Principios mendelianos y extensiones
Anuncio
1/2 A 1/2 a 1/2 A AA Aa 1/2 a Aa aa Problemes herència mendeliana Razón genotípica 1/4 AA 1/2 Aa 1/4 aa (del guió de problemes) Razón fenotípica 3/4 A1/4 aa Dr. Antonio Barbadilla 1 Problemas resueltos de genética mendeliana 1 Principios mendelianos y extensiones 1. Quants genotips possibles es poden generar en un gen amb n al·lels? Deduiu la fòrmula general. Alelos 1 2 A1 A1 Y 3 A2 A1 , A2 Y A3 Genotipos A1 A1 A1 A1 A1 A2 A2 A2 A1 A1 A1 A2 A1 A3 A2 A2 A2 A3 A3 A3 Dr. Antonio Barbadilla 2 1 3 6 Problemas resueltos de genética mendeliana 2 Principios mendelianos y extensiones 1. Quants genotips possibles es poden generar en un gen amb n al·lels? Deduiu la fòrmula general. n al·lels n Genotips homozigots Genotips heterozigots n 2 n = n (n-1) /2 (n+1) n / 2 És equivalent a la suma d’una progressió aritmètica n ∑ i = 1 + 2 + 3 + 4+ … + n = (n+1) n / 2 Dr. Antonio Barbadilla 3 Problemas resueltos de genética mendeliana 3 Principios mendelianos y extensiones 2. Considereu la descèndencia F2 d'un encreuament dihíbrid mendelià. Determineu quina proporció dels individus F2 que expressen ambdues característiques dominants és heterocigótica pels dos loci. P AABB x aabb F1 AaBb x AaBb Dr. Antonio Barbadilla 4 Problemas resueltos de genética mendeliana 4 Segunda ley de Mendel : 1/4 AB 1/4 Ab 1/4 aB 1/4 ab 1/4 AB AABB AAbB AaBB 1/4 Ab AABb AAbb AabB Aabb 1/4 aB AaBB AaBb aaBB aaBb 1/4 ab AaBb Aabb aaBb Dr. Antonio Barbadilla 9/16 A-B5 AaBb aabb Razón fenotípica resueltos de genética 3/16 A-bb 3/16Problemas aaB1/16 aabb mendeliana 5 Principios mendelianos y extensiones 2. Considereu la descèndencia F2 d'un encreuament dihíbrid mendelià. Determineu quina proporció dels individus F2 que expressen ambdues característiques dominants és heterocigótica pels dos loci. 1/4 AB 1/4 Ab 1/4 aB 1/4 ab Dr. Antonio Barbadilla 6 1/4 AB AABB AAbB AaBB AaBb 1/4 Ab AABb AAbb AabB Aabb 1/4 aB AaBB AaBb aaBB aaBb 1/4 ab AaBb Aabb aaBb aabb Problemas resueltos de genética mendeliana 6 Principios mendelianos y extensiones 2. Considereu la descèndencia F2 d'un encreuament dihíbrid mendelià. Determineu quina proporció dels individus F2 que expressen ambdues característiques dominants és heterocigótica pels dos loci. 1/4 AB 1/4 Ab 1/4 aB 1/4 ab 1/4 AB AABB AAbB AaBB 1/4 Ab AABb 1/4 aB AaBB AaBb AabB AaBb P = 4/9 = 0,444 Dr. Antonio Barbadilla 7 1/4 ab AaBb Problemas resueltos de genética mendeliana 7 Principios mendelianos y extensiones 3. En els encreuaments de 2 trihíbrids Aa Bb Cc x Aa Bb Cc, si hi ha dominància en els tres loci, quina ha de ser la grandària mínima de la descendència per que puguin apareixer tots els genotips possibles? Quina és la probabilitat de que apareixin els triples homozigots recessius si els gens segreguen independenment? Dr. Antonio Barbadilla 8 Problemas resueltos de genética mendeliana 8 Principios mendelianos y extensiones 3. ... quina ha de ser la grandària mínima de la descendència per que puguin apareixer tots els genotips possibles? Dr. Antonio Barbadilla 9 Problemas resueltos de genética mendeliana 9 Segunda ley de Mendel: Cruce trihíbrido P AABBCC x aabbcc F1 AaBbCc x AaBbCc Solución 1: Contar en la tabla de Punnett de un cruce trihíbrido el número genotipos distintos Hay 27, por tanto el número mínimo es 27 ABC ABc AbC Abc aBC aBc abC abc ABC AABBCC AABBCc AABbCC AABbCc AaBBCC AaBBCc AaBbCC AaBbCc ABc AABBCc AABBcc AABbCc AABbcc AaBBCc AaBBcc AaBbCc AaBbcc AbC AABbCC AABbCc AAbbCC AAbbCc AaBbCC AaBbCc AabbCC AabbCc Abc AABbCc AABbcc AAbbCc AAbbcc AaBbCc AaBbcc AabbCc Aabbcc aBC AaBBCC AaBBCc AaBbCC AaBbCc aaBBCC aaBBCc aaBbCC aaBbCc aBc AaBBCc AaBBcc AaBbCc AaBbcc aaBBCc aaBBcc aaBbCc aaBbcc abC AaBbCC AaBbCc AabbCC AabbCc aaBbCC aaBbCc aabbCC aabbCc Dr. Antonio Barbadilla abc AaBbCc AaBbcc AabbCc Aabbcc aaBbCc aaBbcc aabbCc aabbcc 10 Problemas resueltos de genética mendeliana 10 Gen A (A i a) Gen B (B i b) Cruce trihíbrido Bb bb BB Aa Bb bb BB aa Solución 2: Expandir el diagrama árbol de los distintos Dr. Antonio Barbadilla genotipos 11 Bb bb 3 X 3 AABBCC AABBCc AABBcc AABbCC CC AABbCc Cc cc AABbcc AaBBCC CC AaBBCc Cc cc AaBBcc CC AaBbCC Cc AaBbCc cc AaBbcc CC AabbCC Cc cc AabbCc CC Aabbcc Cc aaBBCC cc aaBBCc CC aaBBcc Cc cc aaBbCC CC aaBbCc Cc aaBbcc cc aabbCC CC aabbCc Cc aabbcc cc= resueltos 3Problemas 27de genética CC Cc cc BB AA Gen C (C i c) Genotipos X mendeliana 11 Los número esperados de cruces mendelianos Solución 3: Utilizar la información resumen sobre los números esperados de cruces mendelianos Monohíbrido n=1 Tipos de gametos en la F1 2 Proporción de homocigotos recesivos en la F2 Número de fenotipos distintos de la F2 suponiendo dominancia completa Número de genotipos distintos de la F2 (o fenotipos si no hay dominancia) Dihíbrido Trihíbrido Regla general n=2 n=3 4 8 2n 1/4 1/16 1/64 (¼)n 2 4 8 2n 27 3n 3 9 Dr. Antonio Barbadilla 12 n Problemas resueltos de genética mendeliana Los número esperados de cruces mendelianos Solución 4: Utilizar la distribución binomial o multinomial Probabilidad de fenotipos en m descendientes: p(d dominantes + r recesivos) -> Distribución binomial Probabilidad de genotipos en m descendientes: p(d hom dom + h het + r hom recesivos) -> Distribución trinomial Monohíbrido n=1 Dihíbrido Regla general n=2 n p(d1 ,r1) p(d2 ,r2) p(d1 ,h1, r1) p(d2 ,h2, r2) Dr. Antonio Barbadilla 13 Problemas resueltos de genética mendeliana 13 Principios mendelianos y extensiones 3. ... Quina és la probabilitat de que apareixin els triples homozigots recessius si els gens són independents? Dr. Antonio Barbadilla 14 Problemas resueltos de genética mendeliana 14 Segunda ley de Mendel: Cruce trihíbrido P AABBCC x aabbcc F1 AaBbCc x AaBbCc ABC ABc AbC Abc aBC aBc abC abc ABC AABBCC AABBCc AABbCC AABbCc AaBBCC AaBBCc AaBbCC AaBbCc ABc AABBCc AABBcc AABbCc AABbcc AaBBCc AaBBcc AaBbCc AaBbcc AbC AABbCC AABbCc AAbbCC AAbbCc AaBbCC AaBbCc AabbCC AabbCc Abc AABbCc AABbcc AAbbCc AAbbcc AaBbCc AaBbcc AabbCc Aabbcc aBC AaBBCC AaBBCc AaBbCC AaBbCc aaBBCC aaBBCc aaBbCC aaBbCc aBc AaBBCc AaBBcc AaBbCc AaBbcc aaBBCc aaBBcc aaBbCc aaBbcc abC AaBbCC AaBbCc AabbCC AabbCc aaBbCC aaBbCc aabbCC aabbCc abc AaBbCc AaBbcc AabbCc Aabbcc aaBbCc aaBbcc aabbCc aabbcc Dr. Antonio Barbadilla 15 Problemas resueltos de genética mendeliana 15 Los número esperados de cruces mendelianos Solución 2: Utilizar la información resumen sobre los números esperados de cruces mendelianos Monohíbrido n=1 Tipos de gametos en la F1 2 Proporción de homocigotos recesivos en la F2 1/4 Número de fenotipos distintos de la F2 suponiendo dominancia completa Número de genotipos distintos de la F2 (o fenotipos si no hay dominancia) Dihíbrido Trihíbrido Regla general n=2 n=3 n 4 8 2n 1/16 1/64 (¼)n 2 4 8 2n 3 9 27 3n Dr. Antonio Barbadilla 16 Problemas resueltos de genética mendeliana 16 Principios mendelianos y extensiones 4. En un dels seus encreument dihíbrids, Mendel observà 315 plantes llises-grogues, 108 llises-verdes, 101 rugoses-grogues i 32 rugoses-verdes a la F2. Analitzeu aquestes dades usant un test de chi-quadrat per provar si: (a) s'ajusten a una raó 9:3:3:1 (b) les proporcions llises:rugoses son 3:1 (c) les proporcions grogues:verdes son 3:1 Dr. Antonio Barbadilla 17 Problemas resueltos de genética mendeliana 17 Principios mendelianos y extensiones Experimentos de Mendel F2 X P1 RR ; yy rr ; YY F1 Rr ; Yy Gen Color Y (amarillo) > y (verde) Gen textura R (liso) > r (rugoso) Dr. Antonio Barbadilla 18 Problemas resueltos de genética mendeliana 18 Principios mendelianos y extensiones Cálculo de p Dr. Antonio Barbadilla 19 Problemas resueltos de genética mendeliana 19 Principios mendelianos y extensiones 5. A Drosophila, el caràcter vestigial (ales rudimentàries) és recessiu i autosòmic. El color d'ulls vermell (normal) o blanc és determinat per al·lels situats en el cromosoma X, essent el vermell dominant. Si encreuem una femella homozigòtica d'ales normals i ulls blancs amb un mascle d'ales vestigials i ulls vermells, quin serà el fenotip de la F1? I el de la descendència dels encreuaments de la F1 amb cadascun dels pares? Dr. Antonio Barbadilla 20 Problemas resueltos de genética mendeliana 20 Principios mendelianos y extensiones Cruce dihíbrido, un carácter autosómico y el otro ligado al cromosoma X Forma ala: vg+ > vg Color ojo : w+ > w vg+/vg+ Xw/Xw P vg+ Xw gametos F1 vg+/vg Xw+/Xw Alas y ojos salvajes vg/vg Xw+/Y X vg Xw+ vg Y vg+/vg Xw/Y Alas salvajes, ojos blancos (white) Dr. Antonio Barbadilla 21 Problemas resueltos de genética mendeliana 21 Hembras F1 X vg+/vg Xw+/Xw F1 1/4 vg+ Xw+ 1/4 vg+ Xw 1/4 vg Xw+ 1/4 vg Xw Dr. Antonio Barbadilla 22 X padres vg/vg Xw+/Y 1/2 vg Xw+ 1/2 vg Y 1/8 1/8 vg+ vg Xw+Xw+ vg+ vg Xw+ Y 1/8 1/8 vg+ vg Xw Xw+ vg+ vg Xw Y 1/8 1/8 vg vg Xw+Xw+ vg vg Xw+ Yw+ 1/8 1/8 vg vg Xw+Xw+ 50% alas vestigial, ojos salvajes 50% alas salvajes, ojos salvajes vg vg Xw+ Yw+ 25% alas vestigial, ojos salvajes 25% alas salvajes, ojos salvajes 25% alas vestigial, ojos blancos Problemas resueltos de genética 22 25% alas salvajes, ojos blancos mendeliana Principios mendelianos y extensiones 6. La fragilitat dels ossos i la calvície prematura són dos caràcters de l'espècie humana que depenen de gens de diferents cromosomes. El primer caràcter és dominant; el segon és dominant a l'home i recessiu a la dona. Un home de cabell normal i amb ossos fràgils, el pare del qual tenia els ossos normals, es va casar amb una dona amb ossos normals, portadora de l'altre caràcter. Calculeu la probabilitat de: a) Tenir fills amb ossos fràgils ½ Dihibridisme. 2ª Llei de Mendel Caràcteres autòmics, però un influenciat pel sexe b) Que el primer fill sigui un baró amb calvície prematura. c) Tenir un baró amb calvície prematura i ossos fràgils. d) Tenir una filla amb calvície prematura ¼ 1/8 0 Dr. Antonio Barbadilla 23 Problemas resueltos de genética mendeliana 23 Principios mendelianos y extensiones 7. A l‘espècie humana, el daltonisme és causat per un gen recessiu lligat al sexe (al cromosoma X). a) Dos progenitors normals, poden tenir un fill baró daltònic? Sí, via mare portadora XdX+ I una filla que presenti aquest defecte? No b) Dos progenitors daltònics, poden tenir un fill normal? I una filla normal? Dr. Antonio Barbadilla 24 No , no Problemas resueltos de genética mendeliana 24 Principios mendelianos y extensiones 8. Encreuant una gallina de cresta en nou (amb genotip Rr Gg) amb un gall de cresta en pèsol (rr Gg), obtenim una descendència de 32 gallines. Calculeu la probabilitat de que cap d’aquestes gallines presenti el caràcter atàvic cresta serrada, corresponent al genotip doble recessiu. Rr Gg x rr Gg ½ rG ½ rg ¼ RG ¼ Rg ¼ rG Dr. Antonio Barbadilla 25 ¼ rg 1/8 rrgg Prob (un descendent no cresta serrada) = 1 – 1/8 = 7/8 Prob (no cresta serrada 32 descendents) = (7/8)32 = 0,014 Problemas resueltos de genética mendeliana 25 Principios mendelianos y extensiones 9. El color de l'aleurona del moresc (Zea mays) depén de vàries parelles d'al·lels. Per tenir l'aleurona de color vermell són necessaris els gens dominants C i R, sense els quals és blanca. Si, a més, hi ha el gen P dominant sobre el p, l' aleurona és de color púrpura. a) Determineu el fenotip i el genotip de la descendència de l'encreuament Cc Rr pp x cc Rr Pp. b) Si en encreuar dues plantes, una blanca i l'altra púrpura, obtenim una F1: l/8 púrpura, l/8 vermell i 3/4 blanc, quin és el genotip d'aquestes dues plantes? Dr. Antonio Barbadilla 26 Problemas resueltos de genética mendeliana 26 Principios mendelianos y extensiones La aleurona del maíz Dr. Antonio Barbadilla 27 Problemas resueltos de genética mendeliana 27 Principios mendelianos y extensiones CRp 1/4 Crp 1/4 cRp 1/4 crp Dr. Antonio Barbadilla 28 1/4 cRP cRp crP crp 1/4 1/4 1/4 1/4 CcRRPp CcRRpp CcRrPp CcRrpp 1/16 1/16 1/16 1/16 CcRrPp CcRrpp CcrrPp Ccrrpp 1/16 1/16 1/16 1/16 ccRRPp ccRRpp ccRrPp ccRrpp 1/16 1/16 1/16 1/16 ccRrPp ccRrpp ccrrPp ccrrpp 1/16 1/16 1/16 1/16 Problemas resueltos de genética mendeliana 28 Principios mendelianos y extensiones 10. D. melanogaster pot tenir els ulls vermells o plum i les quetes normals o stubble. La descendència d’una parella de mosques plum, stubble va ser: l62 plum-stubble, 80 plum-normal, 84 vermell-stubble i 42 vermell-normal. Expliqueu aquests resultats. pl+ ó pl st+ ó st plum stubble X plum stubble 368 descendientes l62 plum-stubble, 80 plum-normal, 84 vermell-stubble i 42 vermell-normal 4 fenotips, 2 gens? pl > pl+ st > st+ Proporcions 162/42=3,9 plum-stubble, 80/43=1,9 plum-normal, 84/42=2 vermell-stubble i 42/42=1 vermell-normal Dr. Antonio Barbadilla 29 Proporcions 4:2:2:1 Problemas resueltos de genética mendeliana 29 Recordem la segona llei de Mendel : 1/4 AB 1/4 Ab 1/4 aB 1/4 ab 1/4 AB AABB AAbB AaBB 1/4 Ab AABb AAbb AabB Aabb 1/4 aB AaBB AaBb aaBB aaBb 1/4 ab AaBb Aabb aaBb Dr. Antonio Barbadilla 9/16 A-B- 30 AaBb aabb Razón fenotípica resueltos de genética 3/16 A-bb 3/16Problemas aaB1/16 aabb mendeliana 30 Principios mendelianos y extensiones 10. D. melanogaster pot tenir els ulls vermells o plum i les quetes normals o stubble. La descendència d’una parella de mosques plum, stubble va ser: l62 plum-stubble, 80 plum-normal, 84 vermell-stubble i 42 vermell-normal. Expliqueu aquests resultats. pl+ ó pl st+ ó st plum stubble X plum stubble pl+ pl st+ st X pl+ pl st+ st Proporcions cruce dihíbrido 9:3:3:1 pl- st- : pl- st+st+ : pl+pl+ st- : pl+pl+ st+st+ Dr. Antonio Barbadilla 31 Proporcions 4:2:2:1 5 letals pl- stletal pl- st+st+ 1 letal pl+pl+ st- Problemas resueltos de genética mendeliana 31 Segona llei de Mendel : 1/4 pl st 1/4 pl st+ 1/4 pl+ st 1/4 pl+ st+ 1/4 pl st plpl stst plpl st+st+ plpl+ stst plpl+ stst+ 1/4 pl st+ plpl stst+ plpl st+st+plpl+ st+st+plpl+ st+st+ 1/4 pl+ st plpl+ stst plpl+ stst+ pl+pl+ stst pl+pl+ stst+ 1/4 pl+ st+ plpl+ stst+ plpl+ st+st+pl+pl+ stst+pl+pl+ st+st+ Razón fenotípica 9/16 pl- st- 3/16 pl- st+st+ 3/16 pl+pl+Problemas st- 1/16 pl+pl+ st+st+ resueltos de genética Dr. Antonio Barbadilla 32 mendeliana 32 Segunda ley de Mendel : 1/4 pl st 1/4 pl st+ 1/4 pl+ st 1/4 pl+ st+ 1/4 pl st plpl stst plpl st+st+ plpl+ stst 1/4 pl st+ plpl stst+ plpl st+st+plpl+ st+st+plpl+ st+st+ 1/4 pl+ st plpl+ stst plpl+ stst+ pl+pl+ stst pl+pl+ stst+ 1/4 pl+ st+ Homozigot pl pl o st st és letal plpl+ stst+ plpl+ st+st+pl+pl+ stst+pl+pl+ st+st+ Dr. Antonio Barbadilla 4/9 pl- st33 plpl+ stst+ Razón fenotípica 2/9 pl- st+st+ 2/9 pl+pl+ st-resueltos 1/9depl+pl+ Problemas genética mendeliana st+st+ 33 Principios mendelianos y extensiones 11. Un toro heterozigòtic per un gen completament recessiu letal engendra 3 vedells amb cadascuna de 32 vaques. Dotze de les vaques tenen un o més avortaments i, per tant, deuen ésser portadores d'aquest gen letal. Quantes vaques portadores inadvertides hi ha probablement en aquest ramat? 1 32 +/letal 12 +/letal -> vaques heterozigotes 32 -12 = 20 poden ser +/+ ó +/letal Probabilitat mare que és heterozigota tingui 3 vedells normals (3/4)3 = 0,422 Probabilitat mare que és heterozigota i tingui al menys 1 avortament 1 – 0,4218 = 0,578 Dr. Antonio Barbadilla 34 Problemas resueltos de genética mendeliana 34 Principios mendelianos y extensiones Probabilitat mare heterozigota i 3 vedells normals (3/4)3 = 0,422 Probabilitat mare heterozigota i al menys 1 avortament 1 – 0,4218 = 0,578 N = vaques portadores al ramat = detectades + no detectades N x probabilitat detectar = 12 N x 0,578 = 12 -> N = 12 /0,578 = 20,76 -> 21 vacas portadores Dr. Antonio Barbadilla 35 N = 21 = detectades + no detectades 21 = 12 + no detectades No detectades = 9 Problemas resueltos de genética mendeliana 35 Principios mendelianos y extensiones 12. Què podeu deduir de les següents proporcions corresponents a diferents segregacions fenotípiques: 3:1; 1:2:1; 2:1; 12:3:1; 15:1 ? 3:1 -> Proporcions F2 d’un creuament monohíbrid, un locus amb dominància (A i a) 1:2:1 -> Proporcions F2 d’un creuament monohíbrid, un locus amb dos al·les sense dominància (A1 i A2) 2:1 -> Proporcions F2 d’un creuament monohíbrid, un locus amb dos al·les amb dominància i letalitat del homozigot dominant (també podria ser no dominància i letalitat d’un dels homozigots) Dr. Antonio Barbadilla 36 Problemas resueltos de genética mendeliana 36 Tipos de interacción genética según la modificación de las proporciones mendelianas 9 3 3 1 13:3 9:7 9:3:4 12:3:1 15:1 A-B- Dr. Antonio Barbadilla 37 A-bb aaB- aabb •Mutación supresora 13:3 •Genes en la misma ruta 9:7 •Epistasia recesiva 9:3:4 •Epistasia dominante 12:3:1 •Duplicación génica 15:1 Problemas resueltos de genética mendeliana 37 Principios mendelianos y extensiones 12. Què podeu deduir de les següents proporcions corresponents a diferents segregacions fenotípiques: 3:1; 1:2:1; 2:1; 12:3:1; 15:1 ? •Mutación supresora 13:3 •Genes en la misma ruta 9:7 •Epistasia recesiva 9:3:4 •Epistasia dominante 12:3:1 •Duplicación génica 15:1 12:3:1 -> Proporcions F2 d’un creuament dihíbrid, dos loci amb dominància i interacció (epistàsia dominante) 15:1 -> Proporcions F2 d’un creuament dihíbrid, dos loci amb dominància i interacció (duplicació gènica) Dr. Antonio Barbadilla 38 Problemas resueltos de genética mendeliana 38 Principios mendelianos y extensiones 13. Un encreuament prova d'una F1 dóna unes proporcions fenotípiques 1:1:1:1. a) Quants gens hi ha involucrats? b) És possible determinar les relacions al·lèliques a partir d'aquests resultats? En cas contrari, com obtindríem aquesta informació? c) Quina altre informació ens proporciona aquests resultats? Dr. Antonio Barbadilla 39 Problemas resueltos de genética mendeliana 39 Cruzamiento prueba: Genotipos P AA BB aa bb Gametos P AB ab F1 Aa Bb Gametos Dr. Antonio Barbadilla 40 X aa bb Cruzamiento prueba ab AB Aa Bb A- B- Ab aB Aa bb aa Bb aa bb A- bb aa Baa bb ab Problemas resueltos de genética 40 Fenotipos Genotipos mendeliana Principios mendelianos y extensiones 13. Un encreuament prova d'una F1 dóna unes proporcions fenotípiques 1:1:1:1. a) Quants gens hi ha involucrats? 2 gens b) És possible determinar les relacions al·lèliques a partir d'aquests resultats? No En cas contrari, com obtindríem aquesta informació? Comparan si la F1 doble heterozigota és fenotipicament igual a un dels fenotips parentals c) Quina altre informació ens proporciona aquests resultats? Els gens no estan lligats Dr. Antonio Barbadilla 41 Problemas resueltos de genética mendeliana 41 Principios mendelianos y extensiones 14. Es presentà en els tribunals de justícia el següent cas: una família X reclama que el bebè Y, que li van donar a la maternitat, no es seu i que el bebè Z, de la família W, és el seu. La família W ho nega, i el tribunal ordena un examen dels grups sanguinis dels bebès i els pares, amb els següents resultats: Mare Pare Bebè Familia X/Y AB O A Familia W/Z A O O Quina família tenia raó? La família W té raó, doncs una mare AB no pot tenir un fill 0. Dr. Antonio Barbadilla 42 Problemas resueltos de genética mendeliana 42 Principios mendelianos y extensiones 15. El següent pedigrí tipifica les característiques de transmissió del color del pèl en el conillet d'Índies, controlat per al·lels d'un sol gen. a) Especifiqueu el nombre d'al·lels implicats. b) Calculeu la probabilitat de que un descendent de l'encreuament I1 x I2, en aparellar-se amb III2, tingui un fill de pèl vermell. Dr. Antonio Barbadilla 43 Problemas resueltos de genética mendeliana 43 nv x I2 = tv Principios mendelianosb) I1 y =extensiones ¼ nt x tv -> no ¼ nv x tv -> síde ¼ = (1/4)2 15. El següent pedigrí tipifica les característiques ¼ vt d'Índies, x tv -> sí controlat ¼ = (1/4)2per 1/4 transmissió del color del pèl en el conillet al·lels d'un sol gen. ¼ vv x tv -> sí ½ = (1/8) a) Especifiqueu el nombre d'al·lels implicats. b) Calculeu la probabilitat de que un descendent de l'encreuament I1 x I2, en aparellar-se amb III2, tingui un fill de pèl vermell. n>t>v a) 3 al·lels nn , nt, nv -> negre tt, tv -> tacat vv -> vermell Dr. Antonio Barbadilla 44 Problemas resueltos de genética mendeliana 44 Análisis de genealogías 16. Analitzeu els següents pedigrís, explicant el tipus d'herència més probable (dominància, recessivitat, autosòmic, lligat al sexe): Recesivo (salta generaciones) y autosómico (independiente mente del sexo) Aa aa A- Aa aa Aa Aa aa Calculeu la probabilitat de tenir un descendent afectat en els encreuaments següents: pedigrí i) II 6 x IV l6 Aa x Aa => p(aa) = ¼ Dr. Antonio Barbadilla ii) III l2 x III 15 45 III 12 X III15 Aa (2/3) x Aa (1) => aa (1/4) = 2/3 x ¼ =1/6 resueltos de =genética 45 AA (1/3) xProblemas Aa (1) => aa (1/2) 1/3 x ½ = 1/6 mendeliana 1/3 Principios mendelianos y extensiones 16. Analitzeu els següents pedigrís, explicant el tipus d'herència més probable (dominància, recessivitat, autosòmic, lligat al sexe): aa Aaa Aa AA- aa 2 ) Autosómico (lo transmiten padres a hijos) y dominante (no salta generaciones) Xa/Y XA/XA XA/Xa Xa/Y XA/Xa Xa/Y Xa/Y XA/Y 3 ) Ligado al X (patrón de herencia X) y recesivo generaciones) Calculeu la probabilitat de tenir un descendent mutant(salta en els encreuaments següents: pedigrí 2) III 7 x III ll Aa x aa = ½ aa x Aa = ½ II 3 x II 5 Dr. Antonio Barbadilla XA / XA x Xa/Y Fenotipo A- ambos sexos pedigrí 3) I 2 x IV l0 Problemas resueltos de genética 46 III 8 x II 4 XA/Y x XA / Xa Fenotipo A- hembras y machos mitad de cada 46 mendeliana
