Els Judicis Sumaríssims als republicans de Dosrius: els protagonistes de la Guerra Civil i la repressió franquista (1939-1945) Josep Ramis Nieto adosrius.wordpress.com (v. 02-03/05/2016) 1. Introducció En un estudi anterior sobre la Guerra Civil a Dosrius 1 analitzàvem el marc general del conflicte civil a la població del Maresme. Gràcies a l’anàlisi de la documentació disponible sabem que Dosrius i Canyamars no van experimentar els nivells de repressió i terror d’altres localitats maresmenques durant els 3 anys de guerra civil. Els veïns del municipi havien votat candidatures de dretes en les eleccions municipals que es van celebrar durant la II República i quan van arribar les primeres notícies de l’aixecament militar es van organitzar per protegir la població i els seus habitants de les escomeses dels comitès d’altres poblacions de la província. Durant els primers dies de la guerra, a Dosrius es va formar un Comitè integrat per membres de l’antiga classe dirigent i per altres elements de tendència esquerrana2. Una de les primeres mesures va ser la creació d’una milícia per defensar el poble i els seus veïns contra la violència que podia venir de fora. Passats un dies, la pressió de comitès d’altres poblacions va fer que el Comitè quedés integrat únicament per membres d’esquerres i a l’octubre de 1936 es constituïa un ajuntament format per dirigents de la CNT i la Unió de Rabassaires. L’acció de la milícia i la voluntat per part de les autoritats republicanes de mantenir l’ordre a la població va evitar que es produïssin morts violentes durant els tres anys de conflicte. L’única víctima per mort violenta que es va produir a Dosrius va ser la de Pere Vallès Valls, un capellà de Manresa que estiuejava a Sant Andreu de Llavaneres i que va ser assassinat per elements del Comitè Revolucionari de la mateixa població. Molts ciutadans de la comarca van buscar refugi als boscos de Dosrius fugint de la repressió implacable d’altres poblacions o dels allistaments que els haurien enviat al front de guerra. L’actitud generalitzada dels habitants de Dosrius va ser la de 1 Josep Ramis Nieto, “Apunts per a una història de la Guerra Civil a Dosrius”, a http://adosrius.files.wordpress.com/2015/12/guerra_civil_a_dosrius_04.pdf 2 Sobre la formació i la composició dels comitès antifeixistes a les poblacions del Maresme, veieu Jordi Amat i Teixidó, “La composició política dels comitès antifeixistes del Maresme”, XXVII Sessió d’Estudis Mataronins, 2010 Els Judicis Sumaríssims als republicans de Dosrius: els protagonistes de la Guerra Civil i la repressió franquista (1939-1945) complicitat amb els fugitius, amagant-los a les seves cases i avisant-los amb anticipació quan els milicians d’altres pobles es presentaven per detenir-los. El mateix va passar amb el patrimoni arquitectònic i eclesiàstic. Tret de l’anomenada Torre de Fusta, cap edificació va ser cremada íntegrament i en el cas dels béns eclesiàstics, la destrucció es va limitar bàsicament al mobiliari de les esglésies i ermites. 2. La Repressió de la Dictadura Una vegada acabada la guerra, les autoritats franquistes van utilitzar dues eines per esbrinar l’abast de la destrucció de les propietats i la responsabilitat d’aquells que no havien recolzat l’aixecament militar. La primera va ser la Causa General 3, que en el cas de Dosrius es va allargar durant 4 anys (1940-1944); la segona va consistir en la detenció de tots aquells que se sospitava que havien comès alguns dels delictes tipificats per les autoritats franquistes. Una vegada detinguts, es prenia declaració al detinguts i es demanaven informes a les autoritats locals per esbrinar la conducta i el grau de responsabilitat dels delinqüents polítics. La repressió per part del guanyador de la guerra es va materialitzar en un sistemàtic enjudiciament dels enemics a través de judicis sumaríssims el funcionament dels quals hem analitzat en un altre article4. A la base de dades del Tribunal Militar Territorial Tercer, on es conserven els expedients del judicis o procediments incoats contra els ciutadans que pertanyien a principis de la dècada dels quaranta a la Quarta Regió Militar, figuren un total de 23 ciutadans nascuts a Dosrius i residents a altres localitats de Catalunya: Juan Abril Bellatriu (Argentona), Jaime Abril Fonseca (Argentona), Esteban Albert Corp (Mataró), Miguel Anglada Rovira “el Calet” (Arbúcies), Luis Argemí Serra (Sant Andreu de Llavaneres), Celestino Boix Vilajoana (Llinars del Vallès), Acisclo Boix Vilajoana “Bisbe” (Llinars del Vallès), Adolfo Bonamusa Codina (Mataró), Miguel Conejos Nogueras (Caldes de Montbui), Jaime Creizet Solé (Argentona), José Creizet Solé (Argentona), Pedro Fort Bronsoms (Figueres), Juan Martorell Nogueras (Vilalba Sasserra), Tomàs Nogueras Collet (La Roca del Vallès), José Pou Borèn (Vilalba Sassera), José Reverter Jané “Capello” (Llinars del Vallès), José Reverter Riera (Sant Celoni), Jaime Roca Gurri (Vilassar de Mar), Alberto Roig Anglada (Mataró), Luis Roig Nogueras (Mataró), Juan Serra Ignaci “Petroli” (Llinars del Vallès), Dolores Travesa Rupià (Premià de Mar) i Conrado Vila Coll (Mataró). 3 Sobre la Causa General i la seva implantació progressiva a l’Estat espanyol com a eina repressora, veieu Pablo Gil Vico, “Ideología y represión: La Causa General. Evolución histórica de un mecanismo jurídicopolítico del Régimen franquista”. 4 Josep Ramis Nieto, “Els Judicis Sumaríssims a l’Auditoria de Guerra de la Quarta Regió Militar: radiografia del procediment judicial militar per a la repressió dels republicans catalans durant els primers anys del franquisme”, a http://adosrius.files.wordpress.com/2015/12/els-judicis-sumarc3adssims-a-la-quarta-regiomilitar.pdf 2 Els Judicis Sumaríssims als republicans de Dosrius: els protagonistes de la Guerra Civil i la repressió franquista (1939-1945) Altres ciutadans havien nascut a Dosrius o a altres ciutats del món i residien a Dosrius durant la guerra civil o la immediata postguerra. El present estudi analitza el procediment judicial militar al qual tots aquests veïns van ser sotmesos i la informació que dels expedients es desprèn: la composició dels comitès, la destrucció del patrimoni, les intimidacions, la col·laboració amb els fugitius, l’exercici del poder institucional o parainstitucional. 3. Els represaliats residents a Dosrius La llista de residents a Dosrius i represaliats per les autoritats militars franquistes ascendeix a un total de 19 persones. Hem volgut incorporar a la investigació a dues persones no residents a Dosrius: Esteve Albert i Corp i a Miquel Conejos Nogueras. El primer perquè va néixer a Dosrius, perquè va intervenir en bona part del que va passar al poble durant els primers dies de la guerra i per la notorietat cultural que va adquirir durant la resta del segle XX. El segon perquè va ser l’únic ciutadà nascut a Dosrius que va ser condemnat i executat per les autoritats per la seva actuació durant el conflicte. La resta d’encausats van ser investigats, interrogats i moltes vegades jutjats i condemnats per causes diverses i que no tenien directament relació amb la repressió a la rereguarda republicana. Per aquesta raó hem volgut agrupar a aquest conjunt de 21 ciutadans en diverses categories en funció de les seves responsabilitats durant el període 1936-1939. També ens referirem a continuació al paper de les autoritats i ciutadans que van col·laborar amb la justícia militar per denunciar i actuar de testimonis a favor o en contra dels processats. 4. El context social i polític a l’inici de la guerra civil Amb una població de 887 habitants a l’any 1936, Dosrius tenia una baixa densitat poblacional d’uns 22 habitants per quilòmetre quadrat. Si descartem a dos dels investigats com a simple depuració de funcionaris, els 17 residents investigats a Dosrius significarien l’1,92% de la població total. Gràcies al cens fet a l’any 19305, sabem que dels 894 habitants de Dosrius, 494 (55%) sabien llegir i escriure, mentre que 400 habitants (45%) no sabien llegir. Quan va esclatar el conflicte civil a l’any 1936, la majoria dels seus habitants es dedicava a l’agricultura, com a pagesos o com a jornalers i de forma marginal, altres feien feines com les de picapedrer, paletes o comerciants6. Es tractava sens dubte d’una societat fonamentalment dedicada a l’activitat agrícola i forestal, que portava els seus excedents als mercats locals de la comarca, salpicada per l’animació 5 INE, Cens de població de 1930. A un estudi sobre l’associacionisme a Dosrius que porta per títol “Sociabilitat i associacionisme a Dosrius durant la primera meitat del segle XX”, vam poder constatar que en una llista de 90 socis de l’associació “L’Artístic” fundada a l’any 1932, el 77% dels socis eren pagesos (39) i jornalers (32). 6 3 Els Judicis Sumaríssims als republicans de Dosrius: els protagonistes de la Guerra Civil i la repressió franquista (1939-1945) social i cultural que portarien ciutadans de l’alta burgesia de Barcelona i Mataró que passaven els estius a Dosrius i especialment a Canyamars7. Pel que respecta a la vessant política només sabem que les candidatures de dretes van dominar bona part dels comicis celebrats durant la II República, amb un certa preeminència de la Lliga Regionalista o Concòrdia Ciutadana. 5. Un condemnat a mort: Miquel Conejos Nogueras (18) Com hem dit anteriorment, Miquel Conejos Nogueras va ser l’única víctima mortal de la repressió franquista nascuda a Dosrius i condemnada per fets ocorreguts a Catalunya durant la guerra civil. Conejos seria denunciat per dos particulars al febrer de 1939 i seria executat quatre mesos després. El delicte principal va ser l’intent d’assassinat d’un dels declarants, però les investigacions van afegir com a agreujants els de participar en els fets d’octubre de 1934, estar afiliat a la CNT, marxar de voluntari al front i pertànyer a les patrulles cenetistes que es movien per la comarca. 6. De membre del Comitè de Dosrius a contrabandista de fugitius: Esteve Albert i Corp (2) Albert vivia a Mataró quan va esclatar la guerra civil però es va traslladar ràpidament a Dosrius, on havia nascut, per format part del Comitè que es va formar durant la segona meitat del mes de juliol de 1936. Durant els primers dies va col·laborar amb els ciutadans de Dosrius a evitar la repressió per part de les milícies d’altres pobles però durant el mes de setembre la seva actuació devia ser més que sospitosa i abandonaria la població. La seva ambigüitat política li va permetre ser membre de les milícies alpines i policia de fronteres, fet que li va evitar l’allistament a files i li va possibilitar amagar i ajudar a creuar la frontera a una quantitat no menor de ciutadans. El mateix Albert declara que es tractaria de centenars de persones. Eren bàsicament membres pertanyents a l’Església, però també industrials, fabricants, militars o ciutadans que simplement volien arribar a la zona nacional per lluitar contra l’exèrcit de la República. Tot i alguna denúncia malintencionada, sembla que Albert no va cobrar cap remuneració pels serveis oferts als fugitius. 7. Dues mestres depurades: M. Isabel Allué Castanera (3) i Margarita Torrandell Forment (4) Les dues mestres de Dosrius (Allué) i de Canyamars (Torrandell) van haver de presentar una declaració jurada sobre les seves activitats abans i després de la rebel·lió militar de les forces nacionals. La primera havia començat a treballar al sector educatiu al 1900 i la segona al 1906. Les autoritats franquistes no van trigar 7 Veieu l’article “Pere Prats Vidal. Un dandi a Canyamars i dues nissagues” a http://adosrius.wordpress.com/2016/01/06/pere-prats-vidal-un-dandi-a-canyamars-i-dues-nissagues 8 Entre parèntesi hem inclòs el número que a l’annex hem assignat als acusats 4 Els Judicis Sumaríssims als republicans de Dosrius: els protagonistes de la Guerra Civil i la repressió franquista (1939-1945) ni un mes després d’entrar a la comarca per exigir de les docents proves de la seva fidelitat als nous valors del règim. 8. Fugitiu i amagat durant un any: Tomàs Jubany Jubany (5) Tomàs era un membre de la Federació de Joves Cristians que va intentar per tots els mitjans fugir de Catalunya per no ser represaliat per la FAI. Va evitar l’allistament a files falsificant la seva edat però al final va acabar sent tinent a l’exercit republicà. Va intentar fugir de nou, va fracassar i es va amagar a casa d’un conserge durant un any sencer. Només va sortir quan les tropes franquistes van entrar a Barcelona. 9. Els maquis a Dosrius i un assassinat sense aclarir: Manel Ruiz Bru (6) Manel Ruiz va ser processat a l’any 1945, poc després que dos presumptes maquis es presentessin a casa seva per demanar-li menjar. Sembla que Ruiz es va veure obligat a col·laborar donades les amenaces que va rebre dels visitants. En una batuda dels cossos de seguretat i de l’exèrcit per la zona, Ruiz va ser interrogat, negant l’existència de fugitius a la zona, per acabar reconeixent la col·laboració forçada. En les diligències que es van efectuar, va sortir a la llum que Ruiz havia estat implicat en un assassinat a principis de la dècada dels trenta però finalment va ser absolt de tots els càrrecs. 10. Una denúncia malintencionada: Isidre Oliveres Bellús (7) Isidre va ser denunciat per una veïna per haver delatat a una persona que aquesta tenia a casa seva. La simple denúncia va ser suficient perquè Oliveres, el marit de la denunciant, la denunciant i les autoritats del poble prestessin declaració. En el fons, la denúncia obeïa a rivalitats veïnals i les actuacions van ser arxivades. 5 Els Judicis Sumaríssims als republicans de Dosrius: els protagonistes de la Guerra Civil i la repressió franquista (1939-1945) 11. El comitè de Canyamars: Esteve Bonamusa Domènec (8), Lluís Sentís Bias (9), Joan Figueres Lladó (10) i Joan Roca Valentí (11) Nom Delicte Edat Professió Acusacions Incorporat a l’exèrcit republicà Esteve Bonamusa Domènec Rebel·lió militar 41 Pagès Detencions i registres Lluís Sentís Bias Rebel·lió militar 40 Carnisser Joan Figueres Lladó Rebel·lió militar 43 Joan Roca Valentí Rebel·lió militar 25 Afiliat al partit abans del 18 de juliol Sindicat a la CNT Responsabilitats Sentència Sí; soldat Sí Membre del comitè; President de la Junta de Veïns de Canyamars Absolució Detencions i registres Sí Sí Membre del comitè; responsable de proveïments Absolució Jornaler Detencions i registres No Sí Alcalde de Canyamars (Juny 1937-Juny 1938); President del Centre Republicà de Canyamars; membre del comitè Absolució Jornaler Comissari polític; detencions i registres Sí; sergent Sí Membre del comitè; President del Sindicat d’Oficis varis de la CNT de Canyamars 12 anys i 1 dia de reclusió temporal Els membres del Comitè de Canyamars Durant els primers dies de la Guerra Civil, Canyamars va constituir un Comitè de Salut Pública anàleg al de Dosrius, sota la presidència del comerciant Vives. Sembla evident, per la declaració dels testimonis, que la idea de formar una junta de defensa va sortir de la població de dretes de Canyamars, inclosos els estiuejants de Barcelona i d’altres poblacions, així com dels membres de dretes del primer comitè de Dosrius. Per evitar la intervenció d’elements estranys al poble, els membres del comitè van actuar com un comitè revolucionari, rebent subvencions de la població i fent un simulacre d’incendi de l’església. Passat un temps i per la pressió dels membres del Comitè de Dosrius, el Comitè es va desintegrar. A partir d’aleshores sembla que alguns dels elements del comitè es van radicalitzar i es van incrementar les requises i la persecució de gent de fora del poble amagada als boscos i a les cases de Canyamars. La majoria dels membres superaven els 40 anys, es dedicaven a l’agricultura i tots van ser acusats de rebel·lió militar. Sembla que tots es van sindicar a la CNT, però no estaven afiliats a cap partit polític abans de l’aixecament feixista. Tots van ser absolts a excepció del més jove dels quatre, Roca Valentí. Esteve Bonamusa i Lluís Sentís van actuar coordinadament durant el període examinat com a membres del comitè antifeixista de Canyamars. Bonamusa era President de la Junta de Veïns i juntament amb Sentís va encarregar-se de tasques de vigilància per evitar la intromissió d’agents d’altres poblacions. Després d’incorporar-se a les files de l’exèrcit republicà, Bonamusa i Sentís es radicalitzarien i pressionarien a les autoritats locals per perseguir els ciutadans amagats. 6 Els Judicis Sumaríssims als republicans de Dosrius: els protagonistes de la Guerra Civil i la repressió franquista (1939-1945) Figueres era el president del Centre Republicà de Canyamars i es va convertir en l’alcalde de la població durant la guerra. Com a representant revolucionari, Figueres va haver de col·laborar amb les forces de seguretat i altres milicians en la detenció de diversos fugitius. Però la seva actitud devia ser més aviat tèbia pel que respecta a la repressió dels ciutadans de dretes i en alguna ocasió va ser titllat de col·laboracionista pels membres del comitè de Canyamars. Roca Valentí sembla que va actuar com a comissari polític perseguint els emboscats. Va ser el president del Sindicat d’Oficis varis de la CNT i se’l va acabar condemnant a la pena de 12 anys i 1 dia de reclusió temporal. 7 Els Judicis Sumaríssims als republicans de Dosrius: els protagonistes de la Guerra Civil i la repressió franquista (1939-1945) 12. El Comitè de Dosrius: Antoni Bonamusa Claus (12), Jaume Ninet Pujol (13), Ramon Casamian Callizo (14), Joan Pujol Boch (15), Jaume Bonamusa Claus (16), Salvador Nogueres Rovira (17), Esteve Fontseca Martorell (18), Ramon Rovira Masaguer (19), Sebastià Sans Castany (20) i Antoni Colomer Matas (21) Nom Delicte Edat Professió Acusacions Incorporat a l’exèrcit republicà Antoni Bonamusa Claus Rebel·lió militar 31 Pagès Registres i extorsions Sí (març 1938) Jaume Ninet Pujol Rebel·lió militar 26 Xofer Registres; extorsions i coaccions Sí (juny 1937) Ramon Casamian Callizo Rebel·lió militar 36 Paleta Registres; extorsions i detencions Joan Pujol Boch Rebel·lió militar 47 Agutzil Registres; detencions Jaume Bonamusa Claus Rebel·lió militar 34 Pagès Salvador Nogueres Rovira Rebel·lió militar 58 Pagès Esteve Fontseca Martorell Rebel·lió militar 36 Ramon Rovira Masaguer Rebel·lió militar Sebastià Sans Castany Antoni Colomer Matas Afiliat al partit/sindicat abans del 18 de juliol Sindicat a la CNT Responsabilitats Sentència Sí Membre del comitè com a delegat d’agricultura Empresonat Sí President del comitè (6 mesos); Alcalde de Dosrius (6 mesos) Reclusió perpètua Sí (maig 1938) Sí Membre del comitè com a delegat de cultura; Alcalde de Dosrius (4 mesos) Reclusió perpètua No No Agutzil de l’Ajuntament 20 anys de reclusió temporal UGT No Unió de Rabassaires Sí President del comitè; Alcalde de Dosrius (3 mesos); Alcalde 2n de Dosrius Absolució Extorsions; No ERC; Lliga No Alcalde (1/8/193618/10/1936); President del Sindicat Agrícola 20 anys de reclusió menor Pagès Registres; detencions Sí (maig 1938) Sí Conseller d’Avituallaments (7) mesos; Alcalde (1 mes) Absolució? 43 Pagès Detencions; registres No Sí Membre del comitè 15 anys de reclusió temporal Auxili a la rebel·lió 25 Pagès; picapedrer Registres; extorsions Sí; sergent Sí Secretari del comitè Absolució Rebel·lió militar 34 Pagès Coaccions; detencions No Sí President del Comitè del Far; membre del comitè de Dosrius; regidor de l’Ajuntament de Dosrius (18/10/1936-1/4/1938) 12 anys i 1 dia de reclusió temporal ERC Els membres del comitè de Dosrius El primer Comitè que es va formar a Dosrius arran de l’aixecament militar de 1936 estava format íntegrament per dirigents de dretes: Joan Pinós Nogueres, Pere Sabé Masó, Salvador Claus Bonamusa, Eusebi Fontseca Jubany, Antoni Pujol Terra i Pere Miquel Ferran. El 21 de juliol s’incorporarien al Comitè ciutadans de tendència esquerrana: Esteve Albert Corp (secretari), Jaume Bonamusa Claus, Sebastià Sans Castany, Valentí Juvany Calm, Josep Catà i Joan Jubany Nogueres. 8 Els Judicis Sumaríssims als republicans de Dosrius: els protagonistes de la Guerra Civil i la repressió franquista (1939-1945) La presidència a partir d’aleshores l’assumiria Jaume Bonamusa però aquest va renunciar arran de les pressions de milicians de fora del poble en el sentit de fer fora del comitè els elements de dretes. Va ser llavors quan es formaria un comitè íntegrament d’esquerres presidit per Jaume Ninet. Salvador Nogueres Rovira va ser nomenat alcalde l’1 d’agost de 1938 i va romandre al càrrec de l’ajuntament fins el 18 d’octubre del mateix any. Abans de la constitució d’un nou ajuntament a l’octubre del 1936, entrarien o passarien pel comitè altres membres com Isidre Bonamusa, Joan Travesa, Francesc Pujol i Jaume Pujades dels quals no tenim informació. El nou consistori es formaria el 18 d’octubre de 1936 amb la composició següent: Jaume Ninet Pujol (Alcalde), Jaume Bonamusa Claus (2n Alcalde), Antoni Colomer Matas i Valentí Jubany Calm (regidors). És probable que Ninet fos alcalde fins a l’abril de 1937 i que amb posterioritat fossin alcalde Ramon Casamian (4 mesos), Jaume Bonamusa Claus (3 mesos) i Esteve Fontseca Martorell (1 mes). Molt canvis en la presidència del consistori en molt poc temps, deguts segurament a la incorporació dels successius alcaldes a l’exèrcit republicà. A més dels ciutadans investigats i/o jutjats, sabem que van existir altres ciutadans que devien intervenir com a membres del Comitè o que hi van donar suport. Aquests ciutadans apareixen com a persones que estaven en llibertat condicional el 31 de maig de 1941 segons informa el comandant de la Guàrdia Civil de Mataró. Es tracta de: Conrado Vila Coll, Joan Guiscafé Cousi i Josep Manté Sureda9. Altres membres serien Josep Catà i Joan Juvany Nogueres. Del que es desprèn de la documentació examinada, el Comitè es va formar i va actuar sota els auspicis dels grans propietaris i del mossèn del poble. Sembla probable que el Comitè depurat d’elements de dretes el formarien un grup d’entre 10 i 15 persones, entre els 25 i els 58 anys d’edat i que la pràctica majoria eren pagesos o jornalers. La meitat dels membres del comitè examinats van ser allistats a files o es van allistar voluntàriament, mentre que l’altra meitat, els que eren d’edat més avançada, es van quedar al poble. Això faria segurament que es produïssin relleus al llarg de la guerra en les responsabilitats institucionals o les del comitè. Sabem que durant l’any 1937 Josep Abril Argemí va ser nomenat comissari municipal al poble de Dosrius fins a l’acabament de la guerra però cal investigar quina relació tindria aquest comissari amb els membres del comitè o de l’ajuntament que van restar al poble. Queda clara també, si examinem la taula de més amunt, que bona part dels membres del comitè no pertanyia a partits polítics o centrals sindicals abans del 18 9 Causa General de Dosrius, Caixa 1595, Exp. 11, Arxiu Històric Nacional 9 Els Judicis Sumaríssims als republicans de Dosrius: els protagonistes de la Guerra Civil i la repressió franquista (1939-1945) de juliol. Dos pertanyien a Esquerra Republicana, un a l’UGT i un altre militava a la Unió de Rabassaires. La majoria dels membres s’afiliarien a la CNT, una vegada iniciada la guerra, voluntàriament o simplement perquè era el més aconsellable en aquells moments. Tot i la manca de responsabilitats greus dels membres del comitè, la majoria van ser condemnats per les autoritats franquistes a diverses penes de presó. Entenem que les autoritats militars de la dictadura, tot i tenint present els atenuants de què els encausats van protegir a la població de la persecució de milicians de poblacions veïnes, van voler castigar l’assumpció de responsabilitats durant el període revolucionari. Dintre de la tònica general del Comitè d’intentar preservar la seguretat dels ciutadans del municipi interceptant les incursions de comitès d’altres pobles, els membres del Comitè van haver de simular que eren iconoclastes, que perseguien als fugitius i que registraven, multaven i requisaven els béns dels propietaris, especialment dels de tendència dretana. En aquesta posada en escena, A. Bonamusa, qui actuava també com a agutzil i carter, R. Casamian, E. Fontseca i R. Rovira es van encarregar del servei d’armes, especialment a les cruïlles de les carreteres. A. Bonamusa, J. Ninet, R. Casamian, E. Fontseca i S. Sans serien qui de forma destacada es dedicarien als registres domiciliaris. La responsabilitat d’imposar mules recauria en A. Bonamusa, R. Casamian, S. Nogueres i S. Sans. Sembla demostrat pels testimonis de diverses persones que J. Ninet, J. Bonamusa i S. Sans van fer tot el possible per amagar o ajudar a fugir a tots aquells del poble o de fora que estaven amagats. A. Colomer segurament actuaria de forma independent a les proximitats de l’ermita del Far, denunciant o perseguint a moltes de les persones que s’amagaven en aquells indrets. A Dosrius la feina de delatar la presència de fugitius la va assumir R. Rovira, qui va arribar a l’extrem d’avisar als milicians d’Argentona de la presència de persones fugitives. No sabem exactament quin paper va jugar R. Casamian. En uns casos és etiquetat d’anarquista exaltat i perseguidor de fugitius i en altres sembla haver ajudat a salvar-los de comitès que venien de fora. 10 Els Judicis Sumaríssims als republicans de Dosrius: els protagonistes de la Guerra Civil i la repressió franquista (1939-1945) 13. Els denunciants i els informadors Nom Responsabilitats durant els primers anys de la Dictadura Juan Zamora de las Bacas Alcalde (1940-1941); Cap de la Falange; Metge d’assistència pública i domiciliària (1944) Edat (1939) Pere Sabé Masó Jutge Municipal Alfons Travesa Claus Jutge Municipal suplent Eusebi Fontseca Jubany Agutzil 51 Joan Pinós Nogueras (“Dama”) Cap Local de la Falange (FET i JONS) i Alcalde (1942) 45 Lluís Marquès Estrada Reverend Francisco Álvarez Secretari Municipal Salvador Claus Bonamusa Alcalde (1939); Regidor de l’ajuntament (1940); Delegat local de la Central Nacional Sindicalista (CNS) (1940) Valentí Rimbles Pallaroles Tinent d’alcalde de Dosrius (1939) 50 Les autoritats a Dosrius durant els primers anys de la Dictadura Ja hem comentat en un altre article10 que els judicis o procediments per depurar les responsabilitats dels ciutadans “no afectes” a l’aixecament nacional es van iniciar poc després que les forces nacionals haguessin ocupat militarment el territori. Les investigacions principals corrien a càrrec de la comandància de la Guàrdia Civil qui aixecava informes que eren utilitzats com a eina pels jutges instructors per iniciar els procediments. En casos comptats, eren els ciutadans perjudicats per tot allò ocorregut durant la guerra civil, els que iniciaven el procediment presentant una denúncia. Els motius podien ser diversos: un intent de detenció, un registre a casa seva, una extorsió, una amenaça o qualsevol acció que hagués vulnerat els seus drets. D’entre els denunciants o testimonis que amb més virulència van carregar contra els dirigents d’esquerres durant la guerra, destaca Josep Maria Fradera i Pujol. Fradera havia nascut a Mataró a l’any 1887 i era un propietari rural i fortament involucrat en política. Procedia d’una família benestant de Mataró que tenia importants propietats rurals, com les de Can Valls, Can Llibre i Can Guitart, a Dosrius. Com a polític, Fradera va ocupar diverses vegades l’alcaldia de Mataró, va ser diputat a la Mancomunitat (moment durant el qual va promoure la construcció i asfaltat de la carretera de Dosrius a Canyamars) i durant els primers dies de la Guerra Civil, el 30 de juliol de 1936, va ser detingut com a dirigent polític de dretes (Lliga Catalana) i posat en llibertat en un moment indeterminat. En qualsevol dels casos, el jutge demanava informes sobre l’actuació dels acusats o sospitosos als ciutadans que podien conèixer els seus antecedents durant la 10 “Els Judicis Sumaríssims a l’Auditoria de Guerra de la Quarta Regió Militar: radiografia del procediment judicial militar per a la repressió dels republicans catalans durant els primers anys del franquisme” 11 Els Judicis Sumaríssims als republicans de Dosrius: els protagonistes de la Guerra Civil i la repressió franquista (1939-1945) Segona República o les seves accions durant la guerra. A la dinàmica local de Dosrius, la font principal d’informació la van proveir tres autoritats: el Cap local de la Falange, l’alcalde i el Mossèn. Les persones que ocupaven altres responsabilitats institucionals, com el jutge municipal, el secretari municipal o l’agutzil, oferirien als jutges informació administrativa sense judicis de valor sobre els acusats. Les tres autoritats a les que fèiem esment van indicar quines eren les persones que havien tingut alguna classe de responsabilitats durant la guerra. En la majoria dels casos els seus informes absolien els acusats de les possibles responsabilitats i en altres la responsabilitat quedava atenuada per la “bona conducta” o la col·laboració per evitar la detenció de les persones que van ser perseguides durant la guerra. L’autoritat que sens dubte es va mostrar més implacable amb els acusats va ser el Cap de la Falange de Dosrius, Joan Pinós Nogueres (àlies “Dama”). Pinós va ser integrant, igual que Salvador Claus Bonamusa i altres ciutadans que formarien part de les gestores de l’inici de la postguerra, del primer Comitè creat amb motiu de l’aixecament militar. Després que fossin expulsats del primer comitè, la vida de Pinós i dels altres dirigents de dretes es tornaria més difícil al poble i decidirien marxar per evitar mals majors. Salvador Claus Bonamusa primer i Juan Zamora de las Bacas11 en un segon moment, emetrien informes com a alcaldes de la població que exculparien o relativitzarien les responsabilitats dels oponents polítics. Una postura semblant va mostrar el Mossèn o Reverend, qui segurament estava en deute amb el comitè per haver-li salvat la vida i haver evitat la destrucció del patrimoni eclesiàstic. Tres anys després de finalitzada la guerra civil a Catalunya, el Governador Civil de Barcelona nomenaria la Comissió Gestora de Dosrius (7 de febrer de 1942) integrada per: Alcalde: Joan Pinós Nogueras Primer tinent d’alcalde: Josep Prats Ferré12 Segon tinent d’alcalde: Salvador Claus Bonamusa Gestors: Joan Munné Pinós, Andreu Collet Puig, Joan Nogués Coll, Joan Rabasa Serra 11 El Dr. Zamora era el metge del poble, va ser nomenat President del Comitè Revolucionari el 15 d’abril de 1931 i durant la guerra va maldar per una correcta cobertura sanitària a Canyamars. Veieu l’article sobre el Dr. Zamora “El Dr. Zamora, segons Esteve Albert”, a http://adosrius.wordpress.com/2015/12/04/el-drzamora-segons-esteve-albert 12 Sobre Josep Prats Ferré, veieu Josep Ramis Nieto, “adosrius.wordpress.com/2016/01/06/pere-prats-vidalun-dandi-a-canyamars-i-dues-nissagues”, a adosrius.wordpress.com 12 Els Judicis Sumaríssims als republicans de Dosrius: els protagonistes de la Guerra Civil i la repressió franquista (1939-1945) 14. Annex A l’annex que apareix a continuació hi trobareu la fitxa descriptiva de cadascun dels investigats als quals ens hem referit anteriorment. Per a cada persona investigada es consigna el número identificatiu, el nom i cognoms, les dades tècniques del seu judici o procediment i un relat de les principals diligències (denúncies, informes, declaracions, autoresum i judici) del seu cas. També s’inclou la portada del seu expedient i en casos puntuals, altres documents del procediment. 13 Els Judicis Sumaríssims als republicans de Dosrius: els protagonistes de la Guerra Civil i la repressió franquista (1939-1945) 1. Miguel Conejos Nogueras Jutjat a: Jutjat de Granollers Número d'auditoria: 3.558 Delicte: Rebel·lió militar Procediment iniciat el: 9 de març de 1939 El cas de Miguel Conejos Nogueras és el més dramàtic dels represaliats pel règim franquista durant els primers anys de la dictadura. Conejos va ser una de les poques persones nascudes a Dosrius que va ser ajusticiada pels tribunals militars i el seu procés està marcat per la manca absoluta de garanties legals i processals i va estar fortament condicionat per la seva participació en altres accions que no estaven directament relacionades amb els fets pels quals se’l va jutjar i posteriorment condemnat a mort. El 26 de febrer de 1939, dos ciutadans de Caldes de Montbui, Isidro Sofá i Pedro Serra denunciaven a Nogueras perquè: "...salió con armas en el intento de asesinato del declarante Pedro Serra Millán, formando parte de la guardia, y que no se completó por encasquillársele la pistola, después de haber disparado dos tiros". Després d’aquesta denúncia d’intent d’assassinat, la policia detindria Nogueras el 7 de març de 1939 i consta que estava a la presó de Granollers el 8 de març de 1939. Nogueras declara que té "...treinta y cinco años de edad, casado, de oficio cantero, natural de Dosrius (Barcelona) y vecino de esta villa, que con relación a cuanto se le pregunta, dice estaba afiliado a la C.N.T. antes de iniciar el Glorioso Movimiento Nacional, y que durante este continuó preteneciendo al mismo, y que en los primeros días le pusieron a prestar servicios de vigilante en una polleria por cuenta del dueño de la fábrica Señor Rivas, y que transcurrido unos ocho días, le ordenó la Sindical que tenía que prestar servicios de control en la Estación y carretera, con el objeto de pedir a los transeuntes y conductores el correspondiente pase, para este servicio le proveyeron de una pistola grande o revólver, cuyo arma le entregó un individuo apodado ‘el Rubio’ cuyo nombre desconoce y que este servicio lo prestó diariamente por espacio de ocho días consecutivos., transcurrido este entregó el arma al mismo individuo que se la facilitó; que posteriormente le fue ordenado marchar al frente cuyo mandato cumplimentó, yendo a formar parte de la División Durruti en el frente de Aragón y que una vez muerto el citado ‘Durruti’ que el que quisiera podía marchar a su casa, habiendo estado en la citada División unos seis meses y al regresar a esta localidad, se dedicó a su trabajo; que posteriormente unos meses antes de incorporarse su quinta, marchó voluntario para escoger Cuerpo, ingresando en Ingenieros que se hallaba destacado en Camarasa (Lérida) posteriormente pasó al Tercer Regimiento de Zapadores en retaguardia... 14 Els Judicis Sumaríssims als republicans de Dosrius: els protagonistes de la Guerra Civil i la repressió franquista (1939-1945) Preguntado a fin de que manifieste la intervención que tuvo en el intento de asesinato frustado de Pedro Serra Millán dijo en ocasión de haber venido del frente con permiso en unión de otros veinticinco de distintos pueblos y de la Capital acordaron celebrar una fiesta en día posterior al que concurrieron varios de Barcelona en numero de seis o siete y otros tantos de los pueblos inmediatos, celebrando comida y baile, a la terminación de este marcharon para acompañar a los que iban a Barcelona; que al llegar el automóvil que les condujo a la Capital, se enteró de que había intentado asesinar a Pedro Serra en su domicilio, haciendole estas manifestaciones el hijo menor de Malla que formaba en el grupo que intentó asesinarlo, en el mismo figuraba un tal Samarrugas ambos de esta localidad y dos de Barcelona apodados (‘Apolo’ y ‘El Negro’) ambos trabajadores ferroviarios de la Estación del Norte de dicha Capital, que el Soria se lamentaba con frases mal sonantes las siguientes palabras: ‘Este se me ha escapado’ y como quiera, que el individuo en cuestión tenía un cierto parecido en estatura y construcción al declarante, se corrió de voz pública que habia sido el autor del hecho el que dicente, enterándose de esto cuando regresó de Barcelona, apresurándose a presentarse en el domicilio del ya referido Serra para justificarse de que él no había tenido participación en el hecho". La Falange de Caldes de Montbui diu que Conejos "...era extremista; durante el movimiento formó en la llamada Patrullas de Control de la CNT-FAI, al servicio de los dirigentes rojos del Comité Revolucionario, que le encomendó tareas tales como la de ‘liquidar’ personas de orden, entre ellas Pedro Serra Millán, el cual logró escapar por milagro; intervino en registros y requisas y se fue voluntario al frente de donde volvió más tarde, seguramente después de haber cometido desmanes a porfía". La Guàrdia Civil diu que Conejos estava afiliat a la CNT des de 1917. Segons l'Ajuntament de Caldes de Montbui, Nogueras "Formó parte del grupo de defensores de la sedición del 6 de Octubre de 1934, idealizando su sueño de que, con la revolución, se aprovechan de lo que más apetecen. Compañerismo y camaradería, sin dirección de ninguna clase para organizar, solamente para obedecer, acomodados a sus deseos. [...] No se concretan los indicios racionales de criminalidad directa, pero sí que iba de escolta con filiales del Comité y Patrullas, por varios pueblos de la provincia, a hacer alguna de las suyas, y solamente se sabe figuraba acompañante del coche en el que iban a recoger a un vecino de esta, el cual, escapándose de las garras de unos incontrolados, fue tiroteado, salvando la vida.” Pedro Serra Millán, de 33 anys, natural de Caldes de Montbui, casat, electricista i domiciliat a Pi i Margall, 10, declara que Conejos "habiendo dicho al advenimiento de la República que ‘a los que llevaban el cuello duro había de apretárselo’. Que en los sucesos del treinta y cuatro hizo guadia armado y fue uno de los que se trasladaron a Sabadell en busca de más armamento. 15 Els Judicis Sumaríssims als republicans de Dosrius: els protagonistes de la Guerra Civil i la repressió franquista (1939-1945) Que en las elecciones de Febrero repartió candidaturas y coaccionó a los votantes de derecha [...] Que se encontraba en el coche, en que se pretendió llevar a asesinar al declarante, en compañía de dos pistoleros de Barcelona. Que la anterior afirmación la hace el declarante por haber visto al inculpado dentro del citado coche que al momento de pretender hacerle subir escapó el declarante siendo perseguido a tiros por los pasillos de una casa, ignorando si el inculpado fue uno de los que le siguieron aunque es casi seguro. Que por éste hecho y por haber hecho guardias de [...] fueron asesinados los primeros vecinos de Caldas de Montbui y cree el declarante al inculpado responsable de asesinatos.” A la declaració indagatòria, Conejos declara que té 35 anys, casat, fill de Miquel i de Maria, picapedrer, natural de Dosrius. veí de Caldes de Montbui, carrer Aparicio, 45, amb l’ull dret inútil. Declara que té tres testimonis com a coartada de què estava al ball en el moment de l'intent d'assassinat. Segons Serra Millan, l’intent d’assassinar-lo va ser a les 10 i mitja del 7 de desembre de 1936 i "Que una hora más tarde el que declara, se encontró con el Conejos y los restantes ocupantes del coche, en la misma calle, pero como en este momento, pasaba acompañado del Delegado local de Defensa al que el que declara se había presentado, y acompañado también de sus familiares, los del grupo, se limitaron a decirle: ‘Ahora Pasas, pero otro día no pasarás’. Que el inculpado el día que se trató de asesinar al declarante, comió en compañía de los elementos forasteros a Caldas, que también ocupaban el coche, yéndose en compañía de ellos en Barcelona después de haberse cruzado con el que declara en la calle. Que al día siguiente de regreso de Barcelona, se presentó en casa de los padres del que declara, y, con todo cinismo, dijo que de haber sabido lo que se tramaba no hubiese ido a Barcelona con los forasteros; desprendiéndose de estas manifestaciones que queriendo quedar bien no daba una explicación razonable. Que de haber alguna persona en Caldas que tuviese interés en eliminar al que declara, esa sería el inculpado, con el que el declarante se había encontrado por razones políticas más de una vez." Jaume Malla Carrera declara que va coincidir amb Conejos al Front d'Aragó i que no creu que tingués res a veure en l'intent d'assassinat. Teresa Banus Puig declara que el grup de forasters va visitar casa seva dues vegades amb la intenció de detenir al seu marit."...sin embargo es rumor público en Caldas que el inculpado se debía tratar bastante con los repetidos elementos forarestos a los que acompañó en Caldas y de los que eran camarada en el frente de combate." 16 Els Judicis Sumaríssims als republicans de Dosrius: els protagonistes de la Guerra Civil i la repressió franquista (1939-1945) A l'auto-resum, s’afirma que Nogueras "...formó parte del grupo que fue a asesinar a Pedro Serra, el cual se salvó por haberse encasquillado la pistola de uno de los agresores [...] que se le supone complicado en asesinatos ya que con frecuencia salía en viajes nocturnos con destino ignorado" Conejos negaria tots els càrrecs, però se’l traslladaria a la Presó Cel·lular. El Tribunal va jutjar Miguel Conejos Nogueras l’1 de maig de 1939 i va ser condemnat a la pena de mort. Seria executat el 21 de juny de 1939. 17 Els Judicis Sumaríssims als republicans de Dosrius: els protagonistes de la Guerra Civil i la repressió franquista (1939-1945) 18 Els Judicis Sumaríssims als republicans de Dosrius: els protagonistes de la Guerra Civil i la repressió franquista (1939-1945) 19 Els Judicis Sumaríssims als republicans de Dosrius: els protagonistes de la Guerra Civil i la repressió franquista (1939-1945) 2. Esteve Albert Corp Jutjat a: Jutjat de Mataró Número d'auditoria: 10.271 Delicte: Rebel·lió Militar Procediment iniciat el: 6 de juliol de 1939 De l’Esteve Albert sabem moltes més coses que dels altres encausats residents a Dosrius. Tenim una descripció dels seus primers anys a Dosrius a l’obra “El Maresme de Dosrius estant (1914-1921)”, de la seva activa joventut transcorreguda bàsicament a Mataró per l’obra “Quatre boigs de Mataró. Combat per Catalunya 1930-1937” i de la seva relació amb el Comitè Local de Dosrius i amb els estiuejants de Canyamars pel seu assaig “La Guerra Civil a Canyamars (1936-1950)... I els senyors de Barcelona”. L’Esteve devia passar la frontera fugint de l’ocupació nacional a principis de 1939 (probablement el 28 de gener de 1939). Sabem que es va presentar a Irun el 22 de febrer de 1939 provinent de la zona republicana i passant per França. Des de la Presó d’Ondarreta a Sant Sebastià s’informa que Albert vivia al carrer Amàlia, 10 de Mataró, que era xofer de professió, tenia 25 anys i estava solter. També es diu “Que le sorprendió el Movimiento en Dos Rius en donde por sus ideas religiosas fue perseguido, constituyó el Comité según manifiesta con ánimo de proporcionar la salida a personas de derechas y esconder a otras. Después ingresó en los servicios de patrulla de montaña. En mayo de 1937 al intentar pasar varias personas fue detenido. Más tarde ingresó en la Policía actuando en Seo de Urgel y prov. Tarragona. Ha permanecido en zona roja 2 años, 6 meses 10 días.” Durant la guerra, va ser membre de la CNT i d’Estat Català. Albert declara que a l’octubre de 1936 va ingressar en els Serveis de patrulla de muntanya com a guàrdia de frontera. “En mayo de 1937 al intentar pasar varias personas por la frontera fue sorprendido por la FAI ingresando en la cárcel de Seo de Urgel. El 24 de junio fue nombrado provisionalmente agente de policía y definitivamente el 3 de septiembre del mismo año en Seo de Urgel y provincia de Tarragona actuando hasta la desbandada roja que pasó a Francia. Que no ha cometido delito alguno.” L’alcalde de Dosrius, Salvador Claus Bonamusa, i el Cap local de la Falange, el cosí de l’Esteve Albert, Joan Pinós Nogueras, certifiquen que: “...de los informes obtenidos, resulta de Esteban Albert Corp, natural de este pueblo, de 25 años de edad de estado soltero, había pertenecido al Círculo Católico de Obreros de Mataró y al Grupo Separatista ‘Nosaltres Sols’ de la misma, por convicciones a la primera y por relaciones de amistad la segunda. Esto, antes del movimiento. 20 Els Judicis Sumaríssims als republicans de Dosrius: els protagonistes de la Guerra Civil i la repressió franquista (1939-1945) Durante el movimiento, y al objeto de burlar el servicio militar y al propio tiempo, para coadyuvar a la salvación de personas de Derechas, sacerdotes especialmente, se alistó como policía de Fronteras; al amparo de cuyo cargo consiguió salvar a muchas personas de significación católica y españolista, de entre las cuales, cabe citar a las siguientes: Doctor J. Oliveras, Ecónomo de la Iglesia de la Concepción de Barcelona; Doctor Román, Catedrático del Seminario Conciliar; Reverendo Tobellas; Rvdo. Arquerous; Rvdo. J. Izquierdo13, Vicario de la Parroquia de S. Juan y S. José de Mataró; los hermanos del Rvdo. Doctor Tusquets, catedrático del Seminario Conciliar de Barcelona; don José Ma Fradera Pujol de Mataró; don Antonio Fontdevila Soler14; don Isidro, D. Antonio y otro hermano Sanfeliu del mismo15; tres hermanos Jové, fabricantes de géneros de punto de Canet de Mar; el Sr. Carbonell, J. Martí Campíus y cinco o seis más del mismo, cuyas señas conoce el Sr. Jové; el Rvdo. José Bachs Cortina, Coadyutor de San Esteban de La Garriga; Rvdo. Rafael Prats Blanch, Párroco de Dosrius; don Luis Viladevall Mora fabricante de Mataró; don J. Viladevall Marfá, estudiante de Mataró, don Jaime Recoder Esquerra, procurador16; don Jesús Cuadrada Calvo, viajante; don Féliz Capella López del Mismo. Hay otras veinte o veinticinco personas más, salvadas del terror rojo, por el referido Esteban Albert Corp entre las cuales se encuentran el hijo de Eugenio D’ors escritor17 como un tal Rimblas de Llavaneras, fabricante; los hermanos Enrique Luis Juliá de Queralt, fabricantes, don Miguel Roca etc. de Mataró. Esta actuación fue constante en él; puesto que antes de ingresar policía, consiguió se escondieran varias personas lo mismo en Dosríus que en Mataró, lo que pudo 13 Mossèn Izquierdo va estar refugiat a la Secretaria de l’OMNS (Organització Militar de Nosaltres Sols) que estava ubicada al principal del bar l’Or del Rhin situat al xamfrà dels carrers Les Corts i Rambla Catalunya. “Quatre boigs de Mataró”, pàg. 166. 14 Antonio Fontdevila havia nascut al 1911; durant el franquisme va ser propietari de l’empresa Fontdevila i Torres, S.A. Al novembre de 1937, després d’acabar els seus estudis a l’Escola Militar de Granada, va ser nomenat alferes i al gener de 1939 va ser nomenat tinent provisional. La Vanguardia, 27-9-1960, Boletín Oficial del Estado 16/11/1937 i 20/01/1939. 15 La història té a voltes anècdotes inversemblants. Explica E. Albert que Antoni Sanfeliu era un dels homes més rics de Dosrius. En la seva tasca al Comitè de Dosrius, l’Esteve es va presentar a casa de Sanfeliu per cobrar-li les 5.000 pessetes que tots els homes benestants havien de pagar per mantenir les milícies locals. Quan va trucar a la porta li van barrar el pas dos homes armats amb fusells, suposadament de la CNT, que el protegien a raó de 100.000 pessetes i que li van dir que Sanfeliu no tornaria a pagar perquè ja havia fet una gran contribució a Mataró. Després de què l’Esteve es queixés, va poder-se entrevistar amb l’Antoni que li va prometre pagar també a Dosrius quan tingués diners en metàl·lic. De pas, li va demanar que ajudés al seu fill a fugir de Catalunya. “Quatre boigs de Mataró”, pàg. 139. 16 El 31 de juliol de 1936 milicians de Mataró van demanar col·laboració al Comitè de Dosrius per trobar a Jaume Recoder Esquerra, polític mataroní de trajectòria poc definida que fugia de l'atmosfera repressora de Mataró. El membres del Comitè van saber distreure el milicians i Recoder va poder-se refugiar a Canyamars; amb el temps, Recoder es convertiria en president de la Caixa d’Estalvis de Mataró. 17 Es tracta probablement de Àlvar d’Ors i Pérez-Peix, nascut al 1915 i especialista en dret Romà. Enciclopedia.cat 21 Els Judicis Sumaríssims als republicans de Dosrius: els protagonistes de la Guerra Civil i la repressió franquista (1939-1945) hacer por pertenecer al Comité de este pueblo, y gracias a él se pudieron salvar de una muerte segura las personas de este pueblo había en la lista negra que tenían hecha los rojos, todas ellas de Derechas y Católicos.” Jaume Llavina18, antic director del Diari de Mataró, manifesta que Albert va ser redactor del diari i “...tomó parte muy activa en la campañas que contra el Frente Popular sostuvo Diari de Mataró”. Joan Pinós, cap local de la Falange i Andrés Collet, Delegat d’Informació i Investigació de Dosrius, declaren que Albert va auxiliar diverses persones entre les que destaquen, “...exponiendo su propia vida, los señores Juan Pinós en aquel entonces Presidente del Sindicato Agrícola Católico, D. Salvador Claus y D. Juan Munné Concejales representantes de las derechas en el Ayuntamiento, D. Pedro Sabé y D. Eusebio Fontseca, de la Junta del Sindicato Agrícola Católico; D. Pedro Miquel Clavé persona de derecha, D. José Ma Fradera Pujol, ex Diputado Provincial y ex Alcalde de Mataró, y el Rdo. Cura Parroco de la misma D. Rafael Prats, se escaparon de ser presos y tal vez asesinados por varios Comités, entre ellos el de Premiá de Mar, que se personaron en esta exigiendo su entrega. No teniendo noticias de hechos delictivos ni hasta hoy se haya presentado ninguna denuncia contra él en esta Delegación”. Juan Zamora Pérez de las Bacas, alcalde de l’ajuntament de Dosrius, també ofereix informació sobre l’Albert. “...el 18 de Julio de 1936 al anochecer apareció en el pueblo manifestando que habiéndose producido la sublevación de las masas, que habiendo desbordado el Glorioso Alzamiento del Ejército Nacional, se dedicaban a toda clase de saqueos, incendios de Iglesias y atropellos a personas derechistas y encontrándose el informado que desde el mes de Marzo del propio año 1936 desempeñaba en el ‘DIARI DE MATARÓ’ el cargo de Redactor Jefe, aquel dia asaltado por los extremistas, venia a ésta con ánimo de refugiarse; Que habiéndole el Cura-Párroco solicitado su colaboración ante la gravedad de los sucesos, el Sr. Albert no solamente se ofreció a ello, sino que preparó la defensa de la casa durante aquella noche y la siguiente acostándose en la misma y preparándose, como fuera, para cualquier eventualidad;[...] Que el dia 22, unos coches de milicianos se presentaron en el pueblo llamándole al pueblo, ‘facista y reacio” a la revolución conminando a las autoridades a dimitir los cargos y a que se formara en el término de tres horas el comité de defensa ciudadana o salud pública; Que los mismos entraron en la Iglesia derrumbando las imágenes sagradas e intentando prenderle fuego, cosa que personalmente, junto con otros, logró evitar el Sr. Albert; 18 El Diari de Mataró, aparegut per primera vegada el 5 de març de 1923 i amb un darrer exemplar el 22 de juliol de 1936, s’imprimia a la Impremta Minerva. “De cara a les eleccions de febrer de 1936 el Diari va fer una intensa campanya a favor de la candidatura del ‘Front Català d’Ordre’, en la lluita contra el ‘Front Popular’. I durant els mesos que precediren la confrontació va prendre un caràcter polític total, i en editorials, reportatges, col·laboracions, i tota mena d’articles s’ataca amb duresa l’alternativa d’esquerra”. Francesc Costa i Oller, “La Premsa a Mataró”. L’Esteve anomena Jaume “el Sòcrates de Mataró” i el considera un dels seus amics de major confiança en qüestions polítiques. Esteve Albert Corp, “Qutre boigs de Mataró”. 22 Els Judicis Sumaríssims als republicans de Dosrius: els protagonistes de la Guerra Civil i la repressió franquista (1939-1945) Que se formó el comité con personas que habian pertenicido en organizaciones de las entonces dichas izquierdas y derechas, algunas de las cuales actualmente, por su significación y por la labor llevada a cabo a favor del G.M.N., ocupan cargo de máxima representación en F.E.T. y de las J.O.N.S. y en éste Ayuntamiento; Que de éste comité fué nombrado por unanimidad de los formantes el Sr. Albert como Secretario; Que éste comité formó Milicias, dispuso la defensa del pueblo y salvó a todas las personas y objectos que puedieran ser pábulo de la vesania revolucionaria; Que este comité tuvo que dimitir por ser acusado de facista por los comités de las localidades vecinas con fecha 26 del mismo Julio; que se formó un nuevo comité en el cual no tuvieron representación las dichas personas de significación derechista y en el quedó al mando parte a petición de éstas, el Sr. Albert; que tildado de sospechoso por su proceder tuvo que abandonar el comité y el pueblo a medianos de Septiembre viéndose solamente de vez en cuando; en Agosto de 1937 trasladó su familia a esta localidad y en la finca denominada ‘CAN TERRADAS DEL MOLÍ’, en aquel entonces intervenida por el Ayuntamiento según disposición de la fenecida Generalidad ; al parecer, vino a ella por consejo facultativo por tener un [...] covalesciente de tuberculosis; Que el Sr Albert me habia mani[...] como Médico, pues visitaba periodicamente a su hermano enfermo [...] violencia que le representaba habitar en una finca que no fue [...] autorización del dueño legitimo, pero que por su parte lo había sanado dandole cuenta al hijo del Sr. Nogueras, actual propietario de la finca y obteniendo de éste no solamente la conformidad sino beneplácito”. L’Ajuntament de Mataró informa que Albert, a l’any 1931 va traslladar-se a Dosrius des de Mataró amb un grup per proclamar la República a Dosrius. Que esclatada la guerra va apoderar-se de la casa “Terrades” a on va viure amb la seva família. “Estuvo de chofer en las milicias Alpinas de ‘Estat Catalá” hasta Febrero del año 1937, militando en dicho partido durante el Glorioso Movimiento Salvador de España. En Junio de 1937 ingresó en la policia de Puertos y Fronteras, donde fué Agente de Enlace de la misma en Tarragona, y en los últimos meses de la dominación marxista prestó sus servicios en el Litoral Norte de Barcelona”. Finalment arriba la declaració d’Albert el 29 de gener de 1940 a Mataró: “Que se afirma y ratifica en las manifestaciones hechas ante la Comisión Clasificadora de San Sebastián, que les han sido leidas, añadiendo que con anterioridad al Movimiento era presidente de un Grupo Fejocista del Centro Católico de Mataró, y redactor Jefe del Diario de Mataró de tendencia derechista. Poco antes de iniciarse el movimiento fué licenciado del Ejército, digo, de la Armada en la que prestaba sus servicios en la Base Aero-Naval de San Javier (Murcia) Que hallándose en el pueblo de su naturaleza y al objeto de evitar que en él se cometieran desmanes, constituyó con personas de diversas tendencias el actual Jefe de F.E.T. y de la J.O.N.S. de Dosrius y varios Concejales un comité revolucionario para proteger a las personas de las incursiones de las patrullas forasteras, lograndose en dicho pueblo no se cometiera ningún asesinato, ni 23 Els Judicis Sumaríssims als republicans de Dosrius: els protagonistes de la Guerra Civil i la repressió franquista (1939-1945) requisas, estando intacta la Iglesia de la que habían deshalojado las imágenes y orgamentos que han sido devueltos con posterioridad a la liberación. Que posteriormente se dedicó a pasar gente a la frontera teniendo en su poder certificados de mas de cienta personas a las que procuró la evasión sin percibir estupendio alguno y para lo cual figuró como chófer en las llamadas milicias alpinas de Estat Catalá y mas tarde Policia de Puertos y Froteras, habiendo pasado en la retirada del ejército rojo a Francia de donde seguidamente el propio mes de febrero último regresó por Irun, que de todo ello posee la correspondiente documentación. PREGUNTADO si es cierto exigió de D. Miguel Llinás cinco mil pesetas, dice: Que no es cierto y tal imputación obedece a antipatias personales y diferencias con el dicente, como lo prueba el hecho de expresarle el propio denunciante que no abonó cantidad alguna. PREGUNTADO si requisó una torre propiedad del señor Nogueras en Dosrius, dice: Que no es cierto, sinó que fué ocupada la casa de acuerdo con el propietario y mediante abono de alquiler mensual. PREGUNTADO si con posterioridad al movimiento publicó algún artículo en el Diario Mataró, dice: Que no es cierto, estimando que tales imputaciones son completamente falsas y han sido inspiradas por su enemigo personal Miguel Llinás.” Amb això s’acaba el procediment i es remet la documentació al President del Consell de Guerra Permanent. Luis Vilella Monegal, Presbíter Organista de l’Església parroquial de Sant Joan i Sant Josep de Mataró dóna una versió positiva d’Albert com a “Católico de arraigadas convicciones, casi sería una injuria creer que estaba en el bando rojo para que este triunfara...” José Rimblas Bartrés, militar, diu que al mes de maig de 1937, Albert li va aconseguir documentació per fugir de la zona republicana, acompanyant-lo fins a la frontera. Manel Majó Sagol diu que al setembre de 1936 residia a Dosrius fent de Secretari municipal i que sent perseguit per les patrulles milicianes de Mataró va poder fugir amb la seva dona gràcies a la gestió d’Albert. Francisco Viladevall Mora, industrial de Mataró, diu que Albert està a la presó d’Ondarreta i que al 23 de desembre de 1936, Albert el va ajudar a fugir de l’Espanya republicana. 24 Els Judicis Sumaríssims als republicans de Dosrius: els protagonistes de la Guerra Civil i la repressió franquista (1939-1945) Tomàs Boixet Pujal19, de 52 anys, industrial de Mataró i President del Cercle Catòlic de Mataró, diu “...fingiéndose rojo, logró infiltrarse en algunos comités y organizaciones con el mero fin de sabotear el movimiento revolucionario rojo, logrando evitar que fueran perseguidas y asesinadas personas de marcada significación derechista así cómo algunos religiosos...” Antoni Fontdevila Soler, de 28 anys, militar, diu “Que en Agosto de 1936 y en ocasión de sufrir el que suscribe y su padre persecución por las hordas marxistas en la ciudad de Barcelona, acudió en demanda de ayuda al referido ALBERT ya que tenia conocimiento, por varios conductos, de que el aludido, fingiéndose rojo, dedicaba sus actividades a auxiliar y salvar a todas cuantas personas afectas al Glorioso Movimiento acudian a él”. Afegeix que Albert havia preparat la fugida del manifestant i 15 persones més per travessar la frontera hispano-andorrana però els van detenir els milicians i tot i no travessar la frontera, els fugitius van poder escapar. Al novembre de 1936 van aconseguir-ho per Tremp. Josep Bachs Cortina, aleshores Presbíter del Masnou, diu que a l’agost de 1936 va ser perseguit per milícies de La Garriga, va refugiar-se durant un temps però que assabentat Albert va conduir-lo a Barcelona. Finalment, a l’octubre de 1936, un altre religiós i dues persones més van ser evacuades gràcies a l’Albert “...sin aceptar gratificación de ninguna clase y con el mayor celo y buena voluntad”. Francesc Viladevall Marfà, Tinent d’Artilleria a Ceuta, diu que estava amagat a Tona després d’haver fracassat en la fugida quan ho feia per Camprodon. També trobaria la col·laboració d’Albert. Al maig de 1937, amb José Rimblas Bartrés i José Palomo Monegal, l’Esteve (ajudat de Joan Bachs Cortina20), intenta travessar la frontera, són detinguts a la Seu d’Urgell i alliberats al cap de 12 dies. Poc després Albert tornaria per anar a buscar a un dels militars insurrectes del “Octavo Ligero de Mataró”. Joaquim Viladevall Marfá, Tinent d’Artilleria, diu que “...a últimos de Junio de mil novecientos treinta y siete me facilitó todos los medios y me ayudó personalmente en el paso de la frontera de Francia, sabiendo que el objeto de mi evasión era incorporarme al Glorioso Ejército Nacional.” Manel Torres Rovira, industrial de Mataró, diu que Esteve, a l’octubre de 1936, va facilitar-li a ell i a dos familiars “...escondite seguro hasta lograr facilitarnos el paso a la frontera para que pudiéramos incorporarnos a la España Nacional y todo ello con exposición evidente de su vida y de forma totalmente desinteresada.” El 26 de juliol de 1939, Juan Zamora Perez de las Bacas, alcalde-president de la Comissió Gestora; Joan Pinós Nogueras, Cap local de FET i de les JONS; Salvador Claus Bonamusa; Joan Munné Pinós; Pedro Miguel Jové com a vocals de la 19 Segons La Vanguardia del dia 11 de novembre de 1927, Boixet formava part de la Junta Directiva de la Càmara de la Propietat de Mataró. 20 En Bachs és un dels quatre boigs de Mataró a qui es refereix a la seva obra l’Esteve Albert. 25 Els Judicis Sumaríssims als republicans de Dosrius: els protagonistes de la Guerra Civil i la repressió franquista (1939-1945) comissió gestora; Eusebi Fontseca Juvany, agutzil; Pedro Sabé Massó, jutge municipal i Josep Maria Fradera Pujol, ex-diputat provincial i ex-alcalde de Mataró declaren que “...Juan Pinós, en aquel entonces Presidente del Sindicato Agrícola Católico; Don Salvador Claus, y Don Juan Munné, Concejales, representantes de las derechas en el Ayuntamiento; Don Pedro Sabé; Don Eusebio Fontseca, de la Junta del Sindicato Agricola Católico; Don Pedro Miquel Clavé, persona de derechas; Don José Maria Fradera Pujol, ex-Diputado provincial y ex-Alcalde de Mataró y el Rdo. Cura-Párroco de la misma, (en la actualidad residente en San Sadurní de Noya) Don Rafael Prats, se escaparon de ser presos y tal vez asesinados por varios comités; entre ellos el de Premiá de Mar, que se personaron exigiendo su entrega, en esta localidad.” Certificat per Josep Llavina Cot, industrial de Mataró, declara que “...con fecha de 9 de septiembre de 1937 me facilitó con exposición de su vida cuantos medio me fueron necesarios para evadirme al extranjero y presentarme a la España Nacional.” Lluís Marfà i Clavell, soldat de Mataró, declara que l’Esteve al setembre de 1937 “...me facilitó gratuitamente mi evasión de la zona Roja por la frontera francesa, sabiendo que iba a incorporarme al Ejército Nacional”. El 22 de febrer de 1940 se celebrava el Consell de Guerra contra l’Esteve Albert a l’Ajuntament de Mataró. El Fiscal retiraria l’acusació i el Defensor acceptaria la petició del Fiscal. Els jutges acaben absolent a Esteve i l’Auditor confirmaria la sentència absolutòria. El 6 de març de 1943 s’acordava arxivar les actuacions. 26 Els Judicis Sumaríssims als republicans de Dosrius: els protagonistes de la Guerra Civil i la repressió franquista (1939-1945) 27 Els Judicis Sumaríssims als republicans de Dosrius: els protagonistes de la Guerra Civil i la repressió franquista (1939-1945) 3. Maria Isabel Allué Castanera Una vegada guanyada la Guerra Civil per les forces franquistes i en el context de la depuració de responsabilitats per part de persones sospitoses d’haver col·laborat amb la República d’una forma o una altra, les autoritats militars de l’Auditoria de la IV Regió Militar van posar fil a l’agulla per determinar l’actuació política de tots els funcionaris estatals, provincials o municipals. Tots els funcionaris de la província van haver de presentar davant del “Juzgado Especial de Depuración de Funcionarios Civiles”, una declaració jurada sobre les activitats abans i després del 18 de juliol de 1936. I aquest és el cas de la mestra de Dosrius, Maria Isabel Allué Castanera. El 17 de febrer de 1939, pocs dies després de l’ocupació de ciutats com Barcelona i Mataró, la Maria Isabel, de 57 anys, nascuda a Osca i amb domicili al carrer Verdaguer, 17, va ser “interrogada” sobre les seves actuacions i les seves tendències polítiques. Maria Isabel havia començat a treballar al Ministeri d’Educació a l’any 1900 i va obtenir la plaça definitiva a l’any 1906. El 18 de maig de 1935 seria mestra a Dosrius. Després de l’esclat de la Guerra Civil, Allué ingressaria a la Federació Escolar de Treballadors de l’Ensenyament i en qualsevol cas desconeixia les tendències o actuacions dels seus companys de feina perquè “…como señora de edad no tengo amistad que me permitan apreciar la vida íntima de nadie y menos en cuestión de política”. La seva actuació podia avalar-la tant el rector, Rafael Prat, com l’aleshores alcalde de Dosrius, Salvador Claus. L’alcalde va enviar una carta pocs dies després a l’Auditoria confirmant que la mestra havia observat bona conducta i per a més seguretat, tant la Comandància Militar de Mataró com el Cap Local de la FET i de les JONS (Falange Española y Tradicionalista) de Canyamars ratificaven la manca de responsabilitats polítiques de la mestra. 28 Els Judicis Sumaríssims als republicans de Dosrius: els protagonistes de la Guerra Civil i la repressió franquista (1939-1945) 29 Els Judicis Sumaríssims als republicans de Dosrius: els protagonistes de la Guerra Civil i la repressió franquista (1939-1945) 4. Margarita Torrandell Forment Com en el cas de Maria Isabel Allué Castanera, també va ser interrogada la mestra Margarita Torrandell. Segons la seva declaració, a l’any 1939 tenia 52 anys, era soltera, havia nascut a Barcelona i tenia el seu domicili al mateix edifici de l’escola de Canyamars. Havia començat a treballar a l’ensenyament de forma interina el 12 de maig de 1906 i havia ingressat com a mestra a l’escola de Canyamars el 4 de novembre de 1922. Abans del 18 de juliol de 1936 guanyava 4.000 pessetes i amb posterioritat va passar a guanyar 5.000 pessetes per un ascens, “...ascenso que afectó a muchos compañeros”. A l’octubre de 1936 s’afiliaria a la Federació Escolar de Treballadors de l’Ensenyament i amb això se li deduïa una part del sou. Preguntada sobre els seus companys de departament declara que “Los habitantes de este pequeño pueblecito, no son ninguno de ellos de marcada tendencia izquierdista y aun su actuación en el tiempo de la revolución, ha sido obligada por elementos de fuera; sin que durante todo el periodo revolucionario, se haya registrado ningun crimen, ni venganza de odio personal alguna.” 30 Els Judicis Sumaríssims als republicans de Dosrius: els protagonistes de la Guerra Civil i la repressió franquista (1939-1945) 31 Els Judicis Sumaríssims als republicans de Dosrius: els protagonistes de la Guerra Civil i la repressió franquista (1939-1945) 32 Els Judicis Sumaríssims als republicans de Dosrius: els protagonistes de la Guerra Civil i la repressió franquista (1939-1945) 5. Tomàs Jubany Jubany Jutjat a: Jutjat de Granollers Número d'auditoria: 195 Delicte: Rebel·lió militar Procediment iniciat el: 11 de febrer de 1939 El cas de Tomàs Jubany Jubany té unes característiques ben diferents a la de la resta d’encausats pels tribunals militars de la postguerra. El 17 de febrer de 1939 es trobava empresonat a la Presó Model de Barcelona per haver estat Tinent de l’Exèrcit Republicà. En una carta que envia a l’Auditoria de Guerra, Tomàs explicaria que era una persona de dretes que va acabar sent tinent per coses del destí i en contra de la seva voluntat. La versió que finalment faria que el seu cas fos sobreseït era que Tomàs vivia a Barcelona i va haver de fugir a Sant Cugat per no ser represaliat per la FAI qui el considerava feixista per haver estat secretari del grup de Dosrius de la Federació de Joves Cristians durant els anys 1932-1934. A Barcelona es faria amic del conserge de l’institut d’educació secundària Salmerón de Barcelona i del professor de francès del mateix. Per evitar l’allistament a files, Tomàs va falsificar la seva partida de naixement de forma que en lloc de 20 anys figurés que en tenia 18. L’1 d’octubre de 1937 va intentar passar la frontera per unir-se a les forces nacionals però va ser detingut a Bagà pels carabiners i portat a Ribes de Fresser on va ser empresonat. Traslladat a Barcelona, va ser colpejat per uns guàrdies socialistes. Després d’algunes de les gestions dels amics de l’Institut, Jubany va ser novament traslladat al camp de concentració de Sant Cugat del Vallès, on devia fer la instrucció militar, passant a ser caporal primer, sergent després i tinent finalment. Els seus amics van intentar infructuosament fer sortir del país a Jubany en una expedició de 18 fugitius a finals de desembre de 1937. Donades les dificultats per fugir i donat que les tropes de Sant Cugat estaven a punt de sortir cap a Terol, Serrano, el conserge de l’Institut, va amagar Jubany el 6 de gener de 1938 a la casa que tenia a l’interior del centre educatiu “Antes de verte mandar tropas del Ejército Rojo te ofrezco mi casa y así podrás ocultarte”. El jove dosriuenc no sortiria fins el 26 de gener de 1939, quan les tropes franquistes van entrar a Barcelona. En el moment de la declaració, ja acabada la guerra, Jubany declararia que tenia 21 anys, era comptable i residia a Sant Cugat del Vallès. Abans de la guerra pertanyia a Acció Catòlica21 i una vegada acabada es va fer membre de la Falange. 21 Als anys 30 Acció Catòlica era una entitat desenvolupada oficialment per la Federació de Joves Cristians de Catalunya. Després de la guerra no va ser restaurada per facilitar les noves organitzacions acceptades pel règim franquista. (Vikipèdia). 33 Els Judicis Sumaríssims als republicans de Dosrius: els protagonistes de la Guerra Civil i la repressió franquista (1939-1945) 34 Els Judicis Sumaríssims als republicans de Dosrius: els protagonistes de la Guerra Civil i la repressió franquista (1939-1945) 35 Els Judicis Sumaríssims als republicans de Dosrius: els protagonistes de la Guerra Civil i la repressió franquista (1939-1945) 36 Els Judicis Sumaríssims als republicans de Dosrius: els protagonistes de la Guerra Civil i la repressió franquista (1939-1945) 37 Els Judicis Sumaríssims als republicans de Dosrius: els protagonistes de la Guerra Civil i la repressió franquista (1939-1945) 38 Els Judicis Sumaríssims als republicans de Dosrius: els protagonistes de la Guerra Civil i la repressió franquista (1939-1945) 39 Els Judicis Sumaríssims als republicans de Dosrius: els protagonistes de la Guerra Civil i la repressió franquista (1939-1945) 6. Manel Ruiz Bru Sumari Ordinari núm. 33.249 Delictes: Tinència il·lícita d'armes i suposat auxili als rebels Procediment iniciat el: 16 de desembre de 1944 El cas de Manel Ruiz està vinculat a la probable existència d’un grup de maquis o fugitius al municipi de Dosrius a finals de l’any 1944. Recordem que molts dels anarquistes, comunistes i lluitadors del bàndol republicà van exiliar-se a França una vegada acabada la Guerra Civil espanyola. En molts casos, aquests combatents, carregats amb l’experiència de tres anys de guerra, van lluitar contra l’exèrcit alemany durant la Segona Guerra Mundial. Quan la guerra europea va acabar amb la victòria dels aliats, molts d’ells van decidir tornar a travessar la frontera per lluitar contra el règim franquista. Tenim constància per fonts orals que a la Serra del Montnegre diversos grups de fugitius o maquis van actuar durant diversos anys. Entre ells va destacar Quico Sabaté qui després d’anys de lluita va ser tirotejat mortalment per un falangista el 5 de gener de 196022. El testimoni de Ruiz Bru i els informes de la Guàrdia Civil ens parlen, probablement de l’acció armada d’un grup de resistents a finals de la Segona Guerra Mundial. Les condicions del terreny a la Serralada del Corredor devien ser les idònies per amagar-se i atacar a l’aparell de l’estat en la mesura de les seves possibilitats. Transcrivim a continuació l’informe que proporciona tots els detalls de les patrulles de control de la Guàrdia Civil i l’Exèrcit a Dosrius i els motius pels quals va ser detingut Manel Ruiz. “...teniendo noticias en la tarde del día doce del presente mes y año antes expresado [desembre de 1944], de que un grupo de huidos de unos veinte a veinticinco merodeaban por las proximidades del pueblo de Cañamas, ordenó que por el Jefe del primer Sector, Don Pedro Ferrer Llompart que con las fuerzas disponibles de San Celoni y reforzada con una Sección pié a tierra, del Escuadrón de Caballería de Granollers así como también con unas parejas del puesto de la Guardia Civil de este último punto, se trasladase al pueblo de Cañamás y en unión de dos parejas de la Guardia Civil del puesto de Mataró, reforzada con diez y seis artilleros al mando de un Sargento del Regimiento de Artillería número ciento veintidós pertenecientes a la División ciento cuarenta y una, cuyo auxilio y colaboración de dicho Regimiento fue solicitado por la escasez de fuerza de que se disponía y la urgencia del caso y con dicha fuerza procediera durante la noche 22 Dani Rangil, “Quico Sabaté i els maquis del Montnegre” a Serra del Montnegre, http://serradelmontnegre.blogspot.com/2015/03/quico-sabate-i-els-maquis-al-montnegre.html 40 Els Judicis Sumaríssims als republicans de Dosrius: els protagonistes de la Guerra Civil i la repressió franquista (1939-1945) a dividirlas en patrullas compuestas de dos o cuatro guardias civiles y diez o doce soldados al mando de las clases respectivas de las diferentes Unidades, procediera a montar servicio de emboscadas y apostaderos en los puntos estratégicos de la zona en que se había señalado la presencia de los rebeldes y con orden de mantenerse en este servicio durante la noche y al amanecer reconocer el terreno en las direcciones que previamente fueron señaladas. Quedando establecido el servicio en la forma que se menciona e iniciándose los movimientos sobre las siete horas aproximadamente de la mañana en que las referidas partidas partiendo de los sitios en que habían permanecido se dirigieron en las direcciones y con los objetivos que a cada una fueron señalados. El Capitán Jefe, se trasladó en las primeras horas del día de la fecha al pueblo de Dosrius donde estableció el Puesto de Mando. La patrulla mandada por el Sargento de Artillería, Don Francisco Albertí Gil y formada por dos guardias civiles, un cabo y nueve artilleros, a la hora de iniciar la marcha en la dirección que previamente se le había ordenado, divisaron a dos individuos a una distancia de unos cien metros, los cuales eran portadores de un cubo, una especie de cacerola y una fiambrera, infundiendoles sospechas debido a lo cual les echó el alto para proceder a su reconocimiento en cuyo los individuos al oir dicha voz y ver la presencia de la fuerza, emprendieron la fuga desapareciendo entre la maleza muy espesa del bosque sin atender a los requerimientos hechos por el Jefe de la patrulla y a unos disparos que se hicieron al aire para amedrentarlos, no consiguiendo la detención de los mismos ni verlos más, continuando dicha patrulla la marcha en persecución de dichos individuos, tomando al mismo tiempo las disposiciones con la fuerza de la patrulla al objeto de poder abarcar más terreno y de esta forma siguieron avanzando hasta que al cabo de unos diez minutos aproximadamente y a unos veinte metros del Sargento de referencia surgió de entre la maleza un individuo, el cual y con toda rapidez le lanzó una bomba de mano la cual hizo explosión a unos dos o tres metros de donde estaba dicho Suboficial, el cual al ver el lanzamiento de la bomba le encañonó con su Subfusil haciendole fuego por dos veces sin que pudiera funcionar dicha arma por defecto de la misma y cuyos instantes permitieron que el rebelde lanzara otras dos bombas una de las cuales hizo explosión y alcanzándole algunos trozos de metralla pero sin ocasionarle ninguna lesión; al ver que su arma no funcionaba, ordenó romper el fuego a la fuerza de la patrulla, las cuales le iniciaron, sin conseguir alcanzaran a dicho rebelde por la rapidez con que desapareció entre la espesura del bosque, continuando la persecución y recogiendo el Sargento dos bombas en el lugar en que había estado el individuo, cuyas bombas, una de ellas es de fabricación alemana y otra de piña, recogiéndolas y siguiendo en la persecución del referido rebelde y teniendo la seguridad de que existían varios cuya cifra a juicio de dicha clase cree fueran unos seis o siete por los objetos que fueron encontrados en una de las ondulaciones del terreno en que con ramaje y mantas y un cubo daba la impresión de la cifra que se cita anteriormente, continuando durante todo el día reconociendo el terreno sin resultado positivo. Dicho Sargento hace constar, que al iniciar la marcha se encontró con el paisano Manuel Ruiz Bru, de setenta y seis años, casado, natural de Elche (Alicante) vecino de Cañamás 41 Els Judicis Sumaríssims als republicans de Dosrius: els protagonistes de la Guerra Civil i la repressió franquista (1939-1945) (Barcelona) habitante en la casa de campo denominada 'El Pejeire' 23, de oficio jornalero, al que se le preguntó si había visto algún o algunos rebeldes en días anteriores contestando negativamente y al preguntarle nuevamente por la dirección de la casa 'Bosch', les indicó un camino que les conduciría a la referida casa a lo cual la patrulla siguió en la dirección marcada y cuando en la tarde hoy al regreso a Cañamás se encontraron nuevamente con el referido sujeto, haciéndole ver que cerca de su casa habían tenido un encuentro con los huidos e interrogado hábilmente terminó por confesar que el día anterior habían estado en su casa dos individuos armados con pistola, los cuales le pidieron comida para ellos y diez y ocho más previo su pago, que les proporcionó cinco kilos de garbanzos, cuatro de patatas y otros comestibles, manifestando que dicha venta la había realizado por temor a la violencia y que por la mañana y por miedo había ocultado la verdad cuando fue preguntado por la presencia de los huidos por el Sargento de Artillería Don Francisco Alberti Gil, regresando dicha patrulla a las diez y ocho horas, sin novedad. La patrulla mandada por el cabo de la Guardia Civil Juan Gómez de la Torre y compuesta de dos guardias, un Cabo y nueve soldados del Regimiento de Artillería, en el transcurso del servicio y al mediodía del referido día, sorprendieron a unos tres individuos y al echarles el alto e intentar huir hicieron fuego, saliendo en persecución de ellos y desapareciendo entre el bosque, dejando abandonado un fusil de fabricación alemana, calibre 7-92, con cinco balas en la recámara, sin que a pesar de los esfuerzos realizados para la captura de estos individuos diera resultado por espesa vegetación del bosque y lo accidentado del terreno. Preguntado, el individuo Manuel Ruiz Bru, manifiesta lo dicho anteriormente por el Sargento de Artillería, Don Francisco Alberti Gil, insistiendo en que su negativa fue debido al temor de una represalia por parte de dichos huidos, añadiendo que los garbanzos y patatas fueron pagados al precio de seis pesetas el kilo los garbanzos y las patatas a peseta, siendo satisfecho su importe en dinero legal. En un registro efectuado en su casa, se le encontró una escopeta, de dos cañones, marca Manuel Roca, calibre diez y seis, y cuatro cartuchos cargados, del mismo calibre, de cuya arma carece de la licencia y guia correspondiente, por cuyo motivo fuérele cogida." Per tot això Ruiz va ser detingut. El jutge militar demanaria informació sobre Ruiz a la Guàrdia Civil, a l'alcalde i al cap de la Falange de Canyamars. Ruiz declararia el 20 de desembre de 1944 que té 67 anys, era natural d’Elx, estava casat i jornaler, residint a la casa de camp "El Pegaire". Li demanen perquè no va dir la veritat quan se li va preguntar si havia vist a cap grup de fugitius i contesta que "...no dio parte a la patrulla porque cuando habían estado en su casa dos rebeldes al objeto de recoger comida le habían amenazado de que lo pasaría muy mal si daba parte a las Autoridades de que ellos habían estado por allí, enseñándoles las pistolas que llevaban. Que efectivamente el martes de la semana 23 Es refereix a la Masia de Cal Pegaire ubicada a la part nord del nucli de Canyamars i que segons l’Inventari del Patrimoni Històric de Dosrius “...era propietat d’Epifanio Rovira Pujol que, segons les fonts orals, hi va fer unes obres de millora. També es diu que durant les actuacions dels maquis a Catalunya, entre el 1943 i el 1953, a cal Pegaire n’hi hagueren d’allotjats.” 42 Els Judicis Sumaríssims als republicans de Dosrius: els protagonistes de la Guerra Civil i la repressió franquista (1939-1945) pasada estuvieron en su casa dos rebeldes y le pidieron comida diciéndoles el declarante que él no tenía nada, sacando entonces los individuos sus pistolas amenazándole para que les entregara comida para ellos y otros que estaban en la montaña [...] Que dicha arma la tenía porque el vive en una casa de campo y siempre van por allí muchos zorras que se comen a las gallinas y así poder matar a alguna. Que dicha arma la compró al Sr. Guillén que vive en la casa 'Bosch' del término de Cañamás, hará cosa de dos años y 5 o 6 cartuchos. Que antes del Movimiento Nacional residía en la misma casa, en la cual lleva 14 años residiendo, que nunca ha pertenecido a ningún partido político ni sindical." La Guàrdia Civil informaria que Ruiz no tenia cap filiació política i havia tingut bona conducta però que "Según rumor público, sin que a pesar de las activas gestiones practicadas se haya podido confirmar, llegó a nuestra Patria huyendo de la justicia francesa, por haber asesinado en el mentado protectorado francés a un cuñado suyo, donde tiene todos sus familiares." Interrogat de nou sobre aquest assumpte, Ruiz declara que va tornar de l'Àfrica francesa cap a Espanya "...en el año 1922, porque su madre política le dijo que se marchara para Melilla o a Barcelona al objeto de ver si encontraba alguna casa para poner un negocio de comidas, que como el declarante en Melilla no encontró nada que le conviniera se fue para Barcelona, en donde trabajó una temporada para el Fomento de Obras y Construcciones y otras varias casas más cuyo nombre no recuerda y más tarde se marchó para Granollers dedicándose siempre al trabajo de las carreteras, que en el año 1930 aproximadamente residió en el pueblo de Cañamás en el que continua actualmente. [...] Que el declarante nunca en su vida ha cometido asesinato alguno y menos de sus familiares, que como ya ha dicho anteriormente se escribían" Guillem Coderch Bonada24 declara al febrer de 1945 que coneix a Ruiz i que li va vendre l'escopeta però ignorant si tenia permís per utilitzar-la. Hi ha un informe signat però sense identificar que diu que l'encausat "Trabaja en el bosque, elaborando carbón y cuida de una pequeña pieza de tierra de cultivo, que es secano y está inmediata a su vivienda. Vive pobremente. Es deber mío de conciencia hacer constar asimismo que el albañil de este pueblo, Francisco Rovira, al pedirle más informes del mencionado sujeto, me dice que cuando él, desertor de las filas rojas, vivía escondido en el monte, recibió del referido Ruiz algun auxilio." El cap de la Falange, Juan Zamora, diria que Ruiz havia observat bona conducta. Seria posat en llibertat provisional al març de 1945 i començaria el judici contra ell pocs mesos després. El fiscal li demanaria de 6 anys de presó a 20 de reclusió. Se li va nomenar un advocat militar que va demanar per a ell l’absolució. El 13 d'agost de 1945 se li va fer el Consell de Guerra a Barcelona i el Fiscal li demanaria ara 10 anys de presó major. Finalment, però, el tribunal l'absoldria. 24 Efectivament, Guillem Coderch era amb la seva dona el masover de la Masia de Can Bosc, “Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental de Dosrius” 43 Els Judicis Sumaríssims als republicans de Dosrius: els protagonistes de la Guerra Civil i la repressió franquista (1939-1945) 44 Els Judicis Sumaríssims als republicans de Dosrius: els protagonistes de la Guerra Civil i la repressió franquista (1939-1945) 7. Isidre Oliveres Bellús Jutjat a: Jutjat de Mataró Número d'auditoria: 12.167 Delicte: Rebel·lió militar Procediment iniciat el: 17 de juliol de 1939 El cas de l’Isidre és un d’aquells que demostra com la Guerra Civil i el període de repressió a la primera postguerra van ser utilitzats per molts ciutadans per saldar per la via de l’ajusticiament personal o de la denúncia davant dels tribunals militats antigues enemistats o disputes veïnals. El 10 de juliol de 1939 ens trobem a la documentació amb una denúncia presentada a la Guàrdia Civil: "...se presentó en esta casa Cuartel la Señora que dijo llamarse DOLORES TORRES LLUAN, de cincuenta y tres años de edad, casada, sus labores natural y vecina de DOSRIUS, denunciando ante el que suscribe; que su convecino ISIDRO OLIBERT, fue quien denunció a un joven que la denunciante tenia oculto en su casa llamado MANUEL, que los que fueron a detener al referido Manuel, detuvieron también al esposo de la denunciante, que una vez detenidos fueron conducidos a la Prisión de esta Población, y trasladados posteriormente a Barcelona y en otras Prisiones más, que de la Cárcel Modelo, fue sacado el joven aludido y segun referencias lo llevaron al frente, sin que desde tal fecha haya sabido más de él. Que durante el dominio rojo fue amenazado el marido de la denunciante JUAN BERTRES CARBONER, por el denunciado ISIDRO OLIVERT, estas amenazas se las hacía con una pistola por ser de ideas contrarias, y ahora se burlan del marido de la denunciante por haber estado en la Prisión que durante el dominio rojo fue también amenazada de muerte la denunciante, por el sujeto aludido..." La Dolors, donat que no sap escriure signa amb el dit. Es procedeix, després de la denúncia, a interrogar a Oliveres i diu que té "...cuarenta y seis años de edad, de estado casado, de oficio agricultor, natural y vecino de Dosrius, domiciliado en la casa de campo denominada Caseta de Burgueras. PREGUNTADO por su actuación Política-Social y Sindical con anterioridad al Movimiento y durante el dominio rojo en esta Región dice, que no ha pertenecido a ningún partido ni sindical, que durante al dominio rojo no ha denunciado a ninguna persona de derechas que se hallare oculta, que se enteró el mismo día que llevaron a un joven que se hallaba escondido en casa de su convecino 'Gaig', que en cierta ocasión, riñó con su convecino Juan Bertres, esto durante el dominio rojo, que no le sacó ningún arma, pero si que fué a su casa y llamó a un hijo suyo y le salieron 45 Els Judicis Sumaríssims als republicans de Dosrius: els protagonistes de la Guerra Civil i la repressió franquista (1939-1945) al encuentro con dos azadas, para agredirle, huyendo entonces, el aludido Juan; que un día yendo de caza le salió al encuentro al declarante, la Dolores Torres, éste llevaba la escopeta, insultándole la Dolores y entonces se marchó." També signa amb el dit. Es decideix no detenir a Oliveres. L'alcalde Juan Zamora Pérez de las Bacas l'exculpa de qualsevol responsabilitat política i declara que ha tingut bona conducta. La Falange també l’eximeix de responsabilitats. Dolors Torres Jubany declara formalment. Té 53 anys, està casada i està domiciliada a la casa de camp de Cal Gaig. No sap llegir ni escriure. "Que conoce a ISIDRO OLIVERAS BELLUS el cual sabe fue a denunciar a un Zapatero de la Plaza de Santa Ana, llamado Manrique (hoy detenido) que tenían en su casa a un individuo escondido llamado Manuel, y éste zapatero fué a su casa con tres agentes de policía hacerles un registro y se llevaron preso al esposo de la declarante y al chico que tenían escondido llamado Manuel, que siempre iba con su marido buscando cetas y se pelearon por esas cosas varias veces antes de detenerle y teniendo fincas colidantes se metía el ISIDRO OLIVERAS en las fincas suyas, por lo que por este motivo han tenido palabras en algunas ocasiones." En Joan Bartrés Carbonell, espós de la Dolors Torres declara també i diu que té 60 anys, és pagès i està domiciliat a Casa Bartrés, Cal Gaig, que no sap llegir ni escriure. Joan afegeix que "...en efecto es cierto que tuvo una pelea con el denunciado SIDRO OLIVERAS BELLUS con motivo de irle haciendo la competencia en la busca de cetas y tener terreno unido, en las que hay cuestiones de lindes y frutos y durante el dominio rojo un día le sacó una pistola y fue contra el dicente llamó a sus hijos y en vista de que eran más el declarante huyó y no pasó nada, siendo también cierto que una vez la mujer del declarante la amenazó con una escopeta y ésta se retiró." Valentí Rimbles Pallaroles exculparia a Oliveres i va confirmar que tot era cosa de veïns. Salvador Cot Bonamusa aclareix que "...estaban en constante pelea siempre y desde hace muchos años con anterioridad al movimiento por cuestiones de linde de fincas aprovechamiento del frutos del campo y cuestiones de agua o riegos y acaso esta haya sido la determinante de que ahora le hayan presentado denuncia." Després d’aquestes declaracions, es dictaria el sobreseïment de la causa. 46 Els Judicis Sumaríssims als republicans de Dosrius: els protagonistes de la Guerra Civil i la repressió franquista (1939-1945) 47 Els Judicis Sumaríssims als republicans de Dosrius: els protagonistes de la Guerra Civil i la repressió franquista (1939-1945) 8 i 9. Esteve Bonamusa Domènec i Lluís Sentís Bias Jutjats a: Jutjat de Mataró Número d'auditoria: 8.770 Delicte: Rebel·lió militar Procediment iniciat el: 26 de maig de 1939 El 23 de maig de 1939 es pren declaració als encausats després d'haver ser detinguts. Esteve Bonamusa Domènec, té 41 anys, està casat, natural de Canyamars i amb domicili a la Casa Homs25, a la carretera de Dosrius, de professió pagès i Lluís Sentis Bias, de 40 anys, casat, carnisser, natural de Granadella, amb domicili a Canyamars, carrer de Sant Esteve, 4. Van ser detinguts per "...haber pertenecido al Comité Rojo que actuó en el citado pueblo durante el Movimiento Revolucionario, habiendo practicado registros y detenciones de personas de derechas así como también otros actos de violencia que tanto se cultivaron en el citado período". Sentís declara que "...formó parte obligado del Comité rojo que actuó en dicha población, llevando una pistola para el desempeño de este puesto que entregó al llamado Jefe de Falange a la entrada de las Tropas Nacionales: Que niega haber dado orden para que se practicaran registros ni se efectuaran detenciones: Que no tiene seguridad de si algún miembro del Comité efectuó estos registros y detenciones." Bonamusa diu que "...al producirse el movimiento revolucionario formó parte del Comité rojo por indicación de los dirigentes de Dos Rius del cual dependían, habiendo usado arma corta hasta ahora a la llegada de las Tropas Nacionales que la entregó a la Jefatura de Falange: Que por su parte no ordenó registro ni detención alguna: Que no puede asegurar si alguno de los miembros del citado Comité dieron órdenes en este sentido." Els detinguts ingressarien a la presó de Mataró. Valentí Rimbles Pallaroles26, alcalde de Canyamars, de 51 anys, pagès i habitant de Casa Rimbles, declara que Bonamusa no va estar afiliat ni sindicat a cap partit abans o després del 18 de juliol de 1936; que no va intervenir en els fets de 1934; 25 Segurament es refereix a la Masia de Ca N’Homs, una de les masies més antigues i importants de Canyamars, pertanyent a la família Homs. En Bonamusa devia treballar de masover a la Masia. 26 Rimbles vivia a la Masia de Can Rimbles de Canyamars, a on a principis del segle XX anava gent a passar l’estiu. Valentí Rimbles Pallaroles va ser jutge de pau de Canyamars. “Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental de Dosrius”. 48 Els Judicis Sumaríssims als republicans de Dosrius: els protagonistes de la Guerra Civil i la repressió franquista (1939-1945) no va fer política durant les eleccions de 1936; que va formar part del Comitè Local de Canyamars i que "...efectivamente, dicho individuo efectuó requisas, pero lo que se ignora es si dichas requisas fueron efectuadas en inteligencia con el propietario del efecto requisado, cuyo propietario es el Rdo. José Rius, que reside en Barcelona[...] se ignora también si su incorporación a las filas rojas fue forzosa o voluntaria. Que en las filas rojas el repetido sujeto ostentó el cargo de soldado. Que dicho individuo intervino también en la destrucción de los objetos de la Iglesia de este término". L’alcalde o jutge de pau de Canyamars fa la mateixa declaració sobre Sentís. La Falange, a través de Joan Pinós Nogueres declara que Bonamusa "...es de ideas izquierdistas [...] y una vez iniciado [el GMN] este se afilió a la C.N.T. En las elecciones del treinta y seis se abstuvo de emitir su voto, pero era simpatizante del funesto Frente Popular" [...] Ingresó forzoso en las filas rojas". Afegeix el mateix sobre Bias i diu que "Formó parte del Comité de la localidad hablando en público contra los emboscados". Més interessant és la declaració de la Guàrdia Civil que declara sobre Bonamusa que era "...individuo de extrema izquierda, al estallar el Alzamiento, formó parte el Comité que se constituyó en el Pueblo de Cañamás, como Vocal, siempre iba armado de pistola, fue uno de los que fueron a casa de Rius27 y sustrajeron vino, muebles y toda clase objetos que poseía, se le vio varias veces por la casa de Bellalta presentándose unas veces con el pretexto de sacar leña y otras veces sin nada, dado lo apartado de la finca es de suponer que se preocupaba de los emboscados que teníamos en casa. También tuvo el aludido Bonamusa y un tal Sentís una conversación acalorada con Juan Figueras28 (Casi) Alcalde de Cañamás durante el dominio rojo, al cual le decían cuando venían del frente que era un encubridor de los emboscados y que Pascual y los emboscados que había ya tenían que haber sido detenidos y que si él no lo denunciaba lo harían ellos de forma que se llevaron del pueblo a todos los emboscados y al referido Casi con ellos; contestando éste que los mozos de Escuadra ya estaban avisados y que si no venían no era culpa suya." Sobre Sentís diu que actuava amb Bonamusa i que "...se cuidaba de Abastos, siendo uno de los que fueron a casa de Rius,y sustrajeron vino, muebles y toda clase de objetos que poseía, vigilaba a las personas de derechas que se hallaban ocultas, presentándose en más de una ocasión en casa de Bellalta29 en cuya casa 27 Probablement es refereix a "Can Rius de Canyamars" (Masia de Can Rius), propietat de Francesc Rius Arenas, valorada en 55.000 pessetes. Sembla que qui ocupava la finca esporàdicament era Mossèn Rius, qui la gent recorda com la darrera persona que va estiuejar a la finca durant aquells anys. La finca va ser una de les apropiades o col·lectivitzades a la tardor de 1936. 28 Es refereix a Joan Figueres Lladó, president del Centre Republicà de Canyamars. 29 Bellalta és la transcripció a l’època de la Masia Vallalta, ubicada a Canyamars. Sembla que el propietari era Josep Auledas o “Pepito”, la darrera persona que va viure a la finca. “Inventari del Patrimoni Història, Arquitectònic i Ambiental de Dosrius”. 49 Els Judicis Sumaríssims als republicans de Dosrius: els protagonistes de la Guerra Civil i la repressió franquista (1939-1945) se albergaban varios emboscados, y encontrándose en cierta ocasión en dicha casa el Cura Párroco de Mataró Mosén Ramon30, donde le sorprendió obligándole a que desapareciera por cuyo motivo tuvo que marcharse a otra en la cual no se hallaba con la seguridad que en la aludida casa, resultando que al poco tiempo de esto fue sorprendido y detenido llevándoselo, y al día siguiente resultó asesinado en Parpers." Declaren també diversos testimonis: Josep Arnó Llovera (pagès), Josep Recoder Fabregas (joier), Valentí Rimbles Pallaroles (pagès), Josep Rius Massuet, de 57 anys, sacerdot. Aquest declara que: "...el declarante es propietario de la finca denominada 'Rius' de Cañamás; que en dicha finca estuvo hasta el 16 de Agosto del año 1936 de la que hubo de marchar a requerimientos insistentes de los referidos encartados; que estos a pesar de que el declarante les rogó que respetaran todo lo posible el ofertorio u oratorio, no obstante efectuaron destrozos en una mitad, ocasionándole además perjuicios en el piso; que dichos individuos le incautaron unas tres cargas de vino rancio y unos mil kilos de avellana; que además se incautaron de varios objetos y efectos del piso; que también se incautaron de la finca junto con otros elementos del Comité, entre ellos el Juan Roca Valentí31; que después dicha finca la traspasaron al Comité de Dosrius cuyo comité destrozó la cosecha de corcho, la madura y otras que no eran maduras ocasionando serios perjuicios que estima en unas doce mil pesetas en junto y los que le ocasionaron los dos encartados en este procedimiento, los estima en unas cuatro mil pesetas; que desde luego ambos encartados son elementos de izquierda si bien más marcadamente el Luis Sentis." També declara Francesc Rovira Rovira (36 anys i paleta, domiciliat a Cal Farré), Joan Vives Arenas (58 anys i comerciant domiciliat a Canyamars), Joan Pinós Nogueres (45 anys i resident a Dosrius) qui declara que "...es absolutamente incierto que ni en un sitio ni en otro [Dosrius i Canyamars] los individuos que formaron los comités rojos lo fueran a requerimiento de personas de derechas". A la declaració indagatòria Bonamusa diu que "...en cuanto a la pistola que poseía ha de hacer constar que ésta le fue dada para que la guardara, por Don Antonio Sanfeliu32, fabricante de Mataró que residía en Cañamas; que dicha pistola la guardó el dicente durante el dominio rojo, pero sin que jamás la exhibiera ni la ostentara [...] que si formó parte del Comité rojo, fue porque los elementos de derechas, especialmente requerido por el que antes del 18 de Julio de 1936 era Alcalde de Dosrius y que volvió a serlo a la liberación de la población y además por el actual Jefe de Falange de Dosrius; que además un tal Prats33, respondió siempre 30 Mossén Ramon Fornell i Serra, va néixer a Sant Martí de Merlès a l’any 1865, era comunitari de la parròquia de Santa Maria de Mataró i encarregat de l’església de Mata. Fou afusellat el 25 d’octubre de 1936 al Coll de Parpers. 31 Joan Roca Valentí va ser President del Sindicat d’Oficis Varis de la CNT de Canyamars. 32 Veure la nota 14. 33 Es tracta, segurament, de Joan Prats Vidal, membre de la família Prats. 50 Els Judicis Sumaríssims als republicans de Dosrius: els protagonistes de la Guerra Civil i la repressió franquista (1939-1945) que cuando sería liberada la población nada les pasaría a los que formaban el Comité y es el que les alentaba siempre para que no dejaran los puestos y continuaran con su labor; que desde luego el Comité de Cañamás siempre fue de acuerdo con los elementos de derechas de la población, incluso los consultaba los casos que querían ser impuestos por el Comité de Dosrius." Sentís declara que es va afiliar a la CNT de forma obligada, nega haver parlat en contra dels emboscats i haver fet requises ni registres i "...que su actuación fue la de avisar a los del pueblo cuando se enteraba de que algún otro Comité vecino quería efectuar registros". La declaració definitiva és la de Pere Fuertes Giménez, Prevere de la Parròquia de Sant Esteve del poble de Canyamars: "Declaro: Conocer a los individuos Juan Figueras Lladó, Luís Sentís Bias, Esteban Bonamusa Domenech y a los hermanos Pedro y Juan Roca y Valentí, desde algunos años, anteriormente, al Glorioso Movimiento Nacional, por ser vecinos de este pueblo y feligreses de esta Parroquia de mi cargo; a quienes consideré siempre, como vecinos y feligreses ejemplares, por su conducta de buenos católicos, y cumplidores de sus deberes. Si bien, desde el principio del movimiento revolucionario anarco-sindicalista, en Cataluña, formaron parte del comité de este pueblo de Cañamás, fue en vista a evitar la formación de un comité por elementos extraños que se adueñaran del pueblo, como pretendieron practicarlo los operarios engrabadores34 de la carretera de Cañamas a Dosrius, que en aquellos días merodeaban por este término; y, que sin duda, en tal caso, hubiéramos tenido que lamentar desmanes inauditos. Y, gracias al comité de defensa, aparentemente, rojo, formado por elementos del mismo pueblo de Cañamás, podemos asegurar que en este pueblo no hubo, durante todo el tiempo del dominio rojo, alteración alguna de importancia, en el orden social; como así pueden testimoniarlo personas caracterizadas de orden, que en este pueblo se ampararon a la protección del comité, del que formaron parte los individuos arriba mencionados. Por lo que atañe a mi persona, en particular, como Párroco de Cañamas, no tengo más que motivos de agradecimiento a la actuación de aquel comité: 1. Se me avisó para que, obrando con absoluta libertad, me pusiera a salvo de elementos revolucionarios criminales que pudiesen incurrir en este lugar. 2. Se hizo un simulacro de desorden con los enseres de la iglesia, sin destrucción de muebles, ni de objeto alguno; solo con la intención y en vista a aparentar un cataclismo revolucionario, con el único intento de evitar verdaderos destrozos, en caso de una incursión de revolucionarios salvajes forasteros. 34 El declarant probablement es refereix als operaris que pavimentaven la carretera de Dosrius a Canyamars. 51 Els Judicis Sumaríssims als republicans de Dosrius: els protagonistes de la Guerra Civil i la repressió franquista (1939-1945) 3. Se me entregó, íntegra, una cantidad de dinero de la iglesia, que el comité encontró guardada en una caja, al retirar los objetos y material dúctil, de valor, en previsión de un posible saqueo, por elementos forasteros. 4. Este comité, de referencia, sostuvo una enconada oposición y reyerta, con unos forajidos 'Fusileros rojos' que vinieron del pueblo de San Adrián, para destruir el Templo. Cosa que el comité no pudo detener, a pesar de su heróica resistencia, casi rayana en desesperación. Y, con todo, no pudo evitar que aquellos llamados "Fusileros Rojos" incendiaran, con saña, el interior del Templo. 5. Este comité, me proporcionó una Cédula Personal (falsa, por supuesto), un salvo-conducto y medios de seguridad personal para trasladarme yo a Barcelona; tal y conforme yo lo deseaba y se lo había manifestado." Es demana que declari l’alcalde Salvador Claus Bonamusa qui diu que "...a los primeros días del Alzamiento fue Alcalde del pueblo de Dosrius en compañía de Juan Pinós, Eusebio Fontseca, Pedro Miguel y a ellos se asociaron como elementos de izquierda José Ninet, Jaime Bonamusa, Valentin Jubany y Antonio Colomer y durante seis días que estuvieron juntos nada ocurrió en el pueblo de Dosrius, que al cabo de ellos se salieron de dicho Ayuntamiento el declarante y sus otros tres compañeros y quedaron los de izquierdas José Ninet como Jefe del Comité rojo entrando a formar parte de él Juan Jubany, Esteban Albert, Aurelio Montagut y en tiempo de estos fue cuando ocurrieron la quema de los santos, destrucción de altares, se realizó alguna detención de personas de derechas sin que pasara nada y se pusieron algunas multas.[...] que es absolutamente incierto que el declarante requiriera en modo alguno a ESTEBAN BONAMUSA para que formara parte del comité..." Josep Auledas35, pagès de 70 anys declara contra els encausats dient que es dedicaven a la persecució de feixistes. Joan Prats Vidal, de 42 anys, advocat, defensa als inculpats dient que "...llegaron a casa del declarante una especie de junta de defensa que seguía las orientaciones del declarante y en la cual formaban parte ESTEBAN BONAMUSA Y LUIS SENTIS entre otros, transformándose asi una especie de tenencia de Alcaldia que dependiente del Ayuntamiento de Dosrius funcionaba en Cañamás que esta junta de defensa estaba subvencionada por toda la gente de derechas del pueblo, en contribución espontanea y para evitar males mayores hicieron un simulacro de quema de efectos de la Iglesia en donde se hallaban presentes el declarante, un hermano del propio cura párroco, el señor Font, el señor Peredejordi, Parera y otras serie de personas de garantía y en donde se quemaron cuatro trastos viejos y se sacaron algunas imágenes que fueron distribuidas por las casas particulares o escondidas, y así ESTEBAN BONAMUSA Y LUIS SENTIS pasaron como elementos rojos a quien ordenó se pusieran en la carretera por si venían de fuera y así pudo salvarse la situación durante unos dos meses, al cabo de los que vino 35 Veure nota 28 52 Els Judicis Sumaríssims als republicans de Dosrius: els protagonistes de la Guerra Civil i la repressió franquista (1939-1945) un camión de revolucionarios de San Adrián del Besós, verdaderos rojos, después de muchos forcejeos y disputas quemaron por fin la Iglesia, que efectivamente es cierto que el declarante constantemente les decía a los del comité que no tuvieran cuidado que él les garantizaba que no les pasaría nada a la entrada de las Tropas Nacionales, pero esto fue mientras estuvieron a sus órdenes, con posterioridad han rojeado y son en efecto ciertas las intervenciones que a los inculpados se les imputan por los informes de las Autoridades locales habiendo intervenido ciertamente el BONAMUSA y el SENTIS en los hechos de que informa la Guardia Civil con respecto haber arrojado de casa Bellalta a Mosén Ramón sacerdote de Mataró y de ella donde estaba trillando con los de la casa y el cual después fue detenido y asesinado, pero sin que crea que entre este hecho y aquella detención y fusilamiento exista la más mínima relación, por haberles causado profunda pena a los inculpados cuando se enteraron de lo sucedido y los que dijeron al dueño de la casa que tenía que marcharse porque a ellos los comprometía ya que apareciendo como elementos del comité si otros de fuera lo podía pasar mal, que también sabe lo de la persecución de los emboscados, pero también por el mismo hecho para evitar su compromiso y también lo de la casa Rius, de acuerdo con el propio señor mosen Rius en principio y para simular con los de fuera que se hacía algo en plan revolucionario." El 9 de febrer de 1940 van quedar en llibertat. El 31 de maig de 1943 es van arxivar les actuacions contra els dos. 53 Els Judicis Sumaríssims als republicans de Dosrius: els protagonistes de la Guerra Civil i la repressió franquista (1939-1945) 54 Els Judicis Sumaríssims als republicans de Dosrius: els protagonistes de la Guerra Civil i la repressió franquista (1939-1945) 10. Joan Figueres Lladó Jutjat a: Jutjat de Mataró Número d'auditoria: 9.217 Delicte: Rebel·lió militar Procediment iniciat el: 2 de juny de 1939 De Joan Figueres Lladó sabíem que va ser president del Centre Republicà de Canyamars i un dels impulsors de la creació del submunicipi de Canyamars com a mesura per lluitar contra el que alguns consideraven maltracte per part de Dosrius cap a Canyamars. El 24 de maig de 1939, compareixia a la comissaria Joan Figueres Lladó, de 43 anys, jornaler, natural i veí de Canyamars, domiciliat a Cortijada "CASI"36, segons referències "...actuó de Alcalde del referido pueblo de Cañamas durante el periodo rojo-separatista, habiendo perseguido encarnizadamente a los elementos de derechas de dicha población y denunciando a varios de ellos. Practicado que le fue un registro en su domicilio se le encontró una escopeta de dos cañones, marca inglesa calibre doce." El detingut declara que "...efectivamente ha sido Alcalde durante el dominio rojo del Pueblo de Cañamas desde Junio del año mil novecientos treinta y siete hasta la misma fecha del treinta y ocho y niega haber tomado parte en detenciones, registros y demás hechos desarrollados durante el dominio rojo en el pueblo de referencia. Preguntado por la procedencia de la escopeta que le ha sido hallada en su domicilio, manifiesta haberla comprado en una armería de esta población en el precio de doscientas pesetas." Seguidament seria ingressat a la presó. Joan Pinós, Cap Local de la Falange, diu que "Este individuo es de ideas izquierdistas, ignorándose el partido político a que estuviese afiliado antes de la iniciación de nuestro Glorioso Movimiento Nacional, y una vez iniciado este se afilió a la C.N.T. En las elecciones del treinta y seis se abstuvo de emitir su voto, pero era simpatizante del funesto Frente Popular. Fue Alcalde de la localidad, y cooperó a la busca y detención de emboscados. 36 Segurament es refereix a la Masia de Can Cassi al poble de Canyamars. 55 Els Judicis Sumaríssims als republicans de Dosrius: els protagonistes de la Guerra Civil i la repressió franquista (1939-1945) Pueden prestar declaración respecto a los mismos D. José Arnó Llovera y D. Francisco Rovira Rovira." Qui era l'alcalde de Dosrius el 13 de juny de 1939, Joan Zamora, diu que "De ideas izquierdistas, se ignora si estuvo afiliado en algun partido politico, pues en Cañamas (Dosrius), no existía organizado ninguno antes del Glorioso Alzamiento Nacional. En las elecciones de febrero del año 1936, se abstuvo de votar. Durante la dominación roja simpatizó con este régimen, y en la aldea de Cañamas, que consiguió entonces convertirse en Sub-Municipio, ocupó entonces la Presidencia de este. No ignoraba que en los bosques de Cañamas existían gran número de emboscados, y en cierta ocasión, a requerimiento de fuerzas armadas rojas (carabineros?), cooperó con estos y consiguieron detener a dos de los que se hallaban ocultos. Se ignora si en este sentido actuó por propia iniciativa en alguna otra ocasión. No ingresó en las filas rojas. Pueden atestiguar lo anteriormente expuesto, los vecinos de Cañamas: D. Valentín Rimblas Pallarolas y D. Francisco Rovira Rovira." La Guàrdia Civil afegeix que "...llegando en una ocasión a coger dos individuos [emboscados] de los varios que había reunidos, y como quiera que quince o veinte puedieron conseguir el huir; y dando el referido Figueras con la barraca donde se albergaban les recogió armas, ropas y cuantos comestibles tenían también fue en busca del Señor Recoder vecino de Mataró, para que le diera el coche que tenía este, y como quiera que no se lo entregó volvieron otra vez con las mismas amenazas hasta que conguió llevárselo...Pueden deponerse como testigos los vecinos de Cañamas Fermin Muñoz.- Casa Figueras y Francisco Cot.- Casa Galcerán." Declara sobre Figueres, Valentí Rimbles Pallaroles, de 51 anys, natural d'Argentona, casat i pagès, domiciliat a Canyamars, a la Casa de Camp d'en Rimbles, 4. El declarant, que al 19 d’agost de 1939 era el primer tinent d'alcalde de Dosrius opina "...que dicho individuo había cortado bosques ignorando si estaba en contacto con los propietarios o no; que sepa el declarante dicho encartado no intervino en requisas, robos ni exigió dinero de nadie, si bien hacía entregar patatas que decía eran para la población; que ignora si dicho individuo intervino en la quema de la iglesia y objetos de culto e imágenes y que no puede dar más detalles". 56 Els Judicis Sumaríssims als republicans de Dosrius: els protagonistes de la Guerra Civil i la repressió franquista (1939-1945) Francesc Rovira Rovira, de 36 anys, natural de Canyamars, casat, paleta, domiciliat a Canyamars a la casa de camp cal Farré, 10, declara que no coneix altres delictes a més dels que figuren al sumari. Josep Arnó Llovera, de 26 anys, natural de Dosrius, solter, pagès, domiciliat a Canyamars, veinat de Padró, 9, declara que "...por referencias sabe que intervino en requisas y registros; que dicho individuo cooperó a la busca y detención de los jóvenes que como el declarante estaban escondidos por los montes para eludir ir al ejército rojo; " Fermí Muñoz Martínez, de 39 anys, natural de Uña (Conca), casat, xofer, domiciliat a Canyamars, a la Carretera, 3, declara que "...desde luego es individuo de izquierdas; que de rumor público se decía que había perseguido a los emboscados y que con la Guardia de Asalto sabe a ciencia cierta que fueron detenidos dos de dichos emboscados, que ello ocurrió a últimos de diciembre del pasado año mil novecientos treinta y ocho, que este individuo era el masovero de la finca del señor Recoder ignorando si fué en busca de éste para que le entregara el coche; [...] está convencido de que este individuo fue el que denunció al declarante al que entonces era delegado comarcal de abastecimientos rojo llamado Torrente para que le hicieran un registro en su casa, cuyo registro lo efectuó el referido delegado con dos carabineros." Joan Figueres declararia finalment que "...no es cierto que persiguiera a ningún elemento de derecha y menos cierto es aún que denunciara a ninguno; que precisamente el declarante tenía a un cuñado suyo emboscado y quien fue con la fuerza de carabineros a buscar a los emboscados fue el Ayuntamiento de Dosrius, o mejor, el Alguacil de Dosrius37 que acompañaba a los Mozos de Escuadra, que practicaron detención de dos de los emboscados y que el declarante precisamente procuró despistarlo, ir avisando a dichos emboscados." Se'l traslladaria a continuació a la Presó Cel·lular i en el judici seria absolt. 37 Es refereix a Joan Pujol Boch de qui hem fet esment més amunt. 57 Els Judicis Sumaríssims als republicans de Dosrius: els protagonistes de la Guerra Civil i la repressió franquista (1939-1945) 58 Els Judicis Sumaríssims als republicans de Dosrius: els protagonistes de la Guerra Civil i la repressió franquista (1939-1945) 11. Joan Roca Valentí Jutjat a: Jutjat de Mataró Número d'auditoria: 9.225 Delicte: Rebel·lió militar Procediment iniciat el: 2 de juny de 1939 Sabem pel treball que vam elaborar sobre la Guerra Civil a Dosrius que Joan Roca Valentí va ser el president del Sindicat d’Oficis varis de la CNT a Canyamars durant la guerra. Ell i altres membres, com Esteve Bonamusa Domènec i Joan Figueres Lladó van denunciar el tracte discriminatori que rebien de l’Ajuntament de Dosrius. Segons el primer interrogatori, Valentí te 25 anys, és solter, jornaler, natural de La Sellera de Ter (Girona) amb domicili a Canyamars, a la Casa Malta38 i se l'acusa d'actuar com a Comissari Polític. Valentí declara que "...no desempeñó el cargo de Comisario Político pero sí que alcanzó el grado de sargento en el Ejercito rojo, habiéndose entregado cuando la rendición encontrándose en la Zona del Centro. Que sí ha pertenecido a la organización sindical de la CNT, habiendo desempeñado el cargo de Presidente de dicha acción sindical en el pueblo de Cañamas” L'alcalde Joan Zamora diu de Roca que "De ideas izquierdistas, se ignora si estuvo o no afiliado a algún partido político antes del Glorioso Alzamiento Nacional. Se abstuvo de votar en las elecciones de febrero de 1936. Perteneció al Comité Antifascista de la aldea de Cañamas, practicando registros en dos o tres casas de campo, acompañado de otros elementos del Comité. Su ingreso en las filas rojas fue forzoso". El Capellà de la Parròquia de Canyamars exculpa a Roca i diu que la seva intervenció va ser per evitar l'actuació de comitès externs. Declaren també Valentí Rimbles Pallaroles, Salvador Cot Bonamusa i Jaume Rovira Cuní. Aquest diu que Valentí "...intervino en requisas y registros domiciliarios y además hablaba mal en contra de los individuos escondidos para eludir presentarse al ejército rojo". Ramon Auledas Pagés diu que "...precisamente dicho individuo efectuó registros en la casa del declarante [Vecindario de Cañamás, 38 Segurament es refereix a la Masia de Can Maltes, al veïnat de Rimbles (Canyamars). 59 Els Judicis Sumaríssims als republicans de Dosrius: els protagonistes de la Guerra Civil i la repressió franquista (1939-1945) 2] junto con Luis Sentís Bias y un tal Maltas, digo, un tal Catá39, fallecido y con ocasión de tener en su casa al Rd. Ramón Fornells y cuando este les ayudaba en los trabajos del campo se presentaron los tres individuos inesperadamente por tres sitios distintos lo que demuestra que estaban acechando, y al intentar escapar el Rdo. Fornells, el individuo llamado Maltas le dijo que si daba tres pasos más lo mataría; que entonces aquellos tres individuos increparon al Rdo. Fornells diciéndole que si lo veían más por allí lo matarían ya que les estaba comprometiendo y encarándose con el declarante y demás familiares les dijeron que eran unos fascistas y la peor gente del pueblo y que también les matarían; que estos registros se efectuaron otras veces y siempre encarándoles las armas que empuñaban. [...] que al cabo de unos tres meses de ocurrido lo anteriormente explicado dicho Rdo. Sr. Fornells que ya no residía en la casa del declarante, si bien iba escondiéndose donde podía, por la población y otros lugares, fue asesinado aunque ignora por quien". Francesc Comas Borrell, procurador de tribunals i resident a Mataró, diu que coneix a Valentí i diu d'ell que "...formó parte del comité rojo del pueblo de Cañamas y por referencias que fue a la casa Guitart donde estaba el cura Fornells para que le denunciaran al comité amedrantando a los colonos para que lo verificaran y al día siguiente este señor fue asesinado, que sabe también por referencias que el inculpado pertenecía a la CNT ocupando el cargo de presidente..." A la declaració indagatòria Roca diu que té 25 anys, natural de La Sellera (Santa Coloma de Farners), veí de Canyamars, pagès, solter i viu a Riera de Rimbles, 14. Declaren a favor de Roca: Joan Gel, Salvador Cot, Josep Maria Cot, Juan Zamora, Joan Pinós i altres ciutadans. El Consell de Guerra es va celebrar l'11 de setembre de 1939. El fiscal li demanava Reclusió Perpètua i el tribunal el condemnaria finalment a dotze anys i un dia de reclusió temporal. Tot i una proposta de commutació de la pena a 8 anys, se li va mantenir la pena el 16 de juliol de 1943. A l’expedient de Roca trobem que el 3 de maig de 1948 es diu que va ser condemnat a la pena de 8 anys, sortint en llibertat condicional de la Presó Cel·lular de Barcelona, amb data 12 de juliol de 1941 i "...deseando acogerse a los beneficios del indulto total promulgados por el Generalísimo Franco (q.D.g.), SUPLICO ATENTAMENTE A V.E. se digne conceder al suscrito Juan Roca Valentí, los beneficios de indulto total de la pena impuesta". El 7 d'agost de 1948 se li concediria l'indult. 39 Potser aquest Catà és l’argentoní de qui parla Margarita Colomer en el seu article “La Repressió contra la família Lladó i Ros d’Argentona”, Fonts, núm. 47. Es tracta del “Boleya”, el seudònim de qui escrivia articles en contra dels caciquistes d’Argentona. 60 Els Judicis Sumaríssims als republicans de Dosrius: els protagonistes de la Guerra Civil i la repressió franquista (1939-1945) 61 Els Judicis Sumaríssims als republicans de Dosrius: els protagonistes de la Guerra Civil i la repressió franquista (1939-1945) 12. Antoni Bonamusa Claus Jutjat a: Jutjat de Mataró Número d'auditoria: 4.194 Delicte: Rebel·lió Militar Procediment iniciat el: 22 de març de 1939 Antoni Bonamusa Claus era germà de Jaume Bonamusa Claus, àlies “Aiandro”. Aquest era membre de la Unió de Rabassaires i va ser el primer president del Comitè de Salut Pública de Dosrius. Al 18 d’octubre de 1936, Jaume ocuparia el càrrec d’alcalde 2n a l’alcaldia de Jaume Ninet Pujol. Antoni va ser detingut per la Guàrdia Civil el 15 de març de 1939. Bonamusa tenia 31 anys, estava casat i era pagès. Va declarar que no havia pertangut a cap partit o sindicat i que es va afiliar a la CNT al setembre de 1936. "...fue miliciano durante su permanencia en esta, prestando servicio con arma de caza en el cruce de carreteras que existe en esta localidad, tomó parte en registros domiciliarios en la mayor parte de las casas que se efectuaron y que su misión era la vigilancia del edificio mientras se efectuaba y que también formó parte de la directiva del Comité como consejero de Agricultura, hasta el mes de Marzo del año mil novecientos treinta y ocho, que al ser llamado su reemplazo salió para el frente del Ebro en una batería del ciento cincuenta y dos, con un Comandante que se llamaba [...], permaneciendo en diferentes frentes de Cataluña hasta el día veintiocho de enero último, que regresó a su domicilio..." Contra Antoni Bonamusa declararien diversos particulars i responsables polítics i institucionals. Julià Rabasa Julian, de Dosrius, va declarar que Bonamusa li va registrar la casa per trobar diners o armes, però no hi va trobar res. Al cap d'un mes Julian era multat amb 2.000 pessetes, havent de ser traslladat a Mataró a retirar els diners de la Caja de Ahorros. Després és interrogat Joan Pinós Nogueres. Diu que Bonamusa "...ha sido siempre de ideal izquierdista y que en las elecciones del año mil novecientos treinta y seis, fue un gran propagandista por parte de las izquierdas, durante la dominación marxista fue miliciano, usaba armas, efectuaba registros en las casas de personas de derechas..." La Falange informaria a partir de la declaració de Josep M. Fradera Pujol i Josep Auledas de Dosrius. Els esmentats Fradera i Auledas declaren que Bonamusa "Desempeñó los cargos de Secretario en la colectivizaciones, habiendo sido también alguacil y cartero." 62 Els Judicis Sumaríssims als republicans de Dosrius: els protagonistes de la Guerra Civil i la repressió franquista (1939-1945) Finalment, Salvador Claus Bonamusa, l’alcalde de Dosrius i membre del primer comitè local després de la rebel·lió nacional, diu que Bonamusa "Intervino directamente en la destrucción y quema de las imágenes y otros objetos de la Iglesia". Se l'acabaria enviant a la Presó Cel·lular de Barcelona (La Presó Model). 63 Els Judicis Sumaríssims als republicans de Dosrius: els protagonistes de la Guerra Civil i la repressió franquista (1939-1945) 64 Els Judicis Sumaríssims als republicans de Dosrius: els protagonistes de la Guerra Civil i la repressió franquista (1939-1945) 13. Jaume Ninet Pujol Jutjat a: Jutjat de Mataró Número d’auditoria: 4.191 Delicte: Rebel·lió Militar Procediment iniciat el: 22 de març de 1939 Jaume Ninet Pujol era afiliat a la CNT, va liderar el Comitè de Salut Pública i va ser nomenat poc després alcalde de Dosrius. La Guàrdia Civil el detindria el 15 de març de 1939. Tenia 26 anys, era solter i xofer. Interrogat diu que a l'any 1931 estava afiliat a l’UGT. En iniciar-se el moviment va formar part del Comitè de Dosrius, com a president i alcalde durant sis mesos. Al juny de 1937 va ser cridat a files. Va ser destinat a Artilleria de Costa a la part de Tarragona fins el 15 de gener de 1939. "Viendo la proximidad de las fuerzas nacionales se retiraron por la carretera de Gerona y al llegar al pueblo de Llinars de Vallés se fugó de las filas rojas y regresó a su domicilio.” Aquell mateix dia ingressaria a la presó. Salvador Claus, alcalde de Dosrius, declararia que "Este individuo de ideas izquierdistas, ignorándose el partido político a que estuviese afiliado antes de la iniciación del Glorioso Movimiento y una vez iniciado éste se afilió a la CNT. En las elecciones del treinta y seis emitió su voto a favor del funesto Frente Popular desempeñando el cargo de apoderado. Fue del Comité y después Alcalde, ingresó forzoso a las filas rojas en las que se desconoce su actuación. Intervino directamente en la destrucción y quema de las imágenes y otros objetos de la Iglesia." La Falange diu que "...no tenía actuación político-social antes del 18 de julio de 1936, habiendo pertenecido después a la CNT, sin que haya tenido intervención alguna en los sucesos del año 1934. En las elecciones del año 1936 era simpatizante del Frente Popular, habiendo coaccionado a las personas de derechas. [...] puede considerársele persona moderada, habiendo ayudado a varias personas de derechas.-“ En el cas de Jaume Ninet tornen a informar Josep Maria Fradera Pujol, i Josep Auledas. En declaració jurada, Josep Maria Fradera Pujol, diu "Que conoce a JAIME NINET y les consta que es un individuo de ideas izquierdistas bastante destacado, ignorando el partido a que pudiese estar afiliado, pero si sabe que en las elecciones del treinta y seis hizo intensa propaganda a favor del funesto frente popular. 65 Els Judicis Sumaríssims als republicans de Dosrius: els protagonistes de la Guerra Civil i la repressió franquista (1939-1945) Tan pronto se inició el Movimiento Nacional se puso a favor de la causa roja, habiendo sido más tarde Alcalde en cuyo cargo persiguió todo lo que pudo a las personas de orden, autorizando para que los del comité de colectivizaciones le talasen cierto número de árboles en el bosque del declarante, valorados en más de mil pesetas. Fue uno de los que en compañía de otros elementos de izquierdas fueron a casa del declarante recogiendo las armas que poseía, quedándose con algunas de ellas." Francesc Nogueres Pujol, de 62 anys, casat i pagès declara que Ninet "...le obligó al declarante a que le pagase quinientas pesetas por ser persona de derechas, [...] viéndose continuamente armado por el pueblo y en relación con los principales marxistas". A la declaració posterior de Ninet, alt, ulls blaus, vestint pantaló de pana i camisa a ratlles, reconeix "...haber intervenido en la recogida de las armas de Don José Maria Fradera, pero fue con el ánimo de que una vez poseídos de armas, pudiesen enfrentarse con los elementos forasteros que llegasen al pueblo con ánimo de cometer atropellos o algún desmán. Hace constar que si bien es cierto formó parte del comité revolucionario, fue por acuerdo y a incitación de las personas de orden del pueblo, algunas de las cuales al principio formaron parte también de la referida organización, con el exclusivo objeto de mantener el orden en el pueblo y evitar que a la llegada de elementos de orden y solamente quedaron los de izquierda, pero durante el tiempo que estuvo funcionando el comité y él formó parte del mismo, ni se detuvo a persona alguna y menos se cometieron hechos de sangre, ya todo esto hicieron ellos todo lo posible para que no se realizasen. Que la quema de las imágenes se efectuó de manera improvisada por elementos forasteros llegados al pueblo; también de acuerdo con alguna persona de derechas, acordaron en retirar los altares y restos que en la Iglesia quedaban, para quemarlos en la Plaza evitándose que llegasen más tarde otros elementos y pudiesen quemar la Iglesia, la que se conservó intacta. Niega haber impuesto multas a personas de derechas y dice que todo los demás cargos que se le atribuyen son inciertos." Posteriorment a la seva declaració seria ingressat a la Presó Cel·lular de Barcelona. Segons un capità d'artilleria, Jaume Ninet va participar en l'alliberament de diverses persones que volien fugir de la zona republicana. Els fugitius van ser sorpresos i empresonats a la presó que els milicians de la FAI tenien a la Seu d'Urgell. Ninet era el conductor d’un dels vehicles. Juan Zamora y Pérez de la Bacas, també parla de Ninet. "Como Alcalde, Jaime Ninet Pujol, continuó la defensa y custodia de las personas que la horda roja 66 Els Judicis Sumaríssims als republicans de Dosrius: els protagonistes de la Guerra Civil i la repressió franquista (1939-1945) forastera quería asesinar, proporcionando equitativamente víveres a todo el vecindario sin distinción de ideología política e incluso también a las numerosas familias forasteras que perseguidas en sus localidades respectivas, hallaron aquí seguro refugio, no privándoseles ni incluso de sus aparatos de radio cuya tenencia se permitía incluso a las personas tachadas de 'fascistas' en este Municipio. Su ingreso en las fila rojas fue forzoso, desertando de éstas en los últimos tiempos de la dominación marxista y permaneciendo en ésta localidad hasta su liberación por nuestro Glorioso Ejército Nacional, presentándose después a la Autoridades." Un testimoni de Vilaseca de Solcina (Tarragona) diu que Ninet estava prestant servei a la Bateria 27 d'Artilleria de Costa. Joan Prats Vidal també ajuda Ninet amb la seva declaració. Prats Vidal, Membre de la família Prats, residents a Can Galzeran, va formar part del Comitè de Salut Pública de Canyamars. Estava afiliat a Acció Catalana. Declara que Ninet "...con su actuación evitó algunos desmanes intentados por los rojos..." Una altra veïna de Dosrius, Encarnación Vidal Martí, declara que el Comitè de Mataró va intentar segrestar-la i que el Comitè de Dosrius la va defensar. Diversos càrrecs de dretes afirmen que el Comitè de Premià de Mar va intentar assassinar-los "...para llevarse y darles el 'fatídico paseo...” i que el Comitè Local els va defensar. Jaume seria finalment condemnat a la pena de reclusió perpètua. 67 Els Judicis Sumaríssims als republicans de Dosrius: els protagonistes de la Guerra Civil i la repressió franquista (1939-1945) 68 Els Judicis Sumaríssims als republicans de Dosrius: els protagonistes de la Guerra Civil i la repressió franquista (1939-1945) 69 Els Judicis Sumaríssims als republicans de Dosrius: els protagonistes de la Guerra Civil i la repressió franquista (1939-1945) 14. Ramon Casamian Callizo Jutjat a: Jutjat de Mataró Número d'auditoria: 4.190 i 3.382 Delicte: Rebel·lió Militar Procediment iniciat el: 22 de març de 1939 La Guàrdia Civil va detenir Casamian el 15 de març de 1939. Casamian tenia 36 anys, estava casat i era paleta natural de Pou (França). Va declarar que es va afiliar a la CNT després del 18 de juliol, va formar part del Comitè com a delegat de Cultura i "...que prestó servicio voluntario de armas en la carretera en los primeros días hasta que ingresó en el Comité a los diez días, que también tomó parte en registros domiciliarios en la mayor parte de las casas del pueblo, mayormente su misión era la de avisarles para que no tuviesen objetos que pudieran comprometer a sus propietarios, que el Comité impuso a varios vecinos algunos impuestos de guerra y entre ellos al Señor Martorell, que en casa de estos encontramos un santo de metal, y que lo llevaron al Comité juntamente con los objetos de valor de la Iglesia y demás vecinos y que la mayor parte de esto se lo llevó la Generalidad ignorando el destino que le diesen, que como técnico desmontó las campanas de la Iglesia y en un camión se les llevaron los vecinos de Argentona, y que una araña de la Iglesia se la llevaron los de Mataró que según ellos era para el Museo, que por espacio de cuatro meses en el año mil novecientos treinta y siete desempeñó el cargo de Alcalde, hasta el mes de mayo de mil novecientos treinta y ocho que por su reemplazo fue al Ejercito a un Batallón de Fortificaciones en retaguardia por la parte de Fons en el cual ha prestado sus servicios hasta el mes Diciembre, que por orden de su amigo el Comisario Joaquin Puertolas Montiu, fue destinado a la Comandancia de Ingenieros de la Seo de Urgel, hasta unos días antes de la entrada de las fuerzas Nacionales en el pueblo de su residencia..." El declarant Joan Roselló Puch diu que Casamian es va presentar a casa seva per fer-li petició de 500 pessetes i demanar-li que amagués les imatges. Casamian tornaria i en trobar estampes, li van requisar tota la plata per valor de 1.500 pessetes. Andrés Collet Puch també va ser extorsionat per Casamian i se li van requisar 500 pessetes, amenaçant-lo en els registres de si trobaven armes o imatges els afusellarien. Pere Miguel Clavé declara que Casamian era "...uno de los que acompañaba al grupo de individuos que se dedicaban a la busca y captura de los elementos de orden que estaban ocultos por monte a fin de eludir su presentación a filas 70 Els Judicis Sumaríssims als republicans de Dosrius: els protagonistes de la Guerra Civil i la repressió franquista (1939-1945) El encartado hacía intensa propaganda a fin de conquistar el mayor número posible de jóvenes para mandarlos voluntariamente al frente siendo él quien acompañaba en la expedición regresando nuevamente al poco tiempo para dedicarse a la misma campaña de conquista de jóvenes que debido a su propaganda se enrolaron voluntariamente a las filas rojas." Josep Maria Fradera Pujol declara que "...conoce al encartado en este procedimiento RAMON CASAMIAN y le consta es un individuo de ideas anarquistas, uno de los más destacados del pueblo de Dosrius ya con anterioridad a la iniciación del Glorioso Movimiento Nacional." Casamian feia registres domiciliaris "...entre ellos en la casa del declarante siendo el encartado uno de los que capitaneaba el grupo y no habiendo encontrado las armas del que depone, exigió de forma violenta y bajo amenaza a los hijos del declarante que le entregasen las armas de su padre, los que se vieron obligados por miedo a dárselas apareciendo al día siguiente RAMON CASAMIAN armado por el pueblo. También intervino en la detención del declarante el cual fue conducido a la Prisión de Mataró y de Barcelona de donde pudo salir para pasar a la Zona Nacional.” Casamian declararia que no va desmuntar les campanes sinó que per evitar una desgràcia va orientar la baixada de les mateixes. Diu que va detenir Josep Maria Fradera a instàncies del Comitè de Mataró i d'acord amb el mateix Fradera que temia la represàlies d'elements forasters. A Casamian també se li va instruir posteriorment una segona auditoria per altres delictes denunciats, juntament amb Salvador Nogueres i Aureli Montagut. El 5 de juny de 1939, José Aguilá Bruix, "del comercio, soltero, mayor de edad y de esta vecindad [Barcelona]” denuncia a Ramon Casamian i Salvador Nogueres, veïns de Dosrius i a Aureli Montagut de Barcelona. José Aguilà Bruix era fill de Jaume Aguilà Valls (propietari de la “Sociedad Anónima Aguilà) i germà de Joan Aguilà Bruix. Ambdós van fugir de Dosrius i van ser assassinats a Barcelona a principis de novembre de 1936. En Josep mentrestant estava lluitant a Andalusia defensant la República. El denunciant havia comprat un cotxe marca StudeBaker (18.700 pessetes). Segons la seva declaració, Casamian formava part del Comitè de Dosrius i Montagut formava part de les patrulles de control. Amb aquesta posició de poder es van apoderar del cotxe del denunciant. També van cobrar diversos rebuts en nom del seu difunt pare com el cobrat a Isidre Puigdomenech per valor de 400 pessetes. "El referido Nogueras cortó, además, los pinos de los bosques propiedad del padre del denunciante y era arrendatario de unas tierras también del padre del subscrito de las que se apropió. 71 Els Judicis Sumaríssims als republicans de Dosrius: els protagonistes de la Guerra Civil i la repressió franquista (1939-1945) Además, los tres denunciados, formando parte del Comité de Dos Rius, obligaron a mi padre al pago de cinco mil pesetas, según recibo adjunto". Feta i ratificada la denúncia, s'ordenava detenir als denunciats. Aureli Montagut estava detingut a la presó cel·lular des del 18 d'abril de 1939 però va ser posat en llibertat provisional posteriorment En declaració de l'alcalde Juan Zamora de las Bacas, Ramon Casamian Callizo, era veí del poble abans del 18 de juliol, era simpatitzant d'esquerres, observant bona conducta, sense saber si s'havia afiliat a cap partit. Diu que va formar part del Comitè d'ordre i va defensar a persones del poble contra Comitès Republicans forasters i defensant l'Església. Va ser alcalde durant un temps i va ingressar a les files republicanes com a voluntari. Per tots aquests càrrecs, Ramon Casamian seria condemnat a reclusió perpètua. 72 Els Judicis Sumaríssims als republicans de Dosrius: els protagonistes de la Guerra Civil i la repressió franquista (1939-1945) 73 Els Judicis Sumaríssims als republicans de Dosrius: els protagonistes de la Guerra Civil i la repressió franquista (1939-1945) 74 Els Judicis Sumaríssims als republicans de Dosrius: els protagonistes de la Guerra Civil i la repressió franquista (1939-1945) 15. Joan Pujol Boch Jutjat a: Jutjat de Mataró Número d’auditoria: 505 Delicte: Rebel·lió Militar Procediment iniciat el: 8 de febrer de 1939 El detingut, de 47 anys, casat, natural i veí de Dosrius, vivia al carrer Pi i Margall, 18. Declara que era agutzil i que "...fue requerido por un Teniente y cuatro o cinco números de Carabineros para que les acompañase a casa Recoder, donde practicaron un registro, permaneciendo el declarante en la puerta mientras los otros lo efectuaban, con el pretexto de buscar un chico de éste que no compareció a la incorporación a filas, viendo el declarante como estos sacaban de la casa una radio, huevos y alpargatas, y otra ocasión, también fue requerido por tres mozos de escuadra para que les acompañase a la casa denominada Arenas, donde se encontraban siete individuos ocultos en el monte para eludir su incorporación a filas rojas, deteniendo a dos de los siete y haciendo fuego sobre los cinco restantes." També reconeix que va pertànyer a l'UGT. Pujol és acusat de fer d'espia al servei dels Comitès, "...teniendo como misión principal indicar a estos los sitios y lugares en que se ocultaban las personas que estos consideraban afectas al régimen marxista, como conocedor del terreno, y que por virtud de estas indicaciones daba las batidas por los montes de Dos Rius y Cañamás.” La Falange l'exculpa de qualsevol participació política al 1934 o al 1936. Salvador Claus Bonamusa, l’alcalde de Dosrius, indicaria que Pujol havia estat "...simpatizante por los Partidos y Sindicales del Frente Popular de Izquierdas, fue nombrado Alguacil de este Ayuntamiento como individuo de confianza de los rojos, actuando al fiel dictado de estos." Declaren contra ell Pere Sena Tapias (de Mataró), Francesc Mauri Boba (de Barcelona i que l'exculpa), Miquel Llinas Argimon (de Mataró que l'inculpa) i Josep Recoder Fábregas (joier, veí de Mataró i resident a Dosrius durant la guerra) diu que "...pudo comprobar que el referido PUJOL prestaba servicios como Alguacil a la causa roja delatando los lugares donde se hallaban escondidas las personas que no hacían la presentación a las filas rojas, a las que perseguía con energía haciendo varios viajes por el monte con el fin de capturarlas.[...] Cierto día habiéndose presentado en el pueblo de Dosrius unos carabineros a fin de averiguar quienes eran las familias que tenían hijos desertores y hacer sobre ellos toda presión, sabe que una vez cumplida su misión, el encartado fue quien delató a los referidos carabineros que el declarante tenía cuatro desertores y dos sirvientas, y 75 Els Judicis Sumaríssims als republicans de Dosrius: els protagonistes de la Guerra Civil i la repressió franquista (1939-1945) acto continuo se trasladaron a su domicilio donde le hicieron un minucioso registro requisándole varios objetos, y siendo amenazada su señora por el Jefe que mandaba el grupo de carabineros entre los que iba el inculpado". Se'l va condemnar a vint anys de reclusió temporal el 7 de març de 1939 però li va ser commutada la pena per una de sis anys i un dia. 76 Els Judicis Sumaríssims als republicans de Dosrius: els protagonistes de la Guerra Civil i la repressió franquista (1939-1945) 77 Els Judicis Sumaríssims als republicans de Dosrius: els protagonistes de la Guerra Civil i la repressió franquista (1939-1945) 16. Jaume Bonamusa Claus Jutjat a: Jutjat de Mataró Número d'auditoria: 5.788 Delicte: Rebelió Militar Procediment iniciat al: 8 d'abril de 1939 Sobre Jaume Bonamusa Claus alies “Aiandro” sabíem que va ser el primer president del Comitè de Dosrius durant la guerra, que era de la Unió de Rabassaires i estava sindicat a la CNT. També va ocupar el càrrec d’Alcalde 2n el 18 d’octubre de 1936. El 6 d'abril de 1939 Bonamusa és interrogat i declara que és casat, de 34 anys, pagès, que es va afiliar a la CNT després del 18 de juliol. Que va ser Alcalde segon, Alcalde uns tres mesos i que va formar part del Comitè. Sembla que va exercir el càrrec del servei de l’Aqüeducte.40 Joan Pinós Nogueres declara contra ell dient que iniciada la Guerra "...se formó el Comité en el Pueblo y de este formó parte, fue nombrado Consejero de la Unión de Rabasaires el dieciocho de octubre de mil novecientos treinta y seis, fue depositario de los billetes que estampillaron en el pueblo41, también fue Alcalde accidental, el Comité le dijo que peligraba en el pueblo el declarante cree que con el fin de que abandonara el cargo de encargado del Acueducto para tomarle los miembros de dicho Comité, el Jaime Bonamusa tomó el de Ayudante y que era propagandista del Funesto Frente Popular." Diversos testimonis confirmen la pertinença de Bonamusa al Comitè però l'exculpen de qualsevol acte delictiu. En la declaració indagatòria que fa Bonamusa el 19 d'agost de 1939, Bonamusa diu que és pagès i que viu a la Plaça de l'Església, 3 i declara "...que no es cierto prestara servicio alguno de armas durante la dominación roja; que no intervino en detención ni delación de personas ni persiguió a nadie ni cometió ningún hecho delictivo”. 40 Probablement era un aquaducte o canalització de les aigües que gestionava la Societat General d’Aigües de Barcelona. 41 Es refereix a l’emissió de moneda que va fer el Consistori el 12 de maig de 1937, sota la presidència de Jaume Ninet Pujol. Van ser concretament 2000 bitllets d’una pesseta i 2000 bitllets de 50 cèntims. Efectivament, Jaume Bonamusa va ser el dipositari. Antoni Turró i Martínez, “El paper moneda de guerra al Maresme (1936-1939)”. 78 Els Judicis Sumaríssims als republicans de Dosrius: els protagonistes de la Guerra Civil i la repressió franquista (1939-1945) Salvador Claus Bonamusa (l’alcalde) declara que Jaume Bonamusa va protegir-lo a ell i a altres. Rafael Prats, el capellà de Dosrius, declara a favor de Jaume Bonamusa dient que aquest va amagar una imatge de la Verge i ornaments i que els va reintegrar després d'acabada la guerra. Diversos testimonis també declaren que el Comitè Local va evitar que el Comitè de Premià de Mar els donés el “fatídico paseo”. Juan Zamora Pérez de las Bacas dóna alguns detalls de la protecció que Bonamusa va oferir als polítics de dretes. Una vegada acabades les diligències se'l trasllada a la Presó Cel·lular (el nom que tenia a l’època la presó Model de Barcelona) i el 30 d'agost de 1939 el Tribunal del Consell de Guerra l'absol. 79 Els Judicis Sumaríssims als republicans de Dosrius: els protagonistes de la Guerra Civil i la repressió franquista (1939-1945) 80 Els Judicis Sumaríssims als republicans de Dosrius: els protagonistes de la Guerra Civil i la repressió franquista (1939-1945) 81 Els Judicis Sumaríssims als republicans de Dosrius: els protagonistes de la Guerra Civil i la repressió franquista (1939-1945) 82 Els Judicis Sumaríssims als republicans de Dosrius: els protagonistes de la Guerra Civil i la repressió franquista (1939-1945) 83 Els Judicis Sumaríssims als republicans de Dosrius: els protagonistes de la Guerra Civil i la repressió franquista (1939-1945) 17. Salvador Nogueres Rovira Jutjat a: Jutjat de Mataró Número d'Auditoria: 4.192 i 3.382 Delicte: Rebel·lió Militar Procediment iniciat al: 22 de març de 1939 Salvador Nogueres Rovira va ser jutjat en dues causes. Una de pròpia i una altra juntament amb Ramon Casamian Callizo i Aureli Montagut. El 15 de març de 1939 la Guàrdia Civil deté a Nogueres, de 58 anys, casat i pagès, és interrogat i diu que fins a febrer de 1936 "...perteneció a la esquerra y después a la Lliga y que en primero de agosto del mismo año fui nombrado Alcalde de esta localidad hasta el mes de Octubre, durante el tiempo que fui Alcalde imponía multas a personas de derechas de esta, habiendo sido también Presidente del Sindicato Agrícola cuyo nombramiento fue en Septiembre del mil novecientos treinta y seis". Declaren contra ell dues persones (Andreu Collet Puig i Francesc Noguera Pujol) qui diuen que van pagar de multa 2.000 i 600 pessetes respectivament. La Guàrdia Civil declara que Nogueres ha estat sempre una persona d'esquerres. La Falange, "...según informes es persona de posición desahogada y aunque simpatizante de izquierdas es de escasa mentalidad". A la declaració indagatòria diu que "...las cantidades que pagaban las personas de derechas eran como impuestos de guerra y si él tiene firmado algún recibo es por que el comité se lo ordenaba." Salvador Nogueres seria condemnat el 13 de juny de 1939 a 20 anys de reclusió menor. El 12 de juliol de 1944 li va ser commutada la pena per la de sis anys i un dia de presó major. 84 Els Judicis Sumaríssims als republicans de Dosrius: els protagonistes de la Guerra Civil i la repressió franquista (1939-1945) 85 Els Judicis Sumaríssims als republicans de Dosrius: els protagonistes de la Guerra Civil i la repressió franquista (1939-1945) 86 Els Judicis Sumaríssims als republicans de Dosrius: els protagonistes de la Guerra Civil i la repressió franquista (1939-1945) 18. Esteve Fontseca Martorell Jutjat a: Jutjat de Mataró Número d'auditoria: 4.193 Delicte: Rebel·lió Militar Procediment iniciat el: 22 de març de 1939 Fontseca va ser detingut el 15 de març de 1939 per la Guàrdia Civil. Té 36 anys, casat i pagès, natural i veí de Dosrius. Va afiliar-se a la CNT en els primers dies de la guerra i va prestar servei de vigilància a la carretera, armat amb escopetes. Va ser Conseller d’Avituallaments de l'Ajuntament per un període de 7 mesos i Alcalde un mes "...hasta que fue a las filas al ser llamado su remplazo en el mes de Mayo del año último a un Batallón de Fortificaciones en Pons (Lérida), permaneciendo en el Frente de Cataluña hasta el día seis de Febrero en que se presentó en el Ayuntamiento de la Planas a las fuerzas nacionales conduciéndole estas al Campo de Concentración de Cervera (Lérida), donde ha permanecido por espacio de un mes hasta que fué puesto en libertad, que en el mes de Septiembre del año mil novecientos treinta y seis tomó parte en registros domiciliarios incautándose de todos los objetos religiosos y de los cuales hacían entrega al Comité." Valentí Rimbles Pallaroles, 50 anys, casat, pagès, natural d'Argentona, veí de Canyamars i tinent d'alcalde del poble acusa Fontseca d'haver participat en els fets d'octubre i es va presentar a l'Ajuntament per destituir a la Corporació. Segon Rimbles va perseguir a tots els que tenien idees espanyolistes i amb la Txeca de Mataró es va presentar a Canyamars per fer diversos registres domiciliaris "..entre ellos en la casa del que depone con ánimo de capturar y detener a un hijo que estaba oculto para evitar su incorporación a filas. No habiendo logrado lo que deseaba, ya que la persona que buscaba estaba huida, llevaron al declarante a un bosque inmediato con ánimo de simular un fusilamiento y habiendo escapado éste dispararon sobre él varios tiros de revolver [...] Que el mismo día y puesto que se había enterado que el declarante tenia un familiar en la Villa de Mataró, se trasladaron todos los individuos que habian hecho el registro en su casa a esta última Villa donde detuvieron a su hijo Juan el que fué encarcelado y conducido a Barcelona, habiendo estado detenido por espacio de unos cuatro meses." La Falange informa que Fontseca actuava amb Casamian i que va pertànyer a la CNT. Fontseca confessa la participació en el registre a Rimblas però diu que va ser per pressió de la Policia de Mataró. 87 Els Judicis Sumaríssims als republicans de Dosrius: els protagonistes de la Guerra Civil i la repressió franquista (1939-1945) 88 Els Judicis Sumaríssims als republicans de Dosrius: els protagonistes de la Guerra Civil i la repressió franquista (1939-1945) 19. Ramon Rovira Masaguer Jutjat a: Jutjat de Mataró Número d'auditoria: 4.188 Delicte: Rebel·lió militar Procediment iniciat el: 22 de març de 1939 La Guàrdia Civil, el 30 de març de 1939, informa que "RAMON ROVIRA MARAJUET, según los informes adquiridos, dicho individuo se hallaba afiliado a la C.N.T. en los primeros días del Glorioso Movimiento prestó servicio voluntario de armas y tomó parte en la destrucción de los altares de la Yglesia del pueblo de Dosrius en el que tiene su residencia y denunciaba al Comité de Argentona para que vendrían en busca de individuos destacados de derechas, considerándole individuo muy peligroso para la Causa Nacional". Ramon era pagès de 43 anys, casat, natural de Guisona i veí de Dosrius. Declara contra ell Josep Maria Fradera Pujol, 52 anys, casat, propietari, natural i veí de Mataró: "Que conoce al encartado en este procedimiento RAMON ROVIRA y le consta es un individuo de ideas izquierdistas ya antes de la iniciación del movimiento. Al iniciarse el movimiento a fin de evitar los desmanes y poder controlar a toda aquella gente falta de todos sentimientos y de todo orden se pusieron las personas de derechas haciendo guardias y relacionándose con todos ellos, pero el encartado se fue inmediatamente al Comité de Argentona presentando una denuncia como que las personas de derechas se habían apoderado del pueblo y acto continuo se presentaron los del comité de aquel pueblo con ánimo de tomar represalias y medidas muy duras con los elementos de derechas que si no lo consiguieron fue debido a que éstas se escondieron y escaparon del pueblo." Pere Dalmau Rabasa, de 38 anys, solter, ferrer, natural de Fogars de Montclús i veí de Dosrius declara que "...al iniciarse el movimiento se puso al lado de la causa roja interviniendo en servicios de vigilancia y control en el pueblo - armado, y según rumores parece ser denunció ante el comité de Argentona a personas de derechas que estaban prestando servicios en el pueblo los cuales estuvieron a punto de ser severamente sancionados por los del referido comité.” Declara finalment l’encausat, Ramon Rovira Masaguer, de 44 anys, natural de Grions (Girona)42, veí de Dosrius, pagès, casat, declara que "...el puso en conocimiento al pueblo de Argentona que las personas de derechas estaban 42 Grions és una entitat de població del municipi de Sant Feliu de Buixalleu a la comarca de la Selva. 89 Els Judicis Sumaríssims als republicans de Dosrius: els protagonistes de la Guerra Civil i la repressió franquista (1939-1945) haciendo guardia no con ánimo de que fuesen retiradas de tal servicio, sinó que lo hizo como consulta. Que las armas que fueron encontradas en su casa si no las entregó fue por que ignoraba que tenía la obligación de entregarlas." A l'autoresum es diu "...ser individuo de ideas izquierdistas, afiliado a la C.N.T. después de iniciado el Movimiento Nacional. Desde los primeros días de dominación roja se puso al Servicio del comité prestando servicio de armas por el pueblo y denunció a personas de derechas, habiendo intervenido en algún registro y saqueo de la Iglesia. Al ser detenido se le encontró en su domicilio dos escopetas y ocho cartuchos las cuales no entregó a pesar de los Bandos que a tal efecto se fijaron en el pueblo. OIDO: Reconoce haber pertenecido a la C.N.T.; haber prestado servicios de armas en el pueblo; haber desmontado los altares de la Iglesia y denunciado ante el comité de Argentona a las personas de orden del pueblo.” Ramon Rovira va ser condemnat a 15 anys de reclusió temporal. El 4 de gener de 1944 li seria commutada la pena anterior per una de 6 anys de presó menor. 90 Els Judicis Sumaríssims als republicans de Dosrius: els protagonistes de la Guerra Civil i la repressió franquista (1939-1945) 91 Els Judicis Sumaríssims als republicans de Dosrius: els protagonistes de la Guerra Civil i la repressió franquista (1939-1945) 20. Sebastià Sans Castany Jutjat a: Jutjat de Mataró Número d'auditoria: s/n Delicte: Auxili a la rebel·lió Procediment iniciat el: 26 de setembre de 1939 De Sebastià Sans Castany sabíem fins ara que va pertànyer al primer Comitè que es va formar a Dosrius després de l’esclat de la Guerra Civil espanyola. Com era habitual la maquinària de l’Estat franquista es va interessar per les responsabilitats de tots aquells que haguessin tingut alguna intervenció durant la II República o la Guerra Civil. La primera declaració la faria Eusebi Fontseca Jubany, 51 anys, casat, agutzil, natural i domiciliat a Dosrius (Casa Garriga): sobre Sans diu que "...le conoce perfectamente, que siempre fue de ideas extremistas, ignorando al partido que se hallaba afiliado, durante el dominio rojo desempeñó el cargo de Secretario del Comité rojo revolucionario que se constituyó en esta localidad, siempre iba armado de pistola, siendo responsable aunque no lo cometió directamente como todos los demás en los primeros días de los saqueos y requisas practicados en esta Población, que sabe marchó al frente forzoso y que alcanzó segun rumores el grado de Sargento..." Francesc Alsina Fontseca declara que té 41 anys, casat, del comerç, natural de Mataró i veí de Dosrius amb residència al carrer Dr. Robert (a on estava l’estanc) Diu sobre Sans que"...estuvo desempeñando el mentado cargo por espacio de unos tres meses aproximadamente, y durante el desempeño del cargo se cometieron en esta localidad algunos hechos vandálicos, tales como registros, algunas requisas, quemaron los santos de la Iglesia, e impusieron algunas multas”. Interrogat Sans, diu que té 25 anys, està solter, és pagès, natural de Sant Feliu de Pallaròs (Girona) i veí de Dosrius amb domicili al carrer Dr. Robert, 19, fill de Ramon i Maria i afegeix que "...era simpatizante del partido de la Izquierda Republicana, al estallar el mismo [Alzamiento] se afilió a la C.N.T., que en los primeros días del Movimiento fueron a buscarle a su casa al objeto de formar el Comité Revolucionario en la localidad, el cual formó en compañía de otros varios, del que formó parte como concejal y que se dedicó a hacer salvo-conductos asi como se encargaban de efectuar estos trabajos los individuos Antonio Pujol, actualmente en Barcelona, y un tal Antonio Bonamusa actualmente detenido, que después de estallar el Movimiento estuvo manteniendo el orden armado de una escopeta por carecer de otro armamento, el día se efectuó la quema de los santos e Imagenes de la Iglesia lo ordenaron sacarlos a la calle y quemarlos allí para poder salvar el edificio y que lo hizo el pueblo mismo para evitar que lo hicieran otros elementos 92 Els Judicis Sumaríssims als republicans de Dosrius: els protagonistes de la Guerra Civil i la repressió franquista (1939-1945) de fuera y que los objectos de Culto de valor se los llevaron al Ayuntamiento donde los guardaron en la caja de caudales que durante el tiempo que estuvo desempeñando el cargo de Vocal del Comité, se efectuaron registros domiciliarios y se impusieron algunas multas, dicho cargo los ejerció por espacio de unos cinco meses fecha en que por ser llamado a quinta tuvo que incorporarse al ejército rojo, siendo destinado a Figueras a aprender instrucción y de allí al frente de Guadalajara donde fue ascendido a Cabo, luego tomó parte en la convocatoria para Oficiales, siendo aprobado y lo mandaron a la Escuela Popular de Guerra y en vez de presentarse se marchó a su casa donde estuvo unos dos meses y después regresó a su División diciendo que le habían desaprobado en la Escuela, entonces obstentó el grado de Sargento interino y permaneció en Guadalajara hasta el derrumbamiento del ejercito rojo, siendo llevado al Campo de Concentración de Santa Maria de Huerta (Soria) de donde salió por orden de la autoridad..." Amb aquests antecedents, Sans ingressaria a la Presó de Mataró el 25 de setembre de 1939. El cap de la Falange diu "...que contribuyó en la defensa de elementos de derecha de este pueblo en contra de los Comités forasteros que venían a este pueblo con propósitos criminales". Juan Zamora confirma l'anterior afirmació. A la declaració indagatòria diria que tenia 25 anys, era natural de Sant Feliu de Pallarols (Olot / Girona), veí de Dosrius, picapedrer, solter, i que sabia llegir i escriure. Vivia al carrer Dr. Robert, 19 i afegeix que "...si ostentó el cargo de vocal del Comité de Dosrius fue a requerimiento de los señores veraneantes de aquella población, que le manifestaron que era conveniente que asi lo hicieran para guardar el orden y evitar así que pudieran infiltrarse en la población elementos revolucionarios forasteros; el que el declarante les indicó la necesidad de percibir su jornal correspondiente toda vez que de él dependían sus familiares, quedando dichos veraneantes en que percibiera diez pesetas diarias, como así lo efectuaron; que desgraciadamente los dos principales veraneantes que llevaron a cabo dicha diligencia los Sres. Aguilar y Sr. Mauri, han fallecido..." Joan Munné Pinós (regidor de l'Ajuntament), Eusebi Fontseca Jubany (agutzil) i Antoni Fontseca Nogueres (barber) declaren a favor de Sans. També declaren a favor seu per haver evitat el "paseo" del Comitè de Premià de Mar: Joan Munné Pinós, Salvador Claus Bonamusa, Joan Calm Travesa, Eusebi Fontseca Jubany, Pere Deumal Rabasa i Joan Pinós Nogueres. Després d’aquetes declaracions, es va dictar presó atenuada per a Sans al seu domicili. Declararien també Eusebi Fontseca Jubany (pagès de 51 anys), Francesc Alsina Fontseca (comerciant de 41 anys), Miquel Llinas Argilmon (industrial tintorer de 61 anys, resident a Mataró), Joan Serra i Lluís (forner de 53 anys), Joan Munné Pinós (pagès de 47 anys), Salvador Claus Bonamusa (pagès de 43 anys) i diuen que 93 Els Judicis Sumaríssims als republicans de Dosrius: els protagonistes de la Guerra Civil i la repressió franquista (1939-1945) Sans formava part del comitè que va defensar a les persones de dretes de la intervenció exterior. Finalment es faria el Consell de Guerra contra Sans el 24 de gener de 1940. Tot i que el fiscal li demanava 6 anys i un dia de presó major, la sentència del tribunal l’absoldria amb la qual cosa s'arxivarien les actuacions. 94 Els Judicis Sumaríssims als republicans de Dosrius: els protagonistes de la Guerra Civil i la repressió franquista (1939-1945) 95 Els Judicis Sumaríssims als republicans de Dosrius: els protagonistes de la Guerra Civil i la repressió franquista (1939-1945) 21. Antoni Colomer Matas Jutjat a: Jutjat de Granollers Número d'auditoria: 5.488 Delicte: Rebel·lió militar Procediment iniciat el: 13 d’abril 1939 La Guàrdia Civil va començar prenent declaració a Segismundo Junyent Plans, de 48 anys, casat, pagès, natural de Fogars de Monclús, veí de Dosrius, amb domicili a la Casa de camp "Guinart del Fart". Diu "...que lo conoce personalmente y por sus ideas francamente extremistas, el cual con anterioridad al Glorioso Alzamiento Nacional pertenecía como simple afiliado al partido de la Esquerra Republicana de Cataluña, votando en favor de dicho partido en las elecciones del año treinta y seis, que al estallar el Glorioso Movimiento continuó perteneciendo al mismo Partido y sindicado al de la C.N.T., obligando a las personas de derechas con pistola en mano para que se sindicasen a la C.N.T., que desde los primeros momentos de la dominación roja formó parte el citado ANTONIO del Comité revolucionario del Pueblo del Far con el Cargo de Presidente del citado Comité, también fue miembro del Comité revolucionario del Pueblo de Dosrius que durante el citado periodo se llevó a cabo la quema de la Iglesia del pueblo del far, considerando al citado ANTONIO autor de la mencionada quema, ya que pistola en mano obligó a incendiar los objetos religiosos del citado Templo, que también sabe que durante su mandato se dedicó día y noche a espiar a los familiares de los emboscados, por cuyo motivo fueron detenidos varios emboscados, recordando el declarante que uno de ellos fue el vecino de Llinás llamado un tal MUSTARÓ, que también sabe ordenó levantar unas losas de una sepultura de la Iglesia del Far, de la cual fueron extraídas tres cajas conteniendo restos mortales, cuya Losa se halla grabada con la inscripción "DeMuso Arenas43", que también sabe que al poco tiempo de la proclamación de la República fue detenido y procesado por suponer había cometido un asesinato en la persona de Francisco Serra Barnet, vecino del Far, que durante el citado periodo rojo siempre se le vio con una pistola al cinto." Declara també Salvador Serra Ballori, de 22 anys, solter, rajoler, natural de Llinars del Vallès i veí de Llinars, Aribau, 50. Diu que Colomer havia "...sido durante el Periodo rojo Presidente del Comité revolucionario del pueblo del Far, que también sabe por referencias que el citado ANTONIO obligó a quemar los objetos religiosos de la Iglesia del mencionado pueblo a los vecinos de derechas, que también sabe se dedicó a espiar a los familiares de los emboscados, así como a estos, por cuyo motivo fueron detenidos dos de estos últimos, uno de ellos del pueblo de Llinars apellidado MOSTROS" 43 Es tracta segurament d’una de les làpides de la família Arenas. 96 Els Judicis Sumaríssims als republicans de Dosrius: els protagonistes de la Guerra Civil i la repressió franquista (1939-1945) És interrogat Joan Collell Gibert, de 30 anys d'edat, casat, de professió treballador d’escorxador, natural de Vallgorguina i veí de Llinars del Vallès. Sobre Colomer diu que "...en la elecciones del treinta y seis sabe votó en favor del extinguido Frente Popular, que con anterioridad al Movimiento, le oyó decir el declarante en varias ocasiones que había que matar a los Curas y que había que implantar para siempre el Comunismo en España [...] que también sabe obligó pistola en mano a las personas de derechas de dicha localidad a sacar las Imágenes y objetos religiosos de la Iglesia del mencionado pueblo, dándoles fuego en la calle, que también sabe se dedicó durante día y noche a espiar a los emboscados por cuyo motivo fueron detenidos dos de éstos apellidados uno de ellos MOSTROS, vecino de Llinás, que siempre se le vio, tanto en el pueblo como por los bosques con una pistola al cinto, que por referencias sabe que el citado ANTONIO estuvo detenido y procesado al poco tiempo de haberse proclamado la República en España, por suponersele autor del asesinato de su convecino FRANCISCO SERRA BARNET, que también sabe que durante su mandato ordenó levantar una losa de la Iglesia de dicho pueblo sacando de la fosa tres cajas conteniendo restos mortales". S'interroga a continuació a Antoni Colomer Matas, de 34 anys d'edat, casat, pagès, natural de Tagamanent, amb domicili a Dosrius, al barri del Far. Declara que "...con anterioridad al Movimiento no perteneció afiliado a partido político alguno, votando en las elecciones del treinta y seis a favor del extinguido Frente Popular, que al estallar el Glorioso Alzamiento se opuso al mismo, desde los primeros momentos, haciendo causa común con la canalla marxista, que durante el período rojo es cierto llevó consigo una pistola, la cual la fue entregada por el Ayuntamiento de Dosrius, siendo esta devuelta por el declarante al Ayuntamiento constituido en la actualidad en la mencionada localidad, que es cierto que en el pueblo del Far se constituyó una Delegación dependiente del Comité revolucionario del pueblo de Dosrius, de la que el declarante formó parte, que no es cierto obligase a las personas de derechas a quemar las imágenes y objetos religiosos, ignorando quien daría tal orden, que tampoco es cierto halla espiado a los emboscados, que es cierto fue levantada una losa de una sepultura de la Iglesia del pueblo del Far, cuyo acto se llevó a cabo por un Comité para el declarante desconocido, que después de cometido tan bárbaro hecho estuvo el declarante dentro de la fosa, viendo que contenía tres cajas con restos mortales, las cuales dejaron en el mismo sitio y colocando de nuevo la losa, que en el año treinta y tres, en su mes de Mayo, cuando se cometió el asesinato en la persona de su convecino FRANCISCO SERRA BARNET se le abrió una causa por dicho acto en el Juzgado de Instrucción de Mataró, sin que fuese detenido ni procesado por tal motivo." Després dels interrogatoris, Antoni seria detingut i ingressaria a la Presó de Granollers. Salvador Claus, alcalde de Dosrius diu que Colomer "Fue dirigente en la colectividad de los bosques y formó parte en el Ayuntamiento rojo en representación de la C.N.T.”· 97 Els Judicis Sumaríssims als republicans de Dosrius: els protagonistes de la Guerra Civil i la repressió franquista (1939-1945) A l'ordre de processament es diu que Colomer "...antes del GMN era de ideas izquierdistas estando como simple afiliado a la Esquerra Republicana de Cataluña...". Això és suficient per decretar-li la Presó Atenuada. A la declaració indagatòria diu que viu a casa Pau Bosch i sobre la mort de Serra "... que era el propietario de la casa de donde era el indagado colono, pero que no es cierto que fuera detenido ni encarcelado, pues solamente fue llamado a declarar dos veces. Durante el Movimiento por el mes de Septiembre 1936 cuando para trabajar obligaban el estar sindicado se sindicó a la CNT que es la que mandaba en el pueblo, reconociendo que fue Concejal del Ayuntamiento rojo de la localidad, cargo que desempeñó desde el 18 de Octubre de 1936 hasta el 1 de Abril de 1938, negando que fuese dirigente de la Colectividad de los bosques ya que ni tan solo fue socio de la misma. Que la Iglesia del FAR no fue incendiada pues se limitaron por orden del comité a sacar los altares, pues comités forasteros amenazaban con incendiarla si no quitaban dichos altares, que en nombre del Comité fue a casa de unos vecinos del FAR, cuyos nombres ni recuerda para que fuesen con ellos a sacar dichos altares, pero que no lo hizo armado pues el indagado no ha usado nunca arma de ninguna clase. Que en el barrio del FAR no se formó ningun comité, pues solamente se formó una delegación compuesta por tres vecinos entre ellos el indagado para impedir que fuesen a robar por aquellos lugares. Que no es cierto que haya formado parte de ningún comité ni del pueblo donde reside ni de ningún otro, pues no se ha movido de su residencia". El 3 de gener de 1942 se celebraria el Consell de Guerra i el fiscal li va demanar 12 anys i un dia de reclusió temporal. El tribunal el condemnaria a aquesta pena. 98 Els Judicis Sumaríssims als republicans de Dosrius: els protagonistes de la Guerra Civil i la repressió franquista (1939-1945) 99