Descargar - Fundació Pere Compte

Anuncio
INTERVENCIONES: 2004
FICHA TÉCNICA
Ubicación_ Chella
Nombre_ Parroquia de la Virgen de Gracia
Fecha de construcción_ siglo XVIII
Fecha de rehabilitación_ Marzo 2004
Fecha de finalización_ Junio 2004
Descripción_ Consolidación de morteros base, cazoletas, enlucidos y meteorización en escamas mediante la inyección de resinas polivinílicas
termoplásticas. Importante deterioro base debido a la acción directa de la humedad. Reparación del grave agrietamiento que padece en toda el
área de la cúpula. Consolidación cromática de la capa pictórica. Limpieza química y mecánica. Eliminación de manchas de humedad y hongos.
Tratamiento fungicida.
Parroquia de la Virgen de Gracia
_ CHELLA
62
La iglesia parroquial de la Virgen de Gracia fue construida a mediados del
siglo XVIII bajo los auspicios de don Carlos de Borja. En 1935 se realizó una
restauración y en 1972 se volvió a pintar y decorar con sencillez.
bóvedas vaidas. La cúpula objeto de la restauración arranca sobre pechinas en la zona crucero y se remata con linterna, nervada y decorada con
pinturas que reproducen figuras alegóricas.
Es un edificio de tres naves; la central más alta, con crucero y ábside de
testero plano, a cuyos lados se adosan la sacristía y la capilla de la
Comunión. La nave central, de cinco tramos, se cubre con bóveda de medio
cañón con arcos fajones que apean sobre pilastras y formeros de medio
punto que se abren a las capillas de las naves laterales, cubiertas con
La cúpula alcanza una altura de 16 metros aproximadamente con un diámetro de 5,50 metros y una superficie pictórica total de 60 metros cuadrados y se encuentra dividida por ocho nervios y sus correspondientes planos de cúpula decorados con pintura.
63
INTERVENCIONES: 2004
FICHA TÉCNICA
Ubicación_ Poble Nou
Nombre_ San Bernat Mártir
Fecha de construcción_ 1951
Fecha de rehabilitación_ Mayo 2004
Fecha de finalización_ Junio 2004
Descripción_ Realce estético de las campanas y campanario. Mejora de la sonoridad y acústica de la campana.
San Bernat Mártir
_ POBLE NOU
64
La campana data del año 1944, siendo cura el párroco don
Peregrín Llorens. Fue fundida en Roses Hermanos de Silla, y se
le puso el nombre de C2: María - Ana. Tiene asas simples y el
yugo de madera, y un peso aproximado de 91 kilogramos.
Se ha conseguido recuperar el patrimonio etnológico de la campana y los toques propios de la parroquia-municipio. Es posible
tocar las campanas manualmente y reproducir y recuperar los
toques tradicionales.
65
INTERVENCIONES: 2004
FICHA TÉCNICA
Ubicación_ Montesa
Nombre_ Parroquia de la Mare de Dèu de l’Assumpció
Fecha de construcción_ 1693
Fecha de rehabilitación_ Mayo 2004
Fecha de finalización_ Julio 2004
Descripción_ El objeto de la restauración ha sido la portada principal de la Iglesia. En la intervención se realizaron procesos de limpieza, consolidación y reintegración volumétrica, así como tratamientos preventivos y curativos de las patologías provocadas tanto por agentes biológicos
como físicos. También se realizó la reintegración escultórica de los elementos perdidos en el altorrelieve de mármol de la Mare de Déu de
Montesa. En la puerta, se han realizado tratamientos de restauración y consolidación en el soporte leñoso y en las placas repujadas.
Reproduciendo, en estas últimas, el dibujo barroco inexistente.
Parroquia de la Mare de Déu
de l’Assumpció
_ MONTESA
66
La iglesia esta situada en la plaza de la Villa. Se trata de un templo de una sola nave, con capillas laterales comunicadas a través de arcos de medio punto.
Con amplia fachada, muestra una portada-retablo de estructura
adintelada y decoración barroca. En la hornacina central, altorrelieve de mármol de la Mare de Déu de Montesa. La puerta de
entrada está revestida mediante planchas metálicas claveteadas
con motivos repujados.
El 19 de febrero de 1693, fray Luis Gozalbo, rector de Montesa
y prior de san Sebastián en la orden de santa María de Montesa
y san Jorge de Alfama, puso la primera piedra de la actual iglesia
de l´Assumpció.
El nuevo templo se edificó siguiendo las trazas ejecutadas por
Juan Aparicio, en aquel tiempo mestre de la obra de la Colegiata
de Xàtiva. La decoración del interior de la iglesia seguía la
corriente artística del momento, basada en guirnaldas de acantos, ángeles y otros motivos ornamentales tallados en yeso. Las
obras finalizaron en 1702, fecha en la que se realizó la portada
de la iglesia.
Cuando aún no habían pasado cincuenta años, en 1748, los
terremotos que hundieron el castillo afectaron seriamente a la
fábrica de la iglesia. En consecuencia, unos años después, las
obras que se ejecutaron eliminaron progresivamente la decoración barroca de finales del siglo XVII. Al mismo tiempo, es muy
probable que fuese entonces cuando se encargó el relieve en
mármol de la Virgen que preside la portada de la iglesia. Durante
la primera mitad del siglo XIX hubo otra intervención que redecoró de nuevo el espacio interno del templo. Estas obras finalizaron
en 1857.
Recientemente, hemos asistido a tres intervenciones fundamentales: en 2002, se pudo restaurar el antiguo órgano, construido
en 1744; al año siguiente se pintó de nuevo la nave de la iglesia;
finalmente este año, gracias a la Fundación Pere Compte, se ha
intervenido en la portada principal y se ha recuperado la iconografía de la Mare de Déu de Montesa: la mejor carta de presentación para quienes visitan este templo.
67
INTERVENCIONES: 2004
FICHA TÉCNICA
Nombre_ Ermita San_Roque
Ubicación_Torrebaja
Fecha de rehabilitación_ Octubre 2004
Fecha de construcción_ siglo XVII
Fecha de finalización_Enero 2005
Descripción_ Fresco del siglo XVIII pintado por alumnos de Joaquin Oliete , artista vinculado a la Escuela de Vergara.
El objetivo de la actuación es recuperar las pinturas y esculturas en su estado original, y habilitar los espacios arquitéctonicos.
Ermita San Roque
TORREBAJA
Arriba estado inicial, abajo resultado final
12
INTERVENCIONS: 2004
Parroquia de la Virgen de Gracia
_Chella
L’església parroquial de la Mare de Déu de Gràcia va ser construïda a mitjan segle xviii, sota els auspicis de Carles de Borja. En 1935 se’n va realitzar
una restauració, i en 1972 es va tornar a pintar i decorar amb senzillesa.
És un edifici de tres naus, la central més alta, amb creuer i absis de testera plana, als costats de la qual s’adossen la sagristia i la capella de la
Comunió. La nau central, de cinc trams, es cobrix amb volta de mig canó amb arcs faixons que baixen sobre pilastres i formerets de mig punt que s’obrin a les capelles de les naus laterals, cobertes amb voltes bufades. La cúpula, objecte de la restauració, arranca sobre petxines en la zona del creuer
i remata amb llanternó, nervat i decorat amb pintures que reproduïxen figures al·legòriques.
La cúpula aconseguix una alçària de 16 m aproximadament, amb un diàmetre de 5,50 m i una superfície pictòrica total de 60 m2, i es troba dividida
per huit nervis i els seus corresponents plànols de cúpula decorats amb pintura.
Descripció_ Consolidació de morters base, cassoletes, lluïts i meteorització en escates per mitjà de la injecció de resines poliviníliques termoplàstiques. Important deteriorament de la base a causa de l’acció directa de la humitat. Reparació del greu clivellat que patix tota l’àrea de la cúpula.
Consolidació cromàtica de la capa pictòrica. Neteja química i mecànica. Eliminació de taques d’humitat i fongs. Tractament fungicida.
San Bernat Mártir
_Poble Nou
La campana data de l’any 1944, sent capellà el rector Peregrín Llorens. Va ser fosa en Roses Hermanos de Silla, i se li va posar el nom de C2: María
- Ana. Té anses simples i el jou de fusta, i un pes aproximat de 91 kg.
S’ha aconseguit recuperar el patrimoni etnològic de la campana i els tocs propis de la parròquia-municipi. Hi ha possibilitat de tocar les campanes
manualment i de reproduir i recuperar els tocs tradicionals.
Descripció_ Realçament estètic de les campanes i del campanar. Millora de la sonoritat i de l’acústica de la campana.
Església parroquial de la Mare de Déu de l’Assumpció
_Montesa
L’església esta situada a la plaça de la vila. Es tracta d’un temple d’una sola nau, amb capelles laterals comunicades a través d’arcs de mig punt.
Amb una àmplia fatxada, mostra una portada-retaule d’estructura adovellada i decoració barroca. A la fornícula central apareix l’alt relleu de marbre de
la Mare de Déu de Montesa. La porta d’entrada està revestida per mitjà de planxes metàl·liques clavetejades amb motius repussats.
El 19 de febrer de 1693, fra Luis Gozalbo, rector de Montesa i prior de sant Sebastià en l’orde de Santa Maria de Montesa i Sant Jordi d’Alfama, va
posar la primera pedra de l’actual església de l’Assumpció.
El nou temple es va edificar seguint les traces executades per Juan Aparicio, en aquell temps mestre de l’obra de la col·legiata de Xàtiva. La decoració
de l’interior de l’església seguia el corrent artístic del moment, basat en garlandes d’acants, àngels i altres motius ornamentals tallats en algeps.
Les obres van finalitzar en 1702, data en què es va realitzar la portada de l’església.
Quan encara no havien passat cinquanta anys, en 1748, els terratrémols que van afonar el castell van afectar seriosament la fàbrica de l’església. En
conseqüència, uns anys després, les obres que es van executar van eliminar progressivament la decoració barroca de final del segle xvii. Al mateix
temps, és molt probable que fóra aleshores quan es va encarregar el relleu en marbre de la Mare de Déu que presidix la portada de l’església.
Durant la primera mitat del segle xix va haver-hi una altra intervenció que va redecorar novament l’espai intern del temple. Estes obres van finalitzar en
1857.
68
Recentment, hem assistit a tres intervencions fonamentals: en 2002 es va poder restaurar l’antic orgue, construït en 1744; l’any següent es va pintar
novament la nau de l’església. Finalment, enguany, gràcies a la Fundació Pere Compte, s’ha intervingut en la portada principal i s’ha recuperat la iconografia de la Mare de Déu de Montesa: la millor carta de presentació per als qui visiten este temple.
Descripció_ L’objecte de la restauració ha sigut la portada principal de l’església. En la intervenció es van realitzar processos de neteja, consolidació
i reintegració volumètrica, així com tractaments preventius i curatius de les patologies provocades tant per agents biològics com físics. També es va
realitzar la reintegració escultòrica dels elements perduts en l’alt relleu de marbre de la Mare de Déu de Montesa. A la porta, s’han realitzat tractaments de restauració i consolidació en el suport llenyós i en les plaques repussades, en les quals s’ha reproduït, el dibuix barroc inexistent.
Ermita de San Roque
Torrebaja
Descripció Fresc del segle XVIII pintat per alumnes de Joaquin Oliete, artista vinculat a l'Escola de Vergara.
L'objectiu de l'actuació és tornar les pintures i escultures a l'estat original, i habilitar els espais arquitéctònics.
Descargar