1022

MEMORIAS
DE LA
REAL ACADEMIA DE CIENCIAS Y ARTES
DE BARCELONA
TERCERA ÉPOCA NÚM. 1022
VOL. LXIV NÚM. 5
APORTACIÓ DE VITRALLERS ESTRANGERS AL
VITRALL MEDIEVAL CATALÀ
MEMÒRIA LLEGIDA PER L'ACADÈMIC NUMERARI
EXCM. Sr. JOAN VILA GRAU
A la sessió inaugural del curs 2009-2010
Celebrada el dia 15 d'octubre de 2009
Publicada el mes d'octubre de 2009
BARCELONA
2009
RESUM
APORTACIÓ DE VITRALLERS ESTRANGERS
AL VITRALL MEDIEVAL CATALÀ
L'estudi documental i l'estudi in situ dels vitralls gòtics a Catalunya han
posat en evidència la participació de vitrallers estrangers en l'evolució del
vitrall medieval català.
Aquests estudis realitzats des del 1980 per l'equip del Corpus Vitrearum
català han establert que són diversos els mestres vitrallers forasters l'obra dels
quals existeix actualment en les nostres esglésies i catedrals, com a única
mostra coneguda del seu art, ja que en llurs països d'origen no n'ha quedat cap
testimoni material.
Els vitrallers més significatius són Guillem Letumgard, Nicolí de Maraya,
Antoni Thomas, Antoni Llonye, Severí Desmasnes i Jaume Fontanet.
Guillem de Letumgard
El mestre vitraller Guillem Letumgard, natural de Coutances (Normandia),
l'any 1358 executà per a la catedral de Girona una composició centrada en la
figura de Crist, formada per setze vitralls al capcer de la seu i tres a la capella
dels Sastres, a Tarragona. La seva obra, d'un refinat estil gòtic internacional,
és la primera mostra de l'ús del groc d'argent a Catalunya.
Nicolí de Maraya
El mestre Nicolí, natural de Maraya —de la diòcesi de Troyes—, és l'autor
de la rosassa de la façana nord de l'església de Santa Maria de Cervera i dels
vitralls de l'absis. Dels seus nombrosos vitralls obrats a l'inici del segle XV, en
resten actualment l'esmentada rosassa i un dels plafons dels finestrals
absidials. Nicolí crea una tipologia propera al naturalisme.
Antoni Thomas (Tolosa de Llenguadoc)
El capítol de la catedral de Girona, l'any 1437, encomanà a aquest mestre
vitraller l'anomenat vitrall dels Apòstols.
L'obra de Thomas es distingeix per un rigorós realisme naturalista, un
cromatisme auster, l'adequació de la grandària de les figures a l'alçada del
finestral i, també, la perspectiva dels elements arquitectònics representats.
És visible una certa influència dels «retrats reials» de Sant Esteve de
Tolosa, en el corprenedor naturalisme tomasià.
Antoni Llonye
Antoni Llonye, artista, pintor i mestre vitraller —probablement d'origen
borgonyó— és autor de la rosassa «Coronació de la Mare de Déu» a l'església
de Santa Maria del Mar a Barcelona.
Desenvolupà la seva activitat tant en el camp del vitrall com de la pintura
mural i dels retaules a Tolosa, Barcelona, el Piemont i Savoia.
El seu retaule de la Trinitat, al Museu Cívic de Torí, mostra un gran
parentiu amb la rosassa de Santa Maria del Mar i una semblança molt
remarcable entre la testa de Déu Pare a la «Coronació» barcelonina i la del
retaule de Torí.
L'obra vitrallística de la rosassa és notable pel gran sentit compositiu; el
dibuix hi és precís com un gravat.
Severí Desmasnes
Mestre vitraller d'Avinyó, l'any 1494 treballa a Barcelona en la comanda
del vitrall del Judici Final. Hi ha una possible influència en aquesta obra del
gravat difusor d'aquesta iconografia en aquella època. Autor d'una tècnica
depurada en l'ús de la grisalla llevada, en el camp compositiu ha de maldar
entre els quatre badius del finestral i el model d'eix centrat en la figura de
Crist i en la de sant Miquel Arcàngel.
Jaume Fontanet
El vitrall de les Sibil·les fou encomanat a Jaume Fontanet pel capítol de la
catedral de Girona l'any 1520.
Aquest finestral d'estil renaixentista és compost per tres rengles de figures;
al nivell superior hi ha les quatre sibil·les que donen nom al vitrall, al nivell
mitjà figuren els quatre evangelistes i al nivell inferior, els quatre Pares de
l'Església.
Les imatges estan emmarcades per elements arquitectònics plenament
renaixentistes: torres hexagonals o de planta rodona, cúpules, frisos i
columnes en perspectiva.
La influència o possible col·laboració de Joan de Borgonya és palesa en
nombrosos detalls d'aquesta obra de Fontanet.
El vitrall de les Sibil·les representa l'entrada dels corrents artístics del
Renaixement en el camp del vitrall.
RESUMEN
APORTACIÓN DE VIDRIEROS EXTRANJEROS
A LA VIDRIERA MEDIEVAL CATALANA
El estudio documental y el estudio in situ de las vidrieras góticas en
Cataluña han puesto en evidencia la participación de vidrieros extranjeros en
la evolución de la vidriera medieval catalana.
Estos estudios realizados desde 1980 por el equipo del Corpus Vitrearum
catalán han constatado que son diversos los maestros vidrieros forasteros
cuyas obras existen actualmente en nuestras iglesias y catedrales, como única
muestra conocida de su arte, ya que en sus países de origen no ha quedado
testimonio material.
Los vidrieros más significativos son Guillem Letumgard, Nicolí de
Maraya, Antoni Thomas, Antoni Llonye, Severí Desmasnes y Jaume
Fontanet.
Guillem de Letumgard
El maestro vidriero Guillem Letumgard, natural de Coutances
(Normandía), realizó en el año 1358 para la catedral de Gerona una
composición centrada en la figura de Cristo, formada por dieciséis vidrieras
del ábside y tres en la capilla de los Sastres, en Tarragona. Su obra, de un
refinado estilo gótico internacional, es la primera muestra del uso del amarillo
de plata en Cataluña.
Nicolí de Maraya
El maestro Nicolí, natural de Maraya —de la diócesis de Troyes—, es el
autor del rosetón de la fachada norte de la iglesia de Santa María de Cervera y
de las vidrieras del ábside. De sus numerosas vidrieras realizadas al inicio del
siglo XV, quedan actualmente el mencionado rosetón y uno de los plafones de
los ventanales absidiales. Nicolí crea una tipología próxima al naturalismo.
Antoni Thomas (Tolosa de Llenguadoc)
El cabildo de la catedral de Gerona, en el año 1437, encargó a este maestro
vidriero la llamada vidriera de los Apóstoles.
La obra de Thomas se distingue por un riguroso realismo naturalista, un
cromatismo austero, la adecuada grandeza de las figuras a la altura del
ventanal y, también, la perspectiva de los elementos arquitectónicos
representados.
Es visible una cierta influencia de los «retratos reales» de Sant Esteve de
Tolosa, en el cautivador naturalismo tomasiano.
Antoni Llonye
Antoni Llonye, artista, pintor y maestro vidriero —probablemente de
origen bor-goñés— es autor del rosetón «Coronado de la Mare de Déu» en la
iglesia de Santa María del Mar en Barcelona.
Desarrolló su actividad tanto en el campo de las vidrieras como de la
pintura mural y retablos en Tolosa, Barcelona, el Piamonte y Savoya.
Su retablo de la Trinidad, en el Museo Cívico de Turín, muestra un gran
parentesco con el rosetón de Santa María del Mar y un parecido muy
remarcable entre la cabeza de Dios Padre en la «Coronación» barcelonesa y la
del retablo de Turín.
La obra de vidriería del rosetón es notable por su gran sentido de
composición; el dibujo es preciso como un grabado.
Severí Desmasnes
Maestro vidriero d'Aviñón, en el año 1494 trabaja en Barcelona en el
encargo de la vidriera del Juicio Final. Hay una posible influencia en esta
obra del grabado difusor de esta iconografía en esa época. Autor de una
técnica depurada en el uso de la grisalla enlevé, en el campo de la
composición ha de debatirse entre las cuatro galerías del ventanal y el modelo
del eje central en la figura de Cristo y en la de San Miguel Arcángel.
Jaume Fontanet
La vidriera de las Sibilas fue encargada a Jaume Fontanet por el cabildo de
la catedral de Gerona en el año 1520.
Esta ventanal de estilo renacentista ésta compuesto por tres hileras de
figuras; en el nivel superior se hallan las cuatro Sibilas que dan nombre a la
vidriera, en el nivel medio figuran los cuatro Evangelistas y en el nivel
inferior, los cuatro Padres de la Iglesia.
Las imágenes están enmarcadas por elementos arquitectónicos totalmente
renacentistas: torres hexagonales o de planta redonda, cúpulas, frisos y
columnas en perspectiva.
La influencia o posible colaboración de Joan de Borgonya se manifiesta en
numerosos detalles de esta obra de Fontanet.
La vidriera de las Sibilas representa el inicio de las corrientes artísticas del
Renacimiento en el campo de la vidriera.
RÉSUMÉ
APPORT DE VITRAUX ÉTRANGERS
AU VITRAIL MEDIEVAL CATALAN
L'étude documentaire et l'étude in situ des vitraux gothiques en Catalogne
a démontré la participation de maîtres-verriers étrangers dans l'évolution du
vitrail médiéval catalan.
Ces études réalisées depuis 1980 par l'équipe du Corpus Vitrearum catalan
nous y ont fait constater le grand nombre des maîtres-verriers étrangers ; leur
oeuvre existant actuellement dans nos églises et nos cathédrales se révèle être
le seul échantillon connu de leur art, puisque dans leurs pays d'origine il n'en a
subsisté aucun témoignage matériel.
Les verriers les plus signiflcatifs sont Guillem Letumgard, Nicolí de
Maraya, Antoni Thomas, Antoni Llonye, Severí Desmasnes et Jaume
Fontanet.
Guillem Letumgard
Le maître-verrier Guillem Letumgard, originaire de Coutances
(Normandie), en 1358 executa pour la cathédrale de Gérone une christologie,
formée de seize vitraux situés au chevet de l'église épiscopale et de trois dans
la chapelle dels Sastres à Tarragone. Son oeuvre, d'un style gothique
international très raffiné, constitue le premier exemple de l'emploi du jaune
d'argent en Catalogne.
Nicolí de Maraya
Le Maître Nicolí, originaire de Maraya du diocèse de Troyes, est l'auteur
de la rose de la façade nord de l'église de Santa Maria de Cervera et des
vitraux de l'abside. De ses nombreux vitraux réalisés au debut du XVe siècle,
il reste actuellement la rosace précitée et l'un des panneaux des baies
absidiales. Nicolí a créé une typologie proche d'un naturalisme dont la venue
est imminente.
Antoni Thomas ( Toulouse dans le Languedoc)
En 1437, le chapitre de la cathédrale de Gérone passa à ce maître-verrier la
commande du vitrail dit des Apôtres.
L'oeuvre de Thomas se signale par son réalisme naturaliste rigoureux, par
un chromatisme austère, ainsi que par l'adéquation de la grandeur des figures
à la hauteur de la baie et aussi par la perspective des elements architecturaux
représentés.
Une certaine influence des «portraits royaux» de Saint Esteve de Toulouse
est visible dans le naturalisme surprenant de Thomas.
Antoni Llonye
Antoni Llonye, artiste peintre et maître-verrier, probablement d'origine
bourguignonne, auteur de la rosace «Couronnement de la Mère de Dieu» dans
l'église Santa Maria del Mar à Barcelone.
Ses activités, tant dans le domaine du vitrail que dans celui de la peinture
murale et des retables s'étendent de Toulouse jusqu'à Barcelone, en passant
par le Piémont et la Savoie.
Son retable de la Trinité, dans le musée civique de Torí, offre une grande
parenté avec la rose de Santa Maria del Mar et il existe une ressemblance très
marquante entre la tête de Dieu le Pere dans le «Couronnement» barcelonais
et celle du retable de Torí.
Au niveau exécution du vitrail la réalisation de la rose est remarquable par
le sens important de la composition, le dessin précis comme une gravure.
Severi Desmasnes
Maître-verrier dAvignon, en 1494 il travailla à Barcelone pour la
commande du vitrail du «Juí» (Jugement). Dans cette oeuvre, il apparaît une
possible influence de la gravure propagatrice de cette iconographie à cette
époque. Auteur d'une technique épurée dans l'emploi de la grisaille enlevée,
au plan de la composition il lui faut pactiser avec les quatre baies de
l'ensemble des vitraux et le modèle d'axe centre sur la figure de Jésus et de
l'archange Saint Michel.
Jaume Fontanet
Le vitrail des Sibylles a été commande à Jaume Fontanet par le chapitre de
la cathédrale de Gérone, en 1520.
Ce vitrail de style Renaissance est formé de trois rangées de figures, au
niveau su-périeur se trouvent les quatre Sibylles qui donnent son nom au
vitrail, au milieu sont representés les quatre Évangélistes et en bas les quatre
Pères de l'Eglise.
Les images sont encadrées par des éléments architecturaux totalement
Renaissance : tours hexagonales ou de base circulaire, coupoles, frises et
colonnes placées en perspective.
De nombreux détails dans cette ceuvre de Fontanet soulignent l'influence
ou la collaboration éventuelle de Joan de Borgonya.
Le vitrail des Sibylles représente l'entrée des courants artístiques de la
Renaissance dans le domaine du vitrail.
SUMMARY
CONTRIBUTION OF FOREIGN STAINED-GLASS ARTISTS
TO MEDIEVAL STAINED GLASS IN CATALONIA
A study of the documentation and the in situ study of Gothic stained glass
in Catalonia makes clear the contribution of foreign stained-glass artists to the
development of medieval Catalan stained glass.
The studies carried out since 1980 by the Catalan team of Corpus
Vitrearum have shown that, in the case of various foreign master glassmakers
whose work still exists in our churches and cathedrals, these are the only
known examples of their art, given that in their countries of origin no material
evidence of their work remains extant.
The most significant of these glassmakers were Guillem Letumgard, Nicolí
de Maraya, Antoni Thomas, Antoni Llonye, Severí Desmasnes and Jaume
Fontanet.
Guillem Letumgard
Master glassmaker Guillem Letumgard, who was born in Coutances
(Normandy) in 1358, carried out a work on the life of Christ for the cathedral
of Girona made up of seven stained-glass windows in the apse of the building.
He also created three windows in the Sastres Chapel in Tarragona. His work,
of a refined international Gothic style, is the first example of the use of
yellow-stain in Catalonia.
Nicolí de Maraya
Master glassmaker Nicolí, born in Maraya in the diocese of Troyes
(France), installed the rose-window in the northern facade of the church of
Santa Maria de Cervera and the stained-glass windows of the apse. Of his
numerous windows carried out at the beginning of the 15th century what
remain are the abovementioned rose-window and one of the panels of the
stained-glass windows in the apse. Nicolí created a personal style close to the
naturalism that was to follow.
Antoni Thomas (Toulouse, Languedoc)
The Chapter of Canons of Girona cathedral (1437) entrusted this master
glassmaker with the so-called Apostles Window.
Thomas's work is distinguished by its rigorous naturalist realism, an
austere chroma-tism and the adjustment of the size of the figures at the peak
of the window, as well as the perspective of the architectural elements
represented.
A certain influence of the "Royal Portraits" in St. Stephan's cathedral in
Toulouse may be noted in Thomas's captivating naturalism.
Antoni Llonye
Antoni Llonye, painter and master glassmaker, who probably came from
Burgundy, was the artist responsible for the rose-window "The Coronation of
the Mother of God" in the church of Santa Maria del Mar (St. Mary of the
Sea) in Barcelona.
His activities both in the field of stained glass and the painting of murals
and retables extended from Toulouse to Barcelona, Piedmont and Savoy.
His Trinity retable in the Turin Civic Museum shows it owed much of its
origins to the rose-window in Santa Maria del Mar with a quite remarkable
similarity between the head of God the Father in the Coronation window in
Barcelona and the Turin retable.
The glass work of this rose-window is notable for its grand sense of
composition and the precision of its drawing as if it were an engraving.
Severi Desmasnes
A master glassmaker from Avignon, Desmasnes worked in Barcelona in
1494 on the task of creating the "Juí" stained-glass window for Santa Maria
del Mar. A possible influence in this window can be seen in the engraving
work becoming known during this period. Here was an artist with a highly
skilled technique in the use of "grisaille enlevee". In the composition of this
window he had to deal with the problem of four separate panels and an axis
centred on the figure of Jesus and St. Michael the Archangel.
Jaume Fontanet
The window of the Sybils was entrusted to Jaume Fontanet by the Chapter
of Canons of Girona cathedral in 1520.
This stained-glass window in the Renaissance style is composed of three
rows of figures. At the highest level stand the four Sybils that give the
window its name, while at the half-way level we find the four Evangelists and
at the lower level the four Fathers of the Church.
The images are framed with architectural elements that are clearly
Renaissance - hexagonal or round towers, friezes and columns in perspective.
The influence or possible collaboration of Joan of Burgundy can be seen
in various details of this work by Fontanet.
The window of the Sybils represents the beginning of Renaissance artistic
currents in the field of stained glass.