CE NTIMS lo nóngero DOS EX-MESTRES D* ESTUDI

Anuncio
BARCELONA 10 OCTUBRE
SETMANARI
C E NTIMS lo nóngero
DOS EX-MESTRES D* ESTUDI
—De quan estávam ab vida
no sé pas lo que hem variat:
tenim los mateixos ossos...
—Sí, si y la mateixa carn.
—-< *•*
CUS
LA TOMABA
!a lo Cajnp*Saat
las puntas deis xiprers, potser pera distreurer 1' esperit condolgut del visitant, 1llensa sas armoniosas xerradissas al vent, portant d eix modo un rápit brill de
vida en lo palau de la mort, anomenat Uurap-Sant,
camp de quietut y repós pels segles deis segles.
J. AYNK RABELL.
LUNY de la boja febre de la gloria humana, lluny de 1' orgull y las yanitats
' inundaríais, dorm en son desert de verdor lo télrieh Oamp-S.int, hont pera
sempre descansa la vil materia del
home, sens 1' ánima que lo poetisava y lo
feya esser un algo.
•>?.
Kn aquest palau de la Mort acaba lo Lndq--' mable; los vhents han vovgut rodpjarló déla
ridicula pompa, pero encare ab ella será pera
sempre lo fí de totas las cosas, 1' enemich d1 aquestas
galas mateixas.
¿Perqué han de seihi silo lemps tambe las destruheix?
Kn lo Camp-S¡>nt íot te fi; iea pot haberhi que sia
duradu;; los homeB y las galas ka. ell b' hi oblidan y li
tornan- pols que lo vent e?campa en remolins.
Los verdosos Bá'.zera llensan un ruixim de gotas de
rosada ptr los desmays de sas brancas; sens dupte
aquestas gotas son las llágrimas de las ánimas deis
mort?.
Ab imr.os»(dora maje&tat los negrosos xiprers mouhen al empjeiy de la ventada Ba silueta, y entre EOS
tupils bi'anquillóns las aus nocturnas hi cercan un vefugi, mentr.es-s' acosta lo creiúscul vespertí y creixla
turbonada. '-. • •
Quan lo r.emoi1 de la tempesta nmayn.i no s' ou ni un
burgit proper, ni una rialla eixida'dc frescos llavis, ni
un crit de goig de un cor jove....
¡ToCes'-sijVnci y pau eterna!
Lo jo¡a deis moits arriva; son aquelarre comensa, y
a voltes sota las llosas deis sepilieres, talmente' hicreu
sentir un bulziuamont parescut al que fá 1' aixám de
abollas dintre '1 rusch. .
Sambk'un planyivol geméch deis aiBOrtaJlata.
Eutretantl' herbey del ceinentir, besat per la brisa
suau que rellisca entre las soubras de las creus, pareix
que s' .estarrufi.
La&flcrs de las tombas exhalan sos modestos olors.
¡Pobras companjonas deis difunta! Ab sa fiayie incenEan I03 marbrcuchs casáis deis que may mes han de
tomar á la vida.
Loa reorts íambé ter:en fas Dehesa?; lambe hi creixen las :lois en los jaidins del Camp-Sant.
;Lo'"Camp-Sunt! En til hi ha 1' arquimesa hont hi
guardan Io3 Ecglcs iot un etbart de histíiias de amor,
tot uivavxiu de poemas tritios y alegres. En ell hi vá
a plorar to'hoín ¡o íccort de qui un jorn fou vida latent, carn animi.du, srr y eajerit.
La podrida matúria donn en 1' antre de la térra.
L l ájiimaha abdiidonut á la matíiia perano ofogarse
en son llot.
;En lo Camp-Sant s' hi corea la imaige del mateix
iJeii! Lo cor del home te converteix tn ] oís; la exiV
t6ncia,hujntina, orgullf, vanitats, glorias, liquesas... tot
deFíiparsix sota la teira que durrnt anjs y mes anys
nos ha donat vid.i.
La m>steriosa quietut esgluya.
tSols V alegra aucollada que passa volant per damunt
Lo día deis morts y los morts del día
De coronas ab gust ben adornadas
de cintas y de ilors,
de creus y pensamenls que allí 's marxilan;
lo cementiri tot
avuy está de festa y lo visita
lo poblé ab dol al cor,
pagant així un tribut ais que reposan
en tan fúnebre llóch
y dedica un recort á sa memoria;
¡qu' es lo día deis tuortsl
Goberns, contribucións, consurns, tarugos,
jochs. mala policía,
tractats ab 1' estranger, deutes, mals gastos,
prometensas políticas,
xoques, derrumbaments, robos, higiene,
tabaco ab estricnina,
suicidis, capellans, frarés, y monjas
miseria... y companyia;
aquestas y altras plagas, no hi ha dupte
ique son los morís del día!
J.'STARAMSA,
EPITAFIS
"Aquí jeu don Quim Pastrana '
que morí fent escarfalls
de que al mon tots los badalls
son de son ó be de gana.
Reposa aquí ab gran catxassa
la raspa del senyor Met
que 's va compra 'lninxo aquet
ab ¡as sisas de la plassa.
En aquesta.fossa baixa
jeu un '.al don Bernabé,
y are !á viuda'm'encaixa
(perqué 's cuidava la caixa)
que 'i vá mata '1 ser caixé.
Dorm aquí i sogre Vicents
que sempre va ser tan gat
qu' aixís que '1 mon ha deixat
també ha fet riure ais parents.
Dessota la liosa aquesta
jeu 1' estudiant Massana
que 'ls dijous feya campana
y 'ls divendres feya festa.
MAYET.
LA TOMASA
Amich meu; avuy t' escrich
desde el globo terrenal,
de dins eixa inmensa bola
que corra sense parar
en la qual voltan los poblés,
las vilas y grans ciutats
segóns deya en Galiléo,
com tú te deus recordé.
Ab aixó vull preguntarte:
¿com te trobas?... ¿com estás?
¿Te proban bé aquets terrenos
que per mí son ignoráis?...
Perqué segóns lo que 'rñ diguis
me ti-ndrás com á cornpany,
perqué d' aquí, de la térra,
d' habitarhi estich cansat.
Entre 'ls mals de cap que passo
y 'ls inglesos, nacionals,
te dich, noy, que son dos plagas
que no 'm deixan viure en pau.
¡Dhxós de tú que disfrutas
y 't diverteixes en gran
per las voltas de can Túnis
sense ferte cap ós mal!
Mira, per Cristo, si 'm trobas
un ninxodesocupat,
pro sobre tot t' encarrego
siguí del rengle de baix,
perqué noy, aixó no dona
que un s' cncaixoni pels alts;
bé massa que bi estich ara
al carré de la Pietat,
que per estalvis de céfltims
'
visch a dalt d' un colomá!
¿Qué tambó corr.án los lladres
fent com aquí jóchs de mans,
no deixant rellotje sano
qu' estigui per desollar,
mentres tranquils se, passejan
los sinyors manucipals?
¿Qué també se fan tarugos
en ton recinto sagrat?...
Te faig aquestas preguntas
y no ho trobarásestrany
perqué noy ab eixa industria (?)
[hasta lením fabricantsl...
Escolta: ¿qui es que gobecna
posant ordre ais teus companys,
perqué no s' estralimitin
ni falún á la moral,
en eix punt tan democrátich
recinto del ós Bertrán?...
Espero, amich del meu cor,
que 'm donarás bons detalls
escribintrne quatre ratllas
per carta ó bé una postal.
Sobretot te recomano
si la pots certifica
Escolta: Un' altra pregunta
vull ferte molt important:
Quan un desitja distreures
del ensopiment qu' está,
¿pot contraure relacións
ab lo vehí del costat?
Y si aquest resulta ser
una vehina com cal,
¡alsa, noy, quina bromassa
que hi deus ferhi al seu costat,
fent tú de Don Juan Tenorio
d' una manera especial!...
Escolta: ¿já hi ha carrils
per si convé viatjar?...
Perqué es molt indispensable
en el terreno qu' estás
ahont hi regna lo progrés
y vá mes adelantat,
perqué després de la mort
sempre 's troba un mes ¡¡aliad...
609
perqué la carta no 's perdí
que "m darla ma!s de cap.
Ja pols corriSsasá á buscarme •
lo ninxo tan' cfesiijat
que si ívei-g binas-^¿ntatjas
me tindrás"Coitl á' c&mpany.
Ab aixó si 't díktranejisín
los diñes pereñd^vánt
los donas, y, en .cas que vingui
já.ho trobaFérrT'tst pleglat.
Per venir,al Cementiri
que tú t' bi tr-bbas temps há
ja tinch fet /' Hiñeran
que hi vindté"casi- volant.
Sortiré de casa JSyeyáií''
un día sense esmórsAj
me 'n aniré á V estació
del carril, y'esbufeglnt
compro un bíiHetde tercera
per fé un viaije molt liaren.
M' encaixono dins d' un cotxe,
y un cop dins berr&'sseniat
lo tren empendrá ia marxa
com si fos un escarbat.
Llavors jo 'm.treuré 'I ditri
y giránt los ul¡s k$ blanch,
ab gust esperaféjjn xoque
deis que ara salen passar,
y ja tens á ton'amich
que fent quatre ó cLnch badalls,
fará /• ánech dins'del cotxe
sois per venirte á trobá...
Ab aixó, mana y áísposa
mentres soch víu, que demi
qui sab
ahont deurá ser
lo leí1 amich,, N&$~Ratat.
Per la copia. • .' —
}. CASÁKOVA VENTURA
TOTS L O S :M:O:RTS
SOJStET1 •
Pacífichs habitants del Cementiri,
que en espayós y ben guardat santuari
viviu ab pau y goig extraordinari
sens que ningú los vostres fets admiri.
Avuy jo febrosench y ab gran deliri,
he buscat molt ansiós en mon desvari
un medi que crech jo '1 mes necessari
per acabar ab mon crudel martiri.
Preparéume entre lots un dormilón'
(perqué algúns per Hogar n' hi deu baverhí)
que dintre de pochs días (quan jo 'ni rnori)
us jur que entre vosaltres tinch de serhi,
y després de cántame '1 gori gori
farém tots plegadets un gran tiberi.
G&STOS II.
Un vell de 84 anys, visitant lo esmenüri:
—Cada vegada que vinoh aquí, tineh^penos por de
morir.
,
*.
—¿Per qué? li pregunta un jo ve ¿Vol-dir q^ue s' hi
acoatuma?
• "*•.
—¡QJO es cas! Míri, perqué. Va¿i íié^üt I03 rétoh
deis cinxos.
• _ .' v"'¿ *-"
Aquest, va morí ah 45 anjs, aqu^t ,als 1S, aquest
ais GO, aquest ais 23, aquest aln 30.;. *
—Si; ja ho veig; y aquest ais 54...
—Vagi Uegint. ¡Qaó 'a trobárá pvoMi3 que hagin
mort ais 8 i anys! Será una castíalifátl A n' aquesta
edat no 'ns morim.
-'A
En lo cementiri nou hi ha una'restallara de riinxos
oberts, per vendré, y dos se 'ls están miraut. .—:Mira, diu 1' un; tots aquesto? soa vuits.
—Sí, contesta 1' altre; son vuits y
LA TOMASA
LA MÜRT QUE BUSCA ALS VIUS
De Llevant fins á Ponent
so duenya de toi lo mon.
Tart ó aviaf los que en ell son.
Requiescant in pace. Amen.
LA TOMASA
VIUS QUE BUSCAN LA MORT
No n' hi ha prou que per dissor?.
cada un tingui de morí,
que mohs buscan lo camí
per trobar aviat ¡a «iort.
ÍÁ TOMASA
613
en aquesta mala tongada d'
una temporada enéá, en que cada día
'ls periódichs nos donan compte d' un
suicidi ó .altre, no es estrany que 'ls
" aficionáis á fer observacións sobre 'ls aconteixements d' actualitat, ne fassen avuy
respecte deis que -3 suicidan.
Aixís es que un d' aquestos observadors,
ha prés nota deis que en aquestos días s'
han donat la mort, y 'ns l'ha comunicada juntamentab
las consideracíóns qué n'ha fet, per ei voliam ferias
públicas, precisament ara que s' acosta '1 día deis morts,
y aceptém la séva oferta.
De maners, que d' aquest escrit no mes nos pertány
la mlacció; lo demos es del curios observador.
EOBANTNCS
Lo suicidi, es com altres molts fets que sense esser
naturals, apareixen de quan en quah epidémicament.
Hi ha épocas que un día llegira la noticia d' un iricendi, 1! endemá d' un altre; y aixís successivament
duran una colla da días las noticias d' incendia én diferents punts.
Ara niateix, -atraveEscm una altra época en que 'ls
rclats d; accidents' desgraciáis en los ferro-carrils, nos
venen á diari. Com sis' encomanessen.
Aixís mateix passa en los suicidis. Fá tres mesos,
que ningú 's matava; semblava que ningú volgués ánársen del mon per voluntst propia. Y aixó que mica mes
mica menos, tres misos enrera hi había las mateixas
passións, las maíeixas detgrácins y 'ls mateixos trencacolls que hi ha actualment. No obstánt, ja ho véuhen;
se suicida un ex-jefé de Estat de Chile, un ex-géneral
francés, una célebre cantanta austríaca, UEa aplaudida
actriu inglesa, y un conegut banquer alemany y un
sens fí de personas menos conegudas de que 'ns han
donat compte'ls diaris d! un trimestre ensá. Y tots
aquestos desgraciáis, han disposat la séva mort de
modo que han donat probas d'estar en judici cabal
fins al moment de eseer buixina d' ells mateixop.
La coincidencia de tsnts suicidis en una mateixa
temporada, 'ns fa pensar si pot infiuirhi 1' eeperit d'
imitfició. Tal vegada sí, pero com que '1 matarse es
una resolució tan extrema, hem de convenir en qué lls
imiludcrs ho son perqué ja ténen predisposició al suicidi. Sino estigueBScm en aquesta convicció, demanariam ais periodistos que fessen vot de no donar compte de ningú que 'B mates, á fí d' allunyar laB imitacións;
y eseen: aquesta una rahó d' alta humariitat, de segur
que cap diari deixaría d'aténdrens.
Los suicidas, diuhen alguna, que son boigs en 1' acte
de matarse. Podrá esser que sí; pero no ho son al pendre lo fatal determini. En proba d' aixó, que la majoríá deis suicidats deixan escrits y realisan moltas cosas
que no podrían fer sense criteri clá,
IiO que no sabém com negar, es que' 'ls suicidis sigan1
deguts la major part de las vegadas á la delicadesa dé
sentimenls. ííalmaceda, per exemple, després d' haberse defensat, va poguer fugir á un país extranger y allí
's va matar. Altree n' hi ha hngnt, com 1' últim emperador deis francefos, que s' han vist presos y humillats
y no s' han mort. L' artista vienesa Vilt, va matarse
perqué no era corresposta per un jove, essent ella bastnnt madura; y d! altras n' hi ha hagudas que s1 han
trobat desdenyadas f.b tot y osser jovep, y no ha sigut
aixó motiu perqué 's matessen. L' anomenat ':rey de la
banca d1 Alemania., que era millonari, y que per un revés de la Bolsa va perdre tot lo que tenía, va matarse
per aquesta causa y podríam citarne molts y molts qus
s' han trobr.t en iguals circunstancias y encara están
plens de vida. Y, per acaba, '1 mateix Boalanger va
ferse salta'1 oervell d'Un cop de pistola, per no poguer resistir al dolor que li produhí la mort de lá séva
querida, quan molts d' mitres, lo que fan al morírselshi una querida, es ngafarnc un'altra qne'ls hi fasse
olvidar la primera.
Aixís es qué no sabém com refutar ais que sostenen
que '1 suicidi, en la generalitat deis casos, demostra
una major delicadesa de seutiments ó quftn menos del
sentiment causal de la desastrosa determinació.
Lo que sí podém dir, es que encara n' hi ha que teñen lo sentiment mÓ3 delicat que 'ls suicidas, y eon
aquells á qui mata '1 mateix sentiment; com molts casos
podríam citar, y que per lo conegmt sois citarém lo d'
Isabel Segura, 1' áymadora de Diego Marcilla, quál historia es confguda per "Los aymants de Teruel..,
La vehemencia de las passións no es, com álguns
preténen, una de las primeras causas deis suicidis. Si
aixís fós, veuríam que hi ha mes geni que 's mata en
los climas cálits, que no en los climas frets, y las estadísticas nos diuhén lo contrari.
En 1' actualitat, la mnjoría deis suicidis han |ingut
lloch en Bélgica, en Yicu», en Berlín, en Londres y en
lo Nort d' América.
A París, eñ una setmaua n' hi hagut Eetye. I
Lo que creyém es que la vehemencia de las passións
porta molta gent al cementiri; pero no que ella sigui
una de las causas niés poderosas deis suicidis.
Lo que ara 's conta d' un habitunt de Chicago (Estats Units), demostra que en aquella població del nort,
los suicidas son en gran número. Allí 's fa molt la vida
d'. hotel, y comunment van'als Jiotels los que volea suicidarEe, y perqué la gent no répugni concórrer al establiment ahont s' ha suicidat algú, los fondistas s!
apressuran á vendré á subasta y á baix preu, los mobles de 1' habitació en que s' hi ha donat la mort algú.
Lo ciutadá á qui 'ns référim, fa '1 negoci de comprar
aquestos mobles (quepoch ténen que veurc ab lo mort)
y aixís se va moblant las sé vas habitacións; y ara's
diu que ha publicat un anunci suplicant á quálsevol
que vulgui suicidarse, vagi á ferho en la biblioteca d'
algún hotel, perqué n' hi fa falta una.
Suposém que aixó será un cajiard, pero aquestoa
sempre néixen de la verossimilitut. Encara que sigui
mentida, proba que allí pot donarse aquest cas, peí
número de suicidas que allí 's cóntan.
ROOH RICH.
LA 103118A
613
U i i a \r±m£t& cílM' rüfioirts
de enterrar no paran may
y fan que carregui H mort
lo qui es menos avispát.—
. Tfp de rusticas¿ásianyas:,
.V
Temerosos de un atraco
jpána'/Í'efs"y.'.alt;j;eS-í boñtbóns,' -.,
varem apretar lo pás •
l'/ní>"i/é. Noveñibre.tocavá
:.
arribant á 1' una en punt,
/ déla ierra pirandó;
\
enfront de una casa gran.
Ló.tfía ¿os 1'seguía
.
Al portal duas estatuas
trépitjantli los talons,
no feyan mes que plorar,
puig las dotze de la nit
mentrestant que fent mil ganyas 1
de caure estavan aprop,.
se 'n burlava un rat-penat
\
quan una veu enflautada
-^Quínjlo velfí
mitx geméch y mitx grinyol,
—Aquí tens,—(Lo mestre-titas 'I
. ;, Ni '1 vell ni I' nou.
penetrant per mas orellas
me digué) lo gran fo'ssar
•• •
—¿N' hi ha un altre per ventura?,
crida aixís, trencantme l'-spn:
—¡Jo diría! y mes grandiós,
ahont los morís com las sardinas
—Tu m' enganyas!
se pot dir hi estant prempsats. •
—¡«Apa despena, ¿que fas?
«cuyta, no siguis.mandrós
Tant es aixís, que reparo,
:
—|ío, vesteixet,
«Lo día deis morís s'acosta,, .
¿no es vritat que huele mal? .
y 't juro per. fo meu nom
«¡llévat que veurás los Morts!
—Jo ho crech! y tot désseguida
que veurás palpablement
me vareig tapar lo ñas.—
Fent sumourer las frontisas
una infinitat de morts\
de mans, brassos y genolís,
Fugint de semblantapesia
•
-A
I
I
que pensó que me 'ls rovella
arrivarem fatigats
lo temps sensa compassió. :
al devant de un altra casa
;
Embossat fins á la nuca
que no vull anomenar
Las'/inestras déla cara
•
temeros que un cpstipat
Quant de sopte... ¡patapuml
vareig obrir poch á poch,
me portes á aurriehtá 1' número,
nos sentím per lo detrás
per guipar al qui 'irí rpbava
deis que anava á visitar,
tan terrible garroiada
tan á deshora l'répós;
vaig sortir de casa meva
que 'ns deixa á tots dos baldats;
derrera d' aquell company
Era un tipo sensa tripa:,
protestar del atropello
, _:
voluntan cicerone,ni moca, escuálit del tpt,
.
vjva imatje de la fam.
volíam, pero voltats ; '•
tan alt que tocaya al.sostre,
per alguns de la secreta
tan magreque feyá.pór.
Apenas donat'hábíam
no 'ns deixaren ni piular;
cent passas per la ciutat
De camisa no.'n pórtava,
:
colze per colze 'ns Migaren
:q4an devant de un edifíci
de calsas crechqué tampoch,".... .
com si fossim crimináis
t5t d' una se vá parar
mostrant com'si hb fésíp.ósta '
y en un rónech calabosso"
no mes qué la péll y i' os.
—¿Veus? aquí tens me va dir;.
nos tancaren sens pietát.
un panteón deis mes grans
Tapaya tanta miseria
Jo éstava fu.ríós, lo mestre,
que adornan lo cementiri
ab un estripat llansol ',
treya una llehgua de pam,
lal volta per tu.ign.orat...
lluhiht lo seu cap raquitich
mes dt gana que de set,
un inservible tárot.
Te de un Barieh tota la forma
mes de ira, que de cansat.
y fins crech swveix de banch,
Al veurer semblant figura
pero en tal cas, sois s' hi assentan —¡Ja vejéu lo que 'ns reporta
sens tindre motius de goig,
lo desitj de visitar
aquells que no 's cansan rriay.
vaig esclafá una rialla
los morts! vareig dir al llát^er...
Tomba del Ór y ía plata
que dura uns quatresegons;
.que exclama tot suspirant:
molts n' hksplen enterrar
Preguntantli á quema ropa
—Ja ho pots dir, pero no 't queixis,
pero ais ppens momenis de serho;
—-¿Qui ets manu, digas ¿que vols?
respecta aquest íloch sagrat;
¿perqué 'm desvet'llas? ¿que buscas? se '!s tornan papéis mulláis.
puig aquí jeühen per ara
¿quina es la teva intenció?
Resa^, Tesa per los tontos .
tots los dfets individuáis,
y digas piegant las mans
—Molta's preguntas á 1' hora
y á mes á mes la'Justicia
¡Deu ños IIiuri.de chanchullos
me fas, respongué dé un cop,
y ab ella la llibertat. ?
y a!tras ílegalitats!—
mes no obstant te vull complaure
—^-La llibertat? ¿qué dius ara
de servirte desitjós.
EMernit per sas paraulas
¿ella es mona?
np.hp tíego, vareig resar,
Que soch un ánima en pena
—Tú dirás...
•'
y aixó que lo pater nostre
ja haurás vist per lo meu port,
desde '1 merfet que sént bous
ja del tot tinch olvidat.
condempnat per ma desgracia
nos trobém d' ella privats
á un dejuni rigores.
Aharém seguint la ruta
entant que á los malfactors
lins que parantse al devant
Ensenyar al que no sab
los sobra"pera fer malí;
de un altre edijicipúblich
es la méva professió
:
pots treurer la consecuencia,...
així '1 mestre vá exclamar:
y ab tanta fé la exerceixo
aixís fill, ajoca '1 cap .
—Eri eix panteón descansan
que á tothom ho ensenyo "tpt. ; -.
y resa... resa á tot' hora
l a / é y la moralitat,
Mesire d' esiudi me diuhen
per los morís sense enterrar!
causaren.sa mort, petardos
y meatre en déjunis sbch,
dintre una bossa amagats.
tant aixís qué '1 mestre gana
JOSEPH M.a CODOLOSA.
Aquí 'ls grans sepultureros
me cridan tots los xicots.
Com que '1 gobern may me paga,
y no menjo poch ni molt
soch tan difunt com aquells
que descansan en lo clol.
Per xó avuy que es ma diada
creyentme ferte un favor
he vingut á convidarte
per si vols donar un tom...
-*¿Per ahont?
—Per lo cementiri,
LA TOMASA
616
1' altre barrí
i. Apreciat amich: voldría
•que'fistessis bé de salut
Jtú, i'-Enriqiieta, '1 menut:
:;y '1 gos de la téyá-tía;.." ,'.
ÍJQ, per ajeréstich .rnolt bé,
jy no 'rnpaeüréíH'aqui dins
;• perque¿.-tíáyt ti nch u n s .veni ñs
Jque mgsíiSotis.no ho paden sé.
^Desde|peyáreig marxá,
^d' aquel mon pié de miserias
¡ja no he passat mes tragérias
¡ni he tingút un malestá.
•Al llevarme, la raspeta
. :.m' arregla un esmoísá al pelo,
{despr.és bauofá;Ír':,écttressuelo
¡á xerrarhi uS& éstóneta.
"*A las áóTze;tpr.nb.ádalt
•'.y dino;_atipaátme bé,.
• pro un'dini queja 't dich que
no % te;milto;tíri^¿neral.
\Lü.egó Vaigá. pendre '1 sol
'después d' encendfe un habano
':y sempré rr¡olt cafnpetxano
xada día|d;<ínQ'1 vol.
A las set jáig á sopa
"sopo,moít:iranquilament
• y hayent spjfat.al moment
m' etipujóá dált á jugá.
IA11Í fi'ns áimitja-hir
¿ó bé femla fecarnbrilla
ó juguérn ala manilla .
íy quárj sorn cansáis, al Hit.
En resúménL que aquí passo
i.una vida bístáht bona,
no rnaritinch ni gós ni dona
y en tí que 'n res m' escarrasso.
•• Avuy féfíiíesta majó
hi ha-gráfis repichs de campanas,
¿ la tard¿;íérn; $írdanas
,y yisca tei<3iyersi.Ó,
yaja sa;ljit|;.yr&re 'don' .
á 1' Enriqueta un pessich
y: dispo§% delí |rnich
qué ta ñ 11' aprec i a
• :H:'í.:;:.
'•'.
: :
. . . - „ . • ••;.•-...';<:: ;
''. •
Antón.
JC>ANMALLOL.
f^ECORTS DE L INFANTESA
Recordó á ma germaneta
Que róssa cora un fil d' or;
Y ab sá boca petiteta,
Qüan feya una rialleta
De goig omplía mon cor.
Quan la Pasqua s'acostava,
Quin plaher las dos teníam,
Y la mare ja gosava
Y 'ls vestidets arreglava
Pensant lo goig que faríam.
Y enarribant aquell día
Mare meva quin tragí;
Ja no hi veyam d'alegría,
Y 1' hora may no venía
D' anar á casa '1 padrí.
Per fí sortíam tots dos
Agafats per la maneta,
Y jo estava tot joyos
Per véure lo rostre herrnós,
De ma tendrá germaneta.
¡Nostra nena tan hermosa,
Deu al Cel la va cridar!,
Y somrient amorosa,
Encar fresca com la rosa
De la térra se 'n va anar.
Y are sois al recordar
Aquell temps pié de bellesa
Y ab ma germana al pensar,
Sojs logran ferme plorar
Los recorts de 1' infantesa.
JULIA ESTRADA DE SOLER.
FILLIAL
Tétrichs murs del cementir
contemplats ab desconsol,
¡ab quanta tristesaus mirl...
rublert tinch lo cor peí dol
que 'm feu sentir.
Tanco dins mon pensament
tot un aixám de recorts
que 'rn causan pausat torment;
puig sentó per los meus morts
1' anyorament.
Lo meu abrás fillial
rebéu mürs tétrichs, rebéu,
y á ma mare 'i portaréu
com corona divinal.
FRANCISCA RABELL DE AYNÉ.
: Son tan lluny y tan aprop
la trista mort y la vida;
qu'' aquesta pedra tan freda
tot.lo .seu misten esplica.
Es de nit, á sota d' ella,
y á sobre d' ella de día, .,.
d' aquí en.avall hi ha la rriort,
d' aquí,en arnunt hi ha la vida.
IsTit y día, vida y morí,
sois ja sépárá una línea,
qu' es dé tan curta distancia,
tan curta, que no té mida,
RUCH NAFRA.T.
Diu qu' un pintó, una vegada,
feü quadro tan excelent
que al mirarlo molta gent
plor llensava á 1.a mirada.
¿Cóm tanta fama ha alcansada
digué un rival—eix bolitj?
Y al 'narlo á veure, ab desitj
de convencers, per fortuna
vejé qu' era 1' obra, una
ceba partida pe '1 mitj.
ANTONET DEL CORRAL.
—Fassi '1 favor, dependent,.•••-, ^
despátxim que vaig depressá. ' '
—¿Quévolía?
•
"
—Una corona
d' aquestas que van-Á pela,
y al mateix temps, algún cJau
per clavarla ab tota regla. —¿La corona, senyoret,
la voldrá blanca ó bé negra?
—Vosté mateix; fassis cárrech
que la morta, es una vella,
mare de la méva dona,
que morí d' un cop de pedra
que li va clava un'marréch,
un jorn sortint de V iglesia.
Ab aixó no sé '1 color...
—¿Erasograí... donc.as negre,
lo color que tothom tría;
pero si acás me vol créurer
val mes fassi un' altra cosa
que millor encare 'm sembla;
—Digui, digui; si m' agrada
vaigá ferho á la carrera.
—Escolti bé; la corona,
sab, li costará una pela,
y á la fi, 1' utilitat
que li dará, es ben poqueta;
gástissen mitja no mes
comprant claus de resistencia,
vágissen al Gementiri;
veu lo puesto ahont la vella
hi té 'ls ossos; obra '1 ninxo
y la caixa claveteja
que, sent sogra, no es estrany
s' aixequés, per mourer guerra.
—Moltas gracias, dependent,
vaig á cumplí eixa recepta.
AMADEO.
-&• f!RUDEL DETERMINI '-®Un vespre m' estava jo
prenent la fresca un xiquet,
tot fumant un cigarret
assentat en lo baleó;
quan me veig una parella '
que venen carrer a valí,
caminant ab.molt treball
y pena, tant ell com ella.
A baix del baleó s' aturan
molt tristos y plens de por,
y frases de pur amor
aixís los dos sois murmuran:
—¿Donchs que pensa lo teu cor
siguent tan desventurats?
—Qu' ans de viurer separáis,
primer que 'm vinga la mort.
—Lo mateix pensó, Mercé,
que si per mí vols morí
cansat estich de sufrí
y morir vull jo també.
—"-Jo no puch viu.re sens tú.
—Y jo sense tú tampoch.
—Donchs esculleix tú lo lloch, .
y quan no ho vegi ningú
acabém nostre torment
y las penas d' aquest mon,
posant així ab un afront
ais autors de tal intent.
—Donchs ja que '1 qui 's mata es vil,
demá d' aquí fugirém,
y estich cert que morirém
anant en ferro-carril.
M. GARDO FERREE.
IA TOMASA
617
La setmana passada se posa en escena La tuna, que obtingué regular execució, demostrant los aplausos que se sentiren, la bona voluntat ab que '1 púbiich torna á veúrel'antich repertori.
Vinga donchs varietat.
Sembla que la Direcció te lo propósit de ferobras de gran
espectacle, aixís es que anuncia peraúltimsde la present setmana la reproducció del viatje lírich de aquest género De
Sant Pol al Polo Nort.
Trobém acertada tal determinado.
CATALUNYA
Continúa lo públich assistint á aquest teatro de una manera extraordinaria, lo que proba que encar veu y sent ab
gust lo repertori conegut per flamench, qu' es á lo que en
NOVEDATS
ell s' hi dona acollida.
Cap novedat hi ha hagut durant la última setmana á no
ser la r^producció de El Señor Luis el Tumbón representada
Conforme anunciavam, vá estrenarse '1 passat dijous Rey ab mes bona voluntat que acert per part deis artistas y que
absolut, comedia de D. J. Vidal y Bertrán, autor novell din- lo públich apreciantho ab lo que val aquesta deferencia, els
tre la escena catalana, pero que vá demostrá ab sa primera ha aplaudit un xich.
próduceió possehir certas aptituts pera '1 cultiu del difícil
Si la Empresa 'ns hagués de creurer, li aconsellaríam que
art del teatro. La comedia Rey absolut, no es de lasques'
enlayrin per sos atrevits problemas filosophs ni de las que 's deixés de reproduccións ja que ellas ab son desempsnyo
conmoguin al extrém per sas grandiosas sjtuacións senti- fan recordar altras companyías y si apelava sois á estrenos,
la majoría de obras serían éxits.
mentals, pero s' escolta ab cert agrado y logra ¡nteressar un
Exemple de nostra creencia es El monaguillo y últimaxich al púbiich 1' argument senziü de que está vestida. Tocantá la part literaria, debém confessar qu' está algo des- ment La mascarita,
cuydadeta puig s' hi nota una mescolansa Je üenguatje.que
GAYARRE
si fós en vers podríam dirne ripios, pero raixó son lu.nars
Desde nostra anterior revista s' han representat per prique:desapareixen ab la práctica y esténí segürs de que '1 semera vegada Una notle falale del mestre Chassaigne que rer.yor Vidal se 'ls treurá del estil.
'
sulta lo conegut Tancredi, valguentli á la Empresa lo camEn la execució van distingirse las Sras. Mena y Pala y 'ls bi de títul, fer una bona entrada pero no bon éxit, ja que es
Srs. Tutau, Esteve, Oliva y Pigrau. La Srta. Roca hauría
una obra que may ha resultat del gust de nostre públich.
estat molt millor si havés donat mes relleu al perso*natje
¡I vice ammiraglio que tingué una execució notable, /»
que representa, que requereix mes ánima y sentiment.
cerca di felicita que la alcansá menos que regular á causa de
L' obra en sí fou mitjanament ben rebuda y en la segona la deficiencia de la Sra. Principi y del tenor Sr. Grassi.
representado vam notarhi algún ratóch en 1' acte tercer que
En lo benefici del actor-mimat de la companyía Sr. Gros'1 fá mes rodonet y menos pésa.t.
si se vejé per complert las simpatías que té lo pública per
V hostal de la bonica,, que S' estrena '1 dimars, es un qua- 611, aplaudintlo en totas quantas escenas prengué part y
dro de costums catalanas cjue'1 Sr. Bróssa y Sangerman,
obsequiantlo ademes ab algún regalo.
autor d' ell, nos presenta,» dibuxanthi expertament molts
anuncian las últimas funcións d' aqueixa compinyía
tipos del natural y posant en boca de aquestos personatges perS' teñir
que marxar á primers del próxim mes á AmSrica.
alguns tistes que ferenjíiurer á la concurrencia. La execuUN CÓMICH RETIRAT.
ció bastant ajustada, sobressoftint lo tipo, de la bonica que
fou molt beniaterpretat per la Sra. Pala.
Al final fou-gfidat 1' aútori "
ROMEA
—¿De que va morí en Benet?
A pesar de no ser El prólogo de un drama,- una de las
—Ü8 resultas del desafío ab en Farriol.
obrasen quemes hi lluheix loseu talent dramátich lo senyor
—¡Áy, ay! Si 'm varen dir que s' habían retirat del
Riutort, hi logra en conjunt un verdader éxit, sentintse en
siti sense tirar cap tiro!
algún parlariient interrompút per 1'aplauso del púbiich y
-—Prou que ho sé; si jo era un deis testimonis. Péró
yejentse ai final obligat á sortir quatre vegadas en escena.
L' acompanyaren regularment la Sra. Clemente (P.) y lo desde el siti, vár'em anar á fé un dina, y va menjá fcant,
qua morí de 1' indigestió que va ocasioaarli.
Sr. Borras.
¡Mátalas callandu! es un'juguet del Sr. Marxuach bastant
mogut, ab molts xistes, algúns massa pujats de color, y argument senzill y bonich.
Divendres vá estrenarse-y 'ls actorsobtingueren aplausos,
demanantse al final 1' autor, que no pogué presentarse.
La reproducció en'lo present any del popular_D, Juan
Tenorio tindrá lo notable atractiu de un nou decorat que
En la acreditada litografía de RIBERA Y
exprofés está pintant lo sens rival Sr. Soler y Royirpsa, ESTANY, 5, Sant Ramón, 5, s' hi trovará un
ademes de haberse confiat los primers personatjés dé la
obra, ais rebatáis primers artistas Sra. Clemente (P.) y se- gran assortit de cromos pera felicitacións de
Nadal, baix nous dibuixos alusius á carters,
nyors Riutort y Borras.
serenos, vigilants, cafeters, taberners, sabaters,
Hi preveyém uns plens fenomenals y aplausos en gran.
forners, dependents del gas, perruquers, etcéTIVOLI
Ab lo Uesempenyo de conegudas sarzuelas catalanas del tera, etc.
repertori antich, y alguna de castellana, la Companyía del
B.0N <3ÜST, ELEGANCIA Y BARATURA
Sr. Colomé logra recullir molts aplausos del números púbiich que acudeix á aquest teatro, y la Empresa pot estar
satisfeta deis rendiments.
LA TOMASA
—Vosté es de Russia; jo só de Fransa,
y si vé un míster...
¿Q-é " n S donaría?
—Formarém una triple aiiansa.
—¡Jal Vosté busca mes companyía.
LA TOMASA
MEDITACIO
Jo prou que busco per tot arreu,
fossas y ninxos... ¡Tot es en val
¿Ahont redimontri van posa 'I peu
que á ne la guerra varcig deixá...?
SáO
LA TOMABA
A Vich s' ha fundat un Centre República.
Molts anys li desitjém de vida, perqué en aquella ciutat
s' ha de celebrar y alentar toMo que no siguí carlí-y fassi
tuf de llana.
,
A Manlleu, Segueix la huglg'a ab tota tranquilitat.
Tant ais fabrteants cota als"oí>r-erSj aeónsellém l'a pru:
dencia y que tot acabi aviíit y en be.
No están los temps tan propicispiraqueátos entrabanchs
que á tothom perjudican.
" . ",
;•
A Parma, una pobre dona que 's
trobava malalta al hospital, va demanar á una coneguda que la va
anar á veure, que li portes vint
monedas d' or (marengos) que tenía á casa seva, deis quals ñ' hi
donaría un. La coneguda va ferho,
• y la malalta va posarse las vint monedas sota '1 coixí, dient
á 1' altraque 1' endemá hi añasque li donaría la moneda
que ¡i había promés.
L' endemá la ma'.alta había mort y en lloch se li van trobá las monedas, fins que al cap de dos días, al fér 1' autopíia del cadáver li trobaren aquell capitaleten lo ventrell.
Aquesta mena de pildoras son molt bonas, pero no presas per dins, sino per us extern.
Lo emperador d' Alemania ha tingut á bé deixarse la
barba; y com que molts fotógrafos y litógrafos alemanys
tenían grans tiradas de retratos del emperador per vendré,
com que aquestos son sense barba, velshiaquí que en tots
las establtments quedan aquesta colla d' efigies imperials
ea magatzém.
¡Qui ho tenía de dir, que no mes lo deixarse peí á la cata comprometes tants interessos!
í S' ha introduhit en los teatros de París una novetat que
ha sigut molt ben rebuda, y consisteix en que deyant de
cada butaca hi ha colocat un 'estutx abiífts gemalosrdintre,
los quí tirant una moneda de dos rals eW una guardiola
que hi ha, s' obra 1' estutx, donant lloch al espectador á
poguer treurer los gemelos.
I |Algo trobém á faltar al aparato y es una pareja de gendarmes al costat, pels que tractin de distreureí ais gemelos.
La Societat Almogávar, establerta en la Plassa deis
Arrieros, núm. 6, obté cada día major importancia "per sos
variats programas. Desde sa inauguració, en que 's representaren sarzuelas, s' hi feu ball é hi canta '1 coró La barretina catalana, la Junta Dirociiva ha organisat ja altres balls
y funcións dramáticas, contribuhint aixó á que aumenti lo
número de sócis, per lo que felicitím á son digne President, creador de aquesta recomenable societat.
En uní fiasa del terme municipal de Castro, una jove de
So anys, ha tingut d' un sol part, cinch robustas nenas.
Alió de «mala nit y parí mossa» es peixi m'muú.
Lo Sultán del Marroch ha anat de Fez á Mequinez, emportántsen á n' aquesta ciutat 8oo clonas del seu harem.
Se h' haii albergat 6oo en un palau de las aforas de la població y 200 en un siti ahont lo Eobsrá sol anarhi á passá
'ls divéndres.
Segons la religió mahometana, tal vegada '1 divéndres
deu esser día de mitj dejuni.
Aixó li deu portar molt gasto á ne '1 sultán; perqué 800
donas son mpltas bocas y encara que 'ls hi dongui una racció curta á cada una, teñen de consumí molt.
Ha arrivat á Barcelona un redactor del periódich francés
Le Temps, ab encárrech de estudiar las causas de:la crisis
económica d' Espanya.
, ,
:
¿Y comensa per Barcelona.' Be, aixó está malt bb "
¿Vol veurer las causas de la crisis? Donchs visiti escolas, y si vol veurer 1' antítessis, visiti convenís. ' :
Un capellá fill de Menorca, que '1 sigle passat vá morí á
la Florida (Estats Units), va deixar una fortuna de dos milióos de duros. Lo gobern s' incauta d' aquesta suma per
entregarla ais hereus del difunt, que 's deya Seguí, y aquesta es 1' hora que encara no s' han trobat los parenís.
¿Dos milións de duros y 'ls parents no s' han ospavilat?
¡Si que deuhen dormí fort!
Lo gobernador civil de Tarragona ha obligat á sortir de
aquella provincia á dos religiosos que pasturayan. per
aquella ciutat y que foren detinguts per sa conducta poch
edificant.
Diu que are venen á Barcelona.
•_.
Ja.es costum vella aixó de que totas las plagas y cosas dolentas vingan á portarla peste ais barcelonins.
Ara sí que'ls poetas no '5 queixarán per falta de feyna,
habentselshi obert lo rengló deis anuncis. Avans, s' anunciava en vers el feo malagueño; després, los Principes del
Congo; y ara, cada día surt ab la seva redondilla '1 parayguer pradera, de la Rambla de las flors.
En aquesta época en qu; totho.n anuncíj, aixó es una
íilina.
En la Plassa del Bonsuccís s' hi ha establert una parada
nova de cotxes de punt, á despit deis amos de cotxería que
temps passat acudiren á 1' Alcaldía demanant que 's disminuhís aquest servey.
Ja ho veuhen, donchs, com 1' Alcaldía executa lo qu'
ells volen... aumentant lo número.
¡Que menji tothom, senyors de las xurriaaas!
LA TOMASA
La duquesa de Gastro-Enriquez, acusada de mals traites
í una criatura, está ja en llibertat, per haberse sobresehit
la causa.
¡Y qui va fer las lesións que presentava aquella pobre
criatura;
• . ' • : .
,
Perqué las lesións produhidas per cops y esüsoradás,
com viren dictaminar los facultatius, no surten pas com
los volets.
.
A Burgos, en virtut.de la visita que hi ha fet la Córt, s'
ha parlat de la circunstancia de ser canonges d'aquella
Catedral los reys d'Esp.anya.
' '•
Felip II, al visitar aquella ciutat, va preguntar al Bisbe si
efectivament ell era canonge, y '1 Prelat va contestarli que
aixís constava en, los llibres de fv.nl, en los quals tots los
anyss' hi posava la llista deis canonges, figuranthi .en primer terme '1 nom del monarca de Castilla.
Aixís, resulta que hi ha canongss casats y que may han
dtt mis8a.
La familia d' un que va moriren lo Soque dilstrens acaescut en QjintaníUeja, demana per indemniiaeió á la Companyía del Nort, un millo ds pessetas.
Es vritat que la canütat no es petita, pero també es cert
que la vida d' un home val molt, y raes si es pare de familia.
Veyám com se 'n sortirin los tribunals..
Los ajudants d¿l gran duch Aleix, continúan banyantse
en Sant Sebastiá, com si estiguessem al Agost.
Deuhen teñir las sanchs molt calentas.
En Glasgow, en vista de que sigue inútil la súplica que
ais viatjers ficsá en los wagóns deis carrils, perqué no posessen los peus ais assientos del devant, per no embrutarlos, s'hi va flesar aquesta altra súplica; «3e prega ais seayors viatjers que posen los peus en los assientos deis wagóns y seguin á térra.»
Tothom va protestar de tan absurda súplica,, pero desde
allavors, alguns passatjers, avergonyits, no posan los peus
•lemuntdels assientos pera contrariar 1' a vis suplicatori.
Aixó de demanar lo contrari, per obtenir lo qu¿ '» vol, s'
usaab criaturas de carácter obstinat, pero no 'ns pensavam
que també s' usís ab majors d' edat.
No tot es mal lo que va causar !a pluja del diumenje
passat.
Va fé que se suspengués la corrida de toros que eslava
anunciada.
EPIGRAMAS
Disputant un matrimoni,
lo marit digué á la dona:
—Ja está vist; tan sois ets boná
pera ferme '1 Hit ben tou.
Y la dona, qu' es molt viva,
contesta sense demora:
—Si hi dormissis sol, no ho fóra,
ja me 'n guardaría prou.
S . FÁBREGAS CASANOVAS.
Perqué ( n fos de mi estimada
ab la Carme 'rn donguí un bes;
y per fer que 1' olvides,
ab furia reconcentrada
son pare 'm va dá un re-vés.
CARRERAS.
621
"POLLET
Vas dirme que no ra' aymavas,
y totas más ilusións
comfior, que fort vent arrenca,
las vas tu srrencar en flor.
. Lo téu cor, arca préuhada,
guardará coma recort
del meü foch las fredas cendras.
. Mes digas, nena, ¿tens cor?
FREDERICH GIRONELLA,
BÚHBB^E
GRAN FUNCIG DE MORTS
1. Sinfonía Dansa macabra, per 1' orquesta ierro*
viária
2. Lo drama realista de don Grispino Marcos
desempenyant !o protagonista '1 mateix autor, essént
las damas, las comunitats políticas espanyolas «desde
la primpeesa altiva, á la que pesca en ruina barca.»
3. La comédiafantástica, feta per conservadors del
teatro nacional
LO CONVIDAT DE PEDRA
en la qué '1 personatje Pantorrillas, qtieda de pedra al
véures convidat pels que manan.
4. L' obra, sempre nova, per vella que sigui:
NO HI HA PLAS30 QUE 'S. CUMPLEIXI,
HI DEUTE QOE 'S PAGUIi
ahont hi fan tan mal efecte las exclamacións dels-thestres d' escola, de molts municipis perqué no se 'ls hi
cumpleixen los plassos, ni se 'ls hi paga lo que se 'ls hi
deu.
'
5. Lo cumpliment de las promesas d' un candidat;
titulat;
ENTRE TOTS SANTS Y MANRESA
La decorado, que figura 'lslloch de 1' acció, es sorprendenta, perqué es pintada d' un color may 7ist;
6. Finalisará la funció ab lo ball de gran espectaclé
ballat per un cantó per alemanys, italians y ausirlachs;
y per altte cantó per francesos, russos é inglesos.
A las 7 plagas.
Entrada un escut.
S'insertará totópart de lo que han remes les senyors
J. Roig C . Staramsa, Un poeta de seca, J Casanova, Ruch
Nafrar, J. T. R. Lisando, Joan Mallol y Joseph Pont.
No pot insertarse lo que han remes los senyors R. Novell,
R. Profesor, Sabateret del l'oble sech, A Fernández y J.
Oromí,
Sr. Pau Perico: L' avisador no es qui 's piensa, sino un
autor de qui 'n tenim publicadas varias cowipoMcións y 'ns
ne cita dugas ea las que 's nota lo que li d-íyam,siga ó no
casual.
Sr. J. P. T.: No hem trobat res de lo que vosté diu. Hi ha
'1 númaro que vosté demana.
LA TOMASA
ALMÁNAGH
Tomasa
pera 1892
Son texl será esculiidíssim, sent los origináis tots inédits y deguts ais mes reputats escriptors y poetas de nostra térra, amemsat
de notables grabáis sent sos dibuixos origináis deis primers dibuixants de nostra capital.
Ademes anirá luxosament enquadernat ab una preciosa cuberta al cromo deguda al sens rival artista I). Julián Basliuos.
I
Freu:
2
IR.^IL.S
La setmana entrant s' anunciará definitivament lo día ncso de
la sortida.
CorresponsaiSj espavilarse á enviar lo pedido, puig una segona
edicto resultará impossible.
j/c^
•?,•
Un antich comprador de LA TOMASA que espera
ab impaciencia la próxima sortida del Almanach.
XARADA
GEROGLIFICH
ABRIL
üonsonant la primera,
la Jos nota musical,
ntgació es la tercera
y :»om d' home es ¡o Total.
SOLUCIONS
S lU DiSSSIAT 1IH0 SÚMÍRO iSTERtóft
D
MA1G
RAMIRO BAJ.CÍI I.S.
• •
ROMBO
Xarada-anunci.^— Cap-sa.
M udansa.—Pare — Pere.
JUNY
n
Anagrama. -~Magi—Maig,
Logngrifo numérica,—Cmtinas.
i, i F
LoR. OR
PAI; Moa*.
LA TOMASA
TRENCA-CAPS
Q. ATBE PITAS.
JOSKÍH M.* FEI.IU
LÜGOGRíFO NUMÉKLCH
Susti:uhir los punts per Uetras de
manera que Uegic vertical y horisontalment digui: 1.* ratlla:a Poblado de
Catalunya; 2.*: ídem; 3. : Apeüido d'
un pintar espanyol.
Espanya _v Portugal trioiestrf.
t a b a y Puerto R í o i'l.
ístrangít
iá.
Número corrent,
,, íitrassítL.
. . . .
.
1*50 pta.
•
2*á8 ,,
i x 'i 4 5 ti—Capital europea.
4 6 i 6 3—Los xicots hi jugan.
3 2 t 6—Nom de dona.
3 5 ¡—Nota musical.
NOTA—Tota reclamació podrá dirigiroe á la Administrado y Rsdacció del
periódich, carser deSant Ramón, n." 5,
4—Consotiain.
Lil. B a r c e l o n e s a , S. R a m ó n , 5.— Bsríia
J. v P. R A U - S Í I ; .
Agents
í 11TER1W
Preua de auscripeió:
Tona.
Formar ab aquestas ¡letras dt-gudament coiysbtnaila s io títoi d* tío aplau,dn drama caíala.
TERS DF. SÍLABAS
PEMÓDIIH FSSTII!, I l - I U M R »
N. Lola Leram y Daf
Susmuhir los punts per ¡letras de
manera que llegits vertical y iiorisontalment1 dónguin: i.* ratlla:
Consonaní; a. : En las barcas; 3. a : Nora de
dona; 4,*: Pronom posessiu; 5 ": Vocal.
!.,!TOGRAF[A DE RlHESA Y tiSTANY.
M. EMULAÍ.
de
exi
Descargar