CA - Crèdit Andorrà
Anuncio
Informe Anual 2012 www.creditandorra.ad Resum comparatiu de dades financeres dels darrers dos anys Grup Crèdit Andorrà 2012 2011 409.799 3.101.781 4.454.875 430.353 3.112.228 4.315.606 Dades més importants del Balanç (Imports en milers d’euros) Caixa i bancs Inversió creditícia Dipòsits de clients Dipòsits de valors i altres títols en custòdia de tercers (*) Patrimoni gestionat per empreses del Grup custodiat per tercers 5.568.125 4.696.938 1.285.714 1.074.452 Total 6.853.839 5.771.390 11,81 16,96 69,63 14,52 1,27 17,80 59,35 11,38 15,78 72,12 14,79 1,36 17,39 51,81 50,77 48,56 662 12 609 16 Ràtios (%) Fons propis / Dipòsits de clients Fons propis / Inversió creditícia Inversió creditícia / Dipòsits de clients Resultats / Mitjana Capital + Reserves Resultats / Actius totals mitjans: ROA (**) Solvència Liquiditat Eficiència (D. Administració / Marge Ordinari) Altres dades Nombre d’empleats Nombre d’oficines Fitch Ratings Llarg termini Curt termini Individual Suport (*) Vegeu la nota 19 de la Memòria. (**) Segons Comunicat INAF 141/02. A– F2 B/C 5 Índex Resum comparatiu de dades financeres dels darrers dos anys Presentació Carta del Consell d’Administració 2 Estructura de govern 4 Estats financers Grup Crèdit Andorrà Balanços de situació consolidats 6 Comptes d’ordre consolidats 9 Compte de pèrdues i guanys consolidat 10 Estat d’origen i d’aplicació dels fons consolidat 12 Notes als estats financers consolidats 14 Informe dels Auditors 68 Xarxa d’oficines 70 Annual Report 2012 72 Presentació El món, aquest 2012, en el seu conjunt, ha tingut segons l’FMI un índex de creixement econòmic del 3,2%. No obstant això, des de l’any 2007, es constata que no tots els països han seguit el mateix curs ni la mateixa tònica de creixement. Els Estats Units i la Xina continuen liderant el procés de reactivació de la demanda internacional i es fa palès que el motor de creixement es trasllada cap a l’Àrea del Pacífic i les economies emergents, davant d’un creixement moderat de les economies desenvolupades. A l’eurozona els dos factors de major incidència han estat: la crisi de la zona de l’euro i l’intervencionisme dels bancs centrals que han aplicat mesures monetàries expansives i han mantingut els tipus d’interès baixos, amb la finalitat d’ajustar els mercats del deute sobirà. L’objectiu final ha estat dotar de més estabilitat a la unió monetària i fiscal. La crisi de deute als països perifèrics com Grècia, Portugal, Irlanda i Espanya ha continuat marcant l’agenda política i ha comportat entrar en recessió tècnica el darrer trimestre del 2012. Els Estats Units, amb una economia molt més vigorosa, han tancat l’any amb un creixement moderat del 2,2%, gràcies, en part, a un increment de l’activitat generat per un repunt del consum privat, la millora del cicle d’existències i la inversió en el sector de la construcció. Es manté una previsió positiva de creixement per al 2013, tot i les incerteses que genera la política fiscal. La moderació del creixement econòmic ha afectat també als països emergents, que van començar l’any amb grans expectatives i que s’han anat modulant a la baixa com a la resta d’economies. A Andorra, s’ha fet necessari plantejar mesures per diversificar la nostra economia i impulsar el creixement. En aquest sentit, s’han promogut polítiques per atreure la inversió estrangera i s’han iniciat algunes reformes estructurals per homologar-nos amb els estàndards europeus. Pel que fa a les mesures aprovades en el nou marc fiscal d’Andorra, s’ha iniciat l’aplicació de l’impost sobre societats, que complementa l’impost sobre la renda de les activitats econòmiques i l’impost sobre la renda dels no residents fiscals. En l’àmbit institucional, s’estan negociant els acords de no doble imposició amb França i Espanya amb la voluntat política que esdevinguin claus per a la dinamització de la nostra economia, ja que elevaran el grau de seguretat jurídica per als inversors estrangers i seran molt beneficiosos per a la internacionalització de les empreses del nostre país. S’ha continuat treballant en el calendari establert sobre la implantació de l’Acord Monetari i en l’adaptació als requisits de Basilea III, un horitzó que ens alinea amb les millors pràctiques i estàndards del sector financer internacional. També continua sent rellevant el procés de creixement cap a l’exterior del sector financer. Pel que fa al Grup Crèdit Andorrà, hem mantingut el lideratge i la quota de mercat dins el sector financer andorrà. Durant el 2012, hem incrementat la presència i l’activitat en noves geografies, amb la consolidació del nostre projecte internacional. La nostra ràtio de solvència és d’un 17,80% i la ràtio de liquiditat ha estat del 59,35%, ambdues per sobre dels mínims legals establerts, que són del 10% i del 40%, respectivament. El balanç consolidat del Grup Crèdit Andorrà el 31 de desembre del 2012 presenta un total de volum de negoci de 14.410 milions d’euros, que suposa un increment del 9% respecte de l’any anterior. Els recursos totals de clients han ascendit a 11.308 milions d’euros, un 12% més, i la inversió creditícia ha estat de 3.102 milions d’euros. En un complex context econòmic, hem incrementat significativament tots els marges de negoci. El marge ordinari ha arribat a 195,64 milions d’euros –un notable increment del 12,14% respecte de l’exercici anterior–; el marge financer ha estat de 76,46 milions d’euros –un 13,30% més–; i el d’explotació, amb 74,61 milions d’euros, ha augmentat un 8,41% amb relació a l’exercici precedent. Tot i l’expansió internacional del nostre Grup, l’esforç de contenció de les despeses ens ha permès mantenir una saludable ràtio d’eficiència del 50,77%. Finalment, després d’haver aplicat una prudent i conservadora política de dotacions a provisions per a insolvències, el Grup Crèdit Andorrà ha presentat un resultat net consolidat de 70,86 milions d’euros, un 0,33% més que l’exercici anterior. 2 Estats financers Al llarg del 2012, hem continuat avançant en la implementació del pla d’expansió internacional del Grup amb una major presència a l’estranger. La diversificació geogràfica del nostre negoci en Banca Privada, gestió d’actius i assegurances, a Europa i Amèrica, ens permet créixer de forma sostenible i garantir la fortalesa com a Grup líder en el mercat financer andorrà. Hem reforçat el nostre projecte de banca privada i gestió d’actius a Europa (Espanya i Luxemburg), amb l’entrada de dos socis estratègics a Banco Alcalá: el grup financer Riva y Garcia, amb un 10% del capital de l’entitat, i la família Ros González, amb un 5%. Aquesta operació augmenta el volum de negoci de Banco Alcalá i millora la ràtio de solvència, que se situa en un 96%. També ens aporta creixement i experiència en el sector de la banca privada a Espanya. D’altra banda, cal destacar la implantació del Grup a Perú i Paraguai. Amb l’adquisició del 51% del capital social de KRESE Sociedad Intermediaria de Valores S.A.C., amb seu a Lima (Perú), i la compra del 70% del capital social de la societat paraguaiana Valores Casa de Bolsa S.A., s’han dut a terme dues operacions que ens han permès ampliar i seguir consolidant la nostra presència a l’Amèrica Llatina. Un dels objectius del pla estratègic ha estat fer créixer el negoci del nostre grup assegurador a través d’un pla concret d’expansió per Espanya del holding ERM. Enguany, hem sumat una nova oficina a Lleida. Actualment, ja disposem de gran capil·laritat en el territori espanyol amb oficines a Barcelona, Madrid, Lleida, Girona, Tarragona, Sevilla i Palma de Mallorca. Els diferents reconeixements rebuts el 2012 són un reflex de la gestió prudent i conservadora de Crèdit Andorrà, de la posició de lideratge en el mercat andorrà, de l’increment del negoci de banca privada internacional i de l’evolució positiva dels marges de l’entitat. Fitch Ratings va posar de relleu la sòlida solvència i liquiditat amb el manteniment de les nostres qualificacions, amb un ràting a llarg termini A–, un a curt termini F2 i un de suport 5. Un altre reconeixement ha vingut de la mà del The Banker. La nostra entitat ha estat classificada en la posició 757 a escala mundial i amb la número 1 d’Andorra dins el rànquing anual Top 1000, en el qual es classifiquen els bancs de tot el món en funció de la seva fortalesa i capitalització. Tots aquests resultats i reconeixements, obtinguts en un exercici dins un entorn difícil com l’actual, no haurien estat possibles sense la implicació i el compromís de totes les persones que formen el nostre equip humà i que són el nostre valor més important. En el marc de l’estratègia de responsabilitat social del Grup Crèdit Andorrà, hem donat suport a projectes que contribueixen al desenvolupament del país. El Grup Crèdit Andorrà ha destinat una inversió global de 2,16 milions d’euros (el 3% del total del benefici net) a programes i accions encaminats a aconseguir un millor futur per a Andorra. Hem dedicat una atenció prioritària als principals motors de l’economia andorrana i suport directe al teixit empresarial a través de la Càtedra Crèdit Andorrà de Mercats, Organitzacions i Humanisme de l’IESE i altres institucions del país. La voluntat de servir al país i a les persones que sempre ha estat present en el Grup Crèdit Andorrà, té el reflex més palès en la Fundació Crèdit Andorrà, de la qual aquest any hem commemorat el 25è aniversari. Al llarg d’aquesta trajectòria, la Fundació ha esdevingut el motor de la nostra acció social. Hem evolucionat estant al costat de les persones, les veritables protagonistes del present i futur de la nostra comunitat. Per cloure aquest balanç, reafirmem el nostre compromís de servei a Andorra. Els valors amb els quals fonamentem la sostenibilitat d’un gran projecte nacional i internacional, com és el del Grup Crèdit Andorrà, són la professionalitat, la seguretat i la confiança. La nostra responsabilitat dintre del sector és preservar-los i tenir-los sempre presents en benefici dels nostres clients i accionistes. El Consell d’Administració Estats financers 3 Estructura de govern 31 de desembre de 2012 CONSELL D’ADMINISTRACIÓ President del Consell d’Administració Antoni Pintat Santolària Vicepresident Jaume Casal Mor Conseller Delegat / Secretari Josep Peralba Duró Consellera Rosa Pintat Santolària Consellera Maria Reig Moles Conseller Josep Vidal Martí COMITÈ EXECUTIU Conseller Delegat / Director general Josep Peralba Duró Director general de Negoci Xavier Cornella Castel Director àrea de Banca Privada Internacional David Betbesé Aleix Director del Grup Assegurador Josep Brunet Niu Directora àrea de Banca Comercial Sílvia Cunill Calvet Director àrea Financera José Luis Dorado Ocaña Director àrea Secretaria General Tècnica Agustí Garcia Puig Director àrea de Crèdits Frederic Giné Diumenge Director àrea de Control de Gestió i Planificació Financera Francesc Jordà Blanes Director àrea de Mitjans Ramon Lladós Bernaus Director àrea de Banca Privada Europa Frank Martínez Sánchez Director àrea de Banca Privada Amèrica José Antonio Monreal Hurtado Director àrea de Riscos i Compliment Normatiu Andrés Roldán Cubas El Consell d’Administració de Crèdit Andorrà va aprovar, en la reunió del 27 de setembre de 2012, el nomenament de Xavier Cornella Castel com a director general de Negoci. 4 Estats financers Estats financers Grup Crèdit Andorrà Balanços de situació consolidats el 31 de desembre de 2012 i 2011 Grup Crèdit Andorrà ACTIU 2012 Caixa i bancs centrals de l’OCDE Euros (milers) 2011 (*) 40.061 33.602 210 210 369.156 258.864 110.874 –582 395.847 215.890 180.861 –904 3.071.818 3.079.454 14.339 7.988 –29.963 3.090.775 3.084.980 12.787 14.461 –21.453 1.851.627 1.762.319 –3.897 — 1.426.527 1.358.488 –2.466 –5 Participacions en empreses del grup 22.201 8.262 Altres participacions Fons de fluctuació de valors 17.259 — 17.167 — Accions i altres títols de renda variable Fons de fluctuació de valors 10.158 — 11.635 –11 Organismes d’inversió Fons de fluctuació de valors 44.494 –907 33.751 –294 Diferències positives de consolidació (nota 7.1) 41.081 41.081 — 40.576 42.039 –1.463 56.234 8.762 78.570 –31.098 46.053 — 87.264 –41.211 321.346 439.875 –110.407 –8.122 281.523 417.663 –128.727 –7.413 55.063 54.710 353 55.840 55.096 744 91.933 84.128 223 2.429 — 5.153 47.142 44.157 318 2.667 — — 5.898.529 5.418.095 Institut Nacional Andorrà de Finances (INAF) (notes 4 i 21) Intermediaris financers (notes 4 i 5) Intermediaris financers a la vista Bancs deutors a termini Fons de provisió per a insolvències Inversions creditícies (notes 4 i 5) Préstecs i crèdits a clients Descoberts en comptes de clients Cartera d’efectes de clients Fons de provisió per a insolvències Cartera de valors (notes 4 i 6) Obligacions i altres títols de renda fixa Fons de provisió per a insolvències Fons de fluctuació de valors Diferències positives de consolidació Fons d’amortització Actius immaterials i despeses amortitzables (notes 2.5 i 7.1) Fons de comerç Actius immaterials i despeses amortitzables Fons d’amortització Actius materials (nota 7.2) Actius materials Fons d’amortització Fons de provisió per a depreciació Comptes de periodificació (nota 12.1) Ingressos meritats i no cobrats Despeses pagades per anticipat Altres actius (nota 12.3) Operacions en curs Existències Opcions adquirides Altres Impostos Total actiu (*) Es presenta únicament i exclusivament a efectes comparatius. Les notes 1 a 23 adjuntes formen part integrant dels estats financers consolidats. 6 Estats financers PASSIU Euros (milers) 2012 Institut Nacional Andorrà de Finances (INAF) (nota 4) Creditors (nota 4) Bancs i entitats de crèdit Altres intermediaris financers Dipòsits de clients Deutes representats per títols (nota 4) Fons de provisions per a riscos i càrregues (nota 8) Provisions per a pensions i obligacions similars Provisions per a passius contingents Altres provisions Fons per a riscos generals (nota 11) Passius subordinats (nota 11) Comptes de periodificació (nota 12.2) Despeses meritades i no pagades Ingressos cobrats per anticipat Altres passius (nota 12.4) Operacions en curs Opcions emeses Proveïdors i altres creditors Impostos Interessos minoritaris Capital Social (nota 11) Reserves (nota 11) Reserva legal Reserva en garantia Reserves voluntàries Reserva de revaloració Reserva de consolidació Diferències de conversió Resultats (notes 10 i 11) Resultat de l’exercici en curs Resultats d’exercicis anteriors pendents d’afectació Dividends a compte Total passiu 2011 (*) 6.799 6.651 4.751.270 286.202 10.193 4.454.875 4.451.678 128.900 7.172 4.315.606 370.821 206.610 2.359 — 1.238 1.121 2.541 — 1.238 1.303 — 8.154 150.000 150.000 35.705 19.812 15.893 42.082 20.723 21.359 30.117 14.257 1.667 7.994 6.199 29.753 12.867 1.781 15.105 — 5.380 4.463 70.000 70.000 425.216 14.000 42.505 259.575 109.351 3 –218 410.535 14.000 39.311 207.280 109.351 40.722 –129 50.862 70.862 — –20.000 35.628 70.628 — –35.000 5.898.529 5.418.095 (*) Es presenta únicament i exclusivament a efectes comparatius. Les notes 1 a 23 adjuntes formen part integrant dels estats financers consolidats. Estats financers 7 Comptes d’ordre consolidats el 31 de desembre de 2012 i 2011 Grup Crèdit Andorrà 2012 Passius contingents Garanties, caucions, fiances i avals atorgats Crèdits documentaris emesos o rebuts i confirmats als clients Compromisos i riscos contingents Compromisos i riscos de naturalesa operacional Compromisos i riscos de naturalesa actuarial Altres compromisos i riscos contingents Operacions de futur (nota 15) Compravenda no vençuda de divises Operacions sobre instruments financers a termini Dipòsits de valors i altres títols en custòdia (nota 19) Dipòsits de valors i altres títols en custòdia de tercers Dipòsits de valors i altres títols en custòdia propis Altres comptes d’ordre amb funcions exclusives de control administratiu (nota 19) Garanties i compromisos rebuts Altres comptes d’ordre Euros (milers) 2011 (*) 147.697 145.703 1.994 198.958 196.981 1.977 420.099 390.470 11.696 17.933 418.688 391.831 11.747 15.110 2.145.966 1.435.259 710.707 1.397.793 767.515 630.278 7.080.540 5.895.838 1.184.702 5.976.252 5.196.892 779.360 1.452.876 512.247 940.629 1.280.845 412.294 868.551 (*) Es presenta únicament i exclusivament a efectes comparatius. Les notes 1 a 23 adjuntes formen part integrant dels estats financers consolidats. Estats financers 9 Compte de pèrdues i guanys consolidat per als exercicis anuals acabats el 31 de desembre de 2012 i 2011 Grup Crèdit Andorrà 2012 Interessos i rendiments assimilats INAF i intermediaris financers a la vista D’inversions creditícies D’obligacions i altres títols de renda fixa Interessos i càrregues assimilables INAF i intermediaris financers De dipòsits de clients De deutes representats per títols De passius subordinats Del fons de pensions intern Rendiments de valors de renda variable D’altres participacions D’accions i altres títols de renda variable D’organismes d’inversió Marge financer Comissions per serveis netes (nota 12.5) Comissions meritades per serveis prestats Comissions meritades per serveis rebuts Resultats d’operacions financeres Dotacions netes al fons de fluctuació de valors (nota 6) Resultats per diferències de canvi Resultats d’operacions amb valors Resultats d’operacions de futur Participació en pèrdues / beneficis de societats posades en equivalència (nota 2.3) Altres Altres resultats ordinaris Marge ordinari (*) Es presenta únicament i exclusivament a efectes comparatius. Les notes 1 a 23 adjuntes formen part integrant dels estats financers consolidats. 10 Estats financers Euros (milers) 2011 (*) 127.427 184 87.098 40.145 114.777 1.420 87.633 25.724 –51.452 –5.917 –33.743 –7.629 –4.163 — –47.748 –908 –38.308 –3.091 –5.441 — 484 — 329 155 442 — 261 181 76.459 67.471 100.488 112.918 –12.430 93.468 105.229 –11.761 17.903 –622 5.375 8.195 14 12.759 –121 5.299 3.442 –594 4.941 — 4.177 556 792 764 195.642 174.462 2012 Euros (milers) 2011 (*) Marge ordinari 195.642 174.462 Despeses de personal –48.856 –38.597 –4.300 –2.976 –2.983 –39.938 –31.548 –3.394 –2.911 –2.085 –50.464 –934 –32.084 –17.446 –44.780 –975 –24.171 –19.634 –21.003 –21.003 –20.209 –20.209 –709 –709 — –707 –707 — 74.610 68.828 — — –9.692 –10.726 1.034 –8.429 –9.208 779 –254 –254 — 330 — 330 — — 64.664 60.729 8.196 8.154 42 9.644 15.078 –5.434 Resultat de l’exercici abans d’impostos 72.860 70.373 Impost sobre societats (notes 12.8 i 13) –1.685 — Resultat de l’exercici després d’impostos 71.175 70.373 Resultats atribuïts a la minoria Resultats atribuïts al Grup 313 70.862 –255 70.628 Personal, Consell d’Administració i indemnitzacions Seguretat Social Dotacions ordinàries a altres organismes de previsió (notes 3.9 i 9) Altres despeses de personal Despeses generals (nota 12.6) Material Serveis externs Tributs Amortitzacions d’actius netes de recuperacions (nota 7) Dotació al fons d’amortització per a actius immaterials i materials Provisions per a depreciació d’actius netes de recuperacions (nota 7) Dotació al fons de provisió per a depreciació de l’immobilitzat material Recuperacions dels fons de provisió Marge d’explotació Pèrdues per deteriorament d’actius Provisions per a insolvències netes de recuperacions (notes 5 i 6) Dotacions al fons de provisió per a insolvències Recuperacions del fons de provisió per a insolvències Provisions per a riscos i càrregues netes de recuperacions (nota 8) Dotacions al fons de provisió per a riscos i càrregues Recuperacions del fons de provisió per a riscos i càrregues Dotacions al fons per a riscos generals (nota 11) Resultats ordinaris Resultats extraordinaris (nota 12.7) Recuperacions del fons de provisió per a riscos generals (nota 11) Altres resultats extraordinaris (*) Es presenta únicament i exclusivament a efectes comparatius. Les notes 1 a 23 adjuntes formen part integrant dels estats financers consolidats. Estats financers 11 Estat d’origen i d’aplicació dels fons consolidat per als exercicis anuals acabats el 31 de desembre de 2012 i 2011 Grup Crèdit Andorrà ORIGEN DELS FONS 2012 Recursos generats per les operacions Resultat de l’exercici Dotacions netes al fons de provisions per a insolvències Dotacions netes al fons de depreciació d’actius Dotacions netes al fons de fluctuació de valors Dotacions a altres fons Altres Amortitzacions d’actius materials i immaterials (Benefici)/pèrdua per venda d’immobilitzat Resultats aportats per societats posades en equivalència Variació positiva de passius menys actius Caixa INAF i intermediaris financers Altres conceptes Increment net de passius Creditors - Clients Passius subordinats Deutes representats per títols Disminució neta d’actius Caixa Inversions creditícies Cartera de valors menys participacions Venda d’inversions permanents Vendes de participacions Vendes d’immobilitzat Recursos generats per les activitats de finançament Aportacions externes al capital Altres partides de fons propis Total origen dels fons (*) Es presenta únicament i exclusivament a efectes comparatius. Les notes 1 a 23 adjuntes formen part integrant dels estats financers consolidats. 12 Estats financers Euros (milers) 2011 (*) 110.620 70.862 9.692 710 623 254 12.305 21.003 112 –4.941 80.645 70.628 8.429 707 — –330 –15.078 20.209 257 –4.177 187.482 148 184.314 3.020 55.337 — 55.337 — 303.479 139.269 — 164.210 203.185 133.902 — 69.283 — — — — 3.964 3.964 — — 1.632 — 1.632 4.439 — 4.439 — — — 4.771 3.909 862 603.213 352.341 APLICACIÓ DELS FONS 2012 Recursos aplicats en les operacions Aplicacions dels altres fons Altres Variació positiva d’actius menys passius INAF i intermediaris financers Altres conceptes Disminució neta de passius Creditors - Clients Passius subordinats Deutes representats per títols Increment net d’actius Caixa Inversions creditícies - Clients Cartera de valors menys participacions Compres d’inversions permanents Compres de participacions Compres d’immobilitzat i intangibles Recursos aplicats per les activitats de finançament Dividend complementari de l’exercici anterior Dividend a compte de l’exercici Altres partides de fons propis Total aplicació dels fons Euros (milers) 2011 (*) 8.154 8.154 — 14.180 511 13.669 87.044 — 87.044 4.417 4.417 — — — — — — — — — 454.903 6.459 33.960 414.484 189.827 — 2.144 187.683 13.112 505 12.607 73.917 — 73.917 40.000 20.000 20.000 — 70.000 35.000 35.000 — 603.213 352.341 (*) Es presenta únicament i exclusivament a efectes comparatius. Les notes 1 a 23 adjuntes formen part integrant dels estats financers consolidats. Estats financers 13 Notes als estats financers consolidats el 31 de desembre de 2012 i 2011 Grup Crèdit Andorrà Nota 1 Identitat del Banc i activitats Crèdit Andorrà SA (en endavant, el Banc), autoritzada l’any 1949, és una societat anònima que té per objecte social la pràctica de l’activitat bancària, que exerceix en l’àmbit de la banca comercial i de la banca privada, i està subjecta a la normativa i regulació de les entitats financeres operants a Andorra. Tanmateix, l’11 d’abril de 2011 l’INAF va autoritzar la sol·licitud d’ampliació de l’objecte social del Banc per incloure-hi els serveis d’inversió i auxiliars previstos en els articles 5 i 6 de la Llei 13/2010, de 13 de maig. El domicili social del Banc està situat a l’avinguda Meritxell, 80, Andorra la Vella, Principat d’Andorra. Crèdit Andorrà SA és la societat dominant del Grup, i juntament amb les seves participades, que s’esmenten en les notes 2.4 i 6.1, formen el Grup Crèdit Andorrà (en endavant, el Grup). Nota 2 Bases de presentació i principis de consolidació 2.1 Aprovació per la Junta General d’Accionistes Els estats financers anuals consolidats del Grup de l’exercici anual acabat el 31 de desembre de 2011 van ser aprovats per la Junta General d’Accionistes del Banc el 18 de maig de 2012. Els estats financers anuals consolidats del Grup, del Banc i de gairebé la totalitat de les entitats integrades dins del Grup corresponents a l’exercici finalitzat el 31 de desembre de 2012 es troben pendents d’aprovació per les seves respectives Juntes Generals d’Accionistes. No obstant això, el Consell d’Administració del Banc considera que seran aprovats sense canvis. 2.2 Bases de presentació i aplicació del Pla Comptable del Sistema Financer Andorrà Aquests estats financers consolidats han estat formulats pels administradors del Banc a partir dels registres comptables dels bancs i societats que componen el Grup, i s’han preparat d’acord amb el Pla Comptable del Sistema Financer Andorrà aprovat pel Govern d’Andorra el 19 de gener de 2000, amb l’objectiu de presentar la imatge fidel del patrimoni consolidat, de la situació financera consolidada, dels resultats consolidats i dels recursos obtinguts i aplicats pel Grup. Els estats financers consolidats es presenten en milers d’euros, arrodonits al miler més proper, que és la moneda funcional i de presentació del Grup. L’Institut Nacional Andorrà de Finances (INAF) és l’òrgan encarregat de la supervisió i el control de les entitats integrades en el Sistema Financer Andorrà, així com també de la implementació i l’aplicació del Pla Comptable del Sistema Financer Andorrà i la normativa aplicable a aquestes entitats. En la nota 3 es resumeixen els principis i polítiques comptables i els criteris de valoració més significatius aplicats en la preparació dels estats financers consolidats. No hi ha cap principi comptable o criteri de valoració de caràcter obligatori i amb efecte significatiu en els estats financers consolidats que s’hagi deixat d’aplicar. 14 Estats financers 2.3Aspectes crítics de valoració, estimació de les incerteses i judicis rellevants realitzats en l’aplicació de les polítiques comptables La preparació dels estats financers consolidats requereix la utilització d’estimacions comptables rellevants, l’aplicació de judicis i la realització d’estimacions i hipòtesis. En aquest sentit, es resumeix a continuació un detall dels aspectes que han implicat un major grau de judici i complexitat o dels quals les hipòtesis i estimacions són significatives per a la preparació dels estats financers consolidats: • Vida útil dels actius materials, immaterials i despeses amortitzables. • Valor raonable de determinats actius i passius no cotitzats. • Càlcul de provisions realitzades. • Estimacions per al càlcul de l’impost sobre societats i actius i passius fiscals diferits. • Valor de recuperació dels fons de comerç i diferències de primera consolidació. Tot i que les estimacions realitzades pels administradors del Banc en data 31 de desembre de 2012 s’han realitzat en funció de la millor informació disponible fins a la data, és possible que esdeveniments que puguin tenir lloc en el futur obliguin a modificar-les en els propers exercicis. Aquesta modificació es faria de forma prospectiva, reconeixent els efectes del canvi d’estimació en els corresponents comptes de pèrdues i guanys consolidats. 2.4 Principis de consolidació Segons el Pla Comptable del Sistema Financer Andorrà, existeix una relació de domini d’una entitat dominant sobre una entitat dependent quan la primera, de manera directa per si mateixa, o indirecta a través d’altres persones o entitats que actuen pel seu compte o concertadament amb ella: • posseeixi la majoria dels drets de vot, o pugui disposar, en virtut d’acords convinguts amb altres socis, de la majoria dels drets de vot de la segona; • tingui la facultat o, de fet, l’hagi exercit, de nomenar o destituir la majoria dels membres de l’òrgan d’administració; • hagi nomenat, exclusivament amb els seus vots, almenys la meitat més un dels membres de l’òrgan d’administració de la segona, o • controli l’òrgan d’administració perquè almenys la meitat més un dels membres de l’òrgan d’administració de la segona siguin consellers o alts directius, directament o indirectament, de la primera. Constitueixen un mateix grup econòmic les entitats que, amb independència de la seva forma jurídica, activitat o domicili social, constitueixen: • una unitat de decisió perquè alguna d’elles exerceixi, de manera directa o indirecta, la direcció única de les altres o bé perquè la referida direcció sigui exercida per una o diverses persones físiques que actuen sistemàticament de manera concertada, i • una unitat econòmica de risc perquè la seva solvència, capacitat de generació de fons o viabilitat futura depengui estretament d’algun dels seus components. En tot cas s’entenen com a grup econòmic les entitats dominants i les seves dependents. Són entitats multigrup les no incloses en el grup econòmic però que són gestionades per una o diverses entitats del grup, i que participen en el seu capital social, conjuntament amb una altra o altres que en siguin alienes. S’entén que hi ha gestió conjunta sobre una entitat quan, a més de participar directament o indirectament en el capital, es produeix alguna de les circumstàncies següents: • que s’hagi establert la gestió conjunta en els estatuts socials, o • que hi hagi pactes o acords que permetin als socis l’exercici del dret de veto en la presa de decisions socials. Estats financers 15 Tenen la consideració d’entitats associades les no incloses en el grup econòmic però que compleixen els dos requisits següents: • una o diverses entitats del grup participen directament o indirectament en el capital social de l’entitat, i • hi ha creada una relació duradora contribuent a la seva activitat. Es presumeix que es compleixen els esmentats requisits quan una o diverses entitats del grup posseeixen una participació directa o indirecta en el capital de l’empresa, d’almenys el 20% o del 3% si aquesta empresa cotitza en mercats reglamentats. Mètodes de consolidació S’aplica la integració global quan l’entitat per consolidar té una activitat no diferenciada (entitat del sistema financer o entitat instrumental i/o auxiliar, bàsicament) i pertany al grup econòmic. El mètode d’integració global consisteix a substituir el valor comptable de la participació i els fluxos derivats d’aquesta situació pels actius i passius, i pels ingressos i despeses de la societat participada, és a dir, s’afegeixen o se sumen en el balanç i en el compte de pèrdues i guanys de la societat matriu les partides de les filials a consolidar que formen part del grup, substituint els valors comptables de les participacions pels actius i passius de les societats per consolidar. Tots els saldos significatius de balanç i dels comptes de fora de balanç, és a dir, crèdits, deutes i compromisos existents entre entitats del Grup, han estat eliminats. Els ingressos i les despeses lligades a operacions significatives entre entitats consolidades s’han eliminat i no afecten el resultat del Grup, els resultats produïts per operacions internes s’han eliminat i diferit fins a la seva realització enfront de tercers. La diferència entre el valor comptable de les societats consolidades per integració global i els seus fons propis a final d’any s’incorpora a les reserves de consolidació. Els comptes de les entitats consolidades es regeixen per les mateixes normes de classificació, de valoració, d’amortització i de provisió. La consolidació dels resultats generats per les societats dependents adquirides en un exercici es realitza prenent en consideració únicament els relatius al període comprès entre la data d’adquisició i el tancament d’aquest exercici. En el cas de les consolidacions per integració global, es distingeix en el resultat consolidat la part corresponent al grup, en funció del percentatge de la participació, i la part corresponent a la minoria, és a dir, que no pertany al grup. En el passiu del balanç, la partida “Interessos minoritaris” reflecteix la part que no forma part dels fons propis i que correspon als minoritaris. S’aplica el mètode de posada en equivalència quan l’entitat per consolidar és una societat associada, quan pertany al grup econòmic però té una activitat diferenciada, i quan sigui una societat multigrup. En el mètode de consolidació per posada en equivalència se substitueix el valor comptable de la participació pel percentatge que correspon de fons propis de la participada, amb l’ajustament al passiu, si s’escau, de les diferències entre la inversió i els fons propis de la societat posada en equivalència. En consolidacions posteriors, les variacions dels fons propis (si són negatives, fins a la diferència entre els fons propis de l’anterior consolidació i el valor comptable de la inversió) es presenten, segons el que estableix el Comunicat 162/05 de l’INAF, dins l’apartat “Participació en (pèrdues) / beneficis de societats posades en equivalència” del compte de pèrdues i guanys dels estats financers per a la part corresponent als resultats de l’entitat participada. En els altres casos, les variacions de fons propis tenen una contrapartida directa al passiu “Reserves de consolidació”. 16 Estats financers Els comptes anuals denominats en moneda estrangera d’entitats incloses al perímetre de consolidació es converteixen a la moneda de referència dels estats financers consolidats segons els criteris següents: • Els actius i passius del balanç es converteixen al tipus de canvi del dia del tancament dels comptes consolidats. • Pel que fa a l’elaboració del compte de pèrdues i guanys consolidats, els comptes de pèrdues i guanys de les filials es converteixen al tipus de canvi mitjà del període. • Les partides de capital, reserves i romanent no eliminades en el procés de consolidació apareixen convertides al tipus de canvi històric al qual es varen generar. • Les diferències derivades dels diferents mètodes de conversió es comptabilitzen a la partida “Diferències de conversió del passiu”. Entitats consolidades Aquests estats financers consolidats inclouen les societats participades següents, consolidades pel principi d’integració global (en milers d’euros): 2012 Domicili Activitat Crediinvest SA Andorra Gestora de Fons Crèdit Iniciatives SA Andorra Capital Risc Patrigest SA (*) Andorra Patrimonial Crèdit Capital Andorra Instrumental Immobiliari SA Crèdit Andorrà Financera Preference Limited Illes Caiman Assessorament Valira Asset Espanya d’inversions Management SL (*) Banc i societat Crèdit Andorrà de valors Panamá Holding SA (*) Panamà Informàtica Crèdit Andorra Instrumental Andorrà SLU Banque de Patrimoines Luxemburg Banca Privés, SA Banco Alcalá SA (*) Espanya Banca CA Holding Patrimonial Luxembourg, SARL(*) Luxemburg Beta Capital Estats Units Societat de valors Management LP Credit Andorra Estats Units Patrimonial US GP LLC CA Perú, SA Perú Societat de valors Auditor Participació (directa i Capital i indirecta) reserves Beneficis/ Dividends Total pèrdues pagats fons propis KPMG — — 100% 100% 100% 3.481 8.459 982 1.626 268 1 –800 — — 4.307 8.727 983 — 100% 99.354 412 — 99.766 — 100% 1 — — 1 KPMG 60% 1.142 –152 — 990 KPMG 100% 7.998 314 — 8.312 — 100% 33.412 215 — 33.627 KPMG KPMG 100% 85% 20.542 24.144 1.624 308 — — 22.166 24.452 KPMG 100% 1.400 2 — 1.402 KR&Co 80% 736 911 — 1.647 KR&Co 100% 77 433 — 510 UHY PyA 51% 406 292 — 698 (*) Societat dominant del subgrup consolidat. Informació facilitada sense considerar minoritaris. Durant l’exercici 2012 les principals incorporacions al perímetre de consolidació del Grup corresponen a les societats: CA México Asesores Patrimoniales, SA de CV; Valores Casa de Bolsa, SA; CA Perú Sociedad Agente de Valores de Bolsa; CA Holding España SAU i CA Life Insurance Experts Compañía de Seguros y Reaseguros, SAU (vegeu resta de nota 2.4 per a més informació). Estats financers 17 Domicili Activitat Auditor Participació (directa i indirecta) Andorra Andorra Andorra Gestora de Fons Capital Risc Patrimonial KPMG — — 100% 100% 100% Andorra Instrumental — 100% 109.247 Illes Caiman — 100% 1 — — 1 KPMG 60% 1.383 –241 — 1.142 Panamà Financera Assessorament d’inversions Banc i societat de valors KPMG 100% 8.395 –283 — 8.112 Andorra Instrumental — 100% 33.368 44 — 33.412 Luxemburg Espanya Banca Banca KPMG KPMG 100% 85% 20.230 22.051 312 2.135 — — 20.542 24.186 Luxemburg Patrimonial — 100% –12 13 — 13 80% 283 487 — 770 100% — 85 — 85 2011 Crediinvest SA Crèdit Iniciatives SA Patrigest SA (*) Crèdit Capital Immobiliari SA Crèdit Andorrà Preference Limited Valira Asset Management SL (*) Crèdit Andorrà Panamá Holding SA (*) Informàtica Crèdit Andorrà SLU Banque de Patrimoines Privés, SA Banco Alcalá SA (*) CA Holding Luxembourg, SARL Beta Capital Management LP Credit Andorra US GP LLC Espanya Estats Units Societat de valors KR&Co Estats Units Patrimonial KR&Co Capital i reserves Beneficis/ Dividends Total pèrdues pagats fons propis 2.980 501 14.194 –4.271 996 5 — — — 3.481 9.923 1.001 32 –9.925 99.354 (*) Societat dominant del subgrup consolidat. Informació facilitada sense considerar minoritaris. Amb data 31 de desembre de 2012 i 2011 el Grup no ha integrat cap societat pel mètode proporcional. A continuació s’inclou una breu descripció de l’objecte i la composició (si s’escau) de les societats i subgrups el 31 de desembre de 2012: Crediinvest SA és una societat gestora d’organismes d’inversió dels quals Crèdit Andorrà SA actua com a entitat comercialitzadora. Crèdit Andorrà SA és la societat dipositària dels organismes d’inversió andorrans i Banque de Patrimoines Privés, SA, dels organismes d’inversió luxemburguesos. Aquesta societat, així com els organismes d’inversió que gestiona, estan sotmesos a la supervisió i el control de l’INAF. Els productes oferts per Crediinvest SA es comercialitzen sota el nom de Crèdit Andorrà Asset Management. Amb data 8 de febrer de 2011, l’INAF va autoritzar la sol·licitud d’ampliació d’activitats de Crediinvest SA per tal de poder realitzar la gestió discrecional i individual de carteres i prestar serveis d’assessorament en matèria d’inversió. Crèdit Iniciatives SA és una societat de capital risc. El 31 de desembre de 2012 la cartera de participades d’aquest subgrup estava formada per SPA SA (25%) i CLIGE SA (25%) (vegeu nota 6.2). Amb efectes 1 de gener de 2012, d’acord amb l’establert al Comunicat de l’INAF 227/12 sobre diferències de primera consolidació, i concretament a la seva norma de primera aplicació, Crèdit Andorrà, en els estats financers consolidats, ha procedit a deteriorar contra reserves de consolidació la diferència de primera consolidació 18 Estats financers implícita a la participació de CLIGE, SA per un import de 1.463 milers d’euros. Consegüentment amb aquest fet, el Banc ha procedit a deteriorar als estats financers individuals la participació en Crèdit Iniciatives SA pel mateix import contra reserves (vegeu nota 3.7 i nota 11). Patrigest SA és una societat patrimonial de tinença i gestió d’actius. El 31 de desembre de 2012 la cartera de participades d’aquest subgrup estava formada per Cassamanya Ltd. (99,97% participada directament per Crèdit Andorrà SA i 0,03% per Patrigest SA) i Private Investment Management SA (Suïsa) (100%). Crèdit Capital Immobiliari SA és una societat patrimonial que té com a única activitat la tinença i gestió d’immobles del Grup. Crèdit Andorrà Preference Ltd. és una societat filial al 100% de Crèdit Andorrà SA, creada el desembre de 2005 per a l’emissió d’accions preferents (vegeu nota 11). Valira Asset Management SL, fundada al gener de 2007 i amb seu social a Madrid (Espanya), és una societat dotada amb una estructura completa per a la gestió i l’assessorament d’inversions en l’àrea de hedge funds. El 31 de desembre de 2012 la societat compta amb una participada Valira Capital Asset Management SGIIC, SAU (100%). Crèdit Andorrà Panamá Holding SA és una societat filial al 100% de Crèdit Andorrà SA que té com a únic objecte social la realització de les funcions de societat matriu del subgrup Crèdit Andorrà Panamá, vehicle utilitzat pel Banc per canalitzar l’expansió del negoci a Llatinoamèrica. El mes de setembre de 2008 la Superintendència de Bancs de Panamà (autoritat supervisora en aquell país) va concedir a Crèdit Andorrà una llicència internacional bancària. Posteriorment, el 17 de novembre de 2008, Banco Crèdit Andorrà (Panamá) SA, societat participada al 100% per Crèdit Andorrà Panamá Holding SA, va iniciar les seves activitats amb l’objecte principal de realitzar gestió de patrimonis, posant a disposició dels clients una àmplia gamma de serveis financers i assessorament global. L’exercici 2009 el Grup Crèdit Andorrà va obtenir de la Comisión Nacional de Valores de la República de Panamá una llicència per operar a través de la societat de valors Crèdit Andorrà Panamá Securities SA. Aquesta filial, societat participada al 100% per Crèdit Andorrà Panamá Holding SA, orienta els seus serveis al corretatge i l’assessorament financer. Amb l’objectiu de maximitzar l’eficiència i sinergies del subgrup, una vegada obtingudes les autoritzacions pertinents, el 30 de juny de 2012, es va realitzar la fusió per absorció de Banco Crèdit Andorrà (Panamá) SA amb Crèdit Andorrà Panamá Securities SA, i va quedar com a única societat resultant la primera, amb llicència bancària internacional i de casa de valors. Tanmateix, el 13 de gener de 2012 es va constituir CA Colombia Asesores, SAS (100%), l’objecte social de la qual és la prestació de serveis d’assessoria patrimonial a Colòmbia. Addicionalment a les societats esmentades anteriorment, el 31 de desembre de 2012 el subgrup consolidable Crèdit Andorrà Panamá està format també per les societats següents: Crèdit Andorrà Panamá Patrimonial SA (100%), Crèdit Andorrà Panamá Call Center SA (100%) i l’oficina de representació Crèdit Andorrà Uruguay SA (100%). Informàtica Crèdit Andorrà SLU. Societat patrimonial que té com a única activitat la tinença i gestió de l’immobilitzat informàtic (tant material com immaterial) del Grup. Banque de Patrimoines Privés, SA. El 20 d’abril de 2011 Crèdit Andorrà va concloure el procés d’adquisició del 100% del capital del banc luxemburguès Banque de Patrimoines Privés, SA. L’adquisició de Banque de Patrimoines Privés, SA va ser una adquisició estratègica que té com a objectiu reforçar la presència del Grup en el mercat europeu, i especialment en el negoci de la banca privada internacional. Estats financers 19 L’agost de 2012, en virtut de l’establert en el contracte de compravenda, es va procedir a ajustar el preu d’adquisició de la filial per un import de 882 milers d’euros, fet que va provocar un ajust equivalent del fons de comerç inicialment reconegut (vegeu nota 7.1). Banco Alcalá, SA. L’11 d’octubre de 2011 Crèdit Andorrà va concloure el procés d’adquisició del 85% del capital del banc espanyol Banco Alcalá, SA i de les seves filials Gesalcalá, SA, SGIIC i Alcalá Pensiones EGFP, SA (ambdues participades al 100% per Banco Alcalá, SA). Banco Alcalá, SA està orientat a la gestió global de patrimonis per a clients privats i institucionals i disposa d’oficines a Barcelona i Madrid. CA Holding Luxembourg SARL. Societat hòlding amb domicili a Luxemburg que va ser constituïda el 29 de setembre de 2011 com a part de l’organigrama societari dissenyat pel Grup amb l’objectiu de maximitzar l’eficiència del nou negoci a la zona de l’euro. El 18 d’abril de 2012, es va procedir a realitzar una ampliació de capital per un import de 1.400 milers d’euros, la qual va ser subscrita íntegrament per Crèdit Andorrà SA. L’objecte d’aquesta ampliació de capital era dotar la societat dels recursos inicials necessaris per engegar el pla d’inversió sobre el qual va ser creada. Consegüentment, durant l’exercici 2012 CA Holding Luxembourg SARL ha incorporat les societats següents al seu perímetre de consolidació: • CA Holding España, SAU (100%): societat constituïda el 7 de juny de 2012, té com a únic objecte social la realització de les funcions de societat matriu. Tanmateix, el mateix dia es va constituir CA Life Insurance Experts Compañía de Seguros y Reaseguros, SAU (100% participada per CA Holding España SAU) (vegeu nota 6.1). • Valores Casa de Bolsa, SA (70%): el 2 de novembre de 2012 es va adquirir el 70% de l’esmentada societat, la qual té com a objecte social operar com a casa de borsa al Paraguai, on està degudament inscrita a la Comisión Nacional de Valores de Paraguay. • CA Mexico Asesores Patrimoniales, SA de CV (79%): el 27 de desembre de 2012 Crèdit Andorrà Holding Luxembourg SARL (1) va adquirir el 51% de l’esmentada societat al seu soci fundador Private Investment Management, SA (2). Tal com estava establert inicialment en l’acord estratègic de col·laboració pactat amb els seus socis locals, Crèdit Andorrà va adquirir, a través del hòlding luxemburguès, el restant 28% de la societat als socis minoritaris i (3) CA Holding Luxembourg SARL va procedir a realitzar una ampliació de capital per a capitalització de préstecs per un import de 6.000 milers d’US dòlars. L’objecte social de la societat és la prestació de serveis d’assessoria patrimonial a Mèxic. Beta Capital Management LP. El 30 de setembre de 2011 Crèdit Andorrà va concloure el procés d’adquisició del 80% del capital social de Beta Capital Management LP, societat de valors amb seu a Miami (Estats Units d’Amèrica). Addicionalment, en la mateixa operació, Crèdit Andorrà també va adquirir el 80% de Beta Capital Management LLC (Estats Units). Crèdit Andorrà US GP LLC va ser creada a l’efecte de ser la societat hòlding del subgrup, en què és la titular de l’1% del capital de Beta Capital Management LP (Crèdit Andorrà SA és el titular del restant 79% del capital) i del 80% del capital de Beta Capital Management LLC. CA Perú Sociedad Agente de Valores de Bolsa. El 28 de setembre de 2012 es va adquirir el 51% de Krese Sociedad Intermediaria de Valores S. A. C. de la República de Perú. L’objecte originari de la societat era la prestació de serveis financers relacionats amb el mercat de valors del Perú, si bé el seu objecte social ha estat modificat per incloure-hi la prestació de serveis de casa de borsa. Ha quedat inscrita en la Superintendencia del Mercado de Valores (SMV) de Perú, i la seva denominació ha estat modificada per l’actual. Les entitats del Grup consolidades pel mètode de posada en equivalència s’esmenten en les notes 6.1 i 6.2. 20 Estats financers 2.5 Comparació de la informació La informació continguda en aquests estats financers de 2012 referida al 2011 es presenta, exclusivament, a efectes comparatius i, consegüentment, no constitueix els estats financers consolidats del Grup de l’exercici 2011. Els saldos presentats en aquests estats financers referents als exercicis 2012 i 2011 són comparatius a excepció dels descrits a continuació: • Amortització de diferències de primera consolidació i fons de comerç: tal com s’estableix en els Comu­ nicats de l’INAF 227/12 de 28 de desembre de 2012 i 228/12 de 31 de desembre de 2012, a partir de l’1 de gener de 2012, en línia amb el que estableixen les Normes Internacionals de Comptabilitat, les diferències positives de consolidació i els fons de comerç no s’amortitzen, i es passen a reconèixer pel seu preu inicial d’adquisició minorat, si s’escau, pel deteriorament del valor evidenciat amb posterioritat al moment d’adquisició. Si bé el Banc ha d’aplicar part del seu resultat a dotar anyalment una reserva indisponible de com a mínim el 10% de la diferència de primera consolidació o fons de comerç fins a assolir el 100% del seu valor en llibres. La data de primera aplicació d’aquests comunicats és l’1 de gener de 2012, moment en què les entitats a les quals els és d’aplicació el Pla Comptable del Sistema Financer Andorrà havien de revertir el fons d’amortització, no utilitzat per compensar deterioraments existents a la data, contra reserves (en el cas dels fons de comerç) o reserves de consolidació (en el cas de les diferències positives de consolidació), al mateix temps que es generava una reserva indisponible en els llibres de la matriu andorrana en els termes anteriorment comentats. En cas que aquest canvi normatiu s’hagués tingut en compte a l’hora de presentar els saldos corresponents a l’exercici 2011: • La partida “Diferències positives de consolidació – Fons d’amortització” i la partida “Dotació al fons d’amortització per a actius immaterials i materials” haguessin disminuït el seu saldo de 1.463 milers d’euros (vegeu nota 7.1). • La partida “Cartera de valors – Participacions en empreses del Grup” i la partida “Reserves – Reserves de Consolidació” haguessin incrementat el seu saldo de 413 milers d’euros (vegeu nota 6.1). • Impost sobre societats: amb data 1 de desembre de 2011 el Consell General del Principat d’Andorra va aprovar la Llei de modificació de la Llei 95/2010, del 29 de desembre, de l’Impost sobre Societats, segons la qual les societats estan subjectes a un tipus de gravamen general del 10%. L’Institut Nacional Andorrà de Finances, a través del seu Comunicat 226/12 de 28 de desembre de 2012, va establir el marc per a la comptabilització i presentació de l’esmentat impost. En aquest sentit, entre d’altres conceptes, les partides “Altres actius – Impostos”, “Altres passius – Impostos” i “Compte de resultats – Impost sobre societats” recullen l’impacte de la comptabilització de l’impost sobre societats corresponent a l’exercici 2012. Atès que aquest és el primer exercici d’aplicació de l’esmentat impost, els saldos de les partides anteriorment mencionades no són comparatives amb les de l’exercici anterior (vegeu notes 3.12, 12.8 i 13). Tanmateix, per tal de facilitar la comparació de la informació, els saldos relatius al 2011 que es presenten en les partides de comptes d’ordre “Dipòsits de valors i altres títols en custòdia – Dipòsits de valors i altres títols en custòdia de tercers” han estat reexpressats per tenir en compte l’establert en el Comunicat de l’INAF 233/13. Aquest canvi ha suposat l’increment de l’esmentada partida en 499.953 milers d’euros, corresponent a la comptabilització en comptes d’ordre tant del valor de les accions/participacions dels organismes d’inversió col·lectiva que els clients tenen dipositats al Grup com el de les carteres dipositades dels mateixos OIC (vegeu nota 20 per a més informació sobre el volum d’actius sota gestió del Grup). Estats financers 21 Nota 3 Principis comptables i criteris de valoració aplicats En l’elaboració dels estats financers corresponents a l’exercici 2012 s’han aplicat els principis i polítiques comptables i els criteris de valoració establerts per l’INAF en el Pla Comptable del Sistema Financer Andorrà. Els principals són els següents: 3.1 Principi d’empresa en funcionament En la preparació dels comptes consolidats s’ha considerat que la gestió de les entitats incloses en el Grup continuarà en el futur. Per tant, l’aplicació de les normes comptables no ha estat dirigida a determinar el valor del patrimoni net consolidat a efectes de la seva transmissió global o parcial ni l’import resultant en cas de la seva liquidació. 3.2 Principi de meritació Els ingressos i les despeses es reconeixen comptablement en funció del seu període de meritació i s’aplica el mètode financer per a aquelles operacions amb termini de liquidació superior a dotze mesos. L’única excepció es refereix als interessos relatius a préstecs dubtosos i molt dubtosos, que només es reconeixen com a ingrés quan es cobren. En aplicació d’aquest principi, els comptes de periodificació recullen els ingressos/despeses meritats i no cobrats/pagades, i els ingressos/despeses cobrats/pagades per anticipat. 3.3 Principi del registre Segons la pràctica bancària, les transaccions es registren en la data en què es produeixen, la qual pot ser diferent de la seva data de valor corresponent, que es pren com a base per al càlcul dels ingressos i les despeses per interessos. 3.4 Conversió de monedes estrangeres Els actius i els passius en moneda diferent de l’euro es converteixen a euros als tipus de canvi vigents a la data del balanç, obtinguts de fonts fiables del mercat. Els ingressos i les despeses es converteixen als tipus de canvi vigents en el moment de les transaccions. A continuació es detallen els principals tipus de canvi al tancament d’exercici: 2012 US dòlars Francs suïssos Lliures esterlines Iens japonesos Dòlars canadencs 1,3204 1,2071 0,8120 114,3268 1,3123 2011 1,2986 1,2142 0,8349 99,9744 1,3196 3.5 Provisions per a insolvències A. Provisions específiques La determinació de les provisions específiques es basa en directrius quantitatives i qualitatives regulades, i en l’anàlisi detallada de l’exposició al risc de crèdit, efectuada per la mateixa entitat, tenint en compte l’experiència de les pèrdues reals en matèria de crèdits i altres factors rellevants. B. Provisions genèriques El Grup comptabilitza un fons de provisions per a insolvències genèric sobre la inversió creditícia de: • L’1% de les inversions creditícies a clients. Inclou les inversions creditícies al sector públic. 22 Estats financers Les inversions creditícies per la part coberta per garanties dineràries contractualment pignorades, les cobertes per garantia pignorativa de valors cotitzats, amb el límit del valor de mercat d’aquests valors, i els préstecs i crèdits hipotecaris, amb cobertura hipotecària suficient segons el que disposa el Comunicat 198/10 de l’INAF relatiu a Taxació de terrenys i immobles en garantia hipotecària, no comptabilitzen provisions genèriques. No es considera com a cobertura hipotecaria efectiva si no es disposa d’una taxació realitzada per un taxador independent. • El 0,5% de les inversions creditícies a entitats bancàries. El Grup també comptabilitza un fons de provisions per a insolvències genèric sobre la cartera institucional de valors: • L’1% dels títols de renda fixa emesos per entitats no bancàries. • El 0,5% dels títols de renda fixa emesos per entitats bancàries. • Els títols de renda fixa emesos per administracions centrals dels països de l’OCDE i d’Andorra o expressament garantits per aquests organismes no comptabilitzen provisions genèriques. C. Provisions per risc país El Grup només opera amb corresponsals bancaris i institucions de crèdit establerts a Andorra o a països de l’OCDE. Els riscos sobre sucursals a l’estranger d’una entitat es consideren al país de residència de la casa mare. La cartera de valors es compon d’emissions efectuades a Andorra i l’OCDE, excepte per algun títol negociat en mercats financers reconeguts. Respecte a aquests títols, no es registra una provisió per risc país, ja que són negociats regularment i valorats a mercat diàriament per tal de reflectir el seu valor real. 3.6 Cartera de valors Els valors que constitueixen la cartera de valors del Banc es presenten, atesa la seva classificació, segons els criteris següents: Renda fixa Els valors de renda fixa que integren la cartera del Grup es presenten, atesa la seva classificació, segons els criteris següents: a) Els valors assignats a la cartera de negociació, que són títols dels quals el Grup preveu la venda abans del seu venciment, amb la finalitat de beneficiar-se a curt termini de les variacions en els preus, es presenten al seu valor de mercat. Les diferències generades en la valoració d’aquests títols sense tenir en consideració els cupons meritats es registren pel net en l’epígraf “Resultats d’operacions financeres – Resultats d’operacions amb valors” del compte de pèrdues i guanys adjunt. Els cupons meritats després de l’adquisició es registren en l’epígraf “Interessos i rendiments assimilats – Obligacions i altres títols de renda fixa”. b) Els valors assignats a la cartera d’inversió a venciment són títols que el Grup ha decidit mantenir fins a la seva amortització, tenint capacitat per fer-ho. Aquests valors es presenten al seu preu d’adquisició corregit. El preu d’adquisició es corregeix diàriament per l’import resultant de periodificar la diferència positiva o negativa entre el valor de reemborsament i el cost d’adquisició durant la vida residual del valor. El resultat d’aquesta periodificació es registra en l’epígraf “Interessos i rendiments assimilats – Obligacions i altres títols de renda fixa”. En les alienacions, les pèrdues que es puguin produir es porten directament al compte de pèrdues i guanys com a resultat extraordinari; en cas de guany es periodifica linealment al llarg de la vida residual del valor venut com a resultat d’operacions financeres. c) La resta dels valors són assignats a la cartera d’inversió ordinària, i es presenten valorats al seu preu d’adquisició. Tanmateix, es calcula la diferència entre el valor de mercat o valor raonable i el preu d’adquisició i es dota, amb càrrec al compte de pèrdues i guanys, una provisió al fons de fluctuació de valors igual al sumatori de les diferències negatives menys el sumatori de les diferències positives fins a l’import de les diferències negatives. Estats financers 23 El valor de mercat dels valors de renda fixa no cotitzats s’ha determinat utilitzant un model (estudi de valoració fet per un professional independent de reconegut prestigi o per la unitat de valoració del departament de Control de Risc Financer i Operacional). La valoració mitjançant un model es basa principalment en la determinació i el registre dels moviments del valor de mercat associats al risc de crèdit; aquests moviments es registren dins la provisió al fons de fluctuació de valors esmentada anteriorment. Els traspassos de valors de la cartera de negociació a qualsevol altra cartera es realitzen a preus de mercat, i se’n dedueix, si s’escau, el cupó corregut. Els traspassos de la cartera d’inversió ordinària a la d’inversió a venciment es realitzen a l’inferior entre el preu de mercat i el preu d’adquisició, i se sanegen, si s’escau, les pèrdues que es posen de manifest. Participacions permanents Tal com estableix el Comunicat 123/01 de l’INAF, com a norma general, els valors de renda variable classificats en la cartera de participacions permanents es valoren en el balanç de situació al seu preu d’adquisició o al seu valor de mercat, el menor. Si aquest últim fos inferior, es dota la provisió necessària per reflectir la depreciació experimentada al fons de fluctuació de valors. El valor de mercat de renda variable es determina pels valors cotitzats sobre la cotització de l’últim dia de l’exercici, i pels valors no cotitzats sobre el valor teòric comptable de la participació obtingut a partir de l’últim balanç de situació disponible. Respecte als valors no cotitzats d’empreses del Grup, es mostren pel valor de la fracció que representen del net patrimonial de la participació corregit en l’import de les plusvàlues potencials existents en el moment de l’adquisició que encara perdurin fins al límit del preu d’adquisició. En la presentació del balanç de situació, el fons de fluctuació d’aquests valors minorarà l’epígraf corresponent als actius a què faci referència. Renda variable i organismes d’inversió Els valors de renda variable i parts d’organismes d’inversió que componen la cartera de negociació es presenten al seu valor de mercat. Els valors de renda variable i parts d’organismes d’inversió que es troben assignats a la cartera d’inversió ordinària es valoren al valor més baix resultant entre el preu de cost i el valor de mercat, i es registren les diferències negatives de valoració en un fons de fluctuació de valors. El valor de mercat s’ha determinat d’acord amb els criteris següents: • Valors de renda variable cotitzats: cotització de l’últim dia de l’exercici. • Valors de renda variable no cotitzats: valor teòric comptable, obtingut a partir de l’últim balanç de situació disponible. • Parts d’organismes d’inversió: últims valors proporcionats per les societats gestores i/o les entitats dipositàries dels organismes d’inversió. 3.7 Diferències de consolidació, actius immaterials i despeses amortitzables En cas que la inclusió d’una nova entitat al perímetre de consolidació faci aparèixer una diferència entre el preu pagat pels títols de la filial i la part de fons propis que li correspon, aquesta diferència es comptabilitza a la partida “Diferències positives de primera consolidació” de l’actiu. No obstant això, abans de comptabilitzar les diferències positives de primera consolidació, i per tant, abans de determinar l’import del fons de comerç de consolidació, s’avalua si correspon imputar algun import d’aquestes diferències directament a les partides del balanç consolidat que tinguin un valor superior o inferior al seu valor comptable i fins al límit que sigui atribuïble a la societat dominant en funció del percentatge de participació en la dependent. 24 Estats financers Tal com s’estableix en els Comunicats 227/12 de l’INAF relatiu a les diferències de primera consolidació i 228/12 de l’INAF relatiu al fons de comerç, les diferències de primera consolidació i els fons de comerç no s’amortitzen; en canvi, es realitza un test de deteriorament, segons les normes de valoració vigents a escala internacional reconegudes en aquesta matèria pel sector i, en cas que hi hagi indicis de deteriorament d’aquest actiu, es procedeix a registrar la corresponent pèrdua al compte de pèrdues i guanys, la qual té caràcter irreversible. En cas que el test de deteriorament efectuat sobre la inversió en una participada evidenciï un deteriorament sobre la inversió en cartera, es procedeix també a corregir el valor de la participada en els corresponents estats financers individuals, correcció, que igual que succeeix en el cas del fons de comerç, té caràcter irreversible. Les despeses amortitzables s’amortitzen de manera sistemàtica contra el compte de pèrdues i guanys, amb el límit màxim de 5 anys. Les entitats poden adreçar a l’INAF una sol·licitud motivada d’ampliació d’aquest termini fins a 10 anys (vegeu nota 7.1). La resta de partides de l’immobilitzat immaterial s’amortitzaran linealment durant el període d’amortització previst, que en cap cas podrà excedir els 10 anys i sempre d’acord amb la normativa i els comunicats tècnics vigents. En aquest sentit, les despeses amortitzables i l’immobilitzat immaterial s’amortitzen durant la seva vida útil que en general no superen els 5 anys, si bé, atesa la seva significació i les característiques específiques d’aquest tipus d’aplicatius, no comparables a d’altres aplicatius més estàndards, determinen que la seva vida útil (i, per tant, el període de contribució al procés de generació d’ingressos del Grup) és superior als 10 anys, Crèdit Andorrà amortitza l’aplicatiu Core Banking durant 10 anys. Pel que fa a les despeses amortitzables, s’activen únicament les despeses que puguin ser afectades en més d’un exercici, com per exemple les despeses directament vinculades amb la compra de noves filials o negocis que no hagin estat considerades com a més preu d’adquisició d’acord amb l’establert al Comunicat 225/12 de l’INAF. En aquest sentit, el Comunicat 225/12 “Consideracions sobre el tractament de les despeses vinculades amb les adquisicions de participacions en empreses del grup” estableix que, com a norma general, formen part del preu d’adquisició aquelles despeses inherents, les que estan directament lligades a l’adquisició i que són imprescindibles per efectuar la compra. 3.8 Immobilitzat material Els elements de l’immobilitzat material es registren al seu preu de cost, en el seu cas actualitzat, menys el fons d’amortització, que es calcula al llarg de la vida útil de cada actiu considerat a títol individual. Els terrenys on s’assenten els edificis i altres construccions tenen una vida indefinida, i per tant no són objecte d’amortització. Es registra una provisió per depreciació quan es posa de manifest una pèrdua reversible del valor econòmic de l’actiu material. Amb data 12 de juny de 2008, i prèvia presentació de les taxacions dutes a terme per un professional independent, l’INAF va autoritzar a Crèdit Andorrà SA la revaloració de determinats actius materials (bàsicament béns immobiliaris) afectes a l’explotació en un 30% i els no afectes a l’explotació en un 90%, de la diferència entre el valor de mercat fixat en la taxació i el valor en llibres dels actius el 31 de desembre de 2006. L’import de la revaloració va ser de 101.628 milers d’euros, i es va registrar amb contrapartida a una reserva de revaloració, tal com preveu el Pla Comptable del Sistema Financer Andorrà (vegeu nota 11). A més, els immobles adquirits o construïts abans del 31 de desembre de 1989 incorporaven el valor estimat de mercat, tal com fou fixat al novembre de 1989 per un expert independent (vegeu nota 11). Les reserves de revaloració tenen caràcter indisponible fins que l’actiu surti efectivament del Grup i/o l’INAF n’autoritzi la disposició. Les despeses de conservació i manteniment de l’immobilitzat material que no milloren la seva utilització o allarguen la vida útil dels respectius actius es carreguen al compte de pèrdues i guanys en el moment que es produeixen, dins de les despeses generals. Estats financers 25 Els diferents elements d’immobilitzat material s’amortitzen segons el mètode lineal d’acord amb els terminis següents: Anys Edificis Instal·lacions Mobiliari Equips informàtics Vehicles 30 a 50 8 a 10 4a6 3a5 5 Els immobles adquirits per recuperació parcial o total de crèdits es registren dins l’apartat “Actius materials no afectes a l’explotació” i es valoren inicialment per l’import més baix entre el valor comptable dels crèdits recuperats en el moment de l’adquisició i el valor estimat de mercat de l’actiu. En el cas que amb posterioritat el valor de mercat (obtingut en base a taxacions actualitzades) sigui inferior al valor net comptable, es dota una provisió per la diferència amb càrrec al compte de resultats (vegeu nota 7.2.) Posteriorment, els actius adquirits per aplicació de crèdits problemàtics que no s’incorporen als edificis / equipaments d’ús propi o que no són venuts en un període de 3 anys es deprecien, a partir de la data inicial de recuperació, en funció dels percentatges d’amortització acumulada següents: Entre 3 i 4 anys Entre 4 i 5 anys Superior a 5 anys 25% 50% 75% Per als terrenys i immobles adjudicats, la valoració comptable es justifica mitjançant la taxació actualitzada (com a mínim cada dos anys), realitzada per una entitat de taxació independent. En cas que es produeixin menysvaloracions, es doten al compte de pèrdues i guanys. 3.9 Fons de provisions per a riscos i càrregues A. Provisions específiques sobre passius contingents Les provisions per passius contingents registren els imports, l’objectiu dels quals és la prevenció de pagaments o de càrregues contingents amb caràcter específic. B. Provisions per a pensions i obligacions similars Fins al 30 de gener de 2012, els compromisos amb tots els empleats de Crèdit Andorrà i els seus beneficiaris, vinculats amb les contingències de jubilació, mort i invalidesa (sistema d’aportació definida pel que fa al Banc), estaven externalitzats en una fundació privada independent andorrana (Previfun), creada l’any 1998, i regulats a través del Reglament del Fons mutu de previsió i ajuda als empleats de Crèdit Andorrà aprovat en l’Assemblea General Ordinària de Mutualistes del 23 d’octubre de 2006. Amb l’objectiu de garantir la viabilitat futura de les pensions dels empleats de Crèdit Andorrà, el 19 de desembre de 2011, l’Assemblea de Mutualistes va aprovar l’inici del procés de transformació del Fons Mutu per tal de passar d’un sistema col·lectiu solidari a un sistema individual d’aportació definida (excepte pel que fa als mutualistes passius i una sèrie de mutualistes en actiu propers a la jubilació, per als quals es mantenen les antigues condicions). En aquest sentit, el 30 de gener de 2012, mitjançant Assemblea Extraordinària, els mutualistes varen aprovar la dissolució i posterior liquidació del Fons Mutu. Tanmateix, a partir de la dissolució del Fons Mutu, la gestió del patrimoni present i futur dels mutualistes, així com la dels compromisos mantinguts segons es menciona 26 Estats financers al paràgraf anterior, han estat externalitzats a la companyia d’assegurances del Grup Crèdit Andorrà (Crèdit Assegurances, SAU). 3.10 Fons per a riscos generals La provisió per a riscos generals correspon als fons que el Banc assigna, per raons de prudència, atesos els riscos propis inherents de l’activitat bancària. 3.11 Derivats financers El Grup utilitza aquests instruments, principalment futurs o compravendes de divises a termini, com a operacions de cobertura de les seves posicions de balanç denominades en divisa distinta a l’euro i es comptabilitzen en comptes d’ordre per l’import nominal d’intercanvi al venciment dels respectius contractes (vegeu la nota 15). Les operacions que han tingut per objecte eliminar o reduir significativament els riscos de canvi, d’interès o de mercat, existents en posicions patrimonials o en altres operacions es consideren de cobertura. En aquestes operacions de cobertura, els beneficis o les pèrdues generades es periodifiquen en el compte de pèrdues i guanys de forma simètrica als ingressos o despeses de l’element cobert. Les operacions que no són de cobertura, és a dir, operacions de negociació, contractades en mercats organitzats, es valoren d’acord amb la seva cotització, i les variacions en les cotitzacions es registren en el compte de pèrdues i guanys. Els resultats de les operacions de negociació contractades fora d’aquests mercats no es reconeixen en els comptes de pèrdues i guanys fins a la seva liquidació efectiva. Això no obstant, mensualment es valoren les posicions i, si s’escau, es registren amb càrrec a resultats les pèrdues potencials netes, per a cada classe de risc, que hagin resultat d’aquestes valoracions. Les classes de risc que es consideren a aquests efectes són de tipus d’interès, de preu de mercat i de canvi. 3.12Impostos A.Impost indirecte sobre la prestació de serveis bancaris i serveis financers El Consell General del Principat d’Andorra, en la sessió del 14 de maig de 2002, va aprovar la Llei de l’impost indirecte sobre la prestació de serveis bancaris i serveis financers. Aquesta Llei va entrar en vigor l’exercici 2002, i el seu objecte és gravar la prestació de serveis de les entitats bancàries i financeres. Posteriorment, el 10 de juliol de 2002, el Govern d’Andorra va aprovar el Reglament de regulació de la Llei de l’impost indirecte sobre la prestació de serveis bancaris i serveis financers. La quota de liquidació es calcula segons un sistema que estima, a partir de magnituds econòmiques i financeres, el valor de les prestacions de serveis realitzades. Finalment, el 21 de juny de 2012 es va publicar la Llei 11/2012, de l’impost general indirecte, en vigor des del dia 1 de gener de 2013. Aquesta llei, que preveu un tipus de gravamen incremental del 9,5% sobre les prestacions de serveis bancaris i financers, en la seva disposició derogatòria revoca, entre d’altres, la Llei de l’impost indirecte sobre la prestació de serveis bancaris i de serveis financers, del 14 de maig de 2002. Consegüentment, durant l’exercici 2012 (últim d’aplicació d’aquest impost) el tipus aplicat sobre la prestació de serveis bancaris i financers ha estat del 9,5% (del 12% durant l’exercici 2011). Estats financers 27 La despesa meritada en l’exercici 2012 per l’impost indirecte sobre la prestació de serveis bancaris i serveis financers (ISI bancari) ha estat de 14.721 milers d’euros (17.056 milers d’euros el 2011), i es registra en l’epígraf “Despeses generals – Tributs” del compte de pèrdues i guanys (vegeu la nota 12.6). El 31 de desembre de 2011, l’import net per liquidar, un cop deduïts els pagaments a compte realitzats, es presenta en l’epígraf “Altres passius – Proveïdors i altres creditors” del balanç de situació adjunt, mentre que el 31 de desembre de 2012 s’ha reconegut un dret a recuperar (ja que els pagaments realitzats a compte de l’impost han estat superiors a l’impost meritat durant l’exercici 2012) en l’epígraf “Altres actius – Impostos” en línia a la comptabilització del nou impost sobre societats (vegeu notes 2.5 i 12.3). La liquidació de l’impost esmentat es farà durant el primer trimestre de l’exercici següent. B.Impost sobre societats Amb data 1 de desembre de 2011 el Consell General del Principat d’Andorra va aprovar la Llei 17/2011 de modificació de la Llei 95/2010, del 29 de desembre, de l’impost sobre societats (publicada al BOPA número 80, amb data 28 de desembre de 2011), segons la qual les societats anònimes estan subjectes a un tipus de gravamen general del 10%. Aquesta llei va entrar en vigor l’endemà de ser publicada al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra i s’aplica als períodes impositius que s’iniciïn a partir de l’1 de gener de 2012. La despesa per l’impost sobre societats representa la suma de la despesa per impost sobre els beneficis de l’exercici així com per l’efecte de les variacions dels actius i passius per impostos anticipats, diferits i crèdits fiscals. La despesa per impost sobre beneficis de l’exercici es calcula mitjançant la suma de l’impost corrent que resulta de l’aplicació del tipus de gravamen sobre la base de tributació de l’exercici, després d’haver aplicat les deduccions que fiscalment són admissibles, més les variacions dels actius i passius per impostos anticipats/ diferits i crèdits fiscals, tant per bases de tributació negatives com per deduccions. Els actius i passius per impostos diferits inclouen les diferències temporals que s’identifiquen com aquells imports que es preveuen pagadors o recuperables per les diferències entre els imports en llibres dels actius i passius i el seu valor fiscal, així com les bases de tributació negatives pendents de compensació i els crèdits per deduccions fiscals no aplicades fiscalment. Aquests imports es registren aplicant a la diferència temporal o crèdit que correspongui al tipus de gravamen el que s’espera recuperar-los i liquidar-los. Es reconeixen passius per impostos diferits per totes les diferències temporals imposables. De la seva banda, els actius per impostos diferits, identificats amb diferències temporals, bases de tributació negatives i deduccions pendents de compensar, només es reconeixen en el supòsit que es consideri probable que el Grup tingui en el futur suficients guanys fiscals contra els quals poder fer-les efectives. Amb ocasió de cada tancament comptable, es revisen els impostos diferits registrats (tant actius com passius) amb l’objectiu de comprovar que es mantenen vigents, i se’ls efectua les oportunes correccions d’acord amb els resultats de les anàlisis realitzades. 3.13 Línies de crèdit no disposades Les línies de crèdit concedides a clients es registren en el balanç de situació per la part disposada i es comptabilitzen els imports disponibles a comptes d’ordre dins l’epígraf “Compromisos i riscos contingents – Compromisos i riscos de naturalesa operacional”. 28 Estats financers Nota 4 Venciment i detall per divisa dels actius i passius financers 4.1 Distribució del venciment dels actius i passius financers El venciment residual de determinats actius i passius el 31 de desembre de 2012 i 2011 és el següent (en milers d’euros): 2012 Actius INAF Intermediaris financers vista, brut Intermediaris financers termini, brut Inversions creditícies, brut Obligacions i altres títols de renda fixa, brut Vençuts i dubtosos Fins a 1 mes D’1 a 3 mesos De 3 mesos a 1 any D’1 a 5 anys Més de 5 anys Total — 210 — — — — 210 — 258.864 — — — — 258.864 — 142.475 107.922 145.946 94 122.720 2.858 408.008 — 864.211 — 1.418.421 110.874 3.101.781 — 32.786 21.330 421.476 618.869 667.858 1.762.319 142.475 545.728 144.144 832.342 1.483.080 2.086.279 5.234.048 Passius INAF Bancs creditors a termini Altres intermediaris financers Dipòsits de clients a la vista Dipòsits de clients a termini Deutes representats per títols — 6.379 — 63.062 — 6.193 — 1.893.293 — 369.553 — 45.418 — 38.083 — — 543.632 9.811 420 135.843 4.000 — 1.541.752 192.830 — 49.214 — — 7.639 112.176 — — — — 99.006 10.586 6.799 286.202 10.193 1.893.293 2.561.582 370.821 Total — 2.383.898 591.526 1.874.845 169.029 109.592 5.128.890 Total 2011 Actius INAF Intermediaris financers vista, brut Intermediaris financers termini, brut Inversions creditícies, brut Obligacions i altres títols de renda fixa, brut Vençuts i dubtosos Fins a 1 mes D’1 a 3 mesos De 3 mesos a 1 any D’1 a 5 anys Més de 5 anys Total — 210 — — — — 210 — 215.890 — — — — 215.890 — 120.512 150.349 102.872 15.369 273.508 15.143 483.950 — 812.037 — 1.319.349 180.861 3.112.228 — 39.952 92.140 246.940 432.367 547.089 1.358.488 120.512 509.273 381.017 746.033 1.244.404 1.866.438 4.867.677 Passius INAF Bancs creditors a termini Altres intermediaris financers Dipòsits de clients a la vista Dipòsits de clients a termini Deutes representats per títols — 1.231 — 128.900 — 7.172 — 1.466.009 — 542.444 — — — — — — 821.223 2.600 5.420 — — — 1.353.693 122.796 — — — — 28.694 50.891 — — — — 103.543 30.323 6.651 128.900 7.172 1.466.009 2.849.597 206.610 Total — 2.145.756 823.823 1.481.909 79.585 133.866 4.664.939 Total Els tipus d’interès dels crèdits a clients a tipus variable amb venciment superior a un any estan indexats a tipus d’interès del mercat interbancari fins a un any. Amb data 31 de desembre de 2012 i 2011 no existien saldos sense venciment. Estats financers 29 4.2 Detall per divisa A continuació es detalla la distribució per divisa de determinats actius i passius el 31 de desembre de 2012 i 2011 (en milers d’euros): 2012 Euros Actius INAF Bancs i entitats de crèdit a la vista Bancs i entitats de crèdit Fons de provisió per a insolvències (–) Total intermediaris financers, net Francs suïssos Lliures esterlines Iens japonesos Dòlars canadencs Altres divises Total 210 — — — — — — 210 157.533 33.496 3.442 39.475 1.685 520 22.713 258.864 — 48.268 — — — 18.098 44.508 110.874 –582 — — — — — — –582 156.951 81.764 3.442 39.475 1.685 18.618 67.221 369.156 154.147 68.717 4.571 11.084 57 63 3.079.454 412 1 18 — 1 91 14.339 — — — — — — 7.988 –445 –34 — –59 — — –29.963 Préstecs i crèdits a clients 2.840.815 Descoberts en comptes de clients 13.816 Cartera d’efectes de clients 7.988 Fons de provisió per a insolvències (–) –29.425 Total inversions creditícies, net 2.833.194 154.114 68.684 4.589 11.025 58 154 3.071.818 Cartera de valors, net 1.525.859 295.308 986 29.474 — — — 1.851.627 Total actiu 4.516.214 531.186 73.112 73.538 12.710 18.676 67.375 5.292.811 6.799 — — — — — — 6.799 235.616 38.964 1.657 169 9.796 — — 286.202 7.499 3.447.083 1.730 700.120 228 70.258 736 148.790 — 2.669 — 18.701 346.951 23.558 — 312 — — 4.043.948 764.372 72.143 150.007 12.465 18.701 Passius INAF Bancs i entitats de crèdit Altres intermediaris financers Dipòsits de clients Deutes representats per títols Total passiu 30 US dòlars Estats financers — 10.193 67.254 4.454.875 — 370.821 67.254 5.128.890 2011 Euros Actius INAF Bancs i entitats de crèdit a la vista Bancs i entitats de crèdit Fons de provisió per a insolvències (–) Total intermediaris financers, net US dòlars Francs suïssos Lliures esterlines Iens japonesos Dòlars canadencs Altres divises Total 210 — — — — — — 210 89.052 53.589 1.489 43.240 8.004 795 19.721 215.890 42.021 44.175 — 48.509 — 13.375 32.781 180.861 –904 — — — — — — –904 130.169 97.764 1.489 91.749 8.004 14.170 52.502 395.847 80.379 66.879 4.655 23.848 1.275 155 3.084.980 323 542 317 2.515 — 1 12.787 — — — — — — 14.461 –487 –22 –47 –1 — — –21.453 Préstecs i crèdits a clients 2.907.789 Descoberts en comptes de clients 9.089 Cartera d’efectes de clients 14.461 Fons de provisió per a insolvències (–) –20.896 Total inversions creditícies, net 2.910.443 80.215 67.399 4.925 26.362 1.275 156 3.090.775 Cartera de valors, net 1.042.134 345.571 — 38.822 — — — 1.426.527 Total actiu 4.082.956 523.550 68.888 135.496 34.366 15.445 52.658 4.913.359 6.651 — — — — — — 6.651 95.567 612 — 303 32.267 7 144 128.900 6.174 3.490.712 959 570.733 — 48.147 39 135.688 — 2.150 — 15.433 198.559 8.051 — — — — 3.797.663 580.355 48.147 136.030 34.417 15.440 Passius INAF Bancs i entitats de crèdit Altres intermediaris financers Dipòsits de clients Deutes representats per títols Total passiu — 7.172 52.743 4.315.606 — 206.610 52.887 4.664.939 Per a més informació sobre les posicions en divisa del Grup vegeu nota 14. Estats financers 31 4.3 Deute representat per títols El Banc manté diferents programes i instruments de finançament per planificar adequadament la gestió de la liquiditat. Dintre d’aquests programes el Banc utilitza productes estructurats, tant a curt com a llarg termini, que instrumentalitza a través de títols. La totalitat d’aquestes emissions ha estat comercialitzada amb clients del Banc. El moviment que hi ha hagut en els exercicis 2012 i 2011 és el següent: Saldo a l’inici de l’exercici Emissions Amortitzacions Ajustos per valoració Saldo al final de l’exercici 2012 2011 206.610 137.327 360.837 –195.948 –678 146.983 –78.399 699 370.821 206.610 El saldo d’aquest epígraf el 31 de desembre de 2012 està compost principalment per 285.849 milers d’euros corresponents a productes estructurats que tenen com a subjacent títols que formen part de la cartera pròpia del Banc (122.699 milers d’euros el 2011), 42.331 milers d’euros corresponents a estructurats que el Banc cobreix mitjançant la contractació de derivats amb entitats financeres independents (38.126 milers d’euros el 2011) i 33.323 milers corresponents a estructurats mitjançant els quals els seus titulars adquireixen els riscos i beneficis de certes participacions de capital risc que figuren a la cartera pròpia del Banc (30.742 milers d’euros el 2011). Nota 5 Inversions creditícies i intermediaris financers 5.1 Anàlisi de les inversions creditícies i intermediaris financers A continuació es detallen les inversions creditícies i intermediaris financers respecte als requisits legals mínims i als criteris interns, seguint la distribució següent, el 31 de desembre de 2012 i 2011 (en milers d’euros): 2012 32 Normals Vençuts Dubtosos Total Provisió insolv. Import net Intermediaris financers a la vista Bancs deutors a termini 258.864 110.874 — — — — 258.864 110.874 — –582 258.864 110.292 Total intermediaris financers 369.738 — — 369.738 –582 369.156 Préstecs i crèdits a clients Descoberts en comptes de clients Cartera d’efectes de clients 2.943.954 7.364 7.988 28.454 3.994 — 107.046 2.981 — 3.079.454 14.339 7.988 –27.747 –2.136 –80 3.051.707 12.203 7.908 Inversions creditícies clients 2.959.306 32.448 110.027 3.101.781 –29.963 3.071.818 Estats financers 2011 Normals Vençuts Dubtosos Provisió insolv. Total Import net Intermediaris financers a la vista Bancs deutors a termini 215.890 180.861 — — — — 215.890 180.861 — –904 215.890 179.957 Total intermediaris financers 396.751 — — 396.751 –904 395.847 Préstecs i crèdits a clients Descoberts en comptes de clients Cartera d’efectes de clients 2.969.120 8.135 14.461 22.028 2.027 — 93.832 2.625 — 3.084.980 12.787 14.461 –20.131 –1.177 –145 3.064.849 11.610 14.316 Inversions creditícies clients 2.991.716 24.055 96.457 3.112.228 –21.453 3.090.775 5.2 Provisions per a insolvències El moviment del fons de provisió per a insolvències dels intermediaris financers a termini i les inversions creditícies durant els exercicis 2012 i 2011 han estat els següents (en milers d’euros): 2012 Intermediaris financers Provisions bancs a termini Saldo inicial Dotacions/ (recup.) Aplicacions Altres moviments Saldo final 904 –322 — — 582 Inversions creditícies Provisions específiques inversió creditícia Provisions genèriques inversió creditícia 12.720 8.733 9.220 –637 –28 — 36 –81 21.948 8.015 Total provisions inversió creditícia 21.453 8.583 –28 –45 29.963 Total provisions 22.357 8.261 –28 –45 30.545 Saldo inicial Dotacions/ (recup.) Altres moviments Saldo final 2011 Intermediaris financers Provisions bancs a termini Aplicacions 777 127 — — 904 Inversions creditícies Provisions específiques inversió creditícia Provisions genèriques inversió creditícia 15.627 9.452 8.021 –906 –11.002 — 74 187 12.720 8.733 Total provisions inversió creditícia 25.079 7.115 –11.002 261 21.453 Total provisions 25.856 7.242 –11.002 261 22.357 Amb data 31 de desembre de 2012, el Grup disposava d’una ràtio de cobertura de la morositat d’un 27,23% (22,24% el 2011) sense considerar garanties hipotecàries, i d’un 111,64% (107,87% el 2011) considerant garanties hipotecàries. Estats financers 33 5.3 Garanties de les inversions creditícies Les garanties obtingudes amb relació a les inversions creditícies el 31 de desembre de 2012 i 2011 es detallen de la manera següent (en milers d’euros): 2012 Garantia dinerària Valors Hipoteques Total amb garantia real Sense garantia real Total Inversions creditícies, brut Préstecs i crèdits a clients Descoberts en comptes de clients Cartera d’efectes de clients 185.222 — — 254.523 1.963.635 — — — — 2.403.380 — — 676.074 14.339 7.988 3.079.454 14.339 7.988 Total garanties de les inv. creditícies 185.222 254.523 1.963.635 2.403.380 698.401 3.101.781 Hipoteques Total amb garantia real Sense garantia real Total 2011 Garantia dinerària Valors Inversions creditícies, brut Préstecs i crèdits a clients Descoberts en comptes de clients Cartera d’efectes de clients 97.736 — — 235.452 1.893.259 — — — — 2.226.447 — — 858.533 12.787 14.461 3.084.980 12.787 14.461 Total garanties de les inv. creditícies 97.736 235.452 1.893.259 2.226.447 885.781 3.112.228 Amb data 31 de desembre de 2012, dins l’epígraf “Préstecs i crèdits a clients”, hi figuren crèdits habitatge que, d’acord amb la legislació vigent, s’han concedit per un import total de 252 milers d’euros (321 milers d’euros el 2011) (vegeu la nota 21.3). També hi figuren els préstecs concedits dins d’un programa qualificat d’interès nacional i social destinat al finançament privilegiat d’empreses i negocis de nova creació, innovació, reconversió i projectes emprenedors, aprovat pel Govern d’Andorra el 3 de març de 2010, per un import total de 1.811 milers d’euros (1.116 milers d’euros el 2011) i préstecs concedits com a part del programa qualificat d’interès nacional i social destinats al finançament privilegiat per a la rehabilitació d’habitatges i edificis d’us d’habitatge, aprovats pel Govern d’Andorra el 23 de març de 2011, per un import de 185 milers d’euros (vegeu la nota 21.3). El saldo de la inversió creditícia el 31 de desembre de 2012 amb fons d’inversió que gestiona el Grup és de 7.760 milers d’euros (25.455 milers d’euros el 2011). Atès que encara no es disposa d’una taxació realitzada per un professional independent, seguint les disposi­ cions del Comunicat 198/10 de l’INAF, el 31 de desembre de 2012 el Grup té classificats 88.496 milers d’euros de préstecs hipotecaris com a préstecs sense garantia real (114.913 milers d’euros el 2011) (vegeu la nota 3.5). 5.4 Inversions creditícies al sector públic A continuació es presenta un detall de les inversions creditícies amb entitats del sector públic el 31 de desembre de 2012 i 2011 (en milers d’euros): Inversions creditícies al sector públic Crèdits amb garantia de l’Estat andorrà Crèdits sobre els comuns del Principat d’Andorra Altres organismes públics i entitats parapúbliques andorranes Total 34 Estats financers 2012 2011 95.107 83.201 59.174 61.300 84.520 63.865 237.482 209.685 El saldo de l’apartat “Altres organismes públics i entitats parapúbliques andorranes” correspon principalment a l’operació de crèdit entre el Banc i la societat parapública Centre de Tractament de Residus d’Andorra SA. D’acord amb la normativa aplicable, sobre la totalitat del saldo d’aquestes operacions creditícies en el sector públic, el Banc calcula una provisió genèrica de l’1% (vegeu la nota 3.5). Nota 6 Cartera de valors 6.1 Participacions en empreses del Grup El 31 de desembre de 2012 i 2011 el Banc posseeix les següents participacions directes i indirectes en societats que es consoliden pel mètode de posada en equivalència (en milers d’euros): 2012 Crèdit Assegurances SAU CA Life Insurance Experts Compañía de Seguros y Reaseguros, SAU % de participació Capital Andorra Assegurances 100% 9.000 Espanya Assegurances 100% 4.507 Domicili Activitat Dividends pagats Fons propis Valor comptable 4.675 4.639 — 18.314 18.314 0 –620 — 3.887 3.887 Reserves Resultats 2012 22.201 2011 Crèdit Assegurances SAU Domicili Activitat Andorra Assegurances % de participació 100% Capital Reserves Resultats 2011 4.000 28.114 4.404 Dividends pagats –28.256 Fons propis Valor comptable 8.262 8.262 8.262 Crèdit Assegurances SAU, societat dominant del subgrup Crèdit Assegurances, té com a objecte social la pràctica d’operacions d’assegurança i la cobertura de riscos sobre la base de contractes de dret privat, incloenthi la branca vida en qualsevol de les seves modalitats. Es troba subjecta a les disposicions legals establertes en la Llei reguladora de l’actuació de les companyies d’assegurances del Principat d’Andorra, d’11 de maig de 1989. La societat té com a accionista únic Crèdit Andorrà SA. Amb data 31 de desembre de 2012 el subgrup Crèdit Assegurances inclou les societats espanyoles: ERM SA (79%), ERM Consultoría, SA (79%), ERM Reinsurance Broker, SL (79%), ERM Gerencia Integral de Riesgos Correduría de Seguros, SL (79%), Gerencia de Riesgos Correduría de Seguros, SA (79%), Davante Correduría de Seguros, SL (79%) i AMK Ibérica & Principado Correduría de Seguros, SL (19,75%), i les societats andorranes: CA Vida Assegurances SAU (100%), Actiu Assegurances SA (55%), Financera d’Assegurances SA (25%), Línia Asseguradora Andorrana SL (12,75%), Consell Assegurador SL (20%) i Patrigest Informació Financera SL (100%). El 29 de desembre de 2011 l’INAF va procedir a informar favorablement sobre la sol·licitud presentada per Crèdit Andorrà per ampliar el capital social de Crèdit Assegurances SAU per un import de 5.000 milers d’euros, que queda inscrita als registres d’aquest Institut el gener de 2012. Amb efectes 1 de gener de 2012, el Grup, segons l’establert en el Comunicat de l’INAF 227/12 sobre diferències de primera consolidació, va procedir a revertir contra reserves de consolidació l’import de l’amortització acumulada a la data de les diferències de primera consolidació originades en la compra d’Actiu Assegurances SA (vegeu nota 2.5). Estats financers 35 CA Life Insurance Experts Compañía de Seguros y Reaseguros, SAU. La creació d’aquesta societat d’assegurances del ram de vida s’emmarca en el pla d’expansió internacional del negoci d’assegurances del Grup Crèdit Andorrà. El 31 de desembre de 2012 encara està en tràmit l’autorització per operar per part de la Direcció General de Seguros espanyola i, per tant, encara no ha iniciat les seves activitats (vegeu nota 2.4). Les participacions en Crèdit Assegurances SAU i CA Life Insurance Experts Compañía de Seguros y Reaseguros, SAU han estat consolidades pel procediment de posada en equivalència en considerar-se l’activitat d’assegurances com a diferenciada de la bancària. 6.2 Altres participacions i Participacions qualificades El Grup posseeix directament les següents “Altres participacions” i “Participacions qualificades” el 31 de desembre de 2012 i 2011 (en milers d’euros): 2012 Altres participacions ENSISA Administració i Serveis Seguriser % de participació Activitat Domicili Capital Reserves Beneficis 49,57% 25,00% 39,57% Serveis Serveis Serveis Andorra Andorra Andorra 23.385 11 1.663 10.289 5 –471 174 –1 15 Dividend pagat — — — Fons propis V.N.C. 33.848 16.777 15 4 1.207 478 17.259 Participacions qualificades SEMTEE 17,05% Altres (*) Serveis Andorra 29.403 19.223 867 — 49.493 5.715 4.443 10.158 (*) Inclou la resta de participacions indirectes: SPA, SA, CLIGE SA, Mutua Eléctrica Sant Julià, etc. Nota: Informació referida als darrers estats financers disponibles sense ajustar pel percentatge de la participació de la que el Grup és titular. 2011 Altres participacions ENSISA Administració i Serveis Seguriser % de participació Activitat 49,57% 25,00% 39,57% Serveis Serveis Serveis Capital Reserves Beneficis Dividend pagat Andorra 23.385 Andorra 11 Andorra 1.663 10.643 5 –342 –354 — –129 — — — Domicili Fons propis V.N.C. 33.674 16.691 16 4 1.192 472 17.167 Participacions qualificades SEMTEE 17,05% Altres (*) Serveis Andorra 25.242 13.091 2.012 — 40.345 5.715 5.920 11.635 (*) Inclou la resta de participacions indirectes: SPA, SA, CLIGE SA, Mutua Eléctrica Sant Julià, etc. Nota: Informació referida als darrers estats financers disponibles sense ajustar pel percentatge de la participació de la que el Grup és titular. Les “Altres participacions” es consoliden pel mètode de posada en equivalència. Les “Participacions qualificades” estan registrades al valor més baix resultant entre el preu de cost i el valor de mercat. 36 Estats financers Esports de Neu Soldeu-Incles SA (ENSISA) gestiona l’estació d’esquí Soldeu-el Tarter a Canillo (Andorra) i a la vegada és propietària en un 50% de Neus de Valira SA (Nevasa), societat andorrana que té com a finalitat l’explotació comercial de Grandvalira. La participació de la societat Seguretat i Serveis SA (Seguriser SA) ha estat consolidada pel procediment de posada en equivalència, tal com estableix el Comunicat 145/02 del 20 de novembre de 2002 de l’Institut Nacio­ nal Andorrà de Finances. Es consideren participacions qualificades en una empresa aquelles en les quals l’entitat posseeix, directament o indirectament, almenys un 5% del seu capital o dels seus drets de vot, o bé l’entitat pot designar, directament o indirectament, almenys un 20% dels membres del Consell d’Administració de l’empresa, o bé l’entitat exerceix influència significativa. S’entén per influència significativa la participació en les decisions d’explotació i financeres d’una societat, encara que no s’arribi a controlar-les, i pot ser exercida de diverses maneres, usualment mitjançant representació en l’òrgan d’administració, amb la participació en el procés de fixació de polítiques, transaccions importants, intercanvi de directius, o bé dependència tecnològica. La influència significativa es pot obtenir mitjançant la participació en la propietat o per acords. Es presumeix que s’exerceix influència significativa quan l’empresa inversora posseeix directament o indirectament més del 20% dels drets de vot o del capital de la participada, o del 3% si cotitza en mercats reglamentats. Societat d’Economia Mixta Termolúdic Escaldes-Engordany, SA (SEMTEE SA) gestiona el centre aquàtic d’aigua termal Caldea, situat a Escaldes (Andorra). Amb efectes 1 de gener de 2012, el Grup, segons l’establert en el Comunicat de l’INAF 227/12 sobre diferències de primera consolidació, i concretament a la seva norma de primera aplicació, ha procedit a deteriorar contra reserves de consolidació la diferència de primera consolidació implícita a la participació de CLIGE, SA per un import de 1.463 milers d’euros. L’any 2012 s’han comptabilitzat dividends per valor de 287 milers d’euros (255 milers d’euros l’any 2011) d’“Altres participacions” i de “Participacions qualificades”. 6.3 Organismes d’inversió Un detall de les participacions en organismes d’inversió el 31 de desembre de 2012 i 2011 és el següent (en milers d’euros): Organismes d’inversió Entitats vinculades al Grup Entitats no vinculades al Grup 2012 2011 9.629 33.958 2.107 31.350 43.587 33.457 El saldo el 31 de desembre de 2012 dels organismes d’inversió gestionats per entitats no vinculades al Grup inclou 33.375 milers d’euros corresponents a participacions de societats de capital risc, els riscos i beneficis de les quals han estat adquirits per clients de l’Entitat mitjançant la contractació de productes estructurats (30.794 milers d’euros el 31 de desembre de 2011) (vegeu la nota 4.3). Estats financers 37 6.4 Valoració de la cartera A continuació es detalla el valor comptable dels títols, classificats en les categories de valoració descrites en la nota 3.6 el 31 de desembre de 2012 i 2011 (en milers d’euros): 2012 2011 Cartera de negociació Renda fixa Renda variable Organismes d’inversió Cartera d’inversió a venciment Participacions permanents Cartera d’inversió ordinària Renda fixa Renda variable Organismes d’Inversió 4.498 — — 4.498 1.758.223 39.460 54.250 4.096 10.158 39.996 1.128 — — 1.128 1.344.780 25.429 57.966 13.708 11.635 32.623 Total 1.856.431 1.429.303 2012 2011 Valors cotitzats Valors no cotitzats 1.279.105 577.326 907.329 521.974 Total 1.856.431 1.429.303 –907 –3.897 –310 –2.466 1.851.627 1.426.527 Fons de fluctuació de valors (–) Fons de provisió per a insolvències (–) Total La cartera d’inversió a venciment es compon, principalment, d’emissions de deute públic de països de l’OCDE i d’altres obligacions i títols de renda fixa emesos per entitats bancàries amb aval públic, així com de productes estructurats amb capital garantit a través de subjacents de deute públic de països de l’OCDE. El cost d’adquisició dels títols de la cartera de negociació el 31 de desembre de 2012 és de 4.184 milers d’euros (1.093 milers d’euros el 2011). El valor de mercat o valor raonable, el 31 de desembre de 2012, de la cartera d’inversió a venciment és de 1.755.220 milers d’euros (1.269.382 milers d’euros el 2011), dels quals 1.315.197 milers d’euros corresponen a títols cotitzats i la resta, 440.023 milers d’euros, corresponen a títols valorats segons model o no cotitzats (904.209 milers d’euros i 365.173 milers d’euros respectivament el 31 de desembre de 2011). En compliment de la Llei de regulació de coeficients d’inversió obligatoris (vegeu la nota 21.3), el Grup té subscrits amb data 31 de desembre de 2012, 103.430 milers d’euros en deute públic del Principat d’Andorra, emissió del 30 de desembre de 2009. Aquest deute té venciment el 31 de desembre de 2013, al tipus d’interès oficial del Banc Central Europeu, euríbor a un any, establert el primer dia hàbil de cada any natural. L’import subscrit pel Grup d’aquesta emissió es troba en l’epígraf “Cartera de valors – Obligacions i altres títols de renda fixa” del balanç de situació consolidat adjunt, dins de la cartera d’inversió a venciment, com a títol no cotitzat i no computable per al càlcul de la ràtio de liquiditat. 38 Estats financers El valor de mercat, el 31 de desembre de 2012, de la cartera d’inversió ordinària en renda fixa és de 4.411 milers d’euros (13.822 milers d’euros el 2011), dels quals 113 milers d’euros corresponen a títols cotitzats (0 milers d’euros el 2011) i 4.298 milers d’euros corresponen a títols no cotitzats (13.822 milers d’euros el 2011) per als quals el valor de mercat s’estima en funció de models de valoració (mark-to-model) (vegeu nota 3.6). El valor de mercat, el 31 de desembre de 2012, de la cartera d’inversió ordinària en renda variable és de 12.127 milers d’euros (13.559 milers d’euros el 2011). El valor de mercat, el 31 de desembre de 2012, de la cartera d’inversió ordinària en organismes d’inversió collectiva és de 41.417 milers d’euros (34.454 milers d’euros el 2011), la totalitat dels quals correspon a títols no cotitzats (32.860 milers d’euros el 2011). 6.5 Fons de fluctuació de valors A continuació s’indiquen els moviments dels fons de fluctuació de valors per als exercicis 2012 i 2011 (en milers d’euros): 2012 Saldo inicial Dotacions /(recup.) Aplicacions Altres mov. Saldo final Cartera de valors Obligacions i altres títols de renda fixa Altres participacions Accions i altres títols de renda variable Organismes d’inversió 5 — 11 294 –5 — –11 638 — — — — — — — –25 — — — 907 Total moviment de l’any 310 622 — –25 907 2011 Saldo inicial Dotacions /(recup.) Aplicacions Altres mov. Saldo final Cartera de valors Obligacions i altres títols de renda fixa Altres participacions Accions i altres títols de renda variable Organismes d’inversió 47 — 11 111 –42 — — 163 — — — — — — — 20 5 — 11 294 Total moviment de l’any 169 121 — 20 310 Addicionalment, en funció de la normativa comptable d’aplicació, el Grup té constituït un fons de provisions per a insolvències genèric que es detalla seguidament: 2012 Cartera de valors Obligacions i altres títols de renda fixa 2011 Cartera de valors Obligacions i altres títols de renda fixa Saldo inicial Dotacions / (recup.) Aplicacions Altres mov. Saldo final 2.466 1.431 — — 3.897 Saldo inicial Dotacions / (recup.) Aplicacions Altres mov. Saldo final 1.279 1.187 — — 2.466 Estats financers 39 Nota 7 Actiu immobilitzat 7.1 Actius immaterials i despeses amortitzables Els moviments dels actius immaterials i despeses amortitzables, aquest exercici, han estat els següents (en milers d’euros): Traspassos / Altres 31.12.12 –1.504 1.463 — — 41.081 — 546 –41 — 41.081 31.12.11 Altes Baixes Traspassos / Altres 31.12.12 — 63.813 23.451 8.762 5.625 7.757 — –22.063 — — –13 — 8.762 47.362 31.208 87.264 22.144 –22.063 –13 87.332 — –32.481 –8.730 — –6.289 –5.669 — 22.063 — — 16 –8 — –16.691 –14.407 Total fons d’amortització –41.211 –11.958 22.063 8 –31.098 Total net act. immaterials i desp. amort. 46.053 10.186 — –5 56.234 Diferències positives de consolidació 31.12.11 Altes Baixes Cost d’adquisició Fons d’amortització 42.039 –1.463 546 — Total net 40.576 Actius immaterials i despeses amortitzables Cost d’adquisició Fons de comerç Aplicacions informàtiques Despeses amortitzables Total actius immaterials Fons d’amortització Fons de comerç Aplicacions informàtiques Despeses amortitzables El detall del saldo de les diferències positives de primera consolidació és el següent: (1) Banque de Patrimoines Privés, SA, 10.091 milers d’euros, (2) Banco Alcalá, SA, 7.241 milers d’euros, (3) Beta Capital Management LP, 23.203 milers d’euros, (4) CA Perú Agente de Valores de Bolsa, 112 milers d’euros i (5) Valores Casa de Bolsa SA, 434 milers d’euros. Les baixes del saldo de diferències positives de primera consolidació estan composades principalment per l’ajust del preu d’adquisició de Banque de Patrimoines Privés, SA, tal com es menciona a la nota 2.4. Les baixes del saldo de l’amortització acumulada de les diferències positives de primera consolidació estan relacionades amb la norma de primera aplicació del Comunicat 227/12 referent a diferències de primera consolidació (vegeu nota 2.5). Les altes de l’epígraf “Fons de comerç” corresponen al valor del 79% del negoci adquirit per Crèdit Andorrà als seus socis locals mexicans que, tal com s’estableix a l’acord estratègic signat entre ambdues parts, serà explotat en exclusiva per CA Mexico Asesores Patrimoniales, SA de CV o per qualsevol altre vehicle que es consideri oportú i sigui constituït amb aquest motiu per ambdues parts (vegeu nota 2.4). Les altes d’aplicacions informàtiques corresponen tant a la programació de diversos aplicatius perifèrics i de gestió com al desenvolupament de les capacitats del Core Banking del Banc i la seva implantació en diferents filials del Grup. 40 Estats financers Les altes de l’epígraf “Despeses amortitzables” corresponen principalment a despeses incorregudes amb relació a l’adquisició de noves filials (vegeu notes 2.4, 3.7 i 6.1). Les baixes experimentades per les aplicacions informàtiques corresponen a la baixa d’actius totalment amortitzats i en desús principalment relacionats amb la desconnexió definitiva de l’antic Host del Banc, el qual s’havia mantingut operatiu en mode consulta amb posterioritat a la migració al nou Core Banking per motius d’operabilitat. 7.2 Actius materials Els moviments dels actius materials, aquest exercici, han estat els següents (en milers d’euros): Cost d’adquisició Afectes a l’explotació Terrenys Edificis Instal·lacions Mobiliari Equips informàtics Vehicles Immobilitzat en curs 31.12.11 Altes Baixes Traspassos / Altres 31.12.12 51.666 78.477 69.161 18.315 18.930 627 102 — — 2.813 670 2.612 93 154 — — –11.565 –5.706 –11.142 –208 — — –31 –448 –79 3 –110 –102 51.666 78.446 59.961 13.200 10.403 402 154 237.278 6.342 –28.621 –767 214.232 132.269 41.481 6.635 34.878 10.263 156 — –654 — — 538 77 167.147 51.628 6.868 Subtotal 180.385 45.297 –654 615 225.643 Total actius materials 417.663 51.639 –29.275 –152 439.875 Fons d’amortització Afectes a l’explotació Edificis Instal·lacions Mobiliari Equips informàtics Vehicles Altres –38.790 –48.969 –17.385 –14.689 –566 — –2.211 –3.762 –191 –1.525 –35 — — 11.246 4.940 11.130 208 — 228 –2.635 47 –44 1 — –40.773 –44.120 –12.589 –5.128 –392 — –120.399 –7.724 27.524 –2.403 –103.002 –8.328 — –1.321 — 9 — 2.312 –77 –7.328 –77 –8.328 –1.321 8 2.235 –7.405 –128.727 –9.045 27.533 –168 –110.407 –7.413 –709 — — –8.122 281.523 41.885 –1.742 –320 321.346 Subtotal No afectes a l’explotació Terrenys Edificis i instalacions Fons d’art Subtotal No afectes a l’explotació Edificis i instalacions Fons d’art Subtotal Total fons d’amortització Provisions per depreciació Total actius materials, net Estats financers 41 L’epígraf “Provisions per depreciació” el 31 de desembre de 2012 inclou 6.212 milers d’euros corresponents a la depreciació experimentada pels immobles no afectes a l’explotació que van ser revalorats durant l’exercici 2008 (6.212 milers d’euros el 31 de desembre de 2011). Del total d’altes d’actius no afectes a l’explotació, 37.429 milers d’euros corresponen a actius adquirits pel Banc en processos d’adjudicació o d’insolutumdació d’actius com a pagament de deutes durant l’exercici 2012 (9.428 milers d’euros durant l’exercici 2011) (vegeu la nota 5.2). Del total de baixes d’actius no afectes a l’explotació, 390 milers d’euros, correspon a vendes de terrenys i immobles adquirits pel Banc en processos d’adjudicació o d’insolutumdació d’actius com a pagament de deutes (5.126 milers d’euros durant l’exercici 2011). Amb data 31 de desembre de 2012 i 2011, tots els immobles són de lliure disposició. L’import de l’immobilitzat totalment amortitzat el 31 de desembre de 2012 ascendeix a 51.629 milers d’euros (88.881 milers d’euros el 2011). Nota 8 Fons de provisions per a riscos i càrregues A continuació es detallen els moviments del fons de provisions per a riscos i càrregues dels exercicis 2012 i 2011 (en milers d’euros): 2012 Provisions per a passius contingents Altres provisions 2011 Provisions per a passius contingents Altres provisions Saldo inicial Dotació Recuperacions Aplicacions Altres mov. Saldo final 1.238 1.303 — 254 — — — –436 — — 1.238 1.121 2.541 254 — –436 — 2.359 Recuperacions Aplicacions Altres mov. Saldo final Saldo inicial Dotació 1.525 1.857 — — –330 — — –554 43 — 1.238 1.303 3.382 — –330 –554 43 2.541 L’apartat “Altres provisions” inclou les provisions necessàries derivades dels compromisos de prejubilació el 31 de desembre de 2012 i 2011. 42 Estats financers Nota 9 Fons de pensions i altres fons A continuació es mostra un detall de les aportacions realitzades per aquest concepte durant els exercicis anuals acabats el 31 de desembre de 2012 i 2011: Aportacions no voluntàries Aportacions voluntàries 2012 2011 2.615 361 2.411 500 2.976 2.911 L’aportació voluntària de 361 milers d’euros s’emmarca en el compromís assumit pel Consell d’Administració del Banc durant el procés de conversió del Fons Mutu consistent en la realització d’aportacions voluntàries periòdiques fins a un total de 3.800 milers d’euros durant els 10 anys posteriors a la conversió per garantir la viabilitat futura del sistema de prestació definida en què consisteix el Fons Mutu (vegeu nota 3.9). Nota 10 Distribució de resultats La proposta de distribució de resultats de Crèdit Andorrà SA de l’exercici 2012 que el Consell d’Administració presentarà a l’aprovació de la Junta General d’Accionistes és la següent (en milers d’euros): Resultat de l’exercici del Grup Resultats pendents d’aplicació Ajustaments de consolidació: Per dividends Per altres (net) Resultat disponible distribuïble del Banc Pagament de dividends Reserves indisponibles Com. 227/12 i 228/12 Dotació reserva Fons Garantia de Dipòsits (vegeu nota 21.4) Traspàs a reserves voluntàries Resultats pendents d’aplicació 2012 2011 70.862 — 70.628 — 800 –10.799 38.181 1.680 60.863 110.489 –40.000 –4.966 –1.896 –14.001 –55.000 — — –55.489 — — Durant l’exercici 2012 Crèdit Andorrà SA ha distribuït dividends a compte del resultat de 2012 per valor de 20.000 milers d’euros (35.000 milers d’euros el 2011). El resultat de les societats consolidades en el Grup es distribuirà en la forma que acordin les respectives Juntes d’Accionistes. L’import de la dotació de reserva per cobertura del Fons de Garantia de Dipòsits és una estimació realitzada a l’espera que la Comissió Gestora del Sistema de Garantia de Dipòsits determini l’import definitiu a dotar pel Banc (vegeu nota 21.4). Tanmateix, els administradors del Banc consideren que no hi hauran diferències significatives entre l’import estimat el 31 de desembre de 2012 i l’import definitiu a dotar. Si bé, en cas d’existir diferències es dotarien contra reserves voluntàries. Estats financers 43 Nota 11 Moviments dels Fons Propis Els anys 2012 i 2011 s’han produït els següents moviments en els Fons Propis (en milers d’euros): 2012 Capital social Saldo a l’inici de l’any abans distribució 70.000 Dividend complementari — Distribució resultat exercici 2011 / traspàs a reserves — Ajustaments resultat societats consolidades — Saldo a l’inici de l’any després distribució Resultat exercici 2012 Dividend a compte 2012 Ajustament reserves en garantia dipòsits Ajustament reserves consolidació Primera aplicació Com. 227/12 (nota 2.5) Primera aplicació Com. 227/12 (nota 6.2) Ajustament reserves de conversió Total 44 Estats financers Reserva legal 14.000 — Reserves voluntàries Reserves de conso-­ lidació Diferències de conversió 39.311 109.351 207.280 — — — 40.722 — –129 — Reserva en garantia Reserva de revalo-­ ració Resultats Total 35.628 516.163 –20.000 –20.000 — — — 55.489 — — –55.489 — — — — — — — 39.861 39.861 39.311 109.351 262.769 40.722 –129 — 536.024 70.862 70.862 –20.000 –20.000 70.000 14.000 — — — — — — — — — — — — — — — — 3.194 — –3.194 — — — — — — — — –41.133 — — –41.133 — — — — — 1.877 — — 1.877 — — — — — –1.463 — — –1.463 — — — — — — –89 — –89 70.000 14.000 42.505 109.351 259.575 3 –218 — 50.862 546.078 2011 Capital social Saldo a l’inici de l’any abans distribució 70.000 Dividend complementari — Distribució resultat exercici 2010 / traspàs a reserves — Ajustaments resultat societats consolidades — Saldo a l’inici de l’any després distribució Resultat exercici 2011 Dividend a compte 2011 Ajustament reserves en garantia dipòsits Ajustament reserves de consolidació Ajustament reserves revaloració Ajustament reserves de conversió Total Reserva legal 14.000 — Reserves voluntàries Reserves de conso-­ lidació Diferències de conversió 33.063 109.306 208.380 — — — 39.775 — — — Reserva en garantia Reserva de revalo-­ ració Resultats Total 42.816 517.340 –35.000 –35.000 — — — 5.148 — — –5.148 — — — — — — — –2.668 –2.668 33.063 109.306 213.528 39.775 — — 479.672 70.628 70.628 –35.000 –35.000 70.000 14.000 — — — — — — — — — — — — — — — — 6.248 — –6.248 — — — — — — — — — 947 — — 947 — — — 45 — — — — 45 — — — — — — –129 — –129 70.000 14.000 39.311 109.351 207.280 40.722 –129 35.628 516.163 Capital social El capital social està representat per 790.000 accions sèrie “A” i 210.000 sèrie “E”, de 70 euros cadascuna, totalment subscrites i desemborsades. Ambdues sèries tenen els mateixos drets econòmics i polítics; les darreres estan sindicades. Reserva legal D’acord amb la Llei de societats aprovada pel Consell General el 18 d’octubre de 2007, s’obliga a dotar una reserva legal d’un import mínim equivalent al 10% dels beneficis fins a assolir la xifra del 20% del capital social. El 31 de desembre de 2012 i 2011, el Banc té totalment constituïda l’esmentada reserva. Reserva en garantia El 31 de desembre de 2012, Crèdit Andorrà, en compliment de l’establert per la Llei 1/2011 de creació d’un sistema de garantia de dipòsits per a les entitats bancàries, manté una reserva indisponible en garantia de 42.505 milers d’euros, i té assignat per a la seva cobertura un import equivalent de títols elegibles segons l’article 7.3 de la Llei 1/2011 (39.311 a 31 de desembre de 2011) (vegeu notes 21.3 i 21.4). Reserves voluntàries Corresponen als resultats positius d’exercicis anteriors que no han estat distribuïts per la Junta General d’Accionistes. Tal com s’estableix a l’article 23 de la Llei 20/2007 del 18 d’octubre, de societats anònimes i de responsabilitat limitada, el Banc té constituïda una reserva indisponible per l’import viu dels crèdits atorgats a accionistes. Addicionalment, en base a l’establert als Comunicats 227/12 sobre Diferències de primera consolidació i 228/12 sobre Fons de comerç, el Banc, mitjançant l’aplicació del resultat, constitueix anualment una reserva indisponible de Estats financers 45 com a mínim del 10% del valor comptable de les diferències de primera consolidació i fons de comerç que figuren, directa o indirectament, en el seu balanç fins a arribar al 100% del seu valor. Per tal d’evitar duplicitats, aquesta reserva no es constitueix per aquells fons de comerç o diferències de primera consolidació que provenen de filials a les quals la normativa local els exigeix dotar una reserva de naturalesa anàloga a l’anteriorment descrita (vegeu notes 2.5, 7.1 i 10). El 31 de desembre de 2012 la reserva indisponible és de 1.876 milers d’euros (vegeu nota 2.5). Reserva de revaloració Aquesta reserva, la qual té caràcter indisponible, correspon a dues revaloracions: • La primera, de 13.934 milers d’euros, correspon a revaloracions d’edificis d’ús propi dels immobles adquirits o construïts abans del 31 de desembre de 1989. • La segona, de 101.628 milers d’euros, correspon a la revaloració autoritzada per l’INAF en data 12 de juny de 2008 de certs terrenys, obres i instal·lacions d’immobles afectes i no afectes a l’explotació, tal com es detalla a continuació: Valor comptable abans revaloració Valor taxació Percentatge de revaloració Revaloració Terrenys afectes a l’explotació Edificis afectes a l’explotació: Import revaloració edifici corresponent al terreny Import revaloració edifici corresponent a l’edifici 16.828 14.890 — — 53.354 105.351 — — 30% 30% — — 10.958 27.138 6.813 20.325 Terrenys no afectes a l’explotació Edificis no afectes a l’explotació: Import revaloració edifici corresponent al terreny Import revaloració edifici corresponent a l’edifici 27.656 3.208 — — 89.630 11.825 — — 90% 90% — — 55.777 7.755 5.725 2.030 Total 62.582 260.160 — 101.628 El 31 de desembre de 2010, l’Entitat va procedir a enregistrar una provisió per import de 6.256 milers d’euros per l’efecte de certs immobles no afectes a l’explotació que van experimentar una evolució negativa en el seu valor raonable de realització des del moment de la revaloració, i calculat segons taxacions actualitzades d’experts independents. Tanmateix, el 31 de desembre de 2011, l’Entitat va procedir a revertir 45 milers d’euros de l’esmentada provisió en funció de taxacions actualitzades. Ambdós efectes, consistentment amb el tractament comptable aplicat en el moment de la revaloració, es van realitzar contra reserves de revaloració. Reserves de consolidació Les reserves de consolidació corresponen als resultats meritats en exercicis anteriors per les societats del Grup que formen part del perímetre de consolidació, des de la data de la seva adquisició o constitució fins al 31 de desembre de 2012 i 2011, i que no han estat repartits en concepte de dividends. Reserves de consolidació Societats consolidades per integració global Societats consolidades per posada en equivalència 31.12.2012 31.12.2011 –9.286 9.289 7.768 32.954 3 40.722 La disminució de reserves de consolidació que s’observa al quadre anterior es correspon a la distribució de 38.181 milers d’euros de dividends a Crèdit Andorrà SA (vegeu nota 10). 46 Estats financers Per tant, el saldo de reserves de consolidació per integració global el 31 de desembre de 2012 correspon principalment a: –5.081 milers d’euros del Grup Crèdit Andorrà Panamá (–3.903 milers d’euros el 2011), –3.082 milers d’euros de Crèdit Iniciatives SA (–1.188 milers d’euros el 2011), –2.727 milers d’euros de Crèdit Capital Immobiliari SA (7.830 milers d’euros el 2011) i 2.551 milers d’euros de Crediinvest SA (2.236 milers d’euros el 2011). El saldo de reserves de consolidació per posada en equivalència el 31 de desembre de 2012 correspon principalment a: 4.675 milers d’euros de Crèdit Assegurances SAU (28.113 milers d’euros el 2011) i 4.799 milers d’euros d’ENSISA (4.975 milers d’euros el 2011). Passius subordinats Amb data 26 d’octubre de 2005, el Consell d’Administració de l’INAF va autoritzar l’emissió d’accions preferents per part de Crèdit Andorrà Preference Ltd., a l’efecte de ser comptabilitzada com a capital regulador del tipus Tier 1 pel Grup Crèdit Andorrà. D’acord amb l’autorització esmentada de l’INAF, el 22 de desembre de 2005 Crèdit Andorrà Preference Ltd. va efectuar una emissió de 100 milions d’euros en accions preferents, sense dret a vot i amb una remuneració fixa del 5% anual durant els tres primers anys de l’emissió, i després variable anyalment, referenciada al tipus CMS a 10 anys més 30 punts bàsics, amb un màxim del 8%, ponderat pel nombre de dies durant l’any en què el CMS a 10 anys sigui igual o superior al CMS a 2 anys. Amb data 25 de gener de 2006, el Consell d’Administració de l’INAF va autoritzar l’ampliació de l’emissió d’accions preferents per part de Crèdit Andorrà Preference Ltd. en 50 milions addicionals, atès que els altres components dels fons propis de Crèdit Andorrà SA continuaven representant al voltant del 70% dels fons propis totals del Grup. Les característiques d’aquestes accions preferents són idèntiques a les pròpies de l’emissió inicial. Crèdit Andorrà Preference Ltd. és una filial al 100% de Crèdit Andorrà, i l’emissió indicada disposa de la garantia solidària i irrevocable de Crèdit Andorrà, segons s’indica al corresponent fullet informatiu de l’emissió. Aquesta emissió de caràcter perpetu ha estat adquirida íntegrament per tercers aliens al Grup i és amortitzable en la seva totalitat per decisió de la societat emissora després que l’INAF ho autoritzi, un cop transcorreguts sis anys des del seu desemborsament. El cupó variable pagat en el període comprès entre el 23 de desembre del 2011 i el 22 de desembre de 2012 ha estat del 2,775% (3,647% per al període comprès entre el 22 de desembre de 2010 i el 22 de desembre de 2011). Fons per a riscos generals El Grup té comptabilitzada una provisió per a riscos generals que correspon als fons que el Grup assigna, per raons de prudència, atesos els riscos propis inherents de l’activitat bancària. El moviment durant els exercicis 2012 i 2011 ha estat el següent: 2012 2011 Saldo a l’inici de l’exercici Dotacions al fons Recuperacions 8.154 — –8.154 23.232 — –15.078 Saldo al final de l’exercici — 8.154 Estats financers 47 Nota 12 Altres partides del balanç de situació i del compte de pèrdues i guanys A continuació es detallen les altres partides significatives del balanç de situació i del compte de pèrdues i guanys, per als exercicis acabats el 31 de desembre de 2012 i 2011 (en milers d’euros): 12.1 Comptes de periodificació d’actiu El detall d’aquest epígraf del balanç de situació és el següent (en milers d’euros): 2012 2011 Ingressos meritats i no cobrats Interessos Comissions Altres 54.710 32.694 22.016 ­— 55.096 34.216 20.880 — Despeses pagades per anticipat Comissions Altres 353 — 353 744 — 744 55.063 55.840 12.2 Comptes de periodificació de passiu El detall d’aquest epígraf del balanç de situació és el següent (en milers d’euros): 2012 2011 Despeses meritades i no pagades Interessos Comissions Altres 19.812 15.034 716 4.062 20.723 15.526 1.966 3.231 Ingressos cobrats per anticipat Interessos Comissions Altres 15.893 13.264 — 2.629 21.359 17.333 — 4.026 35.705 42.082 Els interessos cobrats per anticipat corresponen a productes estructurats. 48 Estats financers 12.3 Altres actius El detall d’aquest epígraf del balanç de situació és el següent (en milers d’euros): Altres actius Operacions en curs Impostos Retencions i pagaments a compte (nota 3.12.A) Impostos anticipats (nota 13.4) Crèdits fiscals Opcions adquirides Existències 2012 2011 91.933 84.128 5.153 4.651 502 — 2.429 223 47.142 44.157 — — — — 2.667 318 12.4 Altres passius El detall d’aquest epígraf del balanç de situació és el següent (en milers d’euros): Altres passius Operacions en curs Proveïdors i altres creditors (nota 3.12.A) Impostos Impostos diferits (nota 13.3) Comptes de recaptació Opcions emeses 2012 2011 30.117 14.257 7.994 6.199 287 5.912 1.667 29.753 12.867 15.105 — — — 1.781 12.5 Comissions per serveis El detall d’aquests epígrafs del compte de pèrdues i guanys és el següent (en milers d’euros): 2012 2011 Comissions meritades per serveis prestats Per operacions amb valors i altres títols de tercers Per operacions de crèdit Per compravenda de divises Altres Administració i manteniment de comptes Altres Comissions meritades per serveis rebuts Per operacions amb intermediaris financers Altres 112.918 88.419 5.672 415 18.412 11.267 7.145 –12.430 –9.330 –3.100 105.229 78.259 7.978 154 18.838 12.477 6.361 –11.761 –8.919 –2.842 Comissions per serveis netes 100.488 93.468 Estats financers 49 12.6 Despeses generals i tributs El detall d’aquests epígrafs del compte de pèrdues i guanys és el següent (en milers d’euros): 2012 Despeses generals Material 2011 –934 –934 –975 –975 Serveis externs Investigació i desenvolupament Arrendaments Reparació i conservació (manteniment) Serveis de professionals independents Serveis de vigilància i transport de fons Primes d’assegurances Publicitat i relacions públiques Subministraments Altres –32.084 –164 –2.345 –4.623 –8.269 –1.508 –420 –3.745 –3.411 –7.599 –24.171 –177 –1.714 –4.210 –5.714 –1.741 –403 –3.131 –2.727 –4.354 Tributs ISI bancari Altres –17.446 –14.721 –2.725 –19.634 –17.056 –2.578 –50.464 –44.780 12.7 Resultats extraordinaris El detall d’aquest epígraf del compte de pèrdues i guanys és el següent (en milers d’euros): Recuperació fons per a riscos generals (nota 11) Resultats extraordinaris positius Resultats extraordinaris negatius Benefici (pèrdua) neta per alienació d’actius materials i immaterials (nota 7) 50 Estats financers 2012 2011 8.154 2.877 –2.723 15.078 1.097 –6.274 –112 –257 8.196 9.644 12.8 Imposts sobre societats El detall d’aquest epígraf del compte de pèrdues i guanys és el següent (en milers d’euros): Impost sobre societats Impost sobre societats local Impost meritat Impost corrent (despesa) Impost diferit (ingrés) Ajustaments Impost sobre societats estranger Impost meritat (despesa) Ajustaments 2012 2011 –1.685 –1.550 –1.550 –1.802 252 — –135 –135 — — — — — — — — — — Els ingressos per impostos diferits són el resultat de considerar que les diferències temporàries es revertiran al tipus del 10% i no al reduït del 5% (vegeu nota 13.6). Nota 13 Situació fiscal: impost sobre societats 13.1 Aplicació del règim de consolidació fiscal Crèdit Andorrà SA és la dominant del Grup que tributa sota el règim especial de consolidació fiscal (en endavant el Grup Fiscal). Aquest Grup Fiscal està integrat per les societats dependents llistades a continuació, de les quals s’ostenta més del 75% del capital social i totes elles tenen el mateix exercici econòmic que el Banc: • Crediinvest, SA • Patrigest, SAU • Crèdit Capital Immobiliari, SAU • Informàtica Crèdit Andorrà, SLU • Crèdit Iniciatives, SA • Crèdit Assegurances, SA • CA Vida Assegurances, SA • Patrigest Informació Financera, SLU Els Administradors del Banc no esperen que, en cas d’inspecció de les autoritats fiscals, sorgeixin passius addicionals d’importància. 13.2 Càlcul de la despesa per impost sobre societats A continuació es presenta una reconciliació entre el resultat comptable consolidat abans d’impostos del Grup Fiscal i la despesa per impost sobre societats per a l’exercici 2012 (milers d’euros): 2012 Resultat agregat comptable abans impostos Diferències permanents Eliminacions 69.416 –10.710 –800 Resultat comptable ajustat 57.906 Quota tributària al 10% Deduccions i bonificacions 5.791 –2.188 Despesa per impost sobre societats Reducció primer any impost Despesa per impost sobre societats (nota 12.8) 3.603 50% 1.802 Estats financers 51 13.3 Conciliació del resultat comptable i fiscal i càlcul de l’impost a pagar Com que determinades operacions tenen una consideració diferent a l’efecte de la tributació en l’impost sobre societats i l’elaboració d’aquests comptes anuals, la base de tributació consolidada de l’exercici difereix del resultat comptable. La conciliació entre el resultat comptable i la base de tributació del Grup Fiscal consolidat de l’impost sobre societats durant l’exercici 2012 és la següent (milers d’euros): 2012 Resultant consolidat del Grup abans d’impostos Resultat abans d’impostos procedent de societats no integrades al Grup Fiscal Resultat agregat comptable abans impostos del Grup Fiscal Diferències permanents Diferències temporals Eliminacions 72.860 –3.444 69.416 –10.710 5.021 –800 Base de tributació 62.927 Quota tributària al 10% Deduccions i bonificacions 6.293 –2.188 Quota de liquidació 4.105 Reducció primer any impost 2.053 Pagament a compte 1.766 Impost a pagar (nota 12.4) 287 13.4 Impostos diferits En base a l’aplicació de la normativa vigent, han sorgit determinades diferències temporàries que han estat enregistrades en el balanç el 31 de desembre de 2012, sent el seu origen el que es mostra a continuació: 2012 Actius per impostos anticipats Diferència d’imputació temporal d’ingressos i despeses Dotació de provisions (nota 12.3) Altres 502 — Passius per impostos diferits Diferència d’imputació temporal d’ingressos i despeses Aplicació de provisions Altres — — Els Administradors del Banc esperen que els impostos diferits detallats al quadre anterior siguin revertits abans de 5 anys. 13.5 Bases de tributació negatives El Grup Fiscal, així com cap de les societats que l’integren, no han generat durant l’exercici 2012 ni tenen bases de tributació negatives pendents de compensar el 31 de desembre de 2012. 52 Estats financers 13.6 Canvis de tipus de gravamen aplicable El tipus de gravamen aplicable és del 10%. No obstant això, d’acord amb la disposició addicional primera de la Llei 95/2010 de 29 de desembre, de l’impost sobre societats, durant el primer any d’aplicació de l’impost, els obligats tributaris gaudeixen d’una reducció del 50% en la quota de liquidació. Per tant, en el càlcul de l’impost sobre societats del Grup Fiscal s’ha aplicat una reducció del 50% en la quota de liquidació de l’impost. Tanmateix, les diferències temporàries s’han registrat al tipus al qual revertiran, és a dir el 10%. Nota 14 Posicions netes en moneda estrangera A final dels anys 2012 i 2011, el Grup té les següents posicions significatives en divises (en milers d’euros): 2012 Euros US dòlars Francs suïssos Lliures esterlines Iens japonesos Dòlars canadencs Altres divises 2011 Euros US dòlars Francs suïssos Lliures esterlines Iens japonesos Dòlars canadencs Altres divises Actius Passius Posició neta 5.082.768 565.621 73.362 73.745 12.820 18.722 71.492 4.810.346 763.153 72.259 150.145 12.477 18.706 71.444 5.898.529 5.898.529 Actius Passius Posició neta 4.553.627 557.253 69.197 135.944 34.446 15.455 52.173 4.554.232 578.917 46.726 136.033 34.422 15.446 52.319 –605 –21.664 22.471 –89 24 9 –146 5.418.095 5.418.095 242.422 –197.532 1.103 –76.400 343 16 48 Els tipus de canvi aplicats a final d’any són obtinguts de fonts fiables del mercat (vegeu la nota 3.4). Al quadre anterior es mostra la posició per divisa de les partides de balanç de situació consolidat. Addicionalment el Grup utilitza productes derivats per tancar els possibles gaps de divisa resultants de les posicions de balanç (vegeu nota 18). Estats financers 53 Nota 15 Derivats financers 15.1 Anàlisi dels derivats financers El 31 de desembre de 2012 i 2011, el Grup presenta les següents posicions en derivats financers, no cotitzats en mercats organitzats (valors nominals en milers d’euros). 2012 Menys d’1 any Operacions fermes Compravenda de divises Permutes de tipus d’interès Credit Default Swap Futurs Operacions opcionals Opcions 2011 Operacions fermes Compravenda de divises Permutes de tipus d’interès Credit Default Swap Futurs Operacions opcionals Opcions D’1 a 5 anys Més de 5 anys Total 1.435.222 30.704 20.500 — 37 32.025 — — — 499.411 — — 1.435.259 562.140 20.500 — 83.740 — 44.327 128.067 1.570.166 32.062 543.738 2.145.966 Total Menys d’1 any D’1 a 5 anys Més de 5 anys 767.515 55.085 11.000 — — 39.130 19.000 — — 452.953 — — 767.515 547.168 30.000 — 3.614 2.846 46.650 53.110 837.214 60.976 499.603 1.397.793 A data de tancament, aquestes posicions en derivats financers eren utilitzades com a instruments de cobertura d’actius i passius propis i contrapartida de posicions obertes de clients (vegeu les notes 3.11 i 15.2). 15.2 Tractament de les cobertures Els derivats financers utilitzats com a cobertura de riscos de mercat específics estan assignats individualment a les partides d’actiu, passiu o comptes d’ordre que cobreixen, i són inicialment registrats al preu de cost. Els contractes forward sobre divises són posteriorment ajustats al valor de mercat, i aquestes fluctuacions es registren al compte de resultats. Les fluctuacions de mercat d’aquestes posicions de cobertura són seguides i controlades per models de RiskMetrics i ALM II (gestió d’actius i passius). 54 Estats financers Nota 16 Actius cedits en garantia Crèdit Andorrà té comptabilitzat, el 31 de desembre de 2012, un import de 1.490 milers d’euros (3.993 milers d’euros el 2011) en concepte de garanties exigides per operacions de futurs contractades per compte de tercers en mercats reglamentats. També té registrat un import de 49.912 milers d’euros corresponents a dipòsits amb intermediaris financers en concepte d’actius cedits com a garantia dels seus compromisos (47.129 milers d’euros el 2011). Addicionalment, el 31 de desembre de 2012 el Banc té contractes de cessió temporal d’actius amb tercers independents que afecten 215.847 milers d’euros de la cartera d’inversió a venciment (2011: 154.567 milers d’euros). Aquestes cessions temporals d’actius meriten un tipus d’interès comprès entre el 0,07% i el 3,7% (2011: 0,45%-2,6756%). Addicionalment, a 31 de desembre de 2012, el Grup utilitza un total de 98.381 milers d’euros de la cartera a venciment per donar cobertura al Fons de Garantia de Dipòsits (vegeu nota 21.4) i garantir una línia de crèdit amb el regulador espanyol (39.311 milers d’euros el 2011 únicament assignats a la cobertura del Fons de Garantia de Dipòsits). Nota 17 Operacions amb entitats i persones vinculades i amb entitats del Grup Un detall de les operacions amb entitats i persones vinculades o entitats del Grup que no hagin estat consolidades per integració global, i representin més del 10% dels fons propis del balanç i del 5% del resultat de l’exercici del compte de pèrdues i guanys és el següent: 2012 Accionistes Consell d’Administració Direcció General Societats Altres parts vinculades Accionistes No accionistes Persones físiques Persones jurídiques 2 — — — — — — — — — — — 166.261 166.261 — — — — — — — — — — — — — — — — — — 1.515 — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — 9.605 — — — — — Saldos Actiu Inversions creditícies, bancs i entitats de crèdit Comptes de periodificació Passiu Intermediaris financers Dipòsits Comptes de periodificació Transaccions amb l’accionista principal Interessos i rendiments assimilats Interessos i rendiments assimilables Altres Comptes d’ordre El 31 de desembre de 2012 no hi ha cap operació amb membres del Consell d’Administració i/o Direcció General (no accionistes) que a escala individual representi més del 10% dels fons propis del balanç i del 5% del resultat de l’exercici del compte de pèrdues i guanys. Totes les operacions amb entitats i persones vinculades estan en condicions de mercat. Estats financers 55 Nota 18 Control i gestió del risc La gestió i el control de riscos ha estat sempre un dels objectius prioritaris de Crèdit Andorrà i, a aquest efecte, s’ha desenvolupat la infraestructura necessària, els mètodes i els controls interns. L’Entitat manté un perfil de risc conservador en totes les seves inversions i activitats. La política i els límits de risc els estableix i els supervisa un comitè denominat Comitè d’Actius, Passius i Riscos (amb funcions equivalents a l’ALMCO, Assets and Liabilities Management Committee). Aquest comitè, entre altres funcions, aprova les polítiques de risc que afecten la gestió d’actius i passius de l’entitat i els mandats de gestió. Així mateix, el comitè marca i revisa els límits de contrapartida amb els bancs i entitats supranacionals i/o privades. Paral·lelament, amb l’objectiu d’evitar concentracions de risc, s’estableixen límits per als emissors d’instruments financers ja siguin dins o fora del balanç de Crèdit Andorrà. Addicionalment, aquest comitè aprova les metodologies emprades ja sigui en la valoració d’actius o bé en els models de risc desenvolupats per les diferents activitats i factors rellevants, amb la finalitat de facilitar-ne la mesura, el seguiment i el control. Així mateix, el Comitè d’Actius, Passius i Riscos ha aportat una visió global i integradora del risc, fruit de l’expansió internacional portada a terme pel Grup Crèdit Andorrà. Totes les actuacions d’aquest comitè tenen en compte les disposicions de l’INAF, que és l’organisme nacional andorrà que exerceix les tasques de regulació, control i supervisió de l’activitat financera del país i de les noves tendències reguladores, segons les directrius del Nou Acord de Capital de Basilea que posa èmfasi en l’increment de sensibilitat als riscos i a la seva gestió. Crèdit Andorrà, des de ja fa uns anys i sense deixar de banda els mètodes clàssics de control de risc, ha implantat en tots els àmbits de la gestió de risc la metodologia Value-at-Risk (VaR). Mitjançant tècniques estadístiques i estocàstiques, el VaR proporciona una mesura de risc. Formalment, el VaR és una xifra sintètica que indica la pèrdua màxima potencial, per a un interval de confiança específic, del valor d’una cartera en un període de temps determinat. Gestió del risc de mercat El risc de mercat sorgeix com a conseqüència de l’activitat mantinguda en els mercats financers, mitjançant instruments financers el valor dels quals pot veure’s afectat per variacions en les condicions de mercat, reflectides en canvis en els diferents actius i factors de risc financer. En tots els casos, el risc de mercat es refereix a la pèrdua potencial sobre la rendibilitat o el valor de la cartera derivada dels moviments desfavorables dels tipus o preus de mercat. En relació amb la medició, control i gestió dels diferents riscos, Crèdit Andorrà basa el seguiment del risc de mercat en la metodologia VaR, essent la variable bàsica i estàndard de mercat. En referència a la metodologia emprada per a l’obtenció d’aquesta medició ha estat el VaR històric, que calcula l’impacte sobre el valor de la cartera actual de les variacions històriques dels factors de risc, tenint en compte les variacions dels últims 250 dies i un interval de confiança del 95%. El VaR de risc de mercat es calcula diàriament per l’horitzó d’un dia i amb un interval de confiança del 95% per al conjunt de les carteres de l’Entitat. Periòdicament es tramet als membres del Comitè Executiu i del Comitè d’Actius, Passius i Riscos un informe detallat que indica el VaR amb horitzons temporals i intervals de confiança diferents. Aquestes mesures de VaR permeten, entre d’altres, fer un test d’integritat i consistència. Per al conjunt de les carteres d’inversió, el VaR mitjà diari calculat al 95% de nivell de confiança ha estat de 5.869,3 milers d’euros amb un màxim i mínim de 6.746,5 milers d’euros i 4.578,5 milers d’euros respectivament, davant el límit de 17 milions d’euros de risc autoritzat. 56 Estats financers L’anàlisi d’aquest informe es complementa amb les proves de Backtesting. Durant l’exercici 2012, les proves de Backtesting han il·lustrat que els guanys i les pèrdues han mantingut un comportament d’acord amb el que s’esperaria estadísticament. Per al conjunt de les carteres d’inversió el VaR diari amb un nivell de confiança del 95% ha estat excedit en el 0,39% dels casos al llarg de tot l’any. A fi i efecte de procedir al seguiment i control dels riscs de mercat assumits pel Banc, el Comitè d’Actius, Passius i Riscos aprova una estructura de límits globals que s’articula mitjançant l’existència de: • Límits d’inversió; límit de volum. • Límits d’inversió per ràting emissor, venciment i per cartera o subcartera. • Límits d’inversió per concentració per emissor. • Límits per risc de mercat; VaR per cartera i VaR global. • Límits per pèrdua màxima acumulada anual, trimestral i mensual. El departament de Risc Financer i Operacional és el responsable del seguiment i control d’aquests límits i dels riscs assumits. VaR diari (exercici 2012) (en milions d’euros) 7 6 5 4 3 2 1 0 gen feb mar abr mai jun jul ago set oct nov des Gestió del risc de divisa Una altra font de risc és el risc de canvi estructural que s’origina fonamentalment per la exposició a les variacions en els tipus de canvi que sorgeixen en les posicions amb divisa diferent a la d’inversió. El COAP és l’encarregat de definir i supervisar les operacions de cobertura que permeten limitar l’impacte patrimonial i en solvència de les variacions en els tipus de canvi, d’acord a les seves perspectives d’evolució, i assegurar el contravalor en euros dels resultats en divisa que s’espera obtenir de les esmentades inversions. En relació amb el risc de divisa, es controla diàriament la posició de trading (agregada la posició al comptat i la posició a terme) i se li aplica un volum màxim de posició per al conjunt de les divises. Als efectes del càlcul de l’exposició a risc de divisa d’aquesta posició es considera per a cada divisa la posició neta. La posició global oberta per al conjunt de les divises el 31 de desembre de 2012 ha estat de 468 milers d’euros, enfront del límit de 5 milions d’euros de risc autoritzat. Estats financers 57 Gestió del risc país El risc país és el risc que concorre en les contraparts residents en un determinat país per circumstàncies diferents al risc comercial habitual. En funció de l’evolució econòmica dels països, la seva situació política, marc regulatori i institucional, i el ràting assignat per les agències de qualificació creditícia a cada país, Crèdit Andorrà classifica les seves operacions realitzades amb tercers i li assigna a cada grup els percentatges de provisió per a insolvència que es derivin d’aquesta anàlisi. Pel que fa a l’exposició per zona geogràfica, el Comitè d’Actius, Passius i Riscos estableix límits percentuals d’exposició màxima a nivell de país o grups de països segons el cas. Addicionalment i en termes de concentració per país, les directrius d’inversió aprovades pel Comitè d’Actius, Passius i Riscos estableixen que l’exposició màxima en un país determinat no representarà en cap cas més del 35% del total exposat a risc país. En l’import consolidat a euros, calculat per cada país, s’inclouen les inversions dins de balanç o en comptes d’ordre que comportin una exposició a un país determinat. Gestió del risc de crèdit Al final de l’any 2012, del total exposat de risc de crèdit, els dipòsits interbancaris representaven el 7%, la cartera de valors, el 35% i els crèdits a la clientela el 58% restant. Pel que fa als dipòsits interbancaris i la cartera de valors, Crèdit Andorrà, també ha implantat el VaR de crèdit com a eina de gestió i control. Aquest càlcul es duu a terme mitjançant l’aplicació anomenada “CreditManager”, desenvolupada per J.P. Morgan. Crèdit Andorrà segueix el VaR de crèdit amb un horitzó temporal d’un any i un interval de confiança del 99%. Al final d’any, el VaR de crèdit de la cartera de valors i dipòsits interbancaris era de 34.268,5 milers d’euros sobre un total d’exposició a risc de 1.753.782,8 milers d’euros. Aquest VaR de crèdit és inferior al límit de risc establert de 35.000 milers d’euros pel Comitè d’Actius, Passius i Riscos. D’altra banda, aquest nivell de VaR de crèdit equivaldria a tenir una cartera amb un ràting mitjà d’A+. Dintre del risc de crèdit es presta una atenció particular al risc de contrapartida i al risc país així com a la diversificació sectorial. Aquests són regularment monitoritzats, respectant sempre els límits establerts. Gestió del risc de contrapart A fi i efecte de controlar el risc de contrapart, i en bona mesura el risc de concentració en les entitats financeres, el Comitè d’Actius, Passius i Riscos aprova límits interbancaris per a diferents horitzons temporals dins i fora de balanç. Mitjançant un model intern d’assignació de línies interbancàries, que té com a intenció l’establiment d’un criteri intern i objectiu de mesura de la qualitat creditícia de les diferents contrapartides interbancàries, Crèdit Andorrà pretén assignar el límit màxim d’exposició, d’acord amb el ventall de límits que es considerin en cada moment. Pel que fa a l’exposició de les contraparts financeres no recollida dins de balanç, s’estableix una graella de coefi­ cients, segons el venciment dels actius, per ponderar el consum dels actius concentrats fora de balanç. També s’estableix un sostre màxim per contrapart financera, sumant el consum total dins i fora de balanç. Des del departament de Risc Financer i Operacional també es realitza el seguiment i control del risc de liquidació, mitjançant l’assignació de límits de risc de liquidació per a cada entitat financera de crèdit. El risc de liquidació és el risc que una de les parts del contracte financer no faci entrega d’un actiu o del valor monetari d’un actiu en la data de liquidació establerta del contracte amb l’altra contrapart. 58 Estats financers El límit de risc de liquidació per a una entitat financera de crèdit, és el màxim de l’exposició assignada pel model de línies interbancàries. Gestió del risc de tipus d’interès El Grup Crèdit Andorrà ha prestat tradicionalment una atenció especial a mantenir la més estreta relació entre la inversió i el seu finançament per facilitar la gestió del risc de tipus d’interès. L’exposició al risc de tipus d’interès s’ha d’entendre com la possible variació adversa del valor econòmic i/o resultats davant una variació no prevista dels tipus d’interès de mercat. El Comitè d’Actius, Passius i Riscos és l’òrgan responsable de definir els objectius de gestió del risc de tipus d’interès, la determinació d’estratègies d’inversió de les carteres, les estratègies de cobertura i la presa de decisions sobre les propostes de gestió del risc estructural. A l’anàlisi, medició i control del risc de tipus d’interès assumit, s’utilitzen tècniques de mesura de la sensibilitat i anàlisi d’escenaris, i s’estableixen els límits que en el seu cas eviten l’exposició a nivells de risc que puguin afectar de forma important a l’Entitat. El departament de Risc Financer i Operacional és el responsable de mesurar i reportar mensualment el risc de tipus d’interès del Grup Crèdit Andorrà. Les principals tècniques utilitzades pel Grup Crèdit Andorrà per mesurar el risc de tipus d’interès són els gaps estàtics i dinàmics, així com la sensibilitat al marge financer i al valor econòmic. El gap estàtic mostra la distribució de venciments i revisions de tipus d’interès, a una data determinada. Per a les masses de balanç sense venciment contractual, s’analitza la seva sensibilitat als tipus d’interès, junt amb el seu termini esperat de venciment, considerant l’opcionalitat de cancel·lació anticipada del client. El gap dinàmic consisteix en les mateixes regles utilitzades abans esmentades, però incorporant les operacions previstes al pressupost i/o a la planificació financera de l’Entitat, projectant al futur les properes revisions i venciments de les operacions que contenen l’actiu i el passiu de l’Entitat. Aquesta anàlisi pot preveure els desfasaments que es produiran entre les masses d’actiu i passiu permetent la possibilitat d’anticipar-se a possibles tensions futures. La sensibilitat del marge financer mostra l’impacte a les revisions de les operacions del balanç provocades pels canvis a la corba de tipus d’interès. Aquesta sensibilitat s’obté comparant la simulació del marge financer més probable amb altres escenaris de baixada o pujada de tipus i moviments a la pendent de la corba. Al tancament d’any, la sensibilitat del marge financer a 1 any de les masses sensibles del balanç, considerant un escenari de pujada i un altre de baixada de tipus de 100 punts bàsics cadascun, és de +7,2% i de –2,8%, respectivament. La sensibilitat del valor econòmic als tipus d’interès mesura quin és l’impacte en valor actual del balanç davant variacions en els tipus d’interès. Aquesta sensibilitat s’obté comparant el càlcul del valor econòmic de l’Entitat i el valor econòmic considerant variacions en els tipus d’interès de mercat i dividint el resultat sobre els recursos propis de l’Entitat. Al tancament d’any, la sensibilitat del valor econòmic (sobre els recursos propis) considerant un escenari de pujada i un altre de baixada de tipus de 100 punts bàsics cadascun, és de –3,3% i de +4,3%, respectivament. La sensibilitat del marge financer està centrada en el curt i mitjà termini, mentre que la sensibilitat del valor econòmic està centrada en el mitjà i llarg termini. Aquestes mesures es complementen i permeten una visió global del risc estructural de l’Entitat. Gestió del risc de liquiditat El risc de liquiditat és el risc que es deriva de les potencials dificultats per complir amb les obligacions associades als passius financers que es liquiden mitjançant l’entrega d’efectiu o d’un altre actiu financer. El risc de liquiditat representa, per tant, el risc de no disposar de liquiditat suficient per fer front, a una data de venciment, a les obligacions de pagament a tercers o haver de fer-ho a un cost més elevat. Estats financers 59 El Comitè d’Actius, Passius i Riscos és l’òrgan responsable de definir els objectius de gestió de la liquiditat, la determinació d’estratègies d’inversió de les carteres i la presa de decisions sobre les propostes de gestió de risc de liquiditat. L’objectiu fonamental que se segueix en relació amb el risc de liquiditat consisteix a dotar en tot moment dels instruments i processos que permeten a l’Entitat tant atendre els seus compromisos de pagament puntualment com desenvolupar els seus negocis per l’obtenció dels objectius estratègics del Grup Crèdit Andorrà. La capacitat per mantenir nivells de liquiditat suficients per fer front als pagaments s’analitza també en escenaris d’estrès. La mesura del risc de liquiditat s’enfoca des d’un punt de vista de les necessitats de liquiditat, és a dir, efectuar una presa de decisions sobre com cobrir aquestes necessitats. Aquestes mesures han de cobrir tant el curt termini com el mitjà/llarg termini i sempre amb una visió global de balanç, recollint tant les posicions minoristes com les majoristes. El Grup Crèdit Andorrà ha elaborat el Pla de Contingència del Risc de Liquiditat on contempla un pla d’acció per diferents escenaris de crisis (sistèmics i específics) on es detallen mesures a nivell comercial i institucional per afrontar aquest tipus de situacions. El departament de Risc Financer i Operacional és l’encarregat de mesurar diàriament la ràtio de liquiditat de l’Entitat. Gestió del risc operacional El Comitè de Basilea defineix el risc operacional com el risc de pèrdua directa o indirecta causada per error o omissió dels processos, persones i sistemes interns o per esdeveniments externs. Crèdit Andorrà ha continuat desenvolupant l’estructura organitzativa i l’establiment de les capacitats necessàries que garanteixen l’adaptació a l’Acord de Capital de Basilea pel que fa a la mesura i gestió del risc operacional. 60 Estats financers Nota 19 Altres comptes d’ordre A continuació es detalla la composició segons el tipus dels valors i altres títols dipositats i en custòdia de tercers el 31 de desembre de 2012 i 2011 (en milers d’euros): Renda variable Renda fixa Parts d’organismes d’inversió Altres 2012 2011 2.123.614 1.755.152 1.494.842 522.230 1.442.211 1.677.751 1.714.799 362.131 5.895.838 5.196.892 El detall de l’epígraf “Altres comptes d’ordre amb funcions exclusives de control administratiu” el 31 de desembre de 2012 i 2011 (en milers d’euros) és el següent: Garanties i compromisos rebuts Accions no cotitzades i fidúcies Actius molt dubtosos Productes meritats no cobrats, per actius dubtosos Altres 2012 2011 512.247 879.921 60.473 235 — 412.294 805.232 62.806 513 — 1.452.876 1.280.845 D’acord amb el Comunicat 233/13 de l’INAF, a “Fidúcies” s’inclouen tots els valors i títols custodiats per compte de tercers que l’entitat, o una de les seves participades, ha emès, les accions de l’entitat o d’una de les seves participades que estiguin en mans de tercers i siguin custodiats per l’entitat, així com els dipòsits fiduciaris. Els valors i títols en custòdia, de tercers o propis, es valoren, sempre que és possible, a valor de mercat a comptes d’ordre (vegeu nota 3.6 per a més informació sobre mètodes de valoració de la cartera també aplicables a títols en custòdia). Nota 20 Recursos gestionats de clients En compliment del Comunicat 209/13 ter de l’INAF, es detalla a continuació la composició dels recursos gestionats de clients diferenciant entre els custodiats per l’Entitat i per tercers (en milers d’euros): 2012 Custodiats/ dipositats pel Grup Organismes d’inversió col·lectiva Carteres de clients individuals gestionades mitjançant mandat Altres clients individuals Custodiats/ dipositats per tercers 2011 Total 183.325 149.911 333.236 1.955.110 7.884.565 — 1.135.803 10.023.000 Custodiats/ dipositats pel Grup 248.674 Custodiats/ dipositats per tercers Total — 248.674 1.955.110 9.020.368 1.761.892 — 7.001.978 1.074.452 1.761.892 8.076.430 1.285.714 11.308.714 9.012.544 1.074.452 10.086.996 Estats financers 61 Nota 21 Compliment de les normes legals 21.1 Llei de regulació dels criteris de solvència i de liquiditat de les entitats financeres El Consell General del Principat d’Andorra, en la seva sessió del 29 de febrer de 1996, va aprovar la Llei de regulació dels criteris de solvència i de liquiditat de les entitats financeres (“la Llei”). D’acord amb la Llei, el Grup ha de mantenir una estructura financera ordenada a assegurar la capacitat d’atendre les seves obligacions. Aquesta capacitat s’observa bàsicament des d’una doble perspectiva: d’una banda, mitjançant una quantificació de la suficiència dels fons propis (ràtio de solvència); d’altra banda, per obra d’una adequada relació temporal entre els venciments de les obligacions i la disponibilitat de les inversions (ràtio de liquiditat). El Grup Crèdit Andorrà ha de mantenir unes ràtios específiques relatives a mesures quantitatives de partides d’actiu, passiu i certs comptes d’ordre calculades sota criteris comptables, així com opinions qualitatives sobre els components, valoració de risc i altres factors. Aquesta Llei obliga a mantenir una ràtio de solvència, formulada a partir de les recomanacions del “Basel Committee on Banking Regulation and Supervisory Practices”, com a mínim del 10% del risc ponderat dels actius. Així mateix, obliga les entitats financeres a mantenir una ràtio de liquiditat, com a mínim del 40%. Els requeriments de recursos propis mínims es calculen en funció de l’exposició del Grup al risc de crèdit (en funció dels actius, compromisos i altres comptes d’ordre que presentin aquest risc, atenent els seus imports, característiques, contraparts, garanties, etc.), al risc de contrapart i de posició i liquidació corresponent a la cartera de negociació, al risc de canvi i de la posició en or (segons la posició global neta en divises i de la posició neta en or) i al risc de matèries primeres. A continuació es detallen els recursos propis ajustats consolidats el 31 de desembre de 2012 i 2011 i les corresponents ràtios de solvència. 2012 2011 Capital i reserves Accions preferents Fons per a riscos generals Actius immaterials 416.727 150.000 — –97.315 386.813 150.000 8.154 –86.629 Tier 1 469.412 458.338 Reserva de revaloració Provisió genèrica inversió creditícia bancs 109.351 582 109.351 904 Tier 2 109.933 110.255 Total recursos propis ajustats 579.345 568.593 3.254.814 3.270.160 14,42% 3,38% 17,80% 14,02% 3,37% 17,39% Actius ponderats per risc Tier 1 (%) Tier 2 (%) Ràtio de solvència (%) A la partida de capital i reserves que es presenta al quadre anterior ja s’ha descomptat l’import del dividend complementari proposat pel Consell d’Administració del Banc com a part de la proposta d’aplicació del resultat (vegeu nota 10), el qual està pendent d’aprovació per la Junta General d’Accionistes. 62 Estats financers A continuació es detallen les ràtios de solvència i de liquiditat, en comparació dels requeriments legals anteriorment esmentats: Ràtio actual del Banc Ràtio de solvència Ràtio de liquiditat Ràtio legal mínima 2012 2011 17,80% 59,35% 17,39% 51,81% 10,00% 40,00% Cal esmentar que el càlcul de la ràtio de solvència es calcula segons el Comunicat de l’INAF núm. 159/04 de Requeriments de Fons Propis. Aquest comunicat, de caràcter tècnic vinculant, complementa la Llei de regulació dels criteris de solvència i liquiditat de les entitats financeres, del 29 de febrer de 1996, i té com a objectiu fomentar una major seguretat i estabilitat del sistema financer andorrà amb la incorporació de cobertura als riscos de mercat. La Llei limita, addicionalment, la concentració de riscos a favor d’un mateix beneficiari al 20% dels fons propis del Banc. D’altra banda, estableix que la concentració de riscos que individualment superin el 5% dels fons propis no pot superar el límit del 400% dels esmentats fons propis. Així mateix, els saldos o transaccions mantinguts amb membres del Consell d’Administració no poden superar el 15% dels fons propis. Durant l’exercici present, el Grup ha complert els requeriments continguts en aquesta Llei. La màxima concentració de risc assolida a favor d’un mateix beneficiari ha estat del 17,49% (17,29% el 2011) dels fons propis del Grup. El conjunt de crèdits, descomptes i altres operacions que generen risc individual de crèdit en excés d’un 5% dels fons propis del Grup no ha sobrepassat el 140,70% (121,07% el 2011). 21.2Llei de cooperació penal internacional i de lluita contra el blanqueig de diners o valors producte de la delinqüència internacional El 24 de juliol de 2001 va entrar en vigor l’actual Llei de cooperació penal internacional i de lluita contra el blanqueig de diners o valors producte de la delinqüència internacional, que substituïa l’antiga Llei de protecció del secret bancari i de prevenció del blanqueig de diners o valors productes del crim, de 1995. En la seva sessió de l’11 de desembre de 2008, el Consell General del Principat d’Andorra va aprovar la Llei de modificació de la Llei de cooperació penal internacional i de lluita contra el blanqueig de diners o valors producte de la delinqüència internacional. Aquesta modificació de la legislació andorrana de lluita contra el blanqueig i contra el finançament del terrorisme, així com la seva posterior modificació aprovada el 25 de maig de 2011, actualitzava l’anterior Llei, l’adaptava als estàndards internacionals en la matèria i l’harmonitzava amb les lleis equivalents de l’entorn europeu. Com a continuació del desplegament normatiu de la Llei, amb data 13 de maig de 2009, el Govern va aprovar el Reglament de la Llei de cooperació penal internacional i de la lluita contra el blanqueig de diners o valors producte de la delinqüència internacional i contra el finançament del terrorisme i amb data 18 de maig de 2011 la seva modificació. El Grup ha anat adaptant els seus procediments interns a les successives modificacions legislatives nacionals i internacionals, tenint en compte les recomanacions del Grup d’Acció Financera (GAFI) i del Comitè de Supervisió Bancària de Basilea amb l’objectiu que els serveis financers prestats per qualsevol component del Grup no puguin ser utilitzats per cap organització criminal a l’ensems que es continua protegint el secret bancari. Estats financers 63 21.3 Llei de regulació de coeficients d’inversions obligatòries El Consell General del Principat d’Andorra, en la seva sessió de 30 de juny de 1994, va aprovar la Llei de regulació del coeficient d’inversions obligatòries. Aquesta Llei obliga a mantenir un coeficient d’inversió en fons públics andorrans a les entitats que tenen dins de les seves activitats la recepció de dipòsits del públic i que els utilitzen en la concessió de crèdits i altres inversions. Amb data 9 de desembre de 2009, s’aprovà el Decret de modificació del Decret de reglamentació de la Llei de regulació del coeficient d’inversions obligatòries de 22 d’agost de 1994, on s’obliga les entitats bancàries a mantenir en el seu actiu un coeficient d’inversió del 2% en fons públics. Deute públic En compliment d’aquest coeficient Crèdit Andorrà SA té subscrit, amb data 31 de desembre de 2012, l’import de 103.430 milers d’euros en deute públic del Principat d’Andorra, emissió del 30 de desembre de 2009 amb venciment el 31 de desembre de 2013 i tipus d’ interès de l’euríbor a un any, establert el primer dia hàbil de cada any (103.430 milers d’euros el 2011). L’import es troba registrat en l’epígraf “Cartera de valors – Obligacions i altres títols de renda fixa” del balanç de situació adjunt (vegeu la nota 6.4). Programa de finançament de l’habitatge També resulten computables com a fons públics els préstecs concedits dins d’un programa qualificat d’interès nacional i social, i destinat al finançament privilegiat de l’habitatge, aprovat pel Govern d’Andorra el 26 d’abril de 1995. Els préstecs concedits per aquest concepte suposaven, el 31 de desembre de 2012 i 2011, l’import de 252 i 321 milers d’euros, respectivament, i es registren en l’epígraf “Inversions creditícies – Préstecs i crèdits a clients” dels balanços de situació. Aquests préstecs meriten un tipus d’interès anual fix del 6% (vegeu la nota 5.3). Programa destinat al finançament privilegiat d’empreses i negocis de nova creació, innovació, reconversió i projectes emprenedors També resulten computables com a fons públics, els préstecs concedits dins d’un programa qualificat d’interès nacional i social, i destinat al finançament privilegiat d’empreses i negocis de nova creació, innovació, reconversió i projectes emprenedors, aprovat pel Govern d’Andorra el 3 de març de 2010. Els préstecs concedits per aquest concepte suposaven, el 31 de desembre de 2012, l’import de 1.811 milers d’euros, i es registren en l’epígraf “Inversions creditícies – Préstecs i crèdits a clients” dels balanços de situació (1.116 milers d’euros el 31 de desembre de 2011). Aquests préstecs meriten un tipus d’interès anual d’euríbor a un any i el Govern actua com a garant o avalador (vegeu la nota 5.3). Programa destinat al finançament privilegiat per a la rehabilitació d’habitatges i edificis d’ús d’habitatges També resulten computables com a fons públics els préstecs concedits dins d’un programa qualificat d’interès nacional i social, i destinat al finançament privilegiat per a la rehabilitació d’habitatges i edificis d’ús d’habitatges, aprovat pel Govern d’Andorra el 23 de març de 2011. Els préstecs concedits per aquest concepte suposaven, a 31 de desembre de 2012, l’import de 185 milers d’euros, i es registren a l’epígraf “Inversions creditícies – Préstecs i crèdits a clients” dels balanços de situació. Aquests préstecs meriten a un tipus d’interès anual d’euríbor a un any més 0,5% (vegeu la nota 5.3). Reserves en garantia Fins a l’entrada en vigor de la nova Llei 1/2011 de creació d’un sistema de garantia de dipòsits per a les entitats bancàries (vegeu nota 21.4), totes les entitats del sistema financer andorrà estaven sotmeses a la Llei de regulació de reserves en garantia de dipòsits i d’altres obligacions operacionals a mantenir i dipositar per les entitats enquadrades en el sistema financer. L’esmentada Llei estipulava que les entitats havien de mantenir 64 Estats financers entre els seus recursos permanents unes reserves mínimes de fons propis en garantia de les seves obligacions operacionals de fins al 4% de les inversions totals de les entitats, deduïdes les realitzades amb fons propis i fons d’origen bancari. D’acord amb l’esmentada Llei, les entitats emmarcades en el sistema financer andorrà han de constituir i mantenir invertit obligatòriament l’import de les reserves en garantia en dipòsits amb l’INAF. A partir de l’entrada en funcionament del nou sistema aplicable a les entitats bancàries, l’import invertit correspon únicament a les reserves en garantia de la societat gestora del Grup. La situació el 31 de desembre de 2012 i 2011 i la remuneració d’aquests dipòsits amb l’INAF és la següent (en milions d’euros): 2012 Inversions obligatòries Crediinvest SA 2011 Inversions obligatòries Crediinvest SA Dipòsit 210 Dipòsit 210 Tipus d’interès 1,8670% Tipus d’interès 1,2400% Període 30 de desembre 2011 – 31 de desembre 2012 Període 31 de desembre 2010 – 30 de desembre 2011 21.4Llei 1/2011 de creació d’un sistema de garantia de dipòsits per a les entitats bancàries Amb data 2 de febrer de 2011, el Consell General del Principat d’Andorra va aprovar la Llei 1/2011 de creació d’un sistema de garantia de dipòsits per a les entitats bancàries amb la finalitat de garantir la devolució dels fons en efectiu i de valors dipositats envers els seus dipositants. L’esmentada Llei estableix que, per tal que el sistema de garantia pugui complir les obligacions que li són atribuïdes en aqueta Llei, totes les entitats bancàries autoritzades per operar a Andorra han de crear i mantenir una reserva indisponible afectada al compliment de les garanties cobertes, i que un import equivalent a aquesta reserva s’ha de mantenir invertit en actius líquids i segurs que compleixin una sèrie de requisits establerts per la Llei a tal efecte. En aquest sentit, el 31 de desembre de 2012, Crèdit Andorrà, en compliment de l’establert a l’article 7 “Càlcul de la reserva obligatòria i inversió de l’import” de l’esmentada Llei, manté una reserva indisponible en garantia de 42.505 milers d’euros (39.311 milers d’euros el 31 de desembre de 2011), tenint assignat un import equivalent de títols elegibles segons l’article 7.3 de la Llei 1/2011 per a la seva cobertura (vegeu nota 16). L’increment d’aquesta reserva es dota en càrrec a l’aplicació del resultat de l’exercici. 21.5 Llei d’aplicació de l’Acord entre el Principat d’Andorra i la Comunitat Europea en matèria de fiscalitat dels rendiments de l’estalvi en forma de pagament d’interessos El Consell General del Principat d’Andorra, en la seva sessió del 21 de febrer de 2005, va ratificar l’Acord entre el Principat d’Andorra i la Comunitat Europea pel que fa a l’establiment de mesures equivalents a les previstes a la Directiva 2003/48/CE del Consell en matèria de fiscalitat dels rendiments de l’estalvi en forma de pagament d’interessos. Així mateix, en la seva sessió del 13 de juny de 2005, va aprovar la Llei d’aplicació de l’esmentat Acord. En el present exercici, Crèdit Andorrà, en qualitat d’agent pagador, ha complert amb les obligacions contingudes en l’Acord i la seva Llei d’aplicació, i ha liquidat l’import de la retenció seguint l’establert en la legislació esmentada. Estats financers 65 21.6 Llei 14/2010, de 13 de maig, de Règim jurídic de les entitats bancàries i de règim administratiu bàsic de les entitats operatives del sistema financer Amb data 13 de maig de 2010, el Consell General del Principat d’Andorra va aprovar la Llei 14/10 de règim jurídic de les entitats bancàries i de règim administratiu bàsic de les entitats operatives del sistema financer amb la voluntat de mantenir un sistema financer estructuralment i funcionalment sòlid. El text va derogar la Llei vigent de regulació del règim administratiu bàsic de les entitats bancàries, del 30 de juny de 1998. Aquesta Llei recull els principis establerts en la directiva comunitària 2004/39/CEE, del Parlament Europeu i del Consell, del 21 d’abril de 2004, coneguda com a MiFID (Markets in Financial Instruments Directive). Nota 22 Esdeveniments més importants produïts amb posterioritat al tancament El 4 de febrer de 2013, una vegada obtingut el vist-i-plau dels diferents reguladors (INAF, Banco de España i CNMV espanyola), Banco Alcalá SA va ampliar capital en un 15%, el qual va ser subscrit íntegrament per dos nous socis estratègics locals, diluint la participació de Crèdit Andorrà del 85% al 72,25%. Aquesta operació s’emmarca en el procés estratègic d’internacionalització endegat en els últims anys (vegeu nota 2.4) i ha permès la incorporació al Grup Crèdit Andorrà del negoci de banca privada i de mercats de capitals de Riva y Garcia, que fins a la data articulava aquestes activitats a través de les societats Riva y Garcia Gestión SGIIC i Riva y Garcia 1877 SV. Addicionalment, amb posterioritat al tancament de l’exercici 2012, s’ha procedit a augmentar el capital de diverses companyies del Grup per tal de dotar-les dels recursos addicionals necessaris per executar el pla d’expansió internacional. Concretament el 27 de febrer de 2013 (1) es va augmentar el capital social de Banque de Patrimoines Privés, SA per un import de 7.500 milers d’euros i (2) es va augmentar el capital social de CA Holding Luxembourg, SARL per un import de 15.510 milers d’euros, els quals varen ser parcialment utilitzats per aquesta última el 28 de febrer de 2013 per augmentar capital de CA Life Insurance Experts Compañía de Seguros y Reaseguros, SAU per un import de 4.508 milers d’euros, prèvia capitalització de Credit Andorrà Holding España, SAU per un import de 4.510 milers d’euros. Nota 23 Altres elements d’interès puntual Fundació privada Crèdit Andorrà Crèdit Andorrà SA va constituir la Fundació privada Crèdit Andorrà mitjançant escriptura pública de data 15 de desembre de 1987 per un període de temps indefinit, tenint personalitat jurídica pròpia, nacionalitat andorrana i caràcter privat. Aquesta fundació està inscrita en el Registre de Fundacions segons disposa la Llei 11/2008 de 12 de juny amb el número 7/2010. Aquesta fundació, que neix sense ànim de lucre, té per objecte contribuir al millor desenvolupament qualitatiu de la vida econòmica, cultural i social andorrana, mitjançant l’assumpció, programació, dotació i realització d’objectius concrets. Entre aquests objectius caldria fer un especial esment a la concessió de beques d’estudis a persones que se’n facin mereixedores, per tal de facilitar l’assoliment de la millor formació possible en qualsevol àrea que pugui incidir en la millora de l’estructura econòmica, científica, educacional, cultural i de serveis del país. Durant l’any 2012, i sempre amb la finalitat d’adaptar les seves actuacions a les necessitats del país, han estat tres els grans eixos sobre els quals s’han mogut les activitats dutes a terme per la Fundació privada Crèdit Andorrà: activitats socials, especialment destinades a la gent gran i a entitats que tracten amb persones discapacitades; activitats educatives, especialment la concessió de beques, i activitats culturals, incidint en aspectes pedagògics i en tots aquells àmbits que estan directament relacionats amb el país, amb la seva història i amb el seu medi natural. 66 Estats financers INFORME DELS AUDITORS Grup Crèdit Andorrà 68 Estats financers Estats financers 69 Xarxa d’oficines de Crèdit Andorrà a Andorra Domicili social Av. Meritxell, 80 AD500 Andorra la Vella Principat d’Andorra Tel.: 88 86 00 Fax: 88 86 01 Swift: CRDA AD AD www.creditandorra.ad Oficines Canillo Escaldes-Engordany OFICINA CANILLO OFICINA ESCALDES C/ Peu del Carrer AD100 Canillo Tel.: 88 84 60 - Fax: 88 84 61 Av. Carlemany, 42 AD700 Escaldes-Engordany Tel.: 88 82 00 - Fax: 88 82 01 Tel. Banca Empreses: 88 94 00 Encamp OFICINA PAS DE LA CASA C/ Sant Jordi, 7 AD200 Pas de la Casa Tel.: 88 84 40 - Fax: 88 84 41 Oficina 24 hores OFICINA FITER I ROSSELL Av. Fiter i Rossell, 22 AD700 Escaldes-Engordany Tel.: 88 82 60 - Fax: 88 82 61 Oficina 24 hores OFICINA PLAÇA DEL CONSELL Plaça del Consell, 7 AD200 Encamp Tel.: 88 84 00 - Fax: 88 84 01 Oficines automàtiques Av. Meritxell, 80 AD500 Andorra la Vella Tel.: 88 86 00 - Fax: 88 86 01 Tel. Banca Empreses: 88 93 00 Oficina 24 hores Centre comercial Illa Carlemany (Escaldes-Engordany) Oficina 24 hores Av. Sant Antoni, 34 AD400 La Massana Tel.: 88 85 00 - Fax: 88 85 01 Andorra la Vella OFICINA SEU SOCIAL OFICINA PLAÇA REBÉS Pl. Rebés, 3 AD500 Andorra la Vella Tel.: 88 83 60 Fax: 88 83 61 Tel. Banca Empreses: 88 97 00 Oficina 24 hores OFICINA PRADA RAMON C/ Maria Pla, 30 AD500 Andorra la Vella Tel.: 88 86 70 - Fax: 88 86 71 Tel. Banca Empreses: 88 90 95 Oficina 24 hores OFICINA SANTA COLOMA Av. d’Enclar, 53 AD500 Andorra la Vella Tel.: 88 81 80 - Fax: 88 81 81 70 Estats financers La Massana OFICINA SANT ANTONI Oficina 24 hores Ordino OFICINA ORDINO C/ Major AD300 Ordino Tel.: 88 85 50 - Fax: 88 85 51 Sant Julià de Lòria OFICINA PLAÇA LAURÈDIA Av. Verge de Canòlich, 55 AD600 Sant Julià de Lòria Tel.: 88 83 40 - Fax: 88 83 41 Oficina 24 hores ILLA CARLEMANY SOLDEU Ctra. General, s/n. Soldeu (Canillo) ARINSAL Ctra. General d’Arinsal. Arinsal (La Massana) Telèfon d’assistència tècnica 24 h: 88 87 00 Resum comparatiu de dades financeres dels darrers dos anys Grup Crèdit Andorrà 2012 2011 409.799 3.101.781 4.454.875 430.353 3.112.228 4.315.606 Dades més importants del Balanç (Imports en milers d’euros) Caixa i bancs Inversió creditícia Dipòsits de clients Dipòsits de valors i altres títols en custòdia de tercers (*) Patrimoni gestionat per empreses del Grup custodiat per tercers 5.568.125 4.696.938 1.285.714 1.074.452 Total 6.853.839 5.771.390 11,81 16,96 69,63 14,52 1,27 17,80 59,35 11,38 15,78 72,12 14,79 1,36 17,39 51,81 50,77 48,56 662 12 609 16 Ràtios (%) Fons propis / Dipòsits de clients Fons propis / Inversió creditícia Inversió creditícia / Dipòsits de clients Resultats / Mitjana Capital + Reserves Resultats / Actius totals mitjans: ROA (**) Solvència Liquiditat Eficiència (D. Administració / Marge Ordinari) Altres dades Nombre d’empleats Nombre d’oficines Fitch Ratings Llarg termini Curt termini Individual Suport (*) Vegeu la nota 19 de la Memòria. (**) Segons Comunicat INAF 141/02. A– F2 B/C 5 Grup Crèdit Andorrà al món Activitat bancària i financera CRÈDIT ANDORRÀ Seu social Av. Meritxell, 80 AD500 Andorra la Vella Tel.: 888 600 BANCO ALCALÁ, SA C/ Ortega y Gasset, 7 4a planta 28006 Madrid Espanya Tel.: +34 914 310 911 BANQUE DE PATRIMOINES PRIVÉS, SA ALCALÁ DE PENSIONES VALORES CASA DE BOLSA C/ Goya, 23 28001 Madrid Espanya Tel.: +34 914 301 911 +34 915 779 979 Av. Mcal. López c/ Dr. Morra Edificio Mariscal Center 4o piso Asunción, Paraguay Tel. +595 (21) 600 450 GESALCALÁ SGIIC C/ Goya, 23 28001 Madrid Espanya Tel.: +34 914 301 911 +34 915 779 979 Av. Rivera Navarrete 501 piso 16 Edificio Capital - San Isidro Lima, Perú VALIRA CAPITAL ASSET MANAGEMENT Assegurances 30, Boulevard Royal L-2449 Luxembourg Tel.: +352 27 207 1 C/ Moreto, 5 28014 Madrid Espanya Tel.: +34 914 290 837 BANCO CRÈDIT ANDORRÀ (PANAMÁ) INVESTCREDIT SICAV – CREDIINVEST SICAV Regus Business Centre Torres de las Américas Torre A, piso 10 Punta Pacífica Panamá, Rep. de Panamá Tel.: +507 306 48 00 Sociétés d’investissement à capital variable Registered Office: Aerogolf Center, 1A Hoehenhof, L-1736 Senningerberg, Luxembourg OFICINA DE REPRESENTACIÓN PRIVATE INVESTMENT MANAGEMENT DE CRÈDIT ANDORRÀ Y DE BANCO CRÈDIT ANDORRÀ (PANAMÁ) EN URUGUAY Edificio Quantum Oficina 506 A Ruta 8, km 17.500 (Zonamérica) 91600 Montevideo Uruguay Tel.: +598 2 5184895 Gestió d’actius CRÈDIT ANDORRÀ ASSET MANAGEMENT Crediinvest SA C/ Bonaventura Armengol, 6-8 AD500 Andorra la Vella Principat d’Andorra Tel.: 88 95 10 CA PERÚ SOCIEDAD AGENTE DE BOLSA PIM Private Investment Management SA Case Postale 539 Rue du Général-Dufour 20 CH - 1211 Genève 17 Tel.: +41 22 849 02 90 BETA CAPITAL MANAGEMENT LP 777 Brickell Avenue Suite 1201 Miami, Florida 33129 United States of America Tel.: +1 305 358 88 44 CRÈDIT ASSEGURANCES C/ Bonaventura Armengol, 6-8, 2n AD500 Andorra la Vella Principat d’Andorra Tel.: 88 89 00 VINCLES C/ Bonaventura Armengol, 6-8, 2n AD500 Andorra la Vella Principat d’Andorra Tel.: 88 89 00 ERM HÒLDING C/ Caravel·la La Niña, 12, 9è 08017 Barcelona Espanya Tel.: +34 932 803 133 Activitat social FUNDACIÓ CRÈDIT ANDORRÀ Av. Meritxell, 80 AD500 Andorra la Vella Principat d’Andorra Tel.: 88 88 80 CA MÉXICO ASESORES PATRIMONIALES Torre Tres Picos Arquímedes N. 19 piso 1 y 2 Col. Bosque de Chapultepec Delegación Miguel Hidalgo 11580 México DF México Tel. +52 (55) 52814644 Estats financers 71 Av. Meritxell, 80 AD500 Andorra la Vella Principat d’Andorra Disseny, maquetació i impressió www.cege.es ISBN: 978-99920-60-40-7 DL: AND.135-2013 Informe Anual 2012 www.creditandorra.ad
![[Video] Contrainfos 15](http://s2.studylib.es/store/data/003576404_1-988edfe98c377955d4fbcb326279c83b-300x300.png)