Lesions articulars

LESIONS ARTICULARS AGUDES
2004 − 2005
ÍNDEX
1.− LESIONS ARTICULARS AGUDES. Pàg.3.
1.1.− ARTICULACIÓ
1.2.− LESIÓ ARTICULAR AGUDA
1.3.− DIFERENCIES
2.− TIPUS I TRACTAMENT DE LES LESIONS ARTICULARS AGUDES. Pàg.6.
2.1.− LUXACIÓ
2.2.− ESQUINÇ
2.3.− FRACTURA
3.− COMPLICACIONS. Pàg.9.
4.− BIBLIOGRAFIA. Pàg.10.
1.− LESIONS ARTICULARS AGUDES
1.1.− ARTICULACIÓ
DEFINICIÓ
Conjunt d'elements pels quals els ossos s'uneixen entre si. Conjunt de parts toves i dures que constitueixen la
unió entre dos o més ossos pròxims. Unió d'un os o òrgan esquelètic amb un altre.
FUNCIONS DE LES ARTICULACIONS
• Hi tenen lloc els moviments de la màquina esquelètica
• Lloc de creixement
• Amortir les pressions i adaptar−se al terreny.
CLASSIFICACIÓ DE LES ARTICULACIONS
• DIARTROSI: articulació mòbil. Consta de:
♦ Càpsula sinovial.
♦ Superfícies articulars.
♦ Cartílag articular.
♦ Càpsula articular.
♦ Fibrocartílag extraarticular o rodet.
♦ Fibrocartílag intraarticular o menisc.
1
♦ Lligaments.
• SINARTROSI: articulació immòbil. La seva funció és permetre el creixement dels ossos.
• ANFIARTROSI: Articulació semimòbil. No tenen ni sinovial, ni càpsula.
1.2.− LESIÓ ARTICULAR AGUDA
Lesió articular
Qualsevol discontinuïtat patològica o traumàtica del teixit d'una articulació o pèrdua de la funció d'una part
d'aquesta.
Degut a la interdependència funcional dels components d'una articulació, una lesió en un d'ells, afectarà la
resta d'elements de la unitat funcional. Així, la contusió a la càpsula articular, provocarà una atrofia a la
musculatura del adjacent.
Lesions agudes
Es tracta de lesions sobtades i generalment de gravetat com per exemple el trencament d'un os o un desgarro
muscular, i el seu reconeixement immediat no permet un tractament mèdic que la major part de les vegades
serà totalment curatiu.
El tractament de primers auxilis és important en el terreny de joc, és a dir, en el lloc on es produeix la lesió.
L'etapa inicial ha de ser una exploració física i la determinació del mecanisme de lesió. És important un
diagnòstic precís per arribar a temps a un bon tractament. El metge ha de conèixer totes les possibles lesions
associades.
1.3.− DIFERÈNCIES
LAXITUD − INESTABILITAT
Laxitud: fluixedat o manca de tensió de les fibres elàstiques d'un teixit. Estat de relaxació o distenció d'una
estructura orgànica.
Inestabilitat de les fibres elàstiques, només necessita una acció externa infinitament petita per a pertorbar−ne
l'equilibri i provocar−li una flexió.
CONDROPATIA − CONDROMALÀCIA
Condropatia: qualsevol malaltia que afecta al cartílag.
Condromalàcia: Reblandiment anormal i degeneració del cartílag.
La condromalàcia patelar és la més coneguda. Es pensa, que la causa està relacionada amb l'ús excessiu,
trauma i/o esforços anormals dels genolls. Normalment, els adolescents afectats, presenten una alineació
anormal de la ròtula. També pot reflexar artritis de la ròtula generalment en individus d'edat avançada.
Els símptomes són: sensibilitat al genoll, mal a la part frontal, després d'estar assegut durant molt temps, dolor
al pujar escales o al aixecar−se d'una cadira, sensació de fregament o fricció quan s'extén el genoll.
Per calmar el dolor, pot ser efectiu el repòs temporal o la immobilització de l'articulació afectada, com també
l'administració d'antiinflamatoris. La fisioteràpia ajuda especialment a l'enfortiment del quàdriceps. S'ha de
limitar la pràctica d'esports i les activitats extenuants fins que el dolor hagi passat. La cirurgia pot ser
2
artroscòpia o oberta depenent de la naturalesa de la desalineació.
2.− TIPUS, CAUSES I TRACTAMENT DE LESIONS ARTICULARS
2.1.− ESQUINÇ
DEFINICIÓ
Consisteix en la ruptura, la desincerció o esquinçament dels lligaments articulars o la càpsula sinovial que
cobreix l'articulació
CAUSES
És degut a una distensió excessiva dels lligaments i les altres estructures que mantenen estable l'articulació.
L'origen pot ser un moviment brusc o sobtat, un traumatisme com un cop o caiguda que força l'articulació o
un moviment que no és capaç d'efectuar.
La seva localització és en articulacions que suporten la major part del pes corporal com els turmells, genolls,
columna vertebral,...
TRACTAMENT
Per minvar el dolor i la inflamació tothom recorre als fàrmacs analgèsics i antiinflamatoris. Cal mantenir
repòs absolut de l'articulació per la seva cicatrització i la recuperació del teixits lesionats. Si no és possible el
repòs es recorre a la immobilització de la zona lesionada.
EXEMPLE
ESQUINÇ DE TURMELL.
El major risc de patir un esquinç de turmell, és haver−ne tingut un anteriorment. Aquest fenomen s'explica
perquè aquesta lesió afecta justament al sistema propioceptiu, quan es trenca el lligament del turmell, també es
lesionen els nevis que envien la informació per fer l'habilitat sense pensar−hi.
Normalment, els esquinços solen ser ocasionats per una torçada i tot seguit apareix un dolor molt intens o
moderat sobtat, en moltes ocasions va acompanyat d'una inflamació localitzada i de magnitud variable, que
dificulta el moviment del turmell o dolor sense que aquest suporti cap pes. Un cop passa aquest dolor intens el
recolzament del peu resulta molt difícil.
El tractament ha de ser elevació del turmell, gel, embenat compressiu, també es poden utilitzar
antiinflamatoris o analgèsics, segons la seva gravetat i la intensitat del dolor. També es pot tractar amb
fisioteràpia.
2.2.− LUXACIÓ
DEFINICIÓ
En ocasions quan una articulació pateix un cop o gir, els ossos queden fora de la seva posició. Diem que els
ossos d'una articulació estan dislocats, si queden fora del seu lloc fins que un metge els recol·loca. Si els ossos
surten del seu lloc però hi tornen immediatament, es diu que ha tingut lloc una subluxació. Les dislocacions i
subluxacions més comuns a l'esport són les d'espatlla, colze, dits i ròtula. Aquestes també afecten als teixits
tous del voltant del genoll.
3
CAUSES
La luxació pot produir−se per un traumatisme a causa d'una violència exterior i que va acompanyada
generalment per la lesió de lligaments, però són més freqüents les que tenen un origen indirecte, per
moviments que superen els límits fisiològics. Els símptomes són el dolor molt intens i la posició anormal del
membre afectat.
TRACTAMENT
Finalització de l'activitat, no intentar reduir la luxació i tractament asistencial. Comprèn la reducció de la
luxació mitjançant maniobres cuidadoses i la immobilització posterior, fins a aconseguir la cicatrització dels
esquinços lligamentosos.
EXEMPLE
LUXACIÓ DE L'ARTICULACIÓ ESTERNO COSTAL
Pot aparèixer quan s'aixeca molt de pes, fortes estirades i la flexió de braços. És degut a una inflamació en la
unió de la costella i el cartílag. Es pot formar una eminència que fa mal al apretar−la. El dolor s'accentua al
girar el tronc o respirar fons.
Es pot tractar amb fisioteràpia, ultrasons, antiinflamatoris o corticòides; poques vegades amb cirurgia. No és
perillós, però algunes vegades pot tardar en marxar el dolor.
2.3.− FRACTURA
DEFINICIÓ
La fractura articular és en la que, la línia de trencament arriba fins a l'interior de l'articulació.
CAUSES
Les fractures solen estar causades per traumatismes o per accions musculars violentes. També es possible que
es produeixin a conseqüència de malalties del propi os.
Dolor agut , inflamació local, deformitat visible o palpable, aparició d'un hematoma, incapacitat per utilitzar la
part afectada l'esclafit al fregar els fragments ossis. També poden aparèixer símptomes associats als òrgans o
teixits afectats per la fractura.
TRACTAMENT
Existeixen molts mètodes i tècniques pel tractament de les fractures; en general, en tots es segueixen dos
passos principals:
El primer és la reducció, és a dir; la correcció dels desplaçaments que s'hagin produït en els diversos
fragments ossis tornant−los a la seva situació original. Després es procedeix a la contenció, és a dir, a la
immobilització en la seva posició pròpia dels fragments ossis durant el temps necessari, perquè s'uneixin entre
ells. Mentre dura el període de contenció convé mobilitzar les articulacions properes al lloc de la fractura,
encara que no estiguin afectades pel traumatisme.
EXEMPLE
4
FRACTURA DEL GENOLL
Hi ha molts tipus de fractura en l'articulació del genoll, la majoria per cops directes, tot i que algunes vinguin
provocades per lesions dels lligaments o la dislocació de la ròtula, que és més freqüent en joves. Si
l'articulació se'n recent en sec, és possible que hi hagi fractura.
S'ha d'efectuar una radiografia immediata si es sospita que hi pot haver fractura, ja que quasi sempre es
necessita una operació per reimplantar o extreure el fragment.
3.− COMPLICACIONS
NÒDULS TENDINOSOS / GANGLIONS.
Solen estar produïdes per danys en el revestiment de l'articulació i en es teixits adjacents. Poden originar−se
després d'un esquinç dels lligaments del canell, formant−se bonys al voltant d'aquest o a la base dels dits, que
poden fer−se més o menys grans. Es tracta de quists plens de líquid sinovial, més freqüents en la dona. Evitar
les pressions sobre el nervi. Repòs, gel, compressió, elevació, antiinflamatoris, infiltració d'hipocortisona.
Rara vegada s'ha d'operar.
ARTRITIS / COXALGIA.
Existència prèvia d'una artritis o un simple esquinç produït al girar l'articulació. Dolor a la ingle, sobretot al
moure el maluc. Si és esquinç: repòs, antiinflamatoris, ultrasons, exercici suau. Si és artritis: programa de
fisioteràpia, piscina. Cirurgia només en casos greus; intentar escurçar les passes.
GENOLL INESTABLE / TRENCAMENT DEL LLIGAMENT CREUAT.
Els lligaments creuats controlen el moviment del genoll enrere i endavant i estan situats en profunditat. La
causa més comuna és girar sobre el genoll mentre es suporta un pes. Es pot sentir un esclafit. El genoll
s'inflama en menys d'una hora, però el diagnòstic pot ser difícil en el primer moment. Punxar al genoll per
treure sang i netejar−lo amb artroscòpia. Exercitar els músculs de les cames, en especial els quàdriceps. No
solen presentar−se problemes desprès de la curació, però pot precisar cirurgia però la operació suposa quasi
un any de recuperació.
LESIÓ DEL MENISC.
És la lesió del genoll més freqüent. Com que els cartílags amorteixen els impactes, la seva extracció
multiplica per cinc la pressió sobre les cares articulars, per això es solen practicar extraccions parcials. La
lesió sol produir−se al girar el genoll mentre està doblegat i suportant pes. El genoll s'inflama a les poques
hores i pot seguir inflat varis dies. Es poden notar cruiximents, fallades o bloqueigs en una posició,
normalment doblegat. Repòs, gel , compressió i elevació en els primers moments. Mantenir en bona forma els
quàdriceps durant el tractament. Analgèsics, artrografía, artroscòpia o extracció quirúrgica. No convé practicar
esport durant sis setmanes. Procurar evitar girs.
4.− BIBLIOGRAFIA.
• J.P.R. Williams, MBE FRCS. Lesiones deportivas. Manual. Ed .Raíces 1988.
• W.B. Sunders. Diccionario de medicina. Dorland. Volum I, Volum II Editorial Ineramericana.
• A.Dirix, H.G.Knuttgen & K.Tittel. Libro Olímpico de la medicina deportiva Volum I. Editorial
Doyma. 1988.
• Enciclopèdia de medicina i salut. (Aparell locomotor) Vol. I. Enciclopèdia Catalana.
• Guia médica, consejos prácticos. Volumen 6. Editorial Salvat. 1983.
5
• Gran Enciclopèdia Catalana
• www.nlm.nih.gov/medlineplus/ency. Un servicio de la Biblioteca Nacional de Medicina de EEUU y
los Institutos Nacionales de la Salud. Enciclopédia Médica en español .
6
7