La comptabilitat com un sistema d`informació a les organitzacions.

 La com
L
mpta
abilittat co
om u
un sisstem
ma d’’inforrmacció a les o
organitza
acion
ns.
U
Una int
troduccció als cconcepttes, mèttodes i utilitatts Jo
osepa A
Aleman
ny i Cossta Amb eel suport dee la Generalitat de Cataalunya 2
3
Josepa Alemany i Costa
La comptabilitat com un sistema
d’informació a les organitzacions.
Una introducció als conceptes, mètodes i utilitats
Amb la col·laboració de Marina Moral Marín
Edició digital: http://www.upf.edu/usquidfacecon/publicacions/introducciocomptabilitat.html
Amb el suport de la Generalitat de Catalunya
4
Edició: Departament d’Economia i Empresa: Josepa Alemany Costa (direcció), Marina Moral Marín
(redacció, disseny i maquetació) i Carmen Jiménez Merino (composició).
Agraïm les col·laboracions de la Johanna Haefke en l’elaboració de les taules, i de l’Eric John Slof i en
Jordi Carenys i Fuster en la elaboració d’exercicis.
Edició digital: http://www.upf.edu/usquid-facecon/publicacions/introducciocomptabilitat.html
ISBN-10: 84-615-7652-7
ISBN-13: 978-84-615-7652-4
Dipòsit Legal: B. 10436-2012
Departament d’Economia i Empresa. Primera edició d’aquest exemplar: febrer del 2012
Amb el suport de la Facultat d’Econòmiques de la Universitat Pompeu Fabra. www.upf.edu/facecon
Aquest e-book ha rebut el suport del Comissionat per a Universitats i Recerca del Departament
d'Innovació, Universitats i Empresa de la Generalitat de Catalunya. Amb el suport de la Generalitat de
Catalunya.
Ajut DILL amb referència: 2011 DILL 00012
5
ÍNDEX
1. COMPTABILITAT I SISTEMES D’INFORMAC IÓ
7
2. EL BALANÇ ........................................................................................................................... 12
2.1.
Relació entre l’activitat empresarial, el balanç i el compte de resultats ................ 12
2.2.
El patrimoni empresarial......................................................................................... 14
2.3.
L’actiu ...................................................................................................................... 15
2.4.
El passiu .................................................................................................................. 16
2.5.
El net patrimonial.................................................................................................... 17
2.6.
El balanç de situació................................................................................................ 18
2.7.
Exercicis relacionats ................................................................................................ 28
3. EL MÈTODE COMPTABLE ..................................................................................................... 33
3.1.
Canvis en el patrimoni empresarial: les transaccions comptables ......................... 33
3.2.
El mètode comptable .............................................................................................. 34
3. 3
La partida doble ...................................................................................................... 35
3.4.
Classificació de les transaccions comptables .......................................................... 36
3.5.
Relació entre el Balanç i el Compte de Resultats.................................................... 38
3.6.
El resultat periòdic .................................................................................................. 42
3.7.
Exercicis relacionats ................................................................................................ 48
4. ELS LLIBRES COMPTABLES ................................................................................................... 50
4.1.
El compte com a instrument comptable ................................................................. 50
4.2.
Classificació dels comptes ....................................................................................... 55
4.3.
El cicle comptable.................................................................................................... 56
4.4.
El llibre diari i el llibre major.................................................................................... 57
4.5.
Exercicis relacionats ................................................................................................ 60
5. EXISTÈNCIES......................................................................................................................... 71
5.1.
Tipus d’existències .................................................................................................. 71
5.2.
Terminologia sobre les existències ......................................................................... 72
5.3.
Comptabilització de les existències ......................................................................... 73
5.4.
Sistema d’inventari permanent ............................................................................... 75
5.5.
Sistema d’inventari periòdic.................................................................................... 86
5.6.
Principis comptables per les existències. ................................................................ 97
5.7.
Càlcul del cost de la mercaderia.............................................................................. 97
5.8.
Clàusules incoterms .............................................................................................. 100
6
5.9.
Esquema resum. .................................................................................................... 101
5.10.
Exercicis relacionats .............................................................................................. 103
6. EL CICLE COMPTABLE ........................................................................................................ 106
6.1.
El cicle comptable.................................................................................................. 106
6.2.
Obertura del Cicle Comptable ............................................................................... 106
6.3.
Desenvolupament del Cicle Comptable ................................................................ 109
6.4.
Tancament del cicle comptable ............................................................................ 111
6.5.
Principis comptables ............................................................................................. 117
6.6.
Exercicis relacionats .............................................................................................. 122
7. EL RESULTAT PERIÒDIC...................................................................................................... 126
7.1.
Ajustaments per ingressos i despeses................................................................... 126
7.2.
Ingressos i despeses. Classificació ......................................................................... 130
7.3.
Distribució del resultat .......................................................................................... 132
7.4.
Exercicis relacionats .............................................................................................. 134
8. COMPTABILITZCIÓ DE TRANSACCIONS BÀSIQUES ............................................................ 144
8.1.
Comptabilització d’immobilitzats. ...................................................................... 144
8.3.
Préstecs bancaris ................................................................................................. 163
8.2.
8.4.
8.5.
Comptes a cobrar i a pagar. ................................................................................. 153
Despeses de personal .......................................................................................... 166
Exercicis relacionats ............................................................................................ 168
9. EXERCICIS DE CONSOLIDACIÓ SOBRE EL CICLE COMPTABLE ............................................ 177
10. SOLUCIONS ALS EXERCICIS PROPOSATS.......................................................................... 197
11. BIBLIOGRAFIA .................................................................................................................. 316
7
1. COMPTABILITAT I SISTEMES D’INFORMACIÓ
L’objectiu principal d’aquest llibre és el de donar al lector i a l’estudiant els coneixements
bàsics necessaris per poder entendre els estats financers, els conceptes elementals que
regeixen la elaboració de la informació derivada de l’activitat de les empreses i organitzacions,
la metodologia comptable generalment utilitzada tant en l’entorn anglosaxó com en l’europeu,
i les utilitats i eines més usuals. Això ha de donar el coneixement suficient per poder analitzar i
comprendre les dades comptables i finalment interpretar els estats financers de les empreses.
L’alumne ha de comprendre la lògica i les implicacions de cada concepte, per tal de saber
identificar la rellevància de cada transacció, com tractar la informació comptable i quin
impacte té sobre la situació patrimonial de l’empresa. Per això és necessari conèixer les eines i
la metodologia que la comptabilitat utilitzar per interpretar i analitzar correctament els fets
comptables. No es tracta de conèixer cada procediment en particular, sinó d’entendre el
funcionament i racionalitat de la comptabilitat financera en el seu conjunt, i com és precís
processar les dades per tal de que siguin informatives i rellevants en l’anàlisi. Al llarg d’aquest
llibre es posa de manifest com cada anotació comptable reflectirà la naturalesa de cada fet i el
seu efecte sobre la comptabilitat i l’empresa en general. Finalment, és rellevant percebre la
utilitat de la informació comptable, és a dir, com la comptabilitat ordena i tracta la informació
objectiva de manera que ajudi en la presa de decisions d’una empresa. La interpretació de la
informació comptable, que es reflecteix en els estats financers, és una de les claus del bon
funcionament de les empreses. Els exercicis presentats ajuden a l’estudiant a reforçar i
entendres cada concepte, metodologia i utilitat de la comptabilitat financera.
¿Què vol dir comptabilitat?
La comptabilitat s’ha d’entendre com un sistema d’informació que mesura les activitats
empresarials i processa aquesta informació de manera que pugui comunicar-se i ser
comprensible pels usuaris. Ha de permetre que aquests usuaris es pugin formar judicis de valor
sobre la situació patrimonial de les empreses i organitzacions i, també, de la activitat
realitzada, amb la finalitat que puguin prendre decisions fonamentades sobre el seu futur. Així
doncs, la funció bàsica de la comptabilitat rau en la transformació de les dades objectives que
són rellevants en l’anàlisi financer de les empreses per tal de transmetre el resultat de
l’activitat empresarial i la situació patrimonial que se’n deriva. És molt important doncs, posar
en coneixement del públic la informació de forma comprensiva.
Usuaris de la informació comptable
La informació comptable és útil per a molts agents que necessitin conèixer la situació
patrimonial i econòmica d’una empresa. Aquests agents poden ser:
-
Interns: Són aquells que formen part de l’empresa i que les seves decisions afecten la
gestió de l’empresa. Els agent interns doncs, són els òrgans de govern i consells
d’administració, la direcció, els comandaments i les persones que hi treballen.
8
-
Externs: Són agents que sense participar de la gestió de l’empresa es veuen afectat per
les decisions que es prenen dins de les empreses. Els agents externs es poden
diferenciar a la vegada en:
o Els stakeholders d’una empresa, és a dir, totes aquelles persones que estan
interessades en la situació d’una empresa determinada perquè el seu
funcionament els afecta en les seves decisions. Els stakeholders més
importants d’una empresa són els accionistes i els potencials inversors, els
creditors, els treballadors, els clients i proveïdors, l’administració pública, la
pròpia competència de l’empresa, els sindicats i altres col·lectius.
o Qualsevol persona que pugui estar interessada en l’anàlisi de la informació
comptable per conèixer la situació d’una empresa, com poden ser els
acadèmics, professors, investigadors o els estudiants universitaris.
Procés d’harmonització comptable internacional
Actualment i des de l’any 2007, la normativa comptable, per la que ens regim a Espanya és el
Pla General de Compatibilitat. No tots els països tenen un pla ni tampoc la mateixa normativa.
Hi ha una cerat discrecionalitat a nivell de cada país, es pot fer servir un pla o no, i també es
poden aplicar unes normes legals o deixar més llibertat als professionals en l’aplicació. Aquesta
situació fa que la comptabilitat de cada país presenti certes divergències i que per tant no
siguin totalment comparables. Per evitar aquest fet, des de fa uns anys s’ha intentat
harmonitzar la informació comptable de cada país a través del que es coneix com les IAS
(International Accounting Standards). El IASB (International Accounting Standards Board) ha
creat 41 normatives que permet la comparació dels estats financers, la qual cosa facilita
l’anàlisi als usuaris de la informació comptable d’altres països i, per tant, la presa de decisions.
Espanya, que es regia pel Pla General Comptable de 1990, va modificar la seva legislació, el
2007, per establir uns criteris que s’aproximessin més als emprats per l’IAS. Així doncs,
actualment, les empreses que cotitzen a borsa estan obligades a realitzar la seva comptabilitat
amb el PGC del 2007 (per qüestions de fiscalitat) i també segons les IAS (per qüestions de
comparabilitat internacional). Les empreses que no cotitzen a la Borsa no estan obligades a fer
servir les IAS, però sí el Pla General de Comptabilitat.
Tot i això, la tendència és a la convergència de criteris i que poc a poc els països s’adaptin a las
IAS o inclús adoptin la seva normativa, amb l’objectiu de millorar la consistència i la
interpretació de la informació comptable, i facilitar el flux de capital entre països, així com les
fusions i adquisicions entre empreses.
Comptabilitat financera i comptabilitat de gestió
És precís matissar la diferència entre la comptabilitat financera i la comptabilitat de gestió. La
comptabilitat de gestió es refereix a l’anàlisi dels costos de l’empresa i la distribució dels
costos d’estructura als diferents productes de l’empresa, per exemple. La comptabilitat de
gestió, o analítica, permet un anàlisi intern exhaustiu de l’empresa per línies de negoci, per
productes, per localització geogràfica... Aquesta informació no està subjecte a cap tipus de
normativa, ja que no és d’aplicació obligatòria. L’empresa pot decidir realitzar-la
voluntàriament, i establir la periodicitat que trobi adient. És per això que els usuaris de la
9
comptabilitat de gestió són interns, ja que d’una banda no és publiquen, i d’altra són dades
que ajudaran als gestors i directius a prendre decisions de caire intern.
La comptabilitat financera és aquella que també utilitzen els usuaris externs. Es regeix segons
la normativa comptable i mercantil establerta i és d’obligatòria aplicació per a totes les
empreses, amb una periodicitat mínima anual. Això assegura que hi hagi informació
homogènia i fàcil d’entendre de totes les empreses, la qual cosa és necessària tan per temes
de fiscalitat com per l’anàlisi a nivell empresarial.
Classificació de la comptabilitat
La comptabilitat també es pot classificar segons si és a nivell macroeconòmic
(macrocomptabilitat) o si pel contrari és a nivell de microcomptabilitat. Quan parlem de
macrocomptabilitat ens estem referint a l’anàlisi de la comptabilitat utilitzada en els càlculs
realitzats a nivell macroeconònimc, tals com: el PIB, la demanda agregada, la renda disponible,
el consum... En canvi la microcomptabilitat fa referència a la comptabilitat de l’administració
pública (des de la Seguretat Social, els ajuntaments, les comunitats autònomes o l’estat en
general) o a la de les empreses, siguin públiques o privades. Les empreses doncs, hauran
d’elaborar periòdicament la informació referent a les transaccions entre l’empresa i els altres
agents (Comptabilitat Financera), i voluntàriament també aquella relacionada amb processos
interns (Comptabilitat de gestió i de costos).
Fases del procés comptable
La comptabilitat financera, com qualsevol sistema d’informació segueix un procés comptable.
Aquest es pot resumir en els següents passos 1:
1. Captació de dades
•Identificació dels fets
comptables significatius
•Mesura
•Xecs, factures,
escriptures, rebuts...
2. Processament i
elaboració
3. Informació
•Valoració en unitats
monetàries
•Registre comptable
•Classificació i agregació
•Estats comptables
•Auditoria
•Comunicació
•Anàlisi
•Llibre diari i llibre major
•Estats financers
Año t
1. Importe neto de la cifra de negocio
2. Variación de existencias de productos terminados y
en curso de fabricación
3. Trabajos realizados por la empresa para su activo
4. Aprovisionamientos
5. Otros ingresos de explotación
6. Gastos de personal
7. Otros gastos de explotación
8. Amortización del inmovilizado
9. Imputación de subvenciones del inmovilizado no
financiero y otras
10. Exceso de provisiones
11. Deterioro y resultado por enajenaciones del
inmovilizado
A. RESULTADO DE EXPLOTACIÓN
(1+2+3+4+5+6+7+8+9+10+11)
12. Ingresos financieros
13. Gastos financieros
14. Variación del valor razonable en instrumentos
financieros
15. Diferencias de cambio
16. Deterioro y resultado por enajenaciones del
inmovilizado
B. RESULTADO FINANCIERO (12+13+14+15+16)
C. RESULTADO ANTES DE IMPUESTOS (A+B)
17. Impuesto sobre beneficios
D. RESULTADO DEL EJERCICIO (C+17)
1
Les imatges d’aquesta pàgina han estat extretes de les següents pàgines web:
http://javierastasio.blogspot.es/1301734320/, todocolecciones.net, i elaboració pròpia.
Año t-1
10
Primer s’ha de recollir tota la informació que sigui significativa a nivell comptable, i que
justifiqui alguna transacció que s’hagi donat en relació amb l’empresa. És important que cada
transacció quedi justificada per algun document mercantil, com un xec, factura, albarà... Un
cop es té aquesta informació, s’ha de tractar de manera que es pugui representar la situació
patrimonial de l’empresa. Per això, la informació s’ha de valorar en termes monetaris i s’ha de
registrar i classificar segons els mecanismes que estableix la comptabilitat, és a dir, el llibre
diari i el llibre major. Un cop la informació està classificada i agregada segons la seva
idiosincràsia l’empresa està en capacitat d’elaborar els estats financers de la mateixa, que
recolliran tota la informació de manera que representin la situació patrimonial i econòmica de
l’empresa, d’una manera sintètica, que faciliti la seva comprensió, comunicació i anàlisi.
Els Estats Financers
Tota empresa està obligada a presentar el que s’anomenen els Estats Financers de l’empresa.
Aquests són:
-
-
Balanç de situació: Informa sobre la posició financera d’una entitat en un moment
determinat.
Compte de pèrdues i guanys: Informa sobre els resultats d’una entitat en un període
determinat, diferenciant-los entre ordinaris i financers.
Estat de fluxos d’efectiu: Informa sobre els orígens i l’ús dels diners líquids de l’entitat,
és a dir, els canvis en la caixa de l’empresa, degut a les diferents entrades i sortides de
capital deguts a l’activitat ordinària de l’empresa, les activitats de finançament i les
activitats d’inversió.
Estat de canvis en el patrimoni net: Informe exhaustiu sobre els canvis en el patrimoni
net de l’empresa en un període determinat.
Memòria: Informa sobre els criteris, principis i normes que s’ha utilitzat per obtenir el
balanç de situació i el compte de pèrdues i guanys. També aporta altres dades sobre
l’entitat que es considerin importants per a la comprensió i anàlisi de la resta d’estats
comptables.
Un dels objectius d’aquesta text es poder elaborar, analitzar i comprendre el balanç de situació
i el compte de resultats d’una empresa. Tot i que es fa menció de l’estat de fluxos d’efectiu,
forma part del pla docent d’altres assignatures, juntament amb la resta d’estats financers.
Limitacions de les dades comptables
Malgrat que la informació comptable te limitacions, es l’únic sistema d’informació que
disponible que pot explicar l’activitat empresarial i de les organitzacions, per això sovint es
parla de la comptabilitat com del llenguatge dels negocis. Algunes de les limitacions que
presenta són les següents:
-
-
Els factors qualitatius no queden reflectits. Per exemple, no es pot mesurar si un
treballador o un directiu es “bo”. Podem pensar que mitjançant els resultats de
l’empresa es pot acabar inferint, però això no sempre és així.
En alguns casos, és necessari fer estimacions degut a la manca d’algunes dades, però
això també les fa menys objectives.
11
-
-
Hi ha diferents mètodes per valorar els actius, passius, ingressos i despeses de les
empreses, la qual cosa fa que sigui difícil comparar la informació comptable totalment
entre empreses al llarg del temps.
Els canvis en els preus al llarg del temps, fruit de la inflació, dificulten els resultats.
La informació comptable està enfocada en el passat. S’intenta mostrar la situació
actual de l’empresa en base a dades passades. Tot allò que estigui enfocat en el futur
només són projeccions.
Requisits de la informació comptable
Finalment, la informació comptable, degut als seus objectius i malgrat les seves limitacions, ha
d’aconseguir acomplir sempre uns certs requisits per tal que sigui útil per a la presa de
decisions. La informació comptable ha de ser:
-
Rellevant: Les dades han de ser significatives i agregades, de manera que ajudi en el
procés de decisió.
Oportuna: Ha d’estar disponible en el moment que es necessiti per prendre les
decisions, ni abans ni després.
Fiable: Ha de garantir una certa qualitat de la informació. Els usuaris han de poder
confiar en les dades dels estats financers.
Comparable: Malgrat les possibles dificultats, la informació ha de poder ser
comparable al llarg del temps i entre diferents empreses.
Comprensible: ha d’estar presentada de manera que es els usuaris la puguin entendre.
A un cost raonable: Com tota recerca i presentació de la informació, ha de ser acurada
en tant que el cost de disposar de la mateixa no sigui superior al benefici que s’obté
d’utilitzar-la.
Introducció a la Comptabilitat Financera a la UPF
L’assignatura d’Introducció a la Comptabilitat Financera s’emmarca dins el programa següent,
seguint el procés natural de la informació comptable:
Introducció a la comptabilitat financera
Introducció a la comptabilitat
analítica
Comptabilitat financera I
Comptabilitat de costos
Comptabilitat financera II
(o Anàlisi dels Estats Comptables)
Auditoria
12
2. EL BALANÇ
Continguts del tema:
2.1. Relació entre l’activitat empresarial, el balanç i el compte de resultats
2.2. El patrimoni empresarial
2.3. L’actiu. Definició i valoració
2.4. El passiu. Definició i valoració
2.5. El net patrimonial. Definició i valoració
2.6. El balanç de situació
2.7. Exercicis relacionats
2.1. Relació entre l’activitat empresarial, el balanç i el compte de resultats
Les decisions d’inversió de les empreses o de les organitzacions les prenen els propietaris i
depenen de la informació rellevant i disponible de que disposen. Aquesta informació
fonamentalment està basada en els estats financers que elaboren els gestors de les empreses.
Entendre aquesta informació requereix entendre l’activitat realitzada d’una empresa u
organització durant un període de temps. L’activitat que realitza una empresa es post resumir
en:
1. Establir objectius i estratègies.
2. Activitat financera: obtenir finançament per poder tirar endavant els objectius
planejats.
3. Activitat inversora: fer inversions amb el finançament obtingut per poder
desenvolupar la seva activitat
4. Activitat operativa: dirigir i conduir les operacions pròpies de l’activitat empresarial
cara l’obtenció d’un resultat.
El quadre següent explica de manera simplificada les activitats de l’empresa i la seva relació
amb la comptabilitat.
Objectius i
estratègies
Inversora
Financera
Operativa
Figura 2.1 . Adaptació de Stickney and Weil, 2010: Financial Accounting (pag.4)
13
OBJECTIUS I ESTRATÈGIES
Primerament, l’empresa estableix els seus objectius i estratègies. Els objectius són el resultat
final que s’espera aconseguir de les diferents activitats de l’empresa. Les estratègies són les
diferents decisions i accions que la direcció determina per tal d’aconseguir els seus objectius.
Exempl e 2.1 Una empresa pot tenir com objectiu obrir nous mercats per poder ser més
competitiva, per pal·liar la crisi i combatre la seva forta competència. Les diferents estratègies
que pot posar en marxa per aconseguir aquesta missió són, per exemple, l’adquisició de nou
maquinari que li permeti rebaixar costos del producte que elabora, i reduir el preu de venda
dels seus productes, o bé reduir costos mitjançant l’excel·lència dels seus processos. Una altra
possibilitat seria la d’establir aliances a llarg termini amb proveïdors, o seguir una política
d’austeritat en referència al servei postvenda.
ACTIVITAT FINANCERA
Per dur a terme aquestes estratègies es necessita finançament. El finançament pot provenir de
diferents fonts. D’una banda els propietaris de l’empresa aporten capital en forma de diner
líquid o bé en forma de bens en espècie, per exemple un edifici. La compensació per aquesta
participació són els dividends, que són una part dels actius que l’empresa distribueix, i sol ser
una proporció dels beneficis generats durant l’exercici. Però l’empresa també pot estar
finançada amb capital de tercers o creditors. En aquest cas, els diners són prestats i s’han de
tornar, normalment amb interessos, en un determinat període de temps. Els bons i préstecs en
són un exemple.
Veurem que el balanç de situació mostra els recursos econòmics i financers que l’activitat
econòmica de l’empresa necessita. El net patrimonial reflecteix el capital aportat pels socis, i
els passius són els conjunt de deutes que l’empresa ha de tornar. Es desenvoluparan aquests
conceptes posteriorment.
ACTIVITAT INVERSORA
Per activitat inversora ens estem referint al conjunt de decisions que l’empresa pren en
referència a la seva capacitat productiva. Per desenvolupar el seu negoci, una empresa pot
necessitar un local on establir-se i una sèrie d’equipaments per funcionar, però també
llicències, patents, o mercaderies per tornar a vendre o primeres matèries per a ser
elaborades. Com veurem més tard, el conjunt d’inversions per conduir les estratègies d’una
empresa forma part de l’actiu al balanç de situació.
ACTIVITAT OPERATIVA
Finalment, un cop s’ha aconseguit el finançament per dur a terme les inversions pertinents, és
quan l’empresa es posa en marxa. L’activitat operativa fa referència al funcionament de
l’empresa pròpiament dit; satisfer unes necessitats determinades proveint de béns o serveis
als consumidors. El resultat de l’activitat operativa, si ha estat bona, serà la consecució de les
estratègies establertes i quedarà reflectit en el compte de resultats. No oblidem que l’objectiu
primordial d’una empresa és generar beneficis.
14
2.2. El patrimoni empresarial
Per funcionar podem dir que una empresa necessita, d’una banda, fer inversions, per exemple,
en terrenys i construccions, maquinària, instal·lacions, mitjans de transport, ordinadors i altres
tecnologies. També es requereixen béns intangibles, com patents, marques comercials,
programes informàtics o drets contractuals. Les empreses també poden fer inversions
financeres en valors mobiliaris. De la mateixa manera, les existències (siguin acabades, en
procés, o en forma de materials), els comptes pendents de cobrar (crèdits als clients, lletres de
canvi a cobrar...) i els diners que hi ha en efectiu i en comptes bancaris formen part de
l’activitat inversora de l’empresa ja que, d’una manera o altra, representen béns que l’empresa
té o inversions realitzades, i que necessita per funcionar.
Figura 2.2. Actius i Passius .
Les inversions es podem definir com béns i drets que l’empresa posseiex; com un compte a
cobrar d’un client. En aquest exemple, un client pot deure uns diners a l’empresa, però
l’empresa té el dret a cobrar en algun moment aquest compte, és un dret de cobrament.
Aquests actius del balanç de situació formen part de l’estructura econòmica de l’empresa.
Aquestes inversions han estat finançades o dit d’una altra manera quests recursos obtinguts
tenen una procedència. La procedència dels recursos, o l’exigència sobre els recursos, són
considerats una obligació per l’empresa, ja que en la majoria dels casos s´han de retornar, i
configuren l’estructura financera de l’empresa. En comptabilitat, estan reflectits al passiu i al
net patrimonial del balanç de situació. Com abans s’ha comentat, la procedència del mateix
pot variar (Aportacions dels propietaris o dels accionistes, subvencions, préstecs bancaris a
curt i a llarg termini,...)
És important destacar les diferències en com es poden aconseguir els recursos econòmics quan
es vol iniciar una empresa i quan l’empresa ja funciona. En el primer cas, les subvencions són
una significant font de finançament actualment. Des d’ajuts de l’estat a la persona
15
emprenedora a aportacions econòmiques d’amics i familiars, que acompanyats d’una bona
idea, han sigut decisius en la posada en marxa de molts negocis. De la mateixa manera, un cop
l’empresa ja està en funcionament pot rebre finançament a través de proveïdors o creditors.
Pagar a un termini determinat o la compra a crèdit són també fonts de finançament per les
empreses, ja que permeten tenir uns diners avui per invertir en l’activitat productiva de
l’empresa i traslladar el deute en el temps.
2.3. L’actiu
Els actius són recursos econòmics útils pel desenvolupament de l’activitat econòmica dels que
s’espera que generin beneficis futurs i que l’empresa en té el control o propietat. La generació
dels beneficis d’un actiu pot ser perquè s’utilitzi en l’activitat productiva (per exemple, la
maquinària), o bé perquè es venguin al mercat (com és el cas de les existències). Cal fer
esment què tots els actius generen beneficis futurs però que no tots els futurs beneficis són
actius.
Exercici 2.1 Quines d’aquestes partides es qualifiquen d’actiu?
a) Un edifici comprat al comptat.
b) Diner obtingut d’un préstec bancari.
c) Els accessos a la fàbrica construïts per l’Ajuntament i que afavoreixen les operacions
de càrrega i descàrrega de l’empresa.
d) Una màquina comprada i no pagada.
e) Les taxes pagades pel propietari d’una empresa de consultoria, per a l’obtenció del
títol de llicenciat en Administració d’Empreses, títol que li va permetre constituir
l’empresa.
f) Unes obres d’art, propietat de l’empresa.
g) Un ordinador d’una generació antiga que va tenir un cost de 2.000 € i que, en
l’actualitat, no es fa servir i no es troba cap possible comprador.
h) L’ import del lloguer pagat per l’empresa que permet l’ús d’un pis durant els dos
pròxims anys.
i) Unes obres d’art propietat del gerent de l’empresa i que adornen el despatx que té a
l’empresa.
Solució exercici 2.1
VALORACIÓ D’ACTIUS
Els actius es valoren al preu que ha va ser adquirit (o preu històric) o produït.
Preu d’adquisició o preu històric: Preu al qual la companyia va adquirir el bé.
Implícitament, ens diu la quantitat mínima esperada de beneficis futurs, perquè
sinó s’estarien perdent diners. El preu d’adquisició inclou totes les despeses
necessàries per la posada en funcionament del bé, com costos de transport i
instal·lació.
Altres bases de mesura d’actius són:
16
Cost de reemplaçament: Quantitat que s’hauria de pagar per obtenir un actiu amb
el mateix ús potencial que el valorat. És important quan es vol adquirir un actiu.
Valor realitzable net: Quantitat que es rebria (descomptant les despeses de venda)
si es vengués un actiu. És important quan es vol vendre un actiu.
Preu de mercat: Preu d’un actiu si fos intercanviat al mercat en una data
determinada. Està associat amb el cost d’oportunitat, ja que seria el que una
empresa rebria avui si vengués un actiu (i el que deixa de guanyar pel fet de
vendre’l).
Valor actual o Valor dels fluxos futurs: Valor present dels diferents fluxos de diners
que l’actiu produirà en el futur, descomptat a una taxa d’interès apropiada.
Segons el principi de prudència, si el preu d’adquisició és superior al preu de mercat, l’actiu es
valorarà a preu de mercat.
Segons el tipus d’actiu, hi ha certes excepcions en la seva valoració. Si es tracta d’instruments
financers es distingeix si la inversió és a curt o llarg termini. Si la inversió és a llarg termini es
valora a preu d’adquisició. En canvi, si és curt a termini, es considera que es tracta d’una
inversió amb caràcter especulatiu, i es valora a preu de mercat.
En actius no financers, siguin intangibles o tangibles, s’han de tenir en compte dos ajustaments
del preu:
-
-
La depreciació. Suposem que un actiu perd valor amb el pas del temps pel simple fet
ser utilitzat. Aquesta pèrdua s’ha de comptabilitzar al llarg del temps que l’actiu forma
part de l’empresa. El preu d’adquisició, un cop restada la depreciació, és el valor
residual d’un actiu.
El deteriorament d’actius. El preu de mercat d’un actiu pot ser inferior al preu
d’adquisició en un moment donat, amb la qual cosa, si no ajustem el valor del nostre
actiu, estaria sobrevalorat.
2.4. El passiu
Els passius són deutes que l’empresa té amb tercers què esdevenen una font de finançament.
En altres paraules, el passiu és la procedència dels recursos. La característica més important
dels passius és que la companyia té la obligació present de tornar els deutes, de vegades, amb
tipus d’interès associat, degut a una transacció o intercanvi pactat en el passat.
Primerament, diferenciarem del passiu a curt termini, que són obligacions que l’empresa ha de
pagar en menys d’un any (és a dir, durant l’exercici econòmic) i el passiu a llarg termini, que
són aquells deutes a un termini superior a un any.
A més, cal destacar el concepte de passiu en sentit ampli i sentit estricte. Al paràgraf anterior
s’ha definit el passiu en el sentit més estricte, què prové de tercers. Com posteriorment
veurem al definir el balanç de situació, el passiu també pot incloure el net patrimonial, és a dir,
la part del finançament que prové dels propietaris o accionistes, i que no s’ha de tornar.
17
Exempl e 2.2 Alguns exemples de passius, són préstecs bancaris, però també els comptes a
pagar a treballadors. En aquest cas, s’interpreta que hi ha una certa quantitat de diners que
pertany als treballadors, però com la empresa encara no l’ha pagat, i per tant és “prestada” a
l’empresa, fins que aquesta pagui la totalitat que deu als treballadors.
Exempl e 2.3 Un altre exemple seria quan l’empresa fa una compra i acorda pagar-la en un
termini de 90 dies. Fins que sigui desemborsada la quantitat, l’empresa té una obligació amb
l’empresa creditora o proveïdora, i per tant queda reflectida al passiu.
VALORACIÓ DELS PASSIUS
Generalment, els passius es valoren pel seu valor de reemborsament. En aquest cas, el principi
de prudència ens diu que s’han de reconèixer en el passiu totes les obligacions, fins i tot
aquelles en què el seu import o exigibilitat sigui estimat.
Valor de reemborsament: Preu al qual s’ha pactat retornar el deute amb tercers.
Exercici 2.2 Quines d’aquestes partides es qualifiquen de passiu?
a) Tot allò aportat pel propietari de l’empresa, pel seu funcionament.
b) Els sous pendents de pagament als empleats.
c) Un préstec obtingut d’un banc.
d) L’aval prestat per l’empresa a una altra empresa amb la que col·labora molt
estretament, responent així per l’ incompliment d’una obligació, per part d’aquesta
última
Solució exercici 2.2
2.5. El net patrimonial
El net patrimonial fa referència a la part que els propietaris o accionistes han aportat a
l’empresa i a la vegada, a la part dels actius que els hi pertany. Vist d’una altra manera, seria
l’actiu residual que quedaria a l’empresa un cop cancel·lats la resta de deutes. El net
patrimonial es forma bàsicament del capital, que correspon a l’aportació dels socis, sigui en el
moment de constitució de l’empresa o posteriorment; i el benefici retingut, que seria la part
dels beneficis generats per l’activitat empresarial i que l’empresa no ha distribuït. El benefici
retingut pot romandre a l’empresa en forma de reserves (n’hi ha de diversos tipus: voluntàries,
estatuàries, etc.) o de beneficis que es repartiran posteriorment.
Actius
Passiu + NP
Net
Patrimonial
Passiu
Capital
+
Benefici retingut
18
Figura 2.3 El Net Patrimonial.
COM EL TIPUS D’EMPRESA INFLUEIX EN LA COMPOSICIÓ DEL BALANÇ. EL NET PATRIMONIAL.
El tipus d’empresa influeix sobre el capital i el net patrimonial. Quan es tracta d’una empresa
individual, o d’una empresa on el propietari és un particular hi ha una intenció clara de
permanència en l’empresa, ja que el propietari és un factor determinant dels objectius i de
l’activitat de la companyia. En aquest cas, hi ha una diferència clara entre el capital aportat i
altres tipus de passius, com préstecs obtinguts o bons emesos. Des d’un punt de vista més
conceptual i com veurem en el capítol següent, estaríem parlant de la teoria clàssica en que el
passiu es diferencia entre net patrimonial i passiu en sentit estricte. Així el Balanç estaria
composat per l’actiu i el passiu més el net patrimonial.
En canvi, quan parlem d’una societat on l’accionariat està molt dividit, com moltes de les
empreses que cotitzen a borsa, la identitat dels propietaris perd força. Els accionistes passen a
ser com uns inversors més de l’activitat de l’empresa, que esperen obtenir beneficis i el
repartiment dels mateixos (dividends). Això fa que les motivacions per invertir en l’empresa ja
no depenguin únicament d’un interès propi en el seu bon funcionament, sinó que hi ha altres
factors que no depenen de l’activitat estricta de l’empresa, com qui inverteix a borsa en alguna
companyia per rebre uns dividends periòdics i espera un benefici quan en vulgui vendre les
accions. En aquest cas, el concepte de net patrimonial s’assembla molt a qualsevol altre passiu,
ja que es tracta d’una obligació amb uns accionistes que han proveït de fons a l’empresa. En
aquesta situació estaríem parlant de la teoria moderna en la que la Balanç estaria compost per
actius i passius en sentit ampli.
2.6. El balanç de situació
El balanç de situació és un dels principals estats financers d’una empresa. La seva funció és
mostrar la situació econòmica i financera en un moment determinat de l’exercici comptable i
per això, relaciona els actius amb els passius i net patrimonial, classificats i valorats
degudament en unitats monetàries. Es tracta d’un document de dos columnes com veurem a
continuació que reflecteix l’estructura patrimonial de l’empresa. Se sol dir que és com una
“fotografia” de l’empresa en una data concreta. Aquesta data és normalment, el 31 de
desembre de cada any, ja que les empreses estan obligades a elaborar els estats comptables al
menys una vegada a l’any i per la majoria de les empreses és el 31 de desembre de cada any.
Algunes empreses estacionals, per exemple una estació d’esquí, la data de tancament de
l’exercici comptable serà a l’acabament de la temporada d’esquí. També es fan balanços de
situació durant l’exercici, trimestralment o semestralment, per exemple.
El Balanç de situació sempre és refereix a una data determinada, el dia 31 de desembre de
l’any 20XX, i de fet s’hauria de referir a un determinat moment, hora tal minut qual, perquè
cada vegada que cada transacció determina canvis en l’actiu, passiu o net patrimonial i per
tant genera un nou Balanç.
Una forma més intuïtiva de definir un Balanç és la següent: un Balanç és una doble classificació
dels recursos d’una empresa. Per una banda des del punt de vista de qui ha donat finançament
19
(net patrimonial i passius) i per l’altra quines inversions s’han fet (els actius) amb el
finançament rebut.
Exempl e 2.4. Si el total de recursos d’una empresa és de 1.000, si observem els 1.000
unitats monetàries des del punt de vista del passiu ens dirà qui ens ha deixat els diners i si els
hem de tornar i quan. Si observem els mateixos recursos, els 1.000 des del punt de vista dels
actius, veurem quines inversions s’han fet.
ACTIU
PASSIUS
Maquinària i ordinadors
300
Programes Informàtics
100
Existències
200
Comptes a cobrar
250
Caixa
150
TOTAL ACTIUS
1.000
Aportació de propietaris
400
Deutes a llarg termini
350
Comptes a pagar a curt
termini
250
TOTAL PASSIUS
1.000
EQUACIÓ COMPTABLE FONAMENTAL
L’equació fonamental de comptabilitat ens diu que l’actiu d’una empresa sempre ha de ser
igual al seu passiu més el net patrimonial. Dit d’una altra manera, els recursos, o com s’han
utilitzat els fons de l’empresa, han d’igualar a la procedència d’aquests recursos, la qual cosa,
sembla força lògica.
Si tornem a la definició de passiu abans comentada, veiem que en sentit ampli, aquesta
igualtat és: Actiu = Passiu. En canvi, en el sentit estricte de passiu, l’equació comptable queda
així: Actiu = Passiu + Net Patrimonial, tot i que en ambdós casos estem dient el mateix.
20
Figura 2.4 el Balanç de Situació .
Exercici 2.3 Indiqui quines de les següents transaccions augmentarien (+) o disminuirien (-)
els actius d’una empresa, així com el seu efecte sobre el passiu exigible o el net de l’empresa.
Si no afecten, indiqueu-ho amb (0).
Transacció
1.
2.
3.
4.
5.
6.
7.
8.
ACTIU
NET
PASSIU
EXIGIBLE
La devolució d’un préstec
La compra de matèries primeres a crèdit
La compra d’un ordinador al comptat
El cobrament d’un client (la venda es va efectuar fa 3 mesos)
El pagament a un proveïdor (la compra es va fer fa 3 mesos)
La venda (a preu de cost) de mercaderies a crèdit
El director general s’ha jubilat
Una inversió en bons de l’estat, pagada al comptat
Solució exercici 2.3
CLASSIFICACIÓ DEL BALANÇ. SISTEMA CONTINENTAL
El balanç classifica l’actiu i el passiu (entès com a passiu i patrimoni net) i els agrupa en
diferents categories. El sistema continental, que és el que contempla el Pla General
Comptable, fa la següent classificació:
Figura 2.5. Classificació de les partides del Balanç.
Els actius es classifiquen de menys líquid a més líquid. La liquiditat fa referència a la capacitat i
la rapidesa en què un actiu es pot transformar en diner efectiu. Així, mentre els diners d’un
21
compte corrent es poden aconseguir fàcilment, per tenir el preu d’un terreny en efectiu seria
més costós. Per tant, diem que el terreny és menys líquid.
Els passius es classifiquen en funció de l’exigència de retorn del passiu. Per exemple, el
pagament per unes mercaderies comprades té una exigència elevada respecte el capital
aportat pels propietaris, que la seva exigència és molt baixa (pràcticament nul·la perquè seria
el diner restant després que l’empresa liquidi).
A partir d’aquests dos criteris, el balanç agrupa els diferents conceptes que el composen en
masses patrimonials. Les masses patrimonials agrupen els actius i passius segons les seves
característiques.
Figura 2.6. Composició del Balanç
Actiu Fix o Actiu Immobilitzat o Actiu No Corrent: Inversions de l’empresa a llarg termini, és a
dir, d’actius que romandran a l’empresa més d’un any, de manera que els beneficis que
s’obtindran de les mateixes es repartiran en diferents anys d’activitat. És la garantia més sòlida
de l’estructura econòmica de l’empresa.
- Immobilitzat immaterial (o intangible): Elements intangibles, és a dir, no físics, que
són necessaris per a l’activitat econòmica de l’empresa. Alguns exemples són: la
propietat industrial i intel·lectual (patents, marques i drets d’autor, entre d’altres),
aplicacions informàtiques, concessions administratives i el fons de comerç.
- Immobilitzat material: Són béns tangibles, o físics. Terrenys, edificis, maquinària i
instal·lacions, mobiliari, equips informàtics o elements de transports són els exemples
més coneguts d’aquesta massa patrimonial.
- Immobilitzat financer: Són inversions realitzades per l’empresa en actius financers. Els
motius poden ser, per exemple, per exercir un control sobre alguna empresa, sigui
associada a la companyia o no, o bé amb un caràcter inversor, oferint un préstec a
altres empreses per tal d’aconseguir una rendibilitat determinada.
Actiu Corrent o Actiu Circulant: Són béns i drets que estaran a l’empresa un temps inferior a
un any a l’empresa, és a dir, durant el cicle comptable. Per aquest motiu, podem dir que
il·lustren millor el desenvolupament de l’activitat d’explotació de l’empresa.
22
-
-
-
Existències: Es tracta de béns que l’empresa emmagatzema per a la producció.
Formen part de les existències els materials i eines necessàries per a produir i els
productes transformats, en qualsevol de les seves fases de producció
Realitzable o Comptes a cobrar: Normalment es tracta de drets que l’empresa té
sobre un tercer, és a dir, drets de cobrament de vendes o acords fets amb anterioritat i
resultat de l’activitat empresarial. La partida de clients, la quantitat de diner que
l’empresa ha de cobrar per part dels seus clients, és un exemple típic. És pot
diferenciar entre el Realitzable comercial, per exemple: clients, del no comercial o
financer, per exemple: inversions financeres a curt termini.
Disponible: Són els béns i drets amb més liquiditat, i que per tant l’empresa pot
disposar de forma més ràpida. Un exemple són els diners en caixa o en compte
bancaris
Net Patrimonial o Patrimoni Net o Recursos Propis: Com s’ha explicat anteriorment està
format pel capital i el benefici retingut o reserves, en la forma que sigui. El resultat
d’explotació de l’empresa, és a dir, el benefici o pèrdua de l’exercici econòmic, quedaria
reflectit aquí, en signe positiu si es tracta d’un benefici i en signe negatiu si es tractés d’una
pèrdua.
Passiu no corrent o Exigible a llarg termini: Són els deutes que l’empresa haurà de retornar en
un temps superior a un any.
Passiu corrent o Exigible a curt termini o Comptes a pagar: Són les obligacions que l’empresa
té amb tercers, resultat de diverses fonts de finançament, que l’empresa haurà de retornar en
un termini inferior a un any.
SISTEMA CONTINENTAL I ANGLOSAXÓ
Als països anglosaxons la classificació del balanç és totalment la contrària. L’actiu s’ordena de
més líquid a menys líquid, mentre que el passiu s’ordena des del passiu amb més exigibilitat al
que ho és més.
Exempl e 2.5 Sistema continental:
ACTIU
Actiu No Corrent o Fix
PASSIU
10.000
Terrenys
2.000
Local
6.500
Maquinària
1.500
Actiu Corrent o Circulant
6.000
Existències
Recursos Propis
8.000
Capital
8.000
Passiu no corrent o Exigible a llarg
termini
2.000
-
Préstec bancari
2.000
500
Realitzable
1.500
-
1.500
-
Proveïdors
2.000
Disponible
4.000
-
Comptes a pagar
3.500
-
4.000
-
Hisenda Pública, creditora
Clients
Caixa i Bancs
TOTAL ACTIU
16.000
Passiu corrent o Exigible a curt termini
TOTAL PASSIU + PN
6.000
500
16.000
23
Exempl e 2.6 Sistema anglosaxó:
ACTIU
Actiu circulant o corrent
PASSIU
1.600
Efectiu i equivalents
600
Existències
800
Altres actius corrents
200
Actiu fix o Actiu no corrent
Aplicacions informàtiques
10.000
500
Passiu corrent o Exigible a curt termini
-
Comptes a pagar
1.500
Passiu no corrent o Exigible a llarg
termini
Préstec bancari
3.600
-
Comptes amb proveïdors a
llarg termini
Equips informàtics
1.000
Mobiliari
2.500
-
Capital
Edifici
7.000
-
Reserves
TOTAL ACTIU
11.600
1.500
Net patrimonial o Recursos Propis
TOTAL PASSIU + PATRMONI NET
3.000
2.600
6.500
6.000
500
11.600
Pregunta: Quin sistema et sembla més lògic? Quin aporta una informació comptable més
fàcil d’entendre? Pots comparar els dos exemples anteriors.
El raonament pot ser que les partides en què més canvis poden produir-se són justament les
partides referents al curt termini. Així doncs, i donada la practicitat dels anglosaxons,
primerament presenten les partides amb més possibles canvis i seguidament aquelles que més
difícilment ho faran.
UN EXEMPLE SENZILL DE BALANÇ
Exercici 2.1: Jaume C omas (1). Jaume Comas va invertir una petita herència en una
gestoria. Es registren les seves primeres transaccions, que apareixen tot seguit, en la forma
indicada.
1.
2.
3.
4.
5.
6.
La inversió de Jaume Comas va consistir en 10 milions de unitats monetàries (u.m.) en
efectiu.
Va comprar al comptat un petit despatx per 8,5 milions de u.m..
Va comprar mobles a Mobles Robles per 1,5 milions de u.m. a crèdit.
Va rebre 1.550.000 u.m. del seu banc com a préstec.
Va pagar 450.000 u.m. a Mobles Robles.
Va comprar material d’oficina per 2,5 milions de u.m. a Tot per al Despatx; va pagar 1,5
milions al comptat i la resta a crèdit.
24
ACTIU = PASSIU
(En milers)
Caixa +
1.
+10.000
2.
3.
4.
5.
6.
T.
-8.500
Material
oficina +
Mobiliari +
Despatx
=
Capital +
Préstec +
+10.000
+8.500
+1.500
+1.550
-450
-1.500
1.100
Comptes a
pagar
+1.500
+1.550
+2.500
2.500
1.500
8.500
10.000
1.550
-450
+1.000
2.050
Suma dels actius = 1.100 + 2.500 + 1.500 + 8.500 = 13.600
Suma dels passius = 10.000 + 1.550 + 2.050 = 13.600
A continuació s’elabora el Balanç de situació:
ACTIU
Actiu Fix
Local
Mobiliari
Actiu Circulant
Existències
Mat. d’oficina
Disponible
Caixa
TOTAL ACTIU
10.000
8.500
1.500
3.600
PASSIU
Recursos Propis
Capital
10.000
10.000
Exigible a llarg termini
Préstec
1.550
3.600
Exigible a curt termini
Comptes a pagar
2.050
2.500
1.100
13.600
TOTAL PASSIU
2.050
13.600
A partir d’aquest exemple hem vist dos aspectes molt interessants:
1. El primer és que cada vegada que anotem una transacció generem un nou Balanç. Així
després de la transacció u operació n. 1, tenim un Actiu, format per Caixa de 10.000 i
un Passiu composat per Capital de 10.000 u.m. Després de la transacció n. 2 l’Actiu
s’ha transformat en dos component per una banda Caixa ara té un valor de 1.500 u.m.
i Despatx un valor de 8.500 u.m., en total es manté uns recursos de 10.000 . u.m., el
Passiu no s’ha modificat i es manté en Capital 10.000 u.m. podem dir que hem no hem
modificat els recursos totals de l’empresa només hem fet una permuta en la
composició de l’Actiu. En canvi en la transacció n. 3 hem aconseguit més finançament
per valor de 1.500 u.m. i que hem de tornar abans d’un any que ens ha servit per
finançar un Mobiliari pel mateix import. Ara tindríem un nou Balanç composat en
l’Actiu per: Caixa 1.500 u.m. + Mobiliari per 1.500 u.m. i Despatx 8.500 u.m. , en total
11.500 u.m que és el mateix import que el Passiu que està composat per Capital
10.000 u.m. i Comptes a pagar 1.500 u.m., en total 11.500 u.m. i així successivament.
Com es pot comprovar l’Actiu ens indica les inversions que anem fent i el Passiu en
informa del finançament rebut.
25
2. El segon és una característica bàsica del mètode comptable que veurem al tema
següent, cada transacció s’anota, com a mínim en dos comptes, s’anomena el mètode
de la partida doble, ja que s’ha de comptabilitzar, d’una banda, la procedència o
finançament dels recursos econòmics, i d’altra, l’aplicació que se n’ha fet. En el cas de
la primera transacció, per exemple, veiem que Jaume Comas utilitza l’herència com a
capital inicial per començar el negoci, aquesta seria la procedència dels recursos que
els hi donem el nom de capital i que estan en forma de diners en efectiu, són recursos
que ell rep en efectiu i per tant, augmenten la seva caixa.
Exercici 2.2: Celeron S.A. Indicar quin efecte tindran les operacions que ha realitzat
l'empresa CELERON S.A, durant el primer semestre de la seva activitat, que és la reparació i
assistència tècnica d’ordinadors, sobre la identitat comptable:
ACTIU = PASSIU + PATRIMONI NET
Si I' efecte és positiu (augmenta un element) anteposi el signe (+) davant de la operació i si I'
efecte és negatiu (disminució d'un element) anteposi el signe (-).
Les operacions resumides del semestre considerat són les següents:
a)
b)
c)
d)
e)
f)
g)
h)
i)
j)
L'aportació dels propietaris a l'empresa es de 10.000 u.m. (unitats monetàries), en
efectiu.
L'empresa compra uns terrenys per instal·lar les seves oficines, situats en un nou polígon
d'expansió de la ciutat, pagant 2.000 u.m. en efectiu i per la resta sol·licita un crèdit al
Banc de Sabadell per 1.000 u.m a pagar en cinc anys.
Uns dies després, una empresa constructora lliura a l'empresa un edifici construït en els
terrenys de la seva propietat, acceptant un compromís de pagament a tres anys, de 2.000
u.m., i pagant en aquell moment 3.000 u.m.
Compra mobiliari i equipament per l'oficina per 500 u.m., pagant al comptat 400 u.m. i
quedant a deure la resta (es compromet pagar I'import restant dins de sis mesos).
En vista de que l'empresa prendrà una dimensió major de l'esperada, els propietaris
aporten 5.000 u.m., en efectiu.
Degut a la nova dimensió, les instal·lacions són insuficients i es signa un contracte
d'assistència tècnica amb una empresa, que suposarà uns pagaments totals de 3.000 u.m.
en el proper exercici.
Es realitzen diversos treballs per als clients, dels quals se'n cobren 3.000 u.m. i queden
pendents de cobrament treballs per un import de 1.000 u.m es faran efectius dins de deu
mesos.
Es paguen despeses generals per 1.000 u.m. i es comptabilitzen altres despeses per valor
de 300 u.m. que es faran efectives dins d'un mes.
Un dels propietaris de I'empresa, que 'havia fet una aportació total de 3.000 u.m., es
retira del negoci, venent la seva participació a una altra persona aliena a I'empresa fins
aquell moment, que li va abonar 4.000 u.m. per aquesta participació.
S'acorda pagar als propietaris part dels beneficis obtinguts, en concret 500 u.m., que es
faran efectius d’aquí a dos mesos.
26
SOLUCIÓ:
ACTIU
Caixa
Terreny
A
B
C
+10.000
-2.000
-3.000
+3.000
D
E
F
-400
+5.000
G
H
I
J
+3.000
-1.000
Total
11.600
Edifici
Mobiliari
Clients
=
+5.000
=
Capital
=
=
=
+10.000
NET
+
Resultat
PASSIU
Deutes
llarg
termini
Deutes
curt
termini
+1.000
+2.000
500
=
=
+5.000
NO ES FET COMPTABLE EN AQUEST PERIODE
+100
+1.000
=
+4.000
=
-1.300
NO ES FET COMPTABLE EN AQUEST PERIODE
=
-500
3.000
5.000
500
1.000
=
15.000
+300
+500
2.200
3.000
900
A continuació, veiem com afecta cada operació al balanç de situació. Cada nova línia ens dona
el valor de cada un dels elements que hi intervenen (hem fet les sumes o les restes després de
cada transacció):
ACTIU
Caixa
Terreny
Edifici
A
B
C
10.000
8.000
5.000
3.000
3.000
5.000
D
E
4.600
9.000
3.000
3.000
5.000
5.000
F
Mobiliari
Clients
500
500
=
=
Capital
NET
=
=
=
10.000
10.000
10.000
1.000
3.000
=
=
10.000
15.000
3.000
3.000
100
100
3.000
3.000
100
400
3.000
900
3.000
900
Resultat
+
PASSIU
Deutes
llarg
termini
Deutes curt
termini
NO ES FET COMPTABLE EN AQUEST PERIODE
G
H
I
J
12.600
11.600
5.000
5.000
5.000
5.000
11.600
5.000
5.000
Total
11.600
3.000
5.000
500
1.000
=
15.000
4.000
500
1.000
=
15.000
2.700
NO ES FET COMPTABLE EN AQUEST PERIODE
500
1.000
=
15.000
2.200
500
1.000
=
15.000
2.200
27
Balanç de situació final després de les operacions anteriors:
ACTIU
ACTIU FIX O NO CORRENT
Immobilitzat material
Terreny
Edifici
Mobiliari
PASSIU
8.500
8.500
3.000
5.000
500
ACTIU CIRCULANT O CORRENT
Realitzable Comercial
Clients
Disponible
Caixa
TOTAL ACTIU
12.600
1.000
RECUROS PROPIS
Capital Social
Reserves
15.000
2.200
RECURSOS ALIENS
LLARG TERMINI
Préstec bancari
Proveïdor. Immob.
1.000
2.000
17.200
3.000
1.000
11.600
11.600
EXIGIBLE A CURT
TERMINI
Proveïdors
Creditors
Dividends a pagar
21.100 TOTAL PASSIU
900
100
300
500
21.100
28
2.7. Exercicis relacionats
Exercici 2.4: PIRONOVA
Per als creditors de Pironova, una empresa majorista de material pirotècnic, la revetlla de Sant
Joan de 1990 va ser força desagradable. Durant la nit anterior a la celebració, la botiga i el
magatzem havien quedat destruïts per un incendi de causes encara desconegudes. El
propietari, el senyor Emilio Spizzafuoco, va declarar que sospitava que havien esclatat uns
coets que justament el dia abans li havia subministrat, com a mostra, un comerciant tailandès.
Va afegir que I'incendi li havia arruïnat la vida i que ja no tenia mitjans per pagar els seus
nombrosos proveïdors ni per amortitzar els diversos crèdits bancaris. El que volia era tornar al
seu poble natal, a Sicília, per viure en la vergonya i en la pobresa els anys de vida que li
quedaven.
Al banc del Sr. Spizzafuoco li semblava útil aclarir I'estat financer de Pironova anterior a
I'incendi abans que el desafortunat empresari no abandonés el país. Tots els documents
s'havien perdut en I'incendi, però el gestor del Sr. Spizzafuoco havia fet fotocòpies de
pràcticament tot sense que ell ho sabés. De les còpies del gestor i d'algunes explicacions del
Sr. Spizzafuoco es va deduir que hi havia hagut les transaccions que figuren en els apartats
següents. També quedava en poder del banc una llista d'havers i d'obligacions amb data 1 de
juny, el dia en què el Sr. Spizzafuoco va adquirir Pironova.
Creditors
Caixes i bancs
Crèdits
Deutors
Efectes a pagar
Existències
Vehicle
54.000 €
205.000 €
50.000 €
5.000 €
16.000 €
350.000 €
260.000 €
1.
L'1 de juny el Sr. Spizzafuoco va comprar amb un crèdit hipotecari el despatx i el
magatzem de I'empresa, que anteriorment ocupava en règim de lloguer. Com que el preu
pagat (6 milions de u.m.) era relativament baix, el banc va elevar el crèdit fins a 10 milions
de u.m..
2.
El 3 de juny el Sr. Spizzafuoco va encarregar a diversos proveïdors material pirotècnic per
un valor total de 7.450.000 u.m., que li va ser lliurat durant la setmana següent. En tots
els casos els terminis de pagament eren 30 dies.
3.
El 4 de juny el Sr. Spizzafuoco va comprar dues partides considerables de petards a uns
majoristes, i les va traslladar aquell mateix dia al seu magatzem utilitzant el vehicle de
l'empresa. Les factures de 3.700.000 i de 5.300.000 u.m., respectivament, es van cobrir
amb lletres a 90 dies.
4.
Durant la setmana del 10 al 16 de juny el cunyat del Sr. Spizzafuoco va fer reformes en el
despatx de Pironova, per les quals va rebre un milió de u.m. al comptat.
29
5.
La xifra de vendes fins al dia de I'incendi era de 10.554.000 u.m.. Això era molt més del
que el propietari anterior facturava en un any. L’èxit comercial del Sr. Spizzafuoco es
devia al fet que, com a campanya inicial per atraure clients, ho venia tot a preu de cost.
6.
El dia de I'incendi el Sr. Spizzafuoco va fer un viatge a Zuric per gestionar la compra d'una
gran partida dels coets tailandesos als què feiem referència més amunt. El comerciant
tailandès li havia exigit un acompte important, però el Sr. Spizzafuoco no en recordava la
quantitat exacta. El rebut i l'adreça del tailandès no s'havien salvat del foc i el gestor no
havia tingut la possibilitat de fer-ne una còpia.
7.
La caixa sí que es va trobar: contenia 9.000 u.m..
Es demana: Reconstrueix els balanços del 31 de maig i del moment abans de I'incendi.
Solució 2.4 PIRONOVA
Exercici 2.5: JORDI FR AGELL
Quan, a començaments d'abril, la seva àvia materna el va convidar a prendre el té, en Jordi
Fragell no sabia que el tema de la conversa seria el negoci que un oncle seu havia començat
feia poc amb l'ajut financer de la seva àvia. Segons ella, I'oncle era un bon tècnic i venedor
però sabia poc de qüestions administratives. Ara que en Jordi estudiava Econòmiques en una
universitat catalana d'alt prestigi, I'àvia es preguntava si no podria ajudar I'oncle a posar ordre
a l'administració de la nova empresa. Havia sentit alguna cosa sobre I'existència d'una llei
d'auditoria, li semblava convenient que en Jordi comencés per la comptabilitat.
Com sempre, en Jordi va prometre a la seva àvia que faria el que ella li demanava, i I'endemà
es va presentar al despatx del seu oncle. Aquest, content de poder-se alliberar d'una feina que
li feia una certa por, li va lliurar la informació que indiquem tot seguit. Immediatament en Jordi
es va posar a treballar i va preparar un balanç, amb data 1 d'abril.
1.
L'empresa s'havia constituït oficialment l'1 de març de 1991. La contribució de I'àvia havia
estat de 20 milions de u.m. en efectiu i d'un terreny valorat en 15 milions de u.m. L'oncle,
per la seva banda, havia aportat un camió valorat en 3 milions, diverses eines i màquines
valorades en 2 milions de u.m. i 1 milió de u.m. en efectiu.
2.
En els dies següents va comprar material a diversos proveïdors per valor de 10 milions de
u.m.. Per beneficiar-se del descompte de pagament immediat, va pagar a tothom al
comptat.
3.
Durant la segona quinzena del mes de març, va comprar diverses màquines noves per un
valor de 8 milions de u.m. (a pagar a 90 dies).
4.
També va vendre part de les eines (per un valor d' 1 milió de u.m.) que van resultar ser
inadequades. A canvi d'aquestes va rebre lletres amb venciment el 15 d'abril.
30
5.
El 15 de març, va contractar dos empleats. Es va acordar pagar els sous, 120.000 i
150.000 u.m. respectivament, el dia 15 de cada mes, i que, per tant, el primer pagament
es faria el 15 d'abril. De moment van treballar en el muntatge de les màquines noves.
6.
El 23 de març, el banc li va concedir un crèdit de 10 milions de u.m. a 10 anys. Va utilitzar
els 10 milions per pagar una bestreta a una constructora que aixecarà una nau pròpia en
el terreny de l'empresa.
7.
El 31 de març I'oncle va llogar provisionalment una nau. En signar el contracte va haver
de dipositar una fiança equivalent al lloguer d'un mes (400.000 u.m.), i es va acordar que
es pagaria el lloguer bimestralment i per endavant.
Es demana: Elaborar el balanç de situació en data 1 d’abril
Solució 2.5 JORDI FRAGELL
Exercici 2.6 TRANSMISSION S DE RADIO
Es demana: Elaborar de manera ordenada el Balanç de Situació de la societat
“TRANSMISSIONS DE RÀDIO”, especialitzada en la instal·lació d’equips de radiotransmissió.
Facilita les següents dades a 31-12-X3 i cal especificar a quina massa patrimonial pertany cada
concepte.
1.
Disposa d’efectiu en la caixa de l’empresa per atendre les despeses ordinàries per un
import de 200.
2. En el magatzem central hi ha existències de diferents tipus de recanvis i peces de recanvi
que van costar, segons la factura del proveïdor, 100.
3. L’import pendent de pagament als proveïdors que ens han subministrat existències puja a
2400.
4. El capital social de l’empresa, segons consta en l’escriptura de constitució, és de 600.
5. Els beneficis que l’empresa va obtenir l’any anterior es van reinvertir completament,
pugen a la xifra de 10000.
6. Els clients als quals hem realitzat diverses instal·lacions d’estacions de radio ens deuen
960, que esperem cobrar abans de 90 dies.
7. Hem obert un compte corrent a la Banca Més Desinteressada per poder atendre als
compromisos de pagament d’una manera més àgil i més segura. La liquidació puja a 600.
8. El mobiliari que vam adquirir per condicionar els locals i despatxos de l’empresa va costar
en el moment de la seva compra 800.
9. Els equips tècnics i maquinària que precisem per desenvolupar la nostra activitat
productiva tenen un cost de 16560.
10. Per assegurar-nos el subministrament d’una partida de cable de fibra òptica hem signat
un xec per pagar un acompte a un proveïdor per un import de 800.
11. Abans d’iniciar una instal·lació, hem demanat a un client una entrega a compte dels
equips que hem d’instal·lar-li. L’import percebut puja a 400.
12. Tenim pendent de pagament un deute de 320, al personal de l’empresa.
31
13. Hem rebut un préstec bancari a retornar en 6 anys per part de la Banca Més
Desinteressada 4200.
14. Hem adquirit un software especialitzat en la gestió de magatzems i facturació amb el que
esperem millorar la nostra gestió comercial. Ens ha costat 600.
15. Les primeres matèries que tenim en el nostre magatzem per desenvolupar la nostra
activitat tenen un valor de 400.
16. Tenim pendent de pagament diversos serveis prestats per creditors a 6 mesos 3600.
17. Som titulars d’accions d’altres empreses que hem adquirit com a inversió permanent 400.
18. Tanmateix, per a rendibilitat un excés de tresoreria, hem comprat accions d’altres
empreses com inversió transitòria, de caràcter purament especulatiu 100.
Solució 2.6 Transmissions de ràdio
Exercici 2.7: TRANSPORTS DEL MARESME
La societat “TRANSPORTS DEL MARESME” que a 31-12-X7 ens facilita les següents dades:
1.
2.
3.
4.
5.
6.
7.
8.
9.
10.
11.
12.
13.
14.
15.
16.
Diversos elements de transports i vehicles industrials que tenim valorats en 5000.
Pels serveis prestats, hem girat efectes comercials a alguns clients, que han acceptat.
L’import és de 1000.
Tenim pendent de pagament el combustible que ens han subministrat els nostres
proveïdors, i ens han presentat factures per un import de 1500.
En el nostre taller tenim diversos recanvis i peces de recanvi pel manteniment i reparació
de la nostra flota. El seu valor puja a 180.
El capital aportat pels accionistes en el moment de la constitució de l’empresa puja a
4000.
Som propietaris d’un local en el extraradi de la ciutat, que utilitzem com a garatge, taller i
oficines administratives. El cost en el moment d’adquisició va ser de 1600, si més no el seu
valor de mercat avui en dia és de 5000.
Hem satisfet drets de traspàs per llogar un local en la zona cèntrica per tal d’utilitzar-lo
com a oficines comercials. Hem pagat 1200.
Com a part d’un programa de renovació de la nostra flota hem obtingut un préstec
bancari a retornar en 10 anys per 1000.
Tenim pendent de cobrar dels nostres clients factures per valor de 400
La caixa de l’empresa puja a 500.
Tenim pendent de pagament la liquidació d’impostos a Hisenda Pública, puja a 100.
Hem adquirit acciones amb cotització oficial com inversió a curt termini que han costat
400.
El banc ens han concedit una pòlissa de crèdit amb un límit de 4000, dels que només hem
disposat 2000. La pòlissa ens la ha concedit el banc a curt termini.
Tenim en el nostre taller maquinaria per efectuar les reparacions dels vehicles valorada en
750.
Un client ens ha anticipat 400 per la prestació d’un servei de caràcter extraordinari.
Els nostres proveïdors ens han girat lletres per un import de 40, que acceptem, i ens
comprometem en efectuar el pagament al venciment.
32
17. Som propietaris d’uns terrenys, els quals van suposar una adquisició de 4000. Esperem
edificar sobre aquests terrenys els nostres locals nous.
18. Tenim pendent de pagament un deute a llarg termini amb un proveïdor d’immobilitzat, el
qual ens va subministrar un vehicle per la nostra flota per un import de 1200.
19. Participem al 100 per cent en el capital d’una empresa filial especialitzada en transport de
materials perillosos. El cost de la participació puja a 1000.
20. Som titulars d’una patent que es va desenvolupar en la nostra empresa. El cost de
producció de la patent va pujar a 160.
21. El cost del mobiliari recentment adquirit per decorar el despatx del director general de
l’empresa ha estat de 180.
22. Un banc oficial ens ha concedit un préstec a retornar en un any per un import de 160.
23. En el magatzem tenim existències valorades en 80.
24. Per la venda d’un camió antic tenim pendent de cobrament a curt termini part del preu de
venda que es va acordar en l’operació. L’import pendent puja a 200.
25. Tenim en diversos comptes corrents bancaris 400.
26. Hem pagat a compte de comandes futures 160 a un proveïdor, per assegurar-nos que ens
servirà puntualment els recanvis d’importació que distribueix.
27. Recentment hem adquirit accions sense cotització oficial com a inversió a llarg termini
1000.
28. Tenim constituïda una hipoteca sobre uns dels nostres locals. L’import pendent d’aquesta
hipoteca és de 7790.
Es demana: Presentar el Balanç de Situació de “TRANSPORTS DEL MARESME” a 31-12-19X3,
ordenat per masses patrimonials, calculant l’import de les reserves.
Solucions 2.7 Transports del Maresme
33
3. EL MÈTODE COMPTABLE
Continguts del tema:
3.1. Canvis en el patrimoni empresarial: les transaccions comptables
3.2. El mètode comptable
3. 3 La partida doble
3.4. Classificació de les transaccions comptables
3.5. Relació entre el Balanç i el Compte de Resultats
3.6. El resultat periòdic
3.7. Exercicis relacionats
3.1. Canvis en el patrimoni empresarial: les transaccions comptables
Una transacció comptable serà qualsevol esdeveniment que afecti a la posició financera d’una
empresa i que sigui possible de quantificar en termes monetaris.
Figura 3.1. Les transaccions comptables i la relació amb el Balanç.
Els fets econòmics que succeeixen a una empresa degut a la seva dinàmica empresarial, per ser
considerats transaccions comptables, s’han de caracteritzar per:
- Referir-se a l’empresa en qüestió. Que durant una transacció econòmica s’efectuï un fet
comptable no vol dir que sigui la nostra empresa qui l’ha de comptabilitzar.
- Afectar a la posició financera de l’empresa, és a dir, als elements del patrimoni
empresarial. Això també inclou contemplar transaccions que poden afectar al patrimoni
en el futur, com per exemple una partida de provisió per alguna insolvència.
- Tenir un import quantitativament significatiu. És pràcticament impossible
comptabilitzar la compra d’un bolígraf en una empresa. En canvi, la compra del conjunt
del material d’oficina necessari és una despesa significativa per l’empresa. Per tant, és
normal agrupar despeses petites que, per separat, no són quantitativament
significatives per l’empresa. Aquesta característica s’ha de prendre de manera diferent
per a cada empresa, en funció de la seva grandària, per exemple.
Per dir-ho en poques paraules podríem resumir i dir que es considera un fet comptable el que
afecta (provoca canvis) en el patrimoni empresarial. Exemple, un fet econòmic com la
contractació d’una pòlissa d’assegurances, si el pagament es realitza al cap de dos mesos i
l’efecte de la pòlissa comença desprès del pagament, en el moment del contracte és un fet
econòmic i no comptable. Serà comptable en el moment del pagament, perquè ens disminueix
els nostres diners de la caixa i al mateix temps serà una despesa. Un altre exemple potser més
senzill: és un fet econòmic l’acceptació d’una comanda d’un import molt elevat, encara que no
serà un fet comptable fins que no lliurem els productes venuts, en aquest cas es reduirà el
34
nombre de productes per vendre que podem tenir al magatzem, i al mateix temps es produeix
un augment de la nostra caixa si cobrem al venda al comptat. També pot succeir que no es
cobri la venda fins més endavant, en aquest cas, també afecta al nostre patrimoni perquè uns
clients ens deuran els diners de la venda.
Així doncs, es tracta de comptabilitzar totes les variacions en el patrimoni de l’empresa a partir
de les diferents transaccions efectuades i que afectaran a la seva composició i quantia, com
veiem en la figura anterior.
3.2. El mètode comptable
Anomenem mètode comptable als diferents mètodes i principis utilitzats per comptabilitzar els
esdeveniments anotats en els estats financers per tal d’obtenir una representació encertada.
Figura 3.2. El Balanç i el compte de pèrdues i guanys. .
Totes aquelles transaccions que modifiquen els Actius i els Passius queden anotades el balanç
de situació, com s’ha vist al tema anterior, tanmateix, en alguns casos les transaccions
realitzades no afecten exclusivament a canvis en la composició del Balanç. Es pot entendre
fàcilment que una empresa té com a objectiu la obtenció de benefici i és per això que realitza
unes determinades transaccions, de fet totes les que realitza tenen aquest finalitat però
podem pensar que unes ho són més que d’altres. Què volem dir? Quan una empresa ven els
seus productes segurament que ho fa per un import superior al preu que li han costat, d’això
en diem vendes i al preu de cost dels productes cost de les vendes. Per poder fer aquestes
vendes segurament que ha hagut de pagar unes comissions als venedors, pagar la factura de la
llum i impostos, per exemple, aquestes transaccions també formen part del balanç de
l’empresa, però d’una manera resumida. De segur, que volem tenir un llistat de les vendes
menys el que ens ha costat de fer-les per saber si en aquestes operacions hi hem guanyat o
perdut, aquest és el segon estat comptable que en diem Compte de Resultats o Compte de
Pèrdues i Guanys.
En resum, el balanç de situació es un estat financer que indica la posició financera d’una
empresa en un moment determinat, com en una fotografia, i per tant podem considerar els
elements en estoc, un llistat dels actius, passius i net patrimonial en un moment del temps.
35
Pel que fa al compte de resultats o de pèrdues i guanys, la informació que conté és quina ha
estat l’activitat d’una empresa en un període de temps donat., pot ser un mes , un trimestre,
un any... Per tant, els elements que hi intervenen s’han d’entendre com un flux, una pel·lícula
de transaccions, ja que contempla el caràcter dinàmic del funcionament de l’empresa. Es
llisten, doncs, les despeses, els ingressos i els resultats. El compte de resultats en explica, en
part els canvis que ha sofert una empresa en un mes, un trimestre o en un any, un determinat
període, i fa d’explicació entre el Balanç del principi del període amb el balanç del final del
període. El benefici o pèrdua obtingut per aquesta activitat es resumeixen en una xifra, un
import que forma part del Net Patrimonial del Balanç.
EL PERÍODE DE TEMPS COMPTABLE
L’activitat empresarial, com ja hem vist, es mesura en períodes de temps, que no tenen perquè
concordar amb l’any natural. De fet quan es crea una empresa, la finalitat és obtenir benefici, i
aquest benefici seria el resultat obtingut al llarg de la seva vida. Tanmateix , tant els propietaris
com els mateixos gestors no poden esperar a acabar la vida de l’empresa per saber si aquesta
ha obtingut un benefici, sinó que els interessa saber de forma periòdica quin és el resultat de
la seva activitat, i és per això que es calcula resultats periòdics, que podran ser mensuals,
trimestrals o també anuals, el que sigui més convenient. Finalment, legalment i fiscalment es
considera que al menys anualment s’ha de conèixer el resultat, i això fa que s’utilitzi l’any
fiscal. L’any fiscal, doncs, no s’acaba el 31 de desembre, sinó que es tria en el moment més
baix en l’activitat empresarial. Tot i que sabem que moltes empreses tanquen els seus comptes
a 31 de desembre, hi ha altres que per la seva activitat ho fan en una altra data. Aquest fet és
propi de negocis molt estacionals, com per exemple una estació d’esquí, en què el final de
l’any natural es troba enmig de la temporada alta del sector i per tant, prefereixes tancar els
comptes a l’acabament de la temporada de l’activitat, el mes de maig o juny, per exemple.
(Vegis la figura 3.5)
3. 3 La partida doble
La idea intuïtiva del sistema de partida doble l’hem pogut veure al capítol anterior. Com
sabem, cada transacció comptable afecta, al menys, a dos comptes diferents de l’equació
fonamental; seguint amb la interpretació plantejada de que cada activitat inversora necessita
d’uns recursos per ser finançada, però que el fons, són els mateixos recursos, des d’una
perspectiva d’origen o d’aplicació dels mateixos.
Una definició del sistema de la partida doble podria ser: qualsevol transacció comptable afecta
al menys a dos elements patrimonials, mantenint sempre la igualtat ACTIU = PASSIU.
En veiem alguns exemples seguidament, diferenciant entre transaccions simples i compostes.
-
Transaccions o Assentament simple: Només afecta a dos comptes.
36
Exempl e 3.1 Compra de 1.000€ de mercaderies al comptat.
Per una banda tenim més mercaderies, augmenta un actiu, mercaderies però simultàniament
hi ha una disminució en la caixa, un altre actiu. En resum un actiu augment i un altre
disminueix per la mateixa quantitat. No hi ha increment ni disminució de recursos, sinó han
canviat la forma en que els teníem, menys diners líquids i més mercaderies.
Afecta només a dos elements, en aquest cas dos elements d’actiu i si la igualtat s’ha de
complir, un augment i l’altra disminueix.
Ho representem com:
ACTIU
Existències
+ 1.000
-
Caixa
-1.000
=
=
=
PASSIU
Transaccions o Assentament compost: Afecta a més de dos comptes.
Exempl e 3.2 Compra de 1.000€ de mercaderies, la meitat es paga al comptat i l’altra meitat
a crèdit. De la mateixa manera que abans, hem comprat unes mercaderies (i per tant
augmenta la partida d’existències en 1.000€). Però l’origen dels recursos ha estat diferent, i
per tant disminueix la nostra caixa en 500€ i augmenta el nostre deute a tercers (proveïdors)
en 500€ també. Com el sistema de partida doble indica, hi ha dos o més transaccions amb
efectes contraposats que varien en la mateixa proporció i per tan, es compensen.
En el actiu ha succeït el següent: per una banda ha augmentat les existències per 1.000 i al
mateix temps ha disminuït la caixa per 500, per tant en total ha augmentat l’actiu per 500.
Per altra banda el passiu ha augmentat en 500.
El total de l’actiu i el total del passiu serà el mateix perquè en ambdós casos ha augmentat en
500. La igualtat ACTIU = PASSIU es compleix.
ACTIU
Existències
+ 1.000
Caixa
-500
=
=
=
Proveïdors
+ 500
PASSIU
Finalment, es pot entendre el balanç de situació com el recull del conjunt de totes les
transaccions comptable individuals en un moment del temps.
3.4. Classificació de les transaccions comptables
Per a una millor comprensió de l’efecte que té en el balanç les transaccions comptables les
explicarem sota dos prismes o teories i classificant-les en categories segons la seva composició:
permutatives, modificatives o mixtes.
37
Figura 3.3. Classificació de les transaccions comptables.
TEORIA CLÀSSICA O TEORIA DE LA PROPIETAT
La teoria clàssica entén la relació entre l’estructura econòmica i financera de l’empresa de la
següent manera: Actiu - Passiu = Net patrimonial. En aquesta igualtat es diferencia el
finançament entre si es tracta de finançament propi (dels propietaris o Net Patrimonial) del
aliè (d’altres o Passiu).
Recordem que el Net Patrimonial està format per Capital + Reserves o beneficis no distribuïts +
Resultat del període o Pèrdues i Guanys
Sota aquest supòsit, els fets permutatius no afecten el Net Patrimonial, mentre que els fets
modificatius comporten un canvi quantitatiu del Net patrimonial.
Exempl e 3.3 La compra d’un camió al comptat per 1.000€ és un fet permutatiu. Afecta
l’Actiu Fix (+, augmenta) i la Caixa (-, disminueix), respectivament
ACTIU
Actiu fix
+ 1.000
-
Caixa
-1.000
PASSIU
=
=
=
NET PATRIMONIAL
Exempl e 3.4 També seria un fet permutatiu si la compra s’efectua a crèdit, ja que no canvia
el net patrimonial. Afecta l’Actiu i el Passiu però no canvia el Net Patrimonial
ACTIU
Actiu fix
+ 1.000
-
PASSIU
Proveïdors
+ 1.000
=
=
=
NET PATRIMONIAL
Exempl e 3.5 En canvi, una ampliació de capital per comprar maquinària és un fet
modificatiu. Afecta l’Actiu fix o corrent (+) i afecta el Net Patrimonial (+)
ACTIU
Actiu fix
+ 1.000
-
PASSIU
=
=
=
NET PATRIMONIAL
Capital
+ 1.000
38
Pel que fa als fets mixtos, en aquest cas, es tracta de transaccions compostes que comporten
un canvi qualitatiu i quantitatiu del Net Patrimonial, és a dir, tenen una part modificativa i una
altra permutativa.
Exempl e 3.6 Tenim un camió que ja no el fem servir més, valorat en 1.000 i el decidim
vendre per 1.100. Es cobra la venda al comptat, per caixa. Per tant, hem tingut un benefici de
100. Els efectes serien: per una banda afecta a l’Actiu Fix, (-1000) i la caixa per + 1.100, en total
l’actiu augmenta per 100, que es el benefici obtingut per la transacció que s’anota com a
resultat del període al Net Patrimonial.
ACTIU
Immobilitzat material
- 1.000
Caixa
+1.100
=
=
=
PASSIU
Net patrimonial (Resultat)
+100
En resum podem dir que un fet és modificatiu si afecta l’import del net patrimonial, totes les
altres transaccions seran permutatives
TEORIA MODERNA O TEORIA DE L’ENTITAT
La teoria de l’entitat tracta el passiu en sentit ampli, incloent el net patrimonial. Per tant, la
igualtat es converteix en Actiu=Passiu. En aquest cas es considera tot el passiu com
finançament aliè i això es propi d’empreses en les que la propietat està molt allunyada de
l’empresa i sovint molt distribuïda en molts accionistes que es comporten com creditors
(finançament aliè).
Si considerem els mateixos exemples abans exposats, veiem que l’exemple 1, continua sent un
fet permutatiu, ja que la transacció no canvia l’ import total d’actiu i ni del passiu. No passa el
mateix amb el segon exemple, ja que aquesta transacció sí comporta un canvi quantitatiu en
l’Actiu i en el Passiu i per tant, segons aquesta teoria es considera com un fet modificatiu, ha
modificat el total de l’actiu i del passiu. Pel mateix raonament, el tercer exemple també és un
fet modificatiu. Un fet mixt sota aquest context, és una transacció composta que canvia
qualitativament i quantitativa l’estructura econòmica (Actiu) i la financera (Passiu).
Segons la teoria de l’entitat un fet es considera modificatiu si afecta l’actiu i el passiu al mateix
temps sigui augmentant o disminuït la totalitat dels recursos de l’empresa; i un fet es
considera permutatiu si afecta o bé, a l’actiu, o bé en el passiu
3.5. Relació entre el Balanç i el Compte de Resultats
Si tornem al concepte de l’equació comptable fonamental (Actiu = Passiu + Net Patrimonial ) i
la desenvolupem, tenim el següent:
39
Figura 3.4. Desenvolupament de l’equació comptable fonamental.
Aquest esquema ens introdueix a la relació que hi ha entre els dos estats financers més
importants: el balanç de situació i el compte de resultats.
INGRESSOS I DESPESES
Un ingrés és un augment dels recursos de l’empresa degut a la seva activitat i es presenta com
un augment en el Net Patrimonial, degut a augments en l’actiu (o reducció del passiu) a partir
de la venda de béns o al proveïment de serveis. Hi ha molts exemples: Ingressos per vendes,
Ingressos per serveis prestats, Ingressos per lloguers, Ingressos per interessos...
Anàlogament, una despesa és aquells recursos que s’han d’utilitzar o consumir (també se’n diu
sacrificar) per tal d’aconseguir els ingressos. Es presenta com una disminució del Net
Patrimonial a causa de disminucions de l’actiu, o augments del passiu, per tal d’aconseguir els
ingressos anteriors. Els exemples més comuns són: Cost de les vendes, Despeses de personal,
Despeses d’energia, Depreciació, Amortització...
En alguns casos es pot confondre cost amb despesa, per evitar-ho, definirem el concepte de
cost. Tota compra o adquisició d’un bé és un cost. Tots els costos es transformen en despesa al
llarg del temps, per exemple l’adquisició d’un immobilitzat material, una màquina, és un cost
quan es compra, un actiu, i es transformarà en despesa cada vegada que l’amortitzem fins
acabar la seva vida útil. Un altre exemple pot ser la compra de mercaderies, en el moment de
la compra és un cost per l’empresa, però en el moment de la venda es transforma en despesa,
i es el cost de la venda o cost de les mercaderies venudes, que si es resta de l’import de la
venda podrem conèixer el benefici brut de l’operació
En alguns casos un cost es transforma en despesa en el mateix moment de l’adquisició, per
exemple, l’energia, es compra, és un cost, però al mateix temps es consumeix, i ja és despesa.
En aquests casos en diem directament despesa. El mateix passarà amb les despeses de
personal, tots els subministres... etc.
La diferència entre les vendes i el cost de les vendes, que són els principals comptes d’ingrés i
despesa de l’empresa, s’anomena marge brut. A aquest marge brut s’han de sumar altres
ingressos i despeses degudament classificats, fins que obtindrem el resultat net de l’exercici.
40
Exempl e 3.7 A continuació es mostra un model simplificat del compte de resultats, amb els
comptes més importants.
COMPTE DE RESULTATS O DE PÈRDUES I GUANYS
Any t
Any t-1
+ Ingressos per Vendes
- Cost de les vendes
MARGE BRUT
+ Altres Ingressos d’Explotació
- Altres Despeses d’Explotació
RESULTAT D’EXPLOTACIÓ (BAII)
+ Ingressos financers
- Despeses financeres
BENEFICI ABANS D’IMPOSTOS (BAI)
- Impost de societats
RESULTAT NET
El resultat net de l’activitat seria fàcilment observable a través de la partida de benefici
retingut del Net Patrimonial. No obstant, el compte de resultats ens proporciona informació
sobre les fonts principals d’ingressos i les causes de despesa de l’empresa, la qual cosa ens
permet analitzar l’activitat econòmica.
RELACIÓ ENTRE EL BALANÇ I EL COMPTE DE RESULTATS
Exempl e 3.8 A la figura següent es mostra un exemple de com relacionem ambdós estats
financers. Entre el balanç del 31 de desembre de 2005 i el del 2006 en la mateixa data, es
generen ingressos i despeses que es comptabilitzen al compte de resultats. D’aquest compte
en tindrem un resultat periòdic pel 2006, que apareixerà al Net Patrimonial del balanç del 31
de desembre de 2006, com un benefici o com una pèrdua, i així successivament al llarg del
temps.
Figura 3.5 Relació entre el Balanç i el Comptes de Resultats
Una altra manera d’explicar aquesta relació es representa amb la figura 3.6. Des del punt de
vista patrimonial, la diferència entre el Net Patrimonial d’un any i l’any anterior, sumant el
41
repartiment de dividends als propietaris i/o restant les aportacions dels propietaris al capital,
és igual al benefici o la pèrdua d’aquell any. Aquest benefici o pèrdua és exactament el que
figura al compte de resultats de l’exercici comptable.
Figura 3.6. Relació entre el balanç de situació i el compte de resultats. .
Exempl e 3.9 Podem veure el concepte explicat anteriorment de forma numèrica.
Resultat de l’exercici anterior, 31 de Desembre de 2010
Pèrdues i guanys, Resultat de l’any 2011
Dividends repartits durant l’exercici
Aportacions de socis per a compensació de pèrdues
Resultat net, 31 de Desembre de 2011
1.950.234 €
890.045
(103.900)
-
2.736.379 €
El primer i últim compte apareixen al balanç de situació de cada any. Veiem doncs com, la
diferència entre aquests, un cop hem repartit dividends entre els accionistes, és el benefici de
l’any 2011, que és el resultat del compte de pèrdues i guanys del 2011.
És important entendre que els balanços de situació, i el tancament de la resta de comptes i
estats financers, no deixar de ser un tall fictici en la vida de l’empresa. Recordem que una de
les missions de la comptabilitat és informar sobre l’estat de l’empresa a usuaris tant interns
com externs. Els accionistes, per exemple, volen veure si l’empresa prospera i si obtindran
beneficis. Per tant, els estats financers s’elaboren per què es pugui analitzar la situació d’una
empresa en aquell moment. No obstant, l’empresa no deixa de funcionar i és per això que els
cobraments i els ingressos, per exemple, no coincidiran en el temps, perquè l’empresa pot
haver comptabilitzat un ingrés que encara no s’ha fet efectiu, com veurem més endavant. Serà
42
molt important doncs determinar els criteris per establir què s’inclou a cada període de
l’activitat empresarial, ja que això pot modificar el resultat periòdic i els beneficis. Al final de la
vida de l’empresa, però, si l’empresa tanca d’una manera ordinària, la caixa i el benefici en el
moment del tancament sí que hauran de ser iguals.
En referència a l’exercici 1 que posteriorment es presenta, veurem com s’analitza el cas
Jaume Comas del tema anterior, però pel segon any de vida del negoci i com el inici d’aquest
any ha de tenir en compte l’estat de l’empresa en l’any anterior.
3.6. El resultat periòdic
RAONS PER CALCULAR EL RESULTAT PERIÒDIC
El càlcul del resultat periòdic ens permet avaluar el resultat aconseguit per un determinat
període, és a dir, la variació en la riquesa generada com a conseqüència de l’activitat de
l’empresa.
El fet de calcular el resultat periòdic també és útil per prendre decisions en el futur, distribuir
dividends als propietaris, calcular l’import de l’impost sobre el benefici que s’haurà de pagar o
complir adequadament amb la normativa legal vigent.
TRANSACCIONS QUE AFECTEN EL NET PATRIMONIAL
Figura 3.7. Transaccions que afecten el Net Patrimonial.
Com la figura 3.7. resumeix, el net patrimonial està format pel capital i les reserves. El capital
es veu afectat de manera positiva per l’aportació de capital per part dels propietaris, i de
manera negativa per la retirada del mateix per una reducció del capital aportat. D’altra banda,
les reserves es constitueixen a través del resultat del compte de pèrdues i guanys. El benefici, o
43
la pèrdua, generat durant l’exercici s’inclou a la partida de reserves. Les reserves són beneficis
no distribuïts, que disminuiran quan l’empresa decideixi repartir dividends entre els
accionistes.
A partir d’aquí doncs, podem veure la diferència entre el resultat i les reserves. El resultat d’un
període determinat és el resultat de restar els ingressos i les despeses que l’activitat ha
generat. Si els primers són superiors a les segones, l’empresa haurà presentat beneficis. En cas
de resultat negatiu, es comptabilitza una pèrdua.
Les reserves, o benefici reinvertit en l’empresa, és el net patrimonial addicional generat pel
resultat, excloent els dividends distribuïts des que l’empresa comença les operacions. Aquest
compte es composa d’un saldo inicial, que series les reserves de períodes anteriors, més el
resultat del període actual (si ha estat positiu; però el restaríem en cas negatiu), i restant els
dividends que l’empresa decideix repartir en el període actual.
COM MESURAR EL RESULTAT
La manera més habitual de mesurar el resultat és en base acumulada, o segons el principi de
meritació, que es basa en l’anotació dels ingressos en el moment en què es guanyen, si per
exemple s’ha fet una venda, o s’ha lliurat un servei. De la mateixa manera, es comptabilitzen
les despeses en el moment en què es produeixen. És important percebre les diferències amb
els moments en què es cobrarien o pagarien els mateixos fets econòmics, i que moltes vegades
l’ ingrés i el cobrament, o la despesa i el pagament, no coincideixen en el temps.
Exempl e 3.9 Es venen certs productes a crèdit el setembre i es cobren al mes següent. Les
vendes es poden comptabilitzar com a ingressos en el mateix moment que es va efectuar, és a
dir, al setembre.
El principi de caixa seria una altra mesura del resultat, però es cada vegada més comú o el fan
servir petites entitats. Segons aquest principi només es registrarien comptablement els
ingressos i les despeses un cop es cobren o paguen, respectivament, quan suposa un canvi en
la nostra caixa. En l’exemple anterior, les vendes es comptabilitzarien com a tals a l’octubre.
Exempl e 3.10 Una empresa duu a terme les següents operacions:
1. Pagament al gener de dos mesos per avançat del lloguer del local, 2.000€
2. Compra de mercaderies, per 2.800€, però al gener només paga la meitat.
3. Els ingressos per vendes són de 10.000€, l’empresa ingressa al comptat a caixa 8.000€,
i la resta es queda pendent de cobrament al mes següent.
4. L’empresa paga salaris i altres despeses d’explotació, per la quantitat de 700€ i 300€,
respectivament.
A continuació comptabilitzem les operacions corresponents al mes de gener, segons el principi
de meritació i segons el principi de caixa.
44
Ingressos per vendes
Despeses
Principi de
Meritació
Principi de
Caixa
10.000
8.000
-
Lloguer
(1.000)
(2.000)
-
Existències
(2.800)
(1.400)
-
Salaris
(700)
(700)
-
Altres despeses d’explotació
(300)
(300)
5.200
3.600
Ingressos nets (Resultat)
Segons el principi de meritació es té en compte la generació de recursos per les vendes i el
consum o ús de recursos necessaris per obtenir-les , en canvi, i segons els principi de caixa, es
comptabilitza els cobrament i pagaments. En el primer cas el resultat obtingut seria de 5.200
unitats monetàries (u.m.) i segons el principi de caixa el resultat seria de 3.600 u.m. Com es
pot pensar no sempre la diferència serà en al mateix sentit, en d’altres situacions el resultat
segons el principi de meritació o de la data del fet seria podria ser inferior al resultat obtingut
aplicant el principi de caixa.
RESULTATS VERSUS FLUXOS DE CAIXA OPERATIUS
Els fluxos de caixa operatius és un altre concepte que s’ha de sabre diferenciar del resultat.
Com s’ha comentat abans, el resultat és el benefici o la pèrdua d’un determinat període, que
en base acumulada és igual als ingressos menys les despeses de dit període. En canvi, el cash
flow de les operacions fa referència a la caixa rebuda de les vendes de béns o serveis menys la
caixa utilitzada per pagar els béns i serveis operatius que necessitem. Podem observar doncs,
com el cashflow és conceptualitza en un sentit molt més físic que no pas el resultat.
Per passar del resultat net al flux de caixa operatiu hi ha un mètode indirecte que tracta de fer
els ajustaments necessaris del resultat net d’aquells elements que no passen per caixa com la
suma dels ingressos o despeses que no passen per caixa. L’amortització és un dels exemples
més rellevants. També es realitzen ajustaments per canvis d’actius i passius en el balanç. Per
tant, sumariem els augments que es produïssin en els actius (o les disminucions en el passiu) i
es restarien les disminucions d’actius (o els augments de passiu).
Els fluxos de caixa operatius s’inclouen a l’Estat de Fluxos d’Efectiu, què és un dels cinc estats
financers utilitzats en comptabilitat i ens explica les variacions de caixa entre el principi i el
final del període, separant entre les variacions degudes a activitats d’explotació, d’inversió o
de finançament.
45
UN EXEMPLE SENZILL: CAS ALBERT PONS
1.
2.
3.
4.
5.
6.
7.
El dia 1 d'octubre de 1998, el Sr. Albert Pons, decideix muntar una agència de viatges.
Disposa de 20 milions de u.m. que aporta al negoci.
El dia 2 d'octubre lloga un local i paga per endavant els mesos d'octubre, novembre i
desembre que importen 250.000 u.m./mes.
Seguidament compra mobiliari per 4 milions que pagarà al cap de 60 dies.
Durant els tres mesos, i especialment durant el mes de desembre, l’empresa ven viatges
per valor de 5 milions de u.m.
Al iniciar el mes de desembre, paga el deute pendent del mobiliari.
Rep factures de despeses vàries: llum, aigua, telèfon i electricitat dels tres mesos per
800.000 u.m., decideix pagar-les el dia 2 de gener de 1998.
Els sous del personal és de 1500 mil u.m. mensuals que paga el primer dia hàbil del mes
següent.
a) Analitzar l'evolució dels recursos de l'empresa en aquests tres mesos (octubre a
desembre).
ACTIU NO
CURRENT O
FIX +
Mobiliari +
ACTIU
CURRENT
=
Caixa
=
Capital +
1.
+ 20.000
=
+ 20.000
2.
-750
=
3.
+ 4.000
NET PATRIMONIAL +
Resultat +
+ 5.000
=
5.
-4.000
=
Creditor +
Comptes a pagar
-750
=
4.
PASSIU
+4.000
+5.000
-4.000
6.
=
-800
+800
7.
=
-1.500
+1.500
T.
+4.000
+20.250
=
+ 20.000
+1.950
0
+2.300
Cal remarcar que cada transacció, genera un nou balanç, i que cada un dels apunts comptables
d’aquest apartat suposaria una situació patrimonial diferent. A continuació es mostra el balanç
dels diferents moments i a l’apartat c), el balanç resultant.
Balanç després del dia 1 d’octubre:
ACTIU
Immobilitzat
Material
Mobiliari
Circulant
Disponible
Caixa i Bancs
20.000
20.000
20.000
PASSIU
Net patrimonial
Capital
Pèrdues i Guanys
Exigible a curt termini
Comptes a pagar
20.000
20.000
46
Balanç després del dia 2 d’octubre:
ACTIU
Immobilitzat
Material
Mobiliari
Circulant
Disponible
Caixa i Bancs
19.250
19.250
19.250
19.250
PASSIU
Net patrimonial
Capital
Pèrdues i Guanys
Exigible a curt termini
Comptes a pagar
19.250
20.000
20.000
-750
Seguidament es fa un altra operació:
ACTIU
Immobilitzat
Material
Mobiliari
Circulant
Disponible
Caixa i Bancs
23.250
4.000
4.000
4.000
19.250
19.250
19.250
PASSIU
Net patrimonial
Capital
Pèrdues i Guanys
Exigible a curt termini
Comptes a pagar
23.250
19.250
20.000
-750
4.000
4.000
Balanç després de tres mesos d’activitat, és a dir, al desembre:
ACTIU
Immobilitzat
Material
Mobiliari
Circulant
Disponible
Caixa i Bancs
28.250
4.000
4.000
4.000
24.250
24.250
24.250
PASSIU
Net patrimonial
Capital
Pèrdues i Guanys
Exigible a curt termini
Comptes a pagar
28.250
24.250
20.000
4.250
4.000
4.000
24.250
4.000
4.000
4.000
20.250
20.250
20.250
PASSIU
Net patrimonial
Capital
Pèrdues i Guanys
Exigible a curt termini
Comptes a pagar
24.250
24.250
20.000
4.250
Balanç al iniciar el mes de desembre:
ACTIU
Immobilitzat
Material
Mobiliari
Circulant
Disponible
Caixa i Bancs
Balanç del 2 de gener, després de pagar les despeses:
ACTIU
Immobilitzat
Material
Mobiliari
Circulant
Disponible
Caixa i Bancs
23.450
4.000
4.000
4.000
19.450
19.450
19.450
PASSIU
Net patrimonial
Capital
Pèrdues i Guanys
Exigible a curt termini
Comptes a pagar
23.450
23.450
20.000
3.450
L’última transacció s’anota com un compte a pagar, però no hi ha cap sortida de caixa perquè
és un exigible previst que encara no s’ha efectuat. El balanç corresponent està a l’apartat c).
47
b) Compte de Resultats.
COMPTE DE RESULTATS
1998
+ Ingressos per Vendes
5.000
- Altres Despeses d’Explotació
(3.050)
Lloguer
(750)
Subministraments
(800)
Personal
(1.500)
BENEFICI TOTAL
1.950
Com s’ha explicat abans, el benefici total que es mostra al compte de resultats és exactament
el mateix que el resultat que hem vist a l’apartat a).
c) Balanç al 31 de desembre de 1997.
ACTIU
24.250
PASSIU
24.250
No Corrent
4.000 Net patrimonial
21.950
Material
Mobiliari
4.000
4.000
Corrent o Circulant
Disponible
Caixa i Bancs
TOTAL ACTIU
Capital
Pèrdues i Guanys
20.000
1.950
20.250 Exigible a curt termini
2.300
20.250
20.250
Comptes a pagar
24.250 TOTAL PASSIU
2.300
24.250
48
3.7. Exercicis relacionats
Exercici 3.1. JAUME C OMAS (2)
La gestoria de Jaume Comas va començar a funcionar a partir de l’1 de gener de 2002.
Fins al final d’aquell any van ocórrer els esdeveniments següents.
1.) Jaume va dur a terme diversos treballs (principalment per a família i coneguts) per als
quals va cobrar quatre milions de u.m. en efectiu.
2.) Va encarregar a la impremta del seu cunyat una tirada d’un fullet de publicitat que va
repartir pel barri. Va pagar 35.000 u.m. al seu cunyat per als fullets i 15.000 u.m. al seu
cosí per a ajudar en el repartiment.
3.) Durant l’any va utilitzar material d’oficina per 500.000 u.m..
4.) Va pagar 150.000 u.m. al seu banc pels interessos del préstec.
5.) Comptava amb que els mobles que havia comprat, li servirien aproximadament uns cinc
anys. Li resultava més difícil estimar quan de temps podria gaudir del seu despatx, però al
final va arribar a la conclusió de què no seria excessivament optimista comptar amb uns
25 anys.
6.) Va pagar la resta dels seus deutes amb “Mobles Robles” (1.050.000 u.m.) i “Tot per al
despatx” (1.000.000 u.m.)
7.) Al novembre es va instal·lar un telèfon. La primera factura (120.000 u.m.) va arribar a
finals de desembre; encara no s’havia pagat.
8.) Justament uns dies abans del final d’any, va acabar la tramitació d’un permís de residència
d’un professor de comptabilitat. Com es suposa, el professor encara no li havia pagat els
honoraris de 65.000 u.m.
Es demana:
a) Registrar les transaccions en la forma indicada, partint de la situació inicial descrita en
“Jaume Comas”.
b) Satisfet amb els resultats obtinguts en aquest any, Jaume va decidir pagar-se un
dividend de dos milions de u.m., va retenir la resta dels beneficis en la seva empresa.
Com es pot reflectir aquesta decisió?
Solució 3.1
Exercici 3.2 ISOPIPAS S.A.
Un bon amic químic et proposa de participar en un negoci una mica particular, però com ell
t’assegura, molt rendible. Ha descobert un procés químic a partir del qual es pot obtenir un
material que aïlla del soroll a base de closques de pipes, i ja va esbrinar que cada mes se’n
podrien vendre un mínim de 1.000kg. a un gran magatzem a raó de 350 u.m. el quilo. El gran
magatzem trigaria una mica a pagar (dos mesos després de la compra), però sempre amb tota
garantia.
Pel que fa al cost del material, el teu amic t’explica el següent. Les closques les hi poden
aconseguir de franc, en quantitat il·limitada, la seva promesa i una seva amiga, (caldria
convidar-les a sopar un cop al mes i es preveu gastar al voltant de 10.000 u.m. per sopar). Per
49
preparar 100kg. del material es necessiten dos kg. d’una substància que costa 1.250 u.m el kg.
El problema, però és que a més cal un catalitzador que costa 390.000 u.m. i que només té una
vida de sis mesos.
El teu amic té uns estalvis de 100.000 u.m., amb els quals, evidentment, no n’hi ha prou per
dur a terme el projecte. Per tant, et demana que hi posis tots els diners que faltin. Et promet
tornar-te el doble de la quantitat prestada en menys d’un any. Tens plena confiança en el teu
amic i en els seus plans, però abans de prendre una decisió et sembla convenient calcular
exactament quin seria el benefici, quina la quantitat a invertir i quan podria tornar-te els teus
diners. Per això prepares per a cada un i per al conjunt dels dotze primers mesos del projecte
una previsió del compte de resultats i un pressupost de caixa.
Solució 3.2
Exercici 3.3. RELACIÓ DE BALANÇ - COMPTE DE RESULTATS
La taula que segueix conté algunes dades dels balanços al principi i al final d’un any determinat
i del compte de resultats del mateix any. Calcula per a cada un dels tres casos les dades que
falten (la taula conté tots el apartats del balanç).
Concepte
Empresa A
Empresa B
Empresa C
Total actiu (principi d’any)
80.000
?
?
Total actiu (final d’any)
90.000
290.000
?
Proveïdors (principi d’any)
?
100.000
95.000
Proveïdors (final d’any)
?
?
85.000
10.000
20.000
‘
Capital social (principi d’any)
Capital social (final d’any)
Beneficis retinguts (principi d’any)
75.000
25.000
70.000
90.000
?
?
100.000
Ingressos
100.000
?
300.000
Despeses
85.000
180.000
260.000
Benefici
?
30.000
?
Dividends
0
10.000
?
Ampliació de capital
0
40.000
25.000
Beneficis retinguts (final d’any)
Solució 3.3
50
4. ELS LLIBRES COMPTABLES
Contingut del tema:
4.1.
4.2.
4.3.
4.4.
4.5.
4.1.
El compte com a instrument comptable
Classificació dels comptes
El cicle comptable
El llibre diari i el llibre major
Exercicis relacionats
El compte com a instrument comptable
EL COMPTE
El compte és un instrument que resumeix els augments i disminucions relacionats amb un
actiu, un passiu o un net patrimonial, incloent els ingressos i les despeses. El seu format és
divers, però el més útil per l’aprenentatge és en forma de T. En general, els elements que
configuren el compte són:
-
-
Títol del compte, ja que cada element patrimonial té un compte diferent que el
representa.
Saldo inicial, que seria el valor de dit element al període anterior, i a la vegada, el valor
de partida del període comptabilitzat. No hi ha saldo inicial als comptes d’ingressos i
despeses, ni tampoc en el primer any de funcionament d’una empresa.
Saldo final, que seria la quantitat de l’element un cop realitzades totes les anotacions
fins a una certa data.
Anotacions del compte, que són tots els augments i disminucions de valor resultants
de les diferents transaccions d’un determinat període.
Exempl e 4.1 Si tornem a l’exercici de Jaume Comas dels capítols anteriors veurem la utilitat
dels comptes.
ACTIU = PASSIU
(En milers)
Caixa +
1.
+10.000
2.
3.
4.
5.
6.
T.
-8.500
Material oficina +
Mobiliari +
Despatx=
Capital +
Préstec +
+10.000
+8.500
+1.500
+1.550
-450
-1.500
1.100
Comptes a pagar
+1.500
+1.550
+2.500
2.500
1.500
8.500
10.000
1.550
-450
+1.000
2.050
Aquesta és la taula de les transaccions que Jaume Comas feia en el primer any de
funcionament de l’empresa. Si ens fixem en les variacions que hi ha a la partida de caixa, per
exemple, ens adonem que es tracta de augments i disminucions de la mateixa. Aquesta
presentació de les dades planteja dos problemes: el primer, és que el processament i la
51
interpretació de la informació no resulta tan fàcil quan es tracta de moltes transaccions; i el
segon, és que no ens dóna informació rellevant, com seria saber si la variació final ha estat
positiva o negativa. És aleshores quan ens adonem que seria interessant poder agrupar tots els
augments del compte d’una banda, i totes les disminucions del mateix, en una altra, per tal de
veure quin és el resultat i l’efecte final. És per aquest motiu que la comptabilitat utilitza els
comptes en forma de T que s’exposen a continuació.
EL COMPTE EN FORMAT T
A la figura de la dreta veiem un
esquema del que seria un compte
en forma de T (també s’anomena
simplement, una T). Evidentment el
nom prové de la seva estructura i
forma. Pel que fa a les
nomenclatures de Deure i Haver,
corresponen
als
conceptes
tradicionals comptables, dels
Figura 4.1. Resum del compte en format de T.
quals hi ha diferents teories al
respecte, però han canviat amb el pas dels anys i per tant, actualment no volen dir altra cosa
que “Part esquerra del compte T” i “Part dreta del compte T”, respectivament.
La millor manera d’interpretar el compte T és entendre que el Deure fa referència a l’anotació
d’un import en la part esquerra del compte, que també se’n diu carregar. En canvi, abonar
significa anotar un import en la part dreta del compte.
Segons el tipus de compte, és a dir, si són elements patrimonials d’actiu o de passiu i net
patrimonial, els fets de carregar o abonar seran diferents.
SALDO D’UN COMPTE
El saldo final d’un compte serà la diferència entre la suma total dels imports anotats en el
Deure i la suma total dels imports anotats a l’Haver.
-
Si el Deure és més gran que l’Haver, direm que el saldo final és deutor.
Si el Deure és més petit que l’Haver, el saldo final és creditor.
52
TERMINOLOGIA COMPTABLE I PROCEDIMENT
Figura 4.2. Gràfic resum del procediment comptable en el format T.
La figura anterior resumeix com anotarem les variacions dels elements patrimonials. Val a dir
que els saldos finals indicats són els que normalment s’espera que l’empresa presenti, ja que,
per exemple, la diferència entre els augments i disminucions d’una actiu, s’espera que sigui
positiva, què és el mateix que dir que s’esperar que tingui un saldo final deutor. A continuació
s’exposa cada cas amb més detall:
-
-
Comptes d’actiu: Es carreguen els augments de valor del compte i s’abonen les
disminucions. El saldo inicial es presenta al Deure i el saldo final, normalment, a
l’Haver. Aquest resultat serà el que aparegui al balanç de situació a la partida
pertinent.
Comptes de net patrimonial i de passiu: Contràriament, el saldo inicial i els augments
de valor figuren a l’Haver, i per tant, s’abonen. Les disminucions del compte es
carreguen i el saldo final, què s’espera que tingui saldo creditor, quedarà reflectit al
balanç.
Aquest procediment resulta intuïtiu si recordem el funcionament del balanç de situació, ja que
situem els fets positius de l’actiu a la dreta (al Deure), i els fets positius dels passius, a la dreta.
D’altra banda, cal no oblidar que totes les transaccions afecten al balanç, sigui de forma directa
o indirecta, mitjançant el compte de resultats; per tant, també necessitem comptes que anotin
les variacions en els ingressos i les despeses. Com s’ha comentat anteriorment, aquests
comptes no presenten saldo inicial.
53
Figura 4.3. Gràfic resum del procediment comptable, pels comptes de
despesa i d’ingressos.
-
Comptes de despesa: Com els actius, es carregaran els augments en les despeses i
s’abonaran les disminucions. El saldo final es presenta al compte de resultats.
Comptes d’ingressos: Com els passius, carreguem les disminucions en els ingressos i
abonem els augments de valor d’aquest compte. Anàlogament, el saldo final figura al
compte de resultats.
La diferència entre aquests dos comptes dóna lloc al benefici, que sempre s’espera que sigui
positiu, i que figura al balanç de situació.
-
Compte de beneficis retinguts: Aquest compte, com qualsevol altre element del
passiu, té un saldo inicial a l’Haver, on també s’inclouen els augments de valor que
tingui la partida. Es carregaran per tant les disminucions de valor, que poden ser
degudes al repartiment de dividends o que a un any l’empresa tingui pèrdues. El saldo
final també es troba al Deure.
Per entendre la raó d’aquest procediment cal tenir en compte que als comptes mai es
presenten valors en signe positiu, ja que els augments es situen a una columna i les
disminucions, a la contrària. A més, és important recordar que, pel principi de dualitat de
l’equació comptable fonamental, sempre hi haurà dos anotacions oposades per una mateixa
transacció, que estaran a dos comptes (o més) diferents i que una anotació esdevindrà al
deure i l’altre, a l’haver. A continuació es mostra un exemple per entendre millor la dinàmica
dels comptes en format de T.
Exempl e 4.1 Jaume Comas
Classifiquem les transaccions de l’exemple Jaume Comas (tema 2) que hem vist abans a la
pàgina XXXX segons la terminologia i procediment que ara coneixem.
54
Recordem que a l’exemple, Jaume Comas iniciava l’activitat en aquest període i que, per tant,
no hi ha saldos inicials a cap compte. A més, suposem que es tanquen els comptes després de
l’última transacció, i es calcula el saldo final de cada compte.
Caixa
10.000 (1) (2) 8.500
1.550 (4) (5) 450
(6) 1.500
SF:1100
Material d’oficina
2.500(6)
SF:2.500
Capital
SF:1.500
Préstec
(4)1.550
(1)10.000
Mobiliari
1.500(3)
Despatx
8.500(2)
SF:8.500
Comptes a pagar
450(5)
(3)1.500
(6)1.000
SF: 10.000
SF:1.550
SF: 2050
Analitzarem les tres primeres transaccions per veure quins efectes han tingut sobre el balanç
de situació.
1) Es constitueix l’empresa amb els diners de l’herència. Obrim els comptes de caixa i de
capital. El capital augmenta i per tant, s’abonen 10.000€ al compte de Capital, mentre
que a Caixa quan augmenta, com és un compte d’actiu, carreguem 10.000 €. Com
veiem, pel principi de dualitat, aquesta transacció queda compensada, com hem vist
fins ara, al balanç de situació.
2) Surten 8.500 € de caixa per pagar el despatx que Jaume Comas compra. Ambdós
comptes són d’actiu, però els moviments són contraris, de manera que d’una banda,
abonem aquesta quantitat a Caixa, perquè disminueix, i la carreguem a Despatx,
perquè augmenta.
3) Comprem mobiliari, és a dir, carreguem 1.500€ al compte, però no ho paguem al
comptat, i per tant, el passiu “Comptes a pagar” augmenta, i abonem 1.500€.
Exercici 4.1 Intenta seguir la mateixa interpretació per la resta de transaccions, comprovant
l’efecte de l’equació comptable fonamental i el procediment que s’ha seguit en cada cas.
A mode de resum i de “xuleta” a l’hora de fer els exercicis relacionats del tema, s’indica de
forma esquemàtica les variacions dels diferents comptes:
ACTIU
↑A ↓A
PASSIU
↓P ↑P
NET
PATRIMONIAL
↓NP ↑NP
INGRÉS
↑I
DESPESA
↑D
55
Figura 4.4. Taula resum del funcionament dels principals comptes.
Solució 4.1
Exercici 4.2 Per a cada un dels casos que s'enumeren tot seguit, indica si hi ha implícit un
"abonament" o un "càrrec".
Càrrec
Abonament
a) Disminució en caixa
b) Augment en vendes
c) Disminució en clients
d) Disminució en proveïdors
e) Augment en capital
f) Disminució en existències
g) Augment en despeses de personal
Solució 4.2
4.2.
Classificació dels comptes
Després de tots els conceptes explicats, podem dir que els comptes es poden classificar de la
següent manera:
SEGONS EL SALDO
Comptes de saldo deutor
Comptes de saldo creditor
Comptes d’actiu
Comptes de despesa
Comptes de passiu
Comptes de Net patrimonial
Comptes d’ingressos
SEGONS SI APAREIXEN AL BALANÇ O NO
Comptes permanents
(o patrimonials)
Apareixen al balanç
Comptes temporals (o de gestió)
Comptes d’actiu
Comptes de passiu
Comptes de Net patrimonial
Comptes d’Ingressos
Comptes de despesa
Cal especificar que els comptes temporals s’anomenen així perquè es tanquen en el compte de
resultats, com hem vist anteriorment, i no es reobren en el període següent. El benefici
periòdic (saldo del compte de resultats) es traspassa a reserves o a beneficis retinguts del
balanç de situació.
Exercici 4.3 Per a cadascun dels comptes següents, indiqui si són d'actiu, de passiu o de net i
el signe del saldo que tindran normalment (deutor o creditor):
a)
b)
c)
d)
Proveïdors.
Despeses de tributs.
Edificis llogats a tercers.
Préstecs concedits per l'empresa.
56
e)
f)
g)
h)
i)
Reserves.
Clients.
ingressos per interessos d'una compte corrent bancària.
Equip d'oficina.
Vehicles per repartiment.
Solució 4.3
QUADRE DE COMPTES DEL PLA GENERAL DE COMPTABILITAT
Grup
1
2
3
4
5
6
7
8
9
Pla General de Comptabilitat
Finançament bàsic
Immobilitzat
Existències
Creditors i Deutors
Comptes financers
Compres i despeses
Vendes i ingressos
Despeses imputades al Net patrimonial
Ingressos imputats al Net patrimonial
4.3.
El cicle comptable
Contingut
Net patrimonial i exigible a llarg termini
Actius fixos
Part dels actius circulants
Part dels passius i actius circulants
La resta de passius i actius circulants
Despeses
Ingressos
Despeses financeres per valoració d’actius i passius
Ingressos financers per valoració d’actius i passius
Figura 4.4. El cicle comptable. .
Fins a arribar a la presentació dels estats financers la informació comptable segueix un procés
anomenat el cicle comptable. Primerament, l’empresa efectua certes transaccions, que
necessiten de documentació formal per tal que després la informació que hi hagi als estats
financers es pugui corroborar i representi l’activitat de l’empresa. Les operacions i moviments
de l’empresa, degudament justificats, s’anoten al llibre diari i al llibre major, que com veurem,
són dos suports diferents per al processament d’informació comptable d’una companyia.
Aquests suports permeten fer el balanç de comprovació, el qual, a partir de l’equació
fonamental de comptabilitat tracta de comprovar les anotacions fetes fins a la data (i que el
comprenen el balanç de sumes i el balanç de sumes i saldos). Del resultat obtingut s’efectuaran
57
les correccions i ajustaments necessaris per tal d’elaborar els estats financers de l’empresa, i
que aquests siguin una imatge fidel de l’empresa i permetin prendre decisions o informar a
usuaris externs.
4.4.
El llibre diari i el llibre major
Els llibres de comptabilitat són instruments materials per anotar els fets comptables, i així
coordinar les diferents transaccions i elaborar els estats que representin la situació patrimonial
i financera de l’empresa.
EL LLIBRE DIARI
El llibre diari anota els assentaments comptables en ordre cronològic, com el seu propi nom
indica. Com hem vist a l’apartat anterior és el primer pas en l’anotació de les transaccions del
sistema comptable. L’anàlisi dels fets comptables ens permet explicar allò que ha anat succeint
en l’empresa a través de la seva activitat.
L’anotació de les transaccions es duu a terme mitjançant assentaments comptables, que
identifiquen els comptes carregats i abonats per una transacció. Novament, cal tenir sempre
en ment el principi de la partida doble, a partir del qual per cada operació l’ import total
carregat en un o més comptes ha de ser igual al import abonat en altres comptes. Diem doncs
que el llibre diari té una doble funció: cronològica i de coordinació.
Ela forma usual del llibre diari i dels assentaments és:
-
Data en què es produeix l’anotació.
Comptes afectats i vinculats a una mateixa transacció a la data especificada i, si escau,
explicació de la mateixa.
Anotació del número assignat a cada compte afectat per la transacció.
Imports carregats (al deure) i abonats (a l’haver) de cada compte, els quals han de ser
iguals segons el principi de la partida doble.
Figura 4.5. Assentament en el llibre diari.
EL LLIBRE MAJOR
El llibre major registra els assentaments en els comptes individuals. Podríem concloure que el
llibre major és el conjunt de tots els comptes (en format T). Els assentaments del llibre diari es
58
traspassen periòdicament al llibre major. El llibre diari i major, doncs, estan sincronitzats en el
temps i en les quantitats especificades.
Hi ha diaris auxiliars, que porten el registre d’aspectes concrets, com per exemple el llibre
auxiliar del compte de clients, que donen informació detallada d’alguns comptes del llibre
diari.
Exercici 4.4 A continuació s'exposen al llibre major uns comptes en els que s'han registrat
les operacions efectuades per una empresa en el primer mes de la seva activitat; cadascuna de
les operacions està representada per un número entre parèntesis.
(1) 5.000
(5) 1.500
CAIXA
(2) 100
(7) 100
CONSTRUCCIONS
(1) 3.000
TERRENYS
(4) 1.000
INSTAL·LACIONS
(2) 100
(3) 100
CAPITAL
(1) 8.000
(4) 1.000
MAQUINARIA
(3) 100
PRESTECS REBUTS
(5) 1.500
MERCADERIES
(6) 500
(7) 100
PROVEIDORS
(6) 500
Es demana:
a) A la vista d'aquesta informació, fer un anàlisi de cadascuna de les transaccions o fets
comptables (FC), indicant en el quadre que segueix les característiques de cada fet
comptable:
Tipus de comptes: Comptes d'actiu, de passiu, de net, de despesa o d'ingrés
Nota: Expressar el fet comptable de que es tracti, de manera literal. Per exemple: aportació dels
propietaris, en la constitució de I' empresa de tal actiu, per tant import de tantes unitats monetàries.
S’han realitzat els primers assentaments a mode d’exemple, per a una millor comprensió.
Comptes carregats
Núm FC
1
2
Comptes abonats
Tipus de
comptes
Caixa (Actiu)
Edificis (Actiu)
Augment o
disminució
Augment
Tipus de
comptes
Capital (NP)
Augment o
disminució
Augment
Instal·lacions
(Actiu)
Augment
Caixa (Actiu)
Disminució
Explicació FC
Una empresa es constitueix
aportant uns edificis i diners
en efectiu (inici del negoci)
8.000 um
Compra d’instal·lacions,
pagant en efectiu 100 um
59
3
Maquinària
(Actiu)
Augment
Instal·lacions
(Actiu)
Disminució
4
...
...
...
...
Comptes carregats
Núm FC
Tipus de
comptes
Augment o
disminució
Canvi de les instal·lacions
adquirides per maquinària
100 um
...
Comptes abonats
Tipus de
comptes
Augment o
disminució
Explicació FC
b) Fer les operacions anteriors en format d’assentaments de llibre Diari.
S’han realitzat els primers assentaments a mode d’exemple, per a una millor comprensió.
Núm Fet Comptable. 1
5.000
3.000
Caixa
Edificis
a
Capital
8.000
Caixa
100
Instal·lacions
100
Núm FC. 2
100
Instal·lacions
a
Núm FC. 3
100
Maquinaria
a
En el primer cas, es tracta d’un fet modificatiu, ja que la transacció està canviant l’estructura
del patrimoni empresarial (de fet, és el moment de constitució de l’empresa). En canvi, podem
observar com aquests assentaments es tracta de fets permutatius, tant per la teoria clàssica,
com per la moderna, ja que no canvia la quantitat o el patrimoni que té l’empresa, sinó que en
canvia la forma en què es materialitzen A més, en els fets comptables 2 i 3, els actius que
augmenten, es diu que són comptes que debiten, mentre que del compte que disminueix
(Caixa i instal·lacions, respectivament) diem compte acreditat.
60
4.5.
Exercicis relacionats
Exercicis sobre el com pte
Exercici 4.5 Indiqui si les proposicions que es ressenyen a continuació afecten al costat
esquerra o dret d'un compte i si impliquen augment o disminució:
1.
2.
3.
4.
5.
6.
7.
8.
9.
10.
Un càrrec al compte de Caixa per 1.000 u.m.
Un abonament de 50 u.m. al compte de Clients.
Un càrrec al compte de Creditors per 100 u.m.
Un càrrec al compte de Capital de 200 u.m.
Un abonament al compte d'ingressos per 50 u.m.
Un abonament al compte de Despeses per lloguers de 30 u.m.
Un abonament al compte de Proveïdors per 40 u.m.
Un abonament al compte de Treballs realitzats pendents de cobrament per 100 u.m.
Un càrrec al compte Despeses per interessos per 50 u.m.
Un abonament al compte Despeses de personal per 80 u.m.
Solució 4.5
Exercici 4.6 En cadascuna de les transaccions o fets comptables que es ressenyen a
continuació, indiqui si el compte que apareix indicat entre parèntesi ha de ser carregat o
abonat:
1. Compra amb pagament ajornat de mobiliari (Creditors).
2. Reembossament d'un préstec que va ser concedit per un banc en el passat (Préstecs
obtinguts).
3. Reembossament del deute mantingut amb un proveïdor (Caixa).
4. Deute amb el personal per sous del mes (Despeses de Personal).
5. Devolució a un client de part de la quantitat cobrada per treballs realitzats per
l'empresa (ingressos).
6. Rebaixa, per part del llogater, del import del lloguer satisfet per l'empresa al mes
anterior (Despeses de lloguer).
7. Pagament per la compra d'un camió (Vehicles).
Solució 4.6
Exercicis sobre el llibr e di ari
Exercici 4.7 Fer els assentaments de Diari referents a aquests fets comptables anteriors.
1. Una Empresa es constitueix aportant als socis 5.000 u.m. en efectiu 15.000 u.m. en
edificis.
2. Es satisfan despeses de notaria per la constitució de l'empresa per 100 u.m.
61
3. Es paga a la societat UNO els treballs de localització de l'empresa i altres estudis de
mercat previs a la constitució, pujant, en la seva totalitat, a un import de 150 u.m.
4. Compra equips d'oficina i mobiliari per 1.000 u.m., ajornant el pagament del 50%.
5. Compra accions de la societat DOS per un import de 500 u.m., pagant la compra al
comptat.
6. Es lloga la meitat de I'edifici a l'empresa TRES, pel que cobra 1 50 u.m.
7. Compra un terreny, pagant a canvi la meitat de les accions de la societat DOS.
8. Obté del banc H un préstec de 600 u.m. pagant, en el moment, per comissions
bancàries 12 u.m.
9. Paga per interessos del préstec del banc H 60 u.m.
Solució 4.7
Exercici 4.8 Exposi una breu explicació a cadascun del assentaments següents de Diari:
1.000 Caixa
5.000 Terrenys
2.000 Valors mobiliaris
a
Capital
8.000
a
Caixa
500
a
Clients
100
a
Clients
1.000
a
Caixa
500
500 Bancs
100 Efectes a cobrar
1.000 Mercaderies
500 Ingrés per prestació de serveis
Solució 4.8
Exercicis sobre el llibr e major
Exercici 4.9 Anota les transaccions que s'indiquen tot seguit en els comptes apropiats del
Llibre Major.
62
1.
2.
3.
4.
5.
Cobrament de 100 milions de u.m. de clients.
Compra de mercaderies per 50 milions de u.m. a crèdit.
Compra de maquinària per 100 milions de u.m. en efectiu.
Pagament de 75 milions a proveïdors.
Pagament de salaris del període: 20 milions de u.m..
Caixa
Clients
XXX
XXX
Existències
XXX
Proveïdors
XXX
Maquinària
XXX
Despeses de Personal
Solució 4.9
Exercici 4.10 Suggereix una explicació per a cadascuna de les transaccions següents
registrades en el Llibre Major.
Caixa
1.000(1)
(2) 300
500 (3)
(5) 250
(6) 625
Existències
(4) 700
Comptes a pagar
(7) 48
Solució 4.10
Clients
(3) 500
Maquinària
(2) 300
Proveïdors
(5) 250
(4) 700
Despeses d’energia
(7) 48
Capital
(1) 1.000
Despeses de Personal
(6) 625
63
Exercicis sobre el com pte i el diari
Exercici 4.11 Suggereixi una explicació per a cadascuna de les transaccions següents
comptabilitzades en les comptes que s’indiquen a continuació:
Caixa
1.000(1) 300 (2)
500(3) 250 (5)
625 (6)
Existències
700(4)
Creditors
48(7)
Clients
500 (3)
Proveïdors
250(5) 700(4)
Mobiliari
48(7)
Maquinària
300 (2)
Capital
1.000(1)
Bancs
625(6)
Solució 4.11
Exercici 4.12 Representar en els corresponents comptes els moviments comptables que
s’indiquen a continuació. Calcular el saldo final del compte i tancar-lo.
Clients: el saldo inicial del compte és de 15.600.a) com a conseqüència d’una venda emetem una factura per import de 1.250.b) un client ens paga l’import del seu deute, que puja a 2.570.c) un client ens torna part del material que l’havíem venut, per import de 570.d) realitzem una venda per valor de 5.840.- que es cobrarà a 30 dies.
e) emetem un rappel a favor d’un client, li rebaixem 240.- de l’import que ens deu.
Proveïdor : el saldo inicial és de 7.800.a) comprem materials per valor de 870.- que pagarem dins de dos mesos
b) paguem a un proveïdor l’import que li devíem, que puja a 1.200.c) un proveïdor ens descompte 90.- de l’import que li devíem donat que el material que
ens va entregar era defectuós.
d) hem adquirit a un proveïdor primera matèria per valor de 590.- que pagarem dins de
45 dies.
Bancs: el saldo inicial és de 8.450.a)
b)
c)
d)
e)
un client ens paga per transferència bancària l’import que ens devia, que puja a 1.250.paguem un deute amb un proveïdor per valor de 1.200.Ingressem 470.- en el compte corrent de l’empresa procedents de la caixa
paguem mitjançant xec bancari els serveis de l’assessor fiscal que pugen a 150.ingressem en el compte de l’empresa un xec que ens ha remès un client per valor de
2.100.-
64
f) el banc ens carrega en el compte corrent unes despeses financeres de 70.- derivades
d’una hipoteca sobre un local.
g) un dels socis aporta en concepte de capital un xec bancari per valor de 5.000.- que
ingressem en el compte corrent de l’empresa.
h) paguem mitjançant xec bancari un ordinador valorat en 2.460.Solució 4.12
Exercici 4.13 L’empres PRODUCTOS LÀSER present a 1 de gener de 2xx1 el següent balanç
de situació:
ACTIU
Elements de transport
Maquinària
Clients
Bancs
TOTAL ACTIU
5.000
2.500
3.000
7.500
18.000
NET PATRIMONIAL + PASSIU
Capital
Proveïdors a llarg termini
Proveïdors
10.000
4.000
4.000
TOTAL PASSIU
18.000
Al llarg de l’exercici econòmic de 2xx1 s’han realitzat les següents operacions:
1. un del nostres clients ens ingressa en el compte corrent 1.500.- que ens devia.
2. paguem mitjançant un xec a un dels nostres proveïdors l’ import que l’endeutàvem,
que era de 2.300.3. hem pagat 1.000.- en concepte de drets de traspàs per un local en el que obrirem
pròximament una botiga.
4. un banc local ens concedeix un préstec a curt termini per import de 900.-, que ens
ingressa en nostre compte corrent bancari.
5. comprem mobiliari per valor de 450.- per condicionar el local comercial, aquest import
el paguem al proveïdor dins de 18 mesos.
Es demana:
a. Obrir els comptes a partir dels saldos inicials del balanç, reflectint a continuació els fets
comptables que s’indiquen.
b. Determinar el saldo final dels comptes i tancar-losc. Confeccionar el Balanç de situació Final.
d. Comptabilitzar mitjançant assentaments en el llibre diari els fets comptables de
l’exercici anterior (núm.3).
Solució 4.13
65
Exercici 4.14 Comptabilitzar mitjançant assentaments en llibre diari els següents fets
comptables i confeccionar el compte de bancs, suposant que el seu saldo inicial sigui de
12.000.-:
1. girem a un client una lletra de canvi per valor de 1.000.- que ens l’accepta, es
compromet a pagar-la a 90 dies.
2. passats els 90dies, el client anterior ens paga en efectiu la lletra.
3. a través d’un xec bancari satisfem l’ import que devíem a un dels nostres creditors. La
quantitat que devíem puja a 450.-.
4. acabem de comprar una màquina altament especialitzada per valor de 4.580.- que
pagarem dins de 24 mesos.
5. hem liquidat el deute pendent amb un proveïdor mitjançant una transferència
bancària de 5.600.6. un proveïdor ens exigeix que abans de servir-nos determinats materials li avancem
part del preu, per la qual cosa li fem un xec per 5.800.-.
7. un client ens paga l’ import del seu deute, que puja a 3.400.-.
8. cancel·lem un préstec a curt termini de 1.100.- que ens havia concedit fa 6 mesos un
banc local, per la qual cosa el banc ens carrega aquest import en el compte corrent.
Solució 4.14
Exercici 4.15 Comptabilitzar mitjançant assentaments els següents fets comptables:
Alguns d’aquests casos serveixen per a un posterior repàs, quan s’hagi ampliat matèria. (Com
per exemple, el núm 28)
1. Paguem a un proveïdor en efectiu l’ import que li devíem, que era de 2.580.-.
2. Comprem per 5.600.- un equip per processar la informació pagant la meitat amb xec i
la resta queda pendent de pagament a 6 mesos.
3. Efectuem una venda al comptat a un client, que ens paga en efectiu 6.980.-.
4. Venem a crèdit a un client, facturant a 60 dies l’ import corresponent a la venda, que
puja a 48.650.5. Hem realitzat una compra a una proveïdor habitual per valor de 1.680.- que li paguem
al comptat i en efectiu.
6. Realitzem una compra a crèdit a un proveïdor, al qual li pagarem dins de 60 dies. El
valor dels materials adquirits és de 78.000.7. Acceptem una lletra de canvi a 60 dies al proveïdor anterior.
8. Fem efectiva la nòmina de l’empresa, que puja a 47.000.- mitjançant transferències
bancàries als comptes dels empleats.
9. El banc ens ha ingressat en el nostre compte corrent l’ import corresponent als
interessos d’una imposició a termini fix que tenim en aquesta entitat. Els interessos
són de 8.500.10. Ingressem en el compte corrent un xec que ens ha enviat un client per fer efectiu el
pagament del seu deute, el xec és de 11.500.11. Girem una lletra a un client per l’ import del deute que té amb nosaltres, el nominal
del deute és de 4.500.-. EL client ens accepta l’efecte.
12. Al seu venciment, el client ens abona l’ import de la lletra.
66
13. Hem obtingut d’un banc un préstec a llarg termini. de 4.000.- que ens ha ingressat en
el compte corrent.
14. Paguem per caixa les despeses derivades d’una campanya de publicitat en una
emissora local de ràdio, puja 8.700.15. El banc ens carrega en el compte corrent les despeses financeres corresponents als
interessos d’un préstec que tenim amb el banc, que pugen a 875.16. Compra al comptat per valor de 50.17. Compra a crèdit per valor de 40.18. Pagament de despeses de personal mitjançant un xec, pugen 500.19. Venda a crèdit per 50.20. Venda al comptat per 10.21. Un banc ens concedeix un préstec a tornar d’aquí a 2 anys per 2.000.-, que s’ingressa
en el compte corrent.
22. Es paga a un proveïdor un deute de 50.- mitjançant una lletra al nostre favor per el
mateix import.
23. Es paga el lloguer mitjançant un xec, puja a 10.24. Venda per 50.- cobrant la meitat al comptat.
25. Un client ens anticipa en efectiu 200.- acompte d’una comanda que li servirem
pròximament.
26. Comprem 50.- de diferents mercaderies, pagant al comptat 10.- i acceptant lletres per
la resta.
27. Rebem notificació d’una transferència bancària que ens ha realitzat un client, puja a
10.28. Paguem a través del banc diferents lletres de canvi que havíem acceptat i que ens han
presentat al cobrament.
29. Els accionistes de l’empresa han aportat 100.- en metàl·lic en concepte de capital.
30. Es paga a un proveïdor un deute per 50.31. Es cobra d’un client morós un deute antic per 50.000.32. Es paga mitjançant un xec de 72.- un deute amb hisenda pública.
33. Un client compra 50 unitats de producte a 110.-/u. que paga al comptat i en efectiu,
per tant li apliquem un descompte del 5% per pagament immediat.
34. L’empresa ha encarregat un màquina que li serà entregada dins de 2 mesos, i té un
valor de 5.000.- El fabricant de la màquina ha exigit un acompte del 10% del preu de la
màquina.
35. Es rep la màquina que s’havia encarregat, pagant un 30% del preu total, la resta es
pagarà a 60dies, acceptant lletres de canvi per aquest import.
36. Compra 100 unitat de primera matèria a un preu unitari de 180.- .El proveïdor
concedeix un termini de pagament de 30 dies, acceptant una lletra de canvi.
37. Paga a través del compte corrent la domiciliació del rebut de la llum per un import de
15.38. Ven 50kg. d’un producte a 250.-/kg. El client pagarà als 90 dies per la qual cosa li girem
un lletra per l’ import, ell l’accepta.
39. Es descompta la lletra anterior en un banc, que aplica un interès del 6% i una comissió
del 0.5%.
40. Paga al seu representat comercial mitjançant un xec de 320.- les comissions que s’han
meritat.
67
41. Un client torna, per defectuoses, una partida de productes comprats amb preu global
de 37.-. Se li fa entrega en efectiu per aquest import.
42. Venem una màquina amb valor comptable de 250.- per 200.-, quantitat que és
ingressada en el compte corrent.
43. Es paguen 100.- per la compra de diferents aplicacions informàtiques.
44. Es venen per 60.- diferents accions que havien estat comprades per 50.- quantitat que
s’ingressa en el banc. Les accions eren una inversió de caràcter permanent.
45. Adquirim en Borsa accions de diferents societats com inversió especulativa, que es
paguen mitjançant un xec bancari. Pugen a 20.46. S’amortitza en la seva totalitat un préstec a curt termini per 5.000.-. El banc ens
carrega una comissió del 0.5% sobre aquesta quantitat.
47. Com garantia del compliment de diverses obligacions assumides amb l’administració,
hem dipositat una fiança de 50.-, que es recuperarà abans de 2 anys.
48. Hem fet un xec a favor d’un client en concepte de rappels sobre les compres que ens
va realitzat. Puja a 57.49. Venem a crèdit per valor de 500.50. Per la venda anterior, el client ens accepta dues lletres de canvi de igual import, amb
venciment a 60 dies.
51. Les dues lletres anteriors són descomptades en una entitat financera. El banc aplica un
interès del 5% i una comissió del 0.75%.
52. Al venciment de les lletres, el client fa efectiva només una lletra, l’altra resulta
impagada. El banc la torna, carregant unes despeses de devolució de 20.53. Finalment, el client, paga 200.- i es dóna per saldat el seu deute.
54. Es cobra a través del nostre compte corrent els dividends corresponent a la nostra
cartera de valores. Pugen a 55.55. Paguem mitjançant xec de 125.- les despeses de reparació de la nostra flota de
vehicles.
56. Hem fet un xec de 40.- a favor d’un proveïdor per tal d’assegurar-nos el
subministrament futur d’una sèrie de materials.
57. Cobrem l’arrendament d’un local de la nostra propietat, 70.-, que tenim arrendat a
una altra empresa.
58. El nostre assessor fiscal ens passa la factura dels seus honoraris, que puja a 20.-. Es
liquida als 30 dies.
59. Paguem mitjançant una transferència l’ impost sobre béns immobles i l’ impost sobre
activitats econòmiques. Pugen a 24.60. Acceptem una lletra de 67.- a un dels nostres proveïdors.
61. Hem adquirit un ordinador amb cost de 249, que es paguen en metàl·lic.
62. L’ impost sobre beneficis d’aquest any puja a 34.- que es pagaran el proper any.
Solució 4.15
68
Exercicis de repàs
Exercici 4.16 Assenyalar si els fets comptables que s’indiquen afecten al deure o a l’haver
del compte i si suposen un increment o una disminució:
D
H
+
-
Un abonament al compte de caixa
Un càrrec al compte de capital
Un càrrec al compte de maquinària
Un abonament al compte de deutors
Un abonament al compte de vendes
Un càrrec al compte de despeses d’arrendament
Un càrrec al compte d’equips informàtics
Un abonament al compte d’interessos de deutes
Un càrrec al compte de creditors
Un abonament al compte de terrenys
Solució 4.16
Exercici 4.17 En cada un dels fets comptables que sindiquen assenyaleu si el compte que
apareix entre parèntesis es carregaria o s’abonaria:
Càrrec
Abonament
Compra al comptat de maquinària (caixa)
Venda de mercaderies al comptat (vendes)
Venda de mercaderies a crèdit (clients)
Pagament dels sous del mes (despeses de personal)
Devolució d’unes mercaderies al proveïdor (mercaderies)
Cobrament d’un import pendent d’un client (clients)
Pagament d’un import pendent a un proveïdor
Compra a crèdit de mercaderies (mercaderies)
Devolució d’un préstec bancari (deutes bancaris)
Pagament dels interessos d’un préstec (interessos de deutes)
Solució 4.17
Exercici 4.18 Expliqui que és el que indiquen cada un dels següents assentaments (quin fet
comptable reflecteixen):
1)
2)
3)
13M Bancs
3M Existències
a
Capital social
16M
a
Bancs
6M
4M Edificis
2M Terrenys
3M Mercaderies
69
4)
5)
6)
7)
8)
a
Bancs
Proveïdors
1M
2M
a
Bancs
Efectes comercials a pagar
800.000
2.2M
a
Ingressos per serveis
4.5M
a
Bancs
Efectes comercials a pagar
500.000
1.5M
a
Bancs
Caixa
1.6M
600.000
a
Caixa
Efectes com. a pagar
300.000
1.5M
a
Bancs
350.000
a
Bancs
Proveïdors
100.000
200.000
a
Bancs
Proveïdors d’immobilitzat
curt termini
1M
3M
a
Caixa
Bancs
500.000
1.5M
a
Bancs
200.000
a
Clients
400.000
a
Efectes comercials a pagar
Bancs
150.000
25.000
a
Bancs
Efectes comercials a pagar llarg
termini
200.000
800.000
a
Terrenys
4M
3M Elements de transport
1M Caixa
3.5M Efectes comercials a cobrar
2M Proveïdors
2.2M Efectes comercials a pagar
1.8M Equips processos
d’informació
9)350.000 Sous i salaris
10)300.000 Primeres matèries
11)
12)
4M Vehicles
2M Proveïdors immobilitzat curt
termini
13)200.000 Proveïdors
14)200.000 Caixa
200.000 Efectes comercials a cobrar
15)175.000 Compres
16)
17)
1M Prov. Immobilitzat curt termini
1.5M Equips processos d’informació
4.5M Deutors
70
Benefici procedent immobilitzat
material
2M
Caixa
Bancs
20.000
80.000
18)100.000 Arrendaments
a
71
5. EXISTÈNCIES
Contingut del tema:
5.1.
5.2.
5.3.
5.4.
5.5.
5.6.
5.7.
5.8.
5.9.
5.10.
Tipus d’existències
Terminologia sobre les existències
Comptabilització de les existències
Sistema d’inventari permanent
Sistema d’inventari periòdic
Principis comptables per les existències.
Càlcul del cost de la mercaderia
Clàusules incoterms
Esquema resum.
Exercicis relacionats
A continuació procedim a tractar temes més específics de comptabilitat. Aquest tema
introdueix a l’estudiant l’anàlisi d’un cas concret d’actius corrents, les existències, que
s’inclouen al grup 3 del Pla General Comptable. D’altra banda, i donada la seva complexitat,
aquest tema anirà acompanyat de molts exemples per tal de facilitar la comprensió i entendre
millor l’efecte de les variacions d’existències en la comptabilització del total de l’actiu, i per
tant, del balanç de situació.
Com veurem, hi ha dues maneres de comptabilitzar les existències: el sistema periòdic i el
sistema permanent. Cal fer esment que el Pla General Comptable, pel qual es regeix la
comptabilitat al país, per defecte utilitza el sistema d’inventari periòdic, però en cap cas és
aquest obligatori. Moltes vegades la utilització d’un sistema o un altre dependrà de les
característiques de l’empresa.
5.1.
Tipus d’existències
Figura 5.1. Tipus d'existències. .
72
Les existències són el conjunt de béns o d’altres productes que són propietat de l’empresa i
que estan disponibles per a la seva venda o per a ser processats. Dins d’aquesta definició
podem distingir entre les existències que l’empresa adquireix de l’exterior, dels seus
proveïdors, i que necessita per la seva activitat (primeres matèries, combustibles, embalatges,
mercaderies...); i aquelles que l’empresa mateixa produeix, i que separem en: productes en
curs, semiacabats i acabats.
5.2.
Terminologia sobre les existències
Mercaderies: Béns disponibles per a la venda, que han estat comprats per a tornar a ser
venuts, a diferència dels productes acabats d’una empresa industrial.
Primeres matèries: Elements comprats per a ser utilitzats en l’elaboració d’un producte, per
exemple: la llana.
Productes en curs: Material, feina i altres costos acumulats en productes que s’estan
elaborant.
Productes acabats: Costos acumulats en l’elaboració de béns acabats i disponibles per a ser
venuts.
Cost de les Vendes: Cost de les existències un cop es venen els béns. És important percebre
que els béns per a ser venuts són existències, i estan a l’actiu circulant. Els costos d’aquestes
existències un cop es venen es converteixen en una despesa, que és el Cost de les Vendes.
Descomptes en compres/vendes: Reducció en el preu facturat degut a que les existències no
compleixen les condicions establertes (defectes, diferències en la qualitat). No es tornen les
mercaderies.
Devolució de compres/vendes: Productes retronats al proveïdor o pel client.
Diferències d’inventari (Només es poden calcular si s’utilitza els sistema d’inventari
permanent): Diferències degudes a robatoris, pèrdues d’existències, o existències fetes malbé
durant el període comptable. Diferència entre les existències finals comptables i les existències
finals calculades pel recompte físic.
Vendes brutes: Total de vendes anotades en el compte de Vendes.
Vendes netes: Vendes menys devolucions de vendes i menys “Rappels” de vendes.
Compres netes: Compres menys devolucions de compres i menys “Rappels” de compres.
Marge Brut o Benefici Brut: Vendes netes menys el cost de les vendes. Moltes vegades
s’expressa en percentatge: Marge Brut (Benefici) % = Marge Brut(Benefici)/Vendes
73
5.3.
Comptabilització de les existències
Figura 5.2. Comptabilització de les existències.
A la figura anterior es resumeix com s’hauria de comptabilitzar el compte d’existències per
cadascun dels dos tipus d’inventari. Al mateix temps, podem observar quines són les
diferències entre ambdós sistemes.
D’una banda, el sistema permanent està actualitzat en tot moment, de manera que cada
compra o venda de mercaderies es computa directament al compte d’existències, variant així
de valor. Per tant, se suposa que a cada període el saldo del compte serà exacte a les
existències que hi ha al magatzem. Per calcular les existències finals doncs, s’hauran d’ajustar
les existències que segons la comptabilitat hi ha d’haver al magatzem i les que realment hi ha,
mitjançant el recompte físic. En teoria no hi hauria d’haver cap diferència d’inventari, però
sempre és possible alguna baixa degut a una pèrdua, malbaratament o robatori.
D’altra banda, el sistema periòdic, com el seu propi nom indica, s’ajusta periòdicament, per
exemple al final del cicle comptable. Això vol dir que no mostra el valor de les existències en el
magatzem a cada moment del cicle comptable. El saldo final apareix al compte després de fer
els ajustaments necessaris, un cop s’ha fet el recompte físic per calcular les existències finals.
La figura 5.3. resumeix les diferències més importants:
74
Figura 5.3.: Comparació entre el Sistema d’inventari permanent i el periòdic.
La diferència més important és per tant, la informació que els dos sistemes ens donen sobre
les existències i el seu valor. Com s’ha comentat abans, algunes empreses no admeten el
sistema permanent, ja que es tracta de productes molt diferenciats i amb un alt valor unitari.
Un exemple són els concessionaris de cotxes, que fàcilment poden conèixer el marge brut de
cada producte. Un altre exemple són els joiers, que cada joia té la seva etiqueta amb la
informació referent al preu i al cost de la venda, que en aquest cas, depèn molt del cost de les
matèries primeres, com l’or i les pedres precioses. Així doncs, un cop s’efectua una venda, és
individual i independent de la resta i es comptabilitza automàticament al compte d’existències
i de cost de la venda.
El cas de les ferreteries, o els supermercats, és diferent, ja que ofereixen molts productes,
molts variats i que solen tenir un preu de venda, i per tant un marge brut, petit. En aquest cas,
cada vegada que es comptabilitza una venda no es pot tornar a calcular el preu i el cost de la
venda, o resulta més difícil. Per això se sol utilitzar el sistema periòdic, que avalua la diferència
d’inventari a final d’any (o en un període determinat). Aquest sistema sembla força útil i menys
costós, però en contrapartida, ens proporciona menys informació i no tan detallada del
compte a cada moment.
No obstant, amb els avenços en els sistemes informàtics que hi ha actualment, les empreses
tenen sistemes integrats en què fàcilment poden saber el cost de les vendes al moment, ja que
tota la informació està connectada entre si i de forma automàtica s’actualitza quan s’efectua
una compra o venda. D’aquest manera el sistema d’inventari permanent es torna més viable i
possible, i sobretot, menys costós.
75
5.4.
Sistema d’inventari permanent
Ens interessa analitzar doncs, com comptabilitzar les existències pels dos sistemes possibles.
En el cas del sistema d’inventari permanent, al compte d’existències es carregaran, els
augments d’existències, com de qualsevol actiu, i sempre al preu d’adquisició de les mateixes.
Al deure del compte hi haurà doncs, les compres de mercaderies i les devolucions de vendes,
que també fan augmentar el nostre estoc. Paral·lelament, a l’haver del compte s’abonaran les
disminucions d’existències, ja sigui perquè s’ha produït una venda o perquè hem retornat
alguna compra efectuada. També, sempre es comptabilitzarà al preu d’adquisició. Finalment,
el saldo final del compte d’existències sempre ha de ser igual al valor de les existències
disponibles al magatzem.
Figura 5.4. i 5.5. Sistema d’inventari permanent.
Es creu convenient analitzar cada cas específic de transaccions que poden afectar o veure’s
afectades pel compte d’existències i el sistema de valoració emprat.
ANOTACIÓ DE COMPRES I VENDES EN EL SISTEMA D’INVENTARI PERMANENT
Figura 5.6. Comptabilització de compres i vendes en el sistema d’inventari permanent. .
Anotarem la compra d’existències, com ja hem vist, com un càrrec al compte d’existències i un
abonament al compte que faci referència al mètode de pagament de dita compra (caixa,
bancs, proveïdors, efectes a pagar...). En canvi quan es venen existències, s’han de fer dos
76
assentaments al llibre diari: s’abona el import de la venda al compte de Vendes, i es carrega
l’augment en caixa o similar per l’entrada de diners degut a la mateixa. Seguidament, s’ha de
realitzar un assentament que pertanyi al cost que ha suposat aquesta venda, que serà
especificat a preu d’adquisició. Aquest mateix import serà el que quedarà reflectit al compte
d’existències, ja que és la disminució real del compte. És a dir, al compte d’existències no ha
d’haver el preu al qual s’ha venut la mercaderia, perquè també estaríem incloent el marge que
ens emporten de tal venda. És per això que s’efectua un doble assentament: d’una banda, el
flux monetari que implica vendre un producte, i d’altra, l’efecte resultant sobre el valor de les
existències.
Dit d’una altra manera, mitjançant aquest doble assentament podem entendre el resultat de
les operacions com la diferència entre les vendes i el cost de les vendes. D’aquí doncs també
podem extreure la relació que hi ha entre el marge brut i el valor de la venda.
Exempl e 5.1 Es ven al comptat a un client 1.200 € de materials, que ens havien costat 650€.
Al llibre diari anotarem de la següent manera:
1200 Caixa
a
Vendes
1200
a
Existències
650
650 Cost de vendes
Els comptes del diari major quedaran així:
Caixa
1.200 (1)
Vendes
(1)1.200
Cost de les vendes
650(2)
Existències
(2) 650
Els efectes d’aquesta transacció al balanç serien els següents:
ACTIU
Caixa +
Existències
1.
2.
+1.200
T.
1.200
=
=
NET PATRIMONIAL
Ingressos
- Despeses
=
Vendes
=
=
+1.200
-650
-650
=
1.200
+ PASSIUS
- Cost vendes
-650
-650
ANOTACIÓ DE DEVOLUCIÓ DE COMPRES I DE VENDES EN EL SISTEMA PERMANENT
L’anotació de devolucions de compres o de vendes resulta semblant a la compra o venda en sí
mateix ja que no deixa de ser una reducció sobre la primera operació. Si retornem unes
compres que havíem realitzat, les nostres existències disminueixen, per tant, abonem el
77
import i a la vegada, carreguem el mateix import al compte que augmentarà quan ens retornin
els diners (a caixa, per exemple). El import serà igual al preu que es va pagar a l’hora de
comprar les mercaderies, el preu d’adquisició.
En el cas que es produeixi una devolució d’alguna venda que s’hagi realitzat, semblant al cas
d’abans, s’haurà de fer dos assentaments: un corresponent al càrrec de despesa (entesa com
una disminució dels ingressos anteriors) per la devolució de vendes, que té un compte a part, i
que a la vegada suposa una reducció de la nostra caixa o similar; i d’altra banda, un segon
assentament que reflectirà l’efecte a la partida d’existències que dit retornament tindrà, és a
dir, augmentaran les existències i disminuirà el cost de les vendes, ja que el deixem de tenir.
Cal recordar que aquest segon assentament ha d’estar necessariament indicat a preu
d’adquisició, ja que així és com es valoren les existències.
Figura 5.7. Anotació de devolució de compres i de vendes en el sistema
d’inventari permanent.
Encara que s’assemblen a la comptabilització anterior, s’ha de diferenciar entre les compres,
que és una relació amb els nostres proveïdors, de les devolucions de vendes, que suposa una
operació amb els nostres clients. De la mateixa manera, les vendes són una transacció amb els
clients, però la devolució de compres es tracta d’una operació amb els proveïdors a qui es va
comprar primerament.
Exempl e 5.2 De la venda efectuada a l’exemple 1, ens retornen un 10% dels materials
perquè no s’havien entregat en bon estat.
Al llibre diari anotarem de la següent manera:
Ex. 1 1200 Caixa
a
Vendes
1200
a
Existències
650
a
Caixa
120
a
Cost de vendes
65
650 Cost de vendes
Ex. 2
120 Devolució de vendes
65 Existències
78
Els comptes del diari major quedaran així:
Caixa
1.200 (1) (3) 120
Devolució de Vendes
120 (3)
Cost de les vendes
650(2) (4)65
Existències
65(4) (2) 650
Els efectes d’aquesta transacció al balanç serien els següents:
ACTIU
Caixa + Existències
1.
2.
+1.200
3.
-120
-650
4.
Tot.
=
=
NET PATRIMONIAL (PiG)
Ingressos
- Despeses
=
Vendes
=
=
+1.200
- Cost vendes
-650
+120
+65
1.080
-Devolució
vendes
-585
+65
=
1.200
-585
+120
ANOTACIÓ DE DESCOMPTES DE COMPRES I DE VENDES EN EL SISTEMA PERMANENT
Si alguna compra o venda té algun tipus de descompte, no està variant l’entrada o sortida
física de les existències, però si la valoració de les mateixes.
Analitzarem el descompte més senzill, que seria aquell derivat d’un tracte especial entre el
proveïdor i l’empresa, o entre l’empresa i el client. Aquest pacte en el preu de les mercaderies
és previ a l’operació, i per tant, ja quedarà reflectit en la posterior factura que s’efectuï. A
continuació veiem un exemple per tal d’entendre millor el procediment:
Exempl e 5.3 Compra de mercaderies a crèdit per 20.000€. Com tenim un contracte a llarg
termini amb el proveïdor, ens fa sempre un preu especial, que és un descompte del 1% sobre
el import de les mercaderies.
19.800 Existències
20.000-10%=19.800
a
Proveïdors
19.800
Exempl e 5.4 Les nostres mercaderies estan properes a la data de caducitat, i fem un
descompte del 10% sobre el preu de venda inicial a un client que compra a crèdit 1.500€ de
mercaderies.
El 10% de 1.500 euros és 15€. Per tant, fem una venda per 1.485€, ja el descompte és a la
factura.
79
Si les mercaderies havien costat 1.000€, hem de fer l’assentament del cost de les vendes que
pertoca
1.485 Clients
a
Vendes
1.485
a
Existències
1.000
1.000 Cost de les vendes
Exempl e 5.5 Ara imaginem que, contràriament a l’exemple anterior, nosaltres venem al
preu de venda previst, però un cop les mercaderies arriben al client, aquest ens reclama que
estan properes a la data de caducitat i que vol un descompte. Aleshores, el descompte no es
produeix abans d’elaborar la factura, i hem de reflectir aquesta reducció del preu de venda a
posteriori.
1.500 Clients
a
Vendes
1.500
a
Existències
1.000
a
Clients
15
1.000 Cost de les vendes
15 Vendes
Aquest cas és el que reflecteix la figura següent. Veiem a més la representació pel cas del
descompte de compres.
Figura 5.8. Anotació de descomptes de compres i vendes en el sistema
permanent.
80
Anotació de descomptes per quantitat de compres i vendes al sistema permanent
Els descomptes per quantitat, o “rappels” de compres o de vendes, tenen un compte apart al
llibre major, i per tant la seva anotació és diferent.
Figura 5.9. Anotació de descomptes per quantitat, ràppels de compres i
vendes en el sistema d’inventari permanent.
Exempl e 5.6 Es compra una quantitat molt elevada de mercaderies per a tots els punts de
distribució de la nostra empresa. El total ascendeix a 12.000€. Per això, els nostre proveïdor
ens fa un rappel sobre compres per un total de 3.000€. Paguem mitjançant una lletra de canvi
a 30 dies.
12.000 Existències
a
Efectes comercials a pagar
12.000
a
Ràppels de compra
3.000
3.000 Efectes comercials a pagar
El compte de “rappels” de compra és un compte que es restarà al cost de les mercaderies, als
ingressos d’explotació del compte de resultats. Anàlogament, el compte de ràppels de vendes,
es restarà al compte de vendes, dins les despeses d’explotació del compte de resultats.
Posteriorment entrarem a aquests càlculs en detall per determinar el cost de les vendes i el
marge brut en el sistema d’inventari permanent.
Mirem com afecta al llibre major i al balanç de situació:
Exitències
12.000 (1)
Efectes comercials a pagar
3.000 (2) (1)12.000
Ràppels de compra
(2) 3.000
81
ACTIU
Existències
1.
+12.000
2.
T.
+12.000
=
NET PATRIMONIAL
+ PASSIUS
=
Ingressos d’explotació
Efectes comercials
=
Ràppels de compres
a pagar
=
+12.000
=
+3.000
- 3.000
=
+3.000
+9.000
Anotació de descomptes de compres per pagament immediat en el sistema permanent
Un altre tipus de descompte sobre les compres que una empresa realitza és per pagar abans
d’una data determinada pel proveïdor, que pot ser en el mateix moment de la compra. També
se’n diu per pagament immediat o pagament avançat. Per tant, aquest descompte només el
rebrem si es compleix aquesta condició. Mirem la figura 5.10 per veure com seria l’anotació:
Figura 5.10. Anotació de descomptes de compres per pagament immediat en el
sistema d’inventari permanent.
Exempl e 5.7 Comprem mercaderies per valor de 6.000€. El proveïdor ens diu que si paguem
abans de 5 dies, es fa un descompte de 500€. Nosaltres finalment paguem als tres dies.
Dia 1
6.000 Existències
Dia 3
6.000 Proveïdors
a
Proveïdors
6.000
a
Caixa
Descomptes per pagament
immediat
5.500
500
Els descomptes de compres per pagament immediat es comptabilitzen com un ingrés financer,
i estarà per tant al compte de resultats.
82
Exempl e 5.8 Comprem unes mercaderies necessàries pel nostre procés de fabricació per
valor de 4.000€. El proveïdor ens diu que, si paguem en el moment immediat de fer la compra,
li aplicarà un descompte del 5% a la factura.
4.000 Existències
a
Caixa
Descomptes per pagament
immediat
3.800
200
Com s’ha comentat a l’exemple anterior, la nostra sortida de caixa al final és només de 3.800€,
degut al descompte aplicat, però nosaltres hem comprat unes mercaderies que tenen valor de
4.000€. La diferència es considera que és un ingrés financer per nosaltres.
Anotació de descomptes de vendes per pagament immediat en el sistema permanent
Exempl e 5.9 Ara imaginem que nosaltres som un proveïdor d’un determinat producte, que
vol cobrar en menys de 5 dies i estableix un descompte per pagament immediat de 500€ als
seus clients? Suposem que aquestes mercaderies ens van costar 2.000€ i que en venem per
valor de 6000€
Dia 1
Dia 3
6.000 Clients
a
2.000 Cost de les vendes
a
5.500 Caixa
500 Descomptes de vendes per
pagament immediat
Vendes
6.000
Existències
2.000
Clients
6.000
a
Com veiem, en aquest exemple hi ha una combinació de dos conceptes que hem vist fins ara.
D’una banda, ara som proveïdors d’un producte que venem als nostres clients, però que a
nosaltres també ens va suposar un cost per adquirir-lo abans de transformar-lo (suposem que
comprem una matèria primera, que transformem, i que venem el producte acabat). Aleshores,
d’una banda, comptabilitzem la venda, i el cost de la mateixa. Tres dies més tard,
comptabilitzem el cobrament de la venda. És important parar atenció a què el descompte que
apliquem als nostres clients per pagar dins de la data establerta és per nosaltres una despesa
financera, que apareixerà al compte de resultats.
EL COST DE LES VENDES EN EL SISTEMA D’INVENTARI PERMANENT
Com hem vist al llarg de tots els exemples fins ara, el cost de les vendes en el sistema
d’inventari permanent s’ha d’anotar després de cada venda i devolució de vendes que es
produeixi, al compte Cost de les vendes (o cost brut de les vendes).
S’ha de calcular doncs, el cost net de les vendes per a cada període.
83
Figura 5.11. Càlcul del cost net de les vendes en el sistema d’inventari permanent. .
Al saldo final del compte de cost brut de les vendes s’ha de restar els ràppels de compres que
s’hagin produït, i afegir o restar les diferències d’inventari, si és què n’hi ha, entre les
existències finals comptables i les reals mitjançant un recompte físic. El resultat és el cost net
de les vendes. Cal dir que els descomptes de compres per pagament immediat, com veiem, no
es dedueixen d’aquest cost, ja que no formen part dels ingressos d’explotació, sinó que són
ingressos financers.
EL MARGE BRUT EN EL SISTEMA D’INVENTARI PERMANENT
No hem d’oblidar que el càlcul de
les vendes i del cost de les vendes
ens ha de permetre calcular el
marge brut, o benefici brut,
d’explotació de la nostra activitat.
Per calcular les vendes netes,
restarem a les vendes produïdes
les devolucions i els ràppels de
vendes. Després restarem el cost
net d’aquestes vendes i obtindrem
el marge brut del període.
Figura 5.12. Càlcul del marge brut en el sistema d’inventari
permanent.
Exempl e 5.10 Som un concessionari de cotxes que compra al fabricant de la mateixa marca
50 cotxes, que costen 2.100€ la unitat. Resulta que els cotxes de color gris no es venen
fàcilment i en retornem 5. Venem 3 cotxes per 39.000€ en total, però un dels clients ens
retorna un cotxe dins de la garantia establerta per un imperfecte en el motor. Del període
anterior, ja teníem 10 cotxes al concessionari.
Hem d’elaborar els assentaments al llibre diari de totes les transaccions descrites
anteriorment:
84
105.000 Existències
a
10.500 Proveïdors
a
Proveïdors
105.000
Existències
10.500
a
Vendes
39.000
a
Existències
6.300
a
Clients
13.000
a
Cost de la venda
2.100
39.000 Clients
6.300 Cost de la venda
13.000 Devolució de vendes
2.100 Existències
També hem d’anotar totes les variacions al llibre major, al compte d’existències.
Existències
20.000 (2) 10.500
105.000 (1) (4) 6.300
2.100 (5)
Saldo final:
110.300
SISTEM A D’INVENTARI PERMANENT: UN EXEMPLE SENZILL
Es resol aquest exercici pel sistema d’inventari permanent.
El mes inicia amb existències per valor de 1.500.1. Ven a crèdit a un client per 400.- materials que havien costat 250.2. Compra al comptat materials per 550.3. Retorna a un proveïdor productes comprats per 60.- El proveïdor ho descompta de la
factura pendent de pagament.
4. Compra a crèdit materials per 110.5. Fa una devolució a un proveïdor d’existències amb un cost de 10.-. El proveïdor ens
envia un xec per aquest import.
6. Ven al comptat productes per 1.200.- El seu cost fou de 1.000.- quan es van comprar.
7. Un client retorna materials defectuosos per valor de 100.- El seu cost d’adquisició fou
de 75.8. Les existències al magatzem al final del període són 900.-
Assentaments al llibre diari:
1.)
400 Clients
a
Vendes
400
a
Existències
250
a
Caixa
550
250 Cost de vendes
2.)
550 Existències
3.)
85
60 Proveïdors
a
Existències
60
a
Proveïdors
110
a
Existències
10
a
Vendes
1.200
a
Existències
1.000
a
Clients
100
a
Cost de vendes
75
a
Existències
15
4.)
110 Existències
5.)
10 Bancs
6.)
1.200 Caixa
1.000 Cost de vendes
7.)
100 Devolució de vendes
75 Existències
8.)
15 Diferències d’inventari
Per analitzar les variacions del compte d’Existències, fem el compte en format T del llibre major :
Existències
(0) 1.500 250 (1)
(2) 550 60 (3)
(4) 110 10 (5)
(7) 75 1.000 (6)
2.235 1.320
+15
Saldo comptable 915
Saldo real 900
Calculem el marge brut obtingut de les activitats:
Compte de resultats:
Vendes
- Devolució de vendes
1.600
(100)
Vendes netes
1.500
Cost de vendes
Diferències d’inventari
Marge brut
(1.175)
(15)
310
86
5.5.
Sistema d’inventari periòdic
Anteriorment s’ha explicat per quines raons una empresa pot preferir no utilitzar el sistema
d’inventari permanent. La comptabilització doncs, es pot fer pel sistema periòdic, que té certes
modificacions que a continuació s’analitzen.
Figura 5.13. Esquema del sistema d’inventari periòdic. .
La característica principal d’aquest mètode és que el saldo que apareix al compte d’existències
no està actualitzat, i per tant, no s’era igual a les existències reals que es trobin al magatzem.
Per tant, serà molt important fer els ajustaments pertinents en el compte al final del cicle
comptable, que anomenarem com a regularització d’existències.
La metodologia es caracteritza per un compte d’Existències que es desdoblarà en dos
operacions diferents: compres i vendes.
Figura 5.14. Desdoblament del compte d’existències al sistema d’inventari periòdic.
.
87
Si durant el cicle comptable no s’anoten les variacions en les existències, necessitem dos
comptes que les reflecteixin. Les compres que es produeixin s’anotaran a un compte de
despesa; i les vendes, a un compte d’ingrés, ambdós integrats al compte de resultats i sempre
valorats a preu d’adquisició, les compres; i a preu de venda, les vendes; seguint amb la lògica
explicada al sistema permanent.
Així doncs, al principi del cicle comptable, el compte d’existències mostra allò que tenim al
magatzem, ja que aquest es va tancar i ajustar al final del cicle anterior. Després, durant el
període s’anotaran tot tipus de compres, vendes i devolucions als comptes de despesa i ingrés
pertinents. Per tancar el cicle comptable, s’haurà de fer un recompte físic i a la regularització
d’existències per valorar el cost de les vendes i el marge brut obtingut.
ANOTACIÓ DE COMPRES I VENDES EN EL SISTEMA D’INVENTARI PERIÒDIC
Figura 5.15. Anotació de compres i vendes al sistema periòdic. .
El cas més senzill de compra o venda d’existències quedaria anotat al llibre diari de la manera
anteriorment explicada i com la figura 5.15 indica.
ANOTACIÓ DE DEVOLUCIÓ DE COMPRES I DE VENDES EN EL SISTEMA PERIÒDIC
88
Figura 5.16. Anotació de devolució de compres i de vendes en el sistema periòdic.
.
En el cas que es produeixi una devolució de compres, o una devolució de vendes, també hi
haurà dos comptes per a tal cosa. Les devolucions de compres seran un ingrés que
contrarestarà el compte de compra d’existències i, de la mateixa manera, s’anotarà l’import
del preu d’adquisició. Les devolucions de vendes, es restaran del compte de vendes i per tant,
el compte funciona com un compte de despesa. Es comptabilitza a preu de venda.
Figura 5.17. Anotació al llibre diari de la devolució de compres i de vendes en el
sistema periòdic. .
ANOTACIÓ DE DESCOMPTES DE COMPRES I DE VENDES EN EL SISTEMA PERIÒDIC
Els descomptes en el sistema d’inventari periòdic s’anotaran directament als comptes de
compra i venda d’existències.
-
Si hi ha un descompte en les compres efectuades, suposarà una disminució del
compte de despesa Compra d’existències, al preu que es van adquirir. Al mateix temps,
es carregarà el compte pertinent al flux monetari que el descompte representa.
-
Si hi ha un descompte en les vendes, això farà que carreguem el compte de vendes,
perquè hi haurà una disminució en aquest compte d’ingrés. Paral·lelament, s’ha
d’abonar la quantitat al compte de caixa, o similar, al preu de venda de les existències.
89
Figura 5.18 Descomptes en el sistema periòdic. .
Com ja sabem gràcies al sistema d’inventari periòdic, els descomptes per quantitat i per
pagament immediat tenen uns comptes propis, i per tant la seva anotació al llibre diari és una
mica diferent. En cavi, no hi ha gaire diferència entre la metodologia entre els dos sistemes,
com mostren les següents il·lustracions.
Anotació de descomptes per quantitat de compres i vendes al sistema periòdic
Figura 5.19. Ràppels de compres i vendes en el sistema periòdic.
.
Exemple 5.11 Comprem 1000 unitats d’una mercaderia determinada al nostre proveïdor, a
un cost de 15€/unitat. A més a més, obtenim un ràppel de compres del 5% per fer una
comanda superior a 500 unitats. Paguem a crèdit.
15.000 Compres
a
Proveïdors
15.000
a
“Ràppels de compres”
750
750 Proveïdors
90
Anotació de descomptes de compres per pagament immediat en el sistema periòdic
Exemple 5.12 Mateix exemple anterior però ara el nostre proveïdor ens diu que, si paguem
al comptat, ens fa un descompte de 100€ sobre la comanda total, i acceptem.
15.000 Compres
a
Caixa
Descomptes de compres per
pagament immediat
14.900
“Ràppels de compres”
750
100
750 Caixa
a
Veiem que l’annotació és molt semblant a com ja havíem vist, tret el fet que no utilitzem el
compte d’existències, sinó de compres. Els descomptes per pagament immediat, o pronto
pago, són com un ingrés financer que hem d’abonar enlloc d’incloure aquesta quantitat a
caixa, ja que són uns diners que estem deixant de pagar.
Figura 5.20. Anotació de Descomptes de Compres per Pagament Immediat en el
Sistema d’Inventari Periòdic. .
Anotació de descomptes de vendes per pagament immediat en el sistema periòdic
En el cas del descompte de vendes, enlloc del compte d’existències, variarà el compte de
vendes.
Exempl e 5.13 Ara imaginem que nosaltres som un proveïdor d’un determinat producte,
que vol cobrar en menys de 5 dies i estableix un descompte per pagament immediat de 500€
als seus clients? Suposem que aquestes mercaderies ens van costar 2.000€ i que en venem per
valor de 6000€
Dia 1
6.000 Clients
a
Dia 3
5.500 Caixa
500 Descomptes de vendes per
pagament immediat
Vendes
6.000
Clients
6.000
a
91
Exercici 5.2 Si et fixes, és l’exemple 9, utilitzat en el sistema d’inventari permanent, però pel
cas del sistema periòdic. Percep les diferències en ambdós casos:
-
No hi ha un assentament pel cost de les vendes.
El compte d’existències tampoc varia degut a l’operació.
Figura 5.21 Anotació de Descomptes de Vendes per Pagament Immediat en el
Sistema d’Inventari Periòdic. .
EL COST DE LES VENDES EN EL SISTEMA D’INVENTARI PERIÒDIC
Arribats a aquest punt, seria interessant preguntar-se, si no hem anotat al llibre diari el cost de
les vendes, després de cada venda efectuada, com ho calcularem?
El cost de les vendes es calcula sumant les compres netes efectuades al període a les
existències inicials (Exi) que l’empresa tingués del període anterior, i restant les existències que
no s’han venut en el període, i per tant, encara estan al magatzem estocades (Exf ). La figura
següent il·lustra el càlcul.
S’entén per compres netes (Cn) al import de
la compra que apareix en la factura més les
despeses addicionals que s’hagi pogut tenir,
com ara transports, duanes, etc., menys els
descomptes obtinguts per la compra.
Seguin amb el raonament, el cost de les
vendes es pot expresar amb la següent a de
fórmula:
Cost de les vendes = Exi + Cn – Exf
És a dir, el cost de les vendes és igual a les existències inicials més les compres netes menys les
existències finals. També es pot dir que el cost de les vendes serà el resultat de les compres
netes més la variació d’existències del període, que pot ser positiva o negativa.
És molt important especificar que totes les
Figura 5.22. Càlcul del cost de les vendes al sistema
periòdic.
92
variables del càlcul han d’estar valorades de la mateixa forma, a preu d’adquisició.
Més concretament, el cost de les vendes per un període determinat consisteix es:
Compres d’existències
-
Devolucions de compres
-
“Ràppels” de compres
+
Saldo inicial d’existències
-
Saldo final d’existències
=
COST DE LES VENDES
Compres netes
Variació
d’existències
Les compres d’existències es coneixen a través del compte de despesa corresponent del
compte de resultats, així com les devolucions i els ràppels, que corresponen a les compres
netes. Els descomptes de compres per pagament immediat, com veiem, no es dedueixen ja
que no representen ingressos d’explotació, sinó ingressos financers.
AJUSTAMENTS NECESSARIS EN EL SISTEMA D’INVENTARI PERIÒDIC
Al final del període, com s’ha comentat al llarg del capítol, aquest sistema requereix de certs
ajustaments. Explicarem aquest procés a través d’un exemple.
Exemple 5.14 Al final del període tenim els següents comptes al llibre major, amb els
següents saldos finals:
Existències
30.000
Compra d’existències
75.000
Venda d’existències
90.000
Necessitem calcular doncs, la variació d’existències que s’ha produït durant el període per
actualitzar les dades del compte d’existències, que recordem, presenta el seu saldo inicial del
cicle comptable. La variació d’existències és la diferència entre el valor de les existències finals
(Exf) i les inicials (Exi ) . Les existències inicials venen donades pel compte d’existències i les
existències finals, es calculen mitjançant un recompte físic del magatzem. Pel nostre exemple,
suposem que les existències finals són de 20.000€.
Cost de les vendes = Exi + Cn – Exf = Cn + (Exi - Exf)
Variació d’existències = Exi - Exf
Si Cn són les Compres de Mercaderies
En aquest cas, la variació d’existències és igual a 30.000 – 20.000 = 10.000 €
Tot seguit, s’ha d’anotar l’ajustament tant al llibre diari, com al llibre major:
93
30.000 Variació d’existències
a
Existències (saldo inicial)
30.000
a
Variació d’existències
20.000
20.000 Existències (saldo final)
El mateix càlcul realitzat anteriorment es pot observar al llibre diari. També ens hem d’adonar
què la variació d’existències té el seu propi compte:
Existències
30.000 10.000
Saldo final:
20.000
Variació d’existències
30.000 20.000
Saldo final:
10.000
Finalment és important tenir clar com afecta l’ajustament al balanç de situació:
-
El saldo final del compte d’existències, ara sí són les existències reals que hi ha al
magatzem, i per tant, és el import que apareix al balanç de situació.
-
El saldo final del compte de variació d’existències, serà igual a l’augment o disminució
de les existències en el magatzem durant el període, i apareixerà al compte de
resultats, i indirectament, al balanç de situació.
Les figures 5.23 i 5.24 resumeixen tot el procés d’ajustament que hem seguit:
94
Figura 5.23. Ajustaments al final del període. .
Figura 5.24. Ajustaments al final del període (2). ,
Esquemàticament, els passos a seguir són els següents:
-
Saber el valor de les existències inicials
Recompte físic per conèixer les existències finals.
Calcular la variació d’existències.
Fer els assentaments pertinents als canvis anteriors al compte d’existències i de
variació d’existències.
Analitzar com això afecta al cost de les vendes.
Ara bé, a l’exemple anterior, les existències finals eren més grans que les existències inicials, i
per tant el saldo final assenyalava un augment de les existències estocades al magatzem, la
qual cosa suposa una disminució del cost de les vendes, ja que si són vendes que no han estat
venudes i es queden en estoc, no cal comptabilitzar el cost de venda, sinó que ja es
comptabilitzarà quan siguin venudes al període següent.
Figura 5.25. Ajustaments en el cost de les vendes en el sistema d’inventari periòdic.
95
Com la figura anterior mostra, si les existències finals són menors que les existències inicials, el
cost de les vendes es veu augmentat. Significa que, en quantitat les vendes han estat majors
que les compres i que les existències que hi havia al magatzem, després de totes les vendes i
compres, han disminuït; és a dir, hem venut totes les existències que hem comprat i una part
de les que havia estocades. Per tant, el cost de les vendes augmentarà.
EL MARGE BRUT EN EL SISTEMA D’INVENTARI PERIÒDIC
Anàlogament al càlcul de les compres netes, les vendes netes seran les vendes un cop
descomptada la devolució de vendes i els “ràppels” sobre vendes que s’hagin produït.
Un cop obtingudes les vendes netes, restarem el cost de les vendes, i sabrem quin és el
benefici o marge brut de l’empresa.
Figura 5.26. Marge brut en el sistema periòdic.
EL SISTEMA PERIÒDIC: UN EXEMPLE SENZILL
És el mateix exemple que en el cas del sistema d’inventari permanent. Ara, es resol aquest
exercici pel sistema d’inventari periòdic.
El mes inicia amb existències per valor de 1.500.1. Ven a crèdit a un client per 400.- materials que havien costat 250.2. Compra al comptat materials per 550.3. Retorna a un proveïdor productes comprats per 60.- El proveïdor ho descompta de la
factura pendent de pagament.
4. Compra a crèdit materials per 110.5. Fa una devolució a un proveïdor d’existències amb un cost de 10.-. El proveïdor ens
envia un xec per aquest import.
96
6. Ven al comptat productes per 1.200.- El seu cost fou de 1.000.- quan es van comprar.
7. Un client retorna materials defectuosos per valor de 100.- El seu cost d’adquisició fou
de 75.8. Les existències al magatzem al final del període són 900.1.)
400 Clients
a
Vendes
400
a
Caixa
550
a
Devolució de compres
60
a
Proveïdors
110
a
Devolució de compres
10
a
Vendes
1.200
a
Clients
100
a
Existències inicials
1.500
a
Variació d’existències
900
2.)
550 Compres
3.)
60 Proveïdors
4.)
110 Compres
5.)
10 Bancs
6.)
1.200 Caixa
7.)
100 Devolució de vendes
8.)
1.500 Variació d’existències
900 Existències finals
Per veure els canvis en el compte d’existències, en aquest cas, utilitzem el compte de variació
d’existències.
Variació d’Existències
1.500 900
Existències
1.500 1.500
900
sd. 600
sd.900
Tot seguit, calculem les vendes netes i el marge brut:
Compte de Resultats:
Vendes
- Devolució de vendes
1.600
(100)
Vendes netes
1.500
Variació d’existències
Compres
- Devolució de compres
Marge brut
660
(70)
(600)
(590)
310
97
És molt important percebre i entendre les diferències que hi ha entre un sistema d’inventari i
l’altre. Com veiem, però, el marge brut resultant és sempre el mateix en ambdós casos.
Exercici 5.3 Digues les diferències que hi ha en el procés de comptabilització i càlcul entre el
sistema d’inventari periòdic i el permanent i com afecten al balanç de situació.
5.6.
Principis comptables per les existències.
PREU D’ADQUISICIÓ
S’anoten els actius pel seu preu d’adquisició o pel cost de producció. El preu d’adquisició inclou
totes les despeses relacionades amb les compres (exemple: despeses de transport) i totes les
despeses necessàries perquè l’actiu estigui disponible per a ser utilitzat (per exemple, costos
d’instal·lació). No obstant, sempre es triarà el menor preu entre el preu d’adquisició i el preu
de mercat, és a dir, el preu actual de mercat es compara amb el cost històric o d’adquisició i el
menor dels dos, és aquell que s’utilitza en la valoració.
COMPTABILITAT EN BASE ACUMULADA. PRINCIPI DE DATA DEL FET
Es reconeix el ingrés quan els béns s’han venut o lliurat independentment del cobrament. De la
mateixa manera que es reconeix la despesa quan es produeix independentment de quan es
paga.
5.7.
Càlcul del cost de la mercaderia
Fins al moment el cost de les mercaderies ha estat un valor donat. No obstant, és un fet molt
important per a les empreses. En el cas de les empreses industrials, el cost de les vendes és el
cost de producció de les mateixes. A partir de la comptabilitat de costos, o analítica, es calcula
el cost total del producte produït i venut, considerant totes les despeses necessàries, incloent
una part proporcional d’aquelles despeses fixes que no estan directament relacionades amb la
producció d’un bé en concret.
D’altra banda, les empreses comercials, no duen a terme un procés de transformació del
producte, però compren mercaderies que després distribueixen als clients. Si l’empresa fa
servir un sistema d’inventari permanent, haurà de saber el cost de cada producte venut. Si pel
contrari, fa servir un sistema d’inventari periòdic, ha de conèixer el cost de les existències que
romandran al magatzem. En qualsevol dels dos casos, és necessari quantificar aquest cost.
A més, el preu d’aquestes mercaderies pot variar amb el temps de manera que ens podem
trobar amb existències d’un mateix producte però per les quals s’han pagat preus diferents, i
això ha de quedar reflectit a la nostra comptabilitat. A continuació s’exposen els mètodes més
comuns per valorar les existències de les empreses comercials. La tria del mètode a seguir serà
important, ja que afectarà a la quantificació de la partida d’Existències del balanç de situació, i
tindrà diferents conseqüències. El càlcul del cost de les vendes no correspondrà amb el flux
físic de les mercaderies, ja que, tractant-se de productes de les mateixes característiques,
aquest no és rellevant per a la comptabilitat de l’empresa.
98
Mètode FIFO (First In First Out)
Com el propi nom indica, aquest mètode de valoració és força intuïtiu. Es tracta de valorar les
existències venudes a raó del cost de les primeres existències que van entrar al magatzem.
Com s’ha comentat anteriorment, això no implica que realment les existències segueixin el
mateix ordre d’entrada i de sortida del magatzem. Aquest sistema permet que la valoració de
les existències no disti molt del preu actual del mercat, ja que s’intenta que el termini entre
l’entrada i la sortida d’un producte sigui el mínim i per tant, el preu i el cost de venda
mantindran una certa relació. A més, implica una pauta concreta a seguir i impossibilita canvis
extraordinaris per tal de maquillar el resultat.
Exempl e 5.15 La següent taula mostra l’ordre en què s’ha comprat una certa mercaderia.
Posteriorment hi ha l’ordre en què s’han venut diferents quantitats i es determina el cost de
les vendes.
DATA DE COMPRA
UNITATS
COST UNITARI
10/10/10
200
50 u.m.
10/11/10
400
54 u.m.
25/11/10
200
52 u.m.
DATA DE VENDA
UNITATS
COST UNITARI
COST TOTAL DE LA VENDA
25/10/10
12/11/10
100
200
50 u.m.
50 u.m.
54 u.m.
100 x 50 = 5000 u.m.
100 x 50 = 5000 u.m.
100 x 54 = 5400 u.m.
30/11/10
400
54 u.m.
52 u.m.
300 x 54 = 16.200 u.m.
100 x 52 = 5200 u.m.
TOTAL
36.800 u.m.
Tot i que la mercaderia és la mateixa, per alguna raó ha costat diferent. En la primera venda no
hi ha cap efecte, però en la segona per exemple, quan es venen 200 unitats, 100 corresponen
encara a la primera compra, amb un cost de 50u.m. la unitat, i la resta, es computaran amb el
cost de la segona compra, que va pujar a 54u.m. la unitat. El cost total de la venda és la suma,
és a dir 10.400 u.m. De la mateixa manera, la venda del dia 30 de novembre s’efectua amb
mercaderies comprades el 10 i el 25 de novembre, exactament 300 unitats i 100 unitats. Per
tant, les 300 primeres unitats venudes tindran un cost de 16.200 u.m. i la resta de 5.200 u.m.
En el sistema d’inventari periòdic, es calcularà el cost total de les mercaderies que romanen al
magatzem, ja que com sabem no es fa un càlcul constant de cada venda. En aquest cas, la
variació d’existències seria igual a les 100 unitats que queden al magatzem multiplicades pel
seu cost unitari, en definitiva, 5.200 u.m. (ja que no hi havia existències inicials).
Mètode LIFO (Last In First Out)
Aquest mètode és exactament el cas oposat al FIFO, ja que valora les existències en funció del
cost de les últimes unitats comprades. Es considera que les despeses necessàries per vendre
99
un producte seran més acurades si la compra i la venda d’aquest s’ha efectuat en el mateix
període, o amb una diferència de temps molt petita i que per tant, el compte de resultats és
més real, tot considerant que més o menys sempre es compra allò que es vendrà
posteriorment i que per tant la variació d’existències és petita. El pla general de comptabilitat
no permet que les empreses l’utilitzin, però sí que estava força estès en el passat. La raó és
perquè permet en certa manera manipular el benefici, i mostrar un benefici inferior per tal de
pagar menys impostos, desvirtuant així la imatge fidel de l’empresa.
Exempl e 5.16 Càlcul del cost de les mateixes vendes de l’exemple anterior, a partir del
mètode LIFO. Es destaca en cursiva els canvis que provoca.
DATA DE COMPRA
UNITATS
COST UNITARI
10/10/10
200
50 u.m.
10/11/10
400
54 u.m.
25/11/10
200
52 u.m.
DATA DE VENDA
UNITATS
COST UNITARI
COST TOTAL DE LA VENDA
25/10/10
100
50 u.m.
100 x 50 = 5000 u.m.
12/11/10
200
54 u.m.
200 x 54 = 10.800 u.m.
30/11/10
400
52 u.m.
54 u.m.
200 x 52 = 10.400 u.m.
200 x 54 = 10.800 u.m.
37.000 u.m.
TOTAL
Ara, el cost de les existències no venudes és de 5.000 u.m. ja que es valoren al cost unitari
d’aquelles primeres compres que després no s’han venut. El cost total de les vendes ara és
superior, ja que els preus han anat en augment, així com les quantitats venudes.
COST PROMIG PONDERAT
Aquest mètode proposa calcular el preu promig ponderat de les existències venudes, tot
sumant els diferents costos i dividint la quantitat entre el número d’unitats. La variació
d’existències també es calcula de la mateixa manera, a partir del cost promig resultant. No
obstant, només serveix en el cas del sistema d’inventari periòdic, ja que el càlcul només es pot
realitzar un cop es coneixen els diferents costos incorreguts.
Exempl e 5.17 Càlcul del cost promig ponderat de les existències venudes a l’exemple
anterior.
DATA DE COMPRA
UNITATS
COST UNITARI
COST TOTAL
10/10/10
200
50 u.m.
10.000 u.m.
10/11/10
400
54 u.m.
21.600 u.m.
100
25/11/10
200
TOTAL
800
52 u.m.
10.400 u.m.
42.000 u.m.
El cost unitari segons el cost promig ponderat és igual a =
Aleshores, el cost total de les vendes en aquest cas seria de 36.750 u.m. ja que es tracta de
sumar el total de les vendes, 700 unitats, i multiplicar-les pel cost promig ponderat,
independentment del dia de compra o venda de les mercaderies. La variació d’existències seria
de 5.250 u.m.
5.8.
Clàusules incoterms
Finalment, aquest apartat tracta de concretar que inclou el preu d’adquisició al qual una
empresa comercial compra les mercaderies. El cost d’adquisició consta del preu de compra
facturat pels proveïdors, tot considerant els diferents descomptes que ja s’han comentat, però
a més hi ha altres despeses addicionals, relacionades amb el transport de les mercaderies des
del magatzem del proveïdor fins a l’empresa en qüestió.
Les clàusules incoterm permeten establir quins d’aquests costos addicionals formaran part del
preu d’adquisició de les mercaderies, i que per tant, l’empresa compradora haurà de pagar.
Així doncs, com a despeses del trajecte es considera: els transports, assegurances, despeses de
la duana o similar, o qualsevol tipus de revisió i custodia de les mercaderies.
La figura següent mostra diferents clàusules, que es diferencien per quines despeses del
trajecte assumeix el proveïdor, o el comprador, escenificat amb dos ports marítims diferents:
Figura 5.27. Il·lustració dels tipus de clàusules incoterms. . Adaptació de Sistemas de Información contable,
V.Serra, B.Giner, E.Vilar. Il·lustracions obtingudes de http://www.yakubiuk.com, entre altres.
101
Com es pot observar, en la modalitat Ex-works el comprador assumeix tots els costos fins que
les mercaderies arriben a la seva fàbrica. En canvi, a la clàusula F.O.B (Free on board), el
comprador només se’n fa càrrec de les despeses des del port d’origen, de manera que el
proveïdor assumeix les despeses de transportar les mercaderies des del seu magatzem al port.
El C.I.F. (Cost, Insurance and Freight) implica que el proveïdor es fa càrrec del cost,
l’assegurança i el transport de mercaderies fins al post de destí i finalment, el DDP (Delivered
Duty Paid) seria el contrari al Ex-works, ja que el proveïdor assumeix tots els costos fins que les
existències són entregades al comprador.
En funció de la clàusula utilitzada, tindrà diferents implicacions en la comptabilitat, ja que en
alguns casos s’hauran de registrar mercaderies que es troben en camí, però que com ja són de
l’empresa compradora, han de quedar reflectides. Un altre fet a considerar és que moltes
vegades les despeses de transport s’han de computar a diverses mercaderies, ja que en un
mateix trajecte s’estan transportant diferents productes. Serà important doncs, establir un
sistema de comptabilitat de costos eficient que tingui en compte aquests fets. El repartiment
dels costos de transport se sol dur a terme en base al volum, pes o valor monetari dels
productes. Sigui com sigui, tant el mètode de repartiment com les clàusules pactades
segueixen un principi d’uniformitat, per tal de poder comparar la informació comptable sobre
les existències en el temps.
5.9.
Esquemes resum del tema.
Les següents figures serveixen com a resum i comparació dels dos sistemes d’inventari
presentats al llarg del tema.
Figura 5.28. Sistema d’inventari permanent. .
102
Figura 5.29. Sistema d’inventari periòdic. .
103
5.10.
Exercicis relacionats
Exercici 5.4 SISINVEX S.A.
Fer els assentaments que corresponguin a les operacions següents:
1. Utilitzant el sistema d’inventari permanent
2. Utilitzant el sistema d’inventari periòdic
a) Les existències inicials de mercaderies estan comptabilitzades per 1.000 i el deute
comptabilitzat amb el proveïdor és de 1.000.
b) Compra de mercaderies a crèdit per 500, pagant en efectiu 50 en concepte de transport.
c) Paga 100 als proveïdors.
d) Venda a crèdit per 1.200, concedint un descompte de 50. El cost de la mercaderia venuda
és de 300.
e) Paga deutes als proveïdors de 700 i aconsegueix 100 de descompte per pagament
immediat.
f) Compra d’existències a crèdit per 200. Al revisar la compra s'observa defectes en la qualitat
de les mercaderies i se’n retorna la meitat al proveïdor.
g) Venda de mercaderies a crèdit per 1.000, el cost de la qual era de 250.
h) El client anterior retorna la meitat de les mercaderies rebudes per incompliment de les
condicions de la comanda.
El recompte físic de les mercaderies al final de I' exercici va ser de 1.200 i no es va poder
detectar les causes de la diferencia amb el recompte comptable.
Solució exercici 5.4 SISINVEX
Exercici 5.5 QUADRE AMB DADES PENDENT S
Es demana calcular les dades que falten en la taula que es mostra a continuació:
Concepte
Vendes
Existències inicials
Compres
Devolucions de compres
Existències disponibles per la venda
Existències finals
Cost de la venda
Marge brut de les vendes
Rappels de vendes
Solució 5.5
Empresa 1
10.000
5.000
?
1.000
7.000
?
4.000
?
1.000
Empresa 2
15.000
8.000
2.000
1.000
?
2.000
?
?
3.000
Empresa 3
?
1.000
20.000
?
19.000
4.000
?
8.000
2.000
104
Exercici 5.6 SISTEMES D’INVENTARI: ROCK, S.A.
Una empresa ROCK, SA, comença la seva activitat en l'any actual. Durant el primer mes efectua
les transaccions següents:
Dia 1.
Compra mercaderies al comptat per 10.000 u.m. Les despeses per a l'adquisició de
les mercaderies no incloses en l' import de la factura són de 2.000 u.m. Degut al
pagament immediat de la compra efectuen un descompte del 10% sobre l' import de
les mercaderies.
Dia 2.
Compra mercaderies a crèdit per 15.000 u.m. Es tracta de mercaderies amb data de
caducitat propera, per la qual cosa tenen un descompte del 5% sobre l' import de les
mercaderies..
Dia 10. Les vendes fins aquesta data han estat de 8.000 u.m. de les quals 3.000 u.m. s'han
cobrat al comptat i la resta queden pendent de cobrament. Cost de la mercaderia
venuda 3.500 u.m..
Dia 15. Compra de mercaderies per 20.000 u.m. a crèdit.
Dia 18. Retorna 3.000 u.m. de mercaderies de la compra anterior per defectes de qualitat.
Dia 28. Les vendes de la resta del mes són de 35.000 u.m. de les quals s'han cobrat 15.000
u.m. Cost de la mercaderia venuda 15.500 u.m.
Dia 29. El total de les devolucions de venda del mes és de 9.500, amb un cost de 3.000 u.m.
Dia 30. Envia documentació als seus clients indicant la concessió d'un "rappel" del 5% de
l'import total de les vendes.
Dia 31. Els proveïdors efectuen "rappels" a l'empresa per un total de 1.500 u.m.
El recompte físic o extra comptable de les existències és de 27.100 u.m.
Es demana:
Anotar en format de Llibre Diari i de Llibre Major les transaccions anteriors, utilitzant:
1. Sistema d'inventari permanent
2. Sistema d'inventari periòdic.
Solució 5.6
Exercici 5.7 CLÍNICA TÈCNICA I PROVEÏDORS MÈDICS
Una empresa Clínica Tècnica efectua les següents transaccions amb un proveïdor (Proveïdors
Mèdics), durant el mes de febrer de l’any X:
Febrer 10:
P. Mèdics ven 10.000.- a crèdit a la C. Tècnica, amb unes despeses de transport de 500.incloses a la factura. Les mercaderies tenen un cost de 4.500.-
105
Febrer 14:
La C. Tècnica retorna 1.500.- de la mercaderia anterior. P. Mèdics accepta la devolució i
descompta l’import del deute pendent (cost de la mercaderia retornada 600.-)
Febrer 20:
La C. Tècnica paga part del deute pendent, concretament 5.000.- amb un taló a P. Mèdics, que
li descompta el 5% del deute.
Febrer 28:
P. Mèdics efectua un descompte de 1.000.- a la C. Tècnica per la quantitat comprada durant el
mes de febrer. Aquest import es descompta del deute pendent.
Fer els assentaments, utilitzant el sistema d’inventari permanent al llibre diari de:
a) Clínica Tècnica
b) Proveïdors Mèdics
Solució 5.7
Exercici 5.8 EXISTÈNCIES. RESULTAT
Els imports dels comptes que intervenen en el RESULTAT d'una empresa, que utilitza el sistema
d'inventari periòdic, són els següents:
Import (u.m.)
Vendes brutes
Devolucions de vendes
Mercaderies inicials
Compres brutes
Descomptes i bonificacions de compres
Despeses generals
8.000
500
1.000
3.500
400
1.200
El valor del recompte extra comptable de mercaderies al final del període és de 600 u.m.
Es demana:
1. Calcular quin seria per aquest període el:
a. cost de vendes
b. marge brut de vendes
2. Fer els assentaments que corresponguin per al càlcul del resultat
Solució 5.8
106
6. EL CICLE COMPTABLE
Contingut del tema:
6.1.
6.2.
6.3.
6.4.
6.5.
6.6.
6.1.
El cicle comptable
Obertura del Cicle Comptable
Desenvolupament del Cicle Comptable
Tancament del cicle comptable
Principis comptables
Exercicis relacionats
El cicle comptable
El cicle comptable és el conjunt d’operacions a realitzar en cada exercici econòmic per
determinar el resultat del període i la situació patrimonial al final de cada any. El cicle
comptable es divideix en tres fases: fase d’obertura, fase de desenvolupament i fase de
tancament.
Figura 6.2 El cicle comptable. .
6.2.
Obertura del Cicle Comptable
La fase d’obertura fa referència a tots els assentaments necessaris a realitzar al inici del
període comptable. A partir del balanç de situació del període anterior, podem determinar els
saldos inicials de cada compte i posteriorment, obrir tant el llibre diari com el major.
L’obertura del llibre major és simplement anotar els saldos inicials corresponents a cada
compte, mentre que el llibre diari requereix d’uns assentaments d’obertura, que veurem a
continuació.
107
Figura 6.3. Obertura del cicle comptable. .
Cal recordar que el tancament dels comptes d’una empresa no deixa de ser un tall fictici que es
fa sobre l’activitat continuada de la mateixa. Així doncs, encara que el dia 31 de desembre, per
exemple, es tanquin els comptes i s’elabori el balanç de situació del període, el dia 1 de gener
de l’any següent s’ha d’iniciar el nou exercici, amb el balanç de situació del període que acaba
de començar.
Al llibre diari doncs, el que es fa és obrir els comptes que apareixen al balanç de situació de
l’any anterior, ja que els saldos finals seran els saldos inicials del nou període. És important
notar que els actius es carreguen contra el net patrimonial o els passius, es s’abonaran. Veiem
un exemple.
Exempl e 6.1 La situació de l’Empresa A, a 1 de gener de 2012, expressat en unitats
monetàries (u.m.) és el següent:
1.
2.
3.
4.
5.
6.
7.
8.
9.
10.
11.
12.
13.
Diner a la caixa de l’empresa, 100 u.m.
Diner dipositat al banc X, 1.000 u.m.
Local d’oficines, valorat en 10.000 u.m.
Material d’escriptori, valorat en 10 u.m.
Mobles valorats en 500 u.m.
Crèdits a favor de l’empresa, per treballs facturats, 1.000 u.m.
Lletres girades contra clients, amb un valor nominal de 500 u.m.
Mercaderies per a la venda, 600 u.m.
Factures de proveïdors, pendents de pagament, 1.200 u.m.
Lletres acceptades a proveïdors, amb un valor nominal de 150 u.m.
Préstec obtingut del banc X, que s’haurà de reemborsar al març de 2013, 1.000 u.m.
Quantitats dipositades davant el Jutjat, com a garantia en un litigi per 250 u.m.
Accions de la societat B, amb un cost de 100 u.m.
108
Amb aquesta informació, s’ha de fer l’assentament d’obertura del diari i establir el balanç de
situació a 1 de gener del 2012 de l’empresa A.
Assentament d’obertura:
10.000
500
100
10
600
1.000
500
250
100
1.000
Oficines
Mobiliari
Accions
Material d’escriptori
Existències /mercaderies
Clients
Efectes a cobrar
Fiances
Caixa
Bancs
a
Capital
Préstec a llarg termini
Proveïdors
Efectes a pagar
11.710
1.000
1.200
150
Com s’ha comentat abans, veiem que tots els saldos finals del període anterior del comptes
d’actiu es carreguen, contràriament als comptes de passiu, que s’abonen. Al llibre major, i com
mostra la figura 6.2. només s’hauria d’anotar el import del saldo inicial al deure o l’haver,
segons el tipus de compte.
Si calculem el valor del capital de l’empresa, es pot veure que el balanç de situació quedaria
de la següent manera:
ACTIU
IMMOBILITZAT
Oficines
Mobiliari
Accions
CIRCULANT
Existències
Mat. escriptori
Mercaderies
Realitzable
Clients
Efectes a cobrar
Fiances
Disponible
Caixa
Bancs
TOTAL
10.600
10.000
500
100
PASSIU
NET PATRIMONIAL
Capital
11.710
11.710
3.460
610
EXIGIBLE LLARG TERMINI
Préstec a llarg termini
1.000
1.000
1.750
EXIGIBLE CURT TERMINI
Proveïdors
Efectes a pagar
1.350
1.200
150
10
600
1.000
500
250
1.100
100
1.000
14.060
TOTAL
14.060
109
6.3.
Desenvolupament del Cicle Comptable
La fase de desenvolupament no deixa de ser tot allò que s’ha vist fins ara, és a dir, el registre
de les operacions de l’empresa al llibre diari i al major. S’ha de seguir el mateix procediment
explicat al tema 4 sobre els llibres comptables. Així doncs, l’empresa haurà d’anotar les
variacions en els seus comptes deguts a l’activitat, sempre que es puguin documentar i tinguin
un efecte quantificable. Recordem que el llibre diari, el major i els llibres auxiliars seran les
eines per a realitzar aquesta tasca.
Figura 6.4. Desenvolupament del cicle comptable.
.
Una part molt important d’aquesta fase és el traspàs de la informació dels llibres comptables
per a l’elaboració d’un balanç de comprovació final, a través per veure quins ajustaments i
correccions s’han de realitzar abans del tancament de l’exercici.
Exempl e 6.2 Durant el mes de gener, l’empresa A de l’exemple anterior realitza les següents
activitats:
1.
2.
3.
Compra de mercaderies al comptat, per 200 um
Venda de mercaderies, a crèdit, per 700u.m. El cost de la mercaderia era de 200 u.m.
Pagament del salari mensual dels treballadors, 150 u.m.
110
4.
5.
6.
7.
8.
Cobrament d’alguns clients, per import de 600u.m.
Crèdits a favor de l’empresa, per treballs facturats, 500 u.m.
Compra d’accions de la societat B, amb un cost de 50 u.m.
Paguem 400 u.m. dels nostres deutes amb els proveïdors amb els diners del banc.
Compra de mobiliari per l’oficina a crèdit, per 50 u.m.
200 Existències
a
700 Clients
a
Caixa
200
Vendes
700
a
Existències
200
a
Caixa
150
a
Clients
600
a
Ingrés per treballs facturats
500
a
Caixa
50
a
Bancs
400
a
Proveïdors d’immobilitzat
50
200 Cost de les vendes
150 Despeses de personal
600 Caixa
500 Efectes a cobrar
50 Inversions financeres
400 Proveïdors
50 Mobiliari
El registre de les variacions al llibre major permet entendre millor els diferents moviments i el
número que es veurà al balanç de situació. A continuació es mostren els comptes que han
tingut variacions en el mes de gener, amb el saldo inicial (calculat a l’exemple 1) i els
moviments registrats al llibre diari:
Mercaderies
600 200
200
Sd:600
Efectes a cobrar
500
500
Sd: 1.000
Caixa
100 200
600 150
50
Sd: 300
Inversions financeres
100
50
Bancs
1.000 400
Sd: 600
Proveïdor immobilitzat
50
Sd: 50
Sd: 1.100
Proveïdors
400 1.200
Sd: 150
Sd: 800
Vendes
700
Sd: 700
Cost de les vendes
200
Sd: 200
Clients
1.000 600
700
Mobiliari
500
50
Sd:550
Despeses personal
150
Sd: 150
111
Ingrés per serveis
500
RESULTAT
200 700
150 500
Sd: 500
Sd: 850
Noteu que Sd fa referència al saldo final. A més, és important veure com es calcula, de manera
molt resumida, el resultat. Els comptes de ingrés i despesa es tanquen i s’uneixen al compte de
resultat, per tal de calcular la diferència entre les entrades i sortides de diner i calcular el
benefici o pèrdua del mes, en aquest cas.
Aleshores, el balanç de situació en aquest moment seria el següent:
ACTIU
IMMOBILITZAT
Oficines
Mobiliari
Accions
CIRCULANT
Existències
Mat. escriptori
Mercaderies
Realitzable
Clients
Efectes a cobrar
Fiances
Disponible
Caixa
Bancs
TOTAL
6.4.
10.700
10.000
550
150
3.860
610
10
600
2.350
1.100
1.000
250
PASSIU
NET PATRIMONIAL
Capital
Benefici
12.560
11.710
850
EXIGIBLE LLARG TERMINI
Préstec a llarg termini
1.000
1.000
EXIGIBLE CURT TERMINI
Proveïdors
Efectes a pagar
Proveïdors d’immobilitzat
1.000
800
150
50
900
300
600
14.560
TOTAL
14.560
Tancament del cicle comptable
AJUSTAMENTS
Abans de la fase de tancament del cicle comptable, és probable que s’hagin de realitzar certes
regularitzacions per ajustar la situació econòmica i patrimonial de l’empresa.
Els ajustaments més importants són:
-
Correcció del valor, sigui per una depreciació (pèrdua de valor) dels actius o perquè es
preveu una pèrdua, i per tant, es registraria una provisió per quantificar el risc.
112
-
2
o
Com ja sabem, l’amortització serveix per posar de manifest aquesta
depreciació que pateixen els actius per l’ús i el pas del temps. El valor dels
actius es redueix periòdicament en forma de quota, o dotació, calculada
segons un dels mètodes d’amortització existents 2. Aquesta dotació a
l’amortització de l’immobilitzat queda reflectida al compte de resultats, ja que
suposa una pèrdua per l’empresa, però l’acumulació d’aquestes dotacions és
una partida d’actiu, en signe negatiu que anomenem Amortització acumulada
de l’immobilitzat, i que es resta a valor total de l’immobilitzat en qüestió. Cada
cicle comptable, doncs, s’haurà d’ajustar aquest valor.
o
Un altre cas, que no veurem explícitament en aquest apartat però que és bo
comentar, són les provisions. Les provisions són un compte que s’activa quan
es considera que un actiu ha perdut valor, o bé que algun dels nostres clients
és probable que no pagui; aleshores es realitza una correcció de valor igual a
l’import que s’interpreta que s’ha perdut.
Periodificació dels ingressos i les despeses:
o
Hi ha ingressos o despeses que pertanyen a més d’un exercici comptable i que
per tant, s’ha d’establir com es registraran a cada un dels períodes que es
veuran afectats.
o
D’altra banda, i segons els principis comptables, quan es rep o es paga algun
import de manera anticipada, s’ha d’indicar de forma explícita a la
comptabilitat de l’empresa, ja que per exemple, uns interessos pagats a
compte (és a dir, anticipadament) són un dret que l’empresa té fins el moment
en què el pagament real ha de ser executat.
o
Seguint el mateix argument, si rebem un ingrés a compte, encara no disposem
del dret real sobre aquests diners, ja que el deutor ha decidit pagar de forma
anticipada. En aquest cas, quan la data del pagament real arribi, ajustarem els
comptes necessaris.
-
Regularització d’existències. Aquest tipus d’ajustament s’ha analitzat al capítol 5, en
referència al recompte físic de les existències. sistema d’inventari periòdic.
-
Reclassificacions. L’exemple més comú és el de les partides que eren considerades a
llarg termini i que passen a curt termini, per exemple, un préstec bancari que era a tres
anys, al final del segon any passarà a ser un préstec a curt termini, donat que en menys
d’un any s’haurà de tornar.
Veure tema 8.
113
TANCAMENT DELS COMPTES DE GESTIÓ
A partir dels saldos finals dels comptes de despeses, ingressos, beneficis i pèrdues, es calcula el
resultat de l’exercici, com hem fet a l’exemple 2 de manera molt resumida. Així doncs, tots els
comptes de guanys i pèrdues es tanquen en un únic compte: el compte de resultats. El
resultat d’aquest compte quedarà reflectit al balanç de situació per la partida de Reserves.
Figura 6.5. Tancament dels comptes de gestió. .
Per tancar els comptes de gestió, abonarem tots els comptes de despesa i pèrdua contra el
compte de pèrdues i guanys. Contràriament, carregarem els comptes d’ingressos i guanys
contra el mateix compte de pèrdues i guanys. Cal notar que el que s’està fent és cancel·lar tots
els comptes de resultat individuals, per unir-los en un únic compte.
Després, si el saldo final del compte és positiu, és a dir, s’obté benefici, el compte de reserves
que es troba al balanç es veurà afectat positivament, i per tant, abonarem la quantitat
corresponent. Si l’empresa ha patit pèrdues, aquestes quedaran reflectides com un càrrec al
compte de reserves.
TANCAMENT DELS COMPTES PATRIMONIALS
De la mateixa manera que es tanquen els comptes de gestió, s’han de tancar els comptes
patrimonials, és a dir, els comptes d’actiu, de passiu i de net patrimonial que hagin patit canvis
en el període. Un cop fet això, es procedeix a realitzar el balanç de situació final.
114
Figura 6.6. Tancament dels comptes patrimonials.
Aquí també es tracta de cancel·lar els comptes, que no és altra cosa que abonar els comptes
d’actiu, i carregar els comptes de passiu i patrimoni net, de manera que a la fase de
tancament, hi hagi un seguit de moviments que compensin les variacions que s’han produït
durant la fase de desenvolupament.
Un exemple il·lustratiu serà la millor manera d’entendre el tancament dels comptes de gestió i
de patrimoni.
Exempl e 6.3 A continuació es presenten els saldos del Balanç de saldos ajustat de la societat
H, referits al 31 de desembre de 2011:
Imports (en u.m.)
900
1.400
200
3.500
600
1.000
5.000
1.000
?
1.600
Caixa
Despeses de personal
Despeses de publicitat
Ingressos per comissions
Comissions per cobrar
Terrenys
Edificis
Préstec hipotecari sobre edifici
Capital
Reserves
Primerament, fem al llibre diari els assentaments de regularització:
1.)
1.600 Pèrdues i Guanys
a
Despeses de personal
Despeses de publicitat
1.400
200
115
2.)
3.500 Ingressos. per comissions
a
Pèrdues i Guanys
3.500
Com es mostra a l’apartat anterior, s’abonen els comptes de despesa al compte de pèrdues i
guanys, i es carreguen els ingressos al mateix compte.
A continuació, fem el llibre major, incloent la regularització anterior:
Caixa
900
Ingrés per comissions
(2) 3.500 3.500
Edificis
5.000
Capital
3.000
Despeses personal
1.400 1.400 (1)
Comissions cobrar
600
Préstec hipotecari
1.000
Despeses publicitat
200 200 (1)
Terrenys
1.000
Reserves
1.600
PiG
(1)1.600 3.500 (2)
El capital s’ha de calcular com la diferència de la resta de partides d’actiu i de passiu. Un cop
arribats a aquest punt, comptabilitzem l’assentament de tancament en el llibre diari i en el
llibre major:
3.)
1.000
1.600
3.000
1.900
Préstec hipotecari
Reserves
Capital
PiG
a
Caixa
Comissions per cobrar
Terrenys
Edificis
900
600
1.000
5.000
Veiem que és el mateix procés explicat al tancament dels comptes de patrimoni: es carreguen
els comptes de passiu i net patrimonial, inclòs el compte de pèrdues i guanys, i s’abonen els
comptes d’actiu.
116
Cal entendre que el pèrdues i guanys està al deure perquè ha resultat positiu. La diferència
entre els ingressos (3.500u.m.) i les despeses (1.600u.m.) és de 1.900u.m. Si malauradament
per l’empresa, haguessin pèrdues, el compte de resultats s’abonaria, ja que al llibre diari no
pot haver números negatius.
El tancament del llibre major quedaria de la següent manera:
Caixa
900 900(3)
900 900
Ingrés per comissions
3.500 3.500
3.500 3.500
Edificis
5.000 5.000 (3)
5.000 5.000
Capital
(3) 3.000 3.000
3.000 3.000
Desp. personal
1.400 1.400
1.400 1.400
Comissions cobrar
600 600 (3)
600 600
Préstec hip.
(3) 1.000 1.000
1.000 1.000
Desp. publicitat
200 200
200 200
Terrenys
1.000 1.000 (3)
1.000 1.000
Reserves
(3)1.600 1.600
1.600 1.600
PiG
1.600 3.500
(3)1.900
3.500 3.500
Aquest procés ens serveix per veure que, amb la fase de tancament, s’estan tancant els
comptes, temporalment, i que s’iguala deure i haver fins l’obertura en el nou cicle comptable
dels comptes pertinents. El saldo inicial del proper cicle serà el import amb el que avui
tanquem els comptes.
Finalment, el balanç de situació a data del 31 de desembre del 2011 seria:
ACTIU
IMMOBILITZAT
Terrenys
Edificis
6.000
1.000
5.000
CIRCULANT
Realitzable:
Comissions per cobrar
Disponible:
Caixa
1.500
TOTAL
7.500
600
PASSIU
RECURSOS PROPIS
Capital
Reserves
Resultat (Benefici)
3.000
1.600
1.900
EXIGIBLE
Préstec hipotecari
1.000
TOTAL
7.500
900
117
6.5.
Principis comptables
A continuació s’expliquen els principis comptables més importants, que s’han de tenir en
compte a l’hora de comptabilitzar qualsevol activitat de l’empresa.
PRINCIPI DE PRUDÈNCIA (Conservadurisme)
No és altra cosa que tractar des d’un punt de vista realista de l’activitat empresarial. Així
doncs, no es comptabilitzaran els ingressos ni els beneficis abans de que es realitzi el
cobrament, en canvi, totes les despeses i pèrdues s’anotaran tant bo punt es coneixen.
PRINCIPI D’EMPRESA EN FUNCIONAMENT
Es considera que l’empresa desenvoluparà la seva activitat de forma indefinida. Encara que no
sembli que aquest principi tingui gaire importància, és el que justifica el principi de cost
d’adquisició, en lloc de valorar els béns pel seu preu de venda o liquidació.
PRINCIPI DE COST D’ADQUISICIÓ (Cost històric)
Aquest principi ja s’ha vist al llarg del llibre. En general ens diu que tots els actius es valoraran
pel seu preu d’adquisició, o cost de producció si ens estem referint a un producte
manufacturat. No obstant, i com ja sabem, en determinades ocasions es valoren els actius pel
preu de mercat, si aquest és inferior al preu d’adquisició 3.
PRINCIPI DE LA DATA DEL FET
En contraposició al principi de prudència, el principi de la data del fet ens diu que es reconeix
un ingrés quan es venen o lliuren els béns o serveis, independentment del seu moment de
cobrament. De la mateixa manera, les despeses s’han d’anotar quan es produeixen,
independentment del seu pagament.
PRINCIPI DE CORRELACIÓ D’INGRESSOS I DESPESES
De forma bastant intuïtiva, aquest principi diu que s’han de comptabilitzar les despeses en el
mateix període en què s’han reconegut els ingressos amb els que aquestes estan relacionats.
PRINCIPI DE NO-COMPENSACIÓ
És molt important entendre que no es poden compensar els elements d’actiu amb elements de
passiu o de net patrimonial, és a dir, els elements del balanç. Encara que sembli que un actiu
augmenta exactament en la mateixa quantitat que un altre actiu, o que un passiu, s’han de
valorar per separat, perquè qualsevol canvi tindrà efectes, sigui un fet permutatiu o
modifcatiu. El canvi potser només és qualitatiu, però serà important perquè afectarà al balanç
de l’empresa i al seu posterior anàlisi. Per la mateixa raó, no es poden compensar despeses ni
ingressos al compte de resultats.
PRINCIPI D’UNIFORMITAT
3
Per a més informació, torneu al tema2.
118
Finalment, quan s’adopta un criteri comptable, per exemple el mètode pel qual s’amortitza
l’immobilitzat o la valoració de les existències, aquest s’ha de mantenir al llarg del temps, per
facilitar la comparació de les dades comptables en els diferents períodes. Es podran fer canvis
en cas que les circumstàncies inicials, que van portar a optar per un determinat criteri, i per
tant, quedi justificada la modificació.
EL CICLE COMPTABLE. UN EXEMPLE SENZILL.
Exempl e 6.4 Ciclocons a
Aquest és el balanç de situació de l’empresa Cicloconsa a data de l’1 de juliol de l’any 2XX1 (en
milions d’u.m.):
ACTIU
PASSIU
Mobiliari
200
Capital
100
Amortització acumulada
(40)
Reserves
110
Mobiliari (net)
160
Existències
40
Clients
30
Caixa
20
Total Actiu
250
Proveïdors
40
Total Passiu
250
Durant el tercer trimestre de 2XX1 el comptable de Cicloconsa va registrar els fets (resumits)
que segueixen.
20 de juliol:
Compra de mercaderia per 70 milions de u.m. a crèdit.
28 de juliol:
Pagament dels salaris del juliol: 5 milions de u.m.
2 d’agost:
Venda de mercaderia per 150 milions de u.m. a crèdit; el cost de la
mercaderia venuda era de 70 milions de u.m..
23 d’agost:
Cobrament de clients de 140 milions de u.m.
28 d’agost:
Pagament dels salaris d’agost: 5 milions de u.m.
7 de setembre:
Pagament a proveïdors de 80 milions de u.m.
28 de setembre:
Pagament dels salaris de setembre: 5 milions de u.m.
29 de setembre:
Pagament del lloguer del trimestre: 5 milions de u.m.
119
L’amortització del mobiliari corresponent al tercer trimestre va pujar a 5 milions de u.m..
Cal tenir en compte que la companyia fa servir el sistema d’inventari permanent i que les
existències físiques obtingudes per recompte físic suposen un import total de 40 milions d’u.m.
Es demana:
1. A partir del balanç de l’1 de juliol (annex I), anota els assentaments del tercer trimestre
en el llibre diari:
20/07: 1)
70 Existències
a
Proveïdors
70
a
Caixa
5
a
Vendes
150
a
Existències
70
a
Clients
140
a
Caixa
5
a
Caixa
80
a
Caixa
5
a
Caixa
5
a
Amortització acumulada
d’immobilitzat
20
28/07: 2)
5 Desp. personal
02/08: 3), 4)
150 Clients
70 Cost merc. venuda
23/08: 5)
140 Caixa
28/08: 6)
5 Despesa de personal
07/09: 7)
80 Proveïdors
28/09: 8)
5 Despesa de personal
29/09: 9)
5 Despesa de lloguer
30/09: 10)
20 Amortització de mobiliari
2. Tanca els comptes i prepara el balanç del 30 de setembre i el compte de resultats del
tercer trimestre.
120
Tancament dels comptes de gestió:
150 Vendes
a
Pèrdues i Guanys
150
a
Cost merc. venuda
Desp. personal
Desp. de lloguer
Amortització de mobiliari
70
15
5
20
a
Mobiliari
Existències
Clients
Caixa
200
40
40
60
110 Pèrdues i guanys
Tancament dels comptes de patrimoni:
100
110
30
40
60
Capital
Reserves
Proveïdors
PIG
Amortització acumulada
mobiliari
Llibre major, incloent el tancament del compte de Pèrdues i Guanys i dels comptes
patrimonials. Els números entre parèntesi fan referència al número d’assentament assignat
anteriorment. En negreta es senyala el saldo final:
Mobiliari
200 200
Existències
40 70(4)
(1)70 40
Clients
30 140(5)
(3)150 40
Capital
100 100
Reserves
110 110
Proveïdors
(7) 80 40
30 70(1)
Amortització
Acumulada
60 40
20 (10)
Despeses personal
(2) 5 15
(6) 5
(8) 5
Cost mercaderia venuda
(4) 70 70
Despeses lloguer
(9) 5 5
Benefici retingut
40 40
Pèrdues i Guanys
15 150
70
Vendes
150 150(3)
Amortització mobiliari
10) 20 20
Caixa
20 5 (2)
(5) 140 5 (6)
121
5
20
40
80 (7)
5 (8)
5 (9)
60
És important entendre cada càrrec i abonament que es fa al llibre major, ja que sinó és molt
difícil elaborar correctament el balanç de situació final.
Compte de resultats:
Vendes
Cost Mercaderia Venuda
150
(70)
Marge brut
Despeses personal
Despeses lloguer
Amortització
80
(15)
(5)
(20)
Benefici
40
Balanç de situació:
ACTIU
PASSIU
Actiu Fix
Patrimoni net
Mobiliari
200
Capital
100
Amortització acumulada
(60)
Reserves
110
Actiu Circulant
Pèrdues i Guanys
Existències
40
Clients
40
Exigible a c/t
Caixa
60
Proveïdors
Total
280
Total
40
30
280
122
6.6.
Exercicis relacionats
Exercici 6.1
L’Empresa B, propietat del senyor X, es va constituir al 2XXX i es dedica a l’assessorament de
decoració interior i jardineria.
El balanç d’obertura a 1 de gener de 2XXX és el següent (en u.m.):
ACTIU
Edifici oficines
Mobiliari
Instal·lacions
Equips d’oficina
Clients
Comissions a cobrar
Caixa i Bancs
5.000
1.000
500
600
400
100
1.200
8.800
PASSIU
Senyor X, compte de capital
Creditors varis
8.000
800
8.800
Les operacions de l’exercici 2XXX, que es tanca el 31 de desembre, són:
1. Va pagar per despeses d’assegurança dels seus béns patrimonials 100 u.m.
2. Va comprar equips d’oficina a crèdit per 100 u.m.
3. Va facturar a diverses botigues de mobles 150 u.m. per comissions d’intermediari
entre aquestes botiques i els seus clients.
4. Va facturar per treballs de decoració i disseny de jardins 5.000 u.m.
5. Va pagar 1.000 u.m. per sous i altres despeses de personal, deixant a deure la
Seguretat Social, a finals de l’exercici, 100 u.m.
6. Va cobrar de clients 4.000 u.m. i per comissions, prèviament facturades 200 u.m.
7. Va pagar 650 u.m. a subministradors de mobiliari i equip.
8. Durant l’exercici va pagar per material de jardineria i decoració consumit 1.000 u.m.
Es demana:
a)
b)
c)
d)
e)
Registrar les operacions en el Diari.
Fer els passos al Major.
Preparar el Balanç de sumes i saldos.
Formular i passar al Major els assentaments de Diari conduents a la liquidació de l’exercici.
Establir el Balanç de situació a 31 de desembre de 2XXX.
Solució 6.1
Exercici 6.2
Faci els assentaments de Diari de les operacions de la societat E, dedicada a activitats de
desinfecció d’hospitals, corresponents al mes de gener de 2XXX, primer mes d’activitat, i faci el
traspàs al Major.
123
Dia 1.
Es constitueix la societat amb un capital de 10.000 u.m. que es desemborsa en
efectiu.
Dia 2.
Es va adquirir, amb pagament ajornat, l’equip de desinfecció, per un import de
2.500 u.m.
Dia 3.
Es va pagar, en efectiu, el lloguer del local d’oficines per 250 u.m. i de llum i de
telèfon per 100 u.m.
Dia 4.
Es va moblar el local i es van adquirir els equips d’oficina, amb un cost total de
2.000 u.m., pagats en efectiu.
Dia 9.
Es va realitzar treballs de desinfecció per un import de 700 u.m., carregant-se a
compte del client.
Dia 15.
Els materials de desinfecció utilitzats el dia 9 es van satisfer en metàl.lic, 50 u.m.
Dia 20.
Es va pagar part del deute per la compra de l’equip de desinfecció, 1.000 u.m.
Dia 25.
Es va cobrar 600 u.m. pels treballs de desinfecció del dia 9.
Dia 31.
Es va pagar els sous del mes, que pujaren 500 u.m.
Solució 6.2
Exercici 6.3
La societat J explota un petit negoci de compra-venda de bacallà.
Les operacions portades a terme el primer mes d’operacions es detallen seguidament, en
resum i expressades en u.m.
1. Es va aportar al negoci un petit local valorat en 1.000 u.m. i 100 u.m. en efectiu.
2. Es va condicionar el local amb una instal.lació, amb un cost de 200 u.m. que va ser
finançat pel banc Z.
3. Es va comprar, a crèdit, diferents partides de bacallà, amb un cost de 500 u.m.
4. Es va vendre al comptat bacallà, amb un cost de 300 u.m., per 650 u.m..
5. Una patida de bacallà en mal estat, amb un cost que havia estat de 50 u.m., es va
retornar al proveïdor.
6. Es van pagar factures de proveïdors per 100 u.m.
7. Es va pagar 100 u.m. per diferents serveis rebuts (publicitat, llum, etc.).
Es demana:
A la vista de l’anterior informació, comptabilitzar les anteriors operacions en Diari tenint en
compte que la companyia J utilitza el sistema d’inventari permanent.
Solució 6.3
124
Exercici 6.4 CICOMSA
CICOMSA, és una empresa que presenta el següent Balanç de Situació el dia 31 de desembre
de 1997 (expressat en milers de u.m.):
ACTIU
PASSIU
Maquinària
1.000
Capital
9.500
Existències
4.000
Proveïdors
1.500
Creditors
1.000
Efectes a cobrar
750
Clients
1.000
Bancs
4.000
Caixa
1.500
TOTAL ACTIU
12.250
Hisenda Pública creditora
TOTAL PASSIU
250
12.250
Durant l’any 1998 realitza les següents operacions:
1. Compra mercaderies per 300.000 u.m., de les quals en paga 100.000 u.m. pel Banc i la resta
queda pendent de pagament.
2. Compra un terreny en 4.000.000 u.m., en paga un milió pel Banc i la resta queda pendent
de pagament.
3. Al venedor del terreny se li paga dos milions del deute pendent, entregant 500.000 u.m. en
efectiu i la resta per transferència bancària.
4. Es paga el deute pendent als proveïdors per la compra efectuada en l’apartat 1, amb un xec
bancari.
5. Es venen mercaderies per 400.000 u.m. a crèdit. Per la meitat de l’import de la factura es
gira una lletra de canvi. L’altra meitat es cobra mitjançant un xec que s’ingressa en el
compte corrent.
6. S’acorda amb el venedor del terreny pagar-li la resta del deute amb una lletra de canvi per
800.000 u.m. i la resta en efectiu.
7. El dia 1 d’octubre es ven el terreny per 6.000.000 u.m. El comprador entrega com a
pagament un ordinador valorat en 1.800.000 u.m., la diferència es pagarà durant els
propers 10 mesos.
8. Es compren mercaderies per 1.000.000 u.m., abonant el 20% en efectiu i el 80% restant pel
Banc.
Dades finals:
Les existències finals de mercaderies són de 5.100.000 u.m.
La vida útil estimada de l’ordinador és de 3 anys.
La màquina es va adquirir a finals del desembre de 1997, per la qual cosa no es va practicar
amortització en aquell any. En canvi, a partir del 1998 es considerarà una vida útil de 10 anys.
125
Es demana:
a. Fer les anotacions corresponents a les operacions anterior en el Llibre Diari i en el
Llibre Major tenint en compte que el sistema que es fa servir és el d’inventari periòdic.
Calcular el resultat i tancar tots els comptes.
b. Elaboració del compte de Pèrdues i Guanys i el Balanç a 31/12/1998.
Solució 6.4
126
7. EL RESULTAT PERIÒDIC
Contingut del tema:
7.1
7.2
7.3
7.4
Ajustaments d’ingressos i despeses. Periodificacions
Ingressos i despeses: Classificació
La distribució del resultat
Exercicis relacionats
Aquest capítol analitza en profunditat el concepte de periodificacions vist al tema anterior, i
com aquest afecta al compte de resultats i al balanç de situació. Serà important per tant,
entendre el significat “d’ajustar”. D’altra banda, s’introdueix el concepte de benefici, i veurem
la seva utilitat i rellevància en l’anàlisi de la comptabilitat de les empreses.
7.1.
Ajustaments d’ ingressos i despeses. Periodificacions
Segons el principi de la data del fet, els beneficis es reconeixen quan es guanyen,
independentment del seu cobrament; i les despeses es reconeixen quan es produeixen,
independentment del seu pagament.
Figura 7.7. Ajustaments per ingressos i despeses. .
D’altra banda, el principi de correlació d’ingressos i despeses ens diu que els ingressos i
despeses d’un mateix període han d’estar correlacionades. Això ens porta a l’ajustament
d’aquestes partides, sigui perquè hem cobrat de manera anticipada o perquè hi ha algun
ingrés pendent de cobrament, o alguna despesa pendent de pagament.
De manera resumida, es podria dir que hi hauria tres escenaris possibles a l’hora de cobrar o
pagar algun ingrés o despesa:
1. Cobrar o pagar al comptat, de manera que no seria necessari cap ajustament.
2. Cobrar o pagar abans del consum d’un producte o servei, i que per tant s’ha d’ajustar
per aquestes despeses o ingressos anticipats.
3. Cobrar o pagar després del consum d’un producte o servei. Això comporta la creació
d’un assentament anomenat “Comptes a cobrar” o “Comptes a pagar” en el moment
en que es produeix el dret o l’obligació, i que s’ajustarà quan es produeixi el flux real
que comporti la disminució, o l’augment, de la caixa.
127
AJUSTAMENT PER COBRAMENT O PAGAMENT PER ANTICIPAT
Com mostra la figura, pot passar que es pagui o es rebi una determinada quantitat en un
període per alguna despesa que es consumirà, o algun ingrés que es guanyarà, en el període
següent. Això és un cobrament o un pagament acompte d’un futur servei o despesa.
Figura 7.8. Cobrament o pagament per anticipat.
Com s’ha comentat amb anterioritat, el fet de cobrar o pagar abans del moment requerit, fa
que els fets comptables tinguin un tractament diferent a un ingrés o una despesa corrent.
Les despeses anticipades, formen part de l’actiu circulant. Són pagaments per endavant per
serveis futurs a rebre, és a dir, un dret a rebre un producte o servei en el futur que ja hem
pagat. Per tant, acompleix la condició d’actiu. Alguns exemples són les despeses anticipades
per interessos, per publicitat o per lloguers.
Exempl e 7.1 Posem per exemple el cas del pagament del subministrament de llum, del
lloguer d’un local o d’una assegurança. Es tracta de conceptes que normalment es paguen per
anticipat, la qual cosa suposa el dret posterior a consumir, per exemple, el llum d’aquell mes, o
de poder establir-se en un determinat local durant el mes següent. Així doncs, es pot pagar el
dia 1 de cada mes una despesa en concret, però que s’anirà consumint al llarg de tot el
període, a l’exemple, un mes. De vegades, com és el cas dels subministres, es paga acompte
una part fixa i posteriorment es fa un pagament en proporció del consum final.
Així doncs, una despesa anticipada és un actiu que es passarà a despesa a mesura que es fa
servir. S’haurà de fer ajustaments per la diferència, és a dir, hi ha una part que passa a ser una
despesa, i la resta romandrà com a despesa anticipada.
Exempl e 7.2 Paguem 12.000 euros acompte, en concepte del lloguer de tot l’any vinent.
Cada mes però, hem de realitzar l’ajustament pertinent, en funció de la despesa real de
lloguer. Els següent assentaments mostren el pagament dels lloguers de gener, febrer i març.
128
12.000 Despeses anticipades per
lloguers
a
Caixa
1.000 Despesa de lloguer (gener)
a
1.000 Despesa de lloguer (febrer)
a
1.000 Despesa de lloguer (març)
a
12.000
Despeses anticipades de lloguers 1.000
Despeses anticipades de lloguers 1.000
Despeses anticipades de lloguers 1.000
Seguint la mateixa lògica, els ingressos anticipats formen part del passiu exigible a curt
termini, ja que serien per exemple ingressos acompte per serveis futurs a subministrar i que
per tant, l’empresa des d’aquest moment es troba en l’obligació de lliurar-los.
Exercici 7.1 Fer els assentaments corresponents des de la posició del llogater del mateix
local de l’exemple 2.
Solució 7.1
DESPESES I INGRESSOS PENDENTS DE COBRAR I PAGAR
Semblant al cas anterior és quan en un determinat període es generen unes despeses, o es
guanyen uns ingressos, que es pagaran o cobraran en el període següent. Aleshores es dit que
hi ha un ingrés o despesa pendent de pagament i s’ha de comptabilitzar com a tal fins el
moment en què el moviment de diner real es faci efectiu.
Figura 7.9. Ingressos i despeses pendents de cobrament o
pagament.
129
Els ingressos a cobrar, com poden ser ingressos per lloguer a cobrar, són un tipus d’actiu
circulant, ja que no deixa de ser un import que deu el client o el deutor per béns o serveis
subministrats i per tant, és un dret de cobrament. Una despesa a cobrar és un import que
l’empresa deu per béns o serveis rebuts i resulta una obligació de pagament en el futur i és per
tant, un passiu exigible a curt termini. Alguns exemples són les despeses de lloguers per
pagar, despeses d’interessos a pagar o les remuneracions pendents de pagament.
Exempl e 7.3 Una empresa A demana un préstec al 9% d’interès anual, a 90 dies, per un
import de 10.000€ a l’empresa B el dia 2 de novembre del 2012. El principal, és a dir, l’import
del préstec, i els interessos s’hauran de pagar el dia 31 de gener de l’any següent.
Ens demanen preparar els assentaments en el llibre diari en les següent dates: 2 de novembre
de 2012, 31 de desembre de 2012 i 31 de gener de 2013, tant per l’empresa A com per
l’empresa B.
a) Segons l’empresa A:
2 de novembre de 2012:
10.000 Bancs
a
Préstec a curt termini
10.000
a
Interessos a pagar
150
31 de desembre de 2012:
150 Despeses per interessos
Els 150€ corresponen als interessos de 60 dies al 9% interès anual d’un principal de 10.000€.
31 de gener de2013:
150 Interessos a pagar
75 Despeses per interessos
10.000 Préstec a curt termini
a
a
Caixa
150
Caixa
75
Bancs
10.000
a
El 31 de gener s’ha de pagar el principal, de 10.000€, i els interessos de 90 dies. En resum, les
despeses per interessos ascendeixen a 225€, 150€ que s’havien generat però no liquidat i els
75€ que s’han generat en els últims 30 dies.
b) Segons l’empresa B:
2 de novembre de 2012:
10.000 Inversions financeres en altres
empreses
a
Bancs
10.000
a
Ingressos per interessos
150
31 de desembre de 2012:
150 Interessos a cobrar
130
31 de gener de2013:
150 Bancs
a
Interessos a cobrar
150
a
Ingressos per interessos
75
a
Inversions financeres en altres
empreses
10.000
75 Bancs
10.000 Bancs
7.2.
Ingressos i despeses. Classificació
INGRESSOS I DESPESES D’EXPLOTACIÓ
Els ingressos i despeses d’explotació estan relacionades amb l’activitat principal de l’empresa.
Alguns exemples d’ingressos d’explotació són els ingressos per vendes, per prestació de
serveis, per comissions o lloguers, segons la funcionalitat de l’empresa. Les despeses
d’explotació més comunes són les relacionades amb el cost de les vendes, sous i salaris,
lloguers, publicitat i comunicació, serveis bancaris o les despeses d’amortització.
INGRESSOS I DESPESES FINANCERES
Són aquells relacionats amb les variacions i la utilització de les fonts de finançament. Exemples
d’ingressos financers són: ingressos per interessos, descomptes de compres per pagament
immediat, ingressos per inversions financeres en valors mobiliaris, guanys per la venda
d’inversions financeres temporals a curt termini, etc. També es generen despeses financeres
que poden arribar a ser molt importants en el funcionament de les empreses, com les
despeses per interessos per préstecs bancaris, per exemple, descomptes de vendes per
cobrament immediat, despeses d’interessos per descompte d’efectes o les pèrdues que
s’originen per la venda de certes inversions financeres temporals.
Figura 7.10. Classificació d’ingressos i despeses i resultat periòdic.
.
131
En el Pla General de Comptabilitat anterior, se separaven els ingressos i despeses ordinaris
d’aquells que tenien un caràcter extraordinari. La raó és que el resultat de transaccions
inusuals o infreqüents pot variar molt en els diferents anys, i és un bon indicador del
funcionament operatiu de l’empresa. La separació per tant, permetia una imatge més ajustada
del compte de resultats. Actualment, això ja no és així i per tant, quan s’analitza un compte de
resultats, s’haurà de conèixer les causes dels ingressos i les despeses.
Les despeses es resten als ingressos i s’obté, per separat el resultat d’explotació i el resultat
financer. De la suma obtindrem el resultat abans d’impostos, i descomptant el impost de
societats, l’empresa tindrà el resultat net total, que pot ser un benefici net o una pèrdua.
COMPTE DE RESULTATS: FORMAT OFICIAL ABREUJAT
A continuació es presenta el format abreujat del compte de resultats segons el nou pla de
comptabilitat. Es mostra com es classifiquen els diferents ingressos i despeses i com s’arriba al
resultat periòdic.
El compte de resultats ens permet saber si l’activitat de l’empresa ha estat productiva. En
teoria, quan una empresa comença el seu principal objectiu és la supervivència a llarg termini.
No obstant, els agents, tan interns com externs, necessiten informació sobre el seu
funcionament abans del moment final de liquidació de l’empresa quan aquesta finalment
tanqui.
Per tant, i per poder facilitar la gestió en el transcurs del temps, és interessant conèixer el
resultat periòdic, és a dir, el benefici o la pèrdua que s’ha generat durant un any en l’empresa.
Aquest concepte és molt més abstracte que aquell que representa els diners que es trobin a la
caixa d’una empresa. La caixa serien els diners líquids resultants de diverses transaccions.
L’empresa, en canvi, pot haver generat uns beneficis molt superiors, però haver-los invertit
durant el mateix període, per exemple.
1. Importe neto de la cifra de negocio
2. Variación de existencias de productos terminados y
en curso de fabricación
3. Trabajos realizados por la empresa para su activo
4. Aprovisionamientos
5. Otros ingresos de explotación
6. Gastos de personal
7. Otros gastos de explotación
8. Amortización del inmovilizado
9. Imputación de subvenciones del inmovilizado no
financiero y otras
10. Exceso de provisiones
11. Deterioro y resultado por enajenaciones del
inmovilizado
A. RESULTADO DE EXPLOTACIÓN
(1+2+3+4+5+6+7+8+9+10+11)
Año t
Año t-1
132
12. Ingresos financieros
13. Gastos financieros
14. Variación del valor razonable en instrumentos
financieros
15. Diferencias de cambio
16. Deterioro y resultado por enajenaciones del
inmovilizado
B. RESULTADO FINANCIERO (12+13+14+15+16)
C. RESULTADO ANTES DE IMPUESTOS (A+B)
17. Impuesto sobre beneficios
D. RESULTADO DEL EJERCICIO (C+17)
Així doncs, la caixa no és una garantia de bonança de l’empresa. El concepte de rendibilitat de
l’empresa està més relacionat amb el benefici del qual estem parlant. En última instància,
l’únic cas en què el resultat de l’empresa i la caixa estarien proporcionant la mateixa
informació seria quan totes les transaccions es produeixen al comptat, i no hi hagués
pagaments ni cobraments pendents o efectuats per anticipat, la qual cosa s’ha vist al llarg del
capítol que no és així.
La raó última d’aquest fet, com s’ha comentat en altres capítols és que l’activitat d’una
empresa és continuada, i les diferències entre els ingressos i les despeses d’un any i un altre es
produeixen com a conseqüència dels talls artificials que la comptabilitat estableix per tal
d’elaborar el tancament dels comptes de l’empresa al final de l’exercici.
7.3.
Distribució del resultat
Al tancament de l’exercici, un cop es coneix el resultat periòdic, s’ha de decidir com aquest es
distribueix, segons la política d’autofinançament i de dividends que la companyia segueixi.
Si l’empresa té beneficis, podrà decidir quina part es destina als accionistes, la qual cosa farà
reduir el net patrimonial ja que serà una sortida de capital. D’altra banda, l’empresa haurà de
destinar una part a reserves. Hi ha diferents tipus de reserves; algunes són legals i per tant,
obligatòries, altres són estatutàries, que vol dir que són obligatòries des del moment que la
companyia així ho va estipular en el seus estatus i finalment, estan les reserves voluntàries,
que seria aquell percentatge del benefici destinat a reserves perquè l’empresa així ho ha
decidit voluntàriament. Les reserves són considerades com la manera que té l’empresa
d’autofinançar-se, ja que suposa una reinversió del benefici de la mateixa. Per això, aquest fet
fa augmentar el net patrimonial, ja que és un benefici que s’ha considerat que s’ha de
mantenir com a patrimoni de l’empresa, per a futures inversions, per exemple.
133
Figura7.11. Distribució del resultat en el cas de benefici de l’empresa.
A partir del benefici de l’any anterior, es carrega aquest compte, és a dir, disminueix, i
s’abonen els comptes de reserves o dividends a pagar, segons el que s’hagi decidit. En el cas
que es decideixi pagar dividends, s’ha de fer un segons assentament que correspon a la sortida
dels diners de caixa, de manera que s’abona la quantitat al compte de caixa i es carrega a
dividends a pagar, ja que com s’ha comentat anteriorment això suposaria una reducció del
balanç de situació.
Figura 7.12. Assentaments del llibre diari en la distribució del resultat
en cas de benefici.
134
L’altre cas es produiria quan l’empresa presenti pèrdues. Aleshores s’ha de comptabilitzar
aquest resultat negatiu al balanç de situació, tot carregant el compte Resultat negatiu de
l’exercici anterior, que seria un compte de despesa i abonar el compte de resultat, tal i com
mostra la figura següent:
Figura 7.13. Assentament en cas que el resultat sigui negatiu.
135
7.4.
Exercicis relacionats
Exercici 7.1 CALL, S.A.
"CALL, S.A." és una societat anònima que es dedica a la venda per correu sobre catàleg. És filial
d'una companyia anglesa, que li subministra gran part dels seus productes. Els articles que
"CALL, S.A." distribueix inclou parament de la llar, petits electrodomèstics, eines de bricolatge i
jardineria, etc.
1. Les vendes que s'han obtingut aquest any han pujat a 12,000 €, encara que el 25% està
pendent de cobrament.
2. S'han pagat nòmines per un import de 2,000 €, s’han retingut en concepte de IRPF i
assegurances socials 250 €, que encara no s’han fet efectius. L'aportació de I’empresa a
la Seguretat Social ha representat 600 €, pendent de pagament.
3. En el balanç de tancament de I'exercici anterior figuren existències per 8,000€.
4. Aquest any el saldo d'existències finals puja a 2,000 €. Com que es tracta d'articles de
temporada, es vendran el pròxim exercici a un preu de saldo.
5. Benefici obtingut pel traspàs d'un local comercial: 6,000 €.
6. Pèrdua obtinguda com a resultat de la venda d'uns equips informàtics obsolets: 1,500 €.
7. Les despeses financeres del període, en concepte d'interessos d'una pòlissa de crèdit,
pugen 800 €.
8. Ingressos financers reportats al nostre favor per un compte corrent que tenim obert en
un banc local, 300 €. Els interessos es liquiden trimestralment per la qual cosa encara no
ens l'han abonat.
9. La llicència fiscal per aquest any és de 2,000 €.
10.Ja que en el nostre balanç hi figuren accions de la societat matriu anglesa, cobrem uns
dividends per un import de 500 €.
11.Hem pagat en concepte de Serveis Exteriors (llum, aigua, assegurances, etc.) 1,000 €.
12.Hem pagat el deute que teníem amb Hisenda: 2,000 €.
13.Les despeses per transports, assegurances i despeses de les compres han pujat a 700 €.
14.Hem ingressat en el Banc 2,000 € que teníem a la caixa.
15.Ja que les vendes no segueixen I'evolució prevista, s'ha iniciat una campanya de
publicitat en emissores i diaris de la zona. Tanmateix, esponsoritzem a I'equip local de
hoquei, que suposa una despesa de 400 €.
16.Un client ens ha anticipat 500 €.
17.Tenim concedides diverses franquícies a representants de zones on no operem
directament, per la qual cosa ens han pagat 4,000 € pel dret d'utilització de les nostres
marques i noms comercials.
18.Tenim constituïda una hipoteca sobre el local on s'ubica I'empresa. Durant I'exercici hem
pagat al banc 9,700 € i 8,700 € en concepte d'amortització del préstec i 800 € pels
interessos corresponents.
19.L'impost sobre beneficis puja a 3,640 €.
Es demana:
Confeccionar el compte de pèrdues i guanys, determinant els resultats d'explotació, financer,
ordinari, extraordinari i abans d’impostos així com el resultat net total.
Solució 7.1
136
Exercici 7.2 FUTBOLINS I BITLLARS, S.L.
'FUTBOLINS I BITLLARS, S.L." és una empresa familiar que produeix i distribueix els articles que
la seva denominació indica, a més de petit material accessori, com tacs, boles, recanvis, etc.
Durant el darrer exercici ha realitzat les operacions següents:
1. Vendes al comptat, realitzades majoritàriament a particulars i clients poc coneguts:
100,000 €.
2. Vendes a termini 250,000 €, realitzades a altres comerciants detallistes del mateix sector.
3. Els clients han retornat per defectuosos, rebuts fora de termini i altres incorreccions en
les trameses, articles per valor de 4,000 €.
4. Les compres de materials per la fabricació de futbolins i billars es fan normalment a petits
proveïdors locals que exigeixen el pagament al comptat. En aquest exercici les compres
realitzades al comptat pugen a 80,000 €.
5. Per la resta de materials que comercialitza l'empresa, les condicions de compra són de 60
dies, s'han rebut factures per valor de 60,000 €, de les quals 20,000 € encara estan
pendents de pagament.
6. S'han rebut dels nostres proveïdors xecs bancaris per un import total de 15,000 € en
concepte de descomptes pel volum de les compres realitzades durant I'exercici.
7. Hem cobrat uns interessos d'unes obligacions de I'Estat que havíem subscrit, com a
inversió a llarg termini, per un import de 5,000 €.
8. Hem obtingut un préstec bancari, a un any, per 100,000 €, havent-se rebut en compte
10,000 €, import resultant de deduir les comissions, tributs i honoraris corresponents.
9. L'empresa ha venut un vehicle, que li va costar 30,000€, per 32,500€. Ha estat canviat per
un altre element de transport per efectuar els repartiments, el seu cost ha estat de
45,000€.
10. Ha venut accions ,que li van costar 20,000€, per 30,000€; aquestes accions figuraven en el
balanç de l'empresa com una inversió a llarg termini.
11. Ha tingut unes despeses en concepte de llum i aigua per 4,000€.
12. En alguns casos els transports de compres han estat a càrrec nostre per un import de
2,500€.
13. Donat que I'empresa no presenta problemes de liquiditat, una part important de les
compres es paguen en efectiu, per beneficiar-se dels descomptes que per aquest motiu
els proveïdors li concedeixen. El seu import és de 6,000€.
14. Hem adquirit mobiliari per valor de 10,000€ per decorar el despatx del gerent.
15. Les despeses de reparació de diversos equips i instal·lacions han pujat a 5,000€.
16. El gestor ens passa una minuta de 1,000€.
17. Ens hem informat que el terreny que tenim comptabilitzat per 100,000€ es podria
vendre per 120,000€.
18. Ens han informat que Ies existències finals són de 2,500€.
19. L'Impost sobre Societats és de 50,900 €. que es pagarà en efectiu el pròxim exercici
econòmic.
Es demana:
Confeccionar el compte de pèrdues i guanys, determinant els resultats d'explotació, financer,
ordinari, extraordinari i abans d'impostos així com el resultat net total.
137
Solució 7.2
Exercici 7.3 PERIODIFICACIÓ D’INGRESSOS I DESPESES
Determina l’/els assentaments adequats per a cada un dels apartats següents:
1.
ABsa paga, el 27 de maig, 58 € a la botiga de queviures del davant, pels "bocates"
consumits durant aquell mes en les reunions de la junta executiva.
2. El dia 15 d'octubre BCsa paga 33,000 € pel lloguer del proper novembre, desembre i
gener del seu despatx (temporalment cedit a un polític). L'empresa tanca els llibres el
31 de desembre.
3. A principis de març, CDsa paga 1,450 € pels salaris del mes anterior.
4. El dia 3 d'abril, la xurreria DE apunta el cobrament de 640 € per un estudi sobre el
mercat dels olis, elaborat el mateix dia.
5. Durant el mes de gener, l'editorial EFsa cobra 6,000 € per les subscripcions anuals a la
seva revista ¡Hi!.
6. Durant el mes de gener, FGbanco rep dels clients 3,500 € pels interessos originats durant
l'any anterior.
7. El dia 1 d'octubre, I'empresa GHsa paga 3,000 € a una agència publicitària per una
campanya que durarà un any.
8. Durant el mes de març, la companyia d'assegurances Hisa rep 60,000 € per les primes
que corresponen al trimestre següent.
9. L'empresa KLsa rep la factura de la llum de 326 €, el dia 29 de desembre, que correspon
als mesos d'octubre i novembre. La factura es paga el dia 10 de gener.
10. Durant el mes de novembre, l'empresa LMsa, dedicada a I'explotació d'un centre
musical, rep 2,750 € dels socis, en concepte d'abonaments a la temporada (la
temporada va de setembre fins juny)
Solució 7.3
Exercici 7.4 NOVALINEA,S.A.
L’empresa NOVALINEA S.A., paga 15,000 € en efectiu, el dia 1 de desembre, que corresponen a
l’arrendament del local a on s’instal·len les oficines de l’empresa.
Aquest pagament fa referència a les despeses del lloguer dels mesos de desembre de l’any 1 i
de gener i febrer de l’any 2.
Redactar els assentaments en data:
a) 1 de desembre (any 1)
b) 31 de desembre (any 1)
c) 31 de gener (any 2)
138
d) 28 de febrer (any 2)
Solució 7.4
Exercici 7.5 PERFORACIONS, S.A.
La societat G es dedica al lloguer d'equips de perforació de pous d'aigua per al reg. S'ha
constituït l'1 de desembre de 20X2 i les operacions portades a terme durant aquest mes són
les que, en resum, es descriuen a continuació:
1. Els propietaris han dipositat 100,000 € en el compte corrent obert en el banc Y a nom de
l'empresa, com aportació inicial.
2. S'arrenda l'1 de desembre un local pagant 6,000 € pel lloguer del primer trimestre que
comprèn desembre, gener i febrer,
3. S'adquireix l'1 de desembre equip per llogar, amb un cost total de 90,000 €, satisfent per
bancs el 50% i signant un compromís de pagament per la resta, que venç d'aquí un any,
juntament amb uns interessos anuals del 16%.
4. Es cobra de l'empresa H, l'1 de desembre, 10,000 € pel lloguer d’un equip durant els
propers mesos de gener i de febrer.
5. Es lloga equip al desembre que suposa uns ingressos de 5,000 €, a cobrar el 50% al gener i
la resta s'ha cobrat en efectiu en el compte corrent a favor de la societat.
6. S'han satisfet despeses de personal de les quatre primeres setmanes, que importen 5,000
€.
7. Es paga l'1 de desembre, per avançat, la publicitat en premsa, corresponent a desembre i
gener, per 500 €.
Informació complementaria per a la liquidació de I'exercici acabat a 31 de desembre de 20X2.
1. La depreciació de I'equip s'estima en 900 €.
2. El sou reportat pels operaris en els últims dies de desembre, i que es satisfarà al gener,
importa 1,000 €.
Es demana:
1. Assentaments en Diari i Major per enregistrar les operacions de desembre de 20X2.
2. Assentaments d'ajustament i regularització de desembre de 20X2.
3. Establir el Compte de Resultats i el Balanç de Situació a 31 de desembre de 20X2.
4. Assentament de tancament en el Diari.
Solució 7.5
139
Exercici 7.6 Magatzems Rubí
L' empresa Magatzems Rubí està preparant el tancament de la seva comptabilitat a 31 de
desembre de 20X1. Hi ha identificat els següents conceptes que no sap molt bé com abordar:
1. L'empresa va invertir un superàvit de liquidesa en un préstec a una altra empresa amb unes
condicions que es detallen a continuació:
Préstec
Data de concessió
1/7/20X1
Interès anual
9.5%
Import invertit
60,000
Data de venciment
1/7/20X4
2. L'empresa tanmateix ha adquirit el dia 1/9/20X1 una lletra del Tresor per 9,500 €, que té
venciment el dia 31/08/20X2, el valor de reemborsament de la qual és d 10,000 €.
3. Durant el darrer trimestre s' ha produït un descobert en un dels comptes bancaris de
l'empresa per un import de 30,000 €. El banc cobra per aquests descoberts un tipus d' interès
del 25% anual. Malgrat tot, la liquidació dels interessos corresponents no es produirà fins a
finals de gener de 20X2.
Es demana:
Comptabilitzar les operacions de periodificació que s' escaigui.
Solució 7.6
Exercici 7.7 TELSA
Revisant els saldos dels comptes d'ingressos, prèviament al càlcul del resultat de l'exercici
20X2, el comptable de l'empresa TELSA, dedicada a la confecció i venda de roba infantil, troba
els següents casos:
1. Una comanda a nom del client Sr.Hernández per 300 €, pagada ja, no s' ha servit encara,
però s'ha anotat com a ingrés del període. Les mercaderies encara no han estat embalades
i figuren en l' inventari preparat a 31-12-20X2.
2. L'arrendatari d'un dels pisos llogats per l'empresa va abonar el desembre 900 €
corresponents al trimestre que comença a primers d'aquest mes. L'empresa comptabilitza
el total en el compte d' arrendaments.
3. El banc amb què opera TELSA no ha abonat en compte els interessos semestrals del compte
corrent, que s'estima sumaran 17 €.
4. L' empresa va fer a mitjans d'any una imposició a termini per dos anys en el banc, que li
abona els interessos per anticipat, per un total de 60 €.
Es demana:
Comptabilització dels ajustaments que el comptable de TELSA haurà de fer en les partides
referides abans de procedir al càlcul del resultat de l'exercici 20X2.
Solució 7.7
140
Exercici 7.8 PERFOR S. A.
La societat PERFOR, S.A. es dedica al lloguer de material audiovisual per la realització de tota
mena d’activitats (congressos, reunions d’empreses, espectacles públics i altres tipus de
cerimònies). L’empresa s’ha iniciat el primer de setembre de l’any 200X A continuació es
detallen les diferents transaccions que s’han produït durant el seu primer mes d’existència.
1.
Per tal d'iniciar l’activitat, el senyor Pere Conesa Cara, flamant propietari ha aportat de
la seva butxaca 10,000 €, que ha ingressat en un compte corrent que ha obert a nom
de l’empresa en una reconeguda caixa d’estalvis.
2.
La primera feina del Pere ha estat trobar un local que fos prou ampli per servir de
magatzem i de despatx en una zona cèntrica de la ciutat. Com que els preus de compra
estaven fora de les seves possibilitats, finalment es va decidir per llogar un local que és
propietat d´una tieta seva. La tieta va accedir a llogar-li per 3,000 € al mes, però com
que no confiava molt en les aptituds d’en Pere com a empresari, li va exigir el
pagament d'un semestre per adelitat. El mobiliari d'oficina el va comprar de segona
mà, i només li va costar 5,000 €.
3.
A continuació en Pere es va dedicar a comprar els equipaments necessaris per posar
l'empresa en marxa i poder començar a buscar clients. Va adquirir diversos ordinadors
portàtils de la darrera generació que li van costar 20,000 €, també va haver de
comprar diversos equipaments i equips especialitzats que en total pujaven a 40,000 €.
El proveïdor només va estar d’acord en vendre-li si els pagava al comptat.
4.
Al Pere li va semblar que anava una mica just de diners (comproveu el saldo del
compte de bancs !!!) i el que era pitjor, encara no havia tingut temps de començar a
buscar clients. Va pensar que si havia de fer publicitat li farien falta mes diners, i va
aconseguir que amb l'aval d'una altra tieta, la caixa d'estalvis li fes un préstec a
començaments d'octubre de 20,000 € a retornar d'aquí a sis mesos juntament amb un
interès del 6 % anual .
5.
En Pere va contractar una sèrie d'anuncis a la premsa i la ràdio local que anirien sortint
de manera continua des de el mes d'octubre fins al març. Malauradament, tant els
diaris com les emissores exigeixen el pagament per anticipat, per la qual cosa en Pere
va haver de fer diversos xecs contra el seu compte corrent, que en total pujaven a
12,000 €.
6.
Finalment, l'empresa ha rebut un primer encàrrec. Una reconeguda Universitat de la
ciutat ha d'organitzar un Congrés Internacional sobre Comptabilitat. El Congrés tindrà
lloc al mes de gener de l’any que ve, però la Universitat vol reservar una sèrie de
projectors i ordinadors per les sessions del Congrés. A la vista de com va la cosa, en
Pere evidentment accepta l’encàrrec, però demana el pagament per avançat. La
Universitat hi està d’acord i li envia al mes de novembre un xec per valor de 20,000 €.
7.
També al novembre arriba un altre encàrrec. La multinacional japonesa “Mushopishi”
farà un convenció mundial de venedors per presentar-los els nous productes de la
propera temporada. La convenció es perllongarà durant els mesos de desembre de
l’any actual i gener de l’any que ve. En Pere torna a demanar el pagament per
141
endavant i els japonesos hi estan d’acord. Li fan una transferència al seu compte per
25,000 €.
8.
Com que en Pere sap com d´”animades” poden arribar a ser les convencions de
venedors, li agafa por que li facin malbé els aparells i es decideix a contractar una
assegurança per fer front a possibles desperfectes. La companyia “Yoyds“ li proposa
una assegurança anual a tot risc per 6,000 € a pagar el primer de desembre. Després
de llegir la lletra petita del contracte (per cert, sense entendre gairebé res) en Pere
signa el contracte i paga.
9.
El sou d’en Pere és de 1,000 € al mes que normalment cobra el primer dia hàbil del
mes següent.
Informació complementària per tancar l´exercici: Els equipaments informàtics i els
equipaments especialitzats s’hauran de renovar d’aquí a quatre anys. La vida útil prevista pel
mobiliari és de deu anys.
Es demana:
1.
2.
3.
4.
Comptabilitzar les operacions descrites al Diari.
Assentaments d'ajustament i regularització a 31 de desembre de 200X.
Tancament del Diari i del Major.
Establir el compte de Pèrdues i Guanys del període setembre/ desembre i formular el
balanç de situació a 31 de desembre de 200X.
Solució 7.8
Exercici 7.9 Futbol Club AURORA
En el F.C. Aurora, el recentment creat club de futbol de Jarrasosa que ha obtingut ja
nombrosos èxits, durant l'any 20X0, el primer de la seva existència, van succeir els fets
següents:
1. L'1 de maig un grup d'empresaris va fundar el club amb un capital social de 5,000,000 €.
2. El dia 27 de juny es va comprar per 600,000 € un camp d'entrenament fora de la ciutat.
D'aquesta quantitat, 400,000 € corresponien al valor del terreny i els altres 20 milions a
les instal·lacions. Les despeses de manteniment de les instal·lacions van pujar a 20,000 €
per mes (a partir del juliol), que es van pagar sempre al comptat. Es va considerar que
caldria amortitzar les instal·lacions linealment durant 10 anys.
3. Es va contractar el personal tècnic, administratiu i directiu el dia 1 de juliol. Es va acordar
pagar els salaris (un total de 250,000 € per mes) amb periodicitat mensual, sempre el
primer dia feiner del mes següent.
4. Va ser molt difícil trobar bons jugadors (ja no son com els d'abans!), però a finals de juliol
s'havia reunit un equip de vint persones amb bones perspectives, totes havien estat
contractades per tres temporades (de setembre a maig). Per al traspàs de sis d'ells
l'Aurora va pagar a altres clubs un total de 2,700,000 €. És una pràctica habitual
amortitzar aquesta mena de pagaments durant la vigència del contracte firmat pels
142
jugadors.
5. Es va acordar pagar la retribució per a tota la temporada 20X0-X1, que pujava a 4,500,000
€ (500,000 € per cadascun dels nous mesos de la temporada), en tres parts iguals. El
primer pagament es va fer l'1 de desembre, el segon i el tercer estaven previstos per a
maig i juny de 20X1, respectivament.
6. També es va aconseguir que un famós ex-jugador, l’holandès Willem Van de Schuineberg,
es fes càrrec de I'entrenament per una temporada. Per aquest treball el Sr.Van de
Schineberg exigí uns honoraris de 450,000 € (que es van pagar en la seva totalitat l'1 de
setembre).
7. Per fomentar I'esport professional a Jarrasosa, el 31 d'agost l'Ajuntament de la localitat va
decidir concedir al F.C. Aurora un préstec de 6,000,000 € al 3% d'interès anual, que calia
amortitzar, juntament amb el pagament dels interessos, al cap de tres anys.
8. Per als partits que l'Aurora havia de jugar a casa es va llogar l'estadi municipal, amb
capacitat per a 40.000 persones, per una suma de 300,000 € per partit. Durant la
temporada 20X0-X1 el club havia de jugar un total de vint partits a casa (vuit dels quals
l'any 20X0). L'Ajuntament va cobrar tot el lloguer per endavant el dia 2 de setembre.
9. El fabricant de tabacs Blacklung, molt sensibilitzat per les qüestions d'esport i de salut, es
va oferir com a patrocinador de I'equip. Blacklung es va fer càrrec de moltes despeses de
I'equip (per a roba, etc.), que d'aquesta manera van quedar fora de la comptabilitat del
club. A més, el patrocinador va signar un contracte pel qual es comprometia a donar
100,000 € per cada partit jugat a casa a canvi del dret de col·locar publicitat a l'estadi. El
pagament d'aquests diners s'efectuaria cada deu partits.
10.A partir del mes d'agost es van vendre abonaments que donaven dret a accedir a l'estadi
per a tots els partits jugats a casa de la temporada 20X0-X1. El darrer abonament es va
vendre el 17 d'octubre. El quadre A recull el llibre auxiliar "Venda d'abonaments".
11.En els vuit partits que es van jugar a casa l'any 20X0 també es van vendre moltes entrades
lliures. El quadre B recull el llibre auxiliar "Venda d'entrades lliures".
12.Una altra font d'ingressos per al F.C. Aurora era la venda de begudes durant els partits
jugats a casa. El quadre C recull el llibre auxiliar "Consumicions".
Es demana:
1. Fes els assentaments corresponents al 20X0 al Llibre Diari i passa'ls al llibre Major.
(Situant-se en el dia 31 de desembre de 20X0)
2. Calcula els ajustaments, posa'ls al Llibre Diari i passa'ls al Llibre Major.
3. Prepara un balanç de comprovació.
4. Tanca els comptes transitoris i prepara el compte de resultats i el balanç final.
ANNEXOS.
Quadre A. Llibre auxiliar “Venda d’abonaments”
Setmana
19/08 a 25/08
26/08 a 01/09
02/09 a 08/09
09/09 a 15/09
16/09 a 22/09
Nombre d’abonament
4,785
7,023
3,415
2,689
2,333
En €
2,178,280
3,190,930
1,569,350
1,230,430
1,046,370
143
23/09 a 29/09
30/09 a 06/10
07/10 a 13/10
14/10 a 20/10
Total
1,988
564
103
24
22,924
869,560
253,650
50,350
11,080
10,400,000
Quadre B. Llibre auxiliar “Vendes Entrades Lliures”
Partit del
09-set
16-set
23-set
14-oct
28-oct
11-nov
25-nov
09-des
Total
Nombre d’entrades
12,342
14,531
17,023
16,518
17,159
15,847
16,578
16,983
126,981
En €
346,240
461,770
500,850
507,590
455,220
472,890
502,970
492,470
3,740,000
Quadre C. Llibre auxiliar “Consumicions”
Data
09-set
16-set
23-set
14-oct
28-oct
11-nov
25-nov
09-des
Total
Solució 7.9
VENDES
Ingrés
Cost mercaderies
(en €)
(en €)
12,440
25,410
38,250
35,420
38,460
32,010
37,890
40,120
260,000
9,080
18,450
26,870
24,490
25,110
22,400
25,110
28,490
180,000
Data
lliurament
07-set
14-set
21-set
12-oct
26-oct
09-nov
23-nov
07-des
Total
COMPRES
Data
pagament
07-oct
14-oct
21-oct
12-nov
26-nov
09-des
23-des
07-gen
Cost
mercaderies
(en €)
36,300
20,210
25,550
23,870
24,050
26,110
23,910
30,000
210,000
144
8. COMPTABILITZCIÓ DE TRANSACCIONS BÀSIQUES
Continguts del tema:
8.1
8.2
8.3
8.4
8.5
Comptabilització d’immobilitzats
Comptes a cobrar i a pagar
Préstecs bancaris
Despeses de personal
Exercicis relacionats
Aquest tema introdueix a l’estudiant les operacions bàsiques en el desenvolupament de la vida
de l’empresa. Les transaccions exposades en aquest capítol, a més, serveixen de marc
introductori de conceptes més generals i mostra algunes metodologies de comptabilització a
través de diferents casos concrets. Finalment, la comptabilització d’aquest tipus de
transaccions suposa un resum de conceptes que s’ha vist al llarg del llibre. Així doncs,
aprendrem la importància dels assentaments d’ordre i aplicarem els diferents principis
comptables.
8.1.
Comptabilització d’immobilitzats.
DENIFICIONS
Els actius immobilitzats són béns i serveis adquirits per l’empresa per a ser utilitzats, no per
vendre als clients. Per la mateixa raó, es preveu que estiguin a l’empresa més un any, o un
temps superior al del cicle comptable. Són inversions que configuren l’estructura patrimonial
de l’empresa i transcendeixen el període anual. Des d’una perspectiva jurídica els
immobilitzats representen la garantia més sòlida d’aval de l’empresa. Es pot concloure que els
actius immobilitzats tenen una característica comuna de permanència dins l’empresa.
No obstant, encara que els immobilitzats apareixen al balanç de situació, les despeses que
aquests generin, o el seu consum, formen part de les despeses del període i per tant, es
registren al Compte de Pèrdues i Guanys. Per tant, el Balanç de Situació reflecteix el valor dels
actius immobilitzats no consumits, que s’espera que continuïn generant beneficis futurs per a
l’empresa. Els actius immobilitzats es poden classificar en:
-
Actius intangibles: són elements que no tenen característiques físiques o tangibles,
com els acords, contractes, o drets que donen beneficis a l’empresa. Els exemples més
típics són: patents, marques, noms comercials, franquícies, fons de comerç, programes
informàtics...
-
Actius tangibles: elements físics que es poden veure i tocar, com els terrenys, edificis,
maquinària, instal·lacions i mobiliari.
-
Despeses amortitzables o a amortitzar: són despeses que no es consideren despesa del
període en el moment en què es produeixen. Es capitalitzen com un actiu, s’activen, i
passen al compte de resultats mitjançant una amortització directa. Aquest tipus
145
d’actius són les despeses de recerca i desenvolupament de productes, despeses d’inici
de negoci, despeses de constitució del primer establiment, ...
-
Inversions financeres a llarg termini: Són inversions en actius financers, com accions,
obligacions o bons, per un període superior a un any.
ADQUISICIÓ D’IMMOBILITZATS
Quan s’adquireix un immobilitzat, s’ha de comptabilitzar a cost d’adquisició, que inclou totes
les despeses necessàries per a què l’actiu estigui disponible. No obstant, l’actiu immobilitzat es
pot haver comprat a l’exterior de l’empresa, o es pot haver construït o produït per la mateixa.
-
Si l’actiu immobilitzat es compra a l’exterior: El cost d’adquisició, inclou: el preu de la
factura, les despeses de transport, les despeses d’instal·lació i posta a punt i qualsevol
altra despesa necessària per a què l’immobilitzat estigui disponible. Els interessos
pagats com a motiu de la compra també formaran part del cost d’adquisició, sempre
que la posada en marxa superi més d’un any.
-
Si l’actiu immobilitzat el construeix la pròpia empresa, el cost d’adquisició fa
referència a les despeses de personal i material necessàries per a la producció del
mateix, així com la part raonable de les despeses d’administració i generals. Els
interessos que superin a un any, si es necessari demanar un préstec per a la fabricació,
també seran inclosos.
Es pot concloure doncs, que el criteri general per establir el preu d’adquisició dels actius
immobilitzats es basa en:
-
El import de la factura, inclosos els impostos i aranzels acordats. La factura pot
efectuar-se dins la pròpia empresa, i aleshores comprendrà totes les despeses
necessàries per a la producció de l’actiu, és a dir, el cost de producció.
-
Les despeses necessàries fins a la posada en marxa de l’actiu, en qüestió de transport,
assegurança, instal·lació, inspecció...
-
Si l’actiu és finançat amb deute extern (passiu), es poden incloure les despeses
financeres fins a la posada en funcionament de l’actiu, sempre i quan es trigui més d’un
any.
Com a cas específic, és bo assenyalar que en el cas en què s’adquireix una construcció, s’ha de
comptabilitzar de manera separa l’edifici i el terreny.
DEPRECIACIÓ I AMORTITZACIONS
Com es va comentar en capítols anteriors, la compra d’actius suposa el dret d’obtenir els
beneficis futurs dels mateixos actius al llarg de la seva vida útil. La firma utilitza els actius
immobilitzats a cada període, i per tant, s’imputa una part del cost de l’actiu a cadascun dels
períodes, com un cost del servei rebut per l’actiu. L’amortització dels actius fa referència a
aquesta distribució sistemàtica del cost d’un actiu en els diferents anys de la seva vida útil. Els
actius que es deprecien o s’amortitzen són la majoria de béns materials i immaterials com la
maquinària, les instal·lacions, els edificis, les patents i les marques. És molt important recordar
146
però, que els terrenys i els actius en construcció no s’amortitzen, ja que conceptualment tenen
una vida útil infinita. D’altra banda, també hi ha un cert sanejament dels actius, que seria
l’amortització de les despeses amortitzables, com les despeses de constitució.
Càlcul de la amortització
A continuació es defineixen alguns conceptes rellevants pel càlcul de l’amortització de béns
immobilitzats:
a. Base per Amortització: Valor a amortitzar. Seria el preu d’adquisició de l’actiu menys
el valor residual, que és el import estimat que tindrà l’immobilitzat al final de la seva
útil.
Si, en algun cas, es produís un increment de valor de l’actiu, s’ha d’afegir al valor a amortitzar.
En el cas del valor residual, la idiosincràsia dels actius condiciona el seu valor residual. Per
exemple, hi ha actius molt específics que costen molt de revendre i per tant, l’empresa ha de
tenir en compte aquestes característiques. Altres actius, en canvi, són drets que expiren en un
moment determinat, i per tant, en finalitzar el contracte, el valor residual és zero. En
contraposició, altres actius intangibles referits al fons de comerç poden tenir un valor
considerable i quan, per exemple, una empresa compra una altra, pot estar pagant una
important quantitat en concepte de marca, nom comercial, imatge o cartera de clients.
b. Vida útil: Estimació del període de temps en el qual s’amortitza l’actiu.
L’estimació pot resultar força difícil, degut a la seva incertesa, ja que l’obsolescència d’alguns
actius ve donada per factors externs, de la mateixa manera que al llarg de la vida de l’actiu, els
canvis en el procés productiu poden allargar o escurçar la vida útil estimada. Per aquesta raó,
es recomana una constant revisió d’aquesta variable. Les raons que determinen la vida útil
d’un actiu són: aquelles relacionades amb l’ús o inactivitat de l’actiu, que fa envelleixi
físicament, i la obsolescència, sigui tècnica (quan un actiu perd valor degut a canvis tecnològics
que fa que hi hagi substituts i alternatives millors que el bé en qüestió, o econòmica (que seria
quan l’actiu tot i estar en bones condicions perd el seu poder de generar beneficis a l’empresa,
perquè ja no és útil en el procés productiu, per exemple, quan una empresa deixa de fabricar
un producte en concret per falta de demanda).
c. Mètodes d’amortització: Metodologia que sistemàticament distribueix el import de
l’actiu menys el valor residual en els diferents anys de vida útil estimada. Més
endavant es tracten els mètodes d’amortització més rellevants.
d. Comptabilització de l’amortització: Per tal de que l’amortització dels actius quedi
reflectida a la comptabilitat de l’empresa, hi ha dos mètodes: el mètode directe, que
s’utilitza només en l’amortització de les despeses amortitzables; i el mètode indirecte,
el qual, s’utilitza per a tot els actius immobilitzats que s’han d’amortitzar.
147
Exempl e 8.1 La següent figura serveix com a exemple per mostrar les diferències entre un
mètode i l’altre. L’exemple mostra un ordinador, a un preu d’adquisició de 4.250€, amb un
valor residual al final de la seva vida útil, estimada en 4 anys, de 250€. Segons el mètode
d’amortització lineal, cada any l’empresa ha de pagar 1.000€ en concepte de despesa
d’amortització.
Figura 8. 14 Exemple sobre la comptabilització de l'amortització.
Mètode directe: Si s’utilitza el mètode directe, en el balanç de situació, l’amortització es
reflexa directament en el compte de l’actiu, i en el compte de resultats s’anotarà la despesa
d’amortització de cada any, que serà una despesa d’explotació.
1.
Deure
1.000
Despeses d’amortització
2.
1.000
Despeses d’amortització
3.
1.000
4.
1.000
Descripció
a
Immobilitzat
Haver
1.000
a
Immobilitzat
1.000
Despeses d’amortització
a
Immobilitzat
1.000
Despeses d’amortització
a
Immobilitzat
1.000
Mètode indirecte: En el mètode indirecte, al balanç hi haurà un compte d’actiu, amb el preu
d’adquisició del mateix, i un contra-compte d’actiu, que correspondrà a la Amortització
Acumulada de l’actiu immobilitzat, és a dir, la suma de les amortitzacions dutes a terme des
del moment de l’adquisició. El compte de resultats, cada any presentarà una despesa
d’amortització.
El valor comptable de l’actiu en cada moment serà igual al preu d’adquisició menys la suma de
les amortitzacions acumulades.
148
1.
Deure
1.000
Despeses d’amortització
2.
1.000
Despeses d’amortització
3.
1.000
4.
1.000
Descripció
a
Amortització Acumulada
Haver
1.000
a
Amortització Acumulada
1.000
Despeses d’amortització
a
Amortització Acumulada
1.000
Despeses d’amortització
a
Amortització Acumulada
1.000
Mètodes d’amortització
La metodologia d’amortització no serveix com a valoració dels actius. La depreciació i
amortització són conceptes relacionats amb la reducció del valor dels actius, des del preu
d’adquisició pagat (o assignat) fins al seu valor residual. La despesa assignada a cada període
en concepte de depreciació pot no estar relacionada amb la pèrdua real del valor, i només
pretén establir una assignació raonable dels costos dels immobilitzats.
Com la figura següent mostra, la principal diferència entre els mètodes d’amortització rau en la
distribució de les quotes, i de si es paga més al principi de la vida útil de l’actiu, o de manera
lineal a llarg dels anys. La tria del mètode d’amortització dependrà, a part de les
característiques dels actius, dels interessos de l’empresa en termes d’impostos, i de la situació
financera que vulguin reportar en aquell moment. No obstant, les normes comptables
exigeixen que la tria sigui constant i consistent en el temps.
Figura 8.15. Mètodes d'amortització. .
a. Mètode lineal: Distribueix el valor a amortitzar de forma regular sobre la vida útil del
bé. En el primer i el darrer any, el import de la despesa d’amortització anual a
considerar s’haurà d’ajustar al nombre de mesos reals d’utilització de l’actiu.
149
b. Mètode segons l’activitat realitzada: S’utilitza quan un actiu no s’utilitza
uniformement al llarg del temps, sinó què s’utilitza més en uns períodes que en altres,
de manera rellevant.
Com veiem, aquest mètode permet conèixer la despesa en funció de les hores, i per tant, es
podrà assignar una despesa diferent segons les hores que s’hagi utilitzat un actiu. En aquest
cas, pel primer i el darrer any, el import de la despesa s’ha de calcular pel nombre de mesos
que l’actiu ha estat realment utilitzat.
c. Amortització accelerada:
i.
Mètode de la suma de dígits: S’utilitza quan la capacitat de generar beneficis
disminueix al llarg del temps, sigui perquè l’actiu perd precisió, productivitat,
necessitat més reparacions... Aleshores, l’amortització és més gran en els primers
anys i menor en els darrers anys. S’utilitza per tant un import constant que decreix
en el temps.
El procediment consisteix a saber el nombre d’anys que queden a principis del primer
any, dividit per la suma de tots els dígits, un per a cada any. Per exemple, si la vida
estimada de l’actiu és de 5 anys, la suma de tots els dígits serà igual a = 1+2+3+4+5 =
15. A partir d’aquí,
En aquest cas, com en l’anterior, pel primer i el darrer any, el import de la despesa s’ha
de calcular pel nombre de mesos que l’actiu ha estat realment utilitzat.
ii.
Mètode del percentatge sobre el valor pendents o de saldo creixent: Aquest
procediment s’aplica duplicant el percentatge resultant d’aplicar el mètode lineal i
multiplicant el percentatge resultant pel valor comptable del principi del període.
En aquest cas, com en l’anterior, pel primer i el darrer any, el import de la despesa
s’ha de calcular pel nombre de mesos que l’actiu ha estat realment utilitzat.
Exempl e 8.2 PAQUET RÀPID és una empresa que s’acaba de constituir, i té els següents
elements que integren el seu immobilitat tècnic material. Es construeixen els quadres
d’amortització dels anteriors immobilitzats, emprant el mètode d’amortització lineal.
150
1. Un edifici, amb un cost de 200.000€, amb una vida útil estimada de 40 anys, assentat
sobre un terreny valorat en el 20% del preu total del conjunt. (només abasteix els
primers i últims anys)
Quadre d’amortització:
Any
Valor
Quota
1
2
3
39
40
200.000
196.000
192.000
48.000
44.000
Amortització
Acumulada
4.000
4.000
4.000
4.000
4.000
4.000
8.000
12.000
156.000
160.000
Valor Net
Comptable
196.000
192.000
188.000
44.000
40.000
2. Una màquina de fer paquets, que va costar 40.000€, amb una vida útil estimada de
5.000 hores de treball repartides entre 5 anys, de forma que el primer any es
consumirà el 40% de la capacitat, el segon un 25% , el tercer un 15%, el quart un 12% i
el cinquè la resta. El valor residual estimat de la màquina és de 2.000€
Any
Valor
Hores
1
2
3
4
5
40.000
24.800
15.300
9.600
5.040
2.000
1.250
750
600
400
Quadre d’amortització:
Quota
anual
15.200
9.500
5.700
4.560
3.040
Amortització
Acumulada
15.200
24.700
30.400
34.960
38.000
Valor Net
Comptable
24.800
15.300
9.600
5.040
2.000
3. Dues camionetes, per al repartiment de paquets, amb un cost unitari de 20.000€ i un
rendiment calculat de 200.000km durant la seva vida útil que s’estima és de quatre
anys, a raó de 60.000 km els dos primers i 40.000 els dos últims. S’espera obtenir de la
venda de cadascuna de les camionetes 1.000€ en acabar la vida activa.
151
Any
Valor
Km
1
2
3
4
20.000
14.300
8.600
4.800
60.000
60.000
40.000
40.000
Quadre d’amortització:
Quota
anual
Amortització
Acumulada
5.700
5.700
11.400
14.200
19.000
5.700
3.800
3.800
Valor Net
Comptable
14.300
8.600
4.800
1.000
AJUSTAMENTS
Els actius immobilitzats requereixen ser ajustats en cas que es produeixi alguna reparació,
manteniment o algun tipus de millora. S’espera que els immobilitzats sempre estiguin en
bones condicions de funcionament, així doncs, les reparacions seran aquelles despeses
després d’una avaria o accident, i les despeses de manteniment tindran un caire rutinari, com
engreixar, pintar o altre tipus d’ajustaments. Totes dues despeses són despeses del període en
què en produeixen i per tant, queden reflectides a les despeses d’explotació. Es pot esperar
que de manera regular, els actius necessitin d’algun tipus de reparació o manteniment, de
manera que és usual que l’empresa faci alguna provisió que prevegi una despesa futura
d’aquest caire.
Les millores són aquelles mesures que fan que un actiu funcioni millor que abans, sigui perquè
es fa més productiu o perquè augmenta la seva vida útil, com per exemple, en la renovació
d’un edifici, la reconstrucció d’una màquina d’embalar per tal d’augmentar la capacitat. Aquest
tipus de millores generalment es capitalitzen, és a dir, suposen un augment en el valor
comptable de l’actiu i per tant, suposen una revisió del quadre d’amortització de l’actiu fins al
moment.
VENDA O BAIXA D’UN IMMOBILITZAT
Finalment, l’empresa haurà de donar de baixa l’immobilitzat quan s’acabi la vida útil del
mateix, de manera que es deixi de reflectir en el balanç perquè ja no s’espera que generi
beneficis futurs per l’empresa. Un altre cas és quan es venen els actius abans d’acabar la seva
vida útil. Això significa que, generalment s’obté un benefici o una pèrdua, que seria la
diferència entre el preu de venda i el valor comptable net en el moment de la venda. Així
doncs,
Si hi ha benefici:
Deure
Descripció
Amortització Acumulada
Caixa, Bancs o Deutors
Haver
a
Actiu immobilitzat
Benefici per venda
d’immobilitzat
Si hi ha una pèrdua:
152
Deure
Descripció
Amortització Acumulada
Caixa, Bancs o Deutors
a
Pèrdua per venda d’immobilitzat
Haver
Actiu immobilitzat
Bàsicament, abans de comptabilitzar la venda al llibre diari, s’ha d’actualitzar l’amortització
acumulada fins al moment, s’ha de registrar l’entrada de diners procedent de la venda i
cancel·lar l’actiu venut, que ja no forma part del patrimoni de l’empresa. A més, s’ha de
comptabilitzar si la diferència entre el valor de l’actiu immobilitzat i el diners ingressats, és
positiva o negativa. Si és positiva, haurem tingut un benefici degut a la venda i abonarem un
compte d’ingrés per a tal cosa. En cas contrari, el compte serà una pèrdua i per tant, s’haurà
de carregar a un compte de despesa.
Exempl e 8.3 TRANSPORTS D’ARAGÓ és una empresa dedicada al transport de tota
classe de mercaderies. Disposa d’una flora de 7 vehicles, dels qual un té una antiguitat de 9
anys, motiu pel qual l’empresa decideix reemplaçar-lo. S’ha trobat un comprador dispost a
pagar 3.500€ per aquest vehicle. Havia costat 75.000€ dels quals quedava per amortitzar
15.000€. Un cop venut el vehicle antic, l’empresa va comprar un vehicle més modern, més
ràpid i amb major capacitat de càrrega. El preu de compra del nou vehicle ha estat de
127.000€, i s’ha pagat 20.000€ a través d’un xec bancari i per la resta s’accepten 24 lletres de
venciment mensual, durant els propers 24 mesos.
Vehicle:
Preu d’adquisició
Amortització Acumulada
75.000
(60.000)
Valor net comptable
Deure
60.000
3.500
11.500
Descripció
Amortització Acumulada
Deutors
Pèrdua venda d’immobilitzat
a
15.000
Haver
Elements de transport
75.000
La venda del vehicle genera una pèrdua per l’empresa, ja que el preu de venda i l’amortització
acumulada no iguala el preu d’adquisició del mateix en el seu moment de compra, fa 9 anys.
153
Deure
127.000
Descripció
Haver
Elements de transport
a
Bancs
Efectes a pagar a c/t
Efectes a pagar a ll/t
20.000
53.500
53.500
La compra del nou vehicle genera tres comptes, en funció de la forma de pagament del mateix:
un part que es realitza en efectiu, i 24 lletres de canvi, de igual import, de manera que la
meitat es pagaran en el curt termini i la resta, en el llarg termini.
8.2.
Comptes a cobrar i a pagar.
En la comptabilització dels cobraments i els pagaments que té l’empresa a partir de la seva
activitat, i de les diferents vendes i compres efectuades, es poden donar diferents situacions.
La realitat ens diu que no sempre les vendes es cobren en el moment en què es produeixen, i
per tant hi ha una sèries de comptes que han de representar aquests drets de cobrament de
l’empresa fins al moment que es cobri. De la mateixa manera que l’empresa pot efectuar una
compra i pagar-la en un temps determinat. També és cert que pot haver una part de les
vendes a crèdit, que per la raó que sigui no es puguin arribar a cobrar. D’aquesta situació
d’insolvència dels nostres clients i d’impagaments per la venda de productes o serveis ja
realitzats, la comptabilitat ha de transmetre la imatge fidel de la situació de l’empresa en cada
cas.
DEFINICIONS
Els comptes a cobrar són drets de cobrament degut a l’activitat empresarial, per haver
subministrat algun bé o servei. Generalment es classifiquen com a part del realitzable de l’actiu
circulant. Alguns exemples són les partides de clients, deutors, efectes a cobrar, administració
pública deutors, interessos a cobrar, acomptes als proveïdors o acomptes al personal, és a dir,
tots aquells agents que poden contraure un deute amb l’empresa.
Deutor: fa referència a aquell que deu diners a l’empresa.
Efectes a cobrar: El deute degut a una venda, es pot materialitzar en un document mercantil
subjecte a la legislació vigent, anomenat lletra de canvi. La lletra de canvi o efecte comercial
especifica la obligació del deutor a pagar el deute pendent en un moment futur determinat,
anomenat venciment.
Acompte als proveïdors: Pagaments fets per endavant per béns i/o serveis que es rebran
posteriorment. Aquesta partida però fa referència a un actiu no monetari ja que l’empresa té
el dret de rebre els béns perquè ja els ha pagat. Exemples d’acomptes de proveïdors es van
veure al tema anterior.
De la mateixa manera, els comptes a pagar són obligacions de pagament que l’empresa té
amb els seus diferents creditors, i per tant es classifiquen normalment a com a exigible a curt
termini en el balanç, ja que són deutes amb una exigibilitat considerable.
154
Efectes a pagar: Com en el cas dels efectes a cobrar, però en aquest cas, la lletra de canvi serà
el document mercantil que materialitzi el deute pendent, que obliga al deutor (l’empresa) a
pagar-lo en el seu venciment, especificat a la lletra de canvi.
Creditor: Els diferents agents a qui l’empresa deu diners.
Acompte de clients: Pagaments rebuts per endavant per béns i/o serveis que es lliuraran
posteriorment, i que per tant, l’empresa té l’obligació de lliurar-los en el futur. És un passiu no
monetari, i generalment, a curt termini. També es va tractar al tema anterior.
COMPTABILITZACIÓ
Encara que és una situació que s’espera que no passi, l’empresa ha de ser conscient de les
probabilitats d’impagament derivades de la venda a crèdit. A continuació s’analitzen els
diferents escenaris de la negociació d’efectes a cobrar, com l’empresa actua en cada moment,
i com la comptabilitat ho ha de reflectir alhora.
Figura 8.16. Efectes a cobrar.
Primerament, quan l’empresa ven a crèdit té un dret de cobrament sobre el client. Aquest
efecte a cobrar també suposa un risc de crèdit, ja que sempre hi ha una possibilitat de que el
client no pagui. D’això se’n diu la morositat del client. En aquest moment, l’empresa pot
decidir girar una lletra de canvi, per tal de tenir una evidència escrita del dret de cobrament. El
client normalment l’accepta, per certificar que pagarà el deute pendent en un moment
determinat preestablert. Realment, els dos comptes, tant el de clients com l’efecte comercial a
cobrar, són comptes del realitzable de l’actiu circulant, però per l’empresa un té avantatge
important respecte l’altre.
Si el client accepta la lletra immediatament després del moment de la venda, l’assentament
serà simple(1), sinó es traspassarà el compte de clients a efectes comercials a cobrar(2):
Deure
(1)
Descripció
Haver
Efectes a cobrar
a
Vendes
155
Deure
(2)
Descripció
Haver
Clients
a
Vendes
a
Clients
Efectes a cobrar
A partir d’aquest moment i de la formalització del dret de cobrament, l’empresa ha d’esperar
al venciment per poder descomptar la lletra. Aquest procés s’anomena gestió de cobrament.
Gestió de cobrament
No obstant, arribat el venciment de la lletra de canvi, el client pot pagar o no, encara
que hagués signat l’efecte comercial.
a. En el cas favorable de que el client pagui al venciment, l’empresa comptabilitza
l’entrada de caixa i es cancel·la la lletra:
Deure
Descripció
Haver
Bancs
a
Efectes a cobrar
Es pot concloure que aquest procés, tot i els diferents passos i comptes emprats, és força
senzill, ja que són fet permutatius, que finalment acaben en el cobrament, sense recàrrec, del
deute.
b. En el cas desfavorable que el client no pagui, s’obre un nou compte anomenat efectes
impagats, per reflectir la nova situació:
Deur
e
Descripció
Haver
Efectes impagats
a
Efectes a cobrar
Si arribat el venciment, el deutor no paga, l’efecte a cobrar passa a ser un efecte impagat. Tot i
així és fàcil que l’empresa dui a terme una sèrie de moviments per tal de saber si finalment no
es cobrarà l’efecte o si, d’altra banda, hi ha possibilitat de renegociar la lletra de canvi amb el
deutor per cobrar-la més endavant, o parcialment.
Descompte bancari
Les lletres de canvi permeten a l’empresa però el cobrament del deute abans de la data de
venciment de les mateixes, mitjançant un descompte bancari. D’aquesta manera, el banc
156
anticipa l’import de la lletra fins al venciment però a canvi sol cobrar uns interessos i
comissions a l’empresa. No obstant, generalment el banc no assumeix el risc de crèdit dels
clients, sinó que només anticipa el import del deute fins al venciment de la lletra. Per això, en
cas que el client no pagui, haver descomptat la lletra tindrà efectes negatius per l’empresa, ja
que l’empresa haurà incorregut en certs costos sense rebre cap compensació, com veurem a
continuació.
Figura 8.17. Funcionament d’un descompte bancari, abans del venciment d’una
lletra de canvi. .
Com la figura 8.4. mostra,després de vendre a crèdit al client (1), i que aquest accepti la lletra
de canvi (2), l’empresa pot descomptar la lletra al banc (3), el qual anticiparà els diners fins al
venciment (4). La comptabilitat de l’empresa, doncs, quedaria de la següent forma:
Deure
(4)
Descripció
Haver
Efectes descomptats
a
Efectes a cobrar
a
Deutes per efectes descomptats
Bancs
Serveis bancaris (comissions)
(despesa d’explotació)
Interès per descompte
d’efectes
(despesa financera)
Primer, l’efecte a cobrar passa a ser un efecte descomptat, perquè l’hem descomptat al banc.
Aquí es posa de manifest el fet que descomptar un efecte no és el mateix que cobrar
definitivament l’efecte, ja que el banc no assumeix el risc d’impagament, de manera que el
descompte d’efectes és quelcom un finançament a curt termini.
157
A la vegada, el descompte bancari genera uns Deutes per efectes descomptats, que es
tradueixen en les comissions (que són despeses d’explotació) i els interessos per realitzar el
descompte (aquests últims són una despesa financera) i finalment, el import net que rebem
per part del banc (que recordem serà un deute que l’empresa haurà contret amb el banc). Per
tant, el descompte bancari té un efecte sobre el net patrimonial de l’empresa, ja que el fet és
modificatiu (segons la teoria de la propietat 4). Un cop arribada la data determinada, el banc
presentarà la lletra al client i exigirà el import corresponent (5). Normalment el client
cancel·larà el deute amb el banc (6). Simultàniament, l’empresa podrà donar de baixa el
compte d’efectes descomptats (que era un compte d’actiu) i els deutes per haver descomptat
l’efecte. La següent figura mostra de forma esquemàtica els diferents moviments a través del
llibre major:
Figura 8.18. Comptabilització del descompte bancari d’un efecte a cobrar.
.
Figura 8.19. Resolució del descompte bancari si el client paga al venciment.
4
Per recordar la teoría clàssica i la moderna sobre la classificació de les transaccions comptables podeu
tornar al tema 3, el mètode comptable.
158
.
Com s’ha comentat, però, es pot donar el cas que arribat el moment, el client o deutor no
pagui al banc el import de la lletra de canvi. Aleshores, es donaria la mateixa situació de la
figura 8.6., és a dir, l’empresa incorreria en les despeses relacionades amb el descompte
bancari però, el banc, en no rebre el import per part del deutor, exigirà a l’empresa que retorni
el préstec en què havia incorregut per descomptar l’efecte comercial de forma anticipada.
D’aquest fet, també sorgeixen despeses pels serveis bancaris prestats. Així doncs, és la situació
menys desitjable, ja que afecta al patrimoni net de l’empresa doblement de forma negatiu i no
s’aconsegueix cobrar la venda a crèdit. La figura 8.7. i l’exemple següent aclariran aquest
concepte:
Figura 8.20. Resolució del descompte bancari si el client no paga al venciment.
Exempl e 8.4 VILAR L’empresa Vilar efectua una venda per import de 5.000€, que el client
paga al comptat en un 25% i per la resta es lliura una lletra de canvi amb venciment a 90 dies
(1). Ateses les necessitats de liquiditat de l’empresa, la lletra és descomptada en el Banc dels
Pirineus (2). El banc descompta la lletra aplicant un tipus d’interès del 11% anual i una comissió
de 185€ (3). En arribar al venciment, la lletra no és pagada, i el banc la retorna a Vilar,
carregant unes despeses per la devolució de 75€ (4).
(1)
Deure
1250
3.750
(2)
3.750
(3)
103,13
185
3.461,87
Descripció
Haver
Caixa
Efectes a cobrar
a
Vendes
5.000
a
Efectes a cobrar
3.750
a
Deutes per efectes
descomptats
3.750
Efectes descomptats
Interessos pel descompte
d’efectes
Serveis bancaris
Caixa
159
Els interessos pagats per haver descomptat la lletra al banc són: 3.750 x 0,11 x
(90/360)=103,13€.
(4)
Deure
3.750
75
3.750
Descripció
Haver
Deutes per efectes
descomptats
Serveis bancaris
a
Bancs
3.825
a
Efectes descomptats
3.750
Efectes impagats
L’exemple anterior recorda una consideració important: el descompte bancari té un cost, que
són les comissions i interessos cobrats per tal de poder disposar dels diners abans del
venciment, però també suposa un cost haver descomptat la lletra de canvi i que el client no
pagui, ja que el banc també sol carregar algun tipus de comissió per aquest fet. Per tant, no és
igual descomptar un efecte que esperar al venciment, de la mateixa manera que suposa un
cost que el client no pagui i l’efecte s’hagués descomptat prèviament.
Figura 8.21. Resum de la comptabilització del descompte bancari.
160
VALORACIÓ DELS COMPTES A COBRAR
De la situació anteriorment exposada en relació als comptes a cobrar, les empreses acostumen
a tenir mecanismes comptables per tal de preveure la pèrdua procedent de les vendes que no
es cobren.
Els comptes a cobrar, o la partida de clients, da referència als drets de cobrament del deutor,
en general deguts a la venda o serveis prestats. El cobrament es produeix, algunes vegades,
després de la venda i per això s’utilitzen aquests comptes, que es poden utilitzar de diferents
per a cada clients.
La partida de Clients de Dubtós Cobrament, és similar a l’anterior però aquí l’empresa ja està
considerant els client que tenen, o poden tenir, dificultats en poder pagar els seus deutes.
D’aquesta manera l’empresa pot establir diferències entre els tipus de clients, i els seus
comptes del realitzable, ja que es teoria són comptes que es poden convertir en diner líquid
per a l’empresa d’una forma relativament senzilla.
La provisió per a insolvències doncs, fa referència al contra-compte de clients de dubtós
cobrament que recull el import del deute dels clients que l’empresa estima que presenta
dificultats en el seu cobrament. En el Balanç de Situació apareix com un compte a l’actiu, però
amb signe negatiu, restant el compte de Clients de dubtós cobrament. Així, l’actiu emet una
imatge més real de la situació de l’empresa, segons el principi de prudència5. A partir
d’aquests comptes veurem que es poden generar diverses situacions: que l’empresa tingui un
deute de clients que definitivament són incobrables, i l’empresa no hagués realitzat cap mena
de provisió al respecte; o bé que la companyia hagués realitzat una provisió sobre un client
que es declara definitivament incobrable.
Deutes de Clients definitivament incobrables. Sense provisió
Si un client no paga el deute que té pendent, i no s’ha dotat una provisió per insolvències,
l’empresa ha de registrar una pèrdua en el compte de Pèrdues i Guanys per Deutes
incobrables, que és una despesa d’explotació:
Deure
Descripció
Haver
Pèrdua per deutes
incobrables
(Despesa d’explotació)
a
Clients
a
Pèrdua per deutes
incobrables
Compte de resultats
5
Referència als principis comptables.
161
Si l’empresa ja havia classificat el client com a un client de dubtós cobrament, la situació seria
exactament la mateix, tret del fet que aleshores s’ha d’abonar el compte corresponent:
Deure
Descripció
Haver
Clients de dubtós
cobrament
a
Clients
a
Clients de dubtós
cobrament
a
Pèrdua per deutes
incobrables
Pèrdua per deutes
incobrables
(Despesa d’explotació)
Compte de resultats
Provisions per insolvències
Les provisions per insolvències, per tant, tracten de preveure la situació final en cas de que el
client sigui incobrable. En el moment en que es tenen dubtes raonables de que un client tindrà
dificultats per pagar un deute, per exemple, que entri en suspensió de pagaments; l’empresa
pot reclassificar el deute (1) i reduir el compte de resultats dotant una provisió per a
insolvències per l’import del deute (2). Així, si finalment no paga, la pèrdua per deutes
incobrables ja estava prevista per l’empresa, i pot anticipar aquesta despesa.
Deure
Descripció
(1)
Clients de dubtós
cobrament
(2)
Dotació a la provisió per
a insolvències
(despesa d’explotació)
Haver
a
Clients
a
Provisió per a
insolvències
(contra-compte actiu)
Deutes de Clients de Cobrament Dubtós definitivament incobrables. Amb provisió
Per un criteri de prudència, aquest cas seria més recomanable que l’anterior, ja que un cop
donat el impagament del deute, aquest ja no afecta tant a l’empresa, doncs ja estava previst.
Comptablement sí que hi ha diversos canvis. D’una banda, s’ha de cancel·lar el compte de
Clients de Cobrament Dubtós i registrar la pèrdua per deutes incobrables (3). Finalment, per
tal d’abonar el contra-compte d’actiu, doncs ara ja no és una provisió sinó una pèrdua real, es
crea una “desdotació” o ajustament a partir del compte de Ingrés per excés de provisió, i així
no es comptabilitza doblement la pèrdua.
162
Deure
(1)
(2)
(3)
(4)
Descripció
Clients de dubtós cobrament
a Clients
Dotació a la provisió per a
insolvències
(despesa d’explotació)
a Provisió per a insolvències
(contra-compte actiu)
Pèrdua per deutes
incobrables
a Clients de dubtós cobrament
Provisió per a insolvències
a Ingrés per excés de provisió
(ingrés d’explotació)
Haver
Cobrament del deute pendent
Com ja s’havia insinuat anteriorment, la realitat també mostra que després d’haver considerat
un client de dubtós cobrament (1), i haver realitzat una provisió per a una possible insolvència
(2), és possible que el client acabi pagant el deute pendent, si més no, una part del mateix.
Aleshores, També s’haurà de realitzar un ajustament del compte de provisió per a insolvències,
però amb un sentit més positiu:
Deure
(1)
(2)
(3)
(4)
Descripció
Clients de dubtós cobrament
a Clients
Dotació a la provisió per a
insolvències
(despesa d’explotació)
a Provisió per a insolvències
(contra-compte actiu)
Caixa
a Clients de dubtós cobrament
Provisió per a insolvències
a Ingrés per excés de provisió
(ingrés d’explotació)
Haver
Aleshores, es carregarà el compte de disponible amb el import cobrat i a la vegada, anul·lar el
compte de provisió per a insolvències de la mateixa manera que el cas anterior, amb una
partida d’ingrés per excés de provisió. Si només es cobra una part del deute, aquesta mateixa
previsió ens ajudarà a comptabilitzar la pèrdua per la diferència entre el deute i el cobrament
final.
Exemple 8.5 ROCASA, S.A. L’empresa Rocasa efectua una venda de 3.000€ a una altra empresa
(TOMASA). Aquest import inclou unes despeses de transport de 100€ que són a càrrec del
client. La venda s’acorda liquidar en quatre mesos. Al finalitzar el segon mes l’empresa Tomasa
es declara en suspensió de pagaments. Finalment i després de diverses gestions l’empresa
Tomara abona a Rocasa 2.100€, quedant la resta com a definitivament incobrable.
163
En funció dels conceptes abans exposats, la comptabilització de les operacions seria la
següent:
(1)
(2)
8.3.
Deure
3.000
3.000
Descripció
Haver
Clients
a
Vendes
Caixa
2.900
100
a
Clients
3.000
a
Provisió per a insolvències
3.000
a
Clients de dubtós cobrament
3.000
a
Ingrés per excés de provisió
3.000
Clients de dubtós cobrament
3.000
Dotació a la provisió per a
insolvències
(3)
2.100
900
Caixa
Pèrdues per crèdits
incobrables
(4)
3.000
Provisió per a insolvències
Préstecs bancaris
Al llarg d’aquest llibre hem pogut veure la composició del balanç de situació, d’algunes
partides importants de l’actiu i també del passiu. Arribats a aquest punt, s’aprofundeix en
l’exigible de l’empresa. Per finançar les seves inversions, les empreses poden utilitzar els
recursos propis de la mateixa, com és el capital subscrit i els beneficis retinguts al llarg dels
exercicis comptables; i també pot recórrer al deute. Endeutar-se però comporta un cost, que
són els interessos que s’hauran de pagar per disposar dels recursos.
Dins dels passius exigibles es troben els préstecs que les institucions financeres normalment
donen a l’empresa. Els préstecs es poden concedir a curt o llarg termini, i la diferència només
rau en el termini de devolució; si el préstec s’ha de tornar en menys d’un any, serà un passiu
corrent i si la devolució s’efectuarà en un termini superior a un any, serà un passiu no corrent.
La seva comptabilització doncs, és interessant per tal de veure com afecta a la situació
patrimonial de l’empresa tenir un préstec, i els interessos que aquest fet comporta, a banda
del fet que sol ser una operació força realitzada per les empreses.
A continuació, es tractarà el cas específic dels préstecs bancaris a llarg termini, ja que és una
mica més complex que aquell a curt termini, ja que cada any que passa, s’ha de recalcular el
deute pendent.
El préstec rebut per les institucions bancàries s’anomena principal, i la devolució del mateix,
amortització del préstec (però no té res a veure amb l’amortització dels immobilitzats).
Contraure un préstec sol tenir despeses que fa que el import net del préstec rebut sigui
inferior. A partir de l’exemple següent es mostra les consideracions més importants sobre els
préstecs bancaris.
164
Exempl e 8.6 BELLATERRA, S.A.
Una empresa, el dia 15 de setembre de 2012 sol·licita un préstec a dos anys al seu banc, que li
és atorgat en data 1 d’octubre de 2012. El import del préstec és de 20M€ a un tipus d’interès
del 12% anual. El pagament dels interessos és semestral, els dies 1 d’abril i l’1 d’octubre.
Seguidament, es procedeix a redactar els assentaments corresponents:
1. El dia 15 de setembre de 2012, no es fa cap anotació, ja que comptablement hi ha cap
canvi.
2. L’1 d’octubre, el disponible de l’empresa augmenta degut a la recepció del préstec
(dades en euros):
20 M Caixa
a
Préstecs a llarg termini
20 M
3. El 31 desembre de 2012, l’empresa no ha de pagar encara els interessos dels préstec,
però aquests s’han generat, i per tant, l’empresa els ha de contemplar i comptabilitzar.
Els interessos són un 12% anual del import del préstec, per tant per calcular el import
mensual dels interessos:
Els interessos han meritat durant 3 mesos, per tant, la despesa d’interessos ascendeix a
600.000€. La partida d’interessos a pagar és un compte de passiu corrent, que mostra
l’obligació futura de l’empresa de pagar aquests interessos que ja s’han generat:
600.000 Despeses d’interessos
a
Interessos a pagar
600.000
4. L’1 d’abril de 2013, serà el primer moment en què s’han de pagar els interessos. Per
tant, d’una banda cancel·lem la partida de passiu que fa referència als interessos
generats i no pagats dels mesos de l’any 2012, i d’una altra, carregarem els interessos
que s’han generat des del tancament dels comptes el 31 de desembre:
600.000 Despeses d’interessos
600.000 Interessos a pagar
a
Caixa
1.200.000
5. L’1 d’octubre es pagarien els interessos que fan referència al semestre comprès entre
l’abril i l’octubre (200.000€/mes x 6 mesos = 1.200.000€)
1.200.000 Despeses d’interessos
a
Caixa
1.200.000
165
6. El 31 de desembre del 2013, passa el mateix que l’any anterior, que s’han generat uns
interessos que no s’han de pagar, però com els comptes s’han de tancar, s’han de
comptabilitzar com a interessos a pagar. Posteriorment, els mesos d’abril i octubre del
2014 seran iguals als del 2013, però l’1 d’octubre del 2014 s’ha de retornar el préstec i
per tant, es cancel·la el compte:
600.000 Despeses d’interessos
a
Interessos a pagar
600.000
a
Caixa
1.200.000
a
Caixa
1.200.000
a
Caixa
20 M
600.000 Despeses d’interessos
600.000 Interessos a pagar
1.200.000 Despeses d’interessos
20 M Préstecs a llarg termini
Aquest exemple és útil per destaca certs punts importants dels préstecs bancaris. Com hem
vist, el principal del préstec, es torna al final del termini del mateix. L’amortització del préstec
fa referència als interessos que s’han de pagar pel fet d’haver pogut disposar dels diners.
També es posa de manifest que pot ser que en un moment determinat, els interessos generats
(o meritats) poden no coincidir amb els interessos pagats al banc.
El tipus d’interès simple
En aquesta assignatura només s’estudia el tipus d’interès simple, que es caracteritza per pagarse un cop ha passat el període, és a dir, a venciment, i perquè els interessos no generen més
interessos, és a dir, no hi ha una reinversió del interessos, fet que faria que s’amortitzés el
préstec abans.
Així doncs, el tipus d’interès simple pot ser anual, semestral, bimestral, mensual, diari, etc., en
funció del contracte amb el banc. Paral·lelament, es pactarà cada quan es paguen aquests
interessos. I serà aleshores quan s’ha de computar la part corresponent dels interessos a
pagar, en funció del percentatge pactat i de la periodicitat del pagament. Com a l’exemple,
anterior, el tipus d’interès que imposava el banc era del 12% anual, però l’empresa pagava
semestralment, i per tant, es calculaven els interessos de cada mes (dividint el 12% entre 12
mesos) i multiplicant pel nombre de mesos que havia transcorregut.
Exercici 8.1 L’empresa SUBIRATS I BARRIL S.A. el dia 15 de setembre de 20X1, sol·licita un
préstec que li és atorgat en data 1 d’octubre del mateix any.
Característiques del préstec:
Import
Tipus d’interès
Període d’amortització:
Pagament d’interessos:
Primer venciment d’interessos:
40.000€
6% anual
4 anys, es retorna tot el capital al
final del període d’amortització.
Trimestral
2 de gener de 20X2
166
Es demana: Redactar els assentaments corresponents a les següents dates.: 15 de setembre, 1
d’octubre de 20X1 i 2 de gener del 20X2
Solució 8.1
8.4.
Despeses de personal
Una despesa molt típica de les empreses són les despeses de personal. A més, aquest tipus de
despesa ens permet veure com una despesa pot tenir procedències diferents i és important
anotar-les de manera correcta. Les despeses de personal es troben al compte de pèrdues i
guanys, i estan constituïdes bàsicament pels sous i salaris, la part de la seguretat social a càrrec
de l’empresa i altres despeses socials.
Sous i Salaris: Import brut dels Sous i Salaris. Inclou la retenció a compte de l’impost sobre la
renda i la seguretat social a càrrec del treballador, tots dos retinguts per l’empresa.
Salari net: És el salari percebut pel treballador, un cop descomptat el impost sobre les
persones físiques (IRPF) i la Seguretat Social a càrrec del treballador.
Seguretat Social a càrrec de l’empresa: La contribució de l’empresa a la Seguretat Social.
Altres despeses socials: Altres despeses que l’empresa té referides als treballadors, per
exemple: vestuari, menjador, sistemes de pensions privats o assistència sanitària.
L’empresa per tant, incorre en unes despeses en referència al personal que aquests no
perceben directament, i per tant, la seva computació és diferent.
Deure
(1)
Sou brut
(2)
Contribució
empresarial a la
S.Social
Descripció
Haver
Sous i salaris
(despeses de personal)
a
Organismes de la Seguretat
Social, creditors
(passiu exigible)
Hisenda Pública, creditora
(passiu exigible)
(1)
Caixa
Seguretat Social a càrrec de
l’empresa
(despeses de personal)
a
Organismes de la Seguretat
Social, creditors
(passiu exigible)
Retencions
167
(1)
Encara que s’indiqui caixa, pot ser qualsevol partida de disponible, o també el compte
de passiu de Remuneracions pendents de pagament, en el cas que no paguem
immediatament als treballadors, convertint-se així en una obligació futura, i els propis
treballadors, creditors de l’empresa. És una partida de passiu perquè reflecteix una
obligació i perquè en el temps que transcorri fins el pagament, és similar a una font de
finançament.
El llibre diari anterior mostra quins són els destinataris del total de les despeses de personal.
D’una banda, al primer assentament (1) es reparteix com s’ha comentat anteriorment el sou
brut del treballador, que consisteix en: l’IRPF que s’ha de pagar a Hisenda, i per tant, l’empresa
n’és deutora; la Seguretat Social que correspon al treballador, que es deu a l’organisme de la
Seguretat Social i finalment, la sortida de caixa que representa el sou net del treballador, que
serà allò que finalment cobrin els empleats. Si hi ha altre tipus de despeses socials, segurament
hi haurà una sortida de caixa, o algun compte que mostri la obligació de pagament per serveis
prestats. D’altra banda, l’empresa també tindrà un altre deute amb la Seguretat Social, per la
part corresponent de la Seguretat Social del treballador que va a càrrec de l’empresa.
De tota manera, aquest procediment es pot també comptabilitzar en un sol assentament, però
en aquest cas, la partida de Organismes de la Seguretat Social, creditors, està fent referència
als dos tipus d’obligació que té amb l’empresa (Seguretat Social a càrrec de l’empresa i a càrrec
del treballador):
Deure
(1)
(2)
Descripció
Haver
Sous i salaris
(despeses de personal)
Seguretat Social a càrrec de
l’empresa
(despeses de personal)
a
Organismes de la Seguretat
Social, creditors
(passiu exigible)
Hisenda Pública, creditora
(passiu exigible)
Caixa
a
Bancs
a
Bancs
Seguretat Social, creditora
Hisenda Pública, creditora
Finalment, l’empresa haurà de cancel·lar el deute amb els organismes públics, la qual cosa
suposa una reducció del patrimoni de l’empresa, ja que s’efectua mitjançant una sortida de
caixa. Així doncs, la despesa queda reflectida al compte de pèrdues i guanys, però
posteriorment passa al balanç, per tal de mostrar les obligacions de pagament i més endavant,
el pagament efectiu dels deutes.
168
8.5.
Exercicis relacionats
8.5.1. Actius Immobilitzats
Exercici 8.2 IMMOBILITZAT, TANGIBLES I INTANGIBLES:
Identifiqui a quina àrea comptable pertanyen els fets següents i/o casuístiques que se li
presenten:
1.
2.
3.
4.
5.
6.
7.
8.
9.
10.
11.
12.
13.
14.
15.
16.
Els quadres per una galeria d’art.
Els quadres per a un museu.
Les vaques per una central lletera.
Les vaques per a un escorxador.
El menjar de les vaques.
Un camp de golf. Plantegi la problemàtica del terreny, la gespa i el sistema de
turons i de fosses.
Els gossos guardians d’uns magatzems.
Els lleons en un circ.
Els arbres fruiters en una plantació.
La collita de taronges d’una plantació.
L’adob dels tarongers.
La realització d’un sistema de conduccions de regatge per a un conreu.
Els camions per a una empresa de transports.
Els camions per a un concessionari que els ven.
Els terrenys per a una immobiliària.
Per a un club de futbol:
a. l’estadi on es juga al futbol.
b. la venda de les entrades per a un partit.
c. un jugador de futbol.
Solució 8.2
Exercici 8.3 PEGASUS
PEGASUS, era un camió que es va adquirir el dia 1 d'abril de 20X0, per dedicar al transport de
les mercaderies d'una empresa.
Per a l'adquisició del camió calgué anar a Suècia a efectuar la compra i tramitar la importació
posterior.
El valor del camió en factura era de 12,450 €, incloent-hi els impostos suecs. Les despeses de
viatge i dietes per a l’adquisició van ser de 750 €. Els aranzels duaners i despeses de tramitació
de la importació en total van sumar 1,200 €.
Les despeses de transport eren a càrrec de l'empresa venedora però les va fer efectives
l'empresa compradora. lmport de la despesa 600 €.
Es va decidir que la vida útil d'aquest immobilitzat seria de 5 anys i es va desestimar el valor
residual. El dia 25 de novembre del 20X2, el camió es va espatllar i I'import de la factura de la
reparació va pujar a 630 €, el pagament es va fer en efectiu.
169
Finalment, es va decidir vendre el camió, doncs ja amenaçava una nova reparació. La venda es
va fer el dia 1 de maig de 20X3 i es va aconseguir un import líquid de 8,700 €, que es van
cobrar amb tres efectes amb venciment a 3 mesos, 1 any i 3 anys.
Es demana:
Redactar els assentaments comptables que corresponguin de les operacions anteriors.
Solució 8.3
Exercici 8.4 QUADRES D’AMORTITZACIÓ
El dia 2 de gener de l’any 20x3, una empresa ha adquirit una maquinària per 10,000 € en la
qual s’estima un valor residual de 1,000 €.
La posta en funcionament s’efectua el mateix dia i es considera que tindrà una vida útil de 3
anys.
Es preveu que durant aquests tres anys, funcionarà un total de 1,000 hores i produirà
1,000,000 d’unitats. Aquestes dades estan distribuïdes de la següent manera en els tres anys:
ANY
HORES TRABALL / ANY
PRODUCCIO ANUAL
1
250
300,000
2
350
350,000
3
400
350,000
TOTAL
1,000
1,000,000
Es demana:
Construir els quadres d’amortització i comptabilitzar en el llibre Diari, la despesa
d’amortització corresponent a l’any 3, aplicant els següents mètodes:
a) Mètode d’amortització lineal.
b) Mètode d’amortització basat en l’activitat, en funció de les hores treballades i en funció de
la producció obtinguda.
c) Mètode d’amortització decreixent per la suma de dígits.
d) Mètode d’amortització sobre el saldo decreixent (amb un coeficient igual a 2).
Solució 8.4
170
Exercici 8.5 EMPRESA ABC
El dia 1 de juliol del 20X0, l’empresa ABC compra un camió per al transport de les mercaderies
que fabrica per 50,000 €, que acorda abonar en 3 mesos. La factura inclou despeses de
transport per 3,500 € i aranzels duaners per 6,500 €.
Decideix que la vida útil d’aquest immobilitzat serà de 10 anys i que el mètode lineal
d’amortització és el més adequat.
El dia 31 de març de l’any 20X4 ven el camió per adquirir-ne un de més potent. El preu de la
venda s’estableix en 30,000 € que es cobraran amb transferència bancària.
Es demana:
Redactar els assentaments corresponents a les següents dates:
a) 1 de juliol de 20X0
b) 1 d’octubre de 20X0
c) 31 de desembre de 20X0
d) 31 de març de 20X4
Solució 8.5
Exercici 8.6 ARROS & CIA, S.A.
L’ empresa ARROS & CIA S.A. va comprar una màquina per 35,000 €. La màquina es va instal·lar
a l’ empresa costant la seva instal·lació 5,000 €. El transport de la mateixa fins les nostres
dependències va pujar 1,000 €.
Els equips tècnics de l’ empresa estimen una vida útil de 5 anys i un valor residual de 1,000 €.
Es demana:
Efectuar els quadres d’amortització dels anys d’ús de la màquina utilitzant el mètode lineal i el
mètode de la suma dels números dígits.
Solució 8.6
171
Exercici 8.7 LABORATORI
L‘1 d‘abril de 20X0 comprem un laboratori d’últim model per 30,000 €, essent les despeses
accessòries de 1,000 €. S‘abonen aquestes despeses en metàl·lic i la resta es paga per terceres
parts en cadascun dels tres mesos següents.
El laboratori entra en funcionament aquest mateix dia. L‘empresa decideix amortitzar-lo per
mètode lineal en 5 anys. El 16 de novembre de 20X3 es desprèn d‘ell per 12,000 € que cobra
amb taló.
Es demana:
Efectuar les anotacions pertinents en el Diari els dies:
a)
b)
c)
d)
e)
1 d‘abril de 20X0
1 de juliol de 20X0
31 de desembre de 20X0
16 de novembre de 20X3
Solució 8.7
8.5.2. Comptes a cobrar i efectes a cobrar
Exercici 8.8 EMPRESA RECANVI
Calcular quin seria el saldo del compte de clients d'una empresa al acabar el dia, si el seu saldo
inicial ha estat de 13,500 €, i durant el dia ha efectuat els següents moviments:
a) Vendes a crèdit per un total de 32,000 €, a les quals se li va practicar uns descomptes, en
la factura, valorats per 4,000 €.
b) Transferències fetes pels clients al compte bancari per 2,800 €.
c) Un client va pagar el deute pendent de 6,000 € però se li va fer un descompte per
pagament immediat (por pronto pago) del 5%.
d) Un altre client que devia 2,000 € fa suspensió de pagaments i el deute es considera
incobrable.
e) Per I'import del deute de 3,000 €, el client accepta liquidar-lo amb un efecte bancari.
Lliurem I'efecte al banc perquè en gestioni el cobrament.
f) L'import pagat pel transport de les vendes de l'apartat a) és de 1,200 € però és a càrrec
del client.
Es demana:
172
1. Assentaments en el llibre diari de les operacions anteriors.
2. Anotar totes les transaccions en el compte de Clients.
3. Calcular el saldo final del compte de “Clients” al final del dia.
Solució 8.8
Exercici 8.9 COMPONENTS ELECTRÒNICS, S.A.
Durant la jornada del 31/01/20X0, en l’empresa COMPONENTS ELECTRICS, S.A. s'han produït
les següents operacions, que tenen relació amb els comptes de clients:
1) Vendes a crèdit per un total de 3,200 € brutes a les quals es van practicar descomptes per
valor de 30 €.
2) Es va entregar a un client un aparell d'encàrrec per import de 250 € import que havia
anticipat en un 80%, anotant-li la resta en compte.
3) Transferències fetes pels clients al compte del banc, per import de 2,800 €
4) Es va aconseguir que un client pagués mitjançant taló que es va ingressar en el banc, el seu
saldo de 50 € descomptant-li per pagament apressat (por pronto pago) un 2%.
5) Tres clients van acceptar efectes, els imports que devien sumaven 180 €.
6) Un client, que s’havia retrassat quatre mesos en el pagament del seu deute de 200 € va
pagar en efectiu i, a més, va pagar interessos de demora a raó del 15% anual.
7) Un altre client, que devia 20 € esdevé il·localitzable i el deute es considera incobrable.
8) Un proveïdor, al qual se li deuen 50 € que va comprar fa uns dies articles per 30 € sol·licita
que es compensi el deute amb el dret de cobrament. L’empresa està d’acord i ho fa.
Es demana:
a) Assentaments de diari de les anteriors operacions.
b) Quin és el saldo del compte de Clients en acabar el dia, si al començar era de
16,800€?
Solució 8.9
Exercici 8.10 EUROPA, S.A.
a) Venda d'un producte A, 3.000 unitats a 2 € unitat. En la factura s'efectua un descompte de
1,000 € per ser un gènere fora de temporada, i un descompte per detectes en la qualitat
del producte de 500 €. El transport és a càrrec de I'empresa que compra el producte i té un
import de 300 € que es paga al comptat. Per al cobrament d'aquest deute el client accepta
un efecte a 90 dies.
b) Es porta la lletra al descompte bancari i el banc abona I'import líquid en el compte corrent,
però prèviament ha aplicat un 10 % d’interès anual sobre I'Import de la lletra i una comissió
del 0,5 per cent.
c) Al arribar al venciment la lletra és retornada i aquesta operació comporta unes despeses de
173
200 €.
d) D'acord amb el client es gira novament la lletra incloent-hi les despeses generades per
I'impagat.
Es demana:
Fer els assentaments comptables al Llibre Diari que correspongui.
Solució 8.10
Exercici 8.11 Empresa M i Empres a L
Una empresa M ven mercaderies a un empresa L per import de 12.000 € a crèdit. Al cap d’un
temps l’empresa M s’assabenta que l’empresa L ha fet suspensió de pagaments. Finalment, al
cap de 5 mesos l’empresa M aconsegueix cobrar un terç del deute pendent. La resta pendent
queda com a definitivament incobrable.
Es demana:
Fer els assentaments en el llibre Diari de l’empresa M dels fetes següents, tenint en compte
que anota les possibles pèrdues tan aviat com les coneix, (principi de prudència).
a)
b)
c)
d)
Venda de les mercaderies.
Suspensió de pagaments de l’empresa L.
Cobrament parcial del deute pendent.
Classificació del deute com a definitivament incobrable.
Exercici 8.12 ARBÍ S.A.
L’empresa Arbí S.A. que es dedica a la venda al major de maletes de pell, ven l’1 de març de
20X3 per valor de 60,000 € a Comercial Esteve S.A., a abonar en 3 mesos.
L’ 1 d’ abril Comercial Esteve sol·licita un descompte de 2,000 € al·legant que la qualitat de la
pell no és l’habitual. Accedim a la seva petició.
L’ 1 de juny Comercial Esteve no fa efectiu el deute, ens hi posem en contacte, ens fan
referència a motius no clars, assenyalant que en poc temps ens abonaran l’import. Decidim
considerar el deute com a dubtós cobrament.
Durant els 4 mesos següents continuem les gestions per cobrar sense èxit. L’1 d’octubre
Comercial Esteve entra en un procés de fallida en el Jutjat 23 de BCN.
La fallida es resol el 20 de desembre de 20X3 cobrant únicament 1,500 €.
L’empresa ARBI porta les mercaderies pel sistema d’inventari Periòdic.
174
Es demana:
Fer les anotacions comptables que correspongui en els dies:
a) 1 de març de 20X3
b) 1 d’ abril de 20X3
c) 1 de juny de 20X3
d) 20 de desembre de 20X3
Solució 8.12
Exercici 8.13 HERMANOS SIGÜENZA, S.A.
Facturem l’1 de març a H. Sigüenza per la compra de diversos productes de la nostra
mercaderia estrella en el mercat per valor de 12,500 € a pagar en 2 mesos.
L’11 d’abril ens arriben les dificultats econòmiques per les quals està passant el client, per la
qual cosa dubtem del cobrament.
L’1 de maig es confirmen els nostres dubtes i el deute no es fa efectiu.
El 15 de maig després de moltes gestions aconseguim que el client aboni amb taló el 20%.
L’1 de juliol cobrem un altre 30% amb taló.
L’1 d’octubre després de valorar la situació arriben a l’acord de donar per definitivament saldat
el deute acceptant altre 20% en metàl·lic i considerem la resta per perdut.
Es demana:
Fer els assentaments que corresponguin en cadascuna de les dates.
Solució 8.13
8.5.3. Inversions financeres permanents
Exercici 8.14 INVERSIONS FINANCERES A LLARG TERMINI
L’1 d’ octubre de 20X2 es sol·licita un préstec de 8.000 € al nostre banc amb les següents
condicions:
El préstec és a 2 anys tornant-se cada any la meitat. Els interessos es pagaran per vençut al
14%, en un únic pagament anual que s’efectuarà cada 30 de setembre.
175
El cicle comptable correspon al l’any natural.
Es demana:
Efectuar els assentaments comptable en el diari els dies:
a) 1 d’octubre de 20X2.
b) 31 de desembre de 20X2.
c) 30 de setembre de 20X3.
d) 31 de desembre de 20X4.
Solució 8.14
Exercici
8.15
INVERSIONS
FINANCERES
AMORTITZACIÓ ANUAL DEL PRÉSTEC
A
LLARG
TERMINI
AMB
L'empresa D. ha obtingut un préstec de € 100.000 (tipus d’interès del 10% postpagable) a
retornar en cinc anys mitjançant cinc pagaments anuals d'igual import, d'acord amb el quadre
d'amortitzacions adjunt.
L' import del préstec ha estat ingressat al compte de l' empresa el dia 1 d' octubre de 20X2, i el
pagament de les quotes anuals s'efectuarà el primer d' octubre dels propers cinc anys.
Es demana:
Comptabilitzar tots els assentaments que caldria realitzar des de la concessió del préstec fins a
la seva devolució total (suposi que els interessos es devenguen de forma lineal).
Data
1-10-20X1
1-10-20X2
1-10-20X3
1-10-20X4
1-10-20X5
Import Préstec
Pendent
100.000
83.620
65.603
45.783
23.982
Interessos
Amortització
Pagament anual
10.000
8.362
6.560
4.578
2.398
31.899
16.380
18.018
19.819
21.801
23.982
100.000
26.380
26.380
26.380
26.380
26.380
131.899
Es demana:
Preparar els assentaments del Llibre Diari des de l’1 d’octubre del 20X2 fins l’1 d’octubre del
20X5, incloent-t’hi els ajustaments al final de cada any. (El tipus d’interès es calcula pel
mètode lineal i es distribueix en parts iguals al llarg de l’any)
Solució 8.15
176
Exercici 8.16 DESPESES DE PER SONAL: C OBERTES I DRAGONS, S.A.
Les despeses de personal (expressades en milers) de I'empresa COBERTES i DRAGONS S.A.,
durant el mes de setembre de 20X3 han estat les següents:
lmport net de la nòmina
17.000
Seguretat social a càrrec de I'empresa
5.500
Seguretat social a càrrec del treballador
1.500
Retencions a compte de I'IRPF
4.500
Es demana:
Redactar els assentaments corresponents a les següents situacions:
a)
Pagament amb xec bancari de la nòmina.
b)
Liquidació del deute amb la Seguretat Social i amb Hisenda Pública (amb xecs
bancaris).
Solució 8.16
177
9. EXERCICIS DE CONSOLIDACIÓ SOBRE EL CICLE COMPTABLE
Els exercicis següents serveixen com a repàs I consolidació dels conceptes presentats al llarg
del llibre. En aquest capítol es posa de manifest la importància de cada transacció de forma
individual, però molt especialment, en el seu conjunt i en els efectes sobre el balanç de
situació. Així doncs, és necessari entendre com cada assentament i la seva comptabilització
afecta a l’estructura patrimonial de l’empresa.
Exercici 9.1 MAITANQUIS, S.A.
Maitanquis, és una empresa que es dedica a la distribució del detall de begudes, els saldos dels
comptes de l’exercici comptable de l’any 20X5, expressats en milers i presentats sense cap
ordre, són els següents:
Balanç de comprovació
Mercaderies, existències Inicials
Caixa
Bancs
Inversions financeres
Despeses de personal - sous i
salaris
Vendes
Mobiliari
Efectes a pagar a curt termini
Devolucions de compres
Devolucions de vendes
Capital
Reserves
Préstecs rebuts a llarg termini
Ingressos per arrendaments
Primes d’assegurances
Amortització Acumulada Del
mobiliari
Proveïdors
Despesa d’amortització
Compres de mercaderies
Ingressos d’inversions
Financeres
Creditors
Beneficis venda Immobilitzat
Clients
Descompte sobre vendes per
pagament immediat
Rappels sobre compres
Despesa anticipada
Despesa financera
(interès deutes)
Préstecs concedits a curt termini
Terrenys
Import
Classificació
360
340
200
750
75
2.310
500
400
30
50
1.000
calcular-la
150
30
20
70
375
70
1.400
20
15
10
150
10
15
20
60
40
900
Balanç
Deure
Haver
178
El recompte físic de les mercaderies efectuat el 31 de desembre de 20X5 és de 200,000 €.
Es demana:
1. Fer els assentaments de regularització de les mercaderies i calcular el resultat d’aquest
exercici.
2. Tancar els comptes I fer els assentaments de tancament de tots els comptes.
3. Elaborar el Compte de Pèrdues i Guanys del període comptable de l’any 20X5 ordenat i
classificat segons les diferents activitats de l’empresa.
4. Elaborar el Balanç de situació en data 31 de desembre de 20X5 ordenat de menys a més
liquides i exigibilitat, i classificat per masses patrimonials.
Solució 9.1
179
Exercici 9.2 SOLER, S. A
Del balanç de sumes i saldos de l’empresa Soler, S.A., en data 31 de desembre de 20X5, només
s’han considerat els saldos (abans de la regularització), que es detallen a continuació. Aquest
balanç de saldos no està ordenat i els saldos es presenten en columna única.
Balanç de comprovació
Compres de mercaderies
Interessos de deutes
Descompte sobre compres per
pagament immediat
Aplicacions informàtiques
Serveis bancaris
Capital social
Vendes de mercaderies
Rappels per compres
Efectes a pagar a ll/t
Pèrdues procedents immobilitzat
material
Bº en la venda de valors negociables
Drets de traspàs
Mercaderies (*)
Efectes comercials a cobrar
Deutors
Ingressos anticipats
Hisenda Pública, creditora
Caixa
Reserves
Organismes de Seguretat Social,
creditors
Deutes amb entitats crèdit a c/t
Deutes per efectes descomptats
Primes d’assegurances
Devolució de vendes
Ingressos per comissions
Sous i salaris
Interessos pendents de cobrament
Proveïdors d’immobilitzat a llarg
termini
Dotació amortització Immobilitzat
Immaterial
Interessos a pagar
Despeses anticipades
Reparacions i conservació
Seguretat Social a càrrec de
l’empresa
Clients
Ingressos prestació de serveis
Amortització Acumulada de
l’Immobilitzat Immaterial
Despeses de constitució
Quantitat
(1.000€)
145
20
20
300
10
360
310
20
10
40
20
10
110
60
95
15
70
160
(calcular-la)
50
50
60
15
40
40
30
30
30
20
10
20
15
10
100
80
140
100
Classificació
Balanç
Deure
Haver
180
(*) L’existència de mercaderies a 31 de desembre de 20X5, que resulta d’efectuar l’inventari extra
comptable es de 170 €.
Es demana:
1.
2.
3.
4.
5.
Assentaments de regularització de l’exercici 20X5.
Assentaments de tancament dels comptes de l’any 20X5.
Resultat de l’exercici, ordenat i classificat per categories en forma de compte de pèrdues i guanys.
Balanç de situació a 31 de desembre de 20X5, ordenat i classificat per masses patrimonials.
Import del Net patrimonial, expressant en detall les partides que l’integren.
No oblideu d’emplenar aquest apartat:
RESULTAT DE L’EXERCICI:
Benefici: ................................................€
Pèrdua:..................................................€
NET PATRIMONIAL: ......................................€
Solució 9.2
181
Exercici 9.3 FIL PER RANDA
La societat "Fil per Randa", ens facilita les següents dades a partir del seu balanç de sumes i
saldos a 31 de desembre de l'exercici de 20X5 abans de la regularització de les existències. Els
comptes es donen sense cap ordenació i els saldos es presenten en columna única.
Balanç de comprovació
Reserves
Serveis exteriors
Ingressos anticipats
Sous i salaris
Terrenys
Valors de renda fixa a llarg
Despeses de constitució
Amortització immobilitzat
immaterial
Vendes
Ingressos de valors de renda fixa
Seguretat social creditora
Efectes comercials a cobrar
Inversions financeres a curt
Efectes a pagar a llarg
Elements de transport
Rappels sobre compres
Maquinaria
Obligacions i bons
Proveïdors
Resultats negatius d' exercicis
anteriors
Mobiliari
Deutes a llarg amb entitats de crèdit
Descompte sobre vendes per
pagament al comptat
Deutors
Amortització immobilitzat material
Hisenda Pública deutora
Existències
Clients de dubtós cobrament
Fiances constituïdes a curt
Ingressos extraordinaris
Bestreta (a compte) a proveïdors
Proveïdors d'immobilitzat a curt
Amortització acumulada
immobilitzat material
Caixa
Arrendaments
Capital social
Clients
Amortització acumulada
immobilitzat immaterial
Tributs
Compres
Construccions
Primes d' assegurances
Pèrdues procedents de
l'immobilitzat material
Quantitat
(1.000€)
(calcular-la)
50
21
520
1,289
584
45
6
2,320
22
1,920
1,160
24
87
238
12
250
125
1,180
24
119
104
58
174
24
12
820
9
50
80
20
110
190
96
50
1,800
312
12
19
1,740
530
41
87
Classificació
Balanç
Deure
Haver
182
Creditors
Despeses anticipades
Beneficis procedents de
l'immobilitzat material
Devolucions de vendes
Aplicacions informàtiques
Interessos de deutes
76
14
57
10
52
12
Segons l' inventari físic o extra comptable realitzat, les existències a 31-12-20X5 són de 790€.
Es demana:
1. Assentament de regularització de l' exercici 20X5.
2. Assentament de tancament dels comptes de l exercici 20X5.
3. Assentament de reobertura dels comptes de l'exercici 20X6 (es pot fer
esquemàticament)
4. Balanç de situació a 31 de desembre de 20X5, ordenat i classificat per masses
patrimonials.
5. Resultat de l' exercici 20X5 ordenat i classificat per categories, en forma d'Estat de
pèrdues i guanys.
6. Import del Net patrimonial, expressant el detall de les partides que l' integren.
No oblideu d' emplenar aquest apartat:
RESULTAT DE L’EXERCICI:
Benefici: ............................................... €
Pèrdua: ................................................. €
NET PATRIMONIAL:...................................... €
Solució 9.3
183
Exercici 9.4 TASTAOLLETES
La societat "Tastaolletes S.L.", ens facilita les següents dades a partir del seu balanç de sumes i
saldos a 31 de desembre de l' exercici de 20X5 abans de la regularització de les existències. Els
comptes es donen sense cap ordenació i els saldos es presenten en columna única.
Balanç de comprovació
Vendes de mercaderies
Reserves
Reparacions i conservació
Rappels sobre compres
Publicitat i propaganda
Ingressos per prestació de serveis
Ingressos anticipats
Imposicions bancàries a ll/t
Hisenda Pública creditora
Elements de transport
Efectes comercials impagats
Despeses d' ampliació de capital
Amortització immobilitzat
immaterial
Construccions
Crèdits a curt termini al personal
Devolucions de vendes
Efectes comercials a cobrar
Ingressos per comissions
Resultats negatius d' exercicis
anteriors
Proveïdors immobilitzat a llarg
termini
Proveïdors
Interessos per descompte d' efectes
Equips pel procés de la informació
Deutes per efectes descomptats
Creditors per prestació de serveis
Caixa, moneda estrangera
Aplicacions informàtiques
Interessos pendents de cobrar a
curt termini
Interessos pagats per anticipat
Instal·lacions tècniques
Existències
Clients de dubtós cobrament
Benefici procedents de l'
immobilitzat material
Dot. amortització immobilitzat
material
Amortització Acumulada
immobilitzat material
Bestreta (acompte)a proveïdors
Caixa,
Capital social
Clients
Efectes comercials a pagar
Remuneracions pendents de
Quantitat
(1.000€)
180
(calcular-la)
75
33
780
3,300
31
876
2,880
1,933
45
67
9
357
36
10
1,695
18
36
130
1,770
87
375
187
156
261
178
18
75
54
1,230
13
120
36
285
30
144
2,700
468
165
54
Classificació
Balanç
Deure
Haver
184
pagament
Sous i salaris
Tributs
Propietat industrial (patents i
marques)
Pèrdues extraordinàries
Interessos de deutes a llarg termini
Ingressos de crèdits a curt termini
Compres
Amortització Acumulada
immobilitzat immaterial
Beneficis procedents de l'
immobilitzat immaterial
Dte. s/vendes per pagament
immediat (ppi)
Despeses anticipades
Deutors
Fiances rebudes a c/t
Pèrdues per crèdits comercials
incobrables
75
28
795
130
61
10
2,610
18
85
15
21
78
114
18
Segons l' inventari extra comptable realitzat, les existències a 31/12/20X5 són de 1.185€.
Es demana:
1. Assentament de regularització de l'exercici 20X5.
2. Assentament de tancament dels comptes de l' exercici 20X5.
3. Assentament de reobertura dels comptes de l' exercici 20X6 (es pot fer
esquemàticament)
4. Balanç de situació a 31 de desembre de 20X5, ordenat i classificat per masses
patrimonials.
5. Resultat de l' exercici 20X5, ordenat i classificat per categories, en forma d' Estat de
pèrdues i guanys.
6. Import del Net patrimonial, expressant el detall de les partides que l' integren.
Solució 9.4
185
Exercici 9.5 L’AVENÇ
L’AVENÇ és una empresa comercial, els saldos dels seus comptes de I'exercici de l'any 20X5, expressats en milers i presentats sense cap ordre, són els
següents:
Balanç de comprovació
Mercaderies, existències
inicials
Caixa
Inversions financeres
temporals
Vendes
Mobiliari
Efectes a pagar a curt
termini
Devolucions de compres
Devolucions de vendes
Capital
Reserves (al principi del
període)
Préstecs rebuts a llarg
termini
Ingressos per arrendaments
Primes d'assegurances
Amortització Acumulada del
Mobiliari
Amortització Acumulada de
la Propietat Industrial
Proveïdors
Compres de mercaderies
Ingressos d'inversions
financeres temporals
Creditors (curt termini)
Quantitat
(1,000 €)
40
84
120
275
60
30
13
15
100
(calcular-les)
80
30
20
30
12
25
110
15
45
Classificació
Deure
Balanç
Haver
Ajustaments
Deure
Haver
Saldo final
Deure
Haver
186
Beneficis procedents de la
venda d'immobilitzat
Clients
Descompte sobre vendes
per pagament accelerat
(immediat)
"Rappels" sobre compres
Despesa anticipada
Préstecs concedits a curt
termini
Terrenys
Propietat Industrial
10
65
10
15
40
30
130
30
187
Queda pendent de comptabilitzar les següents operacions:
1. Les despeses de personal del mes de desembre són de 80.000 €. Les retencions
efectuades sobre l'impost sobre la renda importen 19.000 € i la part de seguretat
social a càrrec del treballador és de 10.000 €. Es liquida l’import net en efectiu. La part
que finança l'empresa de Seguretat Social és de 30.000 €, a més l'empresa és fa càrrec
de les despeses de guarderia del personal per un total de 12.000 €, que es paguen en
efectiu.
2. A finals de desembre ven una quarta part del mobiliari del despatx que ja s'havia
envellit molt. Aquesta venda s'efectua al comptat, i s'aconsegueix un total de 10.000 €
en efectiu. El mobiliari venut s'havia comprat a principis de gener de l'any 1998 i
s'amortitzava pel mètode lineal en 10 anys. L’amortització corresponent a l’any 20X5
encara no s’havia anotat.
3. El préstec rebut té un tipus d'interès del 10% anual i els interessos es paguen
trimestralment el primer dia hàbil del trimestre natural següent. (2 de gener, 1 d’abril,
1 de juliol, 1 d'octubre). El préstec es concedeix el dia d’octubre del 20X5 i
s’amortitzarà en 5 anys.
4. També queden pendent de comptabilitzar les següents operacions:
a. El banc no ens ha abonat els interessos del compte corrent que importen
1.000 €
b. La despesa anticipada que apareix en el balanç de saldos fa referència a
l'import pagat per endavant del lloguer dels mesos de desembre 20X5 i gener
20X6.
c. El compte de primes d'assegurança correspon a una assegurança contra
incendis que es va contractar i pagar a mitjans de setembre, amb efectes a
partir del 1 d'octubre fins al 31 de gener.
S'amortitza l'immobilitzat material i l'immaterial en un 10%. S'utilitza el mètode d'amortització
lineal per a tots els immobilitzats. El recompte físic de les mercaderies efectuat el 31 de
desembre de 20X5 és de 20.000 €.
Es demana:
1. Fer els assentaments de les operacions pendents i les de regularització de les
mercaderies.
2. Calcular el resultat del període i fer els assentaments de tancament de tots els
comptes.
3. Elaborar el Compte de Pèrdues i Guanys del període comptable de l'any 20X5:
4. Elaborar el Balanç de Situació en data 31 de desembre de 20X5 ordenat de menys a
més liquiditat i exigibilitat, i classificat per masses patrimonials.
Solució 9.5
188
Exercici 9.6 EL TERRAT, S.A.
L’empresa "EL TERRAT S.A." ens facilita les següents dades a partir del seu balanç de sumes i
saldos a 31 de desembre del 20X5 abans de la regularització d’existències. Els comptes es
donen sense cap ordenació i els saldos es presenten en columna única.
Balanç de comprovació
Capital
Deutes a llarg termini
Mercaderies
Efectes comercials impagats
Deutes per efectes descomptats
Impost sobre beneficis
Interessos per descompte d’efectes
Ingressos per prestacions de serveis
Reserves
Patents i marques
Pèrdues procedents de
l’immobilitzat immaterial
Resultats negatius d'exercicis
anteriors
Inversions financeres temporals en
capital
Amortització acumulada de
l’immobilitzat immaterial
Compres
Reparacions
Vendes de mercaderies
Proveïdors d’immobilitzat a llarg
termini
Despeses de Constitució
Publicitat i propaganda
Clients
Fiances constituïdes a curt termini
Interessos pagats per anticipat
Descompte sobre vendes per
pagament immediat
Ingressos per cessió de patents
Efectes a pagar a llarg termini
Elements de transport
Amortització acumulada de
l’immobilitzat material
Rappels sobre compres
Devolucions de vendes
Bestreta (anticipo) de clients
Hisenda pública, creditor
Organismes de la Seg. Social,
creditors
Amortització de l’immobilitzat
immaterial
Ingressos anticipats
Tributs
Interessos de deutes a llarg termini
Quantitat
(1,000 €)
1.200
360
780
235
70
35
27
345
(calcular)
670
58
35
125
86
870
75
1370
340
24
35
136
100
6
7
21
34
235
198
3
45
42
36
122
34
9
23
34
Classificació
Balanç
Deure
Haver
189
Sous i salaris
Proveïdors
Seguretat social a càrrec de
l’empresa
Amortització de l’immobilitzat
material
Edificis
Aplicacions informàtiques
Bancs c/c
302
230
104
35
990
250
560
Segons l’inventari extra comptable realitzat, les existències a 31 de desembre del 20X3 són de
790.
Es demana:
1. Assentaments de regularització de l’exercici 20X5.
2. Assentaments de tancament de comptes de l’exercici 20X5
3. Assentaments de reobertura de comptes de l’exercici 20X6 (es pot fer
esquemàticament)
4. Balanç de situació a 31 de desembre del 20X5, ordenat i classificat per masses
patrimonials
5. Resultat de l’exercici 20X5, ordenat i classificat per categories, presentant-lo en dues
versions, en forma de compte de pèrdues i guanys
6. Import del Net patrimonial, expressant el detall de les partides que l’integren
7. Anotar en els quadres que s’adjunten la següent informació d’aquest exercici
comptable:
Import del Net Patrimonial
Import del Cost de les Vendes
Import del Resultat d’Explotació
Import del Resultat de l’exercici
Solució9.6
190
Exercici 9.7 ROBAFAVES, S.A.
Del balanç de Sumes i saldos efectuar el 15 de desembre del 20X5 de l’empresa ROBAFAVES S.A. hem pres únicament els saldos de les comptes que es
detallen a continuació: (les xifres s’expressen en milers d’euros). L’empresa té el cicle ajustat a l’any natural.
Balanç de comprovació
Deutors
Sous i salaries
Descompte sobre vendes
per pagament immediat
Aplicacions informàtiques
Reparacions i conservacions
Capital social
Vendes de mercaderies
Deures a llarg termini
Efectes a pagar a llarg
termini
Amortització Acumulada
Immobilitzat Immaterial
Mobiliari
Pèrdues en valors mobiliaris
(accions temporals)
Primes d’assegurances
Compres de mercaderies
Devolució de vendes
Despeses primer
establiment
Propietat industrial
Deutes per efectes
descomptats
Caixa
Quantitat
(1,000 €)
22
40
11
200
5
242
105
60
80
100
30
10
6
60
19
50
20
30
70
Classificació
Deure
Balanç
Haver
Ajustaments
Deure
Haver
Saldo final
Deure
Haver
191
Dot. Amortit. Immobilitzat
Immaterial
Interessos de deutes
Ingressos per comissions
Benefici procedent de la
venda d’immobilitzat
Material
Inversions financeres
Temporals
Rappels per compres
Proveïdors d’immobilitzat a
curt termini
Efectes comercials
descomptats de clients
Clients
Existències mercaderies
Ingressos per prestacions
de serveis
Despesa anticipada
10
10
20
37
30
12
34
30
45
57
7
2
192
Falten per comptabilitzar fins a finals de mes les següents operacions:
1. 1 de Desembre. Es paguen els interessos, per anticipat, del préstec rebut a ll/t, amb un
taló. Els interessos s’abonen cada sis mesos (el dia 1 de desembre i el dia 1 de juny). El
tipus d’interès és el 5% cada sis mesos.
2. 22 de Desembre. Rebem comunicació de la despesa de la llum de l’últim trimestre que
ascendeix a 60,000 €, es pagarà al cap de 30 dies.
3. 23 de Desembre. Venciment del lloguer del local on tenim ubicades les notes oficines.
El pagament es va efectuar per endavant i cobria tot l’any. No renovem el contracte.
Correspon amb la Despesa anticipada del balanç.
4. 27 de Desembre. El Banc ens comunica que les lletres enviades al descompte, han
estat totes abonades sense cap problema.
5. 29 de Desembre. Es venen mercaderies per valor de 30,000 €, la meitat es cobra amb
un taló i per l’altra meitat s’accepten lletres de canvi.
A 31 de Desembre falta per enregistrar les següents operacions:
a) Falta per rebre la factura del telèfon que segons nostres càlculs ascendirà a 12,000 €.
b) Faltaria periodificar els interessos del préstec mencionat en l’assentament 1.
c) Es va signar, l’1 de desembre del present any, un contracte amb una empresa veïna per
llogar-li un camió. El contracte es per tres mesos a cobrar al final del període, per un
import total de 30,000 €.
d) Tot l’immobilitzat s’amortitza per el mètode lineal en 10 anys (el 10%).
e) Les despeses de primer establiment s’amortitzen en 20%.
f) Les existències finals de mercaderies son de 87,000 €
Es demana:
1. Comptabilitzar les operacions pendents (les amortitzacions i periodificacions
pertinents i les regularitzacions de despeses i d’ingressos).
2. Tancar els comptes de gestió i els patrimonials.
3. Elaborar en data 31 de desembre de 20X5 els següents Estats Financers:
a. El Compte de Pèrdues i Guanys, ordenat i classificat per categories.
b. L’Estat de Pèrdues i Guanys de l’activitat d’Explotació.
c. El Balanç de Situació, classificat per masses patrimonials.
4. Anotar els quadres que s’adjunten la següent informació d’aquest exercici comptable:
Import del Net Patrimonial
Import del Cost de les Vendes
Import del Resultat d’Explotació
Import del Resultat de l’exercici
Solució9.7
193
Exercici 9.8 FAVES POMPEANES, SA
FAVES POMPEANES, SA, és una empresa que es dedica a la comercialització de conserves vegetals. El 31 de desembre de 20X5, presenta el següent balanç
de saldos, expressats en milers i sense cap tipus d’ordre:
Balanç de comprovació
Mercaderies
Compres de mercaderies
Vendes de mercaderies
Mobiliari
Equips per a processos
d’informació
Aplicacions informàtiques
Acompte de remuneracions
Amortització Acumulada del
Immobilitzat Material
Despeses de Constitució
Interessos de préstecs
(deutes) a llarg termini
Ingrés anticipat
Ingrés financer de préstecs
concedits
Proveïdors
Crèdits concedits a curt
termini
Efectes comercials
descomptats
Descompte sobre compres
per pagament avançat
Capital
Reserves
Ingressos per comissions
Clients
Quantitat
(1,000 €)
20,000
32,000
70,000
40.000
45,000
25,000
6,000
48,000
1,000
1,000
9,000
1,000
24,000
10,000
12,000
1,500
150,000
(calcular)
5,000
26,000
Classificació
Deure
Balanç
Haver
Ajustaments
Deure
Haver
Saldo final
Deure
Haver
194
Reparacions i conservació
Deutes per efectes
descomptats
Serveis bancaris
Inversions financeres
permanents
Préstecs rebuts amb entitats
de crèdit a llarg termini
Interessos per descompte
d’efectes
Caixa-Bancs
Efectes comercials a cobrar
“Rappels” de compres
6,000
12,000
1,500
17,500
40,000
2,000
57,000
12,500
2,000
Amortització Acumulada de
l’Immobilitzat Immaterial
15,000
Terrenys
Devolució de vendes
Ingrés extraordinari
Benefici per venda de Valors
Mobiliaris
80,000
7,500
3,500
10,000
195
En data 31 de desembre de 20X3, queden pendent de comptabilitzar les següents operacions
(presentades en ordre cronològic) :
1.
a. A finals de desembre l’empresa decideix comprar un nou ordinador, l’import de la
compra i instal·lació és de 40.000 € que es paga al comptat.
b. En la mateixa data ven un ordinador que tenia un preu d’adquisició de 25,000 € i fins el
moment de la venda s’havia comptabilitzat una amortització acumulada de 17,000 €
(està pendent de comptabilitzar l’amortització del any en curs). L’import d’aquesta
operació, que es de 5,000 €, es cobra amb un xec bancari.
2.
a. L’import de l’ingrès anticipat correspon al cobrament de l’import de la cessió d’uns
drets d’utilització d’un programa informàtic, corresponent als mesos de novembre,
desembre 20X5 i gener del 20X6.
b. L’empresa que subministra l’energia elèctrica no ha tramès la factura dels consums.
S’estima que tindrà un import de 4,500 €.
c. El Banc encara no ha abonat els interessos del compte corrent que tenen un import de
1,500 €.
3.
No es paga les despeses de personal següents:
Import brut de la nòmina :
Retenció a compte del IRPF:
Seguretat Social a càrrec del treballador:
Seguretat Social (quota empresarial)
Es descompte l’import del salari pagat per endavant (acompte).
19,000
3,000
1,500
7,500
4. Els interessos del crèdit a llarg termini vencen semestralment segons l’any natural
(semestres vençuts) i es paguen els dies: 5 de gener i 5 de juliol. El tipus d’interès
anual és del 5%, l’amortització del crèdit es al final del període (queden 7 anys).
5. Els immobilitzats material i els immaterials tenen una amortització pel sistema lineal
del 10% del preu d’adquisició. Les despeses amortitzables en un 25%.
6. El recompte extra comptable (físic) de les mercaderies efectuat en el mateix dia té un
import de 27,000 €.
Es demana:
1. Fer els assentaments de les operacions pendents i regularitzar les mercaderies.
2. Tancar els comptes de gestió i els patrimonials.
3. Elaborar en data 31 de desembre de 20X5 els següents Estats Financers:
A.
El Compte de Pèrdues i Guanys, ordenat i classificat per categories.
B.
L’Estat de Pèrdues i Guanys de l’activitat d’Explotació.
C.
El Balanç de Situació, classificat per masses patrimonials.
196
4. Anotar en els quadres que s’adjunten la següent informació d’aquest exercici comptable:
Import del Net Patrimonial
Import del Cost de les Vendes
Import del Resultat d’Explotació
Import del Resultat de l’exercici
Solució 9.8
197
10. SOLUCIONS ALS EXERCICIS PROPOSATS
Tema 2. El balanç
Exercici 2.1 Quines d’aquestes partides es qualifiquen d’actiu?
j) Un edifici comprat al comptat.
k) Diner obtingut d’un préstec bancari.
l) Els accessos a la fàbrica construïts per l’Ajuntament i que afavoreixen les operacions
de càrrega i descàrrega de l’empresa.
No es qualifiquen a l’actiu de l’empresa perquè no ha estat una inversió realitzada per
l’empresa, han estat construïts per l’Ajuntament.
m) Una màquina comprada i no pagada.
n) Les taxes pagades pel propietari d’una empresa de consultoria, per a l’obtenció del
títol de llicenciat en Administració d’Empreses, títol que li va permetre constituir
l’empresa.
El fet de llicenciar-se és previ a la constitució de l’empresa, i per tant, és independent de la
mateixa. Es podria dir que és un cost perdut que el propietari de l’empresa va tenir.
o) Unes obres d’art, propietat de l’empresa.
p) Un ordinador d’una generació antiga que va tenir un cost de 2.000.000 de u.m. i que,
en l’actualitat, no es fa servir i no es troba cap possible comprador.
Aquest ordinador va tenir un cost en el seu moment, però ara mateix no genera beneficis
perquè l’empresa ja no l’utilitza però tampoc té un valor de mercat i no es pot vendre. Si el preu
de mercat és inferior al preu d’adquisició, els productes s’han de valorar en funció del primer i
en aquest cas, és zero.
q) L’ import del lloguer pagat per l’empresa que permet l’ús d’un pis durant els dos
pròxims anys.
r) Unes obres d’art propietat del gerent de l’empresa i que adornen el despatx que té a
l’empresa.
Són elements que no estan dedicats a l’activitat de l’empresa. No es tracta d’una inversió per a
la generació futura de beneficis. Per tant, no acompleix la definició d’actiu.
Exercici 2.2 Quines d’aquestes partides es qualifiquen de passiu?
e) Tot allò aportat pel propietari de l’empresa, pel seu funcionament.
No tot allò aportat és un net patrimonial. Seran actius en tant que suposin un recurs econòmic
per finançar posteriors inversions.
f) Els sous pendents de pagament als empleats.
g) Un préstec obtingut d’un banc.
198
h) L’aval prestat per l’empresa a una altra empresa amb la que col·labora molt
estretament, responent així per l’ incompliment d’una obligació, per part d’aquesta
última.
Aquest tracte no forma part del patrimoni d’una empresa.
Exercici 2.3 Indiqui quines de les següents transaccions augmentarien (+) o disminuirien (-)
els actius d’una empresa, així com el seu efecte sobre el passiu exigible o el net de l’empresa.
Si no afecten, indiqueu-ho amb (0).
Transacció
9. La devolució d’un préstec
10. La compra de matèries primeres a crèdit
11. La compra d’un ordinador al comptat
12. El cobrament d’un client (la venda es va efectuar fa 3 mesos)
13. El pagament a un proveïdor (la compra es va fer fa 3 mesos)
14. La venda (a preu de cost) de mercaderies a crèdit
15. El director general s’ha jubilat
16. Una inversió en bons de l’estat, pagada al comptat
ACTIU
NET
+
+/+/0
+/-
0
0
0
0
0
0
0
0
PASSIU
EXIGIBLE
+
0
0
+
0
0
Exercici 2.4. PIRONOVA
(Dades en milers)
ACTIU
Edificis
1
=
Vehicle
Existèn
cies
Deutors
Caixa
260
350
5
205
6000
Paga
senyal
4000
=
=
2
7450
=
3
90006
=
4
5
1000
-10554
6
-1000
=
10554
=
-13750
6 9000 = 3700 + 5300
13750
=
NET
+
PASSIU
Capital
Crèdits
Creditors
Efectes
a pagar
700
50
54
16
Prove
ïdors
10000
7450
9000
199
7000
260
6246
5
9
13750
=
700
10050
54
9016
7450
Podem saber la quantitat de l’acompte a proveïdors calculant la diferencia de caixa després i
abans del incendi:
+205.000
(1)
+4.000.000
(4)
-1.000.000
(5)
+10.554.000
Total
13.759.000
Hi troben
+9.000
Acompte a proveïdors
13.750.000
BALANÇ A 31 DE MAIG
ACTIU
PASSIU
Edificis
7.000.000
Capital
700.000
Vehicle
260.000
Crèdits
10.050.000
Existències
6.246.000
Creditors
54.000
Deutors
5.000
Efectes a pagar
9.016.000
Caixa i Bancs
9.000
Proveïdors
7.450.000
Acompte de proveïdors
13.750.000
TOTAL ACTIU
27.270.000
TOTAL PASSIU
27.270.000
Exercici 2.5. JORDI FR AGELL
ACTIU
(1)
Terreny
15.000
Maquinària
2.000
Vehicle
3.000
(2)
(4)
(5)
(6)
(7)
FINAL
15.000
8.000
-1.000
135
9.135
3.000
Acompte nau
Existència
(3)
10.000
10.000
10.000
10.000
200
Fiança
400
400
Lloguer
800
800
Efectes a cobrar
1.000
Caixa i bancs
21.000
-10.000
TOTAL
41.000
0
8.000
0
1.000
135
10.000
-1.200
9.800
0
59.135
PASSIU
Capital
41.000
41.000
Crèdit
10.000
Proveïdors d’
immobilitzat
10.000
8.000
8.000
Salaris a pagar
TOTAL
135
41.000
0
8.000
0
135
135
10.000
59.135
Notar que:
(5) El sou dels treballadors només es pot tenir en compte 15 dies.
1200 + 1500 = 2700 € mensuals
Per tant, per 15 dies: 270 / 2 = 1.350 €
1.350€ Muntatge nova maquinaria i Salaris a pagar.
Exercici 2.6. TRANSMISSION S DE RADIO
ACTIU
PASSIU
ACTIU FIX
RECURSOS PROPIS
Immobilitzat immaterial
Aplicacions informàtiques
600
600
Capital social
Reserves
600
10.000
201
Immobilitzat material
Mobiliari
Equips tècnics
17.360
800
Immobilitzat financer
Accions inversió permanents
RECURSOS ALIENS A LL/T
16.560
400
Préstec bancari
4.200
400
ACTIU CIRCULANT
RECURSOS ALIENS A C/T
Existències
1.300
Proveïdors
2.400
Primeres matèries
400
Acompte de clients
400
Recanvis i peces
100
Remuneracions pendents
a pagar
320
Acomptes proveïdors
800
Creditors
Realitzable Comercial
Clients
960
960
Realitzable Financer
Accions inversions temporals
100
100
Disponible
800
Bancs
600
Caixa
200
TOTAL ACTIU
3.600
21.520
TOTAL PASSIU
21.520
Exercici 2.7. TRANSPORTS DEL MARESME
Per calcular les reserves, es realitza el balanç de situació i la diferencia entre l’actiu i el passiu
serà la partida de reserves. Així, actiu i passiu s’igualen per complir l’equació comptable
fonamental.
ACTIU
PASSIU
ACTIU FIX
148.900
NET PATRIMONIAL
40.200
Immobilitzat
148.900
Capital
40.000
202
-
Immaterial
Drets traspàs
Patents
-
13.600
200
12.000
1.600
Material
Reserves
115.300
EXIGIBLE A LLARG TERMINI
99.900
Préstecs bancaris
10.000
Terrenys
40.000
Proveïdors immobilitzat a ll/t
12.000
Local
16.000
Hipoteca
77.900
EXIGIBLE A CURT TERMINI
42.000
2.600
Deutes crèdit disposat
20.000
800
Préstecs a curt termini
1.600
Maquinària
7.500
Mobiliari
1.800
Elements de transport
-
Financer
50.000
20.000
Inversions financeres
10.000
Accions sense cotització social
10.000
ACTIU CIRCULANT
33.200
-
Existències
Existències magatzem
Existències recanvis
-
Realitzable
Clients
Efectes a cobrar
1.800
Acompte clients
4.000
4.000
Efectes a pagar
400
10.000
1.600
Deutors
2.000
Inversions financeres a curt termini
4.000
Disponible
Hisenda Pública a pagar
1.000
9.000
Caixa
5.000
Bancs
4.000
TOTAL ACTIU
15.000
21.600
Acomptes proveïdors
-
Proveïdors
182.100
TOTAL PASSIU
182.100
Tema 3. El Mètode comptable
Exercici 3.1. JAUME C OMAS (2)
c) Registrar les transaccions en la forma indicada, partint de la situació inicial descrita en
“Jaume Comas”.
ACTIU = PASSIU
(En milers)
Caixa + Clients+
0
Material oficina +
Mobiliari +
2.500
1.500
Oficina
0.
1.100
1.
+4.000
=
+4.000
2.
-50
=
-50
=
-500
3.
4.
8.500
= Capital + Préstec + Comptes pagar + Resultat
-500
-150
5.
-300
=
10.000
1.550
2.050
=
-150
=
-300
-340
-340
6.
-2.050
7.
8.
T.
+65
2850
65
=
-2.050
=
+120
=
2.000
1.200
8.160
0
=
-120
+65
10.000
1.550
120
1.550
120
2.605
AMB EL REPARTIMENT DE DIVIDENDS
9.
-2000
T.
850
=
65
2.000
1.200
8.160
=
-2000
10.000
Notar que sobre la Despesa d’amortització:
Amortització mobiliari = 1.500 / 5 anys = 300.-/any
Amortització edifici (despatx) = 8.500 / 25 anys = 340.-/any
ESTAT DE PERDUES I GUANYS
INGRESSOS:
Vendes
4.065
DESPESES:
(1.460)
Impresos y repartiment
50
Consum de material d’oficina
500
Interessos préstec
150
Amortitzacions:
640
Mobiliari
300
Oficina
340
Telèfon
120
605
BENEFICI
2.605
Retirat pel propietari (dividends)
(2.000)
Bº retingut a l’empresa
605
ACTIU
PASSIU
Actiu Fix
9.360
Net patrimonial
Local
8.160
Capital
Mobiliari
1.200
Pèrdues i Guanys
12.605
10.000
2.605
Actiu Circulant
4.915
Exigible a llarg termini
Existències
2.000
Préstec
Mat. d’oficina
1.670
1.550
2.000
Realitzable
65
Clients
65
Disponible
Exigible a curt termini
Comptes a pagar
120
120
2.850
Caixa
2.850
TOTAL ACTIU
14.275
TOTAL PASSIU
14.275
d) Satisfet amb els resultats obtinguts en aquest any, Jaume va decidir pagar-se un
dividend de dos milions de u.m., va retenir la resta dels beneficis en la seva empresa.
Com es pot reflectir aquesta decisió?
Si considerem el dividend:
BALANÇ
ACTIU
PASSIU
Actiu Fix
9.360
Net patrimonial
Local
8.160
Capital
Mobiliari
1.200
Reserves
Actiu Circulant
4.915
Exigible a llarg termini
12.605
10.000
605
1.670
Existències
Préstec
Mat. d’oficina
1.550
2.000
Realitzable
Exigible a curt termini
Clients
65
Comptes a pagar
120
120
Disponible
Caixa
850
TOTAL ACTIU
12.275
TOTAL PASSIU
12.275
Exercici 3.2. ISOPIPAS S.A.
Previsió de compte de pèrdues i guanys i pressupost de caixa.
COMPTE DE RESULTATS:
Vendes
3.500.-
1.000kg x 3,50.Costos
(1.000.-)
Cost material
(350.-)
1sopar/mes 100.-
100.-
2kg substància x 12,50.-
250.-
Per cada 100 kg, es necessiten 25.-,
(1.000kg x 25) / 100kg = 250.-
Catalitzador 3.900 / 6 m = 650
(650.-)
Benefici mensual
2.500.-
Vendes
42.000.-
1.000kg x 3,50.- x 12mesos
Costos
(22.800.-)
Cost material
(15.000.-)
1sopar/mes 100.- x 12m
12.000.-
2kg substància x 12,50.-
25.-
Per cada 100 kg, es necessiten 25.-,
Per 1.000kg x 12m = 12.000kg/any;
(12.000kg x 25) / 100kg = 3.000.-
Catalitzador 3.900 / 6 m = 650 x 12
(7.800.-)
Benefici anual
19.200.-
Compte de resultats:
COMPTE DE RESULTATS
PER MES
PER ANY
3.500
42.000
Substàncies utilitzades
250
3.000
Sopar
100
12.000
Amortització Catalitzador
650
7.800
2.500
19.200
Ingressos:
Vendes
Despeses:
Benefici
Previsió de caixa:
PREVISIO CAIXA
MES 1
MES 2
MESOS 3 a 6
MES 7
I 8 a 12
Cobraments:
0
0
+3500
+3500
Pagaments:
Substàncies
-250
-250
-250
-250
Sopar
-100
-100
-100
-100
Catalitzador
-3900
0
0
3900
-4250
-350
3150
-7050
Saldo caixa
Beneficis i saldos de caixa acumulats, mes a mes:
Final mes
Beneficis
Saldo Caixa
1
2.500
-4.250
2
5.000
3
Final mes
Beneficis
Saldo Caixa
7
17.500
950
-4.600
8
20.000
4.100
7.500
-1.450
9
22.500
7.250
4
10.000
1.700
10
25.000
10.400
5
12.500
4.850
11
27.500
13.550
6
15.000
8.000
12
30.000
16.700
FLUX DE FONS DE CAIXA
Flux Operatiu
• Cobraments:
clients
• Pagaments:
materials
substància
Flux inversió
• Pagaments:
catalitzador
Flux financer
• aportació socis
Variació caixa
1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
11
12
Total
-
-
3500
3500
3500
3500
3500
3500
3500
3500
3500
3500
35.000
-100
-250
-350
-100
-250
-350
-100
-250
+3150
-100
-250
+3150
-100
-250
-3150
-100
-250
+3150
-100
-250
+3150
-100
-250
-3150
-100
-250
-3150
-100
-250
+3150
-100
-250
+3150
-100
-250
-3150
-1200
-3000
30.800
-3900
-3900
-
-
-
-
-
-3900
-3900
-
-
-
-
-
-7800
-7800
+4600
+4600
+350
-350
+3150
+3150
+3150
+3150
-750
+3150
+3150
+3150
+3150
+3150
4600
4600
27.600
Exercici 3.3. RELACIÓ DE BALANÇ - COMPTE DE RESULTATS
Empresa A:
ACTIU
Principi d’any
PASSIU
Finals d’any
Principis d’any
Proveïdors
capital
Final d’any
?1
10.000
Benefici
total
80.000
total
90.000
Proveïdors
?2
capital
?3
Benefici
?4
retingut
25.000
retingut
total
80.000
total
90.000
Resolem les incògnites:
?1
total passiu = prov. + capital + bº
80.000 = prov. + 10.000 + 25.000
Proveïdors = 45.000
?3 capital final d’any = capital principi + ampliació capital = 10.000 + 0 = 10.000
?4
Benefici retingut a finals any = benefici retingut principi any + benefici net - dividends
Benefici net = I - D = 100.000 -85.000 =15.000
Benefici a final d’any = 25.000 + 15.000 - 0 = 40.000
?2
total passiu = prov. + capital + benefici
90.000 = prov. + 10.000 + 40.000
prov. = 40.000
Empresa B:
ACTIU
Principi d’any
PASSIU
Finals d’any
Principis d’any
Proveïdors
100.000
Proveïdors
?2
capital
20.000
capital
?3
Benefici
?4
Benefici
retingut
total
?1
total
290.000
Final d’any
total
70.000
?1
retingut
total
290.000
Resolem les incògnites:
?1
total actiu principi any = total passiu principi any = prov. + capital + bº ret.
total passiu = 100.000 + 20.000 + 70.000 = 190.000
?3 capital final d’any = capital principi + ampliació capital = 20.000 + 40.000 = 60.000
?4
Benefici retingut a finals any = benefici retingut principi any + benefici net - dividends
bºnet = I-D= 210.000 - 180.000 = 30.000
bºfinals any = 70.000 + 30.000 - 10.000 = 90.000
?2
total passiu = prov. + capital + bº
290.000 = prov. + 60.000 + 90.000
prov. = 140.000
Empresa C:
ACTIU
Principi d’any
PASSIU
Finals d’any
Principis d’any
Proveïdors
95.000
Capital
?3
Benefici
retingut
total
?1
total
?2
Final d’any
Proveïdors
85.000
Capital
75.000
Benefici
90.000
total
?1
retingut
100.000
total
260.000
Benefici ?4
Dividends?5
Resolem les incògnites:
?2 total actiu principi any = total passiu principi any = 260.000
?3 capital principi d’any = capital final - ampliació capital = 75.000 - 25.000 = 50.000
?1
total actiu = total passiu = prov. + capital + bº
total actiu = 95.000 +50.000 + 90.000 = 235.000
?4 Benefici = I - D = 300.000 - 260.000 = 40.000
?5
Benefici retingut a finals any = benefici retingut principi any + benefici net - dividends
100.000 = 90.000 + 40.000 - dividends
dividends = 30.000
Resum resultats obtinguts:
Concepte
Empresa A
Empresa B
Empresa C
Total actiu (principi d’any)
80.000
190.000
235.000
Total actiu (final d’any)
90.000
290.000
260.000
Proveïdors (principi d’any)
45.000
100.000
95.000
Proveïdors (final d’any)
40.000
140.000
85.000
Capital social (principi d’any)
10.000
20.000
50.000
Capital social (final d’any)
10.000
60.000
75.000
Beneficis retinguts (principi d’any)
25.000
70.000
90.000
Beneficis retinguts (final d’any)
40.000
90.000
100.000
Ingressos
100.000
210.000
300.000
Despeses
85.000
180.000
260.000
Benefici
15.000
30.000
40.000
Dividends
0
10.000
30.000
Ampliació de capital
0
40.000
25.000
Tema 4. Solucions.
Exercici 4.1
Caixa
(2) 8.500
(5) 450
(6) 1.500
10.000
(1)
1.550 (4)
SF:1100
Material d’oficina
2.500(6)
SF:2.500
Capital
(1)10.000
SF: 10.000
Mobiliari
1.500(3)
Despatx
8.500(2)
SF:1.500
Préstec
(4)1.550
SF:1.550
SF:8.500
Comptes a pagar
450(5) (3)1.500
(6)1.000
SF: 2.050
4) Jaume Comas rep un préstec, de manera que s’abona el compte de passiu pertinent i a
la vegada es carrega el mateix import a caixa, que augmenta en rebre dit préstec.
5) Es paguen 450 euros a Mobles Robles, s’abona l’ import de Caixa i es cancel·la el
compte a pagar, és a dir, es carrega, ja que és un compte de passiu.
6) La compra de material d’oficina, que ascendeix a 2.500 euros, es carrega a dit compte,
i es paga amb 1.500€ al comptat, i s’abona al compte de caixa; mentre que la resta,
que són 1.000€ s’abonen a comptes a pagar, ja que augmenta el seu deute a tercers,
en aquest cas, un proveïdor d’immobilitzat.
Exercici 4.2
Càrrec
a) Disminució en caixa
b) Augment en vendes
c) Disminució en clients
d) Disminució en proveïdors
e) Augment en capital
f) Disminució en existències
g) Augment en despeses de personal
Abonament
X
X
X
X
X
X
X
Exercici 4.3 Per a cadascun dels comptes següents, indiqui si són d'actiu, de passiu o de net i
el signe del saldo que tindran normalment (deutor o creditor):
a)
Proveïdors.
Passiu
Creditor
b) Despeses de tributs.
Net (Despeses)
Deutor
c)
Actiu
Deutor
Edificis llogats a tercers.
d) Préstecs concedits per l'empresa.
Actiu
Deutor
e)
Reserves.
Net
Creditor
f)
Clients.
Actiu
Deutor
g)
ingressos per interessos d'una compte corrent bancària.
Net
Creditor
h) Equip d'oficina.
Actiu
Deutor
i)
Actiu
Deutor
Vehicles per repartiment.
Exercici 4.4
c) A la vista d'aquesta informació, fer un anàlisi de cadascuna de les transaccions o fets
comptables (FC), indicant en el quadre que segueix les característiques de cada fet
comptable:
n.
1
2
3
Comptes carregats
Tipus de
Augment o
comptes*
disminució
CAIXA
augment
Actiu
EDIFICIS
Actiu
INSTAL.
Actiu
MAQUIN.
Actiu
augment
augment
Comptes abonats
Tipus de
Augment o
comptes*
disminució
CAPITAL
augment
Net
Patrimonial
CAIXA
Actiu
INSTAL.
Actiu
disminució
disminució
4
TERRENY
Actiu
augment
CAPITAL
Net
augment
5
CAIXA
Actiu
augment
PREST.
REBUTS
Passiu
augment
6
MERCAD.
Actiu
PROVEÏD.
Passiu
augment
PROVEÏ.
Passiu
CAIXA
Actiu
augment
7
disminució
disminució
Explicació del FET COMPTABLE
Una empresa es constitueix aportant uns
edificis i diners en efectiu. (Inici del
negoci)
8.000 u.m.
Compra d’instal·lacions pagant en efectiu
100 u.m.
Canvi de les instal·lacions adquirides per
maquinària
100 u.m.
Un soci aporta un terreny.
(Ampliació de capital)
1.000 u.m.
Obtenció d’un préstec.
1.500 u.m.
Compra de mercaderies a crèdit
500 u.m..
Pagament a un proveïdor
100 u.m.
d) Fer les operacions anteriors en format d’assentaments de llibre Diari.
(1)
5.000 Caixa
3.000 Edificis
a
Capital
8.000
(2)
100 Instal·lacions
a
Caixa
100
a
Instal·lacions
100
a
Capital
1.000
a
Préstecs rebuts
1.500
a
Proveïdors
500
a
Caixa
100
(3)
100 Maquinaria
(4)
1.000 Terrenys
(5)
1.500 Caixa
(6)
500 Mercaderies
(7)
100 Proveïdors
Exercicis sobre el com pte
Exercici 4.5 Indiqui si les proposicions que es ressenyen a continuació afecten al costat
esquerra o dret d'un compte i si impliquen augment o disminució:
11.
Un càrrec al compte de Caixa per 1.000 u.m.
Esquerra, augment
12.
Un abonament de 50 u.m. al compte de Clients.
Dreta, disminució
13.
Un càrrec al compte de Creditors per 100 u.m.
Esquerra, disminució
14.
Un càrrec al compte de Capital de 200 u.m.
Esquerra, disminució
15.
Un abonament al compte d'ingressos per 50 u.m.
Dreta, augment
16.
Un abonament al compte de Despeses per lloguers de 30 u.m.
Dreta, disminució
17.
Un abonament al compte de Proveïdors per 40 u.m.
Dreta, augment
18. Un abonament al compte de Treballs realitzats pendents de
cobrament per 100 u.m.
Dreta, disminució
19.
Un càrrec al compte Despeses per interessos per 50 u.m.
Esquerra, augment
20.
Un abonament al compte Despeses de personal per 80 u.m.
Dreta, disminució
Exercici 4.6 En cadascuna de les transaccions o fets comptables que es ressenyen a
continuació, indiqui si el compte que apareix indicat entre parèntesi ha de ser carregat o
abonat:
8. Compra amb pagament ajornat de mobiliari (Creditors).  ABONAMENT
9. Reembossament d'un préstec que va ser concedit per un banc en el passat (Préstecs
obtinguts).  CÀRREC
10. Reembossament del deute mantingut amb un proveïdor (Caixa).  ABONAMENT
11. Deute amb el personal per sous del mes (Despeses de Personal).  CÀRREC
12. Devolució a un client de part de la quantitat cobrada per treballs realitzats per
l'empresa (ingressos).  CÀRREC
13. Rebaixa, per part del llogater, del import del lloguer satisfet per l'empresa al mes
anterior (Despeses de lloguer).  ABONAMENT
14. Pagament per la compra d'un camió (Vehicles).  CÀRREC
Exercicis sobre el llibr e di ari
Exercici 4.7 Fer els assentaments de Diari referents a aquests fets comptables anteriors.
1.
5.000 Caixa
15.000 Edificis
a
Capital
20.000
a
Caixa
100
a
Caixa
150
a
Caixa
Proveïdors d’immobilitzat
500
500
a
Caixa
500
a
Ingressos per arrendaments
150
a
Inversions financeres temporals
250
a
Préstecs rebuts d’entitats
bancàries
600
a
Caixa
60
2.
100 Desp. de constitució
3.
150 Despeses primer establiment
4.
1.000 Mobiliari
5.
500 Inversions financeres temporals
6.
150 Caixa
7.
250 Terrenys
8.
588 Caixa
12 Despeses bancàries
9.
60 Despesa d’interessos
Exercici 4.8 Exposi una breu explicació a cadascun del assentaments següents de Diari:
1.000 Caixa
5.000 Terrenys
2.000 Valors mobiliaris
a
Capital
8.000
Una empresa es constitueix aportant, entre tots els socis, diners en efectiu, terrenys i valors
mobiliaris.
500 Bancs
a
Caixa
500
Es porta al banc la meitat de l’efectiu aportat pels socis.
100 Efectes a cobrar
a
Clients
100
Es giren lletres als nostres clients, per l’import del deute que tenen amb nosaltres
1.000 Devolucions de mercaderies
a
Clients
1.000
Els clients tornen unes mercaderies que els havíem venut.
500 Caixa
a
Ingrés per prestació de serveis
500
Es realitzen uns serveis pels quals es cobren 500 u.m. en efectiu.
Exercicis sobre el llibr e major
Exercici 4.9 Anota les transaccions que s'indiquen tot seguit en els comptes apropiats del
Llibre Major.
Caixa
X X X 10000(c)
10.000 (a) 7.500(d)
2.000(e)
Existències
XXX
(b)5.000
Clients
X X X 10.000 (a)
Proveïdors
d)7.500 X X X
5.000(b)
Maquinària
XXX
(c)10000
Despeses de Personal
(e)2.000
Exercici 4.10 Suggereix una explicació per a cadascuna de les transaccions següents
registrades en el Llibre Major.
Caixa
1.000(1) (2) 300
500 (3) (5) 250
(6) 625
Existències
(4) 700
Comptes a pagar
(7) 48
1.
2.
3.
4.
5.
6.
7.
Clients
(3) 500
Proveïdors
(5) 250 (4) 700
Despeses d’energia
(7) 48
Maquinària
(2) 300
Capital
(1) 1.000
Despeses de Personal
(6) 625
Una empresa es constitueix amb 1.000 euros en efectiu.
Compra maquinària per 300 euros, pagament en efectiu.
Es cobra dels clients 500 euros.
Compra d’existències 700 euros, a crèdit.
Pagament als proveïdors 250 euros del deute pendent.
Pagament de les nòmines del mes que pugen 625 euros.
Les despeses de la llum i l’aigua tenen un import de 48 euros, queden pendents de
pagament.
Exercicis sobre el com pte i el diari
Exercici 4.11 Suggereixi una explicació per a cadascuna de les transaccions següents
comptabilitzades en les comptes que s’indiquen a continuació:
Caixa
1.000(1) 300 (2)
500(3) 250 (5)
625 (6)
Existències
700(4)
Creditors
48(7)
1.
2.
3.
4.
Clients
500 (3)
Proveïdors
250(5) 700(4)
Mobiliari
48(7)
Maquinària
300 (2)
Capital
1.000(1)
Bancs
625(6)
Els accionistes aporten en efectiu 1.000.Es paga en efectiu una màquina per valor de 300.Rebem dels nostres clients 500.- per una venda ja realitzada.
Comprem matèries primeres als nostres proveïdors per valor de 700.- que deixem
pendents de pagar.
5. Paguem 250.- en efectiu als nostres proveïdors.
6. Obrim un compte corrent en el banc amb un saldo de 625.-
7. Compres mobiliari per la oficina que deixem pendent de pagar.
Exercici 4.12 Representar en els corresponents comptes els moviments comptables que
s’indiquen a continuació. Calcular el saldo final del compte i tancar-lo.
Nota: En aquesta solució s’utilitza la nomenclatura “SD” per referir-nos al “SALDO”
Clients
15.600 2.570(b)
(a)1.250 570(c)
(d)5.840 240(e)
sd.deutor
19.310
22.690 22.690
Proveïdors
7.800
(b)1.200 870(a)
(c)90 590(d)
sd.creditor
7.970
9.260 9.260
Bancs
8.450 1.200(b)
(a)1.250 150(d)
(c)470 70(f)
(e)2.100 2.460(h)
(g)5.000 sd.deutor
13.390
17.270 17.270
Exercici 4.13
e. Obrir els comptes a partir dels saldos inicials del balanç, reflectint a continuació els fets
comptables que s’indiquen.
f. Determinar el saldo final dels comptes i tancar-los.
Capital
10.000
sd.creditor
10.000
10.000 10.000
Elements de transport
5.000
sd.deutor
5.000
5.000 5.000
Bancs
7.500 2.300(b)
(a)1.500 1.000(c)
(d)900 sd.deutor
6.600
9.900
Préstecs curt termini
900(d)
sd.creditor
900
Proveïdors a llarg termini
4.000
sd.creditor
4.000
4.000 4.000
Proveïdors
(b)2.300 4.000
sd.creditor
1.700
4.000 4.000
Maquinària
2.500
Clients
3.000 1.500(a
sd.deutor
2.500
2.500 2.500
sd. Deutor
1.500
3.000 3.000
Mobiliari
(e)450
sd.deutor
450
450 450
Drets de traspàs
(c)1.000
sd.deutor
1.000
Proveïdors d’immobilitzat a
llarg termini
450(e)
sd creditor
450
450 450
900 900
1.000 1.000
g. Confeccionar el Balanç de situació Final.
ACTIU
Immobilitzat
Drets de traspàs
Elements de transport
Maquinària
Mobiliari
Circulant
Clients
Bancs
Total
BALANÇ DE SITUACIÓ
PASSIU
Recursos propis
1.000
Capital
5.000
2.500
Exigible
450
Proveïdors llarg termini
Préstecs a curt termini
Creditors/Proveïdors d’Immobilitzat
1.500
Proveïdors a curt termini
6.600
17.050
Total
10.000
4.000
900
450
1.700
17.050
h. Comptabilitzar mitjançant assentaments en el llibre diari els fets comptables de
l’exercici anterior (núm.3).
a) 1.500 Bancs
a
Clients
1.500
a
Bancs
2.300
a
Bancs
1.000
a
Préstecs a curt termini
900
a
Proveïdors d’immobilitzat
material a llarg termini
450
b) 2.300 Proveïdors
c) 1.000 Drets de traspàs
d)
900 Bancs
e)
450 Mobiliari
Exercici 4.14 Comptabilitzar mitjançant assentaments en llibre diari els següents fets
comptables i confeccionar el compte de bancs, suposant que el seu saldo inicial sigui de
12.000.-:
a) 1.000 Clients ef.com. a cobrar
a
Clients
1.000
a
Clients, efectes comercials a
cobrar
1.000
a
Bancs
b) 1.000 Bancs
c)
450 Creditors
450
d) 4.580 Maquinària
a
Creditor, immobilitzat material a
llarg termini
4.580
a
Bancs
5.600
a
Bancs
5.800
a
Clients
3.400
a
Préstecs entitats de crèdit a curt
termini
1.100
e) 5.600 Proveïdors
f) 5.800 Acomptes a proveïdors
g) 3.400 Bancs
h) 1.100 Bancs
Bancs
12.000 450
1.000 5.600
3.400 5.800
1.100 sd.deutor
5.650
17.500 17.500
Exercici 4.15 Comptabilitzar mitjançant assentaments els següents fets comptables:
Alguns d’aquests casos serveixen per a un posterior repàs, quan s’hagi ampliat matèria. (Com
per exemple, el núm 28)
1.
2.580 Proveïdors
2.
5.600 Equips processos d’informació
3.
6.980 Caixa
4.
48.650 Clients
5.
1.680 Existències
6.
78.000 Existències
7.
78.000 Proveïdors
8.
a
Caixa
2.580
a
Bancs
Creditors curt termini
2.800
2.800
a
Vendes
6.980
a
Vendes
48.650
a
a
Caixa
1.680
Proveïdors
78.000
a
Efectes comercials a pagar
78.000
a
Bancs
47.000
a
Ingressos financers
8.500
a
Clients
11.500
47.000 Sous i salaris
9.
8.500 Bancs
10.
11.500 Bancs
11.
4.500 Bancs
12.
4.000 Bancs
13.
14.
16.
40 Existències
50 Clients
19.
10 Caixa
20.
2.000 Bancs
21.
50 Proveïdors
22.
10 Arrendaments
23.
25 Bancs
25 Clients
4.000
a
Caixa
8.700
a
Bancs
875
a
Caixa
50
a
Proveïdors
40
a
Bancs
500
a
Vendes
50
a
Vendes
10
a
Préstecs, entitat de crèdit a llarg
termini
2.000
a
Efectes a cobrar
50
a
Bancs
10
a
Vendes
50
a
Acompte de clients
200
a
Caixa
Proveïdors, efectes comercials a
pagar
10
40
a
Clients
10
a
a
Bancs
50
Capital social
100
a
Caixa
50
a
Clients dubtós cobrament
50
a
Bancs
72
a
Vendes
5.500
a
Clients
5.500
a
Bancs
500
50 Compres
10 Bancs
27.
50 Proveïdors, efectes comercials a
pagar
100 Caixa
29.
50 Proveïdor
30.
50 Bancs
31.
Préstec, entitat de crèdit llarg
termini
200 Caixa
26.
28.
a
500 Despeses de personal
18.
25.
4.500
875 Interessos per deutes
50 Existències
24.
Efectes comercials a cobrar
8.700 Publicitat
15.
17.
a
72 Hisenda Pública creditora
32.
5.500 Clients
33.
34.
5.225 Caixa
275 Descompte sobre vendes
500 Acompte de proveïdors
35.
5.000 Maquinària
36.
37.
39.
62 Serveis bancaris
188 Interessos
12.250 Bancs
43.
100 Aplicacions informàtiques
46.
Bancs
15
a
Vendes
12.500
a
Efectes comercials a cobrar
12.500
a
Bancs
320
a
Caixa
37
a
Maquinària
250
a
Caixa
100
a
Accions
Ingressos immobilitzat financer
50
10
a
Bancs
20
a
Bancs
5.250
a
Caixa
50
a
Bancs
57
a
a
Vendes
Clients
500
500
a
Clients efectes comercials a
cobrar
500
a
Bancs
270
a
Clients efectes comercials a
cobrar
250
5.000 Préstecs a curt termini
250 Serveis bancaris
48.
57 Rappels sobre compres
49.
500 Clients
50.
500 Clients, efectes comercials a
cobrar
51.
458 Bancs
4 Interessos
38 Serveis bancaris
54.
a
20 Inversions financeres en accions
50 Fiances
53.
18.000
60 Bancs
47.
52.
Efectes comercials a pagar
37 Devolucions de vendes
200 Bancs
50 Pèrdues procedents immobilitzat
material
45.
a
320 Comissions
42.
44.
500
1.000
3.500
15 Subministraments
12.500 Efectes comercials a cobrar
41.
Acomptes de proveïdors
Bancs
Efectes comercials a pagar
18.000 Existències
38.
40.
a
250 Clients, ef.com. a cobrar
20 Serveis bancaris
200 Bancs
50 Pèrdues crèdits comercials
incobrables
55 Bancs
55.
125 Reparació i conservació
56.
40 Acompte de proveïdors
57.
70 Bancs
58.
20 Serveis exteriors
59.
24 Impostos
60.
67 Proveïdors
61.
a
Ingressos financers
55
a
Bancs
125
a
Bancs
40
a
Ingressos per arrendaments
70
a
Creditors prestadors de serveis
20
a
Bancs
24
a
Proveïdors efectes comercials a
pagar
67
a
Caixa
249
249 Equips processos inform.
Exercicis de repàs
Exercici 4.16 Assenyalar si els fets comptables que s’indiquen afecten al deure o a l’haver
del compte i si suposen un increment o una disminució:
D
Un abonament al compte de caixa
Un càrrec al compte de capital
Un càrrec al compte de maquinària
Un abonament al compte de deutors
Un abonament al compte de vendes
Un càrrec al compte de despeses d’arrendament
Un càrrec al compte d’equips informàtics
Un abonament al compte d’interessos de deutes
Un càrrec al compte de creditors
Un abonament al compte de terrenys
H
x
X
x
+
X
X
X
X
x
X
X
x
X
X
x
x
X
X
x
x
x
Exercici 4.17 En cada un dels fets comptables que sindiquen assenyaleu si el compte que
apareix entre parèntesis es carregaria o s’abonaria:
Càrrec
Compra al comptat de maquinària (caixa)
Venda de mercaderies al comptat (vendes)
Venda de mercaderies a crèdit (clients)
Pagament dels sous del mes (despeses de personal)
Devolució d’unes mercaderies al proveïdor (mercaderies)
Cobrament d’un import pendent d’un client (clients)
Pagament d’un import pendent a un proveïdor
Compra a crèdit de mercaderies (mercaderies)
Devolució d’un préstec bancari (deutes bancaris)
Pagament dels interessos d’un préstec (interessos de deutes)
Abonament
X
x
X
X
X
X
X
X
X
X
Exercici 4.18 Expliqui que és el que indiquen cada un dels següents assentaments (quin fet
comptable reflecteixen):
1. Es constitueix una empresa amb 130.000 euros al banc i unes existències valorades en
30.000.
2. Es compra un edifici per 600.000 euros (200.000 euros pertanyen al terreny). Paguem
per mitjà del banc.
3. Compra de mercaderies per 30.000 euros; paguem 10.000 euros pel banc i la resta es
deixa a deure.
4. Compra d’un camió per fer el transport de mercaderies per 30.000 euros; paguem
8.000 euros pel banc i acceptem lletres per la resta del deute.
5. Realitzem un servei a una empresa pel qual cobrem 10.000 euros en efectiu i girem
lletres per 35.000 euros.
6. Paguem 5.000 euros als proveïdors de l’operació núm.2, acceptem lletres per la resta
del deute que tenim amb ells.
7. Arribat el venciment paguem les lletres presentades pels nostres proveïdors
d’immobilitzat: de l’apartat 4, dels quals paguem 16.000 euros i la resta en efectiu.
8. Comprem uns ordinadors que valen 18.000 euros. Paguem 3.000.euros en efectiu i
acceptem lletres per la resta.
9. Paguem les nòmines del mes: 3.500 euros pel banc.
10. Compra de primeres matèries per 3.000 euros : paguem 1.000 euros mitjançant el
banc i quedant pendent la resta .
11. Comprem 2 vehicles pels nostres comercials que, conjuntament, pugen 40.000 euros.
Paguem només 1.000 euros i deixem a deure la resta.
12. Paguem part del deute (20.000 euros) amb els nostres proveïdors d’immobilitzat
(núm.11): 1.500 euros amb taló bancari i 5.000 euros en efectiu.
13. Paguem 2.000 euros als proveïdors de primeres matèries14. Uns clients que ens devíem 4.000 euros, ens paguen la meitat del seu deute en efectiu
i acceptem lletres per l’altra meitat.
15. Comprem mercaderies per 1.750 euros . Paguem 250 euros pel banc i acceptem lletres
per la resta del import (sistema d’inventari periòdic).
16. Paguem 2.000.- als proveïdors d’immobilitzat (vehicles , deute per 10.000 euros) i
acceptem lletres pel deute que ens queda pendent.
17. PERMUTA D’IMMOBILITZAT: Venem per 60.000 euros uns terrenys que tenim valorats
en 40.000 euros. Com a pagament rebem uns ordinadors valorats en 15.000 euros
quedant la resta pendent de cobrar.
18. Paguem el lloguer d’unes oficines: 200 euros en efectiu i 800 euros pel banc.
Tema 5. Existències.
Exercici 5.3 SISINVEX S.A.
Fer els assentaments que corresponguin a les operacions següents:
3. Utilitzant el sistema d’inventari permanent
a)
1.000 Existències
a
Proveïdors
1.000
a
Proveïdors
Caixa
500
50
a
Caixa
100
a
Vendes
1.150
a
Existències
300
a
Caixa
600
Descompte sobre compres per 100
pagament immediat
a
Proveïdors
200
a
Existències
100
a
Vendes
1.000
a
Existències
250
a
Clients
500
a
Cost de vendes
125
a
Existències
525
b)
550 Existències
c)
100 Proveïdors
d)
1.150 Clients
300 Cost de vendes
e)
700 Proveïdors
f)
200 Existències
100 Proveïdors
g)
1.000 Clients
250 Cost de vendes
h)
500 Devolució de vendes
125 Existències
i)
525 Diferències d’inventari
2. Utilitzant el sistema d’inventari periòdic
b)
550 Compres
a
Proveïdors
Caixa
500
50
a
Caixa
100
a
Vendes
1.150
a
Caixa
Descompte sobre compres
600
100
a
Proveïdors
200
a
Devolució compres
100
a
Vendes
1.000
a
Clients
500
a
Existències
1.000
a
Variació d’existències
700
c)
100 Proveïdors
d)
1.150 Clients
e)
700 Proveïdors
f)
200 Compres
100 Proveïdors
g)
1.000 Clients
h)
500 Devolució de vendes
i)
1.000 Variació d’existències
700 Existències
Exercici 5.4 QUADRE AMB DADES PENDENT S
Concepte
Empresa 1
Empresa 2
Empresa 3
Vendes
10.000
15.000
25.000
- Ràppels sobre vendes
(1.000)
(3.000)
(2.000)
9.000
12.000
23.000
(4.000)
(7.000)
(15.000)
Existències inicials
5.000
8.000
1.000
+ Compres
3.000
2.000
20.000
- Devolucions de compres
1.000
1.000
(2.000)
7.000
9.000
19.000
Vendes netes
(Cost de les vendes)
Existències disponibles per la venda
Existències finals
(3.000)
2.000
4.000
5.000
5.000
8.000
Marge brut de les vendes
Exercici 5.5 SISTEMES D’INVENTARI: ROCK, S.A.
Anotar en format de Llibre Diari i de Llibre Major les transaccions anteriors, utilitzant:
3. Sistema d'inventari permanent
DIA 1:
12.000 Existències
a
Caixa / Bancs
Descompte sobre compres per
pagament immediat
11.000
1.000
a
Proveïdors
14.250
a
Vendes
8.000
a
Existències
3.500
a
Proveïdors
20.000
a
Existències
3.000
a
Vendes
35.000
a
Existències
15.500
a
Clients
9.500
10.000+2.000=12.000 -(10%s/10.000)=11.000
DIA 2:
14.250 Existències
15.000-5%=14.250
DIA 10:
5.000 Clients
3.000 Caixa
3.500 Cost de vendes
DIA 15:
20.000 Existències
DIA 18:
3.000 Proveïdors
DIA 28:
15.000 Caixa / Bancs
20.000 Clients
15.500 Cost de vendes
DIA 29:
9.500 Devolucions de vendes
3.000 Existències
DIA 30:
1.675 Rappels sobre vendes
5%s/(43.000- 9.500)
a
Cost de vendes
3.000
a
Clients
1.675
a
“Rappels” sobre compres
1.500
a
Existències
150
DIA 31:
1.500 Proveïdors
DIA 31:
150 Diferències d’inventari
Notar que s’utilitza l’abreviatura “SD” per referir-nos al “SALDO”
Descomptes sobre compres
per pagament immediat
1.000(1)
Existències
(1) 12.000 3.500(10)
(2)14.250 3.000(18)
(15)20.000 15.500(28)
(29)3.000
150(31)
49.250 22.150
SD. 27.100
Caixa/Bancs
XXX 11.000(1)
(10)3.000
(28)15.000
18.000 11.000
SD. 7.000
Proveïdors
(18)3.000 14.250(2)
(31)1.500 20.000(15)
4.500 34.250
SD.29.750
Clients
10) 5.000 9.500(29)
(28)20.000 1.675(30)
25.000 11.175
SD. 13.825
Vendes
8.000(10)
35.000(28)
43.000
SD.43.000
Devolució de vendes
(29)9.500
Rappels sobre vendes
(30)1.675
Cost de vendes
(10)3.500 3.000(29)
(28)15.500
19.000 3.000
SD. 16.000
Rappels sobre compres
1.500 (31)
SD.1.500
SD.9.500
SD.1.000
SD.1.675
Diferència d’inventari
(31)150
SD.0
El compte d’existències disminueix per 150, per tal que les existències reals siguin igual a les
comptables. La pèrdua en el valor de les existències que es reflex a Diferències d’inventari va a
parar al compte de Pèrdues i Guanys o Compte de Resultats.
COMPTE DE RESULTATS (sistema d’inventari permanent):
Vendes
Devolució de vendes
Ràppels sobre vendes
(9.500)
(1.675)
43.000
VENDES NETES
Cost de vendes*
Diferències d’inventari
(14.500)
(150)
31.825
Marge brut
Descompte sobre compres per pagament immediat
17.175
1.000
Benefici
18.175
*Cost de vendes netes = Cost de vendes - Rappels sobre compres = 16.000 - 1.500 = 14.500
4. Sistema d'inventari periòdic.
DIA 1:
12.000 Compres
a
Caixa / Bancs
Dte. s/compres pronto pago
11.000
1.000
(10.000+2.000=12.000 ; 12.000 -(10%s/10.000)=11.000
DIA 2:
14.250 Compres
15.000-5%=14.250
a
Proveïdors
14.250
a
Vendes
8.000
DIA 10:
5.000 Clients
3.000 Caixa
DIA 15:
20.000 Compres
a
Proveïdors
20.000
a
Devolució de compres
3.000
a
Vendes
35.000
a
Clients
9.500
a
Clients
1.675
a
“Rappels” sobre compres
1.500
a
Variació d’existències
27.100
DIA 18:
3.000 Proveïdors
DIA 28:
15.000 Caixa / Bancs
20.000 Clients
DIA 29:
9.500 Devolució de vendes
DIA 30:
1.675 “Rappels” sobre vendes
5% s/33.500
DIA31:
1.500 Proveïdors
DIA 31:
27.100 Existències finals
Notar que s’utilitza l’abreviatura “SD” per referir-nos al “SALDO”
Compres
(1) 12.000
(2)14.250
(15)20.000
SD. 46.250
Proveïdors
(18)3.000 14.250(2)
(31)1.500 20.000(15)
4.500 34.250
SD.29.750
Devolució de compres
3.000(18)
SD.3.000
Caixa /bancs
XXX 11.000 (1)
(10)3.000
(28)15.000
Sd. 7.000
Clients
(10) 5.000 9.500(29)
(28)20.000 1.675(30)
25.000 11.175
SD.13.825
Devolució de vendes
(29)9.500
SD.9.500
Descompte sobre
compres per pagament
immediat
1.000(1)
SD.1.000
Vendes
8.000(10)
35.000(28)
SD. 43.000
Rappels sobre vendes
(30)1.675
SD.1.675
Rappels sobre compres
1.500(31)
SD.1.500
Existències
(a)27.100
Variació d’existències
27.100(a)
SD 27.100
SD. 27.100
COMPTE DE RESULTATS (sistema d’inventari periòdic):
Vendes
Devolució de vendes
Ràppels sobre vendes
43.000
(9.500)
(1.675)
VENDES NETES
Cost de vendes*
Compres
Devolució de compres
Ràppels sobre compres
Variació d’existències
31.825
(14.650)
46.250
(3.000)
(1.500)
(27.100)
Marge brut
Descompte sobre compres per pagament immediat
17.175
1.000
Benefici
18.175
Exercici 5.6 CLÍNICA TÈCNICA I PROVEÏDORS MÈDICS
Fer els assentaments, utilitzant el sistema d’inventari permanent al llibre diari de:
a) Clínica Tècnica
dia 10)
10.500 Existències
Proveïdors
10.500
Existències
1.500
Bancs
Descompte sobre compres
pagament anticipat
4.750
250
Rappels sobre compres
1.000
dia 14)
1.500 Proveïdors
dia 20)
5.000 Proveïdors
dia 28)
1.000 Proveïdors
b) Proveïdors Mèdics
dia 10)
10.500 Clients
a
Vendes de mercaderies
10.500
a
Existències
4.500
a
Clients
1.500
a
Cost de vendes
600
a
Clients
5.000
a
Clients
1.000
4.500 Cost de vendes
dia 14)
1.500 Devolució de vendes
600 Existències
dia 20)
4.750 Bancs
250 Descompte sobre vendes per
pagament immediat
dia 28)
1.000 Rappels sobre vendes
Exercici 5.7 EXISTÈNCIES. RESULTAT
3.
Calcular quin seria per aquest període el:
a. cost de vendes
b. marge brut de vendes
Cost de la Venda = Existència inicial + Compres netes - Existència final
Cost de la Venda = 1.000 + 3.100 - 600 = 3.500 €
Compres Netes = Compres brutes - Descomptes i bonificacions de compres
Compres Netes = 3.500 - 400 = 3.100 €
COMPTE RESULTATS
Vendes brutes
- Devolució de
vendes
Vendes netes
Cost de la venda
Marge brut
Despeses generals
Benefici
8.000
(500)
7.500
(3.500)
4.000
(1.200)
2.800
COST DE LES VENDES
Existències inicials
Compres brutes
- Descomptes sobre
compres
Compres netes
Existències finals
Cost de les vendes
1.000
3.500
(400)
3.100
4.100
(600)
3.500
4. Fer els assentaments que corresponguin per al càlcul del resultat
Components del resultat:
Vendes netes = Vendes brutes - Devolució de vendes = 8.000 - 500 = 7.500 €
Cost de la Venda = 3.500 €
Despeses generals = 1.200 €
Resultat: 2.800 €
Assentaments:
a)
1.000 Variació existències
Existències inicials
1.000
Variació existències
600
Devolució de vendes
Variació existències
Compres
Despeses generals
500
400
3.500
1.200
Pèrdues i Guanys
8.400
600 Existències finals
b)
c)
5.600 P i G
8.000 Vendes
400 Descompte sobre compres
Benefici:2.800 €
Tema 6. El cicle comptable
Exercici 6.1
f) Registrar les operacions en el Diari.
50.000
10.000
5.000
6.000
4.000
1.000
12.000
Edifici d’oficines
Mobiliari
Instal·lacions
Equips d’oficina
Clients
Comissions a cobrar
Caixa i Bancs
a
Capital
Creditors varis
80.000
8.000
a
Caixa
1.000
a
Creditors Immobilitzat Material
1.000
a
Ingressos prestació serveis
1.500
a
Vendes
50.000
a
Caixa
Hisenda Pública creditora
10.000
1.000
a
Clients
Comissions a cobrar
40.000
2.000
a
Caixa
6.500
a
Caixa
10.000
1)
1.000 Despeses assegurança
2)
1.000 Equips d’oficina
3)
1.500 Comissions a cobrar
4)
50.000 Clients
5)
11.000 Sous i salaris
6)
42.000 Caixa
7)
6.500 Creditors Immobilitzat Material
8)
10.000 Compres
Assentaments de Pèrdues i Guanys
50.000 Vendes
1.500 Ingressos serveis
a
Sous i Salaris
Despeses assegurança
Compres
Pèrdues i Guanys
11.000
1.000
10.000
29.500
Assentament de tancament:
80.000
2.550
1.000
29.500
Capital
Creditors
HP. creditora
Pèrdues i Guanys
a
Edifici d’oficines
Mobiliari
Instal·lacions
Equips d’oficina
Comissions a cobrar
Clients
Caixa
50.000
10.000
5.000
7.000
500
14.000
26.500
g) Fer els passos al Major.
Edifici d’oficines
50.000
Equips d’oficina
6.000
1.000 (2)
Caixa
12.000 1.000 (1)
42.000 (6) 10.000 (5)
6.500 (7)
10.000 (8)
Hisenda Pública creditora
1.000 (6)
Ingressos serveis
1.500 (3)
Mobiliari
10.000
Clients
4.000 40.000 (6)
50.000 (4)
Capital
80.000
Compres
10.000 (8)
Despeses assegurança
1.000 (1)
Instal·lacions
5.000
Comissions a cobrar
1.000 2.000 (6)
1.500 (3)
Creditors varis
6.500 (7) 8.000
1.000 (2)
Vendes
50.000 (4)
Sous i Salaris
11.000( 5)
h) Preparar el Balanç de sumes i saldos.
SUMES
CONCEPTE
DEURE
HAVER
DEUTOR
Edificis oficina
Mobiliari
Equips d’oficina
Instal·lacions
Clients
Comissions a cobrar
Caixa
Capital
Creditors
Hisenda Pública Creditora
Compres
Vendes
Ingressos serveis
Despeses assegurança
Sous i Salaris
TOTALS
50.000
10.000
7.000
5.000
54.000
2.500
54.000
6.500
10.000
1.000
11.000
211.000
40.000
2.000
27.500
80.000
9.000
1.000
50.000
1.500
211.000
50.000
10.000
7.000
5.000
14.000
500
26.500
10.000
1.000
11.000
135.000
SALDOS
CREDITOR
80.000
2.500
1.000
50.000
1.500
135.000
i) Formular i passar al Major els assentaments de Diari conduents a la liquidació de l’exercici.
Inclosos als comptes del llibre major anteriors.
j) Establir el Balanç de situació a 31 de desembre de 2XXX.
ACTIU
Actiu no corrent
Edificis oficina
Mobiliari
Equips d’oficina
Instal·lacions
Actiu Corrent
Clients
Comissions a cobrar
Caixa
TOTAL ACTIU
PASSIU + PATRIMONI NET
Patrimoni net
50.000 Patrimoni net
10.000 Pèrdues i Guanys
7.000
5.000
Passiu Corrent
14.000 Creditors
500 Hisenda Pública creditora
26.500
113.000 TOTAL PASSIU+PATRIMONI NET
80.000
29.500
2.500
1.000
113.000
Exercici 6.2
Llibre Diari:
Dia 1)
100.000 Caixa
a
Capital
100.000
a
Creditors Immobilitzat
Mataterial
25.000
a
Caixa
3.500
a
Caixa
20.000
a
Vendes
7.000
Caixa
500
a
Caixa
10.000
a
Clients
6.000
a
Caixa
5.000
Dia 2)
25.000 Maquinària
Dia 3)
2.500 Despeses lloguer
1.000 Despeses subministrament
Dia 4)
20.000 Equips d’oficina
Dia 9)
7.000 Clients
Dia 15)
500 Compres
Dia 20)
10.000 Creditors Imm. Mat.
Dia 15)
6.000 Caixa
Dia 31)
5.000 Sous i salaris
Llibre Major:
Caixa
(1)100.000 3500 (3)
(25)6000 20.000 (4)
10.000 (20)
500 (15)
5000 (31)
Creditors
(20)10.000 25.000 (2)
Mobiliari i equip d’oficina
(4) 20.000
Capital
100.000
Despeses lloguer
(3) 2500
Clients
(9)7000 6000 (25)
Equips desinfecció
(2) 25.000
Despeses llum/telèfon
(3) 1000
Ingressos per
desinfecció
7000 (9)
Despeses material
desinfecció
(15) 500
Despeses Personal
(31) 5000
Exercici 6.3
1)
1.000 Caixa
10.000 Edificis
a
Capital
11.000
a
Creditors Imm. Mat.
2.000
a
Proveïdors
5.000
a
Vendes
6.500
Existències
3.000
Existències
500
Caixa
1.000
Caixa
1.000
2)
2.000 Instal·lacions
3)
5.000 Existències
4)
6.500 Caixa
3.000 Cost vendes
5)
500 Proveïdors
a
6)
1.000 Proveïdors
7)
1.000 Despeses vàries
a
Exercici 6.4 CICOMSA
c. Fer les anotacions corresponents a les operacions anterior en el Llibre Diari i en el
Llibre Major tenint en compte que el sistema que es fa servir és el d’inventari periòdic.
Calcular el resultat i tancar tots els comptes.
Obertura del cicle comptable:
10.000
40.000
7.500
10.000
40.000
15.000
Maquinària
Existències
Efectes a cobrar
Clients
Bancs
Caixa
a
Capital
Proveïdors
Creditors
Hisenda Pública creditora
95.000
15.000
10.000
2.500
Desenvolupament del cicle comptable:
1)
3.000 Compres
a
Bancs
Proveïdors
1.000
2.000
a
Bancs
Creditors
10.000
30.000
a
Caixa
Bancs
5.000
15.000
a
Bancs
2.000
a
Vendes
4.000
a
Efectes comercials a pagar
Caixa
8.000
2.000
a
Terrenys
Benefici procedent de la venda
d’ immobilitzat
40.000
20.000
a
Caixa
Bancs
2.000
8.000
a
Amortització Acumulada
d’ordinadors
Amortització Acumulada de
Maquinària
1.500
a
Existències inicials
40.000
a
Variació d’existències
51.000
2)
40.000 Terrenys
3)
20.000 Creditors
4)
2.000 Proveïdors
5)
2.000 Efectes comercials a cobrar
2.000 Bancs
6)
10.000 Creditors
7)
18.000 Equips informàtics
42.000 Deutors
8)
10.000 Compres
9)
2.500 Despesa d’amortització
1.000
10) Regularització d’existències:
40.000 Variació d’existències
51.0000 Existències finals
Assentament de Pèrdues i Guanys:
15.500 Pèrdues i Guanys
a
Compres
Dotació a l’amortització
13.000
2.500
a
Pèrdues i Guanys
35.000
a
Benefici retingut
19.500
11.000 Variació d’existències
4.000 Vendes
20.000 Benefici procedent de la venda
d’immobilitzat
19.500 Pèrdues i Guanys
Assentament de tancament:
95.000
15.000
10.000
2.500
8.000
1.500
Capital
Proveïdors
Creditors
Hisenda Pública creditora
Efectes comercials a pagar
Amortització Acumulada Equips
procés d’informació
1.000 Amortització Acumulada
Maquinària
19.500 Pèrdues i Guanys
a
Maquinària
Existències
Efectes comercials a cobrar
Bancs
Caixa
Clients
Equips procés d’informació
Deutors
10.000
51.000
9.500
6.000
6.000
10.000
18.000
42.000
Llibre major:
Maquinària
10.000
Bancs
40.000 1000(1)
(5)2000 10.000(2)
15.000(3)
2000(4)
800(8)
Existències
40.000 40.000(10)
(10)51.000
Caixa
15000 5000(3)
2000(6)
200(8)
Efectes comercials a cobrar
7500
(5)2000
Clients
10.000
Capital
95000
Hisenda Pública creditora
2500
Vendes
4000 4000(5)
Deutors
(7)42000
Dotació a l’amortització
(9)1000 2500
(9)1500
Proveïdors
(4)2000 15000
2000(1)
Creditors
(3)20.000 10.000
(6)10.000 30.000(2)
Compres
(1)3000 4000
(8)1000
Terrenys
(2)40.000 40.000(7)
Efectes comercials a pagar
8000(6)
Equips procés informació
(7)18000
Benefici procedent de
l’immobilitzat
20.000 20.000(7)
Amortització Acumulada
Equips procés informació
1500(9)
Amortització Acumulada
maquinària
1000(9)
Variació d’existències
(10)40.000 51000(10)
11000
Balanç de comprovació, després dels ajustaments:
SUMES
CONCEPTE
Maquinària
Existències
Efectes comercials a cobrar
Bancs
Caixa
Clients
Capital
Proveïdors
Creditors
Hisenda Pública creditora
Compres
Terrenys
Vendes
Efectes comercials a pagar
Equips procés d’informació
Deutors
Benefici procedent de l’immobilitzat
A.Ac.Equips procés d’informació
A.Ac.Maquinària
Variació existències
DEURE
10.000
91.000
9.500
42.000
15.000
10.000
2.000
30.000
13.000
40.000
18.000
42.000
40.000
HAVER
40.000
36.000
9.000
95.000
17.000
40.000
2.500
40.000
4.000
8.000
20.000
1.500
1.000
51.000
DEUTOR
10.000
51.000
9.500
6.000
6.000
10.000
13.000
18.000
42.000
-
TOTALS
271.500
271.500
187.500
SALDOS
CREDITOR
95.000
15.000
10.000
2.500
4.000
8.000
20.000
1.500
1.000
11.000
187.500
d. Elaboració del compte de Pèrdues i Guanys i el Balanç a 31/12/1998
Compte de resultats 31/12/2XX3:
1.Import net de la xifra de negocis
Vendes
2.Variació existències productes acabats i en curs de
fabricació
4.Aprovisionaments
Compres
8.Amortització de l’immobilitzat
11.Deteriorament, baixes i alienacions d’immobilitzat (+/-)
Benefici procedent de la venda d’immobilitzat material
A) Resultat d’explotació
D)Resultat de l’exercici
4.000
4.000
11.000
(13.000)
(13.000)
(2.500)
20.000
20.000
19.500
19.500
Balanç de situació 31/12/2XX3:
ACTIU
Actiu no corrent
Maquinària
Equips informàtics
Amortització acumulada
Actiu Corrent
Existències
Realitzable
Clients
Efectes a cobrar
Disponible
TOTAL ACTIU
PASSIU + PATRIMONI NET
Patrimoni net
10.000 Capital
18.000 Pèrdues i Guanys
(2.500)
Passiu Corrent
51.000 Proveïdors
52.000 Creditors
10.000 Efectes a pagar
42.000 Hisenda Pública Creditora
12.000
150.000 TOTAL PASSIU+PATRIMONI
NET
95.000
19.500
15.000
10.000
8.000
2.500
150.000
Tema 7. El resultat periòdic: Ingressos i despeses
Exercici 7.1 CALL,S.A
Compte de resultats:
1.Import net de la xifra de negocis
Vendes
Ingressos per franquícies
2.Variació existències productes acabats i en curs de
fabricació (+/-)
6.Despeses de personal
7.Altres despeses d’explotació
Despeses de transport
Despeses de publicitat
Despeses de subministrament
Despeses de llicències
11.Deteriorament, baixes i alienacions d’immobilitzat (+/-)
Benefici procedent de la venda d’immobilitzat material
Pèrdua procedent de la venda d’immobilitzat material
A) Resultat d’explotació
13.Ingressos financers (+)
14.Despeses financeres
B) Resultat financer
C) Resultat abans d’impostos
18.Impostos sobre beneficis (+/-)
D)Resultat de l’exercici
16.000
12.000
4.000
(6.000)
(2.600)
(4.100)
(700)
(400)
(1.000)
(2.000)
(900)
600
(1.500)
7.800
800
(1.600)
800
7.000
3.640
3.360
Exercici 7.2 FUTBOLINS I BITLLARS, S.L.
A continuació s’indica la classificació de cada operació i posteriorment es presenta el compte
de Pèrdues i Guanys, es format abreujat (Dades en €):
1. Vendes = 100.000
2. Vendes = 250.000
3. Devolució de vendes = 4.000
4. Compres = 80.000
5. Compres = 60.000
6. Rappel sobre compres = 15.000
7. Ingressos financers = 5.000
8. Despeses financeres = 10.000
9. Benefici per la venda de l’immobilitzat material = 2.500
10.Benefici per la venda de l’immobilitzat financer= 10.000
11.Despeses subministrament = 4.000
12.Despeses transport = 2.500
13.Descompte sobre compres = 6.000
14.Operació d’actiu, no s’inclou al Pèrdues i G = 10.000
15.Despeses instal·lacions = 5.000
16.Despeses gestor = 1.000
17.Augment valor actiu, no s’inclou al Pèrdues i Guanys
18.Variació d’existències = 2.500
19.Impost societats = 50.900
COMPTE DE RESULTATS:
1.Import net de la xifra de negocis
Vendes
Devolució de vendes
2.Variació existències productes acabats i en curs de
fabricació
4.Aprovisionaments
Compres
Ràppels sobre compres
Descomptes sobre compres
7.Altres despeses d’explotació
Despeses de transport
Despeses de subministrament
Despeses del gestor
Despeses per instal·lacions
11.Deteriorament, baixes i alienacions d’immobilitzat
(+/-)
Benefici procedent de la venda d’immobilitzat material
Pèrdua procedent de la venda d’immobilitzat material
A) Resultat d’explotació
13.Ingressos financers (+)
14.Despeses financeres
B) Resultat financer
C) Resultat abans d’impostos
18.Impostos sobre beneficis (+/-)
D)Resultat de l’exercici
346.000
350.000
(4.000)
(2.500)
(119.000)
(140.000)
15.000
6.000
(16.500)
(2.500)
(4.000)
(5.000)
(5.000)
12.500
2.500
10.000
229.500
5.000
(10.000)
5.000
224.500
50.900
173.600
Exercici 7.3 PERIODIFICACIÓ D’INGRESSOS I DESPESES
1. 27 Maig
58 Despeses vàries
a
Caixa
58
a
Caixa
33.000
2. 15 d’Octubre:
33.000 Despesa anticipada
3. 31 Desembre
22.000 Despesa lloguer
a
Despesa anticipada
22.000
a
Despesa anticipada
11.000
a
Salaris pendents pagament
1.450
a
Caixa
1.450
a
Caixa
640
a
Acompte Clients
6.000
a
Vendes
500
a
Interessos a cobrar
3.500
a
Caixa
3.500
a
Despeses anticipades
250
a
Despeses anticipades
250
31 Gener
11.000 Despesa lloguer
28 Febrer
1.450 Sous i Salaris
Principis Març
1.450 Salaris pendents pagament
4. 3 Abril
640 Despeses serveis
5. Mes de gener
6.000 Caixa
A partir d’ara, cada mes
500 Acompte Clients
6. Mes de gener
3.500 Caixa
7. 1 d’Octubre
3.000 Despeses anticipades
31 d’Octubre, 30 de Novembre i 31 de Desembre
250 Despeses publicitat
Cada mes fins a 30 de Setembre
250 Despeses publicitat
8. Mes de març
60.000 Caixa
a
Acompte Clients
60.000
a
Vendes
20.000
a
Comptes a pagar
326
a
Caixa
326
a
Vendes (=275*3)
Acompte clients (=275*7)
825
1.925
a
Vendes
275
a
Vendes
1.650
30 Abril, 31 Maig i 30 Juny
20..000 Acompte Clients
9. Desembre
326 Despesa subministra.
10. Gener
326 Comptes a pagar
30 Novembre
2.750 Caixa
31 Desembre
275 Acompte clients
30 Juny
1.650 Acompte clients (=275*6)
Exercici 7.4 NOVALINEA, S.A.
a) 1 de desembre any1:
15.000 Despesa anticipada
a
Caixa
15.000
a
Despesa anticipada
5.000
a
Despesa anticipada
5.000
a
Despesa anticipada
5.000
b) 31 de desembre any1:
5.000 Despesa d’arrendaments
c) 31 de gener any 2:
5.000 Despesa d’arrendaments
d) 28 de febrer any 2:
5.000 Despesa d’arrendaments
Exercici 7.5 PERFORACIONS, S.A.
1. Assentaments en Diari i Major per enregistrar les operacions de desembre de 20X2
1)
100.000 Bancs
a
Capital
100.000
a
Bancs
6.000
a
Bancs
Creditors
45.000
45.000
a
Ingressos anticipats
10.000
a
Ingressos per serveis
5.000
a
Bancs
5.000
a
Bancs
500
2.)
6.000 Despeses anticipades
3.)
90.000 Equips per llogar
4.)
10.000 Bancs
5.)
2.500 Bancs
2.500 Clients
6.)
5.000 Despeses personal
7.)
500 Despeses anticipades
2. Assentaments d'ajustament i regularització de desembre de 20X2.
8.)
2.000 Arrendaments
a
Despeses anticipades
2.000
a
Interessos pendents de
pagament
600
a
Despeses anticipades
250
9.)
600 Despeses per interessos
10.)
250 Despeses per publicitat
11.)
900 Despeses amortització
a
Amortització acumulada
900
a
Salaris pendents de pagament
1.000
a
Pèrdues i Guanys
5.000
a
Despeses personal
Arrendaments
Despeses per interessos
Despeses d’amortització
Despeses per publicitat
6.000
2.000
600
900
250
a
Pèrdues i Guanys
Equips per llogar
Clients
Despeses anticipades
Bancs
4.750
90.000
2.500
4.250
56.000
12.)
1.000 Despeses personal
3. Assentaments de tancament:
13.)
5.000 Ingressos per serveis
14.)
9.750 Pèrdues i Guanys
15.)
100.000
45.000
10.000
600
900
1.000
Capital
Creditors
Ingressos anticipats
Interessos pendents pagament
Amortització acumulada
Salaris pendents pagar
4. Establir el Compte de Resultats i el Balanç de Situació a 31 de desembre de 20X2.
ACTIU
Actiu no corrent
Equips per llogar
Amortització Acumulada
Actiu Corrent
Clients
Bancs
Despesa anticipada
TOTAL ACTIU
PASSIU + PATRIMONI NET
89.100 Patrimoni net
90.000 Capital
(900) Pèrdues i Guanys
62.750 Passiu Corrent
2.500 Creditors
56.000 Interessos pendents de
pagament
4.250 Salaris pendents pagament
Ingressos anticipats
151.800 TOTAL PASSIU+PATRIMONI
NET
95.250
100.000
(4.750)
56.600
45.000
600
1.000
10.000
151.800
1.Import net de la xifra de negocis
6.Despeses de personal
7.Altres despeses d’explotació
Despeses de lloguer
Despeses de publicitat
8.Amortització de l’immobilitzat
A) Resultat d’explotació
13.Ingressos financers (+)
14.Despeses financeres
B) Resultat financer
C) Resultat abans d’impostos
18.Impostos sobre beneficis (+/-)
D)Resultat de l’exercici
5.000
(6.000)
(2.250)
(2.000)
(250)
(900)
(4.150)
(600)
(600)
(4.750)
(4.750)
Tancament al llibre major:
Bancs
100.000(1) 6.000 (2)
10.000(4) 45.000 (3)
2.500(5) 5.000 (6)
500 (7)
56.000(15)
Equips per llogar
90.000(3)
90.000(15)
Clients
2.500(5)
2.500(15)
Arrendaments
2.000(8)
2.000(14)
Capital
100.000(1)
Desp. anticipades
6.000(2) 2.000(8)
500(7) 250(10)
100.000(15)
4.250(15)
Creditors
45.000(3)
45.000(15)
Ingressos anticipats
10.000(4)
10.000(15)
Ingressos per prestacions de
serveis
5.000(5)
Despeses de personal
5.000(6)
1.000(12)
5.000(13)
6.000(14)
Despeses per interessos
600(9)
600(14)
Interessos pendents pagar
600(9
600(15)
Publicitat
250(10)
Despeses per amortitzacions
900(11)
250(14)
Salaris pendents pagar
1.000(12)
900(14)
Amortització acumulada
900(11)
900(15)
Pèrdues i Guanys
9.750(14) 5.000(13)
1.000(15)
4.750(15)
Exercici 7.6 Magatzems Rubí
1. Préstec concedit a una altra empresa:
Interès: 60,000 x 9.5 % = 5.700 d’interessos
Comptabilització al llibre diari:
60.000 Crèdits a llarg termini
(Préstecs concedits)
a
Bancs
60.000
Al tancament de l’exercici (31-12-X1) pels interessos meritats:
2.850 Interessos a cobrar
a
Ingressos per interessos
de crèdits
2.850
a
Pèrdues i Guanys
2.850
a
Ingressos a cobrar
2.850
2.850 Ingressos per interessos
2.850 Resultat exercici
(balanç de situació)
A (01-01-X2) l’empresa torna a obrir els seus comptes, es realitza l’assentament d’obertura:
2.850 Ingressos a cobrar
a
Resultat exercici
(balanç de situació)
A l’any següent (01-07-X2), quan es cobrin els interessos:
2.850
5.700 Bancs
a
Ingressos per interessos
Interessos a cobrar
2.850
2.850
Crèdits a llarg termini
Préstecs concedits
60.000
60.000 Bancs
a
A continuació es mostra el procediment que s’ha dut a terme mitjançant el llibre major. És
important notar la implicació que les operacions de periodificació tenen sobre el balanç de
situació i el compte de pèrdues i guanys de l’empresa:
Primer any (20X1):
Dec. 31
Interessos a cobrar
166,67
Saldo:
Ingressos per interessos
Dec. 31
166,67
Saldo:
166,67
166,67
Balanç de situació 31/12/20X1
Interessos
a cobrar
166,67
Pèrdues i Guanys 20X1
Ingressos
interesso 166,67
Dret a cobrar
diners al 20X2
Ingressos de l'any
actual
Segon any (20X2):
Jan. 1
July 1
Interessos a cobrar
2.850 July 1
Ingressos per interessos
July 1
2.850
2.850
Ingrés del
període anterior
Bancs
5.700
Ingressos de
Gener-Juny 20X2
3. Compra de lletres del tresor:
Interessos:
10,000 – 9,500 = 500, per un any
500 / 12 x 4 = 166,6 per 4 mesos del primer període
500 / 12 x 8 = 333,3 per 8 mesos del període següent
Al comprar els títols (01-09-X1):
9.500 Valors de renda fixa
a
Bancs
Al tancament de l’exercici (31-12-X1), pels interessos meritats:
9.500
166,6 Interessos pendents de
cobrament
a
Ingressos per interessos
166,6
a
Pèrdues i Guanys
166,6
a
Interessos pendents de
cobrament
166,6
166,6 Ingressos per interessos
166,6 Resultat de l’exercici (Balanç)
De nou, veiem que el dret de cobrament, és un actiu i per tant, ha de quedar reflectit a
l’exercici. Quan aquest es cancel·la, s’abona el compte, carregant el resultat de l’exercici. De la
mateixa manera, el resultat mostra els interessos en tant que aquests han estat cobrats, i
formen part dels ingressos de l’exercici de l’any 20X1 de l’empresa.
A (01-01-X2) l’empresa torna a obrir els seus comptes, es realitza l’assentament d’obertura:
166,6 Ingressos a cobrar
a
Resultat exercici
(balanç de situació)
166,6
A l’any següent, al venciment de la Lletra del Tresor:
10.000 Bancs
a
Valors renda fixa
Interessos pendents de
cobrament
Ingressos per interessos
9.500
166
334
Finalment, a l’agost de l’any següent es cobren els interessos que s’havia generat a l’any 20X1 i
que es comptabilitzaven com a Interessos pendents de cobrament, i també es cobren els
interessos que s’han generat al llarg d’aquest any. Com també es cancel·la la inversió,
cancel·lem els nostres actius financers o Valors de Renda Fixa.
3. Descobert bancari del compte corrent:
)
1.875 Interessos de descobert bancari
(despesa financera)
a
Interessos pendents de
pagament (Obligació)
1.875
Al tancament de l’exercici (31-12-X1), pels interessos meritats:
1.875 Pèrdues i Guanys
a
Interessos de descobert bancari
1.875
a
Actius (Balanç de situació)
1.875
1.875 Interessos pendents de
pagament
A (01-01-X2) l’empresa torna a obrir els seus comptes, es realitza l’assentament d’obertura:
1.875 Actius (Balanç de situació)
a
Interessos pendents de
pagament
1.875
Finalment, la liquidació dels interessos es produeix a finals de gener de 20X2:
1.875 Interessos pendents de
pagament
a
Bancs
1.875
Exercici 7.7 TELSA
Deute
(1) Dec. 31
Original:
Descripció
300
Bancs
300
Ingressos per vendes
(però encara no s’han
guanyat)
(2) Dec. 31
Original:
900
Bancs
600
Ingrés per lloguers
Haver
a
Ingressos per vendes
300
a
Acompte de clients
300
a
Ingrés per lloguers
900
a
Lloguers a cobrar
600
(ingressos que pertanyen al
període següent)
(3)
(4) Dec. 31
Original:
17
Interessos a cobrar
60
Bancs
45
Ingressos per interessos
a
Ingrés per interessos
17
a
Ingrés per interessos
60
a
Ingressos a cobrar
(correspon als ingressos de
gener a desembre del 20X3 i
de gener a juny del 20X4)
45
Exercici 7.8 PERFOR
1. Comptabilitzar les operacions descrites al Diari:
1
2
10.000
1.800
500
3
2.000
4.000
Bancs
a
Capital
10.000
a
Bancs
1.800
a
Bancs
500
a
Bancs
4.000
a
Deutes bancaris
2.000
a
Bancs
1.200
a
Ingressos anticipats
2.000
a
Ingressos anticipats
2.500
a
Bancs
600
a
Bancs
Remuneracions pendents de
pagament
300
Despeses anticipades
Mobiliari
Equipaments informàtics
Altres equipaments
4
2.000
Bancs
5
1.200
Despeses anticipades
6
2.000
Bancs
7
2.500
Bancs
8
600
Despeses anticipades
9
400
Sous i salaris
100
2. Assentaments d'ajustament i regularització a 31 de desembre de 200X.
500
17
1.200
30
600
1.250
50
Amortització equipaments
Amortització mobiliari
a
Amortització acumulada
517
a
Despeses anticipades
1.200
a
Interessos a pagar
30
a
Despeses anticipades
600
a
Ingressos per serveis
1.250
a
Despeses anticipades
50
Arrendaments
Interessos de deutes
Publicitat i propaganda
Ingressos anticipats
Assegurances
3. Tancament del llibre diari:
2.797
1.250
10.000
2.000
3250
100
30
517
Pèrdues i Guanys
a
Amortització equipaments
Amortització mobiliari
Sous i salaris
Arrendaments
Assegurances
Interessos de deutes
Publicitat i propaganda
500
17
400
1.200
50
30
600
a
Pèrdues i Guanys
1.250
a
Equipaments informàtics
2.000
Altres equipaments
Mobiliari
Despeses anticipades
4.000
500
1.750
Bancs
Pèrdues i guanys
6.100
1.547
Ingressos per serveis
Capital
Deutes bancaris
Ingressos anticipats
Remuneracions pendents de
pagament
Interessos a pagar
Amortització acumulada
4. Establir el compte de Pèrdues i Guanys del període setembre/ desembre i formular el
balanç de situació a 31 de desembre de 200X.
1.Import net de la xifra de negocis
Ingressos per prestacions de serveis
6.Despeses de personal
7.Altres despeses d’explotació
Prima d’assegurança
Publicitat i propaganda
Arrendaments
8.Amortització de l’immobilitzat
Amortització d’equipaments
Amortització mobiliari
A) Resultat d’explotació
14.Despeses financeres
B) Resultat financer
C) Resultat abans d’impostos
18.Impostos sobre beneficis (+/-)
D)Resultat de l’exercici
1.250
1.250
(400)
(1.850)
(50)
(600)
(1.200)
(517)
(500)
(17)
1.517
(30)
(30)
1.547
1.547
ACTIU
Actiu no corrent
Equips informàtics
Altres equipaments
Mobiliari
Amortització Acumulada
Immobilitzat
Actiu Corrent
Bancs
Despeses anticipades
TOTAL ACTIU
PASSIU + PATRIMONI NET
Patrimoni net
2.000 Capital
4.000 Pèrdues i Guanys
500
(517)
10.000
(1.547)
Passiu Corrent
6.100 Deutes bancaris
1.750 Remuneracions Pendents
Interessos a pagar
Ingressos anticipats
13.833 TOTAL PASSIU+PATRIMONI NET
2.000
100
30
13.833
Exercici 7.8 FC AURORA
5. Fes els assentaments corresponents al 20X0 al Llibre Diari i passa'ls al llibre Major.
(Situant-se en el dia 31 de desembre de 20X0)
a)
500 Caixa
a
Capital social
500
a
Caixa
60
a
Caixa
12
a
Caixa
125
a
Caixa
270
a
Caixa
150
a
Caixa
45
b1)
40 Terrenys
20 Instal·lacions
b2)
12 Despeses de manteniment
c)
125 Despeses de personal
d)
270 Drets de traspàs
e)
150 Despeses personal
f)
45 Despeses anticipades
g)
600 Caixa
a
Préstecs
600
a
Caixa
600
a
Ingressos anticipats
1.040
a
Ingressos venda entrades
374
a
Proveïdors
21
a
Caixa
18
a
Vendes
26
a
Existències
18
h)
600 Despeses anticipada
i)
1.040 Caixa
j)
374 Caixa
1)
21 Existències
2)
18 Proveïdors
3)
26 Caixa
4)
18 Cost de la mercaderia venuda
6. Calcula els ajustaments, posa'ls al Llibre Diari i passa'ls al Llibre Major.
b)
1 Dotació a l’amortització
d’instal·lacions
a
Amortització Acumulada de
l’immobilitzat (instal·lacions)
1
a
Comptes a pagar
25
a
Amortització acumulada de
drets de traspàs
40
c)
25 Despeses personal
d)
40 Dotació amortització drets de
traspàs
e)
50 Despeses personal
a
Comptes a pagar
50
a
Despeses anticipades
20
a
Comptes a pagar
6
a
Despeses anticipades
240
a
Ingressos publicitat
80
a
Ingressos venda abonaments
416
a
Despeses manteniment
Despeses personal
Cost mercaderia venuda
Dotació amortització
instal·lacions
Dotació amortització drets
Despeses lloguer
Despeses financeres
12
370
18
1
40
240
6
PiG
896
f)
20 Despeses personal
g)
6 Despeses financeres
h)
240 Despeses lloguer
i)
80 Deutors
j)
416 Ingressos anticipats
Càlculs necessaris:
d)
270 / 3 = 90€; 1990: 90 x 4 / 9 = 40€
f)
45 / 9 = 5€/mes; 5 x 4 = 20€
g)
600 x 0.03 x 4 /12 = 6€;
h)
8 x 30 = 240€
j)
1040 x 8 / 20 = 416€
Tancament dels comptes transitoris:
687 P i G
80
374
26
416
Ingressos publicitat
Ingressos venda entrades
Vendes consumicions
Ingressos venda abonaments
a
Tancaments dels comptes patrimonials:
500
209
624
600
3
81
1
Capital
Resultat exercici
Ingressos anticipats
Préstecs
Proveïdors
Comptes a pagar
Amortització Acumulada
Immobilitzat Material
40 Amortització Acumulada
Immobilitzat drets traspàs
a
7.
Terrenys
Instal·lacions
Drets de traspàs
Existències
Deutors (comptes a cobrar)
Desp. anticipades
Tresoreria
40
20
270
3
80
385
1.260
Prepara un balanç de comprovació
SUMES
CONCEPTE
Caixa
Terrenys
Instal·lacions
Deutors
Existències
Despeses. de manteniment
Despeses personal
Drets de traspàs
Despeses anticipades
Cost mercaderies venudes
Dotació amortització instal·lacions
Dotació amortització traspàs
Despeses Financeres
Despeses lloguer
Ingressos anticipats
Capital social
Préstecs
Proveïdors
Amortització Acumulada
Immobilitzat Material
Amortització Acumulada
Immobilitzat drets traspàs
Comptes a pagar
Ingressos publicitat
Ingressos venda entrades
Vendes
SALDOS
suma deure
suma haver
2.540
40
20
80
21
12
370
270
645
18
1
1.280
40
6
240
416
18
18
260
saldo
deutor
1.260
40
20
80
3
12
370
270
385
18
1
saldo
creditor
40
6
240
1.040
500
600
21
1
624
500
600
3
1
40
40
81
80
374
26
81
80
374
26
Ingrés venda abonaments
TOTAL
8.
416
4.737
4.737
416
2.745
2.745
Tanca els comptes transitoris i prepara el compte de resultats i el balanç final
ACTIU
Actiu no corrent
Immobilitzat material
Terrenys
Instal·lacions
Amortització Acumulada
Immobilitzat material
Immobilitzat immaterial
Drets de traspàs
Amortització Acumulada
Actiu Corrent
Existències
Deutors
Despesa anticipada
Tresoreria
TOTAL ACTIU
PASSIU + PATRIMONI NET
Patrimoni net
59 Capital
40 Pèrdues i Guanys
20
(-1)
500
209
230
270
(-40)
3
80
385
1.260
2.017
Passiu Corrent
Ingressos anticipats
Préstecs
Proveïdors
Comptes a pagar
TOTAL PASSIU+PATRIMONI NET
81
600
3
81
2.017
Compte de resultats (Dades en milers d’euros):
1.Import net de la xifra de negocis
Vendes
4.Aprovisionaments
Cost de la mercaderia venuda
5.Altres ingressos d’explotació (+)
Ingressos per publicitat
Ingressos per venda d’entrades
Ingressos per venda d’abonaments
6.Despeses de personal
7.Altres despeses d’explotació
Despeses manteniment
Despeses de lloguer
8.Amortització de l’immobilitzat
Dotació amortització instal·lacions
Dotació amortització drets de traspàs
A) Resultat d’explotació
14.Despeses financeres
B) Resultat financer
C) Resultat abans d’impostos
18.Impostos sobre beneficis (+/-)
D)Resultat de l’exercici
26
26
(18)
(18)
870
80
374
416
(370)
(252)
(12)
(240)
(41)
(1)
(40)
215
(6)
(6)
209
209
Tema 8. Comptabilitat de transaccions bàsiques
8.1. Actius Immobilitzats
Exercici 8.1 SUBIRATS I BARRILS
Deure
Descripció
Sol·licitud préstec; no hi ha fet comptable
15 set
1 oct
40.000
Caixa
31 des
600
Despeses d’interessos
2 gen
600
Interessos a pagar
1 abril
600
Despeses d’interessos
600
40.000
Despeses d’interessos
Deutes a llarg termini
1 oct
Haver
a
Deutes a llarg termini
40.000
a
Interessos a pagar
600
a
Caixa
600
a
Caixa
600
a
Caixa
40.600
Exercici 8.2 IMMOBILITZAT, TANGIBLES I INTANGIBLES:
1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
11
12
Els quadres per una galeria d’art
Els quadres per a un museu.
Les vaques per una central lletera.
Les vaques per a un escorxador.
El menjar de les vaques.
Un camp de golf. Plantegi la problemàtica
del terreny, la gespa i el sistema de turons
i de fosses
Els gossos guardians d’uns magatzems.
Existències
Immobilitzat Material
Immobilitzat Material
Existències
Despeses i Existències
Immobilitzat Material (Terrenys i
Instal·lacions tècniques)
Immobilitzat Material (Altres
immobilitzats)
Els lleons en un circ.
Immobilitzat Material
Els arbres fruiters en una plantació.
Immobilitzat Material
La collita de taronges d’una plantació.
Existències
L’adob dels tarongers.
Despeses i Existències
La realització d’un sistema de conduccions Immobilitzat Material
(instal·lacions tècniques)
de regatge per a un conreu.
13
Els camions per a una empresa de Immobilitzat Material (elements
de transport)
transports.
14
Els camions per a un concessionari que els
ven.
Els terrenys per a una immobiliària.
Per a un club de futbol:
- l’estadi on es juga al futbol.
15
16
Existències
Existències
Immobilitzat Material
-
la venda de les entrades per a un Ingrés per prestació de serveis
partit.
un jugador de futbol.
Immobilitzat Intangible (drets de
traspàs); els salaris són
despeses.
Exercici 8.3 PEGASUS
Adquisició : 1/04/20X0
Valor
12.450
Despeses de viatge
750
Aranzels
1.200
Preu adquisició
14.400
14.400 Elements de transport
a
Bancs o Proveïdors d’immobilitzat
14.400
a
Bancs
600
600 Deutors
Amortització:
Preu d’adquisició
14.400
Vida útil
5 anys
Quota
2.880€/any
31/12/20X0:
2.160 Despesa d’amortització

a
Amortització Acumulada de
l’Immobilitzat Material
2.160
a
Amortització Acumulada de
l’Immobilitzat Material
2.880
2160 = 2880*9/12
31/12/20X1:
2.880 Despesa d’amortització
25/11/20X2
630 Despesa de reparació i conservació
a
Caixa
630
a
Amortització
Acumulada
l’Immobilitzat Material
31/12/20X2
2.880 Dotació Amortització d’immobilitzat
material
de
2.880
Venda 1/05/20X3:
Amortització acumulada
Amortització any 20X3
7.920
2.880 * 4/12 =
960
960 Dotació amortització
immobilitzat material
a
Amortització
acumulada 960
d’immobilitzat material
La diferència entre el valor comptable de l’actiu donat de baixa i l’import rebut per aquest actiu és
el Resultat per la Venda d’Immobilitzat:
- Obtenim 8.700€ a repartir en tres efectes comercials, dos a curt termini i una a llarg
termini.
- El valor comptable de l’actiu és el valor d’adquisició menys les amortitzacions, per tant
14.400 – 7.920 – 960 = 5.520€
Per tant, el benefici obtingut de la venda de l’immobilitzat és 3.180€ (=8.700-5.520)
8.880 Amortització acumulada de
l’immobilitzat material
5.800 Efectes a cobrar a curt termini
2.900 Efectes a cobrar a llarg termini
a
Elements de transport
Benefici per la venda de l’immobilitzat
material
Exercici 8.4 QUADRES D’AMORTITZACIÓ
a) Amortització lineal:
Any
Valor
Quadre d’amortització:
Quota
Amortització
Acumulada
Valor Net
Comptable
14.400
3.180
Quadre d’amortització:
Any
Valor
Quota
Amortització
Acumulada
Valor Net
Comptable
1
2
3
10.000
7.300
4.150
2.700
3.150
3.150
2.700
5.850
9.000
7.300
4.150
1.000
1
2
3
10.000
7.000
4.000
3.000
3.000
3.000
3.000
6.000
9.000
7.000
4.000
1.000
valor residual
b) Amortització segons l’activitat:
b.1.) En funció de les hores treballades:
Any 1
Any 2
Any 3
Any
Valor
1
2
3
10.000
7.750
4.600
9 x 250 =
9 x 350 =
9 x 400 =
Quadre d’amortització:
Quota
2.250
3.150
3.600
Amortització
Acumulada
2.250
5.400
9.000
2.250
3.150
3.600
Valor Net
Comptable
7.750
4.600
1.000
valor residual
b.2.) En funció de la producció:
Any 1
Any 2
Any 3
0,009 x 300.000 =
0,009 x 350.000 =
0,009 x 350.000 =
2.700
3.150
3.150
valor residual
c) Amortització per suma de dígits:
1+2+3 = 6 dígits
Any 1
Any 2
Any 3
Any
Valor
1.500 *(2+1) =
1.500 *(1+1) =
1.500 *1 =
Quadre d’amortització:
Quota
Amortització
Acumulada
4.500
3.000
1.500
Valor Net
Comptable
1
2
3
10.000
5.500
2.500
4.500
3.000
1.500
4.500
7.500
9.000
5.500
2.500
1.000
valor residual
d) Amortització sobre el saldo decreixent:
(en aquest cas, no es considera el valor residual)
Percentatge sobre mètode lineal = 33%
Percentatge sobre saldo decreixent = 2 x 33% = 66%
Any 1
10.000 * 0,66 = 6.600
10.000-6.600=3.400
Any 2
3.400 * 0.66 = 2.244
(10.000 - (6.600 + 2.244) = 1.156 )
Any 3
1.500 *1 =
1.156
Any
Valor
1
2
3
10.000
3.400
1.156
Quadre d’amortització:
Quota
Amortització
Acumulada
6.600
2.244
156
6.600
8.844
9.000
Valor Net
Comptable
3.400
1.156
1.000
Exercici 8.5 EMPRRESA ABC
a)
60.000 Elements transport
a
Proveïdors d’Immobilitzat
Material
60.000
a
Caixa
60.000
b)
60.000 Proveïdors d’Immobilitzat
Material
c)
Quota mensual = 60.000 / 10 anys * 12 mesos = 500 €
A 31 de desembre, l’amortització acumulada serà de 500 * 6 = 3.000 €
3.000 Amortització Immobilitzat
Material
Amortització Acumulada
Immobilitzat Material
d)
Amortització acumulada a 31 de març de 20X4 = 500 * 45 mesos = 22.500 €
Despeses amortització any 20X4 = 500 * 3 = 1.500 €
Valor Comptable = 60.000 – 22.500 = 37.500 €
3.000
1.500 Amortització Immobilitzat
Material
22.500 Amortització Acumulada
Immobilitzat Material
30.000 Caixa
7.500 Pèrdua Immobilitzat Material
Amortització Acumulada
Immobilitzat Material
1.500
Elements transport
60.000
Exercici 8.6 ARROS & CIA, S.A.
a. Mètode lineal
Any
Valor
1
2
3
4
5
41.000
33.000
25.000
17.000
9.000
Quadre d’amortització:
Quota
Amortització
Acumulada
8.000
8.000
8.000
8.000
8.000
8.000
16.000
24.000
32.000
40.000
Valor Net
Comptable
33.000
25.000
17.000
9.000
1.000
b. Mètode de la suma dels números dígits
N = 1+2+3+4+5 = 15 dígits
Per tant les quotes anuals es repartiran de la següent manera:
Q1 = (41.000 – 1.000) * 5 / 15 = 13.333,33 €.
Q2 = (41.000 – 1.000) * 4 / 15 = 10.666,67 €.
....
Q5 = (41.000 – 1.000) * 1/ 15 = 2.666,67 €
An
y
Valor
1
2
3
4
5
41.000
27.666,67
17.000
9.000
3.666,67
Quadre d’amortització:
Quota
13.333,33
10.666,67
8.000
5.333,33
2.666,67
Amortització
Acumulada
Valor Net
Comptable
13.333,33
24.000
32.000
37.333,33
40.000
27.666,67
17.000
9.000
3.666,67
1.000
Exercici 8.7 LABORATORI
a)
31.000 Laboratori
30.000
a
Proveïdors d’Immobilitzat
Material
Caixa
a
Caixa
10.000
a
Caixa
10.000
1.000
b)
10.000 Proveïdors d’Immobilitzat
Material
c)
10.000 Proveïdors d’Immobilitzat
Material
Quota anual = 31.000 / 5 = 6.200 €
Amortització acumulada any 20X0 = 6.200 * 9 / 12 = 4.650 €.
4.650 Amortització Immobilitzat
Material
a
Amortització Acumulada
4.650
d)
Quota mensual = 6.200 / 12 = 516,67
Amortització acumulada a 16/ 11/ X3 = 516,67 * 43.5 mesos = 22.475 €
Despeses d’amortització any 20X3 = 516,67 * 10,5 = 5.425
5.425 Amortització Immobilitzat
Material
a
22.475 Amortització Acumulada
Immobilitzat Material
12.000 Caixa
a
Amortització Acumulada
5.425
Laboratori
31.000
Benefici Immobilitzat Material
3.475
8.2. Comptes a cobrar i efectes a cobrar
Exercici 8.8 EMPRESA RECANVI
1. Assentaments en el llibre diari de les operacions anteriors
a)
28.000 Clients
a
Vendes
28.000
a
Clients
28.000
a
Clients
6.000
a
Clients
2.000
a
Provisió per insolvències
2.000
a
Clients
3.000
a
Clients, efectes a cobrar
3.000
a
Caixa
1.200
b)
28.000 Bancs
c)
5.700 Bancs
300 Descompte pagament immediat
d)
2.000 Clients, dubtós cobrament
2.000 Dotació Provisió per insolvències
e)
3.000 Clients, efectes a cobrar
3.000 Efectes descomptats
f)
1.200 Clients
2.
Anotar les transaccions al compte de Clients i calcular el saldo final del compte de Clients al
final del dia:
Clients
13.500
28.000 (a)
1.200 (f)
2.800(b)
6.000 (c)
2.000 (d)
3.000 (e)
42.700 13.800
Saldo = 28.900
Exercici 8.9 COMPONENTS ELECTRÒNICS, S.A.
1. Fer els assentaments en el llibre diari de les operacions anteriors
1)
3.170 Clients
a
Vendes
3.170
a
Vendes
250
a
Clients
2.800
a
Clients
50
a
Clients
180
a
Interessos
Clients
10
200
a
Clients
20
a
Clients, dubtós cobrament
20
a
Clients
30
2)
200 Acompte clients
50 Clients
3)
2.800 Bancs
4)
49 Bancs
1 Descompte pagament immediat
5)
180 Clients, efectes a cobrar
6)
210 Bancs
7)
20 Clients, dubtós cobrament
20 Pèrdues per crèdits comercials
incobrables
8)
30 Proveïdors
2.
Quin és el saldo del compte de Clients en acabar el dia, si al començar era de 16.800€?
Clients
16.800 2.800 (3)
3.170 (1) 50 (4)
50 (2) 180 (5)
200 (6)
20 (7)
30 (8)
20.020 3.280
Saldo = 16.740 (= 20.020 – 3.280)
Exercici 8.10 EUROPA, S.A.
a)
4.500 Clients, efectes comercials a
cobrar
300 Clients
300 Bancs
a
Vendes
4.500
a
Vendes
Clients
300
300
a
Clients, efectes comercials a
cobrar
4.500
a
Deutes per efectes descomptats
4.500
a
Efectes descomptats
4.000
Bancs
4.700
a
Despeses financeres
Efectes impagats
200
4.500
a
Vendes
12.000
a
Clients
12.000
a
Provisió per a insolvències
12.000
a
Clients, dubtós cobrament
4.000
a
Ingrés per excés de provisió
4.000
b)
4.500 Efectes descomptats
4.365 Bancs
135 Despeses financeres
c)
4.000 Efectes impagats
4.500 Deutes per efectes descomptats
200 Despeses financeres
a
d)
4.700 Clients, efectes comercials a
cobrar
Exercici 8.11 Empresa M i Empres a L
a) Venda de mercaderies:
12.000 Clients
b) Suspensió de pagaments de l’empresa L
12.000 Clients dubtós cobrament
12.000 Dotació Previsió per insolvències
c) Cobrament parcial del deute pendent
4.000 Bancs
4.000 Provisió per a insolvències
d)
8.000 Pèrdues per crèdits comercials
incobrables
a
Clients, dubtós cobrament
8.000
a
Ingrés per excés de provisió
8.000
a
Vendes
60.000
a
Clients
2.000
a
Clients
58.000
a
Provisió per insolvències
58.000
a
Clients, dubtós cobrament
58.000
a
Ingrés excés de provisió
58.000
a
Vendes
12.500
a
Clients
12.500
a
Provisió per insolvència
12.500
8.000 Provisió per insolvències
Exercici 8.12 ARBÍ S.A.
a) 1 de març de 20X3
60.000 Clients
b) 1 d’abril de 20X3
2.000 Descompte comercial
c) 1 de juny de 20X3
58.000 Clients dubtós cobrament
58.000 Dotació provisió per insolvències
d) 20 de desembre de 20X3
1.500 Bancs
56.500 Pèrdues per crèdits comercials
incobrables
58.000 Provisió per insolvències
Exercici 8.13 HERMANOS SIGÜENZA, S.A.
1 Març)
12.500 Clients
11 d’Abril)
12.500 Clients, dubtós cobrament
11 Maig)
12.500 Dotació provisió per insolvència
15 de maig)
2.500 Bancs
a
Clients, dubtós cobrament
2.500
a
Ingrés excés provisió
2.500
a
Clients, dubtós cobrament
3.750
a
Ingrés excés provisió
3.750
a
Clients, dubtós cobrament
Ingrés excés provisió
2.500
2.500
a
Clients, dubtós cobrament
3.750
a
Ingrés excés provisió
3.750
2.500 Provisió per insolvència
1 de Juliol)
3.750 Bancs
3.750 Provisió per insolvència
1 d’Octubre)
2.500 Caixa
2.500 Provisió per insolvència
3.750 Pèrdues per crèdits comercials
incobrables
3.750 Provisió per insolvència
a. Inversions financeres permanents
Exercici 8.14 INVERSIONS FINANCERES A LLARG TERMINI
a) 1 d’octubre de 20X2
8.000 Bancs
a
Préstecs llarg termini
8.000
a
Préstecs curt termini
4.000
a
Interessos a pagar
280
a
Bancs
1.120
a
Bancs
4.000
b) 31 de desembre de 20X2
4.000 Préstecs llarg termini
280 Despeses financeres

14% x 8.000 x (3/12) = 280
c) 30 de setembre de 20X3
840 Despeses financeres
280 Interessos a pagar
4.000 Préstecs curt termini
d) 31 de desembre de 20X4
4.000 Préstecs llarg termini
140 Despesa financera
a
Préstecs a curt termini
Interessos a pagar
4.000
140
 14% x 4.000x(3/12)=140€
Exercici
8.15
INVERSIONS
FINANCERES
AMORTITZACIÓ ANUAL DEL PRÉSTEC
A
LLARG
TERMINI
AMB
1-10-X0
100.000 Bancs
a
Préstecs llarg termini
100.000
a
Interessos a pagar
2.500
a
Bancs
26.380
a
Interessos a pagar
2.091
a
Préstecs curt termini
18.018
a
Bancs
26.380
a
Interessos a pagar
1.640
a
Préstecs curt termini
19.819
a
Bancs
26.380
a
Interessos a pagar
1.145
31-12-X0
2.500 Despesa financera
1-10-X1
2.500 Interessos a pagar
16.380 Préstecs llarg termini
7.500 Despesa financera
31-12-X1
2.091 Despesa financera
18.018 Préstecs llarg termini
1-10-X2
6.271 Despeses financera
2.091 Interessos a pagar
18.018 Préstecs curt termini
31-12-X2
1.640 Despesa financera
19.819 Préstecs llarg termini
1-10-X3
4.921 Despeses financera
1.640 Interessos a pagar
19.819 Préstecs curt termini
31-12-X3
1.145 Despesa financera
21.801 Préstecs llarg termini
1-10-X4
3.434 Despeses financera
1.145 Interessos a pagar
21.801 Préstecs curt termini
a
Préstecs curt termini
21.801
a
Bancs
26.380
a
Interessos a pagar
600
a
Préstecs curt termini
23.982
a
Bancs
26.380
31-12-X4
600 Despesa financera
23.982 Préstecs llarg termini
1-10-X5
1.798 Despeses financera
600 Interessos a pagar
23.982 Préstecs curt termini
Exercici 8.16 DESPESES DE PERSONAL: C OBERTES I DRAGONS, S.A.
Pagament amb xec bancari de la nòmina.
23.000 Sous i salaris
5.500 Despeses de Seguretat Social
a
a)
Hisenda Pública, creditor
Seguretat Social, creditor
Bancs
4.500
7.000
17.000
Liquidació del deute amb la Seguretat Social i amb Hisenda Pública (amb xecs bancaris).
4.500 Hisenda Pública, creditor
7.000 Seguretat Social, creditor
a
Bancs
11.500
Tema 9. Cicle comptable complet
Exercici 9.1 MAITANQUIS, S.A.
Conceptes
Imports
(1.000€) Classificació
Balanç
Saldo
Saldo
Deutor
Creditor
Mercaderies, existències Inicials
360
Actiu Corrent
Caixa
Bancs
Inversions financeres
Despeses de personal
(sous i salaris)
Vendes
Mobiliari
Efectes a pagar a curt termini
Devolucions de compres
Devolucions de vendes
Capital
Reserves
Préstecs rebuts a llarg termini
Ingressos per arrendaments
Primes d’assegurances
Amortització acumulada del
mobiliari
Proveïdors
Despesa d’amortització
Compres de mercaderies
Ingressos d’inversions financeres
Creditors
Beneficis venda Immobilitzat
Clients
Descompte sobre vendes per
pagament immediat
“Rappels” sobre compres
Despesa anticipada
Despesa financera
(interès deutes)
Préstecs concedits a curt termini
Terrenys
340
200
750
75
Actiu Corrent
Actiu Corrent
Actiu No Corrent
Despesa
2.310
500
400
30
50
1.000
520
150
30
20
70
Ingrés
Actiu No Corrent
Passiu Corrent
Ingrés
Despesa
Patrimoni Net
Patrimoni Net
Passiu No Corrent
Ingrés
Despesa
Actiu No Corrent
375
70
1.400
20
15
10
150
10
Passiu Corrent
Despesa
Despesa
Ingrés
Passiu Corrent
Ingrés
Actiu Corrent
Despesa
15
20
60
Ingrés
Actiu Corrent
Despesa
X
X
40
900
Actiu Corrent
Actiu No Corrent
X
X
X
X
X
X
X
X
X
X
X
X
X
X
X
X
X
X
X
X
X
X
X
X
X
X
X
5. Regularització d’existències
1)
360 Variació d’existències
a
Existències Inicials
360
a
Variació d’existències
200
2)
200 Existències finals
 Variació d’existències = 160 ( = 360 - 200 )
6. Tancament dels comptes
a. Regularització dels comptes del Pèrdues i Guanys (comptes de gestió)
2.310
30
30
20
10
15
Vendes
Devolucions Compres
Ingressos arrendaments
Ingressos inversions financeres
Beneficis Immobilitzat Material
“Rappels” sobre compres
a
Pèrdues i Guanys
Variació Existències
Sous i salaris
Devolucions de Vendes
Prima d’assegurança
Despesa Amortització
Compres
Descompte sobre vendes
Despesa financera
570
160
75
50
20
70
1.400
10
60
 Resultat = 570
b. Tancament Comptes del balanç de situació (patrimonials)
1.000
520
570
400
375
15
150
70
Capital
Reserves
Pèrdues i Guanys
Efectes a pagar curt termini
Proveïdors
Creditors
Préstecs llarg termini
Amortització Acumulada
a
Mercaderies
Caixa
Bancs
Inversions Financeres
Préstecs curt termini
Mobiliari
Clients
Terrenys
Despesa Anticipada
200
340
200
750
40
500
150
900
20
7. Compte Pèrdues i Guanys de l’any 20X5
1.Import net de la xifra de negocis
Vendes
Devolucions sobre vendes
Descompte sobre vendes
2.Variació existències productes acabats i en curs de
fabricació (+/-)
4.Aprovisionaments
Compres
Devolucions de compres
“Rappels” sobre compres
5.Altres ingressos d’explotació (+)
Ingressos per arrendaments
6.Despeses de personal
7.Altres despeses d’explotació
Prima d’assegurança
8.Amortització de l’immobilitzat
11.Deteriorament, baixes i alienacions d’immobilitzat (+/-)
Benefici procedent de la venda d’immobilitzat material
A) Resultat d’explotació
13.Ingressos financers (+)
14.Despeses financeres
B) Resultat financer
C) Resultat abans d’impostos
18.Impostos sobre beneficis (+/-)
D)Resultat de l’exercici
2.250
2.310
(50)
(10)
(160)
(1.355)
(1.400)
30
15
30
30
(75)
(20)
(20)
(70)
10
10
610
20
(60)
(40)
570
570
8. Balanç de situació en data 31 de desembre de 20X5
ACTIU
Actiu no corrent
Terrenys
Mobiliari
Amortització Acumulada
Inversions Financeres
Actiu Corrent
Mercaderies
Clients
Préstecs curt termini
Despesa anticipada
Caixa
Bancs
TOTAL ACTIU
PASSIU + PATRIMONI NET
Patrimoni net
900 Capital
500 Reserves
(70) Pèrdues i Guanys
750
Passiu No Corrent
200 Creditors
150 Préstecs llarg termini
40
20 Passiu Corrent
340 Efectes a pagar
200 Proveïdors
3.030 TOTAL PASSIU+PATRIMONI
NET
RESULTAT DE L’EXERCICI:
Benefici: ...................................... 570
Pèrdua:............................................ 0
NET PATRIMONIAL: ................... 2.090
1.000
520
570
15
150
400
375
3.030
Exercici 9.2 SOLER, S. A.
Conceptes
Compres de mercaderies
Interessos de deutes
Descompte sobre compres per
pagament immediat
Aplicacions informàtiques
Serveis bancaris
Capital social
Vendes de mercaderies
“Rappels” per compres
Efectes a pagar a llarg termini
Pèrdues procedents immobilitzat
material
Beneficis en la venda de valors
negociables
Drets de traspàs
Mercaderies (*)
Efectes comercials a cobrar
Deutors
Ingressos anticipats
Hisenda Pública creditor
Caixa
Reserves
Organismes Seguretat Social
creditors
Deutes amb entitats de crèdit a
curt termini
Deutes per efectes descomptats
Primes d’assegurances
Devolució de vendes
Ingressos per comissions
Sous i salaris
Interessos pendents de
cobrament
Proveïdors d’immobilitzat a llarg
termini
Dotació amortització
d’Immobilitzat Immaterial
Interessos a pagar
Despeses anticipades
Reparacions i conservació
Seguretat Social a càrrec de
l’empresa
Clients
Ingressos per prestació de serveis
Amortització Acumulada
Immobilitzat immaterial
Despeses de constitució
Imports
(1.000€) Classificació
Balanç
Saldo
Saldo
Deutor
Creditor
145
Despesa
X
20
20
Despesa
Ingrés
X
Actiu No Corrent
Despesa
Patrimoni Net
Ingrés
Ingrés
Passiu No Corrent
Despesa
X
X
300
10
360
310
20
10
40
20
10
110
60
95
15
70
160
95
50
X
X
X
X
X
X
Ingrés
Actiu No Corrent
Actiu Corrent
Actiu Corrent
Actiu Corrent
Passiu Corrent
Passiu Corrent
Actiu Corrent
Patrimoni Net
Passiu corrent
X
X
X
X
X
X
X
X
X
X
50
Passiu Corrent
X
60
15
40
40
80
30
Passiu Corrent
Despesa
Despesa
Ingrés
Despesa
Actiu Corrent
30
Passiu No Corrent
20
Despesa
X
10
20
15
10
Passiu Corrent
Actiu Corrent
Despesa
Despesa
X
X
X
X
X
X
X
X
X
X
X
100
80
140
Actiu Corrent
Ingrés
Actiu No Corrent
X
100
Despesa
X
X
X
1.
Assentaments de regularització de l’exercici 20X5
1)
110 Variació d’existències
Existències Inicials
110
Variació d’existències
170
2)
170 Existències finals

Variació d’existències = 60
2.
a.
Assentaments de tancament dels comptes de l’any 20X5.
Regularització comptes Pèrdues i Guanys
310
20
20
40
20
80
60
Vendes
Descompte sobre compres
“Rappels” sobre compres
Ingressos per comissions
Beneficis Valors Negociables
Ingressos prestació de Serveis
Variació Existències

Resultat = 55
b.
Tancament Comptes
360
95
55
10
30
15
70
50
50
60
10
140
a
Pèrdues i Guanys
Compra Mercaderies
Interessos Deutes
Serveis Bancaris
Pèrdues Immobilitzat Material
Primes d’Assegurança
Devolució Vendes
Sous i Salaris
Dotació Amortització
Reparacions i Conservació
Seguretat Social a càrrec
empresa
Despeses constitució
155
145
20
10
40
15
40
80
20
15
10
100
a
Aplicacions informàtiques
300
Capital
Reserves
Pèrdues i Guanys
Efectes a pagar llarg termini
Proveïdors Immobilitzat llarg
termini
Ingressos Anticipats
Hisenda Pública creditor
Organismes Seguretat Social
creditor
Deutes Entitats Crèdit curt
termini
Efectes descomptats
Interessos a pagar
Amortització Acumulada
Immobilitzat Material
Drets traspàs
Mercaderies
Efectes a cobrar
Deutors
Caixa
Interessos Pendents Cobrament
Clients
Despesa Anticipada
3.
10
170
60
95
160
30
100
20
Resultat de l’exercici, ordenat i classificat per categories en forma de compte de pèrdues i
guanys
1.Import net de la xifra de negocis
Vendes
Devolucions sobre vendes
2.Variació existències productes acabats i en curs de
fabricació (+/-)
4.Aprovisionaments
Compres
Descompte sobre compres
“Rappels” sobre compres
5.Altres ingressos d’explotació (+)
6.Despeses de personal
7.Altres despeses d’explotació
Prima d’assegurança
Reparacions
Despeses constitució
8.Amortització de l’immobilitzat
11.Deteriorament, baixes i alienacions d’immobilitzat (+/-)
Pèrdua procedent de la venda d’immobilitzat material
A) Resultat d’explotació
13.Ingressos financers (+)
14.Despeses financeres
B) Resultat financer
C) Resultat abans d’impostos
18.Impostos sobre beneficis (+/-)
D)Resultat de l’exercici
270
310
(40)
(60)
(1.355)
(145)
20
20
120
(90)
(130)
(15)
(15)
(100)
(20)
(40)
(40)
55
20
(20)
55
55
4.
Balanç de situació a 31 de desembre de 20X5, ordenat i classificat per masses patrimonials
ACTIU
Actiu no corrent
Drets traspàs
Aplicacions informàtiques
Amortització Acumulada
Actiu Corrent
Mercaderies
Clients
Efectes a cobrar
Deutors
Interessos a cobrar
Despeses anticipades
Caixa
TOTAL ACTIU
PASSIU + PATRIMONI NET
Patrimoni net
10 Capital
300 Reserves
(140) Pèrdues i Guanys
Passiu No Corrent
170 Proveïdors d’immobilitzat
material
100 Efectes a pagar llarg termini
60
95 Passiu Corrent
30 Deutes a curt termini
20 Interessos a pagar
160 Efectes a descomptar
Hisenda Pública creditor
Seguretat Social creditor
Ingressos anticipats
805 TOTAL PASSIU+PATRIMONI NET
RESULTAT DE L’EXERCICI:
Benefici: .......................... 55
Pèrdua: .............................. 0
NET PATRIMONIAL: ........ 510
360
95
55
30
10
50
10
60
70
50
15
805
Exercici 9.3 FIL PER RANDA
Balanç de comprovació
Reserves
Serveis exteriors
Ingressos anticipats
Sous i salaris
Terrenys
Valors de renda fixa a llarg
Despeses de constitució
Amortització immobilitzat
immaterial
Vendes
Ingressos de valors de renda fixa
Seguretat social creditor
Efectes comercials a cobrar
Inversions financeres a curt
Efectes a pagar a llarg
Elements de transport
“Rappels” sobre compres
Maquinaria
Obligacions i bons
Proveïdors
Resultats negatius d' exercicis
anteriors
Mobiliari
Deutes a llarg amb entitats de
crèdit
Descompte sobre vendes per
pagament al comptat
Deutors
Amortització immobilitzat material
Hisenda Pública deutora
Existències
Clients de dubtós cobrament
Fiances constituïdes a curt
Ingressos extraordinaris
Bestreta (a compte) a proveïdors
Proveïdors d'immobilitzat a curt
Amortització acumulada
immobilitzat material
Caixa
Arrendaments
Capital social
Clients
Amortització acumulada
immobilitzat immaterial
Tributs
Import
(1.000€)
Classificació
Balanç
Deure
Haver
X
323
50
21
520
1,289
584
45
6
Patrimoni net
Despesa
Passiu Corrent
Despesa
Actiu No Corrent
Actiu No Corrent
Despesa
Despesa
2,320
22
1,920
1,160
24
87
238
12
250
125
1,180
24
Ingrés
Ingrés
Passiu Corrent
Actiu Corrent
Actiu Corrent
Passiu No Corrent
Actiu No Corrent
Ingrés
Actiu No Corrent
Passiu No Corrent
Passiu Corrent
Patrimoni net
119
104
Actiu No Corrent
Passiu No Corrent
X
Despesa
X
174
24
12
820
9
50
80
20
110
190
Actiu Corrent
Despesa
Actiu Corrent
Actiu Corrent
Actiu Corrent
Actiu Corrent
Ingrés
Actiu Corrent
Passiu Corrent
Actiu No Corrent
X
X
X
X
X
X
96
50
1,800
312
12
Actiu Corrent
Despesa
Patrimoni Net
Actiu Corrent
Actiu No Corrent
X
X
Despesa
X
58
19
X
X
X
X
X
X
X
X
X
X
X
X
X
X
X
X
X
X
X
X
X
X
X
X
X
X
X
Compres
Construccions
Primes d' assegurances
Pèrdues procedents de
l'immobilitzat material
Creditors
Despeses anticipades
Beneficis procedents de
l'immobilitzat material
Devolucions de vendes
Aplicacions informàtiques
Interessos de deutes
1,740
530
41
87
Despesa
Actiu No Corrent
Despesa
Despesa
X
X
X
X
X
76
14
57
Passiu No Corrent
Actiu Corrent
Ingrés
X
10
52
12
Despesa
Actiu No Corrent
Despesa
X
X
X
X
7. Assentament de regularització de l' exercici 20X5.
Regularització d’existències:
1)
820 Variació d’existències
Existències Inicials
820
Variació d’existències
790
Variació d’existències
Serveis exteriors
Sous i salaris
Amortització Immobilitzat
Immaterial
Descompte vendes
Amortització Immobilitzat
Material
Arrendaments
Tributs
Compres
Prima d’assegurança
Pèrdues Immobilitzat Material
Devolució Vendes
Interessos deutes
Despeses constitució
30
50
520
6
2)
790 Existències finals
 Variació d’existències = 30
Regularització comptes Pèrdues i Guanys:
2320
22
12
80
57
201
Vendes
Ingressos renda fixa
“Rappels” sobre compres
Ingressos extraordinaris
Beneficis Immobilitzat Material
Pèrdues i Guanys
a
 Resultat = (201)
201 Resultat negatiu d’exercicis
anteriors
58
24
50
19
1740
41
87
10
12
45
Pèrdues i Guanys
201
8. Assentament de tancament dels comptes de l exercici 20X5.
1800
323
(201)
(24)
87
125
104
76
21
1920
1180
110
12
190
Capital
Reserves
Pèrdues i Guanys
Resultats Negatius Exercicis
Anteriors
Efectes a pagar llarg termini
Obligacions i bons
Deutes Entitats Crèdit llarg
termini
Creditors
Ingressos anticipats
Seguretat Social creditor
Proveïdors
Proveïdors Immobilitzat curt
termini
Amortització Acumulada
Immobilitzat Immaterial
Amortització Acumulada
Immobilitzat Material
a
9.
Terrenys
Valors Renda Fixa llarg termini
Elements transport
Maquinaria
Mobiliari
Construccions
Aplicacions informàtiques
Efectes a cobrar
Inversions Financeres a curt
termini
Deutors
Hisenda Pública deutora
Existències
Clients, dubtós cobrament
Fiances a curt termini
Acompte proveïdors
Caixa
Clients
Despesa Anticipada
1289
584
238
250
119
530
52
1160
24
174
12
790
9
50
20
96
312
14
Assentament de reobertura dels comptes de l'exercici 20X6
Capital
Reserves
Resultats Negatius Exercicis
Anteriors
Efectes a pagar llarg termini
Obligacions i bons
Deutes entitats crèdit llarg
termini
Creditors
1800
323
225
87
125
104
76
Ingressos anticipats
Seguretat Social creditor
Proveïdors
Proveïdors Immobilitzat a curt
termini
Amortització Acumulada
Immobilitzat Immaterial
Amortització Acumulada
Immobilitzat Material
1289
584
238
250
119
530
52
1160
24
174
12
820
9
50
20
96
312
14
Terrenys
Valors Renda Fixa llarg termini
Elements transport
Maquinaria
Mobiliari
Construccions
Aplicacions informàtiques
Efectes a cobrar
Inversions Financeres a curt
termini
Deutors
Hisenda Pública deutora
Existències
Clients, dubtós cobrament
Fiances a curt termini
Acompte proveïdors
Caixa
Clients
Despesa Anticipada
21
1920
1180
110
12
190
a
10. Balanç de situació a 31 de desembre de 20X5, ordenat i classificat per masses
patrimonials.
ACTIU
Actiu no corrent
Aplicacions informàtiques
Amortització Acumulada
Immobilitzat intangible
Terrenys
Construccions
Maquinaria
Mobiliari
Elements Transport
Amortització Acumulada
Immobilitzat Material
Valors Renda Fixa
Actiu Corrent
Clients
Clients, dubtós cobrament
Deutors
PASSIU + PATRIMONI NET
Patrimoni net
52 Capital
(12) Reserves
1.289 Pèrdues i Guanys
530 Resultat negatiu d’exercicis
anteriors
250
119 Passiu No Corrent
238 Obligacions i bons
(190) Deutes a llarg termini
584 Creditors
Efectes a pagar llarg termini
312
9 Passiu Corrent
174 Proveïdors Immobilitzat curt
1800
323
(201)
(24)
125
104
76
87
110
Hisenda Pública deutora
Fiances
Acompte proveïdors
Inversions Financeres
Despeses anticipades
Caixa
TOTAL ACTIU
12
50
20
24
14
96
5.521
termini
Proveïdors
Seguretat Social creditor
Ingressos anticipats
1.180
1.920
21
TOTAL PASSIU+PATRIMONI NET
5.521
11. Resultat de l' exercici 20X5 ordenat i classificat per categories, en forma d'Estat de
pèrdues i guanys.
1.Import net de la xifra de negocis
Vendes
Devolucions sobre vendes
Descomptes sobre vendes
2.Variació existències productes acabats i en curs de
fabricació (+/-)
4.Aprovisionaments
Compres
“Rappels” sobre compres
5.Altres ingressos d’explotació (+)
6.Despeses de personal
7.Altres despeses d’explotació
Despeses constitució
Altres despeses
8.Amortització de l’immobilitzat
11.Deteriorament, baixes i alienacions d’immobilitzat (+/-)
Benefici procedent de la venda d’immobilitzat material
Benefici procedent de la venda d’immobilitzat material
A) Resultat d’explotació
13.Ingressos financers (+)
14.Despeses financeres
B) Resultat financer
C) Resultat abans d’impostos
18.Impostos sobre beneficis (+/-)
D)Resultat de l’exercici
270
2320
(58)
(10)
(30)
(1728)
(1740)
12
80
(520)
(130)
(45)
(160)
(30)
(144)
57
87
(211)
22
(12)
10
(201)
(201)
12.Import del Net patrimonial, expressant el detall de les partides que l' integren
Patrimoni net
Capital
Reserves
Pèrdues i Guanys
Resultats negatius exercicis Anteriors
1.898
1.800
323
(201)
(24)
Exercici 9.4 TASTAOLLETES
Balanç de comprovació
Vendes de mercaderies
Reserves
Reparacions i conservació
“Rappels” sobre compres
Publicitat i propaganda
Ingressos per prestació de serveis
Ingressos anticipats
Imposicions bancàries a llarg termini
Hisenda Pública creditor
Elements de transport
Efectes comercials impagats
Despeses d' ampliació de capital
Amortització immobilitzat
immaterial
Construccions
Crèdits a curt termini al personal
Devolucions de vendes
Efectes comercials a cobrar
Ingressos per comissions
Resultats negatius d' exercicis
anteriors
Proveïdors immobilitzat a llarg
termini
Proveïdors
Interessos per descompte d' efectes
Equips pel procés de la informació
Deutes per efectes descomptats
Creditors per prestació de serveis
Caixa, moneda estrangera
Aplicacions informàtiques
Interessos pendents de cobrar a
curt termini
Interessos pagats per anticipat
Instal·lacions tècniques
Existències
Clients de dubtós cobrament
Beneficis procedents de l'
immobilitzat material
Dot. amortització immobilitzat
material
Amortització Acumulada
immobilitzat material
Bestreta (anticipo) a proveïdors
Caixa, €
Capital social
Clients468
Efectes comercials a pagar
Remuneracions pendents de
pagament
Quantitat
(1.000€)
Classificació
Deure
180
483
75
33
780
3,300
31
876
2,880
1,933
45
67
9
Ingrés
Patrimoni Net
Despesa
Ingrés
Despesa
Ingrés
Passiu Corrent
Actiu No Corrent
Passiu Corrent
Actiu No Corrent
Actiu Corrent
Despesa
Despesa
357
36
10
1,695
18
36
Actiu No Corrent
Actiu Corrent
Despesa
Actiu Corrent
Ingrés
Patrimoni Net
130
Balanç
X
X
X
X
X
X
X
X
X
X
X
X
X
X
X
X
X
Passiu No Corrent
X
1,770
87
375
187
156
261
178
18
Passiu Corrent
Despesa
Actiu No Corrent
Passiu Corrent
Passiu Corrent
Actiu Corrent
Actiu No Corrent
Actiu Corrent
75
54
1,230
13
120
Actiu Corrent
Actiu No Corrent
Actiu Corrent
Actiu Corrent
Ingrés
X
X
X
X
Despesa
X
36
285
30
144
2,700
468
165
54
X
X
X
X
X
X
X
X
X
Actiu No Corrent
Actiu Corrent
Actiu Corrent
Patrimoni Net
Actiu Corrent
Passiu Corrent
Passiu Corrent
Haver
X
X
X
X
X
X
X
X
X
Sous i salaris
Tributs
Propietat industrial (patents i
marques)
Pèrdues extraordinàries
Interessos de deutes a llarg termini
Ingressos de crèdits a curt termini
Compres
Amortització Acumulada
immobilitzat immaterial
Beneficis procedents de l'
immobilitzat immaterial
Descompte sobre vendes per
pagament immediat
Despeses anticipades
Deutors
Fiances rebudes a curt termini
Pèrdues per crèdits comercials
incobrables
75
28
795
Despesa
Despesa
Actiu No Corrent
X
X
X
130
61
10
2,610
18
Despesa
Despesa
Ingrés
Despesa
Actiu No Corrent
X
X
X
X
X
85
Ingrés
15
Despesa
X
Actiu Corrent
Actiu Corrent
Passiu Corrent
Despesa
X
X
21
78
114
18
X
X
X
Assentament de regularització de l'exercici 20X5.
Regularització d’Existències:
1)
1.230 Variació d’existències
Existències Inicials
1.230
Variació d’existències
1.185
2)
1.185 Existències finals

Variació d’existències = 30
Regularització comptes Pèrdues i Guanys
180
3.300
33
18
120
85
10
300
Vendes
Ingressos serveis
“Rappels” sobre compres
Ingressos comissions
Beneficis Immobilitzat
Material
Beneficis Immobilitzat
Immaterial
Ingressos crèdits curt
termini
Pèrdues i Guanys
a
Variació d’existències
Reparacions
Sous i salaris
Publicitat
Despeses ampl. capital
Amortització Immobilitzat
Immaterial
Amortització Immobilitzat
Material
45
75
75
780
67
9
36
Interessos efectes
Tributs
Compres
Pèrdues extraordinàries
Interessos deutes llarg
termini
Devolució Vendes
Descompte sobre vendes
Pèrdues crèdits comercials
incobrables

87
28
2.610
130
61
10
15
18
Resultat = (300)
300 Resultat negatiu d’exercicis
anteriors
Pèrdues i Guanys
300
7. Assentament de tancament dels comptes de l' exercici 20X5.
2.700
483
(300)
(36)
Capital
Reserves
Pèrdues i Guanys
Resultats negatius Exercicis
anteriors
130 Proveïdors Immobilitzat llarg
termini
31 Ingressos anticipats
2.880 Hisenda Pública creditor
54 Remuneracions pendents
pagament
1.770 Proveïdors
187 Deutes Efectes descomptats
156 Creditors prestació serveis
165 Efectes com. a pagar
114 Fiances rebudes a curt termini
18 Amortització Acumulada
Immobilitzat Immaterial
285 Amortització Acumulada
Immobilitzat Material
a
Elements transport
Construccions
Equips informació
Aplicacions informàtiques
Instal·lacions tècniques
Propietat industrial
Imposicions bancàries llarg
termini
Efectes a cobrar
Efectes impagats
Caixa, moneda exterior
Interessos pendents a cobrar
Interessos pagats per anticipat
1.933
357
375
178
54
795
876
1.695
45
261
18
75
Existències
Crèdits curt termini personal
Caixa
Acompte proveïdors
Deutors
Clients
Clients, dubtós cobrament
Despesa Anticipada
1.185
36
144
30
78
468
13
21
8. Assentament de reobertura dels comptes de l'exercici 20X6 (es pot fer
esquemàticament)
1.933 Elements transport
357
375
178
54
795
876
45
1.695
36
261
18
75
1.185
13
144
30
78
468
21
Construccions
Equips informació
Aplicacions informàtiques
Instal·lacions tècniques
Propietat industrial
Imposicions bancàries llarg
termini
Efectes impagats
Efectes a cobrar
Crèdits curt termini al personal
Caixa, moneda ext.
Interessos pendents a cobrar
Interessos pagats per anticipat
Existències
Clients, dubtós cobrament
Caixa
Acompte proveïdors
Deutors
Clients
Despesa Anticipada
a
Capital
Reserves
Resultats negatius Exercicis
anteriors
2.700
483
(336)
Proveïdors Immobilitzat llarg
termini
Ingressos anticipats
Hisenda Pública creditor
130
Remuneracions pendents
pagament
Proveïdors
Deutes efectes descomptats
Creditors prestació serveis
Efectes comercials a pagar
Fiances rebudes a curt termini
Amortització Acumulada
Immobilitzat Immaterial
Amortització Acumulada
Immobilitzat Material
54
31
2.880
1.770
187
156
165
114
18
285
9. Balanç de situació a 31 de desembre de 20X5, ordenat i classificat per masses
patrimonials.
ACTIU
Actiu no corrent
Propietat Industrial
Aplicacions Informàtiques
Amortització Acumulada
Immobilitzat Immaterial
Construccions
Instal·lacions
Equips informàtics
Elements Transport
Amortització Acumulada
Immobilitzat Material
Imposicions banc
Actiu Corrent
Existències
Efectes a cobrar
Efectes impagats
Clients
Clients, dubtós cobrament
Crèdits curt termini personal
Deutors
Despeses anticipades
Acompte proveïdors
Interessos pendents
Interessos pagats anticipats
Caixa, moneda exterior
Caixa
TOTAL ACTIU
PASSIU + PATRIMONI NET
Patrimoni net
795 Capital
178 Reserves
(18) Pèrdues i Guanys
357 Resultat negatiu d’exercicis
anteriors
54
375 Passiu No Corrent
1.933 Proveïdors Immobilitzat llarg
termini
(285)
2.700
483
(300)
(36)
130
876
1.185
1.695
45
468
13
36
78
21
30
18
75
261
144
8.334
Passiu Corrent
Deutes per efectes descomptats
Efectes comercials a pagar
Proveïdors
Remuneracions Pendents
Hisenda Pública, creditor
Creditors serveis
Fiances curt termini
Ingressos anticipats
187
165
1.770
54
2.880
156
114
31
TOTAL PASSIU+PATRIMONI NET
8.334
Resultat de l' exercici 20X5, ordenat i classificat per categories, en forma d' Estat de pèrdues i
guanys.
1.Import net de la xifra de negocis
Vendes
Devolucions sobre vendes
Descomptes sobre vendes
2.Variació existències productes acabats i en curs de
fabricació (+/-)
4.Aprovisionaments
Compres
“Rappels” sobre compres
5.Altres ingressos d’explotació (+)
6.Despeses de personal
7.Altres despeses d’explotació
8.Amortització de l’immobilitzat
11.Deteriorament, baixes i alienacions d’immobilitzat (+/-)
Despeses d’ampliació de capital
Benefici procedent de la venda d’immobilitzat immaterial i
material
A) Resultat d’explotació
13.Ingressos financers (+)
14.Despeses financeres
B) Resultat financer
C) Resultat abans d’impostos
18.Impostos sobre beneficis (+/-)
D)Resultat de l’exercici
155
180
(15)
(10)
(45)
(1728)
(2610)
33
3318
(75)
(901)
(45)
138
(67)
205
(162)
10
(148)
(138)
(300)
(300)
10. Import del Net patrimonial, expressant el detall de les partides que l' integren.
Patrimoni net
Capital
Reserves
Pèrdues i Guanys
Resultats negatius exercicis Anteriors
2.847
2.700
483
(300)
(36)
Exercici 9.5 L’AVENÇ
Balanç de
comprovació
Mercaderies, existències
inicials
Caixa
Inversions financeres
temporals
Vendes
Mobiliari
Efectes a pagar a curt
termini
Devolucions de compres
Devolucions de vendes
Capital
Reserves (al principi del
període)
Préstecs rebuts a llarg
termini
Ingressos per
arrendaments
Primes d'assegurances
Amortització Acumulada
del Mobiliari
Amortització Acumulada
de la Propietat
Industrial
Proveïdors
Compres de mercaderies
Ingressos d'inversions
financeres temporals
Import
(1,000 €)
Classificació
Balanç
Deure
Haver
Ajustaments
Deure
Haver
Saldo final
Deure
Haver
40
Actiu Corrent
X
20
40
20
84
120
Actiu Corrent
Actiu Corrent
X
X
10
63
31
120
275
60
30
Ingrés
Actiu No Corrent
Passiu Corrent
X
15
45
13
15
100
94
Ingrés
Despesa
Patrimoni Net
X
275
X
30
X
13
X
15
X
X
100
119
25
80
Passiu No Corrent
X
80
30
Ingrés
X
30
20
30
Despesa
Actiu No Corrent
12
Actiu No Corrent
X
Passiu Corrent
Despesa
Ingrés
X
25
110
15
X
X
X
9
10
6
30
27
3
15
25
110
X
15
Creditors (curt termini)
Beneficis procedents de
la venda d'immobilitzat
Clients
Descompte sobre vendes
per pagament accelerat
"“Rappels”" sobre
compres
Despesa anticipada
Préstecs concedits a curt
termini
Terrenys
Propietat Industrial
X
X
45
14
45
10
Passiu Corrent
Ingrés
65
10
Actiu Corrent
Despesa
15
Ingrés
40
30
Actiu Corrent
Actiu Corrent
X
X
Actiu No Corrent
Actiu No Corrent
X
130
X
30
130
30
4
X
X
65
10
X
15
10
20
30
30
1. Fer els assentaments de les operacions pendents i les de regularització de les mercaderies
(dades en milers d’euros):
1)
80 Sous i salaris
a
Hisenda Pública, creditor
Seguretat Social, creditor
Bancs
19
10
51
a
Seguretat Social, creditor
Bancs
30
12
a
Amortització Acumulada
1,5
a
Mobiliari
Benefici venda Immobilitzat
Material
15
4
a
Interessos a pagar
2
a
Ingrés financer
1
a
Despesa Anticipada
20
a
Prima d’assegurances
10
a
Existències inicials
40
a
Variació d’existències
20
30 SS, a càrrec de l’empresa
12 Despeses guarderia
2)
1,5 Dotació a l’Amortització
9 Amortització Acumulada
10 Caixa
3)
2 Despeses financeres

Quota mensual = 750.000 * (0,08 / 12) = 5.000
4)
1 Interessos a cobrar
20 Despeses Lloguer
10 Despesa Anticipada
5)
40 Variació d’existències
20 Existències finals
2. Calcular el resultat periòdic i fer els assentaments de tancament de tots els comptes:
a. Amortitzacions:
4.5 Amortització Immobilitzat
material
a
Amortització Acumulada del
Immobilitzat Material
4.5
a
Amortització Acumulada
Immobilitzat Immaterial
3
3 Amortització Immobilitzat
Immaterial
b. Regularització del Pèrdues i Guanys:
275
13
30
15
14
Vendes
Devolucions Compres
Ingressos arrendaments
Ingressos inversions Financeres
Beneficis Venda Immobilitzat
Material
15 “Rappels” sobre compres
1 Ingrés financer
a
Resultat de l’exercici
Variació d’existències
Devolució de Vendes
Despeses personal
Prima d’assegurances
Compres
Descompte sobre vendes
Amortització Immobilitzat
Material
Amortització Immobilitzat
Immaterials
Despeses lloguer
Despeses financeres
25
20
15
122
30
110
10
6
Mobiliari
Mercaderies
Propietat Industrial
Caixa
Terrenys
Inversions Financeres temporals
Clients
Préstecs concedits curt termini
Interessos a cobrar
Despeses anticipada
45
20
30
31
130
120
65
30
1
30
3
20
2
 Resultat = 25
c. Tancament Comptes:
100
25
94
80
45
30
25
2
19
40
27
Capital
Pèrdues i Guanys
Reserves
Préstecs rebuts llarg termini
Creditors
Efectes a pagar curt termini
Proveïdors
Interessos a pagar
Hisenda Pública, creditor
Seguretat Social, creditor
Amortització Acumulada
Mobiliari
15 Amortització Acumulada
Propietat Industrial
a
3. Elaborar el Compte Pèrdues i Guanys del període comptable de l’any 20X5:
1.Import net de la xifra de negocis
Vendes
Devolucions sobre vendes
Descompte sobre vendes
2.Variació existències productes acabats i en curs de
fabricació (+/-)
4.Aprovisionaments
Compres
Devolucions de compres
“Rappels” sobre compres
5.Altres ingressos d’explotació (+)
Ingressos per arrendaments
6.Despeses de personal
7.Altres despeses d’explotació
8.Amortització de l’immobilitzat
11.Deteriorament, baixes i alienacions d’immobilitzat (+/-)
Benefici procedent de la venda d’immobilitzat immaterial
A) Resultat d’explotació
13.Ingressos financers (+)
14.Despeses financeres
B) Resultat financer
C) Resultat abans d’impostos
18.Impostos sobre beneficis (+/-)
D)Resultat de l’exercici
250
275
(15)
(10)
(20)
(82)
(110)
13
15
30
30
(122)
(50)
(9)
14
14
11
16
(2)
14
25
25
4. Elaborar el balanç de situació en data 31 de desembre de 20X5 ordenat de menys a més
liquides i exigibilitat, i classificat per masses patrimonials:
ACTIU
Actiu no corrent
Propietat Industrial
Amortització Acumulada
Immobilitzat Immaterial
Terrenys
Mobiliari
Amortització Acumulada
Immobilitzat Material
Actiu Corrent
Mercaderies
Clients
Interessos a cobrar
Inversions financeres
temporals
Préstecs curt termini
Despesa anticipada
Caixa
TOTAL ACTIU
PASSIU + PATRIMONI NET
Patrimoni net
30 Capital
(15) Reserves
130 Pèrdues i Guanys
45
(27)
20
65
1
120
30
30
31
460
Passiu No Corrent
Préstecs rebuts
Passiu Corrent
Efectes a pagar
Proveïdors
Interessos a pagar
Hisenda Pública, creditor
Seguretat Social, creditor
TOTAL PASSIU+PATRIMONI
NET
100
94
25
80
30
25
2
19
40
460
Exercici 9.6 EL TERRAT, S.A.
Balanç de comprovació
Quantitat
(1,000 €)
Capital
Deutes a llarg termini
Mercaderies
Efectes comercials impagats
Deutes per efectes descomptats
Impost sobre beneficis
Interessos per descompte
d’efectes
Ingressos per prestacions de
serveis
Reserves
Patents i marques
Pèrdues procedents de
l’immobilitzat immaterial
Resultats negatius d'exercicis
anteriors
Inversions financeres
temporals en capital
Amortització acumulada de
l’immobilitzat immaterial
Compres
Reparacions
Vendes de mercaderies
Proveïdors d’immobilitzat a
llarg termini
Despeses de Constitució
Publicitat i propaganda
Clients
1.200
360
780
235
70
35
27
Fiances constituïdes a curt
termini
Interessos pagats per anticipat
Descompte sobre vendes per
pagament immediat
Ingressos per cessió de patents
Efectes a pagar a llarg termini
Elements de transport
Amortització acumulada de
l’immobilitzat material
“Rappels” sobre compres
Devolucions de vendes
Bestreta (anticipo) de clients
Hisenda pública, creditor
Organismes de la Seg. Social,
creditors
Amortització de l’immobilitzat
immaterial
Ingressos anticipats
Classificació
Patrimoni Net
Passiu No Corrent
Actiu Corrent
Actiu Corrent
Passiu Corrent
Despesa
Despesa
Balanç
Deure
Haver
X
X
X
X
X
X
X
Ingrés
X
Patrimoni Net
Actiu No Corrent
Despesa
X
X
X
35
Patrimoni Net
X
125
Actiu Corrent
X
86
Actiu No Corrent
345
1.364
670
58
X
870
75
1370
340
Despesa
Despesa
Ingrés
Passiu Corrent
X
X
24
35
136
Despesa
Despesa
Actiu Corrent
Actiu Corrent
Actiu Corrent
X
X
X
X
X
Despesa
Ingrés
X
100
6
7
21
34
235
198
Passiu No Corrent
Actiu No Corrent
Actiu No Corrent
Ingrés
3
45
42
36
122
Despesa
Passiu Corrent
Passiu Corrent
Passiu Corrent
Despesa
34
Passiu Corrent
9
Despesa
X
X
X
X
X
X
X
X
X
X
X
X
X
X
Tributs
Interessos de deutes a llarg
termini
Sous i salaris
Proveïdors
Seguretat social a càrrec de
l’empresa
Amortització de l’immobilitzat
material
Edificis
Aplicacions informàtiques
Bancs c/c
23
34
Despesa
Despesa
X
X
302
230
104
Passiu Corrent
Despesa
Despesa
X
X
35
Actiu No Corrent
X
990
250
Actiu No Corrent
Actiu Corrent
X
X
X
560
1. Assentaments de regularització de l’exercici 20X5 (dades en milers d’€):
780 Variació d’existències
a
Existències Inicials
780
a
Variació d’existències
790
a
Resultat de l’exercici
Impost s/benefici
Interessos per descompte
d’efectes
Pèrdues venda immobilitzat
immaterial
Despeses constitució
Compres
Reparacions
Publicitat i propaganda
Descompte sobre vendes
Devolucions de Vendes
Amortització immobilitzat
immaterial
Tributs
Interessos deutes llarg termini
Sous i salaris
SS, a càrrec de l’empresa
Amortització immobilitzat
material
41
35
27
790 Existències finals
 Variació d’existències = 10
Regularització del Pèrdues i Guanys:
1.370
3
21
345
10
Vendes
“Rappels” sobre compres
Ingressos cessió patents
Ingressos prestació serveis
Variació d’existències
 Resultat = 41
58
24
870
75
35
7
45
34
23
34
302
104
35
2. Assentaments de tancament de comptes de l’exercici 20X5 (dades en milers d’€):
.200
1.364
(35)
41
360
34
70
340
122
36
42
9
230
198
86
Capital
Reserves
Resultat d’exercicis Anteriors
Pèrdues i Guanys
Deutes llarg termini
Efectes a pagar llarg termini
Deutes efectes descomptats
Proveïdors d’Immobilitzat a llarg
termini
Seguretat Social, creditor
Hisenda Pública, creditor
Acompte clients
Ingressos anticipats
Proveïdors
Amortització Acumulada
Immobilitzat Material
Amortització Acumulada
Immobilitzat Immaterial
a
Construccions
Patents i Marques
Elements transport
Aplicacions Informàtiques
Mercaderies
Efectes comercials impagats
Inversions Financeres temporals
Clients
Fiances c/t
Despesa anticipada
Bancs
990
670
235
250
790
235
125
136
100
6
560
3. Assentaments de reobertura de comptes de l’exercici 20X6 :
35 Pèrdues i Guanys
Resultat negatiu exercici
anterior
35
Reserves
6
Capital
Reserves
Resultat exercicis anteriors
Pèrdues i Guanys
Deutes llarg termini
Efectes a pagar llarg termini
Deutes efectes descomptats
Proveïdors d’Immobilitzat
llarg termini
Seguretat Social, creditor
Hisenda Pública, creditor
Acompte clients
1.200
1.370
0
0
360
34
70
340
6 Pèrdues i Guanys
122
36
42
Ingressos anticipats
Proveïdors
Amortització Acumulada
Immobilitzat Material
Amortització Acumulada
Immobilitzat Immaterial
990
670
250
235
790
235
125
136
100
6
560
Construccions
Patents i Marques
Aplicacions informàtiques
Elements transport
Mercaderies
Efectes comercials impagats
Inversions Financeres
temporals
Clients
Fiances curt termini
Despesa anticipada
Bancs
9
230
198
86
a
4. Balanç de situació a 31 de desembre del 20X5 :
ACTIU
Actiu no corrent
Patents i Marques
Amortització Acumulada
Immobilitzat immaterial
Construccions
Elements transport
Aplicacions Informàtiques
Amortització Acumulada
Immobilitzat Material
PASSIU + PATRIMONI NET
Patrimoni net
670 Capital
(86) Reserves
990 Pèrdues i Guanys
235 Resultat negatiu d’exercicis
anteriors
250
(198)
Actiu Corrent
Existències
Efectes impagats
Clients
Fiances
Inversions financeres
temporals
Despeses anticipades
Bancs
TOTAL ACTIU
790
235
136
100
125
Passiu No Corrent
Deutes a llarg termini
Efectes a pagar a llarg termini
Proveïdors immobilitzat
Passiu Corrent
Deutes per efectes descomptats
Proveïdors
Hisenda Pública, creditor
Seguretat Social, creditor
6 Acompte clients
560 Ingressos anticipats
3.813 TOTAL PASSIU+PATRIMONI NET
1.200
1.364
41
(35)
360
340
34
70
230
36
122
42
9
3.813
5. Resultat de l’exercici, en forma d’Estat de pèrdues i guanys.
1.Import net de la xifra de negocis
Vendes
Devolucions sobre vendes
1.318
1.370
(45)
Descomptes sobre vendes
2.Variació existències productes acabats i en curs de
fabricació (+/-)
4.Aprovisionaments
Compres
“Rappels” sobre compres
5.Altres ingressos d’explotació (+)
6.Despeses de personal
7.Altres despeses d’explotació
Despeses de constitució
Altres despeses
8.Amortització de l’immobilitzat
11.Deteriorament, baixes i alienacions d’immobilitzat (+/-)
Pèrdua procedent de la venda d’immobilitzat immaterial i
material
A) Resultat d’explotació
14.Despeses financeres
B) Resultat financer
C) Resultat abans d’impostos
18.Impostos sobre beneficis (+/-)
D)Resultat de l’exercici
(7)
(10)
(867)
(870)
3
366
406
(157)
(24)
(133)
(69)
58
58
137
(61)
(61)
76
35
41
6. Import del Patrimoni net, expressat en detall:
Patrimoni net
Capital
Reserves
Pèrdues i Guanys
Resultats negatius exercicis Anteriors
2.570
1.200
1.364
41
(35)
7. Anotar en els quadres que s’adjunten la següent informació d’aquest exercici comptable:
Import del Net Patrimonial
2.750.000€
Import del Cost de les Vendes
857.000€
Import del Resultat d’Explotació
137.000€
Import del Resultat de l’exercici
41.000€
Exercici 9.7 ROBAFAVES, S.A.
Balanç de
comprovació
Deutors
Sous i salaries
Descompte sobre vendes
per pagament immediat
Aplicacions
informàtiques
Reparacions i
conservacions
Capital social
Vendes de mercaderies
Deures a llarg termini
Efectes a pagar a llarg
termini
Amortització Acumulada
Immobilitzat Immaterial
Mobiliari
Pèrdues en valors
mobiliaris (accions
temporals)
Primes d’assegurances
Compres de mercaderies
Devolució de vendes
Despeses primer
establiment
Propietat industrial
Deutes per efectes
descomptats
Caixa
Dotació Amortització
Import
(1,000 €)
22
40
11
200
5
Classificació
Balanç
Deure
Haver
Ajustaments
Deure
Haver
Saldo final
Deure
Haver
Actiu corrent
Despesa d’explotació
Despesa financera
22
40
11
22
40
11
Actiu intangible
200
200
5
5
Despesa d’explotació
242
105
60
80
Patrimoni Net
Ingrés d’explotació
Exigible a llar termini
Exigible a llarg termini
242
105
60
70
242
135
60
70
100
100
30
10
Contra compte d’actiu
intangible
Actiu tangible/material
Despesa financera
30
10
30
10
6
60
19
50
Despesa d’explotació
Despesa d’explotació
Contra compte de vendes
Despeses de constitució
6
60
19
50
6
60
19
40
20
30
Actiu intangible
Exigible a curt termini
20
70
10
Actiu corrent
Despesa d’explotació
70
10
30
100
10
20
30
30
15
0
3
82
10
Immobilitzat Immaterial
Interessos de deutes
Ingressos per
comissions
Benefici procedent de la
venda d’immobilitzat
Material
Inversions financeres
Temporals
“Rappels” per compres
Proveïdors
d’immobilitzat a curt
termini
Efectes comercials
descomptats de clients
Clients
Existències mercaderies
Ingressos per
prestacions de serveis
Despesa anticipada
Interessos anticipats
Despesa llum
Despeses de llum a pagar
Despeses de lloguer
Comptes a cobrar
Despeses de telèfon
Despeses de telèfon a
pagar
Despeses d’interessos
Despesa per depreciació
Dotació a l’amortització
Amortització acumulada
10
20
Despesa financera
Ingrés d’explotació
37
Ingrés d’explotació
30
Actiu corrent
12
34
Contra compte de
compres
Exigible a curt termini
30
Actiu corrent
30
45
57
7
Actiu corrent
Actiu corrent
Ingrés d’explotació
45
57
Actiu corrent
Actiu corrent
Despesa d’explotació
Exigible a curt termini
Despeses d’explotació
Actiu corrent
Despeses d’explotació
Passiu a curt termini
2
2
Despesa financera
Despesa d’explotació
Despesa d’explotació
Contra compte d’actiu
10
10
20
20
37
37
30
30
12
12
34
34
30
87
57
45
87
17
17
3
60
2
0,5
0
2,5
60
60
2
15
12
60
2
15
12
12
0,5
3
10
12
0,5
3
10
3
3
d’immobilitzat material
Variació d’existències
Pèrdua
Benefici retingut negatiu
Totals
Despesa d’explotació
Compte de resultats
Net patrimonial
57
87
47,5
47,5
727
727
342
30
47,5
47,5
342
879,5
879,5
5. Comptabilitzar les operacions pendents (les amortitzacions i periodificacions
pertinents i les regularitzacions de despeses i d’ingressos). (dades en milers d’euros)
1)
3 Interessos anticipats
7
a
Bancs
3
a
Despesa de llum a pagar
60
a
Lloguers pagats per anticipat
2
a
Efectes descomptats
30
a
Vendes
15
2)
60 Despesa de llum
3)
2 Despeses de lloguers
4)
30 Deutes per descomptes bancaris
5)
15 Banc
Efectes a cobrar
6)
12 Despesa de telèfon
a
Despesa de telèfon a pagar
12
7)
0,5 Despesa d’interessos
a
Interessos anticipats
0,5
a
Amortització Acumulada
Immobilitzat material
3
8)
3 Dotació a l’amortització
6. Tancar els comptes de gestió i els patrimonials (dades en milers d’euros).
248,5 Compte de resultats
a
Devolució de vendes
Compres
Reparacions
Assegurança
Lloguers
Llum
Telèfon
Sous i salaris
Amortització
Interessos del préstec
Descomptes per pagament
immediat
Interessos de deutes
123 Vendes
7
Préstec a pagar= 60.000€; 5% d’interès per 6 mesos = 60.000 x 5% = 3.000€
19
60
5
6
2
60
12
40
13
0,5
11
10
12
30
20
17
37
“Rappels” sobre compres
Variació d’existències
Comissions
Ingressos per serveis prestats
Benefici per la venda d’actius
materials
a
Compte de resultats
251
a
Compte de resultats (negatiu)
47,5
a
Patents
Aplicacions informàtiques
Mobiliari
Mercaderies
Clients
Efectes a cobrar
Deutors
Inversions financeres temporals
Interessos anticipats
Bancs
Benefici retingut negatiu
20
200
30
87
45
15
22
30
2,5
82
47,5
47,5 Benefici retingut negatiu
Comptes patrimonials:
242
60
70
34
12
60
100
3
Capital
Préstec
Efectes a pagar
Comptes a pagar amb
proveïdors d’immobilitzat
Despeses de telèfon a pagar
Despeses de llum a pagar
Amortització Acumulada
Immobilitzat Mat.
Amortització Acumulada
Immobilitzat Immaterial
7. Elaborar en data 31 de desembre de 20X5 els següents Estats Financers:
a. L’Estat de Pèrdues i Guanys de l’activitat d’Explotació.
1.Import net de la xifra de negocis
Vendes
Devolucions sobre vendes
Descomptes sobre vendes
2.Variació existències productes acabats i en curs de
fabricació (+/-)
4.Aprovisionaments
Compres
“Rappels” sobre compres
5.Altres ingressos d’explotació (+)
Ingressos per comissions
Ingressos per serveis prestats
6.Despeses de personal
7.Altres despeses d’explotació
105
135
(19)
(11)
30
(48)
(60)
12
37
20
17
(40)
(157)
Despeses de constitució
Reparacions
Assegurança
Lloguers
Energia, llum
Telèfon
8.Amortització de l’immobilitzat
11.Deteriorament, baixes i alienacions d’immobilitzat (+/-)
Benefici procedent de la venda d’immobilitzat material
A) Resultat d’explotació
14.Despeses financeres
Interessos del préstec
Pèrdua de les inversions financeres temporals
Interessos sobre deutes
B) Resultat financer
C) Resultat abans d’impostos
(50)
(5)
(6)
(2)
(60)
(12)
(13)
37
37
(27)
(20,5)
(0,5)
(10)
(10)
(20,5)
(47,5)
b. El Balanç de Situació, classificat per masses patrimonials.
ACTIU
Actiu no corrent
Patents
Aplicacions informàtiques
Amortització acumulada
Mobiliari
Amortització acumulada
Actiu Corrent
Mercaderies
Clients
Efectes a cobrar
Deutors
Inversions financeres
temporals
Despeses anticipades
Bancs
TOTAL ACTIU
PASSIU + PATRIMONI NET
Patrimoni net
20 Capital
200 Benefici retingut negatiu
(100)
30 Passiu No Corrent
(3) Préstecs a llarg termini
Efectes a pagar a llarg termini
Passiu Corrent
87 Comptes a cobrar de proveïdors
d’immobilitzat
45 Despeses de telèfon a pagar
15 Despeses de llum a pagar
22
30
2,5
82
430,5 TOTAL PASSIU+PATRIMONI NET
194,5
(47,5)
60
70
34
12
60
430,5
8. Anotar els quadres que s’adjunten la següent informació d’aquest exercici
comptable:
Net patrimonial a 31/12/20X3 ………………………………………… 194.500€
Cost de les vendes 20X3 …………………………..……………………… 18.000€
Ingressos d’explotació 20X3 ……………………………………………. (27.000€)
Resultat d’exercici 20X3 ………………………………………………….. (47.500€)
Exercici 9.8 FAVESPOMPEANES, SA
Balanç de comprovació
Mercaderies
Compres de mercaderies
Vendes de mercaderies
Mobiliari
Equips per a processos
d’informació
Aplicacions informàtiques
Acompte de remuneracions
Amortització Acumulada del
Immobilitzat Material
Despeses de Constitució
Interessos de préstecs
(deutes) a llarg termini
Ingrés anticipat
Ingrés financer de préstecs
concedits
Proveïdors
Crèdits concedits a curt
termini
Efectes comercials
descomptats
Descompte sobre compres
per pagament avançat
Capital
Reserves
Ingressos per comissions
Clients
Import
(1,000 €)
20,000
32,000
70,000
40.000
45,000
Classificació
Balanç
Actiu Corrent
Despesa
Ingrés
Actiu No Corrent
Actiu No Corrent
X
X
25,000
6,000
48,000
Actiu No Corrent
Actiu Corrent
Actiu No Corrent
X
X
1,000
1,000
Despesa
Passiu Corrent
X
9,000
1,000
Ingrés
Passiu Corrent
24,000
10,000
Actiu Corrent
Actiu Corrent
12,000
Ingrés
X
1.500
1,500
Patrimoni Net
X
150.000
150,000
(calcular)
5,000
26,000
Patrimoni Net
Ingrés
Actiu Corrent
Despesa
X
X
Deure
Ajustaments
Deure
Haver
Haver
27.000
20.000
Saldo final
Deure
Haver
27.000
32.000
X
X
X
70.000
40.000
25.000
60.000
25.000
X
19.500
6.000
8.500
1.000
6.000
X
37.000
2.000
3.000
X
X
1.000
24.000
X
X
X
X
10.000
12.000
14.000
24.000
5.000
26.000
6.000
Reparacions i conservació
Deutes per efectes
descomptats
Serveis bancaris
Inversions financeres
permanents
Préstecs rebuts amb entitats
de crèdit a llarg termini
Interessos per descompte
d’efectes
Caixa-Bancs
Efectes comercials a cobrar
““Rappels”” de compres
Amortització Acumulada de
l’Immobilitzat Immaterial
Terrenys
Devolució de vendes
Ingrés extraordinari
Benefici per venda de Valors
Mobiliaris
X
12.000
6,000
12,000
Passiu Corrent
Despesa
1,500
17,500
Actiu No Corrent
Passiu No Corrent
X
40,000
Despesa
X
Actiu Corrent
X
57,000
12,500
2,000
Actiu Corrent
Ingrés
Actiu No Corrent
X
15,000
Actiu No Corrent
X
80.000
80,000
7,500
3,500
Despesa
Ingrés
Ingrés
X
7.500
2,000
10,000
X
1.500
17.500
X
40.000
2.000
5.000
40.000
22.000
12.500
X
X
2.000
17.500
2.500
X
3.500
X
10.000
1. Fer els assentaments de les operacions pendents i regularitzar les mercaderies:
1.A)
40.000 Equips informàtics
a
Caixa
40.000
a
Amortització Acumulada
Immobilitzat material
2.500
a
Equips informàtics
25.000
a
Ingrés cessió de drets
6.000
a
Creditors
4.500
a
Ingrés Financer
1.500
1.B)
2.500 Dotació amortització
19.500 Amortització Acumulada
immobilitzat material
5.000 Bancs
500 Pèrdua venda immobilitzat
material
2.A)
6.000 Ingrés Anticipat
2.B)
4.500 Despeses electricitat
2.C)
1.500 Interessos a cobrar
3)
19.000 Sous i Salaris
a
Hisenda Pública, creditor
Seguretat Social, creditor
Acompte remuneracions
Remuneracions pendents de
pagament
3.000
1.500
6.000
8.500
a
Seguretat Social, creditor
7.500
7.500 SS, a càrrec de l’empresa
4)
1.000 Interessos préstec llarg termini
a
Interessos a pagar
1.000
a
Amortització Acumulada
Immobilitzat material
6.000
5)
6.000 Amortització Immobilitzat
material
2.500 Amortització Immobilitzat
Immaterial
a
Amortització Acumulada
Immobilitzat Immaterial
2.500
6)
20.000 Variació Existències
a
Existències Inicials
20.000
a
Variació Existències
27.000
a
Pèrdues i Guanys
Compres
Interessos préstecs
Reparacions
Serveis bancaris
Interessos descompte efectes
Devolució vendes
Sous i salaris
SS, a càrrec empresa
Pèrdua Immobilitzat Mat.
Despeses electricitat
Amortització Immobilitzat
Material
Amortització Immobilitzat
Immaterial
14.000
32.000
2.000
6.000
1.500
2.000
7.500
19.000
7.500
500
4.500
8.500
27.000 Existències Finals

Variació Existències = 7.000
2. Tancar els compres de gestió i els patrimonials:
70.000
2.000
1.500
5.000
3.500
10.000
1.000
6.000
1.500
7.000

Vendes
“Rappels” sobre compres
Descompte sobre compres
Ingrés comissions
Ingrés extraordinari
Benefici valors mobiliaris
Ingrés crèdits concedits
Ingrés cessió drets
Ingrés financer
Variació Existències
2.500
Resultat = 14.000
150.000
10.000
14.000
40.000
12.000
24.000
3.000
9.000
3.000
1.000
8.500
37.000
Capital
Reserves
Pèrdues i Guanys
Préstec llarg termini
Deutes efectes descomptats
Proveïdors
Ingrés anticipat
Seguretat Social, creditor
Hisenda Pública, creditor
Interessos a pagar
Remuneracions pendents
Amortització Acumulada
Immobilitzat Mat.
17.500 Amortització Acumulada
Immobilitzat Immaterial
a
Terrenys
Mobiliari
80.000
40.000
Equips informació
Aplicacions informàtiques
Inversions Financeres
Permanents
Mercaderies
Crèdits concedits curt termini
Efectes comercials descomptats
Clients
Efectes comercials a cobrar
Interessos a cobrar
Bancs
3. Elaborar en data 31 de desembre de 20X5 l’Estat de Pèrdues i Guanys i el Balanç de
situació.
1.Import net de la xifra de negocis
Vendes
Devolucions sobre vendes
2.Variació existències productes acabats i en curs de
fabricació
4.Provisionaments
Compres
Descompte sobre compres
“Rappels” sobre compres
5.Altres ingressos d’explotació (+)
Ingressos per comissions
Ingressos per cessió de patents
Benefici inversions financeres a llarg termini
6.Despeses de personal
7.Altres despeses d’explotació
8.Amortització de l’immobilitzat
11.Deteriorament, baixes i alienacions d’immobilitzat (+/Pèrdua procedent de la venda d’immobilitzat material i
immaterial
A) Resultat d’explotació
13.Ingressos financers (+)
14.Despeses financeres
B) Resultat financer
C) Resultat abans d’impostos
18.Impostos sobre beneficis (+/-)
D)Resultat de l’exercici
62.500
70.000
(7.500)
7.000
(28.500)
(32.00)
1.500
2.000
11.500
5.000
6.000
10.000
(26.500)
(12.000)
(11.000)
(500)
(500)
5.500
2.500
(4.000)
(1.500)
14.000
14.000
60.000
25.000
17.500
27.000
10.000
12.000
26.000
12.500
1.500
22.000
ACTIU
Actiu no corrent
Aplicacions informàtiques
Amortització Acumulada
Terrenys
Mobiliari
Equips informàtics
Amortització Acumulada
Immobilitzat Material
Inversions financeres
permanents
PASSIU + PATRIMONI NET
Patrimoni net
25.000 Capital
(17.500) Reserves
80.000 Pèrdues i Guanys
40.000
60.000 Passiu No Corrent
(37.000) Deutes a llarg termini
150.000
10.000
14.000
40.000
17.500
Actiu Corrent
Passiu Corrent
Mercaderies
Efectes descomptats
Efectes comercials a cobrar
Interessos a cobrar
Clients
Crèdits concedits curt termini
27.000
12.000
12.500
1.500
26.000
10.000
Bancs
22.000 Remuneracions pendents de
pagament
8.500
Interessos a pagar
1.000
TOTAL ACTIU
Deutes per efectes descomptats
Interessos anticipats
Creditors
Hisenda Pública creditor
Seguretat Social creditor
Proveïdors
279.000 TOTAL PASSIU+PATRIMONI
NET
12.000
3.000
4.500
3.000
9.000
24.000
279.000
4. Anotar en els quadres que s’adjunten la següent informació d’aquest exercici comptable:
Import del Net Patrimonial
174.000€
Import del Cost de les Vendes
21.500€
Import del Resultat d’Explotació
15.500€
Import del Resultat de l’exercici
14.000€
11. BIBLIOGRAFIA
Horngren, Charles T. et al. Introduction to Financial Accounting. 9th ed. Upper Saddle River,
NJ: Prentice Hall, 2006.
Rosanas Martí, Josep M., and Eduard Ballarín Fredes. Contabilidad Financiera I: Introducción a
La Contabilidad. Ed rev y corr de acuedo con el Plan General de Contabilidad del 20 diciembre
1990 ed. Bilbao: Desclée de Brouwer, 1991.
Serra, Vicente, Begoña Giner Inchausti, and Eduardo Vilar Sanchis. Sistemas De Información
Contable :Una Introducción a La Contabilidad. 2ª ed. Valencia: Tirant lo Blanch, 1996.
Stickney, Clyde P. et al. Financial Accounting :An Introduction to Concepts, Methods, and Uses.
13th ed. Mason, OH, USA: South-Western Cengage Learning, 2010.