima de
hormigonado responderá a lo indicado en los planos. Estarán recibidos con cemento y
hormigonados en toda su longitud.
Cuando por imposibilidad de hacer la zanja a la profundidad normal los cables estén
situados a menos de 80 cm. de profundidad, se dispondrán en vez de tubos de fibrocemento
ligero, tubos metálicos o de resistencia análoga para el paso de cables por esa zona, previa
conformidad del Supervisor de Obra.
Los tubos vacíos, ya sea mientras se ejecuta la canalización o que al terminarse la
misma se quedan de reserva, deberán taparse con rasilla y yeso, dejando en su interior un
alambre galvanizado para guiar posteriormente los cables en su tendido.
Los cruces de vías férreas, cursos de agua, etc. deberán proyectarse con todo detalle.
Se debe evitar posible acumulación de agua o de gas a lo largo de la canalización situando
convenientemente pozos de escape en relación al perfil altimétrico.
En los tramos rectos, cada 15 ó 20 m., según el tipo de cable, para facilitar su tendido
se dejarán calas abiertas de una longitud mínima de 3 m. en las que se interrumpirá la
continuidad del tubo. Una vez tendido el cable estas calas se taparán cubriendo
previamente el cable con canales o medios tubos, recibiendo sus uniones con cemento o
dejando arquetas fácilmente localizables para ulteriores intervenciones, según indicaciones
del Supervisor de Obras.
Para hormigonar los tubos se procederá del modo siguiente:
Se hecha previamente una solera de hormigón bien nivelada de unos 8 cm. de
espesor sobre la que se asienta la primera capa de tubos separados entre sí unos 4 cm.
procediéndose a continuación a hormigonarlos hasta cubrirlos enteramente. Sobre esta
nueva solera se coloca la segunda capa de tubos, en las condiciones ya citadas, que se
hormigona igualmente en forma de capa. Si hay más tubos se procede como ya se ha dicho,
teniendo en cuenta que, en la última capa, el hormigón se vierte hasta el nivel total que
deba tener.
29
6.0 Plec de Condicions
Projecte Final de Carrera
En los cambios de dirección se construirán arquetas de hormigón o ladrillo, siendo
sus dimensiones las necesarias para que el radio de curvatura de tendido sea como mínimo
20 veces el diámetro exterior del cable. No se admitirán ángulos inferiores a 90º y aún
éstos se limitarán a los indispensables. En general los cambios de dirección se harán con
ángulos grandes. Como norma general, en alineaciones superiores a 40 m. serán necesarias
las arquetas intermedias que promedien los tramos de tendido y que no estén distantes
entre sí más de 40 m.
Las arquetas sólo estarán permitidas en aceras o lugares por las que normalmente no
debe haber tránsito rodado; si esto excepcionalmente fuera imposible, se reforzarán marcos
y tapas.
En la arqueta, los tubos quedarán a unos 25 cm. por encima del fondo para permitir
la colocación de rodillos en las operaciones de tendido. Una vez tendido el cable los tubos
se taponarán con yeso de forma que el cable queda situado en la parte superior del tubo. La
arqueta se rellenará con arena hasta cubrir el cable como mínimo.
La situación de los tubos en la arqueta será la que permita el máximo radio de
curvatura.
Las arquetas podrán ser registrables o cerradas. En el primer caso deberán tener
tapas metálicas o de hormigón provistas de argollas o ganchos que faciliten su apertura. El
fondo de estas arquetas será permeable de forma que permita la filtración del agua de
lluvia.
Si las arquetas no son registrables se cubrirán con los materiales necesarios para
evitar su hundimiento. Sobre esta cubierta se echará una capa de tierra y sobre ella se
reconstruirá el pavimento.
6.4.1.5. Encreuaments i Paral·lelismes amb altres Instal·lacions.
El cruce de líneas eléctricas subterráneas con ferrocarriles o vías férreas deberá
realizarse siempre bajo tubo. Dicho tubo rebasará las instalaciones de servicio en una
distancia de 1,50 m. y a una profundidad mínima de 1,30 m. con respecto a la cara inferior
de las traviesas. En cualquier caso se seguirán las instrucciones del condicionado del
organismo competente.
En el caso de cruzamientos entre dos líneas eléctricas subterráneas directamente
enterradas, la distancia mínima a respetar será de 0,25 m.
La mínima distancia entre la generatriz del cable de energía y la de una conducción
metálica no debe ser inferior a 0,30 m. Además entre el cable y la conducción debe estar
interpuesta una plancha metálica de 3 mm de espesor como mínimo u otra protección
mecánica equivalente, de anchura igual al menos al diámetro de la conducción y de todas
formas no inferior a 0,50 m.
Análoga medida de protección debe aplicarse en el caso de que no sea posible tener
el punto de cruzamiento a distancia igual o superior a 1 m. de un empalme del cable.
En el paralelismo entre el cable de energía y conducciones metálicas enterradas se debe
mantener en todo caso una distancia mínima en proyección horizontal de:
30
6.0 Plec de Condicions
Projecte Final de Carrera
•
0,50 m. para gaseoductos.
•
0,30 m. para otras conducciones.
En el caso de cruzamiento entre líneas eléctricas subterráneas y líneas de
telecomunicación subterránea, el cable de energía debe, normalmente, estar situado por
debajo del cable de telecomunicación. La distancia mínima entre la generatriz externa de
cada uno de los dos cables no debe ser inferior a 0,50 m. El cable colocado superiormente
debe estar protegido por un tubo de hierro de 1m. de largo como mínimo y de tal forma
que se garantice que la distancia entre las generatrices exteriores de los cables en las zonas
no protegidas, sea mayor que la mínima establecida en el caso de paralelismo, que indica a
continuación, medida en proyección horizontal. Dicho tubo de hierro debe estar protegido
contra la corrosión y presentar una adecuada resistencia mecánica; su espesor no será
inferior a 2 mm.
En donde por justificadas exigencias técnicas no pueda ser respetada la mencionada
distancia mínima, sobre el cable inferior debe ser aplicada un protección análoga a la
indicada para el cable superior. En todo caso la distancia mínima entre los dos dispositivos
de protección no debe ser inferior a 0,10 m. El cruzamiento no debe efectuarse en
correspondencia con una conexión del cable de telecomunicación, y no debe haber
empalmes sobre el cable de energía a una distancia inferior a 1 m.
En el caso de paralelismo entre líneas eléctricas subterráneas y líneas de
telecomunicación subterráneas, estos cables deben estar a la mayor distancia posible entre
sí. En donde existan dificultades técnicas importantes, se puede admitir una distancia
mínima en proyección sobre un plano horizontal, entre los puntos más próximos de las
generatrices de los cables, no inferior a 0,50 m. en los cables interurbanos o a 0,30 m. en
los cables urbanos.
6.4.1.6. Estesa de Cables.
6.4.1.6.1. Utilització i Preparació de bobines.
Cuando se desplace la bobina en tierra rodándola, hay que fijarse en el sentido de
rotación, generalmente indicado en ella con una flecha, con el fin de evitar que se afloje el
cable enrollado en la misma.
La bobina no debe almacenarse sobre un suelo blando.
Antes de comenzar el tendido del cable se estudiará el punto más apropiado para
situar la bobina, generalmente por facilidad de tendido: en el caso de suelos con pendiente
suele ser conveniente el canalizar cuesta abajo. También hay que tener en cuenta que si hay
muchos pasos con tubos, se debe procurar colocar la bobina en la parte más alejada de los
mismos, con el fin de evitar que pase la mayor parte del cable por los tubos.
En el caso del cable trifásico no se canalizará desde el mismo punto en dos
direcciones opuestas con el fin de que las espirales de los tramos se correspondan.
31
6.0 Plec de Condicions
Projecte Final de Carrera
Para el tendido, la bobina estará siempre elevada y sujeta por un barrón y gatos de
potencia apropiada al peso de la misma.
6.4.1.6.2. Estesa de Cables a la Rasa.
Los cables deben ser siempre desarrollados y puestos en su sitio con el mayor
cuidado, evitando que sufran torsión, hagan bucles, etc. y teniendo siempre pendiente que
el radio de curvatura del cable deber ser superior a 20 veces su diámetro durante su
tendido, y superior a 10 veces su diámetro una vez instalado.
Cuando los cables se tiendan a mano, los hombres estarán distribuidos de una manera
uniforme a lo largo de la zanja.
También se puede canalizar mediante cabrestantes, tirando del extremo del cable, al
que se habrá adoptado una cabeza apropiada, y con un esfuerzo de tracción por mm2 de
conductor que no debe sobrepasar el que indique el fabricante del mismo. En cualquier
caso el esfuerzo no será superior a 4 kg/mm² en cables trifásicos y a 5 kg/mm² para cables
unipolares, ambos casos con conductores de cobre. Cuando se trate de aluminio deben
reducirse a la mitad. Será imprescindible la colocación de dinamómetro para medir dicha
tracción mientras se tiende.
El tendido se hará obligatoriamente sobre rodillos que puedan girar libremente y
construidos de forma que no puedan dañar el cable. Se colocarán en las curvas los rodillos
de curva precisos de forma que el radio de curvatura no sea menor de veinte veces el
diámetro del cable.
Durante el tendido del cable se tomarán precauciones para evitar al cable esfuerzos
importantes, así como que sufra golpes o rozaduras.
No se permitirá desplazar el cable, lateralmente, por medio de palancas u otros útiles,
sino que se deberá hacer siempre a mano.
Sólo de manera excepcional se autorizará desenrollar el cable fuera de la zanja, en
casos muy específicos y siempre bajo la vigilancia del Supervisor de la Obra.
Cuando la temperatura ambiente sea inferior a 0 grados centígrados no se permitirá
hacer el tendido del cable debido a la rigidez que toma el aislamiento.
La zanja, en todo su longitud, deberá estar cubierta con una capa de 10 cm. de arena
fina en el fondo, antes de proceder al tendido del cable.
No se dejará nunca el cable tendido en una zanja abierta, sin haber tomado antes la
precaución de cubrirlo con la capa de 15 cm. de arena fina y la protección de rasilla.
En ningún caso se dejarán los extremos del cable en la zanja sin haber asegurado
antes una buena estanqueidad de los mismos.
Cuando dos cables se canalicen para ser empalmados, si están aislados con papel
impregnado, se cruzarán por lo menos un metro, con objeto de sanear las puntas y si tienen
aislamiento de plástico el cruzamiento será como mínimo de 50 cm.
32
6.0 Plec de Condicions
Projecte Final de Carrera
Las zanjas, una vez abiertas y antes de tender el cable, se recorrerán con
detenimiento para comprobar que se encuentran sin piedras u otros elementos duros que
puedan dañar a los cables en su tendido.
Si con motivo de las obras de canalización aparecieran instalaciones de otros
servicios, se tomarán todas las precauciones para no dañarlas, dejándolas, al terminar los
trabajos, en la misma forma en que se encontraban primitivamente. Si involuntariamente
se causara alguna avería en dichos servicios, se avisará con toda urgencia a la oficina de
control de obras y a la empresa correspondiente, con el fin de que procedan a su
reparación. El encargado de la obra por parte de la Contrata, tendrá las señas de los
servicios públicos, así como su número de teléfono, por si tuviera, el mismo, que llamar
comunicando la avería producida.
Si las pendientes son muy pronunciadas, y el terreno es rocoso e impermeable, se
está expuesto a que la zanja de canalización sirva de drenaje, con lo que se originaría un
arrastre de la arena que sirve de lecho a los cables. En este caso, si es un talud, se deberá
hacer la zanja al bies, para disminuir la pendiente, y de no ser posible, conviene que en esa
zona se lleve la canalización entubada y recibida con cemento.
Cuando dos o más cables de M.T. discurran paralelos entre dos subestaciones,
centros de reparto, centros de transformación, etc., deberán señalizarse debidamente, para
facilitar su identificación en futuras aperturas de la zanja utilizando para ello cada metro y
medio, cintas adhesivas de colores distintos para cada circuito, y en fajas de anchos
diferentes para cada fase si son unipolares. De todos modos al ir separados sus ejes 20 cm.
mediante un ladrillo o rasilla colocado de canto a lo largo de toda la zanja, se facilitará el
reconocimiento de estos cables que además no deben cruzarse en todo el recorrido entre
dos C.T.
En el caso de canalizaciones con cables unipolares de media tensión formando
ternas, la identificación es más dificultosa y por ello es muy importante el que los cables o
mazos de cables no cambien de posición en todo su recorrido como acabamos de indicar.
Además se tendrá en cuenta lo siguiente:
•
Cada metro y medio serán colocados por fase una vuelta de cinta adhesiva y
permanente, indicativo de la fase 1, fase 2 y fase 3 utilizando para ello los
colores normalizados cuando se trate de cables unipolares.
•
Por otro lado, cada metro y medio envolviendo las tres fases, se colocarán
unas vueltas de cinta adhesiva que agrupe dichos conductores y los mantenga
unidos, salvo indicación en contra del Supervisor de Obras. En el caso de
varias ternas de cables en mazos, las vueltas de cinta citadas deberán ser de
colores distintos que permitan distinguir un circuito de otro.
•
Cada metro y medio, envolviendo cada conductor de MT tripolar, serán
colocadas unas vueltas de cinta adhesivas y permanente de un color distinto
para cada circuito, procurando además que el ancho de la faja sea distinto en
cada uno.
33
6.0 Plec de Condicions
Projecte Final de Carrera
6.4.1.6.3. Estesa de Cables en Tubulars.
Cuando el cable se tienda a mano o con cabrestantes y dinamómetro, y haya que
pasar el mismo por un tubo, se facilitará esta operación mediante una cuerda, unida a la
extremidad del cable, que llevará incorporado un dispositivo de manga tira cables, teniendo
cuidado de que el esfuerzo de tracción sea lo más débil posible, con el fin de evitar
alargamiento de la funda de plomo, según se ha indicado anteriormente.
Se situará un hombre en la embocadura de cada cruce de tubo, para guiar el cable y
evitar el deterioro del mismo o rozaduras en el tramo del cruce.
Los cables de media tensión unipolares de un mismo circuito, pasarán todos juntos
por un mismo tubo dejándolos sin encintar dentro del mismo.
Nunca se deberán pasar dos cables trifásicos de media tensión por un tubo.
En aquellos casos especiales que a juicio del Supervisor de la Obra se instalen los
cables unipolares por separado, cada fase pasará por un tubo y en estas circunstancias los
tubos no podrán ser nunca metálicos.
Se evitarán en lo posible las canalizaciones con grandes tramos entubados y si esto no
fuera posible se construirán arquetas intermedias en los lugares marcados en el proyecto, o
en su defecto donde indique el Supervisor de Obra (según se indica en el apartado
CRUCES (cables entubados)).
Una vez tendido el cable, los tubos se taparán perfectamente con cinta de yute Pirelli
Tupir o similar, para evitar el arrastre de tierras, roedores, etc., por su interior y servir a la
vez de almohadilla del cable. Para ello se sierra el rollo de cinta en sentido radial y se
ajusta a los diámetros del cable y del tubo quitando las vueltas que sobren.
6.4.1.7. Enllaços.
Se ejecutarán los tipos denominados reconstruidos indicados en el proyecto,
cualquiera que sea su aislamiento: papel impregnado, polímero o plástico.
Para su confección se seguirán las normas dadas por el Director de Obra o en su
defecto las indicadas por el fabricante del cable o el de los empalmes.
En los cables de papel impregnado se tendrá especial cuidado en no romper el papel
al doblar las venas del cable, así como en realizar los ba½os de aceite con la frecuencia
necesaria para evitar coqueras. El corte de los rollos de papel se hará por rasgado y no con
tijera, navaja, etc.
En los cables de aislamiento seco, se prestará especial atención a la limpieza de las
trazas de cinta semiconductora pues ofrecen dificultades a la vista y los efectos de un
deficiencia en este sentido pueden originar el fallo del cable en servicio.
34
6.0 Plec de Condicions
Projecte Final de Carrera
6.4.1.8. Terminals.
Se utilizará el tipo indicado en el proyecto, siguiendo para su confección las normas
que dicte el Director de Obra o en su defecto el fabricante del cable o el de las botellas
terminales.
En los cables de papel impregnado se tendrá especial cuidado en las soldaduras, de
forma que no queden poros por donde pueda pasar humedad, así como en el relleno de las
botellas, realizándose éste con calentamiento previo de la botella terminal y de forma que
la pasta rebase por la parte superior.
Asimismo, se tendrá especial cuidado en el doblado de los cables de papel
impregnado, para no rozar el papel, así como en la confección del cono difusor de flujos en
los cables de campo radial, prestando atención especial a la continuidad de la pantalla.
Se recuerdan las mismas normas sobre el corte de los rollos de papel, y la limpieza
de los trozos de cinta semiconductora dadas en el apartado anterior de Empalmes.
6.4.1.9. Autovàlvules i Seccionador.
Los dispositivos de protección contra sobretensiones de origen atmosférico serán
pararrayos autovalvulares tal y como se indica en la memoria del proyecto, colocados
sobre el apoyo de entronque A/S, inmediatamente después del Seccionador según el
sentido de la corriente. El conductor de tierra del pararrayo se colocará por el interior del
apoyo resguardado por las caras del angular del montaje y hasta tres metros del suelo e irá
protegido mecánicamente por un tubo de material no ferromagnético.
El conductor de tierra a emplear será de cobre aislado para la tensión de servicio, de
50 mm² de sección y se unirá a los electrodos de barra necesarios para alcanzar una
resistencia de tierra inferior a 20 W.
La separación de ambas tomas de tierra será como mínimo de 5 m.
Se pondrá especial cuidado en dejar regulado perfectamente el accionamiento del
mando del seccionador.
Los conductores de tierra atravesarán la cimentación del apoyo mediante tubos de
fibrocemento de 6 cm. f inclinados de manera que partiendo de una profundidad mínima de
0,60 m. emerjan lo más recto posible de la peana en los puntos de bajada de sus respectivos
conductores.
6.4.1.10. Ferralla i Connexions.
Se procurará que los soportes de las botellas terminales queden fijos tanto en las
paredes de los centros de transformación como en las torres metálicas y tengan la debida
resistencia mecánica para soportar el peso de los soportes, botellas terminales y cable.
Asimismo, se procurará que queden completamente horizontales.
35
6.0 Plec de Condicions
Projecte Final de Carrera
6.4.1.11. Transport de Bobines de Cables.
La carga y descarga, sobre camiones o remolques apropiados, se hará siempre
mediante una barra adecuada que pase por el orificio central de la bobina.
Bajo ningún concepto se podrá retener la bobina con cuerdas, cables o cadenas que
abracen la bobina y se apoyen sobre la capa exterior del cable enrollado, asimismo no se
podrá dejar caer la bobina al suelo desde un camión o remolque.
6.4.2. Centres de Transformació.
6.4.2.1. Obra Civil.
Los edificios, locales o recintos destinados a alojar en su interior la instalación
eléctrica descrita en el presente proyecto, cumplirán las Condiciones Generales prescritas
en las Instrucciones del MIE-RAT 14 de Reglamento de Seguridad en Centrales Eléctricas,
referentes a su situación, inaccesibilidad, pasos y accesos, conducciones y almacenamiento
de fluidos combustibles y de agua, alcantarillado y canalizaciones, etc.
Los centros estarán constituidos enteramente con materiales no combustibles.
Los elementos delimitadores de cada Centro (muros exteriores, cubiertas, solera,
puertas, etc. ), así como los estructurales en él contenidos (columnas, vigas, etc. ) tendrán
una resistencia al fuego de acuerdo con la norma NBE CPI-96. Los materiales
constructivos del revestimiento interior (paramentos, pavimento y techo) serán de clase
MO de acuerdo con la Norma UNE 23727.
Tal como se indica en el capítulo de Cálculos, los muros del Centro deberán tener
entre sus paramentos una resistencia mínima de 100.000 Ω al mes de su realización. La
medición de esta resistencia se realizará aplicando una tensión de 500 V entre dos placas
de 100 cm2 cada una.
Los centros de Transformación tendrán un aislamiento acústico de forma que no
transmitan niveles sonoros superiores a los permitidos por las Ordenanzas Municipales.
Concretamente, no se superarán los 30 dBA durante el periodo nocturno y los 55 dBA
durante el periodo diurno.
Ninguna de las aberturas de los centros de transformación será tal que permita el
paso de cuerpos sólidos de más de 12 mm de diámetro. Las aberturas próximas a partes en
tensión no permitirán el paso de cuerpos sólidos de más de 2,5 mm de diámetro. Además,
existirá una disposición laberíntica que impida tocar algún objeto o parte en tensión.
6.4.2.2. Aparamenta de Mitja Tensió.
La aparamenta de Media Tensión. estará constituida por conjuntos compactos serie
CGM de Ormazabal. Cada uno de estos conjuntos se encontrará bajo una envolvente
metálica. Estarán diseñados para una tensión admisible de 36 kV y cumplirán con las
siguientes normas:
36
6.0 Plec de Condicions
Nacionales:
Projecte Final de Carrera
RU-6405A
RU- 6407
UNE-20.099
UNE-20.100
UNE-20.104
UNE-20.135
M.I.E. RAT
Internacionales:
BS-5227
CEI-265
CEI-298
CEI-129
El interruptor y el seccionador de puesta a tierra deberán ser un único aparato de
tres posiciones (abierto, cerrado y puesto a tierra), a fin de asegurar la imposibilidad de
cierre simultaneo del interruptor y el seccionador de puesta a tierra.
El interruptor deberá ser capaz de soportar al 100% de su intensidad nominal más
de 100 maniobras de cierre y apertura, correspondiendo a la categoría B según la norma
CEI 265.
6.4.2.2.1. Característiques Constructives.
Los conjuntos compactos deberán tener una envolvente única con dieléctrico de
hexafluoruro de azufre. Toda la aparamenta estará agrupada en el interior de una cuba
metálica estanca rellenada de hexafluoruro de azufre. En la cuba habrá una sobrepresión de
0,3 bar sobre la presión atmosférica. Se deberá encontrar sellada de tal forma que garantice
que al menos durante 30 años no sea necesario la reposición de gas. La cuba cumplirá con
la norma CEI 56 (anexo EE).
En la parte posterior se dispondrá de una clapeta de seguridad que asegure la
evacuación de las eventuales sobrepresiones que se puedan producir, sin daño ni para el
operario ni para las instalaciones.
La seguridad de explotación será completada por los dispositivos de enclavamiento
por candado existentes en cada uno de los ejes de accionamiento.
Serán celdas de interior y su grado de protección según la Norma 20-324-94 será
IP 307 en cuanto a envolvente externa.
Los cables se conectarán desde la parte frontal de las cabinas. Los accionamientos
manuales irán reagrupados en el frontal de la celda a una altura ergonómica a fin de
facilitar la explotación.
El interruptor será en realidad interruptor-seccionador. En la parte frontal superior
de cada celda se dispondrá un esquema sinóptico del circuito principal, que contenga los
ejes de accionamiento del interruptor y del seccionador de puesta a tierra. Se incluirá
también en este esquema la señalización de posición del interruptor. Esta señalización
estará ligada directamente al eje del interruptor sin mecanismos intermedios, de esta forma
se asegura la máxima fiabilidad.
Las celdas responderán en su concepción y fabricación a la definición de
aparamenta bajo envolvente metálica compartimentada de acuerdo con la norma
UNE 20099.
37
6.0 Plec de Condicions
Projecte Final de Carrera
A continuación se irán detallando las características que deberán cumplir los
diferentes compartimentos que componen las celdas.
6.4.2.2.2. Compartiment aparellatge.
Estará relleno de SF6 y sellado de por vida según se define en el anexo GG de la
recomendación CEI 298-90. El sistema de sellado será comprobado individualmente en
fabricación y no se requerirá ninguna manipulación del gas durante toda la vida útil de la
instalación (hasta 30 años).
La presión relativa de llenado será 0,3 bares.
Toda sobrepresión accidental originada en el interior del compartimiento aparellaje
estará limitada por la apertura de la parte posterior del cárter. Los gases serán canalizados
hacia la parte posterior de la cabina sin ninguna manifestación o proyección en la parte
frontal.
Las maniobras de cierre y apertura de los interruptores y cierre de los seccionadores
de puesta a tierra se efectuarán con la ayuda de un mecanismo de acción brusca
independiente del operador.
El seccionador de puesta a tierra dentro del SF6, deberá tener un poder de cierre en
cortocircuito de 40 kA.
El interruptor realizará las funciones de corte y seccionamiento.
6.4.2.2.3. Compartiment de Joc de Barres.
Se compondrá de tres barras aisladas de cobre conexionadas mediante tornillos de
cabeza allen de M8. El par de apriete será de 2,8 mdaN.
6.4.2.2.4. Compartiment de Connexió de Cables.
Se podrán conectar cables secos y cables con aislamiento de papel impregnado. Las
extremidades de los cables serán:
•
simplificadas para cables secos.
•
termorretráctiles para cables de papel impregnado.
6.4.2.2.5. Compartiment de Comandament.
Contiene los mandos del interruptor y del seccionador de puesta a tierra, así como
la señalización de presencia de tensión. Se podrán montar en obra los siguientes accesorios
si se requieren posteriormente:
•
motorizaciones
38
6.0 Plec de Condicions
•
bobinas de cierre y/o apertura
•
contactos auxiliares
Projecte Final de Carrera
Este compartimento deberá ser accesible en tensión, pudiéndose motorizar, añadir
accesorios o cambiar mandos manteniendo la tensión en el centro.
6.4.2.2.6. Compartiment de Control.
En el caso de mandos motorizados, este compartimento estará equipado de bornas
de conexión y fusibles de baja tensión. En cualquier caso, este compartimento será
accesible con tensión tanto en barras como en los cables.
6.4.2.2.7. Talla Circuits Fusibles.
En la protección ruptofusible se utilizarán fusibles del modelo y calibre indicados
en el capítulo de Cálculos de esta memoria. Los fusibles cumplirán las normas DIN 43-625
y R.U. 6.407-B. Se instalarán en tres compartimentos individuales estancos. El acceso a
estos compartimentos estará enclavado con el seccionador de puesta a tierra. Este último
pondrá a tierra ambos extremos de los fusibles.
6.4.2.3. Transformadors.
El transformador o transformadores a instalar será trifásico, con neutro accesible en
B.T., refrigeración natural, en baño de aceite, con regulación de tensión primaria mediante
conmutador accionable estando el transformador desconectado, servicio continuo y demás
características detalladas en la memoria.
La colocación de cada transformador se realizará de forma que éste quede
correctamente instalado sobre las vigas de apoyo.
6.4.2.4. Normes d’execució de les Instal·lacions.
Todas las normas de construcción e instalación del centro se ajustarán, en todo
caso, a los planos, mediciones y calidades que se expresan, así como a las directrices que la
Dirección Facultativa estime oportunas.
Además del cumplimiento de lo expuesto, las instalaciones se ajustarán a las
normativas que le pudieran afectar, emanadas por organismos oficiales y en particular las
de la propia compañía eléctrica.
El acopio de materiales se hará de forma que estos no sufran alteraciones durante su
depósito en la obra, debiendo retirar y reemplazar todos los que hubieran sufrido alguna
descomposición o defecto durante su estancia, manipulación o colocación en la obra.
39
6.0 Plec de Condicions
Projecte Final de Carrera
6.4.2.5. Proves Reglamentàries.
La aparamenta eléctrica que compone la instalación deberá ser sometida a los
diferentes ensayos de tipo y de serie que contemplen las normas UNE o recomendaciones
UNESA conforme a las cuales esté fabricada.
Asimismo, una vez ejecutada la instalación, se procederá, por parte de una entidad
acreditada por los organismos públicos competentes al efecto, a la medición reglamentaria
de los siguientes valores:
•
Resistencia de aislamiento de la instalación
•
Resistencia del sistema de puesta a tierra.
•
Tensiones de paso y de contacto.
6.4.2.6. Condicions d’Ús, Manteniment i Seguretat.
6.4.2.6.1. Prevencions Generals.
•
Queda terminantemente prohibida la entrada en el local de esta estación a toda
persona ajena al servicio y siempre que el encargado del mismo se ausente,
deberá dejarlo cerrado con llave.
•
Se pondrán en sitio visible del local, y a su entrada, placas de aviso de "Peligro
de muerte".
•
En el interior del local no habrá más objetos que los destinados al servicio del
centro de transformación, como banqueta, guantes, etc.
•
No está permitido fumar ni encender cerillas ni cualquier otra clase de
combustible en el interior del local del centro de transformación y en caso de
incendio no se empleará nunca agua.
•
No se tocará ninguna parte de la instalación en tensión, aunque se esté aislado.
•
Todas las maniobras se efectuarán colocándose convenientemente sobre la
banqueta.
•
En sitio bien visible estarán colocadas las instrucciones relativas a los socorros
que deben prestarse en los accidentes causados por electricidad, debiendo estar
el personal instruido prácticamente a este respecto, para aplicarlas en caso
necesario. También, y en sitio visible, debe figurar el presente reglamento y
esquema de todas las conexiones de la instalación, aprobado por el
Departamento de Industria, al que se pasará aviso en el caso de introducir alguna
modificación en este centro de transformación, para su inspección y aprobación,
en su caso.
40
6.0 Plec de Condicions
Projecte Final de Carrera
6.4.2.6.2. Posada en Servei.
•
Se conectará primero los seccionadores de alta y a continuación el interruptor de
alta, dejando en vacío el transformador. Posteriormente, se conectará el interruptor
general de baja, procediendo en último término a la maniobra de la red de baja
tensión.
•
Si al poner en servicio una línea se disparase el interruptor automático o hubiera
fusión de cartuchos fusibles, antes de volver a conectar se reconocerá
detenidamente la línea e instalaciones y si se observase alguna irregularidad, se
dará cuenta de modo inmediato a la empresa suministradora de energía.
6.4.2.6.3. Separació de Servei.
• Se procederá en orden inverso al determinado en apartado 8, o sea, desconectando
la red de baja tensión y separando después el interruptor de alta y seccionadores.
• Si el interruptor fuera automático, sus relés deben regularse por disparo instantáneo
con sobrecarga proporcional a la potencia del transformador, según la clase de la
instalación.
• A fin de asegurar un buen contacto en las mordazas de los fusibles y cuchillas de
los interruptores así como en las bornas de fijación de las líneas de alta y de baja
tensión, la limpieza se efectuará con la debida frecuencia. Si se tuviera que
intervenir en la parte de la línea comprendida entre la celda de entrada y el
seccionador aéreo exterior, se avisará por escrito a la compañía suministradora de
energía eléctrica para que corte la corriente en la línea alimentadora. Los trabajos
no podrán comenzar sin la conformidad de ésta, que no restablecerá el servicio
hasta recibir, con las debidas garantías, notificación de que la línea de alta se
encuentra en perfectas condiciones, para garantizar la seguridad de personas y
cosas.
• La limpieza se hará sobre banqueta y con trapos perfectamente secos. El
aislamiento que es necesario para garantizar la seguridad personal sólo se consigue
teniendo la banqueta en perfectas condiciones y sin apoyar en metales u otros
materiales derivados a tierra.
6.4.2.6.4. Prevencions Especials.
• No se modificarán los fusibles y al cambiarlos se emplearán de las mismas
características de resistencia y curva de fusión.
• No debe de sobrepasar los 60ºC la temperatura del líquido refrigerante, en los
aparatos que lo tuvieran, y cuando se precise cambiarlo se empleará de la misma
calidad y características.
• Deben humedecerse con frecuencia las tomas de tierra. Se vigilará el buen estado
de los aparatos, y cuando se observase alguna anomalía en el funcionamiento del
centro de transformación, se pondrá en conocimiento de la compañía
suministradora, para corregirla de acuerdo con ella.
41
6.0 Plec de Condicions
Projecte Final de Carrera
6.4.3. Xarxa Subterrània de Baixa Tensió.
6.4.3.1. Traçat de Línia i Obertura de Rases.
6.4.3.1.1. Traçat.
Las canalizaciones, salvo casos de fuerza mayor, se ejecutarán en terrenos de
dominio público, bajo las aceras o calzadas, evitando ángulos pronunciados y de acuerdo
con el proyecto.
El trazado será lo más rectilíneo posible, paralelo en toda su longitud a bordillos o
fachadas de los edificios principales, cuidando de no afectar a las cimentaciones de los
mismos.
6.4.3.1.2. Obertura de Rases.
Antes de comenzar los trabajos, se marcarán en el pavimento las zonas donde se
abrirán las zanjas - término que se utilizará en lo que sigue para designar la excavación en
la que se han de instalar los cables - marcando tanto su anchura como su longitud y las
zonas donde se dejen llaves para la contención del terreno.
Si ha habido posibilidad de conocer las acometidas de otros servicios a las fincas
existentes, se indicarán sus situaciones con el fin de tomar las precauciones debidas.
Antes de proceder a la apertura de las zanjas, se abrirán catas de reconocimiento
para confirmar o rectificar el trazado previsto.
Se estudiará la señalización de acuerdo con las normas municipales y se
determinarán las protecciones precisas tanto de las zanjas como de los pasos que sean
necesarios para los accesos a los portales, comercios, garajes, etc., así como las chapas de
hierro que hayan de colocarse sobre la zanja para el paso de vehículos.
Al marcar el trazado de las zanjas, se tendrá en cuenta el radio mínimo de curvatura
de las mismas, que no podrá ser inferior a 10 veces el diámetro de los cables que se vayan
a canalizar en la posición definitiva y 20 veces en el tendido.
Las zanjas se harán verticales hasta la profundidad determinada, colocándose
entibaciones en los casos en que la naturaleza del terreno lo haga preciso.
Se eliminará toda rugosidad del fondo que pudiera dañar la cubierta de los cables y
se extenderá una capa de arena fina de 4cm de espesor, que servirá para nivelación del
fondo y asiento de los cables cuando vayan directamente enterrados.
Se procurará dejar un paso de 50 cm entre la zanja y las tierras extraídas, con el fin
de facilitar la circulación del personal de la obra y evitar la caída de tierras en la zanja.
6.4.3.1.3. Vallat i Senyalització.
La zona de trabajo estará adecuadamente vallada, y dispondrá de las señalizaciones
necesarias y de iluminación nocturna en color ámbar o rojo.
42
6.0 Plec de Condicions
Projecte Final de Carrera
El vallado debe abarcar todo elemento que altere la superficie vial (casetas,
maquinaria, materiales apilados, etc.), será continuo en todo su perímetro y con vallas
consistentes y perfectamente alineadas, delimitando los espacios destinados a viandantes,
tráfico rodado y canalización. La obra estará identificada mediante letreros normalizados
por los Ayuntamientos.
Se instalará la señalización vertical necesaria para garantizar la seguridad de
viandantes, automovilistas y personal de obra. Las señales de tránsito a disponer serán,
como mínimo, las exigidas por el Código de Circulación y las Ordenanzas vigentes.
6.4.3.1.4. Dimensions de les Rases.
Las dimensiones - anchura y profundidad - de las canalizaciones se establecen de
manera que su realización sea la más económica posible y que, a la vez, permitan una
instalación cómoda de los cables.
Por otro lado, la Instrucción Complementaria MI BT 006 del Reglamento
Electrotécnico de Baja Tensión determina que la profundidad mínima de instalación de los
conductores directamente enterrados o dispuestos en conductos será de 0,60 metros, salvo
lo establecido específicamente para cruzamientos.
Esta profundidad podrá reducirse en casos especiales debidamente justificados,
pero debiendo entonces utilizarse chapas de hierro, tubos u otros dispositivos que aseguren
una protección mecánica equivalente de los cables, teniendo en cuenta que de utilizar
tubos, debe colocarse en su interior los cuatro conductores de baja tensión.
Zanjas en acera
La profundidad de las zanjas se fija en 0,70 m, atendiendo a las consideraciones
anteriores.
La anchura de la zanja debe ser lo más reducida posible, por razones económicas, y
relacionada con la profundidad para permitir una fácil instalación de los cables.
Tendiendo, además, en cuenta la dimensión del revestimiento de las aceras (losetas
de 20 cm), se establece en 0,40 m la anchura de las mismas, para los casos de 1 y 2
circuitos.
Un caso singular son las zanjas en calzada paralela a los bordillos y con protección
de arena, a utilizar cuando la acera se encuentra saturada de servicios, en este caso la
profundidad será de 90 cm.
Zanjas en calzada, cruces de calles o carreteras
En los casos de cruces, los cables que se instalen discurrirán por el interior de
tubulares, debiendo proveerse de uno o varios tubos para futuras ampliaciones,
dependiendo su número de la zona y situación del cruce.
Hasta tres tubulares, la profundidad de la zanja será de 0,90 m y 1,00 m para 4 ó 6
tubulares.
43
6.0 Plec de Condicions
Projecte Final de Carrera
Las anchuras de las zanjas variarán en función del número de tubulares que se
dispongan.
Zanjas en vados
La profundidad de las zanjas se fija en 0,70 m para que guarde relación con la de
las zanjas en aceras y paseos.
Las anchuras variarán en función del número de tubulares que se instalen.
6.4.3.1.5. Varis Cables a la mateixa Rasa.
Cuando en una zanja coincidan varias cuaternas de cable de BT, se dispondrán a la
misma profundidad, manteniendo una separación de 8 cm, como mínimo, entre dos
cuaternas de cables adyacentes y se aumentará la anchura de la excavación así como la de
la protección mecánica.
Si se trata de cables de BT y MT que deban discurrir por la misma zanja, se situarán
los de BT a la profundidad reglamentaria (60 cm, si se trata de aceras y paseos. La
distancia reglamentaria entre ambos circuitos debe ser de 25 cm; en el caso de no poder
conseguirse por la dimensión de la zanja, los cables de MT se instalarán bajo tubo. En los
vados y cruces ambos circuitos de BT y MT estarán entubados. Tanto una como otra
canalización contarán con protección mecánica.
6.4.3.1.6. Característiques dels Tubulars.
Presentarán una superficie interior lisa y tendrán un diámetro interno apropiado al
de los cables que deban alojar y no inferior a 1,5 veces el diámetro aparente del haz.
Los tubos serán de polietileno de alta densidad y de diámetro exterior de 140 mm.
6.4.3.2. Transport de Bobines dels Cables.
La carga o descarga, sobre camiones o remolques adecuados, se hará siempre
mediante una barra que pase por el orificio central de la bobina.
Bajo ningún concepto, se podrá retener la bobina con cuerdas, cables o cadenas que
la abracen y se apoyen sobre la capa exterior del cable enrollado; asimismo, no se podrá
dejar caer la bobina al suelo desde el camión o remolque, aunque el suelo esté cubierto de
arena .
Cuando se desplace la bobina por tierra, rodándola, habrá que fijarse en el sentido
de rotación, generalmente indicado con una flecha, con el fin de evitar que se afloje el
cable enrollado en la misma .
Las bobinas no deben almacenarse sobre un suelo blando. Antes de empezar el
tendido del cable, se estudiará el lugar más adecuado para colocar la bobina con objeto de
facilitar el tendido. En el caso del suelo con pendiente, es preferible realizar el tendido en
sentido descendente.
44
6.0 Plec de Condicions
Projecte Final de Carrera
6.4.3.3. Estesa de Cables.
Para el tendido, la bobina estará siempre elevada y sujeta por barras y gatos
adecuados al peso de la misma y dispositivos de frenado.
El desenrollado del conductor se realizará de forma que éste salga por la parte
superior de la bobina.
El fondo de la zanja deberá estar cubierto en toda su longitud con una capa de arena
fina de 4 cm de espesor antes de proceder al tendido de los cables.
Los cables deben ser siempre desenrollados y puestos en su sitio con el mayor
cuidado, evitando que sufran torsión, hagan bucles, etc., y teniendo en cuenta siempre que
el radio de curvatura en el tendido de los mismos, aunque sea accidentalmente, no debe ser
inferior a 20 veces su diámetro.
Para la coordinación de movimientos de tendido se dispondrá de personal y los
medios de comunicación adecuados.
Cuando los cables se tiendan a mano, los operarios estarán distribuidos de una
manera uniforme a lo largo de la zanja.
También se puede tender mediante cabrestantes, tirando del extremo del cable al
que se le habrá adaptado una cabeza apropiada y con un esfuerzo de tracción por milímetro
cuadrado de conductor que no debe exceder de 3 kg/mm2. Será imprescindible la
colocación de dinamómetros para medir dicha tracción.
El tendido se hará obligatoriamente por rodillos que puedan girar libremente y
construidos de forma que no dañen el cable, dispuestos sobre el fondo de la zanja, para
evitar el rozamiento del cable con el terreno.
Durante el tendido, se tomarán precauciones para evitar que el cable sufra esfuerzos
importantes, golpes o rozaduras.
En las curvas, se tomarán las medidas oportunas para evitar rozamientos laterales
de cable.
No se permitirán desplazar lateralmente el cable por medio de palancas u otros
útiles; deberá hacerse siempre a mano.
Sólo de manera excepcional se autorizará desenrollar el cable fuera de la zanja y
siempre sobre rodillos.
No se dejarán nunca los cables tendidos en una zanja abierta sin haber tomado antes
la precaución de cubrirlos con la capa de arena fina y la protección de la placa.
En todo momento, las puntas de los cables deberán estar selladas mediante
capuchones termorretráctiles o cintas autovulcanizadas para impedir los efectos de la
humedad, no dejándose los extremos de los cables en la zanja sin haber asegurado antes la
buena estanqueidad de los mismos.
45
6.0 Plec de Condicions
Projecte Final de Carrera
Cuando dos cables que se canalicen vayan a ser empalmados, se solaparán al menos
en una longitud de 0,50 m.
Las zanjas se recorrerán con detenimiento antes de tender el cable para comprobar
que se encuentran sin piedras u otros elementos duros que puedan dañar a los cables en su
tendido.
Si con motivo de las obras de canalización aparecieran instalaciones de otros
servicios, se tomarán todas las precauciones para no dañarlas, dejándolas, al terminar los
trabajos, en las mismas condiciones en que se encontraban primitivamente. Si
involuntariamente se causara alguna avería a dichos servicios, se avisará con toda urgencia
a la Empresa correspondiente con el fin de que procedan a su reparación.
Cada metro y medio, envolviendo las tres fases y el neutro, se colocará una sujeción
que agrupe dichos conductores y los mantenga unidos, evitando la dispersión de los
mismos por efecto de las corrientes de cortocircuito o dilataciones.
Antes de pasar el cable por una canalización entubada, se limpiará la misma para
evitar que queden salientes que puedan dañarlos.
En las entradas de los tubulares se evitará que el cable roce el borde los mismos.
Una vez tendidos los cables, los tubos se taparán con yeso, material expandible o
mortero ignífugo.
Se procurará separar los cables entre sí a fin de poder introducir el material de
sellado entre ellos. Los tubos que se instalen y no se utilicen se taparán con ladrillos.
Cuando las líneas salgan de los Centros de Transformación se empleará el mismo sistema
descrito.
La parte superior de los cables quedará a 60 cm de profundidad.
6.4.3.4. Encreuaments.
6.4.3.5. Cables de B.T. directament enterrats.
Se procurará efectuar el cruzamiento a una distancia superior a 25 cm y la distancia
mínima del punto de cruce hasta un empalme será de al menos 1 m.
En los casos en los que no puedan respetarse estas distancias, el cable que se tienda
último se dispondrá separado mediante divisiones de adecuada resistencia mecánica.
Según una resolución de la Generalitat de Catalunya (DOG nº 1649 del 25.09.92)
esta protección podría ser con ladrillos macizos de 290x140x40 mm, con una capa de arena
a cada lado de 20 mm mínimo.
46
6.0 Plec de Condicions
Projecte Final de Carrera
6.4.3.6. Cables Telefònics o Telegràfics Subterranis.
Se procurará efectuar el cruzamiento a una distancia superior a 20 cm, la distancia
mínima del punto de cruce hasta un empalme será al menos de 1 m.
El cable de energía debe, normalmente, estar situado por debajo del cable de
telecomunicación.
Si por justificadas exigencias técnicas no se pudiera respetar las distancias
señaladas, sobre el cable inferior debe aplicarse una protección de adecuada resistencia
mecánica.
6.4.3.7. Conduccions d’Aigua i Gas.
Se procurará efectuar el cruzamiento a una distancia superior a 20 cm, en el caso de
cruces con tuberías de gas de alta presión (más de 4 bar) esta distancia mínima será de 40
cm.
No debe efectuarse el cruce sobre la proyección vertical de las uniones no soldadas
de la conducción metálica.
En el caso de no poder mantener las distancias especificadas se colocará una
protección mecánica de adecuada resistencia.
No debe existir ningún empalme del cable de energía a una distancia inferior a 1 m.
6.4.3.8. Proximitats i Paral·lelismes.
La distancia mínima a mantener entre la canalización de BT y otra existente de MT
(o bien de BT perteneciente a otra empresa) será de 25 cm.
Entre BT y cables de comunicación la distancia a mantener será de 20 cm.
Con las conducciones enterradas de agua y gas, la distancia a mantener será de 20
cm (si son conexiones de servicios será de 30 cm) y no deben situarse los cables eléctricos
sobre la proyección vertical de la tubería.
Para reducir distancias, interponer divisorias con material incombustible y de
adecuada resistencia mecánica.
6.4.3.9. Protecció Mecànica.
Las líneas eléctricas subterráneas deben estar protegidas contra posibles averías
producidas por hundimiento de tierras, por contacto con cuerpos duros y por choque de
herramientas metálicas en eventuales trabajos de excavación.
Para señalizar la existencia de las mismas y protegerlas, a la vez, se colocará
encima de la capa de arena, una placa de protección.
47
6.0 Plec de Condicions
Projecte Final de Carrera
La anchura se incrementará hasta cubrir todas las cuaternas en caso de haber más de
una.
6.4.3.10. Senyalització.
Todo conjunto de cables debe estar señalado por una cinta de atención, de acuerdo
con la RU 0205, colocado a 0,40 m aproximadamente, por encima de la placa de
protección.
Cuando en la misma zanja existan líneas de tensión diferente (MT y BT), en
diferentes planos verticales, debe colocarse dicha cinta encima de cada conducción.
6.4.3.11. Farciment de Rases.
Las Ordenanzas Municipales, muy variadas, pueden exigir el acopio de tierras
"nuevas" o autorizar el empleo de las procedentes de la excavación y a ellas deberá
atenerse.
En cualquier caso, se efectuará por capas de 15 cm de espesor y con apisonado
mecánico.
En el lecho de la zanja irá una capa de arena fina de 4 cm de espesor cubriendo la
anchura total de la zanja.
El grosor total de la capa de arena será, como mínimo, de 20 cm de espesor,
dispuesta también sobre la totalidad de la anchura .
La arena que se utilice para la protección de los cables será limpia, suelta y áspera,
exenta de sustancias orgánicas, arcilla o partículas terrosas, para lo cual se tamizará o
lavará convenientemente si fuera necesario.
Los primeros 30 cm por encima de la placa de PE, deben rellenarse con tierra fina
exenta de cascotes y piedras.
Si es necesario, para facilitar la compactación de las sucesivas capas, se regarán con
el fin de que se consiga una consistencia del terreno semejante a la que presentaba antes de
la excavación.
Los cascotes y materiales pétreos se retirarán y llevarán al vertedero.
6.4.3.12. Reposició de Paviments.
Los pavimentos serán repuestos de acuerdo con las normas y disposiciones dictadas
por el propietario de los mismos.
Deberá lograrse una homogeneidad, de forma que quede el pavimento nuevo lo más
igualado posible al antiguo.
En general, se utilizarán en la reconstrucción, materiales nuevos, salvo las losas de
piedra, adoquines, bordillos de granito y otros similares.
48
6.0 Plec de Condicions
Projecte Final de Carrera
6.4.3.13. Enllaços i Terminals.
Para la confección de empalmes y terminales se seguirán los procedimientos
establecidos por el fabricante y homologados por las empresas.
El técnico supervisor conocerá y dispondrá de la documentación necesaria para
evaluar la confección del empalme o terminación.
En concreto se revisarán las dimensiones del pelado de cubierta, utilización de
manguitos o terminales adecuados y su engaste con el utillaje necesario, limpieza y
reconstrucción del aislamiento. Los empalmes se identificarán con el nombre del operario
y sólo se utilizarán los materiales homologados.
La reconstrucción de aislamiento deberá efectuarse con las manos bien limpias,
depositando los materiales que componen el empalme sobre una lona limpia y seca. El
montaje deberá efectuarse ininterrumpidamente.
Los empalmes unipolares se efectuarán escalonados, por lo tanto, deberán cortarse
los cables con distancias a partir de sus extremos de 50 mm, aproximadamente.
En el supuesto que el empalme requiera una protección mecánica, se efectuará el
procedimiento de confección adecuado, utilizando además la caja de poliéster indicada
para cada caso.
6.4.3.14. Posada a Terra.
De conformidad con el Apdo. 4 de la MI BT 006, el conductor neutro de las redes
subterráneas de distribución pública se conectará a tierra en el Centro de Transformación
en la forma prevista en el Reglamento sobre condiciones técnicas y garantías de seguridad
en Centrales Eléctricas, Subestaciones y Centros de Transformación.
Fuera del Centro de Transformación es recomendable su puesta a tierra en otros
puntos de la red con objeto de disminuir su resistencia global a tierra.
A tal efecto, se dispondrá el neutro a tierra en los armarios de distribución, si
existen, y en cada CGP.
6.4.3.15. Connectors.
Los conectores para efectuar derivaciones en T, de apriete por tortillería, estarán
debidamente identificados con el nombre del operario que los hace y el material será
obligatoriamente de un tipo homologado.
49
6.0 Plec de Condicions
Projecte Final de Carrera
6.5. CONDICIONS D’ÍNDOLE LEGAL.
6.5.1. Normativa Legal d’Aplicació.
La ejecución de la obra, objeto del Estudio de Seguridad, estará regulada por la
Normativa de obligada aplicación que a continuación se cita, siendo de obligado
cumplimiento para las partes implicadas.
Esta relación de dichos textos legales no es exclusiva ni excluyente respecto de otra
Normativa específica que pudiera encontrarse en vigor, y de la que se haría mención en las
correspondientes condiciones particulares de un determinado proyecto.
Real Decreto 1627/1997 de 24 de Octubre.- Por el que se establecen disposiciones
mínimas de Seguridad y Salud en las obras de construcción en el marco de la Ley
31/1995 de ( de Noviembre de Prevención de Riesgos Laborales ).
Este Real Decreto define las obligaciones del Promotor, Proyectista, Contratista,
Subcontratista y Trabajadores Autónomos e introduce las figuras del Coordinador en
materia de Seguridad y Salud durante la elaboración del Proyecto y durante la
ejecución de las obras.
El R.D. establece mecanismos específicos para la aplicación de la Ley de Prevención
de Riesgos Laborales y del R.D. 39/1997 de 17 de Enero, por el que se aprueba el
Reglamento de los Servicios de Prevención.
Orden del 27 de Junio de 1997.- Por el que se desarrolla el R.D. 39/1997 de 17 de Enero, en
relación con las condiciones de acreditación de las entidades especializadas como Servicios
de Prevención ajenos a la Empresa; de autorización de las personas o entidades
especializadas que pretendan desarrollar la actividad de auditoría del sistema de prevención
de las empresas; de autorización de las entidades Públicas o privadas para desarrollar y
certificar actividades formativas en materia de Prevención de Riesgos Laborales.
Real Decreto 39/1997 de 17 de Enero.- Por el que se aprueba el Reglamento de los Servicios
de Prevención en su nueva óptica en torno a la planificación de la misma, a partir de la
evaluación inicial de los riesgos inherentes al trabajo y la consiguiente adopción de las
medidas adecuadas a la naturaleza de los riesgos detectados. La necesidad de que tales
aspectos reciban tratamiento específico por la vía normativa adecuada aparece prevista en el
Artículo 6 apartado 1, párrafos d y e de la Ley de Prevención de Riesgos Laborales.
Ley 31/1995 de 8 de Noviembre de Prevención de Riesgos Laborales.- Que tiene por
objeto promover la Seguridad y la Salud de los trabajadores, mediante la aplicación de
medidas y el desarrollo de las actividades necesarias para la prevención de riesgos derivados
del trabajo.
A tales efectos esta Ley establece los principios generales relativos a la prevención de los
riesgos profesionales para la protección de la seguridad y salud, la eliminación o disminución
50
6.0 Plec de Condicions
Projecte Final de Carrera
de los riesgos derivados del trabajo, la información, la consulta, la participación equilibrada y
la formación de los trabajadores en materia preventiva, en los términos señalados en la
presente disposición.
Para el cumplimiento de dichos fines, la presente Ley, regula las actuaciones a
desarrollar por las Administraciones Públicas, así como por los empresarios, los trabajadores
y sus respectivas organizaciones representativas.
En todo lo que no se oponga a la Legislación anteriormente mencionada:
Convenio Colectivo General del Sector de la Construcción.- Aprobado por resolución del
4 de Mayo de 1.992 de la Dirección General del Trabajo, en todo lo referente a Seguridad e
Higiene en el Trabajo.
Pliego General de Condiciones Técnicas de la Dirección General de Arquitectura.
Real Decreto 485/1997 de 14 de Abril.- Sobre disposiciones mínimas de señalización en
seguridad y salud en el trabajo.
Real Decreto 486/1997 de 14 de Abril. Sobre disposiciones mínimas de seguridad y salud en
los lugares de Trabajo. Real Decreto 1627/97 de 24 de Octubre ANEXO IV.
Real Decreto 487/1997 de 14 de Abril. Sobre manipulación individual de cargas que entrañe
riesgos, en particular dorso-lumbares para los trabajadores.
Real Decreto 949/1997 de 20 de Junio. Sobre certificado profesional de prevencionistas de
riesgos laborales.
Real Decreto 952/1997. Sobre residuos tóxicos y peligrosos.
Real Decreto 1215/1997 de 18 de Julio. Sobre la utilización por los Trabajadores de equipos
de trabajo.
Convenio Colectivo del Grupo de Construcción y Obras Públicas de la Autonomía de
Catalunya. Suscrito para los años 1996 y 1997 y prorrogable al año 1998 en lo que se refiere
a reconocimientos médicos.
Estatuto de los trabajadores.- Ley 8/1980.- Artículo 19.
Ordenanzas Municipales sobre el uso del suelo y Edificación en Catalunya, según
acuerdo 90/1972 de 29 de Febrero del ayuntamiento de Vilallonga del Camp.
Ordenanzas de señalización y Balizamiento de obras del Ayuntamiento de Vilallonga
del Camp.
Decreto 2413/73 de 20 de Septiembre.- Por el que se aprueba el Reglamento
Electrotécnico de Baja Tensión y sus instrucciones complementarias que lo desarrollan,
dictadas por Orden del Ministerio de Industria el 31 de Octubre de 1973, así como todas
las subsiguientes publicadas, que afecten a materia de seguridad en el trabajo.
51
6.0 Plec de Condicions
Projecte Final de Carrera
Resto de disposiciones Oficiales relativas a Seguridad y Salud que afecten a los
trabajos que se han de realizar.
6.5.2. Obligacions de les Parts Implicades.
El R.D. 1627/97 de 24 de Octubre se ocupa de las obligaciones del Promotor,
reflejadas en los Artículos 3 y 4, Contratista, en los Artículos 7, 11, 15 y 16,
Subcontratistas, en los Artículos 11, 15 y 16 y Trabajadores Autónomos en el Artículo
12.
Para aplicar los principios de la acción preventiva, el Empresario designará uno o
varios trabajadores para ocuparse de dicha actividad, constituirá un Servicio de
Prevención, o concertará dicho servicio con una Entidad especializada ajena a la Empresa.
La definición de éstos Servicios así como la dependencia de determinar una de las
opciones que hemos indicado para su desarrollo, está regulado en la Ley de Prevención de
Riesgos Laborales 31/95 en sus artículos 30 y 31, así como en la Orden del 27 de Junio de
1997 y R.D. 39/1997 de 17 de Enero.
El incumplimiento por los empresarios de sus obligaciones en materia de
prevención de riesgos laborales dará lugar a las responsabilidades que están reguladas en el
artículo 42 de dicha Ley.
El Empresario deberá elaborar y conservar a disposición de la autoridad laboral la
documentación establecida en el Artículo 23 de dicha Ley de Prevención de Riesgos
Laborales 31/95.
El Empresario deberá consultar a los trabajadores la adopción de las decisiones
relacionadas en el Artículo 33 de la Ley de Prevención de Riesgos Laborales 31/95.
La obligación de los Trabajadores en materia de prevención de riesgos está
regulada en el Artículo 29 de la Ley de Prevención de Riesgos Laborales 31/95.
Los Trabajadores estarán representados por los Delegados de Prevención,
ateniéndose a los Artículos 35 y 36 de la Ley de Prevención de Riesgos Laborales.
Se deberá constituir un Comité de Seguridad y Salud, según se dispone en los
Artículos 38 y 39 de la Ley de Prevención de Riesgos Laborales.
6.5.3. Seguretat i Responsabilitat Civil i Tot Risc de Construcció i Muntatge.
Será preceptivo en la obra, que los técnicos responsables dispongan de cobertura en
materia de responsabilidad civil profesional; asimismo el contratista debe disponer de
cobertura de responsabilidad civil en el ejercicio de su actividad industrial, cubriendo el riesgo
inherente a su actividad como constructor por los daños a terceras personas de los que pueda
resultar responsabilidad civil extracontractual a su cargo, por hecho nacidos de culpa o
negligencia; imputables al mismo o a las personas de las que debe responder, se entiende que
esta responsabilidad civil debe quedar ampliada al campo de la responsabilidad civil patronal.
52
6.0 Plec de Condicions
Projecte Final de Carrera
El contratista viene obligado a la contratación de un Seguro en la modalidad de todo
riesgo a la construcción durante el plazo de la ejecución de la obra con ampliación a un
período de mantenimiento de un año, contado a partir de la fecha de terminación definitiva de
la obra.
53
6.0 Plec de Condicions
Projecte Final de Carrera
6.6. CONDICIONS D’ÍNDOLE FACULTATIVA.
6.6.1. Coordinador de Seguretat i Salut.
Esta figura de la seguridad y salud fue creada mediante los Artículos 3, 4, 5 y 6 de la
Directiva 92/57 C.E.E. “Disposiciones mínimas de seguridad y salud que deben aplicarse a
las obras de construcción temporales o móviles”. El R.D. 1627/97 de 24 de Octubre transpone
a nuestro Derecho Nacional esta normativa incluyendo en su ámbito de aplicación cualquier
obra pública o privada en la que se realicen trabajos de construcción o ingeniería civil.
En el Artículo 3 del R.D. 1627/97 se regula la figura de los Coordinadores en materia
de seguridad y salud.
En el artículo 8 del R.D. 1627/97 se reflejan los principios generales aplicables al
Proyecto de obra.
6.6.2. Estudi de Seguretat i Salut i Estudi Bàsic de Seguretat i Salut.
Los Artículos 5 y 6 del R.D. 1627/97 regulan el contenido mínimo de los
documentos que forman parte de dichos estudios, así como por quién deben de ser
elaboradores.
6.6.3. Pla de Seguretat i Salut al Treball.
El Artículo 7 del R.D. 1627/97 indica que cada Contratista elaborará un Plan de
Seguridad y Salud en el trabajo. Este Plan deberá ser aprobado, antes del inicio de la obra, por
el Coordinador en materia de seguridad y salud durante la ejecución de la obra.
Cuando no sea necesaria la designación de coordinador, las funciones indicadas
anteriormente serán asumidas por la Dirección Facultativa.
El Artículo 9 del R.D. 1627/97 regula las obligaciones del Coordinador en materia de
seguridad y salud durante la ejecución de la obra.
El Artículo 10 del R.D. 1627/97 refleja los principios generales aplicables durante la
ejecución de la obra.
6.6.4. Llibre d’Incidències.
El Artículo 13 del R.D. 1627/97 regula las funciones de este documento.
6.6.5. Aprovació de les Certificacions.
El Coordinador de Seguridad y Salud o la Dirección Facultativa en su caso, serán los
encargados de revisar y aprobar las certificaciones correspondientes al Plan de Seguridad y
salud, y serán presentadas a la Propiedad para su abono.
54
6.0 Plec de Condicions
Projecte Final de Carrera
6.6.6. Preus Contradictoris.
En el supuesto de aparición de riesgos no evaluados en el Plan de Seguridad y salud
que precisaran medidas de prevención con precios contradictorios, para su puesta en la obra,
éstos deberán previamente ser autorizados por parte del Coordinador de Seguridad y salud o
por la Dirección Facultativa en su caso.
55
6.0 Plec de Condicions
Projecte Final de Carrera
6.7. CONDICIONS D’ÍNDOLE TÈCNICA.
6.7.1. Equips de Protecció Individual.
R.D. 773/1997 de 30 de Mayo.- Establece en el marco de la Ley 31/1995 de 8 de
Noviembre de Prevención de Riesgos Laborales, en sus artículos 5, 6, y 7, las disposiciones
mínimas de seguridad y salud para la elección, utilización por los trabajadores en el trabajo y
mantenimiento de los equipos de protección individual (E.P.I.).
Los E.P.I. deberán utilizarse cuando existen riesgos para la seguridad o salud de los
trabajadores que no hayan podido evitarse o limitarse suficientemente por medios técnicos de
protección colectiva o mediante medidas, métodos o procedimientos de organización en el
trabajo.
En el Anexo III del R.D. 773/1997 se relacionan las actividades a modo enunciativo
que puedan requerir la utilización de los E.P.I.
En el Anexo I del R.D. 773/1997, enumera los distintos E.P.I.
En el Anexo IV del R.D. 773/1997, se indica la evaluación de los E.P.I. respecto a:
•
Riesgos.
•
Origen y forma de los riesgos.
•
Factores que deberán tenerse en cuenta desde el punto de vista de la seguridad
para la elección y utilización del equipo.
El R.D. 1407/1992 de 20 de Noviembre establece las condiciones mínimas que
deben cumplir los E.P.I., el procedimiento mediante el cual el Organismo de Control
comprueba y certifica que el modelo tipo de E.P.I. cumple las exigencias esenciales de
seguridad requeridas en este R.D., y el control por el fabricante de los EPI fabricados, todo
ello en los Capítulos II, V y VI de este R.D.
La Orden General de Seguridad e Higiene en el Trabajo de 9 de Marzo de 1971, regula
las características y condiciones de los siguientes elementos:
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
Articulo 142.- Ropa de trabajo.
Articulo 143.- Protección de la cabeza.
Articulo 144.- Protección de la cara.
Articulo 145.- Protección de la vista.
Articulo 146.- Cristales de protección.
Articulo 147.- Protección de los oídos.
Articulo 148.- Protección de las extremidades inferiores.
Articulo 149.- Protección de las extremidades superiores.
Articulo 150.- Protección del aparato respiratorio.
Articulo 151.- Cinturones de seguridad.
56
6.0 Plec de Condicions
Projecte Final de Carrera
6.7.2. Elements de Protecció Col·lectiva.
El R.D. 1627/97 de 24 de Octubre en su Anexo IV, regula las disposiciones
mínimas de seguridad y salud que deberán aplicarse en las obras, dentro de tres apartados.
•
•
•
Disposiciones mínimas generales relativas a los lugares de trabajo en las obras.
Disposiciones mínimas específicas relativas a los puestos de trabajo en las obras
en el interior de los locales.
Disposiciones mínimas especificas relativas a los puestos de trabajo en las obras
en el exterior de los locales.
La Orden General de Seguridad e Higiene en el Trabajo de 9 de Marzo de 1971,
regula las características y condiciones de los siguientes elementos:
•
•
•
•
•
•
•
Artículo 17.Artículo 18.Artículo 19.Artículo 20.Artículo 21.Artículo 22.Artículo 23.-
Escaleras fijas y de servicio.
Escaleras fijas de servicio.
Escaleras de mano.
Plataformas de trabajo.
Aberturas de pisos.
Aberturas en las paredes.
Barandillas y plintos.
Redes perimetrales.- Las mallas que conformen las redes serán de poliamida
trenzado en rombo de 0,5 mm. Y malla de 7 x 7 cm. Llevarán cuerda perimetral de cerco
anudada a la malla y para realizar los empalmes, así como para el arriostramiento de los
tramos de malla a las pértigas, y será mayor de 8 mm.
Los tramos de malla se coserán entre ellos con el mismo tipo de cuerda de poliamida y
nunca con alambres o cable, de forma que no dejen huecos.
La Norma UNE 81-65-80, establece las características y requisitos generales que han
de satisfacer las redes de seguridad utilizadas en determinados lugares de trabajo para
proteger a las personas expuestas a los riesgos redivados de caídas de altura.
La Orden del Ministerio de Trabajo de 28 de Agosto de 1970, regula las
características y condiciones de los andamios en los Artículos 196 a 245.
Directiva 89/392/CEE modificada por la 91/368/CEE para la elevación de cargas y
por la 93/44/CEE para la elevación de personas de obligado cumplimiento sobre los
andamios suspendidos,
Las protecciones colectivas requieren de una vigilancia en su mantenimiento que
garantice la idoneidad de su funcionamiento para el fin que fueron instaladas. Esta tarea de be
de ser realizada por el Delegado de Prevención , apartado “d”, artículo 36 de la Ley de
Prevención de Riesgos Laborales, quien revisará la situación de estos elementos con la
periodicidad que determine en cada caso y que como pauta general indicamos a continuación.
•
Elementos de redes y protecciones exteriores, en general, barandillas, antepechos,
etc…(Semanalmente).
57
6.0 Plec de Condicions
•
•
•
•
•
Projecte Final de Carrera
Elementos de andamiajes, apoyos, anclajes, arriostramientos, plataformas, etc…
(Semanalmente).
Estado del cable de las grúas-torre, independientemente de la revisión diaria del
gruísta (Semanalmente).
Instalación provisional de electricidad, situación de cuadros auxiliares de plantas,
cuadros secundarios, clavijas etc… (Semanalmente).
Extintores, almacén de medios de protección personal, botiquín, etc…
(Semanalmente).
Limpieza de dotaciones de las casetas de servicios higiénicos, vestuarios, etc…
(Semanalmente).
Para cada proyecto específico es conveniente elaborar unas fichas en las que
figuren los elementos que consideremos necesaria una vigilancia periódica.
6.7.3. Útils i Eines Portàtils.
La Orden General de Seguridad e Higiene en el Trabajo de 9 de Marzo de 1971,
regula las características y condiciones de estos elementos en sus Artículos 94 a 99.
El R.D. 1215/1997 de 18 de Julio, establece las disposiciones mínimas de seguridad
y salud para la utilización de los trabajadores de los equipos de trabajo.
6.7.4. Maquinària d’Elevació i Transport.
La Orden General de Seguridad e Higiene en el Trabajo de 9 de Marzo de 1971,
regula las características y condiciones de estos elementos en sus Artículos 100 a 124.
Reglamento de Aparatos de Elevación y Manutención de los mismos R.D.
2291/85 de 8 de Noviembre (Grúas-Torre).
Instrucción Técnica complementaria MIE-AEM-2 del reglamento de aparatos de
elevación y manutención referente a grúas-torre desmontables para las obras aprobadas
por Orden de 28 de Junio de 1.988.
Instrucción Técnica Complementaria ITC-MIE-AEM—3 del Reglamento de
Aparatos de Elevación y Manutención referente a carretillas autómotoras aprobada por
Orden de 26 de Mayo de 1989.
Normas para la instalación y utilización de grúas en obras de construcción,
aprobadas por Acuerdos Plenarios de 21 de Marzo de 1975; 27 de Junio de 1975 y 28 de
Marzo de 1977 del Ayuntamiento de Vilallonga del Camp.
Reglamento de Seguridad en las Máquinas, R.D. 1495/86 de 26 de Mayo,
modificado por el R.D. 830/91 de 24 de Mayo.
Aplicación de la Directiva del Consejo 89-392-CEE R.D. 1435/92 de 27 de
Noviembre, relativa a la aproximación de las legislaciones de los Estados miembros sobre
máquinas.
58
6.0 Plec de Condicions
Projecte Final de Carrera
6.7.5. Instal·lacions Provisionals.
Se atenderán a los dispuesto en el R.D. 1627/97 de 24 de Octubre en su Anexo IV.
La Orden General de Seguridad e Higiene en el Trabajo de 9 de Marzo de 1971,
regula sus características y condiciones en los siguientes artículos:
•
•
•
•
•
Servicios higiénicos.- Artículos 38 a 42.
Locales provisionales y trabajos al aire libre.- Artículos 44 a 50.
Electricidad.- Artículos 51 a 70.
Prevención y Extinción de Incendios.- Artículos 71 a 82.
Instalaciones Sanitarias de Urgencia.- Artículo 43.
Las condiciones expuestas se complementarán con las particulares de cada
proyecto específico.
6.8. CONDICIONS D’ÍNDOLE ECONÒMICA.
Una vez al mes; la constructora extenderá la valoración de las partidas que, en materia
de Seguridad, se hubiesen realizado en la obra; la valoración se hará conforme al Plan y de
acuerdo con los precios contratados por la propiedad.
El abono de las certificaciones expuestas en el párrafo anterior se hará conforme se
estipule en el contrato de obra.
Se tendrá en cuenta a la hora de redactar el presupuesto de este Estudio o Plan, sólo las
partidas que intervienen como medidas de Seguridad y Salud, haciendo omisión de medios
auxiliares, sin los cuales la obra no se podría realizar.
En caso de ejecutar en obra unidades no previstas en el presupuesto del Plan, se
definirán total y correctamente las mismas y se les adjudicará el precio correspondiente
precediéndose para su abono, tal y como se indica en los apartados anteriores.
59
6.0 Plec de Condicions
Projecte Final de Carrera
Redactat el Plec de Condicions del Projecte d’una Línia Aèria de 25 kV i Centre de
Transformació a la Partida dels Colls, es passa a l’assignatura del document:
Vilallonga del Camp
a 8 de Setembre del 2003.
Sr. Roger Ferré Vives.
Enginyer Tècnic Industrial
en Electricitat.
60
PROJECTE FINAL DE CARRERA.
LÍNIA AÈRIA DE 25 kV I CENTRE DE
TRANSFORMACIÓ A LA PARTIDA DELS COLLS.
7.0.- ANNEXES
AUTOR: Roger Ferré Vives.
DIRECTOR: Juan José Tena Tena.
DATA: Setembre / 2003.
7.0 Annexes
Projecte Final de Carrera
UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI
ESCOLA TÈCNICA SUPERIOR D’ENGINYERIA
7.0. Annexes.
Volum 7
Línia Aèria de 25 kV i Centre de
Transformació a la Partida dels Colls
Annexes
Universitat Rovira i Virgili
Roger Ferré Vives
1
7.0 Annexes
Projecte Final de Carrera
7.0.- ANNEXES
ÍNDEX
7.1. FOTOGRAFIES DE LA INSTAL·LACIÓ.
7.1.1. Suport existent per la posterior derivació.
7.1.2. Detall Suport existent.
7.1.3. Cadena de subjecció.
7.1.4. Suport Inici de Línia.
7.1.5. Detall Suport Inici de Línia.
7.1.6. Suport Seccionador ( frontal ).
7.1.7. Suport Seccionador ( lateral ).
7.1.8. Detall Seccionador.
7.1.9. Detall Comandament Seccionador.
7.1.10. Suport d’Alineació.
7.1.11. Detall Suport d’Alineació.
7.1.12. Placa Senyalització i Perill en Suport Metàl·lic.
7.1.13. Cementació Suport Metàl·lic.
7.1.14. Suport Conversió Aeri – Subterrani ( frontal ).
7.1.15. Suport Conversió Aeri – Subterrani ( perspectiva ).
7.1.16. Centre de Transformació i Mesura Ormazabal ( lateral ).
7.1.17. Centre de Transformació i Mesura Ormazabal ( perspectiva ).
7.1.18. Transformador de 400 kVA.
7.1.19. Pont de Mitja Tensió i sortida del Pont de Baixa Tensió.
7.1.20. Pont de Baixa Tensió.
7.1.21. Quadre de Baixa Tensió. Fusibles i Sortides de Baixa corresponents.
7.1.22. Cel·les de Línia i de Protecció ( Rupto ).
7.1.23. Il·luminació Interior Centre Transformació i Plaques de Perill.
7.1.24. Suport d’Alineació antic amb fase central modificada.
7.1.25. Cadenat model Abloy ( Finlàndia ) per Centres de Transformació.
7.2. ESTUDI DE SEGURETAT I SALUT.
7.2.1. Disposicions mínimes de seguretat i salut a les obres de construcció.
7.2.1.1. Introducció.
7.2.1.2. Riscs més freqüents a les obres.
7.2.1.3. Mesures preventives de caràcter general.
7.2.1.4. Mesures preventives de caràcter particular per cada ofici.
7.2.1.4.1. Moviment de terres.
7.2.1.4.2. Farciment de terres.
7.2.1.4.3. Encofrats.
7.2.1.4.4. Treballs amb ferralla, manipulació i posada a l’obra.
7.2.1.4.5. Muntatge d’estructura metàl·lica.
7.2.1.4.6. Muntatge de prefabricats.
7.2.1.4.7. Treballs de paleta.
7.2.1.4.8. Cobertes.
7.2.1.4.9. Alicatats.
2
7.0 Annexes
Projecte Final de Carrera
7.2.1.4.10. Enfoscats i enlluits.
7.2.1.4.11. Soldats amb marbres, terrassos, plaquetes i assimilables.
7.2.1.4.12. Fusteria, metall i serralleria.
7.2.1.4.13. Muntatge de vidre.
7.2.1.4.14. Pintura i vernís.
7.2.1.4.15. Instal·lació elèctrica provisional d’obra.
7.2.1.4.16. Instal·lació d’antenes i parallamps.
7.2.5. Mesures específiques per treballs a la proximitat d’instal·lacions
elèctriques d’alta tensió.
7.2.6. Disposicions de seguretat i salut durant l’execució de les obres.
7.2.2. Disposicions mínimes de seguretat i salut relatives a la utilització per
els treballadors d’equips de protecció individual.
7.2.2.1. Introducció.
7.2.2.2. Protectors del cap.
7.2.2.3. Protectors de mans i braços.
7.2.2.4. Protectors de peus i cames.
7.2.2.5. Protectors del cos.
7.2.2.6. Equips addicionals de protecció per treballs a la proximitat
d’instal·lacions elèctriques d’alta tensió.
7.2.3. Disposicions mínimes addicionals aplicables als equips de treballs per
moviment de terres i maquinaria pesada en general.
7.2.4. Disposicions mínimes addicionals aplicables a la maquinaria.
7.3. CRITERIS DE DISSENY DE LÍNIES AÈRIES DE MITJA TENSIÓ.
7.3.1. Objecte.
7.3.2. Camp d’aplicació.
7.3.3. Reglamentació.
7.3.4. Conductors.
7.3.5. Suports.
7.3.6. Armats.
7.3.7. Aïllament.
7.3.7.1. Aïlladors de vidre.
7.3.7.2. Aïlladors compostos.
7.3.8. Càlcul Elèctric.
7.3.8.1. Característiques elèctriques dels conductors.
7.3.8.2. Caiguda de tensió.
7.3.8.3. Capacitat de transport.
7.3.9. Càlcul mecànic.
7.3.9.1. Càlcul mecànic dels conductors.
7.3.9.2. Fenòmens vibratoris.
7.3.9.3. Tensament i fletxes de l’estesa.
7.3.9.4. Càlcul mecànic dels suports.
7.3.9.4.1. Suport d’alineació.
7.3.9.4.2. Suport d’angle.
7.3.9.4.3. Suport d’anclatge.
7.3.9.4.4. Suport final de línia.
7.3.9.4.5. Càlcul de les càrregues en casos especials.
7.3.10. Instal·lació i muntatges de les línies.
7.3.10.1. Separació entre conductors.
3
7.0 Annexes
Projecte Final de Carrera
7.3.10.2 Distàncies dels conductors al terreny.
7.3.10.3.Alçada dels suports.
7.3.10.4. Distància entre conductors, els seus accessoris i el suport.
7.3.11. Documentació associada.
7.4. AÏLLAMENT LÍNIA AÈRIA MITJA TENSIÓ.
7.4.1. Taula d’aïlladors de vidre.
7.4.2. Aïllador de “ Caperuza y Vástago “ en vidre temperat tipus U70BSZ.
7.4.3. Anella ( Eslabón ) Revirada ESR.
7.4.4. Grapa de Subjecció GA 2.
7.4.5. Grapa de Suspensió GS2.
7.4.6. Grilló Revirat GR.
7.4.7. Forqueta bola HB 16.
7.4.8. Ròtula llarga R 16 P.
7.4.9. Normes UNE, CEI per consulta.
7.5. SUPORTS I CIMENTACIONS.
7.5.1. Suports i cimentacions de suports metàl·lics.
7.5.1.1. Objecte.
7.5.1.2. Dimensions de la cimentació.
7.5.1.2.1. Taula de cimentacions de suports Acesisa.
7.5.1.2.2. Taula de cimentacions de suports Funtam.
7.5.1.2.3. Taula de cimentacions de suports Helesa.
7.5.1.2.4. Taula de cimentacions de suports Imedexsa.
7.5.1.2.5. Taula de cimentacions de suports Made.
7.5.2. Normes UNE per a consulta.
7.6. SENYALITZACIÓ LÍNIES AÈRIES MITJA TENSIÓ.
4
7.0 Annexes
Projecte Final de Carrera
7.1. FOTOGRAFIES DE LA INSTAL·LACIÓ.
5
7.0 Annexes
Projecte Final de Carrera
7.2. ESTUDI DE SEGURETAT I SALUT.
7.2.1. Disposicions mínimes de seguretat i salut a les obres de construcció.
7.2.1.1. Introducció.
La ley 31/1995, de 8 de noviembre de 1995, de Prevención de Riesgos Laborales es
la norma legal por la que se determina el cuerpo básico de garantías y responsabilidades
preciso para establecer un adecuado nivel de protección de la salud de los trabajadores
frente a los riesgos derivados de las condiciones de trabajo.
De acuerdo con el artículo 6 de dicha ley, serán las normas reglamentarias las que
fijarán las medidas mínimas que deben adoptarse para la adecuada protección de los
trabajadores. Entre éstas se encuentran necesariamente las destinadas a garantizar la
seguridad y la salud en las obras de construcción.
Por todo lo expuesto, el Real Decreto 1627/1997 de 24 de Octubre de 1.997
establece las disposiciones mínimas de seguridad y salud en las obras de construcción,
entendiendo como tales cualquier obra, pública o privada, en la que se efectúen trabajos de
construcción o ingeniería civil.
La obra en proyecto referente a la Ejecución de una Edificación de uso Industrial o
Comercial se encuentra incluida en el Anexo I de dicha legislación, con la clasificación a)
Excavación, b) Movimiento de tierras, c) Construcción, d) Montaje y desmontaje de
elementos prefabricados, e) Acondicionamiento o instalación, l) Trabajos de pintura y de
limpieza y m) Saneamiento.
•
Al tratarse de una obra con las siguientes condiciones:
El presupuesto de ejecución por contrata incluido en el proyecto es inferior a 75
millones de pesetas.
•
La duración estimada es inferior a 30 días laborables, no utilizándose en ningún
momento a más de 20 trabajadores simultáneamente.
•
El volumen de mano de obra estimada, entendiendo por tal la suma de los días de
trabajo del total de los trabajadores en la obra, es inferior a 500.
Por todo lo indicado, el promotor estará obligado a que en la fase de redacción del
proyecto se elabore un estudio básico de seguridad y salud. Caso de superarse alguna de las
condiciones citadas anteriormente deberá realizarse un estudio completo de seguridad y
salud.
7.2.1.2. Riscs més freqüents a les obres.
Los Oficios más comunes en las obras son los siguientes:
•
Movimiento de tierras. Excavación de pozos y zanjas.
•
Relleno de tierras.
•
Encofrados.
•
Trabajos con ferralla, manipulación y puesta en obra.
6
7.0 Annexes
Projecte Final de Carrera
•
Trabajos de manipulación del hormigón.
•
Montaje de estructura metálica
•
Montaje de prefabricados.
•
Albañilería.
•
Cubiertas.
•
Alicatados.
•
Enfoscados y enlucidos.
•
Solados con mármoles, terrazos, plaquetas y asimilables.
•
Carpintería de madera, metálica y cerrajería.
•
Montaje de vidrio.
•
Pintura y barnizados.
•
Instalación eléctrica definitiva y provisional de obra.
•
Instalación de fontanería, aparatos sanitarios, calefacción y aire acondicionado.
•
Instalación de antenas y pararrayos.
Los riesgos más frecuentes durante estos oficios son los descritos a continuación:
•
Deslizamientos, desprendimientos de tierras por diferentes motivos (no emplear el
talud adecuado, por variación de la humedad del terreno, etc.).
•
Riesgos derivados del manejo de máquinas-herramienta y maquinaria pesada en
general.
•
Atropellos, colisiones, vuelcos y falsas maniobras de la maquinaria para
movimiento de tierras.
•
Caídas al mismo o distinto nivel de personas, materiales y útiles.
•
Los derivados de los trabajos pulverulentos.
•
Contactos con el hormigón (dermatitis por cementos, etc.).
•
Caída de los encofrados al vacío, caída de personal al caminar o trabajar sobre los
fondillos de las vigas, pisadas sobre objetos punzantes, etc.
•
Desprendimientos por mal apilado de la madera, planchas metálicas, etc.
•
Cortes y heridas en manos y pies, aplastamientos, tropiezos y torceduras al caminar
sobre las armaduras.
•
Hundimientos, rotura o reventón de encofrados, fallos de entibaciones.
•
Contactos con la energía eléctrica (directos e indirectos), electrocuciones,
quemaduras, etc.
•
Los derivados de la rotura fortuita de las planchas de vidrio.
•
Cuerpos extraños en los ojos, etc.
•
Agresión por ruido y vibraciones en todo el cuerpo.
7
7.0 Annexes
Projecte Final de Carrera
•
Microclima laboral (frío-calor), agresión por radiación ultravioleta, infrarroja.
•
Agresión mecánica por proyección de partículas.
•
Golpes.
•
Cortes por objetos y/o herramientas.
•
Incendio y explosiones.
•
Riesgo por sobreesfuerzos musculares y malos gestos.
•
Carga de trabajo física.
•
Deficiente iluminación.
•
Efecto psico-fisiológico de horarios y turno.
7.2.1.3. Mesures preventives de caràcter general.
Se establecerán a lo largo de la obra letreros divulgativos y señalización de los
riesgos, (vuelo, atropello, colisión, caída en altura, corriente eléctrica, peligro de incendio,
materiales inflamables, prohibido fumar, etc.), así como las medidas preventivas previstas
(uso obligatorio del casco, uso obligatorio de las botas de seguridad, uso obligatorio de
guantes, uso obligatorio de cinturón de seguridad, etc.).
Se habilitarán zonas o estancias para el acopio de material y útiles (ferralla,
perfilería metálica, piezas prefabricadas, carpintería metálica y de madera, vidrio, pinturas,
barnices y disolventes, material eléctrico, aparatos sanitarios, tuberías, aparatos de
calefacción y climatización, etc.).
Se procurará que los trabajos se realicen en superficies secas y limpias, utilizando
los elementos de protección personal, fundamentalmente calzado antideslizante reforzado
para protección de golpes en los pies, casco de protección para la cabeza y cinturón de
seguridad.
El transporte aéreo de materiales y útiles se hará suspendiéndolos desde dos puntos
mediante eslingas, y se guiarán por tres operarios, dos de ellos guiarán la carga y el tercero
ordenará las maniobras.
El transporte de elementos pesados (sacos de aglomerante, ladrillos, arenas, etc.) se
hará sobre carretilla de mano y así evitar sobreesfuerzos.
Los andamios sobre borriquetas, para trabajos en altura, tendrán siempre
plataformas de trabajo de anchura no inferior a 60 cm (3 tablones trabados entre sí),
prohibiéndose la formación de andamios mediante bidones, cajas de materiales, bañeras,
etc.
Se tenderán cables de seguridad amarrados a elementos estructurales sólidos en los
que enganchar el mosquetón del cinturón de seguridad de los operarios encargados de
realizar trabajos en altura.
8
7.0 Annexes
Projecte Final de Carrera
La distribución de máquinas, equipos y materiales en los locales de trabajo será la
adecuada, delimitando las zonas de operación y paso, los espacios destinados a puestos de
trabajo, las separaciones entre máquinas y equipos, etc.
El área de trabajo estará al alcance normal de la mano, sin necesidad de ejecutar
movimientos forzados.
Se vigilarán los esfuerzos de torsión o de flexión del tronco, sobre todo si el cuerpo
están en posición inestable.
Se evitarán las distancias demasiado grandes de elevación, descenso o transporte, así
como un ritmo demasiado alto de trabajo.
Se tratará que la carga y su volumen permitan asirla con facilidad.
Se recomienda evitar los barrizales, en prevención de accidentes.
Se debe seleccionar la herramienta correcta para el trabajo a realizar, manteniéndola en
buen estado y uso correcto de ésta. Después de realizar las tareas, se guardarán en lugar
seguro.
La iluminación para desarrollar los oficios convenientemente oscilará en torno a los
100 lux.
Es conveniente que los vestidos estén configurados en varias capas al comprender
entre ellas cantidades de aire que mejoran el aislamiento al frío. Empleo de guantes, botas
y orejeras. Se resguardará al trabajador de vientos mediante apantallamientos y se evitará
que la ropa de trabajo se empape de líquidos evaporables.
Si el trabajador sufriese estrés térmico se deben modificar las condiciones de trabajo,
con el fin de disminuir su esfuerzo físico, mejorar la circulación de aire, apantallar el calor
por radiación, dotar al trabajador de vestimenta adecuada (sombrero, gafas de sol, cremas y
lociones solares), vigilar que la ingesta de agua tenga cantidades moderadas de sal y
establecer descansos de recuperación si las soluciones anteriores no son suficientes.
El aporte alimentario calórico debe ser suficiente para compensar el gasto derivado de
la actividad y de las contracciones musculares.
Para evitar el contacto eléctrico directo se utilizará el sistema de separación por
distancia o alejamiento de las partes activas hasta una zona no accesible por el trabajador,
interposición de obstáculos y/o barreras (armarios para cuadros eléctricos, tapas para
interruptores, etc.) y recubrimiento o aislamiento de las partes activas.
Para evitar el contacto eléctrico indirecto se utilizará el sistema de puesta a tierra de las
masas (conductores de protección, líneas de enlace con tierra y electrodos artificiales) y
dispositivos de corte por intensidad de defecto (interruptores diferenciales de sensibilidad
adecuada a las condiciones de humedad y resistencia de tierra de la instalación
provisional).
9
7.0 Annexes
Projecte Final de Carrera
Las vías y salidas de emergencia deberán permanecer expeditas y desembocar lo más
directamente posible en una zona de seguridad.
El número, la distribución y las dimensiones de las vías y salidas de emergencia
dependerán del uso, de los equipos y de las dimensiones de la obra y de los locales, así
como el número máximo de personas que puedan estar presentes en ellos.
En caso de avería del sistema de alumbrado, las vías y salidas de emergencia que
requieran iluminación deberán estar equipadas con iluminación de seguridad de suficiente
intensidad.
Será responsabilidad del empresario garantizar que los primeros auxilios puedan
prestarse en todo momento por personal con la suficiente formación para ello.
7.2.1.4. Mesures preventives de caràcter particular per cada ofici.
7.2.1.4.1. Moviment de terres.
Antes del inicio de los trabajos, se inspeccionará el tajo con el fin de detectar
posibles grietas o movimientos del terreno.
Se prohibirá el acopio de tierras o de materiales a menos de dos metros del borde de
la excavación, para evitar sobrecargas y posibles vuelcos del terreno, señalizándose
además mediante una línea esta distancia de seguridad.
Se eliminarán todos los bolos o viseras de los frentes de la excavación que por su
situación ofrezcan el riesgo de desprendimiento.
La maquinaria estará dotada de peldaños y asidero para subir o bajar de la cabina de
control. No se utilizará como apoyo para subir a la cabina las llantas, cubiertas, cadenas y
guardabarros.
Los desplazamientos por el interior de la obra se realizarán por caminos
señalizados.
Se utilizarán redes tensas o mallazo electrosoldado situadas sobre los taludes, con
un solape mínimo de 2 m.
La circulación de los vehículos se realizará a un máximo de aproximación al borde
de la excavación no superior a los 3 m. para vehículos ligeros y de 4 m para pesados.
Se conservarán los caminos de circulación interna cubriendo baches, eliminando blandones
y compactando mediante zahorras.
El acceso y salida de los pozos y zanjas se efectuará mediante una escalera sólida,
anclada en la parte superior del pozo, que estará provista de zapatas antideslizantes.
Cuando la profundidad del pozo sea igual o superior a 1,5 m., se entibará (o encamisará) el
perímetro en prevención de derrumbamientos.
Se efectuará el achique inmediato de las aguas que afloran (o caen) en el interior de
las zanjas, para evitar que se altere la estabilidad de los taludes.
10
7.0 Annexes
Projecte Final de Carrera
En presencia de líneas eléctricas en servicio se tendrán en cuenta las siguientes
condiciones:
•
Se procederá a solicitar de la compañía propietaria de la línea eléctrica el corte de
fluido y puesta a tierra de los cables, antes de realizar los trabajos.
•
La línea eléctrica que afecta a la obra será desviada de su actual trazado al límite
marcado en los planos.
•
La distancia de seguridad con respecto a las líneas eléctricas que cruzan la obra,
queda fijada en 5 m.,, en zonas accesibles durante la construcción.
•
Se prohíbe la utilización de cualquier calzado que no sea aislante de la
electricidad en proximidad con la línea eléctrica.
7.2.1.4.2. Farciment de terres.
Se prohíbe el transporte de personal fuera de la cabina de conducción y/o en
número superior a los asientos existentes en el interior.
Se regarán periódicamente los tajos, las cargas y cajas de camión, para evitar las
polvaredas. Especialmente si se debe conducir por vías públicas, calles y carreteras.
Se instalará, en el borde de los terraplenes de vertido, sólidos topes de limitación de
recorrido para el vertido en retroceso.
Se prohíbe la permanencia de personas en un radio no inferior a los 5 m. en torno a
las compactadoras y apisonadoras en funcionamiento.
Los vehículos de compactación y apisonado, irán provistos de cabina de seguridad
de protección en caso de vuelco.
7.2.1.4.3. Encofrats.
Se prohíbe la permanencia de operarios en las zonas de batido de cargas durante las
operaciones de izado de tablones, sopandas, puntales y ferralla; igualmente se procederá
durante la elevación de viguetas, nervios, armaduras, pilares, bovedillas, etc.
El ascenso y descenso del personal a los encofrados, se efectuará a través de
escaleras de mano reglamentarias.
Se instalarán barandillas reglamentarias en los frentes de losas horizontales, para
impedir la caída al vacío de las personas.
Los clavos o puntas existentes en la madera usada, se extraerán o remacharán,
según casos.
Queda prohibido encofrar sin antes haber cubierto el riesgo de caída desde altura
mediante la ubicación de redes de protección.
11
7.0 Annexes
Projecte Final de Carrera
7.2.1.4.4. Treballs amb ferralla, manipulació i posada a l’obra.
Los paquetes de redondos se almacenarán en posición horizontal sobre durmientes
de madera capa a capa, evitándose las alturas de las pilas superiores al 1'50 m.
Se efectuará un barrido diario de puntas, alambres y recortes de ferralla en torno al
banco (o bancos, borriquetas, etc.) de trabajo.
Queda prohibido el transporte aéreo de armaduras de pilares en posición vertical.
Se prohíbe trepar por las armaduras en cualquier caso.
Se prohíbe el montaje de zunchos perimetrales, sin antes estar correctamente
instaladas las redes de protección.
Se evitará, en lo posible, caminar por los fondillos de los encofrados de jácenas o
vigas.
Trabajos de manipulación del hormigón.
Se instalarán fuertes topes final de recorrido de los camiones hormigonera, en
evitación de vuelcos.
Se prohíbe acercar las ruedas de los camiones hormigoneras a menos de 2 m. del
borde de la excavación.
Se prohíbe cargar el cubo por encima de la carga máxima admisible de la grúa que lo
sustenta.
Se procurará no golpear con el cubo los encofrados, ni las entibaciones.
La tubería de la bomba de hormigonado, se apoyará sobre caballetes, arriostrándose
las partes susceptibles de movimiento.
Para vibrar el hormigón desde posiciones sobre la cimentación que se hormigona,
se establecerán plataformas de trabajo móviles formadas por un mínimo de tres tablones,
que se dispondrán perpendicularmente al eje de la zanja o zapata.
El hormigonado y vibrado del hormigón de pilares, se realizará desde "castilletes de
hormigonado".
En el momento en el que el forjado lo permita, se izará en torno a los huecos el peto
definitivo de fábrica, en prevención de caídas al vacío.
Se prohíbe transitar pisando directamente sobre las bovedillas (cerámicas o de
hormigón), en prevención de caídas a distinto nivel.
12
7.0 Annexes
Projecte Final de Carrera
7.2.1.4.5. Muntatge d’estructura metàl·lica.
Los perfiles se apilarán ordenadamente sobre durmientes de madera de soporte de
cargas, estableciendo capas hasta una altura no superior al 1'50 m.
Una vez montada la "primera altura" de pilares, se tenderán bajo ésta redes
horizontales de seguridad.
Se prohíbe elevar una nueva altura, sin que en la inmediata inferior se hayan
concluido los cordones de soldadura.
Las operaciones de soldadura en altura, se realizarán desde el interior de una
guindola de soldador, provista de una barandilla perimetral de 1 m. de altura formada por
pasamanos, barra intermedia y rodapié. El soldador, además, amarrará el mosquetón del
cinturón a un cable de seguridad, o a argollas soldadas a tal efecto en la perfilería.
Se prohíbe la permanencia de operarios dentro del radio de acción de cargas
suspendidas.
Se prohíbe la permanencia de operarios directamente bajo tajos de soldadura.
Se prohíbe trepar directamente por la estructura y desplazarse sobre las alas de una
viga sin atar el cinturón de seguridad.
El ascenso o descenso a/o de un nivel superior, se realizará mediante una escalera
de mano provista de zapatas antideslizantes y ganchos de cuelgue e inmovilidad dispuestos
de tal forma que sobrepase la escalera 1 m. la altura de desembarco.
El riesgo de caída al vacío por fachadas se cubrirá mediante la utilización de redes
de horca (o de bandeja).
7.2.1.4.6. Muntatge de prefabricats.
El riesgo de caída desde altura, se evitará realizando los trabajos de recepción e
instalación del prefabricado desde el interior de una plataforma de trabajo rodeada de
barandillas de 90 cm., de altura, formadas por pasamanos, listón intermedio y rodapié de
15 cm., sobre andamios (metálicos, tubulares de borriquetas).
Se prohíbe trabajar o permanecer en lugares de tránsito de piezas suspendidas en
prevención del riesgo de desplome.
Los prefabricados se acopiarán en posición horizontal sobre durmientes dispuestos
por capas de tal forma que no dañen los elementos de enganche para su izado.
Se paralizará la labor de instalación de los prefabricados bajo régimen de vientos
superiores a 60 Km/h.
13
7.0 Annexes
Projecte Final de Carrera
7.2.1.4.7. Treballs de paleta.
Los grandes huecos (patios) se cubrirán con una red horizontal instalada
alternativamente cada dos plantas, para la prevención de caídas.
Se prohíbe concentrar las cargas de ladrillos sobre vanos. El acopio de palets, se
realizará próximo a cada pilar, para evitar las sobrecargas de la estructura en los lugares de
menor resistencia.
Los escombros y cascotes se evacuarán diariamente mediante trompas de vertido
montadas al efecto, para evitar el riesgo de pisadas sobre materiales.
Las rampas de las escaleras estarán protegidas en su entorno por una barandilla sólida de
90 cm. de altura, formada por pasamanos, listón intermedio y rodapié de 15 cm.
7.2.1.4.8. Cobertes.
El riesgo de caída al vacío, se controlará instalando redes de horca alrededor del
edificio. No se permiten caídas sobre red superiores a los 6 m. de altura.
Se paralizarán los trabajos sobre las cubiertas bajo régimen de vientos superiores a
60 km/h., lluvia, helada y nieve.
7.2.1.4.9. Alicatats.
El corte de las plaquetas y demás piezas cerámicas, se ejecutará en vía húmeda,
para evitar la formación de polvo ambiental durante el trabajo.
El corte de las plaquetas y demás piezas cerámicas se ejecutará en locales abiertos o
a la intemperie, para evitar respirar aire con gran cantidad de polvo.
7.2.1.4.10. Enfoscats i enlluits.
Las "miras", reglas, tablones, etc., se cargarán a hombro en su caso, de tal forma
que al caminar, el extremo que va por delante, se encuentre por encima de la altura del
casco de quién lo transporta, para evitar los golpes a otros operarios, los tropezones entre
obstáculos, etc.
Se acordonará la zona en la que pueda caer piedra durante las operaciones de
proyección de "garbancillo" sobre morteros, mediante cinta de banderolas y letreros de
prohibido el paso.
7.2.1.4.11. Soldats amb marbres, terrassos, plaquetes i assimilables.
El corte de piezas de pavimento se ejecutará en vía húmeda, en evitación de
lesiones por trabajar en atmósferas pulverulentas.
Las piezas del pavimento se izarán a las plantas sobre plataformas emplintadas,
correctamente apiladas dentro de las cajas de suministro, que no se romperán hasta la hora
de utilizar su contenido.
14
7.0 Annexes
Projecte Final de Carrera
Los lodos producto de los pulidos, serán orillados siempre hacia zonas no de paso y
eliminados inmediatamente de la planta.
7.2.1.4.12. Fusteria, metall i serralleria.
Los recortes de madera y metálicos, objetos punzantes, cascotes y serrín producidos
durante los ajustes se recogerán y se eliminarán mediante las tolvas de vertido, o mediante
bateas o plataformas emplintadas amarradas del gancho de la grúa.
Los cercos serán recibidos por un mínimo de una cuadrilla, en evitación de golpes,
caídas y vuelcos.
Los listones horizontales inferiores contra deformaciones, se instalarán a una altura
en torno a los 60 cm. Se ejecutarán en madera blanca, preferentemente, para hacerlos más
visibles y evitar los accidentes por tropiezos.
El "cuelgue" de hojas de puertas o de ventanas, se efectuará por un mínimo de dos
operarios, para evitar accidentes por desequilibrio, vuelco, golpes y caídas.
7.2.1.4.13. Muntatge de vidre.
Se prohíbe permanecer o trabajar en la vertical de un tajo de instalación de vidrio.
Los tajos se mantendrán libres de fragmentos de vidrio, para evitar el riesgo de
cortes.
La manipulación de las planchas de vidrio, se ejecutará con la ayuda de ventosas de
seguridad.
Los vidrios ya instalados, se pintarán de inmediato a base de pintura a la cal, para
significar su existencia.
7.2.1.4.14. Pintura i vernís.
Se prohíbe almacenar pinturas susceptibles de emanar vapores inflamables con los
recipientes mal o incompletamente cerrados, para evitar accidentes por generación de
atmósferas tóxicas o explosivas.
Se prohíbe realizar trabajos de soldadura y oxicorte en lugares próximos a los tajos
en los que se empleen pinturas inflamables, para evitar el riesgo de explosión o de incendio.
Se tenderán redes horizontales sujetas a puntos firmes de la estructura, para evitar el
riesgo de caída desde alturas.
Se prohíbe la conexión de aparatos de carga accionados eléctricamente (puentes
grúa por ejemplo) durante las operaciones de pintura de carriles, soportes, topes, barandillas, etc., en prevención de atrapamientos o caídas desde altura.
15
7.0 Annexes
Projecte Final de Carrera
Se prohíbe realizar "pruebas de funcionamiento" en las instalaciones, tuberías de
presión, equipos motobombas, calderas, conductos, etc. durante los trabajos de pintura de
señalización o de protección de conductos.
7.2.1.4.15. Instal·lació elèctrica provisional d’obra.
El montaje de aparatos eléctricos será ejecutado por personal especialista, en
prevención de los riesgos por montajes incorrectos.
El calibre o sección del cableado será siempre el adecuado para la carga eléctrica
que ha de soportar.
Los hilos tendrán la funda protectora aislante sin defectos apreciables (rasgones,
repelones y asimilables). No se admitirán tramos defectuosos.
La distribución general desde el cuadro general de obra a los cuadros secundarios o
de planta, se efectuará mediante manguera eléctrica antihumedad.
El tendido de los cables y mangueras, se efectuará a una altura mínima de 2 m. en
los lugares peatonales y de 5 m. en los de vehículos, medidos sobre el nivel del pavimento.
Los empalmes provisionales entre mangueras, se ejecutarán mediante conexiones
normalizadas estancas antihumedad.
Las mangueras de "alargadera" por ser provisionales y de corta estancia pueden
llevarse tendidas por el suelo, pero arrimadas a los paramentos verticales.
Los interruptores se instalarán en el interior de cajas normalizadas, provistas de
puerta de entrada con cerradura de seguridad.
Los cuadros eléctricos metálicos tendrán la carcasa conectada a tierra.
Los cuadros eléctricos se colgarán pendientes de tableros de madera recibidos a los
paramentos verticales o bien a "pies derechos" firmes.
Las maniobras a ejecutar en el cuadro eléctrico general se efectuarán subido a una
banqueta de maniobra o alfombrilla aislante.
Los cuadros eléctricos poseerán tomas de corriente para conexiones normalizadas
blindadas para intemperie.
La tensión siempre estará en la clavija "hembra", nunca en la "macho", para evitar
los contactos eléctricos directos.
Los interruptores diferenciales se instalarán de acuerdo con las siguientes
sensibilidades:
•
300 mA.- Alimentación a la maquinaria.
•
30 mA. - Alimentación a la maquinaria como mejora del nivel de seguridad.
16
7.0 Annexes
•
Projecte Final de Carrera
30 mA. - Para las instalaciones eléctricas de alumbrado.
Las partes metálicas de todo equipo eléctrico dispondrán de toma de tierra.
El neutro de la instalación estará puesto a tierra.
La toma de tierra se efectuará a través de la pica o placa de cada cuadro general.
El hilo de toma de tierra, siempre estará protegido con macarrón en colores amarillo
y verde. Se prohíbe expresamente utilizarlo para otros usos.
La iluminación mediante portátiles cumplirá la siguiente norma: Portalámparas
estanco de seguridad con mango aislante, rejilla protectora de la bombilla dotada de
gancho de cuelgue a la pared, manguera antihumedad, clavija de conexión normalizada
estanca de seguridad, alimentados a 24 V.
La iluminación de los tajos se situará a una altura en torno a los 2 m., medidos
desde la superficie de apoyo de los operarios en el puesto de trabajo.
La iluminación de los tajos, siempre que sea posible, se efectuará cruzada con el fin
de disminuir sombras.
Las zonas de paso de la obra, estarán permanentemente iluminadas evitando
rincones oscuros.
No se permitirá las conexiones a tierra a través de conducciones de agua.
No se permitirá el tránsito de carretillas y personas sobre mangueras eléctricas,
pueden pelarse y producir accidentes.
No se permitirá el tránsito bajo líneas eléctricas de las compañías con elementos
longitudinales transportados a hombro (pértigas, reglas, escaleras de mano y asimilables).
La inclinación de la pieza puede llegar a producir el contacto eléctrico.
7.2.1.4.16. Instal·lació d’antenes i parallamps.
Bajo condiciones meteorológicas extremas, lluvia, nieve, hielo o fuerte viento, se
suspenderán los trabajos.
Se prohíbe expresamente instalar pararrayos y antenas a la vista de nubes de
tormenta próximas.
Las antenas y pararrayos se instalarán con ayuda de la plataforma horizontal,
apoyada sobre las cuñas en pendiente de encaje en la cubierta, rodeada de barandilla sólida
de 90 cm. de altura, formada por pasamanos, barra intermedia y rodapié, dispuesta según
detalle de planos.
Las escaleras de mano, pese a que se utilicen de forma "momentánea", se anclarán
firmemente al apoyo superior, y estarán dotados de zapatas antideslizantes, y sobrepasarán
en 1 m. la altura a salvar.
17
7.0 Annexes
Projecte Final de Carrera
Las líneas eléctricas próximas al tajo, se dejarán sin servicio durante la duración de
los trabajos.
7.2.5. Mesures específiques per treballs a la proximitat d’instal·lacions elèctriques
d’alta tensió.
Los Oficios más comunes en las instalaciones de alta tensión son los siguientes:
•
Instalación de apoyos metálicos o de hormigón.
•
Instalación de conductores desnudos.
•
Instalación de aisladores cerámicos.
•
Instalación de crucetas metálicas.
•
Instalación de aparatos de
seccionadores, fusibles, etc.).
•
Instalación de limitadores de sobretensión (autoválvulas pararrayos).
•
Instalación de transformadores tipo intemperie sobre apoyos.
•
Instalación de dispositivos antivibraciones.
•
Medida de altura de conductores.
•
Detección de partes en tensión.
•
Instalación de conductores aislados en zanjas o galerías.
•
Instalación de envolventes prefabricadas de hormigón.
•
Instalación de celdas eléctricas (seccionamiento, protección, medida, etc.).
•
Instalación de transformadores en envolventes prefabricadas a nivel del
terreno.
•
Instalación de cuadros eléctricos y salidas en B.T.
•
Interconexión entre elementos.
•
Conexión y desconexión de líneas o equipos.
•
Puestas a tierra y conexiones equipotenciales.
•
Reparación, conservación o cambio de los elementos citados.
seccionamiento
y
corte
(interruptores,
Los Riesgos más frecuentes durante estos oficios son los descritos a continuación.
•
Deslizamientos, desprendimientos de tierras por diferentes motivos (no
emplear el talud adecuado, por variación de la humedad del terreno, etc.).
•
Riesgos derivados del manejo de máquinas-herramienta y maquinaria pesada
en general.
•
Atropellos, colisiones, vuelcos y falsas maniobras de la maquinaria para
movimiento de tierras.
•
Caídas al mismo o distinto nivel de personas, materiales y útiles.
18
7.0 Annexes
Projecte Final de Carrera
•
Contactos con el hormigón (dermatitis por cementos, etc.).
•
Golpes.
•
Cortes por objetos y/o herramientas.
•
Incendio y explosiones. Electrocuciones y quemaduras.
•
Riesgo por sobreesfuerzos musculares y malos gestos.
•
Contacto o manipulación de los elementos aislantes de los transformadores
(aceites minerales, aceites a la silicona y piraleno). El aceite mineral tiene un
punto de inflamación relativamente bajo (130º) y produce humos densos y
nocivos en la combustión. El aceite a la silicona posee un punto de
inflamación más elevado (400º). El piraleno ataca la piel, ojos y mucosas,
produce gases tóxicos a temperaturas normales y arde mezclado con otros
productos.
•
Contacto directo con una parte del cuerpo humano y contacto a través de
útiles o herramientas.
•
Contacto a través de maquinaria de gran altura.
•
Maniobras en centros de transformación privados por personal con escaso o
nulo conocimiento de la responsabilidad y riesgo de una instalación de alta
tensión.
Las Medidas Preventivas de carácter general se describen a continuación.
Se realizará un diseño seguro y viable por parte del técnico proyectista.
Los trabajadores recibirán una formación específica referente a los riesgos en alta
tensión.
Para evitar el riesgo de contacto eléctrico se alejarán las partes activas de la
instalación a distancia suficiente del lugar donde las personas habitualmente se encuentran
o circulan, se recubrirán las partes activas con aislamiento apropiado, de tal forma que
conserven sus propiedades indefinidamente y que limiten la corriente de contacto a un
valor inocuo (1 mA) y se interpondrán obstáculos aislantes de forma segura que impidan
todo contacto accidental.
La distancia de seguridad para líneas eléctricas aéreas de alta tensión y los distintos
elementos, como maquinaria, grúas, etc. no será inferior a 3 m. Respecto a las
edificaciones no será inferior a 5 m.
Conviene determinar con la suficiente antelación, al comenzar los trabajos o en la
utilización de maquinaria móvil de gran altura, si existe el riesgo derivado de la
proximidad de líneas eléctricas aéreas. Se indicarán dispositivos que limiten o indiquen la
altura máxima permisible.
Será obligatorio el uso del cinturón de seguridad para los operarios encargados de
realizar trabajos en altura.
19
7.0 Annexes
Projecte Final de Carrera
Todos los apoyos, herrajes, autoválvulas, seccionadores de puesta a tierra y
elementos metálicos en general estarán conectados a tierra, con el fin de evitar las
tensiones de paso y de contacto sobre el cuerpo humano. La puesta a tierra del neutro de
los transformadores será independiente de la especificada para herrajes. Ambas serán
motivo de estudio en la fase de proyecto.
Es aconsejable que en centros de transformación el pavimento sea de hormigón
ruleteado antideslizante y se ubique una capa de grava alrededor de ellos (en ambos casos
se mejoran las tensiones de paso y de contacto).
Se evitará aumentar la resistividad superficial del terreno.
En centros de transformación tipo intemperie se revestirán los apoyos con obra de
fábrica y mortero de hormigón hasta una altura de 2 m y se aislarán las empuñaduras de los
mandos.
En centros de transformación interiores o prefabricados se colocarán suelos de
láminas aislantes sobre el acabado de hormigón.
Las pantallas de protección contra contacto de las celdas, aparte de esta función,
deben evitar posibles proyecciones de líquidos o gases en caso de explosión, para lo cual
deberán ser de chapa y no de malla.
Los mandos de los interruptores, seccionadores, etc., deben estar emplazados en
lugares de fácil manipulación, evitándose postura forzadas para el operador, teniendo en
cuenta que éste lo hará desde el banquillo aislante.
Se realizarán enclavamientos mecánicos en las celdas, de puerta (se impide su
apertura cuando el aparato principal está cerrado o la puesta a tierra desconectada), de
maniobra (impide la maniobra del aparato principal y puesta a tierra con la puerta abierta),
de puesta a tierra (impide el cierre de la puesta a tierra con el interruptor cerrado o
viceversa), entre el seccionador y el interruptor (no se cierra el interruptor si el seccionador
está abierto y conectado a tierra y no se abrirá el seccionador si el interruptor está cerrado)
y enclavamiento del mando por candado.
Como recomendación, en las celdas se instalarán detectores de presencia de tensión
y mallas protectoras quitamiedos para comprobación con pértiga.
En las celdas de transformador se utilizará una ventilación optimizada de mayor
eficacia situando la salida de aire caliente en la parte superior de los paneles verticales. La
dirección del flujo de aire será obligada a través del transformador.
El alumbrado de emergencia no estará concebido para trabajar en ningún centro de
transformación, sólo para efectuar maniobras de rutina.
Los centros de transformación estarán dotados de cerradura con llave que impida el
acceso a personas ajenas a la explotación.
Las maniobras en alta tensión se realizarán, por elemental que puedan ser, por un
operador y su ayudante. Deben estar advertidos que los seccionadores no pueden ser
20
7.0 Annexes
Projecte Final de Carrera
maniobrados en carga. Antes de la entrada en un recinto en tensión deberán comprobar la
ausencia de tensión mediante pértiga adecuada y de forma visible la apertura de un
elemento de corte y la puesta a tierra y en cortocircuito del sistema. Para realizar todas las
maniobras será obligatorio el uso de, al menos y a la vez, dos elementos de protección
personal: pértiga, guantes y banqueta o alfombra aislante, conexión equipotencial del
mando manual del aparato y plataforma de maniobras.
Se colocarán señales de seguridad adecuadas, delimitando la zona de trabajo.
7.2.6. Disposicions de seguretat i salut durant l’execució de les obres.
Cuando en la ejecución de la obra intervenga más de una empresa, o una empresa y
trabajadores autónomos o diversos trabajadores autónomos, el promotor designará un
coordinador en materia de seguridad y salud durante la ejecución de la obra, que será un
técnico competente integrado en la dirección facultativa.
Cuando no sea necesaria la designación de coordinador, las funciones de éste serán
asumidas por la dirección facultativa.
En aplicación del estudio básico de seguridad y salud, cada contratista elaborará un
plan de seguridad y salud en el trabajo en el que se analicen, estudien, desarrollen y
complementen las previsiones contenidas en el estudio desarrollado en el proyecto, en
función de su propio sistema de ejecución de la obra.
Antes del comienzo de los trabajos, el promotor deberá efectuar un aviso a la
autoridad laboral competente.
7.2.2. Disposicions mínimes de seguretat i salut relatives a la utilització per els
treballadors d’equips de protecció individual.
7.2.2.1. Introducció.
La ley 31/1995, de 8 de noviembre, de Prevención de Riesgos Laborales, determina
el cuerpo básico de garantías y responsabilidades preciso para establecer un adecuado nivel
de protección de la salud de los trabajadores frente a los riesgos derivados de las
condiciones de trabajo.
Así son las normas de desarrollo reglamentario las que deben fijar las medidas
mínimas que deben adoptarse para la adecuada protección de los trabajadores. Entre ellas
se encuentran las destinadas a garantizar la utilización por los trabajadores en el trabajo de
equipos de protección individual que los protejan adecuadamente de aquellos riesgos para
su salud o su seguridad que no puedan evitarse o limitarse suficientemente mediante la
utilización de medios de protección colectiva o la adopción de medidas de organización en
el trabajo.
El empresario hará obligatorio el uso de los equipos de protección individual que a
continuación se desarrollan.
21
7.0 Annexes
Projecte Final de Carrera
7.2.2.2. Protectors del cap.
•
Cascos de seguridad, no metálicos, clase N, aislados para baja tensión, con el
fin de proteger a los trabajadores de los posibles choques, impactos y
contactos eléctricos.
•
Protectores auditivos acoplables a los cascos de protección.
•
Gafas de montura universal contra impactos y antipolvo.
•
Mascarilla antipolvo con filtros protectores.
•
Pantalla de protección para soldadura autógena y eléctrica.
7.2.2.3. Protectors de mans i braços.
•
Guantes contra las agresiones mecánicas (perforaciones, cortes, vibraciones).
•
Guantes de goma finos, para operarios que trabajen con hormigón.
•
Guantes dieléctricos para B.T.
•
Guantes de soldador.
•
Muñequeras.
•
Mango aislante de protección en las herramientas.
7.2.2.4. Protectors de peus i cames.
•
Calzado provisto de suela y puntera de seguridad contra las agresiones
mecánicas.
•
Botas dieléctricas para B.T.
•
Botas de protección impermeables.
•
Polainas de soldador.
•
Rodilleras.
7.2.2.5. Protectors del cos.
•
Crema de protección y pomadas.
•
Chalecos, chaquetas y mandiles de cuero para protección de las agresiones
mecánicas.
•
Traje impermeable de trabajo.
•
Cinturón de seguridad, de sujeción y caída, clase A.
•
Fajas y cinturones antivibraciones.
•
Pértiga de B.T.
•
Banqueta aislante clase I para maniobra de B.T.
•
Linterna individual de situación.
22
7.0 Annexes
•
Projecte Final de Carrera
Comprobador de tensión.
7.2.2.6. Equips addicionals de protecció per treballs a la proximitat d’instal·lacions
elèctriques d’alta tensió.
•
Casco de protección aislante clase E-AT.
•
Guantes aislantes clase IV.
•
Banqueta aislante de maniobra clase II-B o alfombra aislante para A.T.
•
Pértiga detectora de tensión (salvamento y maniobra).
•
Traje de protección de menos de 3 kg, bien ajustado al cuerpo y sin piezas
descubiertas eléctricamente conductoras de la electricidad.
•
Gafas de protección.
•
Insuflador boca a boca.
•
Tierra auxiliar.
•
Esquema unifilar
•
Placa de primeros auxilios.
•
Placas de peligro de muerte y E.T.
7.2.3. Disposicions mínimes addicionals aplicables als equips de treballs per moviment
de terres i maquinaria pesada en general.
Las máquinas para los movimientos de tierras estarán dotadas de faros de marcha
hacia adelante y de retroceso, servofrenos, freno de mano, bocina automática de retroceso,
retrovisores en ambos lados, pórtico de seguridad antivuelco y antiimpactos y un extintor.
Se prohíbe trabajar o permanecer dentro del radio de acción de la maquinaria de
movimiento de tierras, para evitar los riesgos por atropello.
Durante el tiempo de parada de las máquinas se señalizará su entorno con "señales
de peligro", para evitar los riesgos por fallo de frenos o por atropello durante la puesta en
marcha.
Si se produjese contacto con líneas eléctricas el maquinista permanecerá inmóvil en
su puesto y solicitará auxilio por medio de las bocinas. De ser posible el salto sin riesgo de
contacto eléctrico, el maquinista saltará fuera de la máquina sin tocar, al unísono, la
máquina y el terreno.
Antes del abandono de la cabina, el maquinista habrá dejado en reposo, en contacto
con el pavimento (la cuchilla, cazo, etc.), puesto el freno de mano y parado el motor
extrayendo la llave de contacto para evitar los riesgos por fallos del sistema hidráulico.
Las pasarelas y peldaños de acceso para conducción o mantenimiento
permanecerán limpios de gravas, barros y aceite, para evitar los riesgos de caída.
23
7.0 Annexes
Projecte Final de Carrera
Se prohíbe el transporte de personas sobre las máquinas para el movimiento de
tierras, para evitar los riesgos de caídas o de atropellos.
Se instalarán topes de seguridad de fin de recorrido, ante la coronación de los cortes
(taludes o terraplenes) a los que debe aproximarse la maquinaria empleada en el
movimiento de tierras, para evitar los riesgos por caída de la máquina.
Se señalizarán los caminos de circulación interna mediante cuerda de banderolas y señales
normalizadas de tráfico.
Se prohíbe el acopio de tierras a menos de 2 m. del borde de la excavación (como
norma general).
No se debe fumar cuando se abastezca de combustible la máquina, pues podría
inflamarse. Al realizar dicha tarea el motor deberá permanecer parado.
Se prohíbe realizar trabajos en un radio de 10 m entorno a las máquinas de hinca,
en prevención de golpes y atropellos.
Las cintas transportadoras estarán dotadas de pasillo lateral de visita de 60 cm de
anchura y barandillas de protección de éste de 90 cm de altura. Estarán dotadas de
encauzadores antidesprendimientos de objetos por rebose de materiales. Bajo las cintas, en
todo su recorrido, se instalarán bandejas de recogida de objetos desprendidos.
Los compresores serán de los llamados “silenciosos” en la intención de disminuir el
nivel de ruido. La zona dedicada para la ubicación del compresor quedará acordonada en
un radio de 4 m. Las mangueras estarán en perfectas condiciones de uso, es decir, sin
grietas ni desgastes que puedan producir un reventón.
Cada tajo con martillos neumáticos, estará trabajado por dos cuadrillas que se
turnarán cada hora, en prevención de lesiones por permanencia continuada recibiendo
vibraciones. Los pisones mecánicos se guiarán avanzando frontalmente, evitando los
desplazamientos laterales. Para realizar estas tareas se utilizará faja elástica de protección
de cintura, muñequeras bien ajustadas, botas de seguridad, cascos antirruido y una
mascarilla con filtro mecánico recambiable.
7.2.4. Disposicions mínimes addicionals aplicables a la maquinaria.
Las máquinas-herramienta estarán protegidas eléctricamente mediante doble
aislamiento y sus motores eléctricos estarán protegidos por la carcasa.
Las que tengan capacidad de corte tendrán el disco protegido mediante una carcasa
antiproyecciones.
Las que se utilicen en ambientes inflamables o explosivos estarán protegidas
mediante carcasas antideflagrantes. Se prohíbe la utilización de máquinas accionadas
mediante combustibles líquidos en lugares cerrados o de ventilación insuficiente.
Se prohíbe trabajar sobre lugares encharcados, para evitar los riesgos de caídas y
los eléctricos.
24
7.0 Annexes
Projecte Final de Carrera
Para todas las tareas se dispondrá una iluminación adecuada, en torno a 100 lux.
En prevención de los riesgos por inhalación de polvo, se utilizarán en vía húmeda
las herramientas que lo produzcan.
Las mesas de sierra circular, cortadoras de material cerámico y sierras de disco
manual no se ubicarán a distancias inferiores a tres metros del borde de los forjados, con la
excepción de los que estén claramente protegidos (redes o barandillas, petos de remate,
etc.). Bajo ningún concepto se retirará la protección del disco de corte, utilizándose en todo
momento gafas de seguridad antiproyección de partículas. Como normal general, se
deberán extraer los clavos o partes metálicas hincadas en el elemento a cortar.
Con las pistolas fija-clavos no se realizarán disparos inclinados, se deberá verificar
que no hay nadie al otro lado del objeto sobre el que se dispara, se evitará clavar sobre
fábricas de ladrillo hueco y se asegurará el equilibrio de la persona antes de efectuar el
disparo.
Para la utilización de los taladros portátiles y rozadoras eléctricas se elegirán
siempre las brocas y discos adecuados al material a taladrar, se evitará realizar taladros en
una sola maniobra y taladros o rozaduras inclinadas a pulso y se tratará no recalentar las
brocas y discos.
Las pulidoras y abrillantadoras de suelos, lijadoras de madera y alisadoras
mecánicas tendrán el manillar de manejo y control revestido de material aislante y estarán
dotadas de aro de protección antiatrapamientos o abrasiones.
En las tareas de soldadura por arco eléctrico se utilizará yelmo del soldar o pantalla
de mano, no se mirará directamente al arco voltaico, no se tocarán las piezas recientemente
soldadas, se soldará en un lugar ventilado, se verificará la inexistencia de personas en el
entorno vertical de puesto de trabajo, no se dejará directamente la pinza en el suelo o sobre
la perfilería, se escogerá el electrodo adecuada para el cordón a ejecutar y se suspenderán
los trabajos de soldadura con vientos superiores a 60 km/h y a la intemperie con régimen
de lluvias.
En la soldadura oxiacetilénica (oxicorte) no se mezclarán botellas de gases
distintos, éstas se transportarán sobre bateas enjauladas en posición vertical y atadas, no se
ubicarán al sol ni en posición inclinada y los mecheros estarán dotados de válvulas
antirretroceso de la llama. Si se desprenden pinturas se trabajará con mascarilla protectora
y se hará al aire libre o en un local ventilado.
25
7.0 Annexes
Projecte Final de Carrera
Redactats els Annexes del Projecte d’una Línia Aèria de 25 kV i Centre de
Transformació a la Partida dels Colls, es passa a l’assignatura del document:
Vilallonga del Camp
a 8 de Setembre del 2003.
Sr. Roger Ferré Vives.
Enginyer Tècnic Industrial
en Electricitat.
26