Intervenció Miquel Iceta 88 KB.

INTERVENCIÓ DAVANT DEL CONSELL NACIONAL DEL PSC
Gràcies, president.
Companyes i companys,
Celebrem aquest Consell nacional en un moment polític transcendental.
Hem d’analitzar l’inici de la nova legislatura catalana després de l’acord assolit entre Junts pel
Sí i la CUP, amb la investidura del president Carles Puigdemont i la formació d’un nou Govern
de la Generalitat i hem d’analitzar també els resultats electorals de les darreres eleccions
generals i la nova etapa política que obren.
Són les qüestions que es recullen en la proposta de resolució que ja teniu i que donarem per
presentada amb la meva intervenció.
Començo, doncs, per la política catalana, en la que un acord de darrera hora ha desembussat
el bloqueig en el que s’havien instal·lat les negociacions entre Junts pel Sí i la CUP. És obvi
que ni Artur Mas ni els seus volien unes noves eleccions i això ha forçat la sortida d’Artur Mas.
Hem passat del “president, posi les urnes” al “president, faci el que sigui menys tornar a votar”.
Encara és aviat per fer el diagnòstic de les intencions del nou president i el nou govern però
segueix essent vàlid el diagnòstic, el plantejament que vàrem fer a la llum dels resultats
electorals: hi ha una majoria independentista per governar però no hi ha un mandat democràtic
per a la independència. El 52% dels catalans no van votar sí a la independència. No es pot
imposar un procés unilateral i il·legal que és del tot inviable i que no té el suport d’una majoria
dels catalans i les catalanes.
No ens cansarem de repetir-ho: el full de ruta independentista, per bé que a vegades sembli
haver-se difuminat una mica i per bé que sembli a vegades que han desaparegut determinades
presses, és inviable, no respon a la voluntat majoritària de la ciutadania i pot perjudicar
greument la cohesió nacional i el propi autogovern. No admetem jocs de mans amb la
seguretat jurídica i la legalitat, ni la transmutació de la legalitat vigent en una pretesa legalitat
catalana independent.
Per això vàrem votar no a la independència, no a la il·legalitat i no a la investidura de Carles
Puigdemont.
Per això el PSC s’abstindrà de participar en qualsevol iniciativa que de forma clara o encoberta
pretengui donar continuïtat a l’anomenat procés. No només no compartim un procés que
1
pretengui l’elaboració d’una Constitució de la República Catalana, sinó que denunciem l’engany
que suposa dir que després d’elaborar aquest projecte de Constitució se sotmetrà a
referèndum. Estem davant d’un 9-N bis, estem passant d’un simulacre de consulta a un
simulacre de Constitució. I els catalans no mereixen que se’ls enganyi d’aquesta manera.
El PSC exercirà el seu paper de principal partit d’esquerres a l’oposició i de principal força
catalanista no independentista al Parlament. Serem vigilants també en l’aplicació del tantes
vegades anunciat pla de xoc social, que esperem veure ben aviat recollit en un projecte de
pressupostos. Un pla és urgent encara si llegim recents informes sobre el brutal augment de les
desigualtats. Els socialistes estarem sempre disposats a arribar a acords que millorin
l’autogovern de Catalunya, el finançament de la Generalitat i la qualitat de vida dels catalans i
les catalanes.
Cada dia que passa estem més convençuts que la solució a l’encaix entre Catalunya i la resta
d’Espanya passa per renovar el pacte constitucional, a través d’una reforma federal de la
Constitució espanyola que sigui sotmesa a referèndum. La nova legislatura espanyola ha
d’obrir aquest camí, conscients tots plegats que una reforma constitucional tan profunda com la
que estem plantejant requerirà temps i capacitat d’acords, i que moltes altres coses hauran de
passar abans, algunes amb gran urgència com la revisió del sistema de finançament, si volem
capgirar la lògica de manca de diàleg i d’excés de confrontació entre les institucions catalanes i
espanyoles. El PSC vol jugar un paper actiu en aquest esforç, fidel al plantejament de construir
ponts i no de crear fronts ni Catalunya endins ni entre Catalunya i la resta d’Espanya.
Per cert, i parlant de fronts Catalunya endins. No vull deixar passar aquesta oportunitat per
denunciar novament la inacceptable moció presentada per CDC a Sant Hipòlit de Voltregà a
través de la qual es pretenia condicionar la remuneració dels treballadors públics a la seva
adhesió al procés independentista. És una coacció inacceptable que, com a demòcrates,
combatrem amb tots els mitjans al nostre abast. Des d’aquí tota la nostra solidaritat amb Marta
Moreta i els socialistes d’Osona!
Passo a comentar breument els resultats electorals del 20 de desembre. Són dolents. Volíem
obtenir més de 90 escons a Espanya i més de 8 a Catalunya. La pèrdua de 20 escons a
Espanya, dels quals 6 a Catalunya ens ha de fer reflexionar. Certament hem obtingut a
Catalunya 60.000 vots més que a les eleccions al Parlament, però és un resultat molt inferior al
que vàrem obtenir el 2011. La irrupció amb considerable força de Podemos i Ciudadanos
explica en gran mesura el nostre retrocés, però no ens hi podem conformar. Certament ens
trobem en un escenari polític molt més competitiu que fa difícil comparar resultats electorals
amb anteriors comtesses, però aspirem a representar més ciutadans i ciutadanes. I això passa,
en primer lloc, per analitzar què ens han dit els ciutadans a les urnes i poder encertar així la
política a seguir en el proper període.
2
I ara permeteu-me que continuï en castellà perquè se m’entengui bé a la resta d’Espanya,
sense necessitat de doblatge ni sots-titulació.
En las elecciones del 20 de diciembre, la ciudadanía emitió dos mensajes clarísimos: una
demanda de cambio y la exigencia de acuerdos entre los partidos en un contexto político sin
mayorías claras. El cambio debe venir de la mano de aquellos que, desde una crítica severa a
la gestión del PP, quieran impulsar reformas a través de mayorías parlamentarias plurales y
acuerdos programáticos de gobierno.
Compartimos plenamente la resolución del Comité Federal del PSOE de respetar el derecho
del partido que ganó las elecciones del 20 de diciembre a buscar apoyos a la investidura de
Mariano Rajoy, aunque perdiera muchísimos votos y más de 60 escaños. Fieles al mandato
electoral y en coherencia con nuestro proyecto, los socialistas no apoyaremos ni a Mariano
Rajoy ni a un gobierno del PP ni con nuestro voto ni con nuestra abstención. Si Mariano Rajoy
no es investido, como parece altamente probable, y todavía más deseable, corresponderá a los
socialistas intentar configurar una mayoría alternativa que dé su apoyo a la investidura de
Pedro Sánchez como presidente, para constituir un gobierno reformista con la participación y el
apoyo de quienes quieran de verdad hacer posible el cambio en España.
Ayer se conocieron dos noticias que merecen un comentario.
La sorprendente declaración de Mariano Rajoy afirmando carecer de apoyos pero que no
renunciaba a la investidura, es un gesto irresponsable que sólo pretende ganar tiempo. En
lugar de presentar un programa ante la Cámara y recabar apoyos, Rajoy se esconde en
Moncloa esperando poco menos que un milagro. Demuestra una vez más que no es el
presidente que los españoles merecen y desean. Incapaz de reconocer su fracaso político
intenta demorar una decisión inevitable: someterse al veredicto de la Cámara o retirar
definitivamente su candidatura. Sentarse a esperar que los problemas se resuelvan por si solos
no es lo que España requiere hoy. La soledad de Mariano Rajoy es el fruto de una legislatura
en la que no ha querido contar con nadie. Y nadie quiere tampoco compartir con Rajoy la
responsabilidad de proseguir con políticas que han aumentado las desigualdades y la fractura
social.
Debemos exigirle a Rajoy que piense antes en España y los españoles que en cualquier otra
cosa. Es su hora de la verdad: o da un paso al frente o es mejor que se retire. Se ha quedado
solo. No tiene ni la fuerza, ni la ilusión, ni las ideas para seguir al frente del gobierno.
Pedro Sánchez ha actuado con prudencia y sentido de Estado, respetando y exigiendo que se
respete el derecho de quien ganó las elecciones a obtener la investidura. Nadie debe ver en
3
esto ni vacilación ni debilidad. La democracia es respeto a las normas, a las convenciones y a
los plazos. Nadie debe dudar que Pedro Sánchez presentará su candidatura cuando la
proponga el Jefe del Estado a través del presidente del Congreso.
Ayer conocimos la disposición de Pablo Iglesias a ser vicepresidente. Mientras Rajoy rehuía su
responsabilidad, Iglesias reclamaba cargos afirmando su voluntad de colaborar con el PSOE.
No nos pareció que lo hiciera ni en el momento ni en la forma más adecuada. Pero algo es
algo: abandonó las líneas rojas para afirmar que está dispuesto, llegado el momento, a votar la
investidura de Pedro Sánchez.
Creemos que antes de distribuir vicepresidencias y ministerios convendrá acordar políticas
públicas. La obligación de las fuerzas del cambio es dotar de estabilidad y contenido a la
acción de gobierno. Un gobierno reformista, pues reformas son lo que la ciudadanía reclama.
Por eso los socialistas, llegado el momento, ofreceremos 8 grandes acuerdos al resto de
formaciones políticas:
1.
Un acuerdo por una recuperación económica justa, para modernizar nuestra economía,
para hacer del empleo que se crea un empleo con derechos, con un nuevo sistema fiscal más
progresivo que defienda las clases medias y trabajadoras
2.
Un pacto educativo y por la ciencia y la cultura, derogando la LOMCE y articulando un
sistema que garantice la igualdad de oportunidades
3.
Una reconstrucción del Estado del Bienestar dañado por el PP estos años
4.
Reconstruir el Pacto de Toledo para garantizar las pensiones
5.
Un pacto para regenerar la vida democrática en nuestro país y para mejorar la calidad
institucional
6.
Un pacto social, político e institucional contra la violencia de género
7.
Un gran acuerdo para que España pueda recuperar el papel que ha perdido en la
construcción europea
8.
Una reforma constitucional
Reformas en positivo que implican también derogar la reforma laboral, la LOMCE, la ley
mordaza y la LRSAL.
Sólo a partir del acuerdo sobre las políticas a desarrollar, las fuerzas del cambio podrán
comprometerse en el gobierno reformista que España necesita, en un proceso el máximo de
transparente posible que permita a la ciudadanía juzgar la voluntad real de acordar de unos y
otros.
4
Los socialistas hemos demostrado a lo largo de la historia nuestra capacidad de diálogo,
negociación y pacto, nuestra vocación de gobierno y nuestro compromiso al servicio de la
ciudadanía.
No fallamos en 1982, no fallamos en 2004 y, llegado el momento, no fallaremos tampoco en
2016.
Moltes gràcies, companyes i companys.
5