La carrera professional del personal investigador a Catalunya

coneixement 12
9/1/07
14:08
CONEIXEMENT I SOCIETAT 12
Página 6
ARTICLES
LA CARRERA PROFESSIONAL DEL PERSONAL INVESTIGADOR A CATALUNYA. POLÍTIQUES I PROJECTES DE LA
GENERALITAT
Blanca Ciurana*, Joan Cadefau**, Olga Alay*** i Josep Maria Vilalta****
Es duu a terme una anàlisi detallada del conjunt de polítiques i projectes que ha desenvolupat la Generalitat de
Catalunya en matèria de personal investigador els darrers cinc anys. Específicament, s’estudien les iniciatives
promogudes des del Departament d’Universitats, Recerca i Societat de la Informació de la Generalitat, actualment Comissionat per a Universitat i Recerca. Des d’aquest punt de vista, s’analitzen els diferents programes de
beques i ajuts que conviuen a Catalunya, promoguts per les administracions catalana, espanyola i europea, la
política de creació de centres de recerca o el pla de professorat universitari Jaume Serra-Hunter. Finalment, es
presta una especial atenció a la situació de la carrera investigadora a les empreses i a les iniciatives que s’han
pres en aquest camp.
Sumari
1. Introducció
2. Context
2.1. Situació a Europa
2.2. Situació a Catalunya i al conjunt de l’Estat
2.3. Fugida de cervells i dèficits històrics i estructurals
3. Polítiques i projectes de la Generalitat per a la carrera investigadora a Catalunya
3.1. Etapes de la carrera
* Blanca Ciurana és responsable d'Estudis i Documentació del Comissionat per a Universitats i Recerca del Departament d'Innovació, Universitats i Empresa de la Generalitat de Catalunya.
** Joan Cadefau és director de projectes de l'Agència de Gestió de Beques i Ajuts Universitaris i de Recerca (AGAUR).
*** Olga Alay és cap de servei de programes de la Direcció General de Recerca del Comissionat per a Universitats i Recerca del Departament d'Innovació, Universitats i Empresa de la Generalitat de Catalunya.
**** Josep Ma. Vilalta és subdirector general de Recerca del Comissionat per a Universitat i Recerca de la Secretaria d'Universitats i Recerca del Departament d'Innovació, Universitats i Empresa de la Generalitat de Catalunya.
6
coneixement 12
9/1/07
14:08
Página 7
LA CARRERA PROFESSIONAL DEL PERSONAL INVESTIGADOR A CATALUNYA. POLÍTIQUES I PROJECTES DE LA GENERALITAT
3.2. Programes per a la formació predoctoral del personal investigador a Catalunya
3.3. Programes per a la formació postdoctoral del personal investigador a Catalunya
3.4. Programes per a la consolidació i el desenvolupament professionals
3.5. La carrera investigadora en el seu context professional. Organismes receptors de personal investigador
3.6. Relacions contractuals en les diferents etapes de la carrera investigadora
4. El cas específic de la carrera investigadora a les empreses
4.1. Antecedents i necessitats
4.2. Principals iniciatives des de la Generalitat
5. Reflexions finals i perspectives de futur
1. Introducció
principals línies polítiques de la Direcció General de
Recerca, en el marc del Pla de Recerca i Innovació
aprovat pel Govern de la Generalitat el gener de
2005. Aquestes línies d’actuació són, com mostra
la figura 1, les següents:
L’instrument principal mitjançant el qual l’anterior
Departament d’Universitats, Recerca i Societat de
la Informació de la Generalitat, actualment Comissionat per a Universitats i Recerca1 ha desenvolupat actuacions en matèria de la carrera professional per a l’R+D ha estat el Pla per a la carrera
investigadora a Catalunya,2 presentat al Palau de
la Generalitat el 18 de març de 2005. El pla estableix els objectius i les grans línies estratègiques
d’actuació per desenvolupar una carrera professional de l’R+D a Catalunya, les etapes, els instruments que cal executar per part de la Generalitat i
el finançament.
– Foment de l’R+D a les universitats catalanes.
– Impuls i consolidació de centres de recerca
d’excel·lència.
– Foment de la carrera investigadora a Catalunya.
– Impuls de l’R+D a les empreses i foment de la
transferència de tecnologia i cooperació entre
empreses i universitats.
– Desenvolupament de les infraestructures científiques i tecnològiques.
– Promoció de clústers cientificotecnològics.
– Desenvolupament de plans sectorials en R+D:
foment de la recerca en humanitats i ciències
socials i foment de la comunicació i la divulgació científica.
El Pla per a la carrera investigadora a Catalunya
s’inscriu en el conjunt de polítiques en matèria
d’R+D de la Direcció General de Recerca de la Generalitat de Catalunya. En la figura 1 es mostren les
1
2
Decret 571/2006, de 19 de desembre, d’estructuració del Departament d’Innovació, Universitats i Empresa (DOGC núm. 4785 de 21/12/2006).
Vegeu la presentació de l'aleshores Conseller Carles Solà: http://www10.gencat.net/dursi/ca/re/investigadors_carrera.htm.
7
coneixement 12
9/1/07
14:08
CONEIXEMENT I SOCIETAT 12
Página 8
ARTICLES
Figura 1
Principals polítiques de la Direcció General de Recerca
Centres de
recerca
Recerca
universitària
Infraestructures
científiques i
tecnològiques
Actuacions sectorials:
humanitats,
divulgació científica,
etc.
Pla de Recerca i Innovació
2005-2008
Carrera
investigadora
Clústers:
Bioregió i
Tecnoregió
R+D i transferència
de tecnologia
a les empreses
creixement a costa dels valors científics d’altres
països.
La falta de definició d’una veritable carrera investigadora, és a dir, la inexistència d’un traçat coherent format per diferents etapes consecutives i
progressives establert per als joves que es volguessin encaminar cap a la recerca, ha dificultat
les carreres professionals en els àmbits científics i
tecnològics en el nostre país. Com a conseqüència, en aquest camp, s’han donat històricament,
una sèrie de dèficits estructurals que han convertit
sovint les persones que finalment decideixen iniciar aquest camí, en «herois» subjectes a unes
condicions professionals precàries i amb incerteses. D’altra banda, aquests dèficits han ocasionat
el fenòmen que es coneix com a fugida de cervells, es a dir, la marxa, sovint definitiva, dels nostres professionals o del nostre personal més altament qualificat cap a altres països amb més
recursos per a l’R+D i Innovació, que, d’aquesta
manera, veuen incrementar el seu potencial de
Per tal d’aconseguir incrementar el nombre de
personal investigador, per oferir itineraris i possibilitats professionals atractives a Catalunya i per
evitar o corregir els dèficits estructurals existents,
calia definir una política per a la carrera investigadora tant en l’àmbit públic com en el privat. La
definició d’una carrera investigadora té com a objectius facilitar el retorn del personal investigador
escampat, atreure personal investigador d’altres
països a Catalunya i que la contractació d’aquest
personal es generalitzi en els diferents àmbits de
la societat de manera que la figura del professional de l’R+D aconsegueixi el reconeixement social
que es mereix. En aquest sentit, la Generalitat ha
d’afavorir la coordinació amb tots els agents públics i privats que formen part del sistema de
8
coneixement 12
9/1/07
14:08
Página 9
LA CARRERA PROFESSIONAL DEL PERSONAL INVESTIGADOR A CATALUNYA. POLÍTIQUES I PROJECTES DE LA GENERALITAT
Una altra de les característiques essencials que
s’han establert per al Pla per a la carrera investigadora a Catalunya és facilitar en tot moment la
permeabilitat entre els sectors públic i privat, i
entre els instruments definits per l’Estat, per la
Unió Europea i per la mateixa Generalitat. Es
concep la carrera investigadora com una unitat,
que al llarg de la vida professional es pot anar
desenvolupant en el sector acadèmic i/o en el
sector privat, i la mobilitat entre un sector i l’altre
no tan sols està prevista, sinó que, es considera
desitjable.
ciència i tecnologia del país: universitats, centres
de recerca, empreses, ens públics i altres institucions que operen en el territori.
La definició d’una carrera científica era una de les
grans mancances amb què es trobava el sistema
de ciència i tecnologia a Catalunya i al conjunt de
l’Estat, i era un pas previ i necessari per aconseguir situar la societat catalana en una línia de progrés i benestar. La carrera que s’ha definit, amb
relació als recursos que s’hi destinen i al nombre
de places per a nous investigadors que s’ofereixen, és una iniciativa limitada i alhora realista. Els
instruments de política científica ideats i tutelats
per les administracions central i europea conviuen
a Catalunya amb els que han estat definits per la
Generalitat, i no han de ser menystinguts. La definició d’una carrera investigadora pròpia de la Generalitat s’ha de veure com una eina complementària, encara que estratègica, necessària i
legítima, i no ha de fer renunciar a optar a les diferents iniciatives i convocatòries promogudes des
d’altres administracions públiques. En aquest
sentit, cal esmentar que la Generalitat de Catalunya té competències exclusives en matèria de recerca i desenvolupament tecnològic. Malgrat això,
com sigui que l’Estat també té competència exclusiva pel que fa al foment i a la coordinació general, l’Administració central ha continuat promovent instruments i convocatòries específiques, en
aquest cas en matèria de personal investigador, i
no ha transferit els recursos vinculats.3 D’aquesta
manera, els recursos aportats per la Generalitat
de Catalunya en el desenvolupament del Pla per a
la carrera investigadora a Catalunya són recursos
propis, ja que, com s’ha dit, no s’han transferit els
recursos corresponents de l’Administració central.
2. Context
2.1. Situació a Europa
«Europa ha de ser l’economia basada en el coneixement més important del món, capaç de posar en funcionament un creixement econòmic
sostenible amb més i millors llocs de treball i amb
més cohesió social.» Amb aquesta declaració de
l’any 2000 a Lisboa i posteriorment l’any 2002 a
Barcelona, la Unió Europea posava de manifest la
importància i la necessitat que tots els països de
l’Europa dels Quinze i ara dels Vint-i-Cinc fessin
un esforç per incrementar la recerca i la innovació
tecnològica per situar-se en uns valors similars
als que trobem als EUA o al Japó, dos països
capdavanters en R+D i Innovació. Un dels principals objectius fixats va ser que la mitjana de despesa o inversió en l’R+D arribés l’any 2010 al 3 %
del PIB dels països de la UE. Per poder arribar
als objectius d’inversió fixats, la UE va constatar
que en aquest esforç hi havia de participar tant
l’Administració pública com el sector privat.
3
Com s'especifica més endavant en aquest mateix article, els anys 2005 i 2006 el Ministeri d'Educació i Ciència ha transferit a la Generalitat, 18.920.000
euros per a la gestió del Programa per a la incentivació de la incorporació i la intensificació de l'activitat investigadora (I3) a les universitats i centres de Catalunya, amb excepció dels centres del Consell Superior d'Investigacions Científiques.
9
coneixement 12
9/1/07
14:08
CONEIXEMENT I SOCIETAT 12
Página 10
ARTICLES
la població activa.6 L’any 2003, mentre Europa tenia 5,4 investigadors (en equivalents a dedicació
plena7) en tants per mil sobre la població activa,
el Japó en tenia 10,1 i els Estats Units en tenien
9,0 l’any 1999.8
Aquest augment en el finançament de l’R+D ha
d’anar acompanyat d’altres mesures. Una de molt
important és incrementar el nombre de personal
investigador a tot Europa. En aquest cas, l’objectiu
fixat va ser arribar a incorporar 750.000 nous investigadors fins a l’any 2010 en el sistema de ciència i tecnologia de la Unió Europea, com recull la
Comissió Europea en la seva comunicació «Invertir
en recerca: un pla d’acció per a Europa».4 En
aquest sentit, en el comunicat de la Unió Europea,
«Els investigadors en l’Espai europeu de la recerca:
una professió amb múltiples carreres»,5 es posa de
manifest que en recerca i innovació és fonamental
el personal investigador.
Si analitzem les dades de la Unió Europea de l’any
2003 que apareixen a la mateixa font veiem que ja
hi ha països on aquesta xifra (investigadors en EDP
per cada 1000 habitants) és molt alta, com són els
països nòrdics (Suècia, 10,1 o Finlàndia, 16,2).
Però en països més poblats la mitjana disminueix:
Alemanya i França, 6,3 i 6,9, respectivament, o Itàlia 2,8. Pel que fa a Espanya, aquest nombre era,
l’any 2003 de 4,9.9 Aquesta diferència entre països
fa que l’esforç que hagin de fer alguns sigui més
gran, mentre que altres ja estan per sobre dels objectius de la Unió Europea.
A Europa, l’augment en el finançament de
l’R+D ha d’anar acompanyat d’altres mesures
com ara l’increment del nombre de personal
investigador.
Davant de la poca vocació dels joves per la ciència i de la fugida de cervells, principalment cap als
EUA, la UE ha iniciat diverses propostes que algunes vegades són millores de programes ja establerts i altres vegades són programes nous. De
fet, en el VI Programa marc (2002-2006) i en el VII
Programa marc previst per al període 2007-2013,
les accions de difusió de la ciència i la tecnologia
ocupen un paper primordial per fer prendre consciència a tota la societat de la seva importància,
en definitiva, per crear vocacions científiques.10 A
més a més, la UE ha incrementat i millorat les
condicions de mobilitat i el nombre d’ajuts per a la
contractació de personal investigador dins del
programa Marie Curie.
Segons càlculs de la Unió Europea, fins al 2010 el
nombre de personal dedicat a l’R+D que s’hauria
d’afegir al que ja hi ha és de l’ordre d’1,2 milions
(aproximadament 750.000 investigadors més, i la
resta, tècnics i/o personal de suport). En aquest
sentit, la Unió Europea, d’acord amb l’objectiu
d’arribar al 3% del PIB esmentat anteriorment,
aposta per incrementar la proporció d’investigadors fins a 8 investigadors en tants per mil sobre
COMISSIÓ EUROPEA, 2003 a.
COMISSIÓ EUROPEA, 2003 b.
COMISSIÓ EUROPEA, 2004.
7
Un equivalent a dedicació plena (EDP) correspon al treball d'un any i d'una persona. D'aquesta manera, algú que dediqui normalment el 40% del seu
temps a l’R+D i la resta a altres activitats (docència, assessoria, gestió o administració universitàries) nomès computa com a 0,4 EDP.
8
COMISSIÓ EUROPEA, Key Figures 2005.
9
L'any 2004 l'Institut Nacional d'Estadística dona la xifra de 5,6.
10
Ho podeu veure reflexat en l'article de Xabier Goenaga i Marta Truco sobre el VII PM que es publica en aquesta mateixa revista.
4
5
6
10
coneixement 12
9/1/07
14:08
Página 11
LA CARRERA PROFESSIONAL DEL PERSONAL INVESTIGADOR A CATALUNYA. POLÍTIQUES I PROJECTES DE LA GENERALITAT
Taula 1
Distribució d’investigadors en EDP (equivalents a
dedicació plena) per sectors
Una altra iniciativa de la UE, i potser una de les més
importants, ha estat publicar les recomanacions
relatives a la Carta europea dels investigadors i el
Codi de conducta per a la contractació de doctors,
on es marquen les directrius dels drets i els deures
del personal investigador i s’expliciten uns mínims
que haurien de ser seguits per tota la UE.11
Catalunya*
Espanya*
UE-25*
EUA**
Japó**
2.2. Situació a Catalunya i al conjunt de l’Estat
Sector privat
Educació
superior
Administració
42,6%
31,9
50,3%
79,9%
69,5%
43,5%
51,1
36,6%
16,5%
25,5%
13,9%
17,0
13,1%
3,6%
5,0%
* Dades de Catalunya, Espanya, UE-25 de l’any 2004 calculades a partir
d’Eurostat.
** Dades del Japó de l’any 2003 calculades a partir d’Eurostat.
*** Dades dels Estats Units de l’any 2002 calculades a partir de l’OCDE
«Main Science and Technology Indicators». Vol. 2005/2
Nota: El sector privat inclou les empreses i les institucions privades sense finalitat de lucre.
D’acord amb els compromisos dels Consells d’Europa de Lisboa, el març de l’any 2000, i de Barcelona, el març de l’any 2002, el Govern de la Generalitat va prendre la determinació d’incrementar la
despesa en R+D a Catalunya per arribar l’any 2008
al 2,1% respecte al PIB. En la mateixa línia, el Pla de
Recerca i Innovació de Catalunya (PRI)12 estableix
que el nombre de personal investigador hauria
d’augmentar a Catalunya en els quatre anys de la
seva vigència (2005-2008). El nombre d’investigadors a Catalunya quan va entrar en funcionament el
PRI era de 18.387,13 i l’objectiu per al 2008 queda
fixat en aquest pla en 24.000. Per tant, des de la
Generalitat de Catalunya era urgent dissenyar polítiques per aconseguir elevar el nombre de persones
que decideixin dedicar-se professionalment a
l’R+D, esperant una estabilitat laboral i unes perspectives professionals similars a les de qualsevol altra professió.
Taula 2
Dades de nombre d’investigadors en EDP (equivalents a
dedicació plena) per 1000 ocupats (totals i per sectors
d’ocupació)
Catalunya*
Espanya*
UE-25*
EUA**
Japó**
Total
Sector
privat
Educació
superior
Administració
6,7
5,6
6,3
9,6
10,4
2,9
1,8
3,2
4,8
7,2
2,9
2,9
2,3
3,5
2,7
0,9
0,9
0,8
1,3
0,5
* Dades de Catalunya, Espanya, UE-25 de l’any 2004 calculades a partir
d’Eurostat.
** Dades del Japó de l’any 2003 calculades a partir d’Eurostat.
*** Dades dels Estats Units de l’any 2002 calculades a partir de l’OCDE
«Main Science and Technology Indicators», Vol. 2005/2
Nota: El sector privat inclou les empreses i les institucions privades sense finalitat de lucre.
L’any 2004, la mitjana d’investigadors per 1.000
ocupats a Catalunya va ser de 6,7. Tot i que
aquesta mitjana és lleugerament superior a la mitjana europea, el percentatge d’investigadors en el
sector privat és baix, si el comparem amb la mitjana europea o amb la d’altres països. Una caracte-
rística diferencial dels sistemes de recerca i innovació de Catalunya amb altres països de la Unió Europea és el nombre de doctors a les empreses.
Recomanació de la Comissió d’11 de març de 2005 relativa a la Carta europea de l'investigador i al Codi de conducta per a la contractació d'investigadors DOUE (2005/251/CE), 22/3/2005.
Pla de Recerca i Innovació de Catalunya 2005-2008 (http://www.gencat.net/pricatalunya).
13
Dades de l'any 2003. INE 2004.
11
12
11
coneixement 12
9/1/07
14:08
CONEIXEMENT I SOCIETAT 12
Página 12
ARTICLES
Pel que fa a la inversió en recerca i desenvolupament, a Catalunya la relació entre sector públic i
sector privat és d’1 a 3, per sobre de la UE-25 i
pròxima a la dels Estats Units, malgrat que el percentatge d’inversió en R+D/PIB encara està lluny
de la mitjana europea.
marxa de professionals o personal altament qualificat des d’un país o sector econòmic a un altre amb
condicions més bones (professionals, salarials,
d’entorn científic i tecnològic, etc.). En general,
aquesta fugida de personal investigador cap a altres països s’explica principalment perquè en els
països de destinació milloren les possibilitats de fer
recerca, ja que són països que disposen de més
recursos per a l’R+D i la Innovació, però aquest
desplaçament també comporta un aprenentatge i
una millora curricular importants.
Taula 3
Dades de despesa en R+D per sector d’execució
Any 2004
Sector
Administració
Sector
educació
superior
Sector
privat
Despesa en
R+D/PIB
Catalunya
Espanya
UE-25
Japó*
EUA
9,3
16,0
12,8
9,3
12,2
24,3
29,5
21,9
13,7
13,6
66,4
54,5
65,3
77,0
74,2
1,34
1,07
1,86
3,15
2,66
A més de la fugida de cervells, també es poden
identificar altres tipus de fenòmens o circumstàncies. Segons l’OCDE, es pot identificar el que s’anomena brain exchange i brain waste: el primer implica
que el país en qüestió té capacitat tant per enviar
com per rebre personal qualificat, mentre que, en el
segon cas, el personal qualificat acompleix activitats
professionals de menys qualificació amb relació a la
seva formació.
Dades de Catalunya i Espanya de l’any 2004 (INE 2006).
Dades de la UE-25, i els EUA de l’any 2004. Eurostat.
*Dades del Japó de l’any 2003. Eurostat.
A Catalunya, per tant, a diferència de la resta de l’Estat espanyol, hi ha una inversió més elevada en
R+D/investigador en el sector privat que en el públic.
A Catalunya, i a tot l’Estat espanyol, la fugida de
cervells té implicacions importants per la pèrdua
de capital humà altament qualificat, l’empobriment
dels grups de recerca, el malbaratament de recursos i la disminució de la capacitat investigadora del
país. La fugida de cervells és una problemàtica general de tota la UE, on el desplaçament es dirigeix
principalment cap als EUA, però a Catalunya
aquest desplaçament, a més dels EUA, es produeix també cap a altres països de la UE. Així
doncs, els països d’acollida reben personal investigador format, i sovint en l’època més productiva
de la seva carrera científica.
La fugida de cervells té implicacions importants per la pèrdua de capital humà altament
qualificat, l’empobriment dels grups de recerca, el malbaratament de recursos i la disminució de la capacitat investigadora del país
2.3. Fugida de cervells i dèficits històrics i
estructurals
Tots aquests factors condueixen a la necessitat
d’articular una carrera científica, atractiva per als joves investigadors, que faciliti el retorn dels científics
que han marxat a l’estranger i que, a més a més,
pugui atreure personal investigador d’altres països.
De fet, el que s’observa a Catalunya i, per extensió,
a l’Estat espanyol és el fenomen conegut amb el
nom de fugida de cervells (brain drain), és a dir, la
12
coneixement 12
9/1/07
14:08
Página 13
LA CARRERA PROFESSIONAL DEL PERSONAL INVESTIGADOR A CATALUNYA. POLÍTIQUES I PROJECTES DE LA GENERALITAT
3.Polítiques i projectes de la
Generalitat per a la carrera
investigadora a Catalunya
que representa el grau més elevat dels estudis
universitaris. S’estima una durada per a aquesta
etapa de quatre anys.
3.1. Etapes de la carrera
L’edat aproximada i desitjable que hauria de tenir
una persona mentre està en aquesta etapa és de
23 a 26 anys. Aquest interval -i els altres que s’han
estimat per a cada etapa- no significa que una persona més gran no pugui iniciar una trajectòria investigadora, però sí que hi ha la voluntat que el
personal investigador estabilitzi la seva situació laboral a una edat inferior a la que ho fa actualment,
de la mateixa manera que ho fan altres col·lectius
professionals similars.
La trajectòria que es defineix en el Pla per a la carrera investigadora a Catalunya s’agrupa en quatre
etapes, que, d’altra banda, són les etapes comunes a qualsevol carrera investigadora que es defineixi en qualsevol país del món. Aquestes etapes
són:
–
–
–
–
Formació predoctoral (quatre anys).
Formació postdoctoral (dos anys).
Preconsolidació investigadora (cinc anys).
Estabilització o consolidació investigadora (indefinida).
Hi ha la voluntat que el personal investigador
estabilitzi la seva situació laboral a una edat
inferior a la que ho fa actualment, de la mateixa manera que ho fan altres col·lectius
professionals similars.
Una persona que s’hagi llicenciat i que vulgui esdevenir investigador s’inicia en l’etapa de formació
predoctoral i progressa cap a l’etapa d’estabilització o consolidació. Per accedir a una etapa superior, aquesta persona haurà de complir els requisits
de selecció i avaluació que s’estableixin per a l’etapa anterior. S’ha dibuixat la línia que cal seguir i
s’ha dotat cada etapa amb els instruments necessaris en forma d’ajuts, a fi que les persones que hi
accedeixin puguin dedicar-se professionalment a
la recerca.
Per a aquesta etapa, a Catalunya disposem de
programes de formació de personal investigador
propis de l’Administració de la Generalitat (com ara
el Programa de beques predoctorals per a la formació de personal investigador, FI); de l’Estat (com
és ara el Programa de formació de personal investigador, FPI) i de la Unió Europea (com, per exemple, alguna modalitat de les Accions Marie Curie).
Tots aquests programes s’analitzen més endavant
en aquest mateix article. En definitiva, aquesta és
una etapa de la carrera que està força coberta, sobretot en comparació d’altres, i que ja fa més de
quinze anys que mereix l’atenció del Govern de la
Generalitat.
L’etapa de formació predoctoral és l’etapa a la
qual accedeixen les persones amb un grau de llicenciatura o enginyeria que volen dedicar-se professionalment a la recerca a continuació dels
seus estudis de grau universitari. És la porta d’entrada a la carrera investigadora. Durant aquesta
etapa hi ha un objectiu principal per part dels futurs investigadors: la realització d’una tesi doctoral amb la corresponent obtenció del doctorat,
13
coneixement 12
9/1/07
14:08
CONEIXEMENT I SOCIETAT 12
Página 14
ARTICLES
L’etapa de formació postdoctoral és la que elegeixen les persones que poseeixen un doctorat
que volen continuar la professió d’investigador, a
continuació de la lectura de les seves tesis. Durant
aquest període, es vol que els doctors s’incorporin
a la universitat, el centre de recerca, l’Administració o l’empresa en grups de recerca preestablerts i
puguin formar-se com a personal investigador fent
recerca, agafant més iniciativa de la que havien
pres quan feien la tesi i duent a terme les activitats
descrites en el seu pla de treball. El personal investigador doctor contractat ha de trobar en els centres o les entitats de destinació el suport, els mitjans i els equips que li calguin per poder dur a
La durada prevista per a aquesta etapa és de dos
anys i s’ha de vetllar perquè no hi hagi discontinuïtat laboral per al personal investigador entre
l’acabament de l’etapa anterior i l’inici d’aquesta
etapa. Òptimament, una persona en etapa de
formació postdoctoral hauria de tenir 27-28
anys. Per a aquesta etapa, la Generalitat de Catalunya va publicar, l’any 2005, la primera convocatòria pròpia de beques/contractes,14 que s’ha
tornat a convocar enguany.15 El programa s’ha
batejat amb el nom de Beatriu de Pinós, una noble que al segle xv va destinar la fortuna que va
heretar del seu marit a la difusió de l’obra del
científic i humanista Ramon Llull. També tenim a
Catalunya diversos programes estatals (Juan de
la Cierva, Torres Quevedo, beques a l’estranger,
etc.) i europeus (dins de les accions Marie Curie).
El programa de contractes postdoctorals Beatriu
de Pinós s’analitza en profunditat en un apartat
posterior d’aquest article, juntament amb els altres programes esmentats.
Amb motiu de la definició de la carrera, es
veié la necessitat que, després de l’etapa
postdoctoral de dos anys i abans de l’estabilització definitiva o sènior, hi hagués una etapa de preconsolidació investigadora.
Amb motiu de la definició de la carrera, es veié la
necessitat que, després de l’etapa postdoctoral
de dos anys i abans de l’estabilització definitiva
o sènior, hi hagués una etapa de preconsolidació investigadora, en la qual el personal investigador disposés de la potestat de crear el
seu propi grup i línia de recerca al si d’una institució pública o privada o s’incorporés a un grup
de recerca preexistent. Per a aquesta etapa es
preveu un contracte laboral de cinc anys que, un
cop s’hagi acabat i després d’haver superat una
avaluació i una selecció, es pogués encadenar
amb un contracte laboral permanent de la categoria sènior. Per a aquesta etapa de preconsolidació investigadora, doncs, l’any 2005 es van
terme normalment la seva activitat, amb la finalitat
que aquest període postdoctoral li permeti adquirir
més coneixements, capacitats i competències, per
avançar en la seva carrera professional. És recomanable que aquesta formació es faci en un centre
diferent d’on s’ha llegit la tesi, atès que la mobilitat
és una de les característiques principals que ha de
tenir la carrera d’un investigador i, encara que es
pot fer en un grup del propi país, és desitjable fer-la
en un grup estranger.
Resolució UNI/2429/2005, de 3 d'agost de convocatòria de beques postdoctorals Beatriu de Pinós. (DOGC núm. 4458, de 30/8/2005).
15
Resolució EDU/2714/2006, de 13 de juliol de convocatòria de beques i ajuts postdoctorals dins del programa Beatriu de Pinós 2006, (DOGC núm.
4705, de 25/8/2006).
14
14
coneixement 12
9/1/07
14:08
Página 15
LA CARRERA PROFESSIONAL DEL PERSONAL INVESTIGADOR A CATALUNYA. POLÍTIQUES I PROJECTES DE LA GENERALITAT
engegar els contractes ICREA Júnior, amb una
oferta de 30 contractes de cinc anys per a joves
investigadors amb l’objectiu que es puguin preparar per tenir una posició capdavantera en
ciència i tecnologia mentre exerceixen fent recerca puntera al nostre país com a membres actius
del sistema català de recerca, tant públic com
privat. També pertanyen a aquesta etapa alguns
programes estatals, com ara el Ramón y Cajal.
Tots aquests programes s’analitzen posteriorment en aquest mateix article.
gador que està en aquesta etapa de les seves
carreres, s’espera que sigui membre actiu del
sistema català de recerca i que hi faci contribucions importants.
3.2. Programes per a la formació predoctoral
del personal investigador a Catalunya
Per a l’etapa predoctoral, la Generalitat de Catalunya té, des de l’any 1989, un instrument propi
que són les beques predoctorals per a la formació
de personal investigador (FI)16 i, a la vegada, disposa o ha disposat d’altres programes de característiques similars, com ara les beques i els ajuts
per a la formació de doctors i professors universitaris en àrees deficitàries (AD), les beques CIRIT
predoctorals per a la formació de personal investigador en química fina (QF) o en àrees prioritàries
del pla de recerca (FIAP), les beques predoctorals
per a l’acabament de tesis d’interès industrial, social o empresarial (TDOC) rellevant i les beques
predoctorals FI-IQUC per a la formació d’estudiants internacionals associades a programes de
doctorat consolidats i a programes de doctorat
de qualitat internacional reconeguts per la Generalitat. Dels programes de formació de personal
investigador de la Generalitat de Catalunya des de
1989 fins a 2003 en tenim un resum detallat en la
nota de Fina Villar,17 en el número 7 d’aquesta mateixa revista.
Superada la fase de preconsolidació, el personal
investigador arriba a l’etapa de consolidació o
d’estabilització, on pot optar a contractes permanents o indefinits. En aquesta fase d’estabilització, se suposa que la totalitat de les persones
que han estat desenvolupant la seva recerca durant l’etapa anterior en el sector privat, o els que
ara hi volen anar, seran estabilitzats per les empreses per a les quals treballin. Per al sector públic, la Institució Catalana de Recerca i d’Estudis
Avançats (ICREA) proporciona a les universitats i
els centres de recerca catalans, des de 2001,
personal investigador que selecciona i contracta
amb criteris d’excel·lència. Més endavant s’analitza aquest programa i altres, com ara el programa I3, o també el programa de contractació de
professorat universitari Jaume Serra Hunter, que
situariem en aquesta etapa. Del personal investi-
El programa de formació de personal investigador o FI es convoca anualment des de 1989. A les persones que guanyen una beca/contracte dins
d'aquest programa se'ls assegura una beca/salari durant quatre anys. El nombre de beques FI que s'han concedit ha anat augmentant progressivament
fins que l'any 2006 hi havia un total de 934 doctorands gaudint d'aquest programa, dels quals 270 van ser de nova incorporació. El programa FI ha
sofert algunes modificacions importants els darrers anys i, a banda de l'augment en el nombre de beques i ajuts predoctorals que es donen, els anys
2004 i 2005 s'ha passat d'oferir quatre anys de beca a oferir progressivament dos anys de beca i dos anys de contracte (convocatòria 2004) i, finalment, un any de beca i tres de contracte (convocatòries 2005 i 2006), s'ha obert la possibilitat de demanar una beca/contracte de formació d'investigadors (FI) per fer la tesi en una empresa i aquesta modalitat s'ha introduït en la convocatòria. Hi ha, per tant, l'evolució cap a un model contractual
que denota la voluntat per posar fi a la precarietat laboral que ha caracteritzat fins ara les persones que es dediquen a la recerca. La modalitat del programa FI/empresa és l'altra modificació important que ha sofert aquest programa i s'analitza en profunditat en un altre apartat d'aquest article. El
salari per als doctorands amb beca o contracte FI és progressiu al llarg dels quatre anys i se situa entre els 10.000 i els 12.000 euros anuals. A més
a més, actualment aquests contractes porten associat un premi de 3.000 euros més a l'eficiència en l'elaboració de la tesi si aquesta tesi s'acaba
en quatre anys.
17
VILLAR, 2005.
16
15
coneixement 12
9/1/07
14:08
CONEIXEMENT I SOCIETAT 12
Página 16
ARTICLES
Taula 4
Beneficiaris de beques/contractes predoctorals per anys
Any
1989
1990
1991
1992
1993
1994
1995
1996
1997
1998
1999
2000
2001
2002
2003
2004
2005
2006
Programes*
FI
AD
QF
FIAP
TDOC
FI-IQUC
80
155
281
402
455
522
529
518
495
424
362
449
415
749
794
798
866
934
156
151
135
122
89
-
25
47
46
45
19
20
-
40
151
201
314
240
277
317
-
25
39
60
70
28
-
122
128
107
* Les dades inclouen renovacions i noves concessions.
FI: beques predoctorals per a la formació de personal investigador.
AD: beques i ajuts per a la formació de doctors i professors universitaris en àrees deficitàries.
QF: beques CIRIT predoctorals per a la formació de personal investigador en química fina.
FIAP: beques CIRIT predoctorals per a la formació de personal investigador en àrees prioritàries del pla de recerca.
TDOC: beques predoctorals per a l’acabament de tesis d‘interès industrial, social o empresarial rellevant.
FI-IQUC: beques de formació d’investigadors predoctorals per a estudiants internacionals, associades a programes de doctorat consolidats i a programes de doctorat de qualitat internacional reconeguts per la Generalitat.
Les persones que volen fer un doctorat a Catalunya tenen, però, altres possibilitats de finançament. En nombre, l’instrument més important que
hi ha a Catalunya són les beques FPI (formació del
personal investigador), que convoca el Ministeri
d’Educació i Ciència del Govern central.18 L’any
2004, el 27%19 de mitjana de les beques que es
van atorgar a tot l’Estat van anar a parar a les universitats i els centres de Catalunya.
Hi ha altres alternatives més minoritàries, com
ara les beques predoctorals que convoquen les
diferents universitats o centres públics de recerca, incloses les que convoca el CSIC,20 i el pro-
Actualment, les persones que són becàries d'aquest programa estan assimilades a treballadors del règim general de la Seguretat Social. A partir de la
convocatòria de l'any 2006 (Resolució de 27 de març de 2006; BOE núm. 85, de 10/4/2006) i amb l'aprovació de l'Estatut del personal investigador en
formació (RD 63/2006, de 27 de gener; BOE núm. 29, de 3/2/2006), segueixen el model 2+2, és a dir, estan estructurades en dos períodes: 24 mesos
de beca (fins a obtenir el diploma d'estudis avançats o DEA) i 24 mesos més de contracte en pràctiques. Aquest programa de beques està lligat al Plan
Nacional de Investigación Científica, Desarrollo e Innovación Tecnológica (I+D+I), en el sentit que cada becari s'ha d'adscriure a un dels projectes finançats pels seus programes.
19
Dades de l'any 2004 segons el PRI: èxit del personal de recerca en les convocatòries estatals. Font: MEC. Dades tractades pel Departament d'Universitats, Recerca i Societat de la Informació.
20
Resolució de 27 de juliol de 2005, del Consell Superior d’Investigacions Científiques, per la que es convoquen beques d’introducció a la investigació
per alumnes de penúltim curs de carrera (BOE núm. 202, de 24/8/2005).
18
16
coneixement 12
9/1/07
14:08
Página 17
LA CARRERA PROFESSIONAL DEL PERSONAL INVESTIGADOR A CATALUNYA. POLÍTIQUES I PROJECTES DE LA GENERALITAT
amb recursos econòmics els centres de recerca,
les organitzacions i les empreses per donar oportunitats de formació a investigadors i investigadores de qualsevol nacionalitat o edat a l’inici de les
seves carreres. En el VII Programa marc (20072013) també estan previstes accions similars dins
del programa People.
Taula 5
Dades de la convocatòria FI 2005
Any 2005
Sol·licituds
Concessions*
1.481
270
Renovacions
(contactes 2n, 3r i 4t any)
643
641
Beques empresa
(1r any)
27
23
2.151
934
Noves beques
(primer any)
TOTAL
3.3. Programes per a la formació postdoctoral
del personal investigador a Catalunya
* Resolució UNI/2464/2005, (DOGC de 2/9/2005).
És una etapa de la carrera investigadora que no
havia estat prioritzada mai per l’Administració de
la Generalitat, tot i que ja estava mitjanament coberta. D’una banda, per petits programes de beques propis que formaven part del Programa de
cooperació internacional de la Direcció General
de Recerca, alguns encara vigents actualment,
com poden ser les beques postdoctorals Generalitat de Catalunya - Fullbright (BFUL), que convoca des de 1998 la Generalitat amb la Fundació
Fullbright per fer estades postdoctorals als EUA,
les beques postdoctorals Balsells (BBI), el programa Gaspar de Portolà amb Califòrnia (BGP) i
el programa amb el Quebec, fruit de convenis de
col·laboració de la Generalitat amb l’estat esmentat. D’altra banda, diverses convocatòries de
l’Administració estatal permetien sol·licitar ajuts
per a la formació postdoctoral dels investigadors.
Taula 6
Convocatòria FI. Abandó en convocatòries dels anys
2003, 2004 i 2005
Any
d’inici del
programa
Noves
concessions
Renoven
per a
l’any 2006
Abandó
Percentatge
d’abandó
2003
234
178
56
24 %
2004
234
197
37
15,8 %
2005
284
266
18
6,4 %
TOTAL
752
641
11
17,31 %
grama de beques predoctorals de formació del
professorat universitari o FPU convocades per la
mateixa Secretaria d’Estat d’Universitats i Investigació.21
En l’àmbit del VI Programa marc (2003-2006), la
Unió Europea oferia també beques predoctorals
incloses dins de les Accions Marie Curie. Entre
aquestes beques hi ha les anomenades Host Driven Actions o accions d’acollida, en les quals trobem una modalitat d’ajuts (Marie Curie Host Fellowships for Early Stage Research Training o
beques per al principi de les carreres) que cobririen aquesta etapa. En aquestes beques es dota
D’acord amb els objectius del Pla per a la carrera
investigadora a Catalunya promogut pel DURSI, a
partir de l’any 2005 es van iniciar convocatòries
pròpies per cobrir l’etapa de la formació postdoctoral del personal investigador, tant en el sector públic com en el privat, i es va engegar el programa
Beatriu de Pinós, que l’any 2005 va atorgar 105
21
Resolució de 31 d'agost de 2006, per la que es convoquen ajuts per a beques i contractes en el marc de l’estatut del personal investigador en formació, del Programa de formación del professorado universitario, (BOE núm. 222, de 16/9/2006).
17
coneixement 12
9/1/07
14:08
Página 18
CONEIXEMENT I SOCIETAT 12
ARTICLES
Taula 7
Beneficiaris de beques/contractes postdoctorals per any
Programa
a Catalunya
1993
1994
1995
1996
1997
1998
1999
2000
2001
2002
2003
2004
2005
2006
14
20
4
3
-
23
29
4
4
-
1
-
8
-
20
1
-
40
1
-
40
5
-
10
-
11
1
-
20
1
6
31
5
2
7
29
1
24
7
17
1
12
6
1
-
BE-AIRE
BBR
CTP-AIRE
PR-INSERM
QUEBEC
MIT
BBI
BGP
BFUL
BP
153
6
1
10
-
170
5
2
6
4
-
154
5
2
6
5
-
148
1
4
2
6
8
-
73
7
2
2
6
-
73
5
4
2
-
70
6
2
2
9
5
-
51
7
5
1
5
5
-
67
5
3
0
9
6
-
52
6
2
1
1
7
6
-
58
9
5
1
2
1
7
9
-
100
6
-
98
2
6
105
57*
(p.r.)
(p.r.)
TOTAL
211
247
173
177
111
125
139
84
102
102
137
BPOST/RED
PIEC
BCC
SINCROTRÓ
RI
ADQUA
IGSOC
NANOTEC
A l’estranger
Les dades inclouen renovacions i nova concessió.
* Dades del 1r termini; el 2n està pendent de resolució (p.r.)
BPOST/RED: ajuts per a la contractació i la reincorporació de doctors (posteriorment, CRED).
PIEC: estades postdoctorals d’investigadors estrangers a Catalunya.
BCC: beques per a joves membres de les comunitats catalanes a l’exterior.
SINCROTRÓ: beques per a especialització i/o formació en camps relacionats amb el laboratori de llum del sincrotró.
RI: beques per a projectes d’interès per a les empreses.
ADQUA: ajuts per a programes de doctorat de les universitats catalanes en àrees de ciències socials i humanitats.
IGSOC: beques predoctorals de la International Graduate School of Catalonia.
NANOTEC: beques de recerca per a la formació en el camp de les nanotecnologies (posteriorment, NANOS).
BE-AIRE: beques per a estades de recerca fora de Catalunya. Ajuts internacionals o interregionals per a la recerca a l’estranger.
BBR: beques Batista i Roca per al finançament de projectes de recerca en l’àmbit de les ciències socials i humanitats.
CTP-AIRE: ajuts de mobilitat d’investigadors en el marc de la Comunitat de Treball dels Pirineus.
PR-INSERM: projectes de recerca amb l’Institut National de la Santé et la Recherche Medical.
QUEBEC: programa de cooperació Catalunya-Quebec.
MIT: beques per anar a l’Institut de Tecnologia de Massachussets.
BBI: beques Balsells - Generalitat de Catalunya en l’àmbit de les enginyeries.
BGP: beques Gaspar de Portolà.
BFUL: beques Generalitat de Catalunya - Fulbright.
BP: beques i ajuts postdoctorals Beatriu de Pinós.
beques i ajuts de formació postdoctoral i l’any
2006 preveu atorgar-ne 100 més.
– La modalitat A, a la qual es destina el 50% de les
places que es convoquen (50), té com a finalitat
que els doctors recents catalans puguin anar a
ampliar la seva formació a l’estranger, en universitats, centres de recerca o empreses de reconegut
El programa postdoctoral Beatriu de Pinós, en la línia del que s’ha apuntat, preveu tres modalitats:
18
coneixement 12
9/1/07
14:08
Página 19
LA CARRERA PROFESSIONAL DEL PERSONAL INVESTIGADOR A CATALUNYA. POLÍTIQUES I PROJECTES DE LA GENERALITAT
concessions tenen l’autorització definitiva de la
Comissió Europea, que, com que es tracta d’ajuts
destinats a l’empresa privada, és preceptiva.22
Com queda palès, els percentatges de beques/
contractes Beatriu de Pinós que s’ofereixen volen
afavorir, en primer lloc, la mobilitat dels investigadors i, en segon lloc, la incorporació d’investigadors
a empreses i a entitats dependents de les administracions, no tan sols universitats i centres de
recerca.
prestigi internacional durant dos anys.
– La modalitat B1, a la qual es destina el 25 % de
les places que es convoquen (25), és per poder incorporar doctors en el sector públic de Catalunya.
– La modalitat B2, a la qual es destina el 25 % de
les places que es convoquen (25), té com a finalitat poder incorporar doctors al sector privat de
Catalunya.
En les modalitats B s’atorguen ajuts a entitats o
empreses per a projectes o activitats d’R+D amb la
finalitat que contractin laboralment durant dos anys
doctors recents que treballaran en aquests projectes. Com s’ha dit, la meitat dels ajuts que s’han atorgat per a la contractació de postdocts a Catalunya
(25 sobre 50) estava previst que es donessin al sector públic (universitats, centres de recerca, institucions sense ànim de lucre, organismes de les administracions públiques, preferentment locals o les
seves entitats dependents; la convocatòria se’n
reserva una quota de 5 dels 25) i l’altra meitat (25
sobre 50) al sector privat (empreses o entitats del
sector empresarial amb presència a Catalunya).
Atesa la resposta extraordinàriament positiva que
hi ha hagut entre les empreses catalanes, el nombre d’ajuts concedits al sector privat en la convocatòria de l’any 2005 s’ha pogut incrementar lleugerament i, en realitat, ha estat de 29. Aquestes
Es tracta que, durant aquests dos anys, les persones que s’hagin doctorat recentment i vulguin encaminar la seva professió cap a la recerca es puguin «exercitar» com a doctors o investigadors.
Podeu consultar un resum detallat de les característiques principals d’aquest programa (el salari
que reben els beneficiaris d’aquests ajuts, les seves possibles nacionalitats, les seves obligacions
docents, etc.) en la nota al peu de pàgina.23
D’altra banda, els imports atorgats, definitivament, dins de les diferents modalitats en la convocatòria 2005 són:
Modalitat A: 2.726.872,20 €
Modalitat B1: 1.535.000,00 €
Modalitat B2: 1.135.900,00 €
Ajuda d'estat 4/2006, programa Beatriu de Pinós. Brussel·les 24/5/2006 C (2006) 2173.
23
En la modalitat A, pel fet que l'activitat subvencionada es realitza en un país estranger on la Generalitat no té possibilitats ni competències per aconseguir
la contractació de personal investigador per part dels centres de destinació, el salari que perceb aquest personal és en forma de beca. Aquesta beca va
acompanyada d'un ajut per a les despeses de desplaçament i es pot sol·licitar l'accés a una pòlissa d'assegurança d'assistència en viatge, si no es disposa de cobertura pròpia. En poden ser beneficiaries les persones amb un doctorat que hagin obtingut el títol de llicenciat o enginyer per una universitat catalana, independentment de la seva nacionalitat, encara que el títol de doctor l'hagin obtingut a l'estranger. A diferència de la modalitat A, en les modalitats B
les persones que es contracten a Catalunya no cal que hagin fet la llicenciatura o el doctorat a Catalunya i poden tenir qualsevol nacionalitat.
Les persones que poden ser contractades a Catalunya gràcies a un ajut Beatriu de Pinós no poden ser-ho per la mateixa institució o empresa on han fet el
doctorat, excepte si en el moment d'incorporar-se a l'entitat ja han fet una estada postdoctoral d'un mínim de dos anys a l'estranger.
Quant al salari que rebran aquests investigadors postdoctorals per a la modalitat A a l'estranger, l'import brut íntegre de la beca el 2006 era d’entre 19.440
i 28.000 euros anuals, depenent del país de destinació. Per a les modalitats B, l'ajut que es concedeix a les entitats públiques o privades només es pot destinar al finançament dels contractes del personal investigador, de manera que el salari mínim que hauran de percebre els investigadors ha de ser, segons el
que s'estableix en la mateixa convocatòria per a les dues modalitats, de 23.900 euros bruts anuals. En el cas de les universitats, centres de recerca o altres
entitats del sector públic (B1), l'ajut que es concedeix (31.900 euros bruts anuals) cobreix el 100 % del cost total dels contractes. Si l'entitat contractant és
una empresa, l'ajut finançarà parcialment el cost total dels contractes, segons les activitats per a les quals se sol·licita i les característiques de dimensió i ubicació de l'empresa, d'acord amb la regulació vigent de la Unió Europea.
Si entre les activitats de l'entitat on s'incorporen hi ha la docència, la convocatòria estableix un programa de col·laboració docent que els postdocts poden impartir.
22
19
coneixement 12
9/1/07
14:08
CONEIXEMENT I SOCIETAT 12
Página 20
ARTICLES
Taula 8
Dades de la convocatòria Beatriu de Pinós 2005
Sol·licituds
Concessions*
Percentatge
Modalitat A
(dos anys de beca a l’estranger)
139
51
36,36 %
Modalitat B1
(contractes de dos anys en universitats i centres de recerca a Catalunya)
279
25
8,96 %
Modalitat B2
(contractes de dos anys en sector privat a Catalunya)
39
29
74,36 %
TOTAL
457
105
22,97 %
*Resolució UNI/2429/2005, (DOGC 30/9/2005).
tractació de doctors per a les empreses. Aquests
programes també s’han de tenir en compte com
a instruments a l’abast dels investigadors de Catalunya, per cobrir l’etapa postdoctoral. De fet,
Catalunya és una de les comunitats on hi ha més
persones contractatdes per aquests programes,
el 30 % del total per a la convocatòria de l’any
2004 del programa Juan de la Cierva i el 23 %
del total per al conjunt (2001-2004) de les convocatòries Torres Quevedo.27
L’Administració de l’Estat també disposa de diferents instruments i programes de beques i ajuts
per a aquesta etapa. En primer lloc, el Programa
de beques postdoctorals MEC - Fulbright24 per
anar a l’estranger, del qual s’han beneficiat molts
doctors catalans, que, òbviament, han de continuar optant-hi encara que la Generalitat convoqui
el seu propi programa.
A més a més, el Ministeri d’Educació convoca
des de l’any 2004 el programa Juan de la Cierva,25 adreçat al sector públic i que permet la contractació durant tres anys de persones recent
doctorades i, des de l’any 2001, el programa
anomenat Torres Quevedo,26 adreçat en aquest
cas al sector privat i que també finança la con-
La Unió Europea, en el seu VI Programa marc,
ofereix les Accions individuals Marie Curie.
Aquest tipus d’accions s’adrecen a investigadors de qualsevol edat amb un mínim de quatre
anys d’experiència o que tenen un doctorat.28 El
Resolució de 13 de setembre de 2005 de convocatòria del Programa de beques postdoctorals, incloses les MEC - Fulbright, (BOE de 29/9/2005).
Programa Juan de la Cierva. Accessible a: «www.mec.es/ciencia/delacierva».
Programa Torres Quevedo. Accessible a: «www.mec.es/ciencia/torresq».
27
Dades del MCyT i el MEC tractades pel DURSI.
28
Les Accions individuals Marie Curie representen una bona oportunitat per al personal investigador que vol participar en equips de recerca en un altre
país. Es pot obtenir finançament tant per moure's per dins d'Europa com internacionalment. Dins d'aquesta modalitat, hi ha tres tipus d'accions que poden ser d'interès per al personal investigador català o per a les institucions catalanes que desitgen acollir un investigador postdoctoral d'un país europeu
o no europeu. Hi ha les beques intraeuropees Marie Curie (Intra-European Fellowships), que s'ofereixen a investigadors europeus de totes les edats amb
un mínim de quatre anys d'experiència professional o un doctorat. Les persones que les sol·licitin han de trobar un grup de recerca europeu que els vulgui abans de fer la sol·licitud. La finalitat és donar els mitjans econòmics per seguir una formació avançada en recerca o adquirir habilitats complementàries en una organització europea un o dos anys. Les beques internacionals Marie Curie per sortir (Outgoing Internacional Fellowships) permeten al personal investigador europeu en aquesta etapa de les seves carreres treballar en recerca en un centre de fora d'Europa, fins a dos anys amb una fase de
reintegració de fins a un any en la seva institució d'origen. Les persones que vulguin sol.licitar-les han de trobar un centre que les vulgui acollir. Finalment,
les beques internacionals Marie Curie per entrar (Incoming Internacional Fellowships) són per als investigadors de fora d'Europa que volen venir a investigar a Europa. Han de tenir quatre anys d'experiència o un doctorat i han d'acordar un programa de treball amb una organització europea (catalana, en
el nostre cas) abans de demanar-les.
24
25
26
20
coneixement 12
9/1/07
14:08
Página 21
LA CARRERA PROFESSIONAL DEL PERSONAL INVESTIGADOR A CATALUNYA. POLÍTIQUES I PROJECTES DE LA GENERALITAT
personal investigador ha millorat en gran manera.
A més a més, cal tenir present que el nombre de
centres de recerca promoguts per la Generalitat
ha augmentat espectacularment els darrers sis
anys i ha comportat un increment en la possibilitat de contractació de personal de recerca. Vegem quines són actualment les possibilitats d’estabilització d’investigadors a Catalunya.
programa People del VII Programa marc (20072010) preveu també aquestes accions, tant en
forma de beques individuals com mitjançant el
cofinançament de programes regionals, nacionals o institucionals.
3.4. Programes per a la consolidació i el
desenvolupament professionals
Pla Serra Hunter
En el sector acadèmic a Catalunya, i més en concret
a les universitats, la LUC ofereix la possibilitat d’estabilitzar professors i investigadors per la via contractual, que s’afegeix a la incorporació de personal
docent per les vies tradicionals de convocatòria de
places funcionarials en les diferents categories,
d’acord amb el que estableixen la LOU i la mateixa
LUC, i en el context del binomi docència-recerca
que caracteritza aquestes places. Cal esmentar
també que, tot i que la LUC preveu la possibilitat de
contractació d’investigadors, actualment la major
part d’universitats no opten per aquesta darrera
possibilitat, però es tracta d’una opció que es podria
considerar en el futur.
Un dels problemes que fins ara s’ha posat de manifest al nostre país ha estat la falta de continuïtat
en el desenvolupament professional del personal
investigador. Sense tenir en compte la incorporació de doctors en el sector privat, gairebé l’única
possibilitat d’estabilitat laboral29 en els darrers anys
ha estat esdevenir professor de les plantilles de les
universitats o investigador en el Consell Superior
d’Investigacions Científiques (CSIC).
Una de les conseqüències d’aquest fet es pot observar en la precarietat laboral i en la composició de
molts grups de recerca. Generalment, estan dirigits
per un professor, i la resta de personal investigador
que hi treballa està en fase de formació (beques
predoctorals) o en la fase postdoctoral amb contractes temporals (professor associat, professor
ajudant, contractes de reincorporació, etc.), i en
molts casos sense possibilitats de demanar projectes de recerca com a investigadors principals.
El Pla Serra Hunter preveu la contractació
indefinida de 1.200 professors en el període
2003-2015, a un ritme de 100 professors per any.
Els darrers anys, amb els programes de contractes Ramón y Cajal, Torres Quevedo i I3 del MEC o
amb els programes Beatriu de Pinós, ICREA i Serra Hunter, de contractació de professorat universitari, de la Generalitat, i amb el desenvolupament
alternatiu en l’àmbit universitari (Llei orgànica d’universitats, LOU; Llei d’universitats de Catalunya,
LUC), la possibilitat de contractar i estabilitzar
En aquest sentit, l’any 2003 el DURSI va posar en
marxa el Pla Serra Hunter, de contractació de professorat universitari, en col·laboració amb les universitats públiques catalanes i l’Agència per a la
Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya, mit-
Estabilitat laboral no significa necessàriament un contracte funcionarial, sinó que vol dir un període llarg de contractació que permeti dur a terme projectes d’R+D i Innovació, amb perspectives de futur.
29
21
coneixement 12
9/1/07
14:08
CONEIXEMENT I SOCIETAT 12
Página 22
ARTICLES
àmbits que es detallen en els convenis específics
signats entre el DURSI i cada universitat pública,
de les quals 148 es van ocupar en aquells dos
anys acadèmics. L’any 2006 s’ha pactat amb el
conjunt d’universitats públiques la convocatòria de
119 places més de professorat docent i investigador contractat.
jançant el qual es preveu la contractació indefinida
de 1.200 professors en el període 2003-2015, a un
ritme de 100 professors per any, que garanteix els
mateixos nivells d’estabilitat i de retribució que la
via funcionarial.
La LUC ofereix, d’entrada, la possibilitat de contractes d’un màxim de quatre anys com a professors lectors, amb plena capacitat docent i investigadora, a doctors que es vulguin iniciar en la
carrera acadèmica, amb una categoria equivalent
a la del tenure track dels països anglosaxons. A
continuació, la LUC estableix dues categories de
professorat, ambdues amb contracte indefinit i
també amb plena capacitat docent i investigadora,
que són la de professor agregat i la de catedràtic,
aquesta darrera equivalent a la del full professor
dels països anglosaxons. Mitjançant el Pla Serra
Hunter, la Generalitat de Catalunya i les universitats
cofinancen al 50 % els contractes de professor
agregat i catedràtic contractat al ritme que s’ha indicat més amunt.
Institució Catalana de Recerca i Estudis
Avançats (ICREA)
ICREA és una institució pionera impulsada, des
de l’any 2001, conjuntament pel DURSI i la Fundació Catalana per a la Recerca. ICREA pretén
ser un instrument eficaç per promoure i desenvolupar la recerca de Catalunya facilitant l’atracció
de talent i consolidant la seva carrera investigadora a Catalunya. L’únic requisit perquè un investigador sigui contractat per ICREA és ser seleccionat per un jurat independent i qualificat i que
alguna institució de recerca de Catalunya es
comprometi a acollir-lo i a facilitar-li el desenvolupament de la seva recerca. Per tant, l’objectiu
principal d’ICREA ha estat i és fer possible que un
nombre més gran d’investigadors que no estiguin
inserits de manera permanent al sistema català
treballin permanentment a Catalunya. Per fer pos-
En els dos primers anys d’aplicació del Pla Serra
Hunter (2004-2005), es van pactar 198 noves places de professorat d’acord amb la tipologia i els
Taula 9
Pla Serra Hunter. Places assignades segons conveni, Personal Docent i Investigador (PDI) incorporat l’any 2004 i 2005 i
previsió de places per a l’any 2006.
Any 2004
Any 2005
Previsió 2006
(a mes d’octubre)
Places assignades
per conveni
PDI contractat
per universitat
Places assignades
per conveni
PDI contractat
per universitat
Places assignades
per conveni
UB
UAB
UPC
UPF
UdG
UdL
URV
15
21
14
6
3
6
8
14
14
9
6
1
3
39
28
18
8
9
10
8
36
27
13
6
4
7
7
31
22
24
8
9
10
15
TOTAL
73
48
120
100
119
22
coneixement 12
9/1/07
14:08
Página 23
LA CARRERA PROFESSIONAL DEL PERSONAL INVESTIGADOR A CATALUNYA. POLÍTIQUES I PROJECTES DE LA GENERALITAT
edats dels investigadors que ha incorporat ICREA
són molt variables. Qualsevol doctor que compleixi els requisits establerts a les convocatòries s’hi
pot presentar. A partir de l’any 2005, les etapes de
consolidació i estabilització en la carrera investigadora han implicat noves convocatòries per part
d’ICREA.
sible aquest objectiu, ICREA estableix convenis
estables amb les universitats i altres centres de
recerca, de manera que els investigadors que selecciona i contracta formin part de diferents
equips i projectes d’aquestes entitats. Al llarg
dels seus cinc anys d’existència , ICREA ja ha incorporat 137 professors d’investigació i investigadors júnior d’especialitats diverses al sistema
català d’R+D. La seva contractació ha contribuït
al fet que les universitats i els centres de recerca
de Catalunya que els acullen hagin augmentat les
activitats de recerca que fan, el seu potencial investigador, el nombre de les publicacions que generen i altres indicadors de qualitat. Les ofertes
de contractes que fa ICREA reben un nombre important de sol·licituds, encara que, per poder-hi
optar, s’hagi exigit tenir una experiència internacional important. Hi ha més de 300 sol·licituds
cada any per entre 20 i 30 contractes que es formalitzen. Investigadors d’arreu del món han estat
contractats per ICREA i s’ha facilitat la tornada
d’investigadors catalans i de la resta de l’Estat
que havien fet part de la seva carrera investigadora a l’estranger. Durant els cinc anys de la seva
existència, el que ha fet ICREA ha estat, com deia
Salvador Barberà, el seu primer director, en
aquestes mateixes pàgines31 «donar certeses que
permetin planificar» el retorn o l’estabilització a
Catalunya als investigadors que estan a l’estranger, i això «ha generat expectatives entre conjunts
importants de científics emigrants que saben que
a Catalunya hi ha un mecanisme competitiu per al
retorn». Durant aquests anys, ICREA ha fet una
bona tasca amb vista a la consolidació i l’estabilització dels investigadors a Catalunya.30
Al llarg dels seus cinc anys d’existència,
ICREA ja ha incorporat 137 professors d’investigació i investigadors júnior d’especialitats diverses al sistema català d’R+D.
Per a l’etapa de preconsolidació, el DURSI encarregà a ICREA una nova convocatòria anomenada
ICREA Júnior. Aquesta convocatòria s’adreça a
joves investigadors postdoctorals de màxima
qualitat i vol contribuir a rebaixar l’edat en què els
nostres investigadors s’estabilitzen laboralment.
Està pensada per donar continuïtat laboral a alguns dels investigadors que ja han superat l’etapa
postdoctoral, siguin catalans o no i procedeixin
del programa Beatriu de Pinós o d’altres programes equivalents. Entre les 30 places que va oferir
ICREA l’any anterior, també es donava la possibilitat al personal investigador de dur a terme la
seva activitat de recerca en les empreses. Aquesta modalitat s’ha anomenat ICREA Empresa.
Aquest any 2006 s’han tornat a convocar places
per a investigadors ICREA Júnior, i s’ha diferenciat
la convocatòria Júnior Acadèmia -de la qual s’han
ofert quinze places- de la convocatòria ICREA Júnior Empresa, amb el mateix nombre de places
Tot i que l’edat mitjana de les persones contractades per ICREA era, l’any 2005, de 43 anys, les
30
31
Més informació al web d'ICREA: www.icrea.es.
BARBERA, 2004.
23
coneixement 12
9/1/07
14:08
CONEIXEMENT I SOCIETAT 12
Página 24
ARTICLES
Taula 10
Dades de la convocatòriaI ICREA Júnior 2005
Places
ofertes
Places
concedides
sector públic
Places
concedides
sector privat
Contractes
realitzats el 31
de desembre
Incorporacions
previstes a
una universitat
Incorporacions
previstes a un
centre de reserca
Incorporacions
previstes
al sector privat
30
18
1
12
9
9
1
el títol de doctor i amb una experiència internacional mínima de quatre anys, que tinguin dons
de lideratge i un molt bon bagatge en recerca.
Aquestes persones s’incorporen com a investigadors a universitats i altres centres de recerca a
Catalunya i s’espera d’ells que siguin membres
actius del sistema català de recerca i que hi facin
contribucions importants.33 Els contractes ICREA
Sènior són indefinits amb la Fundació ICREA, encara que els professors d’investigació, com s’anomenen les persones amb contracte ICREA Sènior, han
de superar una primera avaluació als tres anys i,
després, han d’anar superant avaluacions periòdiques quinquennals sobre la seva actuació i els
seus avenços en la recerca. Hi ha diferents nivells
de professors d’investigació que es tradueixen en
un esglaonament de sous, sempre d’acord amb
aquestes avaluacions.
ofertes. A partir de l’any 2008, quan finalitzen els
seus contractes els primers beneficiaris del programa de postdocts propi, el Beatriu de Pinós,
està previst augmentar l’oferta dels contractes
ICREA Júnior.32
Superada la fase de preconsolidació, els investigadors arriben a la fase d’estabilització, en la
qual poden optar a contractes permanents. A les
persones amb contractes ICREA Júnior se’ls
farà una avaluació després del quart any de contracte i, si la superen, poden optar a una posició
permanent amb un contracte ICREA Sènior al final dels cinc anys de contracte. Per al sector públic, ICREA proporciona i continuarà proporcionant a les universitats i els centres de recerca
catalans, com hem dit anteriorment que fa ja des
de l’any 2001, personal investigador que selecciona i contracta amb criteris d’excel·lència.
L’any 2006 s’han tornat a convocar 25 places
per contractar investigadors sèniors seguint els
criteris d’incorporació de talent dels anys anteriors. La convocatòria s’adreça a persones amb
A partir de l’any 2010, any en què hauran finalitzat els primers contractes ICREA Júnior, es preveu que el 80 % dels investigadors amb un contracte ICREA Júnior en el sector públic pugui
En les convocatòries ICREA Júnior, la persona candidata ha de contactar directament amb la institució o l'empresa de Catalunya en la qual està interessat i ser acceptada. Aquesta institució o entitat ha de manifestar a ICREA el seu interès en el candidat omplint un formulari d'interès, que s'acompanya amb la sol·licitud. Els salaris que cobra un contractat ICREA Júnior estan en la línia dels que cobra un professor titular d'universitat, és a dir, uns
30.000 euros bruts anuals. La Fundació ICREA assumeix durant cinc anys els costos d'aquesta contractació si l'entitat contractant pertany al sector públic. En canvi, les empreses que signen el formulari d'interès per incorporar un investigador júnior i són beneficiàries d'aquest ajut cal que assumeixin part
dels costos de la contractació. La contribució de cada empresa al contracte de l'investigador es negocia cas per cas, després de la selecció i d'acord
amb els màxims establerts per la Unió Europea.
33
Com s'ha explicat per a la convocatòria júnior, en la convocatòria sènior la persona candidata ha de contactar directament amb la institució de Catalunya en la qual està interessat i ser acceptat. Aquesta institució o entitat ha de manifestar a ICREA el seu interès omplint un formulari d'interès, que
s'acompanya amb la sol·licitud. El salari que perceb el personal investigador ICREA Sènior està assumit al 100 % per ICREA, els pressupostos de la
qual són finançats en la pràctica totalitat per la Direcció General de Recerca de la Generalitat, i està en la línia del que es paga a les universitats catalanes als catedràtics, uns 40.000 euros de partida. L'edat òptima per a un investigador per estabilitzar-se laboralment i, per tant, per accedir a un contracte ICREA Sènior no hauria d'anar gaire més enllà dels 30 anys.
32
24
coneixement 12
9/1/07
14:08
Página 25
LA CARRERA PROFESSIONAL DEL PERSONAL INVESTIGADOR A CATALUNYA. POLÍTIQUES I PROJECTES DE LA GENERALITAT
Taula 11
Taula resum dels científics incorporats en les diferents convocatòries ICREA Sènior
Any de convocatòria
Concessions
Contractes formalitzats
Contractes pendents
el 31 de desembre de 2005
2001
32
32
2002
30
30
-
2003
27
25
2
2004
29
26
3
2005
30
19
11
TOTALS
148
132
16
durant un mínim de 24 mesos en institucions diferents de la d’acollida. L’ajut estatal per a les
universitats i els centres que incorporen aquestes persones consisteix en una primera anualitat
del contracte, completa, i en quatre anualitats
més en les quals l’Estat cada any disminueix la
seva aportació en el 10 % progressiu i acumulatiu. En el cas de les universitats i alguns centres,
el cofinançament acumulatiu del 10 % anual
dels contractes a Catalunya es fa a parts iguals
entre la institució receptora i la Direcció General
de Recerca.35 En un article de Josep Maria Camarasa al número 6 d’aquesta mateixa revista,36 es
pot trobar una anàlisi exhaustiva dels resultats de
les tres primeres convocatòries d’aquest programa a Catalunya.
tenir continuïtat amb un contracte ICREA Sènior,
després d’haver passat prèviament una avaluació i una selecció, com s’ha dit. En aquest sentit,
a partir d’aquest any 2010, el nombre de contractes ICREA Sènior que està previst que es
convoquin serà de 40, vint per donar continuïtat
als investigadors ICREA Júnior i vint més per incorporar talent nou, en condicions semblants a
les actuals.
Programa Ramón y Cajal
D’altra banda, actualment hi ha uns 500 investigadors en una etapa de la seva carrera equivalent
a la que es cobreix amb els contractes ICREA Júnior, que s’han anat incorporant a Catalunya per
la via del programa Ramón y Cajal34 del Ministeri
d’Educació i Ciència i que, enguany, tenen contracte vigent. Aquests investigadors representen
el 80% dels 640 investigadors que en algun moment han formalitzat contracte en el marc del programa Ramón y Cajal al llarg de les primeres cinc
convocatòries (de l’any 2001 al 2005).
La tardor de l’any 2006 han finalitzat els contractes amb els investigadors seleccionats a la primera convocatòria. En la seva majoria, es tracta de
persones molt ben formades en la investigació i
de persones molt competents, que cal que puguin ser estabilitzades per les universitats i els
centres de recerca del país. La Generalitat de Catalunya s’ha compromès a buscar totes les vies
possibles perquè això sigui factible.
Aquest programa ofereix contractes de cinc
anys de durada per incorporar personal investigador, doctor, que ha exercit la recerca com a tal
Programa Ramon y Cajal. Accessible a: «www.mec.es/ciencia/cajal».
Aquest programa, a més a més, també dóna als investigadors una quantitat mínima de diners (fins a 15.000 euros en la darrera convocatòria) perquè
puguin engegar el seu propi programa de recerca.
36
CAMARASA, 2004.
34
35
25
coneixement 12
9/1/07
14:08
CONEIXEMENT I SOCIETAT 12
Página 26
ARTICLES
Taula 12
Persones contractades pel Programa Ramón y Cajal a Catalunya (2001-2005)
Convocatòria
2001
Convocatòria
2002
Convocatòria
2003
Convocatòria
2004
Convocatòria
2005
Total
Universitats
124
101
101
37
23
386
Centres de recerca
32
27
50
16
29
154
CSIC
41
24
27
8
?
100
Totals
197
152
178
61
52
640
Des de l’any passat, la Generalitat, principalment la Direcció General de Recerca, coordina
les actuacions necessàries amb el Ministeri, les
universitats i els centres de recerca per facilitar
que tots els investigadors amb contracte Ramón y Cajal i ben avaluats siguin estabilitzats
per qualsevol de les institucions emprant qualsevol via possible, d’acord amb els compromisos adquirits.
D’una banda, el maig de l’any 2005 el Ministeri d’Educació i Ciència, pensant primordialment en aquesta continuïtat dels investigadors Ramón y Cajal que
finalitzaven els seus contractes de cinc anys, va iniciar el Programa per a la incentivació de la incorporació i la intensificació de l’activitat investigadora o I3,
del qual parlarem en l’apartat següent. D’altra banda, la Generalitat havia iniciat ja el 2003, conjuntament amb les universitats i l’Agència per a la Qualitat
al Sistema Universitari de Catalunya (AQU) el Pla Serra Hunter per a la contractació de professors investigadors, i des de fa anys està impulsant també la
creació de centres de recerca que requereixen personal investigador molt qualificat. Ambdues actuacions són finançades, entre altres, per la Direcció
General d’Universitats i la Direcció General de Recerca respectivament i constitueixen possibles vies
de continuïtat per aquests investigadors.
Programa I3
El mes de maig de l’any 2005, el Ministeri d’Educació i Ciència (MEC) va publicar una ordre ministerial37 que establia el Programa per a la incentivació de la incorporació i la intensificació de l’activitat
investigadora (I3). Aquest programa pretén incentivar, en primer lloc, l’oferta de llocs de caràcter permanent a les universitats i els centres de recerca,
amb l’objectiu de fomentar la incorporació estable
de professors investigadors amb una trajectòria
investigadora destacable, la captació de personal
investigador estranger i el retorn de personal investigador espanyol a l’estranger amb una experiència reconeguda, i la incorporació d’investigadors joves en grups de recerca consolidats i
emergents. En segon lloc, el programa I3 vol afavorir la intensificació en l’activitat de recerca dels
professors investigadors a les seves universitats o
en altres centres de recerca.
Des de l’any passat, la Generalitat, coordina
les actuacions necessàries amb el Ministeri,
les universitats i els centres de recerca per
facilitar que tots els investigadors amb contracte Ramón y Cajal i ben avaluats siguin estabilitzats per qualsevol de les institucions
emprant qualsevol via possible.
37
Ordre ECI/1520/2005, de 26 de maig, per la qual s’estableix el Programa I3 (BOE núm. 127, de 29/5/2005). http://www.mec.es/ciencia/programai3.
26
coneixement 12
9/1/07
14:08
Página 27
LA CARRERA PROFESSIONAL DEL PERSONAL INVESTIGADOR A CATALUNYA. POLÍTIQUES I PROJECTES DE LA GENERALITAT
Amb aquestes finalitats, s’estableixen dues línies
d’actuació: la línia d’estabilització, a la qual es destinen la major part dels recursos, i la línia d’intensificació. En la línia d’estabilització, el MEC preveu finançar les places de nova creació amb dos
mòduls econòmics: 130.000 euros en tres anys
per a les places de categoria equivalent a la de
professor titular, que en són la majoria, i 150.000
euros en tres anys per a les places equivalents a
catedràtic, excepcionalment.
tenir en compte que l’1 de gener de 2005 a Catalunya hi havia uns 500 investigadors amb contractes
Ramón y Cajal vigents, procedents de les diverses
convocatòries. De tots aquests investigadors, n’hi
havia 120 de la primera convocatòria que finalitzaven els seus contractes entre els mesos de novembre i desembre de 2006, 102 dels quals estaven en
universitats i centres diferents del CSIC. El DURSI va
considerar que calia anar estabilitzant aquests investigadors abans que finalitzessin els seus contractes i, per aquest motiu, va prioritzar i actualment
es continua prioritzant el finançament a les universitats i els centres de recerca d’acord amb les places
amb caràcter permanent que han estat ocupades
per investigadors que fins al moment tenien contractes Ramón y Cajal.
Aquest programa està obert a totes les persones
que exerceixen d’investigadors i als professors universitaris amb prou experiència que siguin contractats o ocupin places de caràcter permanent en una
universitat, centre de recerca o una altra entitat
d’R+D i superin una avaluació a càrrec de l’Agència Nacional d’Avaluació i Prospectiva (ANEP, en
les seves sigles en castellà).
A l’hora de prioritzar els recursos que venen a
Catalunya mitjançant el Programa per a la incentivació de la incorporació i la intensificació
de l’activitat investigadora (I3), la Direcció General de Recerca ha tingut en compte principalment l’estabilització dels investigadors
Ramón y Cajal.
El programa és finançat pel Ministeri d’Educació i
Ciència, però a Catalunya el gestiona l’actual Comissionat per a Universitats i Recerca del Departament d’Innovació, Universitats i Empresa, llevat de
l’aplicació als centres del CSIC, d’acord amb un
protocol general signat el juny de 2005. Ambdues
administracions pacten anualment el finançament,
la proporció entre les línies d’estabilització i intensificació i el nombre de places corresponent. L’any
2005, el programa I3 es va concretar aquí només
en la seva línia d’estabilització i l’any 2006 s’hi incorporen actuacions en la línia d’intensificació, d’acord amb les universitats.
Els anys 2005 i 2006, Catalunya es pot beneficiar
del finançament del programa I3 per a un total de
144 places, amb un import de 18.920.000 euros, a
banda d’un petit finançament per a la línia d’intensificació. D’aquestes places, poc més de la meitat
són places de professor agregat finançades pel Pla
Serra Hunter. Unes altres 25 corresponen a investigadors ICREA Sènior, quinze dels quals tenien
contracte Ramón y Cajal fins al moment i ara duen
a terme la seva tasca en universitats o en centres
de recerca, i els altres deu procedeixen de l’estran-
La problemàtica principal que l’anterior Departament d’Universitats, Recerca i Societat de la Informacióel (DURSI) va tenir en compte a l’hora de prioritzar els recursos que venen a Catalunya mitjançant
el programa I3 ha estat l’estabilització dels investigadors Ramón y Cajal, sense previsió de continuïtat
quan finalitzen els seus contractes de cinc anys. Cal
27
coneixement 12
9/1/07
14:08
CONEIXEMENT I SOCIETAT 12
Página 28
ARTICLES
ger i acompleixen la tasca en centres de recerca.
Finalment, unes altres 25 places corresponen a
contractes indefinits oferts pels centres de recerca
a investigadors que també fins al moment tenien
contracte Ramón y Cajal.
3.5. La carrera investigadora en el seu context
professional. Organismes receptors
d’investigadors
Segons el manual de Frascati38, un investigador és
un professional que treballa en la concepció o en la
creació de coneixements, productes, processos,
mètodes i sistemes de caràcter nou, i en la gestió
dels projectes corresponents. Aquesta definició és
molt àmplia i, de fet, s’observa que els organismes
receptors d’investigadors poden ser molt diversos,
com també el grau de formació de l’investigador,
que depèn del sector de què es tracti. En principi,
com s’ha dit, la porta d’entrada a la carrera investigadora és l’obtenció d’un doctorat, però, així com
en el sector acadèmic hi ha una relació molt directa
i absoluta entre ser investigador i ser doctor i docent (tota l’R+D universitària correspon principalment a doctors o a llicenciats durant el seu període
de formació per arribar a ser doctors), en el sector
privat la presència de doctors és baixa, i hi predominen els llicenciats, els enginyers o els tècnics.
Taula 13
Places permanents de persones que es beneficien a
Catalunya del programa I3
Professorat
permanent
contractat
Investigadors
ICREA
Sènior
Altres
tipus de
contracte
Total
Any 2005
35
12
5
52
Any 2006
(previsió)
44
13
35
92
Total
79
25
40
144
Ajuts de reintegració Marie Curie
El personal investigador català o de fora de Catalunya que està exercint la seva professió fora del
seu país, ha consolidat allà la seva carrera, no
descarta exercir a Catalunya, ha de tenir present
que dins de les Accions Marie Curie de la Unió
Europea hi ha una modalitat d’ajuts anomenada
«de reintegració i retorn» que preveu dos tipus
d’ajuts: els ajuts de reintegració europeus o
European Reintegration Grants, que consisteixen
en ofertes als investigadors que han format part
de l’esquema Marie Curie, com a mínim dos
anys, i que els finança el cost d’un projecte de
recerca en un estat membre, i els ajuts de reintegració internacionals o Internacional Reintegration Grants, que s’adrecen als investigadors que
han estat treballant fora d’Europa cinc o més
anys i volen tornar. Els ajuts financen un programa de recerca ben definit que es faci en un estat
membre durant un o dos anys.
38
La carrera pròpia que ha definit la Generalitat per
a les persones que volen esdevenir investigadors
cal entendre-la dins del context professional i
científic peculiar del nostre país, on conviu amb
altres trajectòries possibles. Dins de l’àmbit públic, les etapes que s’han definit dins de la carrera investigadora cal que es complementin i siguin
equivalents amb les altres carreres i les etapes ja
definides. En primer lloc, a la universitat, en la
qual també conviu el personal investigador i docent funcionari regulat per la Llei orgànica d’universitats (LOU), és a dir, ajudants, professors titulars o catedràtics i el personal docent i
investigador contractat regulat per la Llei catalana d’universitats (LUC), això és, col·laboradors,
FRASCATI, 2002.
28
coneixement 12
9/1/07
14:08
Página 29
LA CARRERA PROFESSIONAL DEL PERSONAL INVESTIGADOR A CATALUNYA. POLÍTIQUES I PROJECTES DE LA GENERALITAT
lectors, professors agregats i catedràtics. Les
categories que s’estableixin per al personal investigador que treballa en hospitals o altres fundacions i institucions de recerca de l’àmbit hospitalari han de ser equivalents a les categories
laborals que s’estableixin o estiguin establertes
en aquestes unitats i, a més a més, ha de ser
possible que els investigadors que hi treballin puguin compatibilitzar, com passa a les universitats
amb la docència, les tasques de recerca amb les
assistencials pròpies d’aquest àmbit. Les etapes
que s’han definit dins de la carrera investigadora
també han de ser compatibles, òbviament, amb
les diferents categories d’investigadors que hi ha
en els centres de recerca i altres entitats de recerca de Catalunya, amb les etapes de la carrera
investigadora que es defineixin des d’altres conselleries, com és el cas del Departament de Salut, que també treballa per definir una carrera investigadora en l’àmbit de la salut, i també ho han
de ser –i ha de ser possible la mobilitat– amb la
carrera definida per institucions estatals de recerca com ara el CSIC i els mateixos ministeris
d’Educació i de Sanitat.
Figura 2
La carrera investigadora en el seu context professional. Itineraris professionals de recerca de Catalunya
Etapes
i edat estimada
Carrera investigadora a Catalunya
Àmbit públic (Universitats, Centres de recerca, CSIC)
Contractes
estables
Estabilització
>_ 34
ICREA Júnior acadèmia
ICREA Júnior empresa
(5 anys)
Contractes a Catalunya
Sector públic i privat
Preconsolidació
>_ 29
Postdoctoral
>_ 27
Contractes
estables
ICREA Sènior
(Contractes indefinits)
Programa
Ramón y Cajal
(5 anys)
Programa
Juan de la Cierva
(3 anys)
Àmbit privat (Empreses)
Beques
postdoctorals
(1-2 anys)
Programa
Beatriu de Pinós (2 anys)
Beques a l’estranger
Contractes a Catalunya
Sector públic i privat
Postdoctorats
(1-2 anys)
Programa
Torres Quevedo
Doctor (3 anys)
Doctorat
Beques
predoctorals FPI
i anàlogues (4 anys)
Predoctoral
>_ 23
Beques i contractes
predoctorals FI
(4 anys: 2+2 1+3)
Titulació superior
Ajuts a l’estudi
29
Programa
Torres Quevedo
Tecnòleg (3 anys)
Generalitat
Estat
Altres
coneixement 12
9/1/07
14:08
Página 30
CONEIXEMENT I SOCIETAT 12
ARTICLES
ESTABILITZACIÓ
Figura 3
Equivalències entre diferents categories professionals de les etapes de la carrera investigadora
PROFESSOR
D’INVESTIGACIÓ
CIENTÍFIC
TITULAR
(Indef.)
PRECONSOLIDACIÓ
Programa
I3P
3 anys
CATEDRÀTIC
TITULAR
(Indef.)
AGREGAT
(Indef.)
OPOSICIÓ
ACREDITACIÓ
AJUDANT
DOCTOR
4 anys
Professor
Lector
4 anys
ACREDITACIÓ
ACREDITACIÓ
POSTDOCTORAL
E T A P E S
OPOSICIÓ
CATEDRÀTIC
Contractació
estable
ICREA
TALENT
PROGRAMA I3
3 anys
(Indef.)
CAP SERVEI
CAP CLÍNIC
AVALUACIÓ
AVALUACIÓ
SALUT
Sènior
(Indef.)
AVALUACIÓ
ICREA
Júnior
5 anys
Ramón y
Cajal
5 anys
SALUT
Júnior
5 anys
ICREA
Sènior
(Indef.)
AVALUACIÓ
Beatriu Pinós
2 anys
AVALUACIÓ
SALUT
Talent
AVALUACIÓ
Investigadors
SNS/FIS
(3+3)
AVALUACIÓ
AVALUACIÓ
J Cierva
Contracte
TQ Postdoc Postdoctorals
3 anys
3 anys 2 anys
AVALUACIÓ
Investigador
SNS/FIS
3 anys
(Indef.)
AVALUACIÓ
AVALUACIÓ
AVALUACIÓ
ADJUNT
(Indef.)
OPOSICIÓ
Contractes
per obra
i servei
BAE
3 anys
AVALUACIÓ
PREDOCTORAL
Post
MIR
3 anys
BECA
4 anys
AJUDANT
4 anys
CSIC
UNIVERSITAT
LOU
TQ
FPI
4 anys 3 anys
(Empr.)
(2b+2c)
FI/Salut
4 anys
(1b+3c)
FI Salut
CONVOCATÒRIES PUBLIQUES
UNIVERSITAT UNIVERSITATS
PROPOSTA
MEC
LUC
SALUT
i RECERCA
Col·laborador
4 anys
FI
4 anys
(1b+3c)
BEFI
4 anys
ISCIII
FIS
MIR/BIR
FIR/QIR/PIR
3-5 anys
SALUT
ASSISTÈNCIA
ADMINISTRACIONS PÚBLIQUES
BEQUES
CONTRACTES TEMPORALS
CONTRACTES INDEFINITS
Per tant, podem trobar personal investigador, en
formació o bé estabilitzat, en diferents organismes
receptors. En cada un d’aquests organismes receptors hi conviuen investigadors en diferents etapes de les seves carreres, amb situacions laborals
diferents (beques i contractes de diferent naturalesa i per objectes diferents) que poden tenir situacions professionals diverses segons l’organisme
de què es tracti. Els principals organismes on els
investigadors duen a terme la seva tasca professional són les universitats, els centres de recerca,
FUNCIONARIAT I ESTATUTARIS
les administracions públiques i les empreses i els
centres tecnològics.
Universitats
Les universitats són i han estat tradicionalment els
organismes receptors dels investigadors. D’una
banda, no hem d’oblidar la dualitat de l’activitat
acadèmica entre docència i recerca. De l’altra, hem
de tenir present que la majoria del personal investigador que es beneficia dels programes esmentats
anteriorment en aquest article, tant els que corres-
30
coneixement 12
9/1/07
14:08
Página 31
LA CARRERA PROFESSIONAL DEL PERSONAL INVESTIGADOR A CATALUNYA. POLÍTIQUES I PROJECTES DE LA GENERALITAT
centatge de temps a la recerca i a la docència, i així
ha de ser. En una mateixa universitat, coexisteixen
professors amb un perfil més decantat cap a la docència amb altres amb un perfil més investigador.
Aquesta dedicació desigual també es dóna (i, de
fet, hi ha programes com, per exemple, la «Distinció
per a la promoció de la recerca universitària» que ho
impulsen)41 en una mateixa persona en diferents
períodes de la seva carrera. Per tant, un investigador que treballi en una universitat evidentment ha
de ser conscient que una de les dues funcions fonamentals d’aquestes institucions és la docència i
que haurà de dedicar un percentatge del seu temps
a tasques docents; ara bé, aquesta dedicació no
ha de ser la mateixa en tots els casos i es pot modular en el temps d’acord amb les característiques
de cada persona i dels encàrrecs i les necessitats
acadèmiques del departament al qual s’adscriu.
ponen a les fases de formació com a les d’estabilització, exerceixen les seves carreres dins del marc
universitari. La carrera docent a les universitats
hauria de ser per definició sempre paral·lela i indestriable de la carrera investigadora. En aquests moments coexisteixen a Catalunya dues vies paral·leles per les quals un investigador pot esdevenir
professor universitari: la via funcionarial i la via contractual. La Llei d’ordenació universitaria (LOU)39 i la
Llei d’universitats de Catalunya (LUC)40 estableixen
diferents categories de professorat que són equivalents a les que s’han establert per a les diferents
etapes de la carrera investigadora. D’aquesta manera, la LUC estableix, per exemple, que les persones amb títol de doctor que la universitat contracta
per dur a terme tasques docents i de recerca, en la
fase inicial de les seves carreres, són els lectors (categoria que equivaldria a un postdoct). La categoria
de catedràtic comporta una carrera docent i investigadora consolidada, que equivaldria a un professor ICREA Sènior, i la d’agregat que implica una
provada capacitat docent i investigadora equivaldria a un investigador júnior.
Centres de recerca
El Departament d’Universitats, Recerca i Societat
de la Informació, actualment Comissionat per a
Universitats i Recerca, així com altres Departaments del Govern, ha dut a terme els darrers cinc
anys una política decidida per crear i desenvolupar
centres de recerca d’excel·lència en determinades
línies de recerca i àmbits cientificotècnics considerats prioritaris. Aquests centres de recerca prenen
l’estatus jurídic de fundació o consorci, amb la presidència de la Generalitat i la participació de les
universitats catalanes. La finalitat és convertir
aquestes institucions en referents europeus per a
la competitivitat de l’R+D catalana en l’àmbit internacional. Pel que aquí ens interessa, aquests cen-
Segons la LUC, les universitats públiques poden
contractar investigadors propis, entre les persones amb títol de doctor amb menys de dos anys
d’antiguitat com a doctors, procedents d’altres
universitats, per un període màxim de cinc anys.
Aquestes serien unes figures contractades per la
universitat, que treballarien dins del marc universitari, però tindrien un perfil eminentment o únicament investigador. És un fet que no tot el personal
acadèmic de les universitats dedica el mateix per-
LOU: Llei orgànica 6/2001, de 21 de desembre, d'universitats (BOE núm. 307, de 24/12/ 2001).
LUC: Llei 1/2003, de 19 de febrer, d'universitats de Catalunya (DOGC núm. 3828, de 20/2/2003; BOE núm. 60, d'11/3/2003).
41
El Govern de la Generalitat va instaurar l'any 1999 la «Distinció per a la promoció de la recerca universitària», amb l'objectiu d'estimular les activitats de
recerca d'alt nivell del professorat investigador del sistema interuniversitari de Catalunya. Aquest distinció s'inspirà en el model seguit per l'Institut Universitaire de France. L'obtenció de la distinció comportava que el professorat guardonat pogués intensificar la seva dedicació a les activitats de recerca
durant un període de quatre anys. La universitat de procedència percebia anualment un determinat import de diners per cada persona guardonada que
podia ser destinat a allò que la universitat i la persona guardonada acordessin, procurant que el grup de recerca al qual pertanyia la persona guardonada
en fos el més beneficiat. La distinció es va convocar per cinquena i darrera vegada l'any 2004 (DOGC núm. 4110, de 13/4/2004).
39
40
31
coneixement 12
9/1/07
14:08
CONEIXEMENT I SOCIETAT 12
Página 32
ARTICLES
Taula 14
Centres de recerca promoguts i participats per la Generalitat de Catalunya (Departament d’Innovació, Universitats i
Empresa, octubre de 2006)
Any de creació
Relació jurídica
Centre de Recerca Matemàtica, CRM
Centre
1984
Consorci
Centre d’Estudis Demogràfics, CED
1985
Consorci
Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentària, IRTA
Centre Internacional en Mètodes Numèrics en
Enginyeria, CIMNE
1985
1987
Empresa pública
Consorci
Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions
Forestals, CREAF
Institut de Física d’Altes Energies, IFAE
1987
Consorci
1991
Consorci
Centre de Recerca en Economia Internacional, CREI
1993
Consorci
Centre de Visió per Computador, CVC
Institut d’Estudis Espacials de Catalunya, IEEC
1994
1996
Fundació
Institut d’Investigadors Biomèdiques
August Pi i Sunyer ,IDIBAPS
Centre Tecnològic Forestal de Catalunya, CTFC
1996
Consorci
1996
Consorci
Institut de Geomàtica
1997
Consorci
Institut Català d’Arqueologia Clàssica, ICAC
Centre de Regulació Genòmica, CRG
2000
2000
Consorci
Fundació
Institut Català de Ciències Cardiovasculars ICCC
2000
Consorci
Institut Català d’Investigació Química, ICIQ
Centre Tecnològic de Telecomunicacions de
Catalunya, CTTC
2000
2001
Fundació
Fundació
Dep. d’Innovació, Universitats i Empresa i URV
Dep. d’Innovació, Universitats i Empresa, UPC i URL
Institut de Ciències Fotòniques, ICFO
2002
Fundació
Dep. d’Innovació, Universitats i Empresa i UPC
Institut Català de Nanotecnologia, ICN
Centre de Medicina Regenerativa de Barcelona,
CMRB
2003
2004
Institut de Paleoecologia Humana i Evolució Social,
IPHES
Institut de Recerca Biomèdica de Barcelona, IBI
2004
2005
Centre de Recerca en Epidemiologia Ambiental, CREAL 2005
Institut de Bioenginyeria de Catalunya, IBEC
2005
Institucions participants
Institut d’Estudis Catalans i Dep. d’Innovació, Universitats
i Empresa
UAB, Dep. d’Innovació, Universitats i Empresa,
Dep. d’Economia i Finances i Dep. de la Presidència
Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca
Departament de Treball i Indústria, Dep. d’Innovació,
Universitats i Empresa, Dep. de Política Territorial i
Obres públiques i UPC, amb la col·laboració de la
Comissió Espanyola de la UNESCO
Generalitat de Catalunya, Universitat Autònoma de
Barcelona, UB i Institut d’Estudis Catalans
UAB, UB, Dep. d’Innovació, Universitats i Empresa,
i Dep. d’Indústria i Energia
UPF, Dep. d’Innovació, Universitats i Empresa
i Dep. de la Presidència
Dep. d’Indústria, CIRIT(Generalitat de Catalunya) i UAB
FCRI, UB, UAB, UPC, CSIC i Dep. d’Innovació,
Universitats i Empresa
UB, CSIC, Dep. d’Innovació, Universitats i Empresa i
Dep. de Salut i Hospital Clínic
Consell Comarcal del Solsonès, UdLL, FCRI,
Centre de Desenvolupament Rural Integrat
de Catalunya (CEDRICAT) i Generalitat de Catalunya
UPC, Dep. d’Innovació, Universitats i Empresa i
i Dep. de Política Territorial i Obres Públiques
Dep. d’Innovació, Universitats i Empresa, URV i CSIC
UPF, Dep. d’Innovació, Universitats i Empresa
i Dep. de Salut
Dep. d’Innovació, Universitats i Empresa,
Dep. de Salut, Fundació de Gestió Sanitària de
l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau i UAB
Fundació
Dep. d’Innovació, Universitats i Empresa i UAB
Fundació participada Dep. de Salut, Dep. d’Innovació, Universitats i Empresa,
Ministeri de Sanitat i Consum i CSIC,
Ajuntament de Barcelona, UB, UAB i UPC
Fundació
Dep. d’Innovació, Universitats i Empresa,
Ajuntament de Tarragona i URV
Fundació
Dep. d’Innovació, Universitats i Empresa, Dep. de Salut,
UB i Parc Científic de Barcelona (PCB)
Fundació
Dep. de Salut, Dep. d’Innovació, Universitats i Empresa,
Institut Municipal d’Investigació Mèdica (IMIM) i UPF
Fundació
Dep. d’Innovació, Universitats i Empresa, Dep.de Salut,
UPC i UB
32
coneixement 12
9/1/07
14:08
Página 33
LA CARRERA PROFESSIONAL DEL PERSONAL INVESTIGADOR A CATALUNYA. POLÍTIQUES I PROJECTES DE LA GENERALITAT
Any de creació
Relació jurídica
Centre de Recerca en Salut Internacional de
Barcelona, CRESIB
Centre
2006
Fundació
Institut Català de Recerca d’Aigua, ICRA
2006
Fundació
Institut de Medicina Predictiva i Personalitzada
del Càncer, IMPPC
2006
Fundació
Institut Català de Recerca en Patrimoni Cultural, ICRPC
Institut Català de Paleontologia, ICP
Institut de Ciències del Clima de Catalunya, IC3
Institut d’Investigació Oncològica
de Vall d’Hebron (VHIO)
2006
2006
2006
2006
Fundació
Fundació
Fundació
Fundació
Institucions participants
Dep. de Salut, Dep. d’Innovació, Universitats i Empresa,
UB, Hospital Clínic i Provincial de Barcelona i Institut
d’Investigacions Biomèdiques August Pi i Sunyer (IDIBAPS)
Dep. d’Innovació, Universitats i Empresa, UdG, Parc
Científic i Tecnològic de la UdG i Agència Catalana de
l’Aigua (ACA)
Dep. de Salut, Dep. d’Innovació, Universitats i Empresa,
Ajuntament de Badalona, UAB, Institut Català de Salut
(Hospital Germans Trias i Pujol) i Institut d’Investigació
en Ciències de la Salut Germans Trias i Pujol (IICSGTiP)
Dep. d’Innovació, Universitats i Empresa, i UdG
Dep. d’Innovació, Universitats i Empresa, i UAB
Dep. d’Innovació, Universitats i Empresa, i UB
Dep. de Salut, Institut Català de la Salut i Hospital
Universitari de la Vall d’Hebron
Administracions públiques i hospitals
Hi ha molts organismes dins de l’Administració pública que no són centres de recerca pròpiament
dits, però sí que són entitats en les quals, per la
seva naturalesa i per les temàtiques que els són
pròpies, l’R+D té un paper preeminent i, per tant,
són organismes potencialment receptors de personal investigador. Per exemple, ens referim a entitats com ara les estacions enològiques, els laboratoris de salut pública, els gabinets tècnics o
d’estudis, els observatoris meteorològics i altres
entitats similars. En el nostre país, malauradament,
la presència d’investigadors en aquest tipus d’organismes és més aviat escassa i augmentar-la és
un dels reptes principals que tenim si realment volem fer de l’R+D el motor de la nostra societat.
tres de recerca, molts dels quals encara es troben
en fase de creixement i de consolidació, possibiliten la contractació i l’estabilització d’investigadors
en les diferents etapes establertes al pla de la carrera investigadora, com també la captació de talent. En aquest sentit, els darrers quatre anys s’han
integrat més de 1.000 investigadors a les plantilles
dels centres de recerca, un fet realment significatiu
i que ha permès el desenvolupament real de la carrera investigadora a Catalunya.
A títol indicatiu, dels 137 investigadors contractats
per ICREA amb contractes indefinits, el 51 % està
fent la seva tasca a les universitats, i el 49 % restant,
en centres de recerca. Pel que fa als investigadors
amb contractes Ramón y Cajal, el 56 % dels contractes vigents el 2006 està a les universitats; el
18 %, en centres del CSIC, i el 26 % restant, en els
centres de recerca vinculats a la Generalitat. També
és destacable, per exemple, que en la resolució de la
convocatòria de l’any 2005 del programa Ramón y
Cajal, sense comptabilitzar les persones que s’incorporen a centres del CSIC a Catalunya, el 45 % d’investigadors s’incorpora a les universitats i el 55 % a
centres de recerca, la qual cosa evidencia que els
centres de recerca són a la pràctica una opció molt
viable per a la incorporació de personal investigador
Un cas a part és el dels hospitals. Molts hospitals
han constituït fundacions de recerca per gestionar
la recerca que fan. Aquestes fundacions generalment poden contractar personal investigador propi, però la majoria del seu personal, encara que es
dediqui exclusivament a la recerca, ocupa places
de les diferents categories assistencials sanitàries.
Els investigadors que hi treballen sovint estan contractats com a tècnics i tenen contractes de categories inferiors als seus equivalents assistencials.
33
coneixement 12
9/1/07
14:08
CONEIXEMENT I SOCIETAT 12
Página 34
ARTICLES
privats. Aquests són uns organismes molt sectorials
en els quals sovint participen diverses empreses del
mateix sector, que estan formats per unitats i grups
de recerca i que tenen com a finalitat convertir la recerca en innovació empresarial i prestar serveis d’innovació tecnològica a les empreses de Catalunya.
Encara que hi poden anar a parar persones beneficiaries de tots els programes de les diferents etapes que hem esmentat més amunt, en aquests tipus d’organismes és molt important la presència
de becaris i contractats del Fons d’Investigacions
Sanitàries de la Seguretat Social (FIS), que convoca el Ministeri de Sanitat i Consum.43
3.6. Relacions contractuals en les diferents
etapes de la carrera investigadora
Empreses i centres tecnològics
Les empreses haurien de ser les organitzacions
que acollissin majoritàriament els investigadors. De
fet, aquesta és la situació en els països amb economies més avançades i competitives. En la taula 1 es
mostra el percentatge d’investigadors (EDP) per
sectors d’ocupació en diferents països. S’observa
que a Catalunya, i a Espanya encara pitjor, el percentatge d’investigadors al sector privat és minoritari si ho comparem amb la resta de països. Entre la
major part d’empreses catalanes, que són majoritàriament petites i mitjanes, el rol de la recerca i el
desenvolupament tecnològic és encara residual.
Només les empreses de base tecnològica o les empreses sorgides de les universitats (spin off) i que
s’ubiquen majoritàriament en els seus parcs científics constitueixen una excepció. En aquest tipus
d’empreses, el percentatge de treballadors amb titulació superior, fins i tot de doctor, és molt elevat.
La persona que segueix la carrera investigadora
inicialment és un estudiant acabat de llicenciar que
entra en una primera fase formativa predoctoral
per un període màxim de quatre anys, posteriorment passa a una formació postdoctoral de dos
anys i, en acabar, a una consolidació investigadora
per un període de cinc anys; finalment, s’estabilitza
com a investigador. La tipologia i el règim contractual a la carrera investigadora poden ser diversos i
plurals i s’han adequat per a cada etapa. Els diferents tipus de contracte possibles presenten durades temporals i titularitats diverses.
Legalment, el règim contractual de la carrera està
regulat, de manera genèrica, per la Llei d’ordenació
universitària (LOU), per la Llei d’universitats de Catalunya (LUC), per la Llei 13/1986, de 14 d’abril, de
foment i coordinació general de la recerca tècnica i
científica44 (article 17) i per l’Estatut dels Treballadors45 (article 15) i els reials decrets que el desenvolupen46 o el modifiquen, sobretot darrerament.47
L’emprenedoria és també una sortida que els investigadors han de tenir en compte. La major part
d’empreses de base tecnològica han estat creades per grups de recerca vinculats a les universitats i per emprenedors amb estudis de tercer cicle.
També cal tenir present que a la Generalitat no li
correspon establir ni regular figures contractuals,
sinó que això és una competència clarament adscrita a l’Administració de l’Estat.
Part del personal investigador que treballa en aquest
àmbit ho fa en centres tecnològics, ja siguin públics o
Més informació: http://www.isciii.es/jsps/organizacion/evaluacion_fomento/convocatorias/Fondo_convocatorias_plantillable.jsp
Llei 13/1986, de 14 d'abril, de foment i coordinació general de la recerca tècnica i científica, (BOE núm. 93, de 18/4/1986).
RDL 1/1995. Estatut dels Treballadors, de 24 de març.
46
RD 2720/1998, de 18 de desembre, de desenvolupament de l'article 15 de l'Estatut dels Treballadors.
47
RD 5/2006, de 14 de juny.
43
44
45
34
coneixement 12
9/1/07
14:08
Página 35
LA CARRERA PROFESSIONAL DEL PERSONAL INVESTIGADOR A CATALUNYA. POLÍTIQUES I PROJECTES DE LA GENERALITAT
Hi ha dos tipus de contractes aplicables a la carrera investigadora: el contracte en pràctiques i el
d’obra o servei. El contracte en pràctiques es pot
fer com a màxim fins a cinc anys (amb la qual cosa
es fa una excepció al que regula l’article 11 de l’Estatut dels Treballadors, que fixa la llargada d’aquest
contracte en un màxim de dos anys). El contracte
d’obra o servei determinat (article 15.1.a de l’Estatut dels Treballadors) permet a l’investigador fer la
seva carrera amb autonomia, fruit d’una prestació
laboral regulada, sense limitació temporal. Encara
que la llei no estableixi cap límit temporal concret,
aquest tipus de contracte, quan s’aplica, cal limitar-lo en el temps.
total del contracte segons les activitats per a les
quals se sol·licita l’ajut i d’acord amb la legislació
vigent. En les darreres fases de la carrera, qui
contracta és la Institució Catalana de Recerca i
Estudis Avançats (ICREA) i l’execució posterior de
l’activitat investigadora pot desenvolupar-se tant
en el sector públic com en el privat. La Institució
Catalana de Recerca i Estudis Avançats contracta els seus investigadors fent ús dels contractes
laborals, ja siguin indefinits (ICREA Sènior) o temporals (ICREA Júnior Acadèmia), llevat de la crida
per a la incorporació de doctors a les empreses,
els centres tecnològics i les associacions empresarials (ICREA Júnior Empresa), on s’ofereixen
ajuts variables (segons el tipus de projecte que
han de desenvolupar conjuntament) per tal de fomentar la incorporació de joves doctors als departaments de recerca o de desenvolupament
tecnològic.
En la tercera fase de la carrera investigadora, la
de consolidació, el temps que s’ha establert són
cinc anys.
Les convocatòries corresponents a l’any 2005 i
2006, a l’inici de la carrera (etapa predoctoral),
combinen un període d’ajut, mitjançant el sistema
de beques (un any), amb un de contractual, un
contracte per obra i serveis (tres anys). En la fase
postdoctoral s’ha proposat un contracte en pràctiques (2005) per a totes les modalitats, però en
la convocatòria de 2006 es deixa llibertat a les
entitats beneficiàries de la modalitat B2 per estendre amb el candidat un contracte laboral a
temps complet d’acord amb la normativa vigent,
per un mínim de dos anys, i es fixa, en la convocatòria, un sou mínim per als beneficiaris del programa. És l’empresa o la institució de destinació
on l’investigador o la investigadora realitza la seva
tasca qui formalitza un contracte d’aquest tipus
amb ell i l’Administració li paga el percentatge del
contracte que legalment es permet. Aquest percentatge és la totalitat del contracte si la contractació l’efectua una entitat pública (universitats o
centres de recerca). Per a la modalitat B2 (ajuts
al sector privat), l’ajut finança parcialment el cost
Cal tenir present que a la Generalitat no li
correspon establir ni regular figures contractuals, sinó que això és una competència clarament adscrita a l’Administració de l’Estat.
L’aplicació d’un tipus o altre de beca o contracte
està sempre subjecta a revisió, amb l’objectiu de
trobar, per a cada etapa de la carrera investigadora, la fórmula més satisfactòria per a totes les parts
i que sigui compatible amb les etapes posteriors.
Per tant, s’ha hagut d’aplicar la normativa laboral
existent, amb les especificitats que la ja esmentada Llei 13/1986, de foment i coordinació general
de la recerca tècnica i científica, preveu i que fonamentalment es refereixen als aspectes següents:
35
coneixement 12
9/1/07
14:08
CONEIXEMENT I SOCIETAT 12
Página 36
ARTICLES
no són receptives a les noves idees i projectes
que surten de les universitats i, de l’altra, que el
personal investigador, format en àmbits acadèmics, no encaixa en el sector privat.
– L’activitat investigadora ha de ser avaluada regularment per instàncies de l’Administració, siguin titulars o no de la relació contractual.
– El contracte en pràctiques es pot ampliar de dos
a cinc anys.
– Si són els titulars del contracte, les universitats
han de ser beneficiàries d’ajuts o subvencions
públiques per a la contractació temporal de personal investigador.
En la línia del que s’ha apuntat anteriorment, es
concep la carrera investigadora, ja des dels seus
inicis, com un itinerari professional que es pot
acomplir tant en el sector públic com en el privat.
Fins ara, bona part dels esforços fets en recerca
s’han destinat majoritàriament al sector públic
(universitats i centres de recerca), cosa que ha
permès el gran desenvolupament que ha experimentat aquest sector. Ara, però, cal tenir en
compte sobretot el sector privat. Si Catalunya vol
enfortir empreses competitives, l’única manera
d’aconseguir-ho és que siguin intensives en recerca, desenvolupament tecnològic i innovació per
aportar béns i serveis d’alt valor afegit. Perquè
això sigui factible, cal que formin part de les seves
plantilles persones amb les capacitats i les competències pròpies d’un investigador.
S’ha de desterrar la idea que, d’una banda,
les empreses no són receptives a les noves
idees i projectes que surten de les universitats i, de l’altra, que el personal investigador,
format en àmbits acadèmics, no encaixa en el
sector privat.
4. El cas específic de la carrera
investigadora a les empreses
Per tant, a més d’incrementar el nombre de personal investigador facilitant-ne la seva formació i
la seva inserció laboral, com ja s’ha dit, un dels
objectius bàsics de la carrera definida a Catalunya
és augmentar el percentatge del personal investigador en el sector privat i corregir-ne la distribució
actual. Si volem arribar als objectius de la Unió
Europea per al 2010, no tan sols hem d’incrementar el nombre total d’investigadors, sinó que
també hem d’aconseguir un model de distribució
d’investigadors similar a l’europeu.
4.1. Antecedents i necessitats
Actualment, ningú no discuteix que el coneixement és la base de la innovació i que la innovació
és l’única alternativa per a les nostres empreses si
volen ser competitives. L’origen del coneixement
és la recerca, que fan els investigadors. Els països
que incentiven la innovació formen, bàsicament
en les seves universitats, professionals altament
preparats per a la recerca que les empreses contracten en les seves plantilles. La mobilitat del
personal investigador entre les universitats i les
empreses, la col·laboració o el treball en conjunt
és el que permet a aquestes empreses ser competitives i tenir perspectives de sostenibilitat. Cal
desterrar la idea que, d’una banda, les empreses
Tenint en compte la tendència de creixement dels
últims anys i el nombre total d’investigadors que
cal incorporar a Catalunya per arribar a l’objectiu
de la UE de l’any 2010 (aproximadament uns
11.000 fins a assolir els 8 investigadors en tants
per mil sobre la població activa), si partim de les
36
coneixement 12
9/1/07
14:08
Página 37
LA CARRERA PROFESSIONAL DEL PERSONAL INVESTIGADOR A CATALUNYA. POLÍTIQUES I PROJECTES DE LA GENERALITAT
Gràfic 1
Evolució i estimació del nombre d’investigadors a Catalunya
Nombre d’investigadors
30.000
25.000
20.000
15.000
10.000
5.000
0
1990
1992
1994
1996
1998
2000
Estimació PRI
2002
2004
2006
2008
2010
Dades INE
ment el nombre d’investigadors que acompleixen
la seva activitat professional a les empreses, mentre que en el sector de l’educació superior i a
l’Administració aquest increment ha de ser menor.
dades de l’INE de l’any 2001 podem estimar el
nombre d’ivestigadors que cal anar incorporant
cada any fins a arribar a l’any 2010 i observem
que, si es manté l’esforç que en aquest sentit
s’ha fet els darrers anys entre els sectors públic i
privat, en valors absoluts es pot arribar als objectius marcats. De fet, les darreres dades publicades per l’INE (any 2005) mostren que l’esforç realitzat es tradueix en un augment superior a
l’estimat per a l’any 2004 (veure gràfic 1).
Un dels objectius bàsics de la carrera definida a Catalunya és augmentar el percentatge
del personal investigador en el sector privat i
corregir-ne la distribució actual
Amb l’estimació de creixement anterior, i tenint
com a objectiu final la distribució del personal investigador en els diferents sectors segons el model europeu (50% a les empreses, 13% a les administracions públiques i 35% a l’educació
superior), o el que s’aplica als EUA o al Japó,
amb un pes encara més gran del sector privat,
observem que s’ha d’incrementar considerable-
L’assoliment d’aquests dos objectius proposats en
el Pla de Recerca i Innovació de Catalunya (20052008) significa que el nombre d’investigadors per
any que cal incorporar a cada un dels sectors ha
de ser el que mostren la taula 15 i el gràfic 2:
37
coneixement 12
9/1/07
14:08
CONEIXEMENT I SOCIETAT 12
Página 38
ARTICLES
Gràfic 2
Evolució i estimació del nombre d’investigadors per sectors a Catalunya
14.000
Nombre d’investigadors
12.000
10.000
8.000
6.000
4.000
2.000
0
1990
1992
1994
1996
Objectiu Empreses (50%)
Dades INE empresa
1998
2000
Educació superior
Administració
Total
Increment
anual
Total any
2010
Percentatge
que representa
871
12.513
51
73
8.594
35
146
3.190
13
1.090
24.302
2006
2008
2010
Objectiu Administració (13%)
Dades INE Administració
dors en aquest sector, és evident que calia actuar per facilitar la incorporació d’investigadors al
sector privat, amb un compromís explícit dels
sectors empresarials i industrials.Tal com es pot
veure en el gràfic 2, que inclou les dades de personal investigador a les empreses fins a l’any
2004 (extretes de l’enquesta de l’Institut nacional
d’estadistica, INE publicada el 2005) l’increment
real del nombre d’investigadors al sector empresarial ha estat superior a l’estimat.
Taula 15
Increment anual i distribució d’investigadors que cal
incorporar l’any 2010*
Empresarial
2004
Objectiu Educació Superior (35%)
Dades INE Edu. Sup.
Quan va entrar en funcionament el PRI, l’objectiu
d’arribar al 50 % d’investigadors en el sector
privat l’any 2010 implicava que en el període
2002-2008 calia incrementar aquest sector en
unes 5.300 persones. Tenint en compte que en el
període dels sis anys immediatament anteriors
només es van incorporar uns 2.000 investiga-
Sector
2002
4.2. Principals iniciatives des de la Generalitat
Convocatòries per a les empreses (FI, BP,
ICREA-E)
Es considera que els recursos humans són la
millor manera de transferir coneixement. Per
tant, en les diferents etapes que s’han definit
s’han implementat ajuts per incentivar que el
* Estimació pròpia.
38
coneixement 12
9/1/07
14:08
Página 39
LA CARRERA PROFESSIONAL DEL PERSONAL INVESTIGADOR A CATALUNYA. POLÍTIQUES I PROJECTES DE LA GENERALITAT
Catalunya que duguin a terme activitats d’R+D
per desenvolupar projectes de recerca industrial
o desenvolupament tecnològic i que vulguin
contractar personal investigador predoctoral. Els
candidats que contractin les empreses beneficiàries d’aquests ajuts han de ser llicenciats, enginyers o arquitectes i han d’estar vinculats a un
programa de doctorat d’una universitat catalana,
a més de tenir un tutor o director a l’empresa on
participen en l’execució del projecte d’R+D, amb
la qual cosa facilitaran la transferència de tecnologia de les universitats a les empreses. Es tracta de persones que després de la llicenciatura
han optat per una formació encaminada a fer
una carrera pròpia d’un investigador. Els ajuts
personal investigador pugui desenvolupar la
seva carrera en aquest sector privat i així pugui
transferir els coneixements que adquireixi de forma eficaç i immediata. Aquests ajuts volen contribuir al desenvolupament i la millora de la competitivitat mitjançant la contractació de personal
qualificat en àrees d’interès estratègic per a les
empreses. S’espera que aquestes persones puguin actuar a les empreses com a agents dinamitzadors de projectes de recerca i innovació en
contacte directe amb grups de recerca de les
universitats, els centres de recerca o els centres
tecnològics. Però aquests programes volen facilitar, a més de la integració de personal investigador a les empreses, l’adquisició d’habilitats
per part d’aquest personal investigador dins de
l’àmbit empresarial. També es vol facilitar el contacte i la comunicació entre les universitats i les
empreses.
En la convocatòria de formació de personal
investigador (FI) de l’any 2005 es va obrir la
possibilitat de demanar una beca per fer la tesi
en una empresa.
Des del punt de vista de les empreses i altres
entitats privades sense ànim de lucre amb experiència o potencial en R+D, la carrera que s’ha
establert els facilita eines i incentius necessaris
per no malmetre el potencial del personal investigador, per aprofitar-lo o incrementar-lo afavorint
el treball i la seva contractació dins de la mateixa
empresa a costos molt reduïts.
són per un any, renovables a dues anualitats i,
tot i que la retribució anual bruta dels contractes
és de 20.000 euros, inclosa la quota patronal de
la Seguretat Social, es fixa la retribució bruta mínima que ha de percebre el personal investigador en formació en 15.000 euros. Les empreses
o les entitats que s’acullin a aquest programa
han de cofinançar l’import del contracte d’acord
amb uns percentatges que depenen del tipus
d’activitat d’R+D a la qual es dedicarà l’investigador i de la dimensió i la situació de l’empresa
beneficiària.
Per a l’etapa predoctoral, en la convocatòria de
formació de personal investigador (FI) de l’any
2005 s’obria, com hem dit, la possibilitat de demanar una beca per fer la tesi en una empresa.
Van ser 23 les concessions de beques FI empresa. Enguany s’han iniciat els ajuts per a contractes predoctorals a les empreses (FIE),47 de tres
anys de durada, per a les empreses amb seu a
Ajuts a empreses que tinguin projectes de recerca i hi vulguin contractar personal investigador predoctoral: «Resolució EDU/2892/2006 de 4 de setembre per la qual s'aproven les bases i s'obre la convocatòria d'ajuts predoctorals dins el programa FIE 2006». (DOGC 4717 de 13.9.2006).
48
39
coneixement 12
9/1/07
14:08
CONEIXEMENT I SOCIETAT 12
Página 40
ARTICLES
Per a l’etapa postdoctoral, l’any 2006 s’han convocat, com ja es va fer l’any 2005, els ajuts postdoctorals Beatriu de Pinós,48 que en la seva modalitat B2 són per facilitar la contractació de
personal investigador postdoctoral, per part de
les empreses i les entitats del sector empresarial
amb seu a Catalunya que duguin a terme activitats de R+D, per desenvolupar projectes de recerca industrial o de desenvolupament tecnològic, o estudis de viabilitat tècnica previs a
projectes de recerca industrial o desenvolupament tecnològic. Les persones que contracten
les empreses beneficiàries d’aquests ajuts han
de posseir el títol de doctor i no poden haver
estat contractades recentment per la mateixa
cas anterior, d’acord amb uns percentatges que
depenen del tipus d’activitat d’R+D a la qual es
dedicarà l’investigador i de la dimensió i la situació de l’empresa beneficiària.
Finalment, l’any 2005 també es van engegar els
contractes d’investigador ICREA Júnior Empresa
de cinc anys de durada, amb un cost aproximat
dels contractes de 41.000 euros, que ICREA
subvencionava del 25 al 75%, segons el tipus
d’activitat d’R+D a la qual es dedicava l’investigador i de la dimensió i la situació de l’empresa
beneficiària. Dins de la crida ICREA Júnior 2005,
es deia que les places que s’oferien tant podien
ser per al sector públic com per al privat. Només
se’n va concedir una al sector privat, atès que la
qualitat de la resta de sol·licituds no era l’esperada per a aquesta fase de la carrera. L’any 2006,
la convocatòria ICREA Júnior Empresa (per a investigadors júniors en el sector privat) s’ha volgut diferenciar de la ICREA Júnior Acadèmia (per
al sector públic). S’han ofert quinze places. En el
moment d’escriure aquest article, les sol·licituds
estaven en procés d’avaluació.
Les Jornades doctorials tenen com a objectiu
fer descobrir el món de la innovació i l’empresa a les persones que estan fent el doctorat a Catalunya i fer-les conscients de les habilitats i les capacitats que han adquirit
durant el doctorat, a banda de l’erudició en
un camp concret del saber.
Jornades doctorials
En paral·lel a la carrera investigadora, per a
aquesta etapa s’han potenciat i generalitzat les
Jornades doctorials.49 Són organitzades conjuntament per la Direcció General de Recerca de la
Generalitat i les universitats catalanes, amb la
col·laboració d’altres entitats com ara l’Agència
de Gestió de Beques i Ajuts Universitaris i de Recerca (AGAUR), la Fundació Catalana per a Recerca i la Innovació (FCRI) i el Centre d’Innovació
i Desenvolupament Empresarial (CIDEM). Les
jornades tenen com a objectiu fer reflexionar les
empresa, llevat de si es tracta de personal investigador procedent del programa FI Empresa. L’ajut és per dos anys. La retribució bruta anual
dels contractes, inclosa la quota de la Seguretat
Social, és de 31.900 euros, i la retribució mínima
que ha de percebre l’investigador contractat és
de 23.900 euros bruts anuals. L’ajut finança parcialment el cost dels contactes igual que en el
48
EDU/2714/2006, de 13 de juliol, de Convocatòria de beques i ajuts postdoctorals dins del programa Beatriu de Pinós 2006, (DOGC núm. 4705, de
25/8/2006).
49
Per més informació vegeu: «http://www.doctorials.net».
40
coneixement 12
9/1/07
14:08
Página 41
LA CARRERA PROFESSIONAL DEL PERSONAL INVESTIGADOR A CATALUNYA. POLÍTIQUES I PROJECTES DE LA GENERALITAT
de doctorat que, a més dels continguts bàsics, incloguin altres competències i coneixements relacionats més directament amb el mercat del treball.
En la convocatòria de l’any 2005 es van concedir
setze ajuts en total. Aquesta convocatòria preveia
dues modalitats, una per a programes existents
que podien presentar una col·laboració amb empreses (se n’han concedit deu) i una altra per a
programes nous que projectaven una tasca de
col·laboració amb empreses (se n’han concedit
sis). Els àmbits de coneixement dels programes
beneficiaris dels ajuts són diversos: enginyeria i arquitectura, ciències socials, ciències, ciències de
la vida, ciències mèdiques i de la salut i humanitats. També ho són les universitats d’origen dels
programes (dos de la UPC, un de la URL, tres de
la URV, dos de la UdG, quatre de la UB i quatre de
la UAB) i les empreses que hi participen.
persones que estan fent el doctorat a Catalunya
sobre el seu futur professional, fer-los descobrir
el món de la innovació i l’empresa i fer-los prendre consciència de les habilitats i les capacitats
que han adquirit durant el doctorat, a banda de
l’erudició en un camp concret del saber. Estan
obertes a tots els doctorands, i la Generalitat de
Catalunya i les universitats públiques catalanes
les organitzen des de fa cinc anys, però a partir
de l’any 2005 s’han convertit en un requisit per a
tots els contractats predoctorals de la Generalitat. L’any 2005 hi van participar un total de 240
investigadors en formació i, l’any 2006, un total
de 270. Durant una setmana, els doctorands
participen en diferents activitats, ponències, taules rodones i intercanvis d’experiències al voltant
de la seva inserció laboral, adreçades a:
– Augmentar la competitivitat dels doctors en el
mercat laboral.
– Aprendre a treure profit de les competències
adquirides durant el doctorat.
– Conèixer les necessitats i les demandes del
món empresarial i el rol que hi té el doctor.
– Desenvolupar habilitats de gestió.
– Comprendre les variables que intervenen en
l’R+D i Innovació a l’empresa.
5. Reflexions finals i perspectives
de futur
La política en matèria de personal investigador
és un aspecte clau en l’àmbit de la recerca, el
desenvolupament tecnològic i la innovació a Catalunya. Apostar per l’R+D i Innovació a Catalunya implica indissociablement dur a terme un
conjunt de mesures innovadores per a la formació
i el desenvolupament professional dels investigadors i els tecnòlegs al nostre país.
Programes de doctorat amb participació
empresarial
Una altra de les iniciatives que es van dur a terme
des del Departament d’Universitats, Recerca i Societat de la Informació l’any 2005 és la primera
convocatòria de suport als programes de doctorat
elaborats conjuntament entre la universitat i l’empresa o als programes que presentin una participació important de les empreses.50 L’objectiu d’aquesta convocatòria és potenciar els programes
Com s’ha reflectit en aquest article, els darrers
cinc anys han implicat un fort impuls de la carrera investigadora a Catalunya, a partir principalment de les iniciatives promogudes per la Generalitat. Malgrat tot, el repte més important per als
propers anys és aconseguir augmentar de ma-
50
Resolució UNI/2317/2005, de 15 de juliol, de convocatòria d’ajuts de suport als programes de doctorat amb participació del sector empresarial
(SPDE), (DOGC núm. 4439, de 2/8/2005)
41
coneixement 12
9/1/07
14:08
CONEIXEMENT I SOCIETAT 12
Página 42
ARTICLES
nera substancial el nombre de personal investigador i tecnòleg a les empreses de tot tipus i
sectors. Per això, és necessària una implicació
més gran del sector privat i una assumpció clara
i radical que la competitivitat passa per l’aposta
decidida per l’R+D i Innovació a les empreses i,
consegüentment, per la incorporació de personal altament qualificat, investigadors i tecnòlegs,
capaços de conduir la transformació de les empreses catalanes.
La millora de la coordinació real i efectiva entre els
governs i les administracions constitueix, alhora,
una necessitat evident. Com s’ha pogut analitzar
al llarg de l’article, els programes i les iniciatives
impulsades per l’Administració central no han estat consensuades ni coordinades51 amb les comunitats autònomes, en el nostre cas amb la Generalitat de Catalunya, que té competències
exclusives en matèria de recerca i desenvolupament tecnològic. Això ha implicat massa vegades
una actuació dels poders públics massa reactiva,
descoordinada i amb poca capacitat de planificació a mitjà i llarg termini. En aquest sentit, caldrà
veure com es desenvolupa el nou estatut d’autonomia. Descentralitzar políticament i aplicar el
principi de subsidiarietat en matèria d’R+D és encara una assignatura pendent, que no ens podem
permetre obviar quan la recerca, el desenvolupament tecnològic i la innovació són els factors més
crítics per al progrés econòmic, social i cultural de
la nostra societat.
Descentralitzar políticament i aplicar el principi de subsidiarietat en matèria d’R+D és encara una assignatura pendent, que no ens podem permetre obviar quan la recerca, el
desenvolupament tecnològic i la innovació
són els factors més crítics per al progrés econòmic, social i cultural de la nostra societat.
Les polítiques i els projectes de la Generalitat en
matèria de la carrera investigadora han estat positius i clarament capdavanters en el context espanyol. Cal dir també que, probablement, encara és
massa aviat per fer-ne una valoració més exhaustiva, ja que estem parlant de projectes i polítiques
que tot just s’han iniciat en els darrers dos, tres o
quatre anys. Malgrat tot, considerem que la Generalitat ha desenvolupat una política en matèria de
personal investigador a Catalunya reconeguda en
diversos fòrums i institucions internacionals.
En aquest context, una de les prioritats que s’han
començat a desenvolupar és la captació de talent i de personal investigador d’alt nivell internacional, ja sigui mitjançant el retorn de catalans i
espanyols a casa nostra o bé mitjançant la incorporació de personal investigador estranger que
vegi Catalunya com una destinació preferent per
dur a terme les seves activitats d’R+D i Innovació en un context competitiu internacionalment.
El programa ICREA ha implicat una de les experiències més reeixides en aquest sentit, amb la
incorporació a dia d’avui de més de 137 persones, investigadors d’alt nivell, a les universitats i
els centres de recerca catalans.
51
D’aquesta manera, els aspectes que es consideren més positius en aquesta política de la Generalitat en matèria de personal investigador són
els següents:
Amb l'excepció del programa I3, pel que fa a la seva execució, no a la seva concepció.
42
coneixement 12
9/1/07
14:08
Página 43
LA CARRERA PROFESSIONAL DEL PERSONAL INVESTIGADOR A CATALUNYA. POLÍTIQUES I PROJECTES DE LA GENERALITAT
– Increment substancial de recursos públics per
a l’impuls de convocatòries i ajuts per a la carrera investigadora en els darrers anys.
– Reconeixement i dignificació progressiva del
personal investigador en formació (generalització dels contractes, augment de les aportacions per a les beques i els contractes, prestacions socials, adscripció a projectes, etc.).
– Impuls els darrers dos anys d’iniciatives per augmentar la contractació d’investigadors per part
de les empreses de tot tipus i sectors (programa
predoctoral per a les empreses, programa postdoctoral per a les empreses, programa ICREA
Empresa, reduccions dels costos de la Seguretat
Social, extensió de les jornades doctorials, impuls dels parcs científics i tecnològics).
– Creació i desenvolupament d’un conjunt de
centres de recerca d’excel·lència per part de
la Generalitat de Catalunya i les universitats.
La consolidació d’aquests centres ha implicat
la capacitat de contractació i estabilització
d’un gran nombre de personal investigador en
determinats àmbits i línies de recerca i desenvolupament tecnològic.
– Contractació, estabilització i captació de talent
mitjançant el programa ICREA.
– Noves iniciatives per completar la carrera investigadora en les etapes postdoctoral i de
preconsolidació a Catalunya.
– Èxit relatiu en la participació i la captació de
fons en les convocatòries competitives de
l’Administració central de l’Estat (beques FI,
programa Juan de la Cierva, programa Torres
Quevedo, programa Ramón y Cajal).
Gràfic 3
Previsions pressupostàries per al programa de la carrera investigadora 2005-2010
60.000
50.020
50.000
45.655
41.571
40.000
30.000
35.732
28.248
26.194
20.000
10.000
0
2006
2007
2008
Milers €
43
2009
2010
coneixement 12
9/1/07
14:08
CONEIXEMENT I SOCIETAT 12
Página 44
ARTICLES
– Millora de la professionalització de la gestió
per part de la Generalitat (Direcció General de
Recerca, Agència de Gestió d’Ajuts Universitaris i de Recerca, universitats, etc.).
– Aconseguir més implicació del sector empresarial i industrial en el foment de l’R+D i I i en
el suport efectiu per a la contractació d’investigadors i tecnòlegs al sector privat.
– Millorar aspectes vinculats a la gestió del personal investigador i les polítiques de personal
comunes al sistema científic i tecnològic a Catalunya: condicions laborals, sistemes retributius, polítiques d’incentius i de reconeixement
científic i social, política de reclutament, contractació i selecció, etc.
– Explicitar més bé el que s’espera del personal
investigador en formació (equips, línies de recerca, projectes vinculats) i fer un millor seguiment i assessorament continuat per part dels
responsables dels grups, directors de tesi i directors de departament.
– Complementar la formació del personal investigador amb habilitats, actituds i aptituds d’acord amb les demandes actuals del món del
treball, tant en l’àmbit privat com públic, a partir de la generalització de les jornades doctorials i d’altres instruments més específics per
al foment de l’emprenedoria, la creació d’empreses de base tecnològica o la inserció laboral d’investigadors al sector privat.
– Incentivar amb els currículums i amb millors
iniciatives les vocacions científiques des d’edats
joves (educació primària i secundària).
– Continuar impulsant la política de captació internacional de talent, facilitar-ne la integració
en grups, centres i empreses de Catalunya.
– Continuar impulsant els centres de recerca
d’excel·lència des de la Generalitat, en col·laboració estreta amb les universitats catalanes, i
promoure l’especialització de les universitats en
àrees o àmbits prioritaris que permetin la competitivitat internacional de la ciència i la tecnologia produïda des de Catalunya.
La política científica i tecnològica més efectiva és la que, ben orientada i planificada, té
estabilitat i continuïtat al llarg dels anys, més
enllà dels avatars polítics o administratius.
En aquest sentit, cal expressar la necessitat que
totes aquestes polítiques i projectes tinguin continuïtat en el temps. La política científica i tecnològica més efectiva és la que, ben orientada i
planificada, té estabilitat i continuïtat al llarg dels
anys, més enllà dels avatars polítics o administratius. En el gràfic 3 es reflecteixen les previsions pressupostàries de la Direcció General de
Recerca de la Generalitat per al Pla per a la carrera investigadora a Catalunya, que impliquen un
augment sostingut i una aplicació a mitjà termini
de totes aquestes iniciatives i projectes:
Hem d’esmentar també un seguit d’actuacions
que cal dur a terme per corregir aspectes negatius durant els propers anys. Són les següents:
– Millorar substancialment la coordinació entre
les administracions públiques, aplicant el principi de descentralització política i el principi de
subsidiarietat, a partir del pacte entre l’Administració central de l’Estat i la Generalitat de
Catalunya, en aquest cas pel que fa a la carrera investigadora a Catalunya; alhora, millorar la
coordinació amb les universitats i els centres
de recerca de Catalunya.
44
coneixement 12
9/1/07
14:08
Página 45
LA CARRERA PROFESSIONAL DEL PERSONAL INVESTIGADOR A CATALUNYA. POLÍTIQUES I PROJECTES DE LA GENERALITAT
Referències
BARBERÀ, S. «La Institució Catalana de Recerca i Estudis Avançats (ICREA)». Coneixement i Societat, núm. 4 (2004), p. 88-95.
CAMARASA, J.Ma.«El programa Ramón y Cajal: resultats de les tres primeres convocatòries a Catalunya», Coneixement i Societat, núm. 6
(2004), p. 28-61.
COMISSIÓ EUROPEA. «Invertir en recerca: un pla d’acció per Europa». COM (2003) 226 final i SEC (2003) 489. (a)
COMISSIÓ EUROPEA. «Els investigadors en l’Espai europeu de la recerca: una professió amb múltiples carreres» COM (2003) 436 final. (b)
COMISSIÓ EUROPEA. «Ciència i tecnologia, claus del futur d’Europa - Orientacions per a la política de la Unió Europea de suport a la inestigació» COM (2004) 353 final.
COMISSIÓ EUROPEA. Key Figures 2005. Towards a European Research Area, Science, Technology and Innovation. Accessible a:
«http://cordis.europa.eu/indicators/publications.htm.»
OCDE. Manual de Frascati 2002. Madrid: Fundación Española de Ciencia y Tecnología (FECYT), 2003, p. 17.
VILLAR, F. «Els programes de beques de formació de personal investigador de la Generalitat (1989-2003)», Coneixement i Societat, núm.
7 (2005), p. 110-131.
45