antecedents de fet

Roj: STSJ CAT 15153/2009
Id Cendoj: 08019310012009100077
Órgano: Tribunal Superior de Justicia. Sala de lo Civil y Penal
Sede: Barcelona
Sección: 1
Nº de Recurso: 31/2009
Nº de Resolución: 54/2009
Procedimiento: CIVIL
Ponente: NURIA BASSOLS MUNTADA
Tipo de Resolución: Sentencia
TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA
DE CATALUNYA
Sala Civil i Penal
Recurs de cassació núm. 31/2009
SENTÈNCIA núm. 54
Presidenta:
Excma. Sra. Mª Eugènia Alegret Burgués
Magistrats:
Il·lma. Sra. Núria Bassols i Muntada
Il·lm. Sr. Carlos Ramos Rubio
Barcelona, 11 de desembre de 2009
La Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats que s'esmenten
més amunt, ha vist el
recurs de cassació núm. 31/2009 interposat per Luis Andrés , representat davant aquest Tribunal pel
procurador
Sr. Carles Badia Martínez i dirigit per l'advocat Maria del Mar Serrano Núñez, contra la Sentència dictada
per la Secció 14a de l'Audiència Provincial de Barcelona el 3 de novembre de 2008 , en conèixer del recurs
d'apel·lació interposat contra la Sentència dictada pel Jutjat de Primera Instància núm. 3 d'Arenys de Mar, el
6 de febrer de 2007, en el procediment ordinari núm. 258/05 .
El Sr. Jose Manuel , aquí part contra la qual es recorre, ha estat representat en aquest Tribunal per
la procuradora Sra.
Marina Palacios Salvado i dirigit per l'advocada Sra. Juana Mª Fontana.
ANTECEDENTS DE FET
Primer. El procurador Sr. Lluís Pons Ribot, en representació Don. Jose Manuel , va formular una
demanda de judici ordinari núm. 258/05 davant el Jutjat de Primera Instància núm. 3 d'Arenys de Mar. Seguida
la tramitació legal, el Jutjat va dictar Sentència amb data 6 de febrer de 2007 , la part dispositiva de la qual
diu el següent:
"Que estimant l'excepció de manca de legitimació activa al·legada per part del Sr. Luis Andrés ,
representat per part del Procurador dels Tribunals Sr. Manuel OLIVA ROSSELL i assistit per part de la Lletrada
la Sra. Mª. Del Mar SERRANO NUÑEZ i desestimant totalment la demanda presentada pel Procurador dels
Tribunals Sr. Lluís PONS RIBOT, en nom i representació del Sr. Darío , assistit per part de la Lletrada Sra.
Juana Mª. FONTANA RODRÍGUEZ ACUÑA, contra el Sr. Luis Andrés , representat per part del Procurador
dels Tribunals Sr. Manuel OLIVA ROSSELL i assistit per part de la Lletrada Sra. Mª. El Mar SERRANO NUÑEZ,
1
he ABSOLDRE i ABSOLC al Sr. Luis Andrés de totes les pretensions exercitades contra aquest en el present
procediment.
I això, amb expressa imposició de les costes processal causades a la part demandant".
Segon. Contra aquesta Sentència, la part actora va interposar un recurs d'apel·lació, el qual es va
admetre i es va substanciar a la Secció 14a de l'Audiència Provincial de Barcelona, la qual va dictar Sentència
amb data 3 de novembre de 2008 , amb la següent part dispositiva:
"Estimamos en parte el recurso de apelación interpuesto por la representación procesal de Jose Manuel
contra la sentencia dictada por el Juzgado de Primera Instancia nº 3 de Arenys de Mar en fecha 6 de Febrero
de 2.007 en autos de Juicio Ordinario n 258/2005 , la cual revocamos y estimamos en parte la demanda. Así:
1º. Declaramos que Jose Manuel ostenta la condición de heredero fideicomisario respecto al legado
de su abuelo Rosendo , descrito en el apartado primero del suplico de la demanda que integra las siete
fincas señaladas en el cuerpo del suplico que están determinadas e inscritas en el Registro de la Propiedad
de Arenys de Munt.
2º. Condenamos al demandado Luis Andrés a que realice la liquidación de los frutos devengados
desde la fecha del fallecimiento del legatario fiduciario Sr. Alejandro .
3º. Desestimamos el resto de los pedimentos de la demanda.
4º. No efectuamos especial declaración sobre las costas procesales de primera instancia.
No realizamos especial declaración sobre las costas de la apelación".
Tercer. Don. Luis Andrés va interposar aquest recurs de cassació contra la Sentència anterior Per
interlocutòria de 14 de maig de 2009 , aquest Tribunal es va declarar competent i va admetre el recurs a
tràmit, i de conformitat amb l' art. 485 de la LEC , es va traslladar a la part contra la qual es recorre perquè
en un termini de vint dies formalitzés l'escrit d'oposició. Un cop dut a terme, es va assenyalar per a la votació
i decisió el dia 15 d'octubre de 2009, en què es va celebrar.
Hi ha estat ponent la Il·lma. Sra. Núria Bassols i Muntada.
FONAMENTS DE DRET
PRIMER. La demanda que provocà l'origen d'aquest litigi va ésser presentada pel senyor Jose Manuel
contra el senyor Luis Andrés , en exercici d'una acció hereditària, derivada del testament atorgat per l'avi
dels dos litigants, a saber: senyor Rosendo .
El susdit senyor de Rosendo va atorgar testament el 24 de maig de 1974, en el qual va introduir una
clàusula que contenia una substitució vulgar, inserida en una substitució fideïcomissària condicional (no pura),
institució que tant segons l' article 193 del Codi de successions per causa de mort , com els seus antecedents
immediats, l' article 171 de la Compilació de Dret civil de Catalunya , com en els seus antecedents més remots
que podem centrar en la resolució de la Direcció General de Registres i del Notariat, de 31 de març de 1950 i
la Sentència del TS, de 3 de gener de 1885 , reuneix la particularitat de produir els seus efectes al temps de la
mort de l'hereu fiduciari i no al de la mort del causant de la successió ( STSJC, de 13 de desembre de 1999 ).
Més en concret, el Sr. de Rosendo va instituir un llegat d'usdefruit en favor de la seva filla Estrella ,
sobre la finca situada a Arenys de Munt, coneguda com a " DIRECCION000 " , i a la vegada va cedir la nua
propietat del llegat esmentat, en favor del seu fill senyor Alejandro .
La clàusula vulgar i fideïcomissària que ha donat lloc a aquesta contesa resa literalment: "sustituye
vulgar y fiduciariamente a su hijo Luis Andrés por su nieto hijo del anterior, nombrado, Luis Andrés , pero
si éste no quisiese, o no pudiese, o no tuviere hijos varones de legítimo matrimonio llegados a la mayoría
edad, lo sustituye por su nieto Jose Manuel . Todo ello dentro de las limitaciones legales de la sustitución
fideicomisaria y con las prohibiciones a que se referirá la clàusula décima".
Pel que fa a la resta dels seus béns, va fer una sèrie d'institucions en favor de la seva esposa fills i nét,
que no resulten d'interès, atès que no són objecte de controvèrsia.
El causant, senyor Rosendo , va morir el 29 d'abril de 1975 i, òbviament, des d'aquella data el senyor
Alejandro va passar a tenir la condició d'hereu fiduciari (o sigui encarregat, de fer trànsit dels béns objecte
de l'herència al següent fideïcomissari).
2
SEGON. En la demanda presentada pel senyor D. Jose Manuel , precisament, s'afirma que no s'han
complert els requisits imposats pel causant per tal que l'hereu fideïcomissari, senyor Luis Andrés , adquirís
l'herència lliure de substitucions, ja que quan el seu pare Alejandro va morir a l'any 2003, el Sr. Luis Andrés ,
que en aquells moments tenia 57 anys d'edat, no tenia fills de sexe masculí de matrimoni legítim que tinguessin
la majoria d'edat, pel fet que va ésser pare de tres noies. El demandant, senyor Jose Manuel , demana el
trànsit dels béns fideïcomesos a favor d'ell en estimar que s'ha acomplert la condició. ( art. 235 del Codi de
successions de Catalunya ).
Segons la tessitura de l'esmentat agent, la crida a favor seu s'hagués produït a la mort del fiduciari
anterior, senyor Alejandro , malgrat que, com hem avançat, insistirem més endavant i està clarament resolt
en el Codi de Successions de l'any 1991, en l'actualment vigent i en els antecedents històrics del dret civil
català, el susdit trànsit no es produeix fins a la mort del fiduciari que precedeix el nou fideïcomissari, sense que
hi hagi cap causa que justifiqui el fet que no s'atengui la delació a la mort d'aquest antecessor que, en aquest
cas, sortosament encara es viu, amb la qual cosa tampoc és segur que no es pugui acomplir la condició, per
més que insisteixi el senyor Jose Manuel , en la seva edat i la de la seva esposa.
De fet, en la mateixa demanda, amb expressa cita de la doctrina de Roca Sastre i Puig Ferriol, es deixa
constància del fet que: "el trànsit de l'herència a l'hereu fideïcomissari solament es produeix en el moment
posterior que es compleix la condició o venç el termini resolutori que limita la titularitat de l' hereu fiduciari".
TERCER. La Sentència dictada en Primera Instància va estimar la manca de legitimació activa per part
del senyor Luis Andrés , per ésser demandat, i resulta d'interès transcriure part de la susdita Sentència per
tal de fixar els efectes que produirà la resolució que es dicti:
"En conseqüència, caldrà estimar l'excepció de manca de legitimació activa manifestada en aquest
procediment per part del Sr. Luis Andrés , i per tant, caldrà desestimar la demanda presentada per part
Don. Darío , iniciadora d'aquest procediment, atès que de conformitat a l'anteriorment exposat i al contingut
de l'informe emès per part del Registrador de la Propietat d'Arenys de Mar (Barcelona), el Sr. Jacobo ,
unit a les actuacions com a document Nº. 1 de la contestació a la demanda, coincident amb les conclusions
determinades per aquesta Jutjadora anteriorment, Don. Darío , ostenta una simple expectativa de dret, atès
que la condició que afecta a la substitució hereditària establerta testamentàriament en el seu favor, es trobarà
vigent fins el moment de la mort de l'abans instituït, el Sr. Luis Andrés o fins que es compleixi aquesta (tenir
fills de legítim matrimoni, mascles i majors d'edat). Per la qual cosa, el demandant no pot ser declarat com
a hereu fideïcomissari del " DIRECCION000 ", com va pretendre amb la seva demanda, sinó que ostenta
exclusivament la referida expectativa de dret, no sent procedent ni processalment ni jurídica entrar a analitzar la
segona de les qüestions controvertides relatives al contingut del llegat objecte de la substitució fideïcomissària
esmentada".
Per tant, encara la part dispositiva de la Sentència de primera instància resa:
"Que estimant l'excepció de manca de legitimació activa al·legada per part del Sr. Luis Andrés ,
representat per part del Procurador dels Tribunales Sr. Manuel OLIVA ROSSELL i assistit per part de la
Lletrada la Sra. Mª. del Mar SERRANO NUÑEZ i desestimant totalment la demanda presentada pel Procurador
dels Tribunals Sr. Lluís PONS RIBOT, en nom i representació Don. Darío , assistit per part de la Lletrada Sra.
Juana Mª. FONTANA RODRÍGUEZ ACUÑA, contra el Sr. Luis Andrés , representat per part del Procurador
dels Tribunals Sr. Manuel OLIVA ROSSELL i assistit per part de la Lletrada Sra. Mª. El Mar SERRANO NUÑEZ,
he ABSOLDRE i ABSOLC al Sr. Luis Andrés de totes les pretensions exercitades contra aquest en el present
procediment.
I això, amb expressa imposició de les costes processal causades a la part demandant".
Aquesta Sala vol deixar clar que el dret de l'agent senyor Jose Manuel seguirà expectant i per tant
podrà, si s'acompleix la condició, fer trànsit a favor seu dels béns fideïcomesos en el moment de la mort del
fiduciari, cosa que, en aquests moments, resulta prematura.
Al fil de l' exposat, escau ressaltar que la manca de legitimació activa del Sr. Jose Manuel , al·legada
pel senyor Luis Andrés com erròniament diu la Sentència) es deriva del moment que el senyor Jose Manuel
presentà la demanda, ja que encara no s'havia produït la crida, derivada de la substitució fideïcomissària en
favor seu.
De fet, escau recalcar que l'ordre de les crides, o sigui el moment d'aquestes, queda clar amb la lectura
de l' article 195 del Codi de successions que diu: "en les substitucions fideïcomissàries amb pluralitat de
crides de fideïcomissaris successius, l'herència o el llegat fideïcomesos o la quota d'aquest, es defereixen
3
novament, en el temps o el cas previst pel testador, a favor del segon fideïcomissari que correspongui segons
l'ordre de crides fixat per aquell, i així successivament a favor d'un per a després de l'altre, fins arribar al darrer
fideïcomissari, el qual queda lliure".
QUART. Aquesta Sala ha optat per fer un avenç important en l'estudi del nus gordià d'aquesta cassació
pel fet que considera que aquesta circumstància evidència que els motius de cassació escau estudiar-los
conjuntament pel fet que estan absolutament enllaçats, a saber:
Primer motiu de cassació: "1ª.- Infracción del art. 675.1 del Cóigo Civil español , constitutivo de error de
Derecho en la interpretación de la cláusula testamentaria objeto de la presente litis, que transcribe literalmente
el Fundamento de Derecho Primero de la Sentencia que se recurre".
Segon motiu: "2ª.- Infracción del art. 235 del Codi de Successions de Catalunya , Llei 40/91 de 30
de diciembre y de la Disposición Transitoria Novena de citada normativa , sobre la aplicabilidad de dicha
normativa a los Fideicomisos pendientes en el momento de su entrada en vigor".
Tercer motiu: "3º.- Infracción de los art. 111, 155.2 y 3, 162.2 y 3, 163, 164, 169.1 y 2, 171.1, 173, 174
y 180 de la Compilació de Dret Civil de Catalunya, aprobada por Llei 40/60 de 21 de julio ".
Fixat, doncs, el nucli de la contesa escau transcriure més àmpliament la institució fideïcomissària que
provocà aquest debat, en el següent sentit:
"Con la salvedad del usufructo anteriormente legado a su hija Estrella , lega a su hijo Alejandro , la
finca sita en Arenys de Munt conocida por DIRECCION000 .
Sustituye vulgar y fideicomisariamente a su hijo Luis Andrés por su nieto, hijo del anterior, nombrado,
Luis Andrés si éste no quisiese, o no pudiese, o no tuviere hijos varones de legítimo matrimonio llegados a la
mayor edad, lo sustituye por su nieto Jose Manuel . Todo ello dentro de las limitaciones legales de sustitución
fideicomisaria y con las prohibiciones a que se referirá la cláusula décima"
Al pie del mismo folio, y continuando en el siguiente, estatuye la cláusula novena que, literalmente dice:
"Del resto de sus bienes, con salvedad de los anteriores legados (que eran el usufructo, el llamamiento a su
primogénito con sustitución fideicomisaria y un legado de legítima y mejoras a su hijo Florian ), instituye
herederos por sextas partes iguales, a su esposa doña Araceli , y a sus hijos Joaquín, María Antonia, Pedro
y Estrella , y la restante sexta parte a sus nietos Jose Manuel , Gaspar y Leandro , la esposa y los hijos
por cabezas y los nietos por estirpes".
De la transcripció anterior es desprèn sense dubtes que el causant fa dues crides. La primera, en favor
del seu nét Luis Andrés , fill del seu primogènit i, per tant, nét del primer matrimoni del susdit causant i, pel
cas que aquest nét no volgués o no pogués heretar, o no tingués fills de sexe masculí de matrimoni legítim
que arribessin a la majoria d'edat, el substitueix per l'altre nét, fruit de la relació amb la seva segona esposa,
senyor Jose Manuel .
Així mateix, no oblidem que la primera crida fideïcomissària porta inserida una substitució vulgar.
Seguint aquest ordre i considerant que el fill del causant senyor Alejandro es viu, la Sntència dictada
en Primera Instància decidí en el sentit adequat a la Llei.
Resulta interessant per tal de precisar la qüestió debatuda i amb la intenció d'esclarir la qüestió platejada
en el recurs de cassació en relació a la norma aplicable al debat, qüestió que, per altra banda, es planteja
en molts casos de substitucions fideïcomissàries, en tractar-se d'una institució tradicionalment emprada a
Catalunya per tal d'assolir que els patrimonis familiars no passessin a mans distintes a la branca considerada
familiar; el plantejament freqüent del dret aplicable en el temps es deriva del fet que la clàusula si sine liberis
decesserit, derivada del dret romà i inserida en un acte d'última voluntat, per la seva pròpia naturalesa es
perllonga en el temps (aquesta és precisament la voluntat del causant, que en molts casos aprofita per ordenar
el més gran nombre de crides possibles, per després de la seva mort, exhaurint al màxim el que preveu la
Llei); doncs bé, des de la perspectiva anterior podríem fer esment a la Sentència d'aquesta Sala, de 5 de
febrer de 2001 , en el següent sentit:
"hay que señalar que el causante de la sucesión o fideicomitente otorgó su testamento, en el cual
ordenaba una sustitución fideicomisaria condicional, el año 1940 y murió el mismo año. Como tuvo ocasión
de precisar esta Sala en sus sentencias de 19 de julio de 1993 y 9 de marzo de 1995 , los fideicomisos se
rigen por la normativa vigente al tiempo de la muerte del fideicomitente o persona que ordenó el fideicomiso,
en el mismo sentido se pronunció el TS en SS de 30 de abril de 1981, y 3 de junio de 1988 .
4
Este criterio jurisprudencial reiterado es aplicable al caso que ahora ha de resolverse, ya que si bien es
cierto que la disposición transitoria novena del Código de sucesiones establece la retroactividad de la norma
sólo lo hace en cuanto afecta a los efectos del fideicomiso mientras está pendiente y a la cuarta trebeliánica,
es decir a las cuestiones que se regulan en los artículos 206 al 234 del Código de sucesiones ".
"En el caso que ahora se trata, lo cierto es que las cuestiones que se plantean en el recurso y constituyen
el núcleo del debate no hacen referencia a los efectos del fideicomiso, sino precisamente a cuando nace el
derecho del nuevo fideicomisario, que a le vez será precedido en calidad de fiduciario, y verdadero heredero,
que velará y disfrutará de los bienes objeto del fideicomiso, hasta el momento de su muerte en el caso que
se cumpla la condición a favor, del nuevo fideicomisario.
Dicha consideración queda clara en el artículo 235 del Código de sucesiones de Catalunya que si bien
no es aplicable sigue exactamente la línea marcada por la Compilación y toda la tradición jurídica catalana,
a saber:
"Vençut el termini o complerta la condició, té lloc la delació del fideïcomís a favor del fideïcomissari que
no ha renunciat abans al seu dret.
Per a adquirir l'herència o el llegat fideïcomesos no cal l'acceptació del fideïcomissari, però aquest,
mentre no els accepti expressament o tàcita, pot renunciar-los...".
CINQUÈ. La Sentència dictada en Segona instància cita una Sentència (entre d#altres) del TS, de 15
de desembre de 2005 , que podríem transcriure atès que també és doctrina d'aquesta Sala:
"a) que en la interpretación de las disposiciones testamentarias debe buscarse la verdadera voluntad
del testador ( sentencias de 1 de febrero de 1988 y 9 de octubre de 2003 entre muchas otras);
b) que la interpretación de los testamentos es competencia de los tribunales de instancia siempre que
se mantenga dentro de los límites racionales y no sea arbitraria y que sólo puede ser revisada en casación
cuando las conclusiones a que se haya llegado en la interpretación sean ilógicas o contrarias a la voluntad
del testador o a la ley ( sentencias de 14 de mayo de 1996, 30 enero 1997, 21 de enero de 2003, 18 de julio
de 2005 , entre muchas otras),
y c) que en la interpretación del testamento debe primar el sentido literal de los términos empleados por
el testador y que sólo cuando aparezca claramente que su voluntad fue otra, puede prescindirse del sentido
literal y atribuir a la disposición testamentaria un alcance distinto (como ya anunciaban las sentencias de 9 de
junio de 1962 y 23 septiembre 1971 y que continúan las sentencias, de 18 de julio de 1991, 18 de julio de
1998, 23 de febrero de 2002 , entre muchas otras)".
Sorprenentment, la sentència de l'Audiència s'aparta totalment de la doctrina de la de la primera
resolució tot i dir:
"Hemos sacado una serie de conclusiones atendiendo a la doctrina jurisprudencial sobre interpretación
de los testamentos expuesta y que en la misma sentencia del T.S. transcrita anteriormente, en la que se
resuelve sobre un litigio de sucesión fideicomisaria que se ha venido denominando como del tipo de "hijos
puestos en condición", y en la que también se indica que "únicamente se puede saber si se ha incumplido o
no la condición impuesta (debe leerse por el testador fideicomitente) a la muerte del fiduciario".
En el mismo sentido se pronuncia la sentencia del TSJC de fecha 23 de noviembre de 1998 que señala
que "la substitució vulgar en fideïcomís no és altra cosa que una substitució vulgar, amb totes les seves
conseqüències, que s'insereix en una substitució fideïcomissària condicional, però amb la particularitat de que
produeix el seus efectes al temps de la mort de l'hereu fiduciari i no al temps de la mor del causant de la
successió".
Acte seguit, la Sentència de l'Audiència entra en contradicció en considerar que el darrer fiduciari gravat
amb la càrrega és el senyor Alejandro , quan és obvi que, mort aquest a l'any 2003, entra un nou fiduciari
(que, a la vegada, tindria la condició de fideïcomissari de l'anterior) i que, per tant, no és possible saltar-se la
voluntat del testador i obviar una de les crides fetes per ell, que es produirà efectivament quan mori el Sr. Luis
Andrés , i no en un moment anterior, quan ningú sap, encara (malgrat l'edat del Sr. Luis Andrés i la de la
seva senyora) sí es poden assolir les exigències del testador per tal d'esdevenir hereu lliure.
Arribats a aquest punt del raonament, podem clarament establir quina va ésser la voluntat testamentària,
tasca que resta molt facilitada pel fet que el fideïcomís si sine liberis decesserit és una institució molt freqüent
que prové del dret romà.
5
Seria d'interès citar una Sentència poc recent d'aquest TSJ de Catalunya, en el següent sentit:
"En la sustitución vulgar hay varias liberalidades, una inmediata y, la otra (s) eventual (s) no
ejecutándose más que una (solo hereda el instituido o el sustituto). Uno es llamado a una herencia en defecto
de otro; se llama a un heredero por si falla la posibilidad de otro; el sustituto (ya decía Modestino, Pandectas,
en Digesto XXVIII, 6.1, los herederos se dicen instituidos o sustituidos -hay que tener en cuenta que los
romanos llamaban sustituidos a los que actualmente se llaman sustitutos, como indica la Sentencia del T.S.
de 16 de diciembre de 1943 -, instituidos en el primer grado, sustituidos (entiéndase sustitutos) en el segundo
o en el tercero) sólo entra en la herencia cuando el instituido no llega a ser heredero. «Si heres non erit».
Y ello, bien por no querer serlo (repudiación), bien por no poder serlo (como ocurre, entre otros casos, en
los de premoriencia, indignidad, incumplimiento de la condición suspensiva impuesta al primer llamado o su
fallecimiento antes de cumplirse la misma). En cambio, en la sustitución fideicomisaria (indirecta, gradual u
oblicua) hay dos o más liberalidades que se ejecutan todas de modo sucesivo (si bien en la condicional,
sólo si se cumple la condición). Hay pluralidad de llamamientos, doble o múltiple vocación. Uno es llamado
después de otro, o sea sucesivamente. «Si heres erit». La nota esencial es precisamente el orden sucesivo.
En la sustitución fideicomisaria el heredero instituido es un verdadero heredero que adquiere como suyos los
bienes hereditarios y los disfruta como propios (precisamente el que no desaparezca la cualidad de heredero
diferencia esta figura sucesoria de la sometida a condición resolutoria, que es contraria al principio «semel
heres semper heres»). El fideicomiso «sine liberis» aparece claramente conceptuado en la Resolución de la
D.G.R. y N. de 31 de marzo de 1950 y sentencia del T.S. de 13 de marzo de 1959 : «el testador instituye
heredero al hijo primogénito, y para el caso de que éste fallezca sin hijos o que éstos no alcancen la edad
de testar, llama a otro hijo, y así sucesivamente a los demás hermanos, imponiéndoles el mismo gravamen
restitutorio, hasta que se purifique la sustitución en favor de alguno o, en su defecto, llegue a corresponder la
herencia al último hijo, el cual será heredero libre». Se recoge la modalidad escalonada, pero cabe la de un
solo llamamiento fideicomisario, con o sin fórmula de reciprocidad. Como dice una antigua jurisprudencia la
sustitución hecha a favor de una persona determinada «para cuando otra fallezca sin hijos, o con tales que
ninguno llegue a la edad de poder testar» es condicional, porque depende del acontecimiento posible, futuro,
incierto y previsto por el testador de que el instituido no tenga tales hijos a su fallecimiento".
SISÈ. Resulta convenient també fer referència a la Sentència d'aquest mateix Tribunal Superior de
Justícia, d'1 d'abril de 2004 , que diu, pel que ara interessa:
"En el cas, s'ha de recordar que s'està davant el típic fideïcomís familiar condicional "si sine liberis
decesserit" respecte al qual ja digué Brocà i Amell que "es un principio de derecho romano que cuando el
testador impone a uno de sus descendientes el gravamen de restituir la herencia a un tercero, el fideicomiso se
entiende hecho bajo la condición tácita de que dicho descendiente no tenga hijos", afirmant que aquell principi
va implícit a la Llei o fragment 102 del Títol I del Llibre 35 del Digest i també de les Lleis 6, títol 25 i 30 i títol
42 del Llibre 6 del Codi de Justinià . La seva vigència a Catalunya no ha estat mai qüestionada, com tampoc
la seva naturalesa jurídica, que mena a que l'hereu fiduciari tingui una posició en la successió de cap manera
assimilable, com en els alguns moments de la història de la institució va intentar-se en va, a la d'un legatari o
un usufructuari. El fideicomissari és hereu, doncs, amb totes les conseqüències, si bé amb la càrrega - i encara
condicional en la modalitat que s'analitza- de transmetre el patrimoni heretat a l'altre hereu successiu [...]."
No resulta ociós fer al·lusió a la Sentència d'aquesta Sala, de 19 de juliol de 1993 , en el següent sentit:
"Examinada con atención la cláusula correspondiente del testamento de D. Jacinto claramente se
deduce que en la misma se recogen dos modalidades de sustitución, una vulgar o directa para el caso de
premoriencia respecto del testador del primer instituido, que resulta inoperativa en la hipótesis de autos al
haber fallecido antes el causante, y, otra, fideicomisaria en favor de las personas que se designan para el caso
de fallecer el primer instituido después del «decuius» y si dejar hijos legítimos, lo que integra una modalidad de
fideicomiso de sustitución, o sustitución fideicomisaria, condicional «si sine liberis decesserit», o simplemente
fideicomiso «sine liberis», planteamiento mantenido por la parte demandante y acogida por el juzgador «a
quo». ... la hermenéutica judicial se ha inclinado por la prevalencia de la vulgar, como consecuencia del
disfavor histórico, doctrinal y legislativo con que han sido vistos los fideicomisos (bastante justificable en
el «cum liberis», y no explicable en el «sine liberis», que al recoger una natural previsión sucesoria forma
parte sustancial de la libertad testatoria), de cuya corriente todavía perduran consecuencias como la de «in
dubium contra fideicomissum», que recogió el art. 169 de la Compilación (y que también figura en el Código
de Sucesiones, de30 de diciembre de 1991, art. 190 ), siquiera en el Derecho catalán, a diferencia del Código
civil (arts. 783 y 185, primero ), cabe la hipótesis tácita, al decir el art. 165 de la Compilación que el fideicomiso
podrá establecerse expresa o tácitamente... (id. art. 187 Código de Sucesiones ). Aunque lo dicho es así,
6
y, por ende, en tal aspecto asiste la razón a lo argumentado por Dª Vanesa ., no obstante si paramos
mientes en la fórmula empleada, vemos que la misma (con unas u otras palabras) no se separa de la clásica
o habitual en Cataluña para las sustituciones fideicomisarias. En la sustitución vulgar hay varias liberalidades,
una inmediata y, la otra (s) eventual (s) no ejecutándose más que una (solo hereda el instituido o el sustituto).
Uno es llamado a una herencia EN DEFECTO de otro; se llama a un heredero por si falla la posibilidad de
otro; el sustituto (ya decía Modestino, Pandectas, en Digesto XXVIII, 6, 1, los herederos se dicen instituidos o
sustituidos -hay que tener en cuenta que los romanos llamaban sustituidos a los que actualmente se llaman
sustitutos, como indica la Sentencia del T.S. de 16 de diciembre de 1943 -, instituidos en el primer grado,
sustituidos (entiéndase sustitutos) en el segundo o en el tercero) sólo entra en la herencia cuando el instituido
NO LLEGA A SER HEREDERO. «Si heres non erit». Y ello, bien por no querer serlo (repudiación), bien por
no poder serlo (como ocurre, entre otros casos, en los de premoriencia, indignidad, incumplimiento de la
condición suspensiva impuesta al primer llamado o su fallecimiento antes de cumplirse la misma). En cambio,
en la sustitución fideicomisaria (indirecta, gradual u oblicua) hay dos o más liberalidades que se ejecutan
todas de MODO SUCESIVO (si bien en la condicional, sólo si se cumple la condición). Hay pluralidad de
llamamientos, doble o múltiple vocación. Uno es llamado DESPUÉS DE OTRO, o sea sucesivamente. «Si
heres erit». La nota esencial es precisamente el orden sucesivo. En la sustitución fideicomisaria el heredero
instituido es un verdadero heredero que adquiere como suyos los bienes hereditarios y los disfruta como
propios (precisamente el que no desaparezca la cualidad de heredero diferencia esta figura sucesoria de la
sometida a condición resolutoria, que es contraria al principio «semel heres semper heres»). El fideicomiso
«sine liberis» aparece claramente conceptuado en la Resolución de la D.G.R. y N. de 31 de marzo de 1950 y
sentencia del T.S. de 13 de marzo de 1959 : «el testador instituye heredero al hijo primogénito, y para el caso
de que éste fallezca sin hijos o que éstos no alcancen la edad de testar, llama a otro hijo, y así sucesivamente
a los demás hermanos, imponiéndoles el mismo gravamen restitutorio, hasta que se purifique la sustitución en
favor de alguno o, en su defecto, llegue a corresponder la herencia al último hijo, el cual será heredero libre».
SETÈ. L'amplia doctrina exposada aplicable al tema debatut ha de conduir sense dubtes a la revocació
de la Sentència dictada per l'Audiència, amb la qual cosa recobra vigor la de Primera Instància, ja que la
clàusula testamentària s'ha d'entendre en el sentit que l'altre nét del testador, avui part actora, només està
cridat si el demandat o bé no hagués volgut o no hagués pogut heretar o bé, essent hereu, com és el cas,
mori sense fills de sexe masculí majors d'edat de matrimoni legítim.
VUITÈ. En virtut del que estableix l' article 394 i 398 de la Llei d'enjudiciament civil , no escau fer
expressa imposició de les costes causades en el recurs de cassació aquest grau cassacional.
Per raó del que s'ha exposat,
PART DISPOSITIVA
LA SALA CIVIL I PENAL DEL TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA DE CATALUNYA decideix:
ESTIMAR el recurs de cassació interposat pel procurador dels Tribunals senyor Carlos Badia Martínez
en representació del Sr. Luis Andrés i, conseqüentment, REVOCAR la Sentència dictada per la Secció 14a
de l'Audiència Provincial de Barcelona, en el rotlle d'apel·lació núm. 638/07, amb data 3 de novembre de 2008
. Per la qual cosa escau anul·lar-la i ratificar la decisió del Jutjat de Primera Instància núm. 3 d'Arenys de Mar,
la PART DISPOSITIVA de la qual diu:
"Que estimant l'excepció de manca de legitimació activa al·legada per part del Sr. Luis Andrés ,
representat per part del Procurador dels Tribunals Sr. Manuel OLIVA ROSSELL i assistit per part de la Lletrada
la Sra. Mª. Del Mar SERRANO NUÑEZ i desestimant totalment la demanda presentada pel Procurador dels
Tribunals Sr. Lluís PONS RIBOT, en nom i representació Don. Darío , assistit per part de la Lletrada Sra.
Juana Mª. FONTANA RODRÍGUEZ ACUÑA, contra el Sr. Luis Andrés , representat per part del Procurador
dels Tribunals Sr. Manuel OLIVA ROSSELL i assistit per part de la Lletrada Sra. Mª. El Mar SERRANO NUÑEZ,
he ABSOLDRE i ABSOLC al Sr. Luis Andrés de totes les pretensions exercitades contra aquest en el present
procediment".
L'anterior amb expressa imposició de les costes de la Primera Instància al demandant, i sense fer
especial condemna pel que fa a les provocades en segona instància ni en aquest grau cassacional.
Així ho acorda la Sala i signen el president i els magistrats esmentats més amunt.
PUBLICACIÓ. La Sentència ha estat signada per tots els magistrats que l'han dictada i ha estat publicada
de conformitat amb la Constitució i les lleis. En dono fe.
7