TOTS SOM UN:
Anuncio
TOTS SOM UN: lema del curs Dia a dia gabrielistes SETMANA 12-9-2016 Reflexions primària Dilluns 12 de setembre CANÇONS Somos Uno. Axel Ft Abel Pintos Yo soy lo que soy no soy lo que ves Yo soy mi futuro y soy mi ayer Y hoy tan sólo soy este amanecer Y los ojos que te vieron nacer Soy tan simple que casi ni me ves Yo soy lo que soy no soy lo que ves No soy cuna de oro ni simple Moisés Soy el desamparo del corazón De aquel que pelea y no tiene voz Soy la mano que te quiere ayudar No hablo solo de mí cuando digo que soy Te hablo de ese lugar donde nace el amor que sueñas Somos tan distintos e iguales Somos el que siente y el que no está Somos tan distintos e iguales Todos somos uno con los demás La piedra y el río, el cielo, la flor Todos somos uno con los demás RESPIRA El lobo, el cordero, y el mismo Dios Todos somos uno Yo soy lo que soy no soy lo que ves Yo soy mi pasado y soy mi después Soy libre y dichoso por elección Soy un loco inquieto pidiendo paz Soy la mano que te quiere ayudar No hablo solo de mí cuando digo que soy Te hablo de ese lugar donde nace el amor que sueñas Somos tan distintos e iguales… Comencem el cole amb el lema i la cançó que ens acompanyaran durant tot el curs. TOTS som UN ens parla de viure i conviure junts, de ser amics, d’acceptar les diferencies, d’ajudar-nos mútuament, de formar una gran família Gabrielista. TOTS som UN ens parla de construir un món sense conflictes i sense baralles. TOTS som UN ens parla de PAU. Fem-ho possible aquest curs!! https://www.youtube.com/watch?v=1MibkygUPLU Dimarts 13 de setembre Aquest curs tenim un apartat nou a les reflexions. Li hem posat un nom: RESPIRA. Farem activitats molt curtes que t’ajudaran a relaxar-te, a millorar la teva atenció i a concentrar-te en tot allò que estàs fent. Cada dia que vegis “el pot de la calma” sabràs que ens toca fer una activitat de parar i respirar. Serà el nostre símbol per a tot el curs. Aprendràs a pitjar el “botó de pausa” de la teva ment en qualsevol moment que ho necessitis o a visitar el teu “lloc segur” quan necessitis pau i tranquil·litat. I aprendràs també a experimentar l'alegria i la tristesa en el moment que et passen. I a no reaccionar de cop si t'enfades amb algú. Parar, respirar i actuar; una manera nova de relacionar-te amb tu mateix i els altres. MIREM EL MÓN Dimecres 14 de setembre Niños sirios nadan en el cráter dejado por una bomba en Alepo Con temperaturas que superan los 35 grados, sin agua corriente y sin electricidad, los civiles de Alepo sobreviven en condiciones extremas, en medio de los combates. Pero ajena a la guerra, la vida cotidiana a veces nos muestra escenas como éstas. El ingenio de estos niños les ha llevado a improvisar una piscina en el más horrible de los lugares. Hoy, ver a estos niños jugando en medio de la destrucción devuelve la esperanza para las futuras generaciones de Siria. Sólo falta que dejen de caer las bombas. Los niños Nens i nenes que viuen enmig de la guerra amb el perill que una encontrarán la manera de dejar que la vida bomba ho destrueixi tot, fins i tot les seves vides. I en canvi són capaços de seguir gaudint amb el joc. Això té a veure amb saber fluya. conviure amb l’entorn i les situacions. Té a veure amb l’esperança. Dia a dia VA DE CONTES gabrielistes SETMANA 12-9-2016 Reflexions primària Dijous 15 de setembre Tots som un Un dia la mà esquerra li va dir confidencialment a la mà dreta: - Mira, nosaltres treballem tot el dia, mentre l'estómac no fa res. Les cames van escoltar i van dir: - Tens raó, nosaltres també estem cansades caminant tot el dia per comprar-li aliments a l'estómac i ell només menja, sense fer res per aconseguir-los. La mà dreta va cridar: - Fem vaga, no li donem ja menjar a l'estómac. Que ell se les arregli si vol. Llavors va parlar l'estómac: - Amics, vosaltres esteu pensant malament. El nostre treballs i aptituds són molt diferents, però la veritat és que depenem moltíssim els uns dels altres. Les mans li van cridar: - Calla. Aquests són els arguments d'un gandul. Des d'ara no menjaràs res, absolutament res. Van passar uns dies i la mà esquerra va alçar la veu: - Ai què feble em sento! La mà dreta va replicar: - Jo també, no saps com estic de cansada... Les cames es van queixar: - Nosaltres tot just ens podem moure. I totes les parts del cos deien el mateix. Totes se sentien defallir. Llavors l'estómac va parlar: - Jo també em sento feble. Si m’alimenteu podré treballar de nou i vosaltres i jo ens sentirem millor. La mà dreta va dir: - Bé, val la pena provar-ho. I les cames amb molta dificultat van portar el cos a la taula, les mans van cooperar i van ficar el menjar a la boca. A la poca estona les mans van exclamar: - Ja ens sentim millor. Tots els membres del cos deien el mateix. Llavors van comprendre que tots els membres del cos han de cooperar si volen conservar-se amb bona salut. Aquest conte ens ajuda a entendre el lema d’aquest curs: TOTS SOM UN. Les parts del cos han après que no poden viure soles, que es necessiten unes a les altres. De la mateixa manera, nosaltres no vivim sols, sinó que formem part d’una família i d’una societat. Per tant hem de conviure plegats acceptant que tots som diferents i que tenim moltes coses que podem compartir i aprendre els uns dels altres. PREGUEM Divendres 16 de setembre Que bé! Quina alegria! Tornem a trobar-nos tots, els veïns els companys d’escola, de l’esplai, de l’equip... Quines ganes teníem de veure’ns. Després de les vacances fa molta il·lusió retrobar la gent amb la que passem tantes hores junts durant quasi bé tot l’any. Enrere queden els dies de descans, d’anar amunt i avall coneixent món i persones. Han estat dies intensos, diferents, fantàstics, ... però tornar a la rutina és molt agradable. Jesús, gràcies per les hores meravelloses que hem passat aquest estiu. Gràcies perquè hem pogut tornar i retrobar-nos.
