Llengua catalana. Exercicis de fonètica Les vocals

Llengua catalana. Exercicis de fonètica
Alumne/a:
2n Btx
Grup:
Les vocals
L’accent
1. Consulta el llibre de text (p. 71). Indica els accents lèxics encerclant les síl·labes tòniques,
després classifica les paraules en àtones (a), tòniques amb accent principal (t1) i tòniques
amb accent principal i secundari (t2):
Ton germà travessarà els oceans amb una avioneta o amb un veler? No
a
t1
sabia si volies que digués que sí o que no. Especialment cal que ens
t2
preocupem per l’atmosfera. Volíem estudiar la història dels reis
catalanoaragonesos. En aquell període els grans rèptils haurien posat en
perill els portaavions moderns? Principalment lluitarem en contra de les
plagues del camp i de la sobreexplotació de la mar.
2. Marca els accents lèxics encerclant les síl·labes tòniques d’aquests versos de Joan
Maragall, llegits com si fos un text en prosa. Indica al final de cada vers el nombre de
síl·labes fonètiques (en una lectura més aviat lenta):
( síl·labes fonètiques)
Ve / a abeurar-se a la font com ans solia,
més no amb el ferm posat d’altres vegades
(
síl·labes fonètiques)
ni / amb ses companyes, no: ve tota sola.
(
síl·labes fonètiques)
3. Indica els accents de dicció o recitació d’aquests versos marcant les síl·labes tòniques (t) i
àtones (a), atenent al ritme dels decasíl·labs. Indica, a més, el nombre de síl·labes
mètriques. Justifica, finalment, les diferències respecte al resultat de l’exercici anterior:
Ve a abeurar-se a la font com ans solia,
( síl·labes mètriques)
1t
2a 3t 4a 5a 6t 7a
més no amb el ferm posat d’altres vegades
( síl·labes mètriques)
ni amb ses companyes, no: ve tota sola.
(
síl·labes mètriques)
4. Posa els accents gràfics que calen:
Treballavem al textil. Haviem viatjat fins a Etiopia. Te problemes al timpa de l’orella
esquerra. Si volguessiu, us reduiriem les dioptries quirurgicament. En Joan i en Ramon
no vindran abans de Pasqua. Quina llastima, senyora Gloria! Es una qüestio
d’accentuacio. No en tindrieu pas un parell mes?
Exercicis preparats per Sebastià Bech
1
5. Regla de desaccentuació. Els mots amb lexema i morfemes (lèxics o gramaticals) estan
formats per una rel (tònica a la darrera síl·laba) i per un o diversos morfemes (en molts
casos també tònics). En aquest cas apliquem la regla de desaccentuació: es realitza l’últim
accent i queden subjacents els altres; per exemple:
a1.- /llíbr+e/
llibre
(l’únic accent recau sobre el final de la rel);
a2.- /llíbr+ér/ llibrer
(es realitza el darrer accent, el del sufix);
a3.- /llíbr-ér+ía/ llibreria
(es realitza l’últim accent, el del sufix);
b1.- /cánt+e+s/ cantes
(l’únic accent recau sobre el final de la rel);
b2.- /cánt+á-r/ cantar
(es realitza l’últim accent, el de la vocal temàtica)
b3.- /cánt+á-r+ía+s/ cantaries (es realitza l’accent de la marca de condicional).
c1.- /trá+í-r/
trair
(tra-ir: hiat. La “i” és tònica);
c2.- /trá+í-rá+n/ trairan
(tra-i-ran: hiat. La “i” és vocal: té un accent subjacent);
c3.- /trá+í-ció/ traïció
(tra-ï-ci-ó: hiat. La “i” és vocal: té un accent subjacent).
Indica l’accent realitzat i els accents subjacents de les paraules següents. Parteix els mots
en síl·labes fonètiques, marca l’accent tònic realitzat amb una rodoneta i, finalment, escriu
entre parèntesis el nombre de síl·labes:
d1.- veí
/
/ ...
... v e / í
...
(2s)
d2.- veïnes
/veín + a + s/ ...
... v e ï n e s
...
( s)
d3.- veïnatge
/
/ ...
... v e ï n a t g e ...
( s)
e1.- illa ...
/
/ ...
... i l l a
...
(2s)
e2.- illeta ...
/íll + èt + a/ ...
... i l l e t a
...
(3s)
e3.- aïlla ...
/
/ ...
... a ï l l a
...
( s)
e4.- aïllaran
/
/ ...
... a/ï/lla/ran
...
( s)
e5.- aïllés ...
/a + íll + é-s / ...
... a ï l l é s
...
( s)
f1.- sedueixo
/
/ ...
... se/du/ei/xo
...
(4s)
f2.- seduir
/
/ ...
... s e d u i r
...
( s)
f3.- seduïssin
/
/ ...
... s e d u ï s s i n ...
( s)
... s e d u i r i a
...
( s)
f4.- seduiria
/
/ ...
f5.- seduiran
/sedú + í-rá + n/
... se/du/i/ran
...
(4s)
f6.- seduint
/
/ ...
... s e d u i n t
...
( s)
g1.- agrair
/
/ ...
... a g r a i r
...
( s)
g2.- agrairàs
/agrá + í-rá + s/...
... a g r a i r à s
...
( s)
g3.- agraïssis
/
/ ...
... a g r a ï s s i s ...
( s)
g4.- agraïment. /
/ ...
... a g r a ï m e n t ...
( s)
Les vocals tòniques
6. Fes els següents exercicis del llibre de text:
a.- Pàg. 73. Exercici 3: Discriminació de vocals tòniques / έ / i / é /.
b.- Pàg. 73. Exercici 4: Discriminació de vocals tòniques / ɔ́ / i / ó /.
7. Identifica les vocals tòniques, encercla-les i posa-hi a sota el símbol fonètic corresponent:
Bu s q u eu , vo s a l t r es ma t ei xo s , i ma t g es o f r a g men t s l i t er a r i s r ef er i t s a l a
b el l es a n a t u r a l . Po d en s er f o t o g r a f i es vo s t r es o p o em es i n ven t a t s .
L ’ú n i ca co n d i ci ó és q u e f a ci n r ef er èn ci a a l a n a t u r a s a l va t ge.
IES. Olorda. S. Bech
2
Llengua catalana. Exercicis de fonètica
Alumne/a:
2n Btx
Grup:
8. Identifica les vocals tòniques, encercla-les i posa-hi a sota el símbol fonètic corresponent:
Pa t í eu u n a mu n t eg a men t i n a u d i t . Ar ri b a ven i n ces s a n t me n t a l u mn es
n o u vi n g u t s . El s equ i p a men t s es f ei en p et i t s r à p i d a men t . El s s er vei s
p s i co p ed a g ò g i cs h a b i t u a l men t n o d o n a v en a l ’a b a s t . El f u n ci o n a men t d e
l a cu i n a es t a va a f ec t a t p er l a ma n ca d e r en t a va i xel l es ef i ci e n t s .
9. Demostra, amb exemples, que les parelles de sons contraposats corresponen realment a
fonemes:
[á] / [ú] :
[έ] / [ɔ́] :
[é] / [ó] :
[έ] / [é] :
[i´] / [ú] :
[ɔ́] / [ó] :
Les vocals àtones. Neutralitzacions
10. Fes el següent exercici del llibre de text:
a.- Pàg. 73. Exercici 5: Discriminació de vocals tòniques i àtones.
11. Completa la transcripció fonètica. Indica-hi els sons vocàlics:
Els sons del català es classifiquen, bàsicament, en vocàlics i
[ l s nz d l k t l
s k l s f k n ' b z k m n ' m b k l DZz
cons onànt i cs . L es vocals s ’art i cul en quan l ’ai re s urt l li urement
k n s n n9 t k s' l z β k l s rt k l ŋ kw n l 7i Ȏ s rt ʎ u
7Ȏ m n
p e l t r a c t e v o c a l i l e s c o r d e s v o c a l s v i b r e n ; é s a d i r, l e s v o c a l s
p l t Ȏ k t β k l l sk r ð z β k l z b β Ȏ n ' z
ð ' l zβ k l
són sons sonors.
s n s n s n Ȏs]
12. Completa la transcripció fonètica. Indica-hi els sons vocàlics:
Sembla ben cert. No nego que el noi pot ser un dels sospitosos.
[s mb l β n s r t ' n n v
8 k l
n i7 p t
s u
7n9 d l s sp t z s'
Jo crec, per ò, que t indrem proves contundent s en poques hores .
Ȣ kȎ k' p Ȏ ' k
t n9 dȎ m pȎ β s k n9 t n9 d nz
m p k z Ȏ s'
I aques t es espero de t ot cor que l ’excul par an clar ament .
j
k s9 t z sp Ȏ ð t t k r k l ksk l p Ȏ ŋ k l Ȏ m n '
Te n d e i x o a p e n s a r q u e l a p e r s o n a a q u i i n c u l p e n p r i m e r s o l
t n9 d ȓ
p ns
k
l p rs n
k
ŋ k lp m p Ȏ m s l
s er un i nf ort unat cap de t urc per apai vagar els recels de l a
s u7 n Íf r t n t k b d t rk p Ȏ p i7 β v8
l r s lz ð l
gent envers la policia.
Ȣ n mb r z l p l s
]
Exercicis preparats per Sebastià Bech
3
Les vocals àtones. Casos de manca de neutralització
13. Completa la transcripció fonètica. Indica-hi els sons vocàlics:
Oper ació de duodè. Creac ió teatral. El dia de Nadal . Els
[ p ɾ s ð ð ð ][kɾ s
t tɾ l ] [ l d
ð n ð l][ ls
teòrics guanys nadalencs . L’ ideal neoclàssi c. Una c l asse de
t
ɾ z w n ð l ŋks] [l ð l
n kl s k] [ n kl s
ð
teoria gramatical. Un aeroport a Sitges. Un víde o sobre el
t
ɾ
v ɾ m t k l ] [ n
ɾ p rt s d s] [ m b ð s βɾ l
barri de Pedral be s. Un bon so estè reo. Un peatge ben real.
β r ð p ð ɾ lb s] [ m b n s s t ɾ ] [ m p d β n r l]
Aturar una reacc ió amb àloe ver a. En te oria, l’ oceà.
[ t ɾ u n r
ks
mb l
β ɾ ] [ n
t ɾ l s
]
14. Fes el següent exercici del llibre de text:
a.- Pàg. 73. Exercici 6 (abans, cal revisar la informació del requadre).
La síl·laba. Diftongs i hiats
15. Fes els exercicis següents del llibre de text:
a.- Pàg. 74. Exercici 14. Transcriu aquí els mots de l’exercici i encercla els diftongs.
[k ʃ ][r n ][b n d ][k ʃ ][m ɾ ][ v
] [ s k ] [ ŋk t t ]
[ mbɾ
] [s k
l ] [k
ðɾ l t ɾ] [
ð ] [s
ns
] [r m
]
b.- Pàg. 74. Exercici 15. Classifica els mots en tres grups, segons que la “u” o la “i” àtona
sigui consonant [w] [j], semivocal [u
] [i] (diftong decreixent) o semiconsonant [w]
(diftong creixent) i, finalment, encercla els diftongs:
b1.- Consonant: joiell [ujéʎ], . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
b2.- Semivocal: meu [méu
], . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
.........................................................................
b3.- Semiconsonant: aiguader [əiv
wəðé], . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
.........................................................................
16. Transcriu els mots de l’exercici. Després encercla els diftongs decreixents i inscriu dins un
triangle el diftongs creixents.
Deixeu t res guàrdies. M aquinist es mir ant el pais atge.
[d
ʃ
tɾ zv
rð s] [m k n st z m ɾ n l p z dz ]
Somriure suau. Sereu ferroviaris. En fot oc opio quaranta.
[s mr ɾ s
] [ s ɾ f r β ɾ s ] [ f t k p k ɾ n
t ]
Conduiré
[ k n
d ɾ
un aut omòbil nou. Haur íeu de ve ure’n quatre.
n
t m β l n ] [ ɾ
ð β ɾ ŋ k tɾ ]
No amoïnessis les hienes. A continuació, una avioneta.
[n
m n s z l z
n s ] [ k n
t n
s
n
β
n t ]
S’enlaira amb autoritat. La noia feia vuit acrobàc ies.
[s nl ɾ mb
t ɾ t t] [l n
f
β t kɾ β s s ]
IES. Olorda. S. Bech
4
Llengua catalana. Exercicis de fonètica
Alumne/a:
2n Btx
Grup:
17. Fes el següent exercici del llibre de text:
a.- Pàg. 86. Exercici 1. Indica les elisions i sinalefes.
18. Parteix les paraules dins la frase i encercla els diftongs. Transcriu els mots i, finalment,
compta el nombre de síl·labes:
U n / n o i ( 2 ). U n / n o / i a l t ( 3 ) . H o v e u b é ( ). H o v e u a m b u l l e res ( ).
[un nɔ́ i ]
[un nɔ́ j ál ]
[
β
β ] [
β
mb ʎ ɾ s]
Ho ha vist ( ). No hi ha aigua ( ). Noi o noia, tan li fa ( ). Poma i ametlla ( ).
[
β st]
[n
v
] [n
n
t n l f ]
[p m
m ʎʎ ]
Dotze homes ( ). Porta un jersei nou ( ). Fa hiat ( ). Feia uns guants! ( ).
[d dz
m s]
[p rt
n
ɾs n
]
[f
t]
[f
nz ns]
Ho escolta amb atenció ( ). Jeia al ras ( ). Jaieu al ras ( ).
[
sk lt mb t ns ]
[
l r s]
[
l r s]
Coeu-hi algun pebrot ( ). S’habituaven a l’avaluació ( ).
[k
lv m p βɾ t] [s
β t β n l β l s ]
19. Parteix les paraules dins la frase, encercla els diftongs i transcriu fonèticament els mots:
Vo l e u q u e e s t u d i ï n a m b i l · l u s i ó ? D i u m e n g e i a v u i h e m d e c ó r re r.
[b l k
st ð n mb ll z ] [d m n β
md k r ]
U n a i a rd a a p e u é s p ro u .
[ n
rð
p
s pɾ
]
P l o u d e f o r m a i n a p re c i a b l e .
[pl
ð f rm
n pɾ s bbl ]
D e s i t g e u a g u a n t a r u n a l t re e s g l a i ? I n i c i a r à c i è n c i e s s o c i a l s .
[d z d
v
n t
n ltɾ
zvl ] [ n s ɾ s ns
s s ls]
Feu nou equacions, nou.
[f
n
k
s ns n
]
U n c u i n e r i n c re ï b l e m e n t g e n i a l .
[ ŋk n
ŋkɾ bbl m n n l]
20. Encercla els diftongs i separa amb “/” els hiats. Compta el nombre de síl·labes de cada
oració o sintagma:
C o n s - t r u / i n t l ’ a u - d i / è n - c i / a ( 8 ) . S o b re i m p re s s i ó e f i c i e n t ( ) . I n f r a u t i l i t z a c i ó d e l ’ a u d i o f re q ü è n c i a ( ) . E n d e d u i r a n l a r a d i o a c t i v i t a t (
).
Incorporació raonable (
). Els serveis de contrainformació (
).
P ro v e i r a n b é l a g u a rd i o l a ( ) . R e u t i l i t z a c i ó d e l e s d e s s u a d o re s ( ) .
O i r i a l ’ o p i n i ó d e l s a rq u e ò l e g s ( ) . C o n t r i b u i r à s a l c o n e i x e m e n t d e l a
d e e s s a ( ) . L a s e v a p re e m i n è n c i a i n q ü e s t i o n a b l e ( ) .
21. Encercla els diftongs, separa amb “/” els hiats i, finalment, transcriu fonèticament el text:
S i m ’ h o h a g u e s s i s a g r a ï t m a i . . . R e e l e g i r a n l ’ a c t u a l p re s i d e n t .
[s m
v
s z v ɾ d m ] [ r l ɾ n l k t l p ɾ z ð n ]
U n a i n s i n u a c i ó g re u c o n t r a l a R e m e i . L’ A n d re a d e u s e r l a t e v a f i o l a .
[ n
ns n
s vɾ
k n t ɾ l r m ] [ l n d ɾ
ð
s l t β f l ]
I n t u i r a n l a i m p re s c i n d i b l e c o o p e r a c i ó . R e e l e g i t p e l s e u
[ n t ɾ n l m p ɾ s n d b b l k p ɾ s ] [ r l t p l s
c o e f i c i e n t i n a u d i t . Te ò r i c a m e n t p ro d u i r i a l a s e v a re u t i l i t z a c i ó .
k f s n n ð t] [t ɾ k m n pɾ ð ɾ l s β r t l dz s ]
Que antiincendis actuï aviat per evitar-nos la ruïna.
[k
n t n s n d z k t
β t p ɾ β t rn z l r n ]
Exercicis preparats per Sebastià Bech
5
El Lluïset lluirà en una final apoteòsica.
[ l ʎ
z d ʎ ɾ
n n f n l p t z k ]
22. Encercla els diftongs i separa amb “/” els hiats. Parteix les síl·labes fonèticament i compta
el nombre de síl·labes de cada paraula:
L l u ï s s o r, p è rd u a , i n t u ï s s i s , a i g ü e r a , f l u ï d e s a , e s c a i e n t , s e d u i n t - m e ,
e v a c u a c i ó , f re q ü e n t , a s s a o n a r i a , a g r a ï m e n t , f i d e u e r, s u ï n , d e d u i r a n ,
q u a t re , re i n g r é s , r a d i o a c t i u , n i u a d a , q u a d r i e n n i , q u o t a , i n s t r u í s s i u ,
h e ro ï c i t a t .
23. Parteix les síl·labes fonèticament i ortogràficament (pels llocs on es podria posar un
guionet a fi de línia):
Partició fonètica
A/nhí/drid, anovulació, àvia,
i n h u m à , d e s e n t e n d r e ’s , s e r r a ,
vosaltres , reinstal·lació, hiat,
rei,benes tant,
malagradosos,
tothom,
nosalt res,
anessis,
llauna, conscient, usa, bossa,
agència, llunyania, subalpí.
Partició ortogràfica
An-hí-drid, anovulació, àvia,
i n h u m à , d e s e n t e n d r e ’s , s e r r a ,
vosaltres , reinstal·lació, hiat,
rei,benes tant, mal agradosos,
tothom, nosaltre s, anessi s,
llauna, conscient, usa, bossa,
agència, llunyania, subalpí.
24. La dièresi.
a) Per què porten dièresi qüestió, aigües o reïx i no pas boques, guerrer o reixat?
b) Per què porten dièresi arruïna, arruïnar o ha fruït i no pas cuina, cuinar o el fruit?
c) Per què porten dièresi espaï, espaïs o espaïn i no espai o espais?
d) Per què porten dièresi Lluïsa o agraïu i no pas Lluís o agraíeu?
e) Per què no porten dièresi trair, trairé, trairia (però sí traïm, traïssis...), egoista,
altruista, egoisme, altruista (però sí oïda o ruïna) o Màrius, pòdium...?
Casos d’estalvi de dièresi:
25. Posa dièresi o accent als mots que n’hagin de dur:
Agraiment, agrair, agraissim, aillament, aillaran, airos, amoinat, Anton, aprecia,
arcaisme, atapeiment, avaluis, cafeina, canvies, cauran, cel·lula, ciencia, cientific,
cocaina, coia, coissor, conduiras, contagies, continuitat, deduiem, deduint, deduissin,
deduiu, descafeinat, desposseit, dioptria, diurn, divorcia, estudia, feinada, fluidesa,
fotografiin, futbol.
26. Posa dièresi o accent als mots que n’hagin de dur:
Heroicitat, heroina, heroisme, hoquei, influint, intuicio, l’espai, llengues, lluiment,
medium, medul·la, memoria, missil, obeint, obeir, obeiras, obeires, obeiria, obeis,
obeissin, obeit, obeiu, pausat, perdua, peu, peuc, peulla, piuladissa, posseia, posseieu,
posseim, posseint, posseiran, produia, produir, produis, produissim, proteina, proveiment,
Ramon, reixi, reptil, reull, roure, seuran, seure, teulada.
IES. Olorda. S. Bech
6
Llengua catalana. Exercicis de fonètica
Alumne/a:
2n Btx
Grup:
27. Fes, al mateix llibre de text, els exercicis següents:
a.- Pàg. 74. Exercici 17: Encercla les síl·labes tòniques i accentua les vocals que calgui.
b.- Pàg. 74. Exercici 18: Escriu els accents que hi falten (bàsicament: é/è).
c.- Pàg. 74. Exercici 19: Escriu els accents que hi falten (é/è).
Les consonants
Les consonants en posició inicial o d’atac
28. Fes, al mateix llibre de text, els exercicis següents:
a.- Pàg. 73. Exercici 8: Completa el tret fonètic que hi manca.
b.- Pàg. 73. Exercici 9: Corregeix la descripció dels sons.
c.- Pàg. 73. Exercici 10: Assenyala el mot de la sèrie que no conté el so indicat.
29. Encercla els fonemes oclusius (realitzats com a sons oclusius o aproximants). En els
parèntesis finals de cada oració indica’n el nombre:
Quan
mare
ràbia
Ell li
ja no quedaven visites a la casa, la Sofia anà a veure la seva
( ). Asseguda a la butaqueta, a la vora del balcó, plorava de
( ). Tragué la maleta de l’armari. Es posà a netejar-la ( ).
assegurava que trobaria la manera de veure’s ( ).
30. Encercla les consonants fricatives i, a sota, escriu-hi el símbol fonètic corresponent entre
claudàtors. En els parèntesis finals de cada oració indica’n el nombre:
Ja no queda cap visita a la casa seva i la Sofia baixa al jardí ( ).
No feia gens de fresca aquella nit de juny (
). S’aixecava sense
saber per què una vegada i una altra ( ). Vuit, nou, deu, onze! ( ).
31. Encercla les consonants africades i, a sota, escriu-hi el símbol fonètic corresponent entre
claudàtors:
No hi ha cap fletxa indicant la casa del metge. Vaig fins a la platja
baixant pel camí de les dotze atzavares. No desitja veure tsunamis.
Vaig fer un estudi sobre el tsar. Amb cotxe no arribaràs al despatx.
32. Encercla les consonants nasals i, a sota, escriu-hi el símbol fonètic corresponent entre
claudàtors. En els parèntesis finals de cada oració indica’n el nombre:
Ja no queda cap més visita. La Maria va a veure la seva mare ( ).
Tenia una solució: fer venir el manyà (
banyera li pertanyés (
). Aquest noi fa com si la
). La minyona tirava llenya a la cuina
econòmica ( ).
Exercicis preparats per Sebastià Bech
7
33. Encercla les consonants laterals, bategants i vibrants i, a sota, escriu-hi el símbol fonètic
corresponent entre claudàtors:
I els ciris encesos, d’escassa llum, regalimaven cera, que es fixava
al terra. Una marededéu amb cara de nena, protectora dels mariners
en perill, vigilava pesqueres llunyanes.
34. Encercla les consonants sordes i transcriu-les a sota mateix:
Així que quan la seva mare li va dir que ja podia preparar-se la
roba per anar a ca la Fineta, la Teresa va trobar, ben endreçat,
ficat sota d’una pila de roba blanca, el cor de sabó. Això la va
pertorbar i va baixar un moment al carrer.
Oclusives, fricatives i africades en posició final o de coda
35. Encercla les consonants oclusives, fricatives i africades en posició de neutralització.
Transcriu-ne, a sota, la pronunciació:
a . - /sáb/:
b . - /táp/:
c . - /fɾέd/:
d . - /sét/:
e . - /ɾɔ́/:
f . - /súk/:
g . - /bóʃ/:
h . - /rɔ́/:
i.- /báf/:
j.- /mi´d/:
k.- /despátʃ/:
__+ Con.Sorda
___ ║ (Pausa)
__+Con.Sonora __#+Vocal
Sap cantar.
[sá kantá]
Tap tou
[tá tó u
]
Fred sec.
[fɾέ sέk]
Set pisos.
[sέ pi´zus]
Groc safrà
[ɾɔ́ səfɾá]
Suc fred.
[sú fɾέt]
Boix salvatge.
[bó səlβádə]
Roig suau.
[rɔ́ suáu
]
Baf pudent.
[bá puðén]
Mig preu.
[m i´ pɾέu
]
Despatx teu.
[dəspá téu
]
Ho sap.
[u sá ]
Té el tap.
[té l tá ]
Feia fred.
[fέjə fɾέ ]
En duu set.
[en duu
sέ ]
Quin groc!
[ki´ŋ ɾɔ́ ]
Un suc!
[un sú ]
Aquest boix.
[əkέt bó ]
Ben roig.
[bén rɔ́ ]
Quin baf!
[k i´m bá ]
Només mig.
[numéz m i´ ]
Al despatx!
[əl dəspá ]
Sap nedar.
[sá nəðá]
Un tap vell.
[un tá bərmέʎ]
Fred natural.
[fɾέ nətuɾál]
Set mesos.
[sέ mézus]
Groc gira-sol.
[ɾɔ́ i`ɾəsɔ́ l]
Suc natural.
[sú nətuɾál]
Boix grèvol.
[bó v
ɾέβul]
Roig dominant.
[rɔ́ duminán]
Baf molest.
[bá mulést]
Mig dia.
[m i´ di´ə]
Despatx buit.
[dəspá bú i t]
IES. Olorda. S. Bech
Sap això.
[sá əʃɔ́]
Tap estret
[tá əstɾέt]
Fred hivernal.
[fɾέ iβərnál]
Set homes.
[sέ ɔ́məs]
Groc aigualit.
[ɾɔ́ əiv
wəl i´t]
Suc agradós.
[sú əv
ɾəðós]
Boix alt.
[bó ál]
Roig intens.
[rɔ́ intέns]
Baf humit.
[bá umi´t]
Mig obligat.
[m i´ oβliv
át]
Despatx obert
[dəspá uβέrt]
8
Llengua catalana. Exercicis de fonètica
Alumne/a:
2n Btx
Grup:
36. Encercla les consonants oclusives, fricatives i africades en posició de neutralització.
Comprova si se sonoritzen o si s’ensordeixen. Transcriu-ho tot:
Dues diòptries més! Els mags? Hi caps dins? Estic fluix.
[d
ð
m
][
] [
d
] [
]
Beneïts raigs de llum! Produeix massa. Abstinència absoluta?
[b
d
] [
ð
] [
]
El plec més llarg. Vaig malament? Duc poc vi. Els condueix bé.
[ǩl pl
m é
á ] [ b
][d
][
d
β ]
Un empatx de maduixes! Saps tornar? Un club senyor.
[ n mp
d
ð
] [
rn
] [ ŋ
]]
37. Encercla les consonants oclusives, fricatives i africades en posició de neutralització.
Comprova si se sonoritzen o si s’ensordeixen. Transcriu-les totes:
És un verb auxiliar? Els has perduts a Reus? Havia contingut
àcid acetilsalicílic. És ben absurd això. Fuig amb l’Eduard.
Que sóc de pocs amics? Des d’avui mateix obriràs a les deu.
Dos taps d’ampolla. El golf abans era a Parets del Vallès.
Observa els retrats absorta. Dos anys. Uns panys barats.
38. Encercla les consonants oclusives, fricatives i africades en posició de neutralització.
Comprova si se sonoritzen o si s’ensordeixen. Transcriu tot el fragment:
Veig tres clots oberts al mig del carrer. Vols unes bruses NafNaf? El despatx Mas i Roig els ofereix el temps. Lliga tots els
caps inconnexos de la qüestió. És un fax únic. Hem buscat les
oracions substantives. Els parcs antics i vells fins i tot perden
el buf esmorteït de la brisa. Dos anys a Brussel·les.
39. Encercla la essa de la segona síl·laba. Transcriu-la fonèticament i llegeix-la en veu alta:
Els socis / els ocis. Els savis / els avis. Les ones / les zones.
Les oques / les soques. Els sobres / els obres. Els ovnis / els somnis.
Els serveis / els herbeis. Els ants / els sants. Els arbres / els sabres.
Els ous / els sous.
Exercicis preparats per Sebastià Bech
9
Oclusives sonores inicials de síl·laba: oclusives o aproximants?
40. Indica, a sota i d’acord amb el context, el so que pren el fonema oclusiu marcat:
║ (pausa) ___
/bp/
/dt/
/gk/
/b/
/d/
/g/
Bull-los. Va!
[ ]
[ ]
Dinem ja!
[ ]
Guarda’ls.
[ ]
Vocal __ Vocal
Semivoc __ Voc
Voc __ Semicons
No va. Quin abús!
[ ]
[ ]
L’Aïda, audaç?
[ ] [ ]
Aguanta la gossa.
[ ]
[ ]
C. Oclusiva ___
Pot voler futbol
[ ]
[ ]
És capdavanter.
[ ]
Cap gos.
[ ]
Cons. Nasal ___
Canviar.
[ ]
Vam dormir.
[ ]
Un got!
[ ]
Voc CFric _ Voc
Vocal [r] __ Voc
Et desvies
[ ]
Obeeix de pressa.
[ ]
Dos guants!
[ ]
Àrbitre serbi
[ ]
[ ]
Ardor d’estómac
[ ]
Bon argument!
[ ]
Posició: coda
Cap joc.
[ ]
Ha tret zero.
[ ]
Ja sec bé!
[ ]
Voc ___ [ɾ] Voc
Voc ___ [l] Voc
Obre: era blau.
[ ]
[ ]
Té draps blaus.
[ ]
Un aglà d’or?
[ ]
41. Encercla els fonemes oclusius i indica, a sota, el so que prenen:
Li venien ganes de beure un got d’aigua. Sense badar boca li va
allargar el braç i li va donar el gerro. Digué: “Aquest fil ens
lligarà”; i se’l ficà a dins de la gorra. Agafa el vestit, deixa els
enagos damunt del balancí i després duu la roba bruta a baix de tot.
Rigué dissimulant, però no pogué evitar que li pugés la vergonya a
les galtes.
42. Transcriu fonèticament les oracions següents:
C a d a v e g a d a a r r i b a v a m é s t a r d a c a s a . F a l t a v a s o v i n t a b r o d a r.
[ k á ə ə á ə
m é
k
][f
]
Vo l i a q u e e m c o m p r é s u n e s m i t g e s d e l l a n a a l a s e v a b o t i g a .
[
]
Ho sabia de sobres:hi havia un mal galant. Pobra filla seva!
[
][
]
Aquells ulls vell utats i aquell riure encomanadís l’ enamoraven.
[
]
Ve i g e l c a m b r e r c o m s e r v e i x u n s p a s t i s s e t s i e n s a ï m a d e s .
[
]
Segueix aquelles ombres , però mai no s abr às on s’amaguen ells.
[
]
IES. Olorda. S. Bech
10
Llengua catalana. Exercicis de fonètica
Alumne/a:
2n Btx
Grup:
Oclusives: Geminació, emmudiment / sensibilització i altres assimilacions
43. Transcriu fonèticament els elements marcats de les seqüències següents (suposant una
elocució emfàtica i una altra de ràpida i distesa, però també correcta):
Tipus d’elocució
emfàtica
Tipus d’elocució
ràpida i distesa
emfàtica
ràpida i distesa
bm [
] subministra
[
] subministra
pm [
] capmàs
[
] capmàs
dm [
] admira
[
] admira
tm
[
] atmosfèric
[
] atmosfèric
gm [
] segment
[
] segment
cm
[
] dracma
[
] dracma
bn
[
] abnegat
[
] abnegat
pn
[
] hipnotitzar
[
] hipnotitzar
dn
[
] ------
[
] ------
tn
[
] etnòleg
[
] etnòleg
gn
[
] magnètic
[
] magnètic
cn
[
] tecnologia
[
] tecnologia
tl
[
] atletisme
[
] atletisme
tll
[ʎʎ] revetlla
[
] revetlla
44. Transcriu fonèticament els elements marcats de les seqüències següents (suposant una
elocució ràpida i distesa, però correcta):
Cal triplicar el ritme. Se submergia de forma inimitable a l’atlàntic.
[
]
[
]
[
]
[
]
[
]
Què sub ministreu als atl etes viet namites?L’Ignasi és innocent.
[ ]
[ ]
[ ]
[
]
[
]
Admeto que no és subnormal. És un enigma com va ablanir-lo.
[ ]
[
]
[
]
[
]
L’ a d m i n i s t r a d o r arreglarà els obstacles. Estudia aritmètica.
[
]
[
]
[
]
Les regl es per me ten ampl iar la ro tllana. Costum èt nic.
[
]
[
]
[
]
[
]
En el se gle XX un nucli científic treballava sobre l’hipnotisme.
[
]
[
]
[
]
B i t l l e t . A s t i g m a t i s m e . D i a b l e . A g l à . Tr i c i c l e . E s p a t l l a . C a b l e .
[
]
[
]
[
] [
]
[
]
[
]
[
]
45. Transcriu fonèticament els grups finals de les paraules següents:
-lb
-lp
[
[
] calb
] talp
-ld
-lt
[
[
] herald
] indult
-lc
-ng
[
[
-mb
-mp
[
[
] tomb
] llamp
-nd
-nt
[
] fecund
[
] barb, verb
-nt
] anant
] anant-hi
[ ][ ] sang i fetge
[ ] blanc
-rb
[
[
-ng
-nc
-nc
[
][
-rp
[
] esquerp
-nt
[ ] [ ] Sant Antoni
-rc
[
] porc
-rps
[
] esquerps
-rd
[
] verd
-rg
[
] llarg
-sp
[
] cresp
-rt
[
] sort, port
-sc
[
] risc
-rds
[
][
-st
[
] trist, llest
Exercicis preparats per Sebastià Bech
] solc
] fang
] cinc o sis
] records
11
46. Encercla les consonats oclusives en posició postsil·làbica o de coda. D’acord amb una
elocució curosa del Principat, indica a sota la pronunciació de tots els grups consonàntics
finals. Si no es pronuncia alguna consonant, marca l’emmudiment amb [Ø] i, si alguna
consonant “muda” es recupera (sensibilització), subratlla tot el mot:
Ti n c p o c t i n t . E r a v e rd i m o l t a l t . É s a l c a m p a m b e l s e u n e t .
[ ŋ ø]
[ ]
[ ]
[ ][ ]
[ ] [ ]
L’ a c o rd é s a m a rg : a t e m p t a c o n t r a l a s u p e r vi v è n c i a d e l s i s a rd s .
[ ]
[ ]
[
]
[ ]
Er a un as sumpt e import ant . Hi ha cent homes es corcol l ant -ho.
[ ]
[ ]
[ ]
[ ]
Al mercat de Sant Andreu fan des compt es al s cl i ents . Ll arg o
[ ]
[ ]
[
]
[ ]
l l args. Quant és? Fui g amb el remolc s ens e r umb. Al vol tant del
[
]
[ ]
[ ]
[ ]
[ ]
[ ]
g o r g h i h a v i n t a r b r e s d e r i b e r a . Vi v i n t a l c a m p , p o t s t r o b a r
[ ]
[ ]
[ ]
[ ]
[ ]
gerds . Al por t, anant -hi amb t emps ... Han concedit un indul t a
[
]
[ ]
[ ]
[ ] [
]
[ ]
u n g r a n d r a m a t u rg . L’a s s a l t a l a p o r t er i a c o n t r à r i a i n t er ro m p
[ ]
[ ]
[ ]
e l s a t a c s d e l c o n t r i n c a n t . Està llaurant solcs molt profunds.
[ ]
[ ]
[ ] [ ] [ ]
[ ]
L’empelt va durar de Nadal a Sant Esteve. Va caure un llamp.
[ ]
[ ]
[ ]
Fricatives: assimilacions, emmudiments i simplificacions.
47. Transcriu fonèticament els elements marcats de les seqüències següents (d’acord amb
l’elocució proposada):
Tipus d’elocució
emfàtica
Tipus d’elocució
ràpida i distesa
emfàtica
ràpida i distesa
-s s-
[ ] sis-cents
[ ] sis-cents
-s s-
[ ] vas sortir
-s z-
[ ] les zetes
[ ] les zetes
-s z-
[ ] vas zonificar [ ] vas zonificar
-s ȓ-
[ ] les xarxes
[ ] les xarxes
-s ȓ-
[ ] has xarrupat
[ ] has xarrupat
-s Ȣ-
[ ] les joies
[ ] les joies
-s Ȣ-
[ ] has jurat
[ ] has jurat
-s r-
[ ] els rumors
[ ] els rumors
-s r-
[ ] vas resar
[ ] vas resar
-st
[ ] aquest gos
[ ] aquest gos
-st
[ ] aquest ase
[ ] aquest ase
-®ȓ
[ ] banys petits
[ ] banys petits
-®ȓ
[ ] anys alegres
[ ] anys alegres
IES. Olorda. S. Bech
[ ] vas sortir
12
Llengua catalana. Exercicis de fonètica
Alumne/a:
2n Btx
Grup:
Nasals: manteniment d’oposició i neutralitzacions (assimilacions)
48. Transcriu fonèticament les consonants nasals en els diferents contextos. Després, respon
les preguntes del final de l’exercici:
/m/
[ ] mó ra, mas
[ ] la cama
Nasals en posició d’atac
/n/
//
[ ] nora, nas, nap [ ] nyora, nyap
[ ] la cana
[ ] la canya
Situació de la nasal
Inicial de mot
Inicial de síl·laba
/m/
[ ] el rem
[ ] els rems
[ ] comte
[ ] somriu
[ ] premsa
[m] có m vell
[] có m foradat
[ ] emma
[ ] subministrar
Nasals en posició de coda
/n/
//
[ ] el ren
[ ] el reny
[ ] els rens
[ ] els renys
[n] conte
[ ] reny terrible
[ ] enrarir
[ ] reny raonable
[ ] conscient
[ ] bany sa
[m] con vell
[ ] bany vell
[] con foradat
[ ] bany foradat
[ ] perenne
[ ] hipnosi
Situació de la nasal
Final absolut
Final + s
Davant de “t” o “d”
Davant de “r”
Davant de “s” o “z”
Davant de bilabial
Davant labiodental
Geminació
Nasalització (e. ràpida)
a.- En posició de coda quina consonant nasal no es neutralitza mai?
b.- Els fonemes /-m/ i /-n/ finals de síl·laba o de mot és neutralitzen de vegades?
quins contextos ho fan (davant de quines consonants)?
En
49. Transcriu fonèticament les consonants nasals finals en posició de coda en els diferents
contextos. Després, respon les preguntes del final de l’exercici:
Nasal
bilabial
un matalàs
[ ]
vam volar
[ ]
van volar
[ ], [ ]
amb vinagre
[ ]
en vinagre
[ ]
Nasal
labiodental
bon forat
[ ]
havíem fet
[ ]
havien fet
[ ], [ ]
amb fideus
[ ]
en fideus
[ ]
Nasal
dental
en dóna
[ ]
vam trobar
[ ]
van trobar
[ ]
amb tren
[ ]
en tren
[ ]
Nasal
alveolar
en sap
[ ]
som socis
[ ]
són socis
[ ]
amb sabó
[ ]
en sabó
[ ]
Nasal
prepalatal
un bon gerro
[ ]
vam girar
[ ]
van girar
[ ]
amb gerd
[ ]
en gerd
[ ]
Nasal
velar
un gos
[ ]
no som gals
[ ]
no són gals
[ ]
amb gots
[ ]
en gots
[ ]
a.- Quina consonat sofreix més assimilacions?
b.- Per quina raó de vegades no es neutralitzen /-m/ i /-n/ davant de consonants labials o
bilabials com a vam volar / van volar; havíem fet / havien fet?
c.- Davant de quines consonats es confonen fonèticament “amb” i “en”?
Exercicis preparats per Sebastià Bech
13
50. Transcriu fonèticament les seqüències següents.
L’Ignasi és innocent? Qui han ferit en baralles inconfessables?
Congelaran carn d’aviram. No hi confien gaire en paraules. Em fa
un pastís. S’han fet sang? No en fan de fang avui. Jo ho comprenc:
ell no ho comprèn. Tinc tint. No va de pams ni de pans, sinó de
panys! Cinc o sis anys més. Admet la insubmissió. Les impremtes han
sofert atemptats enguany. Escriu un conte infantil ben enginyós. Té
un somni: una lluita abnegada per l’amnistia.
51. Escriu correctament les paraules transcrites a continuació:
[ c o f i´ɾ m a u ]
[ ε´ m f ə z i ]
[ ə n r i´k ]
[ s i m t u m a´ t i k ]
[ ə n r ə u n ə ð o´ ɾ ə ]
[ ə f i l a´ ]
[ k u n n e´ k t ə ]
[ i f i n i´t ]
[ ə f u n s a´ ]
[ k u m t a´ b b l ə ]
[ s i r k u f ə ɾ ε´ n s i ə ] [ k u f o´ n ] [ ə f i t e a´ t ɾ ə ] [ k a´ m b i ] [ i m p ɾ e´ m t ə ]
[ i m m u r a´ l ]
[ k u f i a´ n s ə ]
[ t ɾ ə m b i´ə ]
[ i m m ɔ´ b b l ə ]
[ p r e´ m s ə ]
[ a´ n n ə ] [ k u m t a´ l ] [ ə ŋ n ε´ s ] [ i n d i´ ŋ n ə ]
Consonants laterals: Manteniment d’oposició i assimilacions
52. Transcriu fonèticament les laterals en els diferents contextos. Després, respon les
preguntes del final de l’exercici:
/l/
[ ] local, lɔ́
ica
[ ] la cola
/ʎ/
[ ] lloc, llauna
[ ] la colla
/l/
[
[
[
[
[
[
] el cel, vol sol, els vels
] el dia, adulta, culte
] el xiulet, el erani
] el mal abdominal sempre
] el til·ler
] l’atleta
[
[
[
[
[
Situació de la nasal
Inicial de mot
Inicial de síl·laba
/ʎ/
Situació de la nasal
] cadell, coll, molls
] coll tort, ball de bastons
] ell lluirá
] el bell moll nou
] butlleta, Vall-llosera
Final absolut (+ s)
Davant de “t” o “d”
Davant de c. palatal
Davant d’altres sons.
Geminació
Geminació (e. ràpida)
a.- En algun context s’arriben a neutralitzar les dues laterals?
b.- La lateral palatal /ʎ/ sempre manté la mateixa pronunciació?
c.- En paraules com alba o balma la /l/ és especialment velar, pròxima a la /w/?
IES. Olorda. S. Bech
14
Llengua catalana. Exercicis de fonètica
Alumne/a:
2n Btx
Grup:
Exercicis de repàs: diferents tipus d’assimilació
53. Fes, al mateix llibre de text, els exercicis següents:
a.- Pàg. 86. Exercicis del 2 al 7 (ambdós inclosos).
b.- Pàg. 87. Exercicis del 8 a l’11 (ambdós inclosos).
54. Omple aquesta graella amb els mots que es donen més avall, els quals contenen (marcat) el so corresponent a cada casella. Indica el símbol
fonètic i escriu-hi el mot que hi ha d’anar, com als exemples.
Bilabial
Labiodental
Dental
Alveolar
Prepalatal
Palatal
Velar
Oclusiu sord
[ ]
[ ]
[ ]
Oclusiu sonor
[ ]
[ ]
[ ]
Aproximant (sonor)
[ ]
[ ]
[ ]
[v
] cega
Fricatiu sord
[ ]
[ ]
[ ] xàfec
Fricatiu sonor
[ ]
[ ]
[ ]
Africat sord
[ ]
[ ]
Africat sonor
[ ]
[d]
[ ]
[ ]
[ ]
[ ]
[ ]
[ ]
[ ]
[ ]
[ʎ]
[ ]
Nasal (sonor)
Lateral (sonor)
[ ]
[] enfila
Bategant (sonor)
[ ]
Vibrant (sonor)
[ ]
Labiovelar
[ ]
Llistat: abús, àlgid, altre, banya, bata, boia, bola, canvi, cara, carro, casa, casa, cega, cera, couen, dorm, dotze, enfila,
enginy, entra, fada, far, fletxa, gerro, gos, llavi, mena, mitja, món, oncle, sal, sopa, tsar, uf això, xàfec,
Exercicis preparats per Sebastià Bech
15