Planisferio Agosto_OBS_val V1

Cel Nocturn de novembre de 2016
http://www.cac.es/educacion/didactica.jsp?seccion=descargas&idCategoriaMaterial=62
Esta carta està dissenyada per a un observador situat en
una latitud de 40o nord. Representa el cel que pot veure's
des de la ciutat de València a mitjan de novembre, a les
22.00, hora local.
Horitzó visible des de l'antiga seu de l'Observatori
Astronòmic, en l'avinguda Blasco Ibáñez, 13 (actual
Rectorat de la Universitat de València).
Magnituds estel·lars
----------- 1.a Magnitud
----------- 2.aa
“
----------- 3.a
“
----------- 4.a
“
· ----------- 5.
“
----------- Nebulosa,
galàxia o
cúmul
Mart
La estrela del mes: Tàurides i Leònides
Aquest mes podrem gaudir de les Tàurides i de les Leònides encara
que la seua visibilitat es veurà afectada per la presència de la Lluna,
en
fase
creixent,
des
del
7
de
novembre.
Les Tàurides provenen de la constel·lació de Taure i engloba
diverses famílies: dos d'elles són les Táurides Sud i les Táurides
Nord. La primera, malgrat no oferir una gran quantitat de meteors
per hora, té un alt percentatge de boles de foc i meteors,
excepcionalment brillants, que generen traces en el cel en lloc del
típic centelleig. El seu màxim està previst pel 4 de novembre però es
podran veure estels fugaços qualsevol dia del mes. Tàurides Nord,
per la seua banda, tindrà més intensitat en la vesprada nit d'entre
l'11 i el 12 de novembre, encara que, en tractar-se d’una pluja de
llarga durada, es pot perllongar fins al 2 de desembre.
A mitjan novembre, i de la constel·lació de Leo, ens arriben les
Leònides, famoses per haver generat les majors tempestes de
meteors de la història. Es caracteritza per aconseguir un màxim
d'intensitat cada 33 anys i la seua història es remunta a l'any 902
d. C. amb una ressenya àrab que parla de l'any dels estels. En
1966 la pluja va aconseguir tal magnitud que des d'Estats Units
van informar de més de 100.000 albiraments per hora i, en 1999,
les observacions, realitzades pel l'IAC des de Tenerife, van revelar
que l'activitat va superar els 3.500 meteors per hora, la qual cosa
suposa 1 per segon, aproximadament. El seu màxim està previst
pel 17 de novembre.
*
*
*
PASSOS DE L’ESTACIÓ ESPACIAL INTERNACIONAL*
COMENçA
DATA
MAG
HORA
LOCAL
ALTURA MÀXIMA
ALTURA
DIRECCIÓ
ALTURA
ACABA
HORA
LOCAL
DIRECCIÓ
ALTURA
DIRECCIÓ
5 nov
-2.6
5:41:51
49°
NE
49°
NE
5:44:21
10°
NE
17 nov
-1.6
6:26:03
18°
NNO
26°
NNE
6:30:26
10°
E
21 nov
-3.2
6:09:59
63°
SSO
63°
SSO
6:13:01
10°
SE
*
El
càlcul
d'estos
passos
s'actualitza
diàriament.
Per
a
més
above.com/PassSummary.aspx?satid=25544&lat=39.467&lng=-0.367&loc=Valencia&al
=1
informació
consultar
la
pàgina:
http://heavens-
POSICIÓ DELS PLANETES SOBRE L’HORITZÓ
90
o
60
o
Mitjan de novembre, a les
06.00 hora local.
Mitjan de novembre, a les
22.00 hora local.
Júpiter
30
90
o
60
o
Mart
o
30
o
Mercuri es manté a escassa altura aquest mes el que fa que, pràcticament, no es veja. Venus es pot observar cap al Sud-oest a
poqueta nit arribant a tenir magnitud -4.1. Mart és visible la primera part de la nit sobre Sagitari durant la primera setmana de
novembre i en Capricorn la resta del mes. Júpiter per la seua banda s'observa al començament de novembre damunt l'horitzó, en
Virgo, amb magnitud -1.8. Saturn és visible en fosquejar amb magnitud de 0.5 sobre la constel·lació d’Ofiuco
TABLA D’ORTOS I OCASOS DEL SOL I LA LLUNA
QUÈ VA OCÓRRER L'OCTUBRE?
* Un oceà subterrani s'amaga en les profunditats de la lluna Dione de Saturn, segons dades noves de la missió Cassini en Saturn. Altres
dues llunes de Saturn, Tità i Encélado, ja se sabia que alberguen oceans globals sota les seves escorces gelades.
* Un equip d'astrònoms ha descobert una font de rajos X extremadament lluminosa, variable, situada fora del centre de la seva galàxia
progenitora. Aquest objecte peculiar podria ser un forat negre errant procedent d'una galàxia petita que va caure dins d'una major
* Un equip d'astrònoms ha emprat el telescopi espacial Hubble de la NASA/ESA i altres telescopis per crear un cens precís del nombre
de galàxies que conté l'univers. concloent que hi ha almenys 10 vegades més galàxies en l'univers observable del que es pensava.