Pàgina web - Barcelona Activa

Entorn innovador,
microempreses i
desenvolupament
local
Una anàlisi de les empreses creades amb
el suport de Barcelona Activa
Barcelona, juny de 2006
Entorn innovador, microempreses i
desenvolupament local
Una anàlisi de les empreses creades amb el suport de
Barcelona Activa
Equip de recerca
Observatori de la Nova Economia
Internet Interdisciplinary Institute
Universitat Oberta de Catalunya (UOC)
Direcció
Dr. Manuel Castells Oliván
Dr. Jordi Vilaseca Requena
Coordinació
Dr. Josep Lladós Masllorens
Investigadors
Gisela Ammetller Montes
Irene Esteban Millat
Mireia Fernández Ardèvol
Dr. Josep Lladós Masllorens
Dra. Inma Rodríguez Ardura
Dr. Joan Torrent Sellens
Dr. Jordi Vilaseca Requena
Ajudant de recerca
Fabio de Franceschi
Agraïments
Aquest treball de recerca ha estat possible gràcies a l’esforç de l’equip investigador i de moltes
altres persones que sempre ens han animat a continuar.
En primer lloc volem donar les gràcies a Maravillas Rojo, Presidenta de Barcelona Activa, i a
totes aquelles altres persones de la institució que ens han proporcionat la informació
necessària per realitzar el nostre estudi i que s’han implicat activament en proporcionar-nos
suport: en particular, Liz Monfort, Mateu Hernández i Ana Maldonado, com també Montse
Basora, Montse Charle, Lorenzo di Pietro, Yolanda Pérez, Teresa Peyri i Maria Vilà.
També agraïm a l’Agustí Ferrer, en David Abadal i a la Sònia Martínez permetre’ns compartir
amb tots ells les experiències internacionals, a Dublín i a Munic, en el marc de la xarxa Panel.
Així mateix, expressem també el nostre agraïment a Micéal Whelan, Director de Comunicacions
del projecte del viver Nova-UCD, a Ron Immink, responsable del desenvolupament de les
empreses d’Invent-DCU, a Padraig O’Shea, gerent executiu del Trinity College Enterprise
Centre, de Dublín, a Cristina Mann, la directora del viver MTZ, a Franz Glatz, responsable de
Gate, i a Moritz Warth, de la GründerRegio de Munic, que ens va acompanyar en les nostres
visites.
Volem mencionar també tots aquells emprenedors que ens van rebre per a una entrevista
personal i als participants a les taules rodones. Moltes gràcies a Ramon Adalid, Arturo
Aranguren, Alain Arnaud, David Bäckstrom, Josep Mª Boter, Neli Caldenteny, Ermengol
Casanovas, Rodrigo Checa, Mario Comas, Lluís Cortés, Josep Mª Darné, Antoni de Jaumar,
Rafael del Valle, Joan Font, Teresa Llibre, David Masó, Pep Montoya, Fernando Núñez, Eloy
Ortega, Emili Ramos, Xavier Renom, Òscar Riera, Carles Sanabre, David Sanz, Xavier
Verdaguer i Jaume Vilalta. Així mateix, expressar el nostre agraïment a Christian Fernández,
Enrique Goñi i Emilio Ontiveros, que van acceptar la nostra invitació a participar en una de les
taules rodones celebrades.
La comparació amb l’entorn d’Innova-UPC ha estat possible gràcies a la col·laboració de
Francesc Solé Parellada, Mireia de la Rubia i Frederic Horta. El nostre agraïment també per
Germán Loewe i Oriol Llauradó, de Netquest, l’empresa que ens ha permès elaborar i distribuir
on line l’enquesta als emprenedors, i que sempre ens han ofert el seu recolzament tècnic.
Finalment, com no podria ser d’altra manera, tots els companys de la Universitat Oberta de
Catalunya, i molt especialment els dels Estudis d’Economia i Empresa, mereixen una menció
especial per tots els ànims que sempre ens han transmès i ens han permès continuar
endavant.
© Internet Interdisciplinary Institute
© M. Castells, J. Vilaseca (dirs.), J. Lladós (coord.), G. Ammetller, I. Esteban, M. Fernández, J. Lladós, I. Rodríguez, J.
Torrent, J. Vilaseca.
Entorn innovador, microempreses i desenvolupament local
7
Índex de continguts
Introducció. El context social de desenvolupament de Barcelona Activa com a medi d’innovació ... 11
Capítol I. Anàlisi de la política de foment a la creació d’empreses............................................. 15
1. La política de promoció a la innovació i l’emprenedoria ..................................................... 15
2. L’oferta de programes, serveis i activitats que incideixen sobre l’esperit emprenedor ...... 20
2.1. Promoció de la iniciativa emprenedora ....................................................................... 20
2.2. Suport a la consolidació de les noves empreses ........................................................ 28
2.3. Difusió de la cultura emprenedora: Dia de l’Emprenedor............................................ 31
2.4. Divulgació i capacitació tecnològica: el Cibernàrium .................................................. 35
2.5. Detecció de noves oportunitats d’ocupació i negoci: Porta 22.................................... 38
3. L’acció de Barcelona Activa orientada a la ruptura d’obstacles a la creació d’empreses .. 42
4. L’estratègia de comunicació institucional ........................................................................... 52
4.1. Principals eixos per al desenvolupament comunicacional .......................................... 52
4.2. Mapa comunicacional en la difusió.............................................................................. 52
4.3. Comunicació relacional: característiques de BarcelonaNETactiva............................. 54
5. Anàlisi de resultats: participació i satisfacció...................................................................... 56
5.1. Suport a la creació d’empreses ................................................................................... 59
5.2. Desenvolupament de xarxes relacionals: networking ................................................. 61
5.3. Activitats de formació................................................................................................... 63
5.4. Dia de l’Emprenedor .................................................................................................... 64
5.5. Aprofitament de la xarxa d’equipaments ..................................................................... 64
5.6. Indicadors de supervivència ........................................................................................ 65
6. Característiques distintives de les empreses localitzades al Parc Tecnològic Barcelona
Nord ........................................................................................................................................ 67
6.1. Perfil de l’emprenedor ................................................................................................. 67
6.2. Característiques de les empreses ............................................................................... 68
6.3. Nivells de participació i satisfacció .............................................................................. 68
6.4. Suggeriments de millora.............................................................................................. 70
6.5. Percepció de l’entorn i cooperació .............................................................................. 71
Capítol II. La persona emprenedora de l’entorn de Barcelona Activa ........................................ 73
1. Principals trets distintius ..................................................................................................... 73
1.1. Relativament joves ...................................................................................................... 73
1.2. Majoritàriament homes ................................................................................................ 74
1.3. Origen: català i espanyol ............................................................................................. 74
1.4. Nivell educatiu: molt per sobre de la mitjana catalana ................................................ 75
1.5. Situació prèvia a la creació de l’empresa actual: laboralment actius.......................... 75
© Internet Interdisciplinary Institute
© M. Castells, J. Vilaseca (dirs.), J. Lladós (coord.), G. Ammetller, I. Esteban, M. Fernández, J. Lladós, I. Rodríguez, J.
Torrent, J. Vilaseca.
8
El context social de desenvolupament de Barcelona Activa com a medi d’innovació
1.6. Activitats complementàries: no és un fet majoritari, però té una presència important 76
1.7. Experiència emprenedora? No en la majoria dels casos ............................................ 77
2. Anàlisi de la cultura emprenedora ...................................................................................... 79
2.1. Principals motius per crear l’empresa actual: destaquen les motivacions personals . 79
2.1.1. Entorn familiar: família empresària i desig que els fills/filles tinguessin la seva
pròpia empresa .............................................................................................................. 80
2.1.2. Cultura emprenedora, indicador sintètic .............................................................. 81
3. Impacte de les polítiques que s’orienten a la superació de discriminacions al mercat de
treball ...................................................................................................................................... 83
3.1. Programes a mida per a col·lectius específics: Dones Emprenedores....................... 83
3.2. Anàlisi de la dona emprenedora.................................................................................. 85
3.2.1. Estructura de l’empresa ....................................................................................... 86
3.3. Característiques de les empreses creades amb el suport del programa Dones
Emprenedores .................................................................................................................... 89
3.4. Emprenedors/es que han creat l’empresa a partir dels 45 anys................................. 90
3.5. Emprenedors/es procedents de l’atur.......................................................................... 91
4. Perfil dels emprenedors/es que encara no han creat l’empresa ........................................ 94
4.1. Principals trets distintius .............................................................................................. 94
4.2. Anàlisi de la cultura emprenedora ............................................................................... 95
Capítol III. Anàlisi de les empreses desenvolupades amb el suport de Barcelona Activa ......... 97
1. Perfil de l’empresa vinculada a Barcelona Activa: característiques generals .................... 98
2. Els instruments de finançament i els seu efectes en les empreses ................................. 102
2.1. Perfils financers ......................................................................................................... 105
2.2. Característiques de l’empresa que determinen l’accés al finançament .................... 106
2.2.1. Innovació i cooperació........................................................................................ 106
2.2.2. Resultats empresarials....................................................................................... 108
2.3. Determinants del finançament relacionats amb les característiques de la persona
emprenedora .................................................................................................................... 109
3. Entorn competitiu i mercat de referència .......................................................................... 112
4. Organització i model de negoci......................................................................................... 114
4.1. Disseny i altres característiques organitzatives ........................................................ 114
4.2. Equipaments i usos TIC ............................................................................................ 115
4.3. Integració en xarxes externes ................................................................................... 118
4.4. Configuració de xarxes internes ................................................................................ 120
4.5. Orientació organitzativa cap el disseny en xarxa ...................................................... 121
5. Orientacions estratègiques ............................................................................................... 123
5.1. Avantatges competitius predominants....................................................................... 123
5.2. Orientació organitzativa vers al mercat ..................................................................... 124
© Internet Interdisciplinary Institute
© M. Castells, J. Vilaseca (dirs.), J. Lladós (coord.), G. Ammetller, I. Esteban, M. Fernández, J. Lladós, I. Rodríguez, J.
Torrent, J. Vilaseca.
Entorn innovador, microempreses i desenvolupament local
9
5.3. Orientació al màrqueting de relacions ....................................................................... 125
5.4. Orientació al màrqueting un a un .............................................................................. 125
5.5. Orientacions estratègiques avançades ..................................................................... 126
5.6. Estratègies per al foment del creixement empresarial .............................................. 127
6. L’adopció d’Internet per a la comercialització electrònica ................................................ 130
Capítol IV. Anàlisi de l’entorn .................................................................................................... 133
1. La innovació a l’economia del coneixement ..................................................................... 133
2. El dinamisme innovador amb l’ús de les TIC.................................................................... 137
3. La innovació des de la perspectiva del milieu .................................................................. 143
4. Contingut de la interacció amb l’entorn ............................................................................ 149
5. L’efecte de milieu .............................................................................................................. 151
6. Interacció amb la institució: iniciatives generadores de xarxa.......................................... 154
7. L’abast i efecte de l’entorn innovador: relació entre percepció i comportament innovador.. 157
Capítol V. Aproximació a l’èxit empresarial............................................................................... 163
1. Presència als mercats internacionals ............................................................................... 163
2. Activitat comercial a la Xarxa............................................................................................ 167
3. Estratègia competitiva....................................................................................................... 169
4. Generació de recursos...................................................................................................... 176
5. Formes de creixement ...................................................................................................... 180
5.1. Formes de creixement innovadores .......................................................................... 180
5.2. Formes de creixement en xarxa ................................................................................ 181
5.3. Creixement innovador en xarxes externes................................................................ 182
5.4. Creixement innovador i en xarxes internes ............................................................... 182
6. Indicador d’èxit empresarial .............................................................................................. 185
7. Itineraris d’èxit empresarial ............................................................................................... 190
7.1. Itineraris cap a l’èxit de les empreses ....................................................................... 190
7.1.1. Model 1............................................................................................................... 190
7.1.2. Model 2............................................................................................................... 192
7.2. Itinerari cap a l’èxit dels emprenedors....................................................................... 192
7.2.1. Model 3............................................................................................................... 192
Capítol VI. Anàlisi comparada amb altres entorns .................................................................... 195
1. Comparativa amb la microempresa catalana ................................................................... 195
1.1. L’empresa emprenedora de Barcelona Activa i el teixit productiu de Catalunya ...... 195
1.2. L’entorn innovador de Barcelona Activa a l’economia del coneixement: de les xarxes
d’emprenedorisme a l’emprenedorisme en xarxa ............................................................ 195
1.3. Una caracterització de l’empresa vinculada a Barcelona Activa en relació amb
l’empresa catalana............................................................................................................ 198
2. Comparativa amb el programa Innova-UPC..................................................................... 202
© Internet Interdisciplinary Institute
© M. Castells, J. Vilaseca (dirs.), J. Lladós (coord.), G. Ammetller, I. Esteban, M. Fernández, J. Lladós, I. Rodríguez, J.
Torrent, J. Vilaseca.
10
El context social de desenvolupament de Barcelona Activa com a medi d’innovació
2.1. Principals resultats..................................................................................................... 202
2.2. La persona................................................................................................................. 203
2.3. L’empresa .................................................................................................................. 204
2.3.1. Característiques generals .................................................................................. 204
2.3.2. Instruments de finançament............................................................................... 205
2.3.3. Entorn competitiu i mercat de referència ........................................................... 206
2.3.4. Organització i model de negoci.......................................................................... 206
2.3.5. Orientacions estratègiques ................................................................................ 207
2.3.6. Comercialització electrònica .............................................................................. 208
2.3.7. Dinamisme innovador......................................................................................... 208
Capítol VII. Conclusions ............................................................................................................ 211
Referències bibliogràfiques ....................................................................................................... 217
Llibres i articles a publicacions periòdiques.......................................................................... 217
Documentació elaborada per Barcelona Activa.................................................................... 222
Webgrafia.............................................................................................................................. 222
© Internet Interdisciplinary Institute
© M. Castells, J. Vilaseca (dirs.), J. Lladós (coord.), G. Ammetller, I. Esteban, M. Fernández, J. Lladós, I. Rodríguez, J.
Torrent, J. Vilaseca.
Entorn innovador, microempreses i desenvolupament local
11
Introducció. El context social de desenvolupament de Barcelona Activa
com a medi d’innovació
Barcelona Activa és un innovador medi d’innovació. És a dir, una empresa pública dedicada a
la construcció d'un entorn afavoridor de l’emprenedoria i la innovació empresarial a partir d'una
sèrie de dispositius institucionals, espacials i culturals en el marc d'una política pública
impulsada des de l'Ajuntament de Barcelona, dirigida i realitzada amb àmplia autonomia per un
equip d'innovadors institucionals amb esperit d'aventura. Fins a quin punt les aspiracions de
generar emprenedoria s'han vist reflectides en la realitat, després de dues dècades, és una
qüestió que requereix una resposta objectivable a través de la recerca. A les pàgines d'aquest
text es troben les dades i les anàlisi que fonamenten les conclusions a les quals un equip
d'economistes universitaris hem arribat després de quinze mesos de recerca. Però per
entendre els resultats d'aquest projecte institucional convé situar l'experiència de Barcelona
Activa en el context històric que li dóna origen.
El 1986 Barcelona pateix una greu de crisi d'ocupació derivada de l'obsolescència de la seva
economia industrial tradicional. Els fons i programes de l'Inem tracten de pal·liar la desocupació
mitjançant fórmules clàssiques de reciclatge professional que, en bona mesura, no són
distingibles dels subsidis d'atur. Des del sector públic local es proposa reutilitzar els esmentats
fons en una perspectiva diferent: no tant transferir treballadors a altres ocupacions com generar
nova ocupació mitjançant la creació d'empreses. Per a això, es planteja Barcelona Activa com
una iniciativa pública de suport a l'emprenedoria basada en tres premisses:
-
L'emprenedoria, en dinamitzar el teixit productiu de la ciutat, contribueix a la cohesió social
allà on l'augment de l'atur la desintegra.
-
Les microempreses i les pimes són les principals fonts de creació d'ocupació.
-
La cultura de l'emprenedoria reafirma la importància que té la petita empresa com a cultura
d'innovació, de manera que la crisi del teixit industrial tradicional de les grans empreses
vagi sent substituïda, gradualment, per la vitalitat d'un teixit empresarial de petites
empreses basades en la innovació i la cooperació, amb l'agilitat suficient per detectar
nínxols de mercat i adoptar noves tecnologies i noves formes de gestió.
Barcelona Activa es crea amb escassos recursos i sense una capitalització que li permeti
funcionar com agent de capital risc. Per tant, la seva tasca és facilitar l'emergència d'un clima
d'emprenedoria mitjançant la mediació entre diferents agents per tal de crear sinergies entre
ells. De fet, pot dir-se que l'escassetat de recursos de la institució prevé la formació d'una nova
burocràcia pública i l'obliga a innovar per sobreviure. En particular, troba en els programes
europeus d'ajuda a la creació d'ocupació una font de finançament, gràcies a la seva capacitat
competitiva per atreure els esmentats fons. A Barcelona Activa es genera, doncs, una cultura
de canvi estructural, de transició cap a noves formes productives, cap a l’economia de serveis i
de noves tecnologies en què s'estava transformant Barcelona. No va ser fàcil defensar aquest
model en els primers temps. Els actors socials tradicionals veien amb desconfiança la
transformació de la política d'ocupació en política de creació de petites empreses, és a dir
l'evolució cap a un teixit industrial on sindicats i associacions empresarials no comptaven amb
implantació ni suports. La pèrdua possible de control d'una part dels fons de formació i
reciclatge per als treballadors aturats es considerava una amenaça per a una font important de
finançament de les organitzacions dels actors socials. A poc a poc, tanmateix, l'evolució de la
mentalitat dels esmentats actors cap a les noves formes de producció i gestió els va fer
comprendre, i en últim terme recolzar, el desenvolupament de medis d'innovació com
Barcelona Activa, com a formes essencials per a la superació de la crisi de transició
productiva. Però el desenvolupament de Barcelona Activa va ser lent. De fet, durant deu anys,
© Internet Interdisciplinary Institute
© M. Castells, J. Vilaseca (dirs.), J. Lladós (coord.), G. Ammetller, I. Esteban, M. Fernández, J. Lladós, I. Rodríguez, J.
Torrent, J. Vilaseca.
12
El context social de desenvolupament de Barcelona Activa com a medi d’innovació
malgrat les iniciatives desenvolupades, no va existir suficient massa crítica de recursos i
programes per generar un medi d'innovació.
El fet característic de Barcelona Activa és que es va situar des del principi en una espècie de
territori desconegut i sense gaires recursos. Va ser creada per l'administració local per assumir
competències que no eren típiques de l'esmentada administració. Es va alimentar de
programes de creació d'ocupació que utilitzà per ajudar a la creació d'empreses. Va recórrer a
programes europeus per dinamitzar un teixit productiu local. I estava confinada a l'espai de
Barcelona tot i poder rebre ajuts o sinergies dels programes i estratègies del conjunt de
Catalunya.
Per tot això, Barcelona Activa va decidir recolzar-se en la societat local i connectar-se a xarxes
d'altres iniciatives semblants en l'àmbit nacional i internacional. Va buscar suports a la
Universitat, en les entitats financeres i empresarials locals; va organitzar un Consell de
Barcelona per afavorir les iniciatives emprenedores; i va participar en el projecte de ciutat que
en aquell moment va impulsar un Ajuntament dinamitzat per la preparació dels Jocs Olímpics.
Però el que va permetre el seu desenvolupament va ser, a partir de 1996, el canvi cultural a la
ciutat i en les elits econòmiques i polítiques locals. Es va arribar al convenciment que s'havia
entrat en la societat del coneixement i que la riquesa de les ciutats depenia de la seva capacitat
per a transformar el coneixement en empresa. Més encara: la identificació dels processos i
mercats capaços de generar riquesa requeria d’un teixit empresarial àgil i flexible, fet de
microempreses que poguessin co-evolucionar amb la transformació de la demanda i la
tecnologia. I per això l'emprenedoria es va convertir en la clau del procés de desenvolupament,
i l'experiència acumulada per Barcelona Activa en la creació d'empreses es va veure com la
palanca essencial del desenvolupament local. Això es va traduir, en el marc de l'Ajuntament, en
la vinculació de la Regidoria d’Ocupació i Innovació amb la direcció de Barcelona Activa, que
va passar així a ser instrument econòmic privilegiat de la política econòmica municipal.
Gradualment, Barcelona Activa va crear xarxes informals amb altres medis d'innovació i va
ampliar la seva esfera d'actuació a col·lectius que tradicionalment no s'havien beneficiat dels
programes d'ajuda a la creació d'empreses. Així, Barcelona Activa va afavorir l'emprenedoria
entre les dones, els immigrants, els discapacitats; va col·laborar amb els sindicats en la
formació d'emprenedors a partir de les empreses en crisi; va evolucionar d'un programa de
creació d'ocupació a un programa d'innovació tecnològica i empresarial; i, a partir de
l'experiència obtinguda, va elaborar un discurs sobre l'emprenedoria i la innovació que va
canviar conceptualment el model de creixement econòmic de Barcelona. La diversitat de les
activitats de serveis, la relació directa entre universitaris i la creació empresarial i la importància
de generar activitats d'alt valor afegit són temes que van formar part de la reflexió i la pràctica
de Barcelona Activa anteriorment a la seva acceptació a la Barcelona postindustrial de principis
del segle XXI. La legitimitat guanyada per aquest discurs a la societat i en el govern local va
contribuir al reforçament de Barcelona Activa, permetent-li incrementar i diversificar les seves
activitats. Al costat dels ajuts als emprenedors potencials i a les microempreses creades, va
sorgir la consolidació del Viver d'empreses i la consolidació de serveis tècnics de suport en el
nou àmbit del Parc Tecnològic, com a extensió del nucli inicial del programa. És a dir, la
dinamització de territoris i de processos es va combinar amb el doble objectiu de creació
d'empreses i de suport al seu desenvolupament. Menys capacitat va tenir Barcelona Activa en
la creació de mecanismes de capital risc, tant per la seva falta de fons com pel
conservadorisme tradicional de les entitats financeres en aquest terreny. Malgrat això, va
impulsar la creació d’una empresa de capital risc, Barcelona Emprèn, que reuneix diversos
actors, en particular l'Ajuntament i la Caixa. Però bona part del finançament de les empreses
generades per Barcelona Activa van utilitzar altres fonts i mecanismes, en la identificació i
gestió dels quals van participar els professionals de Barcelona Activa. La tasca de mediació i
facilitació és, alhora, la força i el límit de Barcelona Activa com a agent de desenvolupament.
No pot finançar, no pot dirigir, només pot acompanyar les iniciatives que sorgeixen de la
societat però, en fer-ho, es recolza en la dinàmica del mercat i de la cultura, evitant la cultura
© Internet Interdisciplinary Institute
© M. Castells, J. Vilaseca (dirs.), J. Lladós (coord.), G. Ammetller, I. Esteban, M. Fernández, J. Lladós, I. Rodríguez, J.
Torrent, J. Vilaseca.
Entorn innovador, microempreses i desenvolupament local
13
dirigista de la planificació econòmica típica de les grans organitzacions, públiques o privades,
de la societat industrial.
Aquesta és la trajectòria institucional i cultural de Barcelona Activa durant vint anys. Una
trajectòria que exemplifica la transició d'una economia basada en treballadors de grans
empreses industrials, funcionaris de l'administració i petites empreses familiars, a una
economia de serveis avançats i noves tecnologies productives, en la qual l'essencial són les
petites empreses basades en projectes innovadors de joves que aspiren a crear un nou món
empresarial sense dependència familiar. Aquest és l'espai vital on se situa Barcelona Activa,
com a subjecte del nou desenvolupament local. Fins a quin punt els seus resultats responen al
seu discurs, i quins són els factors que expliquen els esmentats resultats, és el tema objecte de
la recerca que aquí presentem.
© Internet Interdisciplinary Institute
© M. Castells, J. Vilaseca (dirs.), J. Lladós (coord.), G. Ammetller, I. Esteban, M. Fernández, J. Lladós, I. Rodríguez, J.
Torrent, J. Vilaseca.
Entorn innovador, microempreses i desenvolupament local
15
Capítol I. Anàlisi de la política de foment a la creació d’empreses
1. La política de promoció a la innovació i l’emprenedoria
Cada dia es manifesten els efectes econòmics de la globalització i la transcendència del
coneixement com a font de competitivitat. L’eficiència del sistema d’innovació d’una economia
ha anat esdevenint un factor estratègic per al seu creixement, ja que la inversió en coneixement
no només millora el rendiment de les empreses innovadores i, per tant, del conjunt de
l’economia, en desenvolupar nous productes i processos més eficients i ampliar l’estoc de
coneixement científic i tècnic, sinó que la seva difusió i el seu ús generen uns beneficis socials
molt elevats i fan que una economia de dimensió mitjana com la catalana absorbeixi més
fàcilment la transferència de tecnologia i coneixements des de l’exterior. En un context de
globalització de l’activitat i d’acceleració del canvi tecnològic, només les activitats econòmiques
basades en una aplicació continuada de nou coneixement permeten oferir noves oportunitats
d’ocupació amb salaris elevats. D’aquesta manera, el principal repte d’un sistema d’innovació
és la seva capacitat de transformar el conjunt d’habilitats i capacitats existents a la societat en
riquesa i qualitat de vida per als seus ciutadans. Fer créixer la nostra creativitat és,
probablement, el principal repte de l’economia catalana per a donar el salt qualitatiu cap
endavant que ens és necessari.
Caldria preguntar-se si en un context de globalització dels mercats es requereix prestar atenció
als aspectes territorials de la innovació. Es posa de manifest un fet que, en aparença, és
paradoxal: mentre que l’entorn global obliga a que les empreses ampliïn el seu horitzó d’acció,
la localització encara és important per a la seva competitivitat internacional. Com pot ser
transcendent la proximitat geogràfica quan els avenços tecnològics han reduït sensiblement el
cost de transmetre informació a llarga distància? El rol de la innovació resol aquesta aparent
contradicció. Els processos d’innovació de les empreses són tant el resultat de les habilitats,
capacitats i processos interns a l’empresa com també són la conseqüència de les
característiques del seu entorn. D’aquesta manera, aquests processos estan afectats per quina
sigui la infrastructura tecnològica de l’economia i per les interaccions de les empreses amb
l’exterior. Sens dubte, la capacitat d’innovació d’una empresa està influïda per les
característiques específiques del seu entorn immediat i pel conjunt d’efectes arrossegament del
coneixement transferit per part de tots els agents i institucions econòmiques (knowledge
spillovers). Així mateix, la localització també pot condicionar l’eficiència de la cadena de valor,
és a dir, les relacions de l’empresa amb tots els integrants de la cadena, proveïdors i clients
inclosos. Tot i amb això, l’ús estratègic de les tecnologies de la informació i la comunicació
(TIC) com a mitjà d’innovació i instrument d’organització en xarxa posa en qüestió el vincle
estret entre localització i innovació. En conseqüència, el dinamisme innovador de les empreses
està influït avui en dia per aspectes vinculats a la seva ubicació en el territori però també per
l’aplicació estratègica que facin de les noves tecnologies digitals.
El principal agent innovador en una economia de mercat són les empreses, si bé la política
tecnològica també incideix en l’activitat innovadora d’un país a través del conjunt d’accions
públiques que, en afectar favorablement l’entorn on les empreses actuen o el propi àmbit
d’actuació empresarial, reforcen la capacitat d’innovació empresarial. Precisament, el sector
empresarial ha estat el protagonista del salt endavant dels nivells de productivitat de les
economies del nostre entorn proper en els anys recents. Per tal que una economia pugui
desenvolupar innovacions que millorin la seva frontera de producció no només cal l’acumulació
de coneixement científic, també és necessària la capacitat d’experimentar i d’assumir riscos.
Per això, el canvi tècnic que permet desenvolupar innovacions radicals està molt relacionat
amb els esforços que fan tant els emprenedors com les empreses ja existents.
© Internet Interdisciplinary Institute
© M. Castells, J. Vilaseca (dirs.), J. Lladós (coord.), G. Ammetller, I. Esteban, M. Fernández, J. Lladós, I. Rodríguez, J.
Torrent, J. Vilaseca.
16
Anàlisi de la política de foment a la creació d’empreses
De què depèn la innovació empresarial? Sense la convicció d’obtenir una rendibilitat a curt o
mig termini, moltes empreses (i emprenedors) s’inhibeixen del desenvolupament d’innovacions,
en no veure-les com una necessitat immediata i ineludible. D’aquesta manera, l’estímul més
primari a l’activitat innovadora rau en la percepció de l’empresari o emprenedor de que els seus
esforços en el desenvolupament de nous productes, en la incorporació de nous processos o en
la transformació de la seva organització li permetran beneficiar-se d’un guany econòmic en
termes d’una millor eficiència, d’una clara diferenciació enfront dels competidors o de l’obertura
de nous mercats o de l’ampliació dels existents. En la mesura que aquests esforços acostumen
a exigir molt de temps i dedicació, uns costos fixos elevats i una dosi abundant d’incertesa i
risc, sovint les empreses existents desenvolupen innovacions incrementals, fetes pel personal
de l’empresa que no està integrat en cap departament específic de recerca o bé amb el suport
de professionals o empreses especialitzades i, preferentment, adreçades a millorar les
prestacions dels productes i processos existents, però sense incorporar noves tecnologies de
producció ni endegar canvis organitzatius profunds. Per aquest motiu, la irrupció de noves
empreses té un efecte impulsor i transformador, en contribuir a desplaçar la frontera
tecnològica i de producció d’una economia.
De fet, aquest rol de la innovació empresarial com a factor impulsor de la competitivitat, del
creixement econòmic i de la creació de treball en l’economia del coneixement està àmpliament
sustentat a la literatura econòmica per un ampli ventall d’experiències i de contrastacions
empíriques. Menys coincidència hi ha, però, en la identificació de quines són les mesures de
política econòmica més apropiades per a estimular el procés d’innovació a escala local. De fet,
s’arriba a qüestionar no només com pot ser estimulada sistemàticament la innovació, sinó
àdhuc si es possible fer-ho. En paraules de D.A. Hart “la innovació és més fàcil de descriure
que d’analitzar i és més fàcil d’analitzar que de promoure amb eficàcia”1. I, evidentment, la
creació d’una nova empresa és l’expressió més paradigmàtica de la innovació.
Sens dubte, el nou coneixement és l’input més decisiu per a la innovació. I la font principal de
nou coneixement és la inversió en R+D, però també hi incideixen favorablement el nivell de
capacitació, les habilitats del treball i l’esforç en formació de les empreses. És evident que hi ha
un factor d’escala en la inversió formal en R+D, en la mesura que aquest es concentra
majoritàriament en les grans empreses, però l’evidència empírica ens demostra el paper
creixent que les microempreses estan tenint en el desenvolupament de nous productes i
serveis. De fet, des de mitjans de la dècada dels anys 1970 s’ha anat posant de manifest la
contribució creixent de les petites empreses a l’activitat productiva, l’ocupació i la innovació en
les principals economies del mon, capgirant així la percepció àmpliament compartida fins aquell
moment de la ineficiència i la manca d’actitud innovadora de les empreses de menor dimensió.
En aquell context, l’empenedoria no era vist, per tant, com un àmbit d’estudi atractiu. Però el
focus d’interès s’ha modificat radicalment pels efectes de la globalització. L’interès de
l’emprenedoria s’ha reactivat pel fet que la globalització ha modificat la naturalesa dels
avantatges comparatius en favor de les activitats més intensives en coneixement2. D’una
banda, el progrés tecnològic ha reduït l’escala mínima de producció de moltes activitats i la
desregulació ha afavorit l’accés de moltes noves empreses als mercats. De l’altra, els canvis
induïts per l’aplicació de les TIC en els patrons de consum i de demanda cap a la
personalització i la resposta ràpida han afavorit l’aparició de petits productors especialitzats i
molt innovadors que aconsegueixen un nínxol de mercat.
La transferència de coneixement, de la que es beneficien aquestes petites empreses per la
seva col·laboració o bé amb institucions científiques (com universitats, instituts de recerca
sectorials o medis promotors d’innovació) o bé amb empreses de major dimensió, és una de les
causes principals d’aquest dinamisme innovador. Però, de forma creixent, és la difusió de
coneixement fruit de l’emergència de noves empreses creades per emprenedors amb
1
Hart, D.A.(2000). “Innovation and competitive clusters: a review of key concepts”, a Brebbia, C., Martin-Duque, J.F. i
Wadhwa, L.C. (eds.), The sustainable city, pp. 381-391. Southampton, Regne Unit: WIT Press.
2
Audretsch, D.B., Thurik, R. (2001). “What’s new about the new economy? Sources of growth in the managed and
entrepreneurial economies”, Industrial and Corporate Change, Vol. 10 (1), pp. 267-315.
© Internet Interdisciplinary Institute
© M. Castells, J. Vilaseca (dirs.), J. Lladós (coord.), G. Ammetller, I. Esteban, M. Fernández, J. Lladós, I. Rodríguez, J.
Torrent, J. Vilaseca.
Entorn innovador, microempreses i desenvolupament local
17
experiència professional i d’alta qualificació el motor d’aquestes innovacions, un fet que està
reactivant l’interès científic per l’emprenedoria. Tal i com assenyala D.B. Audretsch3, en els
anys recents les noves empreses han esdevingut els agents de canvi de l’economia en la
mesura que són la font essencial de noves idees i d’experimentació. No només perquè
disposen de la flexibilitat i la major capacitat d’adaptació als canvis del mercat, sinó perquè,
cada cop més, són els start-up que resulten d’iniciatives d’emprenedors d’alta qualificació que
abandonen el seu lloc de treball en empreses ja consolidades, per tal de crear una nova
empresa i apropiar-se, d’aquesta manera, del valor i el rendiment econòmic del seu
coneixement.
A la vegada que transforma el funcionament de l’economia, la innovació basada en l’ús de les
TIC també està generant nous reptes a les polítiques públiques perquè els desenvolupaments
tecnològics indueixen algunes característiques econòmiques diferents, que requereixen d’un
enfocament diferent de les polítiques reguladores. D’aquesta manera, el rol de l’actuació
pública ha anat evolucionant cada cop més com a catalitzador de la innovació i la difusió de
nou coneixement al conjunt de l’economia. En aquest sentit, bàsicament, s’entén que la política
de promoció d’entorns innovadors ha de centrar-se en alguns aspectes concrets que
afavoreixin el desenvolupament d’innovacions, com la promoció social d’una cultura
d’innovació, el finançament de l’emprenedoria, el foment de les xarxes cooperatives o la
protecció de la propietat intel·lectual, entre d’altres. De fet, en el llibre verd de la Comissió
Europea sobre l’esperit empresarial a Europa4, s’identifiquen els quatre elements claus per al
foment de l’esperit emprenedor:
-
L’eliminació dels obstacles a la creació d’empreses
Un millor equilibri entre els riscos i les recompenses de la iniciativa empresarial
Fomentar la capacitat i les competències empresarials
Garantir l’accessibilitat de la iniciativa empresarial a tota la societat
En la mesura, a més, que l’estudi de la política de foment a la creació d’empreses a escala
local és un àmbit d’anàlisi relativament jove en la investigació econòmica, tot i la seva creixent
atenció i interès acadèmic, la manca d’unanimitat de la diagnosi sobre el contingut idoni
d’aquesta política encara es més fefaent5, tot i la transcendència de l’emprenedoria per a
l’activitat econòmica i l’evidència d’algunes bones pràctiques en la política de promoció a la
creació d’empreses. Des d’aquesta perspectiva, el gestor de la política pública afronta tres
dilemes bàsics associats a la naturalesa de les mesures que ha d’impulsar, en un context de
disponibilitat limitada de recursos i d’incertesa sobre la seva eficàcia:
1) El dilema existent entre l’adopció de mesures horitzontals de foment a la creació
d’empreses i les mesures de suport selectives i adreçades a grups específics que
s’identifiquen com a mereixedors d’atenció preferent.
2) El dilema entre el suport a la creació de qualsevol empresa que estimuli l’auto-ocupació o
bé el suport preferent a aquelles empreses que, pel seu tipus d’activitat o el seu contingut
tecnològic, presentin a priori un major potencial de creixement, consolidació i
arrossegament (empreses gaseles).
3) El dilema entre la recerca d‘eficiència econòmica o social en la distribució d’aquest tipus de
recursos públics en funció de quins són els col·lectius socials més beneficiats de les seves
accions.
3
Audretsch, D.B. (2004). “Entrepreneurship policy and the strategic management of places”, ponència presentada a la
conferència Knowledge Clusters and Entrepreneurship in Regional Economic Development, 13 de setembre. University
of Minnesota.
4
Comisión de las Comunidades Europeas (2003). “Libro verde. El espíritu empresarial en Europa”. Dirección
General de Empresa. Disponible a: europa.eu.int/eur-lex/es/ com/gpr/2001/com2001_0366es01.pdf.
5
Cooper, A. (2003). “Entrepreneurship: the past, the present, the future”, a Acs, Z.J. i Audretsch, D.B. (eds.),
Handbook of entrepreneurship research, pp. 21-34. Boston, Massachusetts: Kluwer Academic Publishers.
© Internet Interdisciplinary Institute
© M. Castells, J. Vilaseca (dirs.), J. Lladós (coord.), G. Ammetller, I. Esteban, M. Fernández, J. Lladós, I. Rodríguez, J.
Torrent, J. Vilaseca.
Anàlisi de la política de foment a la creació d’empreses
18
Les institucions promotores de l’emprenedoria no sempre han estat capaces de resoldre amb
encert aquests reptes. En el cas de Barcelona Activa, a més, les funcions àmplies d’agència de
desenvolupament local han condicionat que, amb el pas del temps, la institució assumeixi rols
que, si bé poden ser complementaris, no s’adrecen estrictament al foment de la iniciativa
emprenedora. La convivència entre aquesta diversitat d’objectius, en un context de recursos
escassos, ha suposat un repte addicional. En aquest sentit, Barcelona Activa ha actuat com a
instrument local de disseny i d’execució de les polítiques de suport als emprenedors i de foment
de l’esperit emprenedor a tota la ciutat però també de promoció econòmica exterior de
Barcelona com, sobretot, de generador de noves oportunitats d’ocupació i d’atenció a aquells
col·lectius de persones amb majors dificultats d’accés al mercat de treball, mitjançant
programes de formació i orientació professional. Des d’aquesta perspectiva, es tractarà
d’avaluar, en el context que condiciona la seva actuació, si Barcelona Activa no només
assumeix la clàssica funció de dinamització de les institucions que promouen la creació
d’empreses i que ofereixen espais d’acolliment (a partir d’accions d’informació, assessorament,
capacitació i seguiment continuat), sinó que els seus punts crítics d’actuació se centren també
en altres factors no menys determinants de l’emprenedoria: promoure la cultura del risc,
afavorir l’accés al finançament, impulsar el reconeixement social de l’emprenedor, afavorir un
major dinamisme innovador i el desenvolupament de les xarxes socials i relacionals de les
noves empreses i proporcionar un servei que millori el seu valor afegit.
Des de l’àmbit estricte de les polítiques, els programes, les activitats i els serveis impulsats o
oferts per la institució i que estan relacionats amb l’emprenedoria, es pot identificar una doble
orientació de la política de promoció: d’una banda, promoure el factor emprenedor i propiciar la
cooperació empresarial; de l’altra, contribuir a mitigar els efectes dissuasius dels obstacles
existents a la creació d’empreses. Serà des d’aquesta doble perspectiva com s’analitzaran, per
tant, els resultats de les polítiques instrumentades.
Al seu torn, també es tractarà d’identificar on se situa l’acció institucional en els dilemes
anteriorment indicats i que estan relacionats amb la política de foment a la creació d’empreses.
D’aquesta manera, es tindran en consideració quines són les àrees d’actuació i quins són els
targets o públics objectiu de les diferents iniciatives impulsades, s’analitzarà si els seus
objectius estan clarament identificats i si els instruments seleccionats són coherents amb
aquests objectius definits, es tindran en consideració per separat les mesures d’atenció a
l’emprenedor d’aquelles altres dirigides a donar suport a les empreses i s’identificaran les fases
de cicle de vida empresarial que es veuen més afectades positivament per l’acció institucional.
Des d’aquesta perspectiva, per tant, es fa necessari avaluar els resultats de les accions
institucionals tenint en compte tant el grau de satisfacció i participació dels seus usuaris com
des de l’estratègia de comunicació institucional, per tal de poder identificar quina és la
contribució dels diferents instruments i on se situa la major eficàcia dels programes de suport a
l’emprenedor i a les empreses de creació recent: en l’estímul de l’interès i motivació dels
potencials emprenedors, en la millora de les possibilitats d’èxit dels projectes empresarials o bé
en la recerca de noves oportunitats de negoci per a les empreses creades. De la mateixa
manera, l’avaluació de les polítiques impulsades exigirà estudiar el perfil dels emprenedors,
l’evolució i qualitat de les empreses creades i la segmentació dels resultats en funció d’aquells
grups d’emprenedors que han estat objecte d’una atenció preferent.
La voluntat d’incidir, amb diferent intensitat, en les fases de concepció, naixement i consolidació
del negoci empresarial, està present en aquella acció política de Barcelona Activa que està
més orientada als emprenedors. Aquesta vocació condueix a una àmplia diversitat d’activitats
adreçades tant als emprenedors potencials com als negocis que han desenvolupat. Els àmbits
d’actuació en el foment de l’emprenedoria, per tant, són amplis i engloben:
•
En primer lloc, l’oferta de serveis i activitats adreçats a facilitar la superació dels
obstacles que dificulten l’aventura empresarial i que estan encaminats a estimular als
potencials emprenedors. Des d’aquesta perspectiva s’endeguen iniciatives orientades a
la promoció social de l’emprenedor (com el Dia de l’Emprenedor), es valida i dóna
© Internet Interdisciplinary Institute
© M. Castells, J. Vilaseca (dirs.), J. Lladós (coord.), G. Ammetller, I. Esteban, M. Fernández, J. Lladós, I. Rodríguez, J.
Torrent, J. Vilaseca.
Entorn innovador, microempreses i desenvolupament local
19
suport al desenvolupament del business plan, s’ofereixen itineraris personalitzats per a
la creació d’empreses i un centre de recursos per als emprenedors, com també es
disposa de la possibilitat d’accedir a la localització en un viver, entre d’altres serveis
que ofereix la institució.
•
En segon lloc, l’oferta de programes i equipaments adreçats a millorar les possibilitats
de consolidació i l’èxit de les empreses de creació recent. En aquest sentit, a banda de
l’aprofitament dels serveis i equipaments disponibles o de la localització mateixa als
espais del Parc Tecnològic, es tracta de reforçar el procés de consolidació mitjançant el
desenvolupament d’activitats orientades al networking, l’oferta de diverses accions
formatives, d’iniciatives d’estímul al creixement (com és el cas de Ready4Growth) i d’un
programa incipient de mentoring, entre d’altres.
•
En tercer lloc, i de forma més emergent, activitats orientades a estimular la recerca de
noves oportunitats de negoci per a aquestes empreses o bé per a potencials
emprenedors. Estretament vinculada a l’àmbit d’actuació anterior hi ha l’ampli conjunt
d’activitats de Xarxactiva orientades a estimular els vincles entre les empreses i, en
general, a l’aprofitament de les activitats de formació ocupacional i de capacitació
tecnològica que ofereix la institució.
D’aquesta manera, en els apartats següents s’identificaran els punts crítics d’actuació de
l’agència, mitjançant la descripció i anàlisi dels principals programes, activitats i serveis que la
institució ofereix i es valoraran els seus resultats des de la seva eficàcia en la ruptura
d’obstacles a la creació d’empreses i en el foment de l’esperit emprenedor i des de la
perspectiva de la participació i del grau de satisfacció dels seus usuaris.
© Internet Interdisciplinary Institute
© M. Castells, J. Vilaseca (dirs.), J. Lladós (coord.), G. Ammetller, I. Esteban, M. Fernández, J. Lladós, I. Rodríguez, J.
Torrent, J. Vilaseca.
Anàlisi de la política de foment a la creació d’empreses
20
2. L’oferta de programes, serveis i activitats que incideixen sobre l’esperit
emprenedor
En aquest apartat, s’analitzaran els àmbits principals d’actuació de la institució que, o bé estan
directament relacionats amb la creació d’empreses, o bé poden incidir-hi indirectament en
afectar favorablement la predisposició dels potencials emprenedors.
2.1. Promoció de la iniciativa emprenedora
Els dos objectius principals de la promoció a la iniciativa emprenedora desenvolupats des de
Barcelona Activa són recolzar als emprenedors per convertir una idea de negoci en una
empresa viable, i difondre la cultura emprenedora. En els seus primers anys d’activitat se
centra en accions relacionades amb la informació i l’assessorament per emprendre,
l’acompanyament de projectes empresarials i la formació per emprendre, en forma de
seminaris, com el d’orientació per emprendre, o de difusió d’idees de negoci.
Amb el temps, es va consolidant com un servei integral, de suport en totes les fases del procés
de creació d’empreses, centralitzat (per tal d’estar més a prop dels emprenedors i donar
respostes més ràpides i personalitzades), públic (ja que fomentar l’ocupació és un objectiu
principal a la ciutat de Barcelona), obert a tothom i en línia amb Europa (perquè el repte de
l’ocupació i el foment a la creació d’empreses són objectius prioritaris de la Comissió Europea).
Des de l’any 2003 es va transformant el model de suport a l’emprenedoria, per tal d’adaptar-se
millor a les necessitats dels nous perfils dels emprenedors com també per aprofitar les noves
fonts de finançament disponibles. D’aquesta manera, s’avança cap a la centralització i
especialització dels serveis, de forma que Barcelona Activa passa d’oferir suport a
l’emprenedor a través dels centres de serveis, situats als diferents districtes de la ciutat i de la
resta d’equipaments de que disposa a la centralizació d’aquests serveis en el centre de
recursos per a la gent emprenedora, on també se situa el viver de Glòries.
Principals indicadors de promoció a la iniciativa emprenedora (2000-2005)
Promoció a la iniciativa emprenedora
Nombre d’usuaris
Projectes empresarials acompanyatsa
Empreses instal·lades al Viverb
2000
2001
2002
2003
2004
2005
12.190
1.442
86
11.800
1.582
89
16.967
1.663
77
20.869
1.560
75
27.425
1.065
67
33.353
1.026
64
a
Les dades no són directament comparables, ja que des de 2004 les empreses ja constituïdes es gestionen des de la línia
de consolidació de noves empreses.
b
Per l’any 2000, les dades es refereixen als vivers de Glòries, Nou Barris i Sant Andreu. Pels anys 2001-2003, Glòries i
Nou Barris. Des de l’any 2004, dades referides només al viver de Glòries.
La informació, l’assessorament i l’acompanyament en el procés de creació d’empreses
conformaven el primer pilar del Servei d’Atenció als Emprenedors i de promoció de la iniciativa
emprenedora. El primer pas pels interessats en emprendre era informar-se en els centres de
serveis de promoció econòmica i ocupació, situats a la seu del districte o en altres espais de la
ciutat (Ciutat Vella, Eixample-Sarrià-Sant Gervasi, Sants-Montjuïc-Les Corts, Horta-Guinardó,
Nou Barris, Sant Andreu, Sant Martí i Gràcia).
Des d’aquí es desenvolupava el programa d’acompanyament, que té com a objectiu difondre la
cultura emprenedora, assessorar i acompanyar als emprenedors en el seu procés de creació
d’empreses i fomentar l’aprendre a emprendre. Els recursos de que disposava eren l’atenció
individual i personalitzada, per part dels agents de desenvolupament local, i les accions de
formació, en forma de seminaris de curta durada.
© Internet Interdisciplinary Institute
© M. Castells, J. Vilaseca (dirs.), J. Lladós (coord.), G. Ammetller, I. Esteban, M. Fernández, J. Lladós, I. Rodríguez, J.
Torrent, J. Vilaseca.
Entorn innovador, microempreses i desenvolupament local
21
Perfil dels usuaris de la línia de promoció a la iniciativa emprenedora (2000-2005)
Característiques
Gènere
Homes
Dones
Edat
Menys de 25 anys
Entre 26 i 40 anys
Més de 40 anys
Nivell d’estudis
Primaris
Secundaris
Universitaris
Situació laboral
Ocupats
Aturats
Procedència
Espanyola
No espanyola
2000
2001
2002
2003
2004
2005
49,2%
50,8%
49,2%
50,8%
48,2%
51,8%
49,7%
50,3%
49,8%
50,2%
53,6%
46,4%
19,7%
58,4%
21,9%
15,9%
57,0%
27,1%
17,3%
58,4%
24,3%
11,8%
64,4%
23,8%
8,6%
69,8%
21,6%
7,9%
70,5%
21,6%
15,0%
36,5%
48,5%
14,3%
33,2%
52,5%
11,0%
23,8%
65,2%
9,9%
22,8%
67,4%
13,3%
34,6%
52,2%
12,5%
36,0%
51,4%
45,5%
54,5%
57,4%
42,6%
51,8%
48,2%
55,1%
44,9%
47,8%
52,2%
47,4%
52,6%
93,2%
6,8%
93,2%
6,8%
90,2%
9,8%
79,1%
19,9%
76,6%
23,4%
78,3%
21,7%
Els agents de desenvolupament local eren tècnics especialitzats per informar sobre els serveis
de Barcelona Activa, els ajuts i subvencions disponibles, i assessorar en la posada en marxa
dels projectes empresarials, tutelar els plans d’empresa, analitzar la viabilitat del negoci i fer-ne
un seguiment a curt i mig termini.
El nombre d’accions i participants a les accions informatives va evolucionar a l’alça i se
sol·licitava principalment assessorament sobre els serveis de Barcelona Activa i els ajuts i les
subvencions disponibles.
Distribució percentual del tipus d’assessorament sol·licitat (2000-2003)
Tipus d’assessorament
2000
2001
2002
2003
Ajuts i subvencions
Permisos i llicències
Obligacions fiscals
Forma jurídica
Serveis Barcelona Activa
Altres
31%
12%
3%
10%
36%
8%
33%
9%
2%
8%
40%
8%
29%
9%
3%
8%
43%
8%
35%
7%
3%
7%
39%
9%
I també fou creixent el nombre d’emprenedors acompanyats en el desenvolupament del
projecte empresarial, més del 70% dels quals s’emmarquen en els àmbits del comerç, els
serveis a les empreses, els serveis d’atenció a les persones i les TIC.
En canvi, no s’observa una tendència clara entre el nombre d’emprenedors que foren
acompanyats per Barcelona Activa i que, a més, realitzaren el pla d’empresa, i tampoc entre
aquests i els que finalment es constituiren com a empresa. Per això, s’impulsa que les
empreses acompanyades per Barcelona Activa facin també amb ella el pla d’empresa. Les
dues apostes en aquest sentit que fa la institució són centralitzar l’activitat emprenedora a
Glòries i millorar l’aplicatiu del pla d’empresa on-line. A partir del 2002 es posa de relleu
© Internet Interdisciplinary Institute
© M. Castells, J. Vilaseca (dirs.), J. Lladós (coord.), G. Ammetller, I. Esteban, M. Fernández, J. Lladós, I. Rodríguez, J.
Torrent, J. Vilaseca.
Anàlisi de la política de foment a la creació d’empreses
22
aquesta millora, i més del 70% dels emprenedors acompanyats en el seu projecte, realitzen
també el pla d’empresa a Barcelona Activa.
L’altra gran tasca dels tècnics va raure en la informació i l’orientació, conduint als assistents
que tenen el seu primer contacte amb els centres de serveis cap al programa o servei més
adient per a cobrir les seves necessitats. La majoria d’aquestes derivacions versaren sobre la
recerca de finançament i els programes i serveis, tant de Barcelona Activa com també d’altres
entitats.
Destí de les derivacions (2000-2003)
Destí de les derivacions
2000
2001
2002
2003
Recerca de finançament
Programes Barcelona Activa
Convenis de col·laboració altres entitats
Total
376
1.927
2.303
756
2.316
356
3.428
549
2.052
468
3.069
406
3.092
477
3.975
En l’àmbit del finançament, la majoria de derivacions s’associaven, en aquell moment, a la
subvenció de l’impost d’activitats econòmiques (IAE) i als convenis amb entitats financeres.
D’altra banda, destaquen les derivacions vers els programes de formació de Barcelona Activa i
cap a BarcelonaNETactiva, així com cap al programa Nexus de la Diputació de Barcelona i el
Servei Autoempresa de la Generalitat de Catalunya.
La institució no finançava directament als emprenedors, sinó que els orientava sobre les fonts
de finançament i posava a la seva disposició recursos per accedir-hi. El suport a la recerca de
finançament consistia en informar i assessorar sobre diversos aspectes necessaris per posar
en marxa un negoci, com la tramitació d’ajuts i subvencions, l’accés al capital risc, al
microcrèdit i als convenis amb entitats financeres i immobiliàries.
Derivacions cap a programes i serveis de Barcelona Activa i altres programes i
institucions (2000-2003)
Derivacions
Barcelona Activa
Vivers i Fòrum Nord
Dones emprenedores
Formació
Ocupació
BarcelonaNETactivaa
Altres
SECOT
FESALC
Nexus
Healey & Baker
Servei Autoempresa
2000
1.927
149
70
1.093
45
570
-
2001
2.316
172
102
1.262
47
733
356
19
7
159
6
165
2002
2.052
111
133
118
35
1.655
468
19
3
211
1
234
2003
3.092
151
162
516
4
2.259
477
6
0
297
0
174
a
Altes d’emprenedors
Les principals accions en l’àmbit dels ajuts i les subvencions eren les bonificacions i els
incentius fiscals i l’accés a les ajudes de l’Ajuntament de Barcelona. La bonificació fiscal per a
noves activitats econòmiques consistia llavors en una deducció del 50% de l’IAE en els tres
primers anys d’activitat econòmica, així com la subvenció del 50% de l’IAE durant el primer any
d’activitat pels projectes empresarials promoguts per persones majors de 45 anys. Aquestes
foren les accions amb que Barcelona Activa facilitava la instal·lació de noves empreses a
Barcelona i reduia el seu cost fiscal inicial.
© Internet Interdisciplinary Institute
© M. Castells, J. Vilaseca (dirs.), J. Lladós (coord.), G. Ammetller, I. Esteban, M. Fernández, J. Lladós, I. Rodríguez, J.
Torrent, J. Vilaseca.
Entorn innovador, microempreses i desenvolupament local
23
Nombre i import de les subvencions (euros) (2000-2003)
Subvencions
Subvencions atorgades
Subvencions denegades
Sol·licituds en tràmit
Total sol·licituds
Import total subvencionat
Import mig subvencionat
2000
158
25
131
314
32.798
208
2001
675
58
138
740
127.834
189
2002
486
79
140
705
81.712
168
2003
231
87
0
318
33.537
145
La institució és un dels accionistes de Barcelona Emprèn, l’agència de capital risc de
l’Ajuntament de Barcelona, constituïda al març de 1999, que inverteix i ofereix recolzament a
microempreses innovadores en el seu naixement i creixement. En els seus inicis va estar
instal·lada al centre de Glòries, i en l’actualitat s’ubica a la Torre Llacuna, molt a prop dels
emprenedors localitzats al Viver. És membre de xarxes internacionals de capital risc i opera
sota el control de la Comissió Nacional del Mercat de Valors.
També col·labora amb la Fundació Un Sol Món de Caixa Catalunya i amb Acció Solidària
Contra l’Atur (ASCA), ofereix assessorament tècnic per a que els emprenedors, amb un
projecte empresarial, que surten d’una situació anterior complicada o bé que requereixen de
necessitats socials, puguin accedir al microcrèdit, i l’any 2004 signa un conveni de col·laboració
amb la Caixa en aquest àmbit. A més, Barcelona Activa impulsa les Iniciatives d’ocupació, un
programa del Departament de Treball de la Generalitat que subvenciona la contractació
indefinida de treballadors per a projectes empresarials innovadors i de foment al
desenvolupament local.
Finalment, les accions de formació en el marc del programa d’acompanyament consistien en
diverses accions de curta durada. A tall d’exemple, cal mencionar els seminaris relacionats
amb la creació d’empreses, com el seminari d’orientació per emprendre o de difusió d’idees de
negoci, i l’ús de les TIC i la gestió empresarial. Com a pilar de l’activitat emprenedora, les
activitats de formació es van centralitzant per realitzar-se al centre de recursos per a la gent
emprenedora, a Glòries.
Participants a les accions de formació (2000-2005)
Participants i característiques
Nombre de participants
Gènere
Homes
Dones
Edat
Menys de 25 anys
Entre 25 i 40 anys
Més de 40 anys
Nivell d’estudis
Primaris
Secundaris
Universitaris
Situació laboral
Ocupats
Aturats
Procedència
Espanyola
No espanyola
2000
1.260
2001
187
2002
229
2003
387
2004
4.105
2005
4.241
43,7%
56,3%
42,2%
57,8%
41,8%
58,2%
56,6%
43,4%
48,2%
51,8%
53,7%
46,3%
36,3%
47,5%
16,2%
1,6%
64,2%
34,2%
5,3%
40,0%
54,7%
1,6%
63,0%
35,4%
5,0%
72,2%
22,8%
5,4%
73,6%
21,0%
-
10,2%
40,1%
49,7%
32,4%
38,7%
28,9%
5,7%
22,4%
71,9%
11,5%
32,2%
56,3%
9,6%
36,6%
53,8%
46,5%
56,5%
100%
0,0%
83,6%
16,4%
23,8%
76,2%
39,1%
60,9%
39,8%
60,2%
92,0%
8,0%
85,6%
14,4%
-
89,2%
10,8%
75,3%
24,7%
75,4%
24,6%
© Internet Interdisciplinary Institute
© M. Castells, J. Vilaseca (dirs.), J. Lladós (coord.), G. Ammetller, I. Esteban, M. Fernández, J. Lladós, I. Rodríguez, J.
Torrent, J. Vilaseca.
Anàlisi de la política de foment a la creació d’empreses
24
El segon pilar associat a la promoció de l’activitat emprenedora era el programa Vivers
d’empreses, el primer programa de suport a la iniciativa emprenedora desenvolupat a
Barcelona Activa que, als seus inicis, l’any 1986, concep els vivers com l’espai on s’instal·len
empreses industrials i de sectors auxiliars i complementaris.
Empreses localitzades als vivers de Barcelona Activa (1997-2005)
Característiques
a
Empreses instal·lades
Promotors
Treballadors
Nombre promotors/empresa
Nombre treballadors/ empresa
1997
83
199
271
2,4
3,3
1998
77
178
243
2,3
3,2
1999
73
185
266
2,4
3,6
2000
86
235
358
27
4,2
2001
89
251
314
2,8
3,5
2002
77
236
260
3,1
3,4
2003
75
236
257
3,1
3,4
2004
67
183
276
2,7
4,1
2005
64
149
281
2,3
4,4
a
Pels anys 1997-2000, les dades es refereixen als vivers de Glòries, Nou Barris i Sant Andreu. Pels anys 2001-2003,
Glòries i Nou Barris. Des de l’any 2004, dades referides només al viver de Glòries.
La irrupció i la difusió de les TIC, entre d’altres canvis de l’entorn competitiu, requereixen
adaptar-se a la nova realitat econòmica i empresarial, doncs les empreses que acullen els
vivers desenvolupen activitats econòmiques més relacionades amb sectors emergents, com el
sector TIC i diferents tipus de serveis. Així, cal una nova concepció dels vivers d’empreses i
reformar la seva estructura.
A partir de l’any 1998 s’aposta per la innovació i la cultura telemàtica com a eines per afavorir la
creació d’empreses i l’aprendre a emprendre. En aquest sentit, destaca la creació del servei
Infopime, al mes de juliol, i el desenvolupament de BarcelonaNetactiva i del Cibernàrium, que
es posen en marxa l’any següent.
Barcelona Netactiva, la comunitat virtual d’emprenedors, és l’altre punt de referència de la
promoció de la iniciativa emprenedora, que es va posar en marxa el gener de 1999 i amb seu a
Glòries. És una plataforma telemàtica de serveis als emprenedors que promou en l’esfera
virtual les iniciatives emprenedores, i potencia la creació d’empreses de qualitat, la cooperació,
la innovació i l’aprenentatge continu entre els seus membres. És també una de les principals
fonts d’informació i recursos per emprendre i tracta d’oferir un model mixt, amb un entorn virtual
complementari als progames d’acompanyament i a l’espai físic d’incubació d’empreses.
Al seu torn, des de finals de la dècada de 1990 els vivers d’empreses de nova creació, el de
Glòries, Nou Barris i Sant Andreu, es configuraren com un entorn pedagògic amb una triple
missió, que és desenvolupar empreses de qualitat, dinamitzar la cooperació empresarial i
difondre la cultura emprenedora.
Temps d’estada de les empreses (2000-2005)
Permanencia
Temps mig de permanència (mesos)
2000
18,4
2001
18,1
2002
20,1
2003
19,2
2004
24,2
2005
20,5
Per tal d’aconseguir aquesta nova orientació dels vivers es feia necessari modernitzar les
instal·lacions per adaptar-les als nous requeriments tecnològics de qualitat i de sostenibilitat.
Amb aquesta finalitat l’any 1999 entra en funcionament el nou viver de Glòries, que se situa a
l’equipament 7@, en el que també s’ubica el centre de serveis avançats que combina l’activitat
econòmica, la formació i la divulgació.
© Internet Interdisciplinary Institute
© M. Castells, J. Vilaseca (dirs.), J. Lladós (coord.), G. Ammetller, I. Esteban, M. Fernández, J. Lladós, I. Rodríguez, J.
Torrent, J. Vilaseca.
Entorn innovador, microempreses i desenvolupament local
25
Les empreses del viver de Glòries, i també la major part de les empreses, eren del sector TIC o
de serveis a les empreses, si bé la recerca i el desenvolupament fou una de les activitats
menys presents, juntament amb els serveis d’atenció a les persones, la seguretat i els serveis
d’oci. A més, no hi havia cap empresa que es dediqués a la producció i manufactura.
Finalment, el programa vivers d’empresa acollia també accions de formació continua i
seminaris. La formació continua s’adreçava a persones ocupades, i les dones entre 25 i 40
anys amb un nivell d’estudis mig o superior conformaven el perfil majoritari de participants. Els
seminaris s’inicien l’any 2002 i els participants eren tant homes com dones, entre 25 i 40 anys,
amb nivells d’estudis universitaris i ocupats.
Així doncs, tot i que en un principi la promoció de la iniciativa emprenedora es va concebre com
un servei descentralitzat, articulat pel Servei d’Atenció als Emprenedors i pels centres de
promoció econòmica, a partir de l’any 2003 canvia definitivament la seva orientació i centralitza
la innovació, la formació i l’activitat econòmica, per tal d’oferir major valor afegit, multiplicat
l’oferta de serveis i adaptar els instruments i l’orientació de la política de promoció.
Amb el mateix caràcter integral i públic es centralitza en un únic espai el foment a
l’emprenedoria i les empreses de nova creació. I dues accions fonamentals d’aquest canvi
d’orientació i d’atenció als emprenedors són la rehabilitació i la nova estructura dels mòduls del
viver de Glòries, i el tancament del viver de Sant Andreu, l’any 2001, i tres anys més tard del
viver de Nou Barris.
Barcelona Activa contribueix eficaçment així a un dels objectius del Pla General Metropolità: la
renovació del Poble Nou i la creació del districte tecnològic 22@. El projecte de promoció
econòmica s’aprova el juliol del 2000, i un any més tard es comença a urbanitzar l’illa
Barcelona Activa i l’equipament 7@. Aquí s’hi localitza el viver d’empreses Glòries, el centre de
recursos per emprendre, la seu de BarcelonaNETactiva, Porta22, el servei Barcelona Negocis i
la Torre Llacuna, que alberga espais i serveis per a empreses de petita i mitjana dimensió i la
seu de Barcelona Emprèn.
El fet de centralitzar tota l’activitat relacionada amb la creació d’empreses a Glòries suposa la
disposició en un únic espai dels recursos necessaris per emprendre i un canvi significatiu en el
model, que es recolza en aquest equipament i en dos pilars bàsics: els recursos informatius i
formatius. Es tracta d’un model mixt, en el que Barcelona Activa posa a disposició dels
emprenedors un conjunt de recursos presencials i d’autoús per emprendre. Cal doncs ser
proactiu i d’adreçar-se a Barcelona Activa per tal d’informar-se i assessorar-se sobre què
s’ofereix i de quina manera pot cobrir les seves necessitats.
Els potencials emprenedors assisteixen en primer lloc a la sessió informativa “Emprendre amb
Barcelona Activa és fàcil”, organitzada al centre de recursos de Glòries, previ contacte
telefònic, en la qual s’informa sobre què és Barcelona Activa, què es pot trobar al centre de
recursos de Glòries, i altra informació més general, sobre opcions i recursos per a crear una
empresa, com què és el pla d’empresa, els recursos per a dissenyar-lo, etc.
Després d’omplir un formulari, els assistents passen a ser membres de la comunitat de
BarcelonaNETactiva, on disposen de tot tipus de recursos, mentre que es desconeix què passa
amb aquelles persones que només assisteixen a la primera sessió informativa.
Aquestes sessions s’anomenen “El que cal saber per emprendre”, i són seminaris de tres hores
de durada, en diferents horaris del dia. En ells s’ofereix informació sobre què es pot trobar al
centre de recursos per a la gent emprenedora i es resolen els dubtes relacionats amb la creació
d’empreses. La temàtica d’aquestes sessions versa sobre diversos aspectes, com la forma
jurídica, les eines bàsiques de màrqueting o les vies principals de finançament, i també es fa
èmfasi en la formació en TIC i en capacitats de gestió empresarial.
© Internet Interdisciplinary Institute
© M. Castells, J. Vilaseca (dirs.), J. Lladós (coord.), G. Ammetller, I. Esteban, M. Fernández, J. Lladós, I. Rodríguez, J.
Torrent, J. Vilaseca.
Anàlisi de la política de foment a la creació d’empreses
26
A banda de la primera sessió informativa, els emprenedors disposen d’un aplicatiu específic en
línia a l’espai BarcelonaNETactiva per a realitzar el seu pla d’empresa. Aquest es pot
desenvolupar, per tant, directament des d’aquest web o bé des del centre de recursos, on els
emprenedors poden comptar amb el suport dels tècnics. Els emprenedors que ho sol·licitin
poden rebre un feedback dels punts forts i punts febles del pla d’empresa que han realitzat, ja
sigui via web –doncs així ho permet l’aplicatiu- o mitjançant una entrevista personal amb els
tècnics del centre de recursos.
Perfil dels usuaris del centre de recursos i dels assistents a les sessions d’informació
(2004-2005)
Característiques dels usuaris
Total usuaris
Gènere
Homes
Dones
Edat
Menys de 25 anys
Entre 25 i 40 anys
Més de 40 anys
Nivell d’estudis
Primaris
Secundaris
Universitaris
Situació laboral
Ocupats
Aturats
Procedència
Espanyola
Unió Europea
No Unió Europea
a
CRecura
12.978
2004
SInformab
5.736
CRecura
8.747
2005
SInformab
6.764
49,8%
50,2%
50,7%
49,3%
53,7%
46,3%
52,4%
47,6%
8,6%
70,5%
20,9%
11,4%
69,4%
19,2%
6,0%
73,2%
20,8%
10,8%
68,9%
20,3%
14,6%
34,2%
51,2%
17,2%
36,0%
46,8%
9,8%
36,2%
53,9%
16,9%
37,0%
46,1%
45,6%
54,4%
51,2%
48,8%
41,3%
58,7%
51,0%
49,0%
76,4%
8,8%
14,8%
77,7%
7,9%
14,4%
81,5%
8,0%
10,5%
74,9%
9,3%
15,8%
b
CRecur: centre de recursos; SInforma: sessions informatives.
Els tècnics del centre de recursos són persones amb actitud positiva, predisposats, flexibles i
bons comunicadors. A l’hora de seleccionar els tècnics es té en compte el seu nivell d’estudis,
però no tant l’experiència personal. Aquest perfil difereix amb el de tècnic de viver, doncs
aquest sol disposar de més experiència i expertesa en el suport a la creació d’empreses.
Cal esmentar que es fa necessari millorar, en termes generals, el coneixement institucional
sobre el desenvolupament del pla d’empresa. Fins el moment només es coneix els plans
d’empresa que es tutelen de forma presencial des del Viver, però no els plans d’empresa
iniciats i no finalitzats on-line. També es fa necessària l’especialització dels tècnics i
l’aprofitament, si s’escau, de possibles sinergies en l’ajut al desenvolupament del pla
d’empresa. Des de l’any 2002, més del 70% dels emprenedors acompanyats han realitzat,
també, el pla d’empresa amb Barcelona Activa, i 284 persones el 2004, i 279 el 2005, finalitzen
amb el pla d’empresa on-line. Gairebé el 60% són homes, tenen entre 26 i 40 anys i són de
nacionalitat espanyola. El 50% el 2004 i el 61% un any més tard estan a l’atur, i més d’un 50%
té estudis superiors. A mitjans del 2006 es preveu haver avançat molt més en el
desenvolupament d’aquest aplicatiu per fer un seguiment més detallat i personalitzat dels plans
d’empresa.
© Internet Interdisciplinary Institute
© M. Castells, J. Vilaseca (dirs.), J. Lladós (coord.), G. Ammetller, I. Esteban, M. Fernández, J. Lladós, I. Rodríguez, J.
Torrent, J. Vilaseca.
Entorn innovador, microempreses i desenvolupament local
27
En l’àmbit formatiu destaquen els programes a mida i les sessions “Posa’t en marxa”, de tres
hores de durada, i de caire més específic, adreçades a emprenedors que estan a punt de crear
l’empresa; les “Setmanes del coneixement”, seminaris de tres hores diàries durant quatre dies
per descobrir oportunitats de negoci i la seva gestió, i els tallers de creativitat. La comunicació
per donar a conèixer la realització d’aquestes activitats es fa a través de BarcelonaNETactiva i,
segons la tipologia de cada acció, també mitjançant insercions en premsa o bé de tercers, com
poden ser els col·legis professionals. Finalment, a l’esfera virtual els emprenedors disposen
també de recursos formatius, com els dossiers a mida, i es preveuen millores i ampliacions dels
recursos a la Xarxa, com els tests de la idea de negoci i les habilitats emprenedores, a banda
de les ja comentades pel pla d’empresa on-line.
Per tant, mitjançant els itineraris per a la creació d’empreses, Barcelona Activa fomenta
l’aprendre a emprendre, a través d’accions d’informació i assessorament en l’anàlisi de viabilitat
del negoci i l’elaboració del pla d’empresa, de formació en competències i habilitats en forma
de tallers, seminaris o xerrades pràctiques de curta durada. A banda de les accions formatives i
informatives, des del centre de recursos per a la gent emprenedora també es porten a terme
programes d’emprenedoria més específics, com el de Dones Emprenedores.
D’altra banda, el centre per a la gent emprenedora Glòries acull el viver d’empreses de nova
creació i el centre de recursos d’informació, tècnics i d’assessorament personal. El viver de
Glòries és l’equipament municipal gestionat per Barcelona Activa situat al carrer Llacuna, que
compta amb més de 3.700 m2 distribuïts en 60 mòduls d’entre 18 i 110 m2.
Al Viver hi poden accedir empreses de nova creació o que, com a màxim, faci un any que hagin
iniciat la seva activitat; empreses que tinguin un pla d’empresa viable i validat per Barcelona
Activa; que desenvolupen una activitat lícita i ètica; i empreses innovadores que aportin un
valor diferencial o representin una millora per l’entorn local. L’estada màxima és de tres anys,
després dels quals es poden desplaçar al Parc Tecnològic o bé cercar una localització fora dels
espais de Barcelona Activa.
Els mòduls del Viver estan plens, i són moltes les empreses que es troben en llista d’espera.
Anteriorment, l’accés al Viver només venia determinat per l’ordre en que es demanava la seva
localització. En canvi, des del canvi d’orientació s’han objectivat els criteris d’accés, que
s’avaluen de forma interna. Tot i així, el compromís de Barcelona Activa amb les directrius
europees, espanyoles i catalanes de creació d’empreses i de foment a l’ocupació, fa que
s’hagin de tenir en compte altres aspectes a l’hora d’assignar els espais dels vivers als
emprenedors, com vetllar per la igualtat d’oportunitats entre gèneres, el que suposa molts cops
un trade-off.
Els criteris d’accés per accedir actualment al Viver són els següents:
1. El grau d’innovació del producte o servei, que es determina a partir de l’existència de
patents, de sistemes de protecció de la propietat intel·lectual i de gestió de la innovació.
2. La generació de llocs de treball, valorant especialment l’ocupació de persones amb algun
tipus de disminució.
3. El potencial de creixement, a partir d’elements com el grau d’implantació del producte, la
disposició d’una cartera de clients, la realització d’una previsió de vendes, l’existència de
precontractes o partenariats, i la fixació d’objectius realistes a curt i mig termini.
4. La incorporació de la gestió ètica, el que és el foment de bones pràctiques en matèria
laboral, com la contractació de persones de col·lectius amb més dificultats per accedir al
mercat laboral, accions per conciliar la vida laboral i familiar, i la preservació i la
conservació del medi ambient.
5. L’activitat relacionada amb sectors emergents, definits en el Pla Estratègic Metropolità de
Barcelona6.
6
El Pla estratègic Metropolità de Barcelona (abans anomenat Pla estratègic Barcelona 2000) proposa la cooperació
pública i privada dels agents econòmics i socials dels diferents municipis de l’àrea metropolitana de Barcelona per
© Internet Interdisciplinary Institute
© M. Castells, J. Vilaseca (dirs.), J. Lladós (coord.), G. Ammetller, I. Esteban, M. Fernández, J. Lladós, I. Rodríguez, J.
Torrent, J. Vilaseca.
Anàlisi de la política de foment a la creació d’empreses
28
6. La incorporació de sistemes de gestió de la qualitat, estar en procés o haver contemplat
obtenir certificats de qualitat.
7. La iniciativa empresarial promoguda per dones.
8. La iniciativa empresarial promoguda per persones amb discapacitat física o psíquica.
9. La iniciativa empresarial promoguda per persones més grans de 40 anys.
10. El grau d’utilització de les TIC en l’activitat de l’empresa, tant en l’àmbit de la gestió i del
treball en xarxa com en l’activitat comercial a través d’Internet.
11. Les potencials sinergies amb les empreses de l’entorn, el que és poder ser client o
proveïdor de les empreses ubicades al Viver, així com el grau de complementarietat del
producte o servei amb el d’altres empreses ja presents en el mercat.
12. El compromís dels promotors amb els objectius i les activitats de Barcelona Activa, el seu
interès pels programes i serveis de la institució.
13. L’experiència en el sector, i amb menor mesura, el nivell de formació en el sector.
14. L’experiència en la gestió empresarial i, en menor mesura, el nivell de formació en gestió
empresarial.
L’objectiu del Viver és ser un entorn on es promogui i es doni suport a la creació d’empreses
innovadores. En un entorn de proximitat s’ofereixen serveis dels que, molt probablement, no
gaudirien en altres localitzacions. Aquests són els serveis logístics i administratius, com sales
de reunions i de telefonia, i serveis de valor afegit com l’assessorament, la formació continua i
l’accés a condicions preferencials.
Es vol defugir de la idea que la línia de creació d’empreses es focalitza tan sols en un viver
d’empreses, sinó que es tracta d’entorn que dota a les empreses allà localitzades d’espais de
qualitat, de foment a la generació de xarxes de cooperació, de creació d’ocupació i de
competitivitat, i donar a conèixer el centre de Glòries com l’espai de recursos pels emprenedors
amb una idea de negoci.
2.2. Suport a la consolidació de les noves empreses
Per recolzar el creixement i la consolidació empresarial, el que requereix d’accions
d’assessorament, cooperació empresarial i formació continua, el 1998 es constitueix el Servei a
l’Empresa, que es gestionava des del Fòrum Nord i se sustentava en el Centre d’Empreses, on
es localitzaven les empreses en fase de creixement i consolidació, posant a la seva disposició
serveis i infrastructures, i en les accions de formació, desenvolupades en el Centre de formació
continua en gestió empresarial, noves tecnologies i noves ocupacions, pels treballadors de
petites i mitjanes empreses, i el Cibernàrium. Aquest model és vigent fins a l’any 2003, quan es
reformulen les línies d’actuació.
Principals dades d’activitat del Servei a l’Empresa (1999-2003)
Servei a l’empresa
Usuaris atesos
Empreses participantsa
1999
6.317
1.144
2000
4.535
390
2001
8.171
430
2002
9.849
393
2003
9.837
768
a
Inclou Formació Contínua
orientar el seu desenvolupament econòmic i social, i regenerar el potencial de creixement d’aquest territori. El 1997
sorgeix la iniciativa de crear el Pacte Industrial Metropolità, l’associació territorial entre ajuntaments, organitzacions
sindicals, empresarials i universitats per promoure el desenvolupament econòmic i l’ocupació a la regió metropolitana.
Aquest pla estratègic respon a les línies europees de fomentar la innovació i la cultura emprenedora a l’àmbit local per
a que es converteixin en les forces impulsores del desenvolupament metropolità. Per a més informació es pot consultar
l’Associació del Pla Estratègic Metropolità de Barcelona a http://www.bcn2000.es.
© Internet Interdisciplinary Institute
© M. Castells, J. Vilaseca (dirs.), J. Lladós (coord.), G. Ammetller, I. Esteban, M. Fernández, J. Lladós, I. Rodríguez, J.
Torrent, J. Vilaseca.
Entorn innovador, microempreses i desenvolupament local
29
Les empreses són de dimensió reduïda i s’ubiquen en locals modulars en règim de lloguer. De
forma general, es requeix que portin un any i mig desenvolupant la seva activitat, siguin
innovadores i amb base tecnològica, incorporin criteris ètics en termes mediambientals i socials
i contribueixin al desenvolupament de l’entorn local. Les prioritats d’accés es vinculen al
compliment dels següents criteris:
1.
2.
3.
4.
5.
6.
7.
8.
9.
10.
11.
12.
13.
14.
Grau d’innovació del producte o servei
Generació de llocs de treball
Potencialitat de creixement
Incorporació de la gestió ètica (mediambient, contractació de persones amb especials
dificultats, conciliació de la vida familiar i laboral, igualtat de gèneres, etc.)
Activitat relacionada amb sectors emergents
Incorporació de sistemes de gestió de la qualitat
Iniciativa empresarial promoguda per dones
Iniciativa empresarial promoguda per persones amb discapacitat física o psíquica
Iniciativa empresarial promoguda per persones mes grans de 40 anys
Grau d’utilització de les TIC en l’activitat de l’empresa
Potencials sinergies amb les empreses de l’entorn
Compromís dels promotors amb els objectius i les activitats de Barcelona Activa
Experiència en el sector
Experiència en gestió empresarial
Característiques de les empreses localitzades al Parc Tecnològic (2000-2005)
Característiques
Empreses instal·lades
Promotors
Treballadors
Nombre de promotors/empresa
Nombre de treballadors/empresa
2000
2001
2002
2003
2004
2005
45
90
405
2,0
9,0
47
84
415
1,8
8,8
46
81
404
1,8
8,8
46
82
379
1,8
8,2
47
81
503
1,7
10,7
46
77
484
1,7
10,5
Les empreses comparteixen un conjunt d’equipaments i serveis logístics i administratius, com
l’auditori i sales de reunions, serveis de neteja i de recepció de trucades, i serveis de valor
afegit, com els serveis d’assessorament, les accions de formació continua i la participació en
accions de cooperació empresarial. No tenen un temps màxim d’estada i, per això, a mida que
es van consolidant, l’índex de rotació decreix i augmenta el seu temps mig de permanència,
que se situa al voltant dels sis anys i mig en aquest període.
Temps d’estada de les empreses (2000-2005)
Permanència
Temps mig permanència (mesos)
2000
35,9
2001
37,6
2002
42,0
2003
44,6
2004
52,3
2005
64,7
La majoria d’empreses són de base tecnològica, relacionades amb el desenvolupament i la
comercialització de software, l’enginyeria i les telecomunicacions, la microelectrònica i els
serveis a les empreses. En canvi, i a diferència dels vivers de nova creació, no hi ha empreses
de tecnologies i serveis mediambientals, ni de millora d’allotjaments i espais urbans, i poques
de sectors relacionats amb la comercialització i distribució de productes no tecnològics. La
meitat tenen entre dos i cinc treballadors però, a diferència també dels vivers que acullen a
noves empreses, el percentatge d’empreses amb més de sis treballadors és proper al 40%, i
augmenta en el temps; i poc més del 5% té un únic treballador. Els promotors solen ser homes,
ocupats, de nacionalitat espanyola, amb un nivell d’estudis superior i majors de 40 anys.
© Internet Interdisciplinary Institute
© M. Castells, J. Vilaseca (dirs.), J. Lladós (coord.), G. Ammetller, I. Esteban, M. Fernández, J. Lladós, I. Rodríguez, J.
Torrent, J. Vilaseca.
Anàlisi de la política de foment a la creació d’empreses
30
Promotors localitzats al Parc Tecnològic (2000-2005)
Característiques dels promotors
Gènere
Homes
Dones
Edat
Menys de 25 anys
Entre 26 i 40 anys
Més de 40 anys
Nivell d’estudis
Primaris
Secundaris
Universitaris
Procedència
Espanyola
No espanyola
2000
2001
2002
2003
2004
2005
82,1% 81,0% 81,5% 81,3% 80,2% 80,5%
17,9% 19,0% 18,5% 18,7% 19,8% 19,5%
9,0% 13,1%
1,2%
1,3%
7,4%
0,0%
43,2% 36,9% 50,7% 48,0% 27,2% 35,5%
47,8% 50,0% 48,1% 50,7% 65,4% 64,5%
2,0%
1,2%
1,2%
1,3%
1,3%
1,3%
28,0% 23,8% 21,0% 18,7% 12,3% 13,0%
70,0% 75,0% 77,8% 80,0% 86,4% 85,7%
97,8% 97,6% 98,8% 98,7% 81,5% 97,4%
2,2%
2,4%
1,2%
1,3% 18,5%
2,6%
Després de la creació de l’empresa, els emprenedors passen a formar part de la línia de
consolidació de Barcelona Activa. La línia de consolidació se centra en fomentar la cooperació
empresarial, teixir xarxes relacionals i facilitar l’accés al finançament, la formació continuada i
l’assessorament d’experts. Les seves accions es plasmen en els itineraris de creixement, el
programa de mentoring, la formació i Xarxactiva.
Els itineraris de consolidació tenen els objectius de recolzar el creixement i l’aprenentatge
continu de les empreses i d’oferir assessorament especialitzat. D’una banda, el programa de
mentoring es basa en que empresaris amb experiència i èxit ofereixin assessorament i
acompanyament voluntari a noves empreses i de recent creació. En ocasions, també són
mentors alguns emprenedors que han consolidat la seva empresa i que estan o havien estat
localitzats en algun dels espais d’acolliment de la institució. L’any 2004, un conjunt de 47
empreses participen en aquest programa.
De l’altra, les accions de formació continua adreçades a emprenedors i a treballadors de petites
i mitjanes empreses se centren en la gestió empresarial i les TIC. Són dos àmbits clau, ja que
tota empresa necessita gestionar i administrar la seva informació i utilitzar les TIC en les seves
tasques diàries. Els emprenedors solen participar d’aquestes activitats, si bé de vegades
desitjarien aprofundir més en determinades temàtiques i disposar de continguts més específics.
Xarxactiva es crea l’any 2004 i esdevé l’instrument principal a través del qual Barcelona Activa
potencia la cooperació i l’establiment de relacions entre emprenedors, i es vincula tant a la
promoció de la iniciativa emprenedora com a la línia de consolidació. A finals de l’any 2005
compta gairebé amb 400 membres i més de 3.000 persones han participat en les seves
activitats.
És l’espai d’intercanvi i transferència de coneixements i de foment de la cooperació entre els
seus membres i sobretot entre empreses de nova creació. Es beneficien d’un conjunt
d’activitats de caire divers, com tallers i visites a empreses, de la possibilitat d’acompanyar
empreses de nova creació (si la trajectòria de l’empresa pròpia és satisfactòria) o bé de ser
acompanyada (si es tracta d’una empresa de recent creació), i d’obtenir condicions preferents
fruit dels acords amb partners d’aquesta xarxa.
© Internet Interdisciplinary Institute
© M. Castells, J. Vilaseca (dirs.), J. Lladós (coord.), G. Ammetller, I. Esteban, M. Fernández, J. Lladós, I. Rodríguez, J.
Torrent, J. Vilaseca.
Entorn innovador, microempreses i desenvolupament local
31
Compta amb la xarxa d’emprenedors, que té com a objectiu fomentar la cooperació entre els
emprenedors que ja han finalitzat la seva estança a Barcelona Activa, i amb la xarxa d’experts,
el conjunt d’emprenedors ja consolidats que comparteixen la seva experiència amb els nous
emprenedors i els aporten assessorament en les etapes de creació i consolidació.
Algunes de les activitats són el Coffee to coffee, en què emprenedors del Viver i del Parc
Tecnològic es reuneixen un cop al mes per esmorzar de forma distesa; els Dinars en xarxa,
entre emprenedors i personalitats de diversos àmbits; els Dijous actius, que són xerrades
d’actualitat empresarial realitzades el primer dijous de cada mes; els tallers, on de forma
pràctica experts imparteixen temàtiques empresarials específiques; les Trobades sectorials, en
forma de col·loqui, en les que experts analitzen les tendències d’un sector d’activitat determinat
i estimulen la cooperació; els Seminaris de solucions, impartits per empreses membres de la
xarxa que donen a conèixer els seus béns i serveis i els mostren com la solució per a un
determinat problema; les visites a empreses, per a conèixer el funcionament d’empreses ja
consolidades; les activitats lúdico-socials, per ampliar la xarxa de relacions de forma distesa;
les prospeccions comercials internacionals, per conèixer altres mercats de la mà d’experts; i els
Xats temàtics, a través dels quals els emprenedors participen, en un moment concret del
temps, en un debat d’actualitat a través de la Xarxa.
El programa Ready4Growth, en el marc de la iniciativa europea eContent7, és referència en
l’àmbit del finançament. Promogut per entitats europees públiques i privades8, des de l’octubre
de 2002 dóna suport a l’obtenció de finançament i al creixement de projectes i empreses de
continguts digitals amb l’objectiu d’impulsar el seu creixement. Els participants, en termes
generals, el valoren de forma positiva. Dos anys més tard del seu inici gairebé la meitat ha
obtingut finançament o conegut a business angels o agències de capital risc en finalitzar el
programa.
Els seus objectius són incrementar la capacitat dels emprenedors per promoure empreses
d’èxit de base tecnològica, i per guanyar-se la confiança dels inversors particulars i de les
agències de capital risc en el sector TIC. Es porta a terme en forma de seminaris, i del
contingut de les sessions s’elaboren manuals sobre estratègies de creixement i consolidació, i
s’extreuen altres recursos d’interès, com llistats d’enllaços i estudis internacionals.
Al web, el Punt de trobada i el Laboratori d’idees són dos dels espais d’aquesta xarxa. Des del
Punt de trobada les empreses poden contactar i intercanviar informació a través del directori
d’empreses, de la borsa de negocis i de l’espai compartint solucions, centrat principalment en
les necessitats comunes en l’àmbit de la gestió empresarial. I el Laboratori d’Idees és l’espai en
que les empreses membres de Xarxactiva fan propostes d’activitats per millorar les xarxes de
relacions.
2.3. Difusió de la cultura emprenedora: Dia de l’Emprenedor
La difusió de la cultura emprenedora és una de les tasques principals de les línies
d’emprenedoria de Barcelona Activa. Una de les accions més carismàtiques i importants és el
Dia de l’Emprenedor, una iniciativa de l’Ajuntament de Barcelona i Barcelona Activa amb
l’objectiu d’impulsar i reconèixer l’esperit emprenedor de la ciutat, en la que també hi participen
altres institucions del món acadèmic i empresarial, com també d’altres agents socials.
Aquesta jornada reuneix en un mateix lloc i espai a persones sensibilitzades amb la creació
d’empreses. S’adreça als emprenedors, empreses de petita dimensió, estudiants universitaris
amb idees de negoci i creadors d’opinió locals, nacionals i europeus.
7
Per a més informació, es pot consultar la pàgina web http://cordis.europa.eu/econtent.
A més de Barcelona Activa, aquestes entitats són les angleses Greater London Enterprise i One London, i la grega
Iven. En els seus inicis aquesta iniciativa va ser co-finançada per la Direcció General de la Societat de la Informació de
la Comissió Europea.
8
© Internet Interdisciplinary Institute
© M. Castells, J. Vilaseca (dirs.), J. Lladós (coord.), G. Ammetller, I. Esteban, M. Fernández, J. Lladós, I. Rodríguez, J.
Torrent, J. Vilaseca.
32
Anàlisi de la política de foment a la creació d’empreses
Els antecedents del Dia de l’Emprenedor rauen en la Nit dels emprenedors. Des del 1997
Barcelona Activa reuneix als emprenedors de les empreses que acompanya amb grans
empreses i institucions. De forma informal i lúdica, polítics, directius de grans empreses,
emprenedors i treballadors comparteixen taula i assisteixen a la celebració dels premis
Barcelona, d’Ofici Emprenedora, l’acte per fer visible el canvi cultural vers l’emprenedor i
reconèixer públicament el seu treball.
Alguns exemples de premis són el premi al millor pla d’empresa, que s’atorga als emprenedors
que han desenvolupat un pla de negoci innovador i amb potencial de creixement a la ciutat de
Barcelona, el premi a l’empresa TIC, que reconeix a les empreses que desenvolupen la seva
activitat empresarial a través de la Xarxa; el premi a l’empresa innovadora per a les empreses
que han identificat una oportunitat de mercat, desenvolupat un producte o un servei innovador
o incorporat processos i sistemes innovadors; el premi a l’empresa solidària, que és per a les
empreses que aporten algun valor social, com el foment a la igualtat d’oportunitats; el premi a
la dona emprenedora, un guardó específic per a les emprenedores; i el premi a l’empresa a tota
vela, que s’atorga a les empreses que ràpidament han crescut o s’han consolidat vetllant per la
qualitat, l’excel·lència i la capacitat innovadora.
La candidatura al premi requereix aportar les dades principals de l’empresa: breu descripció de
l’activitat i dels productes i serveis que es comercialitzen, el nombre de promotors i treballadors,
l’any de creació de l’empresa, la facturació i els beneficis del primer any d’activitat i els més
recents, la tipologia de clients i l’àrea geogràfica de les vendes, la trajectòria de l’empresa, els
elements de qualitat i excel·lència empresarial i per què mereix el premi. A més, l’emprenedor
pot adjuntar altra informació, com el currículum dels promotors o el catàleg de productes.
De la Nit dels emprenedors sorgeix la idea d’organitzar el Dia de l’Emprenedor, una jornada de
tot el dia per fer visible, reconèixer i oferir informació i contactes als emprenedors i a tothom
interessat en l’emprenedoria. El primer Dia de l’emprenedor va tenir lloc el 10 de juliol de 2001,
i des de llavors, el Dia i la Nit s’han convertit en una jornada anual, a excepció dels anys 2000 i
2004, on se celebren diferents activitats relacionades amb l’emprenedoria, de caire formatiu,
divulgatiu, d’informació i assessorament i d’entreteniment.
La visibilitat es refereix a organitzar activitats durant el dia que no es podrien fer durant la nit,
com és el cas del còrner de l’emprenedor, i es manifesta en les insercions en premsa del dia
següent a la jornada, a la presència a la ràdio, i a les entrevistes que durant tot el dia es
realitzen als emprenedors. D’altra banda, i amb la finalitat de millorar les xarxes de
col·laboració i els acords, s’organitzen activitats d’informació i contactes, el que és el face to
face, els jocs, les càpsules, els tallers sectorials i l’assessorament gratuït. De forma més
detallada, les accions que es realitzen són les següents:
•
•
•
•
•
Les sessions plenàries reuneixen a diversos experts, que tracten temes d’actualitat.
Les conferències són les taules rodones en que líders d’opinió discuteixen sobre
temàtiques d’interès pels emprenedors.
El còrner de l’emprenedor és l’espai en que periodistes reconeguts entrevisten a líders
d’opinió, empresaris, polítics i emprenedors sobre qüestions relacionades amb la creació
d’empreses, com les dificultats inicials, les raons que els van portar a crear una empresa, el
recolzament que han trobat a Barcelona Activa, etc.
En els tallers d’oportunitats de negoci els assistents poden conèixer, de la mà d’experts i
d’emprenedors, les oportunitats de negoci en diversos sectors emergents, com els serveis
a les persones, l’oci i el medi ambient.
Les càpsules de coneixement són sessions pràctiques de 50 minuts sobre la creació
d’empreses. Estan liderades per les entitats organitzadores i tracten temes pràctics pels
emprenedors, com l’elaboració de l’estratègia de màrqueting i el pas del pla d’empresa a
l’empresa real.
© Internet Interdisciplinary Institute
© M. Castells, J. Vilaseca (dirs.), J. Lladós (coord.), G. Ammetller, I. Esteban, M. Fernández, J. Lladós, I. Rodríguez, J.
Torrent, J. Vilaseca.
Entorn innovador, microempreses i desenvolupament local
•
•
•
•
•
•
33
Al quiosc de l’emprenedor els assistents disposen de forma gratuïta de publicacions sobre
economia i creació d’empreses.
El face to face és l’espai de reunió personal entre els emprenedors (prèvia concertació
d’entrevista via web), empreses i inversors, i té com a objectiu facilitar l’intercanvi i la
cooperació. A banda, els assistents també poden intercanviar necessitats i idees a través
de la pissarra face to face.
Les conferències són les taules rodones en que líders d’opinió discuteixen sobre
temàtiques d’interès pels emprenedors.
Els jocs són activitats lúdiques per adquirir diverses habilitats emprenedores.
Els stands són l’espai que ocupen les entitats organitzadores per difondre els seus
programes i atendre les necessitats dels emprenedors.
L’assessorament individual d’experts tècnics en la creació d’empreses ofereix
assessorament als emprenedors, de forma breu i gratuïta, en diverses matèries, com la
viabilitat del pla d’empresa i les formes de finançament.
Després, els assistents reben al seu domicili un CD que recull, entre d’altres, iniciatives
d’algunes empreses, comentaris efectuats al còrner de l’emprenedor i ponències destacades
d’iniciatives de diferents sectors d’activitat.
Els Premis9 són un èxit, perquè les empreses premiades arreu solen ser les de major dimensió
però no de nova creació. Barcelona activa es focalitza primer en les empreses que acompanya,
però més tard també amplia el nombre de candidatures a altres iniciatives. Aquest canvi de
públic objectiu dels premis es deu fonamentalment al major grau de formalitat que adquireix la
jornada i al creixent nombre d’institucions col·laboradores.
El Dia de l’Emprenedor (2001-2005)a
Participants i activitats
Total participants
Emprenedors participants al Dia
Activitats organitzades
Nombre d’entitats organitzadores
Contactes realitzats face to face
Assessorament per a emprenedors
Entrevistes efectuades al còrner de l’emprenedor
Candidatures als Premis
Nit dels emprenedors
a
b
2001
2.500b
1.500
39
10
60
ND
15
271
1.070
2002
2.500
2.000
42
14
126
61
24
326
909
2003
3.003
1.833
42
17
113
85
27
241
1.170
2005
3.090
1.994
60
18
160
79
16
309
1.100
No se celebra l’any 2004
Xifra estimada
L’organització de la jornada és una tasca farragosa però gratificant. Barcelona Activa porta el
pes principal de l’organització, el que suposa un esforç important dels membres de la institució.
Tot i que no es disposi de responsables específics per a la seva organització, es pren cura de
cada detall, ja que els emprenedors en són el públic principal. Fins l’any 2005 el finançament
de la jornada corre exclusivament a càrrec de Barcelona Activa, mentre que les entitats
col·laboradores imparteixen càpsules o participen en la seva difusió. A partir d’aquest any, el
Ministerio de Industria, Turismo y Comercio, el Centre d’Innovació i Desenvolupament
Empresarial (CIDEM) de la Generalitat de Catalunya i la Cambra Oficial de Comerç, Indústria i
Navegació de Barcelona també aporten recursos financers per a la seva organització.
9
A banda dels premis Barcelona, d’Ofici emprenedora, en els anys 1998 i 1999 els premis Entreprenari potencien els
spin-off entre la universitat i l’empresa i la iniciativa empresarial com a sortida professional amb l’objectiu de generar
projectes empresarials viables, de valor i de futur. L’any 1998 es presenten 20 projectes potencials, i la meitat reben
suport per a la realització del pla d’empresa, i l’any següent s’acompanyen nou projectes, dels quals sis es
constitueixen com empreses el mateix any.
© Internet Interdisciplinary Institute
© M. Castells, J. Vilaseca (dirs.), J. Lladós (coord.), G. Ammetller, I. Esteban, M. Fernández, J. Lladós, I. Rodríguez, J.
Torrent, J. Vilaseca.
34
Anàlisi de la política de foment a la creació d’empreses
La comunitat universitària és un dels públics objectiu del Dia de l’Emprenedor, i per això, es fan
diverses accions per augmentar la seva assistència. Es dóna a conèixer a través de mailings,
banners a les pàgines web de les universitats, revistes universitàries i pòsters. Tot i així, es
requereix una major implicació de les universitats en l’aportació de continguts i experts, i en la
difusió de la jornada.
I és que un punt clau de la política de disseny i comunicació és fer que les empreses i els
emprenedors més joves se sentin identificats amb els valors que es volen transmetre: la xarxa,
la visibilitat i el reconeixement. Per això es fa necessari que l’eix de les comunicacions de
màrqueting sigui respirar emprenedoria. D’aquesta manera, s’utilitza un llenguatge col·loquial,
proper, informal, pràctic, modern, directe i respectuós amb el conjunt d’entitats que hi
participen. Un bon exemple seria el títol de la càpsula “Què he de fer per crear una empresa i
quant val”.
Els reptes de futur són actualitzar els continguts de les activitats del Dia de l’Emprenedor,
extreure’n sinergies per a d’altres activitats, i posar més èmfasi en serveis i activitats relacionats
no només amb les empreses de nova creació, sinó també per a les empreses en creixement.
Exemples pràctics d’aquests objectius són oferir un nivell més avançat en determinades
temàtiques, tot i que d’altres requereixen repetir-se, si més no encara per un temps, com és el
cas de les formes jurídiques i les eines bàsiques de màrqueting per emprendre, ja que sempre
són d’interès pels nous emprenedors, i per tant, tenen demanda. Aquest primer objectiu encara
pren més força quan el Dia de l’Emprenedor també ha servit a Barcelona Activa com a punt de
partida per replantejar-se el contingut dels seus programes, serveis i activitats, com és el cas
de les activitats d’informació i contactes, com el face to face, sorgeix la idea de crear
Xarxactiva. D’altra banda, per recolzar les empreses amb fase de creixement, es fa necessari
desplegar continguts relacionats amb el finançament, la innovació, la internacionalització i
l’establiment de xarxes i acords de cooperació.
Aquesta iniciativa ha tingut molt èxit a Espanya i a Europa. En l’àmbit espanyol, i després
d’assistir a una jornada del Dia de l’Emprenedor, el Ministeri d’Indústria va impulsar la línia de
finançament “Emprendemos juntos” per a que es promogués el Dia de l’Emprenedor a nivell
espanyol. El Ministeri cofinancia part de l’organització i de la campanya de comunicació,
d’abast nacional, si bé cal que cada ciutat l’adapti a la imatge i requeriments locals.
Barcelona Activa proporciona l’assistència tècnica a les comunitats autònomes necessària per
tal d’afavorir la seva celebració. A més, realitza un manual i participa a seminaris per mostrar la
seva experiència en qüestions com la política de comunicació, el programa de continguts, les
activitats mínimes necessàries per dotar a la jornada d’un caràcter emprenedor, com integrar
les entitats col·laboradores, etc.
L’any 2001 empreses de nova creació, agències de capital risc, representants d’associacions
empresarials i altres agents econòmics i socials de les regions de la xarxa Panel10 (PyreneanAlpine Network of Entrepreneurial Liaisons) celebren els dies dels emprenedors (Panel
Entrepreneur Days). Aquest mateix any Barcelona Activa proposa celebrar el Dia europeu de
l’emprenedor. Europa vol ser referent de la societat del coneixement, i per això, diverses ciutats
europees participen conjuntament en l’organització del Dia europeu de l’emprenedor (EDE,
European Day of the Entrepreneur). Els objectius d’aquesta iniciativa són potenciar l’esperit
emprenedor a Europa i fomentar les pràctiques emprenedores per incrementar la competitivitat
de les activitats econòmiques. Una de les primeres accions que s’impulsa el març del 2003 des
de PAXIS11, en col·laboració amb Eurocities12, és assentar les bases pel projecte pilot que
10
Panel és una de les xarxes temàtiques del programa Paxis que té com a objectius recolzar la creació d’empreses
entre les universitats i els centres de recerca, fomentar contactes i accions de cooperació. Per a més informació,
consulteu http://www.panel.tcd.ie.
11
Des de l’any 1999, des del Cordis, el Servei Comunitari d’Informació sobre Recerca i Desenvolupament (Community
Research & Development Information Service) s’impulsa el programa Paxis (Pilot Action of Excellence on Innovative
Start-ups) de recerca i innovació, sota el 6è Programa Marc, per promoure la creació i el desenvolupament d’empreses
© Internet Interdisciplinary Institute
© M. Castells, J. Vilaseca (dirs.), J. Lladós (coord.), G. Ammetller, I. Esteban, M. Fernández, J. Lladós, I. Rodríguez, J.
Torrent, J. Vilaseca.
Entorn innovador, microempreses i desenvolupament local
35
estableixi la metodologia que es portarà a terme per a organitzar el Dia europeu de
l’emprenedor, la primera edició del qual té lloc en el mes d’octubre a Sofia (Bulgària).
2.4. Divulgació i capacitació tecnològica: el Cibernàrium
El Cibernàrium és l’espai de formació i capacitació tecnològica que té com a objectiu promoure
l’accés i l’ús de les noves tecnologies. És de lliure accés, amb més de 1000 m2, obert al públic
des de l’abril de 1999 i finançat pel servei d’ocupació de la Generalitat de Catalunya, el Fons
Social Europeu i l’Ajuntament de Barcelona. S’hi realitzen accions formatives i divulgatives en
TIC, com seminaris d’iniciació a Internet, relacionats amb l'impacte d'Internet a l'empresa, la
innovació i el disseny.
Consta de cinc espais diferents, que són l’espai formació, l’espai empresa, l’espai de les idees i
les sales de navegació on-line i off-line, en els que es realitzen de forma gratuïta càpsules i
tallers, activitats de formació i activitats per a grups.
Les càpsules i tallers són activitats de formació de curta durada per conèixer i aprendre a
utilitzar les eines digitals. La seva programació és trimestral, i s’imparteixen diferents dies i
hores per cobrir un ampli ventall de disponibilitats horàries. Els paquets de formació s’adrecen
a les persones que volen aprofundir més en una determinada temàtica, i consisteixen en
realitzar tres càpsules o tallers durant tres dies d’una mateixa setmana. Un exemple de paquet
formatiu és ”Internet com a eina de màrqueting”, que recull les càpsules d’e-màrqueting:
estratègies de màrqueting a Internet” i “Responsabilitat social corporativa a Internet” i el taller
“Eines de publicitat i màrqueting a Internet”.
A l’espai formació s’inicia als participants en el món d’Internet. Constantment es realitzen
càpsules formatives d’una hora de durada sobre els usos més bàsics d’Internet, com el correu
electrònic i el xat. Després, els conceptes apresos a les càpsules, es poden aplicar de forma
més pràctica als tallers d’aquest espai, també d’iniciació. El fil conductor de les activitats són
les noves tecnologies, el món professional i l’educació.
Ara però, s’està impulsant un canvi qualitatiu a través del conveni signat amb la Universitat
Autònoma de Barcelona, amb el que es vol aprofitar la seva experiència docent per a les
activitats de formació i divulgació –per exemple, a través de material i de guies de formació per
a formadors-, i també d’oferir activitats complementàries a les càpsules, com tallers i càpsules
més específiques. D’aquesta manera es pretén que els més reticents a l’ús d’Internet perdin la
por a la Xarxa de forma anònima.
A l’espai empresa es realitzen càpsules i tallers específics per a emprenedors i per a
empresaris de petites i mitjanes empreses en actiu, amb l’objectiu de potenciar l’ús d’Internet a
l’empresa. De fet, les empreses constitueixen el públic objectiu més nombrós del Cibernàrium,
tot i que incrementa el nombre d’emprenedors i professionals que assisteixen a aquest espai.
Abans, a les activitats s’oferien continguts més generals, com la càpsula de màrqueting a
Internet, però a mida que creix el nombre d’usuaris de la Xarxa es requereixen altres
coneixements més específics. Així doncs, la seva temàtica es fa més concreta, com és el cas
del taller de posicionament a cercadors. Per tant, les càpsules s’organitzen en funció de les
necessitats dels assistents i el seu contingut es renova constantment. Tot i així, es continuen
oferint les càpsules més generals, d’e-business, comerç electrònic i màrqueting electrònic,
perquè són bàsiques per divulgar Internet i demandades pels nous usuaris.
innovadores. Per a fer-ho, es focalitza en tres àmbits de treball, que són les xarxes temàtiques, els projectes i les
mesures d’acompanyament. Per a més informació sobre el programa Paxis, consulteu el web següent:
http://www.cordis.lu/paxis.
12
Els programes de suport a la iniciativa emprenedora han rebut dues vegades el premi Eurocities (European
Comissioner for Regional and Cohesion Policy).
© Internet Interdisciplinary Institute
© M. Castells, J. Vilaseca (dirs.), J. Lladós (coord.), G. Ammetller, I. Esteban, M. Fernández, J. Lladós, I. Rodríguez, J.
Torrent, J. Vilaseca.
Anàlisi de la política de foment a la creació d’empreses
36
L’espai de les idees potencia la innovació, el disseny web i la creació multimèdia. Fins el
moment s’han tractat temes molt generals, tot i que s’està treballant per una major especificitat
-creació de banners, per exemple-. També es pretén desenvolupar elements de software més
estàndard amb el que “es vol posar al currículum”, com el programa Dreamweaver.
L’any 1999 es van concebre els tres espais, i en cadascun d’ells es realitzava un tipus diferent
d’activitat. Tot i així, la frontera entre l’espai empresa i l’espai idees és cada cop més difosa, i el
seu valor afegit és la professionalització, pel que probablement en un futur s’integraran. En
aquesta mateixa línia, els formadors estan més orientats cap a un “model de consultoria” per tal
de donar resposta a les necessitats més específiques dels alumnes participantgs, el que
requereix que els formadors coneguin Barcelona Activa i el Cibernàrium, i el seu públic objectiu,
per oferir el nivell més adequat a cada sessió.
A través de la sala de navegació off-line els participants s’introdueixen al món de les TIC. Les
grans pantalles connectades en xarxa amb material multimèdia permeten als assistents
emprendre accions d’alfabetització digital. És un espai de divulgació digital per identificar les
possibilitats d’Internet i millorar el nivell de coneixements. Per visualitzar els continguts
multimèdia és necessari que els visitants sol·licitin una tarja a l’entrada del Cibernàrium, i
després s’introdueixi a les pantalles.
Els continguts d’aquest espai es divideixen en tres grans blocs: “La vida i la Xarxa”, que tracta
sobre la difusió d’Internet a la població; “Noves oportunitats pels professionals i les PIMES”,
que versa sobre l’ús d’Internet per aprendre i treballar; i “Noves formes de comprar i vendre”,
sobre el comerç electrònic.
A la sala de navegació on-line es practica sobre els coneixements adquirits off-line.
Per diferenciar-se d’altres espais com els cibercafès i les biblioteques, els assistents poden
navegar gratuïtament per Internet durant una hora, si bé no es permet guardar ni enviar arxius
de forma electrònica. Tot i així, i amb la mateixa tarja, es poden imprimir les adreces
electròniques que s’han visitat prèviament.
Es distingeixen dos tipus de públic del Cibernàrium, els visitants i els alumnes. Els visitants no
participen en les activitats formatives, però utilitzen les sales de navegació. Els alumnes, en
canvi, són aquelles persones que segueixen cursos de formació a l’espai formació, empresa o
idees.
Distribució dels participants i visitants del Cibernàrium per espais (2000-2005)
Participants i visitants
Participants en formació
Espai Formació
Espai Empresa
Espai Idees
Total participants
Visitants
Sales de navegació
Total visitants
1999
2000
2001
2002
2003
2004
2005
5.517
2.096
1.046
8.659
10.930
1.902
2.410
15.242
8.735
1.574
2.373
12.682
9.045
1.793
2.802
13.640
7.184
1.745
2.844
11.773
9.821
2.256
3.175
15.252
13.702
2.590
4.110
20.402
19.274
27.933
27.185
42.427
23.801
36.483
26.633
40.273
32.254
44.027
34.522
49.774
30.235
50.637
Els assistents a les sales de navegació on i off són majoritàriament homes, mentre que el perfil
de l’alumne del Cibernàrium té més de 25 anys, amb estudis secundaris o universitaris, i amb
un lloc de treball.
A banda dels emprenedors i dels professionals de les petites i mitjanes empreses, el
Cibernàrium disposa també d’activitats per a grups, com col·legis professionals, escoles,
© Internet Interdisciplinary Institute
© M. Castells, J. Vilaseca (dirs.), J. Lladós (coord.), G. Ammetller, I. Esteban, M. Fernández, J. Lladós, I. Rodríguez, J.
Torrent, J. Vilaseca.
Entorn innovador, microempreses i desenvolupament local
37
universitats i aturats. A tall d’exemple, mencionar que en el marc del projecte Èxit d’intervenció
educativa, 30 alumnes de dos instituts d’ensenyament secundari van realitzar un crèdit de la
seva formació amb l’activitat “Crea el teu website”, i el programa formatiu Escola Tecnològica
d’Estiu, adreçat a la millora dels coneixements en TIC i de la capacitació personal dels
professors.
Perfil dels participants del Cibernàrium (2000-2005)
Característiques dels
alumnes participants
Total participants
Gènere
Home
Dona
Edat
Menys de 25 anys
Entre 25 i 40 anys
Més de 40 anys
Nivell d'estudis
Primaris
Secundaris
Universitaris
Situació laboral
Ocupats
Aturats
Procedència
Espanyola
No espanyola
2000
15.242
2001
12.682
2002
13.640
2003
11.773
2004
15.252
2005
20.402
44,5%
55,5%
48,5%
51,5%
50,4%
49,6%
48,0%
52,0%
48,6%
51,4%
47,2%
52,8%
59,0%
20,6%
20,4%
29,7%
55,1%
15,2%
27,8%
49,5%
22,7%
24,9%
52,4%
22,7%
18,0%
37,3%
44,7%
9,9%
36,7%
53,4%
15,2%
52,0%
32,8%
33,4%
28,9%
37,7%
27,2%
16,5%
56,2%
28,1%
34,6%
37,3%
30,0%
31,4%
38,6%
21,4%
40,1%
38,5%
75,8%
24,2%
64,2%
35,8%
52,1%
47,9%
56,4%
43,6%
62,7%
37,3%
64,5%
35,5%
98,7%
1,3%
98,8%
1,2%
92,2%
7,8%
90,6%
9,4%
84,2%
15,8%
84,0%
16,0%
Accions i participants a l’Escola Tecnològica d’Estiu (2000-2005)
Accions i participants
Accions
Participants
2000
26
463
2001
11
163
2003
10
150
2004
16
315
2005
20
372
Nota: l’any 2002 no es va organitzar.
La forma de donar a conèixer el Cibernàrium és a través de fulletons, que es distribueixen a les
oficines d’atenció ciutadana, oficines de treball, escoles, centres cívics, biblioteques, etc., i
mitjançant notes de premsa als mitjans de comunicació virtuals i a les agendes dels mitjans
tradicionals. La publicitat tan sols es fa servir per a activitats molt específiques, com per
exemple, les que se celebren en dissabte, els Dissabtes digitals13. Per a donar-les a conèixer
s’insereixen anuncis en premsa gratuïta i al diari La Vanguardia, i la seva repercussió es
plasma en una major demanda de determinats cursos i de voler conèixer què és el
Cibernàrium.
L’actuació del Cibernàrium està molt relacionada amb altres línies de Barcelona Activa,
sobretot amb Porta22, i les línies d’emprenedors i de formació. El vincle entre el Cibernàrium i
Porta22 rau en la difusió. Tot i que el seu objectiu és diferent, ambdós són espais públics i
oberts en que es potencia la formació i l’ús de les TIC. Per això, moltes vegades els assistents
de Porta22 són derivats cap al Cibernàrium i a l’inrevés. La relació del Cibernàrium amb la línia
13
Els Dissabtes digitals són cursos gratuïts organitzats per Barcelona Activa en el marc del Pacte Territorial per a
l’Ocupació de Barcelona i co-finançats per l'Ajuntament de Barcelona i el Fons Social Europeu.
© Internet Interdisciplinary Institute
© M. Castells, J. Vilaseca (dirs.), J. Lladós (coord.), G. Ammetller, I. Esteban, M. Fernández, J. Lladós, I. Rodríguez, J.
Torrent, J. Vilaseca.
38
Anàlisi de la política de foment a la creació d’empreses
d’emprenedors rau en l’accés dels emprenedors a aquest equipament –que coneixen el
Cibernàrium a la sessió informativa de la línia d’emprenedoria-, que moltes vegades es
desplacen al Cibernàrium per ampliar la formació que s’ofereix des de la línia d’emprenedors.
Finalment, la gestió del Cibernàrium depèn de la línia específica d’alfabetització i capacitació
digital, si bé la temàtica dels cursos, càpsules i demés activitats es decideix des del
Cibernàrium. Així mateix, es vol potenciar la relació amb la línia de consolidació, mitjançant la
utilització de l’espai del Cibernàrium per a demostracions i presentacions.
Per a conèixer les necessitats dels potencials participants, des del Cibernàrium es porten a
terme diverses accions. D’una banda, es realitzen enquestes per a conèixer la valoració que els
alumnes fan de les activitats, i a més, aquests poden proposar noves temàtiques formatives.
D’altra banda, els formadors suggereixen millores pels espais d’empresa i idees. Finalment, la
pròpia recerca dels responsables del Cibernàrium mitjançant, per exemple, llistes de distribució
o estudis de mercat ja publicats, també permet conèixer les necessitats dels possibles
participants.
Dos objectius actuals i de futur són augmentar la qualitat dels continguts que s’ofereixen i la
coneixença d’aquest espai. En primer lloc es vol augmentar la qualitat de l’oferta de capacitació
tecnològica universitària a través de dues accions clau. D’una banda, a través d’un acord amb
la Universitat Autònoma de Barcelona, professionals d’aquesta universitat tenen com a objectiu
elaborar continguts -com guies, recursos, materials, etc.- actualitzats en l’àmbit tecnològic,
personalitzar continguts per a públics específics, com els immigrants o els col·lectius amb major
risc d’exclusió social, treballar per remodelar l’espai empresa de manera que les càpsules
genèriques es complementin amb solucions més específiques, i oferir també solucions més
específiques a professionals i empreses a l’espai idees. D’altra banda, el projecte @lis14
(Aliança per a la Societat de la Informació), un programa de cooperació de la Unió Europea, té
com a objectiu crear un entorn pedagògic per a la capacitació i divulgació digital, millorar el
model de transferència de coneixements, i desenvolupar estratègies a nivell local per fer front a
la fractura digital. En el marc d’aquest projecte, el Cibernàrium se centra en treballadors,
emprenedors, artesans, estudiants, aturats i persones socialment excloses, i té com a objectiu
crear un catàleg de continguts i material d’aprenentatge, accions que es porten a terme des de
l’any 2003. Altres ciutats europees, que aporten la producció de material i l’experiència, i
llatinoamericanes, que són les receptores d’aquest producte també formen part d’aquest
projecte. En segon lloc, cal augmentar el coneixement del Cibernàrium amb la finalitat no
només d’incrementar el nombre d’usuaris, sinó principalment de conèixer millor les necessitats
de cadascun dels públics objectiu, i així iniciar accions per a satisfer-les millor.
2.5. Detecció de noves oportunitats d’ocupació i negoci: Porta 22
Porta22 és l’espai de les noves ocupacions, destinat a informar, assessorar, orientar, divulgar i
ampliar les oportunitats professionals, que es focalitza en les noves ocupacions, ocupacions en
sectors emergents i en transformació. Les noves ocupacions són aquelles que no havien existit
prèviament, com és el cas dels webmasters; les ocupacions en transformació són la majoria, i
es refereixen a aquelles que requereixen noves habilitats i coneixements, com les noves
normatives sobre el transport de mercaderies que afecten als camioners; i les ocupacions
emergents són les que cada cop es demanden més per part dels agents econòmics, com és el
cas dels serveis a les persones.
Porta 22 és, per tant, l’equipament especialitzat amb el que Barcelona Activa amplia les
oportunitats professionals de les noves cultures del treball i estimula l’adquisició de
competències professionals dels participants i del seu perfil a través de dissenys curriculars.
Ofereix informació, formació i assessorament sobre les noves ocupacions, els sectors
emergents, les noves cultures del treball i les organitzacions en xarxa, i el seu objectiu és
identificar i difondre els perfils professionals de les ocupacions emergents i de futur. A grans
14
Per a més informació es pot consultar http://www.alis-on-line.org.
© Internet Interdisciplinary Institute
© M. Castells, J. Vilaseca (dirs.), J. Lladós (coord.), G. Ammetller, I. Esteban, M. Fernández, J. Lladós, I. Rodríguez, J.
Torrent, J. Vilaseca.
Entorn innovador, microempreses i desenvolupament local
39
trets, es podria definir com un observatori qualitatiu del mercat de treball, d’àmbit local, que pot
compartir algunes característiques amb altres territoris.
Recull el model de la Cité des Métiers, una iniciativa impulsada per la Cité des Sciences et de
la Industrie de La Ville de Paris l’any 1993, que estableix una metodologia de treball amb els
ciutadans basada en el dret d’accés a la informació i al coneixement, en el foment de
l’autonomia personal i el tractament de continguts de qualitat. Fruït de l'èxit d'aquesta iniciativa,
a França es crea una xarxa internacional de Cité des Métiers, de la qual forma part com a
membre fundador Porta22.
Neix amb la voluntat de cooperació público-privada que compta amb la participació d’agents
socials, empreses, entitats i institucions. Les institucions col·laboradores amb Porta22 per
posar en marxa l’Espai de Noves Ocupacions són la Unitat de Promoció i Desenvolupament
"Noves oportunitats d’ocupació" i l’Associació Pla Estratègic Metropolità de Barcelona, en
l’àmbit de l’elaboració dels continguts; el Departament de Treball i Indústria de la Generalitat de
Catalunya, cofinançant estudis i recursos; el Fons Europeu de Desenvolupament Regional, que
proporciona els equipaments i les infrastructures necessàries; i Software AG com a partner
tecnològic per la gestió de continguts i la integració i el desenvolupament tecnològic del
projecte.
En aquest espai de 2000 m2 els usuaris disposen de sis zones: la zona d’informació, per
conèixer què ofereix Porta22 i les activitats que s’hi programen; el punt Internet, per accedir a la
Xarxa; l’assessorament especialitzat en ocupació; la plataforma multimèdia d’autoconsulta;
l’exposició, que amb un caire lúdic i còmic presenta l’evolució del mercat de treball i les noves
ocupacions; els espais visuals, que a través de diferents suports donen a conèixer les noves
ocupacions i cultures de treball; l’espai dels llibres i publicacions; i els espais de formació.
Porta22 s’obre al públic al setembre del 2003, si bé des del mes de març d’aquest mateix any
ja inicia el seu funcionament a porta tancada, i des de l’any 2000 ja s’encarreguen estudis a
experts per a conèixer amb més detall els diferents sectors econòmics. De fet, i fins l’actualitat,
podem distingir tres etapes diferenciades.
A la primera fase s’identifiquen vuit sectors econòmics emergents (que d’acord amb la literatura
municipal són l’aeronàutica i l’espai, la logística, el medi ambient, els serveis a les empreses,
els serveis a les persones, l’oci i la cultura i el sector TIC) que des de l’any 2002 creixen més
que la mitjana de la resta d’activitats econòmiques. L’Ajuntament de Barcelona dota a Porta22
d’instruments i mitjans per a que aquests sectors encara tinguin més presència al teixit
econòmic català.
S’identifiquen experts per a cadascun dels sectors emergents, que realitzen un estudi sobre els
sectors emergents anteriors a l’àrea metropolitana de Barcelona. Aquest estudi contempla la
diagnosi, l’establiment dels límits del sector, l’ús de tècniques qualitatives i quantitatives per a
establir el perfil dels potencials treballadors i la determinació dels escenaris de futur a mig
termini.
La segona fase s’inicia a finals de l’any 2003, i un dels seus objectius és millorar la metodologia
del disseny dels continguts, per a ser introduïts de nous a la base de dades de Porta22. Els tres
punts de referència són un equip intern; la Unitat de Promoció i Desenvolupament de
l’Associació del Pla Estratègic Metropolità “Noves oportunitats d’ocupació a l’Àrea
Metropolitana de Barcelona", en l’àmbit de l’elaboració de continguts; i el catàleg oficial de
competències professionals establert a França, el país de referència.
A Catalunya es revisen les competències identificades pel Ministeri d’Educació i Ciència
espanyol. Barcelona Activa no té la competència per a identificar aquestes competències, però
sí per a crear un instrument útil per a la ciutadania que se centri en determinar les tasques a
realitzar i en conèixer les competències personals clau en cadascun dels sectors emergents.
© Internet Interdisciplinary Institute
© M. Castells, J. Vilaseca (dirs.), J. Lladós (coord.), G. Ammetller, I. Esteban, M. Fernández, J. Lladós, I. Rodríguez, J.
Torrent, J. Vilaseca.
40
Anàlisi de la política de foment a la creació d’empreses
Precisament, en aquesta segona etapa s’afegeixen cinc sectors més als vuit anteriors, el que
dóna lloc a 700 ocupacions.
Actualment Porta22 es troba a la tercera fase del seu desenvolupament, que se centra en dues
línies d’actuació: els continguts i les activitats. En l’àmbit dels continguts, es focalitza en el
concepte de xarxa de coneixement, el que requereix d’un model de partenariat, no
exclusivament de tipus mercantil. Per exemple, en l’àmbit de les ciències de la salut, fer que
professionals d’aquest camp de coneixement participin en l’estudi del sector, i un cop estigui
elaborat el catàleg, aquest també es pugui difondre entre els metges. I d’altra banda, el fet que
a nivell espanyol no s’estigui treballant en l’actualització dels continguts, fa que l’equip que
s’encarrega de l’elaboració del catàleg (format per unes 15 persones) s’especialitzi cada cop
més en la seva gestió. Aquest treball ha estat reconegut pels companys francesos, que han
demanat a Porta22 utilitzar els seus continguts, prèvia adaptació al mercat francès.
D’altra banda, les activitats de Porta22 es dirigeixen a un públic molt ampli: tant a les persones
amb dificultats per accedir al mercat laboral com també a aquelles altres que treballen i es
preocupen per l’actualització dels seus coneixements i per la seva reorientació professional. El
programa d’activitats es renova constantment, i es requereix tenir un control d’assistència,
doncs se subvenciona la seva organització.
Les activitats que es realitzen són Tallers, en què es treballen conceptes sobre l’orientació
laboral o l’autoaprenentatge; Aquest dimecres parlem de, una conferència sobre el mercat de
treball; Missió: trobar una feina, que són sessions pràctiques per a la cerca activa d’un lloc de
treball; Anem per feina, sessions pràctiques sobre temes relacionats amb la jornada laboral,
com la intel·ligència emocional i les relacions de xarxa; En viu i en directe, que són
demostracions pràctiques del dia a dia d’una determinada professió; Una ullada a l’actualitat,
presentacions de llibres, informes i estudis de la nostra societat; 22 sortides professionals, que
són taules rodones sobre professions concretes; i Innova!, taules rodones, sessions pràctiques
i tallers sobre la innovació. A més, també es realitzen les Setmanes temàtiques, unes sessions
de treball especialitzades en una temàtica concentrades en diversos dies d’una mateixa
setmana.
A les activitats s’hi pot accedir de forma individual o bé en grup. Els usuaris individuals són un
públic bastant heterogeni, si bé destaca la presència de persones entre 30 i 35 anys. I en el cas
dels grups, la majoria d’assistents sól tenir entre 25 i 30 anys d’edat, un nivell formatiu mig o alt
i més del 30% estan ocupats.
És vital que els estudiants, de secundària, però sobretot universitaris, coneguin els continguts
que els pot oferir Porta22. Per això, estan presents a diferents universitats (com la Universitat
Pompeu Fabra, la Universitat Politècnica de Catalunya i la Universitat Ramon Llull), i a altres
esdeveniments, com a la fira la “Setmana de la feina”. I per donar a conèixer les activitats de
Porta22, s’envien mailings a les escoles, escoles de negoci, a programes d’orientació
professionals per adults, etc.
D’altra banda, la ciutat de Barcelona encara no identifica què és Porta22 ni que Porta22 està a
Barcelona Activa. Per això, un dels reptes de futur és incrementar la seva notorietat i el nombre
d’usuaris. Amb aquesta finalitat, s’emprenen diverses accions de comunicació, com postals
gratuïtes (postal free), estovalles de paper a les universitats, mailings a espais públics com
biblioteques i centres cívics, entrevistes a experts a la ràdio, i es fa ús de personatges famosos
i de testimonis per apropar-se al públic de la Web.
Tot i que la línia d’actuació principal de Porta22 no se centra en la formació, es realitzen
activitats de formació ocupacional, perquè aquest tipus d’activitats s’han inspirat en Porta22. En
els seus espais, les accions de formació ocupacional s’adrecen a formar als treballadors en
innovació i tecnologia, i també es dirigeixen a les empreses, per a que els participants a les
activitats de formació hi facin pràctiques.
© Internet Interdisciplinary Institute
© M. Castells, J. Vilaseca (dirs.), J. Lladós (coord.), G. Ammetller, I. Esteban, M. Fernández, J. Lladós, I. Rodríguez, J.
Torrent, J. Vilaseca.
Entorn innovador, microempreses i desenvolupament local
41
Es realitzen seminaris, cursos, visites a empreses, tallers, i altres activitats, adreçats a tothom,
però també de forma més específica a algun dels col·lectius que amb més atenció es dirigeix
Barcelona Activa. L’elaboració dels continguts i el lideratge dels tallers són responsabilitat de
personal de Porta22, mentre que per a la resta d’activitats formatives se sol subcontractar a
experts professionals homologats, o bé són impartides per persones que formen part de la
xarxa de partenariats.
Principals indicadors d’activitat de Porta22 (2003-2005)
Participants i usuaris
Total participants en formació
Consultes ateses
Usuaris individuals
Grups d’usuaris
Activitats realitzades
2003
6.063
4.403
135
-
2004
26.154
3.733
9.342
644
124
2005
33.365
5.180
10.886
564
252
Les TIC són la base del treball: des de la intranet es gestionen els continguts, i l’extranet és
l’entorn de treball pels diferents públics. El web de Porta22 facilita als usuaris apropar-se al
mercat de treball a través de diferents maneres: per les característiques de caire econòmic i
empresarial, com el sector d’activitat i el lloc de treball, i mitjançant altres trets més interns a la
persona, com les preferències i les habilitats, al mateix temps que aprofundeix en el
coneixement del mercat de treball i de les noves ocupacions, els sectors econòmics emergents,
madurs i nous, les noves cultures del treball i les organitzacions en xarxa.
Per a conèixer la totalitat de la informació del web cal que els usuaris es desplacin a Porta22,
doncs gran part de la informació no es troba disponible a l’extranet. Aquesta estratègia respon
a que la dinàmica de treball de Porta22 no es concep exclusivament a través del web, al valor
econòmic de la informació presentada sobre els diferents sectors estratègics, i a no voler
perdre el control de la informació. Tot i així, és important que els continguts siguin accessibles
més enllà de la intranet, pel que s’està treballant al màxim per a reduir aquest trade-off.
© Internet Interdisciplinary Institute
© M. Castells, J. Vilaseca (dirs.), J. Lladós (coord.), G. Ammetller, I. Esteban, M. Fernández, J. Lladós, I. Rodríguez, J.
Torrent, J. Vilaseca.
42
Anàlisi de la política de foment a la creació d’empreses
3. L’acció de Barcelona Activa orientada a la ruptura d’obstacles a la creació
d’empreses
Els principals obstacles a la creació d’empreses són tots aquells elements que suposen un fre
per l’activitat emprenedora. A Veciana15 es recull una síntesi excel·lent. El marc institucional
desfavorable, la manca de cultura relacional, l’escassa motivació, l’absència de role models, la
manca d’experiència i d’habilitats empresarials, les dificultats de finançament i els entrebancs
burocràtics i administratius són les barreres que aquí analitzem.
El marc institucional desfavorable es refereix a tots aquells aspectes relacionats amb la cultura
empresarial i el prestigi social, com les actituds, els valors, les normes i els hàbits socials. És un
dels obstacles més importants a la creació de noves empreses perquè per motius culturals
d’arrelament històric, la figura de l’empresari i la funció empresarial no estan suficientment
valorades pel conjunt de la societat, tot i que amb el pas del temps comença a canviar aquesta
percepció.
Es fa necessari potenciar la motivació emprenedora d’orígens i expectatives diferents i
interdisciplinars, vetllar perquè les normes i polítiques facilitin l’equitat del mercat d’oportunitats,
objectives però diferenciades, i orientar de forma individual i personalitzada als interessats en
emprendre. Aquest marc és clau per a que les administracions locals i les institucions en
general coneguin de quina manera aflora l’esperit emprenedor i contribueix al desenvolupament
econòmic i social.
Crear una consciència més favorable cap a l’activitat emprenedora com a opció de treball
suposa redefinir les actituds socials, incrementar les oportunitats per emprendre i crear una
empresa (a mida que es desenvolupa una política pública d’emprenedoria destinada a reduir
els obstacles). Però també, per tal d’afavorir determinants comportaments, cal que s’incorporin
altres agents al projecte, com el sector educatiu, les comunitats socials i els mitjans de
comunicació.
En l’àmbit educatiu, cada cop són més els programes relacionats amb l’emprenedoria i la
creació d’empreses presents a les Universitats. Els Estats Units són capdavanters en aquest
aspecte, i molts programes universitaris compten amb matèries relacionades amb
l’emprenedoria. A tall d’exemple, alguns centres d’emprenedoria de ressò són el MIT
Entrepreneurship Center16, l’Arthur Rock Center for Entrepreneurship17, de la Harvard Business
School, i l’Arthur M. Blank Center for Entrepreneurship18, del Babson College. A Europa, i més
recentment a Espanya i Catalunya, s’ha pres consciència d’aquesta necessitat, el que es
reflecteix en un major nombre d’assignatures relacionades amb la creació d’empreses en els
plans d’estudis i la realització d’activitats en aquest marc com seminaris i conferències. També
s’està treballant a l’ensenyament secundari a través de diverses iniciatives per despertar la
curiositat, la creativitat i l’esperit innovador entre els alumnes, com les visites a empreses o les
simulacions lúdiques de creació i gestió empresarial, desenvolupant així un marc de referència
amè per tal d’endinsar-se en situacions emprenedores.
Una altra manera per incrementar la legitimitat de la figura de l’empresari és defugir socialment
de la seva visió més conservadora i impulsar-la com una opció factible. En aquest sentit, són
necessaris esforços per acceptar el fracàs i minvar la seva visió més convencional, incrementar
les oportunitats i desenvolupar actituds favorables. Al mateix temps, cal una actitud positiva de
la societat per assumir i integrar les accions emprenedores en el sistema de normes i valors
socials i comunitaris. En aquest objectiu l’educació és un pilar fonamental, ja que contra més
15
Veciana, J.M. (2005). “Políticas de fomento a la creación de empresas en Catalunya y Europa. Experiencias y
tendencias”. Bellaterra, Barcelona: Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona.
Es pot veure http://entrepreneurship.mit.edu.
17
Es pot consultar http://www.hbs.edu/entrepreneurship.
18
Disponible a http://www3.babson.edu/eship.
16
© Internet Interdisciplinary Institute
© M. Castells, J. Vilaseca (dirs.), J. Lladós (coord.), G. Ammetller, I. Esteban, M. Fernández, J. Lladós, I. Rodríguez, J.
Torrent, J. Vilaseca.
Entorn innovador, microempreses i desenvolupament local
43
proper sigui l’entorn, també ho serà la facilitat de conèixer la teoria i la pràctica de la iniciativa
emprenedora.
Els mitjans de comunicació són líders d’opinió, i exerceixen una gran influència en conformar i
difondre els valors culturals imperants. En tant que són un instrument de transferència molt
present a diversos països i regions, poden dur a terme un ampli ventall d’accions per afavorir la
difusió de la cultura emprenedora, com donar a conèixer jornades d’emprenedoria, l’atorgament
de premis, o reconeixement públics i altres activitats de promoció social. Per tant, cal que
s’impliquin per reduir els frens a la decisió de crear una empresa en àmbits com els valors, la
cultura i el prestigi de la figura de l’empresari i familiaritzin a la societat en matèria empresarial.
En aquest sentit, el Dia de l’Emprenedor és un exemple de foment de les relacions amb les
universitats, la societat i els mitjans de comunicació i de reconeixement de la tasca dels
emprenedors que, de fet, s’ha convertit en referent d’altres jornades d’emprenedoria i de
reconeixement als emprenedors, tant a nivell espanyol com europeu. A més, l’enquesta
realitzada als emprenedors vinculats a Barcelona Activa permet constatar que existeix una
relació estadísticament significativa entre considerar que les activitats de la institució ofereixen
reconeixement social i promoció i el nivell de satisfacció amb el Dia de l’Emprenedor.
Del conjunt d’empreses que han obtingut algun dels premis Barcelona, d’Ofici Emprenedora,
només set han contestat l’enquesta. Totes tenen experiència de viver19, cap d’elles afirma que
la motivació principal per a la creació de l’empresa va ser l’obtenció de major prestigi social,
estan molt satisfetes amb el Dia de l’Emprenedor (sent el valor mig de 4,1 sobre 5) i la majoria
considera que tant l’estímul de la cultura innovadora com la difusió de coneixement, són dos
avantatges principals de Barcelona Activa.
Per tal de veure de quina manera la institució fomenta la construcció d’un entorn favorable
també es contrasten altres elements. Així, s’analitza si l’estímul a la cultura innovadora és un
avantatge que mencionen els emprenedors enquestats, si la cooperació amb Barcelona Activa
els permet compartir una cultura propícia a la innovació, si es té la percepció de xarxa en dues
vessants, tant d’entorn emprenedor com de cultura compartida, i també si l’empresa ha
cooperat amb l’staff de la institució per a introduir innovacions al mercat.
Tot i que no existeix relació entre haver-se localitzat al viver i considerar la cultura innovadora
com un avantatge de les activitats de Barcelona Activa, un 68,1% de les empreses amb
experiència de viver afirmen que les activitats de Barcelona Activa són un estímul a la cultura
emprenedora, mentre que només ho fa així el 31,9% de les empreses que mai han estat al
viver. En canvi, s’observa una relació de dependència entre haver-se localitzat al viver i
cooperar per innovar amb l’staff de Barcelona Activa. Del conjunt d’empreses que ha cooperat
amb el personal de la institució per desenvolupar innovacions, el 83,3% té experiència de viver.
Els mitjans de comunicació també són un mitjà per trencar un dels altres grans obstacles a la
creació d’empreses, la manca de models de referència. Cal que aquests siguin creïbles per a
ser exemple i impactar positivament en la societat a fi de donar a conèixer els seus valors i
maneres de pensar i actuar, i d’aquesta manera ser percebuts positivament. Aquest és el punt
de partida per a que siguin agents actius del canvi cultural i punt de referència d’estímul
d’actituds favorables i de comportaments emprenedors, i contribueixin a incrementar el capital
social i a mostrar la legitimitat i l’atractiu de l’opció emprenedora a nivell professional. D’altra
banda, cal mencionar que és creixent el nombre d’accions orientades a segments concrets de
la població, com els joves i les dones. El reconeixement social, l’atorgament de premis i altres
accions de promoció per a grups específics contribueixen a que aquests esdevinguin un punt
de referència entre els seus membres i una pauta de comportament a seguir.
19
Experiència de viver fa referència tant a les empreses que estan localitzades, en l’actualitat, al Viver, com a les que
també ho han fet en un passat.
© Internet Interdisciplinary Institute
© M. Castells, J. Vilaseca (dirs.), J. Lladós (coord.), G. Ammetller, I. Esteban, M. Fernández, J. Lladós, I. Rodríguez, J.
Torrent, J. Vilaseca.
44
Anàlisi de la política de foment a la creació d’empreses
En el cas concret de Barcelona Activa, el programa de Dones emprenedores és el programa de
promoció de la iniciativa emprenedora específic per a la població femenina. Per un 10,5% dels
enquestats és el programa que ha ajudat a prendre la decisió de crear l’empresa.
El primer resultat rellevant és que només un 10,3% dels enquestats i un 25,6% dels que
afirmen que l’accés a serveis de qualitat i el reconeixement social i la promoció,
respectivament, són avantatges de les activitats de Barcelona Activa, són dones. Més endavant
s’analitzen amb deteniment les característiques d’aquesta població específica.
D’altra banda, existeix relació entre considerar que el programa de Dones emprenedores és
l’impulsor de crear l’empresa i considerar l’elaboració del pla d’empresa com un avantatge de
Barcelona Activa, el que és el cas del 18,2% de les emprenedores. En canvi, totes les
emprenedores que afirmen que l’elaboració del pla d’empresa no és un avantatge de Barcelona
Activa, tampoc consideren que el programa de Dones emprenedores les ha ajudat a crear
l’empresa. I aquest programa també s’associa amb l’accés a serveis de qualitat, en el sentit
que sempre que es considera l’accés a serveis de qualitat com un avantatge de Barcelona
Activa, el programa de Dones emprenedores no és l’impulsor de la creació de l’empresa.
A més, participar al programa de Dones emprenedores es vincula a diversos avantatges de les
activitats de Barcelona Activa, que són l’accés a serveis de qualitat, l’obtenció d’avantatges
econòmics i el seguiment de l’evolució del projecte. D’una banda, només un 11% dels
enquestats afirma que l’accés a recursos humans és un avantatge de la institució, i d’aquests,
el 78,6% ha participat al programa de dones emprenedores. D’altra banda, el 73,6% de les
emprenedores que afirmen que l’obtenció d’avantatges econòmics és un avantatge de
Barcelona Activa, ha participat en el programa de dones emprenedores. Finalment, el 72% de
les emprenedores que consideren el seguiment de l’evolució del projecte com un avantatge de
Barcelona Activa, ha participat també en aquest programa.
També s’observen dues relacions entre el nivell de satisfacció del programa de Dones
emprenedores i considerar com a avantatges de Barcelona Activa el seguiment i l’evolució del
projecte empresarial i l’ajuda a la reorientació del model de negoci. Concretament, quan el
seguiment i l’evolució del projecte es percep com un avantatge de la institució, la satisfacció
amb el programa de Dones emprenedores és mitja-alta (3,4 sobre 5), mentre que quan no es
percep així, la satisfacció és mitja-baixa (2,6). D’altra banda, la satisfacció és molt elevada (4,4)
entre aquelles persones que han considerat com a avantatge l’ajuda a la reorientació del model
de negoci, i decreix fins el 2,5 si aquest element no és percebut favorablement.
Una altra manera d’impulsar la creació de models de referència és mitjançant les activitats
liderades per experts com és el cas, per exemple, del Ready4Growth, de les trobades
sectorials i de les setmanes temàtiques.
El programa Ready4growth té com a objectiu facilitar l’accés al finançament de les empreses
del sector TIC per impulsar el seu creixement. D’altra banda, les Trobades sectorials és aquella
activitat que es focalitza en estudiar les tendències d’un determinat sector d’activitat i les
setmanes temàtiques són sessions de treball especialitzades. En ambdós casos, tot i focalitzarse en necessitats concretes d’empreses, el nivell de participació i de satisfacció en aquestes
activitats és independent del sector d’activitat de l’empresa.
Finalment, les accions de mentoring i difusió de de bones pràctiques són una altra manera de
fomentar els models de referència. En aquest sentit, i des de l’any 2004, s’ha apostat per
desenvolupar accions de mentoring i construir una xarxa de mentors i experts. Aquestes
consisteixen en que empresaris i empresàries amb experiència i èxit ofereixin assessorament i
acompanyament voluntari a noves empreses i de recent creació. Els mentors solen ser experts
externs, emprenedors que en un passat s’havien localitzat en algun dels vivers de Barcelona
Activa, o emprenedors que actualment es localitzen al Parc Tecnològic.
© Internet Interdisciplinary Institute
© M. Castells, J. Vilaseca (dirs.), J. Lladós (coord.), G. Ammetller, I. Esteban, M. Fernández, J. Lladós, I. Rodríguez, J.
Torrent, J. Vilaseca.
Entorn innovador, microempreses i desenvolupament local
45
Es reconeix com una bona iniciativa impulsada per Barcelona Activa, tot i que moltes empreses
declaren necessitar un nivell superior de mentoring que els pugui aportar més valor afegit,
fonamentalment en dos àmbits: com invertir en mercats exteriors i com desenvolupar activitats
comercials a la Xarxa. Des d’aquesta perspectiva, es podrien identificar algunes línies
addicionals de millora: d’una banda, l’establiment d’un pla concret d’acció dels mentors per tal
de desenvolupar aquesta funció i, de l’altra, cercar una correspondència més estreta entre la
seva experiència professional i el perfil o el tipus d’activitat que desenvolupa l’empresa
tutoritzada.
Són diverses les iniciatives de bones pràctiques portades a terme des de diferents institucions i
organismes. A tall d’exemple, algunes iniciatives són el MIT Venture Mentoring Service
(VMS)20, els workshops de bones pràctiques en el marc de la xarxa Gate2Growth Incubator
Forum21 i aquelles accions en aquest àmbit realitzades entre els membres de la xarxa Panel22, i
els estudis de la Comissió Europea Responsible entrepreneurship: a collection of good practice
cases among small and medium-sized enterprises across Europe i Examination and evaluation
of good practices in the promotion of female entrepreneurship23.
La manca de cultura relacional és un altre obstacle a la creació d’empreses. Les xarxes socials
permeten posar-se en contacte amb altres agents, captar les oportunitats i potenciar la
transferència de coneixement. Com més gran sigui la interacció i la densitat de la xarxa, més
beneficiosa pot ser pels seus membres. A més, són un instrument de treball compartit que es
basen en relacions de confiança i de respecte mutu.
En un primer moment molts nous empresaris es valen dels seus grups de referència com a
node pel seu coneixement i l’accés a noves xarxes socials. És un procés d’aprenentatge de
caire informal que permet, a un cost baix, obtenir idees, informacions sobre el mercat,
contactes, etc. Però, per tal d’assegurar el creixement i la consolidació de l’empresa, es fan
necessaris vincles de caire més formal que permetin assolir acords comercials i el
desenvolupament de xarxes cooperatives orientades a la innovació i a la millora de la
competitivitat al llarg de la cadena de valor i, en general, noves formes de relacions socials que
aportin més valor afegit a l’activitat econòmica.
Tot i que les actuacions governamentals per promoure i ampliar aquestes xarxes no sempre
estan ben definides24, el sector públic i el sector privat prenen consciència que cal facilitar el
desenvolupament de xarxes per promoure l’aprenentatge i els acords estratègics. En aquest
sentit, cada cop són més les iniciatives de caire més formal, en forma d’associacions,
seminaris, jornades, fòrums, etc., destinades a concentrar i transferir el coneixement.
En el cas que ens ocupa, s’analitza el nivell de participació i de satisfacció als programes,
serveis i activitats de xarxa relacional de Barcelona Activa, si un dels avantatges de participar a
Xarxactiva són les noves oportunitats de negoci, si la cooperació amb la institució permet
compartir una xarxa de relacions mútues i emprendre noves activitats, i també si l’estímul a la
cultura innovadora i l’accés a nous socis o xarxes d’empreses són avantatges de les activitats
de Barcelona Activa.
20
Es pot veure http://web.mit.edu/vms.
Per a més informació, es pot consultar el lloc web http://www.cordis.lu/finance/src/g2g_incubator.htm i el lloc web
http://www.gate2growth.com.
22
Informació sobre aquesta xarxa es pot trobar a http://www.panel.tcd.ie.
23
Aquests
dos
estudis
estan
disponibles
a
i
http://info.worldbank.org/etools/docs/library/114199/Responsible%20Entrepreneurship%20EU%202003.pdf
http://europa.eu.int/comm/enterprise/entrepreneurship/craft/craft-women/bestproject-women.htm.
24
Lundstrom, A., Stevenson, L. (2001). "Entrepreneurship policy for the future", Entrepreneurship for the Future
Series (Vol. 1). Estocolm: Swedish Foundation for Small Business Research.
21
© Internet Interdisciplinary Institute
© M. Castells, J. Vilaseca (dirs.), J. Lladós (coord.), G. Ammetller, I. Esteban, M. Fernández, J. Lladós, I. Rodríguez, J.
Torrent, J. Vilaseca.
46
Anàlisi de la política de foment a la creació d’empreses
Comparant les empreses que han passat pel Viver de la institució amb aquelles que no s’hi ha
ubicat mai, és rellevant estadísticament el fet que considerar les noves oportunitats de negoci i
l’establiment d’aliances estratègiques com avantatges de Xarxactiva és característic de les
empreses amb experiència de viver.
A més, els resultats significatius derivats de combinar aquests elements són ressenyables. En
primer lloc, el 53,2% dels enquestats que consideren l’estímul de la cultura innovadora un
avantatge de les activitats de Barcelona Activa, també ho perceben així per l’accés a nous
socis o xarxes d’empreses, mentre que el 72,8% dels que creuen que l’estímul de la cultura
innovadora no representa cap avantatge, tampoc consideren així l’accés a nous socis o xarxes
d’empreses. D’altra banda, s’observa una relació similar entre considerar l’estímul de la cultura
innovadora com un avantatge de les activitats de Barcelona Activa i el fet de cooperar amb la
institució per emprendre noves activitats. Concretament, un 59,5% de les empreses que
manifesten que l’estímul de la cultura innovadora és una característica de Barcelona Activa,
també consideren que la cooperació amb la institució els permet emprendre noves activitats, i
el 67,6% de les que manifesten que aquest estímul no existeix, tampoc consideren que la
cooperació amb la institució els permeti emprendre noves activitats. Així mateix, s’observa que
una mica més de la meitat dels emprenedors que afirmen que l’estímul de la cultura innovadora
és un avantatge de Barcelona Activa, també consideren que les noves oportunitats de negoci
són un avantatge de participar a Xarxactiva, mentre que el 65,4% dels que no creuen que
l’estímul a la cultura innovadora sigui un avantatge de la institució, tampoc consideren que
Xarxactiva els faciliti el desenvolupament de noves oportunitats de negoci.
Quan l’accés a nous socis o xarxes d’empreses es percep com un avantatge de les activitats
de Barcelona Activa, es considera també que la cooperació amb la institució permet compartir
l’emprendre noves activitats i que les noves oportunitats de negoci són un dels avantatges de
participar a Xarxactiva. Així, el 56,8% i el 54,8% de les empreses que afirmen que l’accés a
nous socis o a xarxes d’empreses són avantatges de les activitats de Barcelona Activa,
respectivament consideren que la cooperació amb la institució els permet compartir
l’emprendre noves activitats i que les noves oportunitats de negoci són un avantatge actiu de
participar a Xarxactiva.
Existeix també una relació positiva entre participar als programes, serveis i activitats de xarxa
relacional i considerar que la cooperació amb la institució permet emprendre noves activitats.
D’altra banda, totes les empreses que han cooperat amb l’staff de Barcelona Activa per
innovar, han establert algun tipus d’aliança estratègica. Finalment, també s’observa una relació
positiva entre cooperar amb la institució per compartir amb empreses una xarxa de relacions
mútues i considerar les noves oportunitats de negoci un avantatge de Xarxactiva.
La manca de motivació és una dels aspectes més estudiats per les aproximacions
psicològiques a l’emprenedoria. És un dels trets interns de la persona, com el talent o la
imaginació, el determinant del procés d’emprendre. La motivació està relacionada amb l’esperit
de risc i l’obtenció d’ingressos alternatius, i elements que ho afavoreixen són el desig
d’independència, l’autorealització personal i la posada en pràctica de forma autònoma de les
pròpies idees.
La promoció de models de referència i la contribució dels mitjans de comunicació són els
mecanismes públics per crear més consciència i sensibilitat emprenedora i donar a conèixer
aquesta opció professional. També cal despertar diverses motivacions, per incitar aspiracions i
expectatives diferents, potenciant el pensament creatiu.
© Internet Interdisciplinary Institute
© M. Castells, J. Vilaseca (dirs.), J. Lladós (coord.), G. Ammetller, I. Esteban, M. Fernández, J. Lladós, I. Rodríguez, J.
Torrent, J. Vilaseca.
Entorn innovador, microempreses i desenvolupament local
47
Per veure de quina manera Barcelona Activa contribueix a minvar aquest obstacle, s’ha
analitzat la motivació de l’emprenedor per crear l’empresa, si hi ha algun programa de
Barcelona Activa que l’hagi impulsat a crear l’empresa, la seva situació prèvia a la creació de
l’empresa, si ja ha creat altres empreses, si realitza activitats complementàries remunerades, el
nivell de caràcter emprenedor25 i si té familiars empresaris o propietaris de negoci. Els resultats
estadísticament significatius que s’han trobat es detallen a continuació.
Gairebé el 43% dels emprenedors que motiven la creació de l’empresa en les influències
externes, ja sigui per encoratjament familiar i d’amistats, per estímul institucional o pel
coneixement d’experiències d’èxit, consideren que no hi ha cap programa de Barcelona Activa
que hagi estat determinant per a crear la seva empresa. En canvi, si la decisió de crear
l’empresa no ve motivada per aquestes influències externes, aquest percentatge augmenta fins
el 70%. D’altra banda, es destaca que si la motivació per crear l’empresa prové d’influències
externes, els programes o activitats que han ajudat a crear l’empresa són el programa
d’acompanyament per emprendre, el programa de Dones emprenedores i el Dia de
l’Emprenedor (el cas del 21,4%, 17,9% i 10,7% dels emprenedors, respectivament). A més, en
el cas del 53,6% dels emprenedors que manifesten que les influències externes són la seva
motivació principal, l’actual és la primera empresa que creen, mentre que aquest percentatge
augmenta fins el 73% quan el motiu principal per la creació és qualsevol altre.
Per un altre costat, només el 25% dels emprenedors que manifesten que l’aprofitament de
noves oportunitats no és la motivació principal per crear l’empresa, en tenen creades d’altres. I
dels que manifesten que la raó principal per crear l’empresa és fugir de l’atur, un 35% es
trobava anteriorment en aquesta situació, mentre que el 62,1% dels que tenen altres tipus de
motivacions, prèviament eren assalariats.
A banda que en la majoria dels casos no hi ha cap programa o activitat que ha empès als
emprenedors cap a la decisió de creació, cal esmentar que existeix una relació entre el fet de
tenir avis propietaris de negocis i els tipus de programes i activitats que ajuden a prendre la
decisió de creació. El 16,7% dels emprenedors amb avis propietaris d’un negoci s’han decidit a
crear l’empresa gràcies al Dia de l’Emprenedor, i només el 2,7% si els avis no en tenien. En
canvi, cap emprenedor amb avis propietaris d’un negoci s’ha decidit a crear l’empresa
mitjançant els programa d’acompanyament per emprendre i de Dones emprenedores; no
obstant, si els avis no han estat propietaris d’un negoci, cadascun dels programes ha contribuït
a prendre la decisió en un 14,7% dels casos.
La situació prèvia de l’emprenedor abans de crear l’empresa s’associa a tenir experiència
prèvia en la creació d’empreses i al caràcter emprenedor. El 20% dels emprenedors, abans de
crear l’empresa actual, eren empresaris, i per tant, ja havien creat alguna empresa, el 27,5%
professionals autònoms, el 47,5% assalariats, el 5% aturats i cap estudiant. Pel que fa al
caràcter emprenedor, destaca que més de la meitat d’empresaris i de professionals autònoms
tenen un caràcter emprenedor alt.
Existeix relació entre haver creat una altra empresa i ser la primera empresa creada amb el
suport de Barcelona Activa. Per més del 85% dels emprenedors amb experiència prèvia en la
creació d’empreses, l’actual és la primera que creen amb el suport de Barcelona Activa, mentre
que si fins el moment no s’ha creat cap empresa, aquest percentatge augmenta fins el 97,6%.
També s’analitza la relació entre tenir experiència prèvia en la creació d’empreses i el caràcter
emprenedor: la meitat dels emprenedors amb experiència prèvia en la creació d’empreses
tenen un caràcter emprenedor alt.
25
El caràcter emprenedor es construeix a partir del resum de les motivacions principals per a crear una empresa, de
l’experiència emprenedora, de la situació prèvia de l’emprenedor abans de crear l’empresa, de provenir d’una família
empresària i de la preferència laboral de futur pels fills.
© Internet Interdisciplinary Institute
© M. Castells, J. Vilaseca (dirs.), J. Lladós (coord.), G. Ammetller, I. Esteban, M. Fernández, J. Lladós, I. Rodríguez, J.
Torrent, J. Vilaseca.
48
Anàlisi de la política de foment a la creació d’empreses
Finalment, cal esmentar la relació de dependència entre tenir o no experiència de viver i ser la
influència externa el motiu de creació de l’empresa. El 16% de les empreses amb experiència
de viver manifesten que la influència externa és el principal motiu que les ha empès a crear
l’empresa, i per les empreses sense experiència de viver aquest percentatge és del 29%.
L’experiència i les habilitats empresarials constitueixen un altre obstacle a la creació
d’empreses, i per això, cal potenciar conèixer i adquirir les habilitats i capacitats necessàries en
diversos àmbits, com la gestió empresarial i el màrqueting. Les Cambres de Comerç,
administracions locals i altres organismes ofereixen xerrades, seminaris, cursos de formació,
etc. per fomentar l’adquisició d’habilitats empresarials, conèixer els elements de la cadena de
valor de l’empresa i desenvolupar plans de negoci. En l’àmbit educatiu, les universitats
d’enginyeria solen incloure assignatures relacionades amb l’economia de l’empresa en els seus
plans d’estudi. I la realització de pràctiques també és una altra de les maneres d’adquirir
experiència empresarial.
Per tant, es tracta d’adquirir confiança en les habilitats i mostrar la capacitat de crear una
empresa amb probabilitats d’èxit. Alguns elements que poden trencar aquest obstacle són
haver tingut doncs experiència professional prèvia i haver treballat abans en el mateix sector
d’activitat del que es crea la nova empresa, així com tenir experiència prèvia en la creació
d’empreses.
S’han analitzat diferents elements per veure les iniciatives institucionals per tal de reduir aquest
obstacle a l’emprenedoria. Concretament, aquests són si l’elaboració del pla d’empresa,
l’estímul de la cultura innovadora, l’accés a nous coneixements i la formació en noves habilitats
i competències són avantatges de participar a les activitats de Barcelona Activa, si es coopera
amb el seu staff per introduir innovacions, si la cooperació amb la institució permet compartir un
model de formació i d’aprenentatge comú i si ja es té experiència emprenedora. A més, també
es considera el nivell de satisfacció respecte els programes, serveis i activitats de formació (no
tecnològica), i es cerca si existeix alguna relació amb algun dels anteriors elements.
Distingint entre empreses amb i sense experiència de viver, són rellevants dues evidències:
d’una banda, del conjunt d’empreses que ha cooperat amb l’staff de Barcelona Activa per tal
d’introduir innovacions, un 83,3% té experiència de viver, i de l’altra, el 77,1% de les empreses
que consideren l’accés a nous coneixements com un dels avantatges de Barcelona Activa, no
estan localitzades actualment al Viver.
Un 87,7% de les empreses amb experiència de viver i un 81,8% de les que no en tenen ha
participat als programes, serveis i activitats de formació, i el seu nivell de satisfacció és
intermig: del 2,9 i 3,2, respectivament (sobre un valor màxim de 5). A més, existeix una relació
entre el nivell de satisfacció amb les activitats de formació i considerar un avantatge de la
institució la formació en noves habilitats i competències. Concretament, les empreses que
perceben que Barcelona Activa afavoreix la formació en noves habilitats i competències,
expressen un nivell de satisfacció amb els programes, serveis i activitats del 3,3, mentre que
aquest decreix fins el 2,8 entre aquelles que no ho consideren així. I també existeix relació de
dependència entre la satisfacció amb els programes, serveis i activitats de formació i considerar
que la cooperació amb la institució permet compartir una formació i aprenentatge comuns. El
nivell de satisfacció és mig-alt (3,5) si es considera que la cooperació amb Barcelona Activa
permet compartir una formació i aprenentatge comuns, i menor (2,8) quan no és així.
El finançament és un pilar clau i condició necessària però no suficient de tot procés de creació
d’empreses. L’accés al finançament és una de les barreres més importants a les que han de
front els emprenedors, sobretot per plasmar una idea de negoci en una empresa viable, però
també en la redefinició del model de negoci per iniciar l’etapa de consolidació i creixement.
© Internet Interdisciplinary Institute
© M. Castells, J. Vilaseca (dirs.), J. Lladós (coord.), G. Ammetller, I. Esteban, M. Fernández, J. Lladós, I. Rodríguez, J.
Torrent, J. Vilaseca.
Entorn innovador, microempreses i desenvolupament local
49
Un dels principals problemes observats és que el finançament a l’avançada no és una pràctica
habitual. Generalment l’ajuda per finançar-se exigeix un temps d’espera, i és posterior a la
creació de l’empresa. El capital llavor, per la fase prèvia de creació de l’empresa, és un tipus de
finançament que pot reduir aquest obstacle, si bé encara són pocs els programes públics que
n’ofereixen, ja que identificar una idea de negoci o un pla d’empresa com una empresa viable
no és fàcil. Davant aquestes dificultats, la majoria d’emprenedors financen la posada en marxa
del negoci amb estalvis propis, com és el cas clarament contrastat a Barcelona Activa.
El capital risc és un tipus de finançament cada cop més estès en l’àmbit públic, tot i que no és
assolible per a qualsevol emprenedor. Els projectes empresarials intensius en tecnologia i
coneixements i amb elevades probabilitats d’èxit són els més requerits per les entitats de
capital risc. No obstant, moltes vegades podrien igualment ser rendibles sense aquest tipus de
finançament inicial, o obtenir-lo en el mercat privat. Algunes de les accions realitzades en
aquest sentit són estimular la creació d’empreses de capital risc, segmentar el mercat i
identificar necessitats específiques, i col·laborar amb el sector privat per finançar alguns
projectes. De fet, els inversors particulars són un gran recurs de finançament inicial, tot i que
encara cal treballar per reduir l’asimetria i la transparència d’informació entre les parts.
Significativament, el seu pes dins els emprenedors orientats per Barcelona Activa és encara
escàs.
Una de les formes de finançament més estesa fins el moment són els ajuts i les subvencions.
Són instruments perversos, perquè si bé resolen o minven els problemes financers per una
situació concreta, no sempre són un mecanisme inductor d’innovació. Per tant, és necessari
avaluar l’impacte d’aquest tipus d’ajudes i reorientar-les per a que reportin també valor afegit.
Altres punts de millora són ampliar l’accés al microcrèdit i millorar els règims fiscals de les
empreses.
Els aspectes que s’analitzen per veure de quina manera Barcelona Activa contribueix a facilitar
l’accés al finançament són si els emprenedors consideren que l’obtenció d’avantatges
econòmics és un punt fort de Barcelona Activa, si han obtingut el suport de la institució per
obtenir finançament per a la creació de l’empresa, si han mencionat el suport a la cerca de
finançament com un servei a millorar i, finalment, la participació i la satisfacció en aquest àmbit.
Del conjunt d’empreses que afirmen que un dels avantatges de Barcelona Activa és l’obtenció
d’avantatges econòmics, el 68,4% té experiència de viver, mentre que el 31,6% no en té, i
també és major el nombre d’empreses amb experiència de viver (65,6%) que han obtingut
suport institucional per finançar el procés de creació, respecte de les que no en tenen. Així
mateix, el 76,9% de les empreses que en algun moment ha passat pel viver han mencionat
algun suggeriment per a la millora del servei de recerca de finançament.
Un 80,2% de les empreses amb experiència de viver ha participat a programes, serveis i
activitats relacionats amb la recerca de finançament, mentre que només és el cas del 69,1% de
les que no han passat pel viver. I pel que fa a la seva satisfacció, aquesta és mitja-baixa (2,4)
quan es té experiència de viver i lleugerament més elevada (2,7) si no se’n té. Per tant, les
empreses amb experiència de viver participen més comparativament dels serveis relacionats
amb la recerca de finançament, si bé la seva satisfacció és menor.
No existeix però cap relació estadísticament significativa entre el nivell de satisfacció amb el
servei de recerca de finançament i el fet de considerar l’obtenció d’avantatges econòmics un
punt fort institucional, haver rebut el seu suport per finançar el procés de creació ni suggerir
millores en aquest servei.
Finalment, les principals barreres burocràtiques i administratives són la diversitat d’organismes i
l’elevat nombre de tràmits i permisos a realitzar, la complexitat dels règims socials o el recel
cap a ells, i el risc de l’emprenedor de renunciar a beneficis socials abans de tenir garantits
altres ingressos.
© Internet Interdisciplinary Institute
© M. Castells, J. Vilaseca (dirs.), J. Lladós (coord.), G. Ammetller, I. Esteban, M. Fernández, J. Lladós, I. Rodríguez, J.
Torrent, J. Vilaseca.
50
Anàlisi de la política de foment a la creació d’empreses
Enfrontar-se a tots aquests aspectes és un gran cost d’oportunitat (en termes de temps i cost)
per l’emprenedor, i les administracions són cada cop més conscients que cal reduir el temps
destinat a aquestes tasques, i dirigir més esforços públics per facilitar l’accés a la informació i la
tramitació necessària per emprendre. Bones iniciatives en aquest àmbit són la creació de la
finestreta única empresarial i la certificació de la viabilitat del pla d’empresa per part de
determinats organismes.
I després del procés de creació altres dificultats en aquest àmbit també afloren, com canvis de
formes jurídiques, contractació de personal, la tramitació necessària per demanar finançament
pel creixement i la consolidació, i aspectes més relacionats amb el mercat laboral, com la seva
flexibilitat i els costos de contractació.
Reduir els tràmits per tancar l’empresa, facilitar la reinversió de la seva liquidació, amb l’objectiu
de regenerar el dinamisme innovador, adquirir empreses existents en comptes de crear-ne de
noves i, en general, augmentar la sensibilitat i el coneixement sobre tots aquests aspectes són
també finalitats de diversos països i regions.
Finalment, s’ha de mencionar el paper d’Internet per reduir les dificultats burocràtiques i
administratives. La Web és un instrument de gran ajuda per facilitar la cerca d’informació, a
través d’institucions i organismes públics, i també d’altres pàgines d’organitzacions,
universitats, i particulars, que ofereixen un gran volum d’informació i recursos per l’usuari. A
més, permet reduir els costos i augmentar l’eficiència en les transaccions, sol·licitar informació i
ajudes, etc.
A partir de considerar si la resolució de tràmits burocràtics i l’elaboració del pla d’empresa són
avantatges de les activitats de Barcelona Activa, de les propostes de millora de serveis i de la
participació i la satisfacció amb el portal dels emprenedors, s’analitza de quina manera
Barcelona Activa contribueix a reduir les barreres burocràtiques i administratives. Tot i que no
s’observa cap relació estadísticament significativa en aquests elements, a continuació es
ressalten algunes troballes.
Només el 25% de les empreses amb experiència de viver i el 16% de les que no en tenen
consideren que la resolució de tràmits burocràtics és un avantatge que els ofereix Barcelona
Activa. Aquests percentatges són més elevats si s’analitza l’elaboració del pla d’empresa com
un avantatge de la institució, el que és el cas del 65% de les empreses amb experiència de
viver i del 53% de les que no en tenen. Cal esmentar que, en aquest sentit, s’està treballant per
la millora de l’aplicatiu del pla d’empresa on-line, al que s’hi pot accedir des de
BarcelonaNETactiva. De fet, un percentatge similar d’empreses amb i sense experiència de
viver (69% i 71%) ha participat en el portal d’emprenedors. Tot i així, el seu nivell de satisfacció
és raonablement diferent: mig-baix (2,6) per les empreses amb experiència de viver i mig (3,2)
si no en tenen. Finalment, el percentatge d’empreses amb experiència de viver que fa alguna
proposta per millorar els serveis addicionals (43,5%) i de gestió (15,2%), referents a qüestions
burocràtiques i administratives, és major respecte de les que no hi ha passat mai (27,8% i
11,1%, respectivament).
© Internet Interdisciplinary Institute
© M. Castells, J. Vilaseca (dirs.), J. Lladós (coord.), G. Ammetller, I. Esteban, M. Fernández, J. Lladós, I. Rodríguez, J.
Torrent, J. Vilaseca.
Entorn innovador, microempreses i desenvolupament local
51
Quadre resum
-
Destaca el Dia de l’Emprenedor com una iniciativa de foment d’un marc institucional
favorable a l’emprenedoria. Les empreses que han rebut algun dels premis Barcelona,
d’Ofici Emprenedora, expressen un nivell de satisfacció elevat amb aquesta jornada i
consideren que Barcelona Activa realitza un esforç important per estimular la cultura
innovadora.
-
La institució s’ha focalitzat, des dels seus inicis, en afavorir la creació d’empreses
promogudes per dones, i amb aquesta finalitat es desenvolupa el programa de Dones
emprenedores. De forma més recent, altres accions destinades a establir referents pels
emprenedors són les accions liderades per experts, l’intercanvi de bones pràctiques i el
programa de mentoring.
-
Cooperar amb l’staff de Barcelona Activa és clau per a les empreses per introduir
innovacions al mercat. Es posa de manifest que totes les empreses que han cooperat amb
aquesta finalitat han establert algun tipus d’aliança estratègica i l’esforç institucional per
fomentar la cultura relacional.
-
Alguns emprenedors no consideren que l’acció de Barcelona Activa hagi estat determinant
en la seva decisió de crear una empresa. A la pràctica, la institució es posiciona com a
facilitadora de recursos per emprendre, però requerint sempre de la proactivitat del futur
emprenedor.
-
Sobretot les empreses que mai s’han localitzat als espais de Barcelona Activa, i també
aquelles que ja han marxat, destaquen favorablement el seu esforç per fomentar
l’experiència i les habilitats empresarials. A més, la satisfacció amb els programes, serveis i
activitats de formació es relaciona positivament amb considerar com a avantatges
institucionals la formació en noves habilitats i competències i la cooperació per compartir
una formació i aprenentatge comuns.
-
Proporcionar finançament (tot i facilitar-ne l’accés) i reduir les dificultats burocràtiques i
administratives no són objectius prioritaris de la institució en el foment de l’activitat
emprenedora. Tot i així, són obstacles importants pels emprenedors, i per això, aquests
suggereixen un major recolzament i propostes de millora en aquests àmbits.
© Internet Interdisciplinary Institute
© M. Castells, J. Vilaseca (dirs.), J. Lladós (coord.), G. Ammetller, I. Esteban, M. Fernández, J. Lladós, I. Rodríguez, J.
Torrent, J. Vilaseca.
52
Anàlisi de la política de foment a la creació d’empreses
4. L’estratègia de comunicació institucional
En aquest apartat s’estudia la comunicació externa de l’organització i, en particular, les
informacions i iniciatives de comunicació que genera Barcelona Activa vers el públic objectiu
constituït per persones amb inquietuds emprenedores, així com la forma en la que aquest
públic coneix i percep la institució.
Partint de la filosofia i cultura organitzatives, i dels objectius establerts per la institució, s’han
considerat els diferents elements i actors que intervenen en la transmissió dels valors de
comunicació i en la definició de la imatge corporativa. Degut a la seva importància en la
comunicació amb la comunitat d’emprenedors, s’ha fet especial èmfasi en l’anàlisi de
BarcelonaNETactiva.
4.1. Principals eixos per al desenvolupament comunicacional
L’estratègia de comunicació definida per la institució en relació amb les persones amb inquietud
emprenedora de Barcelona contribueix, principalment, als objectius generals que s’han
establert en l’àmbit de l’emprenedoria, com són el foment de l’esperit i la cultura emprenedora,
d’una banda, i de l’altra, l’ampliació de la innovació i la cooperació per part de les empreses. En
paral·lel, també es busca proporcionar la màxima difusió a les línies i programes específics
que, amb finançament públic, es desenvolupen a la ciutat en l’àmbit de l’emprenedoria.
Entre els principals valors que es destaquen en l’estratègia creativa, a través de la difusió dels
quals es pretén construir la imatge corporativa de la institució i establir el seu posicionament,
val a destacar els següents: (1) la proximitat, obertura i facilitat d’accés a la institució i els seus
serveis; (2) les vies innovadores, dinàmiques, flexibles i de progrés que es proporcionen als
emprenedors; (3) l’esperit de pertinença i col·laboració entre la comunitat d’emprenedors que
alberga la institució; i (4) l’actitud pro-activa dels emprenedors en la seva relació amb la
institució i els membres de la comunitat.
D’altra banda, i en vista de les creixents limitacions que presenten els mitjans massius i amb
caràcter convencional per aconseguir nivells elevats d’eficàcia en la comunicació, l’estratègia
de mitjans utilitza, cada cop més, sistemes bellow the line, adoptant nous formats publicitaris i
recorrent a suports o canals no convencionals amb una baixa saturació publicitària. Sovint, en
les iniciatives de comunicació, especialment les adreçades a audiències més àmplies i que
requereixen d’inversions elevades (habitualment, en mitjans massius), s’implica també a
determinats partners.
En qualsevol cas, la diversitat de línies i programes desenvolupats per Barcelona Activa fa que
siguin múltiples els elements, actors i procediments que intervenen en les iniciatives de
comunicació, el que posa de relleu la importància que té per la institució el fet de desenvolupar
una política de comunicació integral i cohesionada en un pla de comunicació, que contribueixi
de manera agregada als seus objectius.
4.2. Mapa comunicacional en la difusió
No tots els mitjans i suports de comunicació externa al servei de Barcelona Activa contribueixen
amb la mateixa intensitat a l’hora de donar a conèixer la institució entre els emprenedors i
atraure’ls cap a l’entorn i els serveis que s’han dissenyat per a ells. D’una banda, destaca la
importància relativa que arriben a tenir els canals personals, que són integrats per un conjunt
divers d’agents externs que transmeten informació, opinions i percepcions sobre la institució, ja
sigui d’una manera informal o més formalment. De fet, el 35,3% dels emprenedors actualment
vinculats a la institució reconeixen haver-la coneguda, si més no en part, a través d’altres
emprenedors i/o mitjançant familiars i amics; mentre que el 15,4% han sabut de Barcelona
© Internet Interdisciplinary Institute
© M. Castells, J. Vilaseca (dirs.), J. Lladós (coord.), G. Ammetller, I. Esteban, M. Fernández, J. Lladós, I. Rodríguez, J.
Torrent, J. Vilaseca.
Entorn innovador, microempreses i desenvolupament local
53
Activa a través de les informacions proporcionades pel personal d’altres organitzacions
(universitats, organismes de les administracions públiques, etc.)
No obstant, els canals massius, com premsa, ràdio, televisió i cinema, tenen una important
capacitat de difussió de la institució (impacten entre el 33,1% dels emprenedors per a donar-la
a conèixer). Malgrat les comunicacions en ells tenen caràcter impersonal, presenten l’avantatge
de que la institució pot definir el contingut dels missatges publicitaris i corporatius que transmet
a través d’ells.
Internet, per la seva part, té una contribució gens menyspreable en la captació d’emprenedors
a l’entorn de Barcelona Activa. I és que el 22,3% dels emprenedors que hi són vinculats
actualment reconeixen haver sabut de l’existència de la institució a través de la Xarxa, amb
l’avantatge que aquest canal permet aprofitar simultàniament alguns dels avantatges que
ofereixen els canals anteriors (interactivitat, personalització, control dels missatges emesos,
etc.).
Contribució dels canals de comunicació entre els emprenedors més joves i amb
formació universitària (% emprenedors)
Canals de comunicació
Canals personals
- Altres emprenedors,
familiars, amics o coneguts
- Personal d’altres institucions
Mitjans massius
Internet
Menors de 30 anys
Amb formació
universitària
Mitjana total
29,4%
31,9%
35,3%
17,6%
13,3%
40,0%
16,4%
36,4%
21,8%
15,4%
33,1%
22,3%
Les informacions i opinions difoses informalment per d’altres emprenedors, per la família o els
amics, són una de les fonts més habituals a l’hora de donar a conèixer la institució entre les
persones emprenedores que no tenen estudis universitaris (en aquest grup aquesta és una de
les fonts inicials d’informació en el 55% dels casos, mentre que disminueix fins el 31,9% entre
els emprenedors amb formació universitària). En canvi, la notorietat a través de les
informacions proporcionades des d’altres institucions és especialment característica del grup
d’emprenedors que prèviament ha creat una altra empresa (28,6% dels casos, front del 9,2%
entre els emprenedors sense aquesta experiència). És presumible, doncs, que les institucions
amb les que els emprenedors han entrat en contacte per la creació d’altres empreses els han
proporcionat informació sobre Barcelona Activa.
El coneixement de la institució a través dels mitjans massius de comunicació és característic
dels emprenedors de més de 30 anys d’edat (35,7% dels casos, front el 13,3% entre el més
joves) i entre els que tenen estudis universitaris (36,4% dels casos, front el 15% enregistrat
entre els que no tenen formació universitària).
Com era d’esperar, Internet cobra una major importància com a canal amb què dotar de
notorietat a la institució entre els emprenedors més joves, que compten amb menys de 30 anys
(el que passa en el 40% dels casos, front el 20% entre els emprenedors més madurs) i, més
concretament, entre els que creen l’empresa amb menys de 30 anys i alhora tenen estudis
universitaris (34,2% dels casos versus el 17,4% entre els que no pertanyen a aquest segment
d’emprenedors). En canvi, té una importància menor entre els emprenedors que no han creat
cap altra empresa (25,9% versus el 11,9% que es registra entre els que sí que l’han creada).
Destaca, així mateix, el fet que no hi hagi diferències significatives per gènere en la importància
que tenen uns canals o altres en la difusió de la institució, com també que sigui en el conjunt
d’emprenedors que mai han ubicat la seva empresa en els espais d’incubació i
© Internet Interdisciplinary Institute
© M. Castells, J. Vilaseca (dirs.), J. Lladós (coord.), G. Ammetller, I. Esteban, M. Fernández, J. Lladós, I. Rodríguez, J.
Torrent, J. Vilaseca.
Anàlisi de la política de foment a la creació d’empreses
54
desenvolupament en el que, amb més freqüència, s’ha conegut la institució a través dels
mitjans de comunicació social.
Contribució dels canals de comunicació a la difusió de la institució (% emprenedors)
Canals de comunicació
Canals personals
- Altres emprenedors,
familiars, amics o coneguts
- Personal d’altres institucions
Mitjans massius
Internet
Xarxactiva
Experiència de viver
Mai al Viver
35,3%
38,3%
30,9%
15,4%
33,1%
22,3%
10,9%
25,8%
19,7%
18,5%
44,4%
26,0%
4.3. Comunicació relacional: característiques de BarcelonaNETactiva
Les tasques de comunicació realitzades pel personal de Barcelona Activa que, en el
desenvolupament de les seves funcions entren en contacte directe amb els emprenedors, i les
diferents iniciatives presencials que es desenvolupen per part de la institució (com el Dia de
l’Emprenedor, el programa Ready4Growth, els Dinars en xarxa, els Dijous actius, els Seminaris
de solucions, les visites a empreses, les prospeccions comercials internacionals, entre d’altres)
tenen una importància cabdal en l’ampliació de la comunitat d’emprenedors i en la seva
cohesió. No obstant, el lloc web de BarcelonaNETactiva pot ser un canal de comunicació
rellevant per a desenvolupar les comunicacions en l’àmbit relacional.
Tot cultivant la comunitat virtual d’emprenedors i estrenyent vincles entre els membres, el que
el lloc web pretén en darrera instància és contribuir als objectius establerts per la institució en
l’àmbit de l’emprenedoria. Per això s’estructura a partir dels serveis de valor afegit que es
proporcionen a la comunitat virtual d’emprenedors: en l’àmbit de la seva formació; de la
cooperació empresarial; dels coneixements i recursos específics per a l’elaboració del pla
d’empresa; i en la informació i recursos de caràcter general que habitualment es poden
requerir.
Pel que fa referència al disseny de la interfície, val a destacar l’absència de presentacions
multimèdia prèvies a l’entrada en el lloc, i la inclusió d’un índex de continguts, d’un mapa de
navegació i d’un motor de cerca, el que contribueix a la seva usabilitat. També s’indiquen
clarament les llengües en les que es recull la informació. No obstant, encara s’hi poden
introduir millores addicionals, tècniques i de disseny, per millorar la velocitat de transferència
d’informació, com també per augmentar la seva usabilitat.
El contingut informatiu bàsic sobre el lloc web, com la finalitat amb què s’ha creat, les seves
característiques, etc., es presenta de manera somera a la pàgina d’inici, a diferència de la
informació sobre la institució que desenvolupa i promou el lloc, que es proporciona a través
d’un enllaç directe al web de Barcelona Activa. No hi ha, per tant, una secció o espai específics
on s’ofereixi informació sobre la institució i sobre els objectius que s’han establert per al lloc
web, com d’altra informació complementària que permeti aprofundir en el coneixement de la
iniciativa que representa BarcelonaNETactiva (història, missió, cultura, descripció de l’activitat,
objectius de la comunitat, reconeixements o premis rebuts, testimonis d’altres emprenedors,
etc.), iniciativa que també rep diferents denominacions (com BarcelonaNETactiva,
BarcelonaNetactiva, viver virtual).
El contingut que es presenta a l’emprenedor es personalitza a la seva mida gràcies a la
autentificació prèvia de l’usuari en accedir al lloc web. No obstant, també es proporciona la
possibilitat d’accedir, de manera anònima, a moltes de les informacions i recursos que s’hi
recullen. A més, i per tal de promoure l’esperit comunitari i la col·laboració entre els membres a
través d’Internet, s’ofereixen recursos i serveis, com fòrums i xats, tauler d’anuncis de
© Internet Interdisciplinary Institute
© M. Castells, J. Vilaseca (dirs.), J. Lladós (coord.), G. Ammetller, I. Esteban, M. Fernández, J. Lladós, I. Rodríguez, J.
Torrent, J. Vilaseca.
Entorn innovador, microempreses i desenvolupament local
55
demandes i ofertes de treball, o un directori d’empreses classificades a partir de diferents
paràmetres. Val a dir, però, que les principals iniciatives pel foment i la cohesió de la comunitat
d’emprenedors tenen caràcter presencial.
El nombre d’emprenedors enregistrats al web de BarcelonaNETactiva no ha deixat de créixer
en els darrers anys, com també els nivells d’audiència bruta del lloc (mesurada a través del
número d’emprenedors registrats, del nombre de pàgines vistes i de les sessions d’usuari).
Malgrat això, i probablement degut al fet que continuen figurant com a membres enregistrats
emprenedors que, per motius diversos, s’han desvinculat de la institució (perquè han creat i
consolidat la seva empresa, perquè s’han incorporat al mercat laboral com assalariats, etc.), els
nivells de navegació i d’exposició als continguts per part de cada emprenedor o usuari
enregistrat tendeixen a disminuir.
Indicadors d’audiència del web BarcelonaNETactiva
Indicadors
Emprenedors enregistrats
Sessions d’usuari (total anual)
Pàgines vistes (total anual)
Mitjana de pàgines vistes per sessió
Sessions de navegació/emprenedor
Pàgines vistes/emprenedor
2002
2003
2004
2005
3.605
167.694
1.897.912
11,3
46,5
526,5
7.009
192.841
3.882.601
20,1
27,5
553,9
11.959
232.066
5.224.801
22,5
19,4
436,9
17.326
305.053
5.511.280
18,1
17,6
318,1
Quadre resum
-
Tot i la mancança d’un pla de comunicació integrat, les iniciatives de comunicació externa
que duu a terme Barcelona Activa per a difondre la institució contribueixen, de manera
determinant, a la consecució dels objectius que s’ha establert.
-
La comunicació relacional amb els emprenedors vinculats a la institució es desenvolupa,
sobretot, a través del personal de la institució i, ja en menor mesura, a través del lloc web
de BarcelonaNETactiva.
© Internet Interdisciplinary Institute
© M. Castells, J. Vilaseca (dirs.), J. Lladós (coord.), G. Ammetller, I. Esteban, M. Fernández, J. Lladós, I. Rodríguez, J.
Torrent, J. Vilaseca.
56
Anàlisi de la política de foment a la creació d’empreses
5. Anàlisi de resultats: participació i satisfacció
Barcelona Activa disposa d’una oferta de serveis àmplia, diversificada i especialitzada per
impulsar l’activitat econòmica, el creixement i l’ocupació. I en l’àmbit de l’emprenedoria, el rol
principal de la institució consisteix en recolzar activament als emprenedors en el seu procés de
creació i consolidació empresarial.
La institució finalitza l’any 2003 el procés de transformació dels seus espais i del seu model
d’activitat, iniciat anys abans. Consisteix en centralitzar en un únic espai físic l’activitat
emprenedora, el que suposa passar cap a un model d’equipaments especialitzat i centralitzat a
Glòries, que ofereix als emprenedors espais comuns, major valor afegit i atenció
personalitzada.
Es tracta d’un model mixt que se sustenta en la proactivitat de l’usuari i en el paper de
Barcelona Activa com a facilitadora de recursos. Sobre aquestes bases es desenvolupen, tant
de forma presencial com virtual, activitats a mida, es treballa per oferir continguts de qualitat i
assessorament d’experts i es fomenten xarxes de cooperació.
Tot emprenedor interessat en el procés de creació d’empreses s’ha de dirigir al centre per a la
gent emprenedora de Glòries per informar-se i assessorar-se sobre l’activitat emprenedora,
l’elaboració del pla d’empresa, i altres aspectes relacionats amb els passos previs d’inici de
l’activitat econòmica. Totes aquestes accions formen part de la línia de promoció de la iniciativa
emprenedora.
D’altra banda, i a partir del 2003, Barcelona Activa comença a posar major èmfasi per fomentar
no només la creació de les empreses, sinó també la seva consolidació. L’empresa passa a
formar part d’aquesta línia d’activitat (la línia de consolidació) un cop ja s’ha constituït com a tal.
Amb aquesta finalitat impulsa el seu creixement i aprenentatge continu a través d’accions
formatives més específiques, d’accés a xarxes de contactes i d’oferir solucions específiques a
problemàtiques concretes, entre d’altres.
Val a dir que, fins el canvi de model, els emprenedors consideren que Barcelona Activa s’ha
centrat més en les empreses de recent creació i troben a faltar cert recolzament, per exemple
per redefinir el model de negoci, tot i que perceben un canvi vers la dedicació institucional per
les empreses en fase de creixement.
Per a portar a terme les accions relacionades amb la promoció de la iniciativa emprenedora i la
consolidació empresarial, Barcelona Activa disposa d’un conjunt de programes, activitats i
serveis. I per garantir el creixement empresarial de qualitat, es requereix, en tots els casos, de
la cooperació i la creació de xarxes entre empreses.
Per estudiar les accions relacionades amb l’emprenedoria, s’han format una sèrie de grups,
indicadors de les línies d’actuació de Barcelona Activa. Aquests són els programes de suport a
la creació d’empreses, la divulgació i capacitació tecnològica, el desenvolupament de xarxes
relacionals (networking), les activitats de formació empresarial, el Dia de l’Emprenedor, i
l’aprofitament de la xarxa d’equipaments. Es descriu breument cadascun d’aquests grups i
després s’analitza la participació i la satisfacció dels emprenedors amb els programes, serveis i
activitats que els conformen.
Abans d’endinsar-nos però en l’anàlisi dels àmbits anteriors, cal dir que la participació i la
satisfacció dels emprenedors amb els programes, serveis i activitats de Barcelona Activa es
contrasta a partir de la pregunta del qüestionari que demana als emprenedors atorgar un valor
entre 1 (molt baix) i 5 (molt alt) a 25 ítems, d’acord amb el seu grau de satisfacció. En aquest
cas, es parteix de la premissa que manifestar el grau de satisfacció suposa haver participat als
programes, serveis i activitats. A més, també es pot conèixer el nivell de participació a partir de
documentació diversa de Barcelona Activa. D’altra banda, el nivell de satisfacció s’obté de
forma directa de les respostes de l’enquesta.
© Internet Interdisciplinary Institute
© M. Castells, J. Vilaseca (dirs.), J. Lladós (coord.), G. Ammetller, I. Esteban, M. Fernández, J. Lladós, I. Rodríguez, J.
Torrent, J. Vilaseca.
Entorn innovador, microempreses i desenvolupament local
57
En primer lloc s’analitzen els resultats de participació, i després la satisfacció expressada pels
emprenedors. En ambdós casos s’estudien de forma separada el conjunt de la mostra i
cadascun dels segments que la conformen, que són les empreses que actualment es troben al
viver de Glòries i les empreses que han estat localitzades, en el passat, en algun dels vivers de
Barcelona Activa.
Es treballa sempre a partir de les dades recollides a l’enquesta per extreure’n els resultats més
rellevants. Es corrobora aquesta informació quantitativa amb la informació obtinguda de les
taules rodones i de les entrevistes en profunditat a emprenedors i al personal de Barcelona
Activa que és responsable dels àmbits analitzats.
L’àmbit on la participació és més alta és en la creació d’empreses (94,9%), seguit de la
formació (85,3%), l’aprofitament de la xarxa d’equipaments (83,1%), la xarxa relacional
(80,1%), el Dia de l’Emprenedor (77,9%), i per últim, la divulgació i capacitació tecnològica
(58,1%).
Per contra, on es registra menys participació, tant pel conjunt de la mostra com per les
empreses amb experiència de viver, és en activitats i serveis virtuals oferts des de
BarcelonaNETactiva (i ara també des de Xarxactiva), com Compartint solucions, Fons de
coneixement i Xats temàtics, que requereixen la participació activa de l’usuari a la Web en
activitats de cerca i aprenentatge i interactuació.
Participació en els diferents àmbits d’activitat (% empreses)
100%
90%
80%
70%
60%
50%
40%
30%
20%
10%
0%
Creació
empreses
Formació
Xarxa
d'equipaments
Xarxa
relacional
Dia de
l'Emprenedor
Divulgació i
capacitació
tecnològica
---- Valor mig
En canvi, les activitats de xarxa i de formació en que més participen els emprenedors són les
que requereixen contacte físic, com el Coffee to coffe, els tallers i seminaris o les trobades
sectorials, i en aquestes, les empreses del Viver participen més que les del conjunt de la
mostra, però encara més respecte de les que ja han marxat.
Per tant, els emprenedors participen més de les activitats prèvies a l’inici de l’activitat
econòmica, que requereixen d’una relació individual i personal, i a mesura que les empreses es
consoliden, mostren una tendència major a participar en les activitats de networking. En canvi,
menys de la meitat dels emprenedors participa de les activitats que tenen lloc a través de la
Web.
© Internet Interdisciplinary Institute
© M. Castells, J. Vilaseca (dirs.), J. Lladós (coord.), G. Ammetller, I. Esteban, M. Fernández, J. Lladós, I. Rodríguez, J.
Torrent, J. Vilaseca.
Anàlisi de la política de foment a la creació d’empreses
58
Participació en els diferents àmbits d’activitat per segments (% empreses)
Dia de l'Emprenedor
Xarxa d'equipaments
Divulgació i capacitació
tecnològica
Xarxa relacional
Formació
Creació empreses
0,0%
Empreses localitzades al Viver
20,0%
40,0%
60,0%
Empreses amb experiència de viver
80,0%
100,0%
120,0%
Total d'empreses
Per mesurar la satisfacció dels programes, serveis i activitats analitzats de Barcelona Activa,
s’ha utilitzat un indicador sintètic, calculat com a mitjana dels índexs de satisfacció de cada
programa, servei i activitat. Aquest indicador reflexa una valoració global positiva dels
emprenedors cap al conjunt de prestacions, amb una valoració de 3,1 sobre 5.
Nivell de satisfacció dels diferents àmbits d’activitat
(1: nivell més baix de satisfacció; 5: nivell més alt de satisfacció)
4,0
3,5
3,0
2,5
2,0
1,5
1,0
0,5
0,0
Xarxa
Dia de
d'equipaments l'Emprenedor
Creació
empreses
Xarxa
relacional
Formació
Divulgació i
capacitació
tecnològica
---- valor mig
Entre els diferents àmbits analitzats, l’aprofitament de la xarxa d’equipaments és el més valorat
(3,6), seguit del Dia de l’Emprenedor (3,3), la creació d’empreses i la xarxa relacional (3,1), la
formació empresarial (3) i la divulgació i capacitació tecnològica (2,4), tot i que aquesta
valoració és diferent en funció de l’entorn on es localitza l’empresa.
© Internet Interdisciplinary Institute
© M. Castells, J. Vilaseca (dirs.), J. Lladós (coord.), G. Ammetller, I. Esteban, M. Fernández, J. Lladós, I. Rodríguez, J.
Torrent, J. Vilaseca.
Entorn innovador, microempreses i desenvolupament local
59
Nivell de satisfacció dels indicadors de satisfacció per segments
(1=nivell més baix de satisfacció; 5= nivell més alt de satisfacció)
1,5
2
2,5
3
3,5
4
4,5
Satisfacció total
Aprofitament de xarxa d’equipaments
Dia de l’Emprenedor
Creació empreses
Consolidació: xarxa
Formació
Divulgació i capacitació tecnològica
Total
Viver
Experiència de viver
Mai han passat pel Viver
Ex Viver
5.1. Suport a la creació d’empreses
Mitjançant els itineraris per a la creació d’empreses, Barcelona Activa fomenta l’aprendre a
emprendre, a través d’accions d’informació i assessorament en l’anàlisi de viabilitat del negoci i
l’elaboració del pla d’empresa, i de formació en competències i habilitats que, en forma de
tallers, seminaris o xerrades pràctiques de curta durada, ofereixen continguts d’interès sobre
diverses temàtiques pels emprenedors, com són les eines bàsiques de gestió o el
desenvolupament d’estratègies de màrqueting amb poc pressupost.
Encara que cap programa o activitat de Barcelona Activa impulsa a la majoria dels
emprenedors a crear la seva empresa ja que sol ser una decisió prèvia al contacte amb la
institució, el programa d’acompanyament per emprendre i el de Dones emprenedores són els
que més ajuden a prendre aquesta decisió. De fet, les activitats relacionades amb la promoció
de la iniciativa emprenedora destaquen pel seu alt nivell de participació i satisfacció.
Més del 90% de les empreses amb experiència de viver s’informen, s’assessoren per
emprendre i desenvolupen el pla d’empresa a Barcelona Activa, requisits necessaris per a tot
emprenedor que vulgui crear una empresa. I més del 70% d’aquestes empreses ha participat
en les accions de recerca de finançament i seguit els itineraris personalitzats per a crear una
empresa.
El 98,8% de les empreses que han passat pel Viver participa activament en les diverses
accions relacionades amb la creació d’empreses, i aquest percentatge decreix en quasi deu
punts en el cas de les empreses que no s’hi ha localitzat mai. Per tant, a la vista d’aquests
resultats, es confirma el rol de Barcelona Activa com a impulsor de l’emprenedoria.
També cal esmentar que, en aquest àmbit, poc més de la meitat dels enquestats han participat
al programa de Dones emprenedores, fet que s’explica perquè la major part dels emprenedors
són de gènere masculí. La major participació es registra entre les emprenedores que no s’han
localitzat mai al espais de Barcelona Activa (58,2%), mentre que per a les que sí s’hi han
ubicat, aquest percentatge és del 46,9%.
© Internet Interdisciplinary Institute
© M. Castells, J. Vilaseca (dirs.), J. Lladós (coord.), G. Ammetller, I. Esteban, M. Fernández, J. Lladós, I. Rodríguez, J.
Torrent, J. Vilaseca.
60
Anàlisi de la política de foment a la creació d’empreses
En termes generals, les empreses del Viver són les que més satisfetes estan de les
oportunitats i recursos que els ofereix Barcelona Activa per iniciar i consolidar la seva activitat
econòmica. El comportament de les empreses que ja han marxat del Viver segueix un patró
molt semblant al de les empreses que actualment estan en el Viver, però amb una lleugera
tendència a la baixa.
Les empreses que actualment es troben al Viver estan lleugerament més satisfetes que el
conjunt de la mostra amb una valoració de 3 sobre 5 amb les activitats relacionades amb la
creació d’empreses, com és el cas de la informació i l’assessorament per emprendre i els
itineraris personalitzats per a la creació d’empreses. La valoració de les empreses que ja han
marxat del Viver disminueix fins a un 2,7. Cal destacar, però, que els itineraris personalitzats
per a la creació empreses reben aquí una major valoració (3,3) en comparació amb el 2,9 de
les empreses del Viver. D’altra banda, les empreses sense experiència de viver estan més
satisfetes del conjunt d’activitats relacionades amb la creació d’empreses (3,2) que no pas les
que sí en tenen (2,8).
El programa Dones emprenedores té un nivell de satisfacció intermig (al voltant del 2,8) pel
conjunt de la mostra. Mentre que les empreses que es troben localitzades al Viver li atorguen a
aquest programa una valoració inferior (2,4), les que ja han marxat expressen una satisfacció
més alta (3,3). El mateix succeeix pel que fa a les empreses amb experiència de viver (2,3) i les
que no hi han passat mai (3,3). Per tant, la satisfacció amb el programa de Dones
emprenedores és major tant entre les empreses que ja han marxat del Viver com entre les que
mai hi ha passat.
En l’àmbit del finançament, Barcelona Activa s’encarrega d’informar i, en alguns casos, d’ajudar
a tramitar diferents formes de finançament, com microcrèdits, capital risc, ajuts i subvencions o
l’establiment de convenis financers.
El finançament és aquell pilar de la creació d’empreses amb que les empreses estan menys
satisfetes del paper de Barcelona Activa. Reconeixen el seu esforç per mostrar-los l’ampli
ventall de possibilitats de finançament al seu abast, si bé a efectes pràctics, no sempre el
poden aconseguir.
Un exemple és Barcelona Emprèn, l’agència de capital risc de l’Ajuntament de Barcelona, que
és percebuda pels emprenedors entrevistats com a molt conservadora, ja que els projectes que
se’n beneficien són d’èxit gairebé assegurat i que, per tant, també podrien obtenir finançament
a través d’altres vies.
Tot i així, són conscients que Barcelona Activa no els ha de proporcionar el capital, si bé troben
a faltar orientació i assessorament per aconseguir-lo, tant als inicis com a l’etapa de
creixement. Per exemple, els emprenedors agrairien l’esforç de Barcelona Activa per explicarlos els passos necessaris a seguir per demanar una determinada subvenció. En aquest sentit,
moltes empreses associen l’obtenció de finançament a la realització de tràmits burocràtics i
administratius que no sempre els compensen, ja sigui per l’excessiu temps d’espera o pel fet
d’avançar el capital -del qual no solen disposar, doncs per això s’ha sol·licitat-, el que també
accentua la seva insatisfacció.
Més del 75% de les empreses, i sobretot les d’experiència de viver, ha participat dels serveis
relacionats amb el finançament. Pel conjunt de la mostra, el nivell de satisfacció és intermig, si
bé les empreses del Viver es mostren lleugerament més satisfetes (2,6) que les del conjunt de
la mostra (2,5), i les empreses que han marxat del Viver manifesten un nivell més alt de
satisfacció (3). La mateixa tendència s’observa en les empreses amb experiència de viver (2.4)
respecte de les que mai hi ha passat (2,7). A més, tant les empreses del Viver com les que en
algun moment hi han passat, són les més interessades en millorar el suport al finançament
(26,9% i 21,7% de les empreses, respectivament).
© Internet Interdisciplinary Institute
© M. Castells, J. Vilaseca (dirs.), J. Lladós (coord.), G. Ammetller, I. Esteban, M. Fernández, J. Lladós, I. Rodríguez, J.
Torrent, J. Vilaseca.
Entorn innovador, microempreses i desenvolupament local
61
Finalment, esmentar una iniciativa concreta relacionada amb el finançament: el programa
Ready4growth, que té com a objectiu facilitar l’accés al finançament de les empreses del sector
TIC per impulsar el seu creixement. No és un programa conegut pel conjunt dels emprenedors
de Barcelona Activa, ni tampoc adreçat a tots ells; alguns hi ha participat en una única edició, i
d’altres, en diverses de les que s’han celebrat. Els participants, en termes generals, el valoren
de forma positiva, i gairebé la meitat26 ha obtingut finançament o contactat amb business
angels o agències de capital risc en finalitzar el programa. Tot i així, consideren que estarien
més satisfets si s’involucrés a una major diversitat d’inversors i s’actualitzessin constantment
els seus continguts.
5.2. Desenvolupament de xarxes relacionals: networking
L’eix vertebral de molts programes, serveis i activitats és la cooperació entre empreses per
fomentar l’establiment de relacions entre empreses i la transferència de coneixement, explícit i
tàcit, potenciar les xarxes d’empreses competitives, estimular una cultura emprenedora i
desenvolupar actituds més innovadores.
Els emprenedors reconeixen positivament l’esforç, el rol proactiu i la bona voluntat de
Barcelona Activa per construir un entorn molt més dinàmic, impulsar la cooperació empresarial i
estimular les relacions entre les empreses. Tot i així, no és una tasca fàcil. Si bé les empreses, i
sobretot les del Viver, comparteixen més l’esperit emprenedor i les problemàtiques que suposa
iniciar tota activitat econòmica, i estan més predisposades a aprofitar les oportunitats que els
ofereix Barcelona Activa, les empreses més consolidades tenen inèrcies derivades de
trajectòries diferents. De fet, les empreses que han passat pel Viver són les que tenen una
percepció d’entorn innovador més alta, el que reflecteix la intervenció de Barcelona Activa per
crear un ambient d’innovació entre les empreses localitzades als espais d’acolliment.
Fins el moment, però, moltes interaccions entre empreses s’han degut més a la proactivitat dels
emprenedors. És a dir, quan les empreses volen conèixer a d’altres que estan localitzades als
espais de Barcelona Activa, elles mateixes són les que prenen la iniciativa. A més, de les
entrevistes personals amb emprenedors s’extreu que la majoria considera que participar en
xarxes impulsades per Barcelona Activa els ha proporcionat contactes informals, però no
comercials, que són els que consideren més prioritaris. Tot i així, altres afirmen que l’èxit de les
xarxes no és resultat d’establir relacions de compra i venda amb la resta de membres, sinó que
ha de permetre compartir recursos (coneixement, proveïdors externs, etc.) per innovar, aportar
valor afegit i ajudar a créixer i consolidar-se.
Tot i amb això, la construcció del capital social que s’assenta en una activitat relacional, que
sovint és informal i continua, és la base per a desenvolupar un entorn innovador d’èxit. Un pas
útil per a que la interacció pogués generar més oportunitats de negoci seria disposar de més
informació sobre les empreses. Algunes empreses manifesten que una de les maneres per
aconseguir-ho seria introduint, al directori d’empreses del web, la cerca per productes i serveis,
més enllà dels criteris de cerca actuals, que són el nom de l’empresa, la localització i el sector
d’activitat.
Un cas particular de cooperació empresarial és Xarxactiva, l’espai d’intercanvi i transferència
de coneixements, de foment de la cooperació i d’establiment de relacions per a desenvolupar
noves oportunitats de negoci.
Els emprenedors localitzats als espais de Barcelona Activa coneixen i saben què és Xarxactiva.
Independentment de la seva participació i satisfacció respecte les activitats, la majoria són
conscients de l’esforç de Barcelona Activa per impulsar diverses activitats en el marc de
d’aquest programa, conèixer les necessitats dels emprenedors, crear un sentiment de grup
amb dinàmiques i sentiments afins, oferir contactes i ajudar a teixir xarxes.
26
Barcelona Activa (2005). Memòria d’activitats 2004.
© Internet Interdisciplinary Institute
© M. Castells, J. Vilaseca (dirs.), J. Lladós (coord.), G. Ammetller, I. Esteban, M. Fernández, J. Lladós, I. Rodríguez, J.
Torrent, J. Vilaseca.
62
Anàlisi de la política de foment a la creació d’empreses
Per tant, alguns emprenedors participen de les seves activitats i alguns, fins i tot, fan propostes
d’activitats a fer o d’experts que voldrien conèixer. S’entén que Xarxactiva els serveix per
formar part d’un petit lobby o grup d’empreses preferents i mantenir contactes que, per si sols,
no podrien assolir. En canvi, les principals raons per no participar-hi són la no adaptació de les
activitats a les seves necessitats i la manca de temps disponible. I si, en participar de les seves
activitats, veuen que aquestes no cobreixen les seves expectatives, creix el desànim i la
sensació de pèrdua del valuós recurs temps. De fet, alguns emprenedors perceben la
interacció com un “intercanvi de targetes i adreces” superficial, que no garanteix l’establiment
de vincles comercials.
Tot i amb això, la valoració global és positiva, si bé cal afinar en els continguts oferts en les
activitats. En aquest sentit sembla que es podria avançar, sobretot, en quatre àmbits:
discriminació d’activitats segons l’etapa del cicle de vida de l’empresa, la participació dels
emprenedors en el disseny de les activitats, la creació d’un consell expert d’assessors externs i
l’obertura de la xarxa cap a l’exterior.
D’una banda, les empreses solen tenir els mateixos interessos i necessitats quan inicien la
seva activitat econòmica, però quan aquesta ja està consolidada, les prioritats són diferents.
D’altra banda, focalitzar les activitats per sector d’activitat, ofereix informació específica i
d’interès i és molt beneficiós per a col·lectius concrets, però la seva incidència depèn de la
diversitat empresarial que ha d’atendre Barcelona Activa. També es manifesta la necessitat
d’obertura de la xarxa cap a fora en diferents temàtiques, com la internacionalització, la
prospectiva comercial i tecnològica, i el finançament. Els emprenedors consideren que els
contactes de Barcelona Activa amb les institucions europees o amb emprenedors d’altres
entorns europeus o de mercats emergents, facilitarien aquest procés d’obertura, i d’aquesta
manera podrien aconseguir aspectes fins ara no accessibles, com inversors estrangers de
capital risc o models de referència de qualitat. A més, i com a conseqüència de l’anterior,
disposar d’assessorament extern (com un consell assessor d’experts) permetria a Barcelona
Activa definir millor els continguts i el seu públic objectiu.
En l’àmbit relacional, destaca l’alt nivell de participació a Xarxactiva i al Coffee to coffe per part
de les empreses amb experiència de viver, i sobretot per part d’aquelles que s’hi troben en
l’actualitat. El percentatge de participació en aquest àmbit per part de les empreses amb
experiència de viver és del 84%, i aquest decreix en deu punts percentuals entre les empreses
que no hi ha passat mai. Cal destacar també la gran diferència de participació en les activitats
de xarxa entre les empreses actualment localitzades al Viver (97,8%) i les que ja han marxat
d’aquest espai (66,7%). Aquests fets s’expliquen principalment per dues accions impulsades
recentment per part de la institució. D’una banda, al Coffee to coffe, que s’inicià al maig de
2004 al viver de Glòries, hi participen més del 90% dels emprenedors actualment localitzats al
Viver i més del 75% amb experiència de viver, mentre que només és el cas d’un 55,6% en el
cas de les empreses que han marxat del Viver i d’un 50,9% de les que no hi ha passat mai.
D’altra banda, la participació a Xarxactiva és d’un 85,2% entre les empreses que tenen
experiència de viver i d’un 88,9% en les empreses que estan al viver, mentre que aquests
percentatges són d’un 80%, tant per aquelles empreses que han marxat del Viver com per
aquelles que no hi ha passat mai.
Pel que fa al programa Xarxactiva, s’observa una notable diferència entre el percentatge
d’emprenedors enquestats que han expressat una valoració sobre les activitats de Xarxactiva
(83,1%) i el seu percentatge de participació efectiva en les activitats organitzades (66,1%).
Aquesta diferència es deu a que alguns emprenedors han valorat les activitats sense haver-hi
participat, tot i que la satisfacció d’aquestes persones no és significativament diferent d’aquells
emprenedors que sí ho han fet. Això és degut a diverses raons: alguns dels emprenedors
pertanyen a Xarxactiva però no ho perceben així (19%), participen a altres activitats tot
pensant-se que són de Xarxactiva, participen a les activitats obertes de Xarxactiva sense serne membre, o bé estan satisfets de Xarxactiva (de que existeixi i de les activitats que s’hi
desenvolupen) però sense haver-hi participat.
© Internet Interdisciplinary Institute
© M. Castells, J. Vilaseca (dirs.), J. Lladós (coord.), G. Ammetller, I. Esteban, M. Fernández, J. Lladós, I. Rodríguez, J.
Torrent, J. Vilaseca.
Entorn innovador, microempreses i desenvolupament local
63
Cal esmentar que les empreses localitzades a espais alternatius a Barcelona Activa que els
agradaria ubicar-se al Viver però que no poden, perquè no reuneixen les condicions
necessàries, participen més a les activitats de Xarxactiva. Específicament, el 92,7% de les
empreses que els agradaria localitzar-se, participen a Xarxactiva, mentre que aquest
percentatge baixa fins a un 61,9% per la resta d’empreses.
El 50% de les empreses que han contestat l’enquesta ha participat a tres o més activitats de
Xarxactiva. Destaca un fet important, un efecte "d’addició": s’observa que un 17,6% dels
emprenedors ha participat en una activitat, només un 5,1% ha participat en dues activitats, i
gairebé un terç en tres o més activitats. Sembla que una vegada els emprenedors han provat
una activitat, queden satisfets i tendeixen a tornar-hi més d'una vegada. Aquesta tendència
està molt més accentuada en el cas que les activitats siguin tancades, és a dir, aquelles només
destinades a un grup prèviament seleccionat, el perfil del qual s’adequa al tipus d’activitat.
Existeix una relació estreta entre les empreses que participen a Xarxactiva i les que pertanyen
al sector TIC. Concretament, el 86,7% de les empreses que són del sector TIC ha participat en,
almenys, una activitat de Xarxactiva. Per sota, un 55,3% de les empreses de la categoria
“altres serveis” també hi ha participat com a mínim una vegada, i de la resta d’empreses,
només un 58,5%. Aquesta relació no es veu reforçada si es prenen en consideració només les
activitats tancades.
Xarxactiva és el segon ítem mencionat a l’enquesta amb què els emprenedors es mostren més
satisfets (3,5). A més, la satisfacció de les activitats emmarcades a Xarxactiva, com el Coffee to
coffe i les Trobades sectorials, també és elevada, que prenen respectivament la valoració de
3,2 i 3.
En síntesi, els emprenedors participen i estan satisfets de Xarxactiva i d’altres activitats de
foment de networking. I tot i que els emprenedors amb experiència de viver suggereixen
millores en aquest tipus de serveis, els que tenen més interès en millorar les activitats de
networking són els emprenedors que no han estat mai en el Viver, probablement perquè és
l’objectiu prioritari que més cerquen en aquest moment.
5.3. Activitats de formació
Les accions de formació continua adreçades a emprenedors i a treballadors de petites i
mitjanes empreses se centren en la gestió empresarial i les TIC. Són dos àmbits clau, ja que
tota empresa necessita gestionar i administrar la seva informació i utilitzar les TIC en les seves
tasques diàries. Els emprenedors solen participar d’aquestes activitats, si bé de vegades
desitjarien aprofundir més en determinades temàtiques i disposar de continguts més específics.
Més del 85% dels emprenedors participa en les accions de formació que organitza Barcelona
Activa. Concretament, més del 75% d’empreses amb experiència de viver i gairebé un 82% de
les que no en tenen, participen en les accions de formació en tècniques de gestió empresarial i
als tallers, seminaris i conferències. Els set punts percentuals de diferència en aquest àmbit
reflecteixen les necessitats de formació de les empreses que no han estat mai en el Viver i que
s’adrecen a Barcelona Activa per cobrir aquesta carència.
La satisfacció amb els programes, serveis i activitats de formació és de nivell intermig, amb una
valoració mitjana del 2,6. Destaca però l’alta valoració associada als tallers, seminaris i
conferències (3,5), seguida de la formació en tècniques de gestió empresarial (3).
© Internet Interdisciplinary Institute
© M. Castells, J. Vilaseca (dirs.), J. Lladós (coord.), G. Ammetller, I. Esteban, M. Fernández, J. Lladós, I. Rodríguez, J.
Torrent, J. Vilaseca.
64
Anàlisi de la política de foment a la creació d’empreses
A banda de les accions de formació empresarial, també es porten a terme d’altres relacionades
amb la divulgació i capacitació tecnològica, que tenen com a objectiu fomentar l’ús de les TIC
entre els emprenedors, professionals i empreses. Tant la participació com la satisfacció
expressada pels emprenedors dels programes, serveis i activitats relacionats amb la divulgació
i la capacitació tecnològica són de les més inferiors del conjunt d’àmbits analitzats.
Concretament, un 58,1% dels emprenedors ha participat en aquestes accions, i li han atorgat
una valoració mitja-baixa, del 2,4 sobre 5. Tot i així, val a dir que la divulgació i la capacitació
tecnològica no són els objectius prioritaris de les línies d’emprenedoria ni de consolidació
empresarial.
5.4. Dia de l’Emprenedor
El Dia de l’Emprenedor és la forma més visible amb què Barcelona Activa fomenta els
contactes, difon experiències, reuneix agents impulsors de l’emprenedoria, fomenta el prestigi
social de l’emprenedor i difon la iniciativa emprenedora. En aquesta jornada hi han participat
molts emprenedors localitzats als espais de Barcelona Activa, que consideren positiva aquesta
iniciativa, ja que dóna a conèixer la seva activitat i els reconeix públicament. A més, òbviament,
els que han obtingut premis estan encara més satisfets.
El percentatge de participació al Dia de l’Emprenedor és similar pels diferents segments
analitzats. Pel conjunt de la mostra, el 78% de les empreses enquestades, i el 79% de les que
tenen experiència de viver han participat en alguna edició del Dia de l’Emprenedor.
Les empreses localitzades al Viver són les que més satisfetes estan amb el Dia de
l’Emprenedor (3,3), valoració que decreix considerablement entre les que ja han marxat
d’aquest espai (2,3). Aquests resultats es poden deure a que els nous emprenedors es poden
sentir més motivats que aquells que ja fa més temps que han creat l’empresa, i a que s’ha
convertit en una jornada de foment i reconeixement de la cultura emprenedora en que es
reuneixen diferents públics relacionats amb l’emprenedoria, i per tant, el ventall de necessitats
a cobrir és molt ampli.
5.5. Aprofitament de la xarxa d’equipaments
La xarxa d’equipaments es plasma en dues grans infrastructures: el Centre per a la gent
emprenedora Glòries, on s’ubica el viver de Glòries que acull a les empreses de nova creació o
que com a màxim faci un any que hagin iniciat la seva activitat econòmica, i el Parc Tecnològic
(antic Fòrum Nord), per aquelles que es troben en fase de creixement i expansió. Ambdós
espais es posicionen com entorns d’acolliment en que s’ubiquen empreses innovadores, es
transfereix coneixement, i es facilita l’establiment de relacions i oportunitats de negoci.
Pel conjunt de la mostra, l’aprofitament de la xarxa d'equipaments rep el nivell de satisfacció
més alt, del 3,6. A més, les empreses amb experiència de viver són les que més satisfetes
estan d’aprofitar els equipaments de Barcelona Activa, element al que li atorguen una valoració
superior al 3,9, mentre que les que no hi han passat mai valoren els equipaments amb un 3
sobre 5. En el cas de les empreses del Viver, la valoració és del 3,8, però en canvi, les que ja
han marxat expressen un nivell de satisfacció més baix, del 2,1.
Quasi la meitat dels emprenedors que suggereixen millores pel que fa als equipaments
proporcionats per Barcelona Activa (47,1%) opinen que s’haurien de millorar les condicions de
les instal·lacions prestades, sobretot en el cas del viver de Glòries (magatzems, més oficines i
sales de reunions, insonorització dels espais, més lavabos). I de les empreses actualment
localitzades en aquest espai, només un 14% considera correcte el conjunt d’equipaments.
D’altra banda, un 20% dels suggeriments dels emprenedors enquestats fan referència a
millores en quant a la gestió dels equipaments de Barcelona Activa (política de distribució
d'espais, preu excessiu dels recursos i curt període de permanència al Viver).
© Internet Interdisciplinary Institute
© M. Castells, J. Vilaseca (dirs.), J. Lladós (coord.), G. Ammetller, I. Esteban, M. Fernández, J. Lladós, I. Rodríguez, J.
Torrent, J. Vilaseca.
Entorn innovador, microempreses i desenvolupament local
65
Porta22 i el Cibernàrium són iniciatives que han rebut una valoració baixa per part del conjunt
de la mostra d’emprenedors. Cal posar de manifest que aquestes iniciatives no estan
dissenyades i orientades estrictament per als emprenedors, sinó per al conjunt dels ciutadans.
També se situa per sota del nivell mitjà la valoració rebuda pel centre de recursos. En aquest
cas, cal pensar que l’elevada satisfacció evidenciada pels emprenedors en relació a
l’aprofitament de la xarxa d’equipaments, està vinculada a aspectes relacionats amb l’estalvi de
costos i d’espais com la disponibiliat de sales de reunions o d’altres espais on desenvolupar la
seva activitat empresarial, a les accions de formació associades, etc.
Pel que fa als serveis oferts per Barcelona Activa, el 23,1% de les empreses del Viver i el
14,2% de les que tenen experiència de viver, manifesten que són correctes. En canvi, el 36,6%
dels emprenedors proposen tenir més serveis dels que actualment disposen, percentatge que
augmenta fins el 43,5% si prenem com a referència les empreses amb experiència de viver, i
roman en un 38,5% pel que fa a les empreses del Viver. En tots els casos, els serveis
mencionats com a més prioritaris son els de secretaria, promoció, assessoria legal i fiscal,
gestoria, aparcament gratuït, i sobretot, un assessorament més personalitzat i específic per a
cadascuna de les empreses.
5.6. Indicadors de supervivència
Per conèixer el grau de supervivència entre els anys 1998 i 2003 es parteix de l’estudi
d’EdAS27, que mostra com el 84% de les empreses localitzades als vivers manté la seva
activitat econòmica, mentre que la meitat restant s’havia dissolt i l’altre 8% estava il·localitzable,
el que pressuposa la seva inactivitat, tot i que no es pot constatar. L’estudi no mostra
diferències rellevants en aspectes com el sector d’activitat i el nombre de treballadors. D’altra
banda, contra major és el temps d’estada al Viver, major és el grau de supervivència: de les 63
empreses en actiu, 98,8% s’han localitzat al Viver entre dos i tres anys; 81,3% entre un i dos
anys; i 61,4% menys d’un any.
Finalment, s’analitza la supervivència de les empreses localitzades al viver de Glòries a partir
de l’any 2000. A abril de 2006, un 83% de les empreses localitzades al viver de Glòries entre
els anys 2000 i 2002 està en actiu, un 83,7% de les localitzades entre els anys 2000 i 2003, i si
es consideren també les empreses localitzades fins l’any 2004, aquest percentatge és del
84,5%. De nou, les empreses que més temps han estat al Viver tendeixen a ser les més actives
econòmicament. En altres paraules, la persistència al viver reforça la capacitat de
supervivència al mercat.
Per conèixer el nivell d’èxit empresarial es parteix de l’evolució del nombre de treballadors i de
la facturació respecte l’any anterior, i del nivell de beneficis previst per enguany. Un 50% de les
empreses localitzades al Viver entre els anys 2000 i 2005 presenta un nivell d’èxit molt alt.
D’altra banda, de les empreses creades entre els anys 2003 i 2005, un 34% de les que encara
estan al Viver, i un 40% de les que ja no hi són, mostren un nivell d’èxit empresarial molt alt.
També però, un 34% de les empreses localitzades actualment al Viver té un nivell d’èxit
empresarial baix i un 20% de les que ja han marxat baix o molt baix. Finalment, el 75% de les
empreses creades entre els anys 2000 i 2002 presenta un nivell molt alt d’èxit.
27
EdAS (2004). “Anàlisi del grau de supervivència de les empreses usuàries del viver d’empreses de Barcelona Activa
(1998-2003)”, Espai d’Anàlisi Social, SLL.
© Internet Interdisciplinary Institute
© M. Castells, J. Vilaseca (dirs.), J. Lladós (coord.), G. Ammetller, I. Esteban, M. Fernández, J. Lladós, I. Rodríguez, J.
Torrent, J. Vilaseca.
Anàlisi de la política de foment a la creació d’empreses
66
Quadre resum
-
Hi ha una forta relació positiva entre la satisfacció i la participació dels diferents programes,
serveis i activitats de Barcelona Activa. Aquells on la participació és més alta, són els més
valorats, i a mesura que la participació baixa, empitjora la valoració. Així doncs, es podria
pressuposar que els programes, serveis, i activitats en els què els emprenedors estan més
interessats en participar són precisament els més valorats.
-
Tot i així, la relació entre participació i satisfacció pel conjunt de la mostra no és
estrictament lineal, ja que certes activitats de networking i formació presenten una
satisfacció lleugerament superior a aquelles relacionades amb la creació d’empreses.
-
Relació de participació/satisfacció en les activitats, programes i serveis (1: nivell més baix
de satisfacció; 5: nivell més alt de satisfacció)
100%
Participació
90%
80%
70%
60%
50%
40%
30%
2
2,5
3
3,5
4
Satisfacció
Grau d’ajust (R2)= 68,7%
-
L’excepció més rellevant està representada pel recolzament a la recerca de finançament,
que té un alt nivell de participació i una satisfacció per sota de la mitjana del conjunt de
programes (75,7% de participació i 2,5 de satisfacció).
-
En termes generals, el nivell de satisfacció dels programes, activitats i serveis és mig-alt i
està condicionat a les necessitats de les empreses.
-
Les empreses actualment localitzades al Viver estan, en general, més satisfetes.
-
El 50% dels participants a les activitats de xarxa relacional repeteixen.
-
Es denota un comportament madur en dos sentits: es té clar el que es necessita, i els
emprenedors no es veuen forçats a participar als diferents programes, activitats i serveis
oferts.
-
L’índex de supervivència de les empreses localitzades al viver de Glòries entre els anys
2000 i 2004 és del 84,5%.
© Internet Interdisciplinary Institute
© M. Castells, J. Vilaseca (dirs.), J. Lladós (coord.), G. Ammetller, I. Esteban, M. Fernández, J. Lladós, I. Rodríguez, J.
Torrent, J. Vilaseca.
Entorn innovador, microempreses i desenvolupament local
67
6. Característiques distintives de les empreses localitzades al Parc Tecnològic
Barcelona Nord
6.1. Perfil de l’emprenedor
La motivació principal dels emprenedors del Parc Tecnològic per crear la seva pròpia empresa
va ser personal, encara que bona part d’ells també pensaven en l’aprofitament d’oportunitats.
Les motivacions econòmiques, el fugir de l’atur i la influència externa han estat altres
motivacions que han fet decidir als emprenedors crear una empresa, encara que només en
pocs casos.
Al igual que en els altres segments d’empreses analitzats en aquest estudi, les dones
emprenedores del Parc Tecnològic no representen ni un terç del total d’emprenedors analitzats.
Pel que fa a l’edat dels emprenedors, la mitjana d’aquests en el Parc és de 41 anys, una mica
per sobre dels del viver, en correspondència amb la major antiguitat de l’empresa.
També de la mateixa manera que la resta d’emprenedors analitzats, el lloc de procedència dels
del Parc Tecnològic és, en general, la mateixa ciutat de Barcelona i, ja en menor proporció, la
resta de Catalunya i les altres comunitats de l’estat.
Pel que fa al nivell d’estudis dels emprenedors, cal destacar que la gran majoria d’ells tenen
estudis universitaris. Aquesta tendència no és diferent de la resta d’emprenedors de l’entorn de
Barcelona Activa.
A diferència de les empreses del viver, quasi la meitat dels emprenedors del Parc Tecnològic ja
tenien experiència prèvia en la creació d’empreses. També a diferència dels emprenedors del
viver, la gran majoria dels instal·lats al Parc regularment desenvolupen de forma
complementària alguna activitat professional remunerada, bé en institucions docents com
també, i en menor mesura, en altres empreses privades.
Es pot considerar que la majoria dels emprenedors del Parc Tecnològic provenen d’una família
emprenedora, en el sentit que tenen algun familiar que ha estat o és propietari d’un negoci.
També és important destacar el fet que quasi tres quarts dels emprenedors del Parc, al igual
els emprenedors localitzats en altres espais, tenen un caràcter força emprenedor28.
Caràcter emprenedor dels enquestats (% emprenedors)
80,0%
70,0%
60,0%
50,0%
40,0%
30,0%
20,0%
10,0%
0,0%
Alt
Mig
Baix
28
És a dir, els emprenedors han creat l’empresa per motivacions personals, tenen una altra empresa creada o bé tenen
experiència prèvia en la creació d’empreses, la seva situació prèvia era la de professional autònom o empresari/a,
tenen família empresària i prefereixen que els seus fills siguin empresaris abans que funcionaris.
© Internet Interdisciplinary Institute
© M. Castells, J. Vilaseca (dirs.), J. Lladós (coord.), G. Ammetller, I. Esteban, M. Fernández, J. Lladós, I. Rodríguez, J.
Torrent, J. Vilaseca.
68
Anàlisi de la política de foment a la creació d’empreses
6.2. Característiques de les empreses
Les empreses del Parc tenen un perfil ja bastant consolidat, amb una mitjana d’edat al voltant
dels set anys; el sector on desenvolupen principalment la seva activitat és el TIC (36%), encara
que hi ha un nombre important d’empreses de producció industrial (18,2%).
El nombre de socis amb els què van iniciar l’activitat no és gaire alt (entre 2,5 i 3) amb una
clara majoria d’homes; tanmateix la majoria d’empreses ha pogut d’augmentar aquest nombre
al llarg de la seva activitat. El nombre mig de treballadors, en canvi, és força alt, degut també a
la presència al Parc d’alguna empresa de grans dimensions; dit això, és important notar que la
majoria d’empreses està augmentant les seves plantilles, que estan formades per persones
amb un nivell educatiu molt elevat.
El nivell de facturació és també més elevat que en les empreses del viver, i segueix
augmentant en la majoria d’empreses. El mercat principal és el català, però generalment
aquestes empreses han entrat ja en el mercat espanyol. A més, hi ha una important presència
a l’estranger, amb una majoria d’empreses que venen cap a fora del territori nacional, i un
nombre rellevant que té una alta presència d’exportació (més del 25% de les vendes).
Les empreses del Parc tenen majoritàriament un nivell d’usos TIC avançat i, en paral·lel
correspondència, el seu dinamisme innovador és més elevat. Un element significatiu d’aquest
dinamisme és el fet que gairebé la meitat de les empreses ha desenvolupat una patent. En
l’àmbit competitiu, la majoria d’empreses esmenten basar la seva estratègia en l’especialització
dels seus productes o serveis, i molt poques assenten la seva competitivitat en el lideratge en
costos.
Sobre la seva integració en xarxes, s’observa que una majoria d’empreses han subcontractat
algunes activitats de la cadena de valor cap a fora, i que en una majoria de casos han estat
elles subcontractades per altres empreses. És rellevant també el fet que, en una gran majoria
de casos, aquestes empreses estan integrades dins de xarxes externes d’empreses amb
caràcter estratègic. En general, la seva estructura organitzativa tendeix cap a nivells mitjans o
alts de disseny en xarxa.
El panorama, per tant, és d’empreses que estan en majoria ja consolidades, i que segueixen
creixent, tenint beneficis, i creant ocupació de qualitat, amb nivells salarials mitjans i alts. A
més, semblen estar generalment obertes a tenir relacions i cooperacions amb altres empreses,
de caràcter comercial i també estratègic, afavorides per l’elevat ús que fan de les TIC.
6.3. Nivells de participació i satisfacció
El nivell de participació dels emprenedors del Parc Tecnològic en els diferents àmbits analitzats
va des de poc més del 60% fins al 90%. L’àmbit on la participació és més alta és en la creació
d’empreses, seguit de la xarxa d’equipaments, la formació i la xarxa, i per últim, el portal
d’emprenedors i Porta 22. En aquests dos darrers casos, la valoració menys positiva està
estictament relacionada amb el menor aprofitament d’uns serveis que, per la seva naturalesa,
no estan directament adreçats a les empreses que formen part del Parc Tecnològic.
© Internet Interdisciplinary Institute
© M. Castells, J. Vilaseca (dirs.), J. Lladós (coord.), G. Ammetller, I. Esteban, M. Fernández, J. Lladós, I. Rodríguez, J.
Torrent, J. Vilaseca.
Entorn innovador, microempreses i desenvolupament local
69
Participació en els diferents àmbits d’activitat (% empreses)
Divulgació i
capacitació
tecnològica
Dia de
l'Emprenedor
Xarxa
relacional
Formació
Xarxa
d'equipaments
Creació
empreses
100%
90%
80%
70%
60%
50%
40%
30%
20%
10%
0%
En general, les empreses del Parc Tecnològic tendeixen a participar menys que les empreses
que han passat pel viver de la majoria dels programes, serveis i activitats. Trobem però una
excepció a aquesta tendència. La participació en l’àmbit de la divulgació i capacitació
tecnològica (tant pel que fa a la participació al Cibernàrium com a la de l’Escola Tecnològica
d’estiu, és considerablement més alta que en els diferents segments d’empreses analitzats.
Aquest fet es podria explicar principalment per la proximitat física de les empreses del Parc a
l’espai del Cibernàrium com també pel tipus d’activitat que desenvolupen aquestes empreses.
Pel que fa a la satisfacció global que tenen els emprenedors del Parc Tecnològic (2,7) és
sensiblement inferior a les empreses localitzades al Viver (3,5). Entre els diferents àmbits
analitzats, la xarxa d’equipaments i Xarxactiva són els que més satisfan als emprenedors. En
canvi, Porta22 i el portal d’emprenedors són els pitjor valorats, a causa de la seva menor
idoneïtat per un col·lectiu d’emprenedors ja consolidat.
Satisfacció dels emprenedors del Parc Tecnològic en els diferents àmbits d’activitat
(1: menor nivell de satisfacció; 5: major nivell de satisfacció)
4,5
4,0
3,5
3,0
2,5
2,0
1,5
1,0
0,5
0,0
Xarxa
d'equipaments
Indicador de
satisfacció
Formació
Creació empreses
Xarxa relacional
Dia de
l'Emprenedor
Divulgació i
capacitació
tecnològica
En correspondència amb la seva menor participació, les empreses localitzades al Parc
Tecnològic mostren un grau de satisfacció inferior dels programes, serveis i activitats que els
ofereix Barcelona Activa. Aquesta tendència podria explicar-se perquè aquestes empreses, en
procés de consolidació i amb alt contingut tecnològic, tenen necessitats específiques i un grau
d’exigència superior. Els casos on aquesta tendència és més rellevant són el Dia de
l’Emprenedor, el Portal d’emprenedors i el cas de consolidació xarxa.
© Internet Interdisciplinary Institute
© M. Castells, J. Vilaseca (dirs.), J. Lladós (coord.), G. Ammetller, I. Esteban, M. Fernández, J. Lladós, I. Rodríguez, J.
Torrent, J. Vilaseca.
Anàlisi de la política de foment a la creació d’empreses
70
Les empreses del Parc tenen necessitats diferents de les que tot just inicien l’activitat
econòmica, i fins i tot, algunes d’aquestes no van ser creades amb el suport de Barcelona
Activa. D’altra banda, es mostren més reticents a relacionar-se entre elles i a valorar
positivament les accions de networking. Això es pot deure a que ja disposen, per exemple, de
clients i proveïdors consolidats, i a la inèrcia de manca de contacte personal i comercial que fa
que no necessitin aquest tipus de xarxes per continuar desenvolupant la seva activitat
econòmica. Una altra possible raó és que algunes empreses perceben Barcelona Activa com a
prestadora de serveis que no cobreixen les seves necessitats, com per exemple, impulsar el
creixement, disposar d’un llistat de contactes amb gestors i assessors de confiança per fer front
a canvis inesperats de l’entorn, o ajudar-los en la selecció de recursos humans.
Al igual que s’ha observat en l’estudi d’altres segments d’empreses, hi ha una relació positiva
entre la satisfacció i la participació dels diferents programes, serveis i activitats de Barcelona
Activa, encara que la relació no és tan lineal. En general, aquells on la participació dels
emprenedors és més alta, són els més valorats, i a mesura que la participació baixa, empitjora
la valoració. Així doncs, podem pressuposar que els programes, serveis, i activitats en els què
els emprenedors estan més interessats en participar són precisament els més valorats, indici
de la seva maduresa.
Relació de participació/satisfacció de les empreses del Parc Tecnològic
(1: nivell més baix de satisfacció; 5: nivell més alt de satisfacció)
100,0%
Participació
90,0%
80,0%
70,0%
60,0%
50,0%
40,0%
30,0%
1,5
2
2,5
3
3,5
4
4,5
Satisfacció
2
Grau d’ajust (R ) = 57,7%.
6.4. Suggeriments de millora
De la informació obtinguda de l’enquesta i de les entrevistes desenvolupades als emprenedors
del Parc Tecnològic, es poden recollir un conjunt de suggeriments per a la millora dels
equipaments i serveis oferts per la institució.
D’una banda, un 50% dels emprenedors del Parc Tecnològic suggereixen millores pel que fa
als equipaments proporcionats per Barcelona Activa. En primer lloc, el 63% dels enquestats
opinen que s’haurien de millorar la disponibilitat i condicions de la tecnologia, i pràcticament
tots demanen xarxa Wi_Fi gratuïta a tot el recinte i servei de videoconferència. En segon lloc,
un 45% dels suggeriments dels emprenedors fan referència a les millores en quant a les
condicions de les instal·lacions, concretament a disposar de magatzems així com de places
d’aparcament. Seguidament, quasi un 30% dels enquestats creuen que es podria millorar la
gestió de Barcelona Activa en relació al preu excessiu dels recursos, sobretot pel que fa al
lloguer dels espais. Un tret destacat en l’anàlisi dels suggeriments del emprenedors pel que fa
als equipaments prestats per Barcelona Activa és que cap empresa localitzada al Parc
Tecnològic opina que en general, els equipaments són adients i suficients a les seves
necessitats.
© Internet Interdisciplinary Institute
© M. Castells, J. Vilaseca (dirs.), J. Lladós (coord.), G. Ammetller, I. Esteban, M. Fernández, J. Lladós, I. Rodríguez, J.
Torrent, J. Vilaseca.
Entorn innovador, microempreses i desenvolupament local
71
D’altra banda, un 41% dels emprenedors del Parc Tecnològic han proposat millores sobre els
serveis que reben de la institució. El suggeriment més mencionat, amb un 67% dels
enquestats, ha estat el de millorar els “serveis addicionals”. Els serveis més necessitats són
secretaria, promoció, assessoria legal i fiscal, gestoria, aparcament lliure, i sobretot un
assessorament més personalitzat i específic per a cadascuna de les empreses. És destaca,
doncs, un dèficit en la política de recursos humans (selecció i gestió de personal). Aquestes
dades es poden explicar considerant que les empreses del Parc es troben en una fase de
creixement més avançada que no pas les del Viver, i és en aquesta fase de consolidació on els
emprenedors estan més interessats en delegar o contractar algunes funcions a persones o
institucions externes.
És significatiu que cap empresa del Parc Tecnològic proposi millores en els serveis de
networking, quan justament aquests són dels pitjor valorats en el segment en qüestió. Aquests
fets porten a considerar que els emprenedors del Parc no estan satisfets amb les activitats de
networking que Barcelona Activa els ofereix, però tampoc estan interessats en què aquestes es
puguin millorar en comparació amb les empreses del Viver. Aquesta conclusió és també
coherent amb la baixa participació dels emprenedors en algunes d’aquestes activitats de
networking també en comparació amb les empreses del Viver (com per exemple el Coffee to
coffe o compartint solucions).
Al igual que en els suggeriments sobre els equipaments, és important destacar el fet que cap
empresa del Parc ha explicitat que tots els serveis oferts per Barcelona Activa són correctes,
reflex de la insatisfacció de les empreses d’aquest segment.
6.5. Percepció de l’entorn i cooperació
Les empreses del Parc Tecnològic tenen generalment una percepció més feble d’un entorn
compartit que les empreses del viver de Glòries, i no perceben que aquest entorn els hagi
ajudat gaire en el desenvolupament del seu model de negoci i en la innovació. En canvi,
s’aprecien avantatges més pràctics, com l’accés a serveis de qualitat, la proximitat a altres
empreses i la formació.
Els emprenedors consideren que hi ha obstacles i destaquen, en particular, la falta d’una
política clara per part de Barcelona Activa, l’escassa circulació d’informació (tant entre les
empreses com també sobre elles mateixes) i el fet que les característiques de les empreses del
Parc són massa heterogènies, cosa que dificulta compartir experiències o establir sinergies.
Cal considerar, però, d’una banda, que les darreres empreses que han entrat al Parc
Tecnològic tenen una predisposició que facilita més la cooperació, i d’altra banda, uns recents
esforços més intensos per part de Barcelona Activa.
Malgrat l’absència d’una percepció d’entorn comú, les empreses del Parc presenten, un nivell
de cooperació per a la innovació molt elevat cap a fora dels espais de Barcelona Activa,
sobretot en l’àmbit científic (amb altres centres promotors d’innovació). Amb les empreses del
Parc, també presenten vincles, però aquests són del tipus comercial i, en alguns casos, de
tipus estratègic.
Les empreses del Parc, per tant, es poden considerar fonamentalment actives i predisposades
a la cooperació i a la innovació. Això no obstant, aquestes empreses no troben en Barcelona
Activa un facilitador per aquests contactes ni un dinamitzador per a la innovació, i estableixen
vincles entre elles de manera més aviat casual o amb l’únic avantatge de la proximitat. Les
actituds innovadores depenen molt de l’empresa i del seu tipus d’activitat, però l’acció de
Barcelona Activa no aconsegueix ser-hi gaire incisiva.
© Internet Interdisciplinary Institute
© M. Castells, J. Vilaseca (dirs.), J. Lladós (coord.), G. Ammetller, I. Esteban, M. Fernández, J. Lladós, I. Rodríguez, J.
Torrent, J. Vilaseca.
Anàlisi de la política de foment a la creació d’empreses
72
Un altre element important és que aquestes empreses tenen una participació bastant important
en la Xarxactiva, però, tot i reconèixer la utilitat de les seves activitats i l’esforç de Barcelona
Activa, no consideren que els aporti beneficis en temes de cooperació o per a l’impuls d’un
entorn innovador amb activitat cooperativa.
En general, en el seu comportament es poden trobar casos molt diferents i suposar una certa
polarització, d’una banda, entre empreses que aprecien les activitats de Barcelona Activa, i de
l’altra, algunes que estableixen els seus vincles sense voler rebre cap suport per part de
l’entitat, en considerar-la poc útil. Aquestes últimes, si estableixen vincles amb altres empreses
del Parc, ho fan de manera essencialment comercial, aprofitant el fet de compartir el mateix
espai per a la cerca de proveïdors o clients.
Per tant, els diferents serveis i activitats oferts per Barcelona Activa, si bé aporten avantatges,
no són considerats part d’un entorn compartit i comú, i estan vistos més aviat com elements
aïllats, no incorporats dins d’una política percebuda com a coherent per a un Parc Tecnològic.
S’observa, en particular, una falta de transmissió als emprenedors de l’objecte del Parc.
Quadre resum
-
Malgrat les empreses del Parc Tecnològic semblin gaudir d’una bona salut, presentant
bons nivells d’èxit i sent actives a l’hora de relacionar-se amb altres actors, els seus nivells
de satisfacció amb els programes, serveis i activitats de Barcelona Activa són baixos, i la
cooperació entre elles és escassa i casual, fet que impedeix el desenvolupament d’un
entorn comú de cooperació i innovació.
-
Els emprenedors dels Parc Tecnològic tenen la percepció que Barcelona Activa podria fer
més esforç per empreses del seu perfil. Es a dir, encara que reconeixen la voluntat de la
institució per impulsar la creació d’empreses, es troba a faltar l’ajuda d’aquesta en aspectes
de consolidació, com seria el cas de la redefinició de negoci.
-
S’ha de considerar la falta de confiança dels emprenedors localitzats al Parc Tecnològic
cap a Barcelona Activa com a organisme impulsor d’emprenedoria, innovació i cooperació.
Aquest fet s’explica, en gran mesura, per la falta d’una política de comunicació interna
clarament definida, si bé reconeixen una millora d’aquesta en els darrers temps.
-
En base a la informació qualitativa extreta de les entrevistes als emprenedors, s’observa
que un altre factor que impedeix aquest desenvolupament és l’heterogeneïtat entre les
empreses del Parc, amb dimensions, activitats i models de negoci força diferents. Aquest
impediment es suma a les diferències en el temps que les empreses porten dins de les
instal·lacions. Així, s’observa que les empreses que han entrat primeres, quan el model per
el Parc encara no estava ben definit, han generat unes inèrcies que han provocat un clima
de baixa cooperació i confiança en la institució, i que s’estan començant a canviar només
en els últims anys, amb grans esforços institucionals.
© Internet Interdisciplinary Institute
© M. Castells, J. Vilaseca (dirs.), J. Lladós (coord.), G. Ammetller, I. Esteban, M. Fernández, J. Lladós, I. Rodríguez, J.
Torrent, J. Vilaseca.
Entorn innovador, microempreses i desenvolupament local
73
Capítol II. La persona emprenedora de l’entorn de Barcelona Activa
El present capítol està dedicat a l’anàlisi dels emprenedors i emprenedores que interactuen
amb Barcelona Activa. El primer apartat, en aquest sentit, descriu el perfil de la persona
emprenedora de la població objecte d’estudi; és a dir emprenedors/es que o bé estan vinculats
als entorns d’incubació i consolidació de Barcelona Activa, o bé ho estan a la Xarxactiva
d’empreses. Aquest col·lectiu s’identifica com l’entorn d’emprenedors/es més proper a
Barcelona Activa. A continuació s’examinaran les motivacions per a la creació de l’empresa i
els aspectes culturals dels emprenedors/es. El tercer apartat està dedicat a l’anàlisi de
l’impacte de les polítiques orientades a la superació de discriminacions en el mercat de treball.
Per últim, s’estudien les principals característiques de les persones que tenen un pla d’empresa
que encara no han posat en marxa i que són membres del portal BarcelonaNETactiva.
1. Principals trets distintius
1.1. Relativament joves
L’edat mitjana de les persones emprenedores és de 39 anys. El gruix de la població, un 68%,
es troba entre els 31 i el 45 anys. Aquestes persones, de mitjana, van crear l’empresa amb 34
anys. L’edat actual i l’edat en crear l’empresa, a més, estan positivament relacionades. Es
tracta, doncs, d’un col·lectiu amb certa experiència, fins i tot en el moment d’iniciar l’actual
projecte empresarial, que no és ni massa jove ni excessivament gran.
Distribució dels emprenedors per edats
100%
80%
60%
40%
20%
0%
Total
Menys de 30 anys
Entre 31 i 35 anys
Ex - Viver
Entre 36 i 40 anys
Viver
Entre 41 i 45 anys
Més de 45 anys
Els emprenedors/es del Viver són significativament més joves que la resta de la població, amb
una edat mitjana de 35 anys. Precisament és en aquest grup on el percentatge de persones
majors de 35 anys és significativament inferior. D’altra banda, els emprenedors/es que en el
passat han estat localitzats al Viver i ja han marxat (categoria Ex-Viver) són significativament
més grans que la resta, amb una edat mitjana de 43 anys. Finalment, destacar que, sense que
l’edat actual sigui rellevant, l’edat en crear l’empresa és independent del pas pels entorns
d’incubació de Barcelona Activa.
© Internet Interdisciplinary Institute
© M. Castells, J. Vilaseca (dirs.), J. Lladós (coord.), G. Ammetller, I. Esteban, M. Fernández, J. Lladós, I. Rodríguez, J.
Torrent, J. Vilaseca.
La persona emprenedora de l’entorn de Barcelona Activa
74
Més endavant s’estudiaran amb detall les característiques dels projectes empresarials. En
aquest punt, però, és convenient avançar un primer resultat relatiu a l’antiguitat de les
empreses que permet identificar algunes de les característiques de las població objecte
d’estudi. Així, per bé que l’antiguitat mitjana de les empreses és de cinc anys, aquest valor és
significativament inferior en el cas de les localitzades al Viver (dos anys) i significativament
superior en el cas de les que ja n’han marxat (nou anys). El resultat indica, doncs, que les
persones que en el passat han estat localitzades en algun dels espais d’incubació de Barcelona
Activa mantenen la seva relació amb la institució. Aquests emprenedors/es són més grans, així
com també són més madures les seves empreses; evidència que contrasta amb el fet que els
emprenedors/es que mai no han estat localitzats en els espais d’acolliment de Barcelona Activa
no són ni més joves ni més vells que la resta.
1.2. Majoritàriament homes
Pel que fa al gènere, es pot observar que aproximadament sis de cada deu persones de la
mostra són homes (61,8%). El nombre relatiu d’homes, a més, ha anat en augment en els
espais d’incubació de Barcelona Activa de manera que, en l’actualitat, al Viver la seva
presència és del 75,6%, xifra que decreix en el col·lectiu Ex-Viver (69,4%).
Distribució dels emprenedors per gèneres
100%
80%
60%
40%
20%
0%
Total
Homes
Ex - Viver
Viver
Dones
Els resultats observats fins el moment mostren, en definitiva, com la majoria de dones
emprenedores de la població objecte d’estudi no s’ha instal·lat als espais d’incubació proveïts
per Barcelona Activa. De fet, amb el pas del temps es manifesta una tendència a la baixa en la
paritat entre gèneres a les instal·lacions que Barcelona Activa posa a disposició dels
emprenedors/es.
Val a dir, finalment, que no hi ha diferències estadísticament significatives entre l’actual edat
mitjana dels homes i de les dones de la mostra, així com tampoc no hi ha diferència entre l’edat
mitjana en el moment de crear la seva empresa.
1.3. Origen: català i espanyol
L’origen dels emprenedors i emprenedores és molt homogeni. Gairebé sempre declaren ser
d’origen espanyol (94,8%) i, dins aquest col·lectiu, un percentatge molt elevat és català
(89,9%). Els altres emprenedors/es provenen, en tots els casos, de països desenvolupats,
principalment de la Unió Europea. Cal destacar que no hi ha diferències significatives entre els
diferents col·lectius de la mostra considerats, ni en funció de l’entorn on està o ha estat ubicada
la seva empresa ni pel que fa al gènere o a l’edat (menors o majors de 30 anys). Així,
l’estructura nacional de la població de la província de Barcelona, que l’any 2004 comptava amb
un 7% de la població estrangera, amb tres de cada quatre persones procedents de països
© Internet Interdisciplinary Institute
© M. Castells, J. Vilaseca (dirs.), J. Lladós (coord.), G. Ammetller, I. Esteban, M. Fernández, J. Lladós, I. Rodríguez, J.
Torrent, J. Vilaseca.
Entorn innovador, microempreses i desenvolupament local
75
extracomunitaris29, no es veu reflectida en la mostra objecte d’estudi, excepte pel que fa a la
immigració procedent de la UE.
1.4. Nivell educatiu: molt per sobre de la mitjana catalana
Els emprenedors/es presenten un nivell de formació molt superior a la mitjana de la població30 i
a la dels directius de l’empresa catalana31, amb una important majoria de persones amb estudis
universitaris (85,3%). Al Viver, a més, s’observen uns nivells de formació lleugerament
superiors atès que no hi ha cap individu amb estudis primaris o sense estudis. Totes les dones
emprenedores d’aquest entorn tenen estudis superiors, mentre que només un 11,8% dels
homes té estudis secundaris.
Nivell màxim d’estudis (% emprenedors)
100%
80%
60%
40%
20%
0%
Total
Estudis universitaris
Ex - Viver
Estudis secundaris
Viver
Sense estudis o amb estudis primaris
Pel que fa a les dones emprenedores, es torna a comprovar com el perfil de les que estan
ubicades al Viver ha canviat amb el pas del temps. De fet, les emprenedores actualment
localitzades al Viver presenten un nivell de qualificació formal més elevat. Destaca, així mateix,
que les dones amb experiència de viver presenten nivells de formació inferiors als dels homes.
Es desprèn, doncs, que el nivell de formació de les dones sembla condicionar el tipus de
programa de promoció de l’emprenedoria al qual s’acull. Bàsicament, són el tipus d’activitat
desenvolupat i el nivell de formació de les dones emprenedores els que determinen la seva
presència als espais d’acolliment de la institució. De fet, la menor presència relativa de dones
en estudis universitaris tècnics probablement està condicionant un protagonisme més baix en
aquells entorns de Barcelona Activa que exigeixen una base més tecnològica.
1.5. Situació prèvia a la creació de l’empresa actual: laboralment actius
Abans de crear l’empresa actual, un percentatge molt important d’emprenedors/es –a nivell
agregat, més d’un 85%– participava activament en el mercat laboral ja fos treballant per compte
d’altri (59,6%) o per compte propi (27,9%). Un 10,3% estaven a l’atur, mentre que la proporció
d’estudiants és pràcticament residual (2,2%). Els estudiants de la mostra, a més i en tots els
casos, són homes.
29
Font: La Caixa (2004). Anuario social de España 2004, Servei d’Estudis.
A Catalunya, un 12,5% per a la població adulta (persones nascudes fins el 1973) té estudis universitaris. Dada
referida a 2001. Font: Castells, M., Tubella, I., Sancho, T., Díaz de Isla, I., Wellman, B. (2003). La societat xarxa a
Catalunya. Barcelona: Editorial UOC i Rosa dels Vents. (Veure pàg. 43).
31
El 53,1% dels directius de les empreses catalanes tenen estudis universitaris finalitzats. Font: Vilaseca, J. (dir.)
(2004). TIC i treball a Catalunya. Col·lecció Estudis (Vol. 4). Barcelona: Consell de Treball, Econòmic i Social de
Catalunya.
30
© Internet Interdisciplinary Institute
© M. Castells, J. Vilaseca (dirs.), J. Lladós (coord.), G. Ammetller, I. Esteban, M. Fernández, J. Lladós, I. Rodríguez, J.
Torrent, J. Vilaseca.
La persona emprenedora de l’entorn de Barcelona Activa
76
Situació prèvia a la creació de l’empresa actual (% emprenedors)
100%
80%
60%
40%
20%
0%
Total
Assalariat/da
Ex - Viver
Treball per compte propi
Viver
Aturat/da
Estudiant
En aquest sentit, s’aprecien certes especificitats en funció del gènere i de l’edat dels
emprenedors/es. Així, una anàlisi en funció del gènere porta a concloure que les dones
emprenedores presenten una major propensió a haver tingut negoci propi mentre que, entre els
homes, la tendència és cap al treball assalariat. D’altra banda, també es comprova que les
persones majors de 30 anys són les que habitualment treballaven per compte propi, mentre
que les de menys de 30 anys eren majoritàriament assalariades. Malgrat aquestes tendències,
sembla que no es pot concloure que el gènere o l’edat siguin factors desencadenants de la
creació de l’empresa ja que, tal i com es veurà més endavant, les motivacions per a la creació
de l’empresa són, en general, independents del gènere i de l’edat.
1.6. Activitats complementàries: no és un fet majoritari, però té una presència important
En general, un de cada tres emprenedors/es desenvolupa habitualment alguna activitat
professional complementària remunerada. Els emprenedors/es del Viver presenten una major
tendència a desenvolupar aquest tipus d’activitats que els que ja no hi són, fet justificat per
l’estadi, encara immadur, dels seus projectes empresarials. El més habitual, a nivell agregat,
són les col·laboracions amb altres empreses privades (53,7%). Les activitats a institucions
docents són la següent categoria en importància (39%), mentre que, entre la resta de casos
(7,3%) el més comú és el desenvolupament d’activitats a institucions públiques. En
consonància amb tot l’analitzat fins ara, el col·lectiu d’emprenedors/es que desenvolupen
activitats complementàries remunerades és majoritàriament jove (en un 83% dels casos l’edat
és inferior als 30 anys), amb presència superior d’homes (59%).
Emprenedors/es que habitualment desenvolupen activitats complementàries
remunerades (% emprenedors)
40,0%
30,0%
20,0%
10,0%
0,0%
Total
Ex - Viver
Viver
© Internet Interdisciplinary Institute
© M. Castells, J. Vilaseca (dirs.), J. Lladós (coord.), G. Ammetller, I. Esteban, M. Fernández, J. Lladós, I. Rodríguez, J.
Torrent, J. Vilaseca.
Entorn innovador, microempreses i desenvolupament local
77
1.7. Experiència emprenedora? No en la majoria dels casos
La proporció d’emprenedors/es implicats en el seu primer projecte empresarial supera
lleugerament la de qui ja té experiència en la creació d’empreses. Es diu que una persona té
experiència emprenedora quan ha creat una empresa, estigui actualment en funcionament o
no. Tal i com caldria esperar, els emprenedors/es sense experiència són, en general, més
joves. La seva edat mitjana és de 37 anys, mentre que l’edat mitjana de qui ha creat alguna
altra empresa és significativament superior (41 anys).
El comportament dels emprenedors del Viver és significativament diferent al de la resta
d’individus objecte d’estudi. Així, en aquest col·lectiu més del 75% de les persones són noves
emprenedores. A la vista d’aquests resultats es pot afirmar que el Viver s’estableix com un
tipus d’entorn del qual se’n beneficien especialment les persones sense experiència prèvia en
la creació d’empreses que, a més, són més joves. Cal esmentar, així mateix, que no s’han
trobat diferències significatives en funció del gènere.
Nous emprenedors amb única empresa creada fins al moment
(% emprenedors)
80,0%
60,0%
40,0%
20,0%
0,0%
Total
Ex - Viver
Viver
Destaca que, en gairebé tots els casos (més del 85% tant a nivell agregat com en els diferents
col·lectius analitzats), els emprenedors/es declaren que es tracta de la primera empresa creada
amb el suport de Barcelona Activa. Els emprenedors/es sense experiència s’han beneficiat en
major proporció dels ajuts que, per a la creació d’empreses, brinda la pròpia Barcelona Activa,
fet que apunta clarament quin és el tipus de públic objectiu al qual està arribant la institució. El
15% restant són el que es poden qualificar com a emprenedors/es fidels als serveis de
Barcelona Activa pel que fa als temes de creació d’empresa.
© Internet Interdisciplinary Institute
© M. Castells, J. Vilaseca (dirs.), J. Lladós (coord.), G. Ammetller, I. Esteban, M. Fernández, J. Lladós, I. Rodríguez, J.
Torrent, J. Vilaseca.
La persona emprenedora de l’entorn de Barcelona Activa
78
Quadre resum
-
Els emprenedors/es són relativament joves (l’edat mitjana és de 39 anys), i encara ho són
més al viver de Glòries (34 anys).
-
Presència majoritària d’homes (62%). Les dones més preparades es localitzen al Viver, tot i
que allà també són minoria (24%).
-
Majoritàriament els emprenedors són d’origen català i espanyol (95%). La resta provenen
de països desenvolupats.
-
El nivell d’estudis es situa molt per sobre de la mitjana catalana. Un 85% dels emprenedors
tenen estudis superiors finalitzats, i el grau de formació reglada és encara major al Viver,
on només un 2% estudis tenen primaris o cap estudi.
-
La creació de l’empresa es fa després d’un període d’experiència laboral, ja sigui treballant
per compte propi (28%) o en una empresa (60%). Només en un 10% de les ocasions
provenen de l’atur.
-
L’edat mitjana en crear l’empresa és de 34 anys.
-
Un 30% dels emprenedors/es realitza habitualment activitats complementàries
remunerades. Els que ho fan són majoritàriament joves, així com també ho són les seves
empreses.
-
Més de la meitat dels emprenedors/es han creat la seva primera i única empresa (57%). La
manca d’experiència emprenedora és encara més evident al Viver (79%).
© Internet Interdisciplinary Institute
© M. Castells, J. Vilaseca (dirs.), J. Lladós (coord.), G. Ammetller, I. Esteban, M. Fernández, J. Lladós, I. Rodríguez, J.
Torrent, J. Vilaseca.
Entorn innovador, microempreses i desenvolupament local
79
2. Anàlisi de la cultura emprenedora
2.1. Principals motius per crear l’empresa actual: destaquen les motivacions personals
La principal raó per crear l’empresa actual, segons declaren les persones enquestades, és la
motivació personal (80,9%). Dins aquesta categoria s’inclouen totes aquelles persones que han
triat, com a mínim, una de les següents opcions en relació a les causes que van motivar la
creació de la seva actual empresa: desig d’independència, realització personal, assoliment de
major prestigi social i desig de reorientació professional. En tots aquests casos es pot
considerar que la creació de l’empresa és la resposta a un projecte personal. Aquesta afirmació
es veu reforçada per la baixa importància de la influència externa, categoria que agrupa
l’encoratjament familiar i/o de les amistats, l’estímul institucional i el coneixement d’experiències
d’èxit.
Principals motivacions per a la creació de l’actual empresa
(% emprenedors)
90,0%
80,0%
70,0%
60,0%
50,0%
40,0%
30,0%
20,0%
10,0%
0,0%
Total
Personal
Aprofitament d'portunitats
Ex - Viver
Econòmica
Viver
Influència externa
Fugir de l'atur
La segona gran categoria de motivacions és la identificada amb el nom d’aprofitament
d’oportunitats (51,5%) i que inclou l’aprofitament d’una oportunitat de negoci, l’aprofitament de
l’ús de les noves tecnologies i la creació de l’empresa com una empresa derivada (spin-off)
d’una ja existent. Per bé que a nivell agregat aquesta categoria s’esmenta en més de la meitat
dels casos, entre els emprenedors/es localitzats actualment al Viver la importància de la
mateixa és significativament inferior (es redueix fins a un 40%) i arriba a igualar-se amb les
motivacions econòmiques. Així, pel que s’observa, les empreses localitzades a les
instal·lacions de Barcelona Activa han estat creades per persones que, per sobre de les
oportunitats conjunturals, tenen un projecte personal a desenvolupar.
Les motivacions econòmiques, que s’esmenten aproximadament quatre de cada deu vegades
(40,4%), són les terceres en importància. Ocupen una posició molt més destacada que la de
les següents dues categories de motivacions: la influència externa (21,3%) i la fugida de l’atur
(14,7%). Aquesta darrera, que inclou tant l’acomiadament de la feina anterior com la necessitat
de sortir d’una situació sense feina, es presenta en un 15% dels casos. La xifra és coherent
amb el fet que un 10% dels emprenedors/es de la mostra, aproximadament, declarava provenir
d’una situació d’atur. Barcelona Activa, tal i com es veurà més endavant, continua mostrant
© Internet Interdisciplinary Institute
© M. Castells, J. Vilaseca (dirs.), J. Lladós (coord.), G. Ammetller, I. Esteban, M. Fernández, J. Lladós, I. Rodríguez, J.
Torrent, J. Vilaseca.
La persona emprenedora de l’entorn de Barcelona Activa
80
eficàcia en l’ajut a persones en situació d’atur, tot i que ara s’obté a través dels instruments de
suport a l’emprenedoria.
Finalment, les motivacions són, en general, homogènies tant en termes d’edat com en termes
de gènere, amb una excepció. Els homes presenten una major propensió que les dones a crear
l’empresa per tal d’aprofitar alguna oportunitat, de manera que per tot el vist fins ara es podria
afirmar que les dones emprenedores presenten un perfil més vocacional.
2.1.1. Entorn familiar: família empresària i desig que els fills/filles tinguessin la seva
pròpia empresa
Dos de cada tres emprenedors i emprenedores de la mostra tenen algun familiar que és, o ha
estat, propietari d’un negoci (68,4%). No hi ha diferències significatives per àmbits, per edat o
per gènere. El fet de tenir, o no, familiars empresaris no influeix, d’altra banda, en les raons que
van motivar la creació de l’actual empresa. Aquests resultats són el reflex d’una característica
diferencial pròpia de la població objecte d’estudi. Així, a efectes comparatius és interessant
observar el següent resultat parcial: un 45% de les persones enquestades declaren que o bé el
seu pare o bé la seva mare han estat, o són, propietaris d’un negoci. Aquesta xifra és força
més alta que la de la mitjana catalana on només en el 14% dels casos el/la cap de família té
negoci propi, ja sigui en condició d’empresari o com autònom32. A partir d’aquesta informació,
parcial, i tenint en compte que l’origen majoritari dels emprenedors/es objecte d’estudi és
Catalunya (vid supra), es pot inferir que les persones de l’entorn proper de Barcelona Activa
pertanyen a famílies amb major tradició emprenedora i empresarial que la mitjana de societat
catalana.
Aquest element familiar és un determinant clau de la cultura emprenedora, raó per la qual es
pot considerar com un indicador de la mateixa que influeix positivament en la decisió de crear
una empresa. En aquest sentit, la presència d’un emprenedor/a en la xarxa social d’un individu
genera una major confiança en la capacitat pròpia per a l’activitat emprenedora33, fet encara
més transcendent quan es tracta d’algun familiar proper.
Emprenedors/es amb familiars que tenen, o han tingut, un negoci propi
(% emprenedors)
80%
60%
40%
20%
0%
Total
Experiència viver
Viver
32
Segons l’enquesta, administrada durant els mesos de febrer a maig de 2002 a 3005 persones (mostra representativa
de la població de Catalunya), dins el marc de l’estudi Castells, M., Tubella, I., Sancho, T., Díaz de Isla, I., Wellman,
B. (2003). La societat xarxa a Catalunya. Barcelona: Editorial UOC i Rosa dels Vents.
33
Aldrich, H. (1999). Organizations evolving. London: Sage Publications, citat a De la Vega, I. (dir.) (2006). Global
entrepreneurship monitor 2005. Informe ejecutivo GEM España. Madrid, Instituto de Empresa. Disponible a
http://www.ie.edu/gem/documentos /informes_nacionales/informeGEM05.pdf (últim accés: 19-04-2006).
© Internet Interdisciplinary Institute
© M. Castells, J. Vilaseca (dirs.), J. Lladós (coord.), G. Ammetller, I. Esteban, M. Fernández, J. Lladós, I. Rodríguez, J.
Torrent, J. Vilaseca.
Entorn innovador, microempreses i desenvolupament local
81
D’altra banda, seguint dins l’àmbit de l’entorn familiar i fixant-nos ara en els desigs envers la
descendència, més d’un 80% dels emprenedors/es preferirien que els seus fills/filles tinguessin
la seva pròpia empresa abans que ser funcionaris/àries. Novament, i respecte a la mitjana
catalana, que està en un 56%34, el tarannà emprenedor és més elevat entre els emprenedors
objecte d’estudi que en el conjunt de la societat del país.
2.1.2. Cultura emprenedora, indicador sintètic
Mitjançant l’agregació d’algunes de les variables vistes fins ara s’ha construït un indicador que
resumeix determinades característiques de la persona relacionades amb la seva actitud cap a
l’emprenedoria. Així, i sense perdre de vista que totes les persones enquestades estan
implicades en la gestió efectiva del seu propi projecte empresarial, s’han combinat
característiques tant de l’individu com del seu entorn per tal de construir un l’indicador sintètic.
S’han emprat un total de cinc variables que prenen els següents valors en la situació més
positivament valorada: (1) l’actual empresa s’ha creat per motivacions personals; (2) té
experiència emprenedora; (3) abans de crear l’empresa treballava per compte propi; (4) té
algun familiar que és, o ha estat, propietari d’un negoci; i (5) preferirien que els seus fills/filles
tinguessin la seva pròpia empresa abans que ser funcionaris. En concret, l’indicador pren valor
alt quan es compleixen quatre o cinc dels criteris esmentats; valor mig quan es compleixen dos
o tres; i valor baix quan es compleix un o no es compleix cap.
En tots els casos, el valor majoritari de l’indicador és el corresponent a un perfil mig, amb un
61% del total de la població que compleix dos o tres dels cinc requisits vistos. La segona
categoria més habitual, en tots els casos, és la corresponent al perfil cultura emprenedora alta
(25% per a tota la població). El caràcter emprenedor no varia significativament en funció del
gènere tot i que sí ho fa en funció de l’edat. Així, es comprova que les persones madures (més
de 30 anys) tenen un caràcter emprenedor més alt que les joves.
Caràcter emprenedor: indicador sintètic
(% emprenedors)
100%
80%
60%
40%
20%
0%
Total
Baix
Mig
Ex - Viver
Viver
Alt
34
Castells, M., Tubella, I., Sancho, T., Díaz de Isla, I., Wellman, B. (2003). La societat xarxa a Catalunya. Barcelona:
Editorial UOC i Rosa dels Vents.
© Internet Interdisciplinary Institute
© M. Castells, J. Vilaseca (dirs.), J. Lladós (coord.), G. Ammetller, I. Esteban, M. Fernández, J. Lladós, I. Rodríguez, J.
Torrent, J. Vilaseca.
La persona emprenedora de l’entorn de Barcelona Activa
82
Quadre resum
-
Més de la meitat dels emprenedors/es ha creat la seva primera i única empresa (57%). La
manca d’experiència emprenedora és encara més evident al Viver (79%).
-
Les principals motivacions per crear l’empresa són de caràcter personal (81%) i
l’aprofitament d’una oportunitat de negoci (52%).
-
L’indicador de cultura emprenedora, que en la seva construcció combina elements interns i
externs a la persona, pren valors mig (61%) i alt (26%) en la majoria dels casos.
© Internet Interdisciplinary Institute
© M. Castells, J. Vilaseca (dirs.), J. Lladós (coord.), G. Ammetller, I. Esteban, M. Fernández, J. Lladós, I. Rodríguez, J.
Torrent, J. Vilaseca.
Entorn innovador, microempreses i desenvolupament local
83
3. Impacte de les polítiques que s’orienten a la superació de discriminacions al
mercat de treball
3.1. Programes a mida per a col·lectius específics: Dones Emprenedores
Barcelona Activa informa i orienta sobre la creació d’empreses i acompanya els
emprenedors/es en el desenvolupament dels seus projectes empresarials. També porta a
terme programes d’assessorament personalitzat i formació a mida per a col·lectius específics
amb l’objectiu de discriminar positivament determinats segments de població i afavorir la seva
presència al mercat de treball, com els immigrants i els majors de 40 anys.
Immigrants i persones majors de 40 anys participants a la línia de promoció de la
iniciativa emprenedora (nombre persones)
Immigrants i majors de 40 anys
2000
2001
2002
2003
2004
2005
Immigrants
- Procedents de l’UE
- De fora de l’UE
Majors de 40 anys
830
2.670
771
3.199
1.341
494
847
3.322
2.170
711
1.459
2.170
2.620
982
1.638
2.764
2.561
1.031
1.530
2.541
A tall d’exemple, l’any 2002, i juntament amb el Fons Social Europeu, es desenvolupa el
programa Emprenedors d’altres cultures, adreçat a immigrants extracomunitaris. Més del 60%
dels participants són homes, un 76% és major de 31 anys, un 36% major de 40, i un 47% té
estudis superiors. I pels majors de 40 anys, el 2002 i 2003 es desenvolupa el programa Idees
Madures. En els dos anys següents 104 emprenedors participen també dels programes a mida,
i bàsicament són dones en situació d’atur, entre 26 i 40 anys, i amb un nivell d’estudis superior.
Tanmateix, la gran aposta de Barcelona Activa és el suport i recolzament a les dones, articulat
a través del programa Dones Emprenedores (anteriorment, Odame). Des de 1989, el programa
Odame se centra en estimular la creació d’empreses i l’ocupació entre aquest col·lectiu.
El programa Dones Emprenedores Inici s’adreça a les dones en situació d’atur amb una idea
de negoci, i se centra en recolzar i acompanyar l’anàlisi de viabilitat d’iniciatives empresarials
promogudes per dones. El programa Dones Emprenedores Consolidació -també anomenat
Dones Emprenedores Guia- es focalitza en el creixement i la consolidació d’empreses
promogudes i dirigides per dones.
Participants al programa de Dones emprenedores
Programa
Inici
Consolidació
Total
1996
1997
1998
1999
2000
2001
2002
2003
2004
2005
265
40
305
316
70
386
326
255
63
318
357
116
473
212
202
494
165
127
292
102
107
209
34
125
159
21
146
167
Els dos programes tenen una duració d’un any, si bé el seguiment de la posada en marxa del
negoci i de la consolidació poden arribar fins a tres. En ambdós casos s’ofereix formació
presencial i pràctica, i s’assessora a les emprenedores en els diferents aspectes per implantar
el projecte empresarial (en el cas del programa d’inici) i en aquells relacionats amb l’elaboració
i la posada en marxa del pla estratègic de creixement (en el cas del programa de consolidació).
© Internet Interdisciplinary Institute
© M. Castells, J. Vilaseca (dirs.), J. Lladós (coord.), G. Ammetller, I. Esteban, M. Fernández, J. Lladós, I. Rodríguez, J.
Torrent, J. Vilaseca.
La persona emprenedora de l’entorn de Barcelona Activa
84
La majoria de les participants a aquest programa té entre 25 i 40 anys, si bé destaca que les
emprenedores de la línia de consolidació són generalment més grans que les del programa
d’inici. En canvi, el percentatge de participants menors de 25 anys és pràcticament residual.
Distribució per edat de les participants en el programa Dones Emprenedores
Edat
Inici
- Menors de 25 anys
- Entre 25 i 40 anys
- Majors de 40 anys
Consolidació
- Menors de 25 anys
- Entre 25 i 40 anys
- Majors de 40 anys
Total
- Menors de 25 anys
- Entre 25 i 40 anys
- Majors de 40 anys
2000
2001
2002
2003
2004
2005
0,3%
88,9%
10,8%
0,9%
53,3%
45,8%
0,6%
57,0%
42,4%
0,0%
65,7%
34,3%
0,0%
67,6%
32,4%
9,5%
57,2%
33,3%
0,9%
79,8%
29,3%
1,1%
45,0%
53,9%
2,6%
45,5%
51,9%
1,9%
56,0%
42,1%
0,9%
64,8%
34,3%
1,1%
67,0%
31,9%
2,7%
57,8%
49,5%
1,0%
48,6%
50,4%
2,6%
47,8%
49,6%
2,5%
54,8%
42,7%
0,7%
65,5%
33,8%
2,7%
65,2%
32,1%
Pel que fa a la procedència de les participants, més del 90% és d’origen espanyol. D’altra
banda, la majoria té un nivell d’estudis secundari, si bé és creixent el nombre de participants
amb un nivell d’estudis superiors, i decreixent el percentatge de dones amb un nivell d’estudis
primaris.
Distribució per nivell d’estudis de les participants en el programa Dones Emprenedores
Nivell d’estudis
Inici
- Primaris
- Secundaris
- Universitaris
Consolidació
- Primaris
- Secundaris
- Universitaris
Total
- Primaris
- Secundaris
- Universitaris
2000
2001
2002
2003
2004
2005
23,5%
43,5%
32,9%
14,2%
57,1%
28,8%
9,1%
63,6%
27,3%
11,8%
43,1%
45,1%
11,7%
35,3%
53,0%
0,0%
33,3%
66,7%
20,0%
61,4%
18,6%
11,7%
59,6%
28,7%
16,4%
51,9%
31,7%
11,2%
41,1%
47,7%
10,2%
33,3%
56,5%
12,1%
33,0%
54,9%
22,5%
48,7%
28,8%
12,8%
58,5%
28,7%
14,8%
52,6%
32,7%
12,7%
42,1%
45,2%
10,6%
33,8%
55,6%
9,9%
33,0%
57,1%
Amb les dades no es pot apreciar una tendència clara pel que fa al nombre de dones i
projectes acompanyats a cadascuna de les dues línies d’activitat, però sí pel que es refereix al
sector d’activitat. El 60% dels projectes s’emmarquen en els sectors del comerç, l’atenció a les
persones, els serveis a l’empresa i en sectors d’activitat més enllà dels establerts per Barcelona
Activa.
Altres accions que s’han portat a terme són els programes Dones Emprenedores Futura i
Dones Emprenedores Proximitat. En els anys 1999 i 2000 es desenvolupa el programa Dones
Emprenedores Futura en el marc de la iniciativa europea Now, que té per objectiu facilitar
l’accés a l’ocupació del col·lectiu femení i potenciar la igualtat d’oportunitats entre gèneres.
© Internet Interdisciplinary Institute
© M. Castells, J. Vilaseca (dirs.), J. Lladós (coord.), G. Ammetller, I. Esteban, M. Fernández, J. Lladós, I. Rodríguez, J.
Torrent, J. Vilaseca.
Entorn innovador, microempreses i desenvolupament local
85
Amb aquesta finalitat s’impulsa la innovació i la creació d’empreses en sectors emergents, i
s’acompanyen 61 i 43 dones, i 43 i 40 projectes, respectivament, més del 80% dels quals
pertanyen al sector TIC i a la comercialització i distribució. D’altra banda, el programa Dones
Emprenedores Proximitat té l’objectiu de fomentar l’emprenedoria. L’any 2002 s’adreça a les
dones aturades en el sector dels serveis a les persones, i un any més tard s’ofereix també als
homes en situació d’atur, i s’anomena Serveis a les persones. La majoria dels assistents són
dones, espanyoles, amb més de 40 anys i un nivell d’estudis mig i superior. El mateix perfil
d’assistents també és el que realitza cursos de formació complementaris en el marc d’aquest
programa.
En els propers apartats es descriuen les característiques dels projectes empresarials dels
col·lectius esmentats fins ara que tenen una presència rellevant en la mostra objecte d’estudi:
dones emprenedores, amb especial interès de les que s’han beneficiat del programa Odame;
persones que en crear l’empresa tenien més de 45 anys; i persones que, en crear l’empresa,
estaven a l’atur. Dos altres col·lectius d’especial interès, el dels estudiants, amb una presència
del 2,2% en el total de la mostra, i el dels immigrants procedents de països menys
desenvolupats (0%), no s’analitzaran en raó de la seva escassa incidència.
3.2. Anàlisi de la dona emprenedora
Els resultats de l’enquesta ens mostren com el percentatge de dones en la població objecte
d’estudi és del 38,2%, xifra que supera lleugerament la mitjana d’emprenedores de l’estat
espanyol, que és del 30%35. En el Viver, però, la presència de dones emprenedores disminueix
fins a situar-se en un 24%. En aquest sentit, cal recordar que les empreses a qui dóna suport el
viver de Glòries són, preferentment, aquelles que presentin, entre d’altres, un alt grau
d’innovació en el seu producte o servei; un elevat grau d’utilització de les TIC; i potencial de
creixement. El seguiment d’aquest criteris ha fet que el 2004 un 38% de les empreses del Viver
duguessin a terme activitats pròpies del sector TIC36. Les dones emprenedores de la mostra, tal
i com es veu més endavant, presenten una major propensió a crear empreses de serveis i, en
conseqüència, han vist reduïda la seva presència al Viver atès que els seus projectes
empresarials s’allunyen dels objectius prioritats d’aquest espai d’incubació. En el cas dels
homes, la tendència és l’oposada, amb una major propensió que les dones a la posada en
marxa de projectes empresarials dins el sector d’activitat de les TIC. Tot plegat es pot entendre
com un reflex de la baixa taxa de participació femenina en titulacions d’àmbit tècnic37, donat
que la formació de l’emprenedor condiciona altament el tipus d’activitat de la seva empresa.
Dins el col·lectiu de dones objecte d’estudi, un 61,5% declara haver participat en les activitats
del programa Dona Emprenedora i presenten un nivell de satisfacció elevat, ja que en la meitat
dels casos aquest és alt o molt alt. En aquest mateix àmbit, no es pot menysprear el fet que un
45,2% dels homes valora les activitats de Dona Emprenedora, i les avalua pitjor que elles. Des
d’un enfocament més general, aquesta pauta es manté ja que les dones fan una valoració
agregada lleugerament millor que els homes, valorant significativament millor les activitats
relacionades amb la divulgació i capacitació tecnològica, i les relacionades amb la creació
d’empreses.
35
De la Vega, I. (dir.) (2006). Global entrepreneurship monitor 2005. Informe ejecutivo GEM España. Madrid, Instituto
de Empresa. Disponible a http://www.ie.edu/gem/documentos/informes_nacionales/informeGEM05.pdf (últim accés: 1904-2006).
36
Vegeu Memòria Barcelona Activa (2004).
37
Per exemple, en el curs 2004-2005, un 54,0% dels estudiants universitaris de 1r i 2n cicle són dones, xifra que
disminueix fins al 27,1% en el cas dels ensenyaments d’àmbit tècnic. Font: Ministerio de Educación y Ciencia (2005).
Datos básicos del sistema universitario español. curso 2005/2006. Madrid: Secretaría General Técnica, Subdirección
General de Información y Publicaciones. Disponible a http://www.mec.es/files/datos0506.pdf (últim accés: 18-04-2006;
pàg. 8).
© Internet Interdisciplinary Institute
© M. Castells, J. Vilaseca (dirs.), J. Lladós (coord.), G. Ammetller, I. Esteban, M. Fernández, J. Lladós, I. Rodríguez, J.
Torrent, J. Vilaseca.
La persona emprenedora de l’entorn de Barcelona Activa
86
Pel que fa a l’ajut proporcionat en el moment de la creació de l’empresa, la intervenció de
Barcelona Activa com a impulsora és significativa, atès que el programa “Odame Inici”
l’esmenta un 26,9% de les dones emprenedores de la mostra. Ara es destaca una
característica que reforça el ja dit sobre l’evolució dels criteris d’entrada al Viver, i és que es pot
observar com les dones localitzades a Glòries no esmenten mai aquest programa vertical. Són
doncs, les que actualment no estan ubicades en aquest espai, hi hagin estat localitzades o no,
les que sí s’han beneficiat del mateix. Les dones que han rebut ajut d’aquest programa eren
significativament més grans quan van crear l’empresa actual (39 anys, envers els 34 anys de
les altres dones), i sempre en sectors d’activitats de serveis o de distribució comercial. Les
característiques particulars d’aquest col·lectiu, tant les personals com les relatives als seus
projectes empresarials, s’analitzen més endavant en aquest capítol (veure apartat “Programa
Odame”).
Les empreses creades per dones presenten una estructura sectorial significativament diferent a
les dels homes, tal i com es pot observar a la taula següent. Els sectors d’activitat més
habituals són els serveis empresarials i els serveis personals i activitats socials que, de forma
agregada, representen el 44,2% del total. En el cas dels homes, el sector de les TIC destaca
sobre la resta, amb una proporció del 53,6%. Es pot afirmar que el sector TIC és, entre la
població objecte d’estudi, un sector marcadament masculí mentre que el sector de serveis
personals i activitats socials és marcadament femení.
Sector d’activitat de les empreses per gènere de l’emprenedor/a (% empreses)
Sector d’activitat
Dona
Home
Total
Serveis empresarials
Serveis personals i activitats socials
TIC
Distribució comercial
Altres serveis
Producció industrial
Construcció
26,9%
17,3%
17,3%
13,5%
13,5%
9,6%
1,9%
23,8%
3,6%
53,6%
4,8%
3,6%
10,7%
-
25,0%
8,8%
39,7%
8,1%
7,4%
10,3%
0,7%
3.2.1. Estructura de l’empresa
Per a la creació de l’empresa, tal i com queda recollit en el següent gràfic, els homes
emprenedors es recolzen bàsicament en altres homes per crear l’empresa (87% socis i 13%
sòcies, de mitjana), mentre que les dones creen projectes empresarials amb una participació
més equilibrada de tots dos gèneres entre els socis (47% de socis i 53% sòcies, de mitjana).
En tots dos casos, però, el nombre mitjà de socis/sòcies fundadors és el mateix i, pràcticament,
igual a tres persones.
Un altre indicador, de caire més qualitatiu i que reforça els resultats ja vistos, és el que recull
els casos en què les empreses s’han fundat amb majoria de sòcies. Aquesta situació, que
només es produeix en un 18,3% dels casos, està present en el 44,2% d’empreses liderades per
dones i només en el 2,4% de les liderades per homes.
Es detecta un comportament similar pel que fa al nombre de treballadors/es, atès que no es
detecten diferències significatives en el nombre de treballadors/es de l’empresa (gairebé sis
persones, de mitjana). Anàlogament, sí que hi ha una estructura per gèneres diferents. Així, es
comprova que les empreses on hi ha majoria de dones treballadores són més habituals quan la
líder del projecte és, precisament, una dona (50,0% enfront del 7,1% quan el projecte està
liderat per un home).
© Internet Interdisciplinary Institute
© M. Castells, J. Vilaseca (dirs.), J. Lladós (coord.), G. Ammetller, I. Esteban, M. Fernández, J. Lladós, I. Rodríguez, J.
Torrent, J. Vilaseca.
Entorn innovador, microempreses i desenvolupament local
87
Composició per gènere dels socis fundadors, en funció del gènere de l’emprenedor/a
que lidera el projecte empresarial (% empreses)
100%
80%
60%
40%
20%
0%
Lidera l'empresa una
dona
Socis fundadors homes
Lidera l'empresa un
home
Total empreses
Sòcies fundadores dones
El nivell educatiu mitjà dels treballadors i treballadores de les empreses és significativament
més alt en el cas de les empreses liderades per homes (88,1% d’estudis universitaris),
percentatge que cau fins al 69,2% en el grup d’empreses liderades per una dona. Associat a
aquest fet, com també al sector d’activitat de l’empresa, es comprova que el salari mitjà brut
anual és significativament menor en aquest segon cas, tal i com queda recollit a la següent
taula.
Nivell salarial anual dels treballadors, per gènere de l’emprenedor (% empreses)
Nivell salarial (salari mitjà anual brut)
Baix (inferior a 18.000 euros)
Mig (entre 18.000 i 24.000 euros)
Alt (més de 24.000 euros)
Dona
45,9%
48,6%
5,4%
Home
26,0%
48,1%
26,0%
Total
32,5%
48,2%
19,3%
Pel que fa a l’organització de l’empresa, es comprova com les dones mostren una major
propensió a organitzar la seva empresa per productes o serveis, mentre que entre els homes hi
ha major propensió a l’organització per processos. Pel que fa a l’organització per àrees
funcionals i per àrees geogràfiques, no es detecten diferències significatives. Els resultats
semblen, doncs, coherents amb les diferències en els sectors d’activitat vistes més amunt.
Forma organitzativa, en funció del gènere de l’emprenedor (% empreses)
Forma organitzativa
Per productes o serveis
Per processos
Per àrees funcionals
Per àrees geogràfiques
Dona
Home
Total
38,2%
30,8%
25,0%
2,0%
23,8%
53,6%
17,9%
3,6%
30,1%
44,9%
20,6%
3,0%
Entre les empreses liderades per homes és més habitual l’orientació al màrqueting de relacions
(41,7%, front el 19,2% quan la lidera una dona), mentre que en les altres tipologies d’orientació
estratègica el comportament per gènere no és pas significativament diferent, tal i com es
comprova a continuació.
© Internet Interdisciplinary Institute
© M. Castells, J. Vilaseca (dirs.), J. Lladós (coord.), G. Ammetller, I. Esteban, M. Fernández, J. Lladós, I. Rodríguez, J.
Torrent, J. Vilaseca.
La persona emprenedora de l’entorn de Barcelona Activa
88
Tipus d’orientació estratègica, en funció del gènere de l’emprenedor/a (% empreses)
Orientació estratègica
Mix personalitzat
Orientació al mercat
Orientació al màrqueting de relacions
Dona
53,8%
25,0%
19,2%
Home
64,3%
38,1%
41,7%
Total
60,3%
33,1%
33,1%
Pel que fa a l’establiment dels elements definitoris d’un model d’empresa xarxa, es comprova,
d’una banda, que no hi ha diferències estadísticament significatives quan es tracta de la
configuració de xarxes internes. D’una altra, però, tornen a ser els homes els que major
tendència mostren a integrar-se en xarxes externes. En conseqüència, el grau d’orientació
organitzativa cap a l’empresa xarxa és significativament menor entre les dones empresàries,
segons mostra l’indicador d’escala 0 a 7 que, per a les dones, assoleix un valor mitjà de 3,8
enfront del 4,3 dels homes38.
Configuració en xarxes, en funció del gènere de l’emprenedor/a (% empreses)
Estructura en xarxa
Xarxes internes
Xarxes externes
Dona
44,2%
88,5%
Home
54,8%
97,6%
Total
50,7%
94,1%
Nota: es considera que una empresa ha configurat xarxes internes quan té personal teletreballant i/o
l’emprenedor/a té creada una altra empresa, i que una empresa s’integra en xarxes externes quan estableix
aliances estratègiques amb altres empreses o/i subcontracta o/i és subcontractada.
Les estratègies de competitivitat també presenten pautes diferencials en funció del gènere de
l’emprenedor/a. Entre les dones, l’estratègia més habitual és la de l’especialització de producte
o servei, donat que es mostra significativament més important que entre els homes
emprenedors. La menys habitual és la del lideratge en costos, que apareix en un percentatge
significativament inferior que quan es tracta d’empreses liderades per homes. En efecte, entre
les dones emprenedores es comprova com l’estratègia d’especialització està present a tots els
sectors d’activitat en, com a mínim, el 40% dels casos. Aquesta estratègia de competitivitat és
especialment important en el sector de serveis personals i activitats socials (62,5% dels casos) i
en el de producció industrial (80,0%).
Estratègia competitiva en funció del gènere de l’emprenedor/a (% empreses)
Avantatge competitiu
Especialització
Diferenciació
Lideratge de costos
Dona
52,9%
35,3%
11,8%
Home
29,8%
44,0%
26,2%
Total
38,5%
40,7%
20,7%
En relació a les estratègies de cooperació i innovació s’observa que per bé que la majoria de
dones emprenedores coopera per tal d’introduir innovacions (65,4%), sigui quina sigui la
finalitat de la cooperació, ho fa en menor mesura que el homes (82,1%). Es pot observar una
pauta similar quan es tracta del cas concret de la cooperació per a la innovació mitjançant l’ús
de les TIC, ja que entre les dones aquestes formes de cooperació només es produeixen en un
17,3% dels casos, percentatge significativament inferior al dels homes (40,5%). Els resultats
són un clar reflex de la tendència diferencial en els usos de les TICs diferents a Internet (tal i
38
L’indicador es construeix com la suma de les següents variables: (1) l’empresa fa usos avançats d’Internet i altres
TIC; (2) l’empresa disposa d’equips de treball flexible; (3) l’empresa té personal teletreballant; (4) l’emprenedor té
creada una altra empresa; (5) l’empresa és subcontractada; (6) l’empresa subcontracta; i (7) l’organització de l’empresa
es fa per objectius / resultats.
© Internet Interdisciplinary Institute
© M. Castells, J. Vilaseca (dirs.), J. Lladós (coord.), G. Ammetller, I. Esteban, M. Fernández, J. Lladós, I. Rodríguez, J.
Torrent, J. Vilaseca.
Entorn innovador, microempreses i desenvolupament local
89
com es pot comprovar en la següent taula) que, al seu torn, són conseqüència de la distribució
sectorial de l’activitat per gènere.
Nivell d’usos de les TIC per gènere de l’emprenedor/a39 (% empreses)
Nivell d’usos de TICs diferents a Internet
Baix
Mitjà
Avançat
Dona
68,7%
28,6%
2,9%
Home
46,5%
43,7%
9,9%
Total
53,8%
38,7%
7,5%
Pel que fa a les formes de creixement previstes per a l’empresa, es comprova com en el cas
d’empreses liderades per una dona l’adopció de formes de creixement innovadores té una
presència significativament inferior. Així, mentre un 55,8% de les emprenedores s’han plantejat
una estratègia de desenvolupament de nous productes o serveis i/o l’obertura de nous mercats
gràcies a la diversificació del producte o servei, en el cas dels homes la proporció augmenta
fins al 71,4%.
L’accés al finançament també presenta algunes diferències en funció del gènere de
l’emprenedor, bastant marcades pel sector d’activitat de l’empresa. En el moment de crear
l’empresa les dones han fet servir, igual que els homes, els estalvis propis i l’endeutament
convencional; han emprat en molta menys mesura que els homes els recursos d’amics i/o
familiars i el capital risc; mentre que són les destinatàries més habituals dels microcrèdits. Pel
que fa a les formes de finançar el creixement, l’única diferència significativa és que les dones
emprenedores faran servir el crèdit bancari convencional en una proporció molt inferior.
Finalment, es comprova que, tot i que les empreses i la forma en què es gestionen són
diferents en funció del gènere de l’emprenedor/a, els resultats empresarials no ho són pas. Així,
el valor més alt de l’indicador d’èxit empresarial40, està present en el 48,3% de les empreses
liderades per dones i en el 42,5% de les liderades per homes. D’altra banda, el fet d’haver estat
en el passat en alguns dels espais d’incubació de Barcelona Activa ajuda a obtenir millors
resultats. Així, en el cas concret de les dones emprenedores, la taxa d’empreses amb èxit
empresarial molt alt s’eleva al 72,7%, proporció molt superior al 41,5% de les que no han estat
mai localitzades en aquests entorns. Així mateix, destaca la major propensió a la creació de
treball de qualitat41 en el cas d’organitzacions conduïdes per un home (38,1%, envers un 25,0%
en el cas de dones emprenedores).
3.3. Característiques de les empreses creades amb el suport del programa Dones
Emprenedores
En els apartats anteriors s’ha dut a terme l’estudi dels projectes empresarials que han
desenvolupat les dones emprenedores de la població objecte d’estudi. En aquest apartat, i amb
l’objectiu de determinar la seva incidència, s’analitza el programa Dones Emprenedores 42,
l’objectiu del qual és l’estímul de la creació d’empreses i de l’ocupació entre les dones. La
rellevància del mateix és clara, atès que un 26,9% de les emprenedores de la mostra declara
haver-se beneficiat d’aquest programa en algun estadi del seu projecte empresarial. En els
39
L’indicador pren valor avançat si l’empresa disposa de quatre o cinc equipaments TIC diferents d’Internet; pren valor
mitjà si en disposa de dos o tres; i pren valor baix si en disposa d’un o cap equipament TIC. Els equipaments TIC
considerats són els cinc següents: (1) ERP o altres; (2) EDI o altres; (3) CRM o altres; (4) Contaplus o altres; i (5)
Datawarehouse, datamining o altres.
40
L’indicador d’èxit empresarial pren valor màxim quan es compleixen els següents requisits: (1) l’empresa obté
beneficis; i (2) la facturació i el nombre de treballadors, respecte de l’any anterior, s’incrementa en tots dos casos o
s’incrementa en un d’ells i es manté en l’altre.
41
Es considera que una empresa és capaç de generar treball de qualitat quan augmenta el nombre de treballadors
respecte de l’any anterior i el sou anual mitjà brut dels mateixos és superior a 18.000 euros.
42
En aquests apartats s’analitza exclusivament en el seu vessant d’ajut a la creació d’empreses (Programa Inici).
© Internet Interdisciplinary Institute
© M. Castells, J. Vilaseca (dirs.), J. Lladós (coord.), G. Ammetller, I. Esteban, M. Fernández, J. Lladós, I. Rodríguez, J.
Torrent, J. Vilaseca.
La persona emprenedora de l’entorn de Barcelona Activa
90
següents paràgrafs s’analitzen les característiques diferencials d’aquest col·lectiu que
representa un 10,3% de la mostra total objecte d’estudi.
A nivell sectorial, es comprova com l’estructura és significativament diferent entre les empreses
creades sota aquest paraigües general de recolzament als projectes liderats per dones. Es
constata, entre d’altres, l’absència d’empreses del sector TIC i la preponderància del sector
serveis personals i activitats socials.
Distribució dels sector d’activitat de les empreses creades amb l’ajut del programa
Dones Emprenedores (% empreses)
TIC
Serveis empresarials
Producció industrial
Serveis personals i activitats socials
Distribució comercial
Altres serveis
Construcció
Dones Emprenedores
7,1%
28,6%
35,7%
14,3%
14,3%
-
Total
39,7%
25,0%
10,3%
8,8%
8,1%
7,4%
0,7%
Pel que fa als socis i sòcies fundadores, un 78,6% de les empreses del programa han estat
configurades majoritàriament per dones. D’altra banda, el percentatge d’empreses amb majoria
de dones treballadores és, ara, del 71,4%. Destaca, així mateix, que ni una quarta part
d’aquestes empreses ha incrementat el nombre de persones contractades a jornada completa
en el darrer any (21,4%, contra el 47,5% de les altres empreses). Els nivells salarials també
són significativament més baixos (en un 72,7% de casos el salari anual mig brut per
treballador/a no supera els 18.000 euros). En cap cas, a més, se superen els 24.000 euros per
any. Aquest fet, en gran part determinat pel tipus d’activitat que majoritàriament desenvolupen
aquestes empreses (serveis personals), provoca un comportament menys favorable de
l’indicador de qualitat de treball i creixement que hem desenvolupat. Així, tant sols un 7,1% de
les empreses d’aquest programa té capacitat per crear treball de qualitat, taxa que contrasta
amb el 33,1% del total de la mostra.
Finalment, el perfil d’aquestes empreses és significativament pitjor en els aspectes relacionats
amb la cooperació i la innovació. Es comprova, en aquest sentit, que les empreses impulsades
amb aquest programa tendeixen a desenvolupar menys activitats de cooperació per a la
innovació (només ho fan en un 57,1% dels casos, mentre que la resta d’empreses ho fan en un
77,9% de les ocasions). En concret, cap d’aquestes empreses ha cooperat amb l’ús de les TIC,
mentre que la resta ho fa en un 35,2% de les ocasions. El seu dinamisme innovador també és
menor que entre la resta d’empreses (35,7% i 70,5%, respectivament) i mostren una clara
tendència a organitzar-se per productes o serveis (64,3% envers el 26,2% de la resta
d’empreses).
3.4. Emprenedors/es que han creat l’empresa a partir dels 45 anys
Les persones que han creat l’empresa en una edat madura, és a dir amb 45 anys o més,
representen un 11,6% de la mostra objecte d’estudi. El col·lectiu, composat majoritàriament per
dones (56,3%), ha creat amb anterioritat alguna altra empresa en major proporció que la resta
d’individus enquestats (50,0% i 26,7%, respectivament). Les motivacions que els han dut a
crear l’actual empresa només són significativament diferents del comportament agregat en un
únic cas que, precisament, aflora l’èxit de la política contra l’atur adreçat a aquest segment de
població. Així, els emprenedors/es més madurs esmenten la fugida de l’atur en una proporció
significativament més elevada (37,5% envers el 17,4% de mitjana global), si bé són els motius
© Internet Interdisciplinary Institute
© M. Castells, J. Vilaseca (dirs.), J. Lladós (coord.), G. Ammetller, I. Esteban, M. Fernández, J. Lladós, I. Rodríguez, J.
Torrent, J. Vilaseca.
Entorn innovador, microempreses i desenvolupament local
91
personals els més habituals (tres de cada quatre casos), al igual que ho són per al total de la
mostra.
Pel que fa a l’estructura sectorial, la següent taula evidencia l’existència de marcades
particularitats. La principal d’elles és el menor pes del sector TIC i la gran importància dels
serveis personals i les activitats socials.
Distribució dels sector d’activitat de les empreses creades per persones de més de 45
anys (% empreses)
Sectors d’activitat
TIC
Serveis empresarials
Producció industrial
Serveis personals i activitats socials
Distribució comercial
Altres serveis
Construcció
45 anys o més en crear
l’empresa
18,8%
18,8%
6,3%
31,3%
6,3%
18,8%
-
Total
39,7%
25,0%
10,3%
8,8%
8,1%
7,4%
0,7%
Aquestes empreses, d’altra banda, cooperen menys per innovar (només ho fan un 43,8%,
mentre que la mitjana de la població és del 71,3%) i cap d’elles ho fa mitjançant l’ús de les TIC
(envers el 31,6% en el total de la població). Redundant en el mateix, presenten menor
dinamisme innovador (present en el 37,5% del casos, envers el 66,9% del conjunt de la
població). En cap cas estan orientades cap al màrqueting de relacions (mentre que sí ho està el
33,1% de la població). D’altra banda, es comprova que han establert menys aliances
estratègiques (només en un 50%, quan a nivell agregat la proporció és del 82,4%) i tendeixen
en menor mesura a aplicar el teletreball (12,5%, envers el 32,4%). Aquests comportament
provoca l’assoliment de nivells inferiors d’orientació cap al disseny organitzatiu en xarxa ja que,
en una escala de l’1 a 7, el valor mitjà d’aquest col·lectiu és de 3,3, situant-se gairebé un punt
per sota de la resta de les empreses (4,2).
Pel que fa als indicadors de resultat, les empreses creades en edat madura presenten una
propensió menor al creixement del nombre de treballadors (25,0% envers el 44,9% de tota la
població). En la resta de variables objecte d’estudi, i malgrat es pogués esperar un altre
resultat, no es detecta un comportament diferencial respecte del col·lectiu globalment
considerat. En concret, la taxa d’empreses amb valor molt alt de l’indicador d’èxit empresarial
és del 37,5%, valor que no difereix significativament de la dels emprenedors/es més joves
(47,5%).
3.5. Emprenedors/es procedents de l’atur
El col·lectiu de persones que estaven a l’atur abans de crear l’empresa representa un 10,3% de
la població objecte d’estudi (14 persones). Les seves característiques personals no es poden
considerar significativament diferents a les del conjunt de la població, tot i que presenten una
menor propensió a assolir el valor alt de l’indicador de caràcter emprenedor (característica que
es compleix en un 7,1% dels casos, contrastant amb el 27,9% quan no provenen de situacions
d’atur)43. Pel que fa a les motivacions principals per crear l’empresa, es comprova com la meitat
esmenten el desig de fugir de l’atur (davant el 14,7% de mitjana total), mentre que
43
L’indicador pren valor alt quan es compleixen quatre o cinc de les següents condicions: (1) l’actual empresa s’ha
creat per motivacions personals; (2) es té experiència emprenedora; (3) abans de crear l’empresa, l’emprenedor
treballava per compte propi; (4) té algun familiar que és, o ha estat, propietari d’un negoci; i (5) preferirien que els seus
fills/filles tinguessin la seva pròpia empresa abans que ser funcionaris.
© Internet Interdisciplinary Institute
© M. Castells, J. Vilaseca (dirs.), J. Lladós (coord.), G. Ammetller, I. Esteban, M. Fernández, J. Lladós, I. Rodríguez, J.
Torrent, J. Vilaseca.
La persona emprenedora de l’entorn de Barcelona Activa
92
l’aprofitament d’oportunitats s’esmenta en menys ocasions (28,6% i 51,1%, respectivament).
Novament, la categoria més habitual és la corresponent a les motivacions personals.
Es comprova, doncs, com el paper que juga Barcelona Activa és rellevant en el cas de les
persones en situació d’atur que, per bé que no són moltes, tenen una presència superior a la
taxa d’atur de Catalunya44. Aquestes persones han rebut suport en la creació de l’empresa,
independentment de la seva edat. En aquest sentit, es pot afirmar que el paper que, en tant
que agència de desenvolupament local, va jugar la institució en un passat, es manté i es
reformula en un nou context en què les taxes d’atur disminueixen i els instruments a emprar per
combatre aquesta situació d’exclusió poden ser diferents.
Motivacions principals per a la creació de l’empresa actual (percentatge)
Motivació
Personal
Aprofitament d’oportunitats
Econòmica
Influència externa
Fugir de l'atur
Situació prèvia d’atur
75,0%
50,0%
50,0%
18,8%
37,5%
Total
80,9%
51,5%
40,4%
21,3%
14,7%
Les empreses que han creat els emprenedors/es madurs presenten una estructura sectorial
amb característiques particulars, tal i com es pot comprovar a la següent taula. Destaca la
preponderància de la categoria altres serveis i la manca d’empreses del sector serveis
personals i activitats socials. La presència relativa del sector de producció industrial és
superior, mentre que el pes de les empreses del sector TIC és aproximadament igual.
Distribució dels sector d’activitat de les empreses creades per persones que estaven a
l’atur (% empreses)
Sector d’activitat
Situació prèvia d’atur
Total
35,7%
14,3%
14,3%
14,3%
21,4%
-
39,7%
25,0%
10,3%
8,8%
8,1%
7,4%
0,7%
TIC
Serveis empresarials
Producció industrial
Serveis personals i activitats socials
Distribució comercial
Altres serveis
Construcció
L’estructura d’aquestes empreses no difereix significativament del comportament global,
observant-se diferències significatives principalment en els resultats assolits per les mateixes.
Així, l’indicador d’èxit empresarial es comporta pitjor en aquest cas, tal i com es comprova en
analitzar el comportament dels seus valors extrems. En concret, la proporció d’empreses amb
èxit baix o molt baix és ara significativament superior (42,9% envers el 19,1% del global de la
població estudiada) a la vegada que el percentatge d’empreses amb èxit alt o molt alt és
significativament inferior (28,6% i 56,6%, respectivament).
D’altra banda, i atès que l’evolució del nombre de persones contractades tendeix a ser pitjor
que la mitjana (el nombre de treballadors/es augmenta en un 21,4% de les ocasions, taxa que
a nivell global és del 44,9%), només un 7,1% d’aquestes empreses són capaces de generar
treball de qualitat. Aquesta proporció es troba molt per sota del 33,1% de l’agregat de la
població objecte d’estudi.
44
El tercer trimestre de 2005, la taxa d’atur a Catalunya era del 6,1%.
© Internet Interdisciplinary Institute
© M. Castells, J. Vilaseca (dirs.), J. Lladós (coord.), G. Ammetller, I. Esteban, M. Fernández, J. Lladós, I. Rodríguez, J.
Torrent, J. Vilaseca.
Entorn innovador, microempreses i desenvolupament local
93
Quadre resum
-
Les dones emprenedores creen empreses, principalment, en els sectors serveis a les
empreses (27%), serveis personals i activitats socials (17%) i TIC (17%), fet que influeix en
la seva menor presència al Viver. En aquestes empreses hi ha major proporció de sòcies i
de treballadores que en les que estan liderades per un home. Els salaris mitjans bruts
tendeixen a ser més baixos, com també ho és el nivell de formació mitjà dels
treballadors/es. L’organització més habitual és per productes o serveis (38,2%) i per
processos (30,8%), mentre que el tipus d’orientació estratègica predominat és el mix
personalitzat (53,8%). El grau d’orientació organitzativa cap a l’empresa xarxa és
significativament inferior al de les empreses creades per homes (valor 3,8 en una escala
d’1 a 7) i l’estratègia de competitivitat preeminent és la d’especialització (52,9%). Tot i que
el tipus d’activitat i l’estratègia empresarial presenten algunes particularitats, un 48,3%
d’aquestes empreses assoleixen un valor molt alt de l’indicador d’èxit empresarial,
proporció similar a la dels homes. La capacitat per crear treball de qualitat és, però, inferior
(25%).
-
Un 27% de les dones emprenedores s’ha beneficiat del programa Odame per a la creació
de la seva empresa. Cap d’elles es troba, en l’actualitat, localitzada al viver de Glòries. El
sectors d’activitat preponderants són els serveis personals i les activitats socials (36%) i la
producció industrial (29%). La feminització entre els socis fundadors i els treballadors de
l’empresa és encara més acusada que en el cas analitzat més amunt. Les empreses
presenten trets organitzatius menys avançats i resultats empresarials significativament
pitjors.
-
Els emprenedors/es que han creat l’empresa a partir dels 45 anys representen un 11,6% de
la mostra objecte d’estudi. El col·lectiu està composat majoritàriament per dones (56%).
Destaca, entre les motivacions per crear l’empresa, el desig de fugir de l’atur (38%), tot i
que la motivació més habitual és la de tipus personal. El sector d’activitat més habitual és el
de serveis personals i activitats socials (31%), seguit de TIC, serveis empresarials i altres
serveis (un 19% cadascun). Com en el cas anterior, presenten trets organitzatius menys
avançats i resultats empresarials que també són signficativament pitjors.
-
Els emprenedors/es procedents de l’atur representen un 10% del total i presenten
característiques personals que, en general, no se separen de les descrites pel conjunt de la
població. La meitat esmenten el desig de fugir de l’atur com una de les principals
motivacions per a la creació de l’empresa, per bé que aquesta no és pas la categoria més
esmentada. Els sectors d’activitat més rellevants són TIC (36%) i altres serveis (21%). Per
bé que les característiques d’aquestes empreses no presenten trets diferencials, sí que ho
fan els resultats empresarials que, novament, tornen a ser inferiors.
-
En síntesi, es posa de manifest com els tres col·lectius analitzats no són el públic objectiu
actual dels espais d’incubació i consolidació de Barcelona Activa.
© Internet Interdisciplinary Institute
© M. Castells, J. Vilaseca (dirs.), J. Lladós (coord.), G. Ammetller, I. Esteban, M. Fernández, J. Lladós, I. Rodríguez, J.
Torrent, J. Vilaseca.
La persona emprenedora de l’entorn de Barcelona Activa
94
4. Perfil dels emprenedors/es que encara no han creat l’empresa
Fins al moment s’ha analitzat el perfil de les persones que centren l’objecte del present estudi, i
que són aquelles que pertanyen a l’entorn més proper de Barcelona Activa i tenen una
empresa en funcionament; és a dir, aquelles persones que tenen o han tingut l’empresa
localitzada en alguns dels espais d’incubació o consolidació de Barcelona Activa o que són
membres de la Xarxactiva d’empreses. En aquest apartat s’amplia el focus i s’analitzen les
principals característiques dels emprenedors/es que encara no han creat l’empresa. En
concret, al llarg de les següents pàgines s’estudien les característiques personals i culturals de
les persones que són membres del portal BarcelonaNETactiva i que declaren tenir un pla
d’empresa en l’enquesta electrònica que se’ls ha fet arribar45. Per tal de facilitar la comparació,
es fa referència al primer col·lectiu com emprenedors amb empresa, i es fa servir el
d’emprenedors amb pla d’empresa per al segon recordant, tanmateix, el menor grau de relació
amb Barcelona Activa d’aquests darrers.
Els emprenedors/es de la mostra tenen previst començar la seva activitat empresarial
majoritàriament en un termini mínim de sis mesos (54,8%), amb gairebé un de cada quatre que
declara la intenció d’iniciar-la en, com a màxim, tres mesos. Els sectors d’activitat més habituals
són altres serveis i serveis personals i activitats socials, mentre que la presència de les
activitats del sector TIC no arriba ni al 10%. Aquesta estructura sectorial difereix
considerablement de l’agregat de les empreses ja creades46.
Moment d’inici i sector de l’activitat empresarial (% emprenedors)
Moment d’inici i sector previst
Moment d’inici
En menys de 3 mesos
En 3 a 6 mesos
En 6 a 12 mesos
En més de 12 mesos
Sector d’activitat
Altres serveis
Serveis personals i activitats socials
Comerç i restauració
TIC
Producció industrial
Construcció
Serveis financers, immobiliaris i a les empreses
Transport i comunicacions
22,6%
22,6%
29,9%
24,9%
31,6%
18,9%
18,4%
11,1%
8,4%
3,7%
3,7%
1,1%
4.1. Principals trets distintius
La presència de dones augmenta, en aquest col·lectiu, fins al 44,7%, mentre que l’edat mitjana,
37 anys, és similar a la dels emprenedors/es amb empresa. Es comprova, així mateix, que el
50% dels emprenedors/es amb pla d’empresa de la mostra tenen entre 30 i 43 anys. Un dels
trets diferencials més important és l’origen geogràfic de les persones enquestades, que en un
22,1% són americanes. Com a conseqüència, el pes relatiu relativa de persones catalanes i
espanyoles decreix i se situa en el 70,6%, per bé que continua havent una minsa presència de
persones d’origen europeu i d’altres països. En aquest sentit, es comprova la presència d’un
percentatge d’immigrants superior a la mitjana de l’àrea metropolitana i afloren, també, les
45
46
La mostra de què es disposa és de 190 emprenedors/es.
Veure l’apartat anterior.
© Internet Interdisciplinary Institute
© M. Castells, J. Vilaseca (dirs.), J. Lladós (coord.), G. Ammetller, I. Esteban, M. Fernández, J. Lladós, I. Rodríguez, J.
Torrent, J. Vilaseca.
Entorn innovador, microempreses i desenvolupament local
95
presumibles dificultats idiomàtiques dels immigrants que no coneixen les llengües oficials del
país i que troben importants barreres per accedir a serveis públics com els que ofereix
Barcelona Activa.47
Origen dels emprenedors/es (% emprenedors)
60%
40%
20%
0%
Catalunya
Resta
Espanya
Resta UE
Resta
Europa
Amèrica
Altres
El nivell d’estudis dels emprenedors/es de la mostra continua essent més elevat que el de la
mitjana de la població catalana, per bé que no és pas tant alt com el dels emprenedors/es que
ja tenen empresa. També, com en aquell cas, són persones que de forma majoritària participen
activament en el mercat laboral, ja sigui com assalariats o treballant per compte propi (66,3%).
La presència d’estudiants continua essent força minoritària i la presència d’aturats s’incrementa
de manera que una de cada cinc persones de la mostra està en aquesta situació (valor
marcadament superior a la taxa d’atur local)48.
Distribució dels emprenedors per nivell d’estudis i situació (% emprenedors)
Nivell d’estudis i situació
Nivell d’estudis
Estudis universitaris
Estudis secundaris
Sense estudis o amb estudis primaris
Situació actual
Assalariat/da
Aturat/da
Treball per compte propi
Estudiant
69,5%
27,9%
2,6%
45,8%
28,4%
20,5%
5,3%
4.2. Anàlisi de la cultura emprenedora
Els principals motius per posar en marxa l’empresa projectada són personals (87,4%), seguits
de les motivacions econòmiques (57,9%). La fugida de l’atur, però, només està present en un
16,8%, un percentatge inferior a les declaracions de situació d’atur que s’han observat més
amunt. Destaca, com a gran diferència amb el vist anteriorment en la població
d’emprenedors/es amb empresa, que ara les motivacions econòmiques estan per sobre de
l’aprofitament d’oportunitats. Aquesta diferència podria estar provocada, en part, per la situació
47
Aquesta circumstància, presumiblement, també pot estar afectant els nivells de resposta de l’enquesta on line, atès
que el qüestionari es va subministrar en català i espanyol.
La taxa d’atur a la província de Barcelona va ser del 7%, el primer trimestre de 2006 (Font: Enquesta de Població
Activa, disponible a http://www.ine.es).
48
© Internet Interdisciplinary Institute
© M. Castells, J. Vilaseca (dirs.), J. Lladós (coord.), G. Ammetller, I. Esteban, M. Fernández, J. Lladós, I. Rodríguez, J.
Torrent, J. Vilaseca.
La persona emprenedora de l’entorn de Barcelona Activa
96
concreta de les persones immigrants i les dificultats que pateixen per ocupar-se en llocs de
treball que s’adiguin al seu nivell de formació.
Principals motivacions per a la creació de l’empresa
80%
60%
40%
20%
0%
Personals
Econòmiques
Aprofitament
Oportunitats
Influència
externa
Fugir de l'Atur
Les característiques de l’entorn familiar, d’altra banda, són similars a les descrites anteriorment.
Així, un 59,5% dels emprenedors/es que encara no ha endegat l’empresa declara tenir algun
familiar empresari i, més en concret, en un 39,5% dels casos és el pare o la mare qui, o bé en
l’actualitat o bé en el passat, ha detentat un negoci propi. El desig expressat en relació als
fills/filles és, finalment, molt extremat ja que de forma gairebé unànime (93,7%) s’estimarien
més que tinguessin la seva pròpia empresa abans que fossin funcionaris/àries.
En resum, doncs, es pot comprovar com els emprenedors/es amb un pla d’empresa i que són
membres del portal BarcelonaNETactiva difereixen en certa mesura dels que ja l’han creada i
estan en el cercle d’influència més estret de Barcelona Activa, diferència que es troba més
marcada en els aspectes personals i no tant en els de cultura emprenedora.
Quadre resum
-
En la mostra augmenta la presència de dones fins al 45%, tot i que la distribució per edats
és similar. El nivell d’estudis és una mica inferior, però continua per sobre de la mitjana
catalana.
-
Hi ha un col·lectiu significatiu d’emprenedors/es procedents d’Amèrica (22%), per bé que la
presència d’immigrants d’altres països és molt petita.
-
La majoria són persones laboralment actives (66%) i un 28% estan a l’atur.
-
Les principals motivacions per crear l’empresa són les personals (87%) i les econòmiques
(58%). La fugida de l’atur només s’esmenta com a motivació principal en un 17% dels
casos.
-
Un 60% dels emprenedors declaren tenir parents empresaris.
© Internet Interdisciplinary Institute
© M. Castells, J. Vilaseca (dirs.), J. Lladós (coord.), G. Ammetller, I. Esteban, M. Fernández, J. Lladós, I. Rodríguez, J.
Torrent, J. Vilaseca.
Entorn innovador, microempreses i desenvolupament local
97
Capítol III. Anàlisi de les empreses desenvolupades amb el suport de
Barcelona Activa
Aquest capítol s’estructura en sis apartats diferenciats, a través dels quals es realitza una
anàlisi del conjunt d’empreses que s’han impulsat i desenvolupat en l’entorn creat per
Barcelona Activa.
El primer apartat es dedica a identificar les característiques més rellevants d’aquest conjunt
d’empreses, com el sector d’activitat al que pertanyen, la seva dimensió, el número de socis
fundadors, el nivell de formació de l’equip de treballadors, etc., cosa que permetrà definir el
perfil general de les empreses vinculades a Barcelona Activa.
Al segon apartat s’estudien els instruments de finançament disponibles per a les empreses
vinculades a la institució, tant els que s’utilitzen per a la seva creació com els que els
emprenedors preveuen utilitzar per a facilitar-ne el seu creixement. També s’identifiquen i
analitzen els perfils financers que mostren els emprenedors, i les característiques de les
empreses que es mostren relacionades amb l’adopció de determinades formes de finançament.
La pressió competitiva de les empreses, tal com és percebuda pels emprenedors, i l’abast
geogràfic del mercat en el que aquestes actuen són objectes d’estudi del tercer apartat.
Al quart, s’analitza l’organització i el model de negoci de les empreses, per la qual cosa es
considera el seu disseny i d’altres característiques organitzatives, els equipaments i els usos
que fan de les TIC (TIC), la seva integració en xarxes empresarials externes, així com la
configuració interna de les empreses en formes de xarxa. L’estudi d’aquestes característiques
permetrà avaluar, en darrera instància, la seva orientació vers models organitzatius propers al
de l’empresa xarxa.
En el cinquè apartat s’aborda l’estratègia de les empreses: els avantatges competitius sobre els
que es fonamenta la seva estratègia, la seva orientació vers al mercat, l’adopció d’un
màrqueting de relacions, les estratègies de personalització de l’oferta comercial, i les vies
estratègiques ideades per a afavorir el creixement.
El darrer apartat es dedica al comerç electrònic, tot considerant tant les pràctiques
d’aprovisionament a través de la Xarxa com les iniciatives de comercialització electrònica a
través de les quals es comuniquen i/o es vénen els productes que composen el portafoli de
l’empresa.
© Internet Interdisciplinary Institute
© M. Castells, J. Vilaseca (dirs.), J. Lladós (coord.), G. Ammetller, I. Esteban, M. Fernández, J. Lladós, I. Rodríguez, J.
Torrent, J. Vilaseca.
Anàlisi de les empreses desenvolupades amb el suport de Barcelona Activa
98
1. Perfil de l’empresa vinculada a Barcelona Activa: característiques generals
Les empreses de l’entorn proper de Barcelona Activa tenen una antiguitat mitjana de 4,5 anys,
per bé que la meitat no superen els tres anys de vida i el 25% de les empreses només té un
any. Al Viver, tal i com caldria esperar, l’antiguitat mitjana és menor: només dos anys, valor que
es correspon també amb el del 50% de les empreses més joves d’aquest grup. L’antiguitat de
les empreses que han passat pel Viver i que ja no hi són és significativament major (no arriba
als vuit anys), amb un 50% d’empreses que no superen els set anys d’antiguitat. Finalment, les
que mai han passat pels espais d’incubació de Barcelona activa tenen una antiguitat mitjana
similar a la del conjunt de la població.
El sector d’activitat preponderant és el de les TIC, que arriba a representar gairebé la meitat de
les empreses quan aquestes tenen experiència de viver. El sector de serveis empresarials és el
segon en importància, seguit ja a més distància per la producció industrial i la resta de sectors,
tal i com es pot comprovar a continuació.
Sector d’activitat per entorns (% empreses)
Sector d’activitat
TIC
Serveis empresarials
Producció industrial
Serveis personals i activitats socials
Distribució comercial
Altres serveis
Construcció
Xarxactiva
39,7%
25,0%
10,3%
8,8%
8,1%
7,4%
0,7%
Viver
48,9%
24,4%
8,9%
4,4%
6,7%
6,7%
-
Ex-Viver
47,2%
22,2%
8,3%
2,8%
8,3%
8,3%
2,8%
Mai al Viver
27,3%
27,3%
12,7%
16,4%
9,1%
7,3%
-
Característiques de les empreses, per entorn (valors mitjans i percentatges)
Característiques
Nombre de socis
Socis fundadors
Socis actuals
Nombre de treballadors
Treballadors a temps complet
Nivell educatiu dels
treballadors
Estudis primaris o sense estudis
Estudis secundaris
Estudis Superiors
NS/NC
Nivell salarial brut anual mitjà
Baix (fins a 18.000 euros)
Mig (de 18.000 a 24.000 euros)
Alt (més de 24.000 euros)
NS/NC
Xarxactiva
Viver
Ex-Viver
Mai al Viver
2,8
3,2
3,0
3,6
2,5
3,6
2,5
2,6
5,7
4,0
9,5
4,7
14,0%
80,9%
5,1%
13,3%
84,2%
2,2%
18,2%
81,8%
-
9,8%
82,4%
7,8%
27,2%
40,4%
16,2%
16,2%
28,9%
33,3%
20,0%
17,8%
21,2%
57,6%
15,2%
6,1%
31,4%
37,3%
13,7%
17,6%
L’anàlisi estructural de les empreses mostra que la mitjana de socis implicats en cada projecte
empresarial està al voltant de les tres persones. Amb el pas dels anys, el nombre de socis s’ha
mantingut en un 66,2% de les ocasions, augmentant només en un 14% dels casos. Es tracta
de projectes empresarials impulsats majoritàriament per homes on el pes de les dones és del
27,5% a nivell agregat, proporció que disminueix fins al 16,8% en el cas del Viver.
© Internet Interdisciplinary Institute
© M. Castells, J. Vilaseca (dirs.), J. Lladós (coord.), G. Ammetller, I. Esteban, M. Fernández, J. Lladós, I. Rodríguez, J.
Torrent, J. Vilaseca.
Entorn innovador, microempreses i desenvolupament local
99
D’altra banda, el nombre mitjà de treballadors a temps complet és de gairebé sis persones per
al conjunt de la població objecte d’estudi, xifra que disminueix fins a quatre persones al Viver i
s’eleva fins a 9,5 persones quan es tracta d’empreses que ja han marxat del Viver. Les que mai
no han estat localitzades als espais d’incubació de Barcelona Activa tenen, de mitjana, poc
menys de cinc treballadors. En tots els casos, però, el 50% de les empreses tenen com a
màxim tres treballadors, excepte entre les empreses que ja han marxat del Viver, on el valor
augmenta fins als cinc treballadors. Així mateix, el grau de formació majoritari dels treballadors
és el corresponent a estudis universitaris (80,9%); mentre que el nivell salarial preponderant
està en el rang dels 18.000 als 24.000 euros (40,4%), rang que se situa per sobre de la mitjana
salarial de les empreses catalanes.49
Pel que fa a l’evolució recent, es comprova com la majoria d’empreses es desenvolupen
favorablement en el mercat. El nombre de treballadors augmenta respecte de l’any anterior en
un 45% dels casos, la facturació ho fa en un 64%, i s’espera obtenir beneficis en un 60,3% de
les ocasions. Els casos més desfavorables, al seu torn, es produeixen de forma minoritària, per
bé que hi ha un 35% d’empreses que declaren no esperar beneficis l’any 2005. Les empreses
del Viver demostren un comportament propi del seu estadi de creixement en què encara no
s’ha assolit un grau suficient de maduració, atès que són les que més propensió mostren a
augmentar la facturació o l’ocupació malgrat no tenir beneficis (31% i 22%, respectivament) i a
augmentar el nombre de treballadors encara que la seva facturació no hagi crescut (20%).
Evolució de les característiques més rellevants de les empreses (% empreses)
Característiques i evolució
respecte l’any anterior
Nombre de treballadors
Augmenta
Es manté
Disminueix
NS/NC
Volum de facturació
Augmenta
Es manté
Disminueix
NS/NC
Beneficis
Amb beneficis
Sense beneficis
NS/NC
Evolucions més freqüents
Augmenta la facturació, sense
beneficis
Augmenta el nombre de
treballadors, sense beneficis
Augmenta el nombre de
treballadors, no ho fa la
facturació
Xarxactiva
Viver
Ex-Viver
Mai al Viver
44,9%
42,6%
8,1%
4,4%
53,3%
35,6%
6,7%
4,4%
42,4%
45,5%
12,1%
-
39,2%
49,0%
7,8%
3,9%
64,0%
19,9%
5,1%
11,0%
75,6%
13,3%
2,2%
8,9%
54,5%
27,3%
12,1%
6,1%
58,8%
23,5%
3,9%
13,7%
60,3%
34,6%
5,1%
51,1%
44,4%
4,4%
69,7%
27,3%
3,0%
56,9%
35,3%
7,8%
18,4%
31,1%
5,6%
16,4%
14,0%
22,2%
8,3%
10,9%
14,7%
20,0%
19,4%
7,3%
49
El salari mitjà brut anual a l’empresa catalana és de 17.846 euros l’any 2001 (maig) (Font: Vilaseca, J. (dir.) (2003).
Les TIC i les transformacions de l'empresa catalana. Informe de recerca II. UOC, Generalitat de Catalunya. Disponible
a http://www.uoc.edu/in3/pic/cat/pic21.html (últim accés: 02-05-2006; pàg. 265). En euros de 2005, aquesta xifra
ascendeix a 18.918,6 (actualitzada a partir dels increments salarials pactats a Catalunya fins a 2005 segons dades
publicades a www.idescat.net).
© Internet Interdisciplinary Institute
© M. Castells, J. Vilaseca (dirs.), J. Lladós (coord.), G. Ammetller, I. Esteban, M. Fernández, J. Lladós, I. Rodríguez, J.
Torrent, J. Vilaseca.
Anàlisi de les empreses desenvolupades amb el suport de Barcelona Activa
100
Les empreses que van decidir obrir el seu negoci i localitzar-se fora dels espais d’incubació de
Barcelona Activa ho van fer, principalment, perquè no ho trobaven necessari. Els següents
arguments en importància són l’elevat cost dels espais i el no compliment de les condicions
necessàries que donen accés als mòduls del Viver. La proximitat a proveïdors i/o clients és
també una raó important, que contrasta amb la baixa importància de la proximitat a serveis de
qualitat i la nul·la menció de la proximitat a empreses relacionades.
Motius per la localització alternativa als espais de Barcelona Activa (% empreses)
Motivacions i frens
No ho troba necessari
Cost massa elevat
No té condicions necessàries per instal·lar-se als espais de Barcelona Activa
Proximitat a proveïdors i/o clients
Excessiu temps d’espera
Els espais ofereixen avantatges insuficients
Desconeixia la possibilitat
Proximitat a serveis de qualitat
Proximitat a empreses relacionades
Xarxactiva
36,6%
25,5%
12,8%
12,7%
9,1%
9,1%
7,3%
3,6%
0,0%
Finalment, una de cada dues empreses que, o bé actualment o bé en el passat, han pogut
accedir als espais d’incubació gestionats per Barcelona Activa consideren, al seu torn, que el
principal avantatge que n’obtenen és l’estalvi de costos per l’ús de serveis i equipaments
compartits, percepció que s’incrementa ostensiblement entre aquelles que encara estan al
Viver (tres de cada quatre). La proximitat a altres empreses és la segona categoria que més
s’esmenta i tornen a ser les empreses del Viver les que més ho valoren. Destaca, així mateix,
que l’accés a la innovació tecnològica s’esmenta només en un 6,2% dels casos. Val a dir, a la
vista dels resultats recollits en la següent taula, que les empreses del Viver perceben els
avantatges del Viver amb més intensitat que les que ja no hi són.
Avantatges de la localització en els espais de Barcelona Activa (% empreses)
Motivacions i frens
Estalvi de costos per l’ús de serveis i
equipaments compartits
Proximitat a altres empreses
Cost econòmic del lloguer
Proximitat a recursos de formació
Proximitat a fons d’informació
Proximitat a serveis de qualitat
Proximitat a proveïdors i/o clients
Promoció institucional i/o accés a mitjans
de comunicació
Millor accés a la innovació tecnològica
Proximitat a fonts de finançament
Total Experiència
de Viver
Viver
Ex-Viver
49,4%
73,3%
19,4%
44,4%
34,5%
21,0%
17,3%
16,0%
16,0%
64,4%
53,3%
22,2%
28,9%
24,4%
22,2%
19,4%
11,1%
19,4%
2,8%
5,6%
8,3%
12,3%
17,8%
5,6%
6,2%
2,5%
6,7%
4,4%
5,6%
0,0%
© Internet Interdisciplinary Institute
© M. Castells, J. Vilaseca (dirs.), J. Lladós (coord.), G. Ammetller, I. Esteban, M. Fernández, J. Lladós, I. Rodríguez, J.
Torrent, J. Vilaseca.
Entorn innovador, microempreses i desenvolupament local
101
Quadre resum
-
Les empreses de la mostra tenen una antiguitat mitjana una mica superior als quatre
anys i sis treballadors/es de mitjana. Al Viver, però, són més joves (un any) i més
petites (quatre treballadors) mentre que les que ja han marxat del Viver destaquen per
les seves majors dimensions (deu treballadors).
-
La majoria de treballadors/es tenen estudis universitaris (80,9%) mentre que el nivell
salarial més habitual és de 18.000 a 24.000 euros bruts a l’any.
-
Van ser creades per tres socis/sòcies, xifra que s’ha mantingut al llarg del temps en un
66% dels casos.
-
En general, les empreses evolucionen favorablement ja que un 60% obté beneficis, un
64% incrementa la facturació i un 45% augmenta el nombre de treballadors. Les
empreses del Viver demostren un comportament propi del seu estadi de creixement en
què encara no s’ha assolit un grau suficient de maduració atès que creixen sense que
també ho facin els beneficis o la facturació.
-
Els principals motius per no localitzar-se als espais d’incubació de Barcelona Activa són
dos: no ho troben necessari (37%), i tenen un cost massa elevat (26%).
-
L’estalvi de costos per l’ús de serveis i equipaments compartits (49%) i la proximitat a
altres empreses (45%) són els principals avantatges que proporcionen els espais
d’incubació a les empreses que, en algun moment, hi han estat instal·lades.
© Internet Interdisciplinary Institute
© M. Castells, J. Vilaseca (dirs.), J. Lladós (coord.), G. Ammetller, I. Esteban, M. Fernández, J. Lladós, I. Rodríguez, J.
Torrent, J. Vilaseca.
Anàlisi de les empreses desenvolupades amb el suport de Barcelona Activa
102
2. Els instruments de finançament i els seu efectes en les empreses
Per tal de conèixer, d’una banda, les fonts de finançament per a la creació de l’empresa i, d’una
altra, l’estratègia relativa al finançament per al creixement, s’han considerat diferents fonts de
recursos que en cap cas són excloents. Els resultat obtinguts es recullen en els següents
gràfics, tant pel cas agregat de total de la població objecte d’estudi com pels dos col·lectius que
centren el nostre interès, les empreses actualment localitzades al viver de Glòries i les que, en
el passat, han estat localitzades en algun centre d’incubació de Barcelona Activa (categoria ExViver). Amb l’objectiu de completar aquesta anàlisi inicial s’estudien les fonts de finançament en
funció del sector d’activitat de l’empresa.
Tipologia del finançament per a la creació de l’empresa
100%
80%
60%
40%
20%
0%
Total
Estalvis propis
Ajut amistats o família
Microcrèdits
Ex - Viver
Crèdit bancari convencional
Subsidi d'atur
Capital risc
Viver
Subvencions públiques
Suport d'inversors particulars
Des d’una òptica agregada es comprova com tres de cada quatre persones (74,3%) arrisquen
els seus propis diners quan es tracta de crear i posar en marxa el negoci. Aquest és, per tant,
el tipus de recurs més emprat en aquesta fase inicial, seguit amb molta diferència pel crèdit
bancari convencional (22,8%). Destaca, en canvi, la baixa presència del capital risc (4,4%) i la
incipient aparició dels microcrèdits (5,9%).
Des d’una òptica dinàmica, i tenint en compte que les empreses que han marxat dels espais
d’incubació de Barcelona Activa són més antigues que les que actualment estan localitzades al
Viver, es comprova l’existència d’una tendència creixent en l’ús dels estalvis propis (un 64,0%
en les empreses Ex-Viver i un 82,2% en les del Viver); mentre que l’ús de capitals externs de
tipus més convencional disminueix ja que el crèdit bancari l’esmenta el 22,1% de les empreses
Ex-Viver i cau lleugerament fins a un 15,6% en les empreses del Viver.
El 82,4% dels emprenedors que han capitalitzat el subsidi d’atur per crear l’empresa tenen
experiència de viver. Destaca, en aquest sentit, com són precisament les empreses actualment
localitzades al Viver les que més freqüentment empren aquest recurs (20%, davant del 8,9% de
la resta -la mitjana total de la mostra és del 12,5%-). La composició d’aquest col·lectiu se
separa lleugerament dels trets generals dels emprenedors/es del Viver. Així, en primer lloc, la
presència de dones és major (44,4%) d’ells/es; tots tenen estudis superiors; i provenen de
Barcelona i la resta de Catalunya. D’altra banda, la fugida de l’atur, en tant que motivació
principal per a la creació de l’empresa, està present en un 66,7% dels casos, tot i que només
en un 33,3% dels emprenedors estaven aturats abans de constituir l’empresa (en un 55,6%
dels casos eren assalariats). Finalment, les empreses que han creat desenvolupen la seva
activitat en els sectors de serveis empresarials (44,4%), TIC (33,3%), producció industrial
(11,1%) i d’altres serveis (11,1%).
© Internet Interdisciplinary Institute
© M. Castells, J. Vilaseca (dirs.), J. Lladós (coord.), G. Ammetller, I. Esteban, M. Fernández, J. Lladós, I. Rodríguez, J.
Torrent, J. Vilaseca.
Entorn innovador, microempreses i desenvolupament local
103
Tipologia del finançament per al creixement de l’empresa
80%
60%
40%
20%
0%
Total
Recursos propis
Aportacions nous socis
Ex - Viver
Viver
Endeutament convencional
Subvencions públiques
Pel que fa a les formes de finançament previstes per al creixement, tornen a ser els recursos
propis els que previsiblement més s’empraran (58,1% pel total de la mostra). L’endeutament
convencional és el segon tipus de finançament (28,7%) mentre que les aportacions de nous
socis (23,5%) i les subvencions continuen tenint un paper apreciable (19,9%) en aquestes
etapes de l’empresa, tot i que inferior.
Les empreses del Viver pensen emprar en una proporció major a la resta els recursos propis
per créixer (73,3% envers el 58,1% del conjunt d’empreses), així com les aportacions de nous
socis (33,3% envers el 23,5% del total d’empreses). L’endeutament convencional, d’altra
banda, té una presència superior entre les empreses amb experiència de viver (Viver més ExViver), de manera que representen el 76,9% del total d’empreses que pensen emprar
l’endeutament convencional.
En conseqüència, sembla que les empreses del col·lectiu amb experiència de viver tenen més
clar que volen créixer atès que consideren totes les possibilitats de finançament al seu abast
amb una freqüència superior a la mitjana (excepte en el cas de les subvencions públiques). Es
pot afirmar, doncs, que aquestes empreses semblen trobar-se en millors condicions que la
resta per aconseguir qualsevol mena de finançament i, en particular, finançament més
tradicional (ús de recursos propis i endeutament convencional). Els emprenedors actualment
localitzats al Viver semblen tenir una estratègia de finançament del creixement sustentada des
de dins l’organització; és a dir, basada en l’ús de recursos propis i d’aportacions de nous socis.
Per tal de completar l’anàlisi relativa a la influència de l’experiència de viver sobre les
estratègies de finançament de creació i creixement, s’ha cregut convenient controlar els
resultats en funció de l’antiguitat de l’empresa. Amb aquesta finalitat es distingiran dos tipus
d’empreses: les madures, amb més de cinc anys d’antiguitat; i les joves, que en tenen cinc o
menys. Es comprova, en aquest sentit, que les empreses joves han fet servir amb més
assiduïtat els estalvis propis per a la creació del negoci (74,3% davant del 65,2% de les
madures), independentment de si han passat, o no, per algun dels espais d’incubació de
Barcelona Activa. Quan es tracta d’empreses joves, el pas pels esmentats espais està
negativament relacionat amb l’accés al crèdit bancari convencional per a la creació (28,9% si
no tenen experiència de viver, 13,5% quan sí la tenen). Destaca, així mateix, que totes les
empreses madures que van fer ús de la capitalització de l’atur tenen experiència de viver.
En relació al finançament del creixement, s’observa com
accedir als espais d’incubació de Barcelona Activa tenen
freqüentment els recursos propis (71,2% davant el 44,7%
viver); i les aportacions de nous socis (30,8% i 13,2%,
les empreses joves que han pogut
previst, en primer lloc, emprar més
de les que no tenen experiència de
respectivament). En el cas de les
© Internet Interdisciplinary Institute
© M. Castells, J. Vilaseca (dirs.), J. Lladós (coord.), G. Ammetller, I. Esteban, M. Fernández, J. Lladós, I. Rodríguez, J.
Torrent, J. Vilaseca.
Anàlisi de les empreses desenvolupades amb el suport de Barcelona Activa
104
madures, l’experiència de viver serveix per accedir amb més facilitat a l’endeutament
convencional (41,4% envers el 5,9% de les altres). D’altra banda, el pas pels espais d’incubació
de Barcelona Activa contribueix a definir millor les estratègies de finançament més enllà del
grau de maduresa de l’empresa. O, el que és el mateix, les que no han estat mai instal·lades en
aquests espais són les que afirmen més sovint que no saben com finançaran el seu
creixement.
L’estratègia de finançament de l’empresa presenta alguns trets diferencials en funció del sector
on aquesta desenvolupa la seva activitat, tal i com queda recollit en les dues següents taules.
Les empreses del sector TIC aconsegueixen amb major facilitat l’ajut d’amistats o familiars
(24,1% envers el 9,8% de la resta) i l’accés a subvencions públiques (26,4% i 8,5%,
respectivament) per crear l’empresa; mentre que a l’hora de créixer l’accés a l’endeutament
convencional és inferior (37,0% i 63,0%, respectivament). Aquesta forma de posar en marxa
l’empresa, recorrent en major mesura a les amistats i la família, sembla lligada a la major
joventut dels emprenedors del sector TIC en crear l’empresa (32 anys, de mitjana, davant els
gairebé 36 anys de la resta de casos). En el sector de la producció industrial, d’altra banda,
només destaca el major accés als microcrèdits (21,4% enfront el 4,1% de la resta d’empreses)
per a la creació.
Fonts de finançament per a la creació d’empresa per sector d’activitat (% empreses)
Fonts de finançament
Estalvis propis
Crèdit bancari
convencional
Subvencions públiques
Ajut amistats / família
Subsidi d’atur
Suport inversors
particulars
Microcrèdits
Capital risc
TIC
Producció
industrial
Distribució
comercial
Serveis a
empreses
Serveis
personals
i activitats
socials
72,2%
64,3%
72,7%
88,2%
75,0%
60,0%
74,3%
20,4%
28,6%
36,4%
11,8%
33,3%
40,0%
22,8%
25,9%
24,1%
11,1%
7,1%
7,1%
7,1%
0,0%
0,0%
9,1%
5,9%
17,6%
17,6%
16,7%
0,0%
8,3%
20,0%
10,0%
20,0%
15,4%
15,4%
12,5%
7,4%
14,3%
0,0%
5,9%
0,0%
10,0%
6,6%
3,7%
5,6%
21,4%
0,0%
0,0%
0,0%
0,0%
2,9%
25,0%
16,7%
0,0%
0,0%
5,9%
4,4%
Altres
serveis
Total
Nota: dades per al sector construcció no disponibles.
Fonts de finançament previstes per al creixement en funció del sector d’activitat (% empreses)
Fonts de finançament
Recursos propis
Aportacions nous socis
Subvencions públiques
Endeutament
convencional
TIC
Producció
industrial
Distribució
comercial
Serveis a
empreses
Serveis
personals
i activitats
socials
59,3%
25,9%
24,1%
57,1%
28,6%
14,3%
60,0%
20,0%
30,0%
64,5%
29,0%
12,9%
75,0%
16,7%
16,7%
44,4%
11,1%
33,3%
58,1%
23,5%
19,9%
37,0%
21,4%
20,0%
25,8%
8,3%
55,6%
28,7%
Altres
serveis
Total
Nota: dades per al sector construcció no disponibles.
Les empreses dedicades als serveis a d’altres empreses empren més els estalvis propis per a
la creació (88,2% envers el 69,6% en la resta de casos), mentre que recorren amb menys
© Internet Interdisciplinary Institute
© M. Castells, J. Vilaseca (dirs.), J. Lladós (coord.), G. Ammetller, I. Esteban, M. Fernández, J. Lladós, I. Rodríguez, J.
Torrent, J. Vilaseca.
Entorn innovador, microempreses i desenvolupament local
105
freqüència el crèdit bancari convencional (11,8% i 26,5%, respectivament), a les subvencions
públiques (5,9% i 18,6%) i als microcrèdits, que no fan servir en cap cas (s’empren en un 7,8%
de la resta de casos). No hi ha, però, diferències significatives en les fonts de finançament
previstes per al creixement. El sector serveis a les persones i activitats socials han accedit en
major mesura al capital risc (16,7% enfront el 3,2% de la resta) i al microcrèdit (25,0% i 4,0%,
respectivament). En els aspectes financers destaca com l’ús de l’endeutament convencional és
menor (8,3% i 30,6%, respectivament). La resta de sectors no presenten comportaments
significativament diferents en relació a aquestes variables.
2.1. Perfils financers
Amb l’objectiu de determinar el comportament al llarg del temps dels emprenedors s’han definit
quatre perfils financers d’interès especial (autosuficient, amb tendència a l’endeutament, grantseeker, i assumpció externa de risc) a partir dels instruments de finançament que es van
utilitzar en el moment de crear i posar en marxa l’empresa, i els que es preveuen fer servir per
a facilitar-ne el seu creixement. Recollits en la següent taula, mostren com el perfil més habitual
és el que s’ha anomenat autosuficient, que apareix en gairebé la meitat dels casos (47,8%).
Aquest perfil és el que es correspon amb un emprenedor que va finançar la posada en marxa
de l’empresa amb estalvis propis i/o amb l’ajut familiar o de les amistats i que, a la vegada,
pensa finançar el creixement futur de l’empresa amb recursos propis. Aquestes no són les
úniques formes emprades, sinó que poden estar combinades amb altres. Es tracta d’un
col·lectiu que incorpora el risc del negoci, que primer era un risc personal, al propi projecte
empresarial responent a un tret característic del procés d’emprenedoria. La presència d’aquest
perfil és significativament superior al Viver a causa, primordialment, del comportament de les
empreses joves del Viver. Així, les empreses joves amb experiència de viver tenen major
propensió a ser autosuficients (63,5% versus 39,5% de la resta). Les madures, per contra,
només són autosuficients en un 37% dels casos (mentre que la mitjana global és del 47,8%).
Perfils financers (% emprenedors)
Perfils financers
Autosuficient
Amb tendència a l’endeutament
Grant-seeker
Assumpció externa de risc
Xarxactiva
Ex-Viver
Viver
47,8%
9,6%
5,9%
5,1%
33,4%
16,7%
8,3%
5,5%
66,7%
11,1%
2,2%
8,9%
Els altres tres perfils financers apareixen en una proporció molt inferior, sempre per sota del
10%. El primer d’ells és el perfil amb tendència a l’endeutament que es produeix quan, tant per
a la creació com pel creixement, s’incorre en deute. És a dir, s’empra crèdit bancari i/o
microcrèdit en el moment de crear l’empresa juntament i, també, s’utilitzarà l’endeutament
convencional pel creixement. Les empreses que presenten aquest perfil tenen, de mitjana, cinc
anys més d’experiència que les altres (vuit i quatre anys, respectivament). La majoria, a més,
pertany al col·lectiu amb experiència de pas pel Viver (un 84,6%). Tenint en compte el
comportament que s’ha vist més amunt sobre les formes de finançar la creació de l’empresa, es
pot veure que les empreses més antigues són més capaces d’accedir a l’endeutament
convencional i, a més, són les que han estat vinculades als espais físics de Barcelona Activa
les que més capacitat perceben tenir per aconseguir-ho.
D’altra banda, és interessant analitzar el comportament oposat a aquest grup. S’estudia, en
aquest sentit, aquell grup d’empreses que s’han creat exclusivament amb estalvis propis i tenen
previst créixer només amb recursos propis. Aquestes empreses, adverses al risc bancari,
conformen un 15,4% de la mostra.
© Internet Interdisciplinary Institute
© M. Castells, J. Vilaseca (dirs.), J. Lladós (coord.), G. Ammetller, I. Esteban, M. Fernández, J. Lladós, I. Rodríguez, J.
Torrent, J. Vilaseca.
Anàlisi de les empreses desenvolupades amb el suport de Barcelona Activa
106
Per sectors, destaca la seva més elevada presència en el de distribució comercial (19,0%
davant del 6,1% de la resta de casos), així com en la del producció industrial (15,4% versus
17,2% en la resta de casos). El perfil també és més freqüent entre les empreses madures (de
més de cinc anys de vida) que no tenen experiència de viver (23,5% versus 5,4%).
El perfil grant-seeker es dóna quan s’ha pogut accedir a subvencions públiques per finançar la
creació de l’empresa i s’hi accedeix, també, per finançar-ne el creixement. Finalment, el perfil
assumpció externa de risc respon a la combinació de finançament a la creació amb suport
d’inversors particulars i/o capital risc amb aportacions de nous socis per finançar el creixement.
Malgrat la seva discreta presència (5,9% i 5,1% respectivament), es constata en tots dos casos
com pràcticament tots els individus han estat, o ho actualment, localitzats en alguna incubadora
o centre de consolidació de Barcelona Activa.
Perfils financers per sector d’activitat de l’empresa (% emprenedors)
Perfils financers
Autosuficient
Amb tendència a
l’endeutament
Grant-seeker
Assumpció externa
de risc
TIC
Producció
industrial
Distrib.
comercial
Serveis a
empreses
Serveis
personals i
activitats
socials
50,0%
35,7%
45,5%
55,9%
58,3%
20,0%
47,8%
13,0%
9,3%
14,3%
0,0%
9,1%
0,0%
0,0%
2,9%
0,0%
8,3%
30,0%
10,0%
9,6%
5,9%
5,6%
7,1%
0,0%
5,9%
8,3%
0,0%
5,1%
Altres
serveis
Total
Nota: dades per al sector construcció no disponibles.
A nivell de sectors d’activitat es comprova que només el perfil financer amb predisposició a
l’endeutament presenta algun comportament diferencial. En aquest col·lectiu, d’una banda,
resulta significativa l’absència d’empreses del sector serveis a les empreses (envers el 12,7%
en la resta de casos), mentre que la presència del sector altres serveis és significativament
major (30,0% envers el 7,9% de la resta de casos).
2.2. Característiques de l’empresa que determinen l’accés al finançament
S’ha analitzat la influència de les característiques més rellevants de les empreses amb
l’objectiu de determinar si estan relacionades amb la forma de finançament que adopten. Tal i
com es veurà a continuació, els comportaments diferencials es troben en aspectes vinculats a
la innovació i a la cooperació, i a l’obtenció de resultats positius.
2.2.1. Innovació i cooperació
La innovació mitjançant l’ús de les TIC és rellevant a l’hora d’aconseguir finançament per al
creixement. Independentment de si es tracta d’innovació de producte o servei, organitzativa o
de procés, la innovació mitjançant l’ús de les TIC afavoreix l’accés a l’endeutament
convencional (35,2% quan són innovadores, i 15,6% quan no ho són) i, de forma molt més
clara, l’accés a subvencions públiques (25,3% i 8,9%, respectivament). Les empreses que
innoven poden fer-ho amb diferents nivells d’intensitat. Es comprova, en aquest sentit, que
quan major és la intensitat de la innovació, més fàcil resulta l’accés a les dues fonts de
finançament extern ja esmentades; mentre que, d’altra banda, la previsió de créixer amb
aportacions de nous socis també és significativament major, tal i com queda recollit a la
següent taula.
© Internet Interdisciplinary Institute
© M. Castells, J. Vilaseca (dirs.), J. Lladós (coord.), G. Ammetller, I. Esteban, M. Fernández, J. Lladós, I. Rodríguez, J.
Torrent, J. Vilaseca.
Entorn innovador, microempreses i desenvolupament local
107
Distribució del finançament del creixement en funció del comportament innovador de
l’empresa (% empreses)
Fonts de finançament
Recursos propis
Endeutament convencional
Aportacions de nous socis
Subvencions públiques
Alta propensió innovadora
Sí
No
57,1%
58,3%
47,6%
25,2%
38,1%
20,9%
47,6%
14,4%
Nota: Es considera que una empresa té alta propensió innovadora quan ha introduït innovacions amb l’ajut de les TIC
en dos o més dels següents tres àmbits: (1) producte o servei; (2) procés; (3) organització.
Per tot el vist fins ara, i atès que, tal i com es veurà més endavant en aquest informe, la
interrelació amb Barcelona Activa està positivament relacionada amb l’impuls de l’activitat
innovadora en el si de les empreses, es pot afirmar que la institució influeix, no directament
sinó de manera indirecta, en la capacitat de les empreses d’accedir al finançament extern.
En concret, una forma d’introduir innovacions és l’establiment d’activitats de cooperació amb
altres agents del sistema (centres d’innovació, altres empreses, etc.). Es comprova com les
empreses que cooperen per tal d’introduir innovacions destaquen per les diferències en les
fonts de finançament per al creixement, però no pas en les emprades per a la creació. Així,
tenen una propensió significativament major a créixer amb capitals aliens que les que no
cooperen, ja sigui mitjançant l’aportació de nous socis, l’endeutament convencional i/o les
subvencions públiques (veure taula). L’activitat cooperadora, doncs, facilita l’accés als recursos
externs per finançar el creixement.
Distribució del finançament del creixement en funció de la cooperació per a la
introducció d’innovacions (% empreses)
Fonts de finançament
Recursos propis
Endeutament convencional
Aportacions de nous socis
Subvencions públiques
Coopera per innovar
57,3%
33,0%
27,2%
23,3%
No coopera per innovar
60,6%
15,2%
12,1%
9,1%
Algunes formes concretes de cooperació per a la innovació afavoreixen l’accés a determinades
fonts de finançament. La cooperació científica per a la innovació, categoria sota la qual
s’inclouen les activitats desenvolupades amb centres d’innovació universitaris i no universitaris,
resulta influent en el moment de la posada en marxa de les empreses, atès que entre aquestes
és significativament major la presència d’inversors particulars (15,2% quan es coopera en
l’àmbit científic per innovar; 3,9% en cas contrari). Tenen, així mateix, més facilitat per obtenir
subvencions públiques per créixer (45,5% i 11,7%, respectivament). A més, destaca que
l’accés a les subvencions públiques a la creació és major quan les empreses cooperen amb
distribuïdors i/o clients finals per introduir innovacions (22,2% quan cooperen i 9,6% quan no ho
fan).
© Internet Interdisciplinary Institute
© M. Castells, J. Vilaseca (dirs.), J. Lladós (coord.), G. Ammetller, I. Esteban, M. Fernández, J. Lladós, I. Rodríguez, J.
Torrent, J. Vilaseca.
108
Anàlisi de les empreses desenvolupades amb el suport de Barcelona Activa
Un resultat de les innovacions, que pot ser previ a la creació de l’empresa, és el registre o
patent d’idees o dissenys. Es comprova com aquelles empreses que tenen alguna patent o
registre van tenir més facilitat per accedir a les subvencions públiques en el moment de crear
l’empresa (25,0% si tenen registres o patents, i un 12,0% en cas contrari). Destaca, en aquest
sentit, que gairebé la meitat d’empreses que han rebut subvencions (42,9%) tenen algun
registre o patent. D’altra banda, un 66,7% les empreses que han rebut subvenció són del sector
TIC.50 No hi ha cap comportament diferencial en l’accés al capital risc per a la posada en marxa
del negoci.
2.2.2. Resultats empresarials
Al igual que la introducció d’innovacions sembla facilitar l’accés als recursos externs pel
creixement, els bons resultats empresarials també hi col·laboren ja que, al capdavall, és
l’obtenció de bons resultats la que dóna accés a aquestes formes de finançament bancari. Així,
entre les empreses amb un grau d’èxit empresarial51 molt alt, l’accés a l’endeutament
convencional és significativament superior (38,1% davant el 20,5% de les que presenten valors
inferiors de l’indicador).
Entre els casos d’èxit empresarial molt alt, un 46,3% del total d’empreses enquestades, no n’hi
ha cap que respongui al perfil financer d’assumpció externa de risc. És a dir, no hi ha cap
empresa que s’hagi creat amb el suport d’inversors particulars i/o capital risc i que tingui previst
créixer gràcies a les aportacions de nous socis. Contrasta, aquest resultat, amb el fet que les
empreses que creen treball de qualitat responen més habitualment al perfil d’assumpció
externa de risc (un 13,3%, contra el minso 1,1% de les que no creen treball de qualitat). Pel
que fa al finançament a la creació, es comprova com són precisament les empreses capaces
de generar treball de qualitat les que significativament han tingut major capacitat per atraure
inversors particulars (15,6% enfront del 2,2% de les altres empreses).
El finançament de les empreses està condicionat, finalment, per les característiques
d’aprofitament i percepció de l’entorn innovador ofert per Barcelona Activa. La primera
categoria a considerar, que s’anomena efecte entorn, recull les empreses que, d’una banda,
perceben que es troben en un entorn innovador i que, de l’altra, no només innoven sinó que ho
fan sota determinades formes de cooperació. En relació al finançament per a la creació, han
tingut major accés que la resta a les subvencions públiques (26,3% respecte el 12,3% de les
altres); i una lleugera major propensió a l’ús dels estalvis personals de l’emprenedor (83,3%
contra el 71,7% de la resta). Pel que fa al finançament per al creixement, les subvencions
públiques tornen a ser més importants que en la resta de casos (36,7% i 15,1%,
respectivament), al igual que també ho són els recursos propis (70,0% enfront el 54,7% de la
resta). La novetat és, ara, la major facilitat que presenten per accedir a l’endeutament
convencional (40,0% davant el 25,5%). Conseqüentment, per tot el vist fins ara, els perfils
financers que es veuen afavorits per les empreses amb efecte entorn són, en primer lloc,
l’autosuficient (63,3% davant el 43,4% en la resta de casos) i, amb no tanta força, el perfil
grant-seeker (13,3% i 3,8%, respectivament). Aquestes característiques estan altament
condicionades pel fet que es tracta, majoritàriament, d’empreses del sector TIC (53,3%) i de
serveis empresarials (23,3%).
La segona categoria rep el nom de milieu unaware i està composada per empreses que
innoven però que tenen una percepció baixa de l’entorn. Pel que fa als aspectes relacionats
amb el finançament, no es detecta cap comportament significativament diferent tot presentant
una estructura sectorial similar a la del conjunt de la mostra.
50
Un 26,4% de les empreses del sector TIC han rebut subvencions públiques, taxa que es redueix fins al 8,9% per a la
resta de sectors.
L’èxit empresarial s’ha mesurat a partir d’un indicador que recull, d’una banda, l’evolució en el darrer any de la
facturació i del número d’empleats, i de l’altra, la capacitat de l’empresa per a obtenir beneficis.
51
© Internet Interdisciplinary Institute
© M. Castells, J. Vilaseca (dirs.), J. Lladós (coord.), G. Ammetller, I. Esteban, M. Fernández, J. Lladós, I. Rodríguez, J.
Torrent, J. Vilaseca.
Entorn innovador, microempreses i desenvolupament local
109
Les empreses milieu seeker, aquelles amb comportament d’entorn innovador baix i percepció
alta del mateix, tenen previst créixer amb subvencions públiques amb major freqüència que la
resta (34,5% o 15,9%, respectivament). En la resta d’aspectes, segueixen les mateixes pautes
que el conjunt d’empreses. En aquest grup hi ha tres sectors d’activitat preponderants: el sector
TIC (27,6%), serveis empresarials (27,7%) i serveis personals i activitats socials (17,2%).
En darrer lloc, pel que fa a les empreses amb comportament innovador i percepció d’entorn
innovador baixos, es comprova com a característiques ressenyables la seva relació negativa
amb l’accés a les subvencions públiques, ja sigui en el moment de la creació (8,6% enfront del
20,5% en la resta de casos) com en el creixement (6,9% i 29,5%, respectivament). Aquesta
combinació de factors provoca que cap d’aquestes empreses respongui al perfil financer grantseeker (envers el 10,3% en la resta de casos), únic perfil financer que mostra diferències
significatives respecte el comportament mitjà de la mostra. Pel que fa al creixement, es
comprova una menor presència de les aportacions de nous socis (13,8% enfront del 30,8% en
la resta de casos), fet que contrasta amb el resultat de que la majoria d’empreses que s’han
creat amb capital risc pertanyen a aquest grup d’empreses (cinc d’un total de sis).
Aquest petit col·lectiu d’empreses mereix especial atenció. Es tracta d’empreses totes elles
creades per homes amb estudis superiors finalitzats, l’edat mitjana dels quals no difereix
significativament dels valors globals de la mostra (de 39 anys). Destaca, així mateix, que el
40% són emprenedors procedents de la UE mentre que la resta són catalans.52 En un 60% de
les ocasions, a més, ja havien creat alguna altra empresa amb anterioritat. Pel que fa a les
empreses pròpiament dites, tres són els sectors en què desenvolupen les seves activitats:
sector TIC (40%), sector dels serveis personals i activitats socials (40%) i serveis empresarials
(40%). En tots els casos, el producte o servei ofertat té un elevat contingut tecnològic.
Un 40% de les empreses està al Viver i un 20% hi havia estat en el passat. Pel que fa als
resultats empresarials, només un 20% assoleix un valor molt alt en l’indicador d’èxit empresarial
(única situació en què es declaren beneficis durant l’any 2005). La facturació augmenta en un
80% de les ocasions, disminuint en la resta. El nombre de treballadors augmenta en la mateixa
proporció, però mai disminueix. El salaris mai són baixos (inferiors a 18.000 euros bruts anuals
per treballador) i són majoritàriament (80%) alts (superiors a 24.000 euros). En conseqüència,
totes les empreses d’aquest col·lectiu generen el que s’ha definit com treball de qualitat.
2.3. Determinants del finançament relacionats amb les característiques de la persona
emprenedora
Les característiques de la persona també influeixen en l’estratègia de finançament, de manera
que aquelles que tenen un caràcter emprenedor alt són significativament més propenses, d’una
banda, a accedir al crèdit bancari per crear l’empresa (40,0% enfront d’un 16,8% de les que no
ho són), tendència encara més marcada si l’empresa pertany al sector TIC; i d’una altra, han fet
servir en molta menor mesura la capitalizació del subsidi d’atur (2,9% envers 15,8%,
respectivament), fenomen que es produeix amb relativa més força si es tracta d’activitats de
serveis a les empreses.
També destaquen dos trets característics del perfil financer d’aquest col·lectiu, com és més
habitual trobar emprenedors grant-seeker (17,1%, envers un 2,0% en cas contrari) i
emprenedors que, en major proporció, responen al perfil amb tendència a l’endeutament
(20,0% i 5,9%, respectivament). En tots dos casos el fenomen és més acusat si l’empresa
pertany al sector TIC mentre que, en el segon, també ho és quan es tracta d’altres serveis.
52
No està de més assenyalar que, del total d’emprenedors/es de la UE, un gens menyspreable 40% han tingut accés al
finançament al capital risc.
© Internet Interdisciplinary Institute
© M. Castells, J. Vilaseca (dirs.), J. Lladós (coord.), G. Ammetller, I. Esteban, M. Fernández, J. Lladós, I. Rodríguez, J.
Torrent, J. Vilaseca.
110
Anàlisi de les empreses desenvolupades amb el suport de Barcelona Activa
El gènere i l’edat de l’emprenedor condicionen les formes de finançament de l’empresa, no així
el nivell d’estudis. Així, es comprova que els homes tenen més facilitat per aconseguir recursos
d’amistats i familiars (85,7%) que les dones (14,3%). D’altra banda, les persones que han
aconseguit accedir al capital risc són homes d’edat majoritàriament mitjana (més de 30 i menys
de 45 anys) i que, en la meitat dels casos, lideren projectes empresarials del sector TIC.
L’accés als microcrèdits, forma de finançament que s’espera que creixi en popularitat en el
futur, és més habitual entre la gent més jove, ja que el 25% dels menors de 30 anys n’han
disposat, enfront al 3,5% dels més madurs. S’adreça majoritàriament a dones, que representen
el 75% del col·lectiu que accedeix als microcrèdits i s’han repartit entre tres sectors d’activitat:
TIC, producció industrial i serveis personals i activitats socials, de forma de forma gairebé
homogènia.
L’accés al crèdit convencional pel creixement de l’empresa, finalment, destaca per exhibir
diferents pautes en funció del gènere. Es tracta d’un instrument força més habitual entre els
homes (82,1% enfront d’un 17,9% de dones) i, novament, és al sector TIC i als sector d’altres
serveis on més marcada és la tendència. Destaca, així mateix, que l’únic perfil financer que
presenta diferències significatives en funció del gènere és el que mostra tendència a
l’endeutament, i que és molt més freqüent entre els homes que entre les dones (14,3% i 1,9%,
respectivament). Es pot considerar que aquest resultat és conseqüència de les diferències
existents entre els projectes empresarials que, en funció del gènere, es constitueixen.
En general, els emprenedors no consideren que Barcelona Activa jugui un paper crític en la
consecució de finançament. La seva actuació, doncs, queda circumscrita al camp de
l’assessorament per a la cerca de finançament tant en relació a subvencions públiques com pel
que fa a la posada en contacte amb inversors privats. Entre els emprenedors/es, però, la
percepció del paper que juga la institució en aquest aspecte no és sempre clara raó per la qual
el descontent pot augmentar. És de recordar que més del 75% dels emprenedors/es, i amb
més intensitat aquells amb experiència de viver, han participat dels serveis relacionats amb el
finançament oferts per Barcelona Activa. Els nivells de satisfacció són, tal i com s’ha indicat
amb anterioritat (veure apartat 1.3), creixents quan l’empresa té experiència de viver i ja no es
troba localitzada en els espais d’incubació de la institució.
© Internet Interdisciplinary Institute
© M. Castells, J. Vilaseca (dirs.), J. Lladós (coord.), G. Ammetller, I. Esteban, M. Fernández, J. Lladós, I. Rodríguez, J.
Torrent, J. Vilaseca.
Entorn innovador, microempreses i desenvolupament local
111
Quadre resum
-
Tres de cada quatre persones arrisquen els propis diners per posar en marxa l’empresa. A
continuació, amb un pes molt inferior, hi ha el crèdit bancari convencional (23%). Destaca
la baixa presència del capital risc (4%) i la incipient aparició dels microcrèdits (5,9%).
-
Al Viver cada vegada es fa servir més els estalvis propis per crear l’empresa, mentre que
l’ús de capitals externs de tipus convencionals disminueix.
-
El 82,4% de les empreses que capitalitzen l’atur tenen experiència de viver. Són
precisament les del Viver les que més han emprat aquest recurs (20,0%).
-
La font principal de finançament del creixement torna a ser, de nou, els recursos propis
(58%).
-
Les empreses del col·lectiu amb experiència de viver tenen més clar que volen créixer que
la resta, atès que consideren totes les possibilitats de finançament al seu abast amb una
freqüència superior a la mitjana (excepte en el cas de les subvencions públiques).
-
S’han definit quatre perfils financers, que no són pas excloents entre sí. El perfil
autosuficient és el majoritari (48%), categoria en què predominantment hi ha empreses
amb experiència de viver que, de mitjana, tenen cinc anys més d’antiguitat que les altres.
-
La innovació, així com el desenvolupament d’activitats de cooperació amb l’objectiu
d’innovar, afavoreixen la consecució de recursos externs pel creixement.
-
Les patents o registres d’idees afavoreixen tant l’obtenció de recursos per a la creació de
l’empresa com pel seu creixement.
-
Les empreses amb èxit empresarial molt alt tenen un millor accés a les fonts de
finançament per al creixement.
-
Les empreses creades amb capital risc presenten, en el 80% dels casos, una percepció
d’entorn innovador baix i unes formes de cooperació per a la innovació també baixes. Es
tracta d’empreses altament innovadores, liderades sempre per homes i que encara no
s’han consolidat (només un 20% pren valor molt alt de l’indicador d’èxit empresarial).
-
El caràcter emprenedor alt està positivament relacionat amb l’accés al crèdit bancari i
negativament amb l’ús de la capitalització del subsidi d’atur per a la creació de l’empresa.
-
Els homes tenen més facilitat per aconseguir recursos de familiars i amistats, mentre que
l’accés als microcrèdits és més habitual entre les dones i les persones més joves.
-
Els homes accedeixen amb més facilitat al crèdit convencional pel creixement de
l’empresa.
© Internet Interdisciplinary Institute
© M. Castells, J. Vilaseca (dirs.), J. Lladós (coord.), G. Ammetller, I. Esteban, M. Fernández, J. Lladós, I. Rodríguez, J.
Torrent, J. Vilaseca.
Anàlisi de les empreses desenvolupades amb el suport de Barcelona Activa
112
3. Entorn competitiu i mercat de referència
La gran majoria de les empreses creades amb el suport de Barcelona Activa consideren estar
sotmeses a un pressió competitiva elevada. De fet, el 83,7% dels emprenedors enquestats
afirmen que la seva empresa està afectada per una pressió competitiva alta (48,1%) o molt alta
(35,6%).
La situació en la qual es troben les empreses de Barcelona Activa sembla ser, per tant,
l’habitual en els entorns competitius actuals, molt dinàmics i sotmesos a grans i ràpids canvis,
que provenen tant dels consumidors o clients dels productes, com dels competidors i d’altres
agents que intervenen en el mercat.
Pel que té a veure amb l’abast del mercat objectiu al qual s’adrecen les empreses, val a dir que
per al 36,8% d’elles l’àrea geogràfica de referència és estrictament local o de Catalunya. Un
41,2% tenen, com a mínim, un client internacional, però només en un 18,5% dels casos
realment mostren una forta activitat exportadora, en obtenir més del 25% de la seva xifra de
vendes en els mercats internacionals.
El fet d’haver definit un mercat objectiu de tipus no local o internacional repercuteix
positivament en la capacitat de l’empresa per a créixer creant treball qualificat (això és,
augmentant el número de treballadors en el darrer any i comptant amb un rang de salaris mig o
alt, situat per sobre els 18.000 euros). Així, mentre que la proporció d’empreses que creen
treball qualificat és del 33,1% en el conjunt d’empreses vinculades a Barcelona Activa, en els
segments d’empreses adreçades a mercats no locals i internacionals aquesta proporció
augmenta, respectivament, fins al 43% i al 50%.
Entre els aspectes que semblen afavorir significativament l’ampliació del mercat de referència i
la introducció de l’empresa en els mercats internacionals es troba el nivell educatiu de
l’emprenedor (mentre que el 44,8% dels emprenedors amb estudis universitaris promouen
empreses amb presència als mercats internacionals, la resta d’emprenedors ho fa en el 20%
dels casos). Destaca especialment el fet que siguin les empreses que en el passat es van
localitzar als espais del Viver les que més propensió tenen a adreçar-se a mercats
internacionals (ho fan en el 61,1% dels casos, en comparació amb el 36,4% que s’obté per a
les empreses que mai han estat al Viver).
Abast del mercat objectiu de les empreses (% empreses)
Mercat objectiu
Mercat local
Mercat estatal
Mercat internacional
Xarxactiva
36,8%
22,0%
41,2%
Viver
44,4%
24,5%
31,1%
Ex-Viver
22,2%
16,7%
61,1%
Mai al Viver
40,0%
23,6%
36,4%
D’altra banda, i si es considera la distribució mitjana de les vendes entre els diferents mercats
de referència, es constata que és el mercat local o català el que genera la major part de la xifra
de vendes de les empreses (62,4%), amb molt poca endògamia pel que fa a les vendes a
clients localitzats actualment als espais d’incubació i consolidació de Barcelona Activa (1,8%, a
nivell agregat). L’activitat exportadora no té massa importància en la facturació, amb només un
12,6% del volum de vendes obtingut a l’estranger. Destaca, així mateix, com són les empreses
que ja han marxat del Viver les que tenen una major quota de mercat no local (45,7%), basada
de forma important en les exportacions.
© Internet Interdisciplinary Institute
© M. Castells, J. Vilaseca (dirs.), J. Lladós (coord.), G. Ammetller, I. Esteban, M. Fernández, J. Lladós, I. Rodríguez, J.
Torrent, J. Vilaseca.
Entorn innovador, microempreses i desenvolupament local
113
Distribució de les vendes entre els mercats de referència (quota mitjana de vendes)
Mercats de referència
Mercat local
- Viver i Parc Tecnològic
- Resta de Catalunya
Resta de l’Estat Espanyol
Estranger
Xarxactiva
Viver
Ex-Viver
Mai al Viver
1,8%
60,6%
25,0%
12,6%
2,7%
68,1%
16,9%
12,4%
1,5%
52,8%
28,3%
17,4%
0,2%
60,6%
29,2%
10,0%
L’alta activitat exportadora (col·locant més del 25% de les vendes de l’empresa als mercats
internacionals) és més freqüent en el segment d’homes emprenedors (21,4%) que entre les
dones emprenedores (3,8%) i entre les empreses que en el passat es van ubicar al Viver
(22,2%) que entre les que mai hi han passat (9,1%).
Quadre resum
-
El 83,7% dels emprenedors perceben una elevada pressió competitiva (alta o molt alta).
-
Les empreses desenvolupen la seva activitat comercial en un mercat marcadament local (el
60,6% de les vendes són generades per clients situats a Catalunya) i són les empreses que
ja han marxat del Viver les que més capacitat tenen per exportar (per terme mig, col·loquen
el 17,4% de les vendes en mercats internacionals).
-
L’actuació en un mercat no estrictament local o internacional es configura com un factor
d’èxit des de la perspectiva de l’equip humà que composa l’empresa, contribuint a la millora
del treball qualificat.
© Internet Interdisciplinary Institute
© M. Castells, J. Vilaseca (dirs.), J. Lladós (coord.), G. Ammetller, I. Esteban, M. Fernández, J. Lladós, I. Rodríguez, J.
Torrent, J. Vilaseca.
114
Anàlisi de les empreses desenvolupades amb el suport de Barcelona Activa
4. Organització i model de negoci
Per abordar adequadament l’estudi de les estructures organitzatives de les empreses
vinculades a Barcelona Activa i els seus models de negoci es consideren, bàsicament, els seus
dissenys organitzatius, l’ús que fan de les TIC, la seva integració en xarxes empresarials
externes, i la seva configuració interna en forma d’estructures en xarxa. L’estudi d’aquests
aspectes permetrà determinar, en darrera instància, l’aproximació d’aquestes empreses vers
als models del tipus empresa xarxa.
4.1. Disseny i altres característiques organitzatives
La majoria de les empreses adopten dissenys organitzatius avançats (76,1%), ja sigui perquè
s’organitzen per processos (45,5%) o per productes (30,6%). De fet, l’organització per
processos, que sovint es considera una de les més adients en l’entorn econòmic actual, és la
més habitual entre el conjunt d’empreses de la mostra.
Els models organitzatius per àrees geogràfiques són els menys freqüents, la qual cosa no
resulta sorprenent si es té en compte, com ja s’ha tingut ocasió de veure, la relativa reduïda
dimensió de les empreses analitzades (com a mitjana, les empreses vinculades a Barcelona
Activa tenen 5,6 treballadors) i el fet que la majoria d’elles (58,8%) té el seu públic objectiu en
una àrea geogràfica no molt àmplia, ja sigui de caràcter eminentment local, català o estatal.
Dissenys organitzatius predominants entre les empreses de Xarxactiva (% empreses)
Forma organitzativa
Per processos
Per productes o serveis
Per àrees funcionals
Per àrees geogràfiques
Xarxactiva
45,5%
30,6%
20,9%
3,0%
Amb experiència
de viver
54,4%
20,3%
20,3%
5,1%
Viver
60,5%
11,6%
23,3%
4,7%
Es detecta l’existència d’una relació significativa entre el fet d’haver passat pels espais
d’incubació i l’adopció d’un determinat disseny organitzatiu. Mentre que el 54,4% de les
empreses amb experiència de viver s’organitza per processos (proporció que és del 32,7%
entre les que no tenen aquesta experiència), la forma organitzativa predominant entre el
segment d’empreses sense experiència de pas pel Viver és la basada en productes o serveis
(45,5%), seguida de l’organització per processos (32,7%).
De forma anàloga, la presència actual al Viver de Barcelona Activa es mostra relacionada amb
el disseny organitzatiu escollit per l’empresa. Concretament, les empreses presents al Viver es
configuren, en la major part dels casos (60,5%), a partir d’estructures fonamentades en
processos, mentre que les empreses que no hi són presents s’organitzen més sovint per
productes (39,6%) que per processos (38,5%). Així, l’adopció d’aquest disseny organitzatiu
passa del 59,4%, quan les empreses TIC no són presents al Viver, al 54,5% entre les
empreses que sí hi són presents.
Es constata l’existència d’una relació significativa entre el sector d’activitat al qual pertany
l’empresa i la forma organitzativa adoptada per ella. Mentre que en el sector TIC, el de serveis
empresarials i el de producció industrial el disseny organitzatiu més freqüent és el basat en
processos (57,4%, 51,5% i 42,8%, respectivament), l’organització per productes o serveis és la
més habitual en el sector de la distribució comercial i en el de serveis personals i activitats
socials (54,5% en ambdós casos). L’organització per àrees funcionals, en canvi, és l’opció
© Internet Interdisciplinary Institute
© M. Castells, J. Vilaseca (dirs.), J. Lladós (coord.), G. Ammetller, I. Esteban, M. Fernández, J. Lladós, I. Rodríguez, J.
Torrent, J. Vilaseca.
Entorn innovador, microempreses i desenvolupament local
115
escollida per les empreses enquestades del ram de la construcció i per bona part de les que
desenvolupen altres serveis (40%).
A més, la pertinència de l’empresa a un determinat sector d’activitat (i més concretament al
sector TIC) té, en alguns casos, un major poder determinant del disseny organitzatiu que el pas
pel Viver de la institució. D’aquesta manera, i per exemple, la taxa d’adopció d’una organització
per processos passa del 60%, quan les empreses TIC no han passat pel Viver, al 56,4% quan
sí que hi han passat.
D’altra banda, la gran majoria de les empreses (92,2%) es declara capaç d’adaptar ràpidament
la tecnologia als canvis de la demanda (xifra que entre les empreses que pertanyen al sector
TIC arriba a ser del 98,1%), afirmen tenir equips de treball flexibles (91% al conjunt de la
mostra i 98,1% al sector TIC) i adoptar formes de control o de supervisió del treball més
avançades, fonamentades en el seguiment dels objectius i resultats que s’assoleixen i no
basades estrictament en la jerarquia (82,7%). A més, no sembla que el pas, en algun moment,
pels espais d’incubació de la institució influeixi de manera significativa en la millora d’aquestes
característiques organitzatives.
El lideratge de l’equip humà a través dels objectius i resultats es configura com un determinant
del seu èxit. Les empreses que adopten aquestes formes per al control o la supervisió són més
proclius que la resta a aconseguir ampliar l’equip humà i tenir una més elevada qualitat de
treball (40% entre les empreses que lideren per objectius versus 9% en la resta).
4.2. Equipaments i usos TIC
En primer lloc, i pel que fa referència als equipaments que permeten l’intercanvi d’informació
per Internet, com el tipus de connexió a Internet amb que compten les empreses i el fet de que
disposen o no de pàgina web, cal destacar que un 94,1% té connexió a Internet per banda
ampla i que un 77,2% compta amb pàgina web. Aquests percentatges són lleugerament
menors en el cas de les empreses amb experiència de viver, si bé no existeixen diferències
que siguin significatives entre els diferents segments d’empreses analitzats. Concretament, un
92,6% de les empreses amb experiència de viver té connexió a Internet amb banda ampla, i un
76,5% disposa de pàgina web.
La connexió a Internet amb banda ampla és independent del sector d’activitat en el que
s’emmarca l’empresa, tot i que destaca que el 100% de les empreses del sector d’altres serveis
disposa de connexió a Internet amb banda ampla. En canvi, sí que existeix relació entre tenir
pàgina web i pertànyer al sector d’activitat TIC, el que és el cas del 88,9% de les empreses
d’aquest sector.
Si bé no existeixen diferències estadísticament significatives, el 97,8% de les empreses
creades fa més de cinc anys i el 84,6% de les que tenen com a màxim un any d’edat disposen
de connexió a Internet per banda ampla. A més, només el 53,8% de les empreses creades com
a màxim fa un any disposa de pàgina web, mentre que més del 80% de les empreses creades
fa dos, quatre i cinc anys en té.
Tampoc existeix cap relació estadísticament significativa entre el tipus de connexió i el fet de
tenir o no pàgina web i les característiques pròpies de l’emprenedor. No obstant, cal destacar
algunes tendències rellevants. D’una banda, disposar de connexió a Internet per banda ampla
és més present en les empreses promogudes per homes, per majors de 45 anys, persones
amb un nivell d’estudis superior i que, prèviament a la creació de l’empresa, la seva situació
laboral era d’assalariat. D’altra banda, les empreses que tenen pàgina web són, sobretot, les
promogudes per dones, per persones entre 31 i 35 anys, amb un nivell d’estudis superior i
assalariades abans de crear l’empresa. Cal esmentar també que el 96,4% de les empreses
enquestades que no s’ha localitzat mai al Viver disposa de connexió a Internet per banda
© Internet Interdisciplinary Institute
© M. Castells, J. Vilaseca (dirs.), J. Lladós (coord.), G. Ammetller, I. Esteban, M. Fernández, J. Lladós, I. Rodríguez, J.
Torrent, J. Vilaseca.
Anàlisi de les empreses desenvolupades amb el suport de Barcelona Activa
116
ampla i que un 78,2% té pàgina web, percentatges lleugerament superiors als de les empreses
amb experiència de viver.
Si es combinen les dues variables anteriors (tipus de connexió a Internet i disposició de pàgina
web) en un únic indicador que expressi el nivell d’equipaments per a l’intercanvi d’informació a
través d’Internet, s’obté que un nivell avançat d’aquest tipus d’equipaments suposa tenir pàgina
web i connexió a Internet amb banda ampla, un nivell mig correspon a disposar de pàgina web i
connexió a Internet amb banda estreta, mentre que un nivell baix d’equipaments s’associa a no
tenir pàgina web, independentment del tipus de connexió amb que es compti. Així, es constata
que més del 70% de les empreses té un nivell avançat d’equipaments digitals, si bé aquest
percentatge decreix en set punts en el cas de les empreses localitzades al Viver. En canvi, tres
de cada quatre empreses que s’apropen a Barcelona Activa sense haver passat pel Viver i
també aquelles que s’hi ha localitzat en un passat compten amb un nivell d’equipaments
avançat. En ambdós casos, el nombre d’empreses amb un nivell baix d’equipaments digitals és
menor que el del conjunt de la mostra, el que és el cas del 21,8% de les empreses sense
experiència de viver i el 19,4% de les que ja han marxat.
Equipaments per a l’intercanvi d’informació per Internet (% empreses)
Nivell d’equipament
Avançat
Normal
Baix
Xarxactiva
71,3%
5,9%
22,8%
Amb experiència
de viver
69,1%
7,4%
23,5%
Viver
64,4%
8,9%
26,7%
El nivell d’equipaments d’Internet és independent del sector d’activitat i de l’edat de l’empresa.
Tot i així, cal destacar que un 83,3% de les empreses del sector TIC mostra un nivell avançat
d’equipaments digitals, percentatge que decreix en vint punts pel conjunt de la resta de sectors
d’activitat analitzats. A més, del conjunt d’empreses del sector TIC i amb experiència de viver,
un 40,7% encara s’hi localitza i un 31,5% ja ha marxat, el que mostra que l’estructura sectorial
del viver es va especialitzant. Tot i amb això, de les empreses del sector TIC i actualment
localitzades al viver, només dues compten amb un nivell d’equipaments avançat. D’altra banda,
només un 38,5% de les empreses creades fa com a màxim un any i un 78,6% fa dos anys
tenen un nivell avançat d’equipaments. En canvi, no existeix una tendència clara entre les
empreses creades fa tres o més anys i el nivell d’equipaments, si bé és sempre igual o superior
al 70% dels casos.
Tampoc es troba cap diferència estadísticament significativa entre el nivell d’equipaments
d’Internet i les característiques de l’emprenedor, si bé es poden apuntar algunes tendències.
Un nivell avançat d’equipaments s’associa a les persones de més de 45 anys, homes, amb un
nivell d’estudis superior i assalariades abans de crear l’empresa. Per contra, un nivell baix es
relaciona més amb el gènere masculí, persones d’entre 36 i 45 anys, amb un nivell d’estudis
primaris o sense estudis i aturades abans de crear l’empresa.
En segon lloc, es consideren els equipaments en d’altres TIC que utilitzen les empreses:
sistemes informàtics de planificació de la producció o de l’oferta de serveis (tipus ERP),
sistemes informàtics de planificació de l’aprovisionament o de la distribució (tipus EDI),
sistemes informàtics per a la gestió de les relacions amb els clients (tipus CRM), sistemes
informàtics de comptabilitat i facturació (com Contaplus) i sistemes informàtics de gestió de
dades o eines d’explotació de la informació (data warehouse i datamining principalment). En
aquest sentit, cal destacar l’elevada proporció d’empreses que desconeixen si disposen
d’aquests equipaments. Aquest és el cas d’un 22,1% de les empreses vinculades a Xarxactiva,
de les quals més de la meitat han estat localitzades, ara o en el passat, al Viver. A més, un
63,3% de les empreses que desconeixen aquest tipus de tecnologies s’ha creat entre els anys
2003 i 2005, un 36,6% desenvolupa serveis empresarials, un 23,3% pertany al sector TIC, i un
56,7% estan promogudes per dones i un 24,1% per persones d’entre 36 i 40 anys.
© Internet Interdisciplinary Institute
© M. Castells, J. Vilaseca (dirs.), J. Lladós (coord.), G. Ammetller, I. Esteban, M. Fernández, J. Lladós, I. Rodríguez, J.
Torrent, J. Vilaseca.
Entorn innovador, microempreses i desenvolupament local
117
Si bé no s’identifica cap relació entre les TIC considerades i la localització de les empreses, es
poden destacar alguns aspectes rellevants. D’una banda, les empreses amb experiència de
viver, comparativament, utilitzen més sistemes tecnològics del tipus ERP, EDI i de gestió de
dades o explotació de la informació i menys sistemes ideats per a donar suport a la gestió de
les relacions amb els clients, o per dur tasques de comptabilitat i facturació. D’altra banda, les
empreses del Parc Tecnològic tendeixen a utilitzar més sistemes ERP i més sistemes
d’emmagatzematge i explotació de dades. També és rellevant que les empreses que no s’han
localitzat mai als espais de Barcelona Activa tendeixin a utilitzar menys aplicacions ERP (9,3%)
i EDI (4,7%), per més sistemes CRM i de gestió i explotació de dades (30,2% en ambdós
casos).
Equipaments de les empreses de Xarxactiva en d’altres TIC (% empreses)
TIC
Sistemes de planificació de la
producció (ERP)
Sistemes de planificació de
l’aprovisionament o de la distribució
(EDI)
Sistemes de gestió de la relació
amb els clients (CRM)
Sistemes de comptabilitat i
facturació
Sistemes de gestió i explotació de
dades
Xarxactiva
Amb experiència
de viver
Viver
17%
22,2%
18,2%
6,6%
7,9%
9,1%
43,4%
52,4%
54,5%
96,8%
87,3%
81,8%
26,4%
23,8%
21,2%
Les empreses del sector TIC i les que tenen més de cinc treballadors -socis inclosos- utilitzen
més que la resta tecnologies tipus CRM i magatzems i eines d’explotació de dades. I malgrat
no existeixen diferències estadísticament significatives, totes les empreses creades l’últim any
disposen de sistemes informàtics de comptabilitat i facturació, i cap d’elles de tipus ERP i EDI.
La majoria de les empreses enquestades amb sistemes tipus ERP té cinc o més anys, creix la
presència de sistemes CRM a mida que ho fa l’edat de l’empresa, i no s’observa una tendència
clara pel que fa als magatzems i les eines d’explotació de dades i l’edat de l’empresa, tot i que
la major part de les empreses amb aquest equipament té cinc o més anys.
Pel que fa al perfil de l’emprenedor, és rellevant que els sistemes tipus CRM estan més
presents entre les empreses promogudes per homes. Tot i que no es troben més resultats
estadísticament significatius, s’observen diferents tendències. En primer lloc, els sistemes de
comptabilitat i facturació estan presents tant a empreses promogudes per homes com per
dones. En segon terme, la majoria de les empreses amb sistemes tipus ERP, EDI i de gestió i
explotació de dades s’han creat per persones que abans eren empresàries. A més, els
promotors d’empreses amb equipaments tipus EDI tenen entre 41 i 45 anys, mentre que els
d’aplicacions CRM solen ser menors de 35 anys. Per últim, els promotors d’empreses amb
sistemes CRM tenen estudis superiors.
Per a mesurar el nivell d’ús de les TIC diferents d’Internet s’ha pres un indicador d’usos que
registra fins a tres nivells d’ús: baix, si les empreses utilitzen només una o cap de les TIC
considerades; mig si n’utilitzen dos o tres; i avançat si utilitzen quatre o cinc d’aquests
equipaments tecnològics. Això permet determinar que l’ús de les TIC diferents a Internet entre
les empreses vinculades a Barcelona Activa és relativament baix, sent les empreses presents
actualment al Viver les que presenten una menor intensitat d’ús d’aquestes tecnologies i,
alhora, les que compten també amb nivells més avançats. En canvi, les empreses del Parc
Tecnològic tendeixen a tenir un nivell mig d’usos TIC. Per últim, el 50% de les empreses que
© Internet Interdisciplinary Institute
© M. Castells, J. Vilaseca (dirs.), J. Lladós (coord.), G. Ammetller, I. Esteban, M. Fernández, J. Lladós, I. Rodríguez, J.
Torrent, J. Vilaseca.
118
Anàlisi de les empreses desenvolupades amb el suport de Barcelona Activa
han marxat del Viver compta amb un nivell mitjà d’equipaments digitals i el 10% amb un nivell
avançat.
Ús d’altres TIC per part de les empreses de Xarxactiva (% empreses)
Nivell d’ús
Avançat
Mig
Baix
Xarxactiva
7,5%
38,7%
53,8%
Amb experiència
de viver
11,1%
39,7%
49,2%
Viver
12,1%
30,3%
57,6%
El nivell d’usos de les TIC diferents a Internet s’associa a la situació prèvia de l’emprenedor
abans de crear l’empresa. Concretament, el 54,4% de les empreses que fan un ús baix i un
70,7% de les que fan un ús mitjà han estat promogudes per ex-assalariats. En canvi, la meitat
de les empreses amb un nivell d’ús avançat han estat creades per persones amb experiència
empresarial.
Finalment, s’analitza l’ús integral de les TIC, considerant tant els equipaments que permeten
l’intercanvi d’informació a través d’Internet com d’altres TIC. Així, es considera que les
empreses que fan un ús avançat de les TIC són les que disposen de pàgina web i connexió a
Internet per banda ampla, i que compta amb almenys quatre de les següents aplicacions
informàtiques: ERP, EDI, CRM, software de comptabilitat i software pel tractament de bases de
dades. En aquesta situació es troba només un 5,1% de les empreses de l’entorn de Barcelona
Activa, percentatge que és més gran entre les que tenen experiència de viver (7,4%) que entre
les que no en tenen (1,8%). En particular, és el cas del 6,7% de les empreses que actualment
es troben al Viver, i d’un 8,3% de les que ja han marxat.
L’especialització en l’ús de les TIC està també vinculada a l’estratègia competitiva i als resultats
empresarials. L’avantatge competitiu sobre el que es basen el grup d’empreses que mostren un
nivell avançat d’implantació i ús de les TIC és, en el 85,7% dels casos, el de la diferenciació, ja
sigui tecnològica, de marca o de qualitat. Per enguany, el 57,1% preveu tenir beneficis,
augmentar el nombre de treballadors i la xifra de facturació; el 43% s’associa a un nivell d’èxit
empresarial molt alt; i el 71,4% pertany al sector TIC.
Si bé és estadísticament independent l’ús d’Internet i les TIC de la localització, la dimensió i
l’edat de l’empresa, les empreses localitzades ara o en el passat en els espais de Barcelona
Activa, així com les que s’han creat fa més de cinc anys, tendeixen més a tenir pàgina web i
connexió amb banda ampla, i a utilitzar d’altres sistemes tecnològics. En canvi, sí que es pot
relacionar estadísticament aquest ús a la implantació i l’ús avançat de les TIC amb la situació
prèvia a la creació de l’empresa: un 25% de les empreses promogudes per persones que
anteriorment ja eren empresàries fan un ús avançat d’Internet i d’altres tecnologies.
4.3. Integració en xarxes externes
En primer lloc, i pel que fa referència a l’externalització d’activitats, es constata que la gran
majoria d’empreses de l’àmbit d’influència de Barcelona Activa (85%) subcontracta alguna de
les seves operacions a una altra organització empresarial. Però, alhora, moltes de les
empreses (68,2%) són subcontractades, a la seva vegada, per d’altres organitzacions. De fet,
el 91,2% de les empreses, o bé subcontracten activitats a organitzacions externes, o bé són
subcontractades.
El fet de subcontractar a tercers algunes activitats de la cadena de valor es mostra relacionat
amb el pas de les empreses pel Viver de Barcelona Activa. Així, la proporció d’empreses que
subcontracten activitats a d’altres organitzacions és significativament més elevat en el segment
© Internet Interdisciplinary Institute
© M. Castells, J. Vilaseca (dirs.), J. Lladós (coord.), G. Ammetller, I. Esteban, M. Fernández, J. Lladós, I. Rodríguez, J.
Torrent, J. Vilaseca.
Entorn innovador, microempreses i desenvolupament local
119
d’empreses amb experiència de pas pel Viver (91,1%) que en el segment sense aquesta
experiència (75,9%).
Externalització d’activitats de la cadena de valor (% empreses)
Tipus d’externalització
Xarxactiva
Subcontracta activitats
És subcontractada
85,0%
68,2%
Amb experiència
de viver
91,1%
65,4%
Viver
90,7%
72,1%
En canvi, no es detecten diferències realment significatives entre el fet que l’empresa sigui
subcontractada per una altra organització i el seu pas pel Viver. No obstant, sí que es troba una
relació entre el fet de ser subcontractada i el sector d’activitat de l’empresa. Així, les
propensions a ser subcontractades són més elevades entre les empreses que pertanyen al
sectors de la construcció (100%), TIC (79,2%), serveis empresarials (76,5%), producció
industrial (64,3%) i els serveis personals i activitats socials (63,6%), i en canvi són més
reduïdes en l’àmbit de la distribució comercial (20,0%) i en la resta de serveis (33,3%).
En segon lloc, i pel que fa referència a la política d’aliances estratègiques i d’altres
col·laboracions que les empreses analitzades poden haver definit, es comprova que bona part
d’elles (44,1%) han desenvolupat activitats econòmiques amb els competidors, que poc més
d’una cinquena part (20,8%) han establert aliances estratègiques amb d’altres societats gràcies
a la seva integració en l’entorn de Barcelona Activa (proporció que s’eleva fins el 29,3% al
subconjunt d’empreses que pertanyen al sector TIC) i que la majoria (75,7%) ha col·laborat
amb tercers amb finalitats d’innovació. Aquesta darrera pràctica és, a més, significativament
més freqüent entre les empreses que han passat en algun moment pel Viver de Barcelona
Activa (82,7%) i entre les que s’adrecen a mercats no locals (83,7%) o internacionals (85,7%).
Com es pot veure, les empreses teixeixen sovint aliances estratègiques i d’altres
col·laboracions amb tercers. De fet, només el 17,6% no ha establert cap vincle, dels que aquí
s’han considerat, amb organitzacions externes. Aquesta proporció encara és més reduïda
(12,3%) entre les empreses amb experiència al Viver i les que pertanyen al sector TIC (9,3%)
però, en canvi, augmenta fins el 50% i el 30%, respectivament, entre les empreses del sector
del serveis personals i activitats socials, i el sector d’altres serveis.
No obstant això, només un 7,4% d’empreses de Barcelona Activa té establerts, actualment,
nivells elevats d’aliances estratègiques i d’altres col·laboracions, de manera que compten,
simultàniament, amb vincles amb competidors, aliances establertes gràcies a Barcelona Activa i
col·laboracions amb fins d’innovació. Aquesta baixa proporció només augmenta
significativament entre les empreses que pertanyen al sector TIC (14,8%).
El fet de comptar o no amb algun tipus d’aliances o col·laboració externa es configura, a més,
com un determinant de l’èxit de l’empresa, des de la perspectiva del seu equip humà. Les
empreses que han establert alguna aliança o col·laboració amb tercers es mostren més
capaces de crear treball de qualitat (ho fan en un 36,6% dels casos, a diferència de la resta
d’empreses, que només ho aconsegueixen en un 8,9% de les ocasions).
Aliances estratègiques i d’altres col·laboracions externes (% empreses)
Intensitat d’aliances
Alta
Baixa
Nul·la
Xarxactiva
7,4%
75,0%
17,6%
Amb experiència
de viver
11,1%
76,5%
12,3%
Viver
11,1%
75,5%
13,3%
© Internet Interdisciplinary Institute
© M. Castells, J. Vilaseca (dirs.), J. Lladós (coord.), G. Ammetller, I. Esteban, M. Fernández, J. Lladós, I. Rodríguez, J.
Torrent, J. Vilaseca.
Anàlisi de les empreses desenvolupades amb el suport de Barcelona Activa
120
Per tal de recollir de manera sintètica la integració de les empreses en xarxes externes de
col·laboració s’ha pres un indicador que expressa el grau d’adopció de pràctiques
d’externalització d’activitats i d’aliances estratègiques o d’altre tipus. Aquest indicador pren un
valor alt, baix o nul, respectivament, en funció de si l’empresa externalitza activitats i alhora té
establert algun altre tipus de col·laboració amb tercers; adopta almenys una d’aquestes dues
pràctiques, o no n’adopta cap. Així, es constata que el 79,4% de les empreses (el 100% entre
les empreses de construcció i de producció industrial) ha establert tant alguna forma
d’externalització amb empreses situades en diferents esglaons de la seva cadena de valor com
algun altre tipus d’aliança estratègica o de col·laboració.
Integració en xarxes externes de col·laboració empresarial (% empreses)
Nivell d’integració en
xarxes externes
Alt
Baix
Nul
Xarxactiva
79,4%
14,7%
5,9%
Amb experiència de
viver
85,2%
11,1%
3,7%
Viver
90,9%
4,5%
4,5%
No es constata una relació significativa entre la pertinença de l’empresa a xarxes
col·laboratives externes i la seva dimensió, el sector d’activitat, o la seva localització (passada o
actual) al Viver de la institució, però sí amb l’abast del seu mercat objectiu. De fet, les
empreses que s’adrecen a un mercat no estrictament local o català s’integren més
freqüentment en xarxes externes (84,9% dels casos front el 70% entre les empreses orientades
a un mercat local).
La integració de l’organització de l’emprenedor en xarxes externes es veu afavorida
positivament per la seva formació (mesurada a través del màxim nivell d’estudis assolit). En
canvi, no es detecta cap relació significativa amb la seva experiència prèvia en la creació
d’empreses i el fet que faci mostra d’un alt caràcter emprenedor.
4.4. Configuració de xarxes internes
Donat que una proporció relativament rellevant d’emprenedors afirma haver creat una altra
empresa (32,6%), es presumible que una part de les empreses vinculades a Barcelona Activa
es configuren o s’acabaran configurant sota la forma de grups empresarials. Aquesta proporció,
que augmenta entre les empreses els àmbits de referència de les quals són mercats no
estrictament locals (39,5%) o internacionals (45,3%) és, no obstant, significativament més baixa
(11,9%) en el segment d’emprenedors ubicats actualment al Viver.
Cal destacar, també, que l’experiència prèvia de l’emprenedor en la creació d’empreses esdevé
un factor crític en l’èxit de la iniciativa actual de negoci (mesurat aquest en termes de
creixement de facturació i número d’empleats, i d’obtenció de beneficis). Així, mentre que la
mitjana d’èxit de tipus molt alt és del 46,5% pel conjunt d’empreses analitzades, aquesta taxa
ascendeix al 59,5% entre les empreses els socis de les quals tenen experiència en la creació
d’empreses.
Les formes de teletreball, tot i no ser presents en la majoria d’empreses sí que són adoptades
per un gruix important d’elles (38,6%). A més, si es considera únicament les empreses que
tenen personal, es comprova que un 32,1% d’elles incorporen formes de teletreball.
Finalment, s’ha pres un indicador per a expressar el grau de configuració de les empreses en
xarxes organitzatives internes, que té en compte tant la possible configuració en grups
empresarials com les pràctiques de teletreball. En base a aquest indicador es pot afirmar que
fins a un 12,5% de les empreses adopten un nivell elevat de formes organitzatives internes en
xarxa perquè compten amb d’altres empreses amb les que es poden constituir en grup i,
© Internet Interdisciplinary Institute
© M. Castells, J. Vilaseca (dirs.), J. Lladós (coord.), G. Ammetller, I. Esteban, M. Fernández, J. Lladós, I. Rodríguez, J.
Torrent, J. Vilaseca.
Entorn innovador, microempreses i desenvolupament local
121
alhora, adopten formes de teletreball. La majoria, no obstant, es reparteix entre nivells baixos
(38,2%) o nuls (49,3%) de configuració de xarxes internes. També es constata que aquests
comportaments no guarden una relació significativa amb la dimensió organitzativa, amb el
sector al que pertany l’empresa o amb el fet que hagi passat pel Viver o hi sigui actualment.
Configuració de xarxes internes (% empreses)
Nivell d’adopció de xarxes
internes
Alt
Baix
Nul
Xarxactiva
12,5%
38,2%
49,3%
Amb experiència
de viver
9,9%
40,7%
49,4%
Viver
4,4%
37,8%
57,8%
No obstant això, es detecta que la configuració de xarxes internes en l’organització es veu
afavorida positivament i de manera significativa pel nivell de formació de l’emprenedor, per la
seva experiència prèvia en la creació d’empreses, i pel fet que mostri un alt caràcter
emprenedor.
4.5. Orientació organitzativa cap el disseny en xarxa
Finalment, s’ha volgut analitzar si les empreses de l’entorn proper de Barcelona Activa adopten
formes organitzatives properes a la de l’empresa xarxa. Per això s’ha tingut en compte si
disposen d’equips de treball flexibles; si fan un ús avançat de les TIC; si lideren els seus equips
humans per objectius o resultats, i no basant-se estrictament en l’estructura jeràrquica de
l’organització; si s’integren en xarxes empresarials externes; i si, internament, també es
configuren en xarxes. L’indicador que s’ha considerat, que pot adoptar tres valors diferents (alt,
mitjà o baix), permet determinar que la majoria de les empreses (61,8%) mostra nivells
d’orientació organitzativa cap el disseny en xarxa de tipus mitjà. No obstant, un 8,1% de les
empreses despunta per uns nivells elevats, sense que això estigui relacionat amb la seva
dimensió, amb el sector d’activitat al què pertany, amb la ubicació actual al Viver o al fet
d’haver-hi estat en el passat.
La importància d’adoptar aquest tipus de dissenys organitzatius és encara més elevada si es té
en compte que, tal i com es dedueix de les dades obtingudes a través de l’enquesta, a mida
que l’estructura organitzativa de l’empresa s’aproxima als models d’empresa xarxa, millora
considerablement la seva capacitat per crear treball de qualitat. Així, mentre que només el
17,1% de les empreses amb baixa orientació al disseny en xarxa són capaces de crear treball
de qualitat, les empreses amb nivells mitjans i elevats en creen en un 39,3% i en un 45,4% dels
casos, respectivament.
Orientació organitzativa cap el disseny en xarxa (% empreses)
Nivell d’orientació
Alt
Mitjà
Baix
Xarxactiva
8,1%
61,8%
30,1%
Amb experiència
de viver
8,6%
61,7%
29,6%
Viver
4,4%
62,2%
33,3%
D’altra banda, l’orientació organitzativa cap al disseny en xarxa es veu influïda positivament, i
de manera significativa, pel fet que l’empresa s’adreça a un mercat no estrictament local o
català (la taxa d’adopció d’estructures en xarxa avançades és del 9,3% entre les empreses que
han sortit de l’àmbit local, mentre que és del 6% entre la resta). I també es veu afavorida pel
nivell de formació de l’emprenedor, per la seva experiència prèvia en la creació d’empreses,
així com pel seu caràcter altament emprenedor.
© Internet Interdisciplinary Institute
© M. Castells, J. Vilaseca (dirs.), J. Lladós (coord.), G. Ammetller, I. Esteban, M. Fernández, J. Lladós, I. Rodríguez, J.
Torrent, J. Vilaseca.
Anàlisi de les empreses desenvolupades amb el suport de Barcelona Activa
122
Quadre resum
-
El 76,1% de les empreses creades en l’entorn de Barcelona Activa adopten formes
organitzaves avançades, ja sigui perquè s’organitzen per processos o per productes.
L’organització per àrees geogràfiques és la menys freqüent.
-
La pertinència de l’empresa al sector TIC, en primer lloc, i en segon lloc l’experiència de
pas pel Viver i la presència actual en aquest espai, afavoreixen l’adopció de dissenys
organitzatius basats en processos.
-
La gran majoria de les empreses es consideren capaces d’adaptar ràpidament la tecnologia
als canvis en la demanda, comptar amb equips de treball flexibles i liderar als seus equips
humans per objectius o resultats.
-
Un percentatge d’empreses molt baix (5,1%) té un nivell avançat en l’ús integral de les TIC.
Aquest percentatge és major entre les empreses amb experiència de viver.
-
El 91,2% de les empreses han intervingut en pràctiques d’externalització d’activitats
situades en diferents esglaons de la seva cadena de valor, ja sigui subcontractant alguna
de les seves operacions o sent subcontractades per altres organitzacions. Però mentre que
la subcontractació sembla afavorida pel fet que l’empresa hagi passat pel Viver, el fet de
ser subcontractat és més freqüent al sector TIC.
-
Es teixeixen molt sovint (82,4%) altres tipus de col·laboracions amb organitzacions alienes,
com iniciatives amb competidors, aliances estratègiques i cooperació en innovació,
pràctiques que es veuen afavorides per la ubicació, en algun moment, al Viver i per la
pertinença al sector TIC.
-
Una proporció relativament rellevant d’emprenedors afirma haver creat una altra empresa
(32,6%), per la qual cosa és previsible que una part de les empreses s’acabi configurant en
grups empresarials. Les formes de teletreball, tot i no ser presents en la majoria
d’empreses, sí que són adoptades per un gruix important d’elles (38,6%).
-
L’experiència en la creació d’empreses esdevé un factor crític en l’èxit de la iniciativa de
negoci. El Viver de la institució, no obstant, sembla orientar-se més a afavorir el
desenvolupament d’empreses, els fundadors de les quals no compten amb aquesta
experiència i, en conseqüència, és presumible que necessitin d’un suport addicional.
-
La majoria de les empreses mostra nivells d’orientació organitzativa cap el disseny en
xarxa de tipus mitjà (61,8%). No obstant, un 8,1% de les empreses despunta per uns nivells
elevats, sense que aquest fet guardi relació amb el pas pels espais d’incubació.
-
L’adopció d’aquesta orientació organitzativa es veu influïda positivament pel fet que
l’empresa s’adreci a un mercat no estrictament local o català.
-
L’aproximació de l’estructura organitzativa de les empreses a models organitzatius del tipus
empresa xarxa és determinant del seu èxit en la creació de treball de qualitat.
© Internet Interdisciplinary Institute
© M. Castells, J. Vilaseca (dirs.), J. Lladós (coord.), G. Ammetller, I. Esteban, M. Fernández, J. Lladós, I. Rodríguez, J.
Torrent, J. Vilaseca.
Entorn innovador, microempreses i desenvolupament local
123
5. Orientacions estratègiques
Per tal d’analitzar l’estratègia organitzativa de les empreses de l’àmbit d’influència de Barcelona
Activa es consideren els avantatges competitius sobre els quals fonamenten la seva estratègia.
També s’estudia l’adopció d’estratègies que orienten el conjunt de l’organització al mercat,
d’estratègies de màrqueting relacional, i d’estratègies de màrqueting un a un.
5.1. Avantatges competitius predominants
L’avantatge competitiu més aprofitat en la major part de les empreses (40,7%) és el de la
diferenciació, ja sigui per qualitat en processos/productes (28,1%), per atributs tecnològics de la
seva oferta (11,1%) o per diferenciar-se a partir de la seva marca (1,5%). No obstant, aquesta
darrera opció estratègica és molt poc freqüent degut als elevats recursos en comunicació i
posicionament que requereix habitualment.
L’adopció dels avantatges competitius basats en la diferenciació es mostra significativament
afavorida pel fet que l’empresa pertanyi al sector TIC, hagi passat pels espais d’incubació i
consolidació de la institució, i s’adreci a mercats internacionals. D’una banda, el 50% de les
empreses del sector TIC basen la seva estratègia en la diferenciació, mentre que les de la resta
de sectors ho fan només en el 34,6% dels casos. Les empreses amb experiència de viver
apliquen més sovint estratègies fonamentades en la diferenciació (46,9% dels casos) que les
empreses que no tenen aquesta experiència (31,5%). I les empreses internacionalitzades són,
també, més propenses a adoptar avantatges de diferenciació (52,7%), especialment si mostren
una alta activitat exportadora (aquestes últimes es diferencien el 60% de les vegades front el
37,4% de la resta).
L’especialització en un determinat segment del mercat al que s’ofereix un producte adaptat és
una opció escollida pel 38,5% de les empreses. L’aprofitament d’aquest avantatge competitiu
resulta del tot lògic perquè és molt apropiat o planteja pocs riscos en organitzacions de petita
dimensió, que disposen de relativament pocs recursos humans i materials per adreçar-se al
conjunt d’un mercat. De fet, les dades obtingudes a través de l’enquesta permeten contrastar
que quan més petita és la dimensió de l’empresa (ja es mesuri en volum de facturació com a
partir del número de treballadors) més predisposada està a aprofitar aquest avantatge
competitiu.
Tot i això, les empreses que han passat pel Viver o que estan ubicades actualment en aquest
espai, mostren una predisposició relativament més baixa (del 29,6% i del 22,2%,
respectivament) a especialitzar-se (aquestes proporcions són del 51,9% en les empreses que
no tenen experiència de viver i del 46,7% entre les que no hi estan ubicades). Per sectors
d’activitat, les empreses de la construcció, dels serveis personals i activitats socials i de
producció industrial es mostren més proclius a adoptar aquest tipus d’avantatge competitu
(100%, 63,6% i 57,1%, respectivament).
Un 20,7% d’empreses aprofiten avantatges competitius vinculats al lideratge en costos
(proporció que ascendeix fins el 45,5% entre les empreses dedicades a la distribució
comercial), ja sigui perquè es concentren en dotar de flexibilitat i rapidesa als seus processos
productius (16,3%) o per què s’orienten, bàsicament, a produir amb els menors costos
possibles (4,4%).
Com era d’esperar, l’adopció d’aquest tipus d’avantatges es mostra negativament relacionada
amb la capacitat de l’empresa per a crear treball de qualitat. Així, mentre que les empreses que
es preocupen, fonamentalment, per millorar els seus processos productius i reduir costos
aconsegueixen crear treball de qualitat en el 21,7% dels casos, la resta ho aconsegueix el
37,4% de les vegades. I són les empreses focalitzades en el mercat local o català les més
propenses a adoptar avantatges en costos (que escullen el 30% d’elles, front el 15,3% de les
empreses amb mercats de referència no locals).
© Internet Interdisciplinary Institute
© M. Castells, J. Vilaseca (dirs.), J. Lladós (coord.), G. Ammetller, I. Esteban, M. Fernández, J. Lladós, I. Rodríguez, J.
Torrent, J. Vilaseca.
Anàlisi de les empreses desenvolupades amb el suport de Barcelona Activa
124
Un aspecte especialment rellevant és que les empreses situades actualment als espais
d’incubació mostren una predisposició significativament més elevada a aprofitar avantatges en
costos (31,1%) que les empreses que no hi són presents (15,6%). L’experiència d’haver passat
pel Viver, en canvi, no sembla tenir una repercussió significativa en la predisposició a adoptar
aquests tipus d’avantatge competitiu.
Avantatges competitius i estratègics (% empreses)
Avantatge competitiu
Xarxactiva
Diferenciació
Especialitzactió
Lideratge en costos
40,7%
38,5%
20,7%
Amb experiència
de viver
46,9%
29,6%
23,5%
Viver
46,7%
22,2%
31,1%
5.2. Orientació organitzativa vers al mercat
El 42,7% de les empreses desenvolupa activitats de màrqueting analític, el que és un bon
començament per a adaptar-se adequadament a l’evolució de l’entorn competitiu donat que
proporcionen informació sobre la situació i evolució del mercat. Aquestes pràctiques
s’incrementen significativament entre les empreses que actualment estan situades en els
espais d’incubació i consolidació, molt possiblement degut a la recent necessitat de disposar
d’un coneixement adequat del mercat que els hagi permés elaborar el pla del seu negoci.
No obstant, l’important decalatge que s’enregistra entre la freqüència d’adopció d’aquestes
pràctiques d’investigació de mercats (42,7%) i les de segmentació de la clientela (85,2%) posa
de relleu que, en bona part de les ocasions, les estratègies de segmentació es basen més en
l’experiència i el coneixement personal que en una divisió objectiva del mercat, que hagi estat
obtinguda com a resultat d’una cerca de criteris òptims mitjançant un procés d’investigació.
En qualsevol cas, el fet que l’empresa mostri una alta vocació internacional (comercialitzant
més del 25% de la seva xifra de vendes als mercats exteriors) la fa més procliu a la investigació
de mercats (que realitza en el 64,3% dels casos, front el 40% de la resta) i al desenvolupament
de pràctiques de segmentació (cosa que fan totes les empreses amb alta activitat exportadora i
el 82,9% de la resta).
Fonaments per a l’orientació estratègica al mercat (% empreses)
Fonament/requeriment
Xarxactiva
Investigació de mercats
Segmentació
42,7%
85,2%
Amb experiència
de viver
42,3%
88,6%
Viver
53,8%
87,2%
El 33,1% de les empreses estan plenament orientades al mercat donat que es preocupen
d’obtenir informació de la seva evolució i de conèixer les diferents necessitats i preferències
dels clients que el composen, cosa que fan duent pràctiques d’investigació de mercat que
permeten, entre d’altres fins, dur a terme processos de segmentació òptima del mercats.
Tant l’adopció d’una orientació estratègica vers al mercat com la posada en pràctica de les
activitats que es requereixen prèviament per a fer-la possible (investigació i segmentació del
mercat) influeixen positivament en la capacitat de l’empresa per a crear treball de qualitat.
Mentre que el 48,9% de les empreses orientades al mercat són capaces de crear treball de
qualitat, la resta ho aconsegueix en només un 25,3% dels casos.
© Internet Interdisciplinary Institute
© M. Castells, J. Vilaseca (dirs.), J. Lladós (coord.), G. Ammetller, I. Esteban, M. Fernández, J. Lladós, I. Rodríguez, J.
Torrent, J. Vilaseca.
Entorn innovador, microempreses i desenvolupament local
125
La presència actual o passada al Viver de Barcelona Activa no sembla influir de manera
significativament positiva en l’orientació de l’organització cap al mercat. Però sí que hi ha una
característica pròpia de l’emprenedor, com és la seva experiència personal en la creació
d’empreses, que hi guarda relació. Així, els emprenedors amb experiències prèvies creant
empreses se n’adonen amb més facilitat (53,3%) de la importància d’orientar l’empresa vers al
mercat que els emprenedors que no compten amb aquesta experiència (46,7%).
5.3. Orientació al màrqueting de relacions
D’una banda, la immensa majoria (97,7%) d’empreses manté una relació estreta i
individualitzada amb cadascun dels seus clients. D’una altra, el 43,4% d’empreses disposa
d’aplicacions informàtiques tipus CRM per a la gestió integrada de les relacions amb els clients.
A més, el fet de disposar d’aquest tipus d’aplicacions operatives es troba significativament
relacionat amb el seu pas pels espais d’incubació i consolidació de la institució (el 52,4%
d’empreses que hi ha passat compta amb aquestes aplicacions) i amb el sector d’activitat de
l’empresa (les empreses del sector TIC adopten sistemes CRM en un 63,8% dels casos). La
disposició d’aquests sistemes també es troba relacionada (en aquest cas positivament) amb la
dimensió de l’organització, mesurada a partir del volum de facturació.
Fonaments per a l’establiment d’un màrqueting de relacions (% empreses)
Fonament/requeriment
Relació individual amb clients
Sistemes de gestió de la relació amb
els clients (CRM)
97,7%
Amb experiència
de viver
97,5%
97,7%
43,4%
52,4%
54,5%
Xarxactiva
Viver
El 33,1% de les empreses (el 53,7% al segment d’empreses que pertanyen al sector TIC) ha
adoptat una estratègia que respon a la filosofia actual del màrqueting de relacions, i que està
centrada en l’establiment de relacions continuades amb els clients d’una manera sistemàtica i
amb l’ajut de TICs (aplicacions CRM) especialment ideades per a donar-hi suport.
Les implicacions d’aquest tipus d’orientació estratègica es posen de manifest en constatar que
les empreses que despleguen una filosofia relacional són més capaces (44,4% dels casos en
comparació amb el 27,5% de la resta) de crear treball de qualitat.
L’orientació del negoci al màrqueting de relacions és adoptada més freqüentment per empreses
que han passat pel Viver de Barcelona Activa (39,5%) que entre aquelles que no hi han passat
(23,6%). I també es troba positivament relacionada amb la dimensió de l’empresa, ja es mesuri
aquesta a partir del seu volum de negoci o en funció del número de treballadors.
Pel que fa referència a les característiques de l’emprenedor, cal destacar que el gènere de la
persona sembla estar relacionat amb l’adopció d’un màrqueting de relacions, en ser molt més
usual en el segment d’homes (77,8%) que entre les dones emprenedores (22,2%).
5.4. Orientació al màrqueting un a un
Pel que fa referència a les estratègies de personalització o màrqueting un a un, s’observa que
(amb l’excepció del sector de la construcció) gairebé totes les empreses (93,9%) adapten els
productes a cada client. Fins i tot, productes semblants s’acaben oferint a preus diferents per a
determinats segments o clients (71%).
© Internet Interdisciplinary Institute
© M. Castells, J. Vilaseca (dirs.), J. Lladós (coord.), G. Ammetller, I. Esteban, M. Fernández, J. Lladós, I. Rodríguez, J.
Torrent, J. Vilaseca.
Anàlisi de les empreses desenvolupades amb el suport de Barcelona Activa
126
Cal destacar, també, que la comercialització de productes o serveis a mida i l’aplicació de
pràctiques de discriminació de preus per segments es constitueixen com a factors d’èxit
empresarial. Així, mentre que la mitjana d’èxit de tipus molt alt és del 47,6% entre les empreses
que comercialitzen el seu portafoli de productes a mida dels seus clients, es redueix fins el
12,5% entre les empreses que no adopten aquesta pràctica de negoci. D’altra part, la taxa
d’èxit alt o molt alt és del 61,4% entre les empreses que discriminen preus (quan en els casos
de les empreses que no discriminen preus és del 41,7%).
Fonaments per a la personalització del mix (% empreses)
Fonament/requeriment
Xarxactiva
Customització de productes o serveis
Discriminació de preus
93,9%
71,0%
Amb experiència
de viver
92,3%
69,4%
Viver
93,0%
64,1%
El 60,3% de les empreses compta amb un mix personalitzat per als seus clients donat que els
adapten l’oferta de productes un a un i, alhora, els ofereixen preus a la seva mida. Aquesta
orientació estratègica no sembla guardar cap relació significativa ni amb la dimensió
empresarial, ni amb el sector d’activitat, ni tampoc amb la localització actual o anterior de
l’empresa. En canvi, sí que es mostra relacionada amb una característica de l’emprenedor, com
és la seva formació. De fet, acostuma a ser una orientació estratègica més comuna entre les
persones amb formació universitària (86,6%) que entre els emprenedors sense aquest nivell
d’estudis (13,4%).
5.5. Orientacions estratègiques avançades
Destaca que un 8,8% de les empreses de la mostra tenen unes orientacions estratègiques
realment avançades (el 16,7% al sector TIC) donat que s’orienten al mercat, desenvolupen un
màrqueting de relacions i, alhora, ofereixen un mix de màrqueting personalitzat. La gran
majoria, no obstant, tenen nivells mitjos (25,7%) i baixos (18,5%), de manera que adopten entre
una i dues d’aquestes orientacions estratègiques, respectivament.
Una constatació que permet posar de relleu la importància d’orientar l’organització vers
aquestes filosofies de negoci és l’impacte positiu d’aquestes sobre la capacitat de l’empresa
per a crear treball de qualitat. Les empreses amb una orientació estratègica més avançada són,
de fet, les més capaces de crear treball de qualitat (ho aconsegueixen en un 66,7% dels casos,
front el 40%, el 25,8% i el 7,4%, respectivament, de les empreses amb orientacions
estratègiques de nivell mitjà, baix i nul).
El grau d’assoliment d’aquestes orientacions estratègiques es troba positivament relacionat
amb la dimensió de l’empresa (mesurada a partir del seu volum de negoci), però no així amb el
sector d’activitat al que pertany o amb la seva localització, actual o passada, als espais
d’incubació de la institució.
Orientació estratègica al mercat, al màrqueting i a les relacions (% empreses)
Nivell d’orientació
Alt
Mitjà
Baix
Nul
Xarxactiva
8,8%
25,7%
18,5%
16,9%
Amb experiència
de viver
9,9%
27,2%
44,4%
18,5%
Viver
4,4%
37,8%
42,2%
15,6%
© Internet Interdisciplinary Institute
© M. Castells, J. Vilaseca (dirs.), J. Lladós (coord.), G. Ammetller, I. Esteban, M. Fernández, J. Lladós, I. Rodríguez, J.
Torrent, J. Vilaseca.
Entorn innovador, microempreses i desenvolupament local
127
D’altra banda, es detecta l’existència d’una relació significativa entre algunes característiques
de la persona emprenedora i el nivell d’adopció d’aquest tipus d’estratègies. Així, les
orientacions estratègies més avançades tendeixen a ser adoptades per homes emprenedors,
per persones que ja havien creat alguna empresa i per aquells que, prèviament, havien estat
assalariats o bé empresaris.
5.6. Estratègies per al foment del creixement empresarial
Les empreses del conjunt de la mostra semblen adoptar la majoria de les alternatives
estratègiques establertes per Ansoff53 com a estratègies genèriques de creixement (veure taula
següent): el 61,4% tracta d’augmentar la seva penetració o quota de mercat en el mercat
actual, comercialitzant els productes dels que disposen actualment (el 44,4% al sector TIC); el
56,1% mira d’obrir nous segments o mercats a través de la seva oferta actual de productes
(només el 36,4% als sectors de la distribució comercial i els serveis empresarials); i el 62,1%
pretén desenvolupar nous productes que van adreçats als segments i mercats actuals. No
obstant, l’estratègia de diversificació de productes i mercats és més minoritària (33,3%) molt
probablement degut a que requereix un esforç molt més gran per part de l’organització, tant en
recursos humans com materials.
Les dues formes més innovadores de creixement genèric, que es fonamenten en la creació de
nous productes adreçats als mercats actuals i en la creació de nous productes per a nous
mercats (diversificació), són adoptades simultàniament pel 27,2% de les empreses.
La localització de l’empresa als espais de Barcelona Activa només sembla afavorir el
desenvolupament de les estratègies genèriques de creixement en el cas de les empreses que
actualment es troben ubicades en aquests espais i pel que fa referència a l’alternativa
estratègica que consisteix en introduir nous productes que aniran adreçats als mercats actuals.
Aquesta alternativa estratègica, a més, sembla influir positivament sobre la capacitat de
l’empresa per a crear treball de qualitat (cosa que s’aconsegueix en el 44,6% dels casos front
el 19% entre les empreses que no adopten aquesta estratègia).
Alternatives estratègiques genèriques de creixement (% empreses)
Alternativa estratègica
Penetració
Accés a nous mercats amb productes
actuals
Introducció de nous productes en el
mercat actual*
Diversificació*
61,4%
Amb experiència
de viver
63,6%
67,4%
56,1%
61,0%
60,5%
62,1%
64,9%
72,1%
33,3%
33,8%
37,2%
Xarxactiva
Viver
*Estratègies amb algun grau d’innovació.
Independentment de quina sigui l’alternativa de productes i mercats que es pensa fer servir per
a fer créixer l’organització, hi ha un grup important d’empreses (el 42,4% sobre el total) que
recorre a la integració de l’organització en xarxes externes, a través de l’establiment d’aliances
estratègiques amb altres empreses, com a via per a facilitar el seu creixement.
53
Ansoff, H.I. (1957). “Strategies for diversification”, Harvard Business Review, September-October, pp. 113-124.
© Internet Interdisciplinary Institute
© M. Castells, J. Vilaseca (dirs.), J. Lladós (coord.), G. Ammetller, I. Esteban, M. Fernández, J. Lladós, I. Rodríguez, J.
Torrent, J. Vilaseca.
Anàlisi de les empreses desenvolupades amb el suport de Barcelona Activa
128
De nou, es confirma la relativa importància de l’establiment d’aliances estratègiques per les
empreses vinculades a Barcelona Activa, alternativa que en aquest cas concret s’utilitza per a
créixer54 i que és especialment freqüent entre les empreses presents actualment als espais
d’incubació de la institució (53,5%), com també entre les que pertanyen al sector TIC (fins un
57,4% dels casos).
D’altra banda, les formes de creixement a partir de la creació de xarxes internes a
l’organització, com les que se’n deriven de la configuració de holdings o grups empresarials
propis, és una opció minoritària (14,4%). I només un 8,1% d’empreses (percentatge que es
redueix significativament al 7,4% en el subconjunt d’empreses del sector TIC) simultaneja
aquest tipus d’estratègia amb la integració en xarxes externes amb fins de creixement.
Alternatives de creixement a través de xarxes (% empreses)
Alternativa estratègica
Creixement a través de xarxes
externes
Creixement en xarxes internes
Creixement en xarxes (externes i
internes)
Xarxactiva
Amb experiència
de viver
Viver
42,4%
46,8%
53,5%
14,4%
13,0%
11,6%
8,1%
8,6%
6,7%
Finalment, hi ha un petit grup d’empreses que adopta estratègies mixtes de creixement que es
poden calificar com a innovadores o avançades, en tant que combinen simultàniament les
estratègies genèriques de creixement basades en la creació de nous productes (ja sigui perquè
crearan nous productes o serveis, o bé perquè aplicaran una estratègica de diversificació
basada productes nous) amb alguna de les estratègies de creixement en xarxa que s’acaben
de veure.
Així, un 14,7% de les empreses (un 13% al sector TIC) desenvolupa estratègies de creixement
innovadores i basades en aliances estratègiques (xarxes externes); mentre que un 7,4%
combina estratègies innovadores de creixement amb la creació d’un grup empresarial (xarxes
internes). En cap d’aquests casos es detecten comportaments significativament diferents entre
les empreses que, ja sigui actualment o anteriorment, han estat ubicades als espais incubadora
de la institució.
Alternatives complexes i avançades per al creixement (% empreses)
Alternativa estratègica
Creixement innovador i en xarxes
externes
Creixement innovador i en xarxes
internes
Xarxactiva
Amb experiència
de viver
Viver
14,7%
13,6%
20,0%
7,4%
6,2%
6,7%
54
De fet, es detecta una molt estreta relació entre el nivell actual d’assoliment d’aliances estratègiques i la intenció de
fomentar el creixement futur en base a elles. Per exemple, totes les empreses que ara compten amb nivells elevats
d’aliances i d’altres col·laboracions (tenen vincles amb competidors i aliances a través de Barcelona Activa, i
col·laboren amb tercers per innovar) també preveuen créixer en base a aquestes formes de relació.
© Internet Interdisciplinary Institute
© M. Castells, J. Vilaseca (dirs.), J. Lladós (coord.), G. Ammetller, I. Esteban, M. Fernández, J. Lladós, I. Rodríguez, J.
Torrent, J. Vilaseca.
Entorn innovador, microempreses i desenvolupament local
129
Quadre resum
-
L’avantatge competitiu més aprofitat per les empreses (40,7%) és el de la diferenciació, ja
sigui per qualitat en processos/productes, per atributs tecnològics de la seva oferta o per
destacar a partir de la marca.
-
L’especialització en un determinat segment del mercat, al que s’ofereix un producte
adaptat, és una opció escollida pel 38,5% de les empreses. Quan més petita és la dimensió
de l’empresa, més predisposada està a aprofitar aquest avantatge.
-
Un 20,7% d’empreses aprofita avantatges competitius vinculats al lideratge en costos,
perquè es concentren en dotar de flexibilitat i rapidesa als seus processos productius o
perquè s’orienten a produir als menors costos possibles. Això les fa molt menys capaces de
crear treball de qualitat.
-
Les empreses situades actualment al Viver mostren una predisposició relativament més
elevada a aprofitar avantatges competitius basats en el lideratge en costos, en detriment
dels relacionats amb l’especialització. L’experiència de pas pel Viver, en canvi, sembla
afavorir l’aprofitament d’avantatges en diferenciació.
-
Mentre que la internacionalització de l’empresa influeix positivament en l’adopció
d’estratègies basades en la diferenciació, la seva focalització en el mercat local o català la
fa més propensa al lideratge en costos.
-
Encara que només el 42,7% de les empreses desenvolupa activitats de màrqueting analític,
la gran majoria té segmentada la seva clientela (85,2%). En bona part del casos, les
estratègies de segmentació es basen més en l’experiència i el coneixement personal que
en una divisió objectiva del mercat, fruit d’un procés d’investigació.
-
El 33,1% de les empreses ha adoptat una estratègia que respon a la filosofia actual del
màrqueting de relacions, centrada en l’establiment de relacions continuades amb els clients
d’una manera sistemàtica i amb l’ajut de TICs específiques (tipus CRM). Aquesta orientació
és veu afavorida pel fet que l’empresa hagi passat pel Viver, pertanyi al sector TIC i tingui
una major dimensió organitzativa.
-
La gran majoria d’empreses, d’una banda, adapta i comercialitza productes o serveis a
mida de cada client (93,9%) i, d’una altra, aplica pràctiques de discriminació de preus per
segments o clients diferents (71%). Ambdues pràctiques es constitueixen en factors d’èxit
empresarial.
-
Un 8,8% de les empreses té orientacions estratègiques avançades: s’orienten al mercat,
desenvolupen un màrqueting de relacions i despleguen un mix de màrqueting personalitzat.
-
L’assoliment d’aquestes orientacions avançades, que es troba positivament relacionat amb
la dimensió de l’empresa i la seva pertinença al sector TIC, repercuteix favorablement en la
probabilitat d’èxit empresarial per a crear treball de qualitat.
-
El 61,4% de les empreses tractarà de créixer en el futur augmentant la quota de mercat en
els mercats actuals i comercialitzant els productes actuals; el 56,1% tractarà d’obrir nous
mercats amb l’oferta actual de productes; el 62,1% pretén crear nous productes per als
mercats actuals; i el 33,3% preveu desenvolupar nous productes que s’adreçaran a
mercats també nous.
© Internet Interdisciplinary Institute
© M. Castells, J. Vilaseca (dirs.), J. Lladós (coord.), G. Ammetller, I. Esteban, M. Fernández, J. Lladós, I. Rodríguez, J.
Torrent, J. Vilaseca.
130
Anàlisi de les empreses desenvolupades amb el suport de Barcelona Activa
6. L’adopció d’Internet per a la comercialització electrònica
Com ve sent cada cop més habitual en les economies dels països desenvolupats, una part
important de les empreses (el 41,2% de les vinculades a Barcelona Activa) acostuma a utilitzar
Internet per a realitzar l’aprovisionament dels productes i serveis que els resulten necessaris
per desenvolupar les seves activitats. Aquesta proporció encara és més elevada en el segment
d’empreses que han passat pel Viver (on la taxa d’adopció arriba fins el 50,6%) i en el grup
d’empreses que pertanyen als sectors TIC i de la distribució comercial (amb xifres d’adopció del
59,3% i del 54,5%, respectivament).
Sorprèn que sigui el grup d’emprenedors amb estudis secundaris el que impulsi més sovint la
implantació de pràctiques d’aprovisionament electrònic (mentre que en aquest grup es registra
una taxa d’adopció del 64,7%, en el grup d’emprenedors amb estudis universitaris aquesta xifra
és del 38,8%). Altres característiques de l’emprenedor, com el gènere, la seva situació
professional abans de crear l’empresa i el seu alt caràcter emprenedor, en canvi, no semblen
influir-hi significativament.
Com a mitjana, les empreses s’aprovisionen del 33,2% del valor total de les seves compres
mitjançant Internet, proporció que en el Viver arriba a ser del 50,2% i que està inversament
relacionada amb el número de treballadors de l’empresa. Sembla, doncs, que quan més limitats
són els recursos humans o materials amb què compta l’empresa per a desenvolupar les
activitats del negoci en general, i de compres i aprovisionaments en particular, més profit treu
de l’aprovisionament electrònic.
Solen ser els emprenedors amb experiència prèvia com a empresaris els que aconsegueixen
que l’empresa realitzi una major proporció de les seves compres a través d’Internet (54,4%
sobre el total de les compres). En canvi, el gènere, el nivell d’estudis i l’alt caràcter emprenedor
no hi tenen una incidència significativa.
L’ús d’Internet és molt més elevat quan es considera la realització d’activitats de comunicació
externa i amb caràcter comercial a través de la Xarxa (mesurada aquí a través de la disposició
de pàgina web). Tal com s’ha vist en apartats anteriors, un 77,2% de les empreses vinculades
a Barcelona Activa adopten aquest tipus de pràctiques, sense que el pas pels espais
d’incubació de la institució hi repercuteixi significativament. En canvi, sí que la pertinença al
sector TIC afavoreix les pràctiques de comunicació en línia (el 88,9% de les empreses d’aquest
sector tenen pàgina web pròpia).
Com també és habitual en les economies occidentals, les iniciatives de venda electrònica del
portafoli de productes són molt menys freqüents (30,9%). No obstant, aquesta xifra d’adopció
millora significativament en el conjunt d’empreses del sector TIC (on la venda en línia és
adoptada pel 44,4% de les organitzacions), i entre les empreses que no es limiten a actuar en
un mercat local (la taxa d’adopció en aquests casos és del 36%, front el 22% de les que
s’adrecen a un mercat eminentment local o català).
El nivell d’estudis de l’emprenedor sembla tenir una influència sobre les decisions d’adopció de
la venda en línia anàloga a la que exerceix sobre l’aprovisionament electrònic. És en el grup
d’emprenedors amb estudis secundaris on es registra una taxa d’adopció més elevada (52,9%,
en comparació amb la taxa del 28,4% del grup d’emprenedors amb estudis universitaris). De la
mateixa manera, la situació prèvia de l’emprenedor com a empresari també afavoreix l’adopció
de la venda en línia (amb una taxa d’adopció del 66,7%). El gènere, en canvi, no es mostra
com un determinant significatiu.
Com a mitjana, les empreses vinculades a la institució venen el 18,2% de la seva xifra de
negoci a través d’Internet, proporció que en el segment d’empreses ubicades actualment al
Viver arriba a ser del 33,7% sobre el total de les seves vendes, i que és del 35%, del 50% i del
52%, respectivament, entre les empreses de serveis personals i activitats socials, distribució
© Internet Interdisciplinary Institute
© M. Castells, J. Vilaseca (dirs.), J. Lladós (coord.), G. Ammetller, I. Esteban, M. Fernández, J. Lladós, I. Rodríguez, J.
Torrent, J. Vilaseca.
Entorn innovador, microempreses i desenvolupament local
131
comercial i producció industrial. Destaca que al sector TIC, en canvi, el pes mitjà de la venda
en línia sobre el total de vendes es redueix fins a l’11%.
Comercialització electrònica (% empreses)
Activitats comercials
Xarxactiva
Comunicació en línia
Venda en línia
77,2%
30,9%
Amb experiència
de viver
76,5%
34,6%
Viver
73,3%
35,6%
El fet que l’emprenedor prèviament ja fos empresari guarda relació amb l’assoliment d’una
major xifra de vendes per Internet (cas en el que s’obté, com a mitjana, un 27% de les vendes a
través del canal). En canvi, el gènere i el nivell d’estudis de la persona no semblen influir, de
manera significativa, en l’abast de les iniciatives de venda electrònica.
Abast dels intercanvis en línia (% mitjans sobre les xifres de compres i vendes)
Intercanvis comercials
% compres en línia sobre total compres
% vendes en línia sobre les vendes totals
Xarxactiva
33,2%
18,2%
Amb experiència
de viver
37,1%
20,9%
Viver
50,2%
33,7%
Una part encara important d’empreses (el 17,6%) no utilitza Internet ni per aprovisionar-se ni
amb cap finalitat comercial (el 24,4% entre el segment d’empreses que no pertanyen al sector
TIC). Tot i això, s’identifica un grup integrat pel 25,7% d’empreses (el 35,2% al sector TIC) que
fan servir la Xarxa per aprovisionar-se de productes i serveis, per a donar a conèixer la seva
oferta comercial, com també per a vendre el seu catàleg de productes. Aquesta proporció no
varia significativament pel fet que l’empresa hagi passat o estigui actualment localitzada als
espais d’incubació i consolidació.
Quadre resum
-
El 41,2% de les empreses acostuma a utilitzar Internet per a realitzar els seus
aprovisionaments. Com a mitjana, les empreses s’aprovisionen del 33,2% del valor total de
les seves compres mitjançant Internet.
-
Tot i que el pas pel Viver i la pertinença al sector TIC afavoreixen l’adopció de sistemes
d’aprovisionament electrònic, el que acaba influint sobre el volum d’aprovisionaments
realitzats per aquest canal és la presència actual en el Viver i els limitats recursos humans
de què disposa l’empresa.
-
El 30,9% de les empreses ha adoptat la venda electrònica, les quals venen per Internet,
com a mitjana, el 18,2% de la seva xifra de negoci.
-
Tot i que les xifres d’adopció de la venda electrònica milloren en el sector TIC, són les
empreses presents actualment al Viver i les que pertanyen a alguns altres sectors
d’activitat (serveis personals i activitats socials, distribució comercial i producció industrial)
les que més profit treuen d’aquest canal de distribució.
© Internet Interdisciplinary Institute
© M. Castells, J. Vilaseca (dirs.), J. Lladós (coord.), G. Ammetller, I. Esteban, M. Fernández, J. Lladós, I. Rodríguez, J.
Torrent, J. Vilaseca.
Entorn innovador, microempreses i desenvolupament local
133
Capítol IV. Anàlisi de l’entorn
1. La innovació a l’economia del coneixement
Durant molt de temps, la literatura econòmica sobre la innovació i el canvi tecnològic estava
dominada per la seva interpretació com un procés lineal. L’any 1986 S. Kline i N. Rosenberg55
varen criticar aquesta visió, molt estesa acadèmicament. Al seu entendre, la innovació no és
ciència aplicada mitjançant un seguit d’etapes ben definides per les quals indefectiblement han
de passar els innovadors: primer la recerca, després el desenvolupament i finalment la
producció i la comercialització. En l’enfocament tradicional, per tant, l’activitat formal de recerca
seria el factor determinant de la innovació. Els autors varen indicar que, a la realitat, molt
poques innovacions empresarials seguien aquest patró causal. Generalment, les empreses
innoven quan perceben una demanda en el mercat i ho fan revisant i combinant el coneixement
existent. Només quan aquest esforç és insuficient és quan consideren invertir en projectes
d’R+D+i. De fet és, a molts casos, l’experiència mateixa dels usuaris i no pas l’activitat de
recerca la font i l’estímul d’innovació més importants per a les empreses. A banda d’això, el
procés d’innovació empresarial es caracteritza perquè hi ha multitud de feedbacks i
interaccions entre totes les seves etapes. No es tracta, en absolut, d’un procés lineal sinó que
les etapes prèvies es van reconsiderant, com també les innovacions mateixes a la llum del que
succeeix al llarg del procés.
En el model convencional la innovació seria el resultat exclusiu de dos elements: el technologypush (és a dir, la conseqüència d’una seqüència temporal ben definida des de la recerca bàsica
fins a la comercialització del nou producte) i el need-pull (és a dir, la demanda i el mercat serien
fonts d’idees estrictament per a l’R+D+i). En la visió de la innovació com a procés interactiu, en
canvi, es ressalta que els processos de learning-by-doing i de learning-by-using també són
transcendents per al procés d’innovació, que la tecnologia (com a combinació de coneixement)
també pot tenir un caràcter tàcit i no codificable, i que l’aprenentatge (de nou coneixement) té
una naturalesa acumulativa. L’aprenentatge, doncs, és un element central en el procés
d’innovació. I ja que el procés d’innovació porta implícit en sí mateix un procés d’aprenentatge, i
com que el coneixement científic i tecnològic té un caràcter parcialment tàcit, les interaccions
entre els agents innovadors són molt transcendents per al procés d’innovació. D’aquesta
manera es pot parlar, doncs, d’un model interactiu o encadenat (chain-linked model).
Actualment la innovació és entesa com un procés d’aprenentatge, en el que el recurs bàsic és
el coneixement, el qual, a la vegada, és també el seu principal resultat. Per tant, és un procés
complex, que s’alimenta tant de coneixement tàcit com de coneixement observable; que està
afectat tant per una diversitat de factors interns a l’empresa com per altres factors que són
presents en el seu entorn; que és fruït tant d’uns processos altament formalitzats com d’altres
bàsicament informals; que es beneficia de la competència i de la cooperació entre empreses i/o
amb institucions; i que dóna lloc tant a canvis radicals tecnològicament com a petites millores
incrementals, que augmenten el rendiment de les tecnologies ja existents.
Es poden identificar dos grans tipus d’interaccions vinculades al procés d’innovació: els
processos d’interacció dins l’empresa (intrafirm networking) i aquells altres que impliquen a
altres empreses o institucions de l’entorn científic i tecnològic on l’empresa opera (interfirm
networking). L’organització interna de les empreses i la gestió del seu coneixement, d’una
banda, i les seves interaccions amb l’entorn, de l’altra, són elements determinants del seu
procés d’innovació. I si el procés d’innovació té un caràcter interactiu i col·lectiu que evoluciona
en el temps, les organitzacions i institucions poden absorbir, crear i intercanviar coneixement
de forma interdependent. La generació de coneixement per una empresa concreta depèn no
55
Kline, S.J., Rosenberg, N. (1986). “An overview of innovation”, a Landau, R., Rosenberg, N. (eds.), The positive sum
strategy. Washington, DC: National Academy Press.
© Internet Interdisciplinary Institute
© M. Castells, J. Vilaseca (dirs.), J. Lladós (coord.), G. Ammetller, I. Esteban, M. Fernández, J. Lladós, I. Rodríguez, J.
Torrent, J. Vilaseca.
134
Anàlisi de l’entorn
només de les activitats internes sinó, també, dels esforços exteriors que pot atraure i dels que
es pot beneficiar.
Les empreses no innoven, per tant, aïlladament. Molts autors indiquen que la innovació
empresarial és el resultat d’un procés continuat d’aprenentatge interactiu en el context de
relacions formals i informals, dins i fora de les empreses. En concret, fan esment de la
transcendència de la cooperació entre empreses, com a font important de nous coneixements,
ja que reforça l’aprenentatge de les organitzacions, millora el seu accés a coneixement i
recursos (que d’altra forma potser serien inaccessibles) i posa a prova l’expertesa interna i les
capacitats d’aprenentatge de l’empresa. Alguns d’ells fins i tot consideren que el grau al que les
empreses aprenen i augmenten el seu estoc de coneixement és funció de la seva participació
en activitats de xarxa. Tot plegat, la cooperació és un factor molt important en el descobriment,
aplicació i difusió de tecnologies. Fins i tot, en el cas que una empresa no cooperi
explícitament, també es beneficia de les innovacions desenvolupades en l’exterior, mitjançant
el coneixement incorporat en els equipaments tecnològics que utilitza o en l’adquisició de
serveis especialitzats de consultoria i de desenvolupament d’innovacions.
Que té de diferent la innovació a l’economia del coneixement? Al llarg del desenvolupament de
les societats, l’activitat econòmica sempre ha reposat en el coneixement. És ben cert que, amb
el pas del temps, les societats acumulen els coneixements adquirits i, alhora, en desenvolupen
de nous. Bona part d’aquests coneixements s’incorporen en les tecnologies que s’utilitzen als
processos productius, donant lloc a un procés que fa millorar la qualitat i la quantitat de la
producció econòmica. Avui en dia, però, els estudis econòmics demostren com, a les principals
economies del mon, la contribució del coneixement al creixement econòmic és molt més
important que en altres etapes històriques. Què té de nou la situació actual per tal que es pugui
parlar d’una economia impulsada pel coneixement? Es pot dir que hi ha diversos aspectes que
paga la pena posar de manifest:
•
El coneixement es considera cada cop més com una mercaderia, que es pot comercialitzar
en el mercat, que adopta formats diferents, que és fàcilment transmissible i a qui se li posa
preu o valor.
•
La revolució digital i l’aplicació econòmica de les TIC han afectat molts aspectes de la
cadena de generació i distribució de coneixement, fent-lo més codificable i transmissible, i
reduint-ne sensiblement els seus costos de difusió.
•
La globalització dels mercats ha vingut de la mà d’un increment de la mobilitat de
mercaderies i factors. Aquesta mobilitat, junt amb els nous desenvolupaments de les TIC,
ha fet créixer notablement l’intercanvi de coneixement entre actors econòmics, de forma
que la seva connectivitat i interrelació ha crescut sensiblement. D’aquesta manera, els
costos de la manca d’innovació tecnològica augmenten perquè hi ha més fonts i clients
potencials de coneixement. Ignorar-ho pot donar lloc a l’aïllament o a una pressió creixent
dels competidors.
En un context de canvi en les condicions de competència als mercats internacionals, les
tecnologies actuals incorporen una base més gran de coneixement, les activitats més
intensives en l’ús del coneixement tenen un pes creixent en les economies més
desenvolupades i la inversió en coneixement i intangibles (R+D, desenvolupament de software,
inversió en educació i formació, inversions immaterials...) augmenta progressivament arreu del
món. La innovació esdevé, doncs, un actiu de primer ordre en la competitivitat de les empreses
i del conjunt del territori on es localitzen. Què caracteritza al procés d’innovació en la societat
del coneixement? La Comissió Europea ressalta explícitament alguns trets característics:
•
La innovació i generació de coneixement tenen lloc a totes les activitats econòmiques, a tot
tipus d’empreses, i sovint són resultat d’un procés d’aprenentatge sense recerca formal, de
manera que s’originen fora dels processos formals i sistemàtics d’R+D. Aquesta innovació
© Internet Interdisciplinary Institute
© M. Castells, J. Vilaseca (dirs.), J. Lladós (coord.), G. Ammetller, I. Esteban, M. Fernández, J. Lladós, I. Rodríguez, J.
Torrent, J. Vilaseca.
Entorn innovador, microempreses i desenvolupament local
135
sense recerca és particularment característica del sector serveis i de moltes
microempreses.
•
La difusió de coneixement és un procés interactiu, sistèmic i multidireccional. Per a que
tingui èxit el sistema d’innovació d’un país, cal saber conduir aquest aprenentatge sense
recerca formal cap al procés d’innovació, permetre que el coneixement generat per les
activitats formals d’innovació participin d’aquestes altres activitats innovadores i no oblidar
la contribució transcendent de la recerca bàsica a moltes activitats econòmiques.
•
Les innovacions estan requerint una base més àmplia i diversa de coneixements. És a dir,
els emprenedors (dins i fora les empreses) afronten un entorn que cada cop sembla ser
més complex i les empreses han de saber integrar de forma útil els diferents tipus de
coneixement de que disposen. La gestió corporativa del coneixement no és, en
conseqüència, un fet irrellevant per a les activitats d’innovació.
•
La creativitat és la font principal d’innovació. Tot i que la capacitat per a codificar i
transmetre coneixement ha crescut sensiblement amb l’ús de les TIC, el coneixement tàcit
continua sent vital per al procés d’innovació. Cal saber fer avançar aquest coneixement al
ritme que ho faran els avenços tecnològics i, alhora, afavorir la seva difusió social. En
aquest sentit, són indispensables les iniciatives adreçades a desenvolupar processos
d’aprenentatge compartit, sobretot entre les empreses de menor dimensió.
En aquest context, com afecta l’aplicació de les TIC al procés innovador? Probablement, els
efectes més transcendents de l’ús de les TIC com a mitjà d’innovació siguin, d’una banda,
l’oportunitat que ofereix al desenvolupament de noves oportunitats i canals de negoci i, de
l’altra, la seva capacitat per afavorir que les empreses s’organitzin en xarxa. El cercle virtuós
entre l’aplicació econòmica de les TIC i les capacitats de treballar en xarxa es fa més evident
quan l’objectiu és la generació i aplicació de nou coneixement. Aquest fet és el resultat de tres
efectes observats56:
- les TIC estimulen el dinamisme innovador perquè redueixen parcialment els obstacles a
l’emprenedoria, fan més eficients les interaccions entre els agents implicats en el procés
d’innovació (interns i externs a l’empresa), i afavoreixen el desenvolupament de noves
activitats i productes o serveis;
- les TIC modifiquen la naturalesa de les innovacions i permeten desenvolupar processos
d’innovació més sofisticats i interdependents;
- la major complexitat dels processos d’innovació induïts per les TIC fa que els seu ús només
sigui un avantatge competitiu sostenible si s’integra amb els recursos i capacitats de que
l’empresa disposa.
Finalment, es fa necessari reflexionar sobre el rol de les microempreses en aquest context de
canvi de paradigma. Si les innovacions consisteixen en una nova combinació de les idees, les
capacitats i els coneixements existents, com més gran sigui la varietat d’aquests recursos, més
gran serà l’abast d’aquestes noves combinacions i, per tant, més complexes i sofisticades
podran ser les innovacions. D’aquí es podria concloure que cal esperar que les grans empreses
(i àdhuc els països més grans) fossin les més innovadores. La realitat, però, no és consistent
amb aquesta predicció. Per què és així? I, en particular, quin paper li pertoca jugar doncs a
l’emprenedor?
Pel que fa a la primera pregunta, cal tenir present que les organitzacions també aprenen de la
interacció amb fonts externes de coneixement. L’ús de les TIC estimula aquesta interacció, de
manera que el suport extern semblaria ser més important per a les empreses més petites, que
compensarien els seus menors recursos interns mitjançant una interacció positiva amb el seu
entorn, sobretot en aquelles activitats de recerca on l’efecte d’escala és més important. Però en
la mesura que la base de coneixement que requereixen les innovacions és cada cop més
56
Vilaseca, J. (dir.) (2004). Les TIC i les transformacions de l’empresa catalana. Barcelona: Universitat Oberta de
Catalunya i Generalitat de Catalunya, CIDEM.
© Internet Interdisciplinary Institute
© M. Castells, J. Vilaseca (dirs.), J. Lladós (coord.), G. Ammetller, I. Esteban, M. Fernández, J. Lladós, I. Rodríguez, J.
Torrent, J. Vilaseca.
136
Anàlisi de l’entorn
complexa, s’ha comprovat com fins i tot les grans empreses cada cop depenen més de suport
extern per a innovar i que les grans empreses amb departaments consolidats d’R+D+i també
cooperen amb molta freqüència i amb l’ús de les TIC, ja que estan ben preparades per absorbir
els nous coneixements que arriben des de fora de l’empresa: la seva capacitat d’assimilació
tecnològica és important.
Pel que fa a la segona qüestió, cal tenir present que en l’economia del coneixement, la persona
és la unitat d’observació més rellevant. I si bé tradicionalment l’objecte d’anàlisi dels processos
d’innovació és l’empresa, generalment és el treball qualificat el principal agent impulsor i difusor
del nou coneixement. En la mesura que aquest treball busqui apropiar-se dels rendiments del
nou coneixement i esdevingui emprenedor en sorgeix l’oportunitat de negoci i, amb ella,
l’emergència d’una nova empresa innovadora. Aquest impuls serà probablement més intens
quan el potencial emprenedor sigui conscient de que les seves idees tenen un valor molt
superior a la remuneració que rep en l’empresa existent i quan els mecanismes de retenció de
talent d’aquesta empresa són inexistents o operen deficientment. En aquest cas d’start-up,
serà la nova empresa que desenvoluparà el seu procés d’innovació a partir del coneixement
incorporat en l’emprenedor(s) que l’ha(n) creada. I la diversitat de noves formes d’organització
que permet l’aplicació estratègica de les TIC afavoreix aquest procés. No gens sorprenentment,
gran part de les innovacions recents de producte o servei en moltes activitats econòmiques
emergents són el resultat d’aquest tipus d’empreses57.
D’aquesta manera, en l’anàlisi caldrà tenir en consideració quins són els comportaments
innovadors de les empreses que interaccionen amb Barcelona Activa, principalment des del
punt de vista de la utilització de les TIC.
57
Audretsch, D.B. (2002). “Entrepreneurship: a survey of the literature”. Document preparat per a la Direcció General
d’Empresa
de
la
Comissió
Europea.
Disponible
a:
europa.eu.int/comm/enterprise/entrepreneurship/green_paper/literature_survey_2002.pdf.
© Internet Interdisciplinary Institute
© M. Castells, J. Vilaseca (dirs.), J. Lladós (coord.), G. Ammetller, I. Esteban, M. Fernández, J. Lladós, I. Rodríguez, J.
Torrent, J. Vilaseca.
Entorn innovador, microempreses i desenvolupament local
137
2. El dinamisme innovador amb l’ús de les TIC
L’experiència de viver a Barcelona Activa és un factor important d’estímul al desenvolupament
d’innovacions, particularment quan aquestes es basen en la utilització de noves tecnologies. De
fet, tres de cada quatre empreses que han passat pels vivers de Barcelona Activa han
desenvolupat innovacions basades en l’ús de les TIC. En canvi, només el 56,4% de les
empreses sense experiència en els vivers de la institució ha acabat desenvolupant aquest tipus
d’innovacions. La propensió a innovar sembla ser sensible, doncs, al tipus d’entorn on es
desenvolupa l’activitat de l’empresa.
Innovació amb l’ús de les TIC segons entorn (% empreses)
100%
80%
60%
40%
20%
0%
Actualment al Viver
Han abandonat el Viver
Sense experiència de viver
El tipus d’innovació predominant entre les empreses amb experiència de viver és la innovació
de producte o servei, que està present en el 54,3% dels casos. El predomini d’activitats de
serveis o de la indústria de la informació contribueix a explicar el lideratge d’aquest tipus
d’innovació. Al seu torn, tant la innovació de caràcter organitzatiu com la innovació de procés
també presenten uns registres significatius (del 44,4% i del 33,3%, respectivament). La
innovació de producte, en particular, és majoritària en tots els entorns analitzats però fora del
Viver és sensiblement inferior (en el 36,4% dels casos). Pel que fa a la innovació organitzativa,
esdevé un element més característic de les empreses consolidades que ja han abandonat el
Viver: mentre que el 52,8% d’aquestes empreses ha utilitzat les TIC com a instrument de canvi
organtizatiu, només és aquest el cas del 37,8% de les empreses localitzades actualment al
Viver. Tot i que la fase del cicle de vida de l’empresa necessàriament condiciona aquest
comportament, la transcendència de l’entorn és important ja que la innovació organitzativa està
present en només el 30,9% de les empreses que no han passat pel Viver. Al seu torn, la
innovació de procés basada en les TIC presenta un comportament molt similar: està present en
gairebé el 40% de les empreses consolidades que ja han abandonat els vivers, en el 28,9% de
les que actualment hi són presents, i només en el 21,8% de les que mai han passat per ells.
Innovació amb l’ús de les TIC (% empreses)
60%
40%
20%
0%
Innovació de producte
Amb experiència de viver
Innovació de procés
Innovació organitzativa
Sense experiència de viver
© Internet Interdisciplinary Institute
© M. Castells, J. Vilaseca (dirs.), J. Lladós (coord.), G. Ammetller, I. Esteban, M. Fernández, J. Lladós, I. Rodríguez, J.
Torrent, J. Vilaseca.
138
Anàlisi de l’entorn
En l’economia del coneixement, la capacitat de canvi i adaptació organitzativa és transcendent
per a desenvolupar innovacions que permetin a l’empresa una millor adaptació als canvis en la
demanda i les condicions del mercat. I en la mesura que les TIC substitueixen habilitats
mentals, es fa evident que hi ha una complementarietat entre el seu ús i les habilitats personals
i capacitats competencials del treballador que, per ser plenament desenvolupades en aquest
nou entorn, exigeixen canvis organitzatius, per tal d’afavorir el treball en xarxa. El lligam entre
les capacitats del treball i el canvi organitzatiu és, doncs, molt estret.
En concret, diversos estudis demostren que l’ús de les TIC fa incrementar la productivitat via
innovació organitzativa58. És a dir, els principals beneficis de les TIC s’obtenen quan les noves
tecnologies es combinen amb altres actius organitzatius. En conseqüència, la seva integració
exigeix un ajust estructural a l’empresa, en forma d’un canvi organitzatiu complementari (noves
estratègies, línies de negoci, estructures organitzatives, habilitats del treball, etc.). A més,
l’emergència de xarxes concentra l’atenció cap a tota la cadena de valor (sobretot en la
interacció amb proveïdors i clients), de forma que s’integri i optimitzi la gestió de la cadena de
valor de l’empresa. Per aquest motiu es pot afirmar que el resultat del procés d’innovació
empresarial depèn de la disponibilitat de coneixements i de recursos (materials i immaterials),
de la manera en que s’organitzin i es gestionin, i de la qualitat de l’entorn on l’empresa opera.
D’aquesta manera, es pot observar l’activitat innovadora de les empreses a l’economia del
coneixement des de l’òptica dels seus determinants i de les seves conseqüències i, en concret,
continuar investigant els determinants, el comportament i la naturalesa de la innovació:
1) Identificar si els aspectes específics que tradicionalment influeixen sobre els processos
d’innovació empresarial (factors interns a l’empresa, vinculats al seu entorn, d’oferta, de
demanda i vinculats a la propietat de l’empresa) encara mantenen el seu poder explicatiu.
2) Inserir el procés d’innovació dins l’estratègia de competitivitat de l’empresa, establint, per
exemple, quins són els avantatges competitius que es volen explotar mitjançant les
innovacions.
3) Avaluar les potencialitats de les TIC com a instrument d’estímul a la innovació, i tenint en
compte el seu ús com a mitjà per innovar i com a mitjà per superar obstacles per innovar.
4) Identificar la naturalesa de les innovacions amb l’ús de les TIC i, en particular, avaluar si
afavoreixen una millor interconnexió entre els agents implicats en l’aplicació de
coneixement a l’activitat productiva, i si incideixen sobre la naturalesa de la innovació,
orientant-la cap al procés.
Aquest efecte impulsor de la innovació que tenen les activitats d’incubació de Barcelona Activa
es confirma en contrastar que el rendiment dels processos d’innovació és molt superior: una de
cada cinc empreses que s’ha beneficiat d’aquests entorns ha desenvolupat innovacions de
producte, procés i organitzatives amb el suport de les TIC. En canvi, només ha estat el cas
d’una de cada onze de les altres empreses. I la propensió a combinar entre sí aquestes
diferents tipologies d’innovacions és el doble d’intensa en aquestes empreses (de l’ordre del
25% al 27%) que en aquelles altres on la interacció amb Barcelona Activa no s’ha basat en la
localització al seus espais.
De l’anàlisi dels objectius i resultats d’aquestes innovacions se’n poden extreure també algunes
informacions significatives. D’una banda, que el registre o patent d’aquests dissenys, idees o
innovacions, en general, és una pràctica freqüent entre les empreses que interaccionen amb
Barcelona Activa, amb independència de la seva localització o del seu pas pels espais
d’acolliment (és present en el 28% dels casos). De l’altra, que el 80% de les empreses
innovadores que han passat pels vivers de Barcelona Activa han desenvolupat aquestes
58
Veure, per exemple, Brynjolfsson, E., Malone, T., Gurbaxani, V., Kambil, A. (1994). “Does information technology
lead to smaller firms?”, Management Science, Vol. 40 (12), pp. 1628-1644.
© Internet Interdisciplinary Institute
© M. Castells, J. Vilaseca (dirs.), J. Lladós (coord.), G. Ammetller, I. Esteban, M. Fernández, J. Lladós, I. Rodríguez, J.
Torrent, J. Vilaseca.
Entorn innovador, microempreses i desenvolupament local
139
innovacions a la recerca d’una millor capacitat d’adaptació als canvis del mercat, mentre que
només és aquest el cas del 60% de les altres empreses. Al seu torn, el 60% de les empreses
amb experiència de viver també ha tingut com a objectiu de les seves innovacions la millora de
la flexibilitat dels seus processos interns.
Objectiu de les innovacions (% empreses)
100%
80%
60%
40%
20%
0%
Amb experiència de viver
Major capacitat d'adaptació al mercat
Sense experiència de viver
Millora de la flexibilitat
Qui ha impulsat la innovació basada en l’ús de les TIC? El principal impulsor de l’activitat
d’innovació és el conjunt del personal de l’empresa i no pas només aquell col·lectiu de
treballadors que es dediquen exclusivament a activitats de recerca. Aquest resultat és
característic del conjunt de l’activitat econòmica catalana i està estretament relacionat amb
l’escassa presència, en elles, de departaments específics d’R+D+i. Efectivament, la major part
de les empreses enquestades (el 64%) declara que l’origen de les innovacions introduïdes amb
el suport de les TIC és el personal de l’empresa. Tot i amb això, la presència relativa d’un
departament específic de recerca és apreciable, ja que contribueix també al desenvolupament
d’innovacions en el cas del 42,3% de les empreses. Probablement, l’especialització en
activitats intensives en coneixement ve acompanyada d’una major presència de personal
especialitzat en les tasques de recerca. Amb tot, no es detecta una influència específica de la
localització o l’experiència de viver en l’origen de les innovacions, ja que els resultats són molt
similars a tots els entorns analitzats. D’aquesta manera, es pot afirmar que el procés
d’innovació no es correspon majoritàriament amb una activitat sistemàtica i altament
formalitzada sinó que, probablement, té un caràcter menys pautat i uns objectius més
incrementals.
Origen de les innovacions (% empreses)
80%
60%
40%
20%
0%
Personal de l'empresa
Departament d'R+D+i
Consultoria externa
La incidència de la consultoria exterior sobre el procés d’innovació, a través de la contractació
de personal o d’empreses especialitzades, és escassa ja que només és un factor impulsor
d’innovacions pel 12,6% de les empreses. Tot i amb això, les empreses analitzades utilitzen
profusament les fonts externes de coneixement mitjançant el suport de les TIC. D’aquesta
manera, una tercera part de les empreses (el 34,1%) desenvolupa activitats de cooperació
orientades a la innovació mitjançant l’ús d’aquestes tecnologies. La propensió a cooperar està
afectada positivament per l’entorn d’innovació: qui està al Viver i qui ha estat en el passat
© Internet Interdisciplinary Institute
© M. Castells, J. Vilaseca (dirs.), J. Lladós (coord.), G. Ammetller, I. Esteban, M. Fernández, J. Lladós, I. Rodríguez, J.
Torrent, J. Vilaseca.
Anàlisi de l’entorn
140
mostren una tendència molt més elevada a cooperar per tal de desenvolupar innovacions.
Mentre que el 51,4% de les empreses localitzades al Viver cooperen per innovar amb l’ús de
les TIC, només ho fa el 20,4% de qui no ha passat pel Viver. Al seu torn, un cop abandonen el
Viver, les empreses continuen mantenint una alta propensió a utilitzar aquestes tecnologies en
les seves activitats d’innovació cooperatives (un 37,1% dels casos). L’ús de les TIC com a
factor d’estímul a la innovació, en reduir alguns dels obstacles a la cooperació esdevé crucial,
sobretot per a les empreses de recent creació. L’alt contingut tecnològic de moltes de les
activitats empresarials localitzades als espais de Barcelona Activa junt amb un elevat nivell de
qualificació del capital humà al Viver (el 91% dels emprenedors i el 86% dels treballadors tenen
estudis universitaris) permet gaudir, a aquestes empreses, d’una elevada capacitat d’absorció
dels coneixements generats al seu entorn.
Cooperació basada en l’ús de les TIC segons entorn (% empreses)
60%
50%
40%
30%
20%
10%
0%
Actualment al Viver
Ja han abandonat el Viver Sense experiència de viver
Per la seva part, l’ús de les TIC esdevé un element estratègic en l’estímul de la cooperació
orientada al desenvolupament d’innovacions. Aquestes tecnologies no només trenquen alguns
dels obstacles a la cooperació sinó que també fan més eficient la cooperació ja existent. Tot i
que només una de cada tres empreses de la mostra coopera amb el suport de les tecnologies
digitals, el 47% de les empreses que són innovadores desenvolupa activitats de cooperació
amb el suport de les TIC.
La cooperació orientada a la innovació no està tan relacionada amb el nivell d’equipaments
tecnològics de l’empresa com, principalment, amb l’ús que aquesta en faci a nivell organitzatiu i
operatiu. La relació entre el nivell d’usos de les TIC i l’activitat de cooperació basada en les TIC
és molt estreta: el 86% de les empreses amb usos avançats d’Internet i d’altres TIC també
coopera per innovar mitjançant l’ús d’aquestes tecnologies, mentre que només ho fa el 29% de
les que presenten uns nivells baixos d’implantació de les tecnologies digitals. L’adopció
d’aquestes tecnologies, per tant, no només representa un mitjà de creació de valor pels
emprenedors sinó que, al seu torn, també afavoreix un millor aprofitament de l’entorn. En
aquest sentit, són les empreses que utilitzen estratègicament les TIC en el seu procés
d’innovació les que mostren una percepció més favorable de la interacció amb l’entorn com un
agent impulsor d’innovacions.
Cooperació amb l’ús de les TIC segons entorn (% empreses)
100%
80%
60%
40%
20%
0%
Amb usos avançats d'Internet i altres
TIC
Sense usos avançats
© Internet Interdisciplinary Institute
© M. Castells, J. Vilaseca (dirs.), J. Lladós (coord.), G. Ammetller, I. Esteban, M. Fernández, J. Lladós, I. Rodríguez, J.
Torrent, J. Vilaseca.
Entorn innovador, microempreses i desenvolupament local
141
D’una banda, les empreses que reforcen el seu procés d’innovació mitjançant la cooperació
amb altres empreses i institucions, i que utilitzen les TIC com a instrument de suport són també
les que tenen una percepció més favorable de les oportunitats que ofereix la participació en les
activitats de xarxa impulsades per Barcelona Activa, tant des del punt de vista comercial com
des de la transferència de coneixements. Més de la meitat de les empreses que cooperen amb
les TIC considera que la participació a Xarxactiva esdevé un mitjà d’aprofitament d’oportunitats
comercials i de desenvolupament d’aliances estratègiques, mentre que només és aquest el cas
d’una de cada tres de les altres empreses. Significativament, el 18% dels emprenedors que
utilitzen les TIC manifesta explícitament que participar a Xarxactiva afavoreix el
desenvolupament d’innovacions mentre que aquesta percepció només està present en el 7%
dels altres emprenedors.
Ús de les TIC en la innovació i percepció d’entorn (% empreses)
60%
40%
20%
0%
Percepció de Barcelona Activa com
entorn emprenedor
Cooperació amb ús de les TIC
Percepció de Xarxactiva com estímul
innovador
No cooperació TIC
D’altra banda, si bé la utilització de les tecnologies digitals estimula la transmissió del
coneixement en la distància, en reduir-ne sensiblement el seu cost, en el cas de Barcelona
Activa es posa de manifest que l’ús de les TIC com a mitjà d’innovació ha servit principalment
per a estimular la interacció en l’entorn proper. Si bé només el 15% de les empreses que
cooperen amb l’ús de les TIC afirma que les activitats de cooperació es desenvolupen a
l’interior dels espais d’acolliment de la institució, aquests mateixos espais esdevenen l’entorn
de referència per als emprenedors més actius en aquest ús de les TIC, el que es manifesta en
una major presència relativa de vincles comercials i estratègics. D’aquesta manera, dues de
cada tres empreses que cooperen amb l’ús de les TIC tenen vincles comercials amb altres
empreses localitzades al Viver o al Parc Tecnològic Barcelona Nord, mentre que només és el
cas de menys del 40% de la resta d’empreses. Al seu torn, mentre que el 28% d’aquests
emprenedors manté vincles amb l’entorn de referència que estan relacionats amb la generació i
difusió de coneixement, només ho fa l’11% dels qui no cooperen mitjançant les TIC. Encara
més significativament, el 42% d’ells forgen aliances estratègiques amb altres empreses dels
espais d’incubació i de consolidació de la institució, mentre que només és aquest el cas del 3%
de la resta d’emprenedors. La interacció amb l’entorn és la base que sustenta l’expansió de
l’activitat de les empreses innovadores.
Relació entre cooperació amb l'ús de les TIC i presència de
vincles amb els entorns d'acolliment (% empreses)
80%
60%
40%
20%
0%
Aliances estratègiques
Cooperació amb ús TIC
Vincles comercials
Transferència de
coneixement
No cooperació ús TIC
© Internet Interdisciplinary Institute
© M. Castells, J. Vilaseca (dirs.), J. Lladós (coord.), G. Ammetller, I. Esteban, M. Fernández, J. Lladós, I. Rodríguez, J.
Torrent, J. Vilaseca.
Anàlisi de l’entorn
142
El suport que ofereixen les TIC tant al procés d’innovació com a la interacció de l’emprenedor
amb l’entorn, per tant, sembla confirmar-se, de forma que és molt més favorable la percepció
que els emprenedors que cooperen a través de les TIC tenen sobre el rol de Barcelona Activa
com a entorn emprenedor (58% versus 45%). Així mateix, l’ús de les TIC també ha afavorit una
major diversitat i intensitat de la cooperació orientada a la innovació. Del conjunt d’empreses
que declaren que el seu procés d’innovació es sustenta també en la cooperació, una part molt
substantiva (dues de cada cinc) utilitza les tecnologies digitals com instrument de suport a
l’absorció del coneixement generat fora de la institució. La transcendència del seu ús es posa
també de manifest en contrastar que aquests emprenedors cooperen de forma més freqüent,
tant al llarg de la cadena de valor com amb les institucions científiques o àdhuc amb els
competidors. Indiscutiblement, en el cas de les empreses que reben un suport continuat de
Barcelona Activa, l’ús estratègic de les TIC estimula les activitats innovadores i les interaccions
amb les empreses localitzades als seus espais.
Tipologia de cooperació en la innovació (% empreses)
80%
60%
40%
20%
0%
Cadena de valor
Cooperació amb ús de les TIC
Científica
Horitzontal
No cooperació amb ús de les TIC
© Internet Interdisciplinary Institute
© M. Castells, J. Vilaseca (dirs.), J. Lladós (coord.), G. Ammetller, I. Esteban, M. Fernández, J. Lladós, I. Rodríguez, J.
Torrent, J. Vilaseca.
Entorn innovador, microempreses i desenvolupament local
143
3. La innovació des de la perspectiva del milieu
Les empreses no innoven aïlladament. L’activitat d’innovació depèn també del context
temporal, espacial i organitzatiu de l’empresa. A mesura que augmenta la complexitat
tecnològica i comercial, també així ho ha fa el procés d’innovació, que ha de ser interpretat més
com una activitat cooperativa que no pas com una activitat individual, fins al punt que presenta
sovint una dimensió que supera l’àmbit de l’empresa. En particular, i com que les activitats
d’innovació a les empreses també depenen críticament de fonts externes, sovint es parla dels
anomenats sistemes d’innovació des de la base tecnològica, sectorial o àdhuc territorial59.
D’acord amb aquests enfocaments s’analitza com el procés d’innovació de l’empresa és influït
per les seves relacions amb el seu entorn i per un ampli conjunt de factors institucionals,
culturals, socials i polítics, que acaben condicionant conjuntament la capacitat d’innovació d’un
particular sector o d’un àrea geogràfica concreta. En concret, M.E. Porter60 indica com la
capacitat innovadora d’un territori concret depèn de tres elements: (1) la infrastructura comuna
d’innovació (les inversions i polítiques que donen suport a la innovació i el nivell de sofisticació
tecnològica del conjunt de l’economia); (2) les condicions de l’entorn específic on estan
localitzades les empreses (competència, condicions de demanda, disponibilitat d’inputs i
d’empreses de suport); i (3) la qualitat dels vincles (formals i informals, entre empreses i amb
institucions). Quan, des de l’àmbit de les polítiques públiques, es tracta d’afavorir l’activitat
d’innovació de les empreses localitzades en un determinat espai geogràfic, els elements
territorials associats a la innovació prenen el protagonisme.
És evident que la dimensió espacial de la innovació és important perquè, en la major part dels
països de l’entorn proper, hi ha algunes zones que es caracteritzen per una alta activitat
innovadora. Això no vol dir necessàriament, però, que en totes aquestes zones es pugui parlar
d’agrupacions (o clusters) d’empreses innovadores que estan molt integrades i que interactuen
constantment intercanviant-se els inputs que són necessaris pel seu procés d’innovació. De la
mateixa manera que hi ha diferents graus i tipologies d’innovació també hi ha diversos tipus
d’àrees innovadores, de forma que caldria examinar sempre com operen internament aquestes
distintes agrupacions territorials. De fet, la relació entre el procés d’innovació empresarial i els
elements espacials no és, en absolut, unívoca. Si bé, tal i com s’ha indicat, la innovació és el
resultat d’un procés d’aprenentatge interactiu que implica sovint la intervenció de diversos
actors interns i externs a l’empresa, no és indispensable la proximitat entre tots els agents per
tal que la innovació sigui possible. D’aquesta manera, es poden identificar una diversitat de
sistemes productius locals que poden tenir activitats d’innovació sustentades per aspectes
diversos, com per exemple sobre l’estreta cooperació entre empreses relacionades; sobre
l’efecte d’arrossegament d’empreses innovadores, que s’organitzen en xarxa aprofitant
estratègicament les noves tecnologies; o sobre la presència d’algunes grans corporacions
transnacionals.
Molt s’ha parlat de la transcendència de les petites empreses en el desenvolupament regional,
particularment quan configuren un districte industrial. A la pràctica, però, R. Camagni i R.
Capello61 fan recordar, d’una banda, que regions amb estructures empresarials molt diferents
presenten taxes d’innovació molt similars i, de l’altra, que les economies de localització
característiques dels districtes no condueixen necessàriament a la innovació. Els districtes
industrials no són necessàriament innovadors perquè la productivitat empresarial no depèn tant
de l’especialització o de la dimensió empresarial sinó de les capacitats d’innovació, les quals, al
seu torn estarien relacionades no només amb les capacitats internes de les empreses sinó
també amb l’existència d’un efecte de milieu. Aquest efecte seria la conseqüència de l’ús d’una
informació de club en el seu procés d’innovació que resulta de la seva interacció amb l’entorn.
59
Es pot veure al respecte Porter, M.E. (1990). The competitive advantage of nations. New York: Free Press; i Porter,
M.E., Stern, S. (2001). “Innovation: Location matters”, MIT Sloan Management Review, Vol. 42, (4), pp. 28-36.
M.E. Porter, 1990. Ob. cit.
61
Camagni, R., Capello, R. (1999). “Innovation and performance of SMEs in Italy: the relevance of spatial aspects” a
Fischer, M.M, Suárez-Villa, L. i Steiner, M. (eds.), Innovation, networks and localities. Berlín: Springer.
60
© Internet Interdisciplinary Institute
© M. Castells, J. Vilaseca (dirs.), J. Lladós (coord.), G. Ammetller, I. Esteban, M. Fernández, J. Lladós, I. Rodríguez, J.
Torrent, J. Vilaseca.
144
Anàlisi de l’entorn
Hi ha diferents tipus d’agrupacions innovadores fins al punt que, en alguns dels casos, és
perfectament possible que continguin empreses localitzades geogràficament prop unes de les
altres però que no presenten cap o molt pocs vincles entre sí o amb les institucions del territori
que estimulin la seva innovació: tot i els avantatges associats a l’aglomeració, aquesta no és en
sí mateixa garantia d’un comportament continuadament innovador.
Des d’aquesta perspectiva és com va sorgir el concepte de milieu innovador, promogut pel grup
de recerca Gremi (Groupe de Recherche Européen sur les Milieux Innovateurs) que té com a
principals referents els treballs de P. Aydalot62, R.I. Camagni63 o D. Maillat64. Aquesta
aproximació ressalta la transcendència del capital social en la promoció de la innovació: a
través de les xarxes socials (sovint complexes) que, amb el pas del temps, s’estableixen entre
els individus de la mateixa empresa i entre els individus d’empreses diferents, que es basen en
l’experiència de treballar junts i que es concreten en la construcció de vincles de confiança. En
aquest sentit, R. Capello ressalta que “els processos acumulatius i col·lectius d’aprenentatge
reforcen la creativitat local i la producció d’innovacions mitjançant l’intercanvi informal
d’informació i de coneixement especialitzat”65. L’aprenentatge té lloc en una diversitat de
formes mitjançant les quals els individus de diferents empreses s’intercanvien informació o
feina.
Aquest tipus d’entorn es nodreix majoritàriament de petites empreses i presenta
característiques diferents de les agrupacions assentades sobre les economies d’aglomeració
clàssiques (mà d’obra i proveïdors especialitzats, externalitats no pecuniàries, etc.). En ell, les
empreses acostumen a compartir objectius mitjançant projectes d’innovació comuns, de forma
que es comparteixen els riscos associats a la innovació sovint sota la forma d’acords o aliances
estratègiques. Aquesta interacció ve acompanyada per un nivell de qualificació elevat del
treball, un alta activitat emprenedora i un arrelament de l’activitat empresarial al territori. En
aquests àmbits es tracta de promoure activament la innovació (sovint, de més risc) més que no
pas tractar de respondre simplement a les amenaces de la competència global. Com a resultat,
és elevat tant el dinamisme innovador com la presència de vincles comercials o de difusió de
coneixement entre les empreses i amb les institucions que configuren l’entorn.
Precisament, el concepte de milieu permet interpretar i formalitzar els principals fenòmens de
desenvolupament regional que s’han originat en les regions europees als anys recents.
L’increment del nombre de microempreses i la transcendència del seu paper en la creativitat i
innovació dels sistemes productius, en un context de canvi tecnològic induït per la revolució de
les TIC, ha revitalitzat el debat sobre les noves formes d’organització de la producció i els
mecanismes de desenvolupament territorial. D’aquesta manera, tal i com indica D. Maillat66, hi
ha dos tipus de lògica associada al desenvolupament regional:
1) Empreses que operen amb una lògica funcional, que es basa en mantenir escasses
relacions amb els altres actors en l’àrea en la qual es localitzen, que rarament arriben a
integrar-se en el territori, i que no desenvolupen les potencialitats de la interacció.
2) Empreses amb lògica territorial, que formen part de xarxes de cooperació i intercanvi en el
territori en que es localitzen i participen en la formació d’un entorn apropiat que les permet
beneficiar-se dels efectes associats a la interacció.
62
Aydalot, P. (1986a). Milieux innovateus en Europe. París: Gremi.
Aydalot, P. (1986b). “L’aptitude des milieux locaux â promouvoir l’innovation”, a Aydalot, P. Technologie nouvelle et
ruptures régionales. París: Economica.
Maillat (1995).
63
Camagni, R. (1991). “Local milieu, uncertainty and innovation networks: towards a new dynamic theory of economic
space”, a Camagni, R. (ed.), Innovation networks: spatial perspectives. Londres: Belhaven Press.
64
Maillat, D. (1995). “Desarrollo territorial, milieu y política regional”, a Vázquez Barquero, A. i Garofoli, G., Desarrollo
económico local en Europa. Madrid: Economistas Libros.
65
Capello, R. (1999). “The determinants of innovation in cities: dynamic urbanisation economies vs. milieu economies
in the metropolitan area of Milan”, ponència presentada a Regional Studies Conference, 18-21 setembre. Bilbao.
66
D. Maillat, 1995. Ob. cit.
© Internet Interdisciplinary Institute
© M. Castells, J. Vilaseca (dirs.), J. Lladós (coord.), G. Ammetller, I. Esteban, M. Fernández, J. Lladós, I. Rodríguez, J.
Torrent, J. Vilaseca.
Entorn innovador, microempreses i desenvolupament local
145
En nombrosos entorns locals, el model basat en un desenvolupament que es genera des de
fora i que es difon mitjançant les grans empreses s’està substituint per un model en què el
territori no sembla ser un suport passiu de la localització potencial de les empreses sinó un
milieu actiu en el qual s’origina la innovació i la creativitat.
Des de la perspectiva del milieu innovador, més que no pas l’eficàcia dels factors regionals de
producció, es ressalten els aspectes territorials dels diferents recursos empleats en els
processos d’innovació. De fet, P. Aydalot67 ressalta el paper crucial jugat pels milieux locals
com a incubadores de la innovació. A partir de la idea que l’empresa no és un agent innovador
aïllat sinó que és part d’un milieu, el qual la fa actuar, el passat dels territoris, la seva
organització i el consens que els estructura són, segons aquest autor, els components
principals de la innovació. El comportament innovador, per tant, dependria de variables
definides a nivell territorial.
La consideració del milieu com a incubadora d’innovacions i emprenedoria representa que el
territori no és només un simple suport de factors de localització de les activitats econòmiques
sinó que cada milieu consisteix en un sistema d’agents i elements econòmics, socioculturals,
polítics i institucionals, que disposen de modes d’organització i de regulació específics. No es
tracta, per tant, d’interpretar la realitat territorial des del punt de vista dels factors de localització
(existència de mà d’obra qualificada, de centres de recerca, d’infrastructures de transport, de
facilitats culturals i residencials o, àdhuc, d’un clima agradable). L’important és l’agrupament
d’actors econòmics i de recursos immaterials que, mitjançant les seves interaccions,
desenvolupen competències, saber fer i regles específiques. El territori, doncs, no ha de
considerar-se com quelcom donat a priori sinó com quelcom que resulta de les estratègies
d’organització dels actors i dels fenòmens d’aprenentatge col·lectiu: la construcció del territori
ha de ser un element essencial del procés de canvi68. Des d’aquesta perspectiva, el concepte
de milieu adquireix tot el seu significat ja que ressalta el paper que juguen els recursos
immaterials, el capital relacional i les diverses formes de cooperació i d’aprenentatge en la
capacitat de les regions i localitats per a dirigir el seu propi desenvolupament.
El concepte de milieu, per tant, té una dimensió territorial però no disposa de fronteres
definides a priori. No es correspon necessàriament amb una regió determinada sinó que
presenta una unitat i coherència que es reconeix a través de models de comportament
identificables i específics i d’una cultura tecnològica fortament arrelada al territori i entesa com
l’elaboració, transmissió i acumulació de pràctiques, saber-fer, normes i valors lligats a una
activitat econòmica. Aquests elements forgen actituds i comportaments “codificats” que
constitueixen la base de l’organització del milieu i de la seva regulació.
Què configura, per tant, un milieu? Segons D. Maillat69, la presència de determinades
propietats:
1) Un col·lectiu d’actors diversos (empreses, instituts de recerca i formació, poders públics
locals) amb una relativa independència en la presa de decisions i una autonomia en la
formulació d’eleccions estratègiques.
2) Elements materials (empreses, infrastructures), immaterials (saber fer) i institucionals
(diverses formes de poders públics locals o d’organitzacions que tenen competències en la
presa de decisions).
3) Una lògica d’interacció que forma part de la cooperació, i segons la qual els actors han
d’actuar interdependentment a fi d’optimitzar l’aprofitament dels recursos existents.
4) Una dinàmica d’aprenentatge que es manifesta en la capacitat dels actors, constituïda al
llarg del temps, per a modificar el seu comportament i emprendre noves solucions en funció
dels canvis de l’entorn.
67
Aydalot, P. (ed.) (1986a). Milieux innovateurs en Europe. París: Gremi.
Aydalot, P. (1986b). “L’aptitude des milieux locaux â promouvoir l’innovation”, a Aydalot, P. Technologie nouvelle et
ruptures régionales. París: Economica.
68
Aydalot, 1986a i 1986b. Ob. cit.
69
Maillat, D. (1995). “Desarrollo territorial, milieu y política regional”, a Vázquez Barquero, A. i Garofoli, G., Desarrollo
económico local en Europa. Madrid: Economistas Libros.
© Internet Interdisciplinary Institute
© M. Castells, J. Vilaseca (dirs.), J. Lladós (coord.), G. Ammetller, I. Esteban, M. Fernández, J. Lladós, I. Rodríguez, J.
Torrent, J. Vilaseca.
146
Anàlisi de l’entorn
Aquests components fan, tal i com indica R. Camagni70, que el milieu local jugui un rol
extremadament important en donar suport al procés d’innovació, actuant com a generador de
comportament innovador en dos aspectes:
•
Un mecanisme d’aprenentatge col·lectiu, en la mesura que al mercat de treball especialitzat
cal afegir un processos d’aprenentatge i de transferència de coneixement que s’acumulen
en el temps i reforcen la creativitat local.
•
Un mecanisme de reducció de les incerteses intrínseques al desenvolupament tecnològic i
als processos d’innovació, ja que es gestionen millor la informació tecnològica externa i les
estratègies de les empreses competidores.
Dins el milieu, operen dos processos diferents de cooperació:
1) Un conjunt de relacions principalment informals i no comercialitzables (entre clients i
proveïdors, actors públics i privats) i un conjunt de transferències tàcites de coneixement,
que tenen lloc mitjançant les cadenes individuals de mobilitat professional i de processos
d’imitació entre empreses.
2) Acords de cooperació més formalitzats, principalment transterritorials (entre empreses,
agents col·lectius i institucions públiques) en l’àmbit del desenvolupament tecnològic i la
formació al lloc de treball, la infrastructura i la provisió de serveis, que representen un
model organitzatiu intermedi entre el mercat pur i la jerarquia.
Aquesta lògica d’interacció i la dinàmica d’aprenentatge fan referència, d’una banda, al
desenvolupament d’un saber fer (que permet dominar els processos de producció i la creació
de nous productes i noves tècniques) i d’unes normes de comportament (que afecten a la
relació entre els actors) i, de l’altra, a la relació que els actors del milieu han de mantenir
constantment amb l’entorn extern. De fet, el milieu no està aïllat sinó situat en un context
tecnològic i de mercat que, evidentment, és internacional i evolutiu.
El milieu es caracteritza també per les relacions de cooperació més directes entre els actors
locals, que es veuen facilitades per la proximitat dels actors i que, generalment, sorgeixen en
forma de xarxes. Així doncs, el milieu estableix vinculacions entre els agents i sovint dóna lloc a
organitzacions de tipus reticular.
No tots els milieux, però, són necessàriament innovadors. Un milieu és més o menys
conservador o innovador en funció de si les pràctiques que regulen la seva organització
s’orienten cap a l’explotació dels avantatges adquirits o cap a una lògica de generació
permanent de nous recursos. Per tant, es considera que el milieu és innovador quan:
- és capaç d’obrir-se cap al món exterior i absorbir els recursos que són necessaris per a
millorar o transformar el seu sistema productiu; i
- quan els seus recursos s’organitzen, coordinen i relacionen de forma que permeten el
desenvolupament de nous coneixements o de noves combinacions de coneixement.
Aquesta innovació sovint s’executa de manera col·lectiva sota la forma de xarxes
d’innovació i el milieu, mitjançant la seva lògica d’interacció i d’aprenentatge, esdevé el
context apropiat pel desenvolupament i difusió de la innovació.
Com es poden definir les xarxes d’innovació? Un sistema evolutiu de dependència mútua
basada en interaccions que impliquen la creació, combinació, intercanvi, transformació,
absorció i explotació de recursos dins un ampli ventall de relacions formals i informals. En els
dos extrems d’aquest ampli ventall s’hi troben, d’un banda, les relacions altament formalitzades,
com les aliances i acords contractuals, que tenen unes regles del joc clarament definides; i de
l’altra, relacions de naturalesa informal, difícils de mesurar, de caràcter variable i de naturalesa
més imprevisible.
70
Camagni, R. (1991). “Local milieu, uncertainty and innovation networks: towards a new dynamic theory of economic
space”, a Camagni, R. (ed.), Innovation networks: spatial perspectives. Londres: Belhaven Press.
© Internet Interdisciplinary Institute
© M. Castells, J. Vilaseca (dirs.), J. Lladós (coord.), G. Ammetller, I. Esteban, M. Fernández, J. Lladós, I. Rodríguez, J.
Torrent, J. Vilaseca.
Entorn innovador, microempreses i desenvolupament local
147
Generalment, el desenvolupament d’aquestes xarxes és la resposta a algunes necessitats
urgents de les empreses que són estratègiques pel seu procés d’innovació. Cada xarxa de
cooperació respon a necessitats compartides entre els seus membres. Per exemple, quan la
complementarietat de recursos és indispensable per a l’èxit de la innovació, la xarxa es
desenvolupa per tal d’accedir als coneixements específics i als actius complementaris que són
necessaris. Molts desenvolupaments tecnològics són complexos i requereixen d’un ampli
ventall de coneixement científic, però també comercial. En altres casos, a mesura que el cicle
de vida tecnològic és va reduint, la recerca de flexibilitat i de resposta ràpida, i la voluntat de
compartir riscos poden ser motius que estimulin a l’empresa a participar en una xarxa. En
ocasions, aquesta cooperació de base tecnològica permet desenvolupar nous estàndards
tecnològics comuns, que permeten la compatibilitat, la interoperabilitat i aprofitar els efectes
positius de les economies de xarxa. I, naturalment, els elements econòmics també són centrals
en la constitució de xarxes: compartir els costos elevats de l’activitat d’R+D+i és un dels
impulsos més freqüents en l’origen de les xarxes, sobretot per a les petites empreses, ja que
les permeten combinar la seva major flexibilitat amb les economies d’escala pròpies de la
xarxa. Quan el cost de les innovacions radicals s’escapa de les possibilitats econòmiques d’una
única empresa, apareix la necessitat i l’interès de cooperar.
Si no hi ha un determinisme territorial sinó que els seus efectes es construeixen gràcies a la
dinàmica dels milieux, els territoris han de crear els recursos necessaris pel seu
desenvolupament, un fet que obre noves perspectives a la política regional.
És evident que Barcelona Activa no pot reunir les característiques d’un milieu innovador, des de
la perspectiva del Gremi, en la mesura que és un dels actors mateixos del milieu, però sí que
podria constituir un agent impulsor del desenvolupament d’un milieu que propiciés un
dinamisme innovador més gran i reforcés les capacitats de desenvolupament endogen del
sistema productiu local del que forma part. En altres paraules, s’hauria d’esbrinar si la
microrealitat de Barcelona Activa, en el suport a l’emprenedoria, pot contribuir a la creació d’un
milieu que estimuli el procés de desenvolupament endogen de l’economia local.
Com a punt de partida, caldria respondre fins a quin punt es poden identificar les condicions
necessàries per a que les ciutats i regions formalitzin un procés de desenvolupament utilitzant
el potencial de desenvolupament existent al territori. Precisament, la teoria del
desenvolupament endogen parteix de la hipòtesi de que tots els territoris disposen d’un conjunt
de recursos (econòmics, humans, institucionals i culturals) que constitueixen el seu potencial
de desenvolupament. El desenvolupament endogen es pot conceptualitzar com un procés que
conté dues dimensions: una econòmica, en què els emprenedors locals demostren la seva
capacitat per a l’organització dels factors productius amb nivells de productivitat suficients per a
ser competitius en els mercats; i una altra, sociocultural, en què els valors i les institucions
locals serveixen de base al procés de desenvolupament i es reforcen en l’exercici de la pròpia
estratègia.
Tal i com recorda Vázquez-Barquero71, els processos de desenvolupament són conseqüència
de les decisions d’inversió i de localització de les empreses. Per tant, quan del que es tracta és
d’analitzar els processos de desenvolupament i les relacions entre canvi estructural i innovació,
els agents econòmics clau són les empreses.
Les empreses innovadores estan transformant continuadament els seus sistemes de producció,
la seva organització interna i la seva relació amb les altres empreses. El desenvolupament
econòmic és, per tant, un procés en el que les innovacions i els canvis de les organitzacions
juguen un paper estratègic. Però també té una dimensió espacial significativa, no només per
l’efecte geogràfic dels processos tecnològics i organitzatius, sinó pel fet que el territori es té en
compte en les esmentades decisions d’inversió i localització empresarial. I el territori està
format per un sistema de relacions econòmiques, socials, polítiques i legals. És més, les
71
Vázquez Barquero, A. (1999). Desarrollo, redes e innovación. Madrid: Ediciones Pirámide.
© Internet Interdisciplinary Institute
© M. Castells, J. Vilaseca (dirs.), J. Lladós (coord.), G. Ammetller, I. Esteban, M. Fernández, J. Lladós, I. Rodríguez, J.
Torrent, J. Vilaseca.
148
Anàlisi de l’entorn
empreses i les organitzacions formen part de milieux que tenen una dinàmica pròpia i que
condiciona la resposta als canvis de l’entorn.
En conseqüència, els recursos locals juguen un paper determinant en la dinàmica econòmica i
espacial, el que determina el seu caràcter endogen. En realitat, els recursos externs també
poden jugar un paper decisiu en els processos de desenvolupament local, ja que alguns grups
empresarials han estat determinants en la creació i desenvolupament d’alguns clusters
d’innovació. En qualsevol cas, la capacitat de desenvolupament endogen depèn de la formació
d’un procés emprenedor i innovador, en què el territori no sigui un receptor passiu de les
estratègies de les grans empreses transnacionals sinó que jugui un paper actiu que li permeti
incidir en la seva pròpia dinàmica.
En particular, la teoria del milieu innovador redefineix aquesta interpretació del
desenvolupament local en precisar la relació entre el desenvolupament i l’ús de les noves
tecnologies. La seva aportació més original consisteix en haver posat en evidència les relacions
entre el caràcter espacial del desenvolupament i el sorgir del canvi tecnològic en el propi
territori, associat amb el saber fer local, la importància de l’R+D+i i la transcendència dels
recursos humans.
El component estratègic de la dinàmica territorial el constitueix, per tant, la introducció
d’innovacions en el sistema productiu, que afavoreixin l’augment de la productivitat i de la
competitivitat del sistema d’empreses locals. Però la dinàmica de l’economia local gira al voltant
de l’organització del milieu, en el que s’estableixen xarxes de relacions de tot tipus entre actors
econòmics i institucionals locals. La perspectiva del milieu aplicada al desenvolupament
endogen local és, per tant, un enfocament orientat a l’acció, en el que els actors locals hi
juguen un paper estratègic. Aquest seria el cas de Barcelona Activa.
© Internet Interdisciplinary Institute
© M. Castells, J. Vilaseca (dirs.), J. Lladós (coord.), G. Ammetller, I. Esteban, M. Fernández, J. Lladós, I. Rodríguez, J.
Torrent, J. Vilaseca.
Entorn innovador, microempreses i desenvolupament local
149
4. Contingut de la interacció amb l’entorn
Una interacció amb l’entorn que afavoreix la difusió de coneixement permet a les empreses de
menor experiència o dimensió compensar la manca d’escala o de capacitats i esdevenir un
poderós estímul per a la innovació. Aquest sembla ser el cas d’una part considerable de les
empreses que reben el suport de Barcelona Activa.
Amb qui cooperen les empreses? La principal tipologia de cooperació és la que es desenvolupa
al llarg de la cadena de valor i que, per tant, tracta d’optimitzar el rendiment de les àrees de
valor de l’empresa i alhora adaptar-se més ràpidament a les demandes del mercat. El grau
d’intensitat d’aquesta cooperació és molt elevat, ja que en alguna de les seves formes està
present en el 63% de les empreses. Les seves principals modalitats són la cooperació amb els
clients (46,2% de les empreses), la cooperació amb els proveïdors de tecnologia (28,1%) i la
cooperació amb els proveïdors d’altres recursos (24,2%). En particular, el pas pel Viver sembla
haver afectat positivament la cooperació de les noves empreses amb els seus proveïdors
tecnològics, probablement en raó del tipus d’especialització existent en aquest entorn. Per la
seva part, i en correspondència amb el predomini de la innovació poc formalitzada, la
cooperació amb les institucions científiques és clarament minoritària: està present en només el
24,3% de les empreses. Dins d’ella, la cooperació amb institucions universitàries (24% de les
empreses) és molt més freqüent que amb altres centres d’innovació no universitaris (8% de les
empreses).
Cooperació en la innovació segons tipologia (% empreses)
70%
60%
50%
40%
30%
20%
10%
0%
Cadena de valor
Científica
Horitzontal
Al seu torn, la cooperació horitzontal (amb empreses competidores), de contingut més
estratègic, només està present en el 18% de les empreses de la mostra, si bé cal posar de
manifest que una de cada quatre empreses del Viver desenvolupa aquestes activitats
cooperatives. En la mesura que el 39% de les empreses localitzades al Viver (en l’actualitat o
en un passat recent) perceben al personal tècnic de Barcelona Activa com un agent promotor
d’innovacions, el desenvolupament de xarxes cooperatives, de diferent naturalesa i orientades
a la innovació, sembla ser una de les característiques distintives d’aquest entorn.
Significativament, més del 83% de les empreses amb experiència de viver basa la seva
innovació en la cooperació mentre que només ho fa el 65,5% de les altres empreses.
Innovació sustentada en cooperació, segons entorn (% empreses)
90%
80%
70%
60%
50%
40%
30%
20%
10%
0%
Amb experiència de viver
Sense experiència de viver
© Internet Interdisciplinary Institute
© M. Castells, J. Vilaseca (dirs.), J. Lladós (coord.), G. Ammetller, I. Esteban, M. Fernández, J. Lladós, I. Rodríguez, J.
Torrent, J. Vilaseca.
Anàlisi de l’entorn
150
La proximitat i el contacte freqüent estimulen les oportunitats de negoci però també, tal i com
s’ha comentat, afavoreixen la transferència de coneixement i la innovació sustentada en la
cooperació. En particular, les interaccions existents entre les empreses localitzades als espais
de creació i consolidació empresarial de Barcelona Activa són importants. Quatre de cada cinc
empreses del Viver mantenen vincles amb empreses que també es localitzen en els espais de
Barcelona Activa. El 71% de les empreses del Viver desenvolupa vincles amb contingut
comercial mentre que per al 27% de les empreses aquests vincles estan relacionats amb la
difusió i generació de coneixement. La implantació al Viver permet ampliar la xarxa relacional
de les noves empreses donant lloc principalment a oportunitats comercials però també al
desenvolupament d’aliances amb contingut estratègic: aquest és el cas d’una de cada quatre
empreses del Viver.
L’efecte de xarxa es posa de manifest més enllà de les relacions internes existents als espais
d’acolliment, en persistir la presència d’aquests vincles un cop les empreses han abandonat el
Viver: és el cas del 70% d’aquestes empreses. En aquest cas, la meitat de les empreses manté
relacions de caràcter comercial i una de cada cinc té vincles basats en la transferència de
coneixement. La proximitat i l’experiència en el medi d’innovació semblen ser un factor crític de
la interacció de les empreses de Barcelona.
Vincles amb empreses localitzades als espais d’acolliment, en funció de l’entorn
(% empreses)
90%
80%
70%
60%
50%
40%
30%
20%
10%
0%
Actualment al Viver
Ja han abandonat el Viver Sense experiència de viver
© Internet Interdisciplinary Institute
© M. Castells, J. Vilaseca (dirs.), J. Lladós (coord.), G. Ammetller, I. Esteban, M. Fernández, J. Lladós, I. Rodríguez, J.
Torrent, J. Vilaseca.
Entorn innovador, microempreses i desenvolupament local
151
5. L’efecte de milieu
Un entorn innovador es caracteritza per la presència d’un conjunt d’elements que afecta
positivament el desenvolupament competitiu de les empreses que integren aquest entorn. Es
tracta, en particular, de l’existència d’un espai geogràfic concret, d’un conjunt d’actors, de la
presència d’uns elements materials, immaterials i institucionals que són comuns i del fet de
compartir, alhora, una lògica organitzativa, una lògica d’aprenentatge i una cultura relacional
determinades.
Cal preguntar-se si l’actuació de Barcelona Activa afavoreix que les empreses que naixen i es
consoliden amb el seu suport es beneficiïn dels efectes característics d’un entorn innovador.
Com a punt de partida, i en correspondència amb el major dinamisme innovador observat per
les empreses que tenen l’experiència d’estar localitzades al Viver de Barcelona Activa o
d’haver-hi estat en el passat, aquest mateix grup d’emprenedors considera en una major
proporció que un dels avantatges de la participació en els programes, activitats i serveis oferts
per la institució és l’estímul a una cultura innovadora.
Percepció de Barcelona Activa com a estímul de la cultura innovadora
(% empreses)
50%
40%
30%
20%
10%
0%
Amb experiència de viver Sense experiència de viver
Conjunt d'empreses
Amb tot, i a diferència dels medis d’innovació desenvolupats a l’entorn d’institucions
universitàries en forma de parcs científics o tecnològics, la localització dels emprenedors als
espais d’incubació o de consolidació de Barcelona Activa no està relacionada amb un millor
accés a les innovacions tecnològiques (aquest motiu només és identificat pel 9% de les
empreses). Des del punt de vista de l’emprenedor, no es tracta tant d’una decisió de
localització assentada sobre plataformes tecnològiques sinó orientada més aviat a la recerca
de beneficiar-se d’altres recursos o avantatges. ¿Quina és la percepció que tenen les
empreses que interaccionen amb Barcelona Activa sobre el que comparteixen entre sí?
L’aprofitament de recursos materials i serveis compartits és clarament un factor d’identificació
característic de les empreses (així ho considera el 39% d’elles). Aquest benefici econòmic,
basat en l’estalvi de costos associat a compartir espais físics i serveis generadors de valor,
lògicament és percebut de forma més nítida entre les empreses localitzades al Viver (un 51%).
Més enllà d’aquests elements materials, la identificació d’elements comuns entre empreses
s’estén, amb diferent intensitat, a altres àmbits, el que confirmaria que la participació en les
activitats organitzades per Barcelona Activa té efectes que transcendeixen de la relació bilateral
emprenedor-institució. En primer lloc, la percepció de xarxa relacional és majoritàriament
compartida: un 58% de les empreses considera que, com a resultat de la interacció amb la
institució, comparteix amb les altres empreses una xarxa de relacions mútues. Aquesta
percepció també és més intensa en el cas de les empreses localitzades al Viver (un 69%), en
raó de la importància que té, en la primera etapa de vida de l’empresa, el desenvolupament de
xarxes relacionals de contingut social i econòmic. Aquesta identitat de cultura relacional ve
acompanyada, amb menor intensitat, de la percepció de compartir un sistema de formació i
aprenentatge comú, una major capacitat d’adaptació a un entorn canviant, o un model
organitzatiu característic.
© Internet Interdisciplinary Institute
© M. Castells, J. Vilaseca (dirs.), J. Lladós (coord.), G. Ammetller, I. Esteban, M. Fernández, J. Lladós, I. Rodríguez, J.
Torrent, J. Vilaseca.
Anàlisi de l’entorn
152
Què es comparteix amb les empreses de l’entorn? (% empreses)
Elements a compartir
Recursos materials i serveis
Un model organitzatiu comú
Una xarxa de relacions mútues
Una cultura propícia a la innovació continuada
Un sistema de formació i aprenentatge comú
Una predisposició a emprendre noves activitats
Una major adaptació als canvis del mercat
Total mostra
39,0%
5,9%
58,1%
30,1%
26,5%
34,6%
11,8%
La cultura relacional, la lògica organitzativa comuna i un sistema d’aprenentatge compartit
proporcionen un indicador sobre la percepció de cultura compartida per part de les empreses
que reben el suport de Barcelona Activa. Aquesta percepció és àmpliament majoritària (71,3%)
en les empreses, amb independència de la seva localització. La cultura relacional persisteix,
per tant, un cop les empreses abandonen el Viver. Des de la perspectiva de les
característiques d’un milieu d’innovació, l’acció institucional és percebuda, per tant, com a
generadora d’un club d’informació i coneixement. Tot i amb això, i en la mesura que les
empreses no localitzades al Viver són aquelles que més consideren que la participació en les
activitats, programes i serveis oferts per Barcelona Activa els permet compartir una lògica
d’aprenentatge (33% versus 13%), es pot afirmar que aquesta cultura compartida s’assenta
sobre dues perspectives diferents:
•
Per a les empreses de creació recent i localitzades al viver de Glòries, els principals
avantatges percebuts de la seva localització i de la interacció amb la institució estan
estretament vinculats a l’obtenció de beneficis econòmics i a la ruptura d’un dels principals
obstacles a l’emprenedoria: la manca de xarxes socials i comercials. D’una banda, tant el
cost econòmic del lloguer (identificat pel 54,5% de les empreses) com els estalvis de costos
per equipaments i serveis compartits (75% de les empreses) són els principals motius que
addueixen les empreses del Viver per tal de justificar la seva localització. Lògicament,
doncs, és al Viver on els elements materials de l’entorn es valoren més positivament. De
l’altra, dues de cada tres empreses del Viver consideren que la proximitat amb altres
empreses és un avantatge característic de la seva localització. En correspondència amb
aquesta visió, la percepció de formar part d’una xarxa relacional també és més compartida
entre aquestes empreses.
•
Per a les empreses que no estan localitzades als espais d’incubació o consolidació, la
interacció amb Barcelona Activa és preferentment un mitjà per ampliar la xarxa de
relacions, detectar noves oportunitats de negoci i, sobretot, accedir a nous coneixements i
informació rellevant. Un 27% d’aquestes empreses manifesta que la localització en espais
alternatius és deguda a la no disponibilitat dels requisits necessaris i un 6,5% al fet que, en
el seu moment, no en coneixia la possibilitat. Tot i amb això, el principal motiu expressat és
la manca d’avantatges suficients associats a la localització: més del 40% d’empreses
manifesta que no ho veu necessari. Aquesta percepció estaria directament relacionada
amb la consideració que els espais de Barcelona Activa tenen un cost econòmic massa
elevat (29% de les empreses) i que la localització alternativa els ofereix proximitat als seus
proveïdors o clients (14,5% de les empreses). En correspondència amb aquesta visió,
aquests emprenedors són els més predisposats a valorar la interacció com un agent
impulsor de la difusió d’informació i coneixements. De fet, el 69% d’aquest col·lectiu
considera que un dels avantatges de participar en les activitats de Barcelona Activa és la
difusió de coneixement (en canvi, només ho declara així una de cada dues empreses del
Viver). Per a aquestes empreses, doncs, la participació a les activitats de Barcelona Activa
té un rol substitutiu dels avantatges vinculats a la proximitat.
© Internet Interdisciplinary Institute
© M. Castells, J. Vilaseca (dirs.), J. Lladós (coord.), G. Ammetller, I. Esteban, M. Fernández, J. Lladós, I. Rodríguez, J.
Torrent, J. Vilaseca.
Entorn innovador, microempreses i desenvolupament local
153
Percepció de Barcelona Activa com a club i entorn inductor
de la innovació (% empreses)
Percepció de cultura
compartida
Percepció d'entorn
emprenedor
0%
20%
40%
60%
80%
Un efecte complementari de la interacció dels emprenedors amb la institució pot ser el
desencadenament d’actituds més innovadores. En aquest sentit, es pot afirmar que els
emprenedors mostren una percepció d’entorn innovador si manifesten compartir amb les altres
empreses una cultura propícia a la innovació continuada i una predisposició a emprendre noves
activitats. Aquesta percepció és present en un nombre considerable d’empreses analitzades (el
47,8%) i té una intensitat equivalent tant entre les empreses localitzades actualment al Viver
com entre les que s’hi localitzaren en un passat recent, i entre les que mai han tingut aquesta
experiència. L’estabilitat d’aquesta percepció entre entorns diferents confirma el rol de
Barcelona Activa com a medi promotor de la innovació.
© Internet Interdisciplinary Institute
© M. Castells, J. Vilaseca (dirs.), J. Lladós (coord.), G. Ammetller, I. Esteban, M. Fernández, J. Lladós, I. Rodríguez, J.
Torrent, J. Vilaseca.
Anàlisi de l’entorn
154
6. Interacció amb la institució: iniciatives generadores de xarxa
¿Fins a quin punt la percepció d’entorn innovador es correspon amb les iniciatives institucionals
de generació i impuls de xarxes? Cal analitzar, en particular, quins avantatges consideren els
emprenedors que els atorga participar en la Xarxactiva d’empreses.
Com a punt de partida, la taula següent mostra com la percepció que tenen aquells
emprenedors que participen a Xarxactiva és sensiblement diferent de la dels que no hi
participen, el que condiciona la seva interacció amb la institució i les altres empreses.
Percepció dels emprenedors que participen a Xarxactiva (% emprenedors)
Percepció
Xarxactiva permet accedir a nous socis o desenvolupar
noves xarxes relacionals
La proximitat a altres empreses és un avantatge de la
localització al Viver o al Parc
Barcelona Activa és un medi promotor de la innovació
Xarxactiva afavoreix que es desenvolupi un entorn
emprenedor
La meva empresa desenvolupa vincles amb empreses
localitzades als espais d'acolliment
Participants a
Xarxactiva
No
participants
44,6%
16,7%
54,5%
46,6%
6,1%
20,7%
56,6%
24,3%
64,6%
24,3%
Els resultats de l’enquesta confirmen que el principal actiu per a les empreses que participen en
aquestes activitats generadores de xarxa és la difusió de coneixement (un 58% dels casos). En
plena correspondència amb la seva major percepció d’una lògica d’aprenentatge compartida,
són les empreses no localitzades al Viver les que mostren també un major aprofitament de la
xarxa com a mecanisme de formació i transferència de coneixement: dues de cada tres
d’aquestes empreses identifiquen la participació a Xarxactiva amb aquest efecte de difusió,
mentre que només és el cas del 42% de les que estan al Viver. Tot i amb això, mentre que les
empreses del Viver identifiquen en major mesura aquestes activitats com un element impulsor
d’innovacions (19% de les empreses), són l’accés a nous coneixements i les activitats de
formació aquells aspectes de la xarxa més àmpliament valorats per les altres empreses (amb
nivells d’identificació del 65 al 70%).
Percepció de Xarxactiva com a mecanisme de formació i transparència
de coneixement segons entorn (% empreses)
80%
60%
40%
20%
0%
Actualment localitzades al Localitzades anterioment No han passat pels vivers
Viver
als vivers
© Internet Interdisciplinary Institute
© M. Castells, J. Vilaseca (dirs.), J. Lladós (coord.), G. Ammetller, I. Esteban, M. Fernández, J. Lladós, I. Rodríguez, J.
Torrent, J. Vilaseca.
Entorn innovador, microempreses i desenvolupament local
155
Així mateix, la participació en les activitats generadores de xarxa també té com a objectiu el
desenvolupament d’aliances estratègiques. Aquest és el cas identificat pel 27% de les
empreses, amb distincions poc significatives segons la seva localització. Amb tot, i en la
mesura que les empreses del Viver són les que desenvolupen prioritàriament vincles
estratègics amb les empreses del seu entorn immediat, els emprenedors no localitzats al Viver
teixeixen principalment les seves aliances amb altres empreses. Per tant, tot i que minoritari
(una de cada quatre empreses), la recerca de socis estratègics és un altre motiu de participació
a les activitats per a les empreses que han superat la fase d’incubació.
Finalment, la participació a Xarxactiva també és percebuda com un mecanisme que ofereix la
possibilitat de generar noves oportunitats de negoci i d’accedir a nous socis comercials. Així ho
manifesta el 40% de les empreses. En aquest cas, l’entorn tampoc no és determinant, si bé la
seva presència és lleugerament més important per part de les empreses del Viver, el que es
correspon amb la major presència relativa d’activitat comercial entre les empreses localitzades
als espais institucionals. D’aquesta manera, la participació a els activitats de xarxa
complementa i reafirma la relació comercial existent entre aquestes empreses.
Percepció de Xarxactiva com a mecanisme de... (% empreses)
Generació de noves
oportunitats de
negoci
Desenvolupament
d'aliances
estratègiques
0%
25%
50%
En correspondència amb els resultats obtinguts, la participació efectiva de les empreses del
Viver en les activitats de consolidació que tracten d’incentivar el networking i la cultura
relacional és gairebé absoluta (més del 95% dels casos en comparació amb el 70% de les
altres empreses), en raó de la seva major necessitat de xarxa relacional. Tot i que també és
majoritària la seva participació en aquelles altres activitats de contingut formatiu, en aquest cas
la presència de les altres empreses és sensiblement superior (més del 80% dels casos).
Participació en les activitats ofertes per Barcelona Activa segons localització
(% empreses)
3,5
3,0
2,5
Activitats promotores del networking
Localitzades al Viver
Activitats de formació empresarial
Fora del Viver
El nivell general de satisfacció amb el conjunt d’activitats desenvolupades per Xarxactiva és
considerablement positiu (mostra un registre mitjà de 3,5 en una escala màxima de 5). Amb tot,
el nivell de satisfacció de cada emprenedor està estretament relacionat amb quin sigui l’objectiu
perseguit amb la participació en les activitats ofertes per la institució. D’aquesta manera, el grau
de satisfacció que mostren les empreses del Viver amb les activitats promotores de networking
© Internet Interdisciplinary Institute
© M. Castells, J. Vilaseca (dirs.), J. Lladós (coord.), G. Ammetller, I. Esteban, M. Fernández, J. Lladós, I. Rodríguez, J.
Torrent, J. Vilaseca.
Anàlisi de l’entorn
156
és sensiblement superior al del conjunt d’empreses. En canvi, és més positiva la valoració de
les activitats de formació per part de les empreses no localitzades al Viver.
Nivell de satisfacció segons localització
(escala 0 a 5)
100%
80%
60%
40%
20%
0%
Activitats promotores del networking
Activitats de formació empresarial
Localitzades al Viver
Fora del Viver
© Internet Interdisciplinary Institute
© M. Castells, J. Vilaseca (dirs.), J. Lladós (coord.), G. Ammetller, I. Esteban, M. Fernández, J. Lladós, I. Rodríguez, J.
Torrent, J. Vilaseca.
Entorn innovador, microempreses i desenvolupament local
157
7. L’abast i efecte de l’entorn innovador: relació entre percepció i comportament
innovador
Una de les característiques distintives de l’entorn innovador és la transcendència del capital
social en la promoció de la innovació. Aquestes xarxes socials s’estableixen entre els individus
de la mateixa empresa i entre els individus d’empreses diferents. En la mesura que l’empresa
característica que rep el suport de Barcelona Activa és una microempresa de creació recent,
l’estudi de l’entorn innovador requereix analitzar principalment el contingut de la seva xarxa
relacional i, evidentment, l’activitat d’innovació de la seva empresa. Habitualment, les xarxes
socials reposen en la confiança que prové de l’experiència del treball conjunt realitzat per les
empreses i institucions en el passat. En raó de que l’edat mitjana de les empreses analitzades
és molt curta, cal tenir també en consideració quina és la percepció que l’emprenedor té de les
seves interaccions amb l’entorn mentre que, d’altra banda, l’anàlisi de l’entorn ha de
sobrepassar necessàriament l’espai d’incubació i consolidació per tal d’incorporar-hi tant
aquelles empreses que han abandonat amb èxit el Viver com també aquelles altres captades
per les iniciatives institucionals orientades al networking.
En aquest entorn, les empreses acostumen a compartir projectes d’innovació i a implicar-se en
processos d’aprenentatge col·lectiu que reforcin la creativitat i la innovació, tant formals com
derivats de l’intercanvi informal i constant d’informació i de coneixement especialitzat.
Habitualment, estan integrats per empreses que ocupen treball qualificat i per a qui la innovació
és un element estratègic de competitivitat, de forma que contínuament es concreten acords
cooperatius de contingut estratègic per tal de compartir els objectius i riscos associats al
desenvolupament de tot tipus d’innovacions.
Per tal de capturar l’abast de l’entorn innovador es proposa construir dues variables que
recullin, d’una banda, quina és la percepció d’entorn innovador que té cada empresa i, de
l’altra, quin és el seu comportament innovador. Amb aquest objectiu s’identifiquen cinc
elements característics de cada variable, de forma que permetin l’assignació de cada empresa
a una categoria (baix, mig i alt), tant pel que fa a la seva percepció de l’entorn com al seu
comportament innovador72.
La variable de comportament innovador és el resultat de la suma de cinc possibles activitats de
l’empresa: la innovació amb l’ús de les TIC, el desenvolupament d’aliances estratègiques amb
les empreses localitzades als espais de Barcelona Activa, la presència de vincles basats en la
difusió i generació de coneixement amb aquestes empreses, els acords de cooperació (amb
proveïdors, clients o institucions científiques) orientats al desenvolupament d’innovacions i,
finalment, el desenvolupament d’activitats econòmiques amb els competidors.
Per la seva part, la variable de percepció d’entorn innovador és el resultat de la suma de cinc
possibles consideracions per part de l’emprenedor: la convicció de que l’staff de Barcelona
Activa actua com un agent d’innovació, la convicció de que Xarxactiva és un instrument que
afavoreix el desenvolupament d’aliances estratègiques, la convicció de que Xarxactiva és un
mecanisme de transferència de coneixement, la convicció de que la cooperació amb Barcelona
Activa permet compartir amb les altres empreses un entorn emprenedor i, finalment, la
convicció de que aquesta mateixa interacció dóna lloc a una cultura compartida entre les
empreses.
Del creuament d’ambdues variables i de la seva classificació en les tres agrupacions
esmentades se’n poden extreure algunes conclusions d’interès sobre quin és l’efecte de
l’entorn (o de milieu).
72
Es considera categoria baixa si la suma de percepcions o de comportaments, respectivament, dóna lloc a un valor de
0 o d’1. Es considera categoria mitjana si aquesta suma pren valor 2 o 3. Finalment, es considera categoria alta si
l’addició de variables té com a resultat els valors 4 o 5.
© Internet Interdisciplinary Institute
© M. Castells, J. Vilaseca (dirs.), J. Lladós (coord.), G. Ammetller, I. Esteban, M. Fernández, J. Lladós, I. Rodríguez, J.
Torrent, J. Vilaseca.
Anàlisi de l’entorn
158
En primer lloc, que la percepció d’entorn innovador és més elevada que el comportament
innovador de les empreses. D’aquesta manera, un de cada quatre emprenedors té una
percepció alta d’entorn innovador però només una de cada set empreses té un comportament
innovador elevat.
Classificació del conjunt poblacional en funció de la percepció dels emprenedors
sobre l’entorn i el comportament innovador de les empreses (% empreses)
Nivell alt
Nivell mig
Nivell baix
Percepció d'entorn innovador
Comportament innovador
24,3%
36,7%
39,0%
13,2%
55,1%
31,7%
A priori, es podria considerar que aquest efecte de milieu necessàriament ha de tenir una
intensitat moderada, en la mesura que només en el 7,4% dels casos coincideix una percepció
d’entorn innovador elevada amb un comportament innovador elevat mentre que, en sentit
contrari, només un 15% de les empreses presenta un nivell baix tant de percepció de l’entorn
com de comportament innovador.
Tot i amb això, si es relaxa lleugerament el criteri per a identificar un efecte d’entorn, de manera
que ampliem la consideració de percepció i de comportament a un grau mitjà-alt73, el nivell de
coincidència arriba al 22,1% de les empreses que reben el suport de Barcelona Activa. Aquest
col·lectiu d’empreses, en el que coincideixen percepció i comportament innovador, serà el que
s’identificarà com a milieu effect; això és, aquell grup d’emprenedors que considera que l’entorn
té efectes positius per a la seva empresa i que, en correspondència, s’observa com
desenvolupa una activitat innovadora intensa.
Tanmateix, tant els nivells de percepció d’entorn innovador com els de comportament
innovador són moderadament elevats ja que si s’amplia la consideració d’ambdues variables a
l’esmentat grau mitjà-alt, l’agrupació inclouria al 43% dels emprenedors i al 36% de les
empreses. Tot i amb això, en la mesura que aquests nivells superen àmpliament al col·lectiu
anteriorment identificat com a objecte principal de l’efecte de l’entorn, s’ha de reconèixer que
dins l’univers analitzat conviuen també, d’una banda, empreses innovadores sense interacció
significativa amb l’entorn i, de l’altra, emprenedors amb consciència d’un entorn propici a la
innovació però que encara no n’han aprofitat totes les seves potencialitats. En particular, i a
més del grup d’empreses més afavorit per l’entorn també es poden identificar dos nous
col·lectius:
•
Un grup d’empreses en fase de consolidació, amb mancances en la seva posició
competitiva i dificultats en el desenvolupament del seu negoci, amb escassa presència als
mercats internacionals, amb nivells inferiors de productivitat, que mostren dificultats per a
diferenciar la seva oferta, que no són capaces de generar nova ocupació i que ni presenten
formes de creixement innovadores ni es caracteritzen per l’ús comercial d’Internet. Aquest
col·lectiu (que englobaria el 21% de les empreses) majoritàriament no ha passat pels vivers
de Barcelona Activa, però té una percepció molt positiva de la interacció amb la institució i
busca en ella beneficiar-se dels mecanismes de xarxa i de transferència de coneixement,
que afavoreixin la seva consolidació al mercat. S’anomenarà aquest col·lectiu d’empreses
milieu seeker.
•
Un altre grup d’empreses (aproximadament el 14% de la mostra), que presenta una baixa
propensió a interaccionar amb el seu entorn però que disposa de nivells elevats de
productivitat, d’un elevat dinamisme innovador i, en alguns casos, d’una alta propensió
exportadora. Tot i amb això, ni desenvolupa formes de creixement innovadores ni mostra
73
És a dir, que el valor de cadascuna d’aquestes variables és de 3 sobre el màxim possible de 5.
© Internet Interdisciplinary Institute
© M. Castells, J. Vilaseca (dirs.), J. Lladós (coord.), G. Ammetller, I. Esteban, M. Fernández, J. Lladós, I. Rodríguez, J.
Torrent, J. Vilaseca.
Entorn innovador, microempreses i desenvolupament local
159
tampoc uns nivells elevats d’èxit al mercat. Aquest tipus de comportament està,
comparativament, més present entre les empreses del Viver (és característic d’una de cada
cinc d’aquestes noves empreses) i sembla desaprofitar les potencialitats de l’entorn per no
veure’n la seva necessitat immediata. Es tractarà del col·lectiu que s’anomenarà milieu
unaware.
Distribució de les empreses segons l’efecte de l’entorn (% empreses)
25%
20%
15%
10%
5%
0%
Milieu effect
Milieu seeker
Milieu unaware
L’efecte de milieu no és independent de la localització empresarial. D’aquesta manera, continua
sent minoritari però és molt més acusat entre les empreses que tenen experiència de viver i,
principalment, entre les empreses que ja han abandonat el Viver. Així, el 36% de les empreses
que varen passar pels espais d’incubació de Barcelona Activa mostren nivells mitjans-alts de
percepció i comportament innovador. En canvi, aquest és el cas del 22% de les empreses
localitzades actualment al viver de Glòries i del 13% de les empreses que no han passat mai
per cap viver de Barcelona Activa. En correspondència amb aquest fet diferencial, l’edat
mitjana de les empreses que es beneficien més intensament del milieu és poc més d’un any
superior a la resta.
Identificació dels col·lectius d’empreses en funció de l’entorn (% empreses)
40%
30%
20%
10%
0%
Milieu effect
Actualment localitzades al Viver
Milieu seeker
Localitzades anterioment als vivers
Milieu unaware
No han passat pels vivers
De la conjunció dels resultats anteriors es pot inferir, en primer lloc, que l’efecte de milieu abans
definit existeix i és reconegut per un fracció considerable de les empreses que es
desenvolupen amb el suport de Barcelona Activa, però que només una part minoritària
d’aquestes empreses n’extreu el seu màxim rendiment. I en segon lloc, que l’entorn propiciat
per Barcelona Activa supera la concepció tradicional d’incubadora o viver d’empreses. Molts
emprenedors tenen la percepció de compartir un capital social i relacional i d’altres elements
intangibles, també quan ja han abandonat els espais d’acolliment de la institució o, fins i tot,
encara que mai hi hagin estat localitzats.
© Internet Interdisciplinary Institute
© M. Castells, J. Vilaseca (dirs.), J. Lladós (coord.), G. Ammetller, I. Esteban, M. Fernández, J. Lladós, I. Rodríguez, J.
Torrent, J. Vilaseca.
Anàlisi de l’entorn
160
Relació entre aprofitament de l'entorn i desenvolupament empresarial (% d’empreses
de cada col·lectiu)
Estratègia de competitivitat
Lideratge en costos
Diferenciació de producte
Especialització
Obertura de mercats
Activitat d'exportació
Mercat no local
Adopció de venda en línia
Estratègia de creixement
Formes de creixement innovadores
Formes de creixement innovadores i en
aliança
Formes de creixement innovadores i en
grup
Formes de creixement en xarxa
Generació de recursos
Creació de treball de qualitat
Resultats empresarials
Èxit empresarial molt alt
Milieu
effect
Milieu
seeker
Milieu
unaware
Total
empreses
20,0%
50,0%
30,0%
28,6%
17,9%
53,6%
5,3%
52,6%
42,1%
20,7%
40,7%
38,5%
43,3%
63,3%
43,3%
24,1%
55,2%
17,2%
47,4%
63,2%
21,1%
41,2%
63,2%
30,9%
33,3%
31,0%
5,3%
27,2%
20,0%
24,1%
0,0%
14,7%
20,0%
20,0%
6,9%
6,9%
0,0%
5,3%
7,4%
8,1%
43,3%
17,2%
31,6%
33,1%
63,3%
24,1%
47,4%
46,3%
Un cop mesurat l’abast de l’entorn es fa necessari analitzar quins són els seus efectes en el
desenvolupament de les empreses. Amb aquest fi, s’analitza quins són els resultats del
col·lectiu que s’ha identificat com el que es beneficia d’un efecte de l’entorn mitjà-alt (milieu
effect). Els principals resultats obtinguts es detallen a continuació:
•
Pel que fa a la capacitat de creixement empresarial, les empreses amb major efecte
d’entorn són les que comparativament adopten amb més intensitat, tant formes de
creixement innovadores i en grup com també formes de creixement en xarxa. És a dir, les
empreses que declaren que la seva estratègia de creixement es basarà en el
desenvolupament de nous productes o serveis, en l’obertura de nous mercats mitjançant la
diversificació i la creació de noves empreses són aquelles que actualment més aprofiten els
efectes positius de la interacció amb l’entorn. I també és aquest el cas d’aquelles empreses
que confien en sustentar el seu creixement conjuntament en la creació de noves empreses
i en el desenvolupament d’aliances estratègiques. En ambdós casos, la freqüència és molt
més elevada: arriba al 20% de les empreses amb efecte milieu, mentre que és absent o
molt poc present en els altres grups d’empreses.
•
En relació a la posició competitiva, les empreses amb efecte de milieu majoritàriament
opten per la diferenciació de productes (com també així succeeix en el col·lectiu definit com
a milieu unaware). D’altra banda, les empreses amb efecte d’entorn més favorable són les
que més tendència mostren a comercialitzar els seus productes i serveis mitjançant Internet
(el 43% dels casos mentre que els altres grups se situen clarament per sota del 30%).
•
El major aprofitament de l’entorn està relacionat amb la capacitat per a generar llocs de
treball de qualitat (amb nivells salarials mitjans o alts). En aquest sentit, més del 40% de les
empreses que es beneficien d’aquest l’efecte de milieu mostren expansió laboral i ocupen
treball qualificat i ben remunerat. Aquest resultat és molt inferior en els altres col·lectius.
© Internet Interdisciplinary Institute
© M. Castells, J. Vilaseca (dirs.), J. Lladós (coord.), G. Ammetller, I. Esteban, M. Fernández, J. Lladós, I. Rodríguez, J.
Torrent, J. Vilaseca.
Entorn innovador, microempreses i desenvolupament local
•
161
L’efecte d’entorn mitjà o alt té una correspondència directa amb l’èxit empresarial. Gairebé
dues de cada tres empreses que es beneficien d’aquest efecte presenten beneficis,
augmenten la facturació i creen ocupació. En tots els altres grups d’empreses, en canvi,
aquest indicador d’èxit empresarial està per sota del 50%.
© Internet Interdisciplinary Institute
© M. Castells, J. Vilaseca (dirs.), J. Lladós (coord.), G. Ammetller, I. Esteban, M. Fernández, J. Lladós, I. Rodríguez, J.
Torrent, J. Vilaseca.
Anàlisi de l’entorn
162
Quadre resum
-
L’experiència de viver és un factor d’estímul important al desenvolupament d’innovacions,
particularment quan aquestes es basen en la utilització de les TIC.
-
Les empreses amb experiència de viver també són més propenses a sustentar el seu
procés d’innovació en la cooperació. Aquestes empreses també mostren una major
inclinació a considerar que la participació en els programes de Barcelona Activa és un
estímul a la cultura innovadora.
-
La percepció d’entorn innovador és prou elevada entre els diferents segments d’empreses
com per valorar positivament el rol de Barcelona Activa com a medi promotor de la
innovació. Tot i amb això, la localització als espais no està vinculada, però, al millor accés a
innovacions tecnològiques sinó a l’aprofitament d’altres recursos o avantatges.
-
La identitat de cultura relacional és majoritària i persisteix un cop les empreses abandonen
els espais d’acolliment de Barcelona Activa, però des de perspectives diferents: (a) les
empreses de creació recent i localitzades al Viver busquen, amb la interacció amb la
institució, l’obtenció de beneficis econòmics i el desenvolupament de xarxes socials i
comercials; (b) les empreses no localitzades al Viver utilitzen la interacció com un mitjà per
ampliar la xarxa de relacions, detectar noves oportunitats de negoci i accedir a nous
coneixements i informació rellevant.
-
La participació a Xarxactiva és interpretada, per aquest ordre, com un mecanisme de
formació i transferència de coneixement, i com un mecanisme generador d’oportunitats de
negoci i d’accés a nous socis comercials.
-
La percepció d’entorn innovador és més elevada que el comportament innovador de les
empreses. Es confirma que l’efecte d’entorn innovador existeix però que només una part
minoritària de les empreses n’extreu el seu màxim rendiment. Aquest efecte de milieu és
molt més present entre les empreses que ja han abandonat el Viver, de forma que l’entorn
propiciat per Barcelona Activa supera, per tant, la concepció tradicional d’incubadora.
-
Dins l’univers analitzat conviu una àmplia diversitat empresarial: (a) aproximadament una
quarta part de les empreses (22,4%) es beneficia d’aquest efecte de milieu, en mostrar un
aprofitament de l’entorn i un dinamisme innovador elevats (en el cas de les empreses que
ja han abandonat el Viver aquest efecte arriba al 36%); (b) a banda del grup d’empreses
més afavorides per l’entorn es poden identificar dos col·lectius addicionals: (b.1) empreses
amb dificultats en la seva consolidació, que basen la seva competitivitat en l’especialització,
que tenen una percepció molt positiva de la interacció amb la institució, i que busquen
beneficiar-se dels mecanismes de xarxa i de transferència de coneixement (21%); i (b.2.)
empreses amb dinamisme innovador i un producte diferenciat al mercat que desaprofiten
les potencialitats de l’entorn per no veure’n la seva necessitat immediata (14%).
-
Els emprenedors amb experiència prèvia en la creació d’empreses saben aprofitar millor
les oportunitats brindades per l’entorn de Barcelona Activa. Aquest col·lectiu és el majoritari
entre el grup d’emprenedors conscients de l’existència d’un entorn innovador i que, alhora,
adapten el seu comportament en consonància (63%).
-
Les empreses amb major efecte de milieu mostren les formes de creixement més
innovadores, un major ús comercial d’Internet i una major capacitat per a sustentar la seva
competitivitat en la diferenciació de productes. També són les que majoritàriament
presenten beneficis, augmenten la facturació i creen ocupació de nivells salarials mitjos o
alts.
© Internet Interdisciplinary Institute
© M. Castells, J. Vilaseca (dirs.), J. Lladós (coord.), G. Ammetller, I. Esteban, M. Fernández, J. Lladós, I. Rodríguez, J.
Torrent, J. Vilaseca.
Entorn innovador, microempreses i desenvolupament local
163
Capítol V. Aproximació a l’èxit empresarial
En el darrer apartat del capítol anterior es posava de manifest l’existència d’una relació entre el
grau d’interacció de les empreses amb el seu entorn i alguns indicadors representatius del seu
desenvolupament al mercat.
Es tracta ara d’avaluar quines característiques tenen les empeses que presenten un millor
desenvolupament, per tal de poder inferir quins serien els itineraris ideals d’èxit per a les
empreses que es creen i desenvolupen amb el suport de Barcelona Activa. En particular, es
tractarà d’analitzar sis tipologies de variables vinculades a l’èxit empresarial, i fonamentades en
la capacitat de l’empresa per a:
- oferir els seus productes o serveis als mercats internacionals;
- desenvolupar activitat comercial mitjançant l’ús d’Internet;
- desenvolupar estratègies competitives sostenibles;
- generar ocupació amb una remuneració elevada;
- desenvolupar estratègies de creixement empresarial innovadores; i
- la manifestació d’èxit del negoci, identificat com la millora de la facturació, la presència de
beneficis i l’oferta de nous llocs de treball.
1. Presència als mercats internacionals
Dues de cada cinc empreses desenvolupades o consolidades amb el suport de Barcelona
Activa mantenen relacions comercials als mercats internacionals. La seva presència en els
mercats exteriors està estretament relacionada amb tres variables: el nivell educatiu de
l’emprenedor, la capacitat d’innovació i la interacció amb l’entorn.
D’una banda, el nivell educatiu de l’emprenedor condiciona clarament la presència de la seva
empresa al mercat exterior. D’aquesta manera, gairebé el 45% de les empreses creades per
emprenedors amb estudis universitaris són exportadores, mentre que només ho són el 20% de
les originades per iniciatives d’altres emprenedors. De la mateixa manera, les empreses
exportadores també són les que ocupen a treballadors més qualificats: el 45,5% de les
empreses que ocupen a treballadors amb estudis universitaris són exportadores (només el 23%
en el cas de les altres empreses). L’experiència en la creació d’empreses també afavoreix el
desenvolupament de capacitats que estimulen la propensió a exportar: una de cada dues
empreses creades per emprenedors amb experiència prèvia és exportadora (només una de
cada tres en el cas dels nous emprenedors).
Activitat d’exportació i nivell educatiu de l’emprenedor
(% empreses)
50%
40%
30%
20%
10%
0%
Amb estudis universitaris
Sense estudis universitaris
D’altra banda, la innovació basada en l’ús de les TIC esdevé crucial en la competitivitat,
particularment pel que fa a la seva capacitat de comercialitzar els seus productes i serveis al
mercat internacional. Significativament, el 75% de les empreses exportadores desenvolupa
© Internet Interdisciplinary Institute
© M. Castells, J. Vilaseca (dirs.), J. Lladós (coord.), G. Ammetller, I. Esteban, M. Fernández, J. Lladós, I. Rodríguez, J.
Torrent, J. Vilaseca.
Aproximació a l’èxit empresarial
164
innovacions amb el suport d’aquestes tecnologies. En particular, la innovació en processos es
mostra com a més decisiva per a la presència comercial en els mercats internacionals. Per la
seva part, la sistematització del procés d’innovació mitjançant el suport de departaments propis
orientats a les activitats de disseny, recerca i desenvolupament es manifesta com un element
molt rellevant en la implantació d’innovacions per a les empreses amb activitat comercial als
mercats internacionals. Una de cada quatre empreses que disposa d’un departament d’R+D+i
exporta més del 25% de la facturació, mentre que només pot mantenir aquesta intensitat
exportadora una de cada deu empreses que no disposa d’aquest departament. Estretament
relacionada amb aquest comportament és la propensió a patentar que mostren les empreses
exportadores. Un 43,4% de les empreses que exporten han registrat algun producte, idea o
disseny mentre que només ho fa un 17,3% de les empreses no exportadores.
Al seu torn, la millora de la capacitat d’adaptació als canvis del mercat és el principal objectiu
de les empreses exportadores (83,9%) en la mesura que esdevé un element fonamental en la
millora de la seva competitivitat. El 86,4% de les empreses que afronten una baixa pressió
competitiva s’ha beneficiat d’aquest tipus d’innovacions. En particular, la flexibilitat que permet
la dimensió reduïda de les empreses fa que el desenvolupament de nous productes o serveis,
sovint a mida de la demanda del client, sigui el mecanisme escollit per oferir una resposta àgil a
les noves necessitats del consumidor.
La interacció amb l’entorn esdevé altament determinant en la posició competitiva de les
empreses al mercat internacional. El 85,7% de les empreses exportadores han cooperat per a
desenvolupar les seves innovacions i així també ho ha fet el 90% de les empreses que
exporten més del 25% de la seva facturació. La cooperació al llarg de la cadena de valor; és a
dir, amb els proveïdors, distribuïdors i clients és molt més accentuada (un 63,2%) que la
cooperació científica, ja sigui amb universitats o amb centres d’innovació no universitaris
(només la duen a terme un 24,3% de les empreses). Al seu torn, Barcelona Activa és vista com
un agent actiu de la cooperació adreçada a la innovació per part del 28,1% de les empreses.
Les empreses més exportadores també són les que més veuen en la interacció amb l’staff de
Barcelona Activa un element impulsor d’innovacions. El 45% de les empreses que exporten
més d’una quarta part de la seva producció cooperen amb l’equip tècnic de la institució pel
desenvolupament d’innovacions.
Activitat exportadora i dinamisme innovador (% empreses)
80%
60%
40%
20%
0%
Innovació amb l'ús de les Cooperació en la innovació
TIC
Empreses exportadores
Sol·licitud de patents
Empreses no exportadores
La presència de vincles amb les empreses localitzades al Viver o al Parc Tecnològic no és,
però, una característica essencialment distintiva de les empreses exportadores. Aquests
vincles són majoritaris però estan presents tant entre les empreses amb presència al mercat
internacional (un 58,9%) com entre les que no són exportadores (el 57,5%). En canvi, les
empreses que no disposen de lideratge de mercat i que afronten més pressió competitiva són
les que més es beneficien de les relacions directes amb les empreses localitzades als espais
de la institució. Aquests vincles, tant si són de caràcter comercial (un 50% de les empreses)
com de difusió de coneixement (el 17,6%), busquen reforçar la presència al mercat i poden
donar lloc a aliances estratègiques (un 20,8% de les empreses).
© Internet Interdisciplinary Institute
© M. Castells, J. Vilaseca (dirs.), J. Lladós (coord.), G. Ammetller, I. Esteban, M. Fernández, J. Lladós, I. Rodríguez, J.
Torrent, J. Vilaseca.
Entorn innovador, microempreses i desenvolupament local
165
Així mateix, la intervenció a les activitats ofertes per Xarxactiva també és vista per les
empreses no exportadores com una oportunitat per accedir a nous coneixements (66,3%),
explotar oportunitats comercials (un 48,8%) o desenvolupar aliances estratègiques (un 46,7%).
D’aquesta manera, la percepció de compartir un model organitzatiu, una xarxa relacional i un
sistema d’aprenentatge és més estesa entre empreses no exportadores o amb menor posició
de lideratge al mercat. En conseqüència, aquesta cultura compartida està àmpliament difosa
entre les empreses que interaccionen amb Barcelona Activa però és més present en el cas de
les empreses no exportadores (77,5%) que en les restants (62,5%). Per la seva part, la
percepció de l’entorn com a emprenedor també presenta un nivell apreciable, si bé inferior (un
47,8% de les empreses) i sense correspondència directa amb la posició competitiva de les
empreses.
D’aquesta manera, el nivell de satisfacció de les activitats ofertes per Barcelona Activa
adreçades a la consolidació de xarxes relacionals és sensiblement més elevat en el cas de les
empreses no exportadores, tot i que la valoració global és moderadament positiva (3,3 versus
2,8). De fet, la valoració que les empreses exportadores fan del conjunt d’activitats ofertes per
Xarxactiva és favorable, si bé la percepció del conjunt de la mostra és encara més positiva (3,3
versus 3,7). Tanmateix, pel que fa als recursos i serveis oferts per Barcelona Activa, el dèficit
més acusat per part dels emprenedors presents als mercats internacionals s’identifica amb les
activitats de divulgació i capacitació tecnològica (2,1) mentre que l’oferta d’una xarxa comuna
d’equipaments és la que rep la valoració més positiva (3,7). Així mateix, el 23,8% de les
empreses exportadores ubicades fora dels espais de Barcelona Activa (Viver i Parc Tecnològic)
justifiquen la decisió per no percebre avantatges suficients vinculats a la localització en aquests
espais. Aquest motiu és identificat, en canvi, només pel 7,3% de les empreses no
exportadores.
La presència als mercats internacionals també està estretament relacionada amb l’organització
de l’empresa. D’aquesta manera, la xarxa relacional esdevé crítica en aquesta presència
exterior de les noves empreses, en la mesura que el 96,4% de les empreses exportadores
desenvolupa activitats de subcontractació. La integració en xarxes externes, per tant, afavoreix
l’activitat d’exportació. De la mateixa manera, el desenvolupament d’interaccions estratègiques
amb el seu entorn també afavoreix l’activitat exportadora: el 43,8% de les empreses que
desenvolupen aquestes interaccions (cooperen per innovar, desenvolupen activitats amb els
competidors o configuren aliances estratègiques) tenen activitat comercial als mercats
internacionals. En absència d’elles, només és el cas d’un 29,2% de les empreses. Així mateix,
la configuració de xarxes internes també està relacionada amb una major competitivitat
internacional, si bé el seu efecte sembla ser menor. De fet, els nivells mitjans d’orientació
organitzativa cap al disseny en xarxa són els que ofereixen una major presència als mercats
d’exportació.
Activitat d’exportació i presència d’interaccions estratègiques
(% empreses)
50%
40%
30%
20%
10%
0%
Empreses amb interaccions
estratègiques
Empreses sense interaccions
estratègiques
© Internet Interdisciplinary Institute
© M. Castells, J. Vilaseca (dirs.), J. Lladós (coord.), G. Ammetller, I. Esteban, M. Fernández, J. Lladós, I. Rodríguez, J.
Torrent, J. Vilaseca.
166
Aproximació a l’èxit empresarial
D’altra banda, la presència als mercats d’exportació també està relacionada amb l’edat de
l’empresa. D’aquesta manera, mentre que un 77,6% de les empreses menors de quatre anys
no desenvolupa activitats d’exportació, sí ho fa el 58,7% de les creades fa més de cinc anys.
De la mateixa manera, la dimensió mitjana de les empreses exportadores és sensiblement
superior(14 versus 4 treballadors). Junt amb l’antiguitat, la localització de l’empresa i la seva
trajectòria també condicionen el seu dinamisme exportador: el nivell de comercialització als
mercats internacionals és inferior en el cas de les empreses actualment localitzades al viver de
Glòries (el 31,1% en comparació amb el 46,2% de les no localitzades). Tanmateix, l’experiència
de viver sembla afectar positivament l’exportació, ja que en afegir a les empreses actuals del
Viver les que hi varen ser en el passat i que continuen interaccionant amb Barcelona Activa, la
presència d’exportació s’incrementa fins al 44,4% de les empreses. De fet, el 18,5% de les
empreses que tenen experiència de viver a Barcelona Activa són altament exportadores
(exportacions superiors al 25% de la facturació) mentre que només ho són el 9,1% de les altres
empreses.
Finalment, el finançament esdevé crític també en la capacitat d’exportació: les empreses que
han finançat el seu origen i consolidació amb capital risc i/o business angels mostren una
propensió a exportar superior (71,4%) a les empreses que han sustentat el seu
desenvolupament sobre l’endeutament (un 69,2%), sobre les subvencions (37,2%) o sobre
l’estalvi propi (33,8%).
© Internet Interdisciplinary Institute
© M. Castells, J. Vilaseca (dirs.), J. Lladós (coord.), G. Ammetller, I. Esteban, M. Fernández, J. Lladós, I. Rodríguez, J.
Torrent, J. Vilaseca.
Entorn innovador, microempreses i desenvolupament local
167
2. Activitat comercial a la Xarxa
Una de cada sis empreses localitzades al Viver comercialitza més del 25% de les seves vendes
mitjançant l’ús d’Internet, mentre que només ho fa el 4,4% de les altres empreses. Aquesta
major presència més gran del comerç electrònic pot estar vinculada tant a una especialització
més gran en activitats emergents que es basen en la utilització d’Internet com a canal de
negoci (exclusiu o complementari) com també a un major grau de desenvolupament de les
diferents formes d’e-business entre aquestes empreses de nova creació. D’una banda, més del
63% d’aquestes empreses han estat creades en els darrers tres anys i gairebé la meitat d’elles
pertanyen al sector TIC. De l’altra, les empreses especialitzades en comerç electrònic
combinen diferents tipologies d’innovacions basades en l’ús de les TIC. Gairebé la meitat de les
empreses que desenvolupen aquesta especialització (45,5%) han acompanyat les seves
innovacions de producte d’innovacions de caràcter organitzatiu, mentre que aquest és el cas de
només una de cada cinc de les empreses sense activitat comercial a la Xarxa.
Els principals objectius de les innovacions desenvolupades per les empreses especialitzades
en e-commerce estan estretament relacionats amb la seva presència a la Xarxa: el 70%
d’aquestes empreses considera que les innovacions basades en l’ús de les TIC els ha permès
millorar el grau de resposta als canvis en la demanda, fer més àgil la gestió logística i
desenvolupar nous canals de comercialització.
En raó de la seva localització i també de la seva especialització, aquestes empreses mostren
un nivell elevat d’interacció estratègica amb l’entorn. D’aquesta manera, gairebé dues de cada
tres empreses (un 63,6%) desenvolupen activitats de cooperació orientada a la innovació
mitjançant l’ús de les TIC (una activitat desenvolupada només pel 31,3% de les altres
empreses). A més, en el cas del 60% de les empreses amb activitat comercial a la Xarxa, la
cooperació té un caràcter reactiu a partir de l’impuls de la demanda i, en conseqüència, es
desenvolupa amb els clients o usuaris finals.
Especialització en comerç electrònic (% empreses de cada segment)
50%
40%
30%
20%
10%
0%
Empreses amb aliances estratègiques
Empreses sense aliances estratègiques
D’altra banda, el grau d’interacció amb les altres empreses localitzades als espais d’incubació o
de desenvolupament oferts per Barcelona Activa també és elevat (està present en gairebé un
65% de les empreses) i té com a finalitat principal el desenvolupament d’aliances
estratègiques. D’aquesta manera, mentre que el 42,9% de les empreses especialitzades en
comerç electrònic interaccionen amb els espais de Barcelona Activa a la recerca de noves
aliances, només el 18,6% de les altres empreses té aquest objectiu.
© Internet Interdisciplinary Institute
© M. Castells, J. Vilaseca (dirs.), J. Lladós (coord.), G. Ammetller, I. Esteban, M. Fernández, J. Lladós, I. Rodríguez, J.
Torrent, J. Vilaseca.
Aproximació a l’èxit empresarial
168
La transcendència de la xarxa relacional per aquestes empreses es posa també de manifest
per l’elevada presència d’activitats de subcontractació (més del 90% dels casos). En
correspondència amb la rellevància de les interaccions amb l’entorn, la participació d’aquest
tipus d’empresa en les activitats ofertes per Xarxactiva es correspon clarament amb la recerca
d’aliances estratègiques: així ho declaren tres de cada quatre d’aquestes empreses (només el
37,3% de les altres). La recerca de negoci a partir de la presència a Xarxactiva també és molt
més present entre les empreses que adopten intensivament Internet amb finalitats comercials
(63,6%) que en la resta (38,4%). La importància que té la recerca d’oportunitats de negoci a
partir de la xarxa relacional també es posa de relleu pel fet que la totalitat de les empreses de
la mostra que són més actives en l’ús d’Internet com a canal de negoci també s’aprovisionen
mitjançant la Xarxa (36% entre la resta d’empreses).
Per a aquesta tipologia d’empreses, per tant, la cooperació amb Barcelona Activa és
interpretada bàsicament com l’aprofitament d’una xarxa relacional (és el cas del 80% de les
empreses) i no tant com la pertinença a un entorn emprenedor (45,5%) o l’aprofitament d’un
sistema d’aprenentatge compartit (10%).
Per motiu de la seva especialització, el nivell d’usos d’Internet i altres TIC és molt més avançat
entre aquestes empreses: un 18,2% en comparació amb el 5,1% del conjunt de la mostra.
L’especialització en comerç electrònic també ve acompanyada d’un disseny organitzatiu
caracteritzat pel desenvolupament de noves formes de treball, la configuració de xarxes
internes i un major nivell d’orientació en xarxa. D’un banda, totes les empreses especialitzades
en comerç electrònic desenvolupen activitats de teletreball mentre que només ho fa una de
cada tres de les altres empreses. La transcendència de les xarxes internes desenvolupades per
aquests emprenedors es posa de manifest pel fet que en el 27,3% dels casos es conjuga el
teletreball amb la creació complementària d’una altra empresa (aquest comportament només
es present en l’11,2% de les altres empreses). La transcendència de l’e-business com a mitjà
de canvi organitzatiu es posa de manifest pel fet que més d’una quarta part d’aquestes
empreses presenta un nivell elevat d’orientació organitzativa cap al disseny en xarxa, mentre
que aquesta tipologia organitzativa només és present en una de cada sis de les altres
empreses.
Especialització en comerç electrònic segons avantatges competitius (% empreses)
Lideratge de costos
Especialització
Diferenciació de
producte
0%
20%
40%
60%
80%
Al seu torn, i en funció del seu nivell de desenvolupament, les empreses que assenten la seva
activitat econòmica sobre el comerç electrònic mostren tant una major tendència a finançar la
seva activitat a partir dels recursos propis (72,7% de les empreses versus el 45,6%) com també
una major capacitat per capturar capital risc o d’inversors privats: el 18,2% mostren un perfil
financer basat en l’assumpció de risc (característic en només el 4% de les altres empreses).
© Internet Interdisciplinary Institute
© M. Castells, J. Vilaseca (dirs.), J. Lladós (coord.), G. Ammetller, I. Esteban, M. Fernández, J. Lladós, I. Rodríguez, J.
Torrent, J. Vilaseca.
Entorn innovador, microempreses i desenvolupament local
169
3. Estratègia competitiva
La intensitat i tipologia d’interaccions amb l’entorn emprenedor que ofereix Barcelona Activa
estan determinades també per l’estratègia competitiva genèrica de l’empresa. En aquest sentit,
s’han identificat tres tipus de perfil emprenedor i d’empresa, de posicionament al mercat i
d’activitat relacional que estan estretament vinculats a quina sigui l’estratègia dominant de
competitivitat.
La primera d’aquestes tipologies és la que identifica a les empreses que desenvolupen
avantatges competitius basats en la diferenciació de producte. Aquesta és l’estratègia del
40,7% de les empreses de la mostra i és clarament predominant i característica de les
empreses amb experiència de viver (un 46,9% versus un 31,5%). En la mesura que gairebé
una de cada dues empreses del Viver (un 46,7%) també tracta de desenvolupar aquestes
capacitats competitives mentre que, en canvi, només una de cada tres empreses amb antiguitat
no superior als tres anys (el 35,1%) identifica la diferenciació com l’estratègia dominant, es
posa de manifest com la localització als espais de Barcelona Activa afavoreix el
desenvolupament d’aquests factors de competitivitat. Caldria analitzar, d’una banda, com es
desenvolupa aquesta empresa al mercat, quina estructura organitzativa acompanya l’estratègia
competitiva, com es desenvolupa el seu procés innovador i com és la seva interacció amb
l’entorn que li ofereix la institució.
L’activitat d’exportació és una de les característiques distintives d’aquest tipus d’empreses. De
fet, més de la meitat de les empreses que basen la seva competitivitat en la diferenciació (un
52,7%) comercialitza els seus productes i serveis als mercats internacionals, mentre que
només ho fa una de cada tres empreses que afronta la competència des d’altres estratègies
competitives (32,5%). Aquesta presència als mercats internacionals ve acompanyada d’un forta
pressió competitiva al mercat (així ho declaren nou de cada deu empreses), que tracta de ser
contrarestada mitjançant l’oferta d’un producte prou diferenciat al mercat, bé en termes
tecnològics, de marca o, principalment, de qualitat.
En conseqüència, la innovació esdevé un element crític de competitivitat per a aquest primer
conjunt d’empreses. Efectivament, una molt àmplia majoria d’empreses (el 72,7%) desenvolupa
innovacions amb l’ús de les TIC. El principal objectiu d’aquest dinamisme innovador és el de
reforçar la capacitat d’adaptació de l’empresa als canvis de la demanda en un mercat de forta
competència. Així, el 67,3% d’aquestes empreses ha utilitzat les noves tecnologies per tal
d’ampliar la seva oferta de productes o serveis i el 53,1% ha desenvolupat, amb el suport de
les TIC, nous canals de comercialització. Al seu torn, l’alta propensió a la innovació ve de la mà
d’una activitat intensa de registre o patent. Així, mentre que només una de cada sis empreses
que no basen la competitivitat en la diferenciació han patentat les seves idees, dissenys o
innovacions, així ho ha fet el 43,6% d’aquest primer grup d’empreses. De la mateixa manera, el
departament d’R+D+i és l’origen principal de les innovacions desenvolupades, el que dóna un
indici representatiu d’un procés d’innovació més sistemàtic i formalitzat.
Innovació amb l’ús de les TIC en funció de cada avantatge competitiu (% empreses)
Lideratge de costos
Especialització
Diferenciació de
producte
0%
20%
40%
60%
80%
© Internet Interdisciplinary Institute
© M. Castells, J. Vilaseca (dirs.), J. Lladós (coord.), G. Ammetller, I. Esteban, M. Fernández, J. Lladós, I. Rodríguez, J.
Torrent, J. Vilaseca.
Aproximació a l’èxit empresarial
170
Aquesta innovació basada en la generació interna de nou coneixement s’acompanya, a més,
d’una interacció estratègica amb les fonts externes de coneixement, el que és símptoma de que
la sistematització del procés innovador reforça la capacitat d’absorció de coneixement des de
l’exterior per part d’aquestes empreses. D’aquesta manera, una molt àmplia majoria d’aquestes
empreses ha sustentat el seu procés d’innovació en la cooperació (més del 83%). Per a aquest
grup, és distintiva també la diversitat dels vincles cooperatius: tant amb institucions científiques
(el 30,9% dels casos i només el 20,0% dels altres grups d’empreses) com amb proveïdors i/o
clients (un 70,9% versus 57,5%). Així mateix, el personal de Barcelona Activa és vist per al
37% d’aquestes empreses com un agent innovador (el 21,9%, en el cas de les altres
empreses).
En correspondència amb aquest aprofitament de la difusió de coneixement, gairebé el 70%
d’aquestes empreses manté vincles amb altres empreses localitzades actualment als espais
d’incubació o consolidació oferts per Barcelona Activa. La tipologia de vincles predominant és
de caràcter comercial (un 56,4% d’empreses) però hi ha dos aspectes addicionals encara més
distintius d’aquest grup:
- El reconeixement de que aquesta interacció afavoreix la difusió i generació de coneixement
(el 25,5% d’aquestes les empreses en contraposició al 12,5% de les restants).
- La major tendència a desenvolupar aliances estratègiques amb les empreses d’aquests
entorns (presents en el 27,0% de les empreses del grup i només en el 15,0% de les altres).
Vincles amb empreses de l’entorn segons cada avantatge competitiu (% empreses)
Lideratge de costos
Especialització
Diferenciació de
producte
0%
20%
40%
60%
80%
De la mateixa manera, la interacció d’aquestes empreses amb Barcelona Activa s’assenta no
només sobre l’aprofitament d’uns recursos materials i d’uns serveis compartits (identificat com a
avantatge per la meitat de les empreses del grup) sinó també, i molt específicament, sobre el
reforç de la capacitat d’adaptació empresarial als canvis del mercat (per part del 21,3%
d’aquestes empreses i només pel 8,7% de les altres).
L’elevat nivell d’interacció estratègica d’aquestes empreses amb el seu entorn es posa de
manifest en evidenciar-se que el 70% de les empreses de la mostra alhora cooperen per
innovar, que desenvolupen aliances estratègiques amb les empreses localitzades als espais de
Barcelona Activa i que, al mateix temps, també impulsen activitats econòmiques conjuntament
amb els seus competidors, són aquelles que identifiquen la diferenciació de producte com la
seva estratègia competitiva dominant. La integració en xarxes externes és, en conseqüència
molt més característica d’aquest grup d’empreses.
Un segon grup d’empreses és aquell que basa la competitivitat en l’oferta al mercat d’un servei
o producte altament especialitzat. Aquest avantatge competitiu genèric és l’identificat pel 38,5%
de les empreses de la mostra i és el més característic d’aquelles que no han passat pels vivers
de Barcelona Activa. Es tracta d’empreses consolidades, ja que el 38,5% té més de cinc anys i,
en correspondència, la seva dimensió mitjana també és superior. Majoritàriament, aquestes
empreses s’han originat a partir de la iniciativa d’un emprenedor entre 35 i 45 anys, altament
qualificat i amb experiència prèvia en la creació d’empreses.
© Internet Interdisciplinary Institute
© M. Castells, J. Vilaseca (dirs.), J. Lladós (coord.), G. Ammetller, I. Esteban, M. Fernández, J. Lladós, I. Rodríguez, J.
Torrent, J. Vilaseca.
Entorn innovador, microempreses i desenvolupament local
171
Un altre element distintiu és el fet que aquest tipus d’empresa majoritàriament té el seu
producte molt ben posicionat al mercat, gaudeix d’una posició de lideratge i es beneficia d’una
baixa pressió competitiva. El 71,4% de les empreses que s’identifiquen amb aquesta estratègia
mostren característiques de lideratge de mercat (només el 34,7% de les empreses dels altres
grups).
De la mateixa manera que en el cas de l’estratègia de diferenciació, aquesta estratègia
s’assenta també en el dinamisme innovador basat en l’ús de les TIC (un 69,2% de les
empreses del grup), si bé amb una característiques distintives en el seu procés d’innovació,
tant pel que fa als seus determinants com als objectius i resultats obtinguts. En primer lloc, el
procés s’orienta preferentment cap a la innovació de producte (55,1% de les empreses) en
detriment de la innovació organitzativa (poc més del 40% de les empreses) o de procés (només
una de cada quatre empreses). Tot i amb això, l’ampliació de la cartera de productes o serveis
no és el resultat més característic de la innovació per a aquest grup (només el 54,3% de les
empreses), una conseqüència de la bona posició al mercat dels productes de l’empresa i, al
seu torn, d’una innovació de producte probablement de caràcter incremental i adreçada
preferentment a la millora de les varietats d’un producte o servei ja consolidat. Efectivament, és
el personal de l’empresa no especialitzat en tasques d’R+D+i el principal impulsor de la
innovació (73,8% dels casos en comparació al 58% de les altres empreses), el que implica que
la innovació sovint es desenvolupa de manera més informal, menys sistematitzada i s’orienta
predominantment a la millora de les prestacions dels productes existents. Conseqüentment, la
propensió a patentar és sensiblement inferior en aquest grup (només registren patents el 17%
de les empreses en clar contrast amb el 35% de les empreses amb avantatges en
diferenciació).
Tot i el diferent perfil del procés innovador, la cooperació també esdevé un element d’impuls a
la innovació en el cas de tres de cada quatre d’aquestes empreses, si bé el rol de l’staff de
Barcelona Activa com agent impulsor de la innovació és, per a aquestes empreses, clarament
minoritari (un 18,8%). Així mateix, i probablement en estreta correspondència amb la menor
proximitat geogràfica, la presència de vincles amb les empreses localitzades als espais
d’incubació i consolidació de Barcelona Activa també és menor: només la meitat d’empreses
d’aquest grup desenvolupa aquests lligams. D’aquesta manera, la presència d’aliances
estratègiques és molt escassa (només al 7,7% de les empreses) com també són minoritaris els
vincles comercials (46,2%) i la difusió de coneixement (13,5%). Els vincles cooperatius
d’aquests grup d’empreses no sembla teixir-se de forma preferent amb les empreses de
l’entorn més proper a Barcelona Activa.
Cooperació en la innovació en funció de cada avantatge competitiu (% empreses)
Lideratge de costos
Especialització
Diferenciació de
producte
0%
30%
60%
90%
Tot i amb això, la interacció amb la institució per mitjà de les activitats de Xarxactiva sí té un
component estratègic (en el 47,2% dels casos) i majoritàriament vol aprofitar l’oportunitat
d’accés a nous coneixements (61,5% de les empreses), si bé tant aquests vincles de difusió de
coneixement, d’oportunitats de negoci o àdhuc d’aliances estratègiques no es desenvolupen
preferentment amb les empreses dels entorns de Barcelona Activa com amb els altres
integrants de la xarxa. D’alguna manera es posa de manifest la recerca per part d’aquest grup
d’empreses, a través de la participació a Xarxactiva, d’aquells vincles relacionals i generadors
© Internet Interdisciplinary Institute
© M. Castells, J. Vilaseca (dirs.), J. Lladós (coord.), G. Ammetller, I. Esteban, M. Fernández, J. Lladós, I. Rodríguez, J.
Torrent, J. Vilaseca.
Aproximació a l’èxit empresarial
172
d’informació i coneixement que haurien de compensar l’absència dels avantatges procedents
de la proximitat geogràfica.
En conseqüència, per a aquest grup d’empreses, i a diferència de l’anterior, la participació als
programes i activitats de Barcelona Activa no s’entén com un mecanisme impulsor de
l’emprenedoria o d’una millor adaptació als canvis del mercat sinó que té una perspectiva molt
més relacional. De fet, gairebé el 40% d’aquestes empreses manifesta que no s’ha localitzat als
espais d’acolliment oferts per la institució per no veure’n pas la necessitat.
Alta intensitat d’interaccions estratègiques per a cada avantatge competitiu
(% empreses)
Lideratge de costos
Especialització
Diferenciació de
producte
0%
5%
10%
15%
En correspondència amb un nivell d’equipaments d’Internet majoritàriament avançat (el 73,1%
de les empreses d’aquest grup), gairebé una de cada dues empreses (un 45,5%) que utilitza de
forma intensiva la xarxa amb finalitats comercials (és a dir, per a les que el comerç electrònic
representa més del 25% de la facturació) identifica la seva estratègia de competitivitat
predominant amb l’especialització.
Pel que fa al disseny organitzatiu d’aquest grup d’empreses, la tipologia predominant
d’organització és la basada en productes o serveis i, com a orientació estratègica, combinen de
forma àmpliament majoritària l’oferta de productes o serveis a mida amb la discriminació de
preus entre grups de clients .
El tercer i darrer grup d’empreses és aquell que identifica la seva principal estratègia
competitiva genèrica amb el lideratge en costos. Aquesta agrupació inclou al 20,7% de les
empreses, si bé és molt més freqüent entre aquelles localitzades actualment al viver de Glòries
(31,1% dels casos en comparació amb el 15,6% de les que estan fora del Viver). Aquest fet
dóna lloc a que tant l’edat com la dimensió d’aquest grup d’empreses siguin molt inferiors:
d’una banda, el 64,3% s’han creat en els últims tres anys mentre que de l’altra, la dimensió
mitjana és de 2,9 treballadors. Majoritàriament, es tracta doncs d’un col·lectiu de
microempreses de creació recent. El perfil de l’emprenedor delimita també unes
característiques personals molt evidents: més jove (el 46,5% té menys de 35 anys), amb un
treball anterior per compte aliè (el 64,3%) i sense experiència prèvia en la creació d’empreses
(el 71,4% dels casos).
© Internet Interdisciplinary Institute
© M. Castells, J. Vilaseca (dirs.), J. Lladós (coord.), G. Ammetller, I. Esteban, M. Fernández, J. Lladós, I. Rodríguez, J.
Torrent, J. Vilaseca.
Entorn innovador, microempreses i desenvolupament local
173
Experiència de viver en funció de l’avantatge competitiu (% empreses)
Lideratge de costos
Especialització
Diferenciació de
producte
0%
20%
40%
60%
80%
En tractar-se, bàsicament, d’empreses en fase embrionària de desenvolupament la seva
presència als mercats internacionals és molt minoritària (només el 14,5% comercialitzen a
l’exterior els seus productes o serveis). De fet, en molts casos, el mercat de referència per a la
seva producció encara és local: el 30% d’aquest grup d’empreses només té relacions
comercials dins de Catalunya (el 15,3% en el cas dels altres grups d’empreses). La joventut de
l’empresa dificulta, a més, la consolidació dels seus productes en el mercat, de forma que la
immensa majoria d’aquest grup d’empreses (un 93%) considera que està sotmesa a una forta
pressió competitiva (el 81% en el cas de les altres) i, en conseqüència, estan molt allunyades
d’una posició de lideratge al mercat (se’n beneficia d’ell només un 3,6% de les empreses del
grup).
L’aprofitament de les TIC com a mitjà d’innovació encara és limitat per part d’aquestes
empreses, en la mesura que només el 53,6% ha desenvolupat innovacions amb el seu suport.
La tipologia d’innovació més freqüent és la innovació de producte (46,2% de les empreses)
mentre que només una de cada tres empreses ha desenvolupat innovacions de procés o
organitzatives. Els objectius prioritaris d’aquestes innovacions han estat bastir la cartera de
productes o serveis (un 59,1% de les empreses) i agilitar la gestió logística (un 31,6%). En
canvi, les innovacions adreçades a desenvolupar avantatges competitius més complexos i
orientats cap a l’adaptació al mercat encara són molt minoritaris: l’ús de les TIC adreçat a la
introducció de nous canals de negoci o a la reforma de processos i de canvis organitzatius tot
just ha arribat a una cinquena part d’aquestes empreses. Probablement, les dificultats
associades a la petita escala i a la necessitat de consolidació de les activitats desenvolupades
per aquestes empreses fa menys urgents aquestes tipologies d’innovacions.
Aquestes restriccions condicionen alhora les característiques del procés innovador: el
departament propi d’R+D+i és l’origen de les innovacions només en el cas del 22,2% de les
empreses. La innovació es recolza bàsicament, doncs, en les capacitats i en l’esforç
desenvolupats per tot el personal de l’empresa. De forma complementària, una part significativa
d’aquest grup d’empreses (el 16,7%) declara sustentar també les seves activitats d’innovació
en la consultoria i, per tant, en la contractació de personal o d’empreses especialitzades.
Aquest comportament posa de manifest com, en absència dels avantatges atorgats per
l’escala, l’experiència o les capacitats internes, el procés d’innovació depèn críticament de la
capacitat organitzativa per apropiar-se de coneixements generats a l’exterior.
De la mateixa manera, les interaccions de l’empresa amb el seu entorn poden ser una font
poderosa d’innovació. En aquesta tipologia d’estratègia competitiva, les experiències de
cooperació orientada a la innovació, tot i ser majoritàries (un 60,7% dels casos), són menys
freqüents que en els dos grups anteriors. En particular, és molt poc habitual (només el 10,7%
de les empreses) la cooperació amb la comunitat científica. En plena correspondència amb
l’objectiu de lideratge de costos, la cooperació al llarg de la cadena de valor esdevé estratègica
per aquest grup d’empreses. Tot i amb això, només el 53,6% desenvolupen aquestes activitats
de cooperació.
© Internet Interdisciplinary Institute
© M. Castells, J. Vilaseca (dirs.), J. Lladós (coord.), G. Ammetller, I. Esteban, M. Fernández, J. Lladós, I. Rodríguez, J.
Torrent, J. Vilaseca.
Aproximació a l’èxit empresarial
174
Pel que fa a les interaccions amb altres organitzacions, una de cada dues empreses manifesta
tenir vincles amb les empreses localitzades als espais d’incubació i consolidació de la institució.
Aquests vincles majoritàriament tenen un objectiu comercial (el 46,4% dels casos), si bé el
desenvolupament d’aliances estratègiques també és apreciable (el 28,6% de les empreses del
grup). No obstant, una part apreciable d’aquest grup d’empreses (el 35,7% en clar contrast amb
el 13,1% de les restants) no desenvolupen aliances estratègiques amb les empreses dels
espais de Barcelona Activa, ni participa en activitats de cooperació orientada a la cooperació ni
tampoc impulsa cap activitat econòmica amb els competidors, de forma que el caràcter
estratègic d’aquestes interaccions entre empreses és molt inferior al cas dels dos grups
precedents.
Al seu torn, i pel que fa a la participació en les activitats i serveis oferts per Barcelona Activa,
els beneficis percebuts per aquest grup d’empreses van més enllà dels avantatges econòmics
relacionats amb la disponibilitat de recursos i serveis compartits (que és valorat positivament
pel 45% d’aquestes empreses). De fet, les empreses d’aquest grup manifesten una clara
percepció d’entorn emprenedor (el 60,7% de les empreses), resultat d’una consideració
majoritària de la interacció amb Barcelona Activa com a element promotor del
desenvolupament de noves activitats. Significativament, un 28% de les empreses considera a
l’staff de Barcelona Activa com un agent innovador. La valoració positiva de l’impuls a
l’emprenedoria ve acompanyada també de l’efecte favorable que l’acció institucional té sobre
dos obstacles importants per a la consolidació de l’empresa: l’absència de xarxa relacional i la
manca de capacitats i habilitats de gestió. D’una banda, la consideració que aquest grup
d’empreses dóna a la intervenció de Barcelona Activa com a generadora d’una xarxa de
relacions mútues és molt majoritària (així ho considera el 77,3% de les empreses) mentre que,
de l’altra, una part molt substantiva d’empreses (un 45,5% del grup) considera que aquesta
interacció institucional permet generar un sistema de formació i aprenentatge compartit. Aquest
grup d’empreses sembla aprofitar més intensament, per tant, aquella oferta institucional
orientada al suport de la consolidació empresarial.
Percepció de la xarxa relacional com a entorn emprenedor segons avantatges
competitius (% empreses)
Lideratge de costos
Especialització
Diferenciació de
producte
0%
20%
40%
60%
80%
Significativament, i en comparació amb els altres dos grups d’empreses, la participació en les
activitats de Xarxactiva es relaciona més intensament tant amb l’aprofitament d’oportunitats
comercials (50% de les empreses) com també, i molt especialment, amb la transferència de
coneixements (64,3%).
Pel que fa als usos avançats d’Internet i d’altres TIC, més d’una tercera part d’aquestes
empreses (el 35,7%) mostra un nivell baix d’equipament d’Internet, indici d’un desaprofitament
de les oportunitats ofertes per aquestes tecnologies. Una limitació directa d’aquesta feblesa
competitiva, és el fet que només el 12,2% de les empreses d’aquest grup desenvolupa
activitats de venda mitjançant l’ús de la Xarxa i si bé el 21,4% d’aquestes empreses
desenvolupa activitats d’aprovisionament en línia, aquesta activitat està molt més present en
els altres dos grups d’empreses (amb una presència de l’ordre del 46%). Tot i el suport
© Internet Interdisciplinary Institute
© M. Castells, J. Vilaseca (dirs.), J. Lladós (coord.), G. Ammetller, I. Esteban, M. Fernández, J. Lladós, I. Rodríguez, J.
Torrent, J. Vilaseca.
Entorn innovador, microempreses i desenvolupament local
175
institucional rebut, la baixa adopció d’Internet amb finalitats comercials és una limitació
competitiva característica d’aquestes empreses de recent creació.
Pel que fa al disseny organitzatiu, el 60,7% d’aquestes empreses manifesta que s’organitza per
processos. Aquesta recerca de l’eficiència necessària per a competir mitjançant el lideratge de
costos no es veu acompanyada degudament, però, per l’adopció d’orientacions estratègiques al
mercat i al màrqueting. Poc més del 20% d’aquestes empreses s’orienta al mercat o al
màrqueting de relacions. Es manifesta una utilització encara escassa tant d’estudis
d’investigació de mercat com d’estratègies de segmentació i de relació més personalitzada o
d’utilització d’equipaments TIC que afavoreixen aquesta gestió relacional. Finalment, i de forma
conseqüent al caràcter menys estratègic de les interaccions empresarials i al menor nivell
d’aprofitament de les TIC, també és inferior la presència relativa de les empreses d’aquest grup
en la configuració de xarxes, tant internes com externes.
© Internet Interdisciplinary Institute
© M. Castells, J. Vilaseca (dirs.), J. Lladós (coord.), G. Ammetller, I. Esteban, M. Fernández, J. Lladós, I. Rodríguez, J.
Torrent, J. Vilaseca.
Aproximació a l’èxit empresarial
176
4. Generació de recursos
Una de cada tres empreses (33,1%) de l’entorn proper de Barcelona Activa són generadores
de treball de qualitat, de tal manera que el nombre de treballadors amb que compten ha
augmentat en el darrer any i el salari que els ofereixen, en termes mitjans, és com a mínim de
18.000 euros bruts a l’any. Es considera que aquest és un bon indicador de la capacitat de
generar recursos per part de l’empresa ja que l’evolució positiva de la combinació de les dues
variables esmentades es donarà quan el volum de negoci sigui suficientment elevat, mostrant
una tendència creixent i, en conseqüència, els beneficis també presentaran una evolució
positiva a mig termini. El nivell salarial triat es correspon amb el salari mitjà brut de l’empresa
catalana, que l’any 2003 era de 17.846 euros anuals.74
Les empreses que creen treball de qualitat són les que porten més anys en funcionament,
especialment aquelles que tenen més de cinc anys d’experiència, tal i com es pot veure en el
gràfic següent. Les empreses amb més experiència i que encara continuen la seva activitat,
com calia esperar, tenen major capacitat de generar recursos que les empreses més joves. En
consonància amb això, es comprova com les empreses localitzades al Parc Tecnològic
Barcelona Nord, que són més antigues que la resta, creen treball de qualitat en més de la
meitat dels casos (54,5%).
Creació de treball de qualitat segons l’antiguitat de l’empresa i valor total mitjà
(% empreses)
50%
40%
30%
20%
10%
0%
Fins a 3 anys
4 – 5 anys
Més de 5 anys
Total
Pel que fa a altres elements estructurals de l’empresa, tal i com es mostra a la següent taula, la
generació de treball de qualitat és superior quan l’empresa té, en l’actualitat, més d’un soci o
sòcia. Així mateix són les empreses que han augmentat el nombre de socis des del moment en
què es van crear les que més treball de qualitat creen (63,3%) mentre que les que han perdut
associats només ho fan en un 15,8% dels casos. Finalment, les empreses amb capacitat per
oferir treball de qualitat i, per tant, amb bona capacitat de generació de recursos, organitzen la
seva activitat per objectius o resultats (95,5%) a diferència de la resta d’empreses, que només
ho fan, aproximadament en tres de cada quatre casos (75,9%).
74
Font: Vilaseca, J. (dir.) (2003). Les TIC i les transformacions de l'empresa catalana. Informe de recerca II. UOC,
Generalitat de Catalunya. Disponible a http://www.uoc.edu/in3/pic/cat/pic21.html (últim accés: 02-05-2006; pàg. 265).
En euros de 2005, aquesta xifra ascendeix a 18.918,6 Eur (xifra actualitzada a partir dels increments salarials pactats a
Catalunya fins a 2005 segons dades publicades a www.idescat.net).
© Internet Interdisciplinary Institute
© M. Castells, J. Vilaseca (dirs.), J. Lladós (coord.), G. Ammetller, I. Esteban, M. Fernández, J. Lladós, I. Rodríguez, J.
Torrent, J. Vilaseca.
Entorn innovador, microempreses i desenvolupament local
177
Creació de treball de qualitat en funció del nombre de socis i la seva evolució
(% empreses)
Nombre de socis i evolució
Nombre actual de socis/sòcies
- Un soci/sòcia
- Dos o més socis
Evolució del nombre de socis/sòcies
- Augmenta
- Es manté
- Disminueix
Creació de treball de qualitat
16,0%
36,9%
63,2%
31,1%
15,8%
En particular, les empreses més capaces de generar recursos també són les que més innoven
atès que la introducció d’innovacions mitjançant l’ús de les TIC és un dels trets característics
d’aquestes empreses. Així, per bé que no sempre són la majoria de les que innoven, tal i com
es pot veure a la taula següent, es comprova l’existència d’una relació positiva entre la
introducció d’innovacions mitjançant l’ús de les TIC i la creació de treball de qualitat. En
concret, la relació és vàlida en tots els casos possibles, tot i que en el cas de les innovacions
organitzatives el comportament diferencial és menys marcat. Finalment, mostrant coherència
amb el vist fins ara, la proporció d’empreses que crea treball de qualitat és molt minoritària
entre el grup que declara no haver introduït cap innovació mitjançant l’ús de les TIC.
Empreses que creen treball de qualitat, en funció del tipus d’innovació (% empreses)
Tipus d’innovació amb l’ús de les TIC
Innovació de producte o servei
- Sí
- No
Innovació de procés
- Sí
- No
Innovació organitzativa
- Sí
- No
No han introduït cap innovació
- Sí
- No
Creació de treball de qualitat
42,2%
25,0%
53,8%
24,7%
41,5%
28,0%
13,5%
41,8%
D’altra banda, i per tal d’analitzar de forma indirecta la intensitat de les innovacions, s’han
examinat aquells casos en què s’han dut a terme diferents tipus d’innovacions. Es comprova
que aquelles empreses que han introduït com a mínim dos tipus d’innovacions mitjançant les
TIC presenten una major propensió a la creació de treball de qualitat que les que no arriben a
aquest llindar. En concret, és la presència conjunta d’innovacions de producte i/o servei i la
innovació de procés la situació que més afavoreix el comportament positiu de l’indicador de
generació de recursos.
Els resultats d’aquestes innovacions són significativament diferents per a les empreses que
creen treball de qualitat (molt al contrari que l’origen de les mateixes, el qual no presenta cap
tret diferencial en relació a aquest indicador). D’aquesta manera, i per bé que la meitat
d’aquestes empreses ha aconseguit millorar la seva flexibilitat gràcies a la innovació (51,1%), el
resultat més habitual és la millor adaptació al mercat. En aquest sentit, cinc de cada sis
empreses (84,4%) de les que creen treball de qualitat ha aconseguit algun dels tres objectius
© Internet Interdisciplinary Institute
© M. Castells, J. Vilaseca (dirs.), J. Lladós (coord.), G. Ammetller, I. Esteban, M. Fernández, J. Lladós, I. Rodríguez, J.
Torrent, J. Vilaseca.
Aproximació a l’èxit empresarial
178
següents: ampliar l’oferta de productes o serveis, respondre més ràpidament a la demanda, i/o
obrir nous canals de comercialització.
Es comprova, doncs, com la innovació mitjançant l’ús de les TIC està positivament relacionada
amb la creació de treball de qualitat i, en conseqüència, amb la capacitat de l’empresa per
generar recursos i créixer. De fet, i reforçant aquest resultat, és rellevant comentar que
aquestes perceben amb més força que les altres empreses que la cooperació amb Barcelona
Activa els permet, precisament, compartir amb la resta de membres una cultura propícia a la
innovació. Es tracta, de fet, de l’únic avantatge significativament diferent percebut per aquest
col·lectiu d’empreses i augmenta des d’una presència del 35% a nivell agregat fins a un 47,4%
dins el grup d’empreses que creen treball de qualitat, tot seguint unes pautes de comportament
pel que fa a l’establiment de vincles amb empreses localitzades als espais de Barcelona Activa
similars als de la mitjana de la població objecte d’estudi.
Pel que fa a les activitats i tipus de cooperació desenvolupat, en general no s’observa cap
comportament diferencial entre les empreses que creen treball de qualitat i les que no, i només
hi ha un cas on el comportament és significativament diferent: es tracta de la cooperació
científica que, tal i com es mostra a la següent taula, assoleix una presència més alta que la
mitjana de tota la població. Així, quan s’ha desenvolupat alguna forma de cooperació amb
institucions universitàries o de recerca, la meitat de les empreses crea treball de qualitat mentre
que, en cas contrari, només una de cada tres empreses és capaç de generar treball de qualitat.
Creació de treball de qualitat en funció del tipus de cooperació (% empreses)
Cooperació en la innovació i tipus
Cooperació en la innovació
Empreses que han cooperat per innovar
Empreses que no han cooperat per innovar
Tipus de cooperació en la innovació
Amb cooperació científica
Sense cooperació científica
Amb cooperació en la cadena de valor
Sense cooperació en la cadena de valor
Amb cooperació reactiva
Sense cooperació reactiva
Creació de treball de qualitat
35,0%
37,3%
51,5%
27,2%
29,1%
40,4%
30,2%
35,6%
En línia amb el vist fins ara, s’observa que algunes orientacions estratègiques influeixen
positivament en la generació de recursos per part de les empreses. Així, mentre que a nivell
agregat una de cada tres (33,1%) està orientada al mercat (és a dir fa estudis d’investigació de
mercat i té alhora segmentada la clientela) la ràtio augmenta fins a pràcticament una de cada
dues (48,9%) quan les empreses són capaces de crear treball de qualitat. De forma similar,
l’orientació al màrqueting de relacions, que combina la relació individualitzada amb els clients
amb l’ús d’aplicacions de CRM o similars, es dóna en un terç de les empreses de la població
objecte d’estudi i veu augmentar la seva proporció fins a un 44,4% en el cas de les empreses
que creen treball de qualitat.
© Internet Interdisciplinary Institute
© M. Castells, J. Vilaseca (dirs.), J. Lladós (coord.), G. Ammetller, I. Esteban, M. Fernández, J. Lladós, I. Rodríguez, J.
Torrent, J. Vilaseca.
Entorn innovador, microempreses i desenvolupament local
179
La percepció de satisfacció respecte dels serveis, activitats i programes oferts per Barcelona
Activa tendeix a ser menor quan les empreses presenten un millor comportament en el seu
desenvolupament, en la mesura que les seves necessitats canvien. En aquest sentit, per bé
que l’indicador agregat de satisfacció és similar al del conjunt de la mostra (3,1 punts, sobre 5),
sí es comprova una pitjor valoració en un conjunt d’indicadors parcials: així, en primer lloc, el
grau de satisfacció respecte de les activitats i programes relacionats amb la divulgació i
capacitació tecnològica és de 2,1 (sobre 5), puntuació que augmenta fins a 2,5 entre les
empreses que no creen treball de qualitat. De forma encara més acusada, l’indicador de
satisfacció relatiu als programes i activitats de consolidació empresarial, en el seu vessant de
creació i manteniment de xarxes, baixa fins el valor 2,8 en aquest col·lectiu d’interès i
ascendeix fins a un valor que ja es pot considerar com una avaluació positiva (3,2) en la resta
de casos. Més concretament, i parant atenció en un dels elements que composa aquest darrer
paquet, es comprova que, per bé que sempre rep una qualificació superior a tres punts,
aquesta torna a ser significativament inferior entre les empreses que millor es comporten (3,1
enfront de la puntuació de 3,7 de les empreses que no ho són).
Continuant amb les percepcions, es comprova que no hi ha diferències pel que fa a la
percepció de l’entorn en tant que medi innovador que a nivell agregat pren valor alt en un
24,3%, sense diferències significatives en funció de la capacitat de l’empresa per generar
treball de qualitat. Contrasta, però, que aquelles que efectivament innoven tot aprofitant les
condicions brindades per l’entorn (comportament d’entorn innovador alt) ho fan més sovint
quan també són generadores de treball de qualitat (20,0% envers el 9,9% quan no compleixen
aquesta característica).
En síntesi, les empreses que tenen capacitat per generar recursos conduents a un creixement
en el mig termini estan organitzades per objectius i resultats, són més antigues i han vist créixer
el nombre de socis des del moment de la seva creació. Presenten, així mateix, una alta
propensió innovadora tot recolzant-se en l’ús de les TIC per al desenvolupament de diferents
tipus d’innovació. De forma diferencial, els resultats obtinguts passen per l’adaptació al mercat,
fet del tot coherent amb que la seva estratègia està orientada cap al mercat i cap al màrqueting
de relacions. Finalment, aquestes empreses, que són més autosuficients, busquen cobrir
necessitats que no troben del tot representades dins els serveis, activitats i programes de
Barcelona Activa i, per això, tendeixen a avaluar-los de forma més discreta. En qualsevol cas,
valoren més positivament que la mitjana el fet de que la cooperació amb Barcelona Activa els
permeti compartir una cultura propícia a la innovació.
© Internet Interdisciplinary Institute
© M. Castells, J. Vilaseca (dirs.), J. Lladós (coord.), G. Ammetller, I. Esteban, M. Fernández, J. Lladós, I. Rodríguez, J.
Torrent, J. Vilaseca.
Aproximació a l’èxit empresarial
180
5. Formes de creixement
Les vies més innovadores o avançades escollides per les empreses de l’entorn proper de
Barcelona Activa per a facilitar el creixement de la seva organització es troben determinades
per múltiples i diversos factors. Per tal d’identificar-los i avaluar la seva influència s’han
considerat fins a quatre alternatives estratègiques diferents amb caràcter innovador o avançat:
formes de creixement basades en productes innovadors, formes de creixement a través de
xarxes internes i externes, creixements innovadors mitjançant xarxes externes, i creixements
innovadors en xarxes internes.
5.1. Formes de creixement innovadores
Com es va tenir ocasió de veure en el capítol tercer, dedicat a l’anàlisi de les empreses
desenvolupades amb el suport de Barcelona Activa, es consideren formes de creixement
innovadores aquelles que es fonamenten en la creació de nous productes i serveis, per a
comercialitzar-los tant en mercats i segments de clients als que actualment ja s’adreça
l’empresa, com en nous mercats o segments. Aquest tipus de pràctiques es preveu que siguin
posades en marxa pel 27,2% de les empreses vinculades a Barcelona Activa.
L’adopció d’aquestes formes de creixement sembla estar influenciada per determinats aspectes
que són propis de la persona que va crear l’empresa, de les motivacions i influències que li van
impulsar a fer-ho, i de la percepció que s’ha format sobre l’entorn i els serveis que proporciona
la institució. D’una banda, es mostra positivament relacionada amb el fet que l’emprenedor
hagués treballat prèviament per compte propi o es trobés a l’atur (la taxa d’adopció d’aquesta
estratègia s’incrementa fins el 39,5% i el 50%, respectivament, entre els emprenedors que
tenen aquestes procedències), i el que sigui una dona (en aquest segment, la taxa d’adopció és
del 30,8%). D’una altra banda, és més usual entre els emprenedors que han promogut les
seves empreses per motivacions d’índole econòmica (que les adopten el 40% de les vegades),
per aprofitar alguna oportunitat de negoci, tecnològica o societària (35,7%), i que han estat
influïts per tercers (44,8%). Per últim, és molt més freqüent entre aquells que consideren que la
cooperació amb Barcelona Activa els permet accedir a un entorn emprenedor (l’adopten en un
33,8% dels casos).
D’entre les característiques de les empreses figura la seva tendència a l’endeutament. També
destaca, per la seva significació, el nivell d’ús de les TIC, l’aproximació de la seva estructura
organitzativa al disseny d’empresa xarxa, i el fet que adopti una orientació estratègica vers el
mercat. I és que gran part (71,4%) de les empreses que fa usos avançats de les TIC, la majoria
(54,5%) de les que tenen organitzacions molt properes a la d’empresa xarxa, i bona part de les
orientades al mercat (37,8%) adopten formes de creixement innovadores (les que no tenen
aquests nivells d’ús TIC, ni aquestes orientacions organitzatives i estratègiques les adopten
només en un 24,8%, 24,8% i 22%, respectivament, dels casos).
Adopció d’estratègies avançades per al creixement en funció de la tendència a
l’endeutament (% empreses)
Alternativa estratègica
Creixement innovador
Creixement en xarxes (externes i internes)
Creixement innovador i en xarxes externes
Creixement innovador i en xarxes internes
Tendència a l’endeutament
Sí
No
53,8%
24,4%
30,8%
5,7%
30,8%
13,0%
23,1%
5,7%
Mitjana total
27,2%
8,1%
14,7%
7,4%
Nota: Es considera que una empresa tendeix a l’endeutament extern quan ha emprat crèdit bancari convencional i/o
microcrèdit en el moment de crear l’empresa i pensa emprar-lo, també, en el creixement.
© Internet Interdisciplinary Institute
© M. Castells, J. Vilaseca (dirs.), J. Lladós (coord.), G. Ammetller, I. Esteban, M. Fernández, J. Lladós, I. Rodríguez, J.
Torrent, J. Vilaseca.
Entorn innovador, microempreses i desenvolupament local
181
5.2. Formes de creixement en xarxa
Les formes de creixement en xarxa, que combinen simultàniament l’establiment d’aliances
estratègiques (xarxa externa) com a via de creixement, amb la creació de holdings o grups
empresarials (xarxa interna), són molt més minoritàries en tant que són adoptades únicament
pel 8,1% de les empreses de l’àmbit d’influència de Barcelona Activa. Però, en canvi, la seva
adopció ve explicada per un ventall més ampli de factors, que tenen a veure tant amb la figura
de l’emprenedor i la seva percepció sobre la institució, com amb la pròpia empresa.
Entre els factors del primer tipus, destaquen els relatius a les característiques personals de
l’emprenedor, a les motivacions que el van portar a crear l’empresa i als avantatges que percep
de la institució. Així, la formulació d’aquestes estratègies augmenta entre els emprenedors amb
estudis secundaris (que l’adopten en un 29,4%, mentre que els que tenen formació universitària
ho fan un 5,2% de les vegades), entre els que van crear l’empresa per aprofitar oportunitats de
negoci (11,4%), i entre els que perceben Barcelona Activa com un entorn emprenedor (13,8%).
D’entre les característiques generals de l’empresa n’hi ha que tenen a veure amb la seva edat
(quan més temps fa que ha estat creada, més augmenta la probabilitat de que es pensi créixer
a través de xarxes), amb el número de socis (veure taula següent), i amb les formes de
finançament que es fan servir: les empreses que incorren en l’endeutament extern, tant per a
finançar la seva creació com, també, per a sufragar-ne el creixement, són més propenses a
créixer a través de xarxes (ho fan en el 30,8% de les vegades).
Adopció d’estratègies avançades per al creixement en funció del número de socis de
l’empresa
Alternativa estratègica
Creixement innovador
Creixement en xarxes (externes i internes)
Creixement innovador i en xarxes externes
Creixement innovador i en xarxes internes
Total empreses
Número mitjà de socis
3,0
4,6
3,5
4,0
2,8
Pel que fa referència a les característiques organitzatives, destaquen les baixes taxes
d’adopció entre les empreses que s’organitzen per processos (3,3%) i per àrees funcionals
(3,6%). En canvi, l’ús integral de les TIC sí que afavoreix les formes de creixement en xarxa (la
seva taxa d’adopció augmenta fins el 28,6% entre les empreses que fan un ús avançat
d’Internet i la resta de les TIC). A més, la definició d’una estructura organitzativa orientada al
disseny en xarxa també ho sembla propiciar (18,2%).
Adopció d’estratègies avançades per al creixement en funció de l’orientació
organitzativa cap el disseny en xarxa (% empreses)
Alternativa estratègica
Creixement innovador
Creixement en xarxes (externes i internes)
Creixement innovador i en xarxes externes
Creixement innovador i en xarxes internes
Alta orientació al disseny d’empresa xarxa
Sí
No
Mitjana total
54,5%
24,8%
27,2%
18,2%
7,2%
8,1%
27,3%
13,6%
14,7%
27,3%
5,6%
7,4%
© Internet Interdisciplinary Institute
© M. Castells, J. Vilaseca (dirs.), J. Lladós (coord.), G. Ammetller, I. Esteban, M. Fernández, J. Lladós, I. Rodríguez, J.
Torrent, J. Vilaseca.
182
Aproximació a l’èxit empresarial
Ja en l’àmbit de l’estratègia empresarial i de la innovació, d’una banda destaca el fet que siguin
les empreses orientades al mercat les més propenses a adoptar formes de creixement en xarxa
(17,8% dels casos). D’altra banda, i a mida que l’empresa amplia la seva oferta de productes i
serveis, obre nous canals de comercialització (el que millora la seva capacitat d’adaptació a
l’evolució del mercat) i agilitza el seu sistema logístic com a resultat de les seves innovacions,
augmenta la probabilitat de que adopti formes de creixement en xarxa (que és del 12,7%, de
l’11,4% i del 20,8%, respectivament, entre les empreses que obtenen aquests resultats al
innovar).
5.3. Creixement innovador en xarxes externes
L’adopció de formes de creixement que combinen alhora estratègies innovadores amb la
integració en xarxes externes, a través de l’establiment d’aliances estratègiques, es pròpia del
14,7% de les empreses que participen de l’entorn que proporciona Barcelona Activa.
Com amb les estratègies anteriors, aquí també es detecta una relació entre determinades
característiques i percepcions de l’emprenedor i el fet que opti per la seva adopció. En aquest
cas concret, són el gènere de l’emprenedor i la seva percepció sobre el conjunt de beneficis
que aporta Barcelona Activa, els aspectes que apareixen més relacionats. Així, la taxa
d’adopció d’estratègies innovadores i en xarxes externes és més elevada entre les dones
emprenedores (15,4%) que entre els homes (14,3%); i augmenta també entre les persones que
consideren que la vinculació amb la institució els permet accedir a un entorn emprenedor
(21,5%).
D’entre les característiques de l’empresa a destacar, per la seva significació, figura el sector
d’activitat, l’ús de les TIC i l’orientació al mercat. Al sector TIC, de fet, la taxa d’adopció és
inferior que a la resta de sectors (13,3% versus 15,4%). No obstant, l’ús de les TIC, en general,
afavoreix l’adopció, el que s’explica en constatar que el 42,9% de les empreses que fan un ús
avançat d’Internet i altres TIC desitgen implantar aquest tipus d’estratègies (i, en canvi, només
ho fan el 13,2% de les empreses amb baixos usos TIC). D’altra banda, l’orientació estratègica
al mercat afavoreix la definició d’aquestes estratègies (amb una taxa d’adopció del 17,8%).
Adopció d’estratègies avançades per al creixement en funció de l’ús integral de les TIC
(% empreses)
Alternativa estratègica
Creixement innovador
Creixement en xarxes (externes i internes)
Creixement innovador i en xarxes externes
Creixement innovador i en xarxes internes
Usos TIC avançats
Sí
No
71,4%
24,8%
28,6%
7,0%
42,9%
13,2%
42,9%
5,4%
Mitjana total
27,2%
8,1%
14,7%
7,4%
Nota: Es considera que una empresa fa ús avançat de les TIC quan disposa de: (1) pàgina web; (2) connexió a
Internet per banda ampla; i (3) almenys quatre de les següents aplicacions: (3.a) ERP, (3.b) EDI, (3.c) CRM, (3.d)
software de comptabilitat, (3.e) software per al tractament de bases de dades.
5.4. Creixement innovador i en xarxes internes
Les formes de creixement menys freqüents, d’entre les que aquí s’han contemplat, són les que
combinen alhora estratègies innovadores amb la configuració de la seva estructura
organitzativa interna en forma de xarxa, mitjançant la creació d’un grup empresarial. I és que
només les preveuen adoptar un petit grup integrat pel 7,4% de les empreses.
© Internet Interdisciplinary Institute
© M. Castells, J. Vilaseca (dirs.), J. Lladós (coord.), G. Ammetller, I. Esteban, M. Fernández, J. Lladós, I. Rodríguez, J.
Torrent, J. Vilaseca.
Entorn innovador, microempreses i desenvolupament local
183
D’entre les característiques dels emprenedors i de les seves percepcions que ajuden a explicar
aquesta decisió estratègica destaquen, per la seva significació, el fet que reconeguin la
influència d’agents externs (institucions, persones de l’entorn proper) en la decisió de crear
l’empresa (el 17,2% acaben adoptant aquesta estratègia front el 4,7% que es registra entre la
resta d’emprenedors). També hi tindria a veure el seu nivell de satisfacció respecte els serveis
que proporciona la institució. Concretament, són els emprenedors que tenen un nivell més
elevat de satisfacció general respecte els serveis de la institució (3,5) els que solen adoptar,
predominantment, aquestes formes de creixement. Aquestes també es mostren positivament
relacionades amb la consideració de que Barcelona Activa proporciona un entorn emprenedor
(13,8%).
Pel que fa referència a les característiques de l’empresa destaquen, per la seva significació, el
número de socis que la constitueixen i la predisposició a endeutar-se. D’una banda, quan més
elevat és el número de socis, en millors condicions es troba l’empresa per a prendre decisions
estratègiques avançades, com la que requereix comportaments innovadors a través de xarxes
internes. De forma anàloga, la tendència a l’endeutament també afavoreix l’adopció (les
empreses que opten per l’endeutament escullen aquest tipus d’estratègies en un 23,1% dels
casos).
D’altra banda, el fet d’actuar en el sector TIC incideix negativament en l’indicador d’adopció,
que es veu reduït fins el 6,7% (a les empreses de la resta de sectors és, en canvi, del 8,8%).
Malgrat això, l’ús avançat de les TIC pel conjunt d’empreses l’acaba afavorint. Així, la
probabilitat d’adoptar aquestes estratègies de creixement és significativament superior entre les
empreses que fan usos avançats de les TIC (42,9%) que en la resta d’empreses (5,4%). A
més, la proximitat del seu model organitzatiu al disseny d’empresa xarxa també afavoreix
l’establiment d’aquestes estratègies (l’adopció entre les empreses més properes a aquest
model és del 27,3%).
Per últim, i entre els aspectes relacionats amb l’estratègia i el comportament innovador de
l’empresa, destaca que les empreses que s’orienten al mercat són més proclius a adoptar
formes de creixement innovadores i en grup (17,8%). També ho afavoreix la cooperació
científica (amb centres d’innovació i universitats) amb finalitats d’innovació, que fa augmentar la
taxa d’adopció fins el 12,1%; i el fet que l’empresa compti amb un departament propi de
disseny o d’R+D+i per emprendre les activitats d’innovació (14,9%).
Adopció d’estratègies avançades per al creixement en funció de l’orientació al mercat de
l’empresa (% empreses)
Alternativa estratègica
Creixement innovador
Creixement en xarxes (externes i internes)
Creixement innovador i en xarxes externes
Creixement innovador i en xarxes internes
Orientació al mercat
Sí
No
37,8%
22,0%
17,8%
3,3%
24,4%
9,9%
17,8%
2,2%
Mitjana total
27,2%
8,1%
14,7%
7,4%
Nota: Es considera que una empresa s’orienta al mercat quan duu a terme: (1) investigacions de mercat; (2)
estratègies de segmentació del mercat.
© Internet Interdisciplinary Institute
© M. Castells, J. Vilaseca (dirs.), J. Lladós (coord.), G. Ammetller, I. Esteban, M. Fernández, J. Lladós, I. Rodríguez, J.
Torrent, J. Vilaseca.
Aproximació a l’èxit empresarial
184
Quadre resum
-
El fet de compartir les decisions estratègiques entre un major número de socis afavoreix
l’adopció d’aquelles alternatives estratègiques avançades que requereixen de xarxes,
internes o externes.
-
Un efecte semblant és el que té la tendència vers l’endeutament extern, tot i que en aquest
cas afavoreix els creixements innovadors, en xarxes, i innovadors a través de xarxes
internes.
-
L’ús de les TIC té un alt poder determinant en l’adopció de totes les estratègies avançades
per al creixement, però és extremadament característic de les empreses que adopten
estratègies innovadores (creant productes nous per augmentar la penetració en el mercat
actual i arribar a nous segments o mercats).
-
La proximitat de l’estructura organitzativa als dissenys d’empresa xarxa facilita l’adopció de
les estratègies innovadores, de creixement en xarxa, i innovadores a través de xarxes
internes.
-
Les empreses amb una clara orientació al mercat es mostren més propenses a adoptar
qualsevol de les estratègies avançades que s’han contemplat.
© Internet Interdisciplinary Institute
© M. Castells, J. Vilaseca (dirs.), J. Lladós (coord.), G. Ammetller, I. Esteban, M. Fernández, J. Lladós, I. Rodríguez, J.
Torrent, J. Vilaseca.
Entorn innovador, microempreses i desenvolupament local
185
6. Indicador d’èxit empresarial
L’èxit empresarial s’ha mesurat com una combinació dels següents tres elements: obtenció de
beneficis l’any en curs, evolució del nombre de treballadors i treballadores i evolució de la
facturació. S’ha construït, doncs, un indicador del rendiment (performance) de l’empresa que
pren sis valors en funció del comportament de tres variables: l’obtenció de beneficis en l’any en
curs; l’evolució de la facturació respecte de l’any anterior; i l’evolució del nombre de
treballadors.
Valors de l’indicador d’èxit empresarial per empreses que preveuen obtenir beneficis
per aquest any
Número de treballadors
Augmenta
Es manté
Disminueix
Augmenta
Èxit molt alt
Èxit molt alt
Èxit alt
Facturació
Es manté
Èxit molt alt
Èxit alt
Èxit alt
Disminueix
Èxit alt
Èxit alt
Èxit mig alt
Valors de l’indicador d’èxit empresarial per empreses que no preveuen obtenir
beneficis per aquest any
Número de treballadors
Augmenta
Es manté
Disminueix
Augmenta
Èxit mig baix
Èxit baix
Èxit baix
Facturació
Es manté
Èxit baix
Èxit baix
Èxit molt baix
Disminueix
Èxit baix
Èxit molt baix
Èxit molt baix
Per tal de facilitar l’anàlisi només s’han pres en consideració els casos en què l’indicador pren
valors extrems o molt extrems, tant en positiu com en negatiu. La següent taula recull els
percentatges d’aparició de les categories més extremes respecte del total de la població
objecte d’estudi. D’ella es desprèn que un gruix molt important d’empreses estudiades presenta
un bon comportament atès que un 56,7% de les totals es troben dins una de les dues
categories més altes de l’indicador.
Indicador d’èxit empresarial (% empreses)
Nivell d’èxit empresarial
Èxit molt alt
Èxit alt
Èxit baix
Èxit molt baix
Total mostra
46,3%
10,3%
14,7%
4,4%
En els següents paràgrafs es descriuen quins són els elements definitoris de les empreses de
la població objecte d’estudi que, en positiu o en negatiu, estan relacionats amb l’indicador que
s’ha construït per tal de captar l’evolució favorable de les empreses en el curt termini.
La innovació mitjançant l’ús de les TIC tendeix a estar més present entre les empreses d’èxit alt
o molt alt i, de forma molt clara, són les que no innoven amb l’ús de les TIC les que no
assoleixen valors alts de l’indicador d’èxit.
© Internet Interdisciplinary Institute
© M. Castells, J. Vilaseca (dirs.), J. Lladós (coord.), G. Ammetller, I. Esteban, M. Fernández, J. Lladós, I. Rodríguez, J.
Torrent, J. Vilaseca.
Aproximació a l’èxit empresarial
186
Empreses amb èxit empresarial alt o molt alt en funció de la innovació mitjançant l’ús
de les TIC (% empreses)
Innovació
Alguna innovació
Cap innovació
Èxit empresarial alt o molt alt
Sí
No
74,6%
60,3%
20,3%
36,2%
Mitjana total
66,9%
28,9%
Pel que fa als resultats obtinguts gràcies a la innovació, no hi ha en general un comportament
diferencial en funció de l’indicador d’èxit. Destaca, però, l’obertura de nous canals de
comercialització, que està relacionada negativament amb l’assoliment de nivells alts o molt alts
d’èxit empresarial, tal i com es pot veure a la següent taula. A la vista d’aquests resultats és
plausible pensar que encara no s’ha produït una optimització d’aquests canals i, per això, els
resultats no són tan bons. Finalment, les empreses que gràcies a la innovació han aconseguit
una millor adaptació a les demandes del mercat són lleugerament més propenses a obtenir
valors molt alts de l’indicador d’èxit.
Empreses amb el valor indicat d’èxit empresarial, en funció dels resultats obtinguts
amb la innovació (% empreses)
Resultat de la innovació
Nous canals de comercialització
Adaptació al mercat
Èxit empresarial alt o molt alt
Sí
No
30,4%
47,9%
Èxit empresarial molt alt
Sí
No
79,4%
65,8%
Mitjana total
37,6%
Mitjana total
72,1%
D’altra banda, les empreses que cooperen per innovar tendeixen a mostrar un millor
comportament de l’indicador d’èxit empresarial. Així succeeix, d’una banda, entre les empreses
que amb aquesta finalitat cooperen amb les competidores, que en un 70,8% tenen nivells alts o
molt alts d’èxit; i les que ho fan amb l’staff de Barcelona Activa, que augmenten lleugerament el
percentatge fins a situar-se en un 72,2%. Amb total coherència amb aquests resultats, també
es comprova com aquelles empreses que no cooperen per innovar assoleixen menors nivells
d’èxit empresarial de manera que aquest grup presenta, majoritàriament (64% dels casos)
valors mitjos, baixos o molt baixos de l’indicador.
Quan es trasllada l’interès cap al tipus de cooperació per a la innovació que les empreses duen
a terme, es comprova que els nivells d’èxit empresarial es veuen afavorits en alguns casos
concrets mentre que en d’altres no semblen existir diferències significatives. El principal resultat
demostra que la cooperació científica ajuda a evitar mals resultats empresarials. Així, i per bé
que la cooperació científica només es dóna en una de cada quatre empreses estudiades
(24,3%), dins aquest col·lectiu només un 3% de les mateixes presenta resultats empresarials
baixos o molt baixos.
Pel que fa al tipus d’organització, destaca com les empreses capaces d’adaptar ràpidament la
seva tecnologia als canvis de la demanda mostren una major propensió a obtenir nivells d’èxit
molt alt. D’altra banda, aquelles que són subcontractades tenen més facilitat per evitar els
resultats negatius més extrems. Aquests dos trets de l’organització, doncs, són els únics que
afecten l’èxit empresarial, afavorint-lo en tots dos casos.
© Internet Interdisciplinary Institute
© M. Castells, J. Vilaseca (dirs.), J. Lladós (coord.), G. Ammetller, I. Esteban, M. Fernández, J. Lladós, I. Rodríguez, J.
Torrent, J. Vilaseca.
Entorn innovador, microempreses i desenvolupament local
187
Empreses amb el valor indicat d’èxit empresarial, en funció de característiques
organitzatives (% empreses)
Característiques organitzatives
Èxit empresarial molt alt
Sí
No
Adaptació ràpida de la tecnologia als
canvis en la demanda
96,7%
Empresa subcontractada
88,4%
Èxit empresarial molt baix
Sí
No
33,3%
69,8%
Mitjana total
92,2%
Mitjana total
68,2%
En relació als diferents avantatges competitius emprats en la definició de l’estratègia
empresarial, es comprova que no duen pas a resultats empresarials significativament diferents,
evidència vàlida tant en el cas de les empreses que competeixen mitjançant el lideratge de
costos com quan ho fan mitjançant la diferenciació o l’especialització. En el cas més concret de
l’orientació estratègica, destaca que l’única orientació amb resultats diferenciats és el mix
personalitzat, la presència del qual afavoreix els valors alt o molt alt de l’indicador d’èxit
empresarial. Per tant, l’oferta de productes i serveis a mida combinada amb polítiques de
discriminació de preus entre els diferents grups de clients esdevenen clau per assolir bons
resultats empresarials.
Empreses amb el valor indicat d’èxit empresarial en funció de l’orientació
(% empreses)
Mix personalitzat
Èxit empresarial alt o molt alt
Sí
No
65,7%
50,8%
Mitjana total
60,3%
Les empreses que participen a les activitats de la Xarxactiva d’empreses tenen més
probabilitats d’obtenir un molt alt èxit empresarial. L’anàlisi dels avantatges que aporta la
participació a la Xarxactiva d’empreses, d’altra banda, aflora resultats que no sempre són
iguals. En aquest sentit, els emprenedors que perceben que la cooperació amb aquestes
empreses els permet compartir una cultura comuna tenen més dificultats per assolir nivells
d’èxit empresarial alts o molt alts. D’altra banda, es produeix una relació positiva entre la
consecució de major capacitat d’adaptació als canvis gràcies a la cooperació amb les
empreses de Barcelona Activa. Val a dir, finalment, que la percepció de formar part d’un entorn
innovador no modifica els resultats empresarials.
Empreses amb el valor indicat d’èxit empresarial, en funció de la participació en les
activitats de Xarxactiva (% empreses)
Participa en les activitats de Xarxactiva
Èxit empresarial molt alt
Sí
No
84,1%
63,0%
Mitjana total
72,8%
© Internet Interdisciplinary Institute
© M. Castells, J. Vilaseca (dirs.), J. Lladós (coord.), G. Ammetller, I. Esteban, M. Fernández, J. Lladós, I. Rodríguez, J.
Torrent, J. Vilaseca.
Aproximació a l’èxit empresarial
188
Empreses amb el valor indicat d’Èxit Empresarial, en funció de la percepció de
cooperació amb les empreses de Xarxactiva (% empreses)
Percepció de cooperació
Cultura comuna
Major capacitat d’adaptació als canvis de
mercat
Percepció d’entorn innovador
(valor mig-alt)
Èxit empresarial alt o molt alt
Sí
No
64,9%
79,7%
Mitjana total
71,3%
18,8%
7,5%
13,7%
68,6%
72,6%
70,6%
La localització en els espais d’incubació i consolidació de Barcelona Activa no presenta cap tret
diferencial en el cas de la variable que ara s’estudia, per bé que sí es comprova l’existència
d’una relació positiva entre algunes de les causes que han motivat la instal·lació de l’empresa
en altres espais. Quan s’addueix la manca d’avantatges suficientment atractius o l’excessiu
temps d’espera per accedir a alguns dels mòduls oferts per la institució pública, les empreses
presenten de forma més acusada nivells baixos o molt baixos de rendibilitat, tal i com es pot
comprovar a la següent taula.
Empreses amb el valor indicat d’èxit empresarial, en funció dels motius per
localitzar-se fora dels espais de Barcelona Activa
Motivació
Avantatges insuficients
Excessiu temps d’espera
Èxit empresarial baix o molt baix
Sí
No
Mitjana total
50,0%
5,8%
12,9%
30,0%
3,8%
8,1%
Pel que fa als aspectes estructurals, el sector en què l’empresa desenvolupa la seva activitat
condiciona, en alguns casos, els resultats empresarials. Així, al sector TIC és major la
propensió a l’obtenció de nivells alts o molt alts de l’indicador d’èxit empresarial, mentre que les
empreses de distribució comercial i les de serveis a les persones i activitats socials tenen més
dificultats per assolir-los. L’antiguitat de l’empresa, d’altra banda, està directament relacionada
amb el seu nivell d’èxit atès que aquelles empreses que no assoleixen uns resultats mínims no
sobreviuen i desapareixen.
Empreses amb el valor indicat d’èxit empresarial, en funció del sector d’activitat
Sector d’activitat
TIC
Producció industrial
Construcció
Distribució comercial
Serveis empresarials
Serveis personals i activitats socials
Altres serveis
Èxit empresarial alt o molt alt
Sí
No
46,8%
30,5%
10,4%
10,2%
0,0%
1,7%
3,9%
13,6%
24,7%
25,4%
5,2%
13,6%
9,1%
5,1%
Mitjana total
39,7%
10,3%
0,7%
8,1%
25,0%
8,8%
7,4%
© Internet Interdisciplinary Institute
© M. Castells, J. Vilaseca (dirs.), J. Lladós (coord.), G. Ammetller, I. Esteban, M. Fernández, J. Lladós, I. Rodríguez, J.
Torrent, J. Vilaseca.
Entorn innovador, microempreses i desenvolupament local
189
Empreses amb el valor indicat d’èxit empresarial en funció de la seva antiguitat
Èxit empresarial alt o molt alt
Antiguitat de l’empresa
Fins a 3 anys
De 4 a 5 anys
Més de 5 anys
Sí
No
26,0%
31,2%
42,9%
64,4%
13,6%
22,0%
Mitjana
total
42,6%
23,5%
33,8%
Així mateix, es comprova també el compliment d’un altre resultat habitual: el fet que entre els
emprenedors amb experiència (és a dir, que han creat alguna altra empresa), la propensió a
l’èxit empresarial és major. Els altres trets personals, però, no estan relacionats amb els nivells
d’èxit de l’empresa creada.
Empreses amb el valor indicat d’èxit empresarial, en funció de l’experiència en creació
d’empreses
Èxit empresarial molt baix
Experiència de l’emprenedor
Emprenedor/a amb experiència en creació
d’empreses
Sí
No
Mitjana
total
26,9%
46,4%
42,6%
Finalment, s’ha volgut contrastar la validesa de l’indicador d’èxit empresarial mitjançant la
comprovació de l’existència de diferents nivells de productivitat entre les empreses que tenen
un nivell molt alt d’aquest indicador i la resta d’empreses. En concret, s’ha analitzat la
productivitat del treball75 i s’han obtingut els resultats que recull la següent taula on, tal i com es
pot comprovar, hi ha una diferència significativa en els valors de la variable per a cadascun dels
dos grups d’empreses considerades.
Productivitat mitjana del treball (milers d’euros)
Nivell d’èxit empresarial
Productivitat
Èxit empresarial molt alt
Altres casos
Conjunt de la mostra
100,7
66,3
83,0
En síntesi, al llarg d’aquest apartat s’han descrit els elements de l’empresa i de l’entorn creat
per Barcelona Activa que estan directament relacionats amb l’èxit empresarial en el curt termini.
En les properes pàgines s’amplia el focus d’estudi mitjançant la inclusió d’aquells elements que,
de forma indirecta, afavoreixen l’evolució favorable de les empreses a curt i mig termini.
75
Variable construïda com el quocient de la facturació i el nombre de treballadors (equivalents a jornada completa)
referits, tots dos valors, a l’any 2005.
© Internet Interdisciplinary Institute
© M. Castells, J. Vilaseca (dirs.), J. Lladós (coord.), G. Ammetller, I. Esteban, M. Fernández, J. Lladós, I. Rodríguez, J.
Torrent, J. Vilaseca.
190
Aproximació a l’èxit empresarial
7. Itineraris d’èxit empresarial
L’objectiu d’aquest apartat és analitzar quins són els mecanismes que influeixen en l’evolució
favorable de les empreses que pertanyen a l’entorn proper de Barcelona Activa. Partint de
l’evidència ja presentada al llarg d’aquest informe de recerca, es plantegen tres models en
termes de l’anàlisi de camins crítics i es valida quina és, i com és, la combinació d’elements de
l’entorn, de l’empresa i de l’emprenedor que condueix a l’èxit empresarial en el curt i el mig
termini. En la interpretació dels resultats, d’altra banda, caldrà tenir en compte les
característiques de la població objecte d’estudi, tant en els seus trets personals com en els de
les empreses que han creat.
Dins aquest context, doncs, es presenten els resultats de tres models que validen l’evidència
obtinguda fins el moment76. Els dos primers models fan referència al comportament de les
empreses mentre que el tercer analitza les característiques i els comportaments dels
emprenedors.
7.1. Itineraris cap a l’èxit de les empreses
7.1.1. Model 1
El primer punt d’interès rau en l’anàlisi de la forma en què les empreses amb experiència de
viver arriben a l’obtenció del valor “molt alt” de l’indicador d’èxit empresarial.
L’evidència, generalment acceptada a la literatura i comprovada particularment en el cas del
viver de Glòries, afirma que les empreses que neixen en espais d’incubació tenen majors
possibilitats de supervivència i que, per tant, evolucionaran favorablement amb més probabilitat
que la resta.77 En aquest context, el rellevant del model que es planteja és, doncs, l’explicació
dels mecanismes a través dels quals s’assoleixen aquests bons resultats.
Per a la construcció del model s’han considerat tres variables intermèdies (o variables
intervinents): tenir vincles amb empreses localitzades als espais de Barcelona Activa, introduir
innovacions amb l’ús de les TIC, i cooperar per innovar amb empreses i institucions de fora els
entorns de Barcelona Activa.
L’experiència de viver afecta positivament les tres variables intermèdies. Així, en primer lloc,
afavoreix l’existència de vinculacions amb empreses dels espais de Barcelona Activa. Al seu
torn, el fet d’establir aquests vincles, afavoreix, directament i indirectament, l’assoliment de
nivells d’èxit empresarial molt alts. El canal d’influència indirecta és, precisament, la introducció
d’innovacions mitjançant l’ús de les TIC, fet que ve a confirmar una de les principals
característiques que defineix el dinamisme d’aquest tipus d’entorns: a través del contacte amb
altres agents, i en concret amb altres empreses, s’afavoreix la innovació independentment del
tipus de vinculacions, que poden ser tant formals com informals i que poden tenir diferents
objectius (comercials, estratègics, etc.).
76
Veure l’annex corresponent per a una discussió més detallada dels tres models.
En el cas concret de Barcelona Activa: EdAS (2004). “Anàlisi del grau de supervivència de les empreses usuàries del
viver d’empreses de Barcelona Activa (1998-2003)”, Espai d’Anàlisi Social, SLL. Referits a altres incubadores: Urbano,
D. (2005). La creació d’empreses a Catalunya: organismes de suport i actituds cap a l’activitat emprenedora.
Barcelona: Col·lecció d’estudis del CIDEM i Departament de Treball i Indústria, Generalitat de Catalunya; i Gómez, L.
(2002). “Evaluación del impacto de las incubadoras de empresas: estudios realizados”, Pensamiento & Gestión, Núm.
13, pp.1-22.
77
© Internet Interdisciplinary Institute
© M. Castells, J. Vilaseca (dirs.), J. Lladós (coord.), G. Ammetller, I. Esteban, M. Fernández, J. Lladós, I. Rodríguez, J.
Torrent, J. Vilaseca.
Entorn innovador, microempreses i desenvolupament local
191
Model 1. De l’experiència de viver a l’èxit empresarial “molt alt”
Experiència de
viver
+
+
+
Té vincles amb
empreses en espais
de Barcelona Activa
+
+
Dinamisme innovador
usant les TIC
(introdueix innovacions
amb l’ús de les TIC)
+
+
Coopera per innovar fora de
l’entorn de Barcelona Activa
+*
Èxit empresarial
molt alt
*Relació significativa al 10%. La resta de relacions són significatives al 5%.
L’experiència de viver, en segon lloc, també influeix positivament en la cooperació per a la
innovació amb entitats, centres de recerca i empreses que estan fora dels entorns de
Barcelona Activa. Des dels espais d’incubació de la institució sembla, doncs, que es facilita
l’establiment de relacions de cooperació per a la innovació, preeminentment tot i que no
únicament, gràcies a l’acció de la pròpia institució (que assessora a les empreses, desenvolupa
activitats de Xarxactiva, etc.). La cooperació a la innovació, al seu torn, millora les possibilitats
de l’èxit empresarial tan directa com indirectament, per bé que la influència directa és feble. El
mecanisme indirecte és, novament, la innovació fent ús de les TIC.
Finalment, la introducció d’innovacions mitjançant l’ús de les TIC, entesa com una forma
concreta d’introducció d’innovacions en el context particular de les empreses objecte d’estudi,
esdevé l’element que connecta les tres variables vistes fins ara amb l’assoliment del valor “molt
alt” de l’indicador d’èxit empresarial, ja que està positivament influïda per aquelles i influeix
positivament sobre aquest darrer indicador.
En síntesi, aquest primer model mostra que l’experiència de viver afavoreix l’èxit empresarial de
forma indirecta mitjançant la relació amb altres empreses, la cooperació per innovar i, en
particular, la introducció d’innovacions. Són, aquests, alguns dels mecanismes que es creen i
faciliten des dels espais d’incubació de Barcelona Activa i, de forma molt rellevant, es
mantenen també quan l’empresa ha d’abandonar els mateixos.
© Internet Interdisciplinary Institute
© M. Castells, J. Vilaseca (dirs.), J. Lladós (coord.), G. Ammetller, I. Esteban, M. Fernández, J. Lladós, I. Rodríguez, J.
Torrent, J. Vilaseca.
Aproximació a l’èxit empresarial
192
7.1.2. Model 2
Un cop estudiats els elements que determinen l’èxit empresarial des del punt de vista de la
influència de l’entorn, es desitja ampliar l’anàlisi per explicar la generació de recursos, variable
que s’ha identificat amb l’indicador de creació de treball de qualitat que, tal i com ja s’ha
assenyalat, és el reflex de l’evolució favorable i la tendència a la consolidació de les empreses.
Model 2. La creació de treball de qualitat
Milieu effect:
percepció i comportament
d’entorn innovador
+
Èxit empresarial:
molt alt
+
+*
Creació de treball de
qualitat
* Relació significativa al 10%. La resta de relacions són significatives al 5%.
El model, molt senzill, complementa i enriqueix l’anterior (veure gràfic). En primer lloc, es
comprova que l’èxit empresarial afavoreix directament la generació de treball de qualitat. En
segon lloc, s’observa com aquelles empreses que són innovadores (comportament innovador) i
que, a més, són conscients de pertànyer a un entorn de característiques especials (percepció
d’entorn innovador) presenten una major propensió a l’assoliment de treball de qualitat.
Aquesta relació positiva, d’altra banda, és feble a nivell directe i més intensa a nivell indirecte.
Segons aquest model, doncs, la innovació duta a terme en un entorn innovador (el propiciat per
Barcelona Activa) del qual se n’aprofiten tots els recursos possibles (participant de les activitats
ofertes), afavoreix la consecució de bons resultats empresarials en el curt termini i, gràcies a
això, les possibilitats de fer-ho a mig termini també. Resulta encara més interessant comprovar
que aquest procés és independent de la localització de l’empresa; és a dir, l’element clau ara
és la innovació i la creació de sinergies en un entorn que no té pas uns límits físics (els del
Viver). La Xarxactiva d’empreses, per tant, compleix una funció clara en el cas d’aquelles
empreses que, per les seves característiques, poden i saben aprofitar allò que els ofereix
independentment de la seva localització.
7.2. Itinerari cap a l’èxit dels emprenedors
7.2.1. Model 3
Finalment, també s’ha estudiat quins són els trets de la persona que contribueixen a l’obtenció
d’èxit empresarial en el context del medi innovador creat per Barcelona Activa.
S’han considerat quatre variables per explicar l’assoliment del nivell més alt de l’indicador d’èxit
empresarial. Dues són relatives a l’aprofitament que, els emprenedors/es, fan de les activitats i
serveis oferts per Barcelona Activa; i dues són característiques específiques de la persona.
Així, dins el primer grup hi ha la participació en les activitats i programes relacionats amb la
creació d’empreses que ofereix Barcelona Activa, i la participació en les activitats de la
Xarxactiva d’empreses. L’origen d’aquestes dues variables és substancialment diferent: la
primera d’elles conté informació de tipus subjectiu, ja que s’ha obtingut a través de l’enquesta;
© Internet Interdisciplinary Institute
© M. Castells, J. Vilaseca (dirs.), J. Lladós (coord.), G. Ammetller, I. Esteban, M. Fernández, J. Lladós, I. Rodríguez, J.
Torrent, J. Vilaseca.
Entorn innovador, microempreses i desenvolupament local
193
la segona prové dels registres de Barcelona Activa que recullen la participació en les activitats
de Xarxactiva i, per tant, no és una informació subministrada pels emprenedors. D’altra banda,
les dues variables sobre la persona són l’experiència prèvia en creació d’empreses i la situació
prèvia d’assalariat, característiques que no són pas excloents.
La participació a les activitats de creació d’empreses de Barcelona Activa influeix positivament
en l’assoliment d’un nivell d’èxit empresarial molt alt, i ho fa tant de forma directa com indirecta,
tal i com es pot veure en el gràfic següent. La participació en aquestes activitats, d’altra banda,
també influeix positivament en les dues característiques personals considerades en el model.
Aquest resultat fa evident, doncs, l’existència d’un procés de selecció, formal o informal, que
afavoreix la presència dels esmentats perfils.
En conseqüència, les persones assalariades que volen portar endavant el seu propi projecte i
les persones que repeteixen en la creació d’una empresa són les que troben en Barcelona
Activa un interlocutor adequat per desenvolupar el seu projecte empresarial. Es tracta
d’emprenedors que creen una empresa des de l’experiència i que, tal i com hem vist al capítol
segon, tenen en general uns nivells de formació reglada superiors a la mitjana catalana i
provenen d’un context familiar en què la tradició empresarial és, també, molt superior.
Model 3. Itinerari d’èxit dels emprenedors
Participació en els
programes i
activitats de creació
d’empreses de
Barcelona Activa
+
+
Experiència prèvia en
creació d’empreses
Situació prèvia:
Assalariat/da
+
+
Participació en les
activitats de
XarxActiva
+
Èxit Empresarial:
Molt Alt
+
* Totes les relacions són significatives al 5%.
Aquests individus, a més, presenten una propensió positiva a participar en les activitats de
Xarxactiva una vegada han posat en marxa l’empresa. Els que anteriorment eren assalariats ho
fan amb major intensitat que els que creen la seva segona o posterior empresa.78 El fet de
participar en les activitats de Xarxactiva no és més que el reflex de l’aprofitament dels recursos
que Barcelona Activa posa al seu abast i que, al seu torn, influeix de forma directa i positiva en
l’èxit empresarial.
78
Veure les xifres concretes a l’annex corresponent.
© Internet Interdisciplinary Institute
© M. Castells, J. Vilaseca (dirs.), J. Lladós (coord.), G. Ammetller, I. Esteban, M. Fernández, J. Lladós, I. Rodríguez, J.
Torrent, J. Vilaseca.
Aproximació a l’èxit empresarial
194
En síntesi, mitjançant el model d’anàlisi de camins crítics plantejat es comprova el paper positiu
que juga l’entorn creat per Barcelona Activa entre els emprenedors que hi participen. Es
detecta, d’altra banda, com aquells emprenedors amb experiència són qui més còmodes se
senten en aquest entorn, presumiblement perquè l’oferta d’activitats i serveis és la més
adequada a les seves necessitats.
Quadre resum
-
L’experiència de viver afavoreix l’èxit empresarial de forma indirecta mitjançant la relació
amb altres empreses, la cooperació per innovar i, en definitiva, la introducció d’innovacions.
Són aquests alguns dels mecanismes que es creen i faciliten des dels espais d’incubació
de Barcelona Activa i, de forma molt rellevant, es mantenen també quan l’empresa ha
d’abandonar els mateixos.
-
Les empreses que són innovadores i aprofiten l’entorn creat per Barcelona Activa
mitjançant la Xarxactiva d’empreses presenten més possibilitats de consolidar el seu
creixement en el mig termini, sigui quina sigui la seva localització.
-
Es comprova el paper positiu que juga l’entorn creat per Barcelona Activa entre els
emprenedors/es que hi participen, ja que els ajuda a l’obtenció de bons resultats
empresarials. Els emprenedors amb experiència són qui més còmodes se senten en
aquest entorn i qui més profit en treuen, presumiblement perquè l’oferta d’activitats i serveis
és l’adequada a les seves necessitats.
© Internet Interdisciplinary Institute
© M. Castells, J. Vilaseca (dirs.), J. Lladós (coord.), G. Ammetller, I. Esteban, M. Fernández, J. Lladós, I. Rodríguez, J.
Torrent, J. Vilaseca.
Entorn innovador, microempreses i desenvolupament local
195
Capítol VI. Anàlisi comparada amb altres entorns
1. Comparativa amb la microempresa catalana
1.1. L’empresa emprenedora de Barcelona Activa i el teixit productiu de Catalunya
Com ens assenyala la investigació nacional i internacional, l’estudi de les transformacions que
el procés d’innovació genera sobre l’activitat empresarial79 no es pot dissociar ni de l’anàlisi de
l’estructura ni de la dinàmica de les pròpies empreses. Per vàries raons. En primer lloc, perquè
el procés innovador, entès com aquell procés continuat d’aprenentatge basat en l’aplicació
intencionada del coneixement a l’esfera productiva, s’interrelaciona amb un context
transformador d’un abast molt més ampli: el procés de globalització. No hi ha dubte, la
consolidació dels mercats digitals, és a dir, la construcció d’uns mercats de factors i productes
en els quals la dilució de les barreres temporals i espacials és creixent, altera les condicions
competitives i fa de la innovació un element clau per a l’èxit empresarial. En segon lloc, perquè
el procés de globalització es construeix en base a un nou fonament infrastructural, caracteritzat
per l’ús intensiu de les TIC. No hi ha globalització sense TIC i no hi ha TIC sense globalització.
Tot plegat, condueix cap a una economia basada en el coneixement en la qual les tecnologies
digitals i el procés d’innovació que se’n deriva, i el procés de globalització situen les capacitats
de generar, aplicar i difondre coneixement en el centre de l’escenari del creixement i el
desenvolupament econòmic. Però, ja s’ha assenyalat que el procés de transició cap a aquest
nou escenari no és unidireccional. A l’economia del coneixement s’hi pot arribar per molts
camins, però en aquest procés un dels elements determinants és l’estructura i l’entorn
empresarial. Precisament, això és el que s’analitzarà a continuació. Es veurà, en primer lloc,
com l’empresa és l’agent econòmic més directament implicat en el procés de construcció d’una
economia del coneixement i que en aquest procés els entorns emprenedors també evolucionen
cap a noves configuracions basades en la xarxa. En segon lloc, s’analitzaran les implicacions
que determina l’estructura empresarial per a la generació d’un entorn emprenedor, com el que
es pretén impulsar des de Barcelona Activa i es situarà aquesta realitat en el context del teixit
productiu de Catalunya.
1.2. L’entorn innovador de Barcelona Activa a l’economia del coneixement: de les xarxes
d’emprenedorisme a l’emprenedorisme en xarxa
Diverses investigacions assenyalen que l’empresa ha estat l’agent econòmic que ha presentat
un procés de transformació més important amb la irrupció de les tecnologies digitals i amb la
presència creixent del coneixement a l’esfera econòmica. En efecte, tot sembla indicar que a
l’empresa els usos de les TIC es consoliden com un dels instruments bàsics per a l’adaptació
als esquemes globals de producció i de demanda. Es resumeix la confirmació d’aquests canvis
a partir del concepte d’empresa xarxa. L’empresa xarxa és, doncs, el resultat estratègic,
organitzatiu i productiu de l’adaptació de l’empresa a l’entorn global i basat en el coneixement.
Es manifesta a través d’una descentralització en xarxa de cadascuna de les unitat de negoci de
l’empresa. O, en altres paraules, l’empresa xarxa és la forma organitzativa construïda al voltant
d’un projecte de negoci que resulta de la cooperació entre els diferents components de vàries
empreses, operant en xarxa durant el període de duració d’un projecte de negoci i reconfigurant
les seves xarxes per a dur a terme cada projecte. Aquest model organitzatiu és clarament
diferent dels models basats en les xarxes d’empreses, suposa una transformació de la gestió
empresarial cap a un sistema de configuració variant de cooperació i competència, sorgit del
procés de descentralització de les grans empreses i de la connexió en xarxa entre i a dins de
les empreses de totes les dimensions. Però, aquest nou esquema empresarial, que fa
79
Vilaseca, J., Torrent, J. (coords.) (2005). Cap a l’empresa xarxa: Les TIC i les transformacions de l’activitat
empresarial a Catalunya. Barcelona: Editorial UOC i Generalitat de Catalunya, CIDEM.
© Internet Interdisciplinary Institute
© M. Castells, J. Vilaseca (dirs.), J. Lladós (coord.), G. Ammetller, I. Esteban, M. Fernández, J. Lladós, I. Rodríguez, J.
Torrent, J. Vilaseca.
196
Anàlisi comparada amb altres entorns
referència al model a partir del qual s’organitza l’activitat, es fonamenta en un potent instrument
tecnològic, les TIC. El negoci electrònic (o e-business) fa referència a la manera com es realitza
l’activitat empresarial. Això és, a través de xarxes informàtiques i de telecomunicacions. En
altres paraules, les activitats productives les operacions claus de les quals, entre elles les de
gestió, finançament, innovació, producció, distribució, vendes i relacions entre els ocupats i els
clients, tenen lloc a i per Internet o altres xarxes telemàtiques, sense prejutjar el grau de
connexió entre les dimensions virtual i física de l’empresa. Simplement, el negoci electrònic és
una manera diferent de fer negocis, basada en l’ús intensiu de les TIC. En conseqüència,
l’empresa xarxa i, per tant l’e-business, no només abraça el conjunt de noves activitats
productives que han sorgit arrel de l’ús productiu de les TIC (o indústries de la informació), sinó
que també comprèn les activitats productives tradicionals que incorporen les TIC i que
s’organitzen en xarxa com a instruments fonamentals de la seva generació de valor.
L’evolució dels models organitzatius de l’activitat empresarial cap a estructures en xarxa s’ha
d’emmarcar en l’estudi de l’impacte dels processos d’innovació tecnològica sobre la dinàmica
empresarial. En aquest context, i en coherència amb l’evolució teòrica del concepte xarxa, les
noves investigacions de l’economia de l’empresa abandonen progressivament la tradicional
concepció exògena de la tecnologia i centren la seva anàlisi en la interpretació endògena del
progrés tecnològic. I, no només això, amb la consolidació de l’economia del coneixement
s’aprecia un cert canvi de prioritats de la recerca sobre l’empresa cap a l’estudi dels intangibles
i l’orientació de la producció a una demanda global i canviant. En efecte, tradicionalment els
economistes hem interpretat als processos d’innovació tecnològica com una oportunitat per als
increments de productivitat; és a dir, un instrument per una combinació més eficient dels
recursos productius. Aquesta visió no qüestiona els fonaments de l’estratègia i l’organització
empresarial, perquè s’entén que la tecnologia no afecta (és neutral) al desenvolupament
productiu dels inputs empresarials. Per aquest motiu, cap procés d’innovació tecnològica
posarà en dubte la pròpia essència de l’activitat empresarial, fonamentada en la divisió del
treball i basada en l’especialització per funcions i la jerarquia. D’altra banda, la idea de xarxa
d’activitat empresarial també està vinculada amb el concepte de relació amb l’entorn i té els
seus orígens en els enfocaments clàssics de l’economia de l’empresa. Amb el bagatge clàssic,
posteriors aportacions han desenvolupat i portat a la pràctica la noció de xarxa d’activitats,
entesa, però, com una xarxa d’empreses, a la qual una d’elles actua com a integradora de les
funcions que ha descentralitzat. El seu principi és la reducció dels costos de transacció (aquells
costos vinculats a qualsevol transacció econòmica i que van des dels costos de cerca i
d’informació fins als de producció i d’execució i garantia dels contractes), per bé que la escassa
integració estratègica dels diferents elements de valor no permet avançar en graus més elevats
de descentralització. Amb tot, les importants vinculacions existents a l’actualitat entre les
tecnologies digitals i els profunds canvis de l’activitat empresarial són difícilment explicables en
el marc definit per la xarxa d’empreses. Tot i que el disseny empresarial ja fa molts anys que
tendeix cap a la flexibilització organitzativa, la irrupció de les TIC dilueix el límit clàssic de la
descentralització d’activitats i permet un disseny basat en la interconnexió en xarxa de tots els
elements de la cadena de valor.
En altres paraules, l’evolució competitiva de l’entorn empresarial, fortament pressionada pel
procés de globalització, comporta la formulació d’estratègies que requereixen d’organitzacions
altament descentralitzades per assolir uns nivells d’eficiència cada vegada més elevats. Ja hem
vist com l’organització empresarial es defineix per dues variables fonamentals: la complexitat
tecnològica de l’activitat i els costos de transacció. En un entorn altament competitiu,
freqüentment, les empreses requereixen d’una elevada complexitat tecnològica per obtenir
beneficis a través de la reducció de costos i de la diferenciació del seu producte. Aquests
nivells de complexitat impliquen la posada en marxa d’estratègies de col·laboració (o,
descentralització) amb altres empreses més eficients en l’ús d’aquestes tecnologies. Aquesta
estratègia, a més, té una avantatge addicional: permet a l’empresa la focalització de la seva
producció en el nucli del seu negoci. En síntesi, l’eficiència del conjunt (empresa més
col·laboració amb empresa que domina la tecnologia) tendeix a ser superior a la de l’empresa
integrada. Aquest procés porta a la xarxa d’empreses. Ara bé, l’ús intensiu de les TIC suposa
un salt qualitatiu en aquest procés de descentralització tecnològica, ja que la millora de
© Internet Interdisciplinary Institute
© M. Castells, J. Vilaseca (dirs.), J. Lladós (coord.), G. Ammetller, I. Esteban, M. Fernández, J. Lladós, I. Rodríguez, J.
Torrent, J. Vilaseca.
Entorn innovador, microempreses i desenvolupament local
197
l’obtenció, procés i gestió de la informació i del coneixement a tots els elements de la cadena
de valor permet plantejar una estructura organitzativa basada en les interconnexions en xarxa
de tots els elements de valor. De fet, la transformació més important de l’activitat empresarial a
l’economia del coneixement és el fet que les tecnologies digitals permeten la descentralització
en xarxa del conjunt de línies de negoci en un sistema de geometria variable de tots els
elements de valor de l’organització. És a dir, les TIC permeten el pas de la xarxa d’empreses a
l’empresa xarxa, tot superant la concepció de la tecnologia com un recurs i integrant-la com a
un element central de la cultura empresarial, que es trasllada a l’estratègia i, per tant, a
l’organització.
En definitiva, l’empresa xarxa suposa una ruptura dels principis clàssics de l’organització i
l’estratègia empresarial. Les TIC modifiquen el disseny dels llocs de treball, l’establiment de les
relacions jeràrquiques i les relacions entre els diferents components de l’activitat empresarial
(àrees o processos). A l’empresa xarxa, la divisió del treball es fonamenta en la divisió del
coneixement: els llocs de treball es dissenyen perquè el factor humà sigui part activa de la seva
activitat, cosa que transforma les relacions jeràrquiques i situa la presa de decisions al lloc de
treball. D’aquesta manera, la configuració del coneixement com a element central de
l’organització i l’estratègia empresarial únicament és factible si la relació entre els components
de l’activitat s’estructura en xarxa, ja que les antigues formes de coordinació, basades en la
jerarquia piramidal, resulten inviables. A més, es pot arribar a afirmar que el propi procés de
definició estratègica ha presentat importants canvis els darrers anys. A l’empresa xarxa
l’estratègia es concep i es dissenya pels diferents nodes de l’activitat empresarial, de manera
que un ús intensiu de les TIC és compatible amb un disseny estratègic flexible i en xarxa. Els
requeriments d’una major complexitat tecnològica i l’assoliment d’un nivell d’eficiència global
condueixen als responsables de les empreses a tenir en compte coneixements descentralitzats
per a formular el seu disseny estratègic. Així doncs, no és estrany que l’augment del grau
d’integració estratègica de proveïdors i clients, i les accions destinades a obtenir i gestionar
informació dels competidors (potencials i existents) i de l’amenaça de mercaderies substitutives
estiguin a l’ordre del dia a l’economia del coneixement.
Es pot concloure, doncs, que amb l’economia del coneixement la xarxa es configura en el
model d’organització d’aquelles empreses que es troben en un estadi avançat d’usos TIC. En
efecte, mentre que la firma o la corporació és la unitat d’acumulació de capital, drets de
propietat i gestió estratègica, l’activitat empresarial es desenvolupa en xarxa, de manera que
les capacitats de resposta a una economia global, unes necessitats d’innovació constants i uns
canvis continus en la demanda són ara assumibles. L’aparició i aplicació productiva de les TIC
agilitza, fomenta i permet un ràpid desenvolupament d’aquests esquemes productius, no
només en les relacions exteriors sinó també a l’interior de l’empresa. De fet, mentre que a la
dècada dels vuitanta l’organització de l’activitat empresarial es va basar en la descentralització
externa, amb l’aparició de l’outsourcing i altres models de subcontractació, durant els noranta
aquest model coexisteix amb un de nou, l’empresa xarxa, basat en la descentralització interna,
que suposa el treball en xarxa a l’interior de les organitzacions empresarials. Ara bé, la posada
en marxa d’aquest nou model organitzatiu no és voluntarista. Tot el contrari, continua responent
a la lògica optimitzadora dels resultats. Com demostren empíricament un conjunt
d’investigacions recents realitzades bàsicament als EUA, però també en l’entorn europeu,
l’augment de productivitat d’importants col·lectius d’empreses o sectors d’activitat té com a
fonament la interrelació existent entre les tecnologies digitals, el coneixement i la formació de la
força de treball i l’estratègia i l’organització en xarxa, la qual cosa ens suggereix que la
innovació en general, i la innovació digital en particular, no és garantia de millores de
productivitat i competitivitat80.
En el context de l’aparició dels nous models organitzatius caracteritzats per l’eclosió d’un
procés de descentralització externa i interna basat en la interconnexió en xarxa, com
evolucionen els determinants de l’emprenedorisme? Podem parlar de l’emprenedorisme en
80
Greenan, N., L’Horty, Y., Mairesse, J. (2004). Productivity, inequality, and the digital economy. A transatlantic
perspective. Cambridge, Massachusetts: The MIT Press.
© Internet Interdisciplinary Institute
© M. Castells, J. Vilaseca (dirs.), J. Lladós (coord.), G. Ammetller, I. Esteban, M. Fernández, J. Lladós, I. Rodríguez, J.
Torrent, J. Vilaseca.
198
Anàlisi comparada amb altres entorns
xarxa? Bé, aquesta és la qüestió que s’aborda tot seguit, però tot sembla indicar que, tal com
succeeix amb la innovació, es consolida un nou model d’empresa emprenedora que basa la
seva estratègia, l’organització i les pràctiques productives en una xarxa d’interaccions, que usa
intensivament el coneixement i les tecnologies digitals. No cal dir que aquest entorn innovador
que sorgeix de la interacció en xarxa és sensiblement diferent dels models d’emprenedoria
basats en la xarxa d’empreses, que només establien models de relació en xarxa amb els seus
agents externs immediats, bàsicament proveïdors, i que no s’organitzaven en xarxa, ni tampoc
abordaven els processos de descentralització externa. Així doncs, també en l’emprenedoria
ens trobem en un procés de transició des de les típiques xarxes d’empreses emprenedores cap
als moderns models d’emprenedoria en xarxa.
1.3. Una caracterització de l’empresa vinculada a Barcelona Activa en relació amb
l’empresa catalana
Ja hem assenyalat que en el procés de construcció d’un model empresarial que es basa i
interactua en xarxa, el punt de partida és quelcom molt important. En aquest sentit, hem
d’assenyalar que la possibilitat de comparar els resultats d’aquesta investigació amb un altre
projecte de recerca, el projecte de recerca de “Les TIC i les transformacions de l’activitat
empresarial a Catalunya81” ens obre moltes portes per una anàlisi comparada de com les
condicions inicials del teixit productiu incideixen sobre l’emprenedoria i, encara més, sobre les
possibilitats de desenvolupar experiències d’emprenedorisme en xarxa. Vagi per endavant una
important limitació: la comparació de l’empresa de Barcelona Activa en relació amb l’empresa
catalana es fa tenint present que abordem dos períodes diferents. Mentre que les dades
referents a aquest estudi són d’enguany, les dades relatives al teixit productiu català són
referides al 2003. Tot i això, i per situar grans línies de tendència s’ha cregut oportú aprofundir
en l’anàlisi de relacions.
A grans trets, podem resumir l’empresa catalana com una empresa de molt reduïda dimensió,
ja que el 88,1% de les empreses catalanes no té més de cinc treballadors (76,9% per al conjunt
de l’Estat Espanyol). Podem afirmar doncs, que Catalunya és un país de microempreses, i no
només això, aquest teixit productiu petit i molt petit és el que aporta el gran gruix de valor afegit
brut privat de la nostra economia (concretament un 58,7%). Com a contrapartida d’aquest
protagonisme de les microempreses a Catalunya, tant en la resta del segment d’empreses
petites (és a dir, fins a 20 treballadors) com en el d’empreses mitjanes i grans, el pes relatiu de
l’empresa catalana és inferior a l’existent al conjunt de l’Estat. La conseqüència és, per tant,
que les empreses catalanes tenen una dimensió mitjana inferior a les de la resta d’Espanya.
Aquesta particularitat del teixit productiu català és molt transcendent, ja que el comportament
de l’empresa és molt diferent segons quina sigui la seva dimensió i segons quin sigui el sector
econòmic en el qual duu a terme la seva activitat. En aquest sentit, podem assenyalar que la
dimensió mitjana de l’empresa catalana és de deu treballadors. Aquest registre, però, no és
homogeni entre les distintes activitats econòmiques. D’aquesta manera, dins de la indústria
crida l’atenció la disparitat que hi ha entre les empreses d’alta tecnologia (amb una mitjana
propera als 40 treballadors per empresa) i les altres activitats industrials (amb valors mitjans
que generalment se situen a l’entorn dels 10 a 15 treballadors per empresa). Al seu torn, els
serveis presenten valors mitjans propers als vuit treballadors per empresa. Curiosament, la
dimensió mitjana de les empreses situades en l’entorn innovador de Barcelona Activa tenen un
dimensió clarament superior a la de la mitjana catalana i molt propera als registres del conjunt
de l’Estat Espanyol. En efecte, un 73,1% de les empreses de la mostra d’investigació tenen
cinc o menys treballadors (15 punts percentuals per sota la mitjana catalana). En canvi, les
81
Aquesta investigació, realitzada per professors dels Estudis d’Economia i Empresa de la UOC, analitza els canvis
estratègics, organitzatius, productius i dels resultats de les empreses catalanes arrel del procés d’innovació digital. Amb
aquest objectiu es va realitzar a la primavera del 2003 un enquesta a una mostra representativa de 2.038 empreses
catalanes. Es disposa també d’una segmentació estadísticament representativa per sectors d’activitat en funció de la
intensitat tecnològica i en coneixement i per dimensió en funció del nombre de treballadors. Es pot veure Vilaseca, J.
(dir.) (2003). Les TIC i les transformacions de l'empresa catalana. Informe de recerca II. UOC, Generalitat de
Catalunya. Disponible a http://www.uoc.edu/in3/pic/cat/pic21.html (últim accés: 02-05-2006).
© Internet Interdisciplinary Institute
© M. Castells, J. Vilaseca (dirs.), J. Lladós (coord.), G. Ammetller, I. Esteban, M. Fernández, J. Lladós, I. Rodríguez, J.
Torrent, J. Vilaseca.
Entorn innovador, microempreses i desenvolupament local
199
empreses mitjanes i grans tenen més presència a l’entorn innovador generat per Barcelona
Activa.
Sectorialment, dins de l’entorn innovador que hem estudiat el sector productiu resultant de la
comercialització dels béns i serveis relacionats amb les TIC i amb els continguts digitals hi té
una presència majoritària (39,7%), seguit per les empreses de serveis a les empreses (25%).
Per tant, es pot concloure que l’estructura productiva de les empreses emprenedores que tenen
o han tingut connexions amb Barcelona Activa són sensiblement més grans que les empreses
del teixit productiu de Catalunya i tenen una ubicació sectorial clarament més digital i més
intensiva en l’ús del coneixement. Aquesta dada contrasta clarament amb el que ha succeït en
el conjunt català. En efecte, si es pren en consideració l’aproximació que ofereix l’anàlisi del
desenvolupament de l’activitat econòmica amb posterioritat a l’any 1997, moment inicial
d’incorporació de les tecnologies digitals a l’activitat empresarial, es troba que el 35% de les
empreses catalanes que ha nascut amb posterioritat a aquesta data mostra uns patrons de
comportament clarament sorprenents. D’una banda, es posa de manifest que hi ha una
proporció més elevada d’empreses en activitats més intensives tecnològicament creades abans
de l’any 1997 que no pas en els anys més recents, incloent-hi, fins i tot, la indústria de la
informació. En efecte, el sector productiu que lidera la creació d’empreses durant aquests
darrers anys posteriors al 1997 és la indústria de tecnologia baixa, amb més d’un 42% de les
noves empreses creades. El cicle fortament expansiu de l’activitat constructora explica, en
bona mesura, aquesta dada sorprenent. El creuament amb les dades de dimensió empresarial
mostra que gairebé el 38% de les microempreses catalanes ha vist la llum en els darrers cinc
anys.
La dimensió de l’empresa a Catalunya, Espanya i a l’entorn de Barcelona Activa
(% empreses)
Dimensió
5 o menys treballadors
De 6 a 9 treballadors
De 10 a 19 treballadors
De 20 a 99 treballadors
100 o més treballadors
Catalunya*
Espanya*
Barcelona Activa
88,1%
5,2%
3,6%
2,7%
0,5%
76,9%
10,2%
7,0%
5,0%
0,8%
73,1%
11,5%
7,0%
8,0%
0,8%
* Dades referides a 2003. Font: PIC_Empreses i elaboració pròpia.
A continuació, i després de veure alguns trets definitoris de l’activitat empresarial emprenedora
vinculada amb Barcelona Activa en comparació amb el conjunt de Catalunya, s’aprofundirà en
alguns aspectes que permet caracteritzar millor les diferències que hi ha en el si del teixit
productiu d’unes empreses que, de moment, es revelen més intensives en l’ús del
coneixement. Però, quin és el seu grau d’utilització de les tecnologies digitals? Com ja s’ha
assenyalat, amb l’ús intensiu de les TIC, les organitzacions empresarials estan experimentant
canvis, més o menys significatius, en molts dels seus elements de valor i en moltes de les
seves activitats. A més a més, aquests canvis també s’estan produint a escala externa, tant
amb la relació amb els proveïdors i els clients com en la manera d’entendre el nou entorn
empresarial sorgit de l’economia del coneixement, global i en constant canvi.
El 71,7% de les empreses catalanes presenta un ús de les TIC diferents a Internet clarament
insuficient. Aquesta insuficiència es fa palesa a través de la no disposició de cap sistema
tecnològic per a cap dels àmbits de les operacions (producció i proveïdors/distribuïdors), el
màrqueting i l’organització i els recursos humans (bàsic i complex), o bé només a través de la
disposició per a un dels cinc. Respecte als usos mitjans, un 24,2% de totes les empreses té
sistemes per a dos o tres dels cinc àmbits. Finalment, el 4,1% de les empreses catalanes en té
per a quatre o cinc dels elements de valor esmentats; això és, té uns usos avançats de les
tecnologies digitals. Aquest baix nivell d’utilització de les TIC diferents a Internet contrasta amb
una dinàmica molt més positiva de l’entorn empresarial vinculat amb Barcelona Activa. En
© Internet Interdisciplinary Institute
© M. Castells, J. Vilaseca (dirs.), J. Lladós (coord.), G. Ammetller, I. Esteban, M. Fernández, J. Lladós, I. Rodríguez, J.
Torrent, J. Vilaseca.
Anàlisi comparada amb altres entorns
200
efecte, un 53,8% d’empreses de l’entorn fa un ús baix d’aquestes TIC, mentre que un 38,7% en
fa un ús mitjà i un 7,5% en fa un ús avançat. Així doncs, les empreses emprenedores de
l’entorn usen més intensivament aquestes tecnologies que el conjunt del teixit productiu de
Catalunya. I encara més, si desglossem del teixit productiu aquells sectors d’activitats o
aquelles dimensions que són més properes a les característiques empresarials de l’entorn de
Barcelona Activa, això és la indústria de la informació o els serveis intensius en coneixement
(que comprenen els serveis a les empreses) o les microempreses, els resultats continuen
essent igual de favorables per l’entorn empresarial vinculat amb el projecte de Barcelona
Activa.
Un indicador d’usos d’altres TIC a l’empresa catalana i a l’entorn de Barcelona Activa,
per sectors i dimensions (% empreses)
Sectors i dimensions
Sectors d’activitat
Indústria de la informació*
Serveis intensius en coneixement*
Dimensions empresarials
Empreses amb 5 o menys
treballadors*
Empreses catalanes*
Empreses de l’entorn Barcelona
Activa
Usos baixosa
Usos mitjansb
Usos avançatsc
73,6%
76,1%
22,5%
18,2%
3,9%
5,7%
73,3%
23,5%
3,3%
71,7%
24,2%
4,1%
53,8%
38,7%
7,5%
* Dades referides a 2003. Font: PIC_Empreses i elaboració pròpia.
a
Usos baixos de les TIC diferents a Internet: no disposició de cap sistema tecnològic per a cap dels àmbits de les
operacions (producció i proveïdors/distribució), el màrqueting i l’organització i els recursos humans (bàsic i complex), o bé
b
només disposició per a un dels cinc. Usos mitjans: disposició de sistemes tecnològics per a dos o tres dels cinc àmbits
c
esmentats anteriorment. Usos avançats: disposició de sistemes tecnològics per a quatre o cinc dels àmbits esmentats
anteriorment.
Des de la vessant de la innovació hem de destacar que igual com succeeix amb els usos de les
TIC, les empreses de l’entorn de Barcelona Activa es revelen com més innovadores que el
teixit productiu del Principat. En efecte, mentre que es pot xifrar el dinamisme innovador de
Catalunya en un 46,3%, resultat de la introducció d’alguna innovació de producte, procés o
organització mitjançant l’ús de les TIC als darrers dos anys, aquest registre puja fins al 66,9%
en el cas de l’entorn de Barcelona Activa. Aquest registre, que és clarament superior als
sectors i dimensions afins a les empreses de l’estudi, posa també de manifest la importància de
l’existència d’una estructura formal d’innovació en aquestes empreses. En efecte, un 42,3% de
les innovacions realitzades per les empreses de l’entorn de Barcelona Activa tenen el seu
origen en l’estructura formal d’R+D, fet que contrasta amb el que succeeix al teixit productiu de
Catalunya. A més, la innovació es realitzada majoritàriament per personal propi, a l’hora que la
cooperació en innovació mitjançant l’ús de les TIC és una pràctica habitual per una tercera part
de les empreses de l’entorn estudiat.
En l’estudi també s’ha abordat l’aspecte organitzatiu. Dels indicadors analitzats en destaca que les
empreses de l’entorn de Barcelona Activa organitzen el seu treball seguint patrons més moderns de
divisió i disseny dels llocs de treball. A títol il·lustratiu destacar que un 44,9% d’empreses de l’entorn
s’organitza per processos (davant d’un 28,9% del conjunt d’empreses catalanes), que un 44,1%
realitza activitat econòmica amb els seus competidors, i que un 82,7% desenvolupa formes de
treball per objectius o resultats. En aquest sentit, és molt remarcable la significativa existència de
pràctiques de teletreball a l’entorn d’empreses vinculat a Barcelona Activa. En efecte, prop d’una
tercera part de les empreses estudiades afirmen disposar de treballadors en pràctiques de
teletreball, fet que contrasta àmpliament amb el registre del conjunt català, que no arriba al 5%.
© Internet Interdisciplinary Institute
© M. Castells, J. Vilaseca (dirs.), J. Lladós (coord.), G. Ammetller, I. Esteban, M. Fernández, J. Lladós, I. Rodríguez, J.
Torrent, J. Vilaseca.
Entorn innovador, microempreses i desenvolupament local
201
La innovació a l’empresa catalana i a l’entorn de Barcelona Activa,
per sectors i dimensions (% empreses)
Sectors i dimensions
Sectors d’activitat
Indústria de la informació*
Serveis intensius en
coneixement*
Dimensions empresarials
Empreses amb 5 o menys
treballadors*
Empreses catalanes*
Empreses de l’entorn de
Barcelona Activa
Innovació amb
ús de les TIC
Origen
innovació:
departament
R+D+i
Origen
innovació:
personal propi
empresa
Origen
innovació:
empreses
especialitzades
58,1%
22,4%
60,5%
19,7%
61,3%
6,5%
56,5%
45,9%
44,5%
9,4%
47,1%
47,2%
46,3%
10,7%
48,3%
45,2%
66,9%
42,3%
64,0%
12,6%
* Dades referides a 2003. Font: PIC_Empreses i elaboració pròpia.
Des de la perspectiva dels models de competitivitat cal assenyalar el fet que, si bé existeix a
l’entorn de Barcelona Activa un model d’avantatge basat en els costos i que aquest té una
presència similar al que existeix pel conjunt del teixit català, és molt remarcable l’esforç
competitiu d’especialització que fan les empreses de l’entorn (un 35,8%, davant del 25,8% de
Catalunya). En aquest mateix sentit, destaca l’elevada presència relativa de les exportacions de
béns i serveis (amb un 41,2% d’empreses que declaren col·locar mercaderies als mercats
internacionals i un 14,7% que hi col·loca més d’un 25% de la seva facturació). No cal dir que
aquests registres contrasten amb la mitjana catalana, en la qual només un 7,4% de les vendes
de les empreses catalanes són vendes d’exportació. Tanca aquesta aproximació, una important
presència de les empreses de l’entorn a Internet. En efecte, un 30,9% d’empreses de l’estudi
han realitzat compres o vendes per Internet (la mitjana del comerç electrònic del conjunt català
se situa a l’entorn del 12%), mentre que, i encara més significatiu, un 70,3% d’empreses de
l’entorn havien venut fins a un 10% de les seves mercaderies utilitzant el comerç electrònic.
Models de competitivitat a l’empresa catalana i a l’entorn de Barcelona Activa,
per sectors (% empreses)
Sectors i dimensions
Costos
Diferenciació
Especialització
Indústria de la informació*
Serveis intensius en coneixement*
Empreses catalanes*
Empreses de l’entorn de Barcelona
Activa
25,9%
12,2%
20,4%
42,0%
54,8%
48,9%
26,0%
26,2%
25,8%
20,7%
40,7%
38,5%
* Dades referides a 2003. Font: PIC_Empreses i elaboració pròpia.
© Internet Interdisciplinary Institute
© M. Castells, J. Vilaseca (dirs.), J. Lladós (coord.), G. Ammetller, I. Esteban, M. Fernández, J. Lladós, I. Rodríguez, J.
Torrent, J. Vilaseca.
202
Anàlisi comparada amb altres entorns
2. Comparativa amb el programa Innova-UPC
En aquest apartat es contraposarà la informació corresponent a dos entorns clarament
innovadors: Barcelona Activa i el programa Innova de la Universitat Politècnica de Catalunya
(UPC). Es mostraran alguns dels principals trets característics dels emprenedors que es
relacionen amb el programa Innova-UPC i es compararan amb els comportaments i les
característiques dels emprenedors que interaccionen amb Barcelona Activa. El mateix exercici
es desenvoluparà per a les empreses que han creat. En aquest apartat, per tant, es descriuran
breument les diferències en les respostes obtingudes a les enquestes pel que fa referència al
perfil de l’emprenedor, a les característiques de la seva empresa i al contingut de la interacció
amb el medi d’innovació.
2.1. Principals resultats
El perfil de l’emprenedor que forma part del programa Innova-UPC és similar al de l’entorn de
Barcelona Activa, si bé en el cas d’Innova-UPC són superiors tant el nivell educatiu com la
presència relativa d’homes, conseqüència de l’estret vincle del programa amb una institució
universitària que ofereix titulacions tècniques.
Pel que fa a les motivacions principals de la creació de l’empresa, un tret distintiu de
l’emprenedor d’Innova-UPC és la menor incidència d’un efecte demostració vinculat al
coneixement d’altres experiències d’èxit. Molt probablement, és la conseqüència directa de que
són superiors tant la trajectòria històrica com la difusió i el reconeixement social de les activitats
desenvolupades per Barcelona Activa. En canvi, el major contingut tecnològic de les activitats
desenvolupades amb el suport d’aquest programa es posa de manifest en evidenciar-se que
una part substantiva dels emprenedors manifesta com a factor impulsor de la creació de
l’empresa l’aprofitament d’una oportunitat de negoci mitjançant l’ús de les noves tecnologies.
De fet, tres de cada cinc empreses desenvolupades s’integren dins el sector TIC.
El Programa Innova de la UPC té com a objectiu fomentar l'esperit emprenedor i la cultura de la
innovació, així com la creació d'empreses des de la universitat, i s'adreça a tots els estudiants,
professors, titulats i personal d'administració i serveis per tal de donar suport al seu projecte de
negoci. En correspondència estreta amb la voluntat d’impulsar spin-offs promogudes per
investigadors, amb la finalitat d’explotar els resultats i el coneixement que aquests
investigadors han obtingut en els seus anys de tasca de recerca, una part apreciable dels
emprenedors d’Innova-UPC tenen origen universitari, bé com estudiants o bé com a personal
docent i investigador. En canvi, és menor (en relació a l’entorn de Barcelona Activa) el pes
relatiu de les start-ups originades per emprenedors que treballen per compte aliè, que perceben
una oportunitat de negoci, que tenen un coneixement ampli del mercat i un nivell de qualificació
elevat.
Pel que fa al tipus d’empresa desenvolupat, a banda de l’esmentada especialització en
activitats TIC, les empreses de l’entorn d’Innova-UPC majoritàriament manifesten competir en
base a l’especialització del producte o servei que ofereixen. Els beneficis d’aquests nínxols de
mercat s’expressen en la percepció d’una menor pressió competitiva. En contraposició, els
negocis desenvolupats pels emprenedors en l’entorn de Barcelona Activa, en general,
presenten unes formes organitzatives més modernes, una major interacció amb el seu entorn,
un major grau d’orientació estratègica cap al mercat i una estratègia de màrqueting de
relacions.
El dinamisme innovador de les empreses acompanyades pel programa Innova-UPC és més
elevat, particularment pel que fa a la introducció de nous productes o processos amb el suport
de les TIC. Gairebé totes les empreses sustenten el seu procés d’innovació mitjançant la
cooperació amb altres empreses o institucions, sent molt freqüent l’ús de les TIC com a mitjà de
cooperació. Per la seva naturalesa, les empreses del programa Innova-UPC mostren un major
© Internet Interdisciplinary Institute
© M. Castells, J. Vilaseca (dirs.), J. Lladós (coord.), G. Ammetller, I. Esteban, M. Fernández, J. Lladós, I. Rodríguez, J.
Torrent, J. Vilaseca.
Entorn innovador, microempreses i desenvolupament local
203
grau de cooperació científica. Al seu torn, també és més intensa la cooperació al llarg de la
cadena de valor, particularment de caràcter reactiu (és a dir, amb el clients).
La presència d’investigadors universitaris s’acompanya d’una major formalització del procés
d’innovació en relació amb altres entorns. D’aquesta manera, una part molt substantiva de les
innovacions són fruït del departament d’R+D+i. D’altra banda, freqüentment les innovacions
s’acompanyen de la sol·licitud d’una patent. Finalment, l’objectiu principal de les innovacions en
aquest entorn se centra essencialment en l’adaptació al mercat mitjançant l’oferta de nous
productes.
Pel que fa a la relació amb l’entorn, hi ha dos elements distintius de la percepció que les
empreses integrades al programa Innova-UPC tenen dels avantatges que els ofereix la
interacció amb la institució: el major accés als recursos financers, i la major informació i suport
a la presentació de projectes a concursos públics. Ambdós estan relacionats estretament amb
la naturalesa del programa.
En canvi, tot i la intensitat de les xarxes cooperatives, actualment l’staff institucional no és
percebut com un agent promotor d’innovacions, ni tampoc és interpretada la interacció com un
mecanisme de difusió de coneixement, de capacitació en competències empresarials o de
desenvolupament de xarxes comercials o relacionals. L’absència d’un rol impulsor del
networking en aquest medi d’innovació fa que les empreses desenvolupin, amb menor
intensitat, vincles comercials o aliances estratègiques entre sí.
Conseqüentment, la percepció d’un entorn en el que es comparteixen elements materials i
immaterials és sensiblement inferior en el cas d’aquestes empreses, tot i que gairebé la meitat
dels emprenedors considera que la interacció promou una cultura d’innovació.
Significativament, només el 12,7% de les empreses analitzades en aquest entorn es
beneficiaria de l’efecte de milieu, tal i com fou definit anteriorment, mentre que en el cas de
Barcelona Activa, ho faria el 22,1% dels emprenedors. A continuació, es descriuen i comparen
breument els resultats obtinguts en les dues enquestes.
2.2. La persona
El perfil de l’emprenedor del programa Innova-UPC és, en general, molt similar al de
l’emprenedor de Barcelona Activa, tot i que s’observen algunes diferències que cal posar de
manifest.
D’una banda, la mitjana d’edat actual dels emprenedors corresponents al programa InnovaUPC és de 37 anys, dos anys menys que en el cas dels emprenedors de Barcelona Activa. A
ambdós entorns, l’edat mitjana en què es va crear l’empresa fou de 34 anys. Però abans de
crear l’empresa, els emprenedors de Barcelona Activa majoritàriament tenien experiència en el
món laboral, sobretot en condició d’assalariats en empreses privades mentre que, en el cas
d’Innova-UPC, una part substantiva d’emprenedors estava vinculat a la comunitat universitària.
Pel que fa al gènere es pot observar que, aproximadament, nou de cada deu persones de la
mostra són homes (89%), mentre que en l’entorn de Barcelona Activa aquesta proporció és
molt menor (62%). No obstant, i en quant al nivell d’estudis, tant els emprenedors del programa
Innova-UPC com els de Barcelona Activa, presenten un nivell educatiu elevat, amb clara
majoria dels estudis universitaris.
Mentre que tres de cada deu emprenedors de Barcelona Activa desenvolupen habitualment
activitats complementàries remunerades, aquest és el cas de només un de cada dos
emprenedors del programa Innova-UPC. Aquestes activitats habitualment es duen a terme en
centres docents i a l’empresa.
© Internet Interdisciplinary Institute
© M. Castells, J. Vilaseca (dirs.), J. Lladós (coord.), G. Ammetller, I. Esteban, M. Fernández, J. Lladós, I. Rodríguez, J.
Torrent, J. Vilaseca.
204
Anàlisi comparada amb altres entorns
De la mateixa manera que en el cas de Barcelona Activa, les principals motivacions que han
portat els emprenedors d’Innova-UPC a crear l’empresa han estat de caràcter personal (64%) i,
per tant, responen a la realització d’un projecte d’autonomia de la persona. Una altra motivació
important, tot i que menys freqüent, és l’aprofitament d’una oportunitat de negoci (53%).
Pel que fa a les dones emprenedores del programa Innova-UPC, tal i com succeeix en les
empreses de Barcelona Activa, generalment desenvolupen empreses amb menor nivell
d’equipaments i usos tecnològics. En el mateix ordre de coses, també cal esmentar les
diferències entre gèneres pel que fa al sector d’activitat al que pertany l’empresa. El sector TIC
és on les diferències es fan més evidents, amb una participació dels emprenedors
considerablement més elevada que en el cas de les dones emprenedores (66% i 40%).
Motivacions i característiques dels emprenedors vinculats a Innova-UPC i Barcelona
Activa (% emprenedors)
Motivacions i característiques
Motivació principal per a la creació de l’empresa
- Coneixement d’altres experiències d’èxit
- Desig d’independència
- Aprofitament de les noves tecnologies
- Aprofitament d’una oportunitat de negoci
Màxim nivell educatiu assolit
Situació prèvia a la creació de l’empresa actual
- Estudiant
- Aturat
- Personal docent i investigador
- Assalariat
- Professional autònom
- Empresari
Dones emprenedores
Programa
Innova-UPC
Barcelona Activa
4,3%
38,3%
36,2%
53,2%
93,7%
11,8%
53,7%
16,2%
41,2%
85,3%
8,5%
2,1%
27,7%
44,7%
12,8%
4,3%
10,6%
2,2%
10,3%
59,6%
19,1%
8,8%
38,2%
2.3. L’empresa
2.3.1. Característiques generals
Les empreses que participen en el programa Innova-UPC tenen una antiguitat mitjana de poc
més de quatre anys, molt semblant a la que tenen les empreses de l’entorn de Barcelona
Activa. La seva activitat de negoci es desenvolupa, en el 63% dels casos, en el sector TIC, una
proporció bastant més alta que en el cas de les empreses de Xarxactiva (al voltant del 40%) i,
fins i tot, del viver de Glòries (per sota del 50%). El nivell d’especialització de l’entorn d’InnovaUPC és, per tant, superior.
Pel que fa a la seva estructura, el nombre mig de socis fundadors i actuals (més de quatre i set,
respectivament) és més alt que en les empreses recolzades per Barcelona Activa (que és es
mou a l’entorn dels 3 socis), afavorida per la presència d’investigadors universitaris. Així mateix,
les empreses participants al programa Innova-UPC disposen de més treballadors (gairebé nou
treballadors envers poc menys de sis treballadors de mitjana a l’altre entorn) que tenen un
nivell educatiu molt elevat i amb nivells retributius superiors als de l’entorn de Barcelona Activa
(gairebé el 80% d’empreses paga un salari mig o alt).
El nivell mig de facturació es troba al voltant dels 650.000 euros, gairebé 300.000 per sota de
les empreses de l’entorn de Barcelona Activa, i poc més de la meitat té previst obtenir beneficis
aquest any, en línia amb les dades de l’altre col·lectiu.
© Internet Interdisciplinary Institute
© M. Castells, J. Vilaseca (dirs.), J. Lladós (coord.), G. Ammetller, I. Esteban, M. Fernández, J. Lladós, I. Rodríguez, J.
Torrent, J. Vilaseca.
Entorn innovador, microempreses i desenvolupament local
205
Atès que el programa Innova-UPC no proporciona espais d’incubació a les empreses
recolzades, la majoria dels emprenedors declaren que, si finalment s’arribés a posar-los a la
seva disposició, el principal avantatge que esperarien obtenir seria una reducció de costos i el
fet de compartir serveis (55%) però, en canvi, no es valoren amb la mateixa intensitat els
avantatges potencials de la proximitat a altres empreses, el contacte amb innovacions que
puguin sorgir del teixit universitari o el recolzament que es podria rebre per part de l’equip
d’Innova-UPC (cadascuna d’aquestes opcions és escollida pel 15% de les empreses
enquestades).
2.3.2. Instruments de finançament
Tal i com succeeix en l’entorn de Barcelona Activa, les empreses participants al programa
Innova-UPC han emprat com a recurs principal per a la posada en marxa de l’empresa els seus
estalvis (77%) i l’ajuda rebut d’amics i de la família (28% dels casos, deu punts més que a
l’entorn de Barcelona Activa).
Les diferències més importants s’observen en els accessos al finançament a través d’inversors
particulars i de capital risc (del 21% i el 15%, respectivament), que es mostren força més
difosos entre les empreses d’Innova-UPC que en aquelles recolzades per Barcelona Activa (en
només el 14% i el 4% dels casos, respectivament). Altres fonts de finançament menys
emprades són, en canvi, el subsidi per l’atur i els microcrèdits (4% en els dos casos).
També quan es tracta d’analitzar com es finançarà en el futur el creixement del negoci, els
emprenedors d’Innova-UPC s’inclinen preferentment pels recursos propis (53% envers el 58%
en les empreses de Barcelona Activa), tot i que també preveuen utilitzar altres fonts, com les
aportacions de nous socis o les subvencions públiques (38% en els dos casos, envers el 23,5%
i el 20%, respectivament, en l’altre entorn). L’endeutament convencional es menciona en l’últim
lloc de preferència, i en proporcions semblants a les empreses de l’àmbit d’influència de
Barcelona Activa (de l’ordre del 28-29%).
En base a aquestes dades, l’anàlisi dels perfils més característics mostra uns comportaments
lleugerament diferents entre els dos medis d’innovació a la hora de cercar finançament, sigui
per a posar en marxa el negoci o per a impulsar el seu creixement. Si bé, en un nombre
rellevant de casos, les empreses d’Innova-UPC tenen un perfil autosuficient (40,4%), la seva
proporció és més baixa que en l’altre col·lectiu (48% del total); i són molt més presents, en
canvi, els comportaments definits com a grant-seeking (15% envers el 6%) i d’assumpció
externa de risc (21% enfront del 5%).
En general, per tant, s’observa un dinamisme més elevat en les empreses que participen a
Innova-UPC en la cerca de finançament no bancari, amb unes millors opcions de poder accedir
a subvencions públiques i a capital d’inversors particulars. Un factor que contribueix a explicar
aquestes diferències és la major propensió a innovar i patentar per part de les empreses
d’aquest entorn.
Crida l’atenció el fet que les empreses amb més de cinc anys d’antiguitat tendeixen a finançar
la creació amb capital risc més que no pas les empreses més joves; aquestes últimes, en canvi,
tenen la tendència a cercar més subvencions públiques en les diferents etapes de
desenvolupament del negoci.
Pel que fa al gènere de l’emprenedor, és rellevant observar com les empreses promogudes per
dones ha finançat la seva creació quasi exclusivament a través d’estalvis personals. Tanmateix,
el nombre reduït d’observacions no permet arribar a conclusions significatives sobre les seves
pautes de comportament.
© Internet Interdisciplinary Institute
© M. Castells, J. Vilaseca (dirs.), J. Lladós (coord.), G. Ammetller, I. Esteban, M. Fernández, J. Lladós, I. Rodríguez, J.
Torrent, J. Vilaseca.
206
Anàlisi comparada amb altres entorns
2.3.3. Entorn competitiu i mercat de referència
Les empreses recolzades pel programa Innova-UPC es mouen majoritàriament en entorns
altament competitius, encara que declaren afrontar una pressió competitiva més baixa que les
empreses de l’entorn de Barcelona Activa.
Per a més de la meitat de les empreses enquestades, l’abast del mercat objectiu és
internacional, amb un 25,5% d’empreses que presenta una alta intensitat exportadora (és a dir,
que adrecen més d’un 25% de les seves vendes a l’estranger), una participació més elevada
que les empreses recolzades per Barcelona Activa (18,5% dels casos). Només un 17%
d’empreses no surt fora del mercat català, mentre que en el cas de les empreses situades en
l’entorn de Barcelona Activa, aquest percentatge s’incrementa fins a gairebé el 37%.
L’activitat exportadora representa, en conjunt, una mica més del 20% del total de vendes de les
empreses enquestades (enfront del 13% en l’altre col·lectiu) i es dirigeix, sobretot, cap a
Europa (on s’adrecen totes les empreses exportadores), Amèrica del Nord i Àsia (on venen un
terç de les empreses exportadores) i també Xina (per a quasi el 20% d’aquestes empreses).
Si bé el sector d’activitat de les empreses no sembla afectar l’abast del mercat objectiu, sí que
es posa de manifest com l’obtenció d’una patent afavoreix el pas d’un àmbit local o estatal als
mercats internacionals.
2.3.4. Organització i model de negoci
Tal i com succeeix amb les empreses recolzades per Barcelona Activa, el disseny organitzatiu
predominant és el basat en processos. Tot i amb això, la presència d’empreses amb un disseny
organitzatiu avançat és menor entre les empreses d’Innova-UPC que entre les de Barcelona
Activa (64% enfront del 75%). En canvi, és molt més rellevant el nombre d’empreses que
adopten estructures organitzatives per àrees funcionals (32%).
Les empreses d’Innova-UPC declaren, en la seva gran majoria, poder adaptar ràpidament la
tecnologia als canvis de la demanda (91%), tenir equips de treball flexibles (94%), i adoptar
formes de control i supervisió basades principalment en el compliment d’objectius i resultats
(76%). Aquestes proporcions són molt similars a les extretes de les empreses de Barcelona
Activa.
Pel que fa als equipaments tecnològics, s’observa que gairebé totes les empreses disposen
d’una connexió a Internet de banda ampla (96%) i que el 74% té pàgina web. Utilitzant
l’indicador sintètic sobre el nivell d’equipaments d’Internet, es pot indicar que el 70% té un nivell
d’equipament avançat, percentatge semblant al de les empreses de Barcelona Activa. A més,
combinant la informació sobre els equipaments d’Internet i l’ús d’altres TIC s’observa que
només el 2,1% fa un ús avançat del conjunt de les TIC, percentatge menor que el 5,1% que
s’obté per al col·lectiu d’empreses recolzades per Barcelona Activa. Les empreses del sector
TIC són les que presenten nivells més alts d’usos de les TIC, mentre que les promogudes per
dones són les que obtenen nivells més baixos (s’ha de tenir en compte, però, la baixa
representativitat estadística d’aquest darrer col·lectiu).
Tal i com succeeix amb les empreses de l’entorn de Barcelona Activa, les empreses
participants al programa Innova-UPC subcontracten alguna de les seves activitats (85% dels
casos) o són subcontractades per altres empreses (69%). En total, gairebé el 90% de les
empreses mantenen vincles amb altres empreses de la seva cadena de valor.
© Internet Interdisciplinary Institute
© M. Castells, J. Vilaseca (dirs.), J. Lladós (coord.), G. Ammetller, I. Esteban, M. Fernández, J. Lladós, I. Rodríguez, J.
Torrent, J. Vilaseca.
Entorn innovador, microempreses i desenvolupament local
207
En l’anàlisi de les relacions de tipus estratègic amb altres organitzacions s’observa, en canvi,
un menor grau d’integració de les empreses d’Innova-UPC. En primer lloc, la seva col·laboració
amb els competidors és més limitada (un 30% de casos enfront del 44%) i, en segon lloc,
només un 6,4% declara haver establert aliances estratègiques amb altres empreses del
programa Innova-UPC. En canvi, però, la cooperació per innovar amb entitats externes als
espais d’Innova-UPC és molt rellevant, atès que el 89% de les empreses declara haver
desenvolupat aquestes activitats.
En general, s’evidencia que el grau d’integració de les empreses del programa Innova-UPC en
xarxes externes de col·laboració empresarial és lleugerament més alt, a causa principalment
d’una propensió molt alta a sustentar la innovació en activitats cooperatives. De fet, les
empreses que presenten graus avançats d’integració (desenvolupen alhora algun tipus de
col·laboració i de subcontractació) representen el 85% de les enquestades, enfront del 79% de
les empreses participants en els programes de Barcelona Activa. Entre les empreses d’InnovaUPC, el fet de pertànyer al sector TIC afavoreix aquesta integració.
Les empreses que declaren afavorir les activitats de teletreball són el 52% del total,
percentatge més alt que el que s’obté per a les empreses recolzades per Barcelona Activa
(39%). No obstant, aquest percentatge decreix fins el 38% si es consideren les empreses que
tenen contractat personal (32% en l’altre col·lectiu). Les empreses del sector TIC són les que
més adopten aquesta forma de treball (64% envers el 33% de la resta d’activitats productives).
Principals trets característics de les empreses vinculades a Innova-UPC i a Barcelona
Activa (% empreses)
Característiques
Programa
Innova-UPC
63,0%
4,2
14,9%
Barcelona
Activa
39,7%
4,5
4,4%
Empreses del sector TIC
Antiguitat mitjana de l’empresa (anys)
Empreses que van emprar capital risc per finançar-ne la creació
Emprenedors que confien en aportacions de nous socis per a finançar
38,3%
23,5%
el creixement de l’empresa
Emprenedors que confien en subvencions públiques per a finançar el
38,3%
19,9%
creixement de l’empresa
Empreses amb pressió competitiva alta o molt alta
72,3%
83,7%
Empreses amb alta intensitat exportadora
25,5%
18,5%
Empreses amb mercat exclusivament local
17,1%
36,8%
Disseny organitzatiu per processos o per productes/serveis
65,2%
76,1%
Usos avançats d’Internet i altres TIC
2,1%
5,1%
Avantatge competitiu basat en el lideratge de costos
14,9%
20,7%
Avantatge competitiu basat en la diferenciació de producte
38,3%
40,7%
Avantatge competitiu basat en especialització
46,8%
38,5%
Orientació al mercat
21,3%
33,1%
Orientació al màrqueting de relacions
29,8%
33,1%
Mix personalitzat
55,3%
60,3%
55,3% (41,4%) 41,2% (33,2%)
Empreses que s’aprovisionen en línia (i proporció mitjana de compres)
Empreses que adopten la venda en línia (i proporció mitjana de vendes) 31,9% (21,0%) 30,9% (18,2%)
2.3.5. Orientacions estratègiques
L’avantatge competitiu més desenvolupat per la major part de les empreses (53%) és el de
l’oferta d’un producte o servei especialitzat. Aquest tret es diferencia respecte a les empreses
de Barcelona Activa, en les que l’avantatge competitiu dominant és el de la diferenciació de
productes (41%). En canvi, només un 15% de les empreses aprofiten avantatges competitius
vinculats al lideratge en costos.
© Internet Interdisciplinary Institute
© M. Castells, J. Vilaseca (dirs.), J. Lladós (coord.), G. Ammetller, I. Esteban, M. Fernández, J. Lladós, I. Rodríguez, J.
Torrent, J. Vilaseca.
208
Anàlisi comparada amb altres entorns
Només un 22% de les empreses desenvolupa activitats d’investigació de mercats (la meitat del
que declaren les empreses de l’entorn de Barcelona Activa). A més, s’evidencia, com així
succeeix també en l’altre entorn, l’important decalatge que s’enregistra entre la freqüència
d’adopció d’aquestes pràctiques i les de segmentació de la clientela (82%). D’altra banda, es
pot afirmar que el 21% de les empreses estan orientades al mercat, en tant que es preocupen
de fer investigacions de mercat que culminen en pràctiques de segmentació. Aquest, en canvi,
és el cas d’una de cada tres empreses de l’entorn de Barcelona Activa.
Pel que fa a les estratègies de personalització, el 91,5% adapten els productes a cada client.
Fins i tot, productes semblants s’acaben oferint a preus diferents per a determinats segments o
clients (87% en el cas de les empreses del programa Innova-UPC i 71% per a les empreses de
Barcelona Activa). Destaca també el fet que un 6,4% de les empreses del col·lectiu (un 8,8%
en el cas de les empreses de Barcelona Activa), mostra unes orientacions estratègiques
avançades al orientar-se al mercat, desenvolupar un màrqueting de relacions i, a la vegada,
oferir un mix de màrqueting personalitzat.
Les empreses vinculades a Innova-UPC semblen adoptar la majoria de les estratègies
genèriques de creixement: el 64% (61% en el cas de Barcelona Activa) tracta d’augmentar la
seva penetració o quota de mercat en el mercat actual comercialitzant els productes dels què ja
disposa; el 60% (56% en el cas de Barcelona Activa) mira d’obrir nous segments o mercats a
través de la seva oferta actual de productes; i el 72% (62% en el cas de Barcelona Activa)
pretén desenvolupar nous productes que van adreçats als segments o mercats actuals. Com
en el cas de Barcelona Activa, l’estratègia de diversificació de productes i mercats és més
minoritària (23%), probablement perquè requereix de més d’esforços organitzatius.
Un 43% de les empreses s’integra en xarxes externes mitjançant l’establiment d’aliances
estratègiques amb altres organitzacions per tal de facilitar el seu creixement. Aquest fet és
independent de quina sigui l’alternativa de productes i mercats que es pensa fer servir per tal
de fer créixer l’empresa. En canvi, la creació de xarxes internes a l’organització és una opció
menys freqüent (un 19% en el cas de les empreses del programa Innova-UPC i un 14% en
l’altre grup d’empreses).
2.3.6. Comercialització electrònica
Com succeeix entre el grup d’empreses de l’àmbit d’influència de Barcelona Activa, les
empreses del programa Innova-UPC semblen aprofitar millor Internet com a eina per a
aprovisionar-se que en la venda dels seus productes i serveis. Així, el 55% de les empreses
declara aprovisionar-se per mitjà d’Internet, amb un volum mig d’intercanvis lleugerament
superior al 40% de les compres. En el cas de l’entorn de Barcelona Activa aquestes dades són
significativament menors. Les diferències entre entorns, però, són molt inferiors en el cas de la
venda electrònica.
Considerant, a més, el fet de disposar de pàgina web, s’observa que hi ha un 21% d’empreses
que, de forma simultània, utilitzen la Xarxa per l’aprovisionament, la venda i la comunicació de
la seva activitat empresarial, una proporció lleugerament més baixa que en el cas del col·lectiu
d’empreses de Barcelona Activa (26%).
2.3.7. Dinamisme innovador
El tipus d’innovació majoritari entre les empreses del programa d’Innova-UPC és de producte o
servei. Com en el cas de les empreses de Barcelona Activa, el predomini d’activitats de serveis
o de la indústria de la informació contribueix a explicar el lideratge d’aquest tipus d’innovació. Al
seu torn, la innovació de procés, així com la innovació de caràcter organitzatiu, també
presenten uns registres significatius.
© Internet Interdisciplinary Institute
© M. Castells, J. Vilaseca (dirs.), J. Lladós (coord.), G. Ammetller, I. Esteban, M. Fernández, J. Lladós, I. Rodríguez, J.
Torrent, J. Vilaseca.
Entorn innovador, microempreses i desenvolupament local
209
Es pot afirmar, de nou, que el resultat del procés d’innovació empresarial depèn de la
disponibilitat de coneixements i de recursos (materials i immaterials), de la manera en què
s’organitzen i es gestionen, i de la qualitat de l’entorn on l’empresa opera. Així, es poden treure
algunes dades significatives de l’anàlisi dels objectius i resultats d’aquestes innovacions. D’una
banda, com ja s’ha comentat, el registre o patent d’aquests dissenys, idees o innovacions és,
en general, una pràctica freqüent entre les empreses que han participat al programa d’InnovaUPC (més del 40% dels casos). D’altra banda, la majoria de les empreses han desenvolupat
aquestes innovacions per tenir una millor capacitat d’adaptació als canvis del mercat.
Trets característics d’Innova-UPC i Barcelona Activa com entorns innovadors
(% empreses)
Característiques
Desenvolupament d’innovacions amb el suport de les
TIC
Innovacions de producte
Innovacions de procés
Innovacions organitzatives
Cooperació orientada a la innovació
Cooperació en la cadena de valor
Cooperació científica
Vincles comercials amb empreses localitzades als
espais d’acolliment
Comercials
Difusió i generació de coneixement
Aliances estratègiques
Desenvolupament d’innovacions
Patent o registre de les innovacions
Innovacions originades al departament d’R+D+i
L’experiència de cooperació institucional permet
compartir amb les empreses de l’entorn
Recursos materials/serveis
Un model organitzatiu comú
Una xarxa de relacions mútues
Una cultura propícia a innovació continuada
Un sistema deformació i aprenentatge comú
Una predisposició a emprendre noves activitats
Percepció d’entorn emprenedor
Percepció de cultura compartida
Avantatges obtinguts de la participació a les activitats
institucionals
Suport en la informació, presentació o gestió de projectes a
concursos públics
Accés a recursos financers
Elaboració del pla d’empresa inicial
Noves habilitats i competències empresarials
Accés a nous coneixements
Accés a nous socis o xarxes d’empreses
Reconeixement i promoció social de l’empresa
Programa
Innova-UPC
Barcelona Activa
76,6%
66,9%
57,4%
42,6%
34,0%
89,4%
80,9%
31,9%
47,1%
28,7%
39,0%
75,7%
63,2%
24,3%
12,8%
14,9%
6,4%
50,0%
17,6%
11,8%
42,6%
42,6%
26,5%
34,6%
19,1%
12,8%
40,4%
25,5%
19,1%
36,2%
46,8%
57,4%
39,0%
5,9%
58,1%
30,1%
26,5%
34,6%
47,8%
71,3%
12,8%
5,1%
31,9%
31,9%
17,0%
21,3%
6,4%
19,1%
17,6%
56,6%
35,3%
35,3%
34,6%
31,6%
El principal impulsor de l’activitat d’innovació és el conjunt del personal de l’empresa.
Concretament, el 57% dels emprenedors considera que l’origen de les innovacions introduïdes
amb el suport de les TIC és el personal de l’empresa (52% en el cas del conjunt d’empreses de
© Internet Interdisciplinary Institute
© M. Castells, J. Vilaseca (dirs.), J. Lladós (coord.), G. Ammetller, I. Esteban, M. Fernández, J. Lladós, I. Rodríguez, J.
Torrent, J. Vilaseca.
210
Anàlisi comparada amb altres entorns
Barcelona Activa). No obstant això, un 43% dels emprenedors del programa Innova-UPC
declara que l’origen de les innovacions introduïdes amb el suport de les TIC és un departament
específic d’R+D+i (proporció vuit punts superior a la que s’obté per les empreses de l’entorn de
Barcelona Activa).
Cal considerar que les empreses del programa Innova-UPC analitzades fan servir fonts
externes de coneixement mitjançant el suport de les TIC. Concretament, més de la meitat
d’elles desenvolupen activitats de cooperació orientades a la innovació mitjançant l’ús
d’aquestes tecnologies. Una àmplia majoria d’emprenedors cooperen per tal d’innovar al llarg
de la cadena de valor i gairebé un de cada tres ho fa amb institucions, xifres que superen els
alts registres cooperatius de l’entorn de Barcelona Activa. D’altra banda, mentre que la relació
entre el nivell d’usos de les TIC i l’activitat de cooperació basada en les TIC era molt estreta en
les empreses de Barcelona Activa, no ho és pas en el cas de les del programa Innova.
© Internet Interdisciplinary Institute
© M. Castells, J. Vilaseca (dirs.), J. Lladós (coord.), G. Ammetller, I. Esteban, M. Fernández, J. Lladós, I. Rodríguez, J.
Torrent, J. Vilaseca.
Entorn innovador, microempreses i desenvolupament local
211
Capítol VII. Conclusions
L’estudi de la política de foment a la creació d’empreses a escala local és un àmbit d’anàlisi
relativament recent en la investigació econòmica, de forma que avui en dia és absent una
diagnosi unànime sobre el contingut ideal d’aquesta política. Certament, arreu del món, les
institucions promotores de l’emprenedoria no sempre han estat capaces d’assolir
satisfactòriament els seus objectius. En el cas de Barcelona Activa, a més, les funcions àmplies
d’agència de desenvolupament local han condicionat que, amb el pas del temps, la institució
assumeixi rols que, si bé poden ser complementaris, no s’adrecen estrictament al foment de la
iniciativa emprenedora. La convivència entre aquesta diversitat d’objectius, en un context de
recursos escassos, ha suposat un repte addicional per a la política d’impuls a l’emprenedoria.
Tot i amb això, algunes d’aquestes iniciatives són paradigmàtiques, estan plenament
consolidades i generen efectes àmpliament reconeguts. És el cas del Dia de l’Emprenedor, del
programa per a Dones Emprenedores (en les seves diferents accepcions), dels programes per
a la creació d’empreses o del viver de Glòries i l’antic Fòrum Nord. Recentment, la Comissió
Europea identificava quatre elements claus en l’acció política per a la promoció de la iniciativa
empresarial: la ruptura d’obstacles a la creació d’empreses, un millor equilibri entre els riscos i
les recompenses dels emprenedors, el foment de les capacitats i les competències
empresarials i l’accessibilitat de tota la societat a l’emprenedoria. Barcelona Activa contribueix
positivament a l’assoliment d’aquests reptes.
A la pràctica, la voluntat d’incidir en les fases de concepció, naixement i consolidació del negoci
empresarial està present en l’acció política de Barcelona Activa. Aquesta vocació ha donat lloc
a una àmplia diversitat d’activitats adreçades tant als emprenedors potencials com als negocis
que ja s’estan desenvolupant. Els àmbits d’actuació en el foment de l’emprenedoria, per tant,
són amplis i engloben l’oferta de:
- serveis i activitats adreçats a facilitar la superació dels obstacles que dificulten l’aventura
empresarial i a estimular als potencials emprenedors;
- programes i equipaments adreçats a propiciar la cooperació empresarial i millorar les
possibilitats de consolidació i l’èxit de les empreses de creació recent; i
- activitats orientades a la recerca de noves oportunitats de negoci per a aquestes empreses
o bé per a potencials emprenedors.
Les conclusions d’aquest estudi se centraran en tres àmbits: l’actuació de Barcelona Activa
com a entorn d’innovació, la valoració que els emprenedors fan de l’oferta institucional i unes
breus orientacions sobre l’acció institucional de futur.
Com a punt de partida, cal recordar que un entorn o cluster d’innovació es caracteritza per la
presència d’un conjunt d’elements que afecta positivament el desenvolupament competitiu de
les empreses que l’integren: l’existència d’un espai geogràfic concret, d’un conjunt d’actors,
d’uns elements materials, immaterials i institucionals que són comuns i del fet de compartir una
lògica organitzativa, un sistema d’aprenentatge i una cultura relacional determinades. En
aquesta recerca s’ha tractat d’identificar la presència i intensitat d’aquests elements.
Una altra de les característiques distintives d’un entorn innovador és la transcendència del
capital social en la promoció de la innovació, és a dir, de l’establiment de xarxes relacionals que
reposen en la confiança que prové de l’experiència acumulada en el treball, els projectes i els
riscos compartits. En raó de la joventut de les empreses analitzades, s’opta per analitzar quina
és la percepció que l’emprenedor té de les seves interaccions amb un entorn que
necessàriament haurà de sobrepassar els espais d’incubació i consolidació, per tal
d’incorporar-hi les empreses que han abandonat amb èxit el Viver com també aquelles altres
captades per les iniciatives institucionals orientades al networking.
© Internet Interdisciplinary Institute
© M. Castells, J. Vilaseca (dirs.), J. Lladós (coord.), G. Ammetller, I. Esteban, M. Fernández, J. Lladós, I. Rodríguez, J.
Torrent, J. Vilaseca.
212
Conclusions
Per la seva pròpia naturalesa, Barcelona Activa no és (ni pot ser) un milieu innovador des de la
perspectiva de sistema productiu local tal i com fou definit pel Gremi. No obstant això, de les
seves accions i de la interacció amb els emprenedors es pot deduir que està esdevenint un
medi d’innovació rellevant i que propicia l’existència d’un entorn que afavoreix les actituds
emprenedores. La seva trajectòria recent satisfà moltes de les característiques dels entorns
innovadors i hauria de permetre situar la institució, en el futur, com a nucli principal d’un milieu
d’abast més ampli. Diferents motius sustenten aquesta afirmació:
•
Els emprenedors que han desenvolupat la seva idea de negoci en els espais d’acolliment
de la institució mostren un dinamisme innovador molt elevat, particularment quan aquestes
innovacions es basen en l’ús de les TIC. A més, els emprenedors amb experiència de viver
també són més propensos a sustentar el seu procés d’innovació en la cooperació. Aquests
registres són sensiblement més elevats que en el cas de les altres empreses catalanes
amb una dimensió i un tipus d’activitat comparables.
•
Amb independència de que els emprenedors localitzin actualment la seva empresa al Viver
de Barcelona Activa, l’hagin localitzat en el passat o no ho hagin fet mai, hi ha un
reconeixement apreciable de l’actuació de la institució com a agent que estimula la
innovació. En la mesura que aquesta percepció d’entorn innovador és elevada i estable
entre els diferents segments d’empreses, es confirmaria el seu rol com a medi promotor de
la innovació.
•
Es pot detectar un efecte d’entorn innovador que afecta favorablement al resultat
empresarial, la seva evolució al mercat, la capacitat d’ús comercial d’Internet, la
productivitat i la generació de nous llocs de treball, qualificats i ben remunerats. En general,
es pot afirmar que les empreses amb millor aprofitament de l’entorn (el que anomenem
efecte de milieu) mostren les formes de creixement més innovadores, realitzen activitats de
comerç electrònic, evidencien una major capacitat per a sustentar la seva competitivitat en
la diferenciació de productes i també són les que majoritàriament presenten beneficis,
augmenten la facturació, creen ocupació de nivells salarials mitjos i alts i gaudeixen d’un
nivell de productivitat del treball més elevat.
Tot i amb això, només una part minoritària de les empreses que es desenvolupen amb el suport
de Barcelona Activa extreu el màxim rendiment de les possibilitats de l’entorn, en la mesura
que la percepció d’entorn innovador per part de l’emprenedor existeix però, a la pràctica, és
més elevada que no pas el comportament innovador observat per les empreses. En concret,
l’efecte de milieu està molt més present entre les empreses que, un cop consolidades, ja han
abandonat el Viver i entre els emprenedors amb experiència prèvia en la creació d’empreses.
En conseqüència, dins l’univers d’empreses que interaccionen amb la institució, conviu una
àmplia diversitat d’emprenedors. D’aquesta manera, a banda del grup d’empreses més
afavorides per l’entorn, es poden identificar altres dos col·lectius, que haurien de ser objecte
d’accions específiques per part de la institució:
•
Empreses en dificultats en la seva consolidació que tenen una percepció molt positiva de la
interacció amb la institució i busquen beneficiar-se d’uns mecanismes de xarxa i de
transferència de coneixement que millorin les seves capacitats i les probabilitats d’èxit en el
mercat.
•
Empreses amb dinamisme innovador i un producte ben posicionat al mercat però que
desaprofiten les potencialitats de l’entorn de Barcelona Activa per no veure’n la seva
necessitat immediata.
© Internet Interdisciplinary Institute
© M. Castells, J. Vilaseca (dirs.), J. Lladós (coord.), G. Ammetller, I. Esteban, M. Fernández, J. Lladós, I. Rodríguez, J.
Torrent, J. Vilaseca.
Entorn innovador, microempreses i desenvolupament local
213
Diferents aspectes evidencien també que l’entorn propiciat per Barcelona Activa supera la
concepció tradicional d’incubadora o viver tecnològic ja que, d’una banda, la localització als
espais institucionals no respon a la voluntat dels emprenedors per gaudir d’un millor accés a
innovacions tecnològiques, sinó a l’aprofitament d’altres recursos o avantatges i, de l’altra, la
identitat de cultura relacional i d’identitat col·lectiva són majoritàries i persisteixen un cop les
empreses abandonen els espais d’acolliment de Barcelona Activa, com també subsisteixen els
vincles comercials o cooperatius que havien establerts amb les empreses localitzades al Viver.
Una part apreciable dels emprenedors considera que l’aprofitament de recursos materials i
serveis compartits és clarament un factor d’identificació col·lectiva, si bé la identificació
d’elements comuns transcendeix d’aquests aspectes materials, ja que la percepció de xarxa
relacional és àmpliament compartida. Aquesta identitat de cultura relacional juntament amb
l’existència d’una lògica organitzativa comuna i d’un sistema d’aprenentatge compartit,
ofereixen indicis d’una percepció àmpliament majoritària de cultura compartida per part de les
empreses. En aquest sentit, l’acció institucional seria percebuda com a generadora d’un club
d’informació i coneixement.
Aquesta cultura compartida s’assenta sobre dues perspectives ben diferents:
•
Per a les empreses de creació recent i localitzades al Viver, els principals avantatges
percebuts de la seva localització i de la interacció amb la institució estan estretament
relacionats amb l’obtenció de beneficis econòmics i amb el desenvolupament de xarxes
socials i comercials. És al Viver, lògicament, on els elements materials de l’entorn es
valoren més positivament i on la percepció de xarxa relacional és més compartida. En
correspondència, és també el grup d’empreses que manté més vincles amb les empreses
localitzades als espais de Barcelona Activa, principalment de contingut comercial o
estratègic.
•
Per a les empreses que no estan localitzades als espais d’incubació, la interacció és,
principalment, un mitjà per ampliar la xarxa de relacions, detectar noves oportunitats de
negoci i accedir a nous coneixements i a informació rellevant. Majoritàriament, no veuen
necessari localitzar-se als espais que els ofereix la institució. Aquests emprenedors són els
més predisposats a valorar la interacció com un agent impulsor de la difusió de
coneixements, de forma que la participació a les activitats institucionals té, per a ells, un rol
substitutiu d’aquells avantatges (immaterials) als que no accedeixen per la manca de
proximitat.
Un segon àmbit d’aquest apartat de conclusions fa referència a l’avaluació que els
emprenedors fan de l’oferta d’activitats i serveis. Una primera dada d’interès és la constatació
de que la gran majoria dels emprenedors participen als programes institucionals. Els principals
resultats d’aquests programes semblen orientar-se cap a la ruptura d’alguns obstacles a la
creació d’empreses (principalment, l’absència de xarxes relacionals i comercials com també la
manca d’habilitats empresarials), el foment de l’esperit emprenedor i el suport a la consolidació
dels projectes empresarials. En canvi, la recerca de finançament i la resolució de dificultats
burocràtiques i de gestió esdevenen, des del punt de vista de l’emprenedor, els dos obstacles
on l’acció de Barcelona Activa té un impacte menys favorable i els àmbits on se situen bona
part dels seus suggeriments de millora.
© Internet Interdisciplinary Institute
© M. Castells, J. Vilaseca (dirs.), J. Lladós (coord.), G. Ammetller, I. Esteban, M. Fernández, J. Lladós, I. Rodríguez, J.
Torrent, J. Vilaseca.
214
Conclusions
En general, els nivells de satisfacció dels emprenedors envers les activitats i els serveis oferts
per Barcelona Activa són moderadament positius, si bé hi ha diferències significatives en funció
dels entorns, dels programes i dels objectius perseguits per l’emprenedor. De fet, hi ha
correspondència estreta entre els graus de participació i de satisfacció, de forma que el
comportament de l’emprenedor no sembla ser forçat sinó molt meditat, en sintonia amb el nivell
educatiu elevat que generalment tenen els emprenedors i amb la seva experiència professional
prèvia. En aquest sentit, les empreses del Parc Tecnològic són les que mostren un menor grau
de satisfacció, en raó d’una major heterogeneitat en els tipus de model de negoci i de base
tecnològica de les empreses, d’algunes deficiències en la política de comunicació interna i
d’una percepció majoritària sobre la menor adequació dels programes institucionals a les seves
necessitats actuals.
Al seu torn, tot i ser àmpliament reconeguda per part dels emprenedors, la satisfacció amb
l’orientació institucional en la recerca de finançament per a la creació d’empreses és
comparativament baixa: els emprenedors no consideren que Barcelona Activa jugui un paper
crític en l’obtenció de finançament inicial. La implicació dels estalvis propis i del finançament de
familiars i amics i la dificultat per accedir a altres fonts de recursos financers en la majoria dels
casos contribueix a aquesta percepció menys positiva. De fet, no es distingeix un tret
diferencial específic en la composició del finançament inicial de les empreses que reben el
suport de Barcelona Activa en relació al comportament general de les empreses catalanes de
creació recent. Aquest resultat podria ser també la conseqüència de l’excessiva aversió al risc
del sistema financer, que les empreses analitzades tampoc haurien pogut evitar.
Tot i amb això, es posa de manifest que el pas pel Viver i l’aprofitament de les activitats
orientades a la consolidació afavoreixen que l’empresa desenvolupi capacitats d’accés a
diverses tipologies de finançament. Les empreses nascudes i desenvolupades en els espais
institucionals d’incubació semblen haver sabut aprofitar millor els instruments i recursos
disponibles.
Un dels elements més característics de l’oferta actual d’activitats és la constatació de que el
suport al desenvolupament del networking entre empreses està absorbint recursos i una
atenció preferent per part de la institució, que desenvolupa a partir del programa Xarxactiva una
àmplia diversitat d’iniciatives generadores de xarxa. Els objectius institucionals d’aquest
programa inclouen, principalment, la difusió de coneixement entre empreses mitjançant la
cooperació i els vincles comercials, la identificació de sinèrgies per part de les empreses i
l’accessibilitat dels emprenedors a informació rellevant i a una xarxa social més àmplia.
A partir dels resultats obtinguts es pot afirmar que, a banda del desenvolupament d’una xarxa
relacional, la participació a Xarxactiva és interpretada, pels emprenedors i per aquest ordre
d’importància, com un instrument de formació i transferència de coneixement, com un
mecanisme generador d’oportunitats de negoci o d’accés a nous socis comercials i com una
oportunitat de desenvolupament d’aliances estratègiques. Significativament, és el programa
institucional que rep una millor valoració per part del conjunt d’emprenedors i en el que és molt
elevat el grau de repetició en la participació.
Un indici molt significatiu de l’estratègia molt selectiva de consum de serveis per part de
l’emprenedor és el fet que la intensitat i tipologia de les interaccions amb Barcelona Activa
estan determinades, en bona mesura, per quina sigui l’estratègia competitiva genèrica de
l’empresa:
•
En el cas de les empreses que desenvolupen avantatges competitius basats en la
diferenciació de producte, la seva interacció amb Barcelona Activa s’assenta no només
sobre l’aprofitament d’uns recursos materials i d’uns serveis compartits sinó també, i molt
específicament, sobre el reforç de la capacitat d’adaptació empresarial als canvis del
mercat.
© Internet Interdisciplinary Institute
© M. Castells, J. Vilaseca (dirs.), J. Lladós (coord.), G. Ammetller, I. Esteban, M. Fernández, J. Lladós, I. Rodríguez, J.
Torrent, J. Vilaseca.
Entorn innovador, microempreses i desenvolupament local
215
•
En el cas d’aquell grup d’empreses que basa la competitivitat en l’oferta al mercat d’un
servei o producte altament especialitzat, la participació als programes i activitats de
Barcelona Activa no s’entén com un mecanisme impulsor de l’emprenedoria o d’una millor
adaptació als canvis del mercat sinó, que pren una perspectiva molt més relacional.
•
Finalment, per a les empreses que identifiquen la seva principal estratègia competitiva
genèrica amb el lideratge en costos, els beneficis percebuts de la participació en les
activitats i serveis oferts per Barcelona Activa van més enllà dels avantatges econòmics
relacionats amb la disponibilitat de recursos i serveis compartits. De fet, les empreses
d’aquest grup manifesten clarament que l’acció institucional té efectes favorables sobre dos
obstacles importants per a la consolidació de l’empresa: l’absència de xarxa relacional i la
manca de capacitats i habilitats de gestió.
Finalment, posar de manifest algunes reflexions envers l’orientació i el contingut de la política
de foment a l’emprenedoria desenvolupada per la institució. L’evolució del context social en que
es desenvolupa l’actuació de Barcelona Activa ha tingut un efecte directe sobre el contingut
dels seus programes i activitats, però també ha modificat sensiblement el perfil de l’emprenedor
que interacciona amb la institució. D’aquesta manera, el rol d’agència de desenvolupament
local orientada cap a la lluita contra l’atur o la segmentació i en favor de l’accessibilitat al
mercat laboral mitjançant la formació ocupacional i el suport a l’auto-ocupació es veu
complementat, de forma creixent, pel suport a iniciatives innovadores i altament productives
que són desenvolupades per emprenedors que actualment són assalariats. En la gran majoria
dels casos, la decisió de crear l’empresa actual s’ha pres després d’un període d’experiència
laboral. I una part apreciable dels emprenedors, a més, tenen experiència prèvia en la creació
d’empreses.
Per tant, no és en la sortida de l’atur mitjançant l’emprenedoria sinó en aquest mecanisme
d’impuls a iniciatives d’start-up on rau actualment l’acció majoritària de la institució. D’aquesta
manera, el perfil característic de l’emprenedor/a és d’edat propera als 40 anys, amb un nivell
educatiu universitari, que crea l’empresa impulsat per motius de caràcter personal i que té una
cultura emprenedora que es pot definir com a mitjana o alta. L’apropament de l’emprenedor a
Barcelona Activa, però, és substantivament diferent de la relació amb altres medis d’innovació
desenvolupats a l’entorn d’institucions universitàries en forma de parcs científics o laboratoris
de recerca, ja que la seva localització als espais d’incubació o consolidació oferts per la
institució no és una decisió assentada sobre plataformes tecnològiques sinó orientada a la
recerca del benefici d’altres recursos o avantatges. En l’excel·lència dels equipaments, serveis i
activitats oferts ha de sustentar-se el creixement futur de la política institucional.
Actualment, els objectius explícits per lluitar contra les disfuncions del mercat laboral es poden
assolir a través de les polítiques institucionals que promouen la formació ocupacional però
també, de forma complementària, mitjançant els efectes induïts pels programes i activitats que
donen suport a iniciatives emprenedores altament innovadores, que afavoreixen la difusió
social del coneixement, que generen xarxes d’innovació i que afavoreixen la creació de llocs de
treball amb nivells retributius elevats.
En l’obtenció d’aquests objectius, esdevenen essencials l’encert en el contingut de les activitats
formatives, la capacitat per a oferir serveis que complementin els recursos disponibles per les
empreses, la promoció institucional de l’ús estratègic de les TIC i de dissenys organitzatius,
formes de treball i models de negoci innovadors i la construcció d’un capital relacional que
estimuli mecanismes d’interacció continua i que propiciï un dinàmica d’aprenentatge compartit i
de creativitat.
© Internet Interdisciplinary Institute
© M. Castells, J. Vilaseca (dirs.), J. Lladós (coord.), G. Ammetller, I. Esteban, M. Fernández, J. Lladós, I. Rodríguez, J.
Torrent, J. Vilaseca.
216
Conclusions
Entre el col·lectiu d’emprenedors vinculats a la institució i que encara no han creat l’empresa,
es posa de manifest una major presència relativa de dones, de treballadors en atur i de
persones originàries del continent americà. D’una banda, l’afinitat dels seus perfils i projectes
empresarials amb l’oferta d’activitats i serveis de la institució serà la que molt probablement
condicioni la seva futura vinculació al medi. De l’altra, però, l’efectivitat de les polítiques
verticals orientades cap aquests col·lectius també estarà condicionada per com es dissenyin,
es facin públics i s’executin els processos de selecció que donen accés als continguts dels
programes de suport a l’emprenedoria.
En síntesi, l’èxit d’un entorn innovador sempre depèn de la capacitat de saber organitzar,
coordinar i relacionar els seus recursos de forma que permetin un desenvolupament i difusió
continus de nous coneixements i la seva aplicació a l’activitat productiva local. La voluntat de
renovació permanent de les activitats i serveis oferts per Barcelona Activa és el resultat de la
inquietud institucional per assolir els seus objectius de forma eficient. Però certament l’èxit del
medi d’innovació també resideix en saber obrir-se cap a l’exterior i aprofitar aquelles iniciatives
o recursos externs que reforcen les capacitats de les empreses i institucions que el configuren.
En aquest sentit, tant les experiències de cooperació institucional en l’àmbit internacional
haurien de contribuir a l’aplicació de bones pràctiques innovadores detectades en altres medis
d’innovació com també serien positives les iniciatives d’obertura dels programes generadors de
xarxa. En aquest sentit, fora bo eixamplar el contingut i l’abast de les activitats promotores del
networking cap als aspectes que són més crítics per al creixement empresarial (com el
finançament, la internacionalització, la gestió dels recursos humans, l’orientació estratègica i la
prospectiva comercial i tecnològica), amb l’aportació de nous actors externs (com consells
d’assessors o xarxes de mentors més especialitzats) i, de l’altra, cap a altres xarxes
d’emprenedors i d’institucions promotores de la innovació.
L’existència de mecanismes impulsors d’una identitat col·lectiva i d’una xarxa relacional és un
dels elements distintius de la institució en relació amb altres medis que, per la seva naturalesa,
actualment poden acollir empreses més innovadores. En la mesura que Barcelona Activa
aconsegueixi fer créixer la percepció d’entorn innovador entre els emprenedors que se l’hi
apropen i, alhora, sàpiga desenvolupar activitats que afavoreixin la transformació d’aquestes
percepcions en comportaments més innovadors, la seva contribució al desenvolupament local
serà més evident i es consolidarà com un agent d’innovació reconegut i altament eficaç.
© Internet Interdisciplinary Institute
© M. Castells, J. Vilaseca (dirs.), J. Lladós (coord.), G. Ammetller, I. Esteban, M. Fernández, J. Lladós, I. Rodríguez, J.
Torrent, J. Vilaseca.
Entorn innovador, microempreses i desenvolupament local
217
Referències bibliogràfiques
Llibres i articles a publicacions periòdiques
Achrol, R.S., Kotler, P. (1999). “Marketing in the network economy”, Journal of Marketing, Vol.
63 (4), pp. 146-163.
Acs, Z.J.I., Audretsch, D.B. (2003). “Innovation and technological change”, a Acs, Z.J. i
Audretsch, D.B.
(eds.), Handbook of entrepreneurship research, pp. 55-79. Boston,
Massachusetts: Kluwer Academic Publishers.
Ajuntament
de
Barcelona
(2000).
“El
PAM
2000-2003,
per governar la ciutat”, Barcelona Informació, Núm. 31, febrer.
http://www.bcn.es/publicacions/BI/31/noticia01.htm.
eina
bàsica
Disponible a
Ajuntament de Barcelona (2004). “Programa d’actuació municipal 2004-2007”, Plenari del
Consell
Municipal,
6
d’abril.
Disponible
a
http://w3.bcn.es/fitxers/ajuntament/pam060404.415.pdf.
Ansoff, H.I. (1957). “Strategies for diversification”, Harvard Business Review, SeptemberOctober, pp. 113-124.
Associació de Dones Emprenedores (2004). “Butlletí de notícies”, desembre. Barcelona:
Asodame.
Audretsch, D.B. (2002). “Entrepreneurship: a survey of the literature”. Document preparat per a
la
Direcció
General
d’Empresa
de
la
Comissió
Europea.
Disponible
a:
europa.eu.int/comm/enterprise/entrepreneurship/ green_paper/literature_survey_2002.pdf.
Audretsch, D.B. (2004). “Entrepreneurship policy and the strategic management of places”,
ponència presentada a la conferència Knowledge Clusters and Entrepreneurship in Regional
Economic Development, 13 de setembre. University of Minnesota.
Audretsch, D.B., Thurik, R. (2001). “What’s new about the new economy? Sources of growth
in the managed and entrepreneurial economies”, Industrial and Corporate Change, Vol. 10 (1),
pp. 267-315.
Aydalot, P. (ed.) (1986a). Milieux innovateurs en Europe. París: Gremi.
Aydalot, P. (1986b). “L’aptitude des milieux locaux â promouvoir l’innovation”, a Aydalot, P.
Technologie nouvelle et ruptures régionales. París: Economica.
Bøllingtoft, A. i Ulhøi, J. P. (2005). “The networked business incubator - leveraging
entrepreneurial agency?”, Journal of Business Venturing, Vol. 20 (2), pp. 265-290.
Brown, T.E., Uljin, J.M. (eds.) (2004). Innovation, entrepreneurship and culture. The interaction
between technology, progress and economic growth. Cheltenham, Regne Unit: Edward Elgar.
Brynjolfsson, E., Malone, T., Gurbaxani, V., Kambil, A. (1994). “Does information technology
lead to smaller firms?”, Management Science, Vol. 40 (12), pp. 1628-1644.
Camagni, R. (2002). “Papel económico y contradicciones espaciales de las ciudades globales:
el contexto funcional, cognitivo y evolutivo”, a Becattini, G., Costa, M.T., Trullén, J. (eds.),
Desarrollo local: teorías y estrategias. Madrid: Civitas.
© Internet Interdisciplinary Institute
© M. Castells, J. Vilaseca (dirs.), J. Lladós (coord.), G. Ammetller, I. Esteban, M. Fernández, J. Lladós, I. Rodríguez, J.
Torrent, J. Vilaseca.
218
Referències bibliogràfiques
Camagni, R. (1991). “Local milieu, uncertainty and innovation networks: towards a new
dynamic theory of economic space”, a Camagni, R. (ed.), Innovation networks: spatial
perspectives. Londres: Belhaven Press.
Camagni, R., Capello, R. (1999). “Innovation and performance of SMEs in Italy: the relevance
of spatial aspects” a Fischer, M.M, Suárez-Villa, L. i Steiner, M. (eds.), Innovation, networks and
localities. Berlín: Springer.
Capello, R. (1999). “The determinants of innovation in cities: dynamic urbanisation economies
vs. milieu economies in the metropolitan area of Milan”, ponència presentada a Regional
Studies Conference, 18-21 setembre. Bilbao.
Carree, M.A., Thurik, A.R. (2003).”The impact of entrepreneurship on economic growth”, a
Acs, Z.J. i Audretsch, D.B. (eds.), Handbook of entrepreneurship research, pp. 437-471.
Boston, Massachusetts: Kluwer Academic Publishers.
Castells, M. (1995). La ciudad informacional. Tecnologías de la información, reestructuración
económica y el proceso urbano-regional. Madrid: Alianza Editorial.
Castells, M. (1996). La era de la información: economía, sociedad y cultura, Vol. I (La sociedad
red). Madrid: Alianza Editorial.
Castells, M., Hall, P. (1994). Las tecnópolis del mundo. La formación de los complejos
industriales del siglo XXI. Madrid: Alianza Editorial.
Castells, M., Himanen, P. (2002). The information society and the business environment: the
Finnish model. Oxford, Regne Unit: Oxford University Press.
Castells, M., Tubella, I., Sancho, T., Díaz de Isla, I., Wellman, B. (2003). La societat xarxa a
Catalunya. Barcelona: Editorial UOC i Rosa dels Vents.
Colombo, M.G., Delmastro, M. (2002). “How effective are technology incubators?: evidence
from Italy”, Research Policy, Vol. 31 (7), pp. 1103-1122.
Cooke, P. (2002). Knowledge economies. Clusters, learning and cooperative advantage.
Londres: Routledge.
Cooper, A. (2003). “Entrepreneurship: the past, the present, the future”, a Acs, Z.J. i
Audretsch, D.B. (eds.), Handbook of entrepreneurship research, pp. 21-34. Boston,
Massachusetts: Kluwer Academic Publishers.
Davidsson, P.I., Honig, B. (2003). “The role of social and human capital among nascent
entrepreneurs”, Journal of Business Venturing, Vol. 18 (3), pp. 301-331.
De la Vega, I. (dir.) (2006). Global entrepreneurship monitor 2005. Informe ejecutivo GEM
España.
Madrid,
Instituto
de
Empresa.
Disponible
a
http://www.ie.edu/gem/documentos/informes_nacionales/informeGEM05.pdf (últim accés: 1904-2006).
European Commission (2002). Examination and evaluation of good practices in the promotion
of
female
entrepreneurship.
Disponible
a
http://europa.eu.int/comm/enterprise/entrepreneurship/craft/craft-women/bestprojectwomen.htm.
European Commission (2003). Responsible entrepreneurship: a collection of good practice
cases among small and medium-sized enterprises across Europe. Disponible a
© Internet Interdisciplinary Institute
© M. Castells, J. Vilaseca (dirs.), J. Lladós (coord.), G. Ammetller, I. Esteban, M. Fernández, J. Lladós, I. Rodríguez, J.
Torrent, J. Vilaseca.
Entorn innovador, microempreses i desenvolupament local
219
http://info.worldbank.org/etools/docs/library/114199/Responsible%20Entrepreneurship%20EU%
202003.pdf.
Falk, M. (2005). “ICT-linkes reorganisation and productivity gains”, Technovation, Vol. 25 (11),
pp. 1229-1250.
Fayolle, A., Kyrö, P.I., Uljin, J. (2005). Entrepreneurship research in Europe. Outcomes and
perspectives. Cheltenham, Regne Unit: Edward Elgar.
Feindt, S., Jeffcoate, J., Chappell, C. (2002). “Identifying success factors for rapid growth in
SME e-commerce”, Small Business Economics, Vol. 19 (1), pp. 51-62.
Feldman, M.P.I, Link, A.N. (2001). Innovation policy in the knowledge-based economy. Boston,
Massachusetts: Kluwer Academic Publishers.
Foray, D. (2004). The economics of knowledge. Cambridge, Massachusetts: The MIT Press.
Garnsey, E. i Smith H. L. (1998). “Proximity and complexity in the emergence of high
technology industry: the Oxbridge comparison”, Geoforum, Vol. 29 (4), pp. 433-450
Garofoli, G. (1995). “Modelos locales de desarrollo. Lecciones de la experiencia italiana”, a
Vázquez Barquero, A. i Garofoli, G., Desarrollo económico local en Europa. Madrid:
Economistas Libros.
Gómez, L. (2002). “Evaluación del impacto de las incubadoras de empresas: estudios
realizados”, Pensamiento & Gestión, Núm. 13, pp.1-22.
Greenan, N., L’Horty, Y., Mairesse, J. (2004). Productivity, inequality, and the digital economy.
A transatlantic perspective. Cambridge, Massachusetts: The MIT Press.
Gordon, I. R. (2002). “Global cities, internationalization and urban systems”, a McCann, P.
(ed.), Industrial location economics. Cheltenham, Regne Unit: Edward Elgar.
Hämäläinen, T., Schienstock, G. (2001). “The comparative advantage of networks in
economic organisation: efficiency and innovation in highly specialised and uncertain
environments”, a OECD Focus Group on Innovative Firm Networks, A Innovative networks. Cooperation in national innovation systems. París: OECD Proceedings.
Hansson F., Husted, K., Vestergaard, J. (2005). “Second generation science parks: from
structural holes jockeys to social capital catalysts of the knowledge society”, Technovation, Vol.
25 (9), pp. 1039-1049.
Hart, D.A.(2000). “Innovation and competitive clusters: a review of key concepts”, a Brebbia, C.,
Martin-Duque, J.F. i Wadhwa, L.C. (eds.), The sustainable city, pp. 381-391. Southampton,
Regne Unit: WIT Press.
Hoffman, D.L., Novak, T.P. (1996). “Marketing in hypermedia computer-mediated
environments: conceptual foundations”, Journal of Marketing, Vol. 60 (3), pp. 50-69
Kline, S.J., Rosenberg, N. (1986). “An overview of innovation”, a Landau, R. i Rosenberg, N.
(eds.), The positive sum strategy. Washington, DC: National Academy Press.
La Caixa (2004). Anuario social de España 2004. Barcelona: Servei d’Estudis.
Lagendijk, A. (1999). “Innovative forms of regional structural policy in Europe: the role of
dominant concepts and knowledge flows”, a Fischer, M.M, Suárez-Villa, L. i Steiner, M. (eds.),
Innovation, networks and localities. Berlín: Springer.
© Internet Interdisciplinary Institute
© M. Castells, J. Vilaseca (dirs.), J. Lladós (coord.), G. Ammetller, I. Esteban, M. Fernández, J. Lladós, I. Rodríguez, J.
Torrent, J. Vilaseca.
220
Referències bibliogràfiques
Lockett, A. Et al. (2005). “The creation of spin-off firms at public research institutions:
managerial and policy implications”, Research Policy, Vol. 34 (7), pp. 981-993.
Löfsten, H., Lindelöf, P. (2003). “Determinants for an entrepreneurial milieu: science parks and
business policy in growing firms”, Technovation, Vol. 23 (1), pp. 51-64.
Lundstrom, A., Stevenson, L. (2001). "Entrepreneurship policy for the future",
Entrepreneurship for the future series (Vol. 1). Estocolm: Swedish Foundation for Small
Business Research.
Luna, P., Martínez, F.J. (2005). “Una metodología ad hoc para evaluar las prácticas de
comercio electrónico en los mercados de consumo B2C”, a Gutiérrez, A.M. i Sánchez-Franco,
M.J. (coords.), Marketing en Internet. Estrategia y empresa. Madrid: Ediciones Pirámide.
Maillat, D. (1988). “La revitalisation des régions de tradition industrielle: le rôle des PME et du
milieu”, Revue International PME, Vol. 1 (1).
Maillat, D. (1992). “La relation des entreprises innovatrices avec leur milieu”, a Maillat, D. i
Perrin, J.C. (eds.), Entreprise innovatrices et développement territorial. Neuchâtel, França:
Gremi-Ires.
Maillat, D. (1995). “Desarrollo territorial, milieu y política regional”, a Vázquez Barquero, A. i
Garofoli, G., Desarrollo económico local en Europa. Madrid: Economistas Libros.
Maillat, D.I., Grosjean, N. (1999). “Globalisation and territorial production system”, a Fischer,
M.M, Suárez-Villa, L. i Steiner, M. (eds.), Innovation, networks and localities. Berlín: Springer.
Maillat, D., Lecoq, B. (1992). “New technologies and transformation of regional structures in
Europe: the role of milieu”. Entrepreneurship & Regional Development, Vol. 4, pp. 1-20.
Malecki, E. J. (1997). “Entrepreneurs, networks and economic development. A review of recent
research”, a Katz, J.A. (ed.), Advances in entrepreneurship, firm emergence and growth, Vol. 3,
pp. 57-118. Greenwich, Connecticut: JAI Press.
Miles, R.E., Miles, G., Show, C.C. (2006). “Collaborative entrepreneurship: a business model
for continuous innovation”, Organizational Dynamics, Vol. 35 (1), pp. 1-11.
Ministerio de Educación y Ciencia (2005). Datos básicos del sistema universitario español.
curso 2005/2006. Madrid: Secretaría General Técnica, Subdirección General de Información y
Publicaciones. Disponible a http://www.mec.es/files/datos0506.pdf (últim accés: 18-04-2006).
Narver, J.C., Slater, S.F. (1990). “The effect of a market orientation on business profitability”,
Journal of Marketing, Vol. 54 (4), pp. 20-35.
Panel (2005). “Panel news 8”, octubre. Munic: Panel Munic.
Panel (2005). “Panel news 7”, juny. Dublín: Panel Dublín.
Panel (2004). “Panel news 6”, novembre. Milà: Panel Milà.
Panel (2003). “Panel news 5”, novembre. Barcelona i Milà: Barcelona Activa, Pla Estratègic
Metropolità de Barcelona i Settore Attività Economiche.
Panel (2003). “Panel news 4”, febrer. Munic: MTZ.
Panel (2001). “Panel news 3”, octubre. Milà: Direzione Centrale Sviluppo Economico e Sociale.
© Internet Interdisciplinary Institute
© M. Castells, J. Vilaseca (dirs.), J. Lladós (coord.), G. Ammetller, I. Esteban, M. Fernández, J. Lladós, I. Rodríguez, J.
Torrent, J. Vilaseca.
Entorn innovador, microempreses i desenvolupament local
221
Panel (2001). “Panel news 2”, abril. Barcelona: Barcelona Activa.
Panel (2000). “Panel news 1”, novembre. Munic: Panel Munic.
Peneder, M. (2001). Entrepreneurial competition and industrial location. Investigating the
structural patterns and intangible sources of competitive performance. Cheltenham, Regne Unit:
Edward Elgar.
Pim den Hertog, P.D., Bergman, E.M., Charles, D. (2001). Innovative clusters. Drivers of
National Innovation Systems. París: OECD Proceedings.
Porter, M.E. (1990). The competitive advantage of nations. New York: Free Press.
Porter, M.E., Stern, S. (2001). “Innovation: Location matters”, MIT Sloan Management Review,
Vol. 42, (4), pp. 28-36.
Rodríguez, I. (2002). Marketing.com y comercio electrónico en la sociedad de la información (2a
edició). Madrid: Ediciones Pirámide i ESIC Editorial.
Steiner,M. (2002). “Clusters and networks: institutional settings and strategic perspectives”, a
McCann, P. (eds.), Industrial location economics. Cheltenham, Regne Unit: Edward Elgar.
Storey, D.J. (2003).”Entrepreneurship, small and medium sized enterprises and public
policies”, a Acs, Z.J. i Audretsch D.B. (eds.), Handbook of entrepreneurship research, pp. 437471. Boston, Massachusetts: Kluwer Academic Publishers.
Ulhøi, J. P. (2005). “The social dimensions of entrepreneurship”, Technovation, Vol. 25 (8), pp.
939-946.
Urbano, D. (2005). La creació d’empreses a Catalunya: organismes de suport i actituds cap a
l’activitat emprenedora. Barcelona: Col·lecció d’estudis del CIDEM i Departament de Treball i
Indústria, Generalitat de Catalunya.
Veciana, J.M. (2005). “Políticas de fomento a la creación de empresas en Catalunya y Europa.
Experiencias y tendencias”. Bellaterra, Barcelona: Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans
de Barcelona.
Vázquez Barquero, A. (1999). Desarrollo, redes e innovación. Madrid: Ediciones Pirámide.
Vilaseca, J. (dir.) (2003). Les TIC i les transformacions de l'empresa catalana. Informe de
recerca
II.
UOC,
Generalitat
de
Catalunya.
Disponible
a
http://www.uoc.edu/in3/pic/cat/pic21.html (últim accés: 02-05-2006).
Vilaseca, J. (dir.) (2004). TIC i treball a Catalunya. Col·lecció Estudis (Vol. 4). Barcelona:
Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya.
Vilaseca, J. (dir.), Torrent, J. (coord.), Cabañero, C., Castillo, D., Colomé, R., Díaz, Á.,
Ficapal, P., Jiménez, A.I., Lladós, J., Martínez, M.J., Meseguer, A., Plana, D., Rodríguez, I.,
Torrent, J., Vilaseca, J. (2004). Les TIC i les transformacions de l’empresa catalana. Barcelona:
Universitat Oberta de Catalunya i Generalitat de Catalunya, CIDEM.
Vilaseca, J., Torrent, J. (coords.), Cabañero, C., Castillo, D., Colomé, R., Díaz, Á., Ficapal,
P., Jiménez, A.I., Lladós, J., Martínez, M.J., Meseguer, A., Plana, D., Rodríguez, I., Torrent,
J., Vilaseca, J. (2005). Cap a l’empresa xarxa: Les TIC i les transformacions de l’activitat
empresarial a Catalunya. Barcelona: Editorial UOC i Generalitat de Catalunya, CIDEM.
© Internet Interdisciplinary Institute
© M. Castells, J. Vilaseca (dirs.), J. Lladós (coord.), G. Ammetller, I. Esteban, M. Fernández, J. Lladós, I. Rodríguez, J.
Torrent, J. Vilaseca.
222
Referències bibliogràfiques
Wickham, P. A. (2003). Strategic entrepreneurship. Harlow, Regne Unit: Prentice Hall.
Yi Ling Ku, et al. (2005). “The high-tech milieu and innovation-oriented development”,
Technovation, Vol. 25 (2), pp. 145-153.
Documentació elaborada per Barcelona Activa
Barcelona Activa. “1999-2003: Un compromís amb la qualitat i la innovació per a l’ocupació i
la creació d’empreses”.
Barcelona Activa. “Barcelona Activa. Consolidació de noves empreses”.
Barcelona Activa. “Barcelona Activa. Impuls de la iniciativa emprenedora”.
Barcelona Activa. “Presentació de serveis del Fòrum Nord”, c0-003-v3.
Barcelona Activa . “Presentació de serveis del viver de Glòries”, c0-002-v2.
Barcelona Activa. “Servei d’atenció als emprenedors de Barcelona Activa: 14 anys
acompanyant emprenedors”.
Barcelona Activa. “Valoració tècnica dels plans empresa proposats per entrar al Viver”, CO005.
Barcelona Activa (1997-2005). Memòria d’activitats.
Barcelona Activa (1999-2005). Indicadors d’activitat.
Barcelona Activa (2005). “Resum de la IV edició de 2005” [CD-ROM].
Cibernàrium (2005). “Programa de actividades”, abril-juny.
EdAS (2004). “Anàlisi del grau de supervivència de les empreses usuàries del viver d’empreses
de Barcelona Activa (1998-2003)”, Espai d’Anàlisi Social, SLL.
Porta22 (2005). “Programa d’activitats”, febrer.
Porta22 (2005). “Programa de actividades”, juny-juliol.
Xarxactiva (2005). “Programa d’activitats”, setembre-desembre.
Webgrafia
@lis (Aliança per a la Societat de la Informació). Lloc web disponible a http://www.alis-online.org.
Associació del Pla Estratègic Metropolità de Barcelona. Lloc web disponible a
http://www.bcn2000.es.
Babson College, Arthur M. Blank Center for Entrepreneurship. Lloc web disponible a
http://www3.babson.edu/eship.
Barcelona Activa. Lloc web disponible a http://www.barcelonactiva.es.
© Internet Interdisciplinary Institute
© M. Castells, J. Vilaseca (dirs.), J. Lladós (coord.), G. Ammetller, I. Esteban, M. Fernández, J. Lladós, I. Rodríguez, J.
Torrent, J. Vilaseca.
Entorn innovador, microempreses i desenvolupament local
223
BarcelonaNETactiva. Lloc web disponible a http://www.barcelonanetactiva.es.
Cibernàrium. Lloc web disponible a http://www.cibernarium.com.
Cordis (Community Research & Development Information Service). Lloc web disponible a
http://cordis.europa.eu/econtent.
Gate2Growth Incubator Forum. Lloc web disponible a http://www.gate2growth.com.
Harvard Business School, Arthur Rock Center for Entrepreneurship. Lloc web disponible a
http://www.hbs.edu/entrepreneurship.
INE (Instituto Nacional de Estadística). Encuesta de población activa. Base de dades
disponible a http://www.ine.es.
MIT Entrepreneurship Center. Lloc web disponible a http://entrepreneurship.mit.edu.
MIT Venture Mentoring Service (VMS). Lloc web disponible a http://web.mit.edu/vms.
Panel. Lloc web disponible a http://www.panel.tcd.ie.
Paxis (Pilot Action of Excellence on Innovative Start-ups). Lloc web disponible a
http://www.cordis.lu/paxis.
Porta22. Lloc web disponible a http://www.porta22.com.
© Internet Interdisciplinary Institute
© M. Castells, J. Vilaseca (dirs.), J. Lladós (coord.), G. Ammetller, I. Esteban, M. Fernández, J. Lladós, I. Rodríguez, J.
Torrent, J. Vilaseca.
Entorn innovador,
microempreses i
desenvolupament
local
Una anàlisi de les empreses creades amb
el suport de Barcelona Activa
Volum 2 (Annexos)
Barcelona, juny de 2006
Entorn innovador, microempreses i
desenvolupament local
Una anàlisi de les empreses creades amb el suport de
Barcelona Activa
Equip de recerca
Observatori de la Nova Economia
Internet Interdisciplinary Institute
Universitat Oberta de Catalunya (UOC)
Direcció
Dr. Manuel Castells Oliván
Dr. Jordi Vilaseca Requena
Coordinació
Dr. Josep Lladós Masllorens
Investigadors
Gisela Ammetller Montes
Irene Esteban Millat
Mireia Fernández Ardèvol
Dr. Josep Lladós Masllorens
Dra. Inma Rodríguez Ardura
Dr. Joan Torrent Sellens
Dr. Jordi Vilaseca Requena
Ajudant de recerca
Fabio de Franceschi
Entorn innovador, microempreses i desenvolupament local
5
Relació d’annexos
Annex I. Nota metodològica sobre l’àmbit i objecte de la recerca ................................................ 7
Annex II. Nota metodològica sobre l’enquesta a les empreses que es relacionen amb Barcelona
Activa............................................................................................................................................. 9
Annex III. Nota metodològica sobre l’enquesta als participants de BarcelonaNETactiva .......... 11
Annex IV. Nota metodològica sobre l’enquesta a les empreses del programa Innova-UPC ..... 13
Annex V. Enquesta a les empreses desenvolupades amb el suport de Barcelona Activa......... 15
Annex VI. Enquesta als altres emprenedors participants de BarcelonaNETactiva .................... 29
Annex VII. Enquesta a les empreses del programa Innova-UPC ............................................... 47
Annex VIII. Resum de les taules rodones ................................................................................... 57
Annex IX. Resum de les entrevistes a emprenedors .................................................................. 67
Annex X. Relació d’empreses que han contestat l’enquesta...................................................... 71
Annex XI. Relació de participants a les taules rodones i d’emprenedors entrevistats ............... 75
Annex XII. Relació de personal de Barcelona Activa entrevistat ................................................ 77
Annex XIII. Cooperació institucional: xarxa Panel ...................................................................... 79
Annex XIV. Avaluació de les bases de dades disponibles de Barcelona Activa ........................ 87
Annex XV. Relació d’activitats de Xarxactiva en què s’ha participat .......................................... 97
Annex XVI. Nota metodològica sobre els itineraris d’èxit empresarial........................................ 99
© Internet Interdisciplinary Institute
© M. Castells, J. Vilaseca (dirs.), J. Lladós (coord.), G. Ammetller, I. Esteban, M. Fernández, J. Lladós, I. Rodríguez, J.
Torrent, J. Vilaseca.
Entorn innovador, microempreses i desenvolupament local
7
Annex I. Nota metodològica sobre l’àmbit i objecte de la recerca
El present projecte de recerca té com a principal objectiu contrastar la relació entre el suport i la
promoció a la innovació i el desenvolupament de les actituds emprenedores. En concret,
s’analitza la realitat de l’experiència pionera de Barcelona Activa per tal de detectar els
mecanismes que condueixen a l’èxit dels projectes empresarials que han rebut, i reben, el
suport d’aquesta institució. Aquesta avaluació, però, transcendeix la simple mesura dels
resultats de la política de promoció a la creació de noves empreses i se centra, principalment,
en l’actuació de Barcelona Activa com a entorn favorable a la innovació.
En aquest sentit, doncs, l’objecte d’estudi és doble. En primer lloc, s’analitza la institució
Barcelona Activa; en segon lloc, els emprenedors que reben el seu suport per a la posada en
marxa i consolidació dels seus projectes i que interactuen, de forma més o menys estreta, amb
la institució.
La recerca, que ha combinat metodologies qualitatives i quantitatives per tal de garantir
l’obtenció d’una informació el més rica possible, s’ha dut a terme durant el període de quinze
mesos comprés entre març de 2005 i maig de 2006. Les activitats de recerca se sintetitzen a
continuació i, quan és necessari, es detallen als corresponents annexos.
1. Investigació documental
•
Anàlisi de publicacions oficials: anàlisi qualitatiu de les publicacions oficials de Barcelona
Activa (Memòries d’activitat, procediments, documentació interna, resums d’activitats
específiques com el Dia de l’Emprenedor, informes, etc.), o d’altres entitats que es
refereixin a l’activitat de Barcelona Activa (revistes, diaris, informes de l’Ajuntament de
Barcelona, etc.). La informació s’ha sintetitzat, ordenat i categoritzat, per bé que s’han
trobat dificultats per al seu tractament sistemàtic a causa de la manca d’homogeneïtat que
presenten les publicacions.
•
Anàlisi d’indicadors: s’ha dut a terme una anàlisi exhaustiva dels indicadors d’activitat de
les línies “emprenedors”, “empreses”, “ocupació” i “promoció econòmica”, per al període
2000-2004. Sempre que ha estat possible s’han inclòs dades prèvies. Les dues fonts
principals han estat, en primer lloc, els indicadors d’activitat, tant els generals com els
relatius a les línies d’empresa i emprenedors per al període 1999-2004. I, en segon lloc, les
publicacions oficials ja esmentades. S’han elaborat sèries temporals de les variables
d’interès el més homogènies possible.
•
Anàlisi de bases de dades: anàlisi de tres bases de dades de Barcelona Activa. Les dues
primeres pertanyen a l’àmbit de gestió de la pròpia institució i són les corresponents als
programes “dones emprenedores” i “emprenedors” (bases de dades d’MS-Access). La
tercera és la base de dades que recull les candidatures a totes les edicions més recents
dels premis que es convoquen coincidint amb el Dia de l’Emprenedor (base de dades
LotusNotes). En tots els casos, s’ha descartat la idoneïtat de l’ús d’aquestes bases de
dades per a les finalitats de l’estudi.
© Internet Interdisciplinary Institute
© M. Castells, J. Vilaseca (dirs.), J. Lladós (coord.), G. Ammetller, I. Esteban, M. Fernández, J. Lladós, I. Rodríguez, J.
Torrent, J. Vilaseca.
Annexos
8
2. Investigació empírica
•
Entrevistes: s’han dut a terme un tota de 22 entrevistes en profunditat a emprenedors i
emprenedores dels espais d’incubació i consolidació de Barcelona Activa i/o membres de la
Xarxactiva d’empreses. Les primeres sis entrevistes, realitzades durant el mes d’abril de
2005, tenien com a objectiu identificar les variables rellevants i perfilar el contingut específic
de l'enquesta successivament tramesa a les empreses. La resta, celebrades entre octubre i
desembre de 2005, tenien com a objectiu validar i completar la informació obtinguda
mitjançant el qüestionari, aprofundint en aspectes d’interès específic.
Així mateix, s’han mantingut un total de 7 reunions entre els mesos de juny a desembre de
2005 amb membres clau de l’equip de Barcelona Activa. Han esdevingut importants per
conèixer els processos vinculats a l’atenció, promoció i prestació de serveis relacionats
amb l’emprenedoria que es duen a terme des de la institució.
Finalment, s’han celebrat cinc entrevistes amb responsables d’altres vivers d’empreses
d’àmbit europeu, en concret ubicats a Dublín (Nova-UCD, Invent-DCU, Trintiy College
Enterprise Center ) i a Munic (MTZ i GATE). En la mateixa línia, també es va entrevistar el
responsable del Programa Innova de la Universitat Politècnica de Catalunya. Aquestes sis
entrevistes es van desenvolupar durant la primavera i la tardor de 2005.
•
Taules rodones: s’han celebrat un total de tres taules rodones. Les temàtiques i dates de
celebració van ser les següents: finançament a l’emprenedoria, 29 de juny de 2005;
innovació i formació, 30 de novembre de 2005; i networking i comerç electrònic, 14 de
desembre de 2005.
•
Enquestes: s’ha realitzat un total de tres enquestes a través del correu electrònic: la
primera, central en la recerca, adreçada als emprenedors que habitualment es relacionen
amb Barcelona Activa; la segona, adreçada als emprenedors usuaris del portal
BarcelonaNETactiva; i la tercera, adreçada als emprenedors vinculats al Programa InnovaUPC. La recollida de dades s’ha estès des del juliol de 2005 fins a l’abril de 2006, amb
diferents calendaris per a cada enquesta. Per a la realització del treball de camp on-line i la
tabulació posterior de les dades s’ha emprat l’eina d’enquestes “Survey Manager” de
Netquest. Pel tractament estadístic, individualitzat per a cada enquesta, s’ha dut a terme
amb el paquet estadístic SPSS 13.0 (Network version).
© Internet Interdisciplinary Institute
© M. Castells, J. Vilaseca (dirs.), J. Lladós (coord.), G. Ammetller, I. Esteban, M. Fernández, J. Lladós, I. Rodríguez, J.
Torrent, J. Vilaseca.
Entorn innovador, microempreses i desenvolupament local
9
Annex II. Nota metodològica sobre l’enquesta a les empreses que es relacionen
amb Barcelona Activa
1. Univers
Emprenedors i emprenedores de l’entorn proper de Barcelona Activa que participen
habitualment en les activitats i serveis de suport als seus projectes empresarials.
Un emprenedor que ha creat una empresa pertany a l’entorn proper de la institució quan es
tracti de: (a) emprenedors que estan, o han estat localitzats, en els espais d’incubació i
consolidació de Barcelona Activa; o (b) emprenedors membres de la Xarxactiva d’empreses.
En tots dos casos han de mantenir contacte habitual amb la institució.
Data del treball de camp: juliol, 2005 – gener, 2006.
Univers: 256 individus
Mida mostral: 136 individus.
Taxa de resposta: 52,4%
Precisió: +/-4,87%, per a una situació de màxima indeterminació (p=q=0,5) i un nivell de
confiança del 95%.
S’han considerat, així mateix, dues subpoblacions:
•
Empreses actualment localitzades al viver de Glòries
Mida de la subpoblació: 49 individus
Mida mostral: 45 individus
Taxa de resposta: 91,8%
Precisió: +/-3,54%, per a una situació de màxima indeterminació (p=q=0,5) i un nivell de
confiança del 95%.
•
Empreses amb experiència de viver: les anteriors, més totes aquelles que en el passat han
estat localitzades en espais d’incubadora o consolidació de Barcelona Activa.
Mida de la subpoblació: 101 individus
Mida mostral: 81 individus
Taxa de resposta: 80,2%
Precisió: +/-4,09%, per a una situació de màxima indeterminació (p=q=0,5) i un nivell de
confiança del 95%.
2. Treball de camp on-line
El qüestionari s’ha fet arribar a les adreces electròniques de tots els individus de l’univers
mitjançant l’eina d’enquestes Survey Manager de Netquest, tant en català com en castellà.
Amb anterioritat, es va fer arribar un correu electrònic de caire institucional per tal de presentar
l’estudi i convidar a la participació en l’enquesta.
L’eina està dissenyada per treballar a través de la Web, hostatjant la informació en els
servidors de Netquest, de manera que tant la recollida de dades com la posterior descàrrega de
les mateixes és fa en un procés on-line. L’enquesta incorpora controls de consistència sobre
les dades aportades pels individus enquestats. Les preguntes eren de resposta voluntària en
pràcticament tots els casos, excepte quan condicionaven l’aparició posterior d’altres preguntes.
© Internet Interdisciplinary Institute
© M. Castells, J. Vilaseca (dirs.), J. Lladós (coord.), G. Ammetller, I. Esteban, M. Fernández, J. Lladós, I. Rodríguez, J.
Torrent, J. Vilaseca.
10
Annexos
Es tracta d’una enquesta autoadministrada pels propis responents. En l’accés a l’univers no hi
ha cap component d’aleatorietat, per bé que es podria presumir que aquest existeix en
considerar, de forma agregada, el procés decisori de contestar, o no, el qüestionari que ha
estat convidat a respondre.
Durant tot el període del treball de camp s’han dut a terme diversos recordatoris de l’enquesta,
tornant a convidar a aquells individus que no havien contestat fins el moment. D’altra banda,
s’ha posat a disposició dels mateixos una versió en paper del qüestionari per tal de facilitar-los
l’elecció entre dos suports de resposta. Els qüestionaris recollits en paper (un total de 40) es
van introduir a la base de dades reproduint el procés de recollida on-line de l’eina d’enquestes.
3. Determinació de la grandària de l’univers
Per arribar al llistat final que determina l’univers objecte d’estudi s’ha dut a terme un procés de
depuració de les bases de dades originals, eliminant registres duplicats i aquells registres
corresponents a individus que apareixien en els llistats inicials amb qui no ha estat possible
comunicar-se a través de les dades de contacte que constaven en els registres disponibles. En
alguns dels casos descartats s’ha comprovat el cessament de les activitats empresarials que
constaven en els esmentats registres. La depuració es va fer en dues fases, una prèvia al
llançament de l’enquesta i una altra mentre es desenvolupava el treball de camp, atesos els
problemes apareguts amb determinades adreces de correu electrònic, donant lloc finalment a
un univers de 256 individus.
Per la pròpia definició de la població objecte d’estudi, segons la qual els individus han de
mantenir un contacte habitual amb la institució, era necessari dur a terme un procés acurat de
depuració. En aquest sentit, es justifica l’exclusió d’un individu del llistat original si, a través de
la informació continguda en les bases de dades de la institució, no és possible posar-se en
contacte amb el mateix. S’entén, llavors, que s’ha perdut el contacte habitual amb l’esmentat
individu.
Finalment, es considera que l’ús del correu electrònic per accedir als individus de l’univers és
una via adequada, ja que aquest és un dels mitjans habitualment emprats per a les
comunicacions entre els mateixos i Barcelona Activa, qualsevol que sigui el sentit de les
mateixes.
© Internet Interdisciplinary Institute
© M. Castells, J. Vilaseca (dirs.), J. Lladós (coord.), G. Ammetller, I. Esteban, M. Fernández, J. Lladós, I. Rodríguez, J.
Torrent, J. Vilaseca.
Entorn innovador, microempreses i desenvolupament local
Annex III. Nota metodològica
BarcelonaNETactiva
sobre
11
l’enquesta
als
participants
de
1. Univers
Membres del portal BarcelonaNETactiva; és a dir, persones inscrites com a usuàries del portal i
que mantenen la vinculació amb el mateix a través d’una adreça de correu electrònic vàlida.
Data del treball de camp: desembre, 2005 – abril, 2006.
Univers: 11.679 individus
Mida mostral: 589 individus
Taxa de resposta: 5,0%
Precisió: +/-3,31%, per a una situació de màxima indeterminació (p=q=0,5) i un nivell de
confiança del 95%.
2. Treball de camp on-line
El qüestionari s’ha fet arribar a les adreces electròniques de tots els individus de l’univers
mitjançant l’eina d’enquestes Survey Manager de Netquest, tant en català com en castellà.
Amb el primer enviament del qüestionari es va fer arribar una carta de caire institucional per tal
de presentar l’estudi i, a la vegada, convidar a la participació en l’enquesta.
L’eina està dissenyada per treballar a través de la Web, hostatjant la informació en els
servidors de Netquest, de manera que tant la recollida de dades com la posterior descàrrega de
les mateixes és fa en un procés on-line. L’enquesta incorpora controls de consistència sobre
les dades aportades pels individus enquestats. Les preguntes eren de resposta voluntària en
pràcticament tots els casos, excepte quan condicionaven l’aparició posterior d’altres preguntes.
Es tracta d’una enquesta autoadministrada pels propis responents. En l’accés a l’univers no hi
ha cap component d’aleatorietat, per bé que es podria presumir que aquest existeix en
considerar, de forma agregada, el procés decisori de contestar, o no, el qüestionari que ha
estat convidat a respondre.
Durant tot el període del treball de camp s’han dut a terme dos recordatoris. Tota la informació
s’ha recollit en format electrònic i no s’han emprat canals alternatius per augmentar la taxa de
resposta.
3. Determinació de la grandària de l’univers
De la mateixa manera que s’ha explicat en l’annex anterior, ha calgut depurar la base de dades
originalment disponible en funció dels missatges d’error que s’han produït durant l’enviament de
l’enquesta on-line per tal de respondre amb les màximes garanties possibles a la definició
donada de la població objecte d’estudi. En aquest sentit, es justifica l’exclusió d’un individu del
llistat original si, a través de la informació continguda en les bases de dades de la institució, no
és possible posar-se en contacte amb el mateix.
El llistat originalment disponible, que inclou registres creats des de l’origen del portal
BarcelonaNETactiva, contenia un total de 15.258 adreces d’individus diferents. 3.579 adreces
van donar problemes diversos, de manera que es pot considerar que l’univers té una mida
efectiva d’11.679 individus. Si es considerés vàlid el llistat inicialment disponible; és a dir, que
© Internet Interdisciplinary Institute
© M. Castells, J. Vilaseca (dirs.), J. Lladós (coord.), G. Ammetller, I. Esteban, M. Fernández, J. Lladós, I. Rodríguez, J.
Torrent, J. Vilaseca.
12
Annexos
l’univers tingués 15.258 individus, la taxa de resposta aconseguida seria del 3,9%; i la precisió
de +/-3,33%, per a una situació de màxima indeterminació (p=q=0,5) i un nivell de confiança del
95%.
Finalment, es considera que l’ús del correu electrònic per accedir als individus de l’univers és
una via adequada, ja que si no es disposa d’una adreça de correu electrònic no és possible
donar-se d’alta al portal. El correu electrònic és l’eina de comunicació amb els usuaris.
4. Característiques de la mostra
Atès l’univers objecte d’estudi, es van determinar tres perfils d’individus, de manera que
cadascun responia a un conjunt de preguntes diferenciat. El pes de cada perfil en la mostra és
el següent:
- Tinc una empresa: 27,8% (164 individus)
- Tinc un pla d’empreses: 32,3 % (190 individus)
- Cap de les anteriors: 39,9 % (235 individus)
En el present estudi s’ha explotat la informació relativa als emprenedors amb un pla d’empresa.
Es deixa per a posteriors recerques l’ampliació de l’estudi d’aquest col·lectiu, així com
l’explotació de la informació recollida sota els altres dos perfils.
© Internet Interdisciplinary Institute
© M. Castells, J. Vilaseca (dirs.), J. Lladós (coord.), G. Ammetller, I. Esteban, M. Fernández, J. Lladós, I. Rodríguez, J.
Torrent, J. Vilaseca.
Entorn innovador, microempreses i desenvolupament local
13
Annex IV. Nota metodològica sobre l’enquesta a les empreses del programa
Innova-UPC
1. Univers
Emprenedors i emprenedores que reben serveis del Programa Innova-UPC per a la creació,
creixement i/o consolidació dels seus projectes empresarials i que mantenen un contacte
habitual amb la institució.
Data del treball de camp: febrer – abril, 2006.
Univers: 93 individus
Mida mostral: 47 individus
Taxa de resposta: 50,5%
Precisió: +/-8,50%, per a una situació de màxima indeterminació (p=q=0,5) i un nivell de
confiança del 95%.
2. Treball de camp on-line
El qüestionari s’ha fet arribar a les adreces electròniques de tots els individus de l’univers
mitjançant l’eina d’enquestes “Survey Manager” de Netquest, tant en català com en castellà.
Amb el primer enviament del qüestionari es va fer arribar una carta de caire institucional per tal
de presentar l’estudi i, a la vegada, convidar a la participació en l’enquesta.
L’eina està dissenyada per treballar a través de la Web, hostatjant la informació en els
servidors de Netquest, de manera que tant la recollida de dades com la posterior descàrrega de
les mateixes és fa en un procés on-line. L’enquesta incorpora controls de consistència sobre
les dades aportades pels individus enquestats. Les preguntes eren de resposta voluntària en
pràcticament tots els casos, excepte quan condicionaven l’aparició posterior d’altres preguntes.
Es tracta d’una enquesta autoadministrada pels propis responents. En l’accés a l’univers no hi
ha cap component d’aleatorietat, per bé que es podria presumir que aquest existeix en
considerar, de forma agregada, el procés decisori de contestar, o no, el qüestionari que ha
estat convidat a respondre.
Durant tot el període del treball de camp s’han dut a terme dos recordatoris. Tota la informació
s’ha recollit en format electrònic. S’han realitzat trucades, així mateix, per convidar a respondre
el qüestionari.
3. Determinació de la grandària de l’univers
De la mateixa manera que s’ha explicat en els annexos anteriors, ha calgut depurar la base de
dades originalment disponible en funció dels missatges d’error que s’han produït durant
l’enviament de l’enquesta on-line i en funció de la informació obtinguda amb els recordatoris
telefònics. L’objectiu és determinar de la forma més acurada possible quins són els individus
pertanyents a l’univers, segons la definició realitzada. En aquest sentit, es justifica l’exclusió
d’un individu del llistat original si, a través de la informació continguda en les bases de dades
del Programa Innova-UPC, no és possible posar-se en contacte amb el mateix. Així mateix,
s’han exclòs els individus que han cessat l’activitat econòmica. El procés de depuració ha
conduït a l’obtenció d’un univers amb 93 individus.
© Internet Interdisciplinary Institute
© M. Castells, J. Vilaseca (dirs.), J. Lladós (coord.), G. Ammetller, I. Esteban, M. Fernández, J. Lladós, I. Rodríguez, J.
Torrent, J. Vilaseca.
14
Annexos
Finalment, es considera que l’ús del correu electrònic per accedir als individus de l’univers és
una via adequada ja que aquest és un dels mitjans habitualment emprats per a les
comunicacions entre els mateixos i el Programa Innova-UPC, qualsevol que sigui el sentit de
les mateixes.
© Internet Interdisciplinary Institute
© M. Castells, J. Vilaseca (dirs.), J. Lladós (coord.), G. Ammetller, I. Esteban, M. Fernández, J. Lladós, I. Rodríguez, J.
Torrent, J. Vilaseca.
Entorn innovador, microempreses i desenvolupament local
15
Annex V. Enquesta a les empreses desenvolupades amb el suport de Barcelona
Activa
Llegenda
-
MCSR: pregunta a resposta única
MCMR: pregunta a resposta múltiple
MCSRPLUS: pregunta a resposta única amb opció de resposta de text “Altres”
MCMRPLUS: pregunta a resposta múltiple amb opció de resposta de text “Altres”
MATRIU Single Response: matriu de preguntes a resposta única
NUMÈRICA MÚLTIPLES FILES: sèrie de preguntes numèriques
- Aspectes Generals Títol: Enquesta Barcelona Activa
Subtítol:
Contingut
1–
COMENTA
RI
Benvolgut/benvolguda, li agraïm molt la seva col·laboració. Per començar, li farem unes
preguntes sobre la seva persona.
2 - v.1 PREGUNTA MCMR
Enunciat Quines foren les motivacions principals de la creació de la seva empresa actual?
Codis
1 Desig d'independència
2 Realització personal
3 Motivació econòmica
4 Encoratjament familiar o d'amistats
5 Estímul institucional
6 Obtenció de major prestigi social
7 Coneixement d'altres experiències d'èxit
8 Necessitat de fugir de l'atur
9 Voluntat de reorientació professional
10 Voluntat de promoció professional
11 Acomiadament de la feina anterior
12 Aprofitament de l’ús de les noves tecnologies
13 Aprofitament d’una oportunitat de negoci
14 Spin-off d’una altra empresa existent
3 - SALT PÀGINA
4 - v.2 PREGUNTA MCSRPLUS
Quin programa o activitat de Barcelona Activa l’ha ajudat a prendre la decisió de crear
Enunciat
l’empresa?
Codis
1 Cap
2 Dia de l’emprenedor
3 Dones Emprenedores
4 Pla Jove Formació-Ocupació
5 Formació Ocupacional
6 Passarel·les cap a l’ocupació
7 Porta22
8 Programa d’acompanyament per emprendre/promoció de la iniciativa emprenedora
9 Programes experiencials
© Internet Interdisciplinary Institute
© M. Castells, J. Vilaseca (dirs.), J. Lladós (coord.), G. Ammetller, I. Esteban, M. Fernández, J. Lladós, I. Rodríguez, J.
Torrent, J. Vilaseca.
Annexos
16
10 Programa Idees Madures
11 Programa d'Ocupació Acció 40
0 (text d’Altres)Altres
5 - v.3 PREGUNTA MCMRPLUS
Enunciat Com va tenir coneixement de l’existència de Barcelona Activa?
Codis
1 Altres emprenedors/es
2 Família o amics/gues
3 Mitjans de comunicació
4 Internet
5 Altres institucions públiques
0 (text d’Altres)Altres
6 - SALT PÀGINA
7 - v.6 PREGUNTA MCSR
Enunciat Gènere:
Codis
1 Home
2 Dona
8 - v.4 PREGUNTA NUMÈRICA
Enunciat Edat:
9 - v.5 PREGUNTA MCSR
Enunciat Lloc de procedència:
Codis
1 Barcelona
2 Catalunya
3 Altres comunitats autònomes de l’Estat
4 Altres països de la Unió Europea
5 Altres països europeus
6 Àfrica
7 Amèrica
8 Àsia
9 Altres
10 - v.7 PREGUNTA MCSR
Enunciat Quin és el màxim nivell educatiu que ha assolit?
Codis
1 Sense estudis/Estudis Primaris
2 Estudis Secundaris
3 Estudis Universitaris
11 - v.8 PREGUNTA MCSR
Enunciat Situació prèvia a la creació de l’empresa actual:
Codis
1 Estudiant
2 Aturat/da
3 Assalariat/da
4 Professional autònom/a
5 Empresari/ària
12 - SALT PÀGINA
13 - PREGUNTA MATRIU Single Response
© Internet Interdisciplinary Institute
© M. Castells, J. Vilaseca (dirs.), J. Lladós (coord.), G. Ammetller, I. Esteban, M. Fernández, J. Lladós, I. Rodríguez, J.
Torrent, J. Vilaseca.
Entorn innovador, microempreses i desenvolupament local
Enunciat
v.74.1
Enunciat
Fila 1
v.74.2
Enunciat
Fila 2
v.74.3
Enunciat
Fila 3
Codis
1
2
17
Si us plau, ens pot dir si...
té creada alguna altra empresa en aquest moment?
té experiència prèvia en la creació d’empreses?
Aquesta és la primera empresa que crea amb el suport de Barcelona Activa?
Sí
No
14 - v.12 PREGUNTA MCSRPLUS
Si desenvolupa regularment i de forma complementària alguna activitat professional
Enunciat
remunerada, on la fa?
Codis
1 A una empresa privada
2 A una institució docent
0 (text d’Altres)Altres
15 - v.73 PREGUNTA MCMR
Enunciat Si té algun familiar que sigui o hagi estat propietari d’un negoci, quin és el parentiu?
Codis
1 Pare/Mare
2 Avi/Àvia
3 Altres
16 - v.14 PREGUNTA MCSR
Enunciat Si només existissin les dues opcions següents, què preferiria per als seus fills/filles?
Codis
1 Que fossin funcionaris/àries
2 Que tinguessin la seva pròpia empresa
17 - SALT PÀGINA
18 - PREGUNTA MATRIU Single Response
Enunciat Si us plau valori entre 1 (molt baix) i 5 (molt alt) el grau de satisfacció obtingut dels
serveis, programes o activitats oferts per Barcelona Activa en què participa actualment o
ha participat en el passat.
v.15.1
Enunciat Informació i assessorament per emprendre
Fila 1
v.15.2
Enunciat Desenvolupament del pla d’empresa
Fila 2
v.15.3
Enunciat Itineraris personalitzats per a la creació d'empreses
Fila 3
v.15.4
Enunciat Formació en tècniques de gestió empresarial
Fila 4
v.15.5
Enunciat Recerca de finançament
Fila 5
v.15.6 Aprofitament de la xarxa d’equipaments (viver, centre d'empreses i altres espais)
© Internet Interdisciplinary Institute
© M. Castells, J. Vilaseca (dirs.), J. Lladós (coord.), G. Ammetller, I. Esteban, M. Fernández, J. Lladós, I. Rodríguez, J.
Torrent, J. Vilaseca.
Annexos
18
Enunciat
Fila 6
v.15.7
Enunciat
Fila 7
v.15.8
Enunciat
Fila 8
v.15.9
Enunciat
Fila 9
v.15.10
Enunciat
Fila 10
v.15.11
Enunciat
Fila 11
v.15.12
Enunciat
Fila 12
v.15.13
Enunciat
Fila 13
v.15.14
Enunciat
Fila 14
v.15.15
Enunciat
Fila 15
v.15.16
Enunciat
Fila 16
v.15.17
Enunciat
Fila 17
v.15.18
Enunciat
Fila 18
v.15.19
Enunciat
Fila 19
v.15.20
Enunciat
Fila 20
v.15.21
Enunciat
Fila 21
v.15.22
Enunciat
Fila 22
v.15.23
Enunciat
Fila 23
v.15.24
Enunciat
Fila 24
v.15.25
Portal d’emprenedors
Cibernàrium
Porta22
Xarxactiva d’empreses
Dones emprenedores
Dia de l’emprenedor
Escola Virtual d’Emprenedors
Càpsules de coneixement
Setmanes temàtiques
Tallers, seminaris i conferències
Trobades sectorials
Coffee to coffee
Xats temàtics
Centre de recursos per a la gent emprenedora
Escola Tecnològica d'Estiu
Compartint solucions
Directori d’empreses
Borsa de negocis
Fons de coneixement
© Internet Interdisciplinary Institute
© M. Castells, J. Vilaseca (dirs.), J. Lladós (coord.), G. Ammetller, I. Esteban, M. Fernández, J. Lladós, I. Rodríguez, J.
Torrent, J. Vilaseca.
Entorn innovador, microempreses i desenvolupament local
Enunciat
Fila 25
Codis
1
2
3
4
5
19
1
2
3
4
5
19 - SALT PÀGINA
20 - v.75 PREGUNTA TEXT
Enunciat Què milloraria del que actualment l’ofereix Barcelona Activa per al desenvolupament amb
èxit de la seva empresa? 1. Pel que fa als equipaments:
21 - v.76 PREGUNTA TEXT
Enunciat 2. Pel que fa als serveis:
22 - SALT PÀGINA
23 - v.16 PREGUNTA MCMR
Enunciat Quins avantatges ha obtingut de la participació d’aquestes activitats ofertes per Barcelona
Activa?
Codis
1 Resolució de tràmits burocràtics i administratius
2 Elaboració del pla d’empresa inicial
3 Estímul de la cultura innovadora
4 Accés a recursos financers
5 Accés a recursos humans
6 Formació de noves habilitats i competències adequades a les necessitats de l’empresa
7 Accés a serveis de qualitat
8 Accés a nous socis o a xarxes d’empreses
9 Accés a nous coneixements
10 Accés a informació rellevant
11 Obtenció d’avantatges econòmics
12 Seguiment de l’evolució del projecte empresarial
13 Major reconeixement social i promoció de l’empresa
14 Ajuda en la reorientació del model de negoci
15 Suport en la informació, presentació o gestió de projectes a concursos públics
24 - v.18 PREGUNTA MCMRPLUS
En el seu cas, de quines altres institucions que ofereixen serveis als emprenedors/es
Enunciat
també s’ha beneficiat?
Codis
1 Generalitat de Catalunya (CIDEM...)
2 Diputació Barcelona
3 Universitats
4 Escoles de Negoci
5 Cambres de Comerç
0 (text d’Altres)Altres
25 - SALT PÀGINA
26 COMENTA
RI
Ja ha completat el 40% del qüestionari. Ànim i moltes gràcies! A partir d'ara li farem unes
preguntes més sobre la seva empresa.
© Internet Interdisciplinary Institute
© M. Castells, J. Vilaseca (dirs.), J. Lladós (coord.), G. Ammetller, I. Esteban, M. Fernández, J. Lladós, I. Rodríguez, J.
Torrent, J. Vilaseca.
20
Annexos
27 - v.19 PREGUNTA MCMR
Enunciat On està localitzada la seva/es empresa/es?
Codis
1 Viver de Glòries
2 Fòrum Nord
3 Altres
28 - SALT PÀGINA
29 - v.20 PREGUNTA MCMRPLUS
Enunciat Quins són els avantatges que obté de la seva localització?
Codis
1 Cost econòmic del lloguer
2 Estalvi de costos per serveis i equipaments compartits
3 Proximitat a fonts d’informació
4 Proximitat a fonts de finançament
5 Proximitat a recursos de formació
6 Proximitat a serveis de qualitat
7 Proximitat a proveïdors i/o clients
8 Proximitat a altres empreses (xarxa relacional)
9 Promoció institucional i millor accés als mitjans de comunicació
10 Millor accés a innovacions tecnològiques
0 (text d’Altres)Altres
30 - v.21 PREGUNTA MCSR
Ha estat localitzada la seva empresa, en el passat, en algun viver de Barcelona Activa o al
Enunciat
Fòrum Nord?
Codis
1 Sí
2 No
31 - v.22 PREGUNTA MCMRPLUS
Enunciat Per quins motius té una localització alternativa als espais de Barcelona Activa?
Codis
1 No reuneixo les condicions necessàries
2 No en coneixia la possibilitat
3 Tenen un cost massa elevat
4 Excessiu temps d’espera
5 M’oferien uns avantatges insuficients
6 No en veig la necessitat
7 Estic pròxim als meus proveïdors i/o clients
8 Estic pròxim a una oferta de serveis de qualitat
9 Estic pròxim a altres empreses relacionades (xarxa)
0 (text d’Altres)Altres
32 - SALT PÀGINA
33 - v.23 PREGUNTA MCSR
Enunciat Participa a la Xarxactiva d’empreses que organitza Barcelona Activa?
Codis
1 Sí
2 No
34 - SALT PÀGINA
35 - v.24 PREGUNTA MCMRPLUS
Enunciat Quins avantatges obté de la participació en la Xarxactiva d'empreses?
© Internet Interdisciplinary Institute
© M. Castells, J. Vilaseca (dirs.), J. Lladós (coord.), G. Ammetller, I. Esteban, M. Fernández, J. Lladós, I. Rodríguez, J.
Torrent, J. Vilaseca.
Entorn innovador, microempreses i desenvolupament local
Codis
1
2
3
4
5
6
0
21
Afavoreix el desenvolupament d’innovacions
Accés a nous coneixements
Accés a socis comercials
Permet desenvolupar aliances estratègiques
Ofereix noves oportunitats de negoci
Accés a activitats de formació
(text d’Altres)Altres
36 - v.25 PREGUNTA MCMR
Enunciat Considera que l’experiència de cooperació amb Barcelona Activa li permet compartir amb
les empreses del seu entorn:
Codis
1 Un conjunt de recursos materials i serveis
2 Un model organitzatiu comú
3 Una xarxa de relacions mútues
4 Una cultura propícia a la innovació continuada
5 Un sistema de formació i aprenentatge comú
6 Una predisposició a emprendre noves activitats
7 Una major capacitat d’adaptació als canvis del mercat
37 - v.26 PREGUNTA MCMR
Enunciat Des de la seva creació, amb qui ha cooperat la seva empresa per tal d’introduir
innovacions?
Codis
1 Staff de Barcelona Activa
2 Centres d’innovació no universitaris
3 Universitats
4 Empreses competidores
5 Proveïdors de tecnologia
6 Altres proveïdors
7 Distribuïdors
8 Clients/usuaris finals
9 No he cooperat amb ningú
38 - SALT PÀGINA
39 - v.27 PREGUNTA MCSR
Manté vincles amb empreses localitzades als espais de Barcelona Activa (Viver Glòries i
Enunciat
Fòrum Nord)?
Codis
1 Sí
2 No
40 - SALT PÀGINA
41 - v.28 PREGUNTA MCMRPLUS
Enunciat De quin tipus són aquests vincles?
Codis
1 Comercials (clients/proveïdors/subcontractistes/distribuïdors)
2 Difusió de coneixement
3 Cooperació en innovació
4 Cooperació en comercialització
5 Generació de noves oportunitats de negoci
6 Aliances estratègiques
7 Compartir recursos humans i de formació
0 (text d’Altres)Altres
© Internet Interdisciplinary Institute
© M. Castells, J. Vilaseca (dirs.), J. Lladós (coord.), G. Ammetller, I. Esteban, M. Fernández, J. Lladós, I. Rodríguez, J.
Torrent, J. Vilaseca.
Annexos
22
42 - SALT PÀGINA
43 COMENTA
RI
Ànim, ja ha completat el 75% del qüestionari! Només li resta un darrer bloc de preguntes
molt concretes sobre la seva empresa. Moltes gràcies!
44 - v.29 PREGUNTA MCMR
Enunciat Disposa la seva empresa de...?
Codis
1 Connexió a Internet per mitjà d’ADSL, de cable o d’altres mitjans de banda ampla
2 Connexió a Internet per altres mitjans d’accés
3 Pàgina web
45 - v.30 PREGUNTA MCMR
Enunciat Quines de les següents tecnologies de la informació s’utilitzen a la seva empresa?
Codis
Sistema informàtic de planificació de la producció o de l’oferta de serveis (tipus ERP o
1
altres)
Sistema informàtic de planificació de l’aprovisionament o de la distribució (tipus EDI o
2
altres)
3 Sistema informàtic de gestió de la informació dels clients (tipus CRM o altres)
Sistemes informàtics de comptabilitat i facturació (tipus Contaplus, Contawin, Facturaplus
4
o altres)
Sistemes informàtics de gestió de dades (Datawarehouse) o eines d’explotació de la
5
informació (tipus Datamining, OLAP o altres)
46 - v.31 PREGUNTA MCMR
Enunciat En els darrers dos anys, quines innovacions ha introduït amb el suport de les TIC
(tecnologies de la informació i les comunicacions)?
Codis
1 De producte o servei
2 De procés
3 Organitzativa
4 Cap
47 - SALT PÀGINA
48 - v.32 PREGUNTA MCMRPLUS
Quins han estat els resultats principals de les innovacions que ha desenvolupat des que
Enunciat
ha creat la seva empresa?
Codis
1 Una oferta més àmplia de serveis o productes
2 Una resposta més ràpida a la demanda del mercat
3 Un procés productiu més flexible
4 Una gestió logística més àgil
5 Uns sistemes de gestió interna automatitzats
6 Nous canals de comercialització
7 Una nova estructura organitzativa
0 (text d’Altres)Altres
49 - v.33 PREGUNTA MCSR
Enunciat Ha patentat o registrat alguna de les seves innovacions, dissenys o idees?
Codis
1 Sí
2 No
© Internet Interdisciplinary Institute
© M. Castells, J. Vilaseca (dirs.), J. Lladós (coord.), G. Ammetller, I. Esteban, M. Fernández, J. Lladós, I. Rodríguez, J.
Torrent, J. Vilaseca.
Entorn innovador, microempreses i desenvolupament local
23
50 - v.34 PREGUNTA MCMR
Enunciat Quin ha estat l’origen de les innovacions que ha introduït en la seva empresa?
Codis
1 Departament propi de disseny i/o R+D+i
2 El personal de l’empresa en general
3 Empreses especialitzades o personal contractat
51 - v.35 PREGUNTA MCSR
Per tal de desenvolupar aquestes innovacions ha cooperat amb altres empreses o
Enunciat
institucions amb el suport de les TIC?
Codis
1 Sí
2 No
52 - SALT PÀGINA
53 - v.36 PREGUNTA MCSR
Enunciat Com s’organitza la seva empresa?
Codis
1 Per processos o projectes
2 Per productes o serveis
3 Per àrees geogràfiques
4 Per àrees funcionals
54 - PREGUNTA MATRIU Single Response
Enunciat La seva empresa...
v.71.1
Enunciat pot adaptar ràpidament la tecnologia als canvis en la demanda?
Fila 1
v.71.2
Enunciat té equips de treball flexibles?
Fila 2
v.71.3
Enunciat subcontracta alguna de les seves operacions?
Fila 3
v.71.4
Enunciat és subcontractada per altres empreses?
Fila 4
v.71.5
Enunciat desenvolupa alguna activitat econòmica amb els competidors?
Fila 5
v.71.6
Enunciat té com a forma predominant de supervisió del treball els objectius/resultats?
Fila 6
v.71.7
Enunciat desenvolupa activitats de teletreball?
Fila 7
Codis
1 Sí
2 No
55 - PREGUNTA NUMÈRICA MÚLTIPLES FILES
Enunciat Si desenvolupa activitats comercials per Internet, quin % representen aproximadament?
v.44.1
Enunciat Les compres per Internet sobre el total de compres:
Fila 1
v.44.2 Les vendes per Internet sobre el total de vendes:
© Internet Interdisciplinary Institute
© M. Castells, J. Vilaseca (dirs.), J. Lladós (coord.), G. Ammetller, I. Esteban, M. Fernández, J. Lladós, I. Rodríguez, J.
Torrent, J. Vilaseca.
24
Annexos
Enunciat
Fila 2
56 - SALT PÀGINA
57 - v.45 PREGUNTA MCSR
Enunciat Quina és l’estratègia de competitivitat predominant de la seva empresa?
Codis
1 Costos
2 Diferenciació tecnològica
3 Diferenciació de marca
4 Oferta d’un producte o servei especialitzat
5 Qualitat
6 Flexibilitat i resposta ràpida
58 - PREGUNTA MATRIU Single Response
Enunciat La seva empresa...
v.72.1
Enunciat fa servir estudis d’investigació de mercats per a comprendre les necessitats del client?
Fila 1
v.72.2
Enunciat té segmentada la clientela?
Fila 2
v.72.3
Enunciat manté una relació individualitzada amb cadascun dels seus clients?
Fila 3
v.72.4
Enunciat ofereix els seus productes o serveis a mida (adaptats a cada client)?
Fila 4
v.72.5
Enunciat discrimina els preus dels seus productes o serveis entre grups de clients?
Fila 5
Codis
1 Sí
2 No
59 - v.51 PREGUNTA MCSR
Enunciat Com considera que és la pressió competitiva que afronta la seva empresa?
Codis
1 Molt alta
2 Alta
3 Baixa
4 Molt baixa
60 - SALT PÀGINA
61 - v.70 PREGUNTA NUMÈRICA
Enunciat Quin any es va crear la seva empresa?
62 - v.53 PREGUNTA MCSR
Enunciat En quin dels següents sectors inclouria l’activitat que desenvolupa la seva empresa:
Codis
1 Sector TIC
2 Producció industrial
3 Construcció
4 Comerç i restauració
5 Transport i comunicacions
© Internet Interdisciplinary Institute
© M. Castells, J. Vilaseca (dirs.), J. Lladós (coord.), G. Ammetller, I. Esteban, M. Fernández, J. Lladós, I. Rodríguez, J.
Torrent, J. Vilaseca.
Entorn innovador, microempreses i desenvolupament local
25
6 Serveis financers, immobiliaris i a les empreses
7 Serveis personals i activitats socials
8 Altres serveis
63 - PREGUNTA NUMÈRICA MÚLTIPLES FILES
Enunciat Nombre de socis/sòcies fundadors/es:
v.54.1
Enunciat Homes
Fila 1
v.54.2
Enunciat Dones
Fila 2
64 - v.55 PREGUNTA NUMÈRICA
Enunciat Nombre de socis/sòcies actuals:
65 - SALT PÀGINA
66 - PREGUNTA NUMÈRICA MÚLTIPLES FILES
Enunciat Nombre treballadors/es (inclosos els propietaris/àries) equivalent a persones amb jornada
laboral a temps complet:
v.56.1
Enunciat Homes
Fila 1
v.56.2
Enunciat Dones
Fila 2
67 - v.57 PREGUNTA MCSR
Majoritàriament, quin és el màxim nivell educatiu que han assolit els treballadors/es de la
Enunciat
seva empresa?
Codis
1 Sense estudis/Estudis Primaris
2 Estudis Secundaris
3 Estudis Universitaris
68 - v.58 PREGUNTA MCSR
Enunciat En relació a l’any anterior, el nombre de treballadors/es...
Codis
1 Augmenta
2 Es manté
3 Disminueix
69 - SALT PÀGINA
70 - v.59 PREGUNTA NUMÈRICA
Enunciat Volum de facturació previst per enguany, aproximadament:
71 - v.60 PREGUNTA MCSR
Enunciat En relació a l’any anterior, la facturació...
Codis
1 Augmenta
2 Es manté
3 Disminueix
72 - PREGUNTA NUMÈRICA MÚLTIPLES FILES
Enunciat Distribució de les vendes (en %)
© Internet Interdisciplinary Institute
© M. Castells, J. Vilaseca (dirs.), J. Lladós (coord.), G. Ammetller, I. Esteban, M. Fernández, J. Lladós, I. Rodríguez, J.
Torrent, J. Vilaseca.
Annexos
26
v.61.1
Enunciat
Fila 1
v.61.2
Enunciat
Fila 2
v.61.3
Enunciat
Fila 3
v.61.4
Enunciat
Fila 4
Clients localitzats al Viver de Glòries i al Fòrum Nord:
Clients localitzats a la resta de Catalunya:
Clients localitzats a la resta de l’Estat:
Clients localitzats a l’estranger:
73 - v.62 PREGUNTA MCSR
Enunciat Té previst obtenir beneficis aquest any?
Codis
1 Sí
2 No
74 - v.63 PREGUNTA NUMÈRICA
Enunciat Quin és aproximadament l’import del seu actiu material (equipaments, mobiliari,
instal·lacions...)?
75 - v.64 PREGUNTA NUMÈRICA
Enunciat Quin és aproximadament l’import del seu actiu immaterial (patents, software, despeses
R+D...)?
76 - v.65 PREGUNTA MCSR
Enunciat En quin tram situa el salari mitjà brut anual dels seus empleats/des?
Codis
1 Menys de 18.000 euros
2 Entre 18.000 i 24.000 euros
3 Més de 24.000 euros
77 - SALT PÀGINA
78 - v.66 PREGUNTA MCMRPLUS
Enunciat Com ha finançat la posada en marxa de la seva empresa?
Codis
1 Amb estalvis propis
2 Amb l’ajuda dels amics/gues o la família
3 Amb el suport d’inversors particulars (business angels)
4 Amb la capitalització del subsidi de l’atur
5 Mitjançant capital-risc
6 Mitjançant microcrèdits
7 Mitjançant subvencions públiques
8 Mitjançant el crèdit bancari convencional
0 (text d’Altres)Altres
79 - v.67 PREGUNTA MCSR
Enunciat Ha rebut el suport de Barcelona Activa per a l’obtenció d’aquest finançament?
Codis
1 Sí
2 No
80 - v.68 PREGUNTA MCMR
Enunciat Per acabar, quines són les estratègies de creixement que vol impulsar per a la seva
© Internet Interdisciplinary Institute
© M. Castells, J. Vilaseca (dirs.), J. Lladós (coord.), G. Ammetller, I. Esteban, M. Fernández, J. Lladós, I. Rodríguez, J.
Torrent, J. Vilaseca.
Entorn innovador, microempreses i desenvolupament local
27
empresa?
Codis
1
2
3
4
5
6
7
8
Augmentar la quota de mercat dels productes/serveis actuals
Desenvolupar nous productes i serveis
Obrir nous mercats amb els productes/serveis actuals
Obrir nous mercats mitjançant la diversificació de productes/serveis
Desenvolupament d’aliances estratègiques amb altres empreses
Desenvolupament d’un grup mitjançant la creació de noves empreses
Encara no ho sé
Cap (voldria mantenir la situació actual)
81 - v.69 PREGUNTA MCMRPLUS
Enunciat I com pensa finançar el creixement de la seva empresa?
Codis
1 Amb recursos propis
2 Amb aportacions de nous socis
3 Amb subvencions públiques
4 Amb endeutament convencional
5 Encara no ho sé
0 (text d’Altres)Altres
82 –
COMENTA
RI
Moltes gràcies per participar. Si us plau, cliqui sobre el botó ENVIAR.
© Internet Interdisciplinary Institute
© M. Castells, J. Vilaseca (dirs.), J. Lladós (coord.), G. Ammetller, I. Esteban, M. Fernández, J. Lladós, I. Rodríguez, J.
Torrent, J. Vilaseca.
Entorn innovador, microempreses i desenvolupament local
29
Annex VI. Enquesta als altres emprenedors participants de BarcelonaNETactiva
Llegenda
-
MCSR: pregunta a resposta única
MCMR: pregunta a resposta múltiple
MCSRPLUS: pregunta a resposta única amb opció de resposta de text “Altres”
MCMRPLUS: pregunta a resposta múltiple amb opció de resposta de text “Altres”
MATRIU Single Response: matriu de preguntes a resposta única
NUMÈRICA MÚLTIPLES FILES: sèrie de preguntes numèriques
- Aspectes Generales Títol: Enquesta BarcelonaNETActiva
Subtítol:
Contingut
1COMENTA
RI
Benvolgut/benvolguda, li agraïm molt la seva col·laboració.
2 - v.77 PREGUNTA MCSR
Enunciat Sisplau assenyali l'afirmació amb que s’identifica:
Codis
1 Tinc una empresa
2 Tinc un pla d'empresa
3 Cap de les anteriors
3 - SALT PÀGINA
4COMENTA
RI
Per començar, li farem unes preguntes sobre la seva persona.
5 - v.78 PREGUNTA MCMR
Enunciat Quines són les motivacions principals per a la creació de la seva empresa?
Codis
1 Desig d'independència
2 Realització personal
3 Motivació econòmica
4 Encoratjament familiar o d'amistats
5 Estímul institucional
6 Obtenció de major prestigi social
7 Coneixement d'altres experiències d'èxit
8 Necessitat de fugir de l'atur
9 Voluntat de reorientació professional
10 Voluntat de promoció professional
11 Acomiadament de la feina anterior
12 Aprofitament de l’ús de les noves tecnologies
13 Aprofitament d’una oportunitat de negoci
14 Spin-off d’una altra empresa existent
6 - v.1 PREGUNTA MCMR
Enunciat Quines foren les motivacions principals de la creació de la seva empresa actual?
Codis
© Internet Interdisciplinary Institute
© M. Castells, J. Vilaseca (dirs.), J. Lladós (coord.), G. Ammetller, I. Esteban, M. Fernández, J. Lladós, I. Rodríguez, J.
Torrent, J. Vilaseca.
Annexos
30
1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
11
12
13
14
Desig d'independència
Realització personal
Motivació econòmica
Encoratjament familiar o d'amistats
Estímul institucional
Obtenció de major prestigi social
Coneixement d'altres experiències d'èxit
Necessitat de fugir de l'atur
Voluntat de reorientació professional
Voluntat de promoció professional
Acomiadament de la feina anterior
Aprofitament de l’ús de les noves tecnologies
Aprofitament d’una oportunitat de negoci
Spin-off d’una altra empresa existent
7 - SALT PÀGINA
8 - v.79 PREGUNTA MCSRPLUS
Quin programa o activitat de Barcelona Activa l’ha ajudat a prendre la decisió de crear
Enunciat
l’empresa?
Codis
1 Cap
2 Dia de l’emprenedor
3 Dones Emprenedores
4 Pla Jove Formació-Ocupació
5 Formació Ocupacional
6 Passarel·les cap a l’ocupació
7 Porta22
8 Programa d’acompanyament per emprendre/promoció de la iniciativa emprenedora
9 Programes experiencials
10 Programa Idees Madures
11 Programa d'Ocupació Acció 40
0 (text d’Altres)Altres
9 - v.2 PREGUNTA MCSRPLUS
Quin programa o activitat de Barcelona Activa l’ha ajudat a prendre la decisió de crear
Enunciat
l’empresa?
Codis
1 Cap
2 Dia de l’emprenedor
3 Dones Emprenedores
4 Pla Jove Formació-Ocupació
5 Formació Ocupacional
6 Passarel·les cap a l’ocupació
7 Porta22
8 Programa d’acompanyament per emprendre/promoció de la iniciativa emprenedora
9 Programes experiencials
10 Programa Idees Madures
11 Programa d'Ocupació Acció 40
0 (text d’Altres)Altres
10 - v.80 PREGUNTA MCMRPLUS
Enunciat Com va tenir coneixement de l’existència de Barcelona Activa?
Codis
1 Altres emprenedors/es
2 Família o amics/gues
3 Mitjans de comunicació
© Internet Interdisciplinary Institute
© M. Castells, J. Vilaseca (dirs.), J. Lladós (coord.), G. Ammetller, I. Esteban, M. Fernández, J. Lladós, I. Rodríguez, J.
Torrent, J. Vilaseca.
Entorn innovador, microempreses i desenvolupament local
31
4 Internet
5 Altres institucions públiques
0 (text d’Altres)Altres
11 - v.3 PREGUNTA MCMRPLUS
Enunciat Com va tenir coneixement de l’existència de Barcelona Activa?
Codis
1 Altres emprenedors/es
2 Família o amics/gues
3 Mitjans de comunicació
4 Internet
5 Altres institucions públiques
0 (text d’Altres)Altres
12 COMENTA
RI
Per començar, li farem unes preguntes sobre la seva persona.
13 - v.863 PREGUNTA MCSR
Enunciat Gènere:
Codis
1 Home
2 Dona
14 - v.864 PREGUNTA NUMÈRICA
Enunciat Edat:
15 - v.872 PREGUNTA MCSR
Enunciat Lloc de procedència:
Codis
1 Barcelona
2 Catalunya
3 Altres comunitats autònomes de l’Estat
4 Altres països de la Unió Europea
5 Altres països europeus
6 Àfrica
7 Amèrica
8 Àsia
9 Altres
16 - SALT PÀGINA
17 - v.81 PREGUNTA MCSR
Enunciat Gènere:
Codis
1 Home
2 Dona
18 - v.6 PREGUNTA MCSR
Enunciat Gènere:
Codis
1 Home
2 Dona
19 - v.82 PREGUNTA NUMÈRICA
Enunciat Edat:
© Internet Interdisciplinary Institute
© M. Castells, J. Vilaseca (dirs.), J. Lladós (coord.), G. Ammetller, I. Esteban, M. Fernández, J. Lladós, I. Rodríguez, J.
Torrent, J. Vilaseca.
32
Annexos
20 - v.4 PREGUNTA NUMÈRICA
Enunciat Edat:
21 - v.83 PREGUNTA MCSR
Enunciat Lloc de procedència:
Codis
1 Barcelona
2 Catalunya
3 Altres comunitats autònomes de l’Estat
4 Altres països de la Unió Europea
5 Altres països europeus
6 Àfrica
7 Amèrica
8 Àsia
9 Altres
22 - v.5 PREGUNTA MCSR
Enunciat Lloc de procedència:
Codis
1 Barcelona
2 Catalunya
3 Altres comunitats autònomes de l’Estat
4 Altres països de la Unió Europea
5 Altres països europeus
6 Àfrica
7 Amèrica
8 Àsia
9 Altres
23 - v.865 PREGUNTA MCSR
Enunciat Quin és el màxim nivell educatiu que ha assolit?
Codis
1 Sense estudis/Estudis Primaris
2 Estudis Secundaris
3 Estudis Universitaris
24 - v.84 PREGUNTA MCSR
Enunciat Quin és el màxim nivell educatiu que ha assolit?
Codis
1 Sense estudis/Estudis Primaris
2 Estudis Secundaris
3 Estudis Universitaris
25 - v.7 PREGUNTA MCSR
Enunciat Quin és el màxim nivell educatiu que ha assolit?
Codis
1 Sense estudis/Estudis Primaris
2 Estudis Secundaris
3 Estudis Universitaris
26 - v.866 PREGUNTA MCSR
Enunciat Situació quan va acudir per primer cop a Barcelona Activa:
Codis
1 Estudiant
2 Aturat/da
3 Assalariat/da
4 Professional autònom/a
© Internet Interdisciplinary Institute
© M. Castells, J. Vilaseca (dirs.), J. Lladós (coord.), G. Ammetller, I. Esteban, M. Fernández, J. Lladós, I. Rodríguez, J.
Torrent, J. Vilaseca.
Entorn innovador, microempreses i desenvolupament local
33
5 Empresari/ària
27 - v.867 PREGUNTA MCSR
Enunciat Situació actual:
Codis
1 Estudiant
2 Aturat/da
3 Assalariat/da
4 Professional autònom/a
5 Empresari/ària
28 - v.85 PREGUNTA MCSR
Enunciat Situació actual:
Codis
1 Estudiant
2 Aturat/da
3 Assalariat/da
4 Professional autònom/a
5 Empresari/ària
29 - v.8 PREGUNTA MCSR
Enunciat Situació prèvia a la creació de l’empresa actual:
Codis
1 Estudiant
2 Aturat/da
3 Assalariat/da
4 Professional autònom/a
5 Empresari/ària
30 - SALT PÀGINA
31 - PREGUNTA MATRIU Single Response
Enunciat Si us plau, ens pot dir si...
v.74.1
Enunciat té creada alguna altra empresa en aquest moment?
Fila 1
v.74.2
Enunciat té experiència prèvia en la creació d’empreses?
Fila 2
Codis
1 Sí
2 No
32 - v.12 PREGUNTA MCSRPLUS
Si desenvolupa regularment i de forma complementària alguna activitat professional
Enunciat
remunerada, on la fa?
Codis
1 A una empresa privada
2 A una institució docent
0 (text d’Altres)Altres
33 - v.868 PREGUNTA MCMRPLUS
Enunciat Si té algun familiar que sigui o hagi estat propietari d’un negoci, quin és el parentiu?
Codis
1 Pare/Mare
2 Avi/Àvia
0 (text d’Altres)Altres
© Internet Interdisciplinary Institute
© M. Castells, J. Vilaseca (dirs.), J. Lladós (coord.), G. Ammetller, I. Esteban, M. Fernández, J. Lladós, I. Rodríguez, J.
Torrent, J. Vilaseca.
34
Annexos
34 - v.86 PREGUNTA MCMRPLUS
Enunciat Si té algun familiar que sigui o hagi estat propietari d’un negoci, quin és el parentiu?
Codis
1 Pare/Mare
2 Avi/Àvia
0 (text d’Altres)Altres
35 - v.73 PREGUNTA MCMRPLUS
Enunciat Si té algun familiar que sigui o hagi estat propietari d’un negoci, quin és el parentiu?
Codis
1 Pare/Mare
2 Avi/Àvia
0 (text d’Altres)Altres
36 - v.869 PREGUNTA MCSR
Enunciat Si només existissin les dues opcions següents, què preferiria per als seus fills/filles?
Codis
1 Que fossin funcionaris/àries
2 Que tinguessin la seva pròpia empresa
37 - v.87 PREGUNTA MCSR
Enunciat Si només existissin les dues opcions següents, què preferiria per als seus fills/filles?
Codis
1 Que fossin funcionaris/àries
2 Que tinguessin la seva pròpia empresa
38 - v.14 PREGUNTA MCSR
Enunciat Si només existissin les dues opcions següents, què preferiria per als seus fills/filles?
Codis
1 Que fossin funcionaris/àries
2 Que tinguessin la seva pròpia empresa
39 - SALT PÀGINA
40 - PREGUNTA MATRIU Single Response
Enunciat Si us plau valori entre 1 (molt baix) i 5 (molt alt) el grau de satisfacció obtingut dels
serveis, programes o activitats oferts per Barcelona Activa en què participa actualment o
ha participat en el passat.
v.88.1
Enunciat Informació i assessorament per emprendre
Fila 1
v.88.2
Enunciat Desenvolupament del pla d’empresa
Fila 2
v.88.3
Enunciat Itineraris personalitzats per a la creació d'empreses
Fila 3
v.88.4
Enunciat Formació en tècniques de gestió empresarial
Fila 4
v.88.5
Enunciat Recerca de finançament
Fila 5
v.88.6
Enunciat Portal d’emprenedors
Fila 6
© Internet Interdisciplinary Institute
© M. Castells, J. Vilaseca (dirs.), J. Lladós (coord.), G. Ammetller, I. Esteban, M. Fernández, J. Lladós, I. Rodríguez, J.
Torrent, J. Vilaseca.
Entorn innovador, microempreses i desenvolupament local
v.88.7
Enunciat
Fila 7
v.88.8
Enunciat
Fila 8
v.88.9
Enunciat
Fila 9
v.88.10
Enunciat
Fila 10
v.88.11
Enunciat
Fila 11
v.88.12
Enunciat
Fila 12
v.88.13
Enunciat
Fila 13
v.88.14
Enunciat
Fila 14
v.88.15
Enunciat
Fila 15
v.88.16
Enunciat
Fila 16
v.88.17
Enunciat
Fila 17
v.88.18
Enunciat
Fila 18
Codis
1
2
3
4
5
35
Cibernàrium
Porta22
Dones emprenedores
Dia de l’emprenedor
Escola Virtual d’Emprenedors
Càpsules de coneixement
Setmanes temàtiques
Tallers, seminaris i conferències
Centre de recursos per a la gent emprenedora
Escola Tecnològica d'Estiu
Directori d’empreses
Borsa de negocis
1
2
3
4
5
41 - PREGUNTA MATRIU Single Response
Enunciat Si us plau valori entre 1 (molt baix) i 5 (molt alt) el grau de satisfacció obtingut dels
serveis, programes o activitats oferts per Barcelona Activa en què participa actualment o
ha participat en el passat.
v.15.1
Enunciat Informació i assessorament per emprendre
Fila 1
v.15.2
Enunciat Desenvolupament del pla d’empresa
Fila 2
v.15.3
Enunciat Itineraris personalitzats per a la creació d'empreses
Fila 3
v.15.4 Formació en tècniques de gestió empresarial
© Internet Interdisciplinary Institute
© M. Castells, J. Vilaseca (dirs.), J. Lladós (coord.), G. Ammetller, I. Esteban, M. Fernández, J. Lladós, I. Rodríguez, J.
Torrent, J. Vilaseca.
Annexos
36
Enunciat
Fila 4
v.15.5
Enunciat
Fila 5
v.15.6
Enunciat
Fila 6
v.15.7
Enunciat
Fila 7
v.15.8
Enunciat
Fila 8
v.15.9
Enunciat
Fila 9
v.15.10
Enunciat
Fila 10
v.15.11
Enunciat
Fila 11
v.15.12
Enunciat
Fila 12
v.15.13
Enunciat
Fila 13
v.15.14
Enunciat
Fila 14
v.15.15
Enunciat
Fila 15
v.15.16
Enunciat
Fila 16
v.15.17
Enunciat
Fila 17
v.15.18
Enunciat
Fila 18
v.15.19
Enunciat
Fila 19
v.15.20
Enunciat
Fila 20
v.15.21
Enunciat
Fila 21
v.15.22
Enunciat
Fila 22
v.15.23
Recerca de finançament
Aprofitament de la xarxa d’equipaments (viver, centre d'empreses i altres espais)
Portal d’emprenedors
Cibernàrium
Porta22
Xarxactiva d’empreses
Dones emprenedores
Dia de l’emprenedor
Escola Virtual d’Emprenedors
Càpsules de coneixement
Setmanes temàtiques
Tallers, seminaris i conferències
Trobades sectorials
Coffee to coffee
Xats temàtics
Centre de recursos per a la gent emprenedora
Escola Tecnològica d'Estiu
Compartint solucions
Directori d’empreses
© Internet Interdisciplinary Institute
© M. Castells, J. Vilaseca (dirs.), J. Lladós (coord.), G. Ammetller, I. Esteban, M. Fernández, J. Lladós, I. Rodríguez, J.
Torrent, J. Vilaseca.
Entorn innovador, microempreses i desenvolupament local
Enunciat
Fila 23
v.15.24
Enunciat
Fila 24
v.15.25
Enunciat
Fila 25
Codis
1
2
3
4
5
37
Borsa de negocis
Fons de coneixement
1
2
3
4
5
42 - SALT PÀGINA
43 - v.89 PREGUNTA TEXT
Enunciat Què milloraria del que actualment l’ofereix Barcelona Activa per al desenvolupament amb
èxit de la seva empresa?
44 - v.75 PREGUNTA TEXT
Enunciat Què milloraria del que actualment l’ofereix Barcelona Activa per al desenvolupament amb
èxit de la seva empresa?
45 - SALT PÀGINA
46 - v.90 PREGUNTA MCMR
Enunciat Quins avantatges ha obtingut de la participació en aquestes activitats ofertes per
Barcelona Activa?
Codis
1 Resolució de tràmits burocràtics i administratius
2 Elaboració del pla d’empresa inicial
3 Estímul de la cultura innovadora
4 Accés a recursos financers
5 Accés a recursos humans
6 Formació de noves habilitats i competències adequades a les necessitats de l’empresa
7 Accés a serveis de qualitat
8 Accés a nous socis o a xarxes d’empreses
9 Accés a nous coneixements
10 Accés a informació rellevant
11 Obtenció d’avantatges econòmics
12 Seguiment de l’evolució del projecte empresarial
13 Major reconeixement social i promoció de l’empresa
14 Ajuda en la reorientació del model de negoci
15 Suport en la informació, presentació o gestió de projectes a concursos públics
47 - v.16 PREGUNTA MCMR
Enunciat Quins avantatges ha obtingut de la participació en aquestes activitats ofertes per
Barcelona Activa?
Codis
1 Resolució de tràmits burocràtics i administratius
2 Elaboració del pla d’empresa inicial
3 Estímul de la cultura innovadora
4 Accés a recursos financers
5 Accés a recursos humans
6 Formació de noves habilitats i competències adequades a les necessitats de l’empresa
© Internet Interdisciplinary Institute
© M. Castells, J. Vilaseca (dirs.), J. Lladós (coord.), G. Ammetller, I. Esteban, M. Fernández, J. Lladós, I. Rodríguez, J.
Torrent, J. Vilaseca.
Annexos
38
7
8
9
10
11
12
13
14
15
Accés a serveis de qualitat
Accés a nous socis o a xarxes d’empreses
Accés a nous coneixements
Accés a informació rellevant
Obtenció d’avantatges econòmics
Seguiment de l’evolució del projecte empresarial
Major reconeixement social i promoció de l’empresa
Ajuda en la reorientació del model de negoci
Suport en la informació, presentació o gestió de projectes a concursos públics
48 - v.91 PREGUNTA MCMRPLUS
En el seu cas, de quines altres institucions que ofereixen serveis als emprenedors/es
Enunciat
també s’ha beneficiat?
Codis
1 Generalitat de Catalunya (CIDEM...)
2 Diputació Barcelona
3 Universitats
4 Escoles de Negoci
5 Cambres de Comerç
0 (text d’Altres)Altres
49 - v.18 PREGUNTA MCMRPLUS
En el seu cas, de quines altres institucions que ofereixen serveis als emprenedors/es
Enunciat
també s’ha beneficiat?
Codis
1 Generalitat de Catalunya (CIDEM...)
2 Diputació Barcelona
3 Universitats
4 Escoles de Negoci
5 Cambres de Comerç
0 (text d’Altres)Altres
50 - SALT PÀGINA
51 COMENTA
RIO
Ja ha completat el 40% del qüestionari. Ànim i moltes gràcies! A partir d'ara li farem unes
preguntes més sobre la seva empresa.
52 - v.22 PREGUNTA MCMRPLUS
Enunciat Per quins motius té una localització alternativa als espais de Barcelona Activa?
Codis
1 No reuneixo les condicions necessàries
2 No en coneixia la possibilitat
3 Tenen un cost massa elevat
4 Excessiu temps d’espera
5 M’oferien uns avantatges insuficients
6 No en veig la necessitat
7 Estic pròxim als meus proveïdors i/o clients
8 Estic pròxim a una oferta de serveis de qualitat
9 Estic pròxim a altres empreses relacionades (xarxa)
0 (text d’Altres)Altres
53 - v.23 PREGUNTA MCSR
Enunciat Participa a la Xarxactiva d’empreses que organitza Barcelona Activa?
Codis
1 Sí
2 No
© Internet Interdisciplinary Institute
© M. Castells, J. Vilaseca (dirs.), J. Lladós (coord.), G. Ammetller, I. Esteban, M. Fernández, J. Lladós, I. Rodríguez, J.
Torrent, J. Vilaseca.
Entorn innovador, microempreses i desenvolupament local
39
54 - SALT PÀGINA
55 - v.24 PREGUNTA MCMRPLUS
Enunciat Quins avantatges obté de la participació en la Xarxactiva d'empreses?
Codis
1 Afavoreix el desenvolupament d’innovacions
2 Accés a nous coneixements
3 Accés a socis comercials
4 Permet desenvolupar aliances estratègiques
5 Ofereix noves oportunitats de negoci
6 Accés a activitats de formació
0 (text d’Altres)Altres
56 - v.26 PREGUNTA MCMR
Enunciat Des de la seva creació, amb qui ha cooperat la seva empresa per tal d’introduir
innovacions?
Codis
1 Staff de Barcelona Activa
2 Centres d’innovació no universitaris
3 Universitats
4 Empreses competidores
5 Proveïdors de tecnologia
6 Altres proveïdors
7 Distribuïdors
8 Clients/usuaris finals
9 No he cooperat amb ningú
57 - SALT PÀGINA
58 - v.27 PREGUNTA MCSR
Manté vincles amb empreses localitzades als espais de Barcelona Activa (Viver Glòries i
Enunciat
Fòrum Nord)?
Codis
1 Sí
2 No
59 - SALT PÀGINA
60 - v.28 PREGUNTA MCMRPLUS
Enunciat De quin tipus són aquests vincles?
Codis
1 Comercials (clients/proveïdors/subcontractistes/distribuïdors)
2 Difusió de coneixement
3 Cooperació en innovació
4 Cooperació en comercialització
5 Generació de noves oportunitats de negoci
6 Aliances estratègiques
7 Compartir recursos humans i de formació
0 (text d’Altres)Altres
61 - SALT PÀGINA
62 COMENTA
RIO
Ànim, ja ha completat el 75% del qüestionari! Només li resta un darrer bloc de preguntes
molt concretes sobre la seva empresa. Moltes gràcies!
© Internet Interdisciplinary Institute
© M. Castells, J. Vilaseca (dirs.), J. Lladós (coord.), G. Ammetller, I. Esteban, M. Fernández, J. Lladós, I. Rodríguez, J.
Torrent, J. Vilaseca.
40
Annexos
63 - v.29 PREGUNTA MCMR
Enunciat Disposa la seva empresa de...?
Codis
1 Connexió a Internet per mitjà d’ADSL, de cable o d’altres mitjans de banda ampla
2 Connexió a Internet per altres mitjans d’accés
3 Pàgina web
64 - v.30 PREGUNTA MCMR
Enunciat Quines de les següents tecnologies de la informació s’utilitzen a la seva empresa?
Codis
Sistema informàtic de planificació de la producció o de l’oferta de serveis (tipus ERP o
1
altres)
Sistema informàtic de planificació de l’aprovisionament o de la distribució (tipus EDI o
2
altres)
3 Sistema informàtic de gestió de la informació dels clients (tipus CRM o altres)
Sistemes informàtics de comptabilitat i facturació (tipus Contaplus, Contawin, Facturaplus
4
o altres)
Sistemes informàtics de gestió de dades (Datawarehouse) o eines d’explotació de la
5
informació (tipus Datamining, OLAP o altres)
65 - v.31 PREGUNTA MCMR
Enunciat Quines innovacions ha introduït amb el suport de les TIC (tecnologies de la informació i
les comunicacions)?
Codis
1 De producte o servei
2 De procés
3 Organitzativa
4 Cap
66 - SALT PÀGINA
67 - v.32 PREGUNTA MCMRPLUS
Quins han estat els resultats principals de les innovacions que ha desenvolupat des que
Enunciat
ha creat la seva empresa?
Codis
1 Una oferta més àmplia de serveis o productes
2 Una resposta més ràpida a la demanda del mercat
3 Un procés productiu més flexible
4 Una gestió logística més àgil
5 Uns sistemes de gestió interna automatitzats
6 Nous canals de comercialització
7 Una nova estructura organitzativa
0 (text d’Altres)Altres
68 - v.33 PREGUNTA MCSR
Enunciat Ha patentat o registrat alguna de les seves innovacions, dissenys o idees?
Codis
1 Sí
2 No
69 - v.34 PREGUNTA MCMR
Enunciat Quin ha estat l’origen de les innovacions que ha introduït en la seva empresa?
Codis
1 Departament propi de disseny i/o R+D+i
2 El personal de l’empresa en general
3 Empreses especialitzades o personal contractat
© Internet Interdisciplinary Institute
© M. Castells, J. Vilaseca (dirs.), J. Lladós (coord.), G. Ammetller, I. Esteban, M. Fernández, J. Lladós, I. Rodríguez, J.
Torrent, J. Vilaseca.
Entorn innovador, microempreses i desenvolupament local
41
70 - v.35 PREGUNTA MCSR
Per tal de desenvolupar aquestes innovacions ha cooperat amb altres empreses o
Enunciat
institucions amb el suport de les TIC?
Codis
1 Sí
2 No
71 - SALT PÀGINA
72 - v.36 PREGUNTA MCSR
Enunciat Com s’organitza la seva empresa?
Codis
1 Per processos o projectes
2 Per productes o serveis
3 Per àrees geogràfiques
4 Per àrees funcionals
73 - PREGUNTA MATRIU Single Response
Enunciat La seva empresa...
v.71.1
Enunciat pot adaptar ràpidament la tecnologia als canvis en la demanda?
Fila 1
v.71.2
Enunciat té equips de treball flexibles?
Fila 2
v.71.3
Enunciat subcontracta alguna de les seves operacions?
Fila 3
v.71.4
Enunciat és subcontractada per altres empreses?
Fila 4
v.71.5
Enunciat desenvolupa alguna activitat econòmica amb els competidors?
Fila 5
v.71.6
Enunciat té com a forma predominant de supervisió del treball els objectius/resultats?
Fila 6
v.71.7
Enunciat desenvolupa activitats de teletreball?
Fila 7
Codis
1 Sí
2 No
74 - PREGUNTA NUMÈRICA MÚLTIPLES FILES
Enunciat Si desenvolupa activitats comercials per Internet, quin % representen aproximadament?
v.44.1
Enunciat Les compres per Internet sobre el total de compres:
Fila 1
v.44.2
Enunciat Les vendes per Internet sobre el total de vendes:
Fila 2
75 - SALT PÀGINA
76 - v.45 PREGUNTA MCSR
Enunciat Quina és l’estratègia de competitivitat predominant de la seva empresa?
© Internet Interdisciplinary Institute
© M. Castells, J. Vilaseca (dirs.), J. Lladós (coord.), G. Ammetller, I. Esteban, M. Fernández, J. Lladós, I. Rodríguez, J.
Torrent, J. Vilaseca.
Annexos
42
Codis
1
2
3
4
5
6
Costos
Diferenciació tecnològica
Diferenciació de marca
Oferta d’un producte o servei especialitzat
Qualitat
Flexibilitat i resposta ràpida
77 - PREGUNTA MATRIU Single Response
Enunciat La seva empresa...
v.72.1
Enunciat fa servir estudis d’investigació de mercats per a comprendre les necessitats del client?
Fila 1
v.72.2
Enunciat té segmentada la clientela?
Fila 2
v.72.3
Enunciat manté una relació individualitzada amb cadascun dels seus clients?
Fila 3
v.72.4
Enunciat ofereix els seus productes o serveis a mida (adaptats a cada client)?
Fila 4
v.72.5
Enunciat discrimina els preus dels seus productes o serveis entre grups de clients?
Fila 5
Codis
1 Sí
2 No
78 - v.51 PREGUNTA MCSR
Enunciat Com considera que és la pressió competitiva que afronta la seva empresa?
Codis
1 Molt alta
2 Alta
3 Baixa
4 Molt baixa
79 - SALT PÀGINA
80 - v.70 PREGUNTA NUMÈRICA
Enunciat Quin any es va crear la seva empresa?
81 - v.92 PREGUNTA MCSR
Enunciat Quan té previst iniciar l'activitat empresarial?
Codis
1 En menys de 3 mesos
2 En 3 - 6 mesos
3 En 6 - 12 mesos
4 En més de 12 mesos
82 - v.93 PREGUNTA MCSR
Enunciat En quin dels següents sectors inclouria l’activitat que desenvoluparà la seva empresa:
Codis
1 Sector TIC
2 Producció industrial
3 Construcció
4 Comerç i restauració
© Internet Interdisciplinary Institute
© M. Castells, J. Vilaseca (dirs.), J. Lladós (coord.), G. Ammetller, I. Esteban, M. Fernández, J. Lladós, I. Rodríguez, J.
Torrent, J. Vilaseca.
Entorn innovador, microempreses i desenvolupament local
5
6
7
8
43
Transport i comunicacions
Serveis financers, immobiliaris i a les empreses
Serveis personals i activitats socials
Altres serveis
83 - v.53 PREGUNTA MCSR
Enunciat En quin dels següents sectors inclouria l’activitat que desenvolupa la seva empresa:
Codis
1 Sector TIC
2 Producció industrial
3 Construcció
4 Comerç i restauració
5 Transport i comunicacions
6 Serveis financers, immobiliaris i a les empreses
7 Serveis personals i activitats socials
8 Altres serveis
84 - PREGUNTA NUMÈRICA MÚLTIPLES FILES
Enunciat Nombre de socis/sòcies fundadors/es:
v.94.1
Enunciat Homes
Fila 1
v.94.2
Enunciat Dones
Fila 2
85 - PREGUNTA NUMÈRICA MÚLTIPLES FILES
Enunciat Nombre de socis/sòcies fundadors/es:
v.54.1
Enunciat Homes
Fila 1
v.54.2
Enunciat Dones
Fila 2
86 - v.55 PREGUNTA NUMÈRICA
Enunciat Nombre de socis/sòcies actuals:
87 - SALT PÀGINA
88 - PREGUNTA NUMÈRICA MÚLTIPLES FILES
Enunciat Nombre treballadors/es (inclosos els propietaris/àries) equivalent a persones amb jornada
laboral a temps complet:
v.56.1
Enunciat Homes
Fila 1
v.56.2
Enunciat Dones
Fila 2
89 - v.57 PREGUNTA MCSR
Majoritàriament, quin és el màxim nivell educatiu que han assolit els treballadors/es de la
Enunciat
seva empresa?
Codis
1 Sense estudis/Estudis Primaris
2 Estudis Secundaris
3 Estudis Universitaris
© Internet Interdisciplinary Institute
© M. Castells, J. Vilaseca (dirs.), J. Lladós (coord.), G. Ammetller, I. Esteban, M. Fernández, J. Lladós, I. Rodríguez, J.
Torrent, J. Vilaseca.
44
Annexos
90 - v.58 PREGUNTA MCSR
Enunciat En relació a l’any anterior, el nombre de treballadors/es...
Codis
1 Augmenta
2 Es manté
3 Disminueix
91 - SALT PÀGINA
92 - v.59 PREGUNTA NUMÈRICA
Enunciat Volum de facturació previst per enguany, aproximadament:
93 - v.60 PREGUNTA MCSR
Enunciat En relació a l’any anterior, la facturació...
Codis
1 Augmenta
2 Es manté
3 Disminueix
94 - PREGUNTA NUMÈRICA MÚLTIPLES FILES
Enunciat Distribució de les vendes (en %)
v.61.1
Enunciat Clients localitzats al Viver de Glòries i al Fòrum Nord:
Fila 1
v.61.2
Enunciat Clients localitzats a la resta de Catalunya:
Fila 2
v.61.3
Enunciat Clients localitzats a la resta de l’Estat:
Fila 3
v.61.4
Enunciat Clients localitzats a l’estranger:
Fila 4
95 - v.62 PREGUNTA MCSR
Enunciat Té previst obtenir beneficis aquest any?
Codis
1 Sí
2 No
96 - v.63 PREGUNTA NUMÈRICA
Enunciat Quin és aproximadament l’import del seu actiu material (equipaments, mobiliari,
instal·lacions...)?
97 - v.64 PREGUNTA NUMÈRICA
Enunciat Quin és aproximadament l’import del seu actiu immaterial (patents, software, despeses
R+D...)?
98 - v.65 PREGUNTA MCSR
Enunciat En quin tram situa el salari mitjà brut anual dels seus empleats/des?
Codis
1 Menys de 18.000 euros
2 Entre 18.000 i 24.000 euros
3 Més de 24.000 euros
99 - SALT PÀGINA
© Internet Interdisciplinary Institute
© M. Castells, J. Vilaseca (dirs.), J. Lladós (coord.), G. Ammetller, I. Esteban, M. Fernández, J. Lladós, I. Rodríguez, J.
Torrent, J. Vilaseca.
Entorn innovador, microempreses i desenvolupament local
45
100 - v.95 PREGUNTA MCMRPLUS
Enunciat Com pensa finançar la posada en marxa de la seva empresa?
Codis
1 Amb estalvis propis
2 Amb l’ajuda dels amics/gues o la família
3 Amb el suport d’inversors particulars (business angels)
4 Amb la capitalització del subsidi de l’atur
5 Mitjançant capital-risc
6 Mitjançant microcrèdits
7 Mitjançant subvencions públiques
8 Mitjançant el crèdit bancari convencional
0 (text d’Altres)Altres
101 - v.66 PREGUNTA MCMRPLUS
Enunciat Com ha finançat la posada en marxa de la seva empresa?
Codis
1 Amb estalvis propis
2 Amb l’ajuda dels amics/gues o la família
3 Amb el suport d’inversors particulars (business angels)
4 Amb la capitalització del subsidi de l’atur
5 Mitjançant capital-risc
6 Mitjançant microcrèdits
7 Mitjançant subvencions públiques
8 Mitjançant el crèdit bancari convencional
0 (text d’Altres)Altres
102 - v.67 PREGUNTA MCSR
Enunciat Ha rebut el suport de Barcelona Activa per a l’obtenció d’aquest finançament?
Codis
1 Sí
2 No
103 - v.68 PREGUNTA MCMR
Enunciat Per acabar, quines són les estratègies de creixement que vol impulsar per a la seva
empresa?
Codis
1 Augmentar la quota de mercat dels productes/serveis actuals
2 Desenvolupar nous productes i serveis
3 Obrir nous mercats amb els productes/serveis actuals
4 Obrir nous mercats mitjançant la diversificació de productes/serveis
5 Desenvolupament d’aliances estratègiques amb altres empreses
6 Desenvolupament d’un grup mitjançant la creació de noves empreses
7 Encara no ho sé
8 Cap (voldria mantenir la situació actual)
104 - v.69 PREGUNTA MCMRPLUS
Enunciat I com pensa finançar el creixement de la seva empresa?
Codis
1 Amb recursos propis
2 Amb aportacions de nous socis
3 Amb subvencions públiques
4 Amb endeutament convencional
5 Encara no ho sé
0 (text d’Altres)Altres
105 - v.862 PREGUNTA MCMRPLUS
© Internet Interdisciplinary Institute
© M. Castells, J. Vilaseca (dirs.), J. Lladós (coord.), G. Ammetller, I. Esteban, M. Fernández, J. Lladós, I. Rodríguez, J.
Torrent, J. Vilaseca.
Annexos
46
Enunciat
Codis
1
2
3
4
5
0
Com va tenir coneixement de l’existència de Barcelona Activa?
Altres emprenedors/es
Família o amics/gues
Mitjans de comunicació
Internet
Altres institucions públiques
(text d’Altres)Altres
106 - PREGUNTA MATRIU Single Response
Enunciat Si us plau valori entre 1 (molt baix) i 5 (molt alt) el grau de satisfacció obtingut dels
serveis, programes o activitats oferts per Barcelona Activa en què participa actualment o
ha participat en el passat.
v.870.1
Enunciat
Fila 1
Codis
1 1
2 2
3 3
4 4
5 5
107 - v.871 PREGUNTA MCMRPLUS
En el seu cas, de quines altres institucions que ofereixen serveis als emprenedors/es
Enunciat
també s’ha beneficiat?
Codis
1 Generalitat de Catalunya (CIDEM...)
2 Diputació Barcelona
3 Universitats
4 Escoles de Negoci
5 Cambres de Comerç
0 (text d’Altres)Altres
108 –
COMENTA
RI
Moltes gràcies per participar. Si us plau, cliqui sobre el botó ENVIAR.
© Internet Interdisciplinary Institute
© M. Castells, J. Vilaseca (dirs.), J. Lladós (coord.), G. Ammetller, I. Esteban, M. Fernández, J. Lladós, I. Rodríguez, J.
Torrent, J. Vilaseca.
Entorn innovador, microempreses i desenvolupament local
47
Annex VII. Enquesta a les empreses del programa Innova-UPC
Llegenda
-
MCSR: pregunta a resposta única
MCMR: pregunta a resposta múltiple
MCSRPLUS: pregunta a resposta única amb opció de resposta de text “Altres”
MCMRPLUS: pregunta a resposta múltiple amb opció de resposta de text “Altres”
MATRIU Single Response: matriu de preguntes a resposta única
NUMÈRICA MÚLTIPLES FILES: sèrie de preguntes numèriques
- Aspectes Generales Títol: Enquesta Innova-UPC
Subtítol:
Contingut
1Benvolgut/benvolguda, li agraïm molt la seva col·laboració. Per començar, li farem unes
COMENTA preguntes sobre la seva persona.
RI
2 - v.1 PREGUNTA MCMR
Enunciat Quines foren les motivacions principals de la creació de la seva empresa actual?
Codis
1 Desig d'independència
2 Realització personal
3 Motivació econòmica
4 Encoratjament familiar o d'amistats
5 Estímul institucional
6 Obtenció de major prestigi social
7 Coneixement d'altres experiències d'èxit
8 Necessitat de fugir de l'atur
9 Voluntat de reorientació professional
10 Voluntat de promoció professional
11 Acomiadament de la feina anterior
12 Aprofitament de l’ús de les noves tecnologies
13 Aprofitament d’una oportunitat de negoci
14 Spin-off d’una altra empresa existent
3 - v.6 PREGUNTA MCSR
Enunciat Gènere:
Codis
1 Home
2 Dona
4 - v.4 PREGUNTA NUMÈRICA
Enunciat Edat:
5 - SALT PÀGINA
6 - v.7 PREGUNTA MCSR
Enunciat Quin és el màxim nivell educatiu que ha assolit?
Codis
1 Sense estudis/Estudis Primaris
2 Estudis Secundaris
© Internet Interdisciplinary Institute
© M. Castells, J. Vilaseca (dirs.), J. Lladós (coord.), G. Ammetller, I. Esteban, M. Fernández, J. Lladós, I. Rodríguez, J.
Torrent, J. Vilaseca.
Annexos
48
3 Estudis Universitaris de 1er i 2on cicle
4 Estudis Universitaris de 3er cicle
7 - v.8 PREGUNTA MCSR
Enunciat Situació prèvia a la creació de l’empresa actual:
Codis
1 Estudiant
2 Aturat/da
3 P.D.I. (personal docent i investigador)
4 Assalariat/da
5 Professional autònom/a
6 Empresari/ària
8 - v.12 PREGUNTA MCSRPLUS
Si desenvolupa regularment i de forma complementària alguna activitat professional
Enunciat
remunerada, on la fa?
Codis
1 A una empresa privada
2 A una institució docent
0 (text d’Altres)Altres
9 - v.73 PREGUNTA MCMR
Enunciat Si té algun familiar que sigui o hagi estat propietari d’un negoci, quin és el parentiu?
Codis
1 Pare/Mare
2 Avi/Àvia
3 Altres
10 - v.14 PREGUNTA MCSR
Enunciat Si només existissin les dues opcions següents, què preferiria per als seus fills/filles?
Codis
1 Que fossin funcionaris/àries
2 Que tinguessin la seva pròpia empresa
11 - SALT PÀGINA
12 - v.16 PREGUNTA MCMR
Enunciat Quins avantatges ha obtingut de la participació a les activitats ofertes pel programa InnovaUPC?
Codis
1 Resolució de tràmits burocràtics i administratius
2 Elaboració del pla d’empresa inicial
3 Estímul de la cultura innovadora
4 Accés a recursos financers
5 Accés a recursos humans
6 Formació de noves habilitats i competències adequades a les necessitats de l’empresa
7 Accés a serveis de qualitat
8 Accés a nous socis o a xarxes d’empreses
9 Accés a nous coneixements
10 Accés a informació rellevant
11 Obtenció d’avantatges econòmics
12 Seguiment de l’evolució del projecte empresarial
13 Major reconeixement social i promoció de l’empresa
14 Ajuda en la reorientació del model de negoci
15 Suport en la informació, presentació o gestió de projectes a concursos públics
13 - v.18 PREGUNTA MCMRPLUS
© Internet Interdisciplinary Institute
© M. Castells, J. Vilaseca (dirs.), J. Lladós (coord.), G. Ammetller, I. Esteban, M. Fernández, J. Lladós, I. Rodríguez, J.
Torrent, J. Vilaseca.
Entorn innovador, microempreses i desenvolupament local
Enunciat
Codis
1
2
3
4
5
6
0
49
En el seu cas, de quines altres institucions que ofereixen serveis als emprenedors/es
també s’ha beneficiat?
Altres universitats
Barcelona Activa
Generalitat de Catalunya (CIDEM...)
Diputació Barcelona
Escoles de Negoci
Cambres de Comerç
(text d’Altres)Altres
14 - SALT PÀGINA
15 A partir d'ara li farem unes preguntes més sobre la seva empresa.
COMENTA
RI
16 - v.81 PREGUNTA MCSR
Si el Programa Innova disposes d'espais de incubació, quin considereu que seria el
Enunciat
benefici més important per a la vostra empresa de localitzar-se en ells?
Codis
La reducció de costos en el lloguer del local i el benefici de poder utilitzar serveis
1
compartits.
2 La proximitat amb altres start-ups i spin-offs.
3 Estar en contacte amb les innovacions tecnològiques que apareixen en el teixit universitari.
4 Disposar del recolzament de l'equip humà del Programa Innova.
17 - v.82 PREGUNTA MCSR
Si el Programa Innova disposes d'espais de incubació, quants metres quadrats
Enunciat
necessitaríeu?
Codis
1 40 m2
2 entre 40m2 i 80 m2
3 entre 80m2 i 120 m2
4 més de 120 m2
18 - v.25 PREGUNTA MCMR
Enunciat Considera que l’experiència de cooperació amb Innova-UPC li permet compartir amb les
empreses del seu entorn:
Codis
1 Un conjunt de recursos materials i serveis
2 Un model organitzatiu comú
3 Una xarxa de relacions mútues
4 Una cultura propícia a la innovació continuada
5 Un sistema de formació i aprenentatge comú
6 Una predisposició a emprendre noves activitats
7 Una major capacitat d’adaptació als canvis del mercat
19 - SALT PÀGINA
20 - v.26 PREGUNTA MCMR
Enunciat Des de la seva creació, amb qui ha cooperat la seva empresa per tal d’introduir
innovacions?
Codis
1 Staff del programa Innova-UPC
2 Centres d’Innovació universitaris
3 Centres d’Innovació no universitaris
© Internet Interdisciplinary Institute
© M. Castells, J. Vilaseca (dirs.), J. Lladós (coord.), G. Ammetller, I. Esteban, M. Fernández, J. Lladós, I. Rodríguez, J.
Torrent, J. Vilaseca.
Annexos
50
4
5
6
7
8
9
Empreses competidores
Proveïdors de tecnologia
Altres proveïdors
Distribuïdors
Clients/usuaris finals
No he cooperat amb ningú
21 - v.28 PREGUNTA MCMRPLUS
Enunciat Si manté vincles amb empreses localitzades als espais d’Innova-UPC, de quin tipus són?
Codis
1 Comercials (clients/proveïdors/subcontractistes/distribuïdors)
2 Difusió de coneixement
3 Cooperació en innovació
4 Cooperació en comercialització
5 Generació de noves oportunitats de negoci
6 Aliances estratègiques
7 Compartir recursos humans i de formació
0 (text d’Altres)Altres
22 - SALT PÀGINA
23 - v.29 PREGUNTA MCMR
Enunciat Disposa la seva empresa de...?
Codis
1 Connexió a Internet per mitjà d’ADSL, de cable o d’altres mitjans de banda ampla
2 Connexió a Internet per altres mitjans d’accés
3 Pàgina web
24 - v.30 PREGUNTA MCMR
Enunciat Quines de les següents tecnologies de la informació s’utilitzen a la seva empresa?
Codis
Sistema informàtic de planificació de la producció o de l’oferta de serveis (tipus ERP o
1
altres)
Sistema informàtic de planificació de l’aprovisionament o de la distribució (tipus EDI o
2
altres)
3 Sistema informàtic de gestió de la informació dels clients (tipus CRM o altres)
Sistemes informàtics de comptabilitat i facturació (tipus Contaplus, Contawin, Facturaplus o
4
altres)
Sistemes informàtics de gestió de dades (Datawarehouse) o eines d’explotació de la
5
informació (tipus Datamining, OLAP o altres)
25 - v.31 PREGUNTA MCMR
Enunciat Quines innovacions ha introduït amb el suport de les TIC (tecnologies de la informació i les
comunicacions)?
Codis
1 De producte o servei
2 De procés
3 Organitzativa
4 Cap
26 - SALT PÀGINA
27 - v.32 PREGUNTA MCMRPLUS
Quins han estat els resultats principals de les innovacions que ha desenvolupat des que ha
Enunciat
creat la seva empresa?
Codis
1 Una oferta més àmplia de serveis o productes
© Internet Interdisciplinary Institute
© M. Castells, J. Vilaseca (dirs.), J. Lladós (coord.), G. Ammetller, I. Esteban, M. Fernández, J. Lladós, I. Rodríguez, J.
Torrent, J. Vilaseca.
Entorn innovador, microempreses i desenvolupament local
2
3
4
5
6
7
0
51
Una resposta més ràpida a la demanda del mercat
Un procés productiu més flexible
Una gestió logística més àgil
Uns sistemes de gestió interna automatitzats
Nous canals de comercialització
Una nova estructura organitzativa
(text d’Altres)Altres
28 - v.33 PREGUNTA MCSR
Enunciat Ha patentat o registrat alguna de les seves innovacions, dissenys o idees?
Codis
1 Sí
2 No
29 - v.34 PREGUNTA MCMR
Enunciat Quin ha estat l’origen de les innovacions que ha introduït en la seva empresa?
Codis
1 Departament propi de disseny i/o R+D+i
2 El personal de l’empresa en general
3 Empreses especialitzades o personal contractat
30 - v.78 PREGUNTA MCSR
Enunciat Quina importància té la inversió en R+D+i en la vostra estratègia d'inversió?
Codis
1 Menys del 40% de les inversions
2 Entre el 40% i el 70% de les inversions
3 Entre el 70% i el 90% de les inversions
4 Pràcticament el 100% de les inversions
31 - v.79 PREGUNTA MCSR
Enunciat Quin és el volum anual aproximat d'aquesta inversió en R+D+i?
Codis
1 Menys de 30.000 euros
2 Entre 30.000 i 100.000 euros
3 Entre 100.000 i 250.000 euros
4 Més de 250.000 euros
32 - v.35 PREGUNTA MCSR
Per tal de desenvolupar aquestes innovacions ha cooperat amb altres empreses o
Enunciat
institucions amb el suport de les TIC?
Codis
1 Sí
2 No
33 - SALT PÀGINA
34 - v.36 PREGUNTA MCSR
Enunciat Com s’organitza la seva empresa?
Codis
1 Per processos o projectes
2 Per productes o serveis
3 Per àrees geogràfiques
4 Per àrees funcionals
35 - PREGUNTA MATRIU Single Response
Enunciat La seva empresa...
v.71.1 pot adaptar ràpidament la tecnologia als canvis en la demanda?
© Internet Interdisciplinary Institute
© M. Castells, J. Vilaseca (dirs.), J. Lladós (coord.), G. Ammetller, I. Esteban, M. Fernández, J. Lladós, I. Rodríguez, J.
Torrent, J. Vilaseca.
Annexos
52
Enunciat
Fila 1
v.71.2
Enunciat
Fila 2
v.71.3
Enunciat
Fila 3
v.71.4
Enunciat
Fila 4
v.71.5
Enunciat
Fila 5
v.71.6
Enunciat
Fila 6
v.71.7
Enunciat
Fila 7
Codis
1
2
té equips de treball flexibles?
subcontracta alguna de les seves operacions?
és subcontractada per altres empreses?
desenvolupa alguna activitat econòmica amb els competidors?
té com a forma predominant de supervisió del treball els objectius/resultats?
desenvolupa activitats de teletreball?
Sí
No
36 - PREGUNTA NUMÈRICA MÚLTIPLES FILES
Enunciat Si desenvolupa activitats comercials per Internet, quin % representen aproximadament?
v.44.1
Enunciat Les compres per Internet sobre el total de compres:
Fila 1
v.44.2
Enunciat Les vendes per Internet sobre el total de vendes:
Fila 2
37 - SALT PÀGINA
38 - v.45 PREGUNTA MCSR
Enunciat Quina és l’estratègia de competitivitat predominant de la seva empresa?
Codis
1 Costos
2 Diferenciació tecnològica
3 Diferenciació de marca
4 Oferta d’un producte o servei especialitzat
5 Qualitat
6 Flexibilitat i resposta ràpida
39 - PREGUNTA MATRIU Single Response
Enunciat La seva empresa...
v.72.1
Enunciat fa servir estudis d’investigació de mercats per a comprendre les necessitats del client?
Fila 1
v.72.2
Enunciat té segmentada la clientela?
Fila 2
v.72.3
Enunciat manté una relació individualitzada amb cadascun dels seus clients?
Fila 3
v.72.4 ofereix els seus productes o serveis a mida (adaptats a cada client)?
© Internet Interdisciplinary Institute
© M. Castells, J. Vilaseca (dirs.), J. Lladós (coord.), G. Ammetller, I. Esteban, M. Fernández, J. Lladós, I. Rodríguez, J.
Torrent, J. Vilaseca.
Entorn innovador, microempreses i desenvolupament local
53
Enunciat
Fila 4
v.72.5
Enunciat discrimina els preus dels seus productes o serveis entre grups de clients?
Fila 5
Codis
1 Sí
2 No
40 - v.51 PREGUNTA MCSR
Enunciat Com considera que és la pressió competitiva que afronta la seva empresa?
Codis
1 Molt alta
2 Alta
3 Baixa
4 Molt baixa
41 - SALT PÀGINA
42 - v.70 PREGUNTA NUMÈRICA
Enunciat Quin any es va crear la seva empresa?
43 - v.53 PREGUNTA MCSR
Enunciat En quin dels següents sectors inclouria l’activitat que desenvolupa la seva empresa:
Codis
1 Sector TIC
2 Producció industrial
3 Construcció
4 Comerç i restauració
5 Transport i comunicacions
6 Serveis financers, immobiliaris i a les empreses
7 Serveis personals i activitats socials
8 Altres serveis
44 - PREGUNTA NUMÈRICA MÚLTIPLES FILES
Enunciat Nombre de socis/sòcies fundadors/es:
v.54.1
Enunciat Homes
Fila 1
v.54.2
Enunciat Dones
Fila 2
45 - PREGUNTA NUMÈRICA MÚLTIPLES FILES
Enunciat Nombre de socis/sòcies actuals:
v.55.1
Enunciat Socis
Fila 1
v.55.2
Enunciat Sòcies
Fila 2
46 - SALT PÀGINA
47 - PREGUNTA NUMÈRICA MÚLTIPLES FILES
Enunciat Nombre treballadors/es (inclosos els propietaris/àries) equivalent a persones amb jornada
laboral a temps complet:
© Internet Interdisciplinary Institute
© M. Castells, J. Vilaseca (dirs.), J. Lladós (coord.), G. Ammetller, I. Esteban, M. Fernández, J. Lladós, I. Rodríguez, J.
Torrent, J. Vilaseca.
54
Annexos
v.56.1
Enunciat Homes
Fila 1
v.56.2
Enunciat Dones
Fila 2
48 - PREGUNTA NUMÈRICA MÚLTIPLES FILES
Enunciat Majoritàriament, quin és el màxim nivell formatiu que han assolit els treballadors/es de la
seva empresa? (si us plau, responeu amb la distribució relativa de cada nivell formatiu)
v.57.1
Enunciat Sense estudis/Estudis Primaris
Fila 1
v.57.2
Enunciat Estudis Secundaris
Fila 2
v.57.3
Enunciat Estudis Universitaris de 1er i 2on cicle
Fila 3
v.57.4
Enunciat Estudis Universitaris de 3er cicle
Fila 4
v.57.5
Enunciat P.D.I. (personal docent i investigador)
Fila 5
49 - v.59 PREGUNTA NUMÈRICA
Enunciat Volum de facturació previst per enguany, aproximadament:
50 - PREGUNTA NUMÈRICA MÚLTIPLES FILES
Enunciat Distribució de les vendes (en %)
v.61.1
Enunciat Clients localitzats als espais d’Innova-UPC:
Fila 1
v.61.2
Enunciat Clients localitzats a la resta de Catalunya:
Fila 2
v.61.3
Enunciat Clients localitzats a la resta de l’Estat:
Fila 3
v.61.4
Enunciat Clients localitzats a l’estranger:
Fila 4
51 - SALT PÀGINA
52 - v.80 PREGUNTA MCMR
Enunciat En quin mercat actueu?
Codis
1 Europeu
2 Sud-Americà
3 Nord-Americà
4 Asiàtic (sense Xina)
5 Xinès
6 Africà
7 Oceànic
© Internet Interdisciplinary Institute
© M. Castells, J. Vilaseca (dirs.), J. Lladós (coord.), G. Ammetller, I. Esteban, M. Fernández, J. Lladós, I. Rodríguez, J.
Torrent, J. Vilaseca.
Entorn innovador, microempreses i desenvolupament local
55
53 - v.62 PREGUNTA MCSR
Enunciat Té previst obtenir beneficis aquest any?
Codis
1 Sí
2 No
54 - v.63 PREGUNTA NUMÈRICA
Enunciat Quin és aproximadament l’import del seu actiu material (equipaments, mobiliari,
instal·lacions...)?
55 - v.64 PREGUNTA NUMÈRICA
Enunciat Quin és aproximadament l’import del seu actiu immaterial (patents, software, despeses
R+D...)?
56 - v.65 PREGUNTA MCSR
Enunciat En quin tram situa el salari mitjà brut anual dels seus empleats/des?
Codis
1 Menys de 18.000 euros
2 Entre 18.000 i 24.000 euros
3 Més de 24.000 euros
57 - SALT PÀGINA
58 - v.66 PREGUNTA MCMRPLUS
Enunciat Com ha finançat la posada en marxa de la seva empresa?
Codis
1 Amb estalvis propis
2 Amb l’ajuda dels amics/gues o la família
3 Amb el suport d’inversors particulars (business angels)
4 Amb la capitalització del subsidi de l’atur
5 Mitjançant capital-risc
6 Mitjançant microcrèdits
7 Mitjançant subvencions públiques
8 Mitjançant el crèdit bancari convencional
0 (text d’Altres)Altres
59 - v.68 PREGUNTA MCMR
Enunciat Quines són les estratègies de creixement que vol impulsar per a la seva empresa?
Codis
1 Augmentar la quota de mercat dels productes/serveis actuals
2 Desenvolupar nous productes i serveis
3 Obrir nous mercats amb els productes/serveis actuals
4 Obrir nous mercats mitjançant la diversificació de productes/serveis
5 Desenvolupament d’aliances estratègiques amb altres empreses
6 Desenvolupament d’un grup mitjançant la creació de noves empreses
7 Encara no ho sé
8 Cap (voldria mantenir la situació actual)
60 - v.69 PREGUNTA MCMRPLUS
Enunciat I com pensa finançar el creixement de la seva empresa?
Codis
1 Amb recursos propis
2 Amb aportacions de nous socis
3 Amb subvencions públiques
4 Amb endeutament convencional
5 Encara no ho sé
0 (text d’Altres)Altres
© Internet Interdisciplinary Institute
© M. Castells, J. Vilaseca (dirs.), J. Lladós (coord.), G. Ammetller, I. Esteban, M. Fernández, J. Lladós, I. Rodríguez, J.
Torrent, J. Vilaseca.
56
Annexos
61 - v.77 PREGUNTA MCSR
I per acabar, quina de les opcions següents considera més important per a la seva
Enunciat
estratègia de creixement?
Codis
1 Flexibilitat
2 Dimensió
62 –
Moltes gràcies per participar. Si us plau, cliqui sobre el botó ENVIAR.
COMENTA
RI
© Internet Interdisciplinary Institute
© M. Castells, J. Vilaseca (dirs.), J. Lladós (coord.), G. Ammetller, I. Esteban, M. Fernández, J. Lladós, I. Rodríguez, J.
Torrent, J. Vilaseca.
Entorn innovador, microempreses i desenvolupament local
57
Annex VIII. Resum de les taules rodones
A continuació es resumeixen els continguts de les tres taules rodones celebrades entre els
mesos de juny i desembre de 2005.
1. Resum de continguts de la taula rodona sobre finançament (29 de juny de 2005)
a) Cultura de risc: l’estigma del fracàs
L’activitat emprenedora no té el recolzament social que mereix. De fet, no sembla evident
l’assumpció de risc que comporta la creació d’un negoci i s’evidencia l’existència d’un estigma
social que afecta a tots els nivells, inclòs el financer. A nivell social existeix el que s’ha
anomenat un estigma en relació a l’emprenedoria. La societat espanyola, i en gairebé la
mateixa mesura la catalana, és una societat on es valora la seguretat. És habitual que els nois i
les noies aspirin a col·locar-se en alguna feina quan siguin grans i no pensin pas en la
possibilitat d’obrir un negoci propi.
Així mateix, davant l’opció d’engegar un projecte empresarial propi hi ha la presumpció de
fracàs. Això succeeix en una societat en què l’arrelament de la funció pública i la cerca de
seguretat vital té un pes preponderant, en part a causa de la tradició mediterrània d’adquisició
de l’habitatge, que fa necessari garantir l’obtenció d’ingressos per fer front al pagament del
préstec hipotecari vinculat a la compra.
En definitiva, es considera que no hi ha una sensibilitat prèvia al procés d’emprenedoria ni, més
en concret, al relacionat amb la innovació en tecnologia. En conseqüència, el projectes no
estan socialment valorats, tampoc dins el sistema financer.
b) Cultura de risc del sistema financer
El sistema financer espanyol és un dels sistemes més bancaritzats del món, de tal manera que
l’assumpció de risc respon a uns criteris que es poden qualificar de conservadors. Es considera
que en determinats contextos presenten un alt grau d’eficiència i funcionalitat, per bé que no ho
són pas quan del que es tracta és de promoure la creació d’empreses innovadores.
En aquest sentit, es considera que els comitès de risc que avaluen projectes haurien de ser
diferents en funció de la naturalesa dels mateixos (tecnologia, immobiliària,...). Sota paràmetres
d’escrupulosa competitivitat, és imprescindible adaptar els criteris d’avaluació a les
característiques concretes del sector d’activitat.
El sistema financer espanyol i europeu és molt conservador. Les taxes amb què es treballa en
l’àmbit del capital risc, amb només un 2-3% de projectes analitzats que arriben a ser participats,
es consideren massa baixes. Aquesta posició de protecció davant el risc individualment
considerat fa que el sistema esdevingui poc fecund i que es perdin oportunitats de creixement
per al conjunt de l’economia.
Les societats de capital risc han de treballar per obtenir beneficis sabent que no tots el
projectes recolzats acabaran essent existosos. Malgrat això, els comptes globals d’aquestes
societats han d’estar equilibrats. Cal distingir, doncs, entre el risc de cada projecte individual i el
risc del conjunt de projectes participats (que ha de ser un nombre elevat, més que l’actual).
El mercat financer disposa de recursos. Els assigna a sectors de baix risc i elevada rendibilitat.
© Internet Interdisciplinary Institute
© M. Castells, J. Vilaseca (dirs.), J. Lladós (coord.), G. Ammetller, I. Esteban, M. Fernández, J. Lladós, I. Rodríguez, J.
Torrent, J. Vilaseca.
58
Annexos
Per bé que hi ha suficients recursos disponibles en el sistema financer, no és fàcil aconseguir
finançament quan es tracta d’empreses tecnològiques. Això és així pels elevats rendiments
que, amb un nivell de risc molt inferior o fins i tot inexistent, es poden aconseguir amb altres
inversions. La competència dels projectes emprenedors es troba en el mercat immobiliari on
s’han aconseguint rendiments del 17,5% amb baixos nivells de volatilitat. En aquest sentit,
s’esmenta que un altre competidor important és el mercat de fons sense risc.
El mercat tecnològic espanyol és un mercat estret (amb pocs clients), immadur i amb
rendiments negatius. En aquesta situació, que es qualifica d’extrema, resulta difícil, d’una
banda, aconseguir finançament per a projectes empresarials innovadors i, d’una altra, accedir
als grans clients corporatius.
Hi ha diners, doncs, però no s’estan assignant pas a projectes amb risc del sector tecnològic.
Sí que n’hi ha, pel que s’ha comentat en casos concrets, per a l’audiovisual, que disposa d’un
conveni, a Catalunya, que ha permès dinamitzar aquest mercat.
c) Finançament per a introduir el producte al mercat
Una vegada creat el producte, es produeix el moment crític de la seva introducció al mercat. En
molts casos es tracta d’un moment de creixement de l’organització en què es poden presentar
discontinuïtats de liquidesa i dificultats financeres. Una de les formes típiques de créixer és a
partir del primer contracte important. L’obtenció d’un contracte facilita l’obtenció del finançament
que ha de permetre continuar l’activitat de l’empresa. La situació varia d’empresa a empresa,
en alguns casos són els propis clients qui avancen part de la facturació mentre que, en altres,
s’han arribat a perdre clients importants per manca de recursos financers per a la producció de
la comanda pactada. El finançament de circulant, doncs, esdevé clau en el moment de llançar
el producte al mercat.
Els registres i les patents, en quant es formalitzen, permeten reconèixer un actiu que obre
portes per a la consecució de noves fonts de finançament. Aquest és, a Espanya, un procés
lent. De vegades, fins i tot resulta més eficient fer el registre a d’altres països de la UE on la
normativa és més àgil. En aquest sentit, s’esmenta la importància que tindria el reconeixement
com actiu de determinats drets de propietat intel·lectual (inclosos els drets d’emissió de
pel·lícules) que presenten pautes de depreciació molt diferents a la d’altres actius i que també
facilitarien la consecució de finançament. Es critica la normativa vigent al respecte, ja que el no
reconeixement d’aquests actius provoca que, a nivell formal, no es generi cap actiu després
d’una important inversió amb el consegüent augment del risc de fallida.
En el cas de les empreses tecnològiques no se soluciona la problemàtica del finançament per
al creixement, fet que s’agreuja a causa llargs períodes de maduració dels projectes. Durant el
procés de maduració, a més, es produeix un elevat consum de capital risc. Val a dir que aquest
problema sembla menys greu en altres sectors d’activitat. Concretament, en el mercat
audiovisual hi ha un volum més elevat de clients (mercat no tan estret), fet que afavoreix la
superació d’aquesta etapa de forma més fàcil.
d) Cultura de risc dels clients
La venda del producte va a acompanyada de la imatge de l’empresa. Les barreres que han de
superar, en aquest cas concret, tenen a veure amb la joventut del projecte empresarial i amb la
dimensió de l’organització. Es tracta d’empreses petites que encara no estan plenament
consolidades que, en situacions concretes, han perdut una oportunitat de negoci per manca de
bones referències.
© Internet Interdisciplinary Institute
© M. Castells, J. Vilaseca (dirs.), J. Lladós (coord.), G. Ammetller, I. Esteban, M. Fernández, J. Lladós, I. Rodríguez, J.
Torrent, J. Vilaseca.
Entorn innovador, microempreses i desenvolupament local
59
En alguns casos es creu que s’ha aconseguit un contracte per part d’una gran empresa per
raons d’empatia, que són les que ajuden a superar la imatge poc favorable que pot donar
l’empresa. En qualsevol cas, es té clar que la venda es fa perquè el producte és bo i es donen
suficients garanties per a la seva producció (viabilitat, confiança, resultats positius dels test de
màrqueting, etc.). Resulten comprensibles, però, les actituds conservadores dels agents que,
dins una gran empresa, han de triar proveïdors quan es tracta de grans pressupostos.
S’esmenta, també, que el fet de no ser estrangeres també pot generar dificultats quan es tracta
de posar al mercat un producte tecnològic. En la majoria de casos el nombre de competidors és
petit i no n’hi ha cap d’espanyol, amb uns nivells de competència internacional elevats.
L’estigma de la presumpció de fracàs també està present en el sistema de contractació pública.
Les condicions per accedir a contractes de les administracions afavoreixen a les grans
empreses i/o a les que ja han demostrat el seu èxit. Les que són massa joves o massa petites
queden fora perquè o bé no compleixen algun requisit o bé estan en situació de fallida. En
aquest sentit, algunes veus critiquen l’administració pública, ja que no compra els productes
que subvenciona a través d’instruments, com ara el PROFIT. Es considera que la política
seguida pel Japó seria un bon referent.
En definitiva, es considera que entre els clients és clara la manca de cultura de risc, de manera
que “no es refien de productes que no estiguin ja valorats per empreses tradicionals”.
e) Cultura de risc i altres trets dels emprenedors
Es considera que l’aportació de diners personals, estalvis propis, etc., és un clar reflex del que
cadascú vol arriscar amb el seu projecte d’empresa. Un emprenedor arriba a afirmar que, de
tenir ell suficients diners, no buscaria finançament.
En general, l’empresa es crea després de períodes d’experiència en el món laboral, en alguns
casos com a funcionaris públics, per donar compliment a un projecte personal d’autonomia. No
es tracta, doncs, d’emprenedoria per necessitat.
Els socis fundadors han de tenir projectes vitals alineats entre ells i amb el seu projecte
empresarial, en cas contrari sorgeixen problemes. L’entrada de nous socis pot, d’altra banda,
provocar canvis en les dinàmiques de funcionament de l’empresa.
Pel que fa a la consecució de finançament, es considera necessari que els emprenedors siguin
madurs, al igual que ho han de ser els seus projectes. Han de demostrar, així mateix, que
tenen les idees clares per tal de poder vendre la seva idea de negoci als inversors privats.
Idees clares i formació adequada són dos dels elements essencials per a l’obtenció de capital
aliè. En aquests sentit, s’esmenta com a l’estat espanyol la formació tècnica i la de gestió
d’empreses no sempre van de la mà. Perfils massa acadèmics no tenen habilitats ni
coneixements suficients per tirar endavant un projecte empresarial i, de vegades, s’ha fet
necessari incorporar perfils polivalents procedents d’altres països de la UE.
Pel que fa a la decisió de localització de l’empresa, es comprova com hi ha qui es queda a
Barcelona, malgrat haver rebut ofertes per obrir negocis a d’altres països, per un marcat
sentiment d’identitat. Hi ha emprenedors, d’altra banda, que han vingut de fora i s’han instal·lat
a Barcelona tant per raons personals (no pas perquè la ciutat ni el sistema empresarial del país
sigui competitiu) com per raons d’aprofitament de l’entorn que ofereix la ciutat.
f) El cost d’aconseguir finançament
L’obtenció de finançament pot arribar a suposar un cost equivalent al del desenvolupament de
la tecnologia pròpiament dita. La consecució de finançament públic tampoc no és immediata i
requereix la dedicació de molts recursos. En alguns casos, aquestes tasques s’externalitzen.
© Internet Interdisciplinary Institute
© M. Castells, J. Vilaseca (dirs.), J. Lladós (coord.), G. Ammetller, I. Esteban, M. Fernández, J. Lladós, I. Rodríguez, J.
Torrent, J. Vilaseca.
60
Annexos
Les formes d’accés al finançament privat són diverses i van més enllà del contacte amb les
societats de capital risc que operen a Espanya. Així, les xarxes relacionals i l’establiment de
contactes a través de terceres persones que avalen i dipositen la seva confiança en el projecte
esdevenen molt importants.
© Internet Interdisciplinary Institute
© M. Castells, J. Vilaseca (dirs.), J. Lladós (coord.), G. Ammetller, I. Esteban, M. Fernández, J. Lladós, I. Rodríguez, J.
Torrent, J. Vilaseca.
Entorn innovador, microempreses i desenvolupament local
61
g) La cooperació en xarxa amb altres empreses
Treballar en xarxa amb grans empreses és una forma de donar a conèixer el producte i que
aquest es presenti al mercat amb un recolzament que, al cap i a la fi, farà millorar la credibilitat
del mateix. És el que un emprenedor anomena participar “en un ecosistema” i ho identifica amb
el fet d’esdevenir una peça d’un gran puzzle.
L’establiment de xarxes de cooperació amb altres empreses es detecta en, com a mínim, un
terç dels casos. De tota manera, davant la pregunta directa de si creuen que es poden establir
xarxes de cooperació amb altres empreses per tal de superar el moment crític (pel que fa, entre
d’altres, a la consecució de finançament) en què el producte s’ha de comercialitzar, la meitat
emprenedors responen negativament.
h) Emprenendoria i política d’Estat
Es discuteix sobre la necessitat, o no, de definir una política per recolzar l’emprenedoria i en
quins estadis s’ha d’aplicar aquest recolzament. Fins i tot en una societat liberal, sembla lícit
col·laborar al finançament de determinats projectes empresarials perquè d’aquesta manera es
col·labora al creixement econòmic del país. Tot i que, es matisa, no en qualsevol tipus de
projecte, sinó en aquells que donin un valor a la societat.
Des d’un punt de vista macroeconòmic es comprova com els països que han fomentat la
creació d’empreses, juntament amb el reforçament del capital humà i del capital tecnològic, han
vist millorar la seva evolució econòmica. La subvenció directa a l’emprenedor, però, no es fa
servir. El que cal és poder disposar d’un marc propiciatori i un mercat on les iniciatives
emprenedores funcionin.
Els emprenedors critiquen el que identifiquen com l’existència d’una paradoxa en el sistema
públic d’impuls a la innovació. Se subvenciona la recerca, independentment de la finalitat última
d’aquesta. Pot succeir que se subvencioni una recerca però que, en un estadi posterior, no es
doni recolzament a la creació de l’empresa que ha de posar al mercat el resultat d’aquella
recerca. En aquesta mateixa línia, valoren negativament l’atorgament de subvencions a la
recerca exclusivament destinada a la publicació d’articles i, també, la destinada al
desenvolupament de tecnologia no productiva (definida com la que no crea llocs de treball) i
que, en molts casos, tampoc donarà lloc a patents útils.
Així mateix, es critica que una part important del pressupost del PROFIT es destini a empreses
consolidades. Es considera que s’ha generat un sistema de retroalimentació de l’èxit
empresarial del qual les start-ups en queden excloses quan, de fet, haurien de ser aquestes les
destinatàries dels recursos públics.
Contrastant amb l’anterior, es defensa durant la sessió de treball una postura contrària: la
necessitat de què el finançament a les empreses estigui connectat amb les universitats i els
centres de recerca.
i) Reflexions
Al llarg de la sessió de treball sorgeixen diferents propostes i reflexions en relació al sistema
financer i la promoció de l’emprenedoria. Es tracta, en qualsevol cas, d’opinions personals:
- La fertilitat de l’emprenedoria és, de fet, conseqüència d’un problema estructural.
- Caldria repensar el sistema de subvencions públiques a la innovació. Els recursos
actualment disponibles es podrien destinar a societats públiques de capital risc. D’aquesta
manera els diners arribarien finalment a les empreses innovadores amb un valor afegit que
no tenen les subvencions: el valor immaterial del seguiment del projecte.
- No es tracta de donar suport a qualsevol tipus d’empresa de nova creació, sinó que és
necessari l’establiment de criteris de selecció. Cal donar suport a aquells projectes en què
hi hagi talents.
© Internet Interdisciplinary Institute
© M. Castells, J. Vilaseca (dirs.), J. Lladós (coord.), G. Ammetller, I. Esteban, M. Fernández, J. Lladós, I. Rodríguez, J.
Torrent, J. Vilaseca.
62
-
-
-
Annexos
Els recursos de l’obra social de les caixes d’estalvi s’hauria de poder destinar a la promoció
directa de projectes empresarials innovadors. Les caixes d’estalvi s’hi han de comprometre,
al igual que ho varen fer, per exemple, amb l’exclusió social.
Les empreses públiques de capital risc han de millorar la seva comunicació, fent difusió de
la seva tasca. Per bé que a nivell estatal es tractaria d’uns 300 o 400 projectes participats,
és necessari donar a conèixer la tasca que estan realitzant.
Caldria arribar a un sistema de creació d’empreses sostenible, de tal manera que
l’emprenedor “no es deixi la vida” en aquesta tasca.
Seria recomanable l’establiment d’un sistema de crèdit fiscal davant les pèrdues
empresarials que es pogués gestionar com la capitalització de l’atur.
Cal eliminar obstacles a la creació d’empreses i al seu tancament (com s’ha fet amb el
darrer canvi legislatiu). Cal simplificar els tràmits i crear un marc fiscal i laboral més flexible.
En concret, es defensa l’establiment d’una fiscalitat favorable de les societats de capital
risc, que haurien de tributar al mateix tipus que els plans de pensions (1%).
Cal crear el mercat de les petites i mitjanes empreses tecnològiques espanyoles.
Les societats que financin emprenedors han d’estar dirigides per emprenedors.
Les empreses públiques de capital risc han de perdre diners; els projectes que recolzen, a
nivell agregat, no ho han de fer pas.
Cal actuar sobre l’educació secundària per tal de fomentar l’emprenedoria.
Cal que el finançament a les empreses sigui barat.
Les administracions i els poders públics han de treballar per aconseguir que la figura de
l’emprenedor esdevingui el màxim exponent com a referent social.
2. Resum de continguts de la taula rodona sobre innovació i formació (30 de novembre
de 2005)
La taula rodona sobre formació i innovació que va celebrar-se el 30 de novembre del 2005 va
ser dirigida per professors de la UOC i assistida per emprenedors de Barcelona Activa. La
sessió va començar amb una introducció per part del llavors director dels Estudis d’Economia i
Empresa d’aquesta universitat (i actual Vice-rector de la mateixa) presentant l’objectiu del
projecte d’investigació que està duent a terme la UOC a Barcelona Activa i la finalitat que tenia
la taula rodona. Va explicar que s’ha tractat d’investigar les polítiques públiques d’emprenedoria
i d’innovació, i com aquestes afecten a les petites i mitjanes empreses. Va posar èmfasi en la
importància de l’entorn innovador pel que fa a les empreses de nova creació, sempre dins el
marc de l’economia del coneixement. També en que l’objectiu de la taula rodona era avaluar
l’entorn innovador que crea Barcelona Activa, així com la formació que s’imparteix.
Un dels temes més tractats pels assistents pel que fa a la formació és en relació a les diferents
necessitats què hi ha entre els emprenedors amb un perfil tècnic i els emprenedors amb un
perfil empresarial. Tots els assistents estan d’acord en que els emprenedors amb un perfil
tècnic necessiten formació en temes de gestió, mentre que els emprenedors amb un perfil més
empresarial la necessiten en temes tècnics.
Els emprenedors assistents a la taula rodona, amb un perfil més tècnic, comenten que no han
pogut aprofitar cap curs tècnic dels que ha prestat Barcelona Activa, ja que no eren adequats a
les seves necessitats, però sí han assistit a aquells cursos de caire més empresarial, de
temàtiques fiscals, comercials...Tots els assistents, tant de perfil tècnic com empresarial,
coincideixen en assenyalar que Barcelona Activa ha organitzat algunes sessions molt
profitoses sobre el tema del finançament, com és el cas, per exemple, del programa
Ready4Growth.
Tot i que els emprenedors esmenten la poca adequació de la majoria de cursos prestats per la
institució, sí reconeixen que amb els anys aquest servei ha millorat, sobretot degut a la
introducció d’un pla de formació. Els participants de la taula rodona demanen que Barcelona
Activa els pregunti més sobre quins cursos es podrien impartir, ja que, al cap i a la fi, aniran
adreçats a ells.
© Internet Interdisciplinary Institute
© M. Castells, J. Vilaseca (dirs.), J. Lladós (coord.), G. Ammetller, I. Esteban, M. Fernández, J. Lladós, I. Rodríguez, J.
Torrent, J. Vilaseca.
Entorn innovador, microempreses i desenvolupament local
63
La formació, segons els emprenedors, hauria de servir per vendre “una cosa que tingui pinta de
producte i no de projecte d’investigació” (és a dir, saber vendre els seus productes), i per
gestionar la seva empresa. Ara bé, els emprenedors reconeixen que segons va creixent
l’empresa, han de canviar contínuament les seves tasques perquè s’adonen que hi ha altres
persones que poden desenvolupar millor algunes de les seves tasques. Han d’acabar de ser
imprescindibles en unes àrees per enfocar-se on poden aportar més. Per tant, la formació ha
de respondre a les necessitats actuals dels emprenedors perquè ells hi inverteixin el seu valuós
temps.
Tots els emprenedors afirmen que els agradaria poder gaudir d’una formació a distància.
Algunes de les seves empreses tenen part de la plantilla estudiant virtualment, i els funciona
molt bé, ja que els permet ser molt flexibles en qüestió de temps i augmentar la productivitat de
la plantilla. De totes maneres, tots ells reconeixen que també es necessita la formació
presencial.
Part de la sessió tracta sobre la cooperació entre les empreses que formen part de l’espai de
Barcelona Activa. L’opinió generalitzada dels assistents és que encara que la institució intenta
fomentar la cooperació, no n’hi ha prou, s’hauria de fer més. Es diu que les infrastructures no
faciliten la cooperació, que l’espai on s’ubiquen els emprenedors no està dissenyat per
relacionar-se entre ells i impedeix un contacte més habitual, i que no hi ha una estructura de
xarxa.
Per tal de poder millorar la cooperació entre els diferents emprenedors que configuren els
espais de Barcelona Activa, un dels assistents a la taula rodona proposa repartir algun tipus de
llistat de totes les empreses de Barcelona Activa on s’especifiquin les seves característiques.
D’aquesta manera, una empresa pot avaluar per sí mateixa l’interès que té per conèixer alguna
altra empresa de l’entorn de Barcelona Activa i presentar-s’hi.
Quan es pregunta als emprenedors si es consideren innovadors, en general tots s’hi senten,
encara que un d’ells comenta que no tan com abans, ja que estan perdent la posició pionera
del mercat. Un dels emprenedors comenta que són molt innovadors en qualsevol aspecte
empresarial (a nivell organitzatiu, de processos, de producte,…), i això els ha fet perdre clients.
En general, consideren que són innovadors, no perquè hagin creat alguna cosa on abans no hi
havia res, sinó perquè han aportat noves solucions i han millorat processos amb les eines més
avançades. La seva supervivència depèn d’aquesta innovació, ja que els productes es tornen
madurs en molt poc de temps.
En general, tots els emprenedors creuen que les seves empreses són competitives en el
mercat en el que operen. Un dels emprenedors opina que la seva empresa ho és perquè no és
tan gran, fet que li permet ser més flexible. El repte és seguir creixent (una necessitat, no una
elecció) i mantenir la flexibilitat, amb els inconvenients que el fet de ser més grans pot tenir (per
exemple, tenir un gerent).
Els emprenedors del Parc Tecnològic opinen que no s’ofereix un entorn especialment
innovador, encara que sí s’hi fomenta un entorn emprenedor. Es troba a faltar el contacte amb
universitats (transferència tecnològica).
3. Resum de continguts de la taula rodona sobre Xarxa i comerç electrònic (14 de
desembre de 2005)
a) Xarxa (networking)
La taula rodona s’inicia amb el plantejament sobre si un conjunt de recursos materials i
immaterials necessaris pel desenvolupament i la consolidació empresarial es poden aconseguir
a través de pertànyer a algun tipus de xarxa.
© Internet Interdisciplinary Institute
© M. Castells, J. Vilaseca (dirs.), J. Lladós (coord.), G. Ammetller, I. Esteban, M. Fernández, J. Lladós, I. Rodríguez, J.
Torrent, J. Vilaseca.
64
Annexos
Els emprenedors associen ràpidament el concepte de xarxa amb Xarxactiva, i s’endisen a
parlar d’ella i d’algun dels seus programes, com és el cas del Ready4growth. L’instrument
definit per Barcelona Activa per potenciar les relacions socials es percep com a positiu en les
etapes inicials de l’empresa, però el valor afegit és més escàs quan les empreses estan en fase
de creixement i de consolidació. Així, Xarxactiva no es percep com un instrument per potenciar
el creixement perquè pels emprenedors no disposa d’elements de valor afegit, associats a la
inversió, la internacionalització i la redefinició del model de negoci, i no els ha induït a tenir un
comportament més innovador. En aquest sentit, es critica que es va formar la xarxa sense
haver estudiat prèviament les seves necessitats.
Els emprenedors manifesten que, als inicis, participar d’aquesta xarxa és una manera
d’impregnar-se de nous coneixements, i és ampli el ventall d’interès per a tot emprenedor. Tot i
així, les prioritats empresarials evolucionen, i també ho fa la disponibilitat de l’emprenedor i el
nivell d’atracció del conjunt d’activitats. La majoria ja no són sempre interessants, però sí les
més específiques i enfocades a una temàtica concreta.
Des d’aquest vessant es percep que seria important que la xarxa es focalitzés en les diferents
etapes per les que passa una empresa, ja que si bé totes són diferents, s’enfronten a reptes
similars, com assimilar correctament la informació necessària per emprendre i realitzar el pla
d’empresa.
Però d’altra banda, també es posa de relleu que l’activitat de l’empresa es pot associar a una
major o menor propensió a participar en les activitats de xarxa. En les empreses amb productes
tecnològics, per exemple, pot ser més difícil veure’n la finalitat i el valor afegit a curt termini.
Aquest és un cas que justificaria orientar la xarxa a partir de les diferents activitats
econòmiques.
De forma més general, pels emprenedors és obvi que estar en una xarxa ha de permetre
disposar de determinats recursos, com la provisió de serveis d’administració i gestoria, però el
que ja no resulta tan evident és la manera d’estructurar-la i de posar aquests recursos a
disposició dels seus membres. En canvi, sí que hi ha consens en què la xarxa ha de generar
valor pels seus integrants, i que gaudir de recursos comuns és un bon punt de partida.
Tot i així, hi ha altres aspectes que podrien potenciar el foment de les relacions, com
l’assessorament i l’expertesa de terceres persones per gestionar la xarxa, conèixer amb més
detall quins són els seus membres i nodes vehiculars, i fer créixer-la cap a fora en termes de
finançament, habilitats de gestió, internacionalització i actualització de continguts.
Finalment, es posa de relleu el paper actiu de l’emprenedor per treure profit de les relacions de
xarxa. Concretament, actuar de forma altruista es percep com un aspecte que es pot
capitalitzar, i del qual se’n pot obtenir un retorn. Aquest sentiment de satisfacció, però, pot
aflorar només quan a banda de centrar-se exclusivament en el projecte empresarial,
l’emprenedor té també un esperit col·laborador.
b) Comerç electrònic
Les relacions comercials per Internet difereixen entre les empreses presents a la taula rodona.
Algunes compren i venen a través de la Web, i d’altres hi són presents de forma només
presencial. Existeix consens, però, en que la pàgina d’inici és un element clau per a la imatge
de l’empresa, i per això, un aspecte al que prestar-hi interès. Per això, consideren important
donar informació vertadera i transparent sobre el catàleg de productes de l’empresa i que
aquesta tingui una imatge coherent amb l’activitat desenvolupada i els valors empresarials.
© Internet Interdisciplinary Institute
© M. Castells, J. Vilaseca (dirs.), J. Lladós (coord.), G. Ammetller, I. Esteban, M. Fernández, J. Lladós, I. Rodríguez, J.
Torrent, J. Vilaseca.
Entorn innovador, microempreses i desenvolupament local
65
Consideren la Web com un bon canal per donar-se a conèixer, oferir informació, promocionar
els productes i establir contactes amb clients, però no pas per tancar la venda i realitzar la
transacció pròpiament dita. La principal raó per no fer-ho és el tipus de producte, si bé les
aproximacions expressades són diferents.
D’una banda, el major cost del producte, ja que requereix passar de versions estandarditzades
a d’altres a mida (i per tant, el cost d’oferir productes individuals i personalitzats), i de l’altra, la
manca de contacte físic i humà que requereix el tracte amb persones, són els motius amb què
els emprenedors justifiquen el handicap de realitzar accions comercials a través de la Web.
En canvi, també manifesten que una de les principals raons per no tenir presència a la Xarxa
no rau en què es tracti d’un canal de venda inadequat pels seus propòsits -el que sembla
contradir-se amb el punt anterior- sinó per altres aspectes, sobretot la manca i la baixa qualitat
d’alguns recursos: cost dels equipaments digitals, tipus de connexió a Internet, etc.
Finalment, hi ha acord en què per dur a terme activitats de promoció a la Xarxa calen
coneixements i habilitats suficients, i es posa de relleu que fins el moment no ha estat un repte
principal a desenvolupar per part de la institució.
© Internet Interdisciplinary Institute
© M. Castells, J. Vilaseca (dirs.), J. Lladós (coord.), G. Ammetller, I. Esteban, M. Fernández, J. Lladós, I. Rodríguez, J.
Torrent, J. Vilaseca.
Entorn innovador, microempreses i desenvolupament local
67
Annex IX. Resum de les entrevistes a emprenedors
Els emprenedors escullen els espais de Barcelona Activa per la proximitat a altres empreses,
pel suport de la institució i pels serveis compartits (sobretot al començament de l’activitat), i no
pas pel preu del lloguer (que si bé és menor que el preu de mercat, no es percep com a barat).
Els dos prescriptors més importants de Barcelona Activa són La Salle (mestratge en comerç
electrònic) i l’Escola Superior d’Administració i Direcció d’Empreses (Esade). A més, en algunes
ocasions, els emprenedors coneixen Barcelona Activa a través dels seus grups de referència,
com són els amics o professionals. Per tal d’apropar-se a la institució, sembla important la
vinculació dels emprenedors amb l’staff de Barcelona Activa.
La majoria d’emprenedors tenen experiència prèvia en el sector en què han creat l’empresa.
Les principals motivacions per crear l’empresa són de caire personal, encara que també ho fan
per un aprofitament d’oportunitat de negoci. Com comenta un dels emprenedors, “No estem en
una societat emprenedora; incideix molt l’ambició, els familiars emprenedors, l’autosatisfacció
personal, ser antifuncionari, etc.”.
Existeix una cultura comuna al viver on, com diu un dels emprenedors entrevistats, “les
empreses es fan companyia davant la soledat”. En canvi, aquesta cultura no sembla estar
present en el Parc Tecnològic ja que les trajectòries de les empreses són molt diferents, hi ha
inèrcies establertes des de fa molt de temps, i moltes no es coneixen entre elles. Tot i així,
gràcies a l’esforç de Barcelona Activa i d’activitats com el Coffee to coffee i les trobades
sectorials, aquest fet està en procés de canvi.
En general, existeix la percepció de què les interaccions entre empreses es deuen més a la
proactivitat dels emprenedors que no pas a la intervenció de Barcelona Activa. Quan els
emprenedors volen conèixer a altres que estan localitzats als seus espais, són ells mateixos els
que prenen un rol actiu. En la majoria dels casos, però, la interacció acaba tenint un caràcter
més lúdic que no pas comercial.
Segons els emprenedors, és necessari disposar de més informació sobre les empreses per tal
que la interacció pugui generar més oportunitats de negoci. Algunes empreses manifesten que
una de les maneres per aconseguir-ho seria introduir, al directori d’empreses de la Web, la
cerca per productes i serveis, més enllà dels criteris de cerca actuals, que són el nom de
l’empresa, la localització i el sector d’activitat.
Segons els emprenedors, Barcelona Activa podria millorar en alguns aspectes que ajudarien al
desenvolupament de les empreses del seu entorn com seria l’acompanyament que reben
aquestes en l’etapa de creixement o el recolzament per la redefinició del seu model de negoci.
Els emprenedors tenen consciència de la mancança d’especialistes i directius que es facin
càrrec de les activitats de valor en l’àmbit de les finances i el màrqueting. La gestió diària de
l’empresa de vegades costa, en particular quan no tenen experiència en aquest camp, i és per
aquest motiu que algunes tasques s’externalitzen.
Amb aquesta finalitat es demana la millora dels serveis complementaris, sobretot de caire més
administratiu (comptabilitat, servei de traduccions, gestories, etc.,) i de recursos humans
(contractació de personal, borsa de treball, etc.), però també d’assessorament al finançament i
de consultoria. De forma més concreta, les empreses que han passat pel viver i després s’han
localitzat al Parc Tecnològic estan més satisfetes amb els serveis rebuts al viver que al Parc.
© Internet Interdisciplinary Institute
© M. Castells, J. Vilaseca (dirs.), J. Lladós (coord.), G. Ammetller, I. Esteban, M. Fernández, J. Lladós, I. Rodríguez, J.
Torrent, J. Vilaseca.
68
Annexos
A més, els emprenedors volen que es defineixi un model clar de Parc Tecnològic perquè ho
sigui realment. Estar al Parc Tecnològic és una “bona targeta de visita”, tot i que en certs
moments cal trencar la percepció de què és un viver d’empreses. També es vol que es millori
l’equipament tecnològic, i la política d’espais, per permetre a les empreses créixer sense
esperar que es lliurin els mòduls (fet que porta el seu temps).
De forma general, els emprenedors coneixen Xarxactiva i presenten actituds i comportaments
diferents envers aquesta. Hi ha emprenedors que participen de les seves activitats, alguns fins i
tot fan propostes de millora que en alguns casos es porten a terme. Xarxactiva els serveix per
formar part d’un “petit lobby” o grup d’empreses preferents i mantenir contactes que, per si sols,
no podrien pas tenir.
No existeix consens general sobre quin hauria de ser el focus principal de Xarxactiva. Mentre
que alguns emprenedors desitjarien que les activitats se segmentessin en funció del cicle de
vida de l’empresa, altres creuen que el criteri de segmentació hauria de ser el sector d’activitat.
Les principals raons per no participar a Xarxactiva, són perquè la consideren “bastant fluixa”,
perquè les activitats no s’adapten a les seves necessitats o bé per manca de temps. I si en
participar de les activitats, els emprenedors senten que aquestes no cobreixen les seves
expectatives, creix el desànim i la sensació de pèrdua del recurs valuós temps. De fet, de
vegades es percep la interacció més aviat com un “intercanvi de targes i adreces” que no pas
de foment de contactes productius ni comercials.
Independentment de si els emprenedors participen i estan satisfets de les activitats, la majoria
són conscients de la proactivitat de Barcelona Activa per impulsar diverses activitats en el marc
de Xarxactiva, crear un sentiment de grup amb dinàmiques i sentiments afins, oferir contactes, i
la seva bona voluntat per impulsar xarxes socials i comercials.
Finalment, una proposta de millora és que Xarxactiva no només tingui una estructura
endògena, entesa com aquella que mira cap a dins. Es desitjaria que s’obrís cap a fora per
aportar nous coneixements i continguts, com per exemple, plans de formació, contactes amb
empreses estrangeres o bé actuar de pont amb capital risc estranger.
Pel que fa al finançament, els emprenedors tenen la percepció que el capital risc de Catalunya
és molt conservador. Es critica a Barcelona Emprèn per ser molt conservadora i no assumir
gaires riscos. En general, no es considera que Barcelona Activa sigui referent per a la
consecució de finançament, tot i que algunes empreses així ho perceben. Tanmateix, sí que és
important el seu suport en la cerca de finançament, tant en relació a subvencions públiques
com pel que fa a la posada en contacte amb inversors privats. En paraules d’alguns
emprenedors, “no et planteges acudir a Barcelona Activa per temes de finançament”, encara
que altres semblen esperar molt de la institució (per exemple: “Barcelona Activa no m’ha trobat
subvencions”).
Per aconseguir finançament no convencional cal conèixer els mecanismes i accedir
convenientment a les xarxes adequades. Així mateix, la consecució de subvencions no és pas
senzilla, cal tenir coneixement del medi i la inversió en recursos (bàsicament humans però
també tecnològics) és una tasca costosa. Aquesta qüestió pot arribar a ser molt important, en
particular quan es tracta de micro i petites empreses (en algunes d’elles, fins i tot,
s’externalitzen aquestes tasques). Més en detall, alguns emprenedors demanen formació per
“demanar un Profit” o recolzament en la seva tramitació.
En termes generals les empreses es mostren satisfetes de participar al programa
Ready4growth perquè els ha permès accedir a informació de qualitat i tractar i conèixer a gent
important de l’esfera del finançament.
© Internet Interdisciplinary Institute
© M. Castells, J. Vilaseca (dirs.), J. Lladós (coord.), G. Ammetller, I. Esteban, M. Fernández, J. Lladós, I. Rodríguez, J.
Torrent, J. Vilaseca.
Entorn innovador, microempreses i desenvolupament local
69
A més, l’obtenció de premis que guardonen el projecte empresarial és, en general, un bon
impuls per a l’empresa. No tant per la quantitat del guardó, sinó perquè obre portes en termes
de notorietat de marca i de consecució de recursos financers.
Altres àmbits que s’han posat de relleu a les entrevistes són BarcelonaNETactiva, les activitats
de formació i d’internacionalització i el programa de mentoring.
D’una banda, BarcelonaNETactiva és considerada com una plataforma poc útil, si bé són
conscients que s’adreça a un segment de població més gran, i per tant, els seus continguts han
de tenir un caire més obert i no sempre focalitzats a les necessitats dels emprenedors.
En quant a la formació oferta per Barcelona Activa, en general es considera un recurs de valor,
encara que no sempre és de gran utilitat per a tothom. Alguns emprenedors opinen que
sobretot s’adreça a les empreses del viver, no tracta temes tècnics, i és en general massa
bàsica (motiu pel qual a vegades s’envien els cursos són realitzats per treballadors i no pels
emprenedors).
Fins al moment els emprenedors no estan del tot satisfets amb les activitats relacionades amb
la internacionalització de l’empresa. Concretament, alguns es mostren decebuts amb la visita a
Silicon Valley, ja que no es van tancar contactes comercials pels emprenedors amb empreses
allà situades. I per a futures accions relacionades amb la internacionalització, desitjarien una
immersió prèvia al país al que es farà la visita (conèixer per exemple el caràcter xinès) i
concretar més els objectius que es pretenen assolir per part de la institució.
Per més que hi hagi empreses que estiguin participant en el mentoring, bé proveint el servei o
bé aprofitant-lo; hi ha la sensació generalitzada que es pot potenciar, redefinint millor el seu
concepte i objectius i realitzant un guió pels mentors, ja que alguns no saben ben bé quin és el
seu rol. Un tema a resoldre en aquest àmbit seria el d’arribar a un consens sobre si el mentor
hauria de ser del mateix o de diferent sector d’activitat que el de l’empresa de l’emprenedor.
De forma general, les empreses que millor valoren Barcelona Activa són aquelles que compten
amb un major nombre de treballadors i de facturació, empreses de base tecnològica i
intensives en coneixement que ja s’han consolidat i que estan en fase de creixement. També
aquelles empreses ‘reclamades’ per Barcelona Activa per alguna raó, com per exemple, per
realitzar una xerrada el Dia de l’emprenedor. En definitiva, la valoració de Barcelona Activa
depèn molt de les expectatives que tenen les empreses abans de relacionar-se o entrar en els
espais de l’entitat. Expectatives excessives fan que alguns emprenedors estiguin força
decebuts amb la institució.
De vegades existeix i les empreses són conscients de determinats tractes preferencials. En el
cas de determinats projectes empresarials, els criteris d’accés als espais de Barcelona Activa
no sempre són del tot transparents i la participació a determinades activitats, com el
Ready4growth, és selectiva i no sempre es dóna a conèixer així entre la comunitat
d’emprenedors.
Redunda en el mateix la percepció que les empreses tenen del tracte rebut per part de la
institució. Algunes se senten molt ben “cuidades” i reben informació sobre convocatòries d’ajuts
i subvencions públiques, mentre que d’altres es queixen de què la institució no les coneix i no
les avisa, o no les ha avisat, de convocatòries rellevants.
Finalment, i de forma més general, es reclama una bona comunicació per part de Barcelona
Activa, però sense caire polític ni eminentment institucional, per conèixer què es pot trobar a
cada equipament i línia d’activitat, i minvar així algunes falses expectatives creades fins el
moment.
© Internet Interdisciplinary Institute
© M. Castells, J. Vilaseca (dirs.), J. Lladós (coord.), G. Ammetller, I. Esteban, M. Fernández, J. Lladós, I. Rodríguez, J.
Torrent, J. Vilaseca.
Entorn innovador, microempreses i desenvolupament local
71
Annex X. Relació d’empreses que han contestat l’enquesta
3 & Punt Solutions, SLL
Abast Energia Natura, SL
Abpg
Absoluter Protecsol, SL
Ad Telecom, SL
Adhoc Events Socials SL
Alfa 9 Servicios Web, SL
Aloha Tecnologia
Alqantara - Institut D'Estudis Culturals
Altamira Information
Alternativa Virtual SL
Amr Systems, SL
Aradoxa Solutions, SLL
Armanblanc Consulting, SL
Art Infogràfic
Asuni Cad
Attendbio, EI
Auditories Tècniques, SL
Avid Microchip España
Barna Ciber, SCCL
Bassetech, SL
Bath Innovations, SL
Bcn Actors (Castings Creativos SL)
Biolink 2000, SL
Bit-One, SL
Bl@U Consultors, SL
C.R.I.A.
Cadtech, SA
Canoe Dreams SL
Cia.De Etiquetas Y Fornituras SL
Col.Legi Oficial D'Enginyeria Informatica
Comexit Sxxi, SLL
Compra Natural
Com-Vis Soluciones
Consonant, SL
Custom Software & Electronics, SL
Data Risc
Deneb Latinoamericana, SA
Desarrollo Integral De Etiquetaje Técnico, SL
Diba Product Solutions, SCP
Digital Samba, SL
Digital Suite, SCCL
Draco Systems
Dtb Link
Duplicat De Serveis Informatics, SL
El Color De Tus Proyectos, SL (Work & Fun)
Emecom Consultores, SL
© Internet Interdisciplinary Institute
© M. Castells, J. Vilaseca (dirs.), J. Lladós (coord.), G. Ammetller, I. Esteban, M. Fernández, J. Lladós, I. Rodríguez, J.
Torrent, J. Vilaseca.
Annexos
72
Emprenjunt, SA
Etienda, SL
Eugènia Vila (Empresari Individual)
European Information Technologie
Solutions & Development SLU
European Telemedicine Clinic, SL
Eventosemoción, SL
Exe Arquitectura Barcelona, SL
Factotum Barcelona SL
Floraqua Aquaris
Flux Ingenieros, SL
Futurlink
Gemma Rius Clusellas
Gespamark Management, SL
Gestion Ti, SL
Global Networking Engineering, SL
Global Sio, SL
Goal & Coaching
Gòtika Software
Hevac Ambient, SL
I+I Consulting
Icr Adventus Systems Ibérica, SL
Ideactiva
Ideasdedos
Imaginia It Services
Inetsoftcenter Sistemas, SL
Infocartografía (Empresari Individual)
Ingenia
Intérpretes De Barcelona, SCP
Intigea SLL
Inverline Networks, SL
Iuris.Doc
Justinmind, SL
Keepu Media, SL
Kinetical Business, SL
La Pinta
Lego
Línial Desarrollo Soft. Sect. Verticales
Liquid Motion Productions, SL
Magma 3, SCCL
Manfatta SL
Map Assessorament I Serv.Geriatria SL
Mediared, Servicios De Información SL
Memora
Mibodaenlared.Net
Next Level, SCP
Nub 3D, SL
Oficinas Y Servicios Compartidos, SL
Olivares Nieto Sistemas Informa. SL
Onmedic Networks SL
Opentrends Solucions I Sistemes SL
Optimo I+D
Outdoor Media SL
© Internet Interdisciplinary Institute
© M. Castells, J. Vilaseca (dirs.), J. Lladós (coord.), G. Ammetller, I. Esteban, M. Fernández, J. Lladós, I. Rodríguez, J.
Torrent, J. Vilaseca.
Entorn innovador, microempreses i desenvolupament local
73
Pare Martinez I Munte Associats, SL
Pildo Labs, SL
Planet Sistemes Electronics, SL
Polymita Technologies, SL
Publitema
Quality Choice SL
Sactech Telecomunicaciones Moviles, SL
Sairem Ibérica, SL
Sasha
Servirapid-Nh, SL
Sinapsis Conocimiento Y Comunicación
Sineria Consulting, SL
Sist. Informacion Territ. Y Posci.
Southwing
Symbol
Tatamia Solutions, SL
Tau Ingenieros, SL
Techideas, SL
Tecil, SA
Tecnología En Sus Manos, SL
Tecno-Med, SL
Teresa Garceran
Tesi Tecnica Del So I La Imatge SL
Tmt Factory - Bcn Media
Turismo Diversidad SL
Turisvia, Consult Y Formación Turística
Urdi-Sole & Associats, SL
Vertisub, SL
Vida Software, SL
Vigorius, SCP
Wattpic Energia Intel.Ligent, SL
Www.Gescat.Biz
X3 Estudis Ambientals, SCP
Xavier Oliveres I Reder
Zafiro Tours
Zagora Cat, SL
Zoé Y Ariane SL
© Internet Interdisciplinary Institute
© M. Castells, J. Vilaseca (dirs.), J. Lladós (coord.), G. Ammetller, I. Esteban, M. Fernández, J. Lladós, I. Rodríguez, J.
Torrent, J. Vilaseca.
Entorn innovador, microempreses i desenvolupament local
75
Annex XI. Relació de participants a les taules rodones i d’emprenedors
entrevistats
S’han celebrat tres taules rodones, dedicades al finançament, a la innovació i la formació, al
networking i el comerç electrònic, entre els mesos d’abril i desembre de 2005. A més, entre els
mesos de maig i novembre de 2005, s’han realitzat 22 entrevistes en profunditat a
emprenedors. A continuació es llisten el conjunt de persones que hi han col·laborat, així com el
nom de l’empresa de la que són promotors.
A la taula rodona sobre finançament, van participar els següents emprenedors:
Alain
Mario
Rafael
Pep
Xavier
Jaume
Arnaud
Comas
del Valle
Montoya
Renom
Vilalta
Altamira
AMR Systems
Vida Software
Inverline
Justinmind
Factotum
A més, aquesta va comptar amb la presència de Christian Fernández, de Barcelona Emprèn,
Enrique Goñi, de la Caja de Ahorros de Navarra, i d’Emilio Ontiveros, d’Analistas Financieros
Internacionales.
La segona taula rodona va tractar sobre innovació i formació, i hi van assistir:
Neli
Josep Mª
Pep
Carles
Caldenteny
Darné
Montoya
Sanabre
Work & Fun
Sairem Ibérica
Inverline
Magma3
Els participants a la taula rodona de networking i comerç electrònic són:
Lluís
Òscar
Carles
Xavier
Cortés
Riera
Sanabre
Verdaguer
Polymita
Kinetical
Magma3
TMT Factory
Finalment, les entrevistes en profunditat es van realitzar als següents emprenedors:
Ramon
Arturo
David
Josep Mª
Neli
Ermengol
Adalid
Aranguren
Bäckstrom
Boter
Caldenteny
Casanovas
Hevac
Deneb
Telemedicine Clinic
Ideactiva
Work & Fun
SITEP
© Internet Interdisciplinary Institute
© M. Castells, J. Vilaseca (dirs.), J. Lladós (coord.), G. Ammetller, I. Esteban, M. Fernández, J. Lladós, I. Rodríguez, J.
Torrent, J. Vilaseca.
Annexos
76
Rodrigo
Mario
Lluís
Josep Mª
Antoni
Joan
Teresa
David
Pep
Fernando
Eloy
Emili
Òscar
Carles
David
Xavier
Checa
Comas
Cortés
Darné
de Jaumar
Font
Llibre
Masó
Montoya
Núñez
Ortega
Ramos
Riera
Sanabre
Sanz
Verdaguer
Tatamia
AMR Systems
Polymita
Sairem Ibérica
Bassetech
Cadtech
Iuris.doc
Futurlink
Inverline
PiLDO Labs
TCMan
Tau Ingenieros
Kinetical
Magma3
Bit One
TMT Factory
© Internet Interdisciplinary Institute
© M. Castells, J. Vilaseca (dirs.), J. Lladós (coord.), G. Ammetller, I. Esteban, M. Fernández, J. Lladós, I. Rodríguez, J.
Torrent, J. Vilaseca.
Entorn innovador, microempreses i desenvolupament local
77
Annex XII. Relació de personal de Barcelona Activa entrevistat
A continuació es llisten les persones de Barcelona Activa que van ser entrevistades entre els
mesos d’abril de 2005 i gener de 2006.
Maravillas Rojo, Presidenta
Elizabeth Monfort, Directora General
Mateu Hernández, Director Executiu
Montse Basora, responsable de la línia de Promoció de la iniciativa emprenedora
Lorenzo Di Pietro, responsable de Porta22
Yolanda Pérez, responsable de la línia de Consolidació de noves empreses
Maria Vilà, responsable de la línia de Divulgació i capacitació digital
© Internet Interdisciplinary Institute
© M. Castells, J. Vilaseca (dirs.), J. Lladós (coord.), G. Ammetller, I. Esteban, M. Fernández, J. Lladós, I. Rodríguez, J.
Torrent, J. Vilaseca.
Entorn innovador, microempreses i desenvolupament local
79
Annex XIII. Cooperació institucional: xarxa Panel
En el marc del 6è Programa Marc de Recerca i Innovació de la Comissió Europea, el programa
Paxis (Pilot Action of Excellence on Innovative Start-ups) té com a objectiu fomentar
l’establiment i el desenvolupament d’empreses innovadores. Aquest programa el conformen
una xarxa de 22 regions europees, agrupades en 5 xarxes temàtiques.
Highest i Start les conformen cinc regions, especialitzades en TIC i innovació, R+D+i,
desenvolupament comercial, transferència tecnològica i consultoria de creació d’empreses,
respectivament. Les xarxes Spring i Kreo per quatre, i es focalitzen en compartir experiències
en emprenedoria i innovació, i establir un marc d’anàlisi, transferència i de bones pràctiques per
donar suport a la creació i al desenvolupament d’empreses innovadores, i fomentar les
relacions entre els centres de recerca i les empreses. Finalment, la xarxa Panel està formada
per quatre regions que treballen conjuntament de recolzament als emprenedors de les
universitats i dels centres de recerca a la creació d’empreses amb l’objectiu de fomentar
contactes i accions de cooperació.
Barcelona forma part de la xarxa Panel des de la seva creació, al juliol de 1998. La ciutat està
representada per Barcelona Activa i pel Pla Estratègic Metropolità. Des del mes de setembre
del 2000 Barcelona Activa, juntament amb els altres membres Milà i Munic, tenen com a
objectiu potenciar la creació d’empreses innovadores.
Aquest vincle es manifesta a través d’un intercanvi d’experiències, metodologies i eines de
suport a la creació d’empreses, i s’articula a través de l’intercanvi d’informació, coneixement,
mesures i iniciatives de suport actiu a la creació d’empreses, mitjançant trobades, reunions de
treball, informes, articles i la publicació Panel News. Panel News és la newsletter, de publicació
irregular, que des del novembre del 2000 dóna a conèixer què es fa a aquestes regions, posa
èmfasi en qüestions crítiques, com el finançament, i presenta les novetats més destacades que
s’han portat a terme o que es desenvoluparan en un futur.
L’eix central de la comunicació de la xarxa Panel rau en la cultura emprenedora de les ciutats
d’aquesta xarxa, en la disposició de fonts d’informació actualitzades presents per fomentar la
creació d’empreses i de persones que poden oferir contactes, mostrar experiències i cooperar
per impulsar xerrades, trobades i visites. El balanç d’aquesta primera experiència a nivell
europeu és molt positiva, i representats de les 22 regions que formen part del Paxis reben el
“Premi a l’excel·lència per les Regions Innovadores” de la Comissió Europea.
El gener de l’any 2003 és el moment de posar en marxa la segona part d’aquest projecte, el
Panel II, que a partir d’aquest moment compta també amb la presència de Dublín.
Els objectius d’aquesta segona etapa són concentrar-se en aspectes de benchmarking per a
conèixer mesures de suport d’èxit de les universitats, centres de recerca i centres d’innovació,
així com eines de finançament per a les primeres fases de creació d’empreses i incentius a la
innovació. De forma més concreta, les activitats de benchmarking i avaluació se centren en
recolzar les spin-off i emprenedors potencials entre les institucions d’ensenyament, les
relacions de xarxa entre les incubadores i centres d’innovació, l’impuls d’una cultura
emprenedora entre els més joves, el foment d’alternatives de finançament durant la fase de
capital llavor entre les empreses de nova creació, elaborar una guia local pels inversors
estrangers i fomentar emprenedors de caire treballar en l’àmbit de la internacionalització e els
coneixements dels emprenedors europeus.
I el mes d’octubre se celebra a Sofia la primera edició del Dia Europeu de l’Emprenedor, amb
l’objectiu d’apropar les relacions de cooperació entre aquesta ciutat i les que ja formen part de
© Internet Interdisciplinary Institute
© M. Castells, J. Vilaseca (dirs.), J. Lladós (coord.), G. Ammetller, I. Esteban, M. Fernández, J. Lladós, I. Rodríguez, J.
Torrent, J. Vilaseca.
80
Annexos
la xarxa. Mesos més tard, al febrer del 2004, Sofia passa a formar part també de Panel, i al
novembre d’aquest any organitza la segona edició del Dia europeu de l’emprenedor.
A continuació es ressalten els aspectes més importants fruit de l’experiència internacional,
plasmada en la visita a tres vivers d’empreses a Dublín i dos a Munic, durant els mesos de juny
i setembre de 2005, respectivament.
1. Vivers de Dublín
Irlanda és en l’actualitat un dels països de la Unió Europea amb major creixement, i la seva
capital, Dublín, és el motor de l’economia del país. Es tracta d’una nació tradicionalment
agrícola, que a la dècada de 1970 va patir fortament la reconversió industrial i que, des de 1990
ha apostat per activitats industrials i de serveis de valor afegit, com les tecnologies mèdiques i
farmacèutiques i els serveis financers.
NovaUCD 1 és la denominació del centre d’innovació i de transferència tecnològica de
l’University College Dublin (UCD), universitat que compta a juny de 2005 amb 20.000
estudiants, 11 facultats i 90 departaments. D’altra banda, Invent-DCU és el centre d’empreses i
d’innovació de la Dublin City University (DCU), la universitat que a mitjans de l’any 2005 compta
amb 12.000 estudiants, xifra que ha augmentat considerablement en els últims 25 anys. Per
últim, el Trinity College Enterprise Center és el centre d’empreses que es va construir a mitjans
de la dècada de 1970 amb la finalitat de millorar l’economia local i reduir l’atur.
El programa de creació d’empreses de la UCD s’inicia l’any 1989 i fins el 2003 s’anomena
Industry programme. En canvi, a partir d’aquest any NovaUCD es converteix en el Centre
d’Innovació i de Transferència Tecnològica d’aquesta universitat, que té com a objectius
identificar i protegir la propietat intel·lectual, recolzar accions emprenedores innovadores,
promoure la cultura emprenedora i la cooperació entre la indústria i la universitat.
El Centre d’Innovació i de Transferència Tecnològica està finançat amb fons privats i públics.
Les companyies privades han aportat 7,5 milions d’euros, i la UCD l’edifici on es localitzen les
empreses, serveis gratuïts a les empreses de nova creació i més recursos econòmics. Una de
les formes de ‘compensar’ l’aportació privada és a través que els estudiants de la UCD treballin
després a les organitzacions finançadores. D’aquesta manera, s’aconsegueix que hi hagi una
relació molt propera entre tots.
Les empreses del Centre Tecnològic estan en fase de start-up, i com a màxim poden estar-hi
dos anys i nou mesos. Aquesta limitació temporal rau en el fet que des de la Universitat es vol
‘sang fresca’, amb l’objectiu de generar un flux per crear una comunitat d’emprenedors. A
mitjans del 2005 el rati de supervivència de les empreses se situa al voltant del 85%.
Al mes de juny de 2005 la UCDNova compta amb 42 mòduls d’incubació, dels quals 11 estan
lliures, en els que es localitzen 23 empreses (18 al Centre Tecnològic i 5 als laboratoris), i
d’altres tenien previst d’incorporar-se en un futur proper. Localitzar-se al viver comporta des del
principi un avantatge econòmic per a les empreses, ja que la UCD paga el cost del registre
(que aproximadament és de 1.200 euros), mentre que si s’ubiquen en espais alternatius
aquesta quantia ascendeix fins al voltant dels 30.000 euros.
1
Per a més informació, es pot consultar http://www.ucd.ie/nova.
© Internet Interdisciplinary Institute
© M. Castells, J. Vilaseca (dirs.), J. Lladós (coord.), G. Ammetller, I. Esteban, M. Fernández, J. Lladós, I. Rodríguez, J.
Torrent, J. Vilaseca.
Entorn innovador, microempreses i desenvolupament local
81
Les empreses del centre són d’alta tecnologia i basades en el coneixement. Els criteris per
accedir al viver són bastant severs, i es fonamenten en el pla d’empresa, en el grau de base
tecnològica i la solvència econòmica, si més no per pagar el lloguer del mòdul. Després, es
materialitza l’acord de llicència per utilitzar el mòdul i s’acaben d’ajustar altres qüestions.
Finalment, per decidir qui es localitza i qui no, es fa a través d’un panel intern, format per
personal de la Universitat, mentre que les companyies privades (també anomenades sponsors,
com Ericsson o Deloitte) actuen com a assessors.
Només instal·lar-se al Centre ja es vetlla per la propietat intel·lectual en termes de disseny,
marca registrada i patents. La Universitat té la propietat de la patent per si l’empresa fa fallida o
esdevé insolvent. A més, un 15% de l’empresa l’ostenta la universitat (concretament, un 6% les
companyies privades i un 9% la UCD). La majoria d’aquestes empreses es generen a la
Universitat, si bé també hi ha empreses foranies, algunes d’elles molt potents, que fins i tot han
aconseguit finançament inicial amb capital risc.
Hi ha un equip de 14 persones de diferents àrees, com són l’acadèmica, la de suport a
l’empresa i la de formació i comunicació, que assessoren als emprenedors a les primeres fases
de l’empresa. A banda, la UCD no sol oferir més facilitats a les empreses, a no ser que
aquestes li demanin, si bé sí els pregunten què volen. Per exemple, generalment la gestió de
les empreses recau en elles mateixes, a no ser que demanin explícitament un director per
alguna raó en especial.
Quan les empreses marxen, la UCD coopera amb elles de forma informal, per exemple
desenvolupant xarxes, invitant a experts i a les empreses–tant si han marxat com si encara
estan localitzades-, organitzant 2 o 3 grans seminaris al llarg de l’any, etc. La realització de les
diverses activitats es comunica a través del correu electrònic i amb menor mesura a través
d’una newsletter.
A banda, des de la UCD i a partir de l’any 1996 també es desenvolupa el “Campus Company
Development Programme”, un programa de 9 o 10 mesos de durada pel que les empreses
realitzen, de forma gratuïta, el pla d’empresa. Cada mes se celebra un workshop, liderat per
experts externs, on es tracten els ítems principals del pla d’empresa. Cada participant compta
amb un mentor particular, és a dir, s’estableix una relació un a un, per desenvolupar el pla
d’empresa. I quan aquest es finalitza, es presenta davant un jurat i després es realitza una
sessió d’atorgament de premis als millors plans d’empresa. Des dels seus inicis i fins mitjans
del 2005, 117 projectes i 170 emprenedors han completat aquest programa. Finalment,
esmentar que algunes de les empreses que s’han acollit a aquest programa es localitzen
després al viver.
Invent-DCU 2 va iniciar la seva activitat el setembre del 2002, configurant-se com una
incubadora clàssica amb l’objectiu d’emplenar el viver. Al setembre del 2004, però, canvia
d’orientació, i es focalitza en transformar el coneixement en èxit comercial. Així, no és només
un espai de creació d’empreses, sinó que també s’ocupa de comercialitzar les aplicacions del
laboratori a través de llicències i d’acords empresarials. De fet, s’inverteixen 80 milions d’euros
per fer especial èmfasi en la comercialització de la propietat intel·lectual i en construir ponts cap
a la indústria (sobretot amb petites i mitjanes empreses properes a la universitat), assolint el
primer any un volum de negoci semblant al d’altres universitats.
2
Per a més informació, es pot consultar http://www.invent.dcu.ie.
© Internet Interdisciplinary Institute
© M. Castells, J. Vilaseca (dirs.), J. Lladós (coord.), G. Ammetller, I. Esteban, M. Fernández, J. Lladós, I. Rodríguez, J.
Torrent, J. Vilaseca.
82
Annexos
Al mes de juny del 2005 alberga 25 empreses, que suposen un 90% de la capacitat total del
viver (hi ha tres espais lliures), i el seu període màxim d’estada és de 3 anys 3 . És necessari
que l’ocupació d’Invent-DCU sigui superior al 70% per tal de romandre a l’edifici actual. I és que
el viver no paga lloguer, només interessos, i la única despesa que té és la de personal. En
canvi, els ingressos que rep són molt petits, i per tant, requereixen d’altres formes de
finançament.
El 30% de la propietat intel·lectual de l’empresa pertany a la universitat, tot i que es vol
augmentar fins el 70%. La universitat participa en un 15% (del que un 5% és pròpiament de la
universitat) i els emprenedors en un 85%. Fins el moment no hi ha cap empresa que hagi
marxat per desacord amb aquests criteris, però una sí que ha plantejat que vol adquirir el
percentatge que fins ara ostenta la universitat, si bé la Universitat encara no ha pres una
decisió al respecte.
Del conjunt d’empreses localitzades al viver, una d’elles ha marxat i quatre han tancat. La
demanda per accedir-hi és creixent, i hi ha molts estudiants de la Universitat que voldrien estar
al viver, però el fet de focalitzar-se en empreses d’alta tecnologia fa que això no sempre sigui
possible.
Els diferents passos per accedir al viver són a partir d’un conjunt de fites i criteris d’accés,
pagar el lloguer (de 500 euros al mes, i com no resulta del tot econòmic pels emprenedors, la
Universitat ha de demostrar que ofereix un valor afegit), realitzar el pla d’empresa i garantir
diversos criteris, que són ser empreses innovadores, basades en el coneixement, amb vincles
amb la Universitat i preferentment dels seus sectors d’activitat, com són el plasma i la
biotecnologia. A més, i de forma anual, els emprenedors realitzen un pla d’empresa per donar a
conèixer la seva evolució i demostrar que aporten valor afegit
Invent-DCU no participa en la direcció de l’empresa ni els ofereix els seus serveis, sinó que
espera a que elles els hi demanin. Tampoc disposa d’un programa d’iniciació pels
emprenedors, ja que la universitat no compta amb titulacions d’economia i empresa, però si
aquests necessiten aquest tipus de formació, són derivats cap a NovaUCD. En aquest àmbit,
val a dir que perceben a la UCD com a cooperadora, i no com a una universitat competidora i
que, a més, la formació de les empreses de negoci no s’ajusta al seu programa, si bé és
probable que en un futur sí sigui així.
En canvi, sí fomenten la comercialització de la propietat intel·lectual de les empreses, posantles en contacte amb proveïdors de capital, com inversors particulars i agències de capital risc i
els programes de mentoring (si bé en comptes de mentor es prefereix utilitzar el terme director,
doncs la paraula mentor té una connotació no del tot correcte), que són acadèmics de la
universitat i també experts en determinats camps d’activitat.
Les relacions amb i entre les empreses són generalment de caire informal. Tot i que porta
temps desenvolupar-les, s’aconsegueixen a través del contacte a la cafeteria i a les barbacoes,
xerrades mensuals sobre emprenedoria, esdeveniments de recerca i sobre comercialització,
que tenen lloc cada tres mesos, de l’“Inventors Club”, una trobada mensual per fer aflorar i
capturar les idees dels emprenedors, i de seminaris d’innovació amb les Cambres de Comerç,
el City Council, la Universitat, i també amb xarxes i amb empreses cooperadores. I per donar a
conèixer aquests esdeveniments, es fa a través del correu electrònic i del lloc web.
3
A banda d’aquestes 25 empreses, Invent també compta amb cinc empreses virtuals. L’esquema d’empresa virtual
(Virtual Company Scheme), desenvolupat originàriament al Regne Unit per Business Link Wessex, és un acord de
col·laboració pel qual un equip d’experts ofereix el suport necessari a l’emprenedor per desenvolupar les seves idees,
ja sigui a través del disseny dels prototips, en termes de costos, d’investigació de mercats o de patents. Per a més
informació, es pot veure http://www.businesslinkwessex.co.uk i http://www.eircom.net.
© Internet Interdisciplinary Institute
© M. Castells, J. Vilaseca (dirs.), J. Lladós (coord.), G. Ammetller, I. Esteban, M. Fernández, J. Lladós, I. Rodríguez, J.
Torrent, J. Vilaseca.
Entorn innovador, microempreses i desenvolupament local
83
Finalment, l’Enterprise Center del Trinity College 4 és el centre d’empreses situat al centre de
Dublín. A mitjans de 2005 s’hi localitzen 25 empreses d’artesania, i moltes d’elles s’ubiquen allà
des de la dècada de 1980, ja que tenen una llicència per actuar durant 35 anys. Tot i així, el
1999 l’Irish Development Agency 5 demana als responsables d’aquest centre potenciar l’ajuda a
les empreses intensives en tecnologia originades a la Universitat.
Així, des de l’any 2003 en aquest espai de 16.000 m2 hi conviuen tot tipus d’empreses de caire
divers. L’any 2005 el nombre d’empreses que provenen de l’àrea de ciències i dels laboratoris
de la universitat és encara reduït (set) respecte d’aquelles dedicades a ocupacions més
tradicionals. En l’actualitat, però, s’han modificat tant els criteris d’accés com el temps màxim
d’estada, i s’afavoreixen les noves empreses creades a la universitat, tot i que si resten mòduls
disponibles, també se n’hi poden instal·lar d’altres, i es delimita el període per localitzar-s’hi a 4
anys i 9 mesos.
El Trinity College participa l’empresa en almenys un 20% en el primer any, percentatge que
decreix amb el temps. Tenir aquesta participació beneficia a les empreses en el preu del
lloguer, en el sentit que la quantia és menor de la que pagarien si no estiguessin participades.
A més, el College té la propietat intel·lectual del producte quan aquest es desenvolupa a la
universitat, i cal que aquest estigui registrat, però encara no el mercat.
Les empreses del mateix sector d’activitat solen cooperar entre elles en treballar conjuntament
per desenvolupar idees de negoci, i també amb d’altres per motius diversos (per exemple
gràcies a les relacions d’amistat).
En el centre d’empreses hi ha cinc persones a temps complet per ajudar als emprenedors i cinc
consultors a temps parcial. A més, empreses externes a la universitat actuen com a assessores
i les ajuden en temes de finançament i d’altres serveis. Tot i així, moltes d’elles s’han finançat
amb estalvis propis, doncs hi ha moltes traves burocràtiques per obtenir finançament.
La principal raó d’abandonament del centre és l’espai. Quan les empreses volen expandir la
companyia solen cercar localitzacions alternatives, mentre que quan es tracta d’un spin-off
d’una empresa ja existent, sí que solen dirigir-se al centre d’empreses. Moltes d’elles, en
marxar, continuen relacionant-se amb el centre d’empreses, si bé es desconeix si també ho fan
amb les empreses.
Finalment, cal esmentar també la bioincubadora, que compta amb 370m2 i tres laboratoris, dos
dels quals ocupats per una única empresa. La bioincubadora es va posar en marxa l’abril del
2004 i va ser finançada per l’agència de desenvolupament empresarial irlandesa, l’Enterprise
Ireland 6 .
Quadre resum
-
Els vivers visitats a Dublín es vinculen a diverses universitats de la ciutat.
-
Les empreses localitzades als vivers són de base tecnològica i intensives en coneixement.
-
Els vivers participen en el capital de les empreses.
-
Des dels vivers es vetlla per registrar, patentar i comercialitzar les idees.
-
Les empreses han de ser proactives per demanar els serveis que desitgen.
4
Per a més informació, es pot veure http://www.tcd.ie/research_innovation/entrepreneurship/enterprisecentre.php.
Lloc web disponible a http://www.idaireland.com.
6
Per a més informació, es pot consultar http://www.enterprise-ireland.com.
5
© Internet Interdisciplinary Institute
© M. Castells, J. Vilaseca (dirs.), J. Lladós (coord.), G. Ammetller, I. Esteban, M. Fernández, J. Lladós, I. Rodríguez, J.
Torrent, J. Vilaseca.
Annexos
84
-
Es fomenten les xarxes de relacions de caire informal.
2. Vivers de Munic
La regió de Bayern compta amb 12 institucions d’educació superior i 10.000 llocs de treball en
R+D+i, tant a institucions universitàries com a instituts de recerca no universitaris. És la regió
alemanya líder en R+D privat i la principal localització europea líder del sector TIC, amb unes
18.000 empreses i 260.000 empleats/des, ressaltant sobretot les empreses de biotecnologia.
D’altra banda, Munic compta amb més de 40 institucions inversores de capital risc, fet que
facilita enormement l’accés al finançament. Aquests dos fets ajuden a que Bayern sigui una
regió molt dinàmica en la creació d’empreses d’elevat valor afegit, amb el 30 % de les start-ups
del sector TIC alemanyes estan localitzades al lander de Baviera.
En aquest context han sorgit, en diferents moments del temps, els dos vivers que es van visitar
en aquesta regió: el centre MTZ (Münchner Technologie-Zentrum), primer viver d’empreses
creat a Munic; i el centre GATE (Garchinger Technologie-un Gründerzentrum).
El centre MTZ (Münchner Technologie-Zentrum) 7 inicia la seva activitat l’any 1985 en un espai
de 3.000m2, i vuit anys després es trasllada a la seva actual localització, en un edifici de lloguer
que compta amb 10.400 m2. L’any 2008, continuant amb la seva ampliació, es preveu un nou
trasllat a un espai de 12.000 m2. Promogut per l’administració pública de la regió, MTZ no es
vincula a cap universitat. La seva gestió recau en un consorci format per diverses institucions:
Regional capital Munich (Department for Economic Affairs and Employment); Chamber of
Commerce and Industry for Munich and Upper Bavaria; i Chamber of Trade and Commerce for
Munich and Upper Bavaria.
Els principals objectius que té MTZ són, en primer lloc, millorar les possibilitats de creació i
creixement d’empreses de nova creació (start-ups) amb un elevat risc inicial; en segon lloc,
accelerar els projectes innovadors d’empreses de mitjana dimensió i promoure la transferència
de coneixement des dels instituts de recerca i universitaris; i finalment, estendre i consolidar la
cooperació entre start-ups i empreses experimentades d’alta tecnologia.
MTZ ofereix serveis a empreses de caire tecnològic (les anomenades technology driven
companies), entre les que destaquen les relacionades amb la biotecnologia, les tecnologies
d’impressió, les tecnologies làser, les tecnologies de mesura i control i les tecnologies
mèdiques i mediambientals. El mes de setembre de 2005 hi havia 54 empreses al viver que
donaven ocupació a, aproximadament, 430 treballadors/es.
Un dels trets distintius d’aquest centre és que no hi ha un termini màxim d’estada al centre, en
particular perquè una part de les empreses tenen laboratoris, fet que fa difícil la seva
relocalització. Les empreses disposen d’espais flexibles i modulars, d’entre 25 i 1.000 m2, on
desenvolupen les activitats de laboratori, de producció i de gestió.
Finalment, entre els serveis que MTZ ofereix als emprenedors destaca la posada en contacte
amb centres de recerca i serveis de formació. La consultoria per a empreses de nova creació,
així com en els àmbits de finançament i subvencions púbiques complementen les relatives a les
de posada en producció i llançament al mercat de nous productes. Els serveis de consultoria
els presta una institució independent. Així mateix, i més enllà dels elements de suport i
infrastructurals habituals en un centre d’empreses, anualment organitza una fira en les seves
instal·lacions per donar a conèixer les empreses del centre MTZ.
7
Per a més informació, es pot visitar http://www.mtz.de.
© Internet Interdisciplinary Institute
© M. Castells, J. Vilaseca (dirs.), J. Lladós (coord.), G. Ammetller, I. Esteban, M. Fernández, J. Lladós, I. Rodríguez, J.
Torrent, J. Vilaseca.
Entorn innovador, microempreses i desenvolupament local
85
L’altre viver d’empreses visitat va ser Gate (Garchinger Technologie-un Gründerzentrum) 8 ,
localitzat al costat de la Universitat Tècnica de Munic (TU München) i de la seu central europea
de R+D+i de General Electrics. La incubadora va ser creada l’any 2000 i de forma provisional
es va localitzar en un espai de 1.200 m2 a Moosach (Munic). Des de novembre de 2002 s’ubica
a Garnich, un dels municipis del nou eix d’activitat econòmica de l’àrea metropolitana de Munic,
en un espai que compta amb 4.800 m2 d’oficines i 550 m2 per desenvolupar la producció i les
activitats de laboratori. Actualment s’hi localitzen 58 empreses que donen ocupació a 290
persones.
Originalment, el viver es va crear sota la denominació de “Software Campus” ja que era el viver
d’empreses de la Software Offensive Bayern (Iniciativa Software Bavaresa), institució que
representa el cluster de tecnologies de la informació i les comunicacions Baviera. En
l’actualitat, i mantenint les arrels originals, un total de set entitats, bancs i institucions de
diversos àmbits, recolzen el projecte a nivell institucional però sense cap aportació monetària.
Des dels seus inicis, es potencien, especialment, la transferència de tecnologia i a la
cooperació en recerca. Per aquesta raó, l’oferta dels seus espais s’adreça fonamentalment als
grups de recerca i start-ups dels sectors de la mecatrònica (combinació sinèrgica de mecànica,
electrònica, informàtica i control), del software i de les tecnologies de la informació en general.
La institució es focalitza, principalment, en l’educació, el foment del networking i dels
partenariats; en la transferència de tecnologia i l’acompanyament de les start-ups. Disposa, en
aquest sentit, de dos equips diferenciats de consellers experts en mecatrònica i software. Un
dels elements que distingeixen a GATE és el fet de comptar amb persones de molt prestigi
empresarial que guiïn els emprenedors/es novells des de la seva experiència. És dins aquest
marc que s’imbrica la vinculació d’un antic CEO de l’empresa Oracle com a conseller (coacher,
tutor) d’algunes de les empreses del viver.
Els emprenedors disposen d’espais adaptables i d’infrastructures comunes. Les oficines són
petites i existeix la possibilitat d’ampliar l’espai ocupat. La institució els ofereix també
recolzament a la formació, serveis TIC avançats (com l’accés a Internet d’1Gbit/s, servit per la
Universitat i VLAN, per a totes les empreses) i altres serveis de suport a la gestió. Entre les
activitats de major interès destaquen els Founders evening, una trobada mensual entre
emprenedors que col·labora a la creació i manteniment de xarxes relacionals.
Quadre resum
-
Un dels vivers visitats a Munic, el més antic de la ciutat, va ser creat per l’administració
pública. L’altre va ser impulsat pel cluster TIC de Baviera.
-
Les empreses localitzades als vivers són de base tecnològica i intensives en coneixement.
-
Cadascun dels vivers té un sector que potencia especialment. Són, en cada cas, la
biotecnologia i la mecatrònica.
-
En tots dos casos es confia en el recolzament extern per tal d’aconsellar les empreses en
els seus diferents estadis.
8
Per a més informació, es pot consultar http://www.gategarching.com.
© Internet Interdisciplinary Institute
© M. Castells, J. Vilaseca (dirs.), J. Lladós (coord.), G. Ammetller, I. Esteban, M. Fernández, J. Lladós, I. Rodríguez, J.
Torrent, J. Vilaseca.
Entorn innovador, microempreses i desenvolupament local
87
Annex XIV. Avaluació de les bases de dades disponibles de Barcelona Activa
En aquest annex s’avaluen les bases de dades que Barcelona Activa ha posat a disposició de
l’equip investigador pel desenvolupament del projecte de recerca “Entorn innovador,
microempreses i desenvolupament local”. En primer lloc, es presenta l’anàlisi i la valoració de
les bases de dades dels premis “Barcelona, d’ofici emprenedora”. En segon lloc, s’avaluen les
bases de dades de gestió dels serveis de Dona Emprenedora i Emprenedors. Tal i com es
veurà, en tots els casos, l’evidència ha portat a descartar l’ús d’aquestes bases de dades per a
les nostres finalitats.
1. Base de dades de Premis del Dia de l’Emprenedor
Les bases de dades del Dia de l’Emprenedor es presenten con un material més que es pot
afegir a l’estudi i que pot resultar d’especial interès, ja que aportarien una visió evolutiva a
alguns aspectes de la recerca.
En total s’han celebrat vuit edicions dels premis “Barcelona, d’ofici emprenedora” entre els anys
1997 i 2005. Les modalitats dels premis, habitualment sis categories, no romanen totalment
constants. Així, i a pesar de l’existència de diferències en el detall de la informació sol·licitada
als projectes candidats, el premi al millor pla d’empresa, el premi “empresa a tota vela” i el
premi “dona emprenedora” són presents en totes les convocatòries. D’altra banda, alguns
premis es modifiquen, com ara el premi “Neuron@” que passa a anomenar-se premi “empresa
xarxa” o “empresa TIC” amb el pas dels anys. I, finalment, algunes premis s’atorguen en funció
de les línies d’actuació prioritàries de l’any en curs; com seria el cas del premi a l’empresa que
coopera, que només s’ha convocat els anys 1997 i 2005.
L’ús de les bases de dades dels premis té com a objectiu analitzar les empreses constituïdes i
que s’han presentat en alguna edició del premi “Barcelona, d’ofici emprenedora” per tal de
determinar si hi ha diferències significatives entre les que estan localitzades al Viver
d’empreses i al Centre d’empreses de Barcelona Activa i les que no ho estan.
Abans d’emprar-les, però, cal avaluar si aquestes bases de dades s’adeqüen als objectius de la
recerca. Per tal de determinar aquest punt, s’analitzenes variables disponibles en termes de la
informació que recullen i del nombre d’observacions vàlides i, així mateix, es realitza una
primera anàlisi descriptiva molt senzilla. L’anàlisi se centra en les variables que descriuen les
empreses tant des del punt de vista organitzatiu com des del punt de vista econòmico-financer.
Es duu a terme una anàlisi de la qualitat de la informació referida a l’edició de l’any 2001, atès
que aquesta ha estat la primera base de dades en suport electrònic de la què s’ha pogut
disposar. Tal i com s’explica al llarg d’aquest document, els resultats d’aquesta prova pilot fan
desaconsellable l’ús de les bases de dades dels premis “Barcelona, d’ofici emprenedora” atès
que, si bé compleixen la finalitat pel quan han estat creades, no s’adapten als objectius de
l’estudi.
Annexos
88
2. Base de dades dels “Premis 2001”
Originalment en Lotus Notes, la base de dades s’ha exportat a MS Excel i, d’aquí, a SPSS 12.0
des d’on finalment s’ha treballat la informació disponible 9 .
En els següents apartats es comenten els aspectes més rellevants de l’estructura i el contingut
d’aquesta base de dades per finalitzar amb una diagnosi sobre la conveniència, o no, del seu
ús en el marc de la recerca.
a) Categories de premis
L’edició dels premis 2001 té sis categories, que queden recollides en la següent taula.
Premi
Millor Pla d’Empresa
(Etiqueta: “Premi 1”)
Negoci en Xarxa
(Etiqueta: “Premi 2”)
Empresa Innovadora
(Etiqueta: “Premi 3”)
Empresa Solidària
(Etiqueta: “Premi 4”)
Dona Emprenedora
(Etiqueta: “Premi 5”)
Empresa a Tota Vela
(Etiqueta: “Premi 6”)
Descripció
Premi a aquells emprenedors que presentin un pla d’empresa per
desenvolupar una activitat innovadora i amb un alt potencial de
creixement a la ciutat de Barcelona.
Premi a aquella empresa que desenvolupi una part important de la
seva activitat empresarial a la Xarxa i sigui un exemple de les
noves oportunitats de negoci que ofereix aquest nou mitjà.
Premi a aquella empresa que destaqui per dur a terme una activitat
innovadora, be oferint productes o serveis diferenciats, com
incorporant processos o sistemes innovadors.
Premi a aquella empresa que aporti un valor social en el sentit
d’afavorir o promoure la igualtat, la diversitat i la integració de
persones o col·lectius amb dificultats.
Premi a l’emprenedora que ha aconseguit destacar en el món
empresarial per l’originalitat del seu projecte i el grau de
consolidació i resultats assolit pel mateix.
Premi a aquella empresa que, essent petita, hagi aconseguit uns
resultats de creixement o consolidació destacats, o sobresurtin per
la seva qualitat, excel·lència i capacitat innovadora.
És important esmentar que s’exclouen de l’anàlisi els projectes empresarials presentats a la
primera categoria de premis (Millor pla d’empresa) atès que l’objecte d’estudi se centra en
empreses que desenvolupen la seva activitat de forma efectiva. Així doncs, a partir d’ara, es
treballa amb les altres cinc categories de premis.
b) Matriu de dades: nombre de registres
La base de dades original conté un total de 171 registres corresponents a les categories de
premis 2, 3, 4, 5 i 6. S’ha fet una depuració de les dades disponibles, de tal manera que s’ha
arribat a un conjunt de 131 observacions vàlides.
En primer lloc ha calgut eliminar aquells casos que contenien informació inconsistent. El total
de casos descartats perquè mancava informació tractable i/o informació rellevant, o perquè
aquesta era contradictòria, ascendeix a 41. D’altra banda, ha calgut doblar un registre per tal de
recollir els dos projectes empresarials que una mateixa persona va presentar a concurs. En
general, i amb aquesta única excepció, hi ha una total correspondència entre el nom de la
persona i el projecte empresarial que presenta, independentment del nombre de premis a què
es presenti.
9
Agraïm el treball responsable de Sistemes i Comunicacions de Barcelona Activa, Sr. Sánchez Aurtenechea, que va
lliurar als investigadors el fitxer MS Excell amb data 31 de març de 2005.
© Internet Interdisciplinary Institute
© M. Castells, J. Vilaseca (dirs.), J. Lladós (coord.), G. Ammetller, I. Esteban, M. Fernández, J. Lladós, I. Rodríguez, J.
Torrent, J. Vilaseca.
Entorn innovador, microempreses i desenvolupament local
89
Cadascun dels 131 registres vàlids representa un projecte empresarial o candidatura diferent.
Cada candidatura es pot presentar a més d’un premi, tal i com queda recollit a la següent taula,
on es mostra com les 131 empreses (o observacions vàlides) han presentat un total de 177
candidatures.
Candidatures presentades a...
1 premi
2 premis
3 premis
4 premis
Total candidatures
Número de candidatures
91
58
24
4
177
Nota: Aquestes 177 candidatures han estat presentades per 131 empreses diferents.
El tipus i el nombre de categories de premi a què es presenta un projecte empresarial resulta
força rellevant per dues raons:
-
Pel que fa al grup de dades o variables comuns a tots els premis, i atès que per a cada
modalitat de premi calia introduir la informació de nou, l’existència d’informació duplicada
ha permès controlar algunes errades de la base de dades. Així, en un nombre elevat de
casos, la duplicitat d’informació ha permès contrastar la consistència de les dades i ha
comportat o bé la correcció d’errates, o bé l’eliminació d’alguna dada que, a totes llums,
resultava errònia.
-
D’altra banda, atès que cada modalitat de premi recull dades específiques, es troba certa
limitació en el nombre d’observacions d’aquelles variables corresponents a una única
modalitat de premi.
c) Variables
En aquest apartat es presenta el llistat de variables amb què s’ha treballat. Tal i com es veurà,
en general el nombre d’observacions és inferior a 131 (registres vàlids de la matriu de dades).
A cada modalitat de premi s’engloben variables diferents, tal i com es pot veure a continuació.
Les següents taules recullen les variables considerades i la disponibilitat de les mateixes,
distingint per categories de premi (premis del 2 al 6). Així mateix, també s’explicita el nombre
d’observacions efectivament disponibles en cada cas.
Variables qualitatives
Premi 2
Premi 3
Premi 4
Premi 5
Premi 6
Total Observ.
Sector
X
X
X
X
X
131
d’activitat
Sector d’activitat a què pertany l’empresa.
Nombre de categories: 12 (classificació sectorial de Barcelona Activa)
Comentari: variable a construir a partir de la interpretació del camp “tipus
d’activitat”
Medi
X
X
X
X
X
131
innovador
Variable dicotòmica.
Valors:
1 = empresa domiciliada al viver de Glòries o al Centre d’Empreses
2 = empresa no domiciliada al viver de Glòries o al Centre d’Empreses
Comentari: Variable que cal construir a partir del camp “adreça postal”
90
Correu
electrònic
Pàgina web
Annexos
X
X
X
X
X
131
Variable dicotòmica
Valors:
1 = empresa que té correu electrònic.
2 = empresa que no té correu electrònic.
Comentari: variable que cal construir a partir del camp “adreça electrònica”
X
X
X
X
X
131
Variable dicotòmica
Valors:
1 = empresa que té pàgina web.
2 = empresa que no té pàgina web.
Comentari: variable que cal construir a partir del camp “adreça web”.
Variables quantitatives
Premi 2
Premi 3
Premi 4
Premi 5
Premi 6
Total Obs vàlides
AnyCreac
X
X
X
X
X
125
Any de creació de l’empresa
NumPromt
X
X
X
X
X
123
Nombre de promotors/es del projecte empresarial
ParticipD
X
39
Percentatge de participació en el capital per dones
Directives
X
37
Nombre de dones a l’empresa amb càrrecs directius
Ntreb00
X
X
X
X
X
111
Nombre de treballadors/es any anterior (any 2000)
Ntreb01
X
X
X
X
X
121
Nombre de treballadors/es any en curs (any 2001)
NtrebDisc
X
6
Nombre de treballadors/es amb discapacitació (any 2001)
Fact00
X
X
X
X
102
Facturació any anterior (any 2000)
Fact01
X
X
X
X
115
Facturació prevista any en curs (any 2001)
Fact_Ini
X
27
Facturació en començar l’activitat
Fact00_x
X
25
Facturació a la Xarxa any anterior (any 2000)
Fact01_x
X
29
Facturació a la Xarxa prevista any en curs (any 2001)
Bci00
X
30
Benefici any anterior (any 2000)
Bci01
X
32
Benefici previst any en curs (any 2001)
Bci_Ini
X
22
Benefici en començar l’activitat
Invers00
X
31
Inversió en R+D any anterior (any 2000)
Invers01
X
34
Inversió prevista en R+D any en curs (2001)
Investig
X
40
Personal investigador en plantilla (any 2001)
FonsSocial
X
2
© Internet Interdisciplinary Institute
© M. Castells, J. Vilaseca (dirs.), J. Lladós (coord.), G. Ammetller, I. Esteban, M. Fernández, J. Lladós, I. Rodríguez, J.
Torrent, J. Vilaseca.
Entorn innovador, microempreses i desenvolupament local
Aportacions a Fons Social (any 2001)
91
Annexos
92
Variables quantitatives construïdes
Premi 2
Premi 3
Premi 4
Premi 5
Premi 6
Total Obs vàlides
Incr_Treb
X
X
X
X
X
95
Increment del nombre de treballadors/es, 2000 – 2001.
Variable
construïda
a
partir
de
la
següent
fórmula:
Incr _ Treb =
Incr_Fact
Nota: si alguna de les dues variables que intervenen en la fórmula de càlcul té
valor igual a zero o valor perdut, aquesta variable no es calcula.
X
X
X
X
X
86
Increment de facturació, 2000 – 2001.
Variable
construïda
a
partir
de
la
següent
fórmula:
Incr _ Fact =
Incr_Fact_ini 10
NTreb 01 − NTreb 00
NTreb 00
Fact 01 − Fact 00
Fact 00
Nota: si alguna de les dues variables que intervenen en la fórmula de càlcul té
valor igual a zero o valor perdut, aquesta variable no es calcula.
X
21
Increment de facturació entre l’any de creació de l’empresa i l’any 2001.
Variable
construïda
a
partir
de
la
següent
fórmula:
Incr _ Fact _ Ini =
Incr_Fact_x
Nota: si alguna de les dues variables que intervenen en la fórmula de càlcul té
valor igual a zero o valor perdut, aquesta variable no es calcula.
X
18
Increment de facturació a la xarxa, 2000 – 2001.
Variable
construïda
a
partir
de
la
següent
fórmula:
Incr _ Fact _ x =
Incr_Bci
Fact 01 _ x − Fact 00 _ x
Fact 00 _ x
Nota: si alguna de les dues variables que intervenen en la fórmula de càlcul té
valor igual a zero o valor perdut, aquesta variable no es calcula.
X
23
Increment dels beneficis, 2000 - 2001.
Variable
construïda
a
partir
de
la
següent
fórmula:
Incr _ Bci =
Incr_Bci_Ini 11
Fact 01 − Fact _ Ini
Fact _ Ini
Bci 01 − Bci 00
Bci 00
Nota: si alguna de les dues variables que intervenen en la fórmula de càlcul té
valor igual a zero o valor perdut, aquesta variable no es calcula.
X
13
Increment dels beneficis entre l’any de creació de l’empresa i l’any 2001.
Variable
construïda
a
partir
de
la
següent
fórmula:
Incr _ Bci _ Ini =
Bci01 − Bci _ Ini
Bci _ Ini
Nota: si alguna de les dues variables que intervenen en la fórmula de càlcul té
valor igual a zero o valor perdut, aquesta variable no es calcula.
10
Per tal de garantir una adequada comparabilitat, seria més convenient calcular la taxa anual mitjana de creixement.
Seguint el principi de parsimònia i atès que, tal i com es veurà més endavant, s’ha descartat l’ús d’aquesta base de
dades, no es fa el càlcul de l’esmentada taxa.
11
Ídem.
© Internet Interdisciplinary Institute
© M. Castells, J. Vilaseca (dirs.), J. Lladós (coord.), G. Ammetller, I. Esteban, M. Fernández, J. Lladós, I. Rodríguez, J.
Torrent, J. Vilaseca.
Entorn innovador, microempreses i desenvolupament local
Incr_Invers
X
Increment de la inversió en R+D, 2000 - 2001.
Variable
construïda
a
partir
de
Invers 01 − Invers 00
Incr _ Invers =
Invers 00
Marge
93
22
la
següent
fórmula:
Nota: si alguna de les dues variables que intervenen en la fórmula de càlcul té
valor igual a zero o valor perdut, aquesta variable no es calcula.
X
32
Marge de benefici.
Variable
construïda
a
partir
de
la
següent
fórmula:
M arg e =
Bci 01
Fact 01
Nota: si alguna de les dues variables que intervenen en la fórmula de càlcul té
valor igual a zero o valor perdut, aquesta variable no es calcula.
Pel que fa a les variables quantitatives, cal dir que totes les dades numèriques de la base de
dades han hagut de ser revisades, ja que el formulari en què originalment es va recollir la
informació de les candidatures admetia cadenes alfanumèriques en tots els camps.
Així, ha calgut interpretar moltes de les xifres referides no només a quantitats monetàries sinó,
en alguns casos, fins i tot a moments del temps. En el cas concret de les xifres econòmiques
dels projectes empresarials, les unitats de mesura no sempre s’explicitaven, de manera que
s’han pres les següents decisions:
-
Ignorar la moneda en què previsiblement estaven expressades les xifres (les xifres fan
referència, com a mínim, als anys 2000 i 2001 i, per tant, la moneda en què poden estar
denominades les quantitats monetàries poden ser dues: pessetes i euros).
-
Assumir la hipòtesi de què una mateixa candidatura expressarà totes les xifres monetàries
fent referència a la mateixa moneda, o bé euros o bé pessetes, però no barrejarà les
denominacions.
-
Treballar amb taxes de creixement, de tal manera que s’evita haver d’endevinar en quina
moneda s’expressen les quantitats monetàries de la majoria de candidatures. Aquestes
taxes, però, no sempre es poden calcular i es perden encara més observacions.
Per totes aquestes circumstàncies es pot concloure que la qualitat de la informació recollida en
els 131 registres objecte d’anàlisi no s’adapta als requisits desitjables per la recerca que es
volia dur a terme. Abans, però, es creu necessari dur a terme una senzilla prova descriptiva per
tal de completar l’avaluació de les dades disponibles.
d) Aproximació descriptiva
S’ha dut a terme un estudi de les correlacions bivariades de les variables quantitatives
recollides en les taules anteriors. Sense introduir cap segmentació, s’ha trobat que només en
els següents casos es pot parlar d’una correlació significativament diferent de zero.
Annexos
94
Les variables estudiades han estat les 14 següents. Algunes, tal i com es pot comprovar, amb
molt poques observacions vàlides:
1.
2.
3.
4.
5.
6.
7.
8.
9.
10.
11.
12.
13.
14.
15.
AnyCreac (125 observacions)
NumPromt (123 observacions)
ParticipD (39 observacions)
Directives (37 observacions)
Ntreb00 (111 observacions)
Ntreb01 (121 observacions)
Investig (40 observacions)
Incr_Treb (95 observacions)
Incr_Fact (86 observacions)
Incr_Fact_ini (21 observacions)
Incr_Fact_x (18 observacions)
Incr_Bci (23 observacions)
Incr_Bci_Ini (13 observacions)
Incr_Invers (22 observacions)
Marge (32 observacions)
D’aquesta manera, només ha estat possible aconseguir correlacions significativament diferents
de zero en els següents dos casos:
Coeficient de correlació de Pearson i nombre d’observacions conjuntes vàlides.
Casos seleccionats
Incr_Treb
Directives
Incr_Invers
rx , y = 0,491
rx , y = 0,863
N = 26
Significació al 0,05 (bilateral)
N = 19
Significació al 0,01 (bilateral)
En general, a més, s’ha disposat de molt poques observacions conjuntes. Si es té en compte
que aquesta primera anàlisi exploratòria s’ha dut a terme sense segmentar l’arxiu, es pot veure
que no es té suficient recolzament per continuar endavant amb l’estudi d’unes dades que, tal i
com s’ha comentat en els apartats anteriors, tenen una qualitat qüestionable.
e) Valoració global
Després de la doble anàlisi duta a terme, es creu desaconsellable fer servir les bases de dades
dels premis “Barcelona, d’ofici emprenedora” per als objectius del nostre estudi.
Per tal de dur a terme l’avaluació, s’ha fet una anàlisi exhaustiva de les dades disponbiles per a
l’edició dels Premis de l’any 2001. Sempre des de la perspectiva dels objectius de recerca, que
són diferents als que han motivat la construcció d’aquesta base de dades, es pot afirmar, d’una
banda, que la qualitat de les dades no és suficientment bona pels nostres interessos del
projecte a causa dels requeriments imposats a la informació aportada per les diferents
candidatures als premis.
D’altra banda, i malgrat aquest primer resultat, s’ha cregut convenient portar a terme l’anàlisi de
les variables inicialment prevista. S’ha pogut comprovar com, a l’igual que en el cas anterior i
probablement de forma derivada, les dades disponibles no responen a les expectatives.
© Internet Interdisciplinary Institute
© M. Castells, J. Vilaseca (dirs.), J. Lladós (coord.), G. Ammetller, I. Esteban, M. Fernández, J. Lladós, I. Rodríguez, J.
Torrent, J. Vilaseca.
Entorn innovador, microempreses i desenvolupament local
95
3. Bases de dades de gestió dels serveis “dones emprenedores” i “emprenedors”
Es tracta de dues bases de dades construïdes i gestionades per tal de donar suport a la feina
del dia a dia de les respectives línies de treball de Barcelona Activa.
Les bases de dades analitzades són:
•
Odame.mdb, línia dona emprenedora. Compta amb 3.035 registres, corresponents a dones
que fan formació (d’inici o de consolidació) dins els programes de Dona. Base de dades
exhaustiva des de 1998, amb informació no sistematizada des de 1996. (Informadora:
Teresa Moretó (tutora). Data de la reunió: 17 de març de 2005).
•
Emprenedors.mdb, línia emprenedors. Compta amb 10.395 registres corresponents a
projectes empresarials que reben suport de la línia ”Emprenedor” de Barcelona Activa. Es
recull informació dels projectes i dels seus promotors: caracterització i accions en què
participen. Base de dades exhaustiva des de novembre de 2003. La informació anterior es
troba en unes altres bases de dades. (Informadora: Montserrat Bendala, administrativa.
Data de la reunió: 1 d’abril de 2005).
La informació que es recull és molt rica i dinàmica, de tal manera que cap de les dues bases de
dades representa una fotografia fixa dels usuaris i usuàries d’aquests dos serveis.
Els registres s’actualitzen quan s’interactua amb els emprenedors. Hi ha informació sobre el
moment en què un emprenedor demana algun servei a Barcelona Activa, però les dates
d’actualització no queden enregistrades. Alguns camps, a més, no es fan servir. D’altra banda,
és necessari matisar que la informació que s’actualitza periòdicament és la relativa als serveis i
activitats en què la persona en concret participa (seminaris, cursos,...), però no les dades de
caracterització (situació laboral, nivell d’estudis, etc.).
El tipus d’informació que es recull a les bases de dades, en conseqüència, no resulta vàlid per
a l’objecte del nostre estudi, raó per la qual es decideix descartar-ne l’ús.
Entorn innovador, microempreses i desenvolupament local
97
Annex XV. Relació d’activitats de Xarxactiva en què s’ha participat
Les activitats de Xarxactiva a les que va participar l’equip investigador són tant obertes (per a
tothom) com tancades (només per a membres de Xarxactiva), i són les següents:
-
Vistes a empreses. Aquesta activitat va permetre conèixer el funcionament d’una empresa
ja consolidada, com és MRW.
-
Dijous actius. Aquesta xerrada d’actualitat va tractar sobre els “Aspectes fonamentals de la
protecció de dades de caràcter personal”.
-
Taller. La temàtica específica va versar en “Com dissenyar una bona estratègia de
relacions”.
-
Seminari de solucions. Aquest seminari va tractar sobre les “Solucions per optimitzar les
oportunitats de la teva empresa... en un context de parla anglesa”.
Entorn innovador, microempreses i desenvolupament local
99
Annex XVI. Nota metodològica sobre els itineraris d’èxit empresarial
Model 1
Model 1. De l’experiència de viver a l’èxit empresarial molt alt
Experiència de
Viver
0,763
0,711
0,176
Té vincles amb
empreses en espais
de Barcelona Activa
0,317
0,211
Dinamisme innovador
usant les TIC
(l’empresa introdueix
innovacions amb l’ús
de les TIC)
0,395
0,334
Coopera per innovar fora dels
entorns de Barcelona Activa
0,177*
Èxit Empresarial:
Molt Alt
Nota: els valors indiquen la influència directa d’una variable sobre l’altra.
* Paràmetre significatiu al 10%. Resta de paràmetres, significatius al 5%.
Les fletxes indiquen relacions lineals de causalitat. Els valors que hi consten són els coeficients
estandarditzats de la corresponent recta de regressió lineal (veure més avall).
Variables:
•
Exògena: Experiència de Viver (v.EXP_VIV, variable dicotòmica)
Endògenes intervinents: Té vincles amb empreses en espais de Barcelona Activa (v.27,
variable dicotòmica); Dinamisme innovador usant les TIC (l’empresa introdueix innovacions
amb l’ús de les TIC) (v.31_DI, variable dicotòmica); Coopera per innovar fora dels entorns
de Barcelona Activa (v.26_COInoE, variable dicotòmica)
•
Endògena: Indicador d’èxit empresarial: molt alt (v_I01EE_MoltAlt, variable dicotòmica)
L’objectiu d’aquesta modelització és determinar la influència de cadascuna de les variables
explicatives (exògenes i intervinents) sobre l’endògena del model.
Experiència de viver
Efectes directes
Efectes indirectes
0,000
0,512
Total
0,512
=0,763*(0,211+0,317*0,334)+0,176+0,711*0,395*0,334
Interpretació: L’experiència de Viver afavoreix l’èxit
empresarial molt alt en un 51,2%
© Internet Interdisciplinary Institute
© M. Castells, J. Vilaseca (dirs.), J. Lladós (coord.), G. Ammetller, I. Esteban, M. Fernández, J. Lladós, I. Rodríguez, J.
Torrent, J. Vilaseca.
Annexos
100
Té vincles amb empreses en espais de Barcelona Activa
Efectes directes
0,211
Efectes indirectes
0,106
=0,317*0,334
Interpretació: L’existència de vincles amb empreses
localitzades als espais de Barcelona Activa afavoreix en un
31,7% l’obtenció del valor “molt alt” de l’indicador d’èxit
Total
0,317
empresarial
Dinamisme innovador usant les TIC
(l’empresa introdueix innovacions amb l’ús de les TIC)
Efectes directes
0,334
Efectes indirectes
0,000
Interpretació: La introducció d’innovacions amb l’ús de les
TIC afavoreix en un 33,4% l’assoliment del nivell “molt alt”
Total
0,334
de l’indicador d’èxit empresarial.
Coopera per innovar fora dels entorns de Barcelona Activa
Efectes directes
0,000
Efectes indirectes
0,132
=0,395*0,334
Interpretació: La cooperació per innovar amb empreses
localitzades fora dels entorns de Barcelona Activa
afavoreixen positivament l’obtenció d’èxit empresarial “molt
Total
0,132
alt” en un 13,2%..
Les regressions lineals d’on procedeixen els coeficients recollits en la taula anterior es troben a
continuació. Els càlculs s’han fet amb SPSS 13.0.1:
Regressió
Variables introducidas/eliminadasb,c
Modelo
1
Variables
introducidas
Coopera per
innovar fora
dels entorns
de BA, Té
vincles amb
empreses en
espais de
BA,
Dinamisme
innovador:
a
usos TIC
Variables
eliminadas
Método
.
Introducir
a. Todas las variables solicitadas introducidas
b. Variable dependiente: Èxit Empresarial: Molt Alt
c. Regresión lineal a través del origen
© Internet Interdisciplinary Institute
© M. Castells, J. Vilaseca (dirs.), J. Lladós (coord.), G. Ammetller, I. Esteban, M. Fernández, J. Lladós, I. Rodríguez, J.
Torrent, J. Vilaseca.
Entorn innovador, microempreses i desenvolupament local
101
Resumen del modelo
a
Modelo
1
R
R cuadrado
,657b
,432
R cuadrado
corregida
,419
Error típ. de la
estimación
,519
a. Para la regresión a través del origen (el modelo sin término
de intersección), R cuadrado mide la proporción de la
variabilidad de la variable dependiente explicado por la
regresión a través del origen. NO SE PUEDE comparar lo
anterior con la R cuadrado para los modelos que incluyen
una intersección.
b. Variables predictoras: Coopera per innovar fora dels entorns
de BA, Té vincles amb empreses en espais de BA,
Dinamisme innovador: usos TIC
ANOVAc,d
Modelo
1
Regresión
Residual
Total
Suma de
cuadrados
27,230
35,770
63,000b
gl
3
133
136
Media
cuadrática
9,077
,269
F
33,748
Sig.
,000a
a. Variables predictoras: Coopera per innovar fora dels entorns de BA, Té vincles
amb empreses en espais de BA, Dinamisme innovador: usos TIC
b. Esta suma de cuadrados total no se ha corregido para la constante porque la
constante es cero para la regresión a través del origen.
c. Variable dependiente: Èxit Empresarial: Molt Alt
d. Regresión lineal a través del origen
Coeficientesa,b
Modelo
1
Coeficientes no
estandarizados
B
Error típ.
Té vincles amb
empreses en espais de
BA
Dinamisme innovador:
usos TIC
Coopera per innovar
fora dels entorns de BA
Coeficientes
estandarizad
os
Beta
t
Sig.
,189
,092
,211
2,060
,041
,278
,090
,334
3,079
,003
,142
,085
,177
1,683
,095
a. Variable dependiente: Èxit Empresarial: Molt Alt
b. Regresión lineal a través del origen
Regressió
© Internet Interdisciplinary Institute
© M. Castells, J. Vilaseca (dirs.), J. Lladós (coord.), G. Ammetller, I. Esteban, M. Fernández, J. Lladós, I. Rodríguez, J.
Torrent, J. Vilaseca.
Annexos
102
Variables introducidas/eliminadasb,c
Modelo
1
Variables
introducidas
Coopera per
innovar fora
dels entorns
de BA, Té
vincles amb
empreses en
espais de
BA,
Experiència
a
viver
Variables
eliminadas
Método
.
Introducir
a. Todas las variables solicitadas introducidas
b. Variable dependiente: Dinamisme innovador: usos TIC
c. Regresión lineal a través del origen
Resumen del modelo
a
Modelo
1
R
R cuadrado
,806b
,649
R cuadrado
corregida
,642
Error típ. de la
estimación
,490
a. Para la regresión a través del origen (el modelo sin término
de intersección), R cuadrado mide la proporción de la
variabilidad de la variable dependiente explicado por la
regresión a través del origen. NO SE PUEDE comparar lo
anterior con la R cuadrado para los modelos que incluyen
una intersección.
b. Variables predictoras: Coopera per innovar fora dels entorns
de BA, Té vincles amb empreses en espais de BA,
Experiència viver
ANOVAc,d
Modelo
1
Regresión
Residual
Total
Suma de
cuadrados
59,098
31,902
91,000b
gl
3
133
136
Media
cuadrática
19,699
,240
F
82,127
Sig.
,000a
a. Variables predictoras: Coopera per innovar fora dels entorns de BA, Té vincles
amb empreses en espais de BA, Experiència viver
b. Esta suma de cuadrados total no se ha corregido para la constante porque la
constante es cero para la regresión a través del origen.
c. Variable dependiente: Dinamisme innovador: usos TIC
d. Regresión lineal a través del origen
Coeficientesa,b
Modelo
1
Coeficientes no
estandarizados
B
Error típ.
Té vincles amb
empreses en espais de
BA
Experiència viver
Coopera per innovar
fora dels entorns de BA
Coeficientes
estandarizad
os
Beta
t
Sig.
,340
,092
,317
3,715
,000
,187
,091
,176
2,060
,041
,383
,076
,395
5,044
,000
a. Variable dependiente: Dinamisme innovador: usos TIC
b. Regresión lineal a través del origen
Regressió
© Internet Interdisciplinary Institute
© M. Castells, J. Vilaseca (dirs.), J. Lladós (coord.), G. Ammetller, I. Esteban, M. Fernández, J. Lladós, I. Rodríguez, J.
Torrent, J. Vilaseca.
Entorn innovador, microempreses i desenvolupament local
103
Variables introducidas/eliminadasb,c
Modelo
1
Variables
introducidas
Experiència
a
viver
Variables
eliminadas
Método
.
Introducir
a. Todas las variables solicitadas introducidas
b. Variable dependiente: Té vincles amb
empreses en espais de BA
c. Regresión lineal a través del origen
Resumen del modelo
a
Modelo
1
R
R cuadrado
,763b
,581
R cuadrado
corregida
,578
Error típ. de la
estimación
,495
a. Para la regresión a través del origen (el modelo sin término
de intersección), R cuadrado mide la proporción de la
variabilidad de la variable dependiente explicado por la
regresión a través del origen. NO SE PUEDE comparar lo
anterior con la R cuadrado para los modelos que incluyen
una intersección.
b. Variables predictoras: Experiència viver
ANOVAc,d
Modelo
1
Regresión
Residual
Total
Suma de
cuadrados
45,938
33,062
79,000b
gl
1
135
136
Media
cuadrática
45,938
,245
F
187,578
Sig.
,000a
a. Variables predictoras: Experiència viver
b. Esta suma de cuadrados total no se ha corregido para la constante porque la
constante es cero para la regresión a través del origen.
c. Variable dependiente: Té vincles amb empreses en espais de BA
d. Regresión lineal a través del origen
Coeficientesa,b
Modelo
1
Experiència viver
Coeficientes no
estandarizados
B
Error típ.
,753
,055
Coeficientes
estandarizad
os
Beta
,763
t
13,696
Sig.
,000
a. Variable dependiente: Té vincles amb empreses en espais de BA
b. Regresión lineal a través del origen
Regressió
Variables introducidas/eliminadasb,c
Modelo
1
Variables
introducidas
Experiència
a
viver
Variables
eliminadas
Método
.
Introducir
a. Todas las variables solicitadas introducidas
b. Variable dependiente: Coopera per innovar
fora dels entorns de BA
c. Regresión lineal a través del origen
© Internet Interdisciplinary Institute
© M. Castells, J. Vilaseca (dirs.), J. Lladós (coord.), G. Ammetller, I. Esteban, M. Fernández, J. Lladós, I. Rodríguez, J.
Torrent, J. Vilaseca.
Annexos
104
Resumen del modelo
Modelo
1
a
R
R cuadrado
,711b
,505
R cuadrado
corregida
,501
Error típ. de la
estimación
,59628
a. Para la regresión a través del origen (el modelo sin término
de intersección), R cuadrado mide la proporción de la
variabilidad de la variable dependiente explicado por la
regresión a través del origen. NO SE PUEDE comparar lo
anterior con la R cuadrado para los modelos que incluyen
una intersección.
b. Variables predictoras: Experiència viver
ANOVAc,d
Modelo
1
Regresión
Residual
Total
Suma de
cuadrados
49,000
48,000
97,000b
gl
1
135
136
Media
cuadrática
49,000
,356
F
137,813
Sig.
,000a
a. Variables predictoras: Experiència viver
b. Esta suma de cuadrados total no se ha corregido para la constante porque la
constante es cero para la regresión a través del origen.
c. Variable dependiente: Coopera per innovar fora dels entorns de BA
d. Regresión lineal a través del origen
Coeficientesa,b
Modelo
1
Experiència viver
Coeficientes no
estandarizados
B
Error típ.
,778
,066
Coeficientes
estandarizad
os
Beta
,711
t
11,739
Sig.
,000
a. Variable dependiente: Coopera per innovar fora dels entorns de BA
b. Regresión lineal a través del origen
© Internet Interdisciplinary Institute
© M. Castells, J. Vilaseca (dirs.), J. Lladós (coord.), G. Ammetller, I. Esteban, M. Fernández, J. Lladós, I. Rodríguez, J.
Torrent, J. Vilaseca.
Entorn innovador, microempreses i desenvolupament local
105
Model 2
Model 2: La creació de treball de qualitat
Efecte Entorn:
Percepció i comportament
d’entorn innovador
0,437
Èxit Empresarial:
Molt Alt
0,505
0,133*
Generació de
Recursos:
Creació de Treball de
Qualitat
Nota: els valors indiquen la influència directa d’una variable sobre l’altra.
* Paràmetre significatiu al 10%. Resta de paràmetres, significatius al 5%.
Les fletxes indiquen relacions lineals de causalitat. Els valors que hi consten són els coeficients
estandarditzats de la corresponent recta de regressió lineal (veure més avall).
Variables:
•
Exògena: Efecte entorn: percepció i comportament d’entorn innovador mig i alt
(v_PCbis_Entorn02, variable dicotòmica)
Endògena intervinent: Indicador d’èxit empresarial: molt alt (v_I01EE_MoltAlt, variable
dicotòmica)
•
Endògena: Generació de recursos: creació de treball de qualitat (v.GR_CTQ, variable
dicotòmica)
L’objectiu d’aquesta modelització és determinar la influència de cadascuna de les variables
explicatives (exògenes i intervinents) sobre l’endògena del model.
Càlcul dels efectes sobre la variable endògena:
Efecte entorn: percepció i comportament d’entorn innovador mig i alt
Efectes directes
0,133*
Efectes indirectes
0,221 =0,437*0,505
Interpretació: la participació en els programes i activitats de
creació d’empreses de Barcelona Activa afavoreix l’èxit
Total 0,354 empresarial molt alt en un 59,9%
Indicador d’èxit empresarial: molt alt
Efectes directes
0,505
Efectes indirectes
0,000
Interpretació: l’obtenció del valor “molt alt” de l’indicador
d’èxit empresarial afavoreix la creació de treball de qualitat
Total 0,505 en un 50,5%
* Paràmetre significatiu al 10%.
© Internet Interdisciplinary Institute
© M. Castells, J. Vilaseca (dirs.), J. Lladós (coord.), G. Ammetller, I. Esteban, M. Fernández, J. Lladós, I. Rodríguez, J.
Torrent, J. Vilaseca.
Annexos
106
Les regressions lineals d’on procedeixen els coeficients recollits en la taula anterior es troben a
continuació. Els càlculs s’han fet amb SPSS 13.0.1:
Regressió
Variables introducidas/eliminadasb,c
Modelo
1
Variables
introducidas
EFECTE
ENTORN:
Percepció i
Comportame
nt Entorn
Innovador
mig i alt
02-02, Èxit
Empresarial:
a
Molt Alt
Variables
eliminadas
Método
.
Introducir
a. Todas las variables solicitadas introducidas
b. Variable dependiente: Generació de
Recursos: Creació Treball Qualitat
c. Regresión lineal a través del origen
Resumen del modelo
Modelo
1
a
R
R cuadrado
,576b
,332
R cuadrado
corregida
,322
Error típ. de la
estimación
,474
a. Para la regresión a través del origen (el modelo sin término
de intersección), R cuadrado mide la proporción de la
variabilidad de la variable dependiente explicado por la
regresión a través del origen. NO SE PUEDE comparar lo
anterior con la R cuadrado para los modelos que incluyen
una intersección.
b. Variables predictoras: EFECTE ENTORN: Percepció i
Comportament Entorn Innovador mig i alt 02-02, Èxit
Empresarial: Molt Alt
ANOVAc,d
Modelo
1
Regresión
Residual
Total
Suma de
cuadrados
14,929
30,071
45,000b
gl
2
134
136
Media
cuadrática
7,465
,224
F
33,264
Sig.
,000a
a. Variables predictoras: EFECTE ENTORN: Percepció i Comportament Entorn
Innovador mig i alt 02-02, Èxit Empresarial: Molt Alt
b. Esta suma de cuadrados total no se ha corregido para la constante porque la
constante es cero para la regresión a través del origen.
c. Variable dependiente: Generació de Recursos: Creació Treball Qualitat
d. Regresión lineal a través del origen
© Internet Interdisciplinary Institute
© M. Castells, J. Vilaseca (dirs.), J. Lladós (coord.), G. Ammetller, I. Esteban, M. Fernández, J. Lladós, I. Rodríguez, J.
Torrent, J. Vilaseca.
Entorn innovador, microempreses i desenvolupament local
107
Coeficientesa,b
Modelo
1
Coeficientes no
estandarizados
B
Error típ.
,427
,066
Èxit Empresarial: Molt Alt
EFECTE ENTORN:
Percepció i
Comportament Entorn
Innovador mig i alt 02-02
,163
Coeficientes
estandarizad
os
Beta
,505
t
6,436
Sig.
,000
,133
1,694
,093
,096
a. Variable dependiente: Generació de Recursos: Creació Treball Qualitat
b. Regresión lineal a través del origen
Regressió
Variables introducidas/eliminadasb,c
Modelo
1
Variables
introducidas
EFECTE
ENTORN:
Percepció i
Comportame
nt Entorn
Innovador
mig i alt
a
02-02
Variables
eliminadas
Método
.
Introducir
a. Todas las variables solicitadas introducidas
b. Variable dependiente: Èxit Empresarial: Molt Alt
c. Regresión lineal a través del origen
Resumen del modelo
Modelo
1
a
R
R cuadrado
,437b
,191
R cuadrado
corregida
,185
Error típ. de la
estimación
,614
a. Para la regresión a través del origen (el modelo sin término
de intersección), R cuadrado mide la proporción de la
variabilidad de la variable dependiente explicado por la
regresión a través del origen. NO SE PUEDE comparar lo
anterior con la R cuadrado para los modelos que incluyen
una intersección.
b. Variables predictoras: EFECTE ENTORN: Percepció i
Comportament Entorn Innovador mig i alt 02-02
ANOVAc,d
Modelo
1
Regresión
Residual
Total
Suma de
cuadrados
12,033
50,967
63,000b
gl
1
135
136
Media
cuadrática
12,033
,378
F
31,874
Sig.
,000a
a. Variables predictoras: EFECTE ENTORN: Percepció i Comportament Entorn
Innovador mig i alt 02-02
b. Esta suma de cuadrados total no se ha corregido para la constante porque la
constante es cero para la regresión a través del origen.
c. Variable dependiente: Èxit Empresarial: Molt Alt
d. Regresión lineal a través del origen
© Internet Interdisciplinary Institute
© M. Castells, J. Vilaseca (dirs.), J. Lladós (coord.), G. Ammetller, I. Esteban, M. Fernández, J. Lladós, I. Rodríguez, J.
Torrent, J. Vilaseca.
Annexos
108
Coeficientesa,b
Modelo
1
Coeficientes no
estandarizados
B
Error típ.
EFECTE ENTORN:
Percepció i
Comportament Entorn
Innovador mig i alt 02-02
,633
,112
Coeficientes
estandarizad
os
Beta
,437
t
5,646
Sig.
,000
a. Variable dependiente: Èxit Empresarial: Molt Alt
b. Regresión lineal a través del origen
© Internet Interdisciplinary Institute
© M. Castells, J. Vilaseca (dirs.), J. Lladós (coord.), G. Ammetller, I. Esteban, M. Fernández, J. Lladós, I. Rodríguez, J.
Torrent, J. Vilaseca.
Entorn innovador, microempreses i desenvolupament local
109
Model 3
Model 3: itinerari d’èxit dels emprenedors
Participació en els
programes i
activitats de creació
d’empreses de
Barcelona Activa
0,501
0,783
Experiència prèvia en
creació d’empreses
Situació prèvia:
Assalariat/da
0,259
0,606
Participació en les
activitats de
XarxActiva
0,354
Èxit Empresarial:
Molt Alt
0,385
Nota: els valors indiquen la influència directa d’una variable sobre l’altra.
Tots els paràmetres són significatius al 5%.
Les fletxes indiquen relacions lineals de causalitat. Els valors que hi consten són els coeficients
estandarditzats de la corresponent recta de regressió lineal (veure més avall).
Variables:
•
Exògena: Participació en els programes i activitats de creació d’empreses de Barcelona
Activa (v.15_P_CEi, variable dicotòmica)
Endògenes intervinents: Experiència prèvia en creació d’empreses (v.74.2_bis, variable
dicotòmica); Situació prèvia: assalariat (v.8_SPA, variable dicotòmica); Participació en les
activitats de Xarxactiva (v_P_XA, varialbe dicotòmica).
•
Endògena: Indicador d’èxit empresarial: molt alt (v_I01EE_MoltAlt, variable dicotòmica).
L’objectiu d’aquesta modelització és determinar la influència de cadascuna de les variables
explicatives (exògenes i intervinents) sobre l’endògena del model.
Efectes sobre la variable endògena:
Participació en els programes i activitats de creació d’empreses de Barcelona Activa
Efectes directes
0,385
Efectes indirectes
0,214 =0,501*0,259*0,354 + 0,783*0,606*0,354
Interpretació: la participació en els programes i activitats de
creació d’empreses de Barcelona Activa afavoreix l’èxit
Total 0,599 empresarial molt alt en un 59,9%
Experiència prèvia en creació d’empreses
© Internet Interdisciplinary Institute
© M. Castells, J. Vilaseca (dirs.), J. Lladós (coord.), G. Ammetller, I. Esteban, M. Fernández, J. Lladós, I. Rodríguez, J.
Torrent, J. Vilaseca.
Annexos
110
Efectes directes
Efectes indirectes
0,000
0,092
Total
=0,259*0,354
Interpretació: rl fet d’haver creat amb anterioritat una altra
empresa afavoreix en un 9,2% l’obtenció del valor “molt alt”
de l’indicador d’èxit empresarial
0,092
Situació prèvia: Assalariat
Efectes directes
0,000
Efectes indirectes
0,215
Total
=-0,606*0,354
Interpretació: el fet d’haver creat amb anterioritat una
empresa afavoreix en un 12,1% l’assoliment del nivell “molt
alt” de l’indicador d’èxit empresarial.
0,215
Participació en les activitats de Xarxactiva
Efectes directes
0,358
Efectes indirectes
0,000
Interpretació: (variable d’entorn): la participació en les
activitats de la Xarxactiva afavoreixen positivament
Total 0,358 l’obtenció d’èxit empresarial “molt alt” en un 35,8%.
Les regressions lineals d’on procedeixen els coeficients recollits en la taula anterior es troben a
continuació. Els càlculs s’han fet amb SPSS 13.0.1:
Regressió
Variables introducidas/eliminadasb,c
Modelo
1
Variables
introducidas
Participació
creació
empreses,
Participació
activitats a
Xarxactiva
Variables
eliminadas
Método
.
Introducir
a. Todas las variables solicitadas introducidas
b. Variable dependiente: Èxit Empresarial: Molt Alt
c. Regresión lineal a través del origen
Resumen del modelo
Modelo
1
a
R
R cuadrado
,706b
,498
R cuadrado
corregida
,491
Error típ. de la
estimación
,486
a. Para la regresión a través del origen (el modelo sin término
de intersección), R cuadrado mide la proporción de la
variabilidad de la variable dependiente explicado por la
regresión a través del origen. NO SE PUEDE comparar lo
anterior con la R cuadrado para los modelos que incluyen
una intersección.
b. Variables predictoras: Participació creació empreses,
Participació activitats Xarxactiva
© Internet Interdisciplinary Institute
© M. Castells, J. Vilaseca (dirs.), J. Lladós (coord.), G. Ammetller, I. Esteban, M. Fernández, J. Lladós, I. Rodríguez, J.
Torrent, J. Vilaseca.
Entorn innovador, microempreses i desenvolupament local
111
ANOVAc,d
Modelo
1
Regresión
Residual
Total
Suma de
cuadrados
31,393
31,607
63,000b
Media
cuadrática
15,697
,236
gl
2
134
136
F
66,546
Sig.
,000a
a. Variables predictoras: Participació creació empreses, Participació activitats
Xarxactiva
b. Esta suma de cuadrados total no se ha corregido para la constante porque la
constante es cero para la regresión a través del origen.
c. Variable dependiente: Èxit Empresarial: Molt Alt
d. Regresión lineal a través del origen
Coeficientesa,b
Modelo
1
Coeficientes no
estandarizados
B
Error típ.
Participació
activitats Xarxactiva
Participació
creació empreses
Coeficientes
estandarizad
os
Beta
t
Sig.
,282
,086
,354
3,287
,001
,269
,075
,385
3,578
,000
a. Variable dependiente: Èxit Empresarial: Molt Alt
b. Regresión lineal a través del origen
Regressió
Variables introducidas/eliminadasb,c
Modelo
1
Variables
introducidas
Situació
prèvia
emprenedor
Assalariat,
Experiència:
experiència
prèvia en la
creació
(sense a
missings)
Variables
eliminadas
Método
.
Introducir
a. Todas las variables solicitadas introducidas
b. Variable dependiente: Participació activitats Xarxactiva
c. Regresión lineal a través del origen
Resumen del modelo
Modelo
1
R
,734b
a
R cuadrado
,539
R cuadrado
corregida
,532
Error típ. de la
estimación
,584
a. Para la regresión a través del origen (el modelo sin término
de intersección), R cuadrado mide la proporción de la
variabilidad de la variable dependiente explicado por la
regresión a través del origen. NO SE PUEDE comparar lo
anterior con la R cuadrado para los modelos que incluyen
una intersección.
b. Variables predictoras: Situació prèvia emprenedor
Assalariat, Experiència: experiència prèvia en la creació
© Internet Interdisciplinary Institute
© M. Castells, J. Vilaseca (dirs.), J. Lladós (coord.), G. Ammetller, I. Esteban, M. Fernández, J. Lladós, I. Rodríguez, J.
Torrent, J. Vilaseca.
Annexos
112
ANOVAc,d
Modelo
1
Regresión
Residual
Total
Suma de
cuadrados
53,337
45,663
99,000b
gl
2
134
136
Media
cuadrática
26,668
,341
F
78,260
Sig.
,000a
a. Variables predictoras: Situació prèvia emprenedor Assalariat, Experiència:
experiència prèvia en la creació
b. Esta suma de cuadrados total no se ha corregido para la constante porque la
constante es cero para la regresión a través del origen.
c. Variable dependiente: Participació activitats Xarxactiva
d. Regresión lineal a través del origen
Coeficientesa,b
Modelo
1
Coeficientes no
estandarizados
B
Error típ.
Experiència: experiència
prèvia en la creació
(sense missings)
Situació prèvia
emprenedor Assalariat
Coeficientes
estandarizad
os
Beta
t
Sig.
,407
,098
,259
4,154
,000
,670
,069
,606
9,738
,000
a. Variable dependiente: Participació activitats Xarxactiva
b. Regresión lineal a través del origen
Regressió
Variables introducidas/eliminadasb,c
Modelo
1
Variables
introducidas
Participació
creació a
empreses
Variables
eliminadas
Método
.
Introducir
a. Todas las variables solicitadas introducidas
b. Variable dependiente: Experiència:
experiència prèvia en la creació
c. Regresión lineal a través del origen
Resumen del modelo
Modelo
1
a
R
R cuadrado
,501b
,251
R cuadrado
corregida
,246
Error típ. de la
estimación
,471
a. Para la regresión a través del origen (el modelo sin término
de intersección), R cuadrado mide la proporción de la
variabilidad de la variable dependiente explicado por la
regresión a través del origen. NO SE PUEDE comparar lo
anterior con la R cuadrado para los modelos que incluyen
una intersección.
b. Variables predictoras: Participació creació empreses
© Internet Interdisciplinary Institute
© M. Castells, J. Vilaseca (dirs.), J. Lladós (coord.), G. Ammetller, I. Esteban, M. Fernández, J. Lladós, I. Rodríguez, J.
Torrent, J. Vilaseca.
Entorn innovador, microempreses i desenvolupament local
113
ANOVAc,d
Modelo
1
Regresión
Residual
Total
Suma de
cuadrados
10,047
29,953
40,000b
gl
1
135
136
Media
cuadrática
10,047
,222
F
45,280
Sig.
,000a
a. Variables predictoras: Participació creació empreses
b. Esta suma de cuadrados total no se ha corregido para la constante porque la
constante es cero para la regresión a través del origen.
c. Variable dependiente: Experiència: experiència prèvia en la creació
d. Regresión lineal a través del origen
Coeficientesa,b
Modelo
1
Coeficientes no
estandarizados
B
Error típ.
Participació
creació empreses
,279
Coeficientes
estandarizad
os
Beta
,041
,501
t
6,729
Sig.
,000
a. Variable dependiente: Experiència: experiència prèvia en la creació
b. Regresión lineal a través del origen
Regressió
Variables introducidas/eliminadasb,c
Modelo
1
Variables
introducidas
Participació
creació a
empreses
Variables
eliminadas
Método
.
Introducir
a. Todas las variables solicitadas introducidas
b. Variable dependiente: Situació prèvia
emprenedor Assalariat
c. Regresión lineal a través del origen
Resumen del modelo
Modelo
1
a
R
R cuadrado
,783b
,612
R cuadrado
corregida
,610
Error típ. de la
estimación
,482
a. Para la regresión a través del origen (el modelo sin término
de intersección), R cuadrado mide la proporción de la
variabilidad de la variable dependiente explicado por la
regresión a través del origen. NO SE PUEDE comparar lo
anterior con la R cuadrado para los modelos que incluyen
una intersección.
b. Variables predictoras: Participació creació empreses
© Internet Interdisciplinary Institute
© M. Castells, J. Vilaseca (dirs.), J. Lladós (coord.), G. Ammetller, I. Esteban, M. Fernández, J. Lladós, I. Rodríguez, J.
Torrent, J. Vilaseca.
Annexos
114
ANOVAc,d
Modelo
1
Regresión
Residual
Total
Suma de
cuadrados
49,612
31,388
81,000b
gl
1
135
136
Media
cuadrática
49,612
,233
F
213,386
Sig.
,000a
a. Variables predictoras: Participació creació empreses
b. Esta suma de cuadrados total no se ha corregido para la constante porque la
constante es cero para la regresión a través del origen.
c. Variable dependiente: Situació prèvia emprenedor Assalariat
d. Regresión lineal a través del origen
Coeficientesa,b
Modelo
1
Coeficientes no
estandarizados
B
Error típ.
Participació
creació empreses
,620
Coeficientes
estandarizad
os
Beta
,042
,783
t
14,608
Sig.
,000
a. Variable dependiente: Situació prèvia emprenedor Assalariat
b. Regresión lineal a través del origen
© Internet Interdisciplinary Institute
© M. Castells, J. Vilaseca (dirs.), J. Lladós (coord.), G. Ammetller, I. Esteban, M. Fernández, J. Lladós, I. Rodríguez, J.
Torrent, J. Vilaseca.