Quadern-estiu-Tecno-2n-ESO

T00_01a05_2008_SOLUC_cat2.qxp
28/7/08
14:11
Página 1
Tecnologies
R. Martínez, E. Nogueira, S. Resa
2
ESO
3. Solucionari
del Quadern de
l’alumne
T00_01a05_2008_SOLUC_cat2.qxp
28/7/08
14:11
Página 2
T00_01a05_2008_SOLUC_cat2.qxp
28/7/08
14:11
Página 3
ÍNDEX
➤ BLOC 1
Electricitat
UNITAT 1. Electricitat i magnetisme
6
UNITAT 2. L’energia elèctrica
11
➤ BLOC 2
Processos i transformacions tecnològiques en la vida quotidiana
UNITAT 3. Fabricació artesanal i fabricació industrial
17
UNITAT 4. El procés productiu
22
UNITAT 5. El tèxtil
28
UNITAT 6. L’alimentació
34
➤ BLOC 3
L’ordinador com a mitjà d’informació i comunicació
UNITAT 7. Hardware i xarxes
40
UNITAT 8. Presentacions amb el PowerPoint
47
UNITAT 9. Internet i comunitats virtuals
52
T00_01a05_2008_SOLUC_cat2.qxp
28/7/08
14:11
Página 4
PRESENTACIÓ
Posem a la vostra disposició un nou material que complementa els que ja coneixeu d’Editorial Teide: el Quadern
d’activitats. Fent aquestes activitats podreu treballar d’una manera entretinguda i motivadora els continguts
estudiats a les diverses unitats.
Com podreu comprovar, cada unitat, normalment, té set activitats:
1. Organitza la informació
5. Sopa de lletres
2. Mots encreuats
6. Qüestionari
3. Veritable o fals
7. Lectura
4. Relaciona
4
T00_01a05_2008_SOLUC_cat2.qxp
28/7/08
14:11
Página 5
Podeu utilizar aquestes activitats amb finalitats diverses:
• Fer una síntesi de la unitat.
• Consolidar els continguts apresos.
• Autoavaluar els continguts estudiats.
Totes aquestes activitats estan encaminades a la consecució de les competències bàsiques establertes al
currículum, especialment les de l’àmbit científic i tecnològic.
La tecnologia, com hem definit, tracta de donar resposta a les necessitats humanes mitjançant el disseny i la
construcció d’objectes, instal·lacions o edificis. Esperem que, quan busqueu aquestes respostes, el quadern que
ara teniu a les mans us serveixi per aportar-vos una part dels coneixements teòrics necessaris.
5
T01_06a10_2008_SOLUC_cat2.qxp
28/7/08
1
14:12
Página 6
ELECTRICITAT
I MAGNETISME
Organitza la informació
EXERCICI 1A
Col·loca les paraules que tens a sota al lloc corresponent.
L’electricitat
utilitza tres magnituds
bàsiques, que són
– Intensitat
– Tensió
en unió amb el
– Resistència
– Magnetisme
dóna lloc a
que es poden
mesurar amb el
– Multímetre
que estan relacionades
mitjançant la
– Llei d’Ohm
– L’electromagnetisme
en el qual es basen els
– Electroimants
– Generadors
elèctrics
– Motors
elèctrics
PARAULES CLAU
Motors elèctrics – Resistència – Multímetre – Electromagnetisme – Tensió – Generadors elèctrics
6
T01_06a10_2008_SOLUC_cat2.qxp
28/7/08
14:13
Página 7
Electricitat i magnetisme
EXERCICI 2
Mots encreuats
1
1
2
O
H
M U
2
N O R D
E
L
T
S
I M E
S
4
3
C
V
O
L
R
O
T
U
R
E
T
3
4
I M A N T
B O B
EXERCICI 3
I
T
2. Aparell utilitzat per mesurar, entre altres magnituds, tensions, intensitats i
resistències.
3. Materials magnètics que exerceixen
una força invisible sobre altres materials.
4. Conjunt d’espires molt juntes.
VERTICALS
1. Llei que relaciona les tres magnituds
elèctriques bàsiques.
I
V
HORITZONTALS
1. Pol per on surten les línies de camp
d’un imant.
S
N A
T
2. El seu valor varia en funció de la natura del material i de la temperatura.
3. Unitat de mesura de la tensió elèctrica.
4. Material conductor utilitzat en les instal·lacions elèctriques domèstiques.
Veritable o fals
Indica si les afirmacions següents són veritables o falses:
1. La intensitat del corrent elèctric es mesura en volts.
2. La resistència elèctrica d’un conductor augmenta com més llarg és.
3. La força invisible que actua a la zona pròxima a un imant es denomina camp magnètic.
Veritable
✓
✓
4. L’expressió matemàtica per determinar la intensitat de corrent elèctric és: I = V · R.
5. L’or és més bon conductor de l’electricitat que el coure.
6. Quan en un circuit elèctric la resistència disminueix, també ho fa la intensitat si
la tensió es manté constant.
7. Per mesurar la tensió elèctrica es fa servir l’amperímetre.
8. Un electroimant actua com a imant només si hi circula corrent elèctric.
9. 524 mA són 0,524 A.
10. Com més gran és la secció d’un conductor, més resistència té al pas de el corrent elèctric.
Fals
✓
✓
✓
✓
✓
✓
✓
✓
7
1
UNITAT
T01_06a10_2008_SOLUC_cat2.qxp
1
UNITAT
28/7/08
14:13
Página 8
Electricitat i magnetisme
EXERCICI 4
Relaciona
Relaciona els valors de la primera columna amb els circuits de la segona i, a continuació, associa aquests últims amb
les magnituds de la tercera columna.
VALORS
CIRCUITS
MAGNITUDS
4,5 volts
Tensió
9 ohms
3 volts
Resistència
1 ampere
90 ohms
Intensitat
1 mil·liampere
EXERCICI 5
Sopa de lletres
Cerca en aquesta sopa de lletres aquests set termes relacionats amb l’electricitat:
Tensió
Resistència
Motor
Dinamo
Intensitat
Tester
Electroimant
R
E
P
D
Z
D
S
T
E
N C
I
A
t
I
N T
E
N
S
I
A
t
S
I
N A M O A
I
G
T
U X
S
A
X M R G X U
S
T
O
L
X
C
A
S
O
L
G X
L
A
X
R
G
L M A U D
Z
X
L
T
I
G A U
T
T
L
A G A
B
E
T
S
A A
E
T
L
X D A D
A M E
L
T
G N X
G D A M G X O
S M A M A O O A
C
8
I
I
S
X
N
E
R
T
B
R
A M
G M E
A
X
I
O R
S M G
G
E
X
T
X
T01_06a10_2008_SOLUC_cat2.qxp
28/7/08
14:13
Página 9
Electricitat i magnetisme
EXERCICI 6
Qüestionari
De cadascuna de les següents qüestions, digues quina és la resposta correcta:
1. La unitat per mesurar la tensió elèctrica és el...
a) watt.
b) quilovat.
c) volt.
2. La dificultat que ofereixen els diversos materials al
pas del corrent elèctric es denomina...
a) intensitat.
b) tensió.
c) resistència.
3. Per mesurar el corrent que circula per un circuit hem
de connectar l’amperímetre amb els components en...
a) paral·lel.
b) sèrie.
c) vertical.
4. Un imant té dos pols que es denominen nord i...
a) sud.
b) est.
c) oest.
5. La magnitud elèctrica que es mesura en volts rep el
nom de...
a) resistivitat.
b) tensió.
c) resistència.
6. La magnitud elèctrica que es mesura en watts es
denomina...
8. 220 Ω són...
a) 0,22 kΩ.
b) 0,22 MΩ.
c) 220 000 kΩ.
9. La resistència elèctrica d’un conductor augmenta
quan la seva longitud...
a) no varia.
b) augmenta.
c) disminueix.
10. 0,25 mA són...
a) 250 µA.
b) 25 A.
c) 250 A.
11. L’aparell que serveix per mesurar intensitats, tensions i resistències, entre altres magnituds, es denomina...
a) metre.
b) wattímetre.
c) tester.
12. La intensitat del corrent elèctric que circula per un
circuit és directament proporcional a la tensió aplicada
i inversament proporcional a la...
a) potència.
b) resistència.
c) secció.
a) corrent.
b) potència.
c) resistència.
7. Els imants atreuen el ferro i els seus derivats, i per
això es denominen materials...
a) no magnètics.
b) aïllants.
c) magnètics.
9
1
UNITAT
T01_06a10_2008_SOLUC_cat2.qxp
1
UNITAT
28/7/08
14:13
Página 10
Electricitat i magnetisme
LECTURA
Llegeix atentament el text següent i respon a les qüestions que es plantegen a continuació:
Electricitat i magnetisme
Fins a començaments del segle XIX, els conceptes d’electricitat i magnetisme eren considerats manifestacions diferents de la natura, sense connexió entre si. L’electricitat s’associava amb les càrregues
elèctriques, i el magnetisme, amb els imants.
La primera evidència concreta que hi havia relació entre l’electricitat i el magnetisme és gràcies a l’experiment que va fer el científic danès Hans Christian Ørsted (1777–1851) l’any 1820 (una experiència
semblant la trobareu al llibre de teoria amb el títol «Comprovació del camp magnètic en un fil amb
corrent»). Aquesta experiència que va fer Ørsted indicava que al voltant d’un fil conductor pel qual
es feia circular un corrent elèctric es creava un camp magnètic.
El descobriment de la inducció per part del científic anglès Michael Faraday (1791–1867), l’any 1832,
va confirmar que el magnetisme és una manifestació lligada als corrents elèctrics. Experimentant amb
un nucli de ferro, dos imants i uns fils conductors, Faraday va afirmar que el camp magnètic creat al
voltant d’un imant podia utilitzar-se per produir electricitat (una experiència similar la trobareu al llibre de teoria amb el nom «Creació d’un corrent elèctric»). L’obra de Faraday va establir els fonaments
de la indústria elèctrica moderna, ja que, gràcies als seus descobriments, s’han pogut construir els
generadors elèctrics que produeixen electricitat.
Avui dia, l’electromagnetisme es coneix com la part de la física que unifica l’estudi dels fenòmens
elèctrics i magnètics.
1. Fins a començaments del segle XIX, amb quins elements s’associaven els conceptes d’electricitat i magnetisme?
a) Electricitat: amb les càrregues elèctriques.
b) Magnetisme: amb els imants.
2. Explica la conclusió obtinguda en l’experiment que va fer Ørsted l’any 1820.
Si es fa circular un corrent elèctric per un fil conductor, es crea un camp magnètic al seu voltant.
3. Explica la hipòtesi confirmada per Faraday després de fer un dels seus experiments l’any 1832.
El camp magnètic creat al voltant d’un imant pot utilitzar-se per produir electricitat.
4. Què és l’electromagnetisme?
La part de la física que unifica l’estudi dels fenòmens elèctrics i magnètics.
5. Quants anys de diferència hi ha entre els experiments que van fer Ørsted i Faraday?
Dotze anys.
10
T02_11a16_2008_SOLUC_cat2.qxp
28/7/08
2
14:15
Página 11
L’ENERGIA ELÈCTRICA
Organitza la informació
EXERCICI 1
Col·loca les paraules que tens a sota al lloc corresponent.
L’energia
s’obté de diferents
– Fonts
que, segons la seva disponibilitat en la natura, poden ser
– No renovables
– Renovables
com
com
– Hidràulica
– Carbó
– Solar
– Petroli
– Eòlica
– Gas natural
– Mareomotriu
– Nuclear
– Geotèrmica
– Biomassa
s’utilitzen com a energia primària per produir
– Energia elèctrica
en unes instal·lacions anomenades
– Centrals elèctriques
PARAULES CLAU
Nuclear – Mareomotriu – Centrals – Carbó – Hidràulica – Petroli – Renovables – Fonts – Solar
– Geotèrmica
11
T02_11a16_2008_SOLUC_cat2.qxp
2
UNITAT
28/7/08
14:16
Página 12
L’energia elèctrica
Mots encreuats
EXERCICI 2
1
2
E
1
3
4
A
O
L
A
O
H
S
2
3
L
I
T
E
4
I
S
S
I
F
I
D
C
R N A D O R
A
R
T U R
H E
L
L
I
C
2. Màquina que transforma l’energia cinètica en elèctrica.
3. Màquina que transforma l’energia primària en cinètica.
E
4. S’utilitza per reflectir la radiació solar
en les centrals de torre.
C
VERTICALS
1. Energia alternativa.
O
2. Central en què l’energia primària prové de l’aigua dels rius.
B
I
N A
O S
T
A
A
HORIZONTALS
1. A l’inrevés, procés mitjançant el qual
s’obté l’energia elèctrica a les centrals
nuclears.
T
R
3. Energia que prové del vent.
4. Part d’una central nuclear on es produeix la reacció de fissió.
EXERCICI 3
Veritable o fals
Digues si les afirmacions següents són veritables o falses:
1. Una central elèctrica és una instal·lació que té com a objectiu produir energia elèctrica.
2. L’alternador és una màquina que transforma l’energia elèctrica en mecànica.
3. El rodet d’una turbina hidràulica està proveït d’àleps.
4. La freqüència i el període d’un corrent altern són magnituds inverses.
Veritable
✓
✓
✓
✓
✓
✓
5. El moderador d’un reactor té per missió controlar el flux de neutrons.
6. En una central hidràulica, la font d’energia primària és la combustió de carbó.
7. Els elements de transmissió d’un aerogenerador es troben a la naveta.
✓
✓
✓
8. Els draps de neteja, filtres, impureses, etc., són residus radioactius d’alta activitat.
9. Els residus sòlids que emeten les centrals tèrmiques provoquen pluja àcida.
10. Mitjançant els processos de transformació de la biomassa s’obté combustible.
12
Fals
✓
T02_11a16_2008_SOLUC_cat2.qxp
28/7/08
14:16
Página 13
L’energia elèctrica
EXERCICI 4
Relaciona
Relaciona les fonts d’energia de la primera columna amb la central en què es transformen i, al seu torn, amb el tipus
d’energia que són, a la tercera columna.
FONTS D’ENERGIA
Sol
Centrals solars tèrmiques
Energia dels mars
Aigua dels rius
Centrals geotèrmiques
No renovables
Centrals eòliques
Vent
Centrals hidràuliques
Petroli
Renovables
Centrals mareomotrius
Urani
Calor de l’interior de la Terra
Centrals tèrmiques
convencionals
Sopa de lletres
Cerca en aquesta sopa de lletres aquests set
termes relacionats amb la generació, transport
i distribució de l’energia elèctrica:
Rodet
Pelton
Alternador
Caldera
Radioactiu
Biomassa
Refrigerant
TIPUS
Centrals nuclears
Carbó
EXERCICI 5
CENTRALS
A
L
P
G D O
D
L
T
I
G
U
S
M K U
T M A
E
R N A D O R
C
R
F
G M B
G
F
E
A
L M A U D
T
A
A M T
D D
L
G X
R
S
A A
L
U P
G
E
R
S
A
R
E
S
L
G A U
E
S
A A A G G X U
O
L
X O A
E
G B
D G A M E
R
L
A D
I
O A
L
U A A U A
S
E
G M G
T
X D A D
T
X
L
S
E
L
E
I
E
A
C T I U O N
S M G E N T
B M B
A A
X O
13
2
UNITAT
T02_11a16_2008_SOLUC_cat2.qxp
2
UNITAT
28/7/08
14:16
Página 14
L’energia elèctrica
EXERCICI 6
Qüestionari
De cadascuna de les qüestions següents, digues quina és la resposta correcta:
1. La màquina que transforma un determinat tipus
d’energia en energia mecànica-cinètica s’anomena...
a) tranformador.
b) turbina.
c) alternador.
2. Un transformador és una màquina elèctrica...
a) estàtica.
b) dinàmica.
c) rotativa.
3. Un grup turboalternador converteix energia...
a) mecànica-cinètica en energia elèctrica.
b) química en energia elèctrica.
c) solar en energia elèctrica.
4. En una central nuclear, l’energia s’extreu dels nuclis
d’elements radioactius quan es....
a) vaporitzen.
b) fusionen.
c) fissionen.
5. Els heliòstats són panells que s’utilitzen per captar
els rajos solars en les centrals...
a) de baixa temperatura.
b) voltaiques.
c) tèrmiques-solars.
6. Els residus radioactius d’alta activitat els constitueixen...
a) les peces de les instal·lacions.
b) el combustible consumit i els residus generats
en el seu reprocés.
c) els filtres.
7. Els residus més perillosos dels generadors en les
centrals tèrmiques són...
a) les cendres.
b) els residus sòlids.
c) els residus gasosos.
14
8. La biomassa vegetal la constitueixen...
a) residus agrícoles i forestals.
b) residus sòlids urbans.
c) restes animals (rebutjos, fem, etc.).
9. En una central geotèrmica es produeix energia
elèctrica a partir...
a) del moviment de les marees.
b) de l’energia potencial de l’aigua emmagatzemada.
c) del vapor d’aigua.
10. En un aerogenerador, el sistema de transmissió...
a) redueix les voltes de l’eix.
b) multiplica les voltes de l’eix.
c) no influeix en les revolucions de l’eix.
11. Les úniques que no transformen l’energia primària
en energia mecànica són les centrals...
a) geotèrmiques.
b) fotovoltaiques.
c) mareomotrius.
12. Els heliòstats s’instal·len en les centrals solars...
a) fotovoltaiques.
b) de torre central.
c) de col·lectors distribuïts.
T02_11a16_2008_SOLUC_cat2.qxp
28/7/08
14:16
Página 15
L’energia elèctrica
LECTURA
Llegeix atentament el text següent i respon les qüestions que es plantegen:
Consum d’energia a les llars espanyoles
Segons un estudi elaborat el 2004 per l’elèctrica UNIÓN FENOSA, amb el suport de l’Institut per a la
Diversificació i l’Estalvi de l’Energia (IDAE) i les organitzacions de consumidors, les llars espanyoles
malgasten el 10 % de l’energia que consumeixen, a un cost anual de 700 milions d’euros. Amb l’energia malgastada es podrien il·luminar tots els estadis de futbol de Primera Divisió durant 400 temporades. Una altra conclusió de l’estudi apunta que només amb el que una llar malgasta a l’any es podrien
veure 11 000 hores de televisió o posar 500 vegades la rentadora plena.
També revela que els espanyols tenen un marge d’un 10 % per reduir el seu consum energètic sense
canviar l’estil de vida, duent a terme conductes economitzadores. Però les famílies espanyoles poden
millorar el seu equipament energètic en un 40 % substituint equips, ja que, per exemple, de vegades
tenen electrodomèstics una mica més barats que, a llarg termini, no resulten rendibles perquè consumeixen més energia. Una altra mesura que contribuirà a l’estalvi energètic serà el compliment del
Codi Tècnic d’Edificació, que permetrà aconseguir un important percentatge d’estalvi més.
S’ha comprovat que la despesa elèctrica dels aparells «apagats», és a dir, en repòs, que el 60 % de les
llars tenen sempre en marxa i connectats a la xarxa, consumeix fins a un 10 % del total d’energia de la
casa i és responsable de l’1 % de les emissions de diòxid de carboni. La seva potència va des de mig
watt fins a 20, amb la qual cosa, si es mantenen tot l’any endollats, costa de mig euro a 20 euros aproximadament. El malbaratament suposa, segons la Comissió Europea, uns 15 000 milions d’euros
anuals. El consumidor, encara que podria desconnectar alguns aparells sense inconvenient, en d’altres perdria la configuració: DVD, vídeo, etc. La base del telèfon sense fil ha d’estar connectada, perquè fa d’antena i carregador. Un reproductor de DVD consumeix de mitjana 1,3 watts, i el vídeo, entre
5 i 19. L’ordinador, 5 si està apagat totalment i el monitor pla, 3. La impressora de tinta senzilla, d’1
a 3, el forn microones, de 2 a 6, i la ràdio despertador, d’1 a 3. El telèfon sense fil, de 2 a 7.
L’Índex d’Eficiència Energètica, que, per segon any consecutiu, va elaborar UNIÓN FENOSA en
col·laboració amb l’Institut per a la Diversificació i l’Estalvi de l’Energia (IDAE) i associacions de consumidors, reflecteix que les llars espanyoles van estalviar el 2005 un 2 % més d’energia que l’any anterior. Aquesta millora del 2 % equival a 326 GWh, la qual cosa suposa el consum energètic anual residencial de la província de Segòvia, i a 27 milions d’euros, amb la qual cosa es podrien comprar 50 000
rentadores amb l’etiquetatge energètic de consum més eficient. Així mateix, amb aquest estalvi s’ha
evitat l’emissió a l’atmosfera de 312 225 tones de CO 2, equivalents a les emissions que produirien tots
els turismes d’Espanya en recórrer 200 quilòmetres cada un.
L’informe mostra que el sector domèstic tendeix a ser més eficient energèticament, encara que aquesta evolució és lenta. Així, l’Índex Domèstic d’Eficiència Energètica va arribar el 2005 als 6,23 punts,
mentre que l’any anterior la xifra va ser de 6,12. En la campanya de 2004, el 57 % de les llars obtenien
una puntuació de 6 punts sobre 10, mentre que l’any passat les llars més eficients van créixer fins al
62 %.
D’aquesta manera, segons aquest estudi, els consumidors podrien estalviar encara fins a un 9,4 % de
l’energia que utilitzen i evitar l’emissió de 10,7 milions de tones de CO 2. És a dir, que si en totes les
llars espanyoles no hi hagués malbaratament energètic durant un any, es podrien estalviar
939 milions d’euros, equivalents, per exemple, al 25 % de la despesa familiar mensual dels gairebé dos
milions de llars de la Comunitat de Madrid. Aquest potencial d’estalvi del 9,4 % equival també al consum residencial anual de la Comunitat Valenciana.
15
2
UNIDAD
T02_11a16_2008_SOLUC_cat2.qxp
2
UNITAT
28/7/08
14:16
Página 16
L’energia elèctrica
Els dos estudis a què s’ha fet referència reflecteixen que les llars situades en les poblacions amb més
habitants són les més eficients i que hi ha uns hàbits energètics més eficaços com més gran és el nivell
d’estudis i més alt el nivell socioeconòmic. Els menys acurats amb l’ús eficient de l’energia són els
més grans de 50 anys i els més petits de 35 anys sense fills. Les comunitats de Catalunya, Madrid,
Castella i Lleó, Navarra i Aragó són les que tenen més llars d’alt nivell d’eficiència energètica.
L’Estratègia d’Estalvi i Eficiència Energètica a Espanya 2004-2012 té com a premisses principals l’estalvi d’energia primària en un 8,5 % (que genera un estalvi de 12 milions de tones equivalents de
petroli), la reducció de la contaminació (si s’aconsegueix l’objectiu de l’estalvi, deixaran d’emetre’s
32,5 milions de tones de CO2 a l’atmosfera) i la millora de la competitivitat a Espanya. Es calcula que
les llars espanyoles són responsables del 30 % del consum de l’energia final del país (que suposa l’emissió d’uns 67,5 milions de tones de CO2), un 15 % del qual correspon al consum del cotxe i un altre
15 % als usos domèstics.
<http://www.vidasostenible.org>
1. Qui ha elaborat l’estudi al qual fa referència la lectura?
UNIÓN FENOSA, l’IDAE i les organitzacions de consumidors.
2. Quin marge d’estalvi tenen les llars espanyoles sense variar l’estil de vida?
El 10 % d’energia, que és realment la que es malgasta per males pràctiques en el consum.
3. Assenyala algunes de les mesures economitzadores que planteja l’estudi en qüestió.
– L’ús d’electrodomèstics més eficients.
– L’aplicació del Codi Tècnic de l’Edificació.
4. Quin estalvi energètic i mediambiental suposaria apagar els aparells en comptes de deixar-los en repòs?
Suposaria un estalvi del 10 % del total d’energia de la casa i és responsable de l’1 % de les emissions de
CO2.
5. Quin estalvi s’ha aconseguit el 2005 en comparació amb l’any anterior? Què es podria abastar amb aquest
estalvi segons l’estudi?
Ha suposat un estalvi d’un 2 % i 36 GWh. Amb aquesta energia es podria garantir el consum de la
província de Segòvia.
6. Quin percentatge d’estalvi es podria aconseguir encara? Què suposaria pel que fa a consum?
Encara es podria estalviar un 9,4 % de l’energia que es consumeix, la qual cosa suposaria evitar l’emissió
de 10,7 milions de tones de CO2. Si en totes les llars espanyoles no hi hagués malbaratament energètic
durant un any, es podrien estalviar 939 milions d’euros, equivalents, per exemple, al 25 % de la despesa
familiar mensual dels gairebé dos milions de llars de la Comunitat de Madrid.
16
T03_17a21_2008_SOLUC_cat2.qxp
28/7/08
3
EXERCICI 1
14:19
Página 17
FABRICACIÓ ARTESANAL
I FABRICACIÓ INDUSTRIAL
Organitza la informació
Col·loca les paraules que tens a sota al lloc que els correspongui:
Fabricació d’objectes
– Evolució en la
– El preu dels
productes
fabricació d’objectes
surt dels
en què podem diferenciar tres èpoques
– Costos directes
– Prehistòria
– Antiguitat
– Actualitat
– Costos indirectes
– Beneficis
que es divideix en
on es fabricava
– Edat de la pedra
– Artesanalment
on predomina la fabricació
– Industrial
– Edat dels metalls
Els oficis artesanals es poden agrupar en
– Oficis artesanals
desapareguts
– Oficis artesanals
en desús
– Oficis artesanals
actuals
PARAULES CLAU
Beneficis – Antiguitat – Industrial – Actuals – Desapareguts – Fabricació d’objectes – la Pedra
– Costos directes – Metalls
17
T03_17a21_2008_SOLUC_cat2.qxp
3
UNITAT
28/7/08
14:19
Página 18
Fabricació artesanal i fabricació industrial
Mots encreuats
EXERCICI 2
1
A
2
A
P
X
R
2
A R
T
E
S
A N A
3
E
S
P A R
3. Material vegetal utilitzat en fabricació artesana.
E
E
N
S
A
L
E
2. Tipus de fabricació que es basa en el
treball de l’home.
E
I
N
I
L
N
D
U
T
S
A
T
T
4
R
G
HORITZONTALS
1. Material petri amb el qual es fabricaven objectes a la prehistòria.
I
T
S
4
C
P
1
G
3
E N O B
4. A l’inrevés, persona que es dedicava
a fer carbó vegetal.
VERTICALS
1. A l’inrevés, la seva obtenció i aprofitament han estat una preocupació
constant per l’home.
R
2. Transmissió de les tècniques en la
fabricació artesana.
R A C
3. A l’inrevés, material aparegut en les
darreres dècades, utilitzat en la fabricació industrial.
I
L
4. Tipus de fabricació que facilitava grans
produccions.
EXERCICI 3
Veritable o fals
Digues si les afirmacions següents són veritables o falses:
Veritable
1. A l’edat dels metalls es va començar a utilitzar el coure, el bronze i el ferro.
2. Un treball és artesà quan la intervenció de les màquines és mínima.
3. Els oficis artesanals solen ser interdependents, perquè els uns són independents dels altres.
4. Les espardenyes es fan amb una fibra vegetal anomenada espart.
✓
✓
✓
✓
✓
✓
5. El carboner era un ofici artesanal per a l’obtenció de carbó mineral.
6. El ferrador es limitava a fabricar les ferradures dels animals.
7. En els països poc industrialitzats predomina la fabricació artesana.
8. Per calcular quant costa fer els objectes, cal sumar els costos directes, els indirectes i els beneficis.
9. Les instal·lacions necessàries per fabricar objectes formen part dels costos indirectes.
10. Els productes fabricats industrialment són més econòmics que els artesans.
18
Fals
✓
✓
✓
✓
T03_17a21_2008_SOLUC_cat2.qxp
28/7/08
14:20
Página 19
Fabricació artesanal i fabricació industrial
EXERCICI 4
Relaciona
Relaciona els llocs on es duen a terme els treballs de la primera columna amb els objectes de la segona, i aquests, al
seu torn, amb els tipus de treball de la tercera columna.
LLOCS DE TREBALL
PRODUCTES ELABORATS
TIPUS DE TREBALL
Fàbrica de roba
Cadena de muntatge
d’una fàbrica
Treball manual
Taller de l’esparter
Taller de la modista
Carbonera
Fusteria
Fàbrica de mobles
Treball industrial
Forn de pa
Fàbrica d’objectes de plàstic
Panificadora
EXERCICI 5
Sopa de lletres
Busca a la sopa de lletres set termes relacionats
amb la fabricació d’objectes.
Artesà
Costos
Forner
Indústria
Sílex
Beneficis
Aprenent
I
A O
P
G D O
F
G M B
K U G
S
A A
D N G
L
A
U
S
E
G U
L M A
R
U M T
R
S M A M A
T
X
C
L
B
A
L
S
T
E
S
T
A A
E
A
X
N R O
F
A
S
S
U G
I
S
E
A
X D A O
N
E
X U
X
S
A
T
G A G
G X
L
X
E
I
C
I
O A G A
B
U W A A
F
P
R
L
S M G
E
S
L
X M G R
N
G
G A U X
A
E
S
A D B D M
S
E
S
T
O
S
S
B
A
N T
T
C
X
19
3
UNITAT
T03_17a21_2008_SOLUC_cat2.qxp
3
UNITAT
28/7/08
14:20
Página 20
Fabricació artesanal i fabricació industrial
EXERCICI 6
Qüestionari
Digues quina és la resposta correcta de cadascuna de les qüestions següents:
1. Les eines primitives que l’home utilitzava per tallar o
esquinçar eren de...
a) pedra.
b) plàstic.
c) acer.
2. Un sastre és una persona que fa una feina...
a) industrial.
b) d’organització.
c) manual.
3. La transmissió de les tècniques d’un ofici artesanal a
diferents generacions s’anomena...
a) transmissió de tècniques.
b) transmissió d’habilitats.
c) aprenentatge.
4. Quan un treball artesà depèn d’un altre treball es
diu que són treballs...
a) dependents.
b) interdependents.
c) independents.
5. Els materials que el cisteller utilitza per fer cistells
són...
a) fibres vegetals.
b) fibres animals.
c) plàstics.
6. L’elaboració del pa es fa...
a) artesanalment.
b) industrialment.
c) artesanalment i industrialment.
7. El carboner era un ofici artesanal per a l’obtenció
de...
a) carbó mineral.
b) fusta.
c) carbó vegetal.
8. El ferrador...
a) feia les ferradures i les col·locava.
b) feia les ferradures.
c) col·locava les ferradures.
9. La producció industrial es caracteritza per...
a) produccions petites.
b) inversions petites.
c) produccions grans.
10. En l’actualitat l’artesania...
a) és el sistema de producció principal.
b) està gairebé en desús.
c) no existeix.
11. Per saber quant costa fer un objecte cal sumar els
costos...
a) directes i els costos indirectes.
b) directes i els beneficis.
c) indirectes i els beneficis.
12. El procés d’elaboració d’un teixit a partir dels fils
pertany al procés...
a) de transformació.
b) d’obtenció.
c) de comercialització.
T03_17a21_2008_SOLUC_cat2.qxp
28/7/08
14:20
Página 21
Fabricació artesanal i fabricació industrial
LECTURA
Llegeix atentament el text següent i respon les qüestions plantejades:
La il·luminació
L’ús del foc va permetre també l’aparició de dispositius per a la il·luminació. Fins i tot, la introducció
de metxes fetes d’animals grassos facilitava la formació d’una flama acceptable. El més freqüent,
però, era l’extracció d’olis a partir d’animals. Aquests olis o greixos s’utilitzaven en llànties fetes de
pedres foradades amb una metxa penjant o, simplement, flotant. Aquestes llànties de pedra eren
emprades en el paleolític. A les coves franceses de Lascaux se’n va trobar una que havia estat emprada pels pintors prehistòrics per il·luminar les coves quan en decoraven les parets fa uns 12 000 anys.
De vegades també s’empraven estelles resinoses o torxes.
Més tard, es van fabricar llànties d’argila o de metall, i també llànties amb diverses metxes i diversos
forats a la cantonada per poder-les subjectar. Aquestes llànties produïen una llum més estable i de
més qualitat que les estelles, que podien desprendre espurnes, amb el perill d’incendi que això comportava.
A les zones pesqueres s’utilitzaven amb freqüència closques per fer llànties, ja que la seva forma
ondulada era molt adequada per subjectar les metxes. Durant segles, aquestes llànties obertes van ser
l’única forma d’il·luminació coneguda pels humans.
Melvin Kranzberg i Carroll W. Pursell jr. (eds.)
Historia de la tecnología.
La técnica en Occidente de la prehistoria a 1900
(traducció)
1. Quin va ser el primer descobriment dels humans que van poder utilitzar per il·luminar-se? Com s’il·luminaven
abans de construir llànties o altres objectes?
Evidentment, el foc. Molt probablement, en un començament s’il·luminaven amb fogueres.
2. Enumera diversos objectes que els nostres avantpassats empraven per il·luminar-se.
Pedres foradades, torxes, llànties d’argila o metall i closques.
3. Quin avenç va ser significatiu en aquestes primeres llànties?
L’aparició de les metxes.
4. Com creus que s’il·luminaven les cases antigament i quin descobriment ha estat fonamental per il·luminar-nos
com ho fem ara?
Antigament, l’única forma d’il·luminar-se era amb focs dins de casa, com, per exemple, el foc de les
espelmes. Amb l’aparició de l’electricitat, tot això va desaparèixer.
5. Quins avantatges creus que té la il·luminació amb electricitat respecte a la il·luminació amb foc?
Té molts avantatges, ja que proporciona una llum estable, no hi ha tant perill d’incendis, no costa gens
d’encendre, permet escollir la intensitat de la il·luminació, etc.
21
3
UNITAT
T04_22a27_2008_SOLUC_cat2.qxp
28/7/08
4
14:22
Página 22
EL PROCÉS PRODUCTIU
Organitza la informació
EXERCICI 1
Col·loca les paraules que tens a sota al lloc que els correspongui:
El procés productiu
obtenim
el podem considerar com
– Productes
– Activitats econòmiques
que poden ser
que es classifiquen en
– Béns
– Serveis
Mitjançant
– Factors de producció
– Materials
– Energia
– Instal·lacions i màquines
– Mà d’obra
– Sector primari
– Sector secundari
– Agricultura
– Mineria
– Ramaderia
– Energia
– Pesca
– Fabricació
industrial
–…
– Construcció
–…
– Sector terciari
– Transports
– Comunicacions
– Subministrament
– Específics
–…
es porta a terme en
– les indústries
– Informació i tecnologia
s’encarreguen de fabricar
– béns
PARAULES CLAU
Béns – Construcció – Productes – Informació i tecnologia – Primari – Subministrament – Mineria – Serveis
– Ramaderia – Energia – Indústries
22
T04_22a27_2008_SOLUC_cat2.qxp
28/7/08
14:22
Página 23
El procés productiu
Mots encreuats
EXERCICI 2
1
1
2
P N E U M A
L
E
2
3
4
U S
F
EXERCICI 3
R
4
I
Q U E
S
M
3. Tipus de soldadura.
L
R
4. Màquina-eina que fa ranures de diferents tipus o dents d’engranatges.
C
C
O
R
C
D
T O R N
F
T
3
I
Q
U
E
S
O
S
A
D
O
A D O R A
S
S
S
E
I
L
A
D
O
R
A
HORITZONTALS
1. Aquestes instal·lacions funcionen amb
aire comprimit.
2. Màquina-eina que serveix per fer peces de revolució.
VERTICALS
1. Aquestes instal·lacions proporcionen
energia elèctrica a les indústries.
2. Màquines que apliquen la informàtica per controlar velocitats i moviments.
3. S’utilitzen per fer soldadures.
4. Màquina-eina que serveix per rebaixar o polir materials.
Veritable o fals
Indica si les afirmacions següents són veritables o falses.
1. Una botiga de reparació de calçats està oferint un bé.
2. Una fàbrica que es dedica a fabricar i vendre mobles està oferint béns.
3. El sector terciari està format per les empreses que es dediquen a produir serveis.
4. El PIB representa la suma de tots els béns i serveis finals produïts en un país durant un any.
Veritable
✓
✓
✓
5. El subsector que té més pes en la indústria catalana és el de fusta i mobles.
6. Una empresa que es dedica a produir béns manufacturats s’anomena empresa industrial o,
simplement, indústria.
7. Per fer funcionar les diferents màquines i aparells d’una indústria, cal les instal·lacions
per connectar-los.
8. Per fabricar un bé en una indústria només ens cal: l’edifici, les màquines i la mà d’obra.
9. El primer automòbil fabricat en sèrie va ser el Ford Fiesta.
10. Tots els materials que utilitza una indústria en el seu procés de fabricació són aprofitables.
✓
✓
Fals
✓
✓
✓
✓
✓
23
4
UNITAT
T04_22a27_2008_SOLUC_cat2.qxp
4
UNITAT
28/7/08
14:23
Página 24
El procés productiu
EXERCICI 4
Relaciona
Relaciona les activitats de la primera columna amb el tipus de producte de la segona i amb el tipus de sistema productiu de la tercera.
ACTIVITATS
PRODUCTE
SISTEMA PRODUCTIU
Transports marítims.
Construcció d’un habitatge.
Específic d’ensenyament.
Transport de petroli en
un vaixell.
Manufacturat de construcció.
Bé
Llar d’infants.
Manufacturat extractiu.
Cultiu de verdures.
Fabricació d’un cosmètic.
Manufacturat de fabricació.
Servei
Manufacturat de
fabricació metal·lúrgica.
Manteniment
d’una xarxa local.
Comunicacions,
informàtiques.
Obtenció d’acer.
EXERCICI 5
Sopa de lletres
Busca en aquesta sopa de lletres set termes relacionats amb el procés productiu.
Tecnologia
Informació
Productes
Béns
Serveis
Empresa
Organització
E
A O
E
G U
P
I
E
B
E
N
A A
E
G
P
A
P
T
R
A
X
P
D
E
X U
F
X
R
A A
L
I
G O
D 0 G
F
C
C
S
A
B
L
E
T
G
L
E
L
U R
S
D
E
A
X O
B M B
A A
A
B
A
E
C G A
S
R
S
A
G G
E
N
S
V
T
G A G
I
A
A
I
R U R
A G A
U A A U A
24
S
R
O A U O R D
A N P
A
A D B D O
L M D D R
S M A
I
L M A
S
O N C
E
T
E
S
I
Z
C
X O
T04_22a27_2008_SOLUC_cat2.qxp
28/7/08
14:23
Página 25
El procés productiu
EXERCICI 6
Qüestionari
Digues quina és la resposta correcta de cadascuna de les qüestions següents:
1. Una bombeta és:
a) Un bé.
b) Un servei.
c) Un procés productiu.
2. Una trucada telefònica és:
a) Un servei.
b) Un bé.
c) Un bé i un servei.
3. Un telèfon mòbil és:
a) Un servei.
b) Un bé.
c) Un bé i un servei.
4. Els sistemes que produeixen béns poden ser:
a) Terrestres, marítims o aeris.
b) Extractius, de fabricació, de muntatge o de
construcció.
c) D’emmagatzematge, de distribució o de
comerç.
5. Les assessories són serveis:
a) Específics.
b) De comunicacions.
c) Manufacturats.
6. Una empresa ramadera pertany al sector:
8. Un restaurant pertany al sector:
a) Primari.
b) Secundari.
c) Terciari.
9. L’acrònim PIB correspon a:
a) Producte intern de béns.
b) Producte interior brut.
c) Projecte intern brut.
10. Les instal·lacions que proporcionen energia per
enllumenar les fàbriques i per fer funcionar les màquines i aparells elèctrics són:
a) Instal·lacions elèctriques.
b) Instal·lacions neumàtiques.
c) Instal·lacions domòtiques.
11. Les màquines que serveixen per rebaixar superfícies
s’anomenen:
a) Torns.
b) Esmeriladores.
c) Fresadores.
12. El material més important en la fabricació d’un
cotxe és:
a) L’acer.
b) El plàstic.
c) El vidre.
a) Primari.
b) Secundari.
c) Terciari.
7. Una empresa que fabrica pantalons pertany al
sector:
a) Primari.
b) Secundari.
c) Terciari.
25
4
UNITAT
T04_22a27_2008_SOLUC_cat2.qxp
4
UNITAT
28/7/08
14:23
Página 26
El procés productiu
LECTURA
Llegeix atentament el text següent i respon les qüestions plantejades:
El sector dels metalls a Catalunya
El sector de la producció i primera transformació de metall, té
una llarga tradició a Catalunya. El seu origen es remunta als
segles XIII, XIV i XV, amb el naixement i el desenvolupament
d’una tècnica genuïnament catalana per obtenir el ferro a partir del mineral als Pirineus –la farga catalana. Aquest material
constituïa la primera matèria per als processos de transformació posteriors, que es van dinamitzar al Principat sobretot amb
els inicis de la industrialització i durant el segle XIX.
Les branques que formen part de la producció i primera transformació del ferro i de l’acer –la metal·lúrgia fèrria– suposen
conjuntament el 72,2 % del conjunt del sector, en què destaquen
les acereries i la fosa. En el segment de la siderúrgia s’ha d’apuntar que Catalunya no disposa de cap instal·lació, a causa de
la manca de primeres matèries. Per altra banda, les acereries
han tingut tradicionalment una certa rellevància al Principat. Tanmateix, van experimentar una forta
reestructuració durant els anys vuitanta en el marc del Pla de Reconversió de l’Acer Comú, procés
que es va estendre fins al començament de la dècada dels noranta. Actualment, en aquest segment
només opera a Catalunya l’empresa Compañía Española de Laminación (CELSA), que té dues plantes productives (Castellbisbal i Sant Andreu de la Barca) i fabrica transformats d’acer per a la construcció (barres corrugades, platines, perfils, fils de màquina, etc.). En l’especialitat de la fosa,
Catalunya concentra el 19 % de l’ocupació i el 23 % de la producció estatal, amb una trentena d’empreses fabricants, entre les quals destaquen les que operen en l’àmbit de la fosa de ferro, majoritàriament abocades a la indústria de l’automoció. A Espanya, l’any 2005 es comptabilitzaven 141 foneries,
amb 16 971 ocupats, una producció d’1 156 297 tones i una xifra de facturació de 2 176 milions d’euros. En el segment de la forja, amb una producció estatal de 263 713 tones netes i de 448 milions d’euros el 2005, l’activitat del Principat és poc significativa. Pel que fa a la sinterització, més de la meitat
de la producció espanyola –integrada per mitja dotzena d’empreses– es localitza a Catalunya, on s’ubiquen les dues principals firmes fabricants.
Per altra banda, les activitats que configuren la metal·lúrgia no fèrria suposen gairebé un 28 % de la
producció total del global del sector català de la producció i primera transformació de metalls. El segment principal és el de l’alumini i les seves manufactures, seguit del coure. La resta d’especialitats
tenen un pes específic reduït al Principat. El teixit empresarial és constituït, fonamentalment, per firmes de petita i mitjana dimensió, que operen sobretot en activitats transformadores, fabricants de
productes intermedis o acabats, mitjançant tècniques com, per exemple, la fosa, la injecció o l’extrusió.
2006 Informe anual sobre la indústria a Catalunya
Generalitat de Catalunya
Departament d’Innovació, Universitats i Empresa
26
T04_22a27_2008_SOLUC_cat2.qxp
28/7/08
14:23
Página 27
El procés productiu
1. En què consisteix la farga catalana? Quan es va començar a utilitzar?
És una tècnica d’obtenció del ferro genuïnament catalana per obtenir el ferro a partir del seu mineral.
Es va començar a utilitzar als segles XIII, XIV i XV.
2. Què és la metal·lúrgia fèrria?
La producció i primera transformació del ferro i de l’acer.
3. Quines branques destaquen dins de la metal·lúrgia fèrria a Catalunya?
Destaquen dues branques: les acereries i la fosa.
4. De quantes instal·lacions disposa Catalunya en el segment de la siderúrgia?
De cap.
5. Quins productes fabrica l’empresa CELSA?
CELSA fabrica transformats d’acer per a la construcció (barres corrugades, platines, perfils, fils de
màquina, etc.
6. Completa la taula següent respecte de l’any 2005.
Foneries
Catalunya
30
Espanya
141
Ocupats
Producció (tones)
16 971
1 156 297
27
4
UNITAT
T05_28a33_2008_SOLUC_cat2.qxp
28/7/08
5
EXERCICI 1
14:25
Página 28
EL TÈXTIL
Organitza la informació
Col·loca les paraules que tens a sota al lloc que els correspongui:
Procés de producció dels teixits
– La filatura
– Els acabats
– El tissatge
– L’obtenció de les
– La tintura i
fibres tèxtils
l’estampació
– Química
s’hi utilitzen les
– Filadores
– El taller de tall
i confecció
– La impermeabilització
pot ser
– Natural
com per
exemple
els teixits
poden ser
– La franel·la
es fa amb
– Plans
– Els telers
– De punt
– Les tricotoses
les característiques
dels fils són
– El desfibrament
– El perxatge
– La sanforització
on la unió
dels teixits pot ser
– La torsió
– La retorsió
– Permanent
– El gruix (tex)
– No permanent
i les etiquetes
n’han d’indicar
– La talla
– El manteniment
– La composició
PARAULES CLAU
Franel·la – Composició – Química – Tintura – Retorsió – Fibres – Confecció – Tissatge – Tricotoses – Unió
28
T05_28a33_2008_SOLUC_cat2.qxp
28/7/08
14:25
Página 29
El tèxtil
Mots encreuats
EXERCICI 2
1
2
1
2
E
S
O
I
A M P A C
R
T
U
O
3
T
I
C
C
I
E
F
E
F N O C
T
S
I
O
S
3. A l’inrevés, darrer treball que es fa
per obtenir peces de roba.
T
4. A l’inrevés, la talla més gran.
F
VERTICALS
1. Element que serveix per unir parts
d’una peça de roba.
T
2. Indiquen les normes de conservació de les peces de roba.
E
A
I
A
2. Tipus de fils d’un teler pla.
R A M A
I
L
4
EXERCICI 3
4
HORITZONTALS
1. Procés en què s’imprimeixen figures als teixits.
Q
B
T
E
3
X X
3. Tipus de fibres d’origen químic.
4. A l’inrevés, és el tipus de teixit pla
més simple.
Veritable o fals
Digues si les afirmacions següents són veritables o falses:
Veritable
1. Els teixits només serveixen per protegir-nos del fred.
2. Les colònies tèxtils eren llocs on es concentraven fàbriques tèxtils.
3. El lli es una fibra vegetal i natural.
4. Per mesurar el gruix de les fibres tèxtils s’utilitza la micra (µm).
5. La retorsió és la torsió que es dóna als fils de més d’un cap.
6. Hi ha dos grans grups de tipus de teixits: de punt i plans.
7. El lliços són fils amb els quals es fan teixits plans.
8. Es poden tintar tant els fils com els teixits.
9. La impermeabilització s’obté durant el procés del tissatge.
10. Els fermalls serveixen per donar rigidesa als teixits.
Fals
✓
✓
✓
✓
✓
✓
✓
✓
✓
✓
29
5
UNITAT
T05_28a33_2008_SOLUC_cat2.qxp
5
UNITAT
28/7/08
14:26
Página 30
El tèxtil
EXERCICI 4
Relaciona
Relaciona la figura que representa l’origen d’una fibra tèxtil amb el seu nom i amb el grup al qual pertany.
ORÍGENS
FIBRES TÈXTILS
GRUPS
Cotó
Vegetal
Lli
Animal
Polièster
Raió
Mineral
Amiant
Llana
Artificial
Seda
Sintètica
Niló
EXERCICI 5
Sopa de lletres
Busca a la sopa de lletres set termes relacionats amb
la producció de teixits.
Estampació
Filadora
Raio
Velcro
Teler
Xet
Pana
E
A O
P
G
A
K U G M A A
T
S
A
X M A A
X U
I
X
S
L
G
L
E
D
F
S
G
I
L
E
G U
L M A
T O
F
R
A D B D M
E
G M B
A D O R
A
S
A
A A O A G A
L
R G O R
U A A U A
C
B
A
B M B
G
X
S
L
U G O
G A U X
N D C D
A A
S
T
G X O
I
E
E
L
P
O A U
A A
L
S M A M A
C
30
S
S
E
I
G
V
E
T
X
S
X
A
T
B O
X O A
A A
X
E
X
T05_28a33_2008_SOLUC_cat2.qxp
28/7/08
14:26
Página 31
El tèxtil
EXERCICI 6
Qüestionari
Digues quina és la resposta correcta de cadascuna de les qüestions següents:
1. Durant tot el procés d’elaboració de teixits...
a) la filatura es fa abans de teixir.
b) el tissatge es fa abans de filar.
c) l’estampat es fa abans de filar.
2. Un sastre és una persona que...
a) fa vestits de dona.
b) teixeix.
c) fa vestits d’home.
3. El niló és una fibra...
a) artificial.
b) mineral.
c) sintètica.
4. El raió és una fibra...
a) vegetal.
b) artificial.
c) mineral.
5. El nombre de voltes que es dóna a les fibres per fer
fils s’anomena...
a) torsió.
b) retorsió.
c) gruix.
8. El punt de trama és...
a) un gènere de punt.
b) un gènere pla.
c) un punt d’ordit.
9. La llançadora és...
a) un tipus de teixit.
b) una agulla molt punxeguda.
c) un element del teler.
10. La franel·la és...
a) una forma d’estampar teixits.
b) un acabat que es dóna als teixits.
c) un color dels teixits.
11. Un patró tèxtil és...
a) el cap d’una indústria tèxtil.
b) la peça d’un teler.
c) la plantilla d’una part d’una peça de roba.
12. El lleixiu és un producte que...
a) només es pot utilitzar amb unes peces de roba determinades.
b) mai no es pot utilitzar amb les peces de roba.
c) sempre es pot utilitzar amb les peces de roba.
6. El gruix dels fils es mesura en...
a) micres.
b) metres.
c) tex.
7. El teixit pla que dóna forma als bordons en forma de
diagonal és...
a) el tafetà.
b) el ras.
c) la sarja.
31
5
UNITAT
T05_28a33_2008_SOLUC_cat2.qxp
5
UNITAT
28/7/08
14:26
Página 32
El tèxtil
LECTURA
Llegeix atentament el text següent i respon les qüestions plantejades:
La roba dels bombers
La brigada de bombers de París és
una unitat d’elit. La rapidesa té una
importància primordial. Segons afirma el capità Tricot, un foc pot extingir-se amb un sol got d’aigua en els
primers segons de produir-se. Al
cap de cinc minuts, ja cal una galleda d’aigua per apagar-lo, i més de
mil litres al cap de 15 o 20 minuts.
Lògicament, una preparació física
excel·lent és un requisit essencial,
encara que una reacció ràpida també té una importància cabdal. Per
això el bomber ha de vestir roba
lleugera i còmoda.
El major Gabriel Nicollet, a càrrec
de la indumentària de la brigada,
ens diu el següent:
«L’any 1970, l’equip d’un bomber
consistia en un casc d’acer inoxidable, una jaqueta de pell i uns pantalons de llana. Encara que aquest
equip oferia una cert grau de protecció contra la calor i les flames,
resulta molt pesat i incòmode quan
es mulla. Després van ser els texans
i posteriorment els pantalons de
teixits a base de fibra d’aramida i
viscosa. Però les fibres de viscosa
es desintegraven sota un efecte
repetitiu; per això es va decidir
emprar únicament aramida.»
Segons el major Nicollet, la roba de
vestir confeccionada amb “Nomex
III (fibra de metaaramida)” té una
fiabilitat total en els incendis urbans. Les peces resulten còmodes fins i tot després d’haver-les utilitzat en les situacions diàries.
Ofereixen també una bona protecció tèrmica i són fàcils de rentar.
Revista Theknos, núm. 138 (Traducció)
32
T05_28a33_2008_SOLUC_cat2.qxp
28/7/08
14:26
Página 33
El tèxtil
1. Quines són les característiques principals que ha de presentar la indumentària dels bombers?
Ha de ser ignífuga i ha de resistir la calor. També ha de ser còmoda i lleugera, encara que es mulli.
2. Com són darrerament els vestits dels bombers de París?
a) Un casc d’acer inoxidable, una jaqueta de pell i uns pantalons de llana.
b) Vestits fets amb roba texana.
c) Vestits fets d’aramida i viscosa.
d) Vestits fets d’aramida.
e) Vestits fets de Nonex III (metaaramida).
3. Com creus que devien anar vestides les primeres brigades de bombers?
Podem suposar que cadascú devia anar vestit com millor podia, ja que fa temps no es coneixien tantes
fibres tèxtils com en l’actualitat. Només hi havia fibres naturals, i aquestes difícilment tenien propietats adequades per combatre el foc.
4. Què és més correcte, fer un vestit de bomber de cotó o de polièster? Raona la resposta.
Cap de les dues opcions no és adequada, perquè cap dels dos tipus de teixit no resisteix el foc. Malgrat
això, el cotó seria menys perjudicial, ja que en cas de cremar-se no es queda adherit a la pell, mentre
que el polièster sí.
5. Cada activitat ha de tenir una roba adient. Per tant, quines característiques creus que ha de presentar la roba
que ha de portar un esquiador?
Ha de ser lleugera i flexible, i ha de mantenir la calor del cos. També hauria de ser impermeable.
33
5
UNITAT
T06_34a39_2008_SOLUC_cat2.qxp
28/7/08
14:29
6
Página 34
L’ALIMENTACIÓ
Organitza la informació
EXERCICI 1
Col·loca les paraules que tens a sota al lloc que els correspongui:
Els aliments
Poden ser
Ens arriben gràcies a
– Frescos
– Empreses del
sector primari
– Elaborats
utilitzen additius com ara
– Conservants
– Colorants
tenen per objectiu
– Conservar els
aliments
– Estabilitzants
– Modernes
– Dessecació
– Calor
– Fumatge
– Salaó
– Sucre
– Escabetxada
– Agricultura
algunes feines de
les quals són
mitjançant tècniques de conservació
– Fred
– Pasteurització
– Refrigeració
– Esterilització
– Congelació
– Empreses de
comercialització
que pertanyen a
– Antioxidants
– Millorar-ne
l’aspecte i el gust
– Tradicionals
– Indústries
alimentàries
– Ramaderia
amb granges que
poden ser
– Preparar el sòl
– Bovines
– La sembra
– Ovines
– El manteniment
– Porcines
– La collita
– Cabrunes
– Pesca
que es pot fer
– En vaixells
– En piscifactories
– Avícoles
– Cunícoles
PARAULES CLAU
Congelació – Salaó – Elaborats – Ramaderia – Colorants – La sembra – Porcines – Fred – En piscifactories
– Tradicionals
34
T06_34a39_2008_SOLUC_cat2.qxp
28/7/08
14:29
Página 35
L’alimentació
Mots encreuats
EXERCICI 2
1
1
2
3
4
5
C
A D O
L
P A L
I
T
G R A
2
3 4
5
P
A
A D D I T I U S
N
P
B
S
E
O
R
A N G R E
S
I
O
N G E S
A N I V O
L
E
A
R
O
G
E
HORITZONTALS
1. Substàncies que s’afegeixen als aliments per
conservar-los més temps o millorar-ne el gust, el
color, etc.
2. Producte que restitueix els elements essencials
que la planta extreu del sòl.
3. Art de pesca que consisteix en una corda llarga
de la qual pengen braçols amb hams.
4. Instal·lacions on es duu a terme la cria de gran
quantitat d’animals.
5. A l’inrevés, tipus d’explotació ramadera en què
es poden obtenir les matèries primeres següents:
carn, llet i llana.
VERTICALS
1. Recol·lecció del fruit madur.
2. Mètode tradicional de conservació del pernil.
3. Tipus d’oli d’oliva.
4. Serveix per alimentar els animals.
5. Sistema de reg que consisteix a llençar l’aigua
polvoritzada i a pressió.
EXERCICI 3
Veritable o fals
Digues si les afirmacions següents són veritables o falses:
1. El pa és un tipus d’aliment elaborat.
2. La ultracongelació és una tècnica tradicional de conservació.
3. La batuda és un mètode manual que s’utilitza per a la recol·lecció de l’oliva.
4. L’oli d’oliva verge extra té una acidesa màxima d’1º.
5. La pesca amb xarxa de ròssec és una tècnica utilitzada per capturar el peix que neda a
molt poca profunditat
6. El fumatge és una tècnica tradicional de conservació.
7. Els conservants s’utilitzen de manera única i exclusiva per fer els productes més atractius.
8. La tècnica practicada en la cria del peix en captivitat s’anomena piscicultura.
9. La separació de les fases líquides en un sistema continu es realitza en la centrifugació.
10. La descripció E-124 correspon a un antioxidant.
Veritable
✓
Fals
✓
✓
✓
✓
✓
✓
✓
✓
✓
35
6
UNITAT
T06_34a39_2008_SOLUC_cat2.qxp
6
UNITAT
28/7/08
14:29
Página 36
L’alimentació
EXERCICI 4
Relaciona
Relaciona els noms d’eines i productes de la primera columna amb els corresponents de la columna central, i també
amb el tipus d’activitat a què pertanyen, de la (tercera columna).
EINES/PRODUCTES
TÈCNIQUES/EXPLOTACIONS
Arada
Palangre
Xarxa
Collita
Llavors
Bovina
Llet
Sembra
Fruit
Avícola
Ous
Teranyina
Ham
Preparació del sòl
EXERCICI 5
Agricultura
Ramaderia
Pesca
Sopa de lletres
Busca a la sopa de lletres set termes relacionats amb
l’elaboració d’aliments.
Dessecació
Conservant
Additiu
Colorant
Escabetx
Fumatge
Salaó
T N A V
R
E
S
N O C D M
P
T
F
G
E
B
A
B
E
T
X G A O X
D
L
E
I
G
U
S
G D
T
I
L M A U A
T
G
N M T
L
A
L
U G O
G A
L
S
C
S
A O M G M X U
L
X O A
E
G X
S M A
C
G A
R
A O A A
L
E
X U A D
T
F
X
S M G
S
S
E
G
X
S
X O
T
X
S
X
E
B O
G M G
A M O C G A D D
I
T
I
U
D
I
O X
X
L
36
ACTIVITATS
E
S
S
L
E
C
A
C
E
A
X
T06_34a39_2008_SOLUC_cat2.qxp
28/7/08
14:30
Página 37
L’alimentació
EXERCICI 6
Qüestionari
Digues quina és la resposta correcta de cadascuna de les qüestions següents:
1. Quina de les següents descripcions correspon a un
conservant?
a) E-150.
b) E-281.
c) E-300.
2. Una tècnica moderna de conservació dels aliments és la...
a) pasteurització.
b) salaó.
c) dessecació.
3. Un tipus d’aliment elaborat és...
a) el formatge.
b) la fruita.
c) la verdura.
4. Una explotació ovina es dedica a la cria i el comerç de...
a) vaques i vedells.
b) conills.
c) ovelles.
5. En el procés d’elaboració de l’oli d’oliva, el residu
sòlid obtingut després de la mòlta és...
a) la morca.
b) l’oli.
c) la pinyolada.
6. La tècnica de pesca que utilitza una xarxa vertical en
què queden atrapats els peixos que neden a poca
profunditat s’anomena...
a) xarxa de ròssec.
b) xarxa de deriva.
c) palangre.
7. L’operació que consisteix a tallar branques dels
arbres s’anomena...
a) collita.
b) sembra.
c) poda.
8. L’additiu E-440 és un...
a) estabilitzador.
b) conservant.
c) colorant.
9. La temperatura de refrigeració és...
a) de 10 ºC a 15 ºC.
b) de 0 ºC a –18º C.
c) d’1 ºC a 4 ºC.
10. Les dues primeres xifres del codi de barres d’un
producte determinat indiquen...
a) el tipus de producte.
b) el país on s’ha fabricat.
c) el codi de l’empresa.
11. L’esterilització consisteix a sotmetre els aliments
durant un temps que oscil·la entre 10 i 15 minuts a una
temperatura d’entre...
a) 160 ºC i 180 ºC.
b) 120 ºC i 150 ºC.
c) 60 ºC i 80 ºC.
12. L’oli d’oliva verge té una acidesa màxima...
a) d’1º.
b) de 2º.
c) de 5º.
37
6
UNITAT
T06_34a39_2008_SOLUC_cat2.qxp
6
UNITAT
28/7/08
14:30
Página 38
L’alimentació
LECTURA
Llegeix atentament el text següent i respon les qüestions plantejades:
El cafè
Els preus del cafè han arribat a mínims històrics. Molts petits productors estan venent el seu cafè a un
preu inferior al preu de producció. La crisi del sector ha portat 25 milions de famílies de petits productors de més de 50 països en desenvolupament a nivells de pobresa extrems.
Des de l’any 2002, Oxfam està fent campanya per aconseguir acords més justos per als productors de
cafè. L’organització ha instat les principals torrefactores (Nestlé, Kraft, Procter & Gamble i Sara Lee)
a col·laborar per solucionar la crisi. Oxfam en destaca les àrees de producció de cafè més importants,
i proposa a aquestes empreses un conjunt de mesures molt concretes recollides en el «Pla del Rescat
del Cafè».
L’objectiu principal del «Pla del Rescat del Cafè» és aconseguir que les companyies torrefactores paguin
uns preus dignes als productors de cafè perquè aquests puguin enviar els seus fills a l’escola, pagar-se
els medicaments bàsics i cobrir les seves necessitats alimentàries.
El Pla proposa les mesures següents:
1. Que les torrefactores comerciïn només amb el cafè que reuneixi els estàndards de qualitat bàsics
proposats per l’Organització Internacional del Cafè (OIC).
2. La destrucció d’almenys 5 milions de sacs de cafè emmagatzemats, finançada per les torrefactores
i els governs dels països rics.
3. La creació d’un fons per ajudar els productors pobres a trobar conreus alternatius, de manera que
no siguin tan dependents del cafè.
<http://www.intermonoxfam.org>
38
T06_34a39_2008_SOLUC_cat2.qxp
28/7/08
14:30
Página 39
L’alimentació
1. Segons el text, d’on treuen el cafè les empreses torrefactores que el comercialitzen?
Sembla que el compren als petits productors, ja que així, segurament, els surt més barat que cultivarlo elles mateixes.
2. Saps de quines zones del món prové el cafè?
Prové de zones càlides i humides de l’Àfrica i Amèrica del Sud.
3. Si hi ha lliure mercat i predomina la llei de l’oferta i la demanda, per quin motiu els petits productors de cafè no
surten de la pobresa?
Segurament perquè totes les grans empreses torrefactores es poden permetre el luxe de no pagar el
cafè al preu que s’hauria de pagar, perquè tenen molt cafè emmagatzemat. Així aconsegueixen augmentar els seus beneficis.
4. Quin és l’objectiu de les dues primeres propostes? Què es pretén aconseguir?
L’objectiu és reduir l’oferta de cafè del mercat traient-ne una part i eliminant una part del que hi ha
emmagatzemat. Amb una reducció de l’oferta és previsible que els preus que es paguen als productors
de cafè s’apugin.
5. De la tercera proposta, quins beneficis poden tenir els petits productors fent conreus alternatius?
Sense dependre només del cafè per viure, el poden vendre més car, i així, si no el venen, tenen alternatives per poder subsistir.
39
6
UNITAT
T07_40a46_2008_SOLUC_cat2.qxp
28/7/08
14:32
7
Página 40
HARDWARE I XARXES
EXERCICI 1A
Organitza la informació
Col·loca les paraules que tens a sota al lloc corresponent.
Hardware
també ens hi referim com a
– Components de l’ordinador
són bàsics
– Les memòries
– El microprocessador
està format
– ALU
fa
– Operaciones
aritmètiques
i lògiques
– Els perifèrics
– Utilitza les dades i
programes de les
memòries
poden ser…
– UC
controla…
– Internes
que són xips connectats
al processador
– RAM
– ROM-BIOS
– Cau
– La placa base
és un
– Externes
necessiten un adaptador
per connectar-se
– Discos durs
– Disquets
– CD-DVD
– Memòries USB
– etc.
– Circuit imprès
sobre el qual van connectats
– Les ranures
d’expansió
– El sòcol del
microprocessador
– Els xips de control
PARAULES CLAU
Microprocessador – Memòries USB – Aritmètiques i lògiques – Externes – Placa base – Components
– Discos durs – Ranures d’expansió – Perifèrics – RAM – UC
40
T07_40a46_2008_SOLUC_cat2.qxp
28/7/08
14:32
Página 41
Hardware i xarxes
Organitza la informació
EXERCICI 1B
Col·loca les paraules que tens a sota al lloc corresponent:
Xarxes d’ordinadors
Segons les seves dimensions es classifiquen en
– Xarxes d’àrea local (LAN)
estan formades per
– Les estacions de treball
– Els mitjans de transmissió: cable
– El servidor
– Xarxa d’àrea estesa ( WAN )
les seves característiques principals són…
– Conjunt de xarxes locals
– Medi de transmissió:
línia de telecomunicació
Segons com estan connectats els seus
components poden ser
– Lineals o en bus
– Velocitat de transferència més
baixa que en la LAN
la xarxa d’àrea extensa més important és
– En anell
– Internet
– En estrella
que ens permet la comunicació entre
utilitza els programes
transmet la informació
mitjançant
– L’ordinador local (local host)
– Client
– L’adreça IP
– L’ordinador remot (remote host)
– Servidor
– El protocol TCP
PARAULES CLAU
Cable – Estrella – TCP – Local host – Client – Internet – Conjunt – Lineals – Remote host – Estacions – WAN
– Línia de telecomunicació – Velocitat – Servidor – Local
41
7
UNITAT
T07_40a46_2008_SOLUC_cat2.qxp
7
UNITAT
28/7/08
14:33
Página 42
Hardware i xarxes
Mots encreuats
EXERCICI 2
1
2
1
2
L
S
I
N E
U
V
L
D
G
R
A
3
4
I
I
N T
P
A
W A N
A
L
D
E
R N E
3
I
S
C
2. Tipus de xarxes d’àrea local.
4. Normes que els ordinadors necessiten per poder comunicar-se entre si.
L
VERTICALS
1. En aquest tipus de xarxes qualsevol
estació de treball pot funcionar com a
servidor.
I
O
HORITZONTALS
1. Xarxa d’àrea estesa.
3. Xarxa de xarxes.
S
T
R O T O C O
E
EXERCICI 3
4
2. Element d’una xarxa local.
L
P
3. Sigles del protocol utilitzat a Internet.
4. Aquesta xarxa disposa de tres canals,
un dels quals és només de baixada cap
a l’usuari.
Veritable o fals
Digues si les afirmacions següents són certes o falses:
1. La unitat aritmètica lògica s’encarrega de controlar els perifèrics.
2. La memòria RAM és una memòria volàtil, és a dir, perd la informació quan
s’apaga l’ordinador.
3. El ventilador s’encarrega de transferir la informació al microprocessador.
4. Els elements bàsics d’una LAN són: les estacions de treball, els mitjans de transmissió
i el servidor.
5. En una connexió en anell totes les estacions estan connectades en sèrie formant un anell.
6. Els mòdems van aparèixer per la necessitat de convertir les dades analògiques
en digitals i viceversa.
7. La xarxa ADSL és una xarxa de banda estreta.
8. Els ordinadors treballen únicament amb informació digital.
9. Internet és una xarxa d’ordinadors que només opera en grans àrees de territori.
10. L’IP (Internet Protocol) fa que s’identifiquin els ordinadors que hi ha connectats a la xarxa.
42
Veritable
✓
✓
✓
✓
✓
✓
Fals
✓
✓
✓
✓
T07_40a46_2008_SOLUC_cat2.qxp
28/7/08
14:33
Página 43
Hardware i xarxes
EXERCICI 4
Relaciona
Relaciona els connectors de la primera columna amb la definició corresponent de la columna de la dreta.
CONNECTOR
Ports PS/2
Ports USB
Port paral·lel
Ports sèrie
Port per a
joystick/MIDI
Connectors
de so
DESCRIPCIÓ
També s’anomenen ports COM. Cada vegada s’utilitzen menys des que han estat
desplaçats pels ports USB. Fonamentalment servien per connectar els ratolins.
És una clavilla similar a la de la connexió telefònica però una mica més gran.
Es denomina RJ-45.
Serveixen per connectar el monitor. El més antic, el VGA, és de 15 pius en dues fileres, que a poc a poc està sent substituït pel DVI.
També rep el nom de LPT1 o port on connectem la impressora. Consta de 25 pius
disposats en dues fileres.
Serveixen per connectar el teclat (color lila) i el ratolí (color verd).
USB (Universal Serial Bus). L’ordinador en tindrà dos com a mínim, encara que els
equips actuals en porten entre quatre i sis. Els ports USB que s’instal·len avui dia
pertanyen a la versió 2.0, molt més ràpids que els anteriors. Aquests ports disposen de característiques Plug and Play, que permeten connectar i desconnectar els
dispositius sense necessitat de reiniciar l’equip.
Ports VGA i DVI
També s’estan reemplaçant per ports USB per la gairebé total substitució dels
joystick.
Port per a xarxa
(LAN)
Són tres, un de color verd per als altaveus, un de vermell per al micròfon i un de
blau per a l’entrada de línia.
EXERCICI 5
Sopa de lletres
Cerca en aquesta sopa de lletres set termes relacionats
amb el maquinari d’un ordinador.
Ram
Memòries
Clúster
Byte
Placa
Controlador
Hub
V A O
E
R
E
M G D O
F
G M B
E
A A A G A U
D
I
G
E
U
S
R
E
C
T
L
C M
G R
A O G
A
L
U G
L
X D A
T
E
S
A
X M O G X U
L
X
T
A
O G X
L
G A U R
T
S M N A G A
L
U
X
S
A M D A D G X O
O M A M A O
I
S
L M A U D
M K U G
R
T
X
L
B
E
Y M G
A
L
T
A
S
A
A
X
B
C
X D A O
S M G
A A H U B M B
P
E
A A
X
X
43
7
UNITAT
T07_40a46_2008_SOLUC_cat2.qxp
7
UNITAT
28/7/08
14:33
Página 44
Hardware i xarxes
EXERCICI 6
Qüestionari
De cadascuna de les qüestions següents, digues quina és la resposta correcta:
1. La velocitat del microprocessador s’expressa en:
a) kHz.
b) GHz.
c) Mbits/s.
2. El DVD-ROM és un dispositiu de memòria...
a) interna que va fixada a la placa base.
b) òptica que necessita un raig làser per llegir
i escriure dades.
c) magnètica que té una capacitat de 120 GB.
3. El port USB (Universal Serial Bus)...
a) és Plug and Play i permet connectar i desconnectar dispositius sense necessitat de reiniciar l’equip.
b) només es fa servir per connectar les impressores.
c) consta de 25 pius en dues fileres.
4. Les sigles LAN signifiquen:
a) Local Area Network.
b) Local Area News.
c) Wide Area Network.
5. Els components bàsics que conformen una xarxa
d’àrea local són:
a) estacions de treball, mitjans de transmissió i
servidor.
b) servidor, perifèrics d’entrada i perifèrics de
sortida.
c) cable, connector i targeta.
6. La diferència entre una xarxa igualitària i una altra
de centralitzada és...
a) el nombre d’ordinadors que conformen la primera ha de ser més de 20, mentre que la segona es pot formar a partir de 5.
b) les xarxes igualitàries estan connectades en
estrella, mentre que les centralitzades ho
estan en bus.
c) en la primera, qualsevol ordinador pot actuar
com a client o servidor.
44
7. Una xarxa que disposa d’un dispositiu concentrador
on hi ha connectades totes les estacions diem que és
una xarxa...
a) en estrella.
b) lineal.
c) en anell.
8. La velocitat de transferència de dades en una xarxa
d’àrea local es mesura en:
a) kHz/s.
b) Kbytes/hora.
c) Mbits/s.
9. Les xarxes ADSL són...
a) de banda ampla.
b) de banda mitjana.
c) de banda estreta.
10. En una comunicació entre dos ordinadors a través
d’Internet, l’ordinador que inicia la transmissió es denomina...
a) ordinador remot (remote host).
b) ordinador local (local host).
c) servidor.
11. Per poder transmetre informació a través d’Internet,
cal que els ordinadors tinguin:
a) protocol d’Internet (IP)
b) protocol de control de transmissió (TCP).
c) TCP/IP.
12. El port sèrie també es denomina...
a) port USB.
b) port COM.
c) port LPT.
T07_40a46_2008_SOLUC_cat2.qxp
28/7/08
14:33
Página 45
Hardware i xarxes
LECTURA
Llegeix atentament el següent text i respon les qüestions que es plantegen:
Altres sistemes de connexió a Internet de banda ampla
Una de les alternatives més interessants a priori és la connexió mitjançant la xarxa elèctrica de l’edifici o PLC (Power Line Communications), que no només permet grans velocitats (més de 100 Mbps) sinó
que, a més, té l’avantatge de disposar d’un punt d’accés en qualsevol endoll, sense els riscos de seguretat que pot suposar una connexió sense fil com les que s’estan generalitzant en ADSL entre usuaris
que disposen de poques rosetes telefòniques.
Per descomptat, es tracta d’una connexió permanent i no afecta de cap manera el servei elèctric convencional; no obstant això, té un problema: els cables elèctrics no estan apantallats, de manera que
actuen com a antenes, i si tenim en compte el rang de freqüències de la tecnologia PLC (de pocs megahertzs a 30 MHz) podrien generar-se interferències que afectarien seriosament radioaficionats i altres
usuaris de l’ona curta.
Encara que les empreses elèctriques principals d’Espanya han fet proves pràctiques amb força èxit, el
servei PLC no acaba d’arrencar, potser perquè la gran implantació i competència d’ADSL redueix l’interès de les elèctriques a fer les inversions que calen.
Una alternativa que potser serà de gran aplicació en el futur és la connexió mitjançant xarxes sense
fil d’àrea metropolitana (MAN, Metropolitan Area Network), que podrien donar servei de manera gairebé instantània i sense necessitar cap d’instal·lació a qualsevol usuari situat en el corresponent nucli
poblacional, el qual s’hi podria moure sense perdre la connexió en cap moment. Hi ha diverses iniciatives d’aquest tipus, les més interessants són, potser, les que parteixen dels usuaris particulars que
comparteixen, sense fil, l’amplada de banda sobrant de les seves connexions ADSL o per cable. La
connexió mitjançant telèfon mòbil GPRS o UMTS entraria dins aquesta categoria, tot i que encara està
poc desenvolupada i poc aprofitada en gairebé tots els nivells: tècnic, de nombre d’usuaris, de comoditat, velocitat d’accés...
Finalment, per a usuaris allunyats dels grans nuclis de població una de les poques alternatives de
banda ampla disponibles continuen sent les comunicacions via satèl·lit, que són altament asimètriques, perquè el canal de baixada utilitza una antena orientada al satèl·lit, mentre que la pujada de les
dades es fa mitjançant la línia telefònica (convencional o RDSI, tant se val). És un servei car (absolutament prohibitiu si també es vol enviar la informació de pujada mitjançant satèl·lit) i a més no està
exempt de problemes greus, com un gran retard en les comunicacions: gairebé un segon per utilitzar
serveis com VoIP (veu sobre IP, transmissió de veu en paquets per una xarxa IP, en general Internet,
per estalviar en la factura telefònica aprofitant una connexió a Internet de banda ampla).
No obstant això, la connexió mitjançant satèl·lit és pràcticament l’única solució en zones allunyades
de centrals telefòniques i elèctriques (o que depenen d’estacions elèctriques tan petites, que potser
mai tindran servei PLC), on segur que no arriba el cable i és improbable que aconsegueixin arribar les
solucions sense fil, encara molt precàries; de vegades es tria el que hi ha, no el que es voldria tenir.
Juan HERRERÍAS REY, Hardware y componentes, 2006 (traducció)
45
7
UNITAT
T07_40a46_2008_SOLUC_cat2.qxp
7
UNITAT
28/7/08
14:34
Página 46
Hardware i xarxes
1. Quins tipus de connexió a Internet de banda ampla, a banda de l’ADSL, es preveuen avui dia?
– Connexió mitjançant la línia elèctrica, PLC.
– Connexió mitjançant una xarxa sense fil metropolitana (MAN).
– Comunicació via satèl·lit.
2. Quins dos avantatges fonamentals ofereix la connexió PLC?
– Té velocitats superiors als 100 Mbps.
– Hi ha punts de connexió en qualsevol endoll elèctric, amb la qual cosa disminueix el risc de seguretat
que tenen les actuals xarxes sense fil que es fan servir en ADSL.
3. Quin inconvenient té la connexió PLC?
Com que no té pantalla, els cables elèctrics actuen com a antenes, de tal manera que, com que el sistema
funciona en un rang de freqüències des dels pocs megahertzs fins als 30 MHz, poden ocasionar
interferències a radioaficionats i usuaris d’ona curta.
4. Quines característiques tenen les connexions mitjançant xarxes sense fil d’àrea metropolitana?
En aquest tipus de xarxes, qualsevol usuari que es trobi en l’àrea delimitada pot connectar-se.
5. Quines possibilitats de connexió tenen, avui dia, els usuaris de zones rurals allunyades de centrals telefòniques
o elèctriques?
La connexió via satèl·lit.
6. Quins problemes ocasiona la connexió via satèl·lit?
És una connexió altament asimètrica, perquè la baixada de dades es fa, normalment, a través del
satèl·lit, mentre que la pujada es fa a través de la línia telefònica (convencional o RDSI). Si es vol que
la pujada sigui també per satèl·lit, el preu resulta prohibitiu.
46
T08_47a51_2008_SOLUC_cat2.qxp
28/7/08
14:36
8
EXERCICI 1
Página 47
PRESENTACIONS
AMB EL POWERPOINT
Organitza la informació
Col·loca les paraules que tens a sota al lloc que els correspongui.
Programes de presentacions
Serveixen per...
Els dos més coneguts són...
– Facilitar exposicions
– Impress
– PowerPoint
Es poden distingir tres zones
Les barres d’eines més usuals són...
Totes les opcions es poden trobar en...
– La barra de menús
Dos menús molt utilitzats són...
– Format
– Tauler de
diapositives
– Àrea de
treball
– Dibuix
– Tauler de
tasques
– Estàndard
– Presentació
– Inserció
PARAULES CLAU
Tauler de tasques – PowerPoint – Format – Exposicions – Àrea de treball – Estàndard – Inserció – Menús
47
T08_47a51_2008_SOLUC_cat2.qxp
8
UNITAT
28/7/08
14:36
Página 48
Presentacions amb el PowerPoint
Mots encreuats
EXERCICI 2
1
1
2
C
L
2
P
3
G R A
R
E
A
O
S
E N T
F
I
S
I
I
C
A
4 W I
C
D
N
E
3
I
4
A
N S
I
M
A
A C
I
I
E
I
O
O
S
R
3. Element que ens permet veure dades de forma gràfica.
VERTICALS
1. Ens permet veure diverses diapositives alhora.
A
2. Element que uneix requadres d’un
esquema.
T
3. Incorpora moviments a imatges, sons,
etc.
N D O W S
EXERCICI 3
2. El PowerPoint serveix per fer...
4. Entorn informàtic amb què treballa
el PowerPoint.
R
D
R
C
O N S
O
N
R
W
C
T
HORIZONTALS
1. Menú que ens permet introduir
imatges i altres elements.
R
4. Eina que permet introduir títols espectaculars.
Veritable o fals
Digues si les informacions següents són veritables o falses:
Veritable
1. En un programa de presentacions, els efectes només es poden afegir a les imatges.
2. Amb el PowerPoint podem fer índex amb números, amb pics o amb les dues coses alhora.
3. La versió del PowerPoint que apareix al llibre és la 2003.
5. La barra de dibuix ens permet fer esquemes de forma senzilla.
.
7. El fons d’una diapositiva pot ser una imatge.
8. Un cop haguem inserit un gràfic en una diapositiva, podem variar-ne les dades.
9. Cada pantalla d’una presentació s’anomena diapositiva.
10. Una presentació només és un ajut per fer una exposició més amena i atractiva.
48
✓
✓
✓
✓
4. Amb el PowerPoint no es poden fer enllaços externs.
6. Per inserir una imatge des d’un arxiu, premem el botó
Fals
✓
✓
✓
✓
✓
✓
T08_47a51_2008_SOLUC_cat2.qxp
28/7/08
14:37
Página 49
Presentacions amb el PowerPoint
EXERCICI 4
Relaciona
Relaciona el nom del botó i la funció que fa amb el botó que li correspon, i aquest amb el menú al qual pertany.
FUNCIÓ
BOTÓ
MENÚ
Imprimeix. Imprimeix la presentació.
Obre. Obre una presentació ja feta.
Presentació
Desa. Desa les presentacions.
Presentació. Inicia una presentació.
Animació personalitzada. Anima una
presentació amb moviments i sons.
Arxiu
Augmenta la mida de la lletra.
Pics. Introdueix un text en forma
d’esquema.
Inserció
Centra. Centra el text.
Nova diapositiva. Afegeix una diapositiva més.
Format
Quadre de text. Afegeix un quadre
de text.
Hipervincle. Afegeix un hipervincle.
EXERCICI 5
Sopa de lletres
Busca en aquesta sopa de lletres les vuit paraules
corresponents al menú del PowerPoint.
Arxiu
Edició
Imatge
Inserció
Format
Eines
Presentació
Finestra
V A
D
I
E
O
R
P
D U
I
C
S
R
I
R
E
T
I
M A
I
D
E
T
D A
E
N T
A D A D
E
T
S
A
L
X N A
E
G X
C
G A U
A M
L
I
V A A
E
A O
T
S
E
U X
C
G
I
I
A
K U G
X
G
O X O
A
S
S
L
A
S
G X U R
T M G M S
E
E
G
G X O V G M B
S
G
T
P
L
T
I
T
X
S
O
X
B O
S
X
A
X
A G A
B
R
X N A O
R
E
N
I
L
T
X
S
S M O
I
F
X
X
49
8
UNITAT
T08_47a51_2008_SOLUC_cat2.qxp
8
28/7/08
14:37
Página 50
Presentacions amb el PowerPoint
EXERCICI 6
Qüestionari
Digues quina és la resposta correcta.
1. L’objectiu d’un programa de presentacions és:
a) Ajudar a fer exposicions molt diverses.
b) Vendre un producte.
c) Retocar imatges.
2. El PowerPoint treballa amb un entorn informàtic:
a) Linux
b) Windows.
c) Linux i Windows.
3. Per inserir gràfics, hem de prémer el botó:
a)
b)
✓
c)
4. Les animacions dels elements d’una diapositiva
poden correspondre a:
a) L’entrada.
b) La sortida.
c) L’entrada i la sortida.
5. Una transició de diapositiva es pot fer:
a) Sempre amb el teclat.
b) Sempre amb el ratolí.
c) Al cap d’un temps determinat.
6. Per inserir una diapositiva més, premem el botó:
a)
✓
b)
c)
7. El tauler de tasques ens permet:
a) Triar opcions de forma ràpida.
b) Treballar-hi a sobre.
c) Dibuixar.
50
8. El PowerPoint:
a) No ens permet fer enllaços.
b) No ens permet fer un enllaç a una altra diapositiva.
c) Ens permet fer molt tipus d’enllaç.
9. Per fer una taula hem de prémer el botó:
a)
✓
b)
c)
10. El PowerPoint pertany al grup de programes del:
a) Microsoft Office.
b) OpenOffice.
c) Windows.
11. Per fer una bona presentació:
a) És convenient llegir totes les diapositives.
b) És convenient passar-la de forma ràpida.
c) És convenient no llegir les diapositives.
12. Per iniciar una presentació hem de prémer el botó:
a)
b)
c)
✓
T08_47a51_2008_SOLUC_cat2.qxp
28/7/08
14:37
Página 51
Presentacions amb el PowerPoint
LECTURA
Llegeix atentament el següent text i respon les qüestions que es plantegen:
PowerPoint
Va arribar el dia d’exposar el treball de metalls. En Sergi esperava el seu torn amb molt neguit mentre
escoltava les exposicions dels companys. Es fixava en el que feien malament per intentar que a ell no li
passés el mateix.
Li va semblar una bona idea que un dels seus companys preparés una exposició amb diapositives, però se
li va fer molt pesada. Hi havia molt de text i, a sobre, el llegia, la presentació tenia més de trenta diapositives, tota l’estona mirava la diapositiva enlloc de mirar els companys, algunes diapositives van quedar
desencaixades –diferents de com les havia fet– i havia molta informació que no era important. A en Sergi
li va costar molt seguir l’explicació.
A continuació, va ser el torn d’una altra companya. No havia preparat cap presentació, però havia portat
mostres del que havia d’explicar. A més, abans de sortir va repartir un esquema de l’exposició que havia
fotocopiat. Va resultar una exposició atractiva, àgil, ordenada i clara. En Sergi va estar més pendent del que
explicava que no pas de la manera com ho feia.
Va sentir el seu nom i va començar a suar, se li va assecar la boca i, fins i tot, l’ordinador se li va posar en
contra perquè no podia ni engegar-lo. Per sort, els nervis li van passar en començar l’exposició.
1. Quins errors ha comès el company que havia preparat la presentació amb diapositives?
– Hi havia massa text.
– La informació no estava ben seleccionada.
– Llegia les diapositives.
– No s’adreçava al públic.
– No havia previst la versió del programa de què disposava.
2. Penses que el fet de disposar de mitjans audiovisuals en el moment de fer una presentació garanteix que serà
un èxit? Per què?
Evidentment que no. Una presentació amb diapositives pot ser una gran ajuda, ja que és un recurs més,
però depèn de l’ús que se’n faci no servirà de res.
3. A l’hora de fer una exposició val més fer-la individualment o en grup?
Fer-la en grup podria ser més atractiva, ja que es poden fer diverses coses simultàniament, però ha
d’estar molt ben preparada.
51
8
UNITAT
T09_52a60_2008_SOLUC_cat2.qxp
28/7/08
14:43
9
EXERCICI 1A
Página 52
INTERNET I
COMUNITATS VIRTUALS
Organitza la informació
Col·loca les paraules que tens a sota al lloc corresponent.
Internet
és una
– xarxa d’ordinadors
que estan connectats mitjançant una línia de telecomunicació
– per tot el món
i per connectar-nos-hi necessitem
: la xarxa de xarxes
que ens ofereix diverses possibilitats
en aquest curs estudiarem
– Un ordinador
– Una connexió mitjançant
línia telefònica
– Un mòdem
– Un servidor
– El programari necessari
– Cercar informació → web
– Comunicar-nos → correu electrònic,
xats, etc.
– Les pàgines web
per moure’ns-hi necessitem
– Compartir informació → fòrums, etc.
– Compartir arxius → FTP, etc.
– Publicar informació → web, blocs
– Un navegador
el nostre objectiu principal
quan naveguem és
– La cerca
d’ informació
PARAULES CLAU
Xats – Cerca – Connexió – Blocs – Web – Electrònic – Món – Navegador – D’ordinadors – Arxius
– Mòdem – Programari – Servidor – Fòrums – Informació
52
T09_52a60_2008_SOLUC_cat2.qxp
28/7/08
14:43
Página 53
Internet i comunitats virtuals
EXERCICI 1B
Organitza la informació
Col·loca les paraules que tens a sota al lloc corresponent.
Internet
Un dels seus serveis és la
– Comunicació
pot ser de dues formes
– Síncrona
– Asíncrona
que es pot realitzar mitjançant
– Xats
– Missatgeria
que duem a terme mitjançant
– Videoconferències
– Correu electrònic
instantània
– Xats
per web
– Programes
client d’IRC
es necessita un
– Nick
disposa de diferents
– Canals
quan hi participes has de
tenir en compte la
– Netetiqueta
n’hi ha de dos tipus
és una síntesi de…
n’hi ha de dos tipus
– Xats per web
– Programes client IRC
– Correu
web
(Webmail)
necessitem un programa de missatgeria tipus…
– Windows Live Messenger
– ICQ
prèviament hem de
ens serviran per
– Fer videotrucades
com l’Outlook
– Enviar i rebre missatges
– Google Talk
– Fer trucades de veu
– Programes client
el fem servir per
– Yahoo Messenger
– Parlar com en un xat
– Fòrums
– Crear un bústia
– Compartir arxius
– Etc.
PARAULES CLAU
Xats per web – Outlook – Rebre – Asíncrona – Videotrucades – Nick – Canals – Missatgeria – Bústia
– Windows Live Messenger – Electrònic – Programes client IRC – Google Talk
53
9
UNITAT
T09_52a60_2008_SOLUC_cat2.qxp
9
UNITAT
28/7/08
14:44
Página 54
Internet i comunitats virtuals
Mots encreuats
EXERCICI 2
1
2
1
W E
L
4
4
B
2. Podem accedir-hi en un xat.
S
E
A
R V
R
O
V
A
C A N A
C
T
D
I
D O R
U
N
I
L
E
T
HORITZONTALS
1. Element de maquinari necessari per
establir una videotrucada.
C A M
E
2
3
3
R
L
S
3. Per enviar i rebre missatges ho fem a
través d’un…
J
4. Àlies que s’utilitza en un xat.
N
N
VERTICALS
1. Símbol que es troba en totes les adreces de correu electrònic.
C
A
T
I
C K
R
2. Un programa _________ de correu
electrònic és l’Outlook.
3. Tipus de correu.
4. Operació que fem quan volem enviar un arxiu amb el missatge.
EXERCICI 3
Veritable o fals
Digues si les afirmacions següents són veritables o falses:
1. El servidor és un ordinador molt potent d’una empresa o institució
que ens facilita l’accés a Internet.
Veritable
✓
✓
✓
✓
2. Un equip informàtic no necessita un mòdem per connectar-se a Internet.
3. Internet és una xarxa LAN.
4. Per navegar per Internet necessitem un DVD.
5. World Wide Web significa ‘teranyina de la informació’ o ‘autopista de la informació’.
✓
✓
✓
✓
6. Internet és un dels navegadors principals.
7. La navegació fora de línia (off line) és la que es fa mitjançant connexió telefònica.
8. L’Internet Explorer és un navegador de programari lliure.
9. Els servidors donen accés a la xarxa mitjançant una pàgina web anomenada portal.
10. La diferència entre una videoconferència i un xat és que en la primera podem
sentir i veure els nostres interlocutors.
54
Fals
✓
✓
T09_52a60_2008_SOLUC_cat2.qxp
28/7/08
14:44
Página 55
Internet i comunitats virtuals
EXERCICI 4
Relaciona
Relaciona els elements de la primera columna amb els serveis d’Internet als quals pertanyen (columna central), i
aquests amb el maquinari que necessiten (columna de la dreta).
ELEMENTS
SERVEIS
MAQUINARI
Emoticones
Micròfon
Protocol IRC
Windows Live Messenger
Correu electrònic
Altaveus
Canal
Nick
Xat
Arrova
Hotmail
Mòdem
Missatgeria instantània
Contactes
Càmera web
Servidor POP3
EXERCICI 5
Sopa de lletres
Cerca en aquesta sopa de lletres el nom de set termes relacionats amb Internet:
Cercador
Explorer
Hipertext
Mòdem
Portal
Servidor
Web
M O D
D
E M U
S
I
G
P M A U
S
E
R
R D B D M
E
T
E
X
D O R G X
B
P
G D O
A
K U
T
S
A
L M G G X U
L
X
S
A
E
G X
L
L
T
F
G M R
A
S
G
E
A A
G A
E
C
T
R
V
I
L
S M A A A O A
P
I
G A U
E
D
A
R
E
P
C
L
T
X
G
E
X D
E
T
U A A U A
T
X
L
R
L W G
S
B M B
E
E
B
I
H D
G M G
S M G
S
E
A A
S
C
A
A O
X
R
55
9
UNITAT
T09_52a60_2008_SOLUC_cat2.qxp
9
UNITAT
28/7/08
14:45
Página 56
Internet i comunitats virtuals
EXERCICI 6
Qüestionari
De cadascuna de les següents qüestions, digues quina és la resposta correcta:
1. La diferència entre les xarxes LAN i WAN és...
a) el tipus d’ordinadors que fan servir.
b) el nom; la veritat és que no hi ha diferències
entre un tipus de xarxa i l’altre.
c) la manera com es connecten els usuaris de
cada xarxa: en les WAN es fa servir un sistema
de telecomunicacions, mentre que en les LAN
la connexió es fa a través de cables.
2. Per poder-nos connectar a Internet, necessitem un
equip informàtic (amb mòdem), un servidor i...
a) una impressora.
b) el programari necessari.
c) un escàner.
3. Un dels navegadors que més es fa servir i que
permet visualitzar pàgines web és...
a) L’Explorador de Windows.
b) El Word.
c) L’Internet Explorer.
4. L’arrova (@) és un símbol que fem servir...
a) quan volem desar informació d’un web al disc
dur de l’ordinador.
b) per separar l’identificador d’usuari del nom
del servidor en una adreça de correu electrònic.
c) només en les videoconferències.
5. Els cercadors permeten...
a) recuperar els fitxers que han estat eliminats
per error.
b) cercar informació a Internet de forma ràpida i
directa.
c) cercar informació en un disquet de forma molt
ràpida.
6. El programari Google és...
a) un navegador.
b) un programa de dibuix.
c) un cercador.
56
7. Quina és la definició més correcta d’Internet?
a) És una xarxa d’àrea local.
b) És la xarxa de comunicacions més gran (la xarxa de xarxes) entre usuaris mitjançant l’ordinador.
c) És la xarxa de comunicacions de la Unió Europea.
8. Un xat és...
a) un diàleg en temps real entre dos usuaris o
més.
b) una comunicació entre dues persones a través
del telèfon.
c) un viatge amb avió.
9. Els documents d’hipertext...
a) no permeten la interactivitat.
b) combinen textos, vídeos, imatges, etc.
c) serveixen per copiar diversos arxius de text a la
vegada.
10. La xarxa que connecta un conjunt d’ordinadors
situats en un espai petit, com una habitació o, com a
màxim, un edifici, rep el nom de...
a) TIC.
b) LAN.
c) WAN.
11. Un servidor és...
a) un ordinador molt potent d’una empresa o
institució que ens permet accedir a Internet.
b) un ordinador que disposa d’una càmera web.
c) un robot que fa el que li demanes.
12. Una videoconferència ens permet...
a) visualitzar un DVD de vídeo a l’ordinador.
b) visualitzar una conferència que prèviament ha
estat enregistrada en vídeo.
c) transmetre continguts audiovisuals en temps
real entre dos usuaris d’Internet o més.
T09_52a60_2008_SOLUC_cat2.qxp
28/7/08
14:45
Página 57
Internet i comunitats virtuals
LECTURA
Llegeix atentament el text següent i respon les qüestions que es plantegen:
Internet: una xarxa de xarxes
En una primera aproximació, podríem dir que Internet és una xarxa mundial de xarxes d’ordinadors que
els permet comunicar-se de forma directa i transparent, i compartir informació i serveis.
Un ordinador que formi part d’una xarxa connectada a Internet pot comunicar-se amb qualsevol altre
ordinador en qualsevol lloc del món, sempre que aquest últim també formi part d’Internet. [...]
Internet no és una xarxa d’ordinadors en el sentit usual, sinó una xarxa de xarxes, en la qual cadascuna és
independent i autònoma. Avui dia, podem considerar Internet com la xarxa més gran del món. Comprèn
la major part dels països, i inclou milers de xarxes acadèmiques, governamentals. [...]
D’acord amb les estadístiques fetes per l’Internet Software Consortium (http://www.isc.org/), el gener de
l’any 2006 hi havia aproximadament 400 milions d’ordinadors connectats a Internet. En realitat, aquestes
xifres no poden determinar-se de forma exacta i s’han de considerar com una bona estimació de la mida
mínima d’Internet. El nombre real d’ordinadors amb possibilitat de connexió pot ser més gran. [...]
Font: Internet Edición 2000
Autors: Carlos Esebbag Benchimol i Julián Martínez Valero
Internet Domain Survey Host Count
Ediciones Anaya Multimedia
500
450
Milions
400
350
300
250
200
150
100
50
ge
n9
ge 4
n95
ge
n96
ge
n9
ge 7
n9
ge 8
n99
ge
n0
ge 0
n0
ge 1
n0
ge 2
n0
ge 3
n0
ge 4
nge 05
n06
0
Font: Internet Software Consortium (www.isc.org)
ÚS D’INTERNET EN EL MÓN 2005 (PER ZONES)
Regions
món
Població
(2005)
en milions
Àfrica
900,4
Àsia
3.612,3
Europa
730,9
*(Espanya
–
Orient Mitjà
259,5
Amèrica del Nord
328,3
Amèrica Llatina/Carib
546,9
Oceania/Austràlia
33,4
TOTALS MÓN
6.412,06
% de població
al món
14,0
56,3
11,4
–
4,0
5,1
8,5
0,5
100,0
Usuaris
Internet
Creixement
usuaris
2000-2005
Penetració
(% penetració)
% usuaris
món
13,40
302,25
259,65
14,6
19,37
221,43
56,22
16,26
888,68
198,3 %
164,4 %
151,9 %
170,8 %
266,5 %
104,9 %
211,2 %
113,5 %
146,2 %
1,5
8,4
35,5
33,6
7,5
67,4
10,3
48,6
13,9
1,5
34,0
29,25
1,6)
2,2
24,9
6,3
1,8
100,0
(març 2005)
en milions
* Dades incloses dins l’apartat d’Europa.
Font: taula amb dades de Nielsen/NetRatings, Unió Internacional de Telecomunicacions (ITU), Internet World Stat. Les xifres de població basades en les dades
de www.gazetteer.de.
57
9
UNITAT
T09_52a60_2008_SOLUC_cat2.qxp
9
UNITAT
28/7/08
14:45
Página 58
Internet i comunitats virtuals
1. Què ens permet Internet? Fixa’t en la gràfica i comenta-la.
Ens permet comunicar-nos de forma transparent, i compartir informació i serveis. La gràfica mostra que
el nombre d’ordinadors connectats a Internet durant el període analitzat augmenta de forma geomètrica
any rere any, en un factor que oscil·la entre 1,5 i 2.
2. Quin continent o regió té més usuaris d’Internet? En quin n’hi ha menys?
Veiem que l’Àsia, amb un 34 %, és el continent on hi ha més usuaris. Al contrari, l’Àfrica és el continent
on n’hi ha menys, un 1,5 %.
3. Quina regió té un percentatge de penetració més elevat?
La regió on hi ha més penetració d’Internet és a l’Amèrica del Nord, amb un total del 67 % de població
que utilitza la xarxa.
4. Compara les dades de penetració i percentatge d’usuaris d’Oceania.
Veiem que amb una penetració d’Internet de gairebé el 50 %, el percentatge d’usuaris d’Oceania al món
és molt petit, ja que la seva població suposa només un 0,5 % del total de la població mundial.
5. Quin percentatge de població mundial accedeix a Internet? I a Espanya?
El percentatge de població mundial és del 13,9 %. A Espanya hi ha un 33,6 % d’usuaris.
6.A la taula anterior falten dues dades referents a Espanya: a) la població, el 2005, en milions d’habitants; b) el
percentatge que suposa aquesta població respecte de la població mundial. Amb la informació de què disposes,
calcula’ls.
Si anomenem x la població en milions d’habitants l’any 2005, podrem establir la següent relació de
proporcionalitat:
100
x
x=
6 412,06
;
y=
100 · 43,45
= 0,67 %
6 412,06
43,45
7. Com penses que poden incidir aquestes dades en el desenvolupament dels diferents països?
y
=
;
100 · 14,6
= 43,45 milions
33,6
14,6
33,6
Operant de la mateixa manera i anomenant y el percentatge cercat:
100
=
El futur de molts habitants del nostre planeta passa, inevitablement, per disposar d’informació. Si els
països subdesenvolupats no tenen les eines necessàries, serà difícil que puguin sortir d’aquesta situació.
Internet pot ser una gran oportunitat per a moltes comunitats que tenen condicions de vida encara
lamentables.
58
T09_52a60_2008_SOLUC_cat2.qxp
28/7/08
14:45
Página 59
T09_52a60_2008_SOLUC_cat2.qxp
28/7/08
14:45
Página 60