LLE NGUATGE Si M B O L ~ C i REL~G~O.

L L E NGUATGE
Si M B O L ~ C
i
-
REL~G~O.
HISTORIA DE LES RELTGIONS
1.1- E s t r u c t u r a din\amica d e l a r e l i y i 6
Podem d l r q u e a n t i g a m e n t l'home " n a i x i a " r c l i g i 6 s e n
e l s e n t i t q u e l a r e l i g i 6 s ' i m p o s a v a d ' u n a manera n a t u r a l i v i s i b l e , com una f e v i t a l i una e v i d e n c i a i n g e n u a . La p e r c e p c i d d e l
m6n o b r i a esponthniament: a l'home l a p o r t a d e l mbs e n l l l . La f i l o c o f i a moderna i l a c i k n c i a han p r o d u i t l a r u p t u r a d ' a q u e s t a f e
r e l i g i o s a n a t u r a l , d e t a l manera q u e a c t u a l m e n t l ' a t e n c i b e s f o c a l i t z a no e n e l problema d e Déu s i n 6 e n e l d e l a r e l i g i o s i t a t h g
mana c o n s i d e r a d a com un d e l s g r a n s enigmes d e l l e x i s t P n c i a .
En una p e r s p e c t i v a h i s t b r i c a , l a r e l i g i 6 6 s una r e a l i t a t din'mica
i e v o l u t i v a , com ho s6n l a p e r s o n a i l o c u l t u r a . Per
a i x b c r e i e m que l a p s i c o l o g i a c o n c r e t a ha d e t c n l r e n coiripte no
s o l a m e n t l e s r e c e r q u e s p o s i t i v e s a c t u a l s , s i n 6 toinbc lc8r: dcldeo h i y
t b r i q u e s , si v o l c o p s a r e l s e n t i t i l ' a b a s t d e l e s a c t i t u d s r e l i g i o s e s d e l'home d ' a v u i , e l s s e u s d u b t e s i l a s e v a a c t i t u d a t e a .
Les f o n t s p s i c o l b g i q u e s d e l a r e l i g i G sEn n i ú l t i p l e s : l a
p o r , l ' e s p e r a n q a d e l m& en11a. l a e o r p r e s a i I ' a s b n t a ' i m a n t dav-qnl,
e l m i s t e r i d e l m6n i de l ' e x i s t & n c i a , e l s e n t i t d e p a r t i c i p a c i d
...
amb l ' u n i v e r s , 1 a . c u l p a b i l i t a t
D e manera a n a l o g a i c o r r e l a t i v a ,
e l c o n t i n g u t d e les v i v h n c i e s r e l i g i o s e s é s també d i v e r s : s e n t i mente d e d e p e n d e n c i a i r e s p e c t e , de c o n f i a n c a , r e c e r c a d e l s e n t i t
de f'existbncia, e e n t i t de proteccib, etc.
La psicologia de la religió, tal com nosaltres l'entenem, té com objecte primordial l'estudi de l'estructuracib de
l'actitud religiosa o atea, ja que aquesta actitud ks precisament el resultat de tot un procés evolutiu, entés no con l'estudi genbtic que va de la infancia a la vellesa, sin6 com el dinamisme relaciona1 de tots els components de l'actitud religiosa.
En aquest treball, voldrfem estudiar especialment un
deaquests coniponents que consti.tueixen'un dels priners passos en
l'estructuracib de l'actitud religiosa. L'home Es fonamentalment
un &ser perceptiu i imaginatiu. Doncs bé, la percepció del m6n
com a ofmbol del in6s enlla, constitueix, al nostra entendreIrel
punt d'emergencia da la religi6. Obrint-se al mbn, percebut com
la traca del sagrat, O fins 1 tot.de BBu,l'home fa una ~rimerúex~crienciareligiosa; uitrapassant-la, ii permetrh .ivaccésa
tre.
AL
1.2.- L'experienc-
religiosa
Un hone d'experiencia és el que td el coneixement d'una
cosa adquirit per 1'6s i per l a pr~ctica:~'ex~eri~ciaconstitueix l'elhent .empíric i immediat.del coneixement. En psicologia
ltexperi&ncia 6 s un mode de coneixement que consisteix en l'aprehensiá intuitiva i afectiva de.la significaci6 i dels valors d'un
m6n que parla coritinuament a l'home a través dB tota meria de signes.
La majoria de no creients pensen que l'home religios 6s
el que ha fet una experikncia religiosa 6 per tant ha entaulat un
contacte amb el diví. Es veritat, hi ha creients pels quals Déu
esdevé una rcalitat el dia que en fan una experibncia directa; la
seva pres&ncfa s'imposa irresistiblement en moments de pau, de
clarividbncia, o en una situació llmit viscuda com ajuda miraculosa. ~1 c o m ~de creients, perb, ho ho creuen pas aixl: es malficn de i9experiBncia religiosa que consideren fal.laciosa, fugaO
i inestable. La fe, diuen, no pot realment fonamentar-es en l'experibnoiu
.
Aquesta doble actitud
8s significativa i mtlnifesta l'az
b i g ü f t a t de 19experikncia r e l i g i o s a . D'una banda s i no s ' h a f e t
cap experiencia r e l i g i o s a , l a r a 6 6 s incapac de l e g i t i m a r una opc i 6 r e l i g i o s a , i de l ' a l t r a , e l s que l ' h a n f e t a l ' u l t r a p a s s e n en
l ' a c t e r e l i g i 6 s . ~ i x bs ' e x p l i c a perqu& l ' e x p e r i & n c i a r e l i g i o s a
6s a l a vegada indispensable i i n s u f i c i e n t , penyora d e v e r i t a t i
portadora d ' i l . l u s i o n s .
Algunc aut0r.s contemporanis s'han okupat' d'aquesta qüec
t i 6 . i cau .fora d e l noctre p r o p b s i t de parlar-ne en aques.t e s c r i t .
D i r e m només que l a Eenomenoiogia de l a r e l i g i 6 ha d e s c r i t i aprof u n d i t l ' e x p e r i e n c i a r e l i g i o s a fonmentaf a p a r t i r d o , l ' o b r a c l a s e i c a de Rudolf Ottoi "Das Heilige". L a n o a t t a 'recerca experimental
e s s i t u a precisament en l a l f n i a d'aquest a u t o r , de G. van d e r Leeuw,
de M . Ellade, 1 d ' a l t r e s que han c o n f r i b u ~ textraordin\ariament a pg
s a r en c l a r l ' e s p e c i f i c i t a t i o r i g i n a l i t a t de l ' e x p e r i e n c i a d e l s a grat.
~ o l d r f e ma f e g i r unes paraules sobre l a r e l a c i d e n t r e
experiencia r e l i g i o s a , t a l com l'entenem aqul, i experiencia c r i s
tiana
.
E s t r a c t a , en e f e c t e , d e dos t i p u s especfficament d i f e r e n t s d'experikncia. Podem d i r que l'experi'encia r e l i g i o s a é s l a
base e s t r u c t u r a l (no necessariament cronolbgica) de l a f c c r i s t i a n a i c o n s t i t u e i x l a matriu r e l i g i o s a o r i g i n a l i n v e s t i d a per l a
Revelació. Entre l a r e l i g i o s i t a t n a t u r a l i l a Revelacib no h i ha
manifestament s o l u c i ó de c o n t i n u i t a t , pera s e r i a i n ú t i l que D6u
p a r l e s s i l'home no f o s capac d ' e s c o l t a r - 1 0 i c o m ~ r e n d r e ' l . perquk
1,home sapiga reconeixer per l a f e e l Verb intemporal, sembla i n dispensable que pugui con'eixer ~r'eviamentalgunes t r a c e s de Déu
en e l n o s t r e m6n temporal, encara que s i g u i a l e s palpentes de l a
seva i n t u i c i 6 i a f e c t i v i t a t . Només pot buscar-se a Déu e n l a psraE
l a h i s t b r i c a quan aquesta s ' h a p r e s s e n t i t l ' a l q u n a manera.
~ e r %e s evident que e l c a r a c t e r espontani, inunediat i
i n t u i t i u que c a r a c t e r i t z a l ' e x p e r i & n c i a r e l i g i o s a pot tanbe t r o bar-ee en i ' e x p e r i b n c i a c r i s t i a n a .
mfoni, ROS-~arb'B
a l o ptcagunta "quin lliyam h i ha oritre
l a seva Pd i l a eeva vida p r o f e s s i o n a l n .contesta: "Moltes vegades
l a prof easi6 (un c o n c e r t , per exernp\e) , t 'eleva -i ' e s p e r i t . .
Unes
.
C.P. -38.
Creiem q u e a q u e s t t e s t i m o n i p o t ser un exemple d e l q u e
acabem d e d i r .
Diguein f i n a l m e n t , que t a n t en l ' e ~ ~ e r i ~ ~ t riecl i ga i o s a
n a t u r a l com en l a c r i s t i a n a es p r o d u e i x una r e v e l a c i b , g r a c i e s a
una mediacid simb'olica, i e n t o t e s d u e s h i ha s o v i n t un profund
t r a s b a l s a f e c t i u . ~ e r ba i x l com l a p r i m e r a es f a m i t j a n ~ a n te l s
s i g n e s n a t u r a l s , r e v e l a d o r s d e l misteri d i v í p r e s e n t e n l a v i d a
'i e n e l mbn, l a segona e s f a p e r m e d i a c i 6 d e s i g n e s h i s t ' o r i c s
d ' u n Déu c l a r a m e n t p e r s o n a l .
1.3.-
L 1 e x p e r i & n c i a r e l i g i o s a e n les c i v i l i t z a c l o n s a r c a l q u e s
L a p e z c a p c i d d e l m6n pak d o s v c t l l a r dones sn e l cor da
l'honie un s e g u i t d e r e s s o n > n c i e s que e x p l i q u e n e l s o r g i m e n t d e
P e r o l a s u b j e c t i v i t a t humana e s t i s o t 1' e x p e r i e n c i a r e l i g i o s a .
mesa continuament a l s c a n v i s d e l l e n g u a t g e i a l e s r e l a c i o n s
d ' a q u í v e que l ' e x p e r i e n c i a r e l i g i o s a s ' i n c r i g u i
home-societat;
necessarianent e n l a t r a d i c i b cultural.
E l s coneixements més i m p o r t a n t s e l s devem a l ' e t n o l o g i a ,
l a s o c i o l o g i a i l a h i s t ' o r i a d e l e s r e l i g i o n s q u e e n s han f e t con e i x e r a t r a v é s d ' i n n o n b r a b l e s e s t u d i s l a dimensib e x i s t e n c i a 1 d e
l ' h o n e r e l i g i d s d e les s o c i e t a t s p r i m i t i v e s .
L'home p r i m i t i u , en e f e c t e , h a b i t a un u n $ v e r s que li m:
n i f e s t a espont>nianient e l s a g r a t . Aquest l i a p a r e i x com quelcom
" d ' a l t r e " , com una r e a l i t a t q u e u l t r a p a s s a e l m6n que l ' e n v o l t a i
es d i s t i n g e i x r a d i c a l m e n t d e l
La v o l t a d e l c e l que c o b r e i x a m b l a s e v a immensitat t o t
e l q u e es mou 5 r e s p i r a , l a t e r r a que i n f a n t a i n o d r e i x e l s v i v e n t s
com una mare u n i v e r s a l , l e s muntanyes q u e s ' e n l a i r e n v e r s l ' a l t u r a
majcstuosament; l ' o r d r e , l'harmonia i l a perman\encia d e l s ritmes
cbsmicre que presidoixen e l eoP i l a l l u n a i 1'~fgua en a l e brollsd o r s s i c t e s i o s o s i i n e s g o t a b l e s d e l e s f o n t s , en e l s t o r r e n t s i
rius, inflats de tantes virtualitats;
11airi3s penyal i n d e s t r u c t i Heus aqul
b l e ; l ' a r b r e v i g o r d s que es segenera c o n s t a n t m e n t . .
..
p e r l'home p r i n i i t i u l a g r a n d i o s a mansi6 d e l a d i v i n i t a t .
E l s a g r a t es m a n i f e s t a a t r a v é s d ' a q u e s t e s r e a l i t a t s .
El c e l , l a t e r r a , e l s o l .
.. sÓn
h i e r o f a n i e s perquk menif e c t e n
"quelcom d ' a l t r e " -el s a g r a t - a l que e n f a l ' e x p e r i e n c i a . Tota l a
n a t u r a es r e v e l a a l p r i m i t i u com s a c r a l i t a t cósmica.
E l p r i m i t i u v i u immergit e n un u n i v e r s o n n a t u r a l i sob r e n a t u r a l s6n i n s e p a r a b l e s i on l a n a t u r a l e s a m a n i f e s t a sempre
quelcom que l a t r a n s c e n c e i x Un a r b r e , una p e d r a , una f o n t . . . poden
s e r manifestacions d e l s a g r a t . E l p r i m i t i u adora aquestes r e a i i t a t s no en e l l e c . m a t e i x e i , com p r e t e n i a l a h i s o t e s i n a t u r i s t a , v e r s
l a f i d e l s e g l e p a s s a t , s i n 6 en quan s6n h i e r o f a n i e s , 6 s a d i r ,
p e r q u e a q u e s t e e r e a l i t a t e r e v e l e n quslcom q u e no 6s n i arbre, n i
pedra, n i font, s i n 6 " e l s a g r a t " , " l ' a l t r e " .
T o t s ele h i s t o r i a %ore d e Los r e l l q l o n o eetan a v u i B'aaord eobro aqunst p u n t . La n p t g
r a l e s a juga un paper c o n s i d e r a b l e e n t o t e s . l e s r e l i g i o n s . p e r o e l .
que s ' a d o r a no 6 s mai l a n a t u r a l . e s a o e l f e n ' o m e n ' n a t u r a l , s i n 6 . l a
p u j a n c a que li és i n h e r e n t o s u b 3 a c e n t .
~ o l d r í e ma r a , en l ' a p a r t a t que v e , donar un exernple d e
h i e r o f a n i a c6smica p e r t a l d e comprendre com e l s a g r a t es r e v e l a
a l p r i m i t i u . a . t r a v é s d e les m a t e i x e s e s t r u c t u r e s d e l a n a t u r a l e s a .
No c a l d i r que l a i d e a d e n a t u r a l e s a q u e t é l'home p r i m i t i u est>
m o l t l l u n y d e l a que t é l'home modern.
La c i e n c i a ha i n t r o d u l t l a
n o c i 6 d e l l e i , i ha p o s a t d e r e l l e u l 1 o p o s i c i 6 e n t r e n a t u r a l e s a i
ciyilització;
l ' u r b a n i s m e i l a t e c n o l o g i a d ' a l t r a banda, han p r o s
p e r a t a l marge d e l a n a t u r a l e s a , una n a t u r a l e s a , que d a r r e r a m e n t
l'home sembla v o l e r r e c u p e r a r i s a l v a r . . . .
1.3.1.-
Un exemple de h i e r o f a n i a c6smfca: E p i f a n i e s l u n a r s .
Com -acabem d e d i r , c r e i e m que l a c o n s i d e r a c i d dl.una
h i e r o f a n i a cbsmica p ~ t ' i l . l u s t r a rd e forma p a r ~ d i g m ; t i c a l a sa'c r a l i t a t v i s c u d a per l'home primitiu, E~collirnl13e u p i f a n i e a l u n a r e
pokque sdn grecisament Los que nhb m8s d i f i c u l t a t a r r i b a a c a p t a r
l'home : modern, e l q u a l ha p e r d u t davant. d e l d e v e n i r c?smic, r e g i t p e l s ritmes l u n a r s , l a s o r p r e n e n t e s p o n t a n e i t a t d e l p r i r n i t i u .
La c o n s i d e r a b l e r ñ q u e s a d e l simbolisme l u n a r que h a v i a
f o t possfble les p r i m e r e s s í n t e s i s a n t r o p o c b s m i q u e ~d e . l V u n i v e r s
s ' h a d i s s i p a t d e s d e que l'home ha a r r i b a t p e r a l t r e s camins i
s e g u i n t nous models a una nova v i s i 6 d e l cosnos. Estem c o n v e n c u t s
que en p r i n c i p i l a c i h n c i a p o s i t i v a no evacua p e r l'home r e l i g i 6 e
l ' e s t r u c t u r a simD6lico-sacra1 d e l a n a t u r a l e s a . Nogensmenys, h i
ha certes hrees, com a q u e s t a d e l e s h i e r o f a n i e s l u n a r s , on l a i n t e r p r e t a c i d c i e n t í f i c a sembla h a v e r d e s a r t i c u l a t r a d i c a l m e n t l ' e s
t r u c t u r a d e l simbolisme a r c a i c . Ho comprencirem d e s e g u i d a , examinant e n una a n \ a l i s i b r e u les m ú l t i p l e s v a l o r a c i o n s r e l i g i o s e s
amb que l'home ha i n v e s t i t a q u e s t fragment d e l ' u n i v e r s .
La l i u n a , en e f e c t e , c o n t r h r i a m e n t a l s o l q u e permaneix
sempre i n a l t e r a b l e , e s un a s t r e que t b un " d e v e n i r " . C r e i x , d e c r e i x
i d e s a p a r e i x e n l a f o s c a , p e r t o r n a r a n'eixer de nou i c o n t i n u a r
e t e r n a m e n t e l m a t e i x d e v e n i r c f c l i c . ~ r a c i e sa a q u e s t a p e r i o d i c i t a t i l . l i m i t a d a l a l l u n a es'devé l ' a r q u e t i p u s de t o t a l l b que e n
e l s d i f e r e n t s p l a n s cosmics t é un r i t m e i un d e v e n i r : l a p l u j a i
l e s marees, l a sembra i l a v e g e t a c i 6 , l a f e r t i l i t a t i l a f e c u n d i tat.....
La l l u n a es r e v e l a , a més, e n e l model d u a l d e l ' a p a r e i x e r i d e s a p a r k i x e r q u e t r o b a f h c i l m e n t a n a l o g i e s e n e l mbn a n i m a l ,
que l'home a r c a i c i n t e r p r e t a com noves e p i f a n i e s l u n a r s . A i x í e l
c a r g o 1 que t r e u i amaga les banyes o s u r t d e l a c l o s c a p e r t o r n a r s ' l i i a f i c a r ; l ' b s , i n t r o b a b l e a l ' h i v e r n , a p a r e i x e n t a l a primaver a ; l a g r a n o t a que s ' i n f l a , s'amaga s o t a l ' a l g u a i t o r n a a s o r t i r ;
l a s e r p que muda l a p s l l i p e r t e n t d e " ~ m m o r t a l "en r e g e n e r a r - e s
E l m a t e i x p o t d i r - s e d e l llamp, l a llum d e l q u a l
periodicament.
f a p e n s a r en l a d e l a l l u n a i a n u n c i a l a p l u j a que a q u e l l a c o n t r o la.....
Aquestes m d l t i p l e s h i e r o f a n i e s no f a n m e s que r e v e l a r e n
una s o r p r e n e n t p e r i o d i c i t a t l a s a c r a l i t a t d e l a v i d a que es r e p e t e i x rltmicament.
E l pag$s d e c a s a n o s t r a q u e s e g u e i x a l a t e l e v i s i 6 e l
c r e u que
mapa d e l temps i les p r e v i s i o n s m e t e o r o i b g i q u e s ,
"den; plour> perquh l a l l u n a ha c a n v i a t n ; quan sembra amb l l u n a
nova, i r e c u l l quan l a l l u n a minva, c o n t i n u a e n e l f o n s r e s p e c t a n t
e l s r f t m e s c\oernics, p l e n a a n t i g a m e n t de c a c r a l i t a t .
Jo e m p r e g u n t o s i no p o d r i a e n d e v i n a r - s e l a t r i l o g i a
en a g u e e t s "resol1e" que en a l g u n e s contra
encara se preparen a bne@ dtaiguardankr horbea boeaanee i a l -
lluna-aigua-vegetaciá,
dor
- t r e s i n g r e d i e n t s , e n una mesurada p r o p o r c i ó que cada pagesa s a p
i guarda gelosament. P o s a t s " a s o l i s e r e n a " d u r a n t un nombre det e r m i n a t d e d i e s i n i t s é s corn a d q u i r e i x e n f o r c a i v i r t u t . P o t s e r
e n s trobem s e n s e saber-ho, d a v a n t les t r a c e s e n c a r a v i v e s d ' a q u e l l s l i c o r s d i v i n s , corn e l
i n d i o l'haoma p e r s a , que conf e r i e n immortalitat a l s que e n bevien.
coma
La f e r t i l i t a t d e l s a n i m a l s , d e l e s p l a n t e s i f i n s d e l a
dona, esth sotmesa a l a l l u n a . Les banyes d e l s b r a u s q u e c a r a c t e
r i t z e n les g r a n s d i v i n i t a t s d e l a f e c u n d i t a t no 6 s a l t r a c o s a ,
corn h a d e m o s t r a t C. Hentze, que l a imatge de l a l l u n a nova. La
s e r p , que es t r a n s f o r m a i es r e g e n e r a com l a l l u n a , d i s t r i b u e i x
també f e r t i l i t a t , com e n s6n t e s t i m o n i m o l t e s t r a d i c i o n s i c r e e n ces. E l c a r h c t e r f & l * l l c d t a q u e s t r e p t i l , corn e x p l i c a Crawley en
e l s s e u s t r e b a l l s d ' e t n o g r a f i a , no n ' e x c l o u p a s e l cai-&ter l u n a r ,
a n s be e l c o n f i r m a .
En un p l a rnet>f%sic, l a l l u n a r e v e l a a l ' h o m e - r e l i g i ó s
que l a mort no 6s d e f i n i t i v a . Lthome r e s s u c i t a r a corn l a I l u n a .
a b s e n t d e l cel d u r a n t tres n i t s i r e n e i x e n t e l q u a r t á i n .
En m o l t s , mites l a 1 l u n a " e s m a n i f e s t a corn una inmensa
a r a n y a , m e s t r e s s a d e v i d a que f i l a i debana e l s d e s t i n s humans.
S i no v a i g e r r a t , o r d i r
(que v o l d i r t e i x i r i tamb& maquinar c o i
e r a a l g t ) d e r i v a d ' u n v e r b indoeuropeu
( r o d a r ) , d e l que der i v a tambg e n alomany antic - w
( d n e t 9 ) S Wl+c ( P i l o t s a ) .
Resumint, podrfem a g r u p a r l e s h i e r o f a n i e s l u n a r s q u e
acabem d'examinar a l t e n t o r n d e l s s e g ü e n t s temes: f e r t i l i t a t , r e
g e n e r a c i b per.ibdica, mort i r e s u r r e c c i ó , temps f d e s t f , c a n v i , du?
lisme.
Clourem a q u e s t a p a r t a t nmb M. E l l a d e , do1 qual som t r i b u t a r i s d e m o l t e s i d e e s e x p r e s s a d e s aquL:
"La l l u n a r e v e l a a l'hc
m e l a s e v a c o n d i c i ó humana... l'home s ' e m m i r n l l a i es r e t r o b a e n
l a v i d a #de l a l l u n a , . . que regeix alhora l a mort i l a f e c u n d i t a t ,
e l drama 6 l a i n i c i a c i b " .
1.4.-
~ ' e x ~ e r i e n c irae l i g i o s a d e l'home a ' a v u i
Acabem d e v e u r e que una d e les c a r a c t e r f s t i q u e s essenc i a l s d e l a r e l i g i o s i t a t p r i m i t i v a 6 s l a p r e s h n c i a simbblica d e l
s a g r a t . En un'mbn c a r r e g a t d e sfmbols, l'home f a d e l s a g r a t una
e x p e r i e n c i a e x i s t e n c i a 1 immediata.
E l problema que e n s preocupa a r a 6 s d e s a b e r s i l ' e x p e r i k n c i a r e l i g i o s a és p o s s i b l e e n e l m6n d ' a v u i . ~ o l d r i e ms a b e r
s i l'home e n c a r a t r o b a e n e l m6n t r a c e s i s i g n e s d e Déu. Ens preguntem s i l a n a t u r a l e s a esta realment d e s a c r a l i t z a d a p e r l'home
immers en un mbn cada vegada m & s autbnom i t e c n i f i c a t . ¿Es v e r i t a t
que l'home modern ha pordut d e f i n f t i v a m e n t l a s e n s i b i l i t a t p e l eag r a t cbsmic, t a n e x t r a o r d i n a r i a m e n t v i g o r o s a e n e l p r i m i t l u ? .
Creiem que a q u e s t s i n t e r r o g a n t s Gnicament poden s e r cont e s t a t s per l ' b m e en e l marc d e l a seva v i d a d e cada d i a . No i g norem l a d i f i c u l t a t que p r e s e n t a per l ' i n v e s t i g a d o r q u a l s e v o l i n t e n t d e p e n e t r a c i d e n l a f o r t a l e s a s e c r e t a d a l a conccibncia r e l i g i o s a . En c a p a l t r a e s f e r a , exceptuant p o t s e r l a d e l a s e x u a l i t a t ,
l'home e s mostra t a n g e i d s i r e s e r v a t com e n a q u e s t a d e l a seva v i
d a r e l i g i o s a p e r s o n a l . T a l vegada 6 s a q u e s t a l a r a 6 que e x p l i c a l a
q u a s i i n e x i s t b n c i a d e recerq-les p o c i t i v e s en a q u e s t camp d e l a real i t a t humana.
~ e r b
exisircix una a l t r a r a 6 m e s fonamental i voldrfem ap r o f i t a r l ' o p o r t u n i t a t que e n s o f e r e i x "Cuadernos d e PsicologZa"
p e r a d i r - n e una p a r a u l a . E l s p s i c b l e g s , en g e n e r a l , no s ' i n t e r e s e n per l a P s i c o l o g i a r e l i g i o s a . Examinant e l s p l a n s d ' e s t u d i i
e l s camps d r i n t e r k s d e l a P s i c o l o g i a a l e s n o s t r e s u n i v e r s i t a t s ,
no h i trobem c a p t r a c a d e P s i c o l o g i a r e l i g i o s a . Sembla com si l a
r e l i g i 6 , c o n s i d e r a d a com a pur c o n t a c t e d e llhome amb un Absolut
r e a l p e l s u n s , i m a g i n a r i p e l s a l t r e s - no p a r t i c i p e s d e c a p manera a l ' e n t r e i l a t hum'a que e s t u d i a l a p s i c o l o g i a .
-
Sembla, d ' a l t r a banda, corn si 1' e s t u d i p s i c o ~ & g i cd e l
fenhnien r e 1 i g i B s no pogti&e ter-se scensa, reduir l a ealLígí6 a l a 801.
dSmonei6 humana, Loa e v i t e n c i ' i n t r u a r i b d ' s l e ~ l a n t "~t ~ a n m a e n d e n t ~ '
que a l i e n a r d e n l a p s i c o l o g i a .
No c r e i e m q u e l a r e l i g i d m e r e i x i a q u e s t t r a c t c n i que
l a p s i c o l o g i a guanyi
rés
en despreciar o ignorar aquesta parcela
d e l ' e x i s t e n c i a humana. E s s o r p r e n e n t d e c o n s t a t a r
d ' u n a banda,
e l g r a n i n t e r 6 s d e l ' a n t r o p o l o g i a i s o c i o l o g i a p e l s sSrnbols, r i t u s i l l e n g u a t g e s r e l i g i o s o s , i d e l ' a l t r a , l a manca q u a s i t o t a l
de recerques d e psicologia religiosa.
E s t e m c o n v e n ~ u t s qiie e n e l l l a r g can$ que l a p s l c o l o g i a
t é e n c a r a a l d a v a n t , no p o t o b l i d a r l ' e s t u d i d e l c o m p o r t m e n t rel i g i b s , s i no v o l exposar-se a l p e r i l l d'una v i s i 6 p a r c i a l d e l
fenkmen humh. El g e n i d e Freud no anava e r r a t quan o r i e n t a v a p r o -
g r e s i v a m e n t l e s s e v e s r e c e r q u e s c a p a l problema complexe d e l a conecxib e n t r e r e l i g i d i psicologia.
Creiem que l a m i l l o r manera de c l o u r e a q u e s t p a r e n t e s i
6s d ' o f e r i r una p e t i t a m o s t r a d ' u n a i n v e s t i g a c i ó que.portem a t e r m e d e s d e f a b a s t a n t temps en e l camp d e l a p s i c o l o g i a r e l i g i o s a ,
i que c a u d e p l e e n l a problem\atica que p l a n t e j a v e m e n e l s a p a r t a t s a n t e r i o r s i a l comencament d ' a q u e s t .
F o c a l i t a a r e n doncs l a n o s t r a a t e n c i d s o b r e e l tema d e l a
mediacid sirnbblica d e ' l a n a t u r a l e s a e n l a r e l i g i o s i t a t d e l'home
d ' avui
.
Alguns r e s u l t a t s p a r c i a l s d e l a n o s t r a r e c e r c a e m p l r i c a
e n s m o t i v a r a n a a c a b a r amb una r e f l e x i d a n t r o p o l ~ g i c as o b r e l a
q Ü e s t i 6 d e l a v e r t i c a l i t a t i h o r i z o n t a l i t a t en e l l l e n g u a t g e s i m b b l i c s o b r e Déu.
1.4.1.-
Metodologia i m o s t r a t g e
L ' e s t u d i d e l v a l o r s i m b b l i c r e l i g i d s de l a n a t u r a l e s a ,
e l r e a l i t z e m a p a r t i r d ' u n a l l i s t a d e 7 0 s í m b o l s (1) q u e p r e s e n t e n
a c a d a un d e l s i n d i v i d u s q u e p a r t i c i p e n a l ' e n q u e s t a . L i demancm d e
C o n s i d e r a r - l o s un a un 1 d i r - n o s e n q u i n a manera a q u e s t s slrnbols e l
ten pensar oopontkfiiament e n D$ui ~l a o e t a t d e cada efmbol h i ha
una omoal#~uni8inienaionaL davldXda an 7 grau*, i el f i n a l le l l e t r a
D (DBui).
P e r exemplet
Per cada símbol c a l p o s a r una c r e u e t a , ~ 1 6 os n e n y s pr\oxi
ma d e l a l l e t r a D , segons e l v a l o r simbhlic m e s o menys g r a n a t r i b u l t a cada c o s a . ~ i x he n s permet d e v e u r e e l v a l o r r e l a t i u q u e
l ' i n d i v i d u i' e l g r u p concedeix a les d i f e r e n t s i m a t g e s s i m b b l i q u e s .
A l a l l i s t a d e s2mbols n ' i n c l o g u e r e m 8 d e f a m i l i a r s -humans(2)
per
e s t u d i a r igualment l l u r p o s s i b l e mediacid r e l i g i o s a i comparar-la
amb l a del s í m b o l s d e l a n a t u r a l e s a .
L ' a d e q u a r i 6 e n t r e s í m b o l s i r e a l i t a t d i v i n a , l a mirem d e
d e t e c t a r Aernanant a l s s u b j e c t e s d ' e s c o l l j r 1 0 i m a t g e s que t e n e n p c r
a e l l s un v a l o r s i m b b l i c m é s e l e v a t i compocar una p e t i t a f r a s s e
que expresa1 clnrnment La maneta cam aquestee imetgee a l m b o l i t e e n
D@U.
p e r . e x e m p l e , un i n d i v i j u e s c r i u : "Vos sou l a ROCA en l a q u a l
em r e c o l c o ; SOL que ddna v i d a i llum; LLAMP q u e i l - l u m i n a l a meva
n i t : TORRENT, f o r c a , s i g n e d e l v o s t r e poder; VENT d e 1'ESPERIT q u e
b u f a a l l a on v o l ; e n e l SILENCI DE LA NaTURA p a r l e u s e n s e paraul e s . . .'l.
El m o s t r a t g e q u e hem e s t u d i a t 6 s un g r u p d e 60 p e r s o n e s ,
homes, c a s a t s , d'una e d a t m i t j a n a de 3 7 ' 5 anys. T o t s han f e t est u d i s s u p e r i o r s , e x e r c e i x e n p r o f e s s i o n s l i b e r a l s i v i u e n a Barcelona o en una g r a n c i u t a t . La q u a s i t o t a l i t a t 6 s c r e i e n t i un 7 3 %
s6n p r a c t i c a n t u .
Aquest g r u p b a s t a n t homogeni i r e p r e s e n t a t i u d ' u n
d e t e r m i n a t e s t r a t d e l a p o b l a c i ó urbana d e C a t a l u n y a , e l c r e i e m i~
t e r e s s a n t d ' e s t u d i a r s i p a r t i m d e l e s p r e m i s s e s s e g u e n t s : un g r u p
d ' a q u e s t e s c a r a c t e r í c t i q u e s c u l t u r a l s i s o c i a l s és, per h i p h t e s i ,
d e l s que més fortarnent e s t a r i a a f e c t a t p e l fenornan de l a d c s a c r a l i t z a c i ó d e l nibn i d e l a n a t u r a l e s a i s e r i a , d o n c s , menys s e n s i b l e
a l sirnbolisme r e l i g i ó s de les r e a l i t a t s n a t u r a l s . E l s p r i m e r s r e s u l t a t s g l o b a l s tendeixen a i n f i r m a r a q u e s t a h i p o t e s i . La n o s t r a
\
p o b l a c i d o n s a p a r e i x a l t a m e n t r e c e p t i v a d a v a n t d e l l l e n g u a t g e eimbg
l i r da l n vida i de l a naturo.lesea,
1,
un BB% apro~inindamantciiucin
haver f c t , e n c o n t a c t e amb l a n a t u r a l e s a , el. qiie p o d r i a anomenar-se
una e x p e r i e n c i a de Déu. Un a d v o c a t , p e r exemple, c n s d i u haver f e t
a q u e s t a e x p e r i e n c i a " p r i n c i p a l m e n t ' a l e s n i t s c l a r e s d ' e s t i u , quan
s 6 n més viun; els; esteI.6. L ' i m p r e s ~ l f o n a t i t v i s i 6 del c e i s o n v e r t e i x
el c a e e n no-res, ten6 Ea sonaaci6 da no t e n i r coa, ImgraSsiona pen
s a r e n a q u e l l a g r a n d i o s i t a t . Z ek f a s l a pregunta i Quf? Pea' a
Per a
1.4.2.-
q(i~?a.
Les i m a t g e s simbbldques d e Déu e n l a n a t u r a l e s a
La d i s t r i b u c i d i comparacid d e r e s u l t a t s o b t i n g u t s e n l a
n o s t r a e n q u e s t a e n s ha permés d ' o b t e n i r una e s c a l a d e p r e f e r e n c i e s
d e l s v a l o r s s a c r a l s i n v e s t i t s per l a nostra poblacid en l a natural e s a i en l a família.
Una primera c o n s t a t a c i d és que e l s sfmbols f a m i l i a r s - h f i
mans o b t e n e n uns r e s u l t a t s m o l t e l e v a t s , v e n i n t en primer l l o c
" f i l l a c a b a t d e n e i x e r " i " p a r e " . E l s sfmbols d e l a n a t u r a l e s a
que r e b e n igualment una v a l o r a c i d e l e v a d a s6n: " s i l e n c i d e l a nat u r a , a e l , o e l e s t r e l l e t , eol, e s t r e l l a , l l u m , nirinbanyn, c i m , asp a i , tempesta, horitzb..".
La m a j o r i a d ' a q u e s t s sSmbole m o s t r e n ,
a l n o s t r e e n t e n d r e , l a perman&ncia d e l a dimensid s i m b o l i c a d e l a
v e r t i c a l i t a t en l ' e x p e r i e n c i a r e l i g i o s a d e l n o s t r e g r u p . Ho podem v e u r e amb a l g u n s exemples:
- La muntanya e n s f a e s t a r més a p r o p d e DBU.
- cim 6s e l q u e es t r o b a m8s a p r o p d e l c e l .
El
- E s t r e l l a : m i r a n t e n l a i r e p e n s e s e n e l cel i e t r e c o r d e s d e D6u.
- L ' h o r i t - és l a m a n i f e s t a c i b d e l ' i n a c c e s s i b l e .
- E l cel és sinbnim d e Déu.
- E l v o l de. l ' o c e l l ,
e n l a i r e , es e l que voldrfem p e r t o t s .
- D a r r e r a d e l ' h o r i t z o e n s e s p e r a Deu.
- DEu es e l cim que hem d ' e s c a l a r .
- Estrel1a:hem d ' e n l a i r a r - n o s p e r v e u r e - l a
- 9:p r o x i m i t a t amb t k u
- L ' e s p a i 6s h a b i t a t p e r l ' e s p e r i t d e D6u.
- El
m o l t amunt.
cel 6 s l a morada d e DBU. T b una p r o f u n d i t a t que e n r e c o r d a l a
divina.
- Woritzd,
una l P n i a q u e i n v i t a a l m6s e n l l a .
Rall L desconagut, 01 $el nstrallat, de cwm Ddu que vold~iarcsneixer m i l lor
.
- Contemplant e l
- Sol, e s t r e l l a :
-
-
-
c e l , busquem Déu.
superior, i n f i n i t , incomprensible.
E:1' immeneitat. L' e t e r n , 1' i n e x p l i c ' a b l a i e n c i s a d o r
O c e l l r vol, a l l i b e r a c i b , a s c e n e i b .
DQU
ea troba a l c&,
a l p u n t m69 a l t .
.
- Tempesta:
- Espai:
impot\encia d e l'home d a v a n t d e l t r a n s c e n d e n t
i n e v i t a b l e m e n t e t p o r t a a l pensament l ' i m a t g e d e DBu que
omple l ' u n i v e r s f i n s més e n l l a d ' o n a r r i b e m a v e u r e .
-
preskncia
z:
immbbil i c o n t i n u a damunt n o s t r e .
Com a p a r e i x en a q u e s t e s e x p r e s s i o n s , e l l i e n g u h t g e s i m b h l i c u t i l i k a t per molts subjectes d e l a nostra població correspon a l a t o p o g r a f i a r e l i g i o s a m í t i c a d e l ' e s p a i en l a seva Uimensi6
v e r t i c a l . Creiem q u e a q u e s t a s o l a c o n s t a t a c i b , d e i x a n t d e banda
moltes a l t r e s qüestions que suggereix l a nostra enquesta, pot ofer i r un camp i m p o r t a n t de r e f l e x i 6 , j a que d 3 u n a banda l a s a c r a l i t z a c i ó d e l ' e s p a i é s una c o n s t a n t d e l a h i s t o r i a d e les r e l i g i o n s i ,
d e l ' a l t r a , sabem q u e l a paradoxa de l ' a f i r m a c i ú d e Déu ha e s t a t
sanipre una paradoxa d e d i s t a n c i a i de p r o x i m i t a t , inunan\encia i
t r a s c e n d e i ~ c i a . La q ü e s t i b fonamental sembla que p o d r i a f o r m u l a r - s e
a i x f : ¿El simbolisme r e l i g i ó s de l a v e r t i c a l i t a t no 6 s una manera
d ' e x c l o u r e Déu d e l a r e a l i t a t d e l a v i d a , com ho f e r e n l e s especul a c i o n s u r a n i q u e s d e l s p o b l e s - p a s t o r s p e l s q u a l s D&u e r a l ' a b s o l u t
t r e c e n d e n t , perdut en l'immensitat d e l c e l ? .
1.4.3.-
El simbolisme d e l ' e s p a i .
Fer comprendre e1 c o n t i n g u t d e l simbolisme d e l ' e s p a i ,
c a l r e f e r i r - s e n e c e s s a r i a m e n t a l l l e n g u a t g e m l t i c , perque e n d e f i n i t i v a é s l a m a t r i u d e t o t l l e n g u a t g e s o b r e e l m6n e n t a n t q u e m6n.
El m i t e 6 s una n a r r a c i d d e l comencament d e l e s c o s e s :
cosmogenesi, o r i g e n d ' u n p o b l e , d ' u n r i t u , e t c . A t r a v g s d ' u n a nar r a c i ó i n a g i n z r i a d e l s o r i g e n s , e l m i t e e n s d i u l ' o r i g e n de l e s cos o s a p a r t i r d ' u n a i n d i f c r e n c i a c i 6 o n zncara no e x i s t e i x n i r e a l i t a t n i s i g n i f i c a c i o . En e l l l i b r e d e l ~ k n e s i ,p e r exemple, l ' a n t f t e s i l ~ l u m - t e n e b r e s " f a p o s s i b l e l a m a n i f e s t a c i 6 i l a r e a l i t a t d e les
coses en l l u r diferenciació, a p a r t i r d'un caos i n i c i a l . ~ ~ u e % t a
~ n t f t . S S . 1 ( s e p a r a c i 6 - o p o s i c i 6 ) és l ' e s d e v e n i m e n t q u e i n s t i t u e i x e l
tcrnps com a d i m e n s i 6 e s s e n c i a l d e l a r e a l i t a t . Com ha d e m o s t r a t Dume
z i l , o1 m i t o no 6s h i s t b r i a , e i n 6 q u e en Per p o s s i b l e l a tempor a l i t a t posa l e s c o n a i e i o n s p e r q u e l a g e n e s i i l a historia puguin
~ a d r i b r ee9
~ mite de 1% oomog8neei eeria el mdel oanitant be pensment am cada keoria cientffi-
donar-e@ en sL n16n. Abxi, eegons J ,
--c.. P . -r
'
-
E l que diem d e l temps com a 3imensi6 de l a r e a l i t a t , val
igualment per l ' e s p a i . L10posici6 v e r t i c a l e n t r e d a l t i b a i x , t e r r e s t r e i s u p r a - t e r r e s t r e , e s t a també i n c l o s a e n e l 11~nalratqem l t i c que permet d e pensar e l m6n corn a t a l .
E l m6n 6s l a t o t a l i t a t d e l s e s s e r s que l'home troba davant seu. El mbn, com a p o s s 5 b i l i t a t de manifestacib de l a r e a l i t a t , no p o t pensar-se altrement que d i f e r e n c i a n t - l o d e l que no 6s
mbn, en oposici6 a l ' a l t r e que e l l i m i t a i n ' e s t a totalment separ a t per l a seva q u a l i t a t d e no-m6n. Es precisament aquest a l t r e ,
a l que a l . l u d e i x l'esquema m í t i c en l ' o p o s i c i 6 e n t r e d a l t i baix.
La r a 6 que e x p l i c a que l a d i f e r e n c i a c i d e s f a c i segons una dii;ienL
s i 6 v e r t i c a l és per l a n e c e s s i t a t de t r e n c a r l'esquema h o r i t z o n t a l
d e l m6n f e n t un s a l t que , i n s t i t u Y n t l l A l t r e , f a c i posicible l ' e mergencia d e l m6n com h o r i t z d d e t o t e s l e s manifestacions i project e s humans.
La ruptura v e r t i c a l e n t r e e l m6n i 1 ' A l t r e ve sobreentes a en t o t d i s c u r s sobre e l m6n. Per a provar a i x b , nomas c a l veur e que una l l e i fonamental d e l llenguatge 6s l a d e p a r l a r en oposlciono p o l a r s (llibsrtat-determlnlsmel casa-homer home-medi; - n a t g
ra-cultura, etc.)
A l'esquema m í t i c c a l igualment r e f e r i r l ' o p o s i c i 6 fona-
mental en t o t e s l e s r e l i g i o n s e n t r e s a g r a t i p r o f a . . "Profanum" 6 s
eá dominf que s ' e s t e n davant e l l l i n d a r de l l A l t r e r 6s l ' o n p a l de
l'home.
E l s a g r a t , en canvi, 6 s e l domini d e 1 ' A l t r e
itransgress i 6 d e l s a g r a t ) . La separacib e n t r e s a g r a t i p r o f l e s t r o b a justaCom ho ha demostrat M. E l i a d e , 6 s
ment en l ' o p o s i c i ó t e r r a - c e l .
aix& que e x p l i c a l a conexi6 e n t r e c e l i d i v i n i t a t corn una constant
en l a h i s t b r f a de les r a l i g i o n s .
1.4.4.-
H o r i z o n t a l i t a t i v e r t i c a l i t a t : dimensions antropolbgiques
Exminem a r a l a s i g n i f i c a c i d antropologica de l a topograf i a rirnbollca. L'home, oom e l m6n, no pot pensar-o@ i. viure's a í t r c ment que d'acord amb e l mateix sistema d e r e f e r e n c i a de l ' h o r i t z o n -
taslitat d l e v e r t í c a l d f a t , que een~itituedxtal rsiu 4ssercal-mbn.
La d i m e n s i d
h o r i t z o n t a l o f e r e i x s. l'home e l t e r r e n y p e r
a t o t e s les p o s s i b i l i t a t s i t o t e s l e s r e a l i t z a c i o n s . L'home s ' h i
mou i n c a n s a b l e m e n t , c a p t a n t e l q u e l ' e n v o l t a .
davant-darrera;
lluny-a prop; dreta-esquerra,
Totee les d i r e c c i o r s .
e t c . 56x1 r e l a t - i v e s a
l a t o t a l i t a t d e l seu jo corporal.
L ' h o r i t z o n t a l 6 s d o n c s l a s o r t i d a a l m6n, on l ' h o m e t r o L
b a l ' a l t r e , l ' e s t r a n g e r , amb e l q u a l p o t e n t a u l a r una r e l a c i 6 d ' i gual a igual.
Bachelard d i u que f i n o e l l l e n g u a t g e c o r r e n t p r e s e n t a aq u e e t a dimensi6 h o r i t z o n t a l .
Les p a r a u l o s s e r i e n con1 p e t i t e s lilasies amb g o l f e s i c e l l e r . E l s e n t i t comG v i u a l a p l a n t a b a i x a ,
semgre a p u n t p e r comunicar aiiib el: a l t r e s . Pujar a 1 o s g o l f e s 6 s
a b s t r e u r e . B a i x a r a l c e l l e r 6s s o m n i a r , b u s c a n t e n e l s mots t r e s o r s amagats.
...
La d i m e n s i ó v e r t i c a l d e l ' e x i s t e n c i a hümsna e s t a i g u a l ment c a r r e g a d a d e s e n t i t . La p o s t u r a d r e t a d e l ' h o m e , dempeus sob r e t e r r a , pertany a l ' e s t r u c t u r a d e l ' e x i s t c n c i a i s ' o f e r e i x a l ' h ?
m e no com una c o s a n a t u r a l s i n 6 con una p o s s i b i l j t a t . P o s a r - s e d r e t
s i g n i f i c a a i x e c a r - s e a c t i v a m e n t i v e n c c r p a r c i a l . r i ~ * n t1 1 a t r a c c i 6 d e
l a g r a v e t a t , i n i c i a n t a i x f l ' a l l i b e r a i n e n t d e lcs forces d e l a natur a . L ' a l t u r a e s d e v á a i x l una d i m e n s s i 6 d e v i c t o r i a i d ' a u t o s u p e r a -
ei6.
Binswanger ha c o n s i d e r a t l ' a l t u r a com una c a t r i g o r i a f o n a -
mental en p s i c o l o g i a i p s i q u i a t r í a . A i x e c a r - s e i c e u r e s6n duca poss i b i l i t a t s existencials, espressions materials i objectives d'un
c a n v i d e s e r . A i x e c a r - s e 6 s una e x p a n s i 6 d e l a v i d a e n un moviinent
d e superaci6.
C a u r e 6 s un r e p l e g a m e n t e x i s t e n c i a l , un encongiment
d e l c o n t i n g u t de l ' e x p e r i e n c i a v i t a l .
" D e p r e s s i ó " és una imatge
c l f n i c a d e l ' e x i s t e n c i a aclaparada, incapac d e l l i u r a r - s e d e l e s
f o r c e s que l ' e s t i r e n cap a v a l l .
i n p o l l t i c a , l ' a i x e c a m e n t d e l a massa o p r i m i d a p o t provoc a r l'a-lliberament.
L'impuls v e r t i c a l p o t f e r e x t r a v i a r l'homi en l ' i r r e a l ? .
T o t a e 9 s p r o j e c t e a hmazis poden a l i e n a r 1'ho:aie.
S i 18bnsurrecc16
no culmiita en un ordare ~ O U ,f a r e v o l t a c a u e n un-m6n do somni i
d'il.lusi6.
S i un model conceptual no f a
mes
entenedora l a r e a l i -
t a t e m p í r i c a , l e s i d e e s u n i v e r s a l s que e l c o n s t i t u e i x e n no s6n mbs
que pura c o n s t r u c c i d v e r b a l .
Una gran volada c o r r e e l r i s c d e
trg
bar-se amb e l b u i t , pero l ' e m p í r i c també p o t c a u r e una i a l t r a v o l
t a en l'acumulaci6 e s t k r i l d e dades incomprensibles. ~ " a l i e n a c f ó
és p o s s i b l e en una i a l t r a dimensid, com l a mania i l a d e p r e s s i 6
s6n abdues un e s t a t p a t o l b g i c .
La v e r i t a t de l'home c a l doncs buB
c a r - l a en e l moviment d i a l e c t i c que s ' o r i e n t a segons e l s dos p o l s
d e l seu s e r , l ' h o r i t z o n t a l i t a t i l a v e r t i c a l i t a t .
1 a q u e s t simbo-
lisme p o l a r de l ' e s p a i 6s 1'Gnic que permet igualment a l'home ad r c c a r - s e a Déu d'una manera assenyada.
Pel coneixement i n t e r i o r d ' e l l mateix l'home p o t f e r l ' e x
periEncia de D6u.l e n l a contemplacid d e l a n a t u r a , l'home r e l i g i b c
pot d e s c o b r i r una f o n t d e vida més profunda que l a matoixa n a t u r a
prbductora. En l g a c t i t u d e t i c a i en l'amor, l'home pot percebre en
" l ' a l t r e " una p r o f u n d i t a t , s e n t i d a com una m a n i f e s t a c i d d e Déu.
E l m6n e s mbn, en o p o s i c i ó a . l t ' A l t r e . Pero e l llengua,tge
r e l i g i d s . i n t e r p r e t a e l m6n com Ln s i g n e d e l d i v f . E l m6n esdevé.
a i x z " l ' e n t r e - d o s " .de Dbu i 1 'home, com 6 s també. i n t e r m e d i a r i 'de'.
l'home i l'home.
'
E l trobament d e Déu, p i ~ tf e r - l o 1''home eB a q u e s t
" e n t r e - dos" que e l s separa i uneix.
(1) Exemples: Aigua, t e r r a , muntanya, a i r e , t e n e b r a , tempesta, pg
d r a , llum, planura, a r b r e , p l u j a , cim, l l u n a , sembrat, v a l l ,
e s p a i , n i t , temporal, r o c a , e t c .
(2)
Paro, mare, e s p 6 s r esposa, £1118, i n f a n t acabat d e n e i x e r , dona en e l p a r t , m i c , amiga.
49 b i s
C.P.-
La poétlque de l t e s p a c 6 , P.U.F.,
P a r i s 1967.
Les dieux e t l e s hornmes,laisonneuve, P a r i s ,
1948.
C a i l l o i s , R.
L t h o m e e t l e s n c r é , Gallimard, P a r i s , 1963.
E l i a d e , M.
T r a i t é d ' h i s t o i r e des r e l i g i o n s , Nouv.6d.
Bayot, P a r i s , 1970. Trad. esp.: Tratado de
l a H i s t o r i a de Las Religiones, I n s t i t u t o de
Estudios P o l í t i c o s , Xadrid, 1954.
Lc s a c r e e t
- F r a z e r , J.G.
lt?
profane,P).rJ.l?.,
P a r i s , 1965.
The Vorship of Nature, Macmillan, London,
1926.
James, E.O.
The Worship of t h e S-e-God, Tje Atnolne
Press, Univerni ty,of London, 1963.
Otto, R.
33s F!eilice,
B i e d e r s t e i n , Bíiinchen, 1947
(1917'). Trad. esp.: Lo = t o .
Lo r a c i o n a l
y l o i r r a c i o n a l en l a i d e a de Dios,Revista
de Occidente,F.Iadrid. 1965'.
A d.yxmic P s y c l i o l o ~of Relicion,tIarper &
Row, trew York, Evannton & Losdon, 1968.
Van d e r Leeuw; G.
La r e l i g i o n d m s son essence e t oec manifest a t i o n s . Ph6nombnologie de l a r e l i g i o n ,
Payot, P a r i s , 1970. Trad.esp.: Fenonenologfa dc l a r c . l i ~ i & n F~Exico,
,
Pondo de Cult u r a i?conbrnico, 1964.
Vereote, A.
Ps:icholocie r e l i g i c u s e , Dessart, Bruxelleo,
1966. Trad.esp.: F s i c o l o ~ f ar e l i g i o s a , Tau-
ma, lt!adrid,
1970.
V e r t i c a l i t t ? e t h o r i z o n t a l i t d dans l e langage symbolique de Dieu, i n Lumen Vitae,
9-32, Bruxelles, 1970.
x,