A l`atenció d`Isabel Chacón / Candidatura d`Unitat

A l’atenció d’Isabel Chacón / Candidatura d’Unitat Popular (CUP)
Un cop més gràcies per participar a la taula rodona: “Governar per a les persones
27S”. Pensem que el col·loqui va ser molt enriquidor i així ens ho han fet saber alguns dels
assistents i persones que el varen seguir per streaming.
Hem visualitzat altre cop el debat i et passem la transcripció del que vares dir, si el vols
veure el trobaràs aquí.
Amb aquesta transcripció i altres materials aquesta setmana farem una acció de xarxes.
Per un costat hi hauran les vostres respostes. Les persones que han seguit el procés
sabran que vareu dir exactament, ho podran difondre i ajudarem així a que tothom faci un vot
més conscient.
I per l’altre costat hem recollit i puntuat el que dieu de cooperació al desenvolupament
el vostre programa segons la graella habitual que tenim. Aquestes puntuacions estaran
divendres 23 a la web, i hi podràs accedir fent clic aquí.
Un cop més a tu i a Candidatura d’Unitat Popular (CUP) el nostre agraïment per haver
participat en el debat. Aprofitem l’avinentesa per demanar-vos una entrevista i poder explicarvos millor que demana Oxfam Intermón però aquesta propera legislatura.
Una abraçada
Francesc Mateu i Hosta
Director d'Oxfam Intermón a Catalunya
Departament de Campanyes i Ciutadania
Tlf. 93.214.75.15 / 615.569.226 @frmat
Barcelona, 23 de setembre 2015
Patrícia Cantarell Rocamora
Unitat d'Acció Ciutadana
Departament de Campanyes i Ciutadania
Tel. 93 2147552 / 660 047 011
Quines propostes tenen cadascuna de les vostres candidatures per a
construir un sistema fiscal més just respecte a l’impost de successions i
patrimoni i l’impost dels casinos, i amb quines mesures concretes voleu
caminar cap a un horitzó que ens alliberi dels paradisos fiscals?
Xavi Casanovas – Plataforma per una Fiscalitat Justa, ambiental i solidària
Isabel Chacón @HildegartRev:
a) En quant a la política fiscal, ara que estem a les portes de la reclamació de sobirania econòmica,
social, dels països catalans, no podem parlar només de política fiscal, sinó que la situem en un
context de repartiment de riquesa, política fiscal i socialització de beneficis.
a. Socialització de beneficis i si parlem de redistribució de la riquesa ens porten a parlar del
deute, parlar d’un pla de xoc d’emergència social i parlar de renda social universal.
b. No apostar per impostos indirectes, una política fiscal regressiva, i centrar-nos en la lluita
de la corrupció i del frau fiscal. Aquesta és una via de recaptació quan parlem de pobresa,
del 20% de pobresa que estem dient, hi ha unes altres que no podem defugir com és el no
pagament del deute i destinar tot el repartiment de beneficis cap a les necessitats de les
persones i no tant de les necessitats dels risc que estem veient com ens porta al
deteriorament dels serveis públics, a través de les privatitzacions. El TTIP ens està portant
els serveis públics al centre de l’espoli del darrer recurs que ens queda i aquest increment
de la pobresa nosaltres l’analitzem sota aquests paràmetres.
b) També ens enfrontem a la criminalització de l’economia submergida, per tant , totes les mesures
que posem sobre la taula contra la corrupció i el frau fiscal son mesures parcials. Tot i així,
nosaltres vam presentar una moció a Parlament per combatre el frau fiscal i gravar les grans
fortunes, augmentar el tipus de gravamen de societats que utilitzen les societats, les SICAP.
També vam proposar reforçar el cost d’inspectors tributaris, augmentar les investigacions a grans
fortunes, les empreses de l’IBEX35, transnacionals, bancs, institucions financeres i el magma
d’entitats que operen als paradisos fiscals.
c) Crear un fons d’aportació integral per diners aportats voluntàriament per empreses de capital
català, hem d’apel·lar també a aquest tipus de solidaritat, que han obtingut beneficis nets durant
els darrers anys, per exemple, Grifols, Abertis , amb un 1.024.000 milions d’€, o Gas Natural.
d) Fixar un impost sobre els benefici que obtinguin els bancs, així com un tribut als comptes corrents
amb més de 120.000 €.
e) Creació d’altres figures impositives. També parlem de crear un peatge social que s’apliqui a
empreses que presten serveis energètics bàsics, com aigua, llum i gas, i a empreses
concessionàries d’infraestructures. Estem parlant de cobrir les necessitats de les persones, d’un
20% de pobresa, de desigualtat,
f) Ruptura amb l’Estat Espanyol, una DUI, però també un pla d’emergència social que tingui en
compte tots aquest elements.
Com en el futur el nou govern o els diferents partits que avui esteu aquí garantireu una vida digna
a la ciutadania? Definint com elements fonamentals per una vida digna tres eixos: Atur, drets
bàsics (vivenda, sanitat, educació) i la millora la gestió dels recursos?
Teresa Crespo – ECAS
Isabel Chacón @HildegartRev:
Col·loquem al centre de les nostres prioritats polítiques assegurar els drets socials:
a) Si volem garantir el dret a una vida digna, acabar amb la desigualtat i apel·lar a la redistribució de
la riquesa, hem de comença per revertir totes les privatitzacions i externalitzacions.
b) Si tenim un serveis públics de propietat, provisió i gestió 100% publica estarem no només
apel·lant a la remunicipalització de molts dels servies estarem creant ocupació i garantint aquest
drets que ara no estan coberts ni a través dels servies socials i per tant estem vulnerant el dret a
la salut als col·lectius exclosos.
c) Tant en Salut, educació, atenció persones i pensions demanem un sistema universal de
qualitat i únic i 100% públic.
d) Apel·lem a la gestió 100% pública per garantir habitatge, salut i subministrament.
e) Cap llar sense subministraments, molt relacionat amb el dret a l’habitatge tot s’ha de regular a
traves del serveis públics. No col·locar el benefici de les empreses que tenen interessos en una
concessió o consorci, i
f) Volem una vida digna per a tothom i demanem la renda social bàsica universal.
g) Repartiment del treball Regulació que tingui com o fita 30 hores setmanals, treball digne per a
tothom.
h) Creació Un Estatut del treball del països catalans per avançar cap a un canvi profund de l’actual
marc jurídic laboral, el dreta vaga.
i) Dret immigració , des de l’enfocament dels DDHH, dret a la mobilitat.
j) Tancament immediat dels cies, renovació del pacte nacional pel la migració de Catalunya (dret a
al ciutadania de totes les persones que hi viuen) , actualització de la dotació pressupostaria del pla
de protecció a Catalunya , donar suport a la xarxa de municipis acollidors.
Què penseu els vostres partits o plataformes electoral que hem de fer per exigir que les empreses
catalanes que estan a l’estranger respectin els drets humans i quines mesures concretes penseu
que es poden aplicar en aquest sentit?
Tono Albareda - Lafede.cat - Organitzacions per a la justícia global
Isabel Chacón @HildegartRev:“Estem parlant d’un marc global de regulació i cada vegada hi ha més
tendència de regular i afavorir la inversió d’empreses privades i que aquestes mateixes siguin part
implicades en la regulació dels mercats. Per tant, quan parlem de cooperació, jo parlaria més
d’internacionalisme i d’ apel·lar a l’abolició de la divisió del treball internacional que ens situa en l’espoli del
centre cap a la perifèria i, que estem posant en el centre totes les facilitats perquè la desregulació permeti
tot aquest espoli cap al països més empobrits. Jo parlaria primer d’aquesta abolició de la divisió del treball
i que traslladem al nostre context les lluites que es porten a terme al nostre territori en quant a nivell
laboral i també de polítiques migratòries que he comentat abans.
Sí que parlem, no al programa exactament, però sí en el desenvolupament de les nostres polítiques del
0,7, però no a qualsevol preu, es a dir, demanem que aquestes vagin encaminades a aquestes polítiques
de cooperació i solidaritat a denunciar les injustícies polítiques, econòmiques, socials i nacionals dels
pobles d’origen.
Els acords de cooperació han de garantir la redistribució de la riquesa, no poden ser existencialistes, això
ho reitero, perquè aquesta cooperació ha de eradicar aquesta desigualtat, ha d’apoderar a la població i no
ha de ser existencialista.
Parleu de regulació de les empreses catalanes, jo diria en relació a la regulació de totes les empreses.
Podem establir un marc de relació euromediterrània, de pobles lliures, un tipus de relació diferents entre
els diferents països. Jo crec que el que hem d’eradicar és aquesta tendència de desregulació, per exemple
lo del TTIP, perquè siguin les pròpies empreses i transnacionals les que marquin quines polítiques
públiques es faran o no es faran. Per tant, lo que hem de demanar és regulació i no permetre avançar en
aquests acords transnacionals, de les empreses que ens treuen sobirania .
Exigirem el compliment de clàusules democràtiques i de transparències de relacions comercials. Però
també, campanyes de boicot des dels moviments populars i de solidaritat. Hem dit abans que eren partits
polítics. La candidatura d’unitat popular considerem que és un projecte d’unitat popular i per tant, treballem
amb les entitats i els moviments populars “governar-ho bé”, que diríem nosaltres.
Promourem campanyes de boicot, que ja s’estan promovent, i es duen a terme contra les transnacionals i
els Estats que violin drets humans. Això estaria al centre de les nostres polítiques.”