Llibre de Meravelles; Vicent Andrés Estellés

Llibre
De
Meravelles
Vicent Andrés Estellés
Fitxa técnica
Informació técnica
Nom: Llibre de Meravelles
Autor: Vicent Andrés Estellés
Edició: Vintidosena edició: gener 2007
Editorial: Poesia 3 i 4
Autor
Vicent Andrés Estellés va nà ixer el 4 de setembre de 1924 a Burjassot, en una famÃ−lia de forners.
Quan esclatà la Guerra Civil tenia dotze anys i el record que en tenia d'aquesta no era excessivament dolent.
Durant eixe perÃ−ode va aprendre l'ofici de forner i d'orfebre, però també mecanografia. La guerra
influÃ− molt en la seua obra, en la qual la mort és un tema recurrent.
Més tard va passar la joventut a València, on s'aficionà a la literatura de forma autodidacta: els autors
que més li influïren en esta etapa van ser Baudelaire, Neruda, Eluard, Pavese i Walt Whitman; en català ,
Verdaguer, Carner, Riba, Rusiñol, Ausiàs March, Mà rius Torres, Salvat-Papasseit i Rosselló-Pòrcel.
El 1942, amb dÃ−huit anys, va publicar el seu primer article al diari "Jornada", i a partir d'aleshores, se n'anÃ
a estudiar periodisme a l'Escola Oficial de Periodisme a Madrid, on cursar la carrera com a becat; tres anys
després faria el servei militar a Navarra. El 1948, amb vint-i-quatre anys, tornà a València per treballar
com a periodista al diari Las Provincias, dirigit per un dels millors periodistes valencians del segle XX,
MartÃ− DomÃ−nguez i Barberà , on feia tot tipus de reportatges. AllÃ− es féu amic de Fuster i de Sanchis
Guarner i establÃ− una relació amb la seua futura dona Isabel.
El 1955 es casa amb Isabel, amb la qual tindria una filla que va morir als quatre mesos: aixÃ− s'ancorava per
sempre el tema de la mort a la seua obra i, en particular, al Coral romput, " La Primera Soledad" i " La Nit",
"inspirats en eixa feta. El 1958 arribà a redactor en cap del periòdic, cà rrec que va ostentar fins l'any 1978,
en què «fou arbitrà riament substituït sense la menor delicadesa.»
Despatxar-lo del diari li suposà una espècie de jubilació anticipada als cinquanta-quatre anys, que alhora
suposava dedicar-se Ã−ntegrament a la seua obra i participar en mostres i altres activitats culturals: de fet, el
mateix 1978 rebé el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes i, el 1984, el Premi de les Lletres Valencianes.
Durant uns anys es trasllada a viure a Benimodo, convidat oficialment per les autoritats, i combina la poesia
amb la prosa.
En els últims anys encara va rebre nombrosos premis i homenatges, com el de la Universitat Catalana d'Estiu
1
de Prada (Conflent) en 1990 o el dels Premis Octubre. Vicent Andrés Estellés mor el 27 de març de
1993 a València.
Localització
El 1971 publica el Llibre de meravelles, a l'última etapa del franquisme, quan l'oposició al règim es
més forta.
Els anys del franquisme començen amb el colp d'estat del 1936, que desencadenà la Guerra Civil i la
consegüent disctadura franquista, que va posar fi a les aspiracions polÃ−tiques dels diferents pobles de
l'Estat espanyol. Això comporta que després de la victòria franquista s'intensifique el centralisme estatal i
s'inicie la prohibició de les manifestacions culturals en la nostra llengua, per la qual cosa molts escriptors
hauran d'exiliarse. El perÃ−ode franquista es pot dividir el quatre etapes: els anys 40, amb una postguerra
mnolt dura i l'aïllament internacional; els anys 50, amb el suport econòmic dels Estats Units d'Amèrica;
els anys 60, amb la recuperaciò econòmica, la consegüent immigraciò a València donada la seva
industrialitzaciò i el turisme, i la organització clandestina d'alguns partits polÃ−tics i sindicats. Finalment,
l'etapa dels anys 70, amb l'oposició al règim, la mort de Franco i la Trancisió.
Resum
I
Teoria i prà ctica de la flor natural
Una persona espera un canvi; mentrestant, el dur curs de la vida pot ser bella.A pesar de el dur curs de la vida,
el amor fan de la vida
No escric èglogues
Evoca records sobre la sensualitat d'una dona sense cap omissió, sense èglogues.
Els canyars de la vora de la séquia
Enyora un amor del passat quan vivia en un mòn ple de feliçitat
Demà serà una cançó
Parla en terçera persona com si fós un animal que ja no viu al present, recordant sols el passat amb tristesa.
Un amor, uns carrers
Els records tornen en el moments més inesperats, creant énfasi, i se'n van paulatinament.
Els amants
No veu sol·luciò de la brutalesa del seu amor a pesar dels anys.
Vida, sinó
Recorda el primer bes que va donar a una dona sense trobar sentit al per què del poema.
II
2
Testament mural
Recorda on va escriure el seu nom i el de una dona que estimava entre innocència i passiò.
Cremava el cel com una vinya
Parla d'un lloc alegre i festiu de quan era jove.
Crònica especial
El record de l'amor insert a la història, ja sols records.
L'estampeta
La dura vida a la postguerra per a les persones mès febles.
Crim
La mort d'un fill que no han tingut fa que ells es senten morts en vida, en soledat.
Reportatge
A pesar de la repressió a la postguerra, l'amor i les festes segueixen.
Flèrida (1)
El record d'un vell amor en una dona ja casada i amb la seva vida.
Spill o llibre de les dones
La pèrdua dde la virginitat en una xica jove.
III
Terra
La pèrdua de la fe i la búsqueda d'aquesta en temps difÃ−cils.
Postal
Records d'un amor jovenil i innocent.
Silenci
L'ofegament i l'angoixa per no poder parlar de tanta injustÃ−cia a la postguerra.
Arbres de pols
Evoca un paisatge trist que ara ha canviat.
Cos mortal
3
Enumera llocs i noms que d'alguna manera l'han deixat marca a la vida.
No me'n recorde
No obstant la fam, la por i la pobresa la vida continúa.
Això
La fi dels bons temps amb l'arribada del conflicte.
Cant de Vicent
Un exiliat anyora València, la seva ciutat natal.
Temps
Temps de canvis, d'un temps feliç a un ple de mort, desesperació i tristesa.
IV
La collita
La tristesa sofrida dia a dia en sil·lenci mentre que passa el temps.
V
Una aigua bruta i trista
L'incertesa d'un amor en temps tristos i confosos.
Encara
El retorn de la fe quan tenim por.
Amic
Parla d'una antiga amistat i la seva experiència.
AcÃ−
La mort d'un escriptor que admira li afecta i es recolza en el seu amor.
D'un any
El record d'una tristesa en una nit alegre.
Dies
Records d'olors i sorolls d'un mercat de carrer.
Per exemple
4
El temps perdut amb la postguerra fa perdre tambè l'inocència.
Flèrida (2)
La tornada del record d'un amor cec, apassionat.
Crit i nit
El crit d'una mare, i de molts altres membres de famÃ−lia, per haver perdut el seu fill en una guerra cruenta.
VÃ−tol
Un romanç com a fugida de la realitat.
Creuant la nit
Un tren que porta els presos passant de nit per la Manxa.
Documentals
Tracta d'explicar que la guerra no va ser sols fam i mort, si no que també hi havia històries d'amor.
Epistolari 1945
Recorda quan enyorava València des d'una altra ciutat.
Fundacions de la rà bia
L'escriptor sent rà bia per la repressió de la postguerra, la qual va fer que pergués tems de joventut.
Les coses
El pensament de supervivència d'altra gent després de la guerra.
Show
La festa i el ritme irrefrenable d'aquesta damunt de la quotidianitat.
L'ofici
El dolor d'un home al no poider dedicar-se al ofici que més estimava.
El vi
Presenta el vi com una cosa que no pot faltar per a sostindre's a la vida.
Tot allò que perdura
No entén a Dèu com l'enté la severitat de l'Esglèsia, si no com a un ent més afable.
Peixos per l'aire
5
Tots els altres amors han sigut solament passió menys aquest.
La mort invicta
La verdadera guanyadora de la guerra, qui mai no l'han vençut, és la mort.
També
Recorda dies feliços baix el blau cel de València.
Propietats de la pena
Una persona amb famÃ−lia que ha decidit lluitar per ella i pel seu poble, com un més, baix la fe.
Referencies estilÃ−stiques
Després de la Guerra Civil, la nostra cultura va patir la repressió i la censura. Per això, molts dels
escriptors de l'època optaren per publicar des de l'exili o de manera clandestina.
Els anys inmediatament posterior a la Guerra Civil, els autos de poesia s'agrupen en dues tendències. D'una
banda, autors com Riba, Foix o Vinyoli, que conreen el simbolisme, la poesia hermètica que explora el
llenguatge i la paraula. De l'altra, la tendència del realisme històric, els anys seixanta, amb autors com
Salvador Espriu, Pere Quart, Miquel MartÃ− i Pol o Vicent Andrés Estellés, que conreen una poesia
compromesa.
A l'inici de la dècada dels seixanta, els poetes retornen a la poesia elaborada i deixen de banda el
compromÃ−s social. Els poetes més destacats -Joan Brossa, NarcÃ−s Comadira, Francesc Parcerisas i Pere
Gimferrer- busquen la musicalitat del vers i s'interessen pels aspectes formals de la poesia.
A partir del huitanta, les noves generacions de poetes, com els narradors, es mantenen actius fins als nostres
dies grà cies sobretot a l'aparició de premis literaris i editorials noves.
Opinió personal
He trobat prou dificultat en trobar els temes de cada poesia, ja que no estic acostumada treballar amb llibres
d'aquest tipus (de fet, crec que aquest és el primer llibre de poesies que m'he llegit). I encara que la poesia
no es un gènere literari del meu gust, he trobat algunes poesies que m'han agradat, com les dues de Flèrida.
També he trobat moltes repeticions dels temes en les poesies ( els dos temes que més es apareixien eren
l'amor i els records); i el no trobar sentit en conjunt a algunes d'aquestes. De vegades fins i tot em passava
mitja hora llegint una poseia una i un altra vegada fins que li trobava una mica de sentit, mentre que unes
altres eres més fà cils.
Al conjunt, m'he fixat en els diferents capÃ−tols i he trobat que el llibre té una certa evoluciò: passa de
temps feliços a uns altres més tristos, passa per la guerra i la postguerra, etc.
6