L'stirp de l'horror

L'stirp de l'horror
1. Resum del llibre
Nordhal Skram és un comerciant Noruec que va arribar des d'Oslo al port de Sant Roc un dia qualsevol. Allí,
en una taverna del poble va provar un conyac que li va agradar molt, com que era comerciant va decidir anar a
comprar−ne a l'amo.
Quan va aplegar a Can Macià va ser atés cordialment i es quedà a passar la nit per a poder negociar el dia
següent amb més tranquilitat. Mentre dormia aquella nit es va despertar per un d'aquells malsons que, desde
que es va perdre aquella vegada al bosc, l'invadien. Es va dirigir cap a la cuina i quan va obrir la porta va vore
la llum d'un altre gresol, aleshores apagà el seu fins que va descobrir darrere de la llum tènue del gresol els
ulls més bonics que havia vist en sa vida. Es va tornar a la seva cambra i va estar pensant en aquells ulls fins
que es va dormir.Després de negociar, quan va arrivar la vespra, va intentar buscar la propietària dels ulls que
tant admirava.
Desprès de buscar−la una llarga estona la va trobar al mas. Resultà ser Maria, la filla de'n Macià. Va passar la
resta de la vesprada parlant amb ella, contestant totes les preguntes que li feia sobre el món fins que es van
haver d'anar.
Passà una bona estona dubtant d'anar a la seva habitaciò, aleshores va ser quan sentí uns cops a la porta. Era
Maria.
Desprès de passar una nit d'amor, i amb l'entristor de la marxa, Mordhal va quedar atrapat en un somni molt
estrany. Tot era fosc, la nit era plena d'estrel.les i ell caminava per l'obscuritat quan va vore una ombra.
S'apropà a ella i va vore que era una xica jove que, en veure'l va començar a còrrer. Ell la va agafar i va sentir
desitjos de beure de la seua sang. L'arrosegà fins a un altar de pedra i allí mateix li va clavar els ullals.
Al matí següent tots es van despertar amb un crit d'espant quan Antònia (una criada) es va adonar que Rosa
(una xica jove que treballava allí) havia sigut assassinada a l'altar de pedra que hi havia a la part de darrere.
Sense dubtar−ho tots van acusar a l'estranger (Nordhal), que havia fugit. No molt després el van agafar a Sant
Roc i el van tancar fins al dia del judici.
Quan Maria es va assabentar va enmalaltir d'una febre altíssima, aleshores Macià va decidir anar a Sant Roc
per vore si podia aclarir les coses. Quan va ser allí Nordhal sols li va dir que donara a Maria una medalla amb
unes inscripcions molt estranyes que duia en la seua jaqueta. Li digué que aquesta la protegiria dels mals
inhumans.
Quan Macià va aplegar al mas Maria estava encara més malalta, així que va confiar en el que li digué Nordhal
i li va donar el medalló. Poc a poc va començar a millorar i, quan va estar bé del tot van saber que Nordhal
l'havia deixat prenyada i anava a tindre un fill.
Temps després de nàixer el xiquet (Tomeu) , Maria s'escapà amb Jaume i Macià va decidir que Tomeu havia
de començar a treballar. El va dur a l'escola on sols va aconseguir fer un amic, Gerard, doncs el van expulsar
de seguida per una brega que va tindre amb un altre alumne, Fabià. Així que, com Macià volia que aprenguera
l'elemental va dir a Gerard que li pagaria si anava a donar−li classes una vegada o dos al mes, i així va ser.
Quan van deixar les classes, Tomeu va començar a anar al poble (on no era molt ben rebut) per poder vore
Gerard.
Mentre, pensava que quan el seu avi faltara seria ell qui deuira de cuidar el mas que es queia a trossos. Va
1
passar tot l'hivern preparant la terra i els ceps, i quan arribà el setembre el mas es va plenar de gent per a
arreplegar el raïm. Poc després en una nit fosca Macià va morir, Tomeu es quedà desfet. Aquest es va sentir
sol, i va demanar a Remei (una xicona que havia conegut a la verema i que estava al mas) que es quedara amb
ell, cosa que ella no va voler acceptar. Després d'això Tomeu va abandonar el mas i es va escapar d'allí. Si no
podia viure com a home, viuria com a monstre.
Molt de temps després, Gerard es va decidir a visitar el mas i l'únic que va poder vore va ser una ombra que li
semblà ser un animal mol estrany. Un dia, quan era a la taverna va entrar un home escridassant que un llop
l'havia atacat al mas de Can Macià, així que els homens van decidir anar a fer una batuda, però no van trobar
res tampoc.
A la ciutat de Sant Roc, en una nit fosca, Remei estava en sa casa quan va sentir unes mans grans a la seua
esquena, es va girar i va vore uns ulls d'un blau molt clar i va sentir unes dents clavant−se al seu coll caiguent
al terra inconscient. Aleshores aquell estrany ésser va sentir el plor d'un nadó. Quan va vore aquell nen, el
mirà als ulls (també d'un blau molt clar), es reconegué a ell mateixa i se'l va dur.
Després d'açó va arribar a orelles de Gerard que en Sant Roc un jutge havia sigut assassinat i a una dona la
deixaren inconsient i li van furtar el seu nadó. Quan els homes del poble s'assabentaren, de seguida van dir
que havia sigut Tomeu. Tornaren al mas però es van quedar igual, no trobaren res.
Un dia ,quan eren a l'esglèsia va aparéixer allí Tomeu. A l'eixida un munt d'homes armats l'esperaven. Quan
va eixir aquest ja sabia el que li esperava, i així va ser, un tir isqué d'una escopeta i el va matar. Gerard enfurit
va cridar i demanar que el mataren també fins que es va tranquilitzar i tornà a sa casa. Ja allí va sentir el plor
d'un nadó i el va buscar per tota la casa. Quan el va trobar va vore un blau molt clar als ulls del xiquet i va
descobrir que era fill de Tomeu, doncs ademés duia el medalló que sempre havia dut Tomeu al coll.
Aquest xiquet va ser batejat amb el nom de Jordi i es va quedar com a un fill més de Gerard i Mercé. Un dia,
quan aquest ja era major es trobava parlant amb Gerard i va aconseguir desxifrar les lletres del medalló que
sempre l'havia acompanyat: El diable que els havia enganyat serà llançat a l'estany del foc atiat amb sofre, al
costat de la bèstia i el fals profeta. I així ho van fer. Tiraren el medalló al foc on es va fondre, Jordi sentí una
gran pau en ell i Gerard va saber que tot havia acabat.
2.Fitxa del personatge.
Nom: Nordhal Skram Edat: Més o menys deu de ésser un home d'edat mitjana
A més de ser el personatge principal, és el narrador de l'història? No, qui narra l'història és Jordi. Fins a
l'últim capítol aquesta està en tercera persona.
Les seues aficions són: No parla de cap en concret, però li deu agradar viatjar i comerciar.
Millors amics i amigues: No anomena cap
Altres aspectes interessants: És un comerciant noruec que ve des d'Oslo. Des d'una vegada que es va perdre
al bosc té uns malsons que sols el deixen tranquil quan duu el medalló que dóna a Marià perquè protegeixca
Maria i el seu fill de tots aquells perills que l'home, per si mateixa, no es pot protegir.
Descripció física: Té els cabells llargs i rossos. El blau dels seus ulls sembla massa clar sota el feixuc arc de
les seves celles. Té el nas desviat lleugeramnet cap a la dreta per culpa d'una punyada. La seua barba és poc
poblada, es troba prim i resulta massa alt.
3.Altres personages.
2
Macià: És l'amo del mas, el pare de Maria i l'avi de Tomeu. Treballa les terres del mas fins que mor.
Maria: És la filla de Macià. S'enamora de Nordhal i li dóna un fill (Tomeu), però finalment s'escapa amb
Jaume. Va caure molt malalta quan Rosa va morir. Va eixir de la malaltia gràcies al medalló.
Tomeu: És el fill de Maria i Nordhal, el net de Macià. No era massa alt i tenia la pell bruna, els ulls d'un blau
molt clar i el rostre ben format. Va viure pràcticament sol i el van matar els homens del poble que l'acusaven
d'un assassinat.
Jordi: És el fill de Remei i Tomeu. Viu amb Gerard i Mercé com a un fill més (encara que ell sap que no ho
és). És qui finalment desfà la maledicció desxifrant les paraules del medalló.
Jaume: És el cap de la colla de treballadors que té Macià al mas. S'escapa amb Maria poc després de que
aquesta tingués el seu fill.
Rosa: És una xica que treballa al mas d'en Macià, l'única amiga de Maria. És assassinada una nit per Nordhal.
Gerard: És l'únic amic que té Tomeu, el va conéixer a l'escola i aquest li va donar classes durant un temps. Es
va quedar amb Jordi quan Tomeu va morir.
Mercé: És la dona de Gerard, intenta donar−li un fill que al paréixer no tenen fins que no arriba el final del
llibre.
Remei: És una xica jove que Tomeu coneix a la verema, es queda a viure amb ell al mas i Tomeu li diu que es
quede per sempre, però ella el rebutja. Temps desprès es atacada per un ésser misteriós i li furten el seu nadó.
4.Quina idea comunica l'obra?
L'obra intenta transmetre el missatge de que totes les persones per a sentir−nos forts i veritablement persones
necessitem sentir−nos estimats. La solitud és un corc que ens podreix les entranyes i fa aflorar els nostres
instints més feréstecs. Per tot açò necessitem ser acceptats per la societat i les demés persones, per tal de no
sentir−nos rebutjats.
5.Conta el passatge que més t'agrade.
Jordi i Gerard es troben a una cambra del mas parlant sobre què podria posar a les inscripccions del medalló,
aleshores Jordi l'agafa i ho tradueix inconscientment. Per a destruir el medalló sols cal tirar−lo al foc on es
fondrà. Jordi s'alça i una força estranya l'impulsa a llançar el medalló a la llar, i encara que té por, finalment el
llança.
En un no−res l'objecte es convertí en un punt incandescent del qual s'elevà una xicoteta columna de fum molt
brut. Jordi va sentir en el seu interior una gran pau, i va estar orgullós de pertanyer al llinatge de Nordhal
Skram.
6. Quin personatge representaries?
No rebutjaria ningún personatge ja que tots em semblen interessant. No tinc preferència, però si he d'escollir
un escolliria Jordi, doncs és qui finalment fa que la maledicció desaparega.
7.L'estructura
Capítol/ Capítols
Personatges
Esdeveniments
3
Introducció
Primera part
Nordhal, Macià, Maria,
Rosa, Antònia, Lluiset
−Nordhal arriba al mas i
s'enamora de Maria.
−Rosa es assassinada.
−Maria té un fill de
Nordhal.
Nus
Segona, tercera i quarta
part
Nordhal, Macià, Tomeu,
Gerard, Remei, Mercé,
Jaume, Maria,Fabià, el
jutge i Jordi (nadó)
−Moren Nordhal, Macià i
Tomeu
−Maria fuig amb Jaume i
Tomeu es queda sol.
−Tomeu deixa el seu fill a
Gerard.
−Jordi es queda amb el
mas, comença a
treballar−lo i s'enriqueix.
Desenllaç
Part última
Jordi, Gerard, Mercé, els
fills de Gerard i Mercé i la
− Jordi es casa i abans de
dona de Jordi
tindre el seu fill desxifra
les paraules del medalló i
desfà el malefici.
8.Época de la història.
L'història es desenvolupa en una època passada. Es pot saber perquè està escrita en passat i en 3ra persona.
9.Narració, descripció o diàleg?
Hi ha de tot, narració descripció i diàleg, encara que el que més predomina és la narració dels fets i la
descripció de situacions creant una atmòsfera angoixant i descrivint els sentiments dels personatges.
Un exemple de la narració seria la quarta part del llibre, doncs el que més predomina és la narració de fets.
Una bona descripció podria ser quan es descriu el somni en el qual Nordhal mata a Rosa. Descriu molt bé
l'entorn on es troba i les accions que realitzen els personatges creant una atmòsfera de terror i tensió.
Al lloc on més predomina el diàleg és a les últimes fulles del llibre quan Gerard i Jordi es troben en el mas
parlant sobre el medalló.
10.Tipus de llenguatge.
Generalment utilitza un llenguatge col·loquial encara que de vegades introdueix algunes paraules més cultes,
com per exemple: redempció, gresol,rostre,remoreig, rector... Un exemple de que utilitza llenguatge
col.loquial es quan els personatges parlen entre ells mateixos.
Com que es un llibre de terror també utilitza expressions per a transmetre por. Alguns exemples poden ser:
crit, espant, diable, esgarrifós, monstre, tro, infernal, bèstia,etc.
11.Posem adjectius.
4
atrevit
poètic
lent
terrorífic
sentimental
interessant
rural
angoixant
feixuc
col.loquial
complicat
graciós
avorrit
senzill
trepidant
evocador
misteriós
col.loquial i rural: així ho havien dit a la taverna del poble a aquell negociant noruec que esperonava amb
moltes presses una mula pel difícil camí de muntanya que menava el mas.
misteriós, terrorífic, angoixant: empentà la porta i s'endinsà en la penombra. Sentí, de sobte, en la seua espatla
escanyolida, unes mans molt grans i fredes. Es va girar espantada. Uns ulls blaus molt clars brillaven en la
foscor. Sentí uns llavis gruixuts acaronar el seu coll agitat i, després, unes dents es van clavar en la seua pell
freda i vellutada de terror.
12. Génere d'aquesta obra.
Yo crec que aquesta es una obra de terror, doncs és el tema principal. Hi ha personatges misteriosos i
perversos, crea un ambient angoixant, té fets científicament inexplicables i es passa de la narració dels fets a la
descripció dels sentiments dels personatges creant una atmòsfera terrorífica.
13.Valoració crítica.
Abans de res he de dir que, aquest trimestre hi havia una gran quantitat de llibres per a escollir, jo he llegit uns
quants i aquest ha sigut el que més m'ha agradat perquè pense que és prou bo.
En primer lloc hi ha que dir que és un llibre amb molt d'argument i ocorren molts fets. M'ha agradat perquè és
una història molt original dins del gènere de les novel·les de por. Els personatges també m'han agradat prou,
encara que crec que no dóna massa dades sobre el personatge principal. Per últim, com que és un llibre de por,
crec que transmet molt bé aquesta sensació creant l'ambient adequat en cada moment.
El pitjor per a mi ha sigut la fi d'alguns personatges ( Nordhal i Tomeu) i crec que no queden molt ben
definides algunes coses. Com per exemple quan Maria s'escapa amb Jaume, no dóna cap explicació ni raó.
Encara així, la meua conclussió és que recomane aquest llibre a tots els que li agraden les novel·les de por i
intriga. Passareu una bona estona amb aquest llibre.
14.Canvi de final.
Va passar molt de temps per a que, el nadó que Gerard va trobar fóra batejat i tinguera una infantesa feliç junt
als seus nous pares, un xic i dues xiques (fills d'aquestos) que ell estimava com a germans.
Com era d'esperar, Gerard va haver de mostrar a Jordi l'heretat que li havia deixat son pare. Jordi no volgué
acceptar−la, no volia aquelles terres d'un pare que ni tan sols coneixia. Encara que, a la fi Gerard va
aconseguir convéncer−lo i molts dies pujaven ells dos i el seu germà a treballar les terres.
Poc temps després les collites el van fer ric i va omplir el mas de gent, va pensar que seria un bon lloc per a
viure i es va quedar allí. Poc temps després Jordi va conéixer Júlia al poble i després d'estar molt de temps
junts a la fi es va casar amb ella.
Va passar el temps i va arribar el dia que Júlia els digué que estava esperant un fill, va ser aleshores quan
Gerard va decidir anar a parlar amb Jordi sobre el medalló.Va anar a buscar−lo i el va trobar a la seua
habitació.
5
−Puc passar?− va dir després de trucar a la porta
−Si passa, passa. Què vols?− Jordi es va estranyar de la seua presència allí
−Bé, venia a parlar−te sobre el medalló que dus al coll...
−El medalló...
−No m'interrompres i deixa'm acabar. Ara que vas a tindre un fill, segurament, ell també necessitarà el
medalló i saps que quan muiges has de donar−li'l a ell
Jordi es va quedar callat un moment, es girà i va traure de la tauleta de nit una caixa de fusta tancada amb
clau. La va obrir i va traure el medalló mentre Gerard el mirava amb els ulls oberts.
−Aquest medalló?
−Com...com pot ser? −Gerard es va quedar perplexe al vore que no duia el medalló posat− quan te l'has
llevat? Posate'l ara mateix− el va agafar amb les mans tremoloses i ràpidament li'l tornà a posar.
−Bé, farà una setmana més o menys fent la feina se'm va espatlar el cordó, aleshores el vaig guardar a aquesta
caixa fins que pugera refer−lo. Aquest mateix matí l'he arreglat, anava a posar−me'l quan tu has entrat.
Gerard sense trobar cap altra sol·lució va contar a Jordi la història des de que Nordhal va arribar per primera
vegada al port de Sant Roc fins a aquell moment.
−I dius que no saps què signifiquen aquests signes?− va preguntar Jordi molt intrigat.
−No, mai ningú ha aconseguit desxifrar−los, no tinc la més mínima idea del que pot posar.
Jordi es va quedar uns segons mirant el medalló fixament, aleshores va allargar la mà i just quan el seu dit va
fer contacte amb el medalló aquestes paraules van eixir dels seus llabis inconscientment: La bèstia ixirà de
l'home quan aquest aconseguisca ser estimat pels seus iguals.
6