Solucionari Tecnologia 1 ESO

Solucionari
Tecnologia 1 ESO
Autors: Joan Joseph i Gual, Francesc Garófano i Montoro, Roger Hoyos Garcia i Jaume
Garravé i Berengué
Editor del projecte: Irene Noguer
Editor: Carme Bolós
Fotografies: Age fotostock, Getty Images, Lourdes Sogas, Joan Joseph
Il·lustració: Luís Bogajo
1
Unitat 1
Activitats
1. Descriu breument una necessitat bàsica i dues secundàries. Indica, per a
cadascuna d’elles, alguna solució concreta que tu coneguis.
Necessitat
Bàsica / secundària
Solució
Resposta oberta.
2. Què tenen en comú l’artesania i la tècnica?
Tant l’artesania com la tècnica construeixen objectes o elaboren productes.
3. En què es diferencien l’artesania i la tècnica?
Artesania i tècnica es diferencien en la manera de treballar. A l’artesania només
intervé una persona o un grup reduït de persones i a la tècnica intervenen moltes
persones. A l’artesania s’utilitzen eines manuals o senzilles i a la tècnica s’utilitza gran
quantitat de maquinària.
4. Escriu la teva opinió sobre els productes tecnològics de que disposem avui
dia, sobre quina és la seva utilitat i si creus que tots ells són necessaris.
Resposta oberta.
5. Escriu dos exemples d’activitats científiques i indica quin és l’objectiu que
persegueixen cadascuna d’elles.
Activitat científica
Objectiu
Resposta oberta.
2
6. Escriu dos exemples d’activitats tecnològiques i indica quin és l’objectiu que
persegueixen cadascuna d’elles.
Activitat tecnològica
Objectiu
Resposta oberta.
7. Actualment s’utilitza molt el terme tecnociència. Sabries justificar-ne el
perquè?
Actualment s’utilitza molt el terme tecnociència perquè cada dia és més difícil
distingir entre les activitats científica i tecnològica ja que a les universitats hi ha
tecnòlegs i a les indústries científics.
8. Per què la tecnologia està tant relacionada amb el medi natural? Posa un
parell d’exemples.
Perquè és del medi natural d’on obtenim les primeres matèries i on aboquem els
residus.
Exemples: els boscos d’on obtenim la fusta i el mar o aboquem residus.
9. L’activitat tecnològica és sempre positiva? Justifica la teva resposta i posa
algun exemple.
Resposta oberta.
L’activitat tecnològica pot ser positiva o negativa, depenent de l’ús que se li dóna.
10. Creus que és necessari tenir coneixements bàsics de tecnologia? Justifica la
teva resposta.
La resposta hauria de ser afirmativa i la justificació hauria de ser la necessitat de
conèixer els productes tecnològics per tal de poder-los valorar i usar adequadament.
11. La principal eina de treball en ciència es diu mètode científic.
científic Com es diu la
principal eina de treball en tecnologia?
Procés tecnològic.
3
12. Indica, de forma ordenada, quines són les fases en què es desenvolupa
l’activitat tecnològica.
Projecte, construcció i avaluació.
13. Què creus que passaria si el procés tecnològic s’iniciés amb la fase de
construcció?
Resposta oberta.
Una possible resposta podria ser que ens trobaríem amb problemes no previstos i
que potser no ho podríem solucionar.
14. Què creus que passaria si en el procés tecnològic no es dugués a terme la
fase d’avaluació?
Resposta oberta.
Una possible resposta podria ser que no tindríem informació per millorar els
productes.
15. Ordena convenientment (posant el número corresponent a la casella del
mig), els documents que han de formar part de les memòries dels teus
projectes i indica breument quin hauria de ser-ne el contingut:
Document
Plànols
Ordre
5
Pla de treball
6
Portada
1
Avaluació
7
Índex
2
Objectiu i condicions
3
Disseny
4
Contingut
Tots els dibuixos, esbossos, croquis, esquemes,
etc., necessaris per poder fer la construcció.
El llistat ordenat de les tasques a realitzar. També
pot incloure un llistat de peces a construir abans
de muntar.
Títol del projecte, noms i cognoms dels
components del grup de treball, el curs, el grup i
la data de lliurament.
L’explicació de les proves de funcionament, la
valoració personal i les propostes de millora.
Els noms dels diferents apartats i la pàgina on es
troben.
L’explicació del què es vol aconseguir i quines
característiques ha de tenir.
L’explicació de la solució definitiva que hem
decidit.
4
Activitats finals d’avaluació
1. Relaciona els textos de l’esquerra amb els conceptes que hi ha a sota i escriulos a la casella corresponent.
Artesania Tècnica
Tecnologia
Ciència
Medi natural
Procediment de fabricació que requereix la Tècnica
participació d’un grup nombrós de
persones i la utilització de maquinària
complexa.
Permet entendre fenòmens físics i naturals. Ciència
Permet satisfer les necessitats de les Tecnologia
persones aplicant el coneixement científic.
Podem obtenir materials o abocar els Medi natural
residus.
Permet satisfer les necessitats de les Artesania
persones amb la participació d’una sola
persona i amb eines senzilles.
2. Indica si les necessitats següents són bàsiques o secundàries i si hi ha algun
producte tecnològic que les pugui satisfer.
Necessitat
Bàsica / secundària
Informar-se del que passa al Secundària
nostre voltant i al món en
general.
Practicar un esport d’equip.
Secundària
Producte tecnològic
Televisió, satèl·lit de
comunicacions, ...
Pilota, porteria, cistella,
calçat esportiu, ...
Cadira, butaca, llit, ...
Roba d’abric...
Bàsica
Descansar.
Tenir bona salut evitant Bàsica
refredar-se.
Alimentar-se correctament Bàsica
per poder mantenir una
activitat diària.
Cereals, fruites, peix,
qualsevol tipus d’aliment
senzill o elaborat...
Avió, ferrocarril, vaixell, ...
Desplaçar-se a llargues Secundària
distàncies amb rapidesa,
comoditat i seguretat.
5
3. Indica si són certes o falses les afirmacions següents. Justifica raonadament
la teva resposta.
Afirmació
Certa / falsa
El procés tecnològic consta de
tres fases: projecte – construcció – Falsa
avaluació. Sempre cal realitzar
totes les fases encara que no
sempre es facin en el mateix
ordre.
El desconeixement dels productes
tecnològics pot provocar por a la Certa
seva utilització.
Ciència i tecnologia són activitats
que es desenvolupen molt Falsa
actualment però que tenen
poques coses en comú.
Justificació
Sempre s’han de fer en el mateix
ordre.
Tenen moltes coses en comú i es
relacionen molt intensament.
Avui en dia difícilment existiria la
tecnologia sense la ciència, de la Certa
mateixa manera que la ciència no
podria existir sense la tecnologia.
L’artesania és una activitat
històrica que avui en dia ja no Falsa
existeix
perquè
ha
estat
substituïda per la tècnica.
Avui dia encara hi ha artesans i
processos artesanals.
4. Imagina’t que et cal construir un objecte, com ara una capsa per contenir
llapis, retoladors, etc. i així tenir-los ordenats i recollits a la teva taula
d’estudi. Redacta, segons el teu criteri, els objectius i les condicions que ha
de tenir i relaciona ordenadament tots els passos del procés tecnològic que
et caldria seguir per aconseguir fer la capsa. Proposa alguna solució.
Resposta oberta.
6
Unitat 2
Activitats
1. Quina és la funció de les TIC?
Les TIC són les tecnologies de la informació i la comunicació basades en la
microelectrònica, la robòtica, la informàtica i les xarxes de comunicacions que
possibiliten l’accés a molta informació i faciliten la comunicació entre les persones.
2. Esmenta cinc exemples d’aparells, dispositius o serveis basats en les TIC.
a) Ordinador
b) Telèfon mòbil
c) Robots
d) Satèl·lits de comunicacions
e) plataformes digitals de televisió
Etcètera.
3. Quins canvis estan provocant les tecnologies de la informació i la
comunicació en la nostra societat?
Els sistemes de treball, la manera de relacionar-nos, els mètodes d’aprenentatge, la
forma d’accedir a la cultura... En resum, aquestes noves tecnologies estan modificant
els nostres hàbits i la nostra manera de viure.
4. Com consideres els canvis que les TIC estan causant en la societat i en les
persones, positius o negatius? Per què?
Resposta oberta.
5. Escriu algun exemple de canvi que les TIC provoqui o hagi provocat en la
teva família i comenta’n els avantatges i els inconvenients.
Resposta oberta.
7
6. Busca informació sobre un aparell o dispositiu de nova aparició al mercat i
descriu-ne les característiques següents:
Resposta oberta.
Un possible exemple seria:
Telèfon mòbil IPhone 4
Trucar per telèfon, fer fotografies, enregistrar
vídeo, escoltar música, navegar per Internet,
reproduir vídeos, GPS, mapes...
Semblant a un telèfon mòbil tàctil tradicional.
Vídeotrucada FaceTime, Pantalla Retina
960x640,
multitasca
millorada,
major
autonomia, enregistrament vídeo HD, correu
electrònic millorat, noves aplicacions, etc.
L'iPhone 4 és un telèfon molt potent, versàtil i
intuïtiu amb noves prestacions, com la
multitasca, les vídeotrucades FaceTime, el
correu electrònic i aspectes de seguretat
millorats.
Un preu elevat i una mida un xic gran.
Nom de l’aparell o dispositiu
Per a què serveix?
Com funciona?
Quines novetats incorpora?
Quins avantatges ens aporta?
Quins inconvenients té?
7. Què entenem per sistema informàtic?
El sistema informàtic és el conjunt d’elements necessaris per realitzar el tractament
automàtic de la informació.
8. Com s’anomena el conjunt d’elements físics del sistema informàtic?
Maquinari o hardware.
9. Com s’anomena el conjunt de programes que controlen el maquinari i el fan
funcionar?
Programari o software.
10. Assenyala amb una creu si els elements relacionats en la taula següent
pertanyen al maquinari o al programari d’un sistema informàtic.
Element
Maquinari
X
X
Disc dur
Ratolí
Joc d’ordinador
Programari
X
8
X
X
Altaveus
Gravadora DVD
Navegador d’Internet
Microsoft Word
Teclat
Impressora
Monitor
Programa de dibuix
Xips
X
X
X
X
X
X
X
11. Quins són els tres components més importants del maquinari d’un sistema
informàtic que són presents als ordinadors?
a) El microprocessador.
b) La memòria.
c) Els perifèrics.
12. Defineix amb les teves paraules què és un ordinador.
L’ordinador és una màquina electrònica digital que permet el tractament automàtic
d’informació mitjançant programes. És a dir, rep i processa dades per convertir-les en
informació útil.
13. Quina és la funció del microprocessador en un ordinador?
Coordina totes les operacions del sistema informàtic. Actua com a centre de control
i és el cervell de l’ordinador.
14. Completa aquest diagrama de blocs d’un ordinador posant els noms que hi
falten:
15. Si comparéssim un ordinador amb una persona, quina part del nostre cos
seria el microprocessador? Raona la teva resposta.
El cervell.
16. Al microprocessador també se’l coneix amb el nom de CPU. Què signifiquen
aquestes sigles?
CPU, unitat central de processament. En anglès, Central Process Unit.
9
17. Per què un ordinador necessita disposar de memòria interna?
Perquè és on s’emmagatzemen els programes i les dades de manera temporal
mentre funciona l’ordinador.
Exemple: la memòria RAM.
18. Un ordinador podria funcionar sense disc dur? Raona la resposta.
Sí, perquè el disc dur és un dispositiu de memòria externa on s’emmagatzemen els
programes i la informació de manera permanent. No és un element estrictament
imprescindible perquè funcioni l’ordinador.
19. Per a què s'utilitza la memòria externa?
Per emmagatzemar la informació (dades, programes, arxius, etc.) de manera
permanent.
Exemples: discs durs, memòries USB, targetes de memòria, CD-ROM’s, DVD’s...
20. Escriu tres exemples de dispositius de memòria externa.
a) Disc dur
b) Memòria USB
c) DVD, CD-ROM
Etcètera.
21. Què són els perifèrics?
perifèrics
Els perifèrics són els elements externs a l’ordinador que permeten la comunicació
entre l’ordinador i l’usuari.
22. Segons la seva funció, els perifèrics es classifiquen en tres grups. Quins són?
a) Perifèrics d’entrada.
b) Perifèrics de sortida.
c) Perifèrics d’entrada-sortida.
23. Escriu a l'etiqueta corresponent el nom dels perifèrics d’entrada següents:
Teclat
Joystick
10
Micròfon
Webcam
Escàner
Ratolí
24. Identifica els perifèrics de sortida següents i escriu el seu nom a l’etiqueta
corresponent.
Altaveus
Projector
Monitor
Plòter
25. Escriu tres exemples de perifèrics d’entrada-sortida:
a) Disc dur.
b) Monitor tàctil.
c) Regravadora CD-DVD.
26. Què entenem per programa?
programa
Un programa és un conjunt de dades i instruccions que, executats automàticament
per l’ordinador, en controla el funcionament i realitza un procés de tractament de la
informació.
27. Completa l’enunciat següent:
El sistema binari és el sistema de numeració que utilitzen internament els
ordinadors. Es tracta d’un sistema que utilitza únicament: dos dígits, 0 o 1,
anomenats bit.
28. Quants megabytes (MB) són 4096 KB?
4MB
11
Impressora
29. Ordena, de més petit a més gran, els valors de memòria següents:
1600 KB
1
2
3
4
600 MB
1 GB
1020 MB
1600 kB
600 MB
1020 MB
1 GB
30. Quin fitxer ocupa més memòria: dibuix.jpg (1230 KB) o cançó.mp3 (1,2 MB)?
El fitxer dibuix.jpg (1230 kB) és el que ocupa més memòria. El fitxer cançó.mp3
ocupa 1228,8 kB (1,2 MB).
31. Explica per a què serveix el sistema operatiu.
El sistema operatiu és un conjunt de programes que controlen el funcionament del
maquinari i fan possible la comunicació entre l’usuari i l’ordinador a través dels
perifèrics.
32. Escriu alguns exemples de sistemes operatius.
Windows, Linux, Linkat i Mac OS són exemples de sistemes operatius.
33. Completa l’enunciat següent:
El sistema operatiu Windows és el més popular i utilitzat. Proporciona un
entorn gràfic multiusuari (permet treballar a diverses persones amb el mateix
ordinador) i multitasca , és a dir, que pot executar diversos programes
simultàniament). Utilitza finestres i quadres de diàleg per intercanviar
informació amb l’ordinador.
34. Quins avantatges té el sistema operatiu Linkat?
Linkat
El Linkat és un paquet informàtic en català gratuït basat en el sistema operatiu Linux i
programari lliure. Conté aplicacions y programes educatius.
35. Enumera unes quantes operacions bàsiques de gestió i manteniment de
l’ordinador que permet dur a terme el sistema operatiu.
Executar programes, creació, moviment i còpia de carpetes i arxius; exploració, còpia
i formatació de discos; control de perifèrics i dispositius multimèdia, etc.
12
36. Esmenta unes quantes operacions de gran utilitat que el sistema operatiu
ens permet de fer.
Executar o iniciar programes, explorar el disc, cercar arxius, treballar amb finestres,
crear carpetes, copiar i moure arxius i carpetes, etc.
37. Explora el disc dur d’un ordinador i esbrina la capacitat total, l’espai
utilitzat i l’espai lliure.
a) Capacitat del disc dur:
b) Espai ocupat:
c) Espai lliure:
Resposta oberta.
38. Explica què és una carpeta,
carpeta què pot contenir i per a què serveix.
La carpeta és una zona de la memòria externa que pot contenir arxius o altres
carpetes. Permet organitzar tots els arxius continguts en un disc. Per identificar-les i
afavorir la seva localització se’ls assigna un nom.
39. Utilitza l’explorador del sistema operatiu i localitza la carpeta Els meus
Documents o simplement Documents. Respon a les preguntes següents:
a) Quantes subcarpetes hi ha en aquesta carpeta?
b) Escriu el nom de les més importants i explica quin tipus d’arxius contenen.
c) Quants arxius hi ha a la carpeta de música? I a la d’imatges?
Resposta oberta.
40. Utilitza l’ajuda (F1) per trobar informació sobre com buscar un arxiu o
carpeta en l’equip i explica de forma resumida com fer-ho.
Resposta oberta.
Activitats finals d’avaluació
1. Quan parlem de les TIC ens estem referint a:
a) Les tecnologies de la informàtica i la comunicació.
b) Les tecnologies d’Internet i les comunicacions.
c) Les tècniques de la informàtica i el computadors.
d) Les tecnologies de la informació i la comunicació.
13

2. Al conjunt d’elements necessaris per realitzar el tractament automàtic de la
informació l’anomenem:
a) Informàtica.
b) Maquinari.
c) Sistema informàtic.

d) Ordinador.
3. Per processar informació automàticament cal disposar, principalment, de
dos recursos:
a) Maquinari i Internet.
b) Tecnologies de la informació i de la comunicació.
c) Sistema informàtic i perifèrics.

d) Ordinadors i programes.
4. La màquina electrònica digital que permet el tractament automàtic
d’informació mitjançant programes rep el nom de:
a) Ordinador.

b) Hardware.
c) Sistema informàtic.
d) Perifèric.
5. Completa les frases següents:
El maquinari (hardware) comprèn tots els elements físics d’un sistema
informàtic.
El programari (software) és la part lògica del sistema informàtic, és a dir, el
conjunt de programes que controlen el maquinari i el fan funcionar.
6. Els components més importants que constitueixen el maquinari d’un sistema
informàtic i que són presents als ordinadors són tres:
a) El microprocessador.
b) La memòria.
c) Els perifèrics.
14
7. Assenyala amb una creu si els elements relacionats en la taula següent
pertanyen al maquinari o al programari d’un sistema informàtic.
Element
Maquinari
Monitor
Programari
X
X
Teclat
Navegador
X
X
Joc d’ordinador
Memòria USB
X
Processador de textos
X
Ratolí
X
X
X
Impressora
Càmera web
Sistema operatiu
X
Disc dur
X
8. La memòria on s’emmagatzemen els programes i les dades de manera
temporal mentre funciona l’ordinador s’anomena:
a) Memòria interna o principal, tipus RAM.

b) Memòria externa (RAM).
c) Memòria USB.
d) Memòria de l’ordinador (ROM).
9. Observa els elements de la taula següent i assenyala amb una creu de quin
tipus de perifèric es tracta.
Perifèric
Teclat
Càmera web
Entrada
Sortida
X
X
Monitor
X
Disc dur
Ratolí
X
X
Impressora
Joystick
X
X
Altaveus
Micròfon
X
X
Memòria USB
Escàner
Entrada/Sortida
X
X
Pantalla tàctil
X
15
10. Assenyala amb una creu si les frases següents són certes o falses:
a) Les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) són les
tecnologies basades en la microelectrònica, la robòtica, la informàtica i
les xarxes de comunicacions. Cert
b) La informàtica és la ciència que estudia el tractament automàtic i
racional de la informació mitjançant l’ús d’ordinadors. Cert
c) L’ordinador és un programa electrònic digital que permet el tractament
automàtic d’informació. És a dir, rep i processa dades per convertir-les en
informació útil. Fals
d) El programari (en anglès, hardware)
hardware és el conjunt de programes que
controlen l’ordinador i el fan funcionar. Fals
e) Els components físics més importants que constitueixen el programari
d’un ordinador són tres: el microprocessador (CPU), la memòria i els
perifèrics. Fals
f) Els perifèrics de sortida més importants són el monitor, el disc dur, la
impressora, el teclat i el ratolí. Fals
g) La memòria és el suport físic on s’emmagatzema la informació. Es poden
distingir, bàsicament, dos tipus: la memòria interna o principal i la
memòria externa. Cert
11. Ordena, de més gran a més petit, els valors de memòria següents:
1600 kB – 3800 MB – 1 GB – 1020 MB
1
2
3
4
3800 MB
1 GB
1020 MB
1600 kB
12. El conjunt de programes que controlen el funcionament del maquinari i fan
possible la comunicació entre l’usuari i l’ordinador a través dels perifèrics
s’anomena:
a) Programari.
b) Sistema operatiu.

c) Software.
d) Aplicacions.
13. Anomena cinc operacions bàsiques del sistema operatiu:
Resposta oberta. A tall d’exemple podria ser:
16
a) Executar o iniciar programes.
b) Explorar el disc.
c) Cercar arxius.
d) Copiar i moure arxius.
e) Crear carpetes.
Etcètera.
17
Unitat 3
Activitats
1. Per a què s’utilitza bàsicament un processador de textos?
Un processador de textos serveix, bàsicament, per escriure, imprimir i emmagatzemar
documents. Utilitzat en un ordinador, fa la funció d’una màquina d’escriure molt
avançada.
2. A quin aparell tradicional han substituït l’ordinador i el processador de
textos?
A la màquina d’escriure.
3. Escriu uns quants exemples de processadors de textos que s’utilitzin
actualment.
Microsoft Word i OpenOffice Writer són exemples de processadors de textos molt
utilitzats. Tanmateix, cada cop són més populars i emprats els processadors de
textos en línia, com ara Google Docs.
4. Esmenta uns quants avantatges destacats dels ordinadors i els processadors
de textos respecte de les màquines d’escriure convencionals en la creació
de documents de text.
Seleccionar, esborrar, copiar i moure text; donar format al text: tipus de lletra, mida,
color, espais entre línies, justificar marges, etc.; inserir imatges i sons; revisar i corregir
l’ortografia; desar el document; imprimir-lo repetides vegades...
5. Comenta algun cas en què la màquina d’escriure sigui més útil que
l’ordinador.
Hi ha diversos casos en què es fa ús de la màquina d’escriure, com ara omplir un
formulari en format paper, etcètera.
18
6. Per a cada operació, assenyala si és possible executar-la amb una màquina
d’escriure convencional, amb un ordinador + processador de textos o amb
tots dos.
Operació
Màquina d’escriure
convencional
Ordinador + Processador
de textos
X
X
Escriure text.
Esborrar text.
X
Desar el document.
X
Obtenir una còpia en
paper.
Imprimir moltes còpies.
X
X
X
Verificar l’ortografia.
X
Corregir els errors.
X
Alinear paràgrafs.
X
Omplir un formulari en
format paper.
Inserir imatges.
X
Escriure text en dos
colors.
Canviar mida lletra.
X
X
X
X
Tipus de lletra diversos.
X
7. Escriu cinc funcionalitats bàsiques dels processadors de textos.
Els processadors de textos tenen diverses funcionalitats, entre elles:
a) Crear un document i inserir-ne text.
b) Desar i obrir un document.
c) Seleccionar i esborrar text.
d) Copiar i moure text .
e) Donar format al text i als paràgrafs.
Etcètera.
8. En un processador de textos, per fer operacions amb el text, com ara
esborrar-lo, copiar-lo o moure’l, primer cal seleccionar-lo.
9. Quina diferència hi ha entre copiar text i moure text?
Copiar text és copiar (o duplicar) un fragment de text a un altre lloc del mateix
document o a un document diferent. En canvi, moure text és traslladar el fragment
de text a una altra part del mateix document o a un de diferent.
19
10. Explica com es pot copiar un fragment de text en un document.
Per copiar un fragment de text, primerament es selecciona i a continuació s’escull
l’opció copia. Per últim es situa el cursor en el lloc del document on es vol copiar i es
tria l’opció enganxa. És a dir, aquesta operació requereix dues accions del programa:
copiar i enganxar.
11. Què s’entén per donar format al text?
Canviar alguns atributs del text: tipus de lletra, mida, color, estil (negreta, subratllat,
cursiva), etc.
12. Quines accions podem fer en un processador de textos per donar format als
paràgrafs?
Alineació dels paràgrafs (alinear el text amb el marge esquerra o dret, centrar-lo o bé
distribuir-lo uniformement entre els dos marges laterals), canviant l'interlineat (espai
entre línies), establir una sagnia (espai en blanc amb què sol començar la primera
ratlla d'un paràgraf)...
13. Assenyala els diferents atributs de text del document representat a la
imatge.
14. Quina utilitat tenen les capçaleres i els peus de pàgina en un document?
Les capçaleres i els peus de pàgina són àrees dels marges superior i inferior de cada
pàgina d’un document on podem inserir text i gràfics perquè hi apareguin
automàticament a totes les pàgines. Per exemple, permet afegir-hi la numeració de
les pàgines, l’hora i la data, un logotip, el títol del document, el nom d’un arxiu, el
nom de l’autor, etc.
20
15. Indica, per a cada cas, el tipus d’alineació dels exemples següents:
a)
c)
L’ordinador és un dels invents
més rellevants del darrer
mil·lenni.
L’ordinador és un dels invents
més rellevants del darrer
mil·lenni.
b)
d)
L’ordinador és un dels invents
més rellevants del darrer
mil·lenni.
L’ordinador és un dels invents
més rellevants del darrer
mil·lenni.
a) Alineació centrada.
b) Alineació a la dreta.
c) Alineació justificada.
d) Alineació a l’esquerra.
16. Escriu uns quants tipus d’objectes que els processadors de textos actuals
permetin inserir en els documents.
Imatges, gràfics, dibuixos, fotografies, quadres de text, taules, sons, seqüències de
vídeo, fórmules, etc.
17. Utilitza un ordinador i un processador de textos per escriure el document
que es reprodueix a sota. Procura respectar tots els atributs de text i de
paràgraf perquè l’acabat final sigui semblant al que se’t mostra. Recorda fer
la revisió ortogràfica i gramatical per evitar-ne cometre errors d’escriptura.
L’ordinador i el processador de textos
L’ordinador pot ser considerat, sens dubte, un dels invents més rellevants del
darrer mil·lenni, tant per la seva repercussió tecnològica com per la transformació
social que ha provocat.
En l’actualitat, els ordinadors i la informàtica s’utilitzen per resoldre gran
quantitat de problemes i s’apliquen a la pràctica totalitat de les àrees del
coneixement, essent el seu camp d’aplicació molt ampli: comercial i de gestió,
tècnic i científic, industrial, educatiu, mèdic, militar, financer, entreteniment i oci,
intel·ligència artificial, etc.
En la comunicació escrita, l’ús de l’ordinador i la informàtica, també ha suposat
un important avenç tecnològic. Els programes informàtics de processadors de
textos han contribuït espectacularment i eficaç a la creació de documents.
Nom alumne/a: .............................................
Escola/Institut: .............................................
Grup: .......................
Data: ........................
Resposta lliure.
21
18. Cita diferents suports o sistemes on cercar informació.
Els suports on localitzar la informació poden ser diversos: paper, CD-ROM, DVD,
targetes de memòria, Internet, etc.
19. Comenta, segons la teva opinió, per què Internet s’ha convertit en la font i
el suport principal on localitzar informació de qualsevol tipus. Quins
avantatges aporta?
Resposta oberta.
20. D’Internet se’n parla força i, a més, segur que és una paraula molt present
en el teu vocabulari. Com li explicaries, a una persona que no n’ha sentit a
parlar mai, què és Internet?
Internet és una gran xarxa de comunicacions que posa en contacte milions de
sistemes informàtics, repartits per tot el món. Ofereix serveis com ara el correu
electrònic, el xat, la navegació per pàgines web, la transmissió i descàrrega de fitxers,
els blocs, l’accés remot a altres ordinadors i els jocs en línia.
21. Quin és el servei més popular d’Internet? Per a què serveix?
El WWW o web és un dels serveis més populars d’Internet que ens permet navegar
per la xarxa.
22. Què signifiquen les sigles WWW?
WWW (World Wide Web).
23. A les pàgines d’Internet, enllaçades entre elles, que contenen informació en
format de text, gràfic, so, vídeo, animacions i altres recursos multimèdia, les
anomenem: pàgines web.
24. Explica què són els navegadors i per a què els fem servir.
Per accedir-hi a un lloc d’Internet cal fer servir un programa anomenat navegador.
25. Escriu el nom d’alguns navegadors coneguts i molt utilitzats.
Els navegadors més populars són Internet Explorer, Firefox, Chrome, Safari i Opera.
22
26. Per què són molt útils els cercadors?
Perquè són webs dissenyats específicament per facilitar les adreces d’altres pàgines
web relacionades amb el tema o la paraula objecte de recerca.
27. Escriu cinc instruments útils de cerca i selecció d’informació a través
d’Internet.
a) Cercadors.
b) Diccionaris en línia.
c) Enciclopèdies en línia.
d) Traductors.
e) Diaris digitals.
Etcètera.
28. Amb l’ajuda d’un navegador, consulta els webs de la taula i, a continuació,
acaba d’omplir-la amb una breu ressenya de la temàtica i el contingut de
cada pàgina web.
URL o adreça web
www.edu365.cat
Temàtica del web
Educació
www.mnactec.cat
Museus
www.comediants.com
Teatre i espectacles
www.xtec.cat
Educació
www.vilaweb.cat
Diari digital
www.auladetecnologia.com
Ensenyament de la
Tecnologia
www.meteo.cat
Informació meteorològica
23
Contingut
Web d’educació del
Departament d’Ensenyament
amb notícies, recursos,
aplicacions, programes,
documentació, informació,
enllaços, etc. sobre diverses
matèries d’educació, tant
d’infantil i primària com d’ESO
i batxillerat.
Web del Museu de la ciència i
la tècnica de Catalunya amb
informació del museu,
serveis, recursos educatius,
exposicions i documentació.
Web de la companyia de
teatre Comediants.
Web de la xarxa telemàtica
educativa de Catalunya amb
informació, notícies, recursos,
etc. per a docents.
Diari digital VilaWeb.
Web de recursos, materials i
propostes de treball per a la
docència de les TIC i la
Tecnologia a secundària.
Web del Servei meteorològic
de Catalunya.
29. Consulta una enciclopèdia o un diccionari en línia a Internet i cerca la
definició de:
Hipertext: és un sistema d'organització de la informació basat en la possibilitat de
moure's per dins d'un text i cap a textos diferents per mitjà de paraules clau.
Web 2.0: el terme Web 2.0 (emprat des del 2006 fins a l’actualitat) s’associa
habitualment amb les aplicacions web que faciliten la compartició interactiva
d’informació, el disseny centrat en l’usuari i la col·laboració dins el World Wide Web.
Alguns exemples del Web 2.0 serien les comunitats basades en web, les xarxes socials,
els llocs de P2P, els wikis i els blocs. Un lloc Web 2.0 permet als seus usuaris
interactuar amb altres usuaris o canviar el contingut del lloc; en front dels llocs web
no interactius on els usuaris es limiten a mirar passivament la informació que se'ls
proporciona.
Activitats finals d’avaluació
1. El programa que serveix per escriure, imprimir i emmagatzemar documents
s’anomena...
a) Editor de textos.
b) Màquina d’escriure electrònica.
c) Ordinador.

d) Processador de textos.
2. El processador de textos permet donar format als textos, és a dir, establir el
tipus de lletra, el format i l’alineació dels paràgrafs, etc.
3. Quina de les operacions següents no podrem fer amb un processador de
textos?
a) Copiar i moure text.
b) Verificar l’ortografia.
c) Copiar i moure un arxiu.

d) Emmagatzemar documents.
4. Completa les frases següents:
En un processador de textos la tecla Enter (o tecla de retorn) només s’ha
d’utilitzar per fer un punt i a part al final d’un paràgraf.
L’opció Anomena i desa del processador de text ens permet desar un
document amb el nom que vulguem i en qualsevol carpeta o unitat.
24
Les accions Retalla i Enganxa del processador de text permeten moure text.
5. Relaciona els atributs de text i de paràgraf de l’esquerra amb els exemples
de la dreta.
Negreta
Cursiva
Tipus de lletra
Mida de lletra
Subratllat
•
•
•
•
•
Alineació a la dreta •
Color
•
• Internet és una gran xarxa de comunicacions
• Internet és una gran xarxa de comunicacions
• Internet és una gran xarxa de comunicacions
• Internet és una gran xarxa de comunicacions
Internet és una gran xarxa de comunicacions
•
• Internet és una gran xarxa de comunicacions
• Internet és una gran xarxa de comunicacions
6. Quina de les adreces web següents no correspon a un cercador d’Internet?
a) www.yahoo.es
b) www.cercaweb.cat

c) www.google.com
d) www.altavista.es
7. Digues si les frases següents són certes (C) o falses (F):
a) El processador de textos és una màquina que serveix per escriure,
imprimir i emmagatzemar documents. Fals
b) L’alineació justificada és una opció del processador de textos que
permet deixar el text ben alineat a tots dos costats del document. Cert
c) El corrector ortogràfic és una utilitat molt interessant dels processadors
de textos que ens permet de verificar l’ortografia del text. Cert
d) Els suports on localitzar la informació poden ser diversos: paper, CDROM, DVD, Internet, etc. Cert
e) Internet és una gran xarxa de navegadors que posa en contacte milions
de sistemes informàtics repartits per tot el planeta. Fals
f) El WWW és un sistema d’ordinadors enllaçats entre ells, pàgines web,
que contenen informacions en format de text, gràfics, sons, vídeos,
animacions i altres recursos multimèdia. Fals
8. Un navegador és...
a) Un cercador d’Internet.
b) Una aplicació per cercar informació.
c) Un sistema de pàgines web.
d) Un programa per accedir a llocs web.
25

9. Una de les opcions següents no correspon a un atribut de text o de paràgraf.
Quina?
a) Desar.

b) Negreta.
c) Alineació centrada.
d) Tipus de lletra.
10. Classifica els diferents instruments de cerca i selecció d’informació a través
d’Internet de la taula següent. Per a cada opció, fes una creu (X) en la
columna que correspongui.
Instruments de cerca i
selecció d’informació
www.lycos.es
Cercador
Diccionari o
enciclopèdia
Traductor
X
http://dlc.iec.cat/
X
www.vilaweb.com
www.cercat.com
X
X
www.avui.cat
X
www.enciclonet.net
www.excite.com
Diari digital
X
X
www.internostrum.com
X
www.elperiodico.cat
X
http://translate.google.com
X
26
Unitat 4
Activitats
1. Fixa’t en la teva aula de tecnologia i fes una breu descripció (on està, com és,
què hi ha...) de cadascuna de les zones:
Zona de disseny i experimentació:
Zona de construcció i muntatge:
Zona de magatzem:
Instal·lació elèctrica:
Instal·lació d’aigua:
Instal·lació de xarxa:
Resposta oberta.
2. Quina és la diferència fonamental entre una eina manual i una màquina
eina?
Les màquines eina incorporen un motor elèctric mentre que una eina manual no en
porta.
3. Quins avantatges creus que aporten les màquines eina respecte a les
manuals quan es tracta de fer la mateixa operació?
Les màquines eina permeten fer les operacions amb més rapidesa i menys esforç
que si s’utilitzen les eines manuals.
4. Tria dues normes d’ús i conservació de l’aula de tecnologia i raona per quins
motius cal respectar-les.
Resposta oberta.
Un exemple de resposta podria ser:
Norma d’ús i conservació
Motius per respectar-la
Utilitzar cada espai per a la funció que té Evitar fer malbé els equipaments de l’aula i
reservada.
aconseguir una feina ben feta.
27
5. Tria dues normes de seguretat de l’aula de tecnologia i indica quines
conseqüències pot haver-hi si no les respectem.
Resposta oberta.
Un exemple de resposta podria ser:
Norma de seguretat
Transportar els llistons i peces llargues en
posició vertical.
Conseqüències si no es respecta
Per evitar donar algun cop a algun company o
a algun objecte de l’aula.
6. Omple la taula amb el nom de les eines adequades per poder fer les
operacions que s’indiquen i enumera el material que es requereix en cada
cas.
Operacions
Eines
Marcar
Contrapunxó
Punta de marcar
Compàs
Mesurar
Regle, cinta mètrica, peu de rei...
Xerrac
Tallar
Foradar
Desbastar, ajustar i polir
Subjectar
Muntar i desmuntar
Serra d’arquet
Cúter
Barrina
Trepant de mà
Trepant de sobretaula
Raspa
Llima
Paper de vidre
Cargol de banc
Serjant
Alicates
Tornavís, claus, martells
28
Materials
Fusta, plàstic i metall
Plàstic i metall
Plàstic i metall
Fusta gruixuda
Fusta prima, plàstic i
metall
Paper, cartró, plàstic
Fusta i plàstic
Fusta, plàstic, metall
Fusta, plàstic, metall
Fusta
Plàstic, metall
Fusta, plàstic
Tots
Tots
Tots
7. Omple la fitxa següent amb l’eina que t’indiqui el teu professor/a:
Nom de l’eina:
Croquis:
Operacions que pot realitzar:
Materials sobre els quals pot treballar:
Normes d’ús i conservació:
Normes de seguretat:
Resposta oberta.
8. Realitza les mesures següents amb els instruments de mesura adequats en
cada cas i anota-les.
Resposta oberta tot i que la darrera columna hauria de contenir les respostes
indicades a la graella.
Per mesurar Amplada Alçada Longitud/gruix
Instrument de
mesura utilitzat
Porta
Cinta mètrica metàl·lica
Aula de
tecnologia
Cinta mètrica tèxtil
Taula de
treball
Cinta mètrica metàl·lica
Finestra
--------------------
Passadís
Cinta mètrica metàl·lica
Cinta mètrica tèxtil
29
9. Anota la lectura de la mesura del peu de rei en cadascun dels casos següents:
Mesura: 4,0 mm
Mesura: 7,5 mm
Mesura: 15,0 mm
Mesura: 18,8 mm
10. Utilitza el peu de rei per fer les mesures següents i anota-les:
a) El diàmetre d’una moneda d’euro
b) El gruix de la tija d’un tornavís
c) El diàmetre del forat d’una volandera
d) La fondària d’una caixeta petita
Resposta oberta.
30
Activitats finals d’avaluació
1. Indica si les situacions següents compleixen o no les normes d’ús i
conservació de l’aula de tecnologia. Indica-ho amb les paraules «SI»/«NO».
a) Polir un material a la zona de disseny i experimentació. NO
b) Netejar l’aula al final de cada classe. SI
c) Deixar les eines endreçades damunt dels bancs de treball perquè estiguin
disponibles pels companys/es de les classes següents. NO
2. Indica si les situacions següents compleixen o no les normes de seguretat de
l’aula de tecnologia. Indica-ho amb les paraules «SI»/«NO».
a) Portar un llistó de fusta en posició horitzontal des de la zona de
magatzem fins a la zona de construcció. NO
b) Anar corrent a endreçar les eines perquè està a punt d’acabar la classe.
NO
c) Subjectar un material amb les mans perquè el teu company/a el pugui
tallar millor. NO
3. Escriu el nom de l’eina adequada per poder realitzar les operacions següents:
Operació
Marcar un peça metàl·lica per a poder-la
tallar.
Marcar el centre d’un forat en una peça
metàl·lica.
Mesurar el diàmetre del forat d’una
femella.
Tallar un llistó de fusta.
Tallar un barra metàl·lica rodona de 12 mm
de diàmetre.
Polir les arestes d’un tros de fusta.
Foradar una peça d’acer.
Tallar una peça de forma complexa d’una
làmina de fusta de tablex de 5 mm de
gruix.
Doblegar un filferro de 2 mm de diàmetre.
Collar un cargol de cabota sisavada.
31
Eina
Punta de marcar
Contrapunxó
Peu de rei
Serra d’arquet
Serra d’arquet
Llima o paper de vidre
Trepant de sobretaula
Serra de vogir
Alicates
Clau fixa
4. Escriu la lectura del peu de rei que mostra aquesta imatge.
Mesura: 7,3 – 7,35 – 7,4 mm qualsevol seria vàlida.
5. Escriu el nom de cadascuna de les eines següents i de les operacions per les
quals n’és indicat el seu ús.
Eina
Serra de vogir
elèctrica
Eina
Operació
Tallar
Operació
Cargol de banc
Subjectar
Eina
Eina
Escaire
Serjant
Operació
Operació
Subjectar
Mesurar i
verificar
Eina
Eina
Barrina
Contrapunxó
Operació
Operació
Foradar
Marcar
Eina
Serra de vogir
manual
Eina
Xerrac
Operació
Tallar
Operació
Tallar
32
6. Relaciona ordenadament en una taula les operacions que cal fer i les eines
necessàries per construir una peça metàl·lica de 5 mm de gruix com la que es
mostra en el dibuix de sota, partint d’una barra de 30 x 5 mm.
60
10
15
30
5
0
ø1
30
15
Núm.
Operació
Eines
1
Marcar contorns
Regle, escaire, punta de
marcar
2
Marcar centre
del forat
Escaire, punta de marcar,
contrapunxó i martell
3
Foradar
Trepant de sobretaula,
mordassa i broca de 10
mm
4
Tallar contorns
Serra d’arquet i cargol de
banc
5
Polir contorns
6
Verificar
dimensions
Llima plana i cargol de banc
Regle
10
Normes de seguretat
Anar en compte de no
punxar-se amb la punta de
marcar
Anar en compte de no
punxar-se amb la punta de
marcar
Demanar permís al
professor/a, utilitzar les
ulleres protectores, recollir el
cabell, ajustar els punys de
les mànigues, subjectar bé la
peça amb la mordassa,
assegurar-se que el cable
elèctric queda fora de la
trajectòria de la broca, no
manipular la broca ni el
portabroques amb el trepant
connectat, no tocar la punta
de la broca tot just després
de fer el forat, desconnectarlo en acabar de foradar.
Subjectar bé la peça al cargol
de banc
------------------------------
33
Unitat 5
Activitats
1. Quina és la funció bàsica del dibuix tècnic?
La funció bàsica del dibuix tècnic és la de representar objectes, màquines,
edificacions i instal·lacions amb l’objectiu de proporcionar informació suficient per a
la seva anàlisi i/o la seva futura construcció i manteniment
2. Creus que seria possible la construcció d’edificis, màquines o instal·lacions
sense els plànols o els esquemes?
No seria possible ja que els plànols i/o els esquemes ens proporcionen la informació
necessària de com són els objectes, màquines, etc. i de les seves dimensions.
3. En quina part del procés tecnològic cal fer ús del dibuix tècnic? Per què?
Dins la fase de projecte, perquè és on cal fer el disseny on cal fer esbossos i croquis
per després realitzar els plànols definitius.
4. Les normes de dibuix fan possible la unificació de criteris a l’hora de realitzar
plànols i esquemes. Creus que això és important? Per què?
Que existeixin criteris comuns a l’hora de realitzar plànols i esquemes és molt
important ja que facilita l’intercanvi d’idees i d’informació entre tots els tècnics del
món.
5. Indica la funció dels estris de dibuix relacionats a continuació:
Estri
Regle graduat
Joc d’escaires
Compàs
Llapis
Retoladors
Funció
Mesurar i traçar segments rectilinis.
Traçar paral·leles i perpendiculars, a més d’angles de 45º, 60º,
etc.
Traçar arcs i circumferències.
Realitzar tota mena de dibuixos, especialment els esbossos i els
croquis, que són dibuixos a mà alçada.
La funció dels retoladors és la de dibuixar línies, arcs, etc. en
plànols definitius, que prèviament han estat fets a llapis.
34
6. De quins elements està format un joc d’escaires? Quina relació hi ha entre
ells?
De l’escaire i el cartabó. Per tal que formin un joc d’escaires la hipotenusa del cartabó
ha de ser de la mateixa longitud que el catet gran de l’escaire.
7. Indica dues accions que, al teu criteri, siguin necessàries per mantenir els
estris de dibuix en bon estat.
Tractar-los acuradament, guardar-los en un lloc adequat dins del seu estoig i netejarlos regularment.
8. Coneixes algun programa de dibuix assistit per ordinador? Si la resposta és
afirmativa indica quin és i en quina circumstància l’has conegut.
Resposta oberta.
9. Utilitzant els estris de dibuix corresponents, reprodueix en el requadre buit
el dibuix situat a sobre.
Instruccions
Reprodueix els dibuixos amb un llapis dur (2H). Després ressegueix el perfil de les
figures amb un llapis tou (HB o 2B) o passa el dibuix a tinta utilitzant els retoladors.
35
10. Representa les formes geomètriques següents, seguint les instruccions
indicades en cada cas.
a) Un triangle que tingui els costats de 30, 45 i 65 mil·límetres.
c
b
a
b
c
a
b) Un quadrat de 30 mil·límetres de costat.
a
a
36
c) Un rectangle de 25 per 50 mil·límetres.
b
a
b
a
d) Un hexàgon de 15 mil·límetres de costat.
a
5
R1
a
11. Utilitzant els estris de dibuix adients reprodueix tant exactament com
puguis, a la dreta i a partir de la indicació amb el punt «A», els dibuixos
següents:
A
A
A
A
37
A
A
12. Un camp de futbol fa 95 m de longitud per 55 d’amplada. Determina a
quines mides haurà de tenir en un dibuix si l’escala escollida és 1/500.
Longitud al dibuix: 95 000/500 = 190 mm
Amplada al dibuix: 55 000/500= 110 mm
13. En un mapa hi ha indicades dues ciutats que se sap que a la realitat estan
separades per 20 km en línia recta. Si sobre el paper mesurem una
separació, també en línia recta, de 50 mm, a quina escala ha estat realitzat
el mapa?
Escala del dibuix = 50 /20 000 000 = 1/ 400 000
14. En un plànol realitzat a escala 1/2,5 hi ha representada una peça en la que
no s’indica la seva longitud real. Mesurant la longitud de peça sobre el
dibuix resulta que mesura 90 mm de longitud. Quina haurà de ser la mida
de longitud real de la peça?
Longitud real = 90 mm x 2,5 = 225 mm
15. Omple els requadres buits de la taula següent amb els valors corresponents:
Escala
1/100
1/100
1/2,5
5/1
1/20
2/1
1/20
1/50
1/1
10/1
Mida real
2m
1,5 m
150 mm
1 mm
3m
18 mm
500 mm
2,50 m
6 mm
Mida en el dibuix
20 mm
15 mm
60 mm
5 mm
150 mm
36 mm
25 mm
50 mm
6 mm
5 mm
0,5 mm
38
16. Acota els dibuixos següents que estan a escala natural, d’acord amb les
normes de la pàgina anterior.
70
50
10
20
10
ø12
40
20
0
ø1
10
20
ø14
R
4
10
R
R4
ø64
ø 14
M-16
ø72
ø 28
4
10
15
18
43
39
17. Dibuixa les tres vistes o projeccions que falten dels objectes representats en
perspectiva.
18. Realitza un esbós del teu telèfon mòbil o d’un objecte qualsevol que el teu
professor/a t’indiqui, com ara una estoig, una capsa, etc. Després realitza el
seu croquis acotat.
Resposta oberta.
19. Relaciona les condicions que ha de reunir el plànol d’un objecte i quins
passos cal fer per realitzar-lo.
•
Escollir l’escala adequada d’acord amb les dimensions de l’objecte per tal que hi
càpiga be al paper.
40
•
•
•
Escollir el tipus i mida del paper (A4, A3, etc.) on realitzarem el dibuix.
Dibuixar l’objecte a l’escala escollida, emprant el sistema de vistes o projeccions,
amb regle, escaires i compàs, d’acord amb el croquis realitzat.
Cal posar-hi les mides de l’objecte a través de l’acotament. Les mides han de ser
les reals, no les del dibuix.
20. A partir del croquis de l’activitat 18, dibuixa’n el plànol en tres vistes a
escala i acotat.
Resposta oberta.
Activitats finals d’avaluació
1. La funció bàsica del dibuix tècnic és:
a) Representar objectes per tal que puguin ser construïts.
b) Representar objectes per tal que puguin ser identificats.
c) Representar gràficament objectes, màquines, edificacions i instal·lacions
per tal que puguin ser analitzats i construïts.

d) Representar gràficament objectes, màquines, edificacions i instal·lacions
per tal que puguin ser interpretats per personal tècnic qualificat.
2. Relaciona amb fletxes cada estri amb les operacions bàsiques que pot
realitzar.
•
•
•
•
•
•
•
Regle graduat •
Compàs
•
Joc d’escaires •
Dibuix d’un quadrat
Traçat d’un arc
Traçat de paral·leles
Amidar longitud d’una línia
Traçat d’una circumferència
Traçat de perpendiculars
Amidar radi d’un cercle
3. El dibuix a escala és necessari per:
a) Poder fer cabre el dibuix al paper.
b) Representar proporcionalment les dimensions d’un objecte dins una
làmina de dibuix.

c) Dibuixar els objectes de la manera més aproximada possible.
d) Poder determinar les dimensions d’un objecte.
41
4. Les tres vistes o projeccions s’utilitzen per:
a) Representar objectes en 2D.
b) Representar objectes en perspectiva.
c) Representar objectes en 2D de manera que es pugui veure i interpretar
tota la seva geometria i dimensions.

d) Poder determinar les dimensions reals de l’objecte.
5. Quin dels dos dibuixos de sota creus que és un plànol? Justifica la resposta.
ø2
4,5
44,8
R9
,8
M4,5x3
25,0
El primer dibuix és el plànol, ja que està acotat i correspon a una vista frontal o alçat.
L’altre, en canvi, està dibuixat en perspectiva i acolorit de manera que doni una
sensació més subjectiva.
6. A partir de les mides indicades i fent servir un regla, un escaire i un cartabó,
reprodueix el dibuix següent:
22
ø2
0
14
7
16
6
ø3
2
70
Resposta oberta.
42
7. El dibuix següent ha estat realitzat a escala 1: 50. Anota-hi el valor de les
xifres de cota.
2,10 m
0,70 m
R-2
5
8. Dibuixa en el requadre buit el plànol a l’escala adequada i acotat de l’objecte
dibuixat en perspectiva amb les tres projeccions (vistes).
Ø2
5
25
Ø 20
150
R2
5
50
25
5
ø2
100
50
ø 20
150
Esacala 1/2,5
43
Unitat 6
Activitats
1. Indica, per a cadascun dels materials següents, l’origen de les seves primeres
matèries (mineral, animal o vegetal) i si es tracta d’un material natural o
transformat:
Material
Banya per fer mànecs de
navalla.
navalla.
Alumini per fer marcs de
finestres.
fi nestres.
Fil de cotó per fer
camises.
Sorra per fer morter
barrejantbarrejant-la amb ciment.
Suro per fer taps
d’ampolles de vi.
Cuir per a fer sabates.
Origen
Animal
Natural/Transformat
Natural
Mineral
Transformat
Vegetal
Transformat
Mineral
Natural
Vegetal
Natural
Animal
Transformat
2. Omple els buits de la taula següent:
Quan un material...
...es trenca fàcilment al
donar-li un cop o quan cau
a terra.
...costa molt de foradar-lo
amb una barrina o de polirlo amb una llima.
...manté la forma que li hem
donat amb les alicates
encara que retirem la força
que hem utilitzat per
deformar-lo.
...es deforma poc i li costa
trencar-se quan li apliquem
una força.
...costa molt de deformar
encara que li apliquem una
força intensa.
...pesa molt en comparació
amb el volum que ocupa.
...no es trenca fàcilment
quan cau a terra o quan li
donem un cop.
Diem que és...
Fràgil
Un exemple seria...
Vidre, porcellana...
Dur
Vidre, porcellana, diamant
Plàstic
Filferro, argila, alumini...
Resistent
Acer
Rígid
Acer
Dens
Plom, coure...
Tenaç
Plàstic, acer, fusta, suro...
44
...li costa molt transmetre la
calor d’un costat a l’altre.
...es deforma fàcilment
quan li apliquem una força,
encara que sigui petita.
...recupera la seva forma
original
quan
deixem
d’aplicar-li una força.
...pesa poc en comparació
amb el volum que ocupa.
...transmet ràpidament la
calor d’un extrem a l’altre.
Aïllant
Fusta, plàstic, suro...
Flexible
Filferro, suro...
Elàstic
Suro, acer, cautxú...
Lleuger
Alumini, plàstic, fusta...
Conductor
Coure, alumini, acer...
3. Calcula la densitat del material utilitzat per fabricar els objectes de les
figures següents:
0,4 m
gruix = 3 mm
30 mm
massa = 63 g
1m
massa = 0,03 kg
0,01 m
80 mm
p = m = _____0,03 kg___= 7,5 kg / m3
v 0,01m ·1m ·0, 4 m
v = superfície · gruix
v = b · h · e = 0,08m·0,03m · 0,003m = 0,0000036 m2
2
2
p = m = _____0,063 kg___= 17.500 kg / m3
v
0,0000036 m3
4. Descriu, ordenadament, els passos que hauries de seguir al taller per fer:
a) Una unió cargolada de dues peces de fusta utilitzant cargol i femella.
1. Situar les dues peces en la posició desitjada i foradar-les amb la broca del
diàmetre del cargol.
2. Passar el cargol pels forats de les peces i collar la femella per l’altra banda.
45
b) Una unió cargolada de dues peces de fusta utilitzant cargol autoroscant.
1. Situar les dues peces en la posició desitjada
2. Marcar amb la barrina el lloc on ha d’anar el cargol
3. Cargolar el cargol amb el tornavís.
5. Escriu el nom de cadascuna de les formes comercials següents.
1. Llistó
4. Post
7. Llistó
2. Llistó
5. Tauler
8. Post
3. Biga
6. Post
9. Post
6. Quins inconvenients es poden evitar pintant o envernissant la fusta?
Pintant o envernissant la fusta s’evita que es deformi per acció de la humitat o que
sigui atacada per fongs, corcs o tèrmits.
7. Indica, per a cadascuna de les fustes següents, si es tracta de fusta natural o
de fusta transformada:
Tipus fusta
Transformada
DM
Natural
Post
Natural
Biga
Contraplacada Transformada
Transformada
Tàblex
Llistó
Aglomerada
Xapa
Motllura
Tauló
46
Tipus fusta
Natural
Transformada
Natural
Natural
Natural
8. Què vol dir que la fusta és un material higroscòpic?
Diem que la fusta és un material higroscòpic perquè es dilata en ambients humits i es
contrau en ambients secs.
9. Per què creus que és necessari aplicar «La Regla de les 3 R»?
Resposta oberta. Hauria de fer referència, com a mínim, a evitar l’esgotament dels
recursos naturals.
10. Quina diferència hi ha entre recollida selectiva i reciclatge?
La recollida selectiva és el què cal fer abans per poder aplicar desprès el reciclatge.
11. Quina diferència hi ha entre reutilitzar i reciclar? Quina seria l’opció millor
des d’un punt de vista mediambiental?
Quan es reutilitza no cal aplicar un procés industrial per transformar el material. En
canvi sí cal fer-ho quan es recicla.
12. Quin paper juguen les deixalleries en l’aplicació de «La regla de les 3R»?
Les deixalleries formen part de la recollida selectiva prèvia al reciclatge.
13. Quina és la funció principal d’una estructura?
La funció principal d’una estructura és la de suportar forces.
14. Quines són les característiques principals que han de tenir les estructures?
Les estructures han de ser resistents, rígides i estables.
15. És bo que una estructura sigui lleugera? Justifica la teva resposta.
És bo que una estructura sigui lleugera perquè podrà suportar forces externes més
intenses.
16. Per què és especial la figura del triangle en una estructura?
Perquè li dóna rigidesa. En una estructura, tres peces formant un triangle tenen un
comportament rígid encara que les unions entre elles no ho siguin.
17. Quines condicions ha de complir una estructura per ser estable?
Una estructura serà més estable quan més ampla sigui la base i quan més a prop de
la base estigui la major part de la seva massa.
47
18. Si les taules de les figures següents estan fetes amb el mateix material,
quina de les dues aules et sembla més rígida? I quina més estable? Justifica
les teves respostes.
A
B
La taula B serà més rígida perquè els seus elements formen triangles. La taula B també
serà més estable perquè la major part de la massa està més a prop del terra que no pas a
la taula A.
Activitats finals d’avaluació
1. Indica, per a cadascuna de les expressions següents, quina és la propietat o
propietats amb què es relaciona.
Propietat
La peça ha suportat molt bé el pes ja que no Resistència / Rigidesa
s’ha deformat gens.
He passat amb força la punta d’un filferro però Duresa
no he aconseguit deixar-hi cap marca.
S’ha trencat de sobte quan intentava doblegar- Fragilitat
lo.
2. Les figures representen dues peces planes. Calcula la densitat de la peça
rectangular i la massa de la peça circular.
0,04 m
R
300
mmm
m
0,14 m
gruix = 0,005 m
massa = 0,03 kg
48
gruix = 2 mm
densitat: 1.150 kg/m3
Densitat peça rectangular:
ρ=
m
0, 03kg
=
= 4.285, 71kg / m3
v 0, 01m·0,14m·0, 005m
Massa peça circular:
v = sup erfície· gruix = π·R 2 ·e = π·(0, 030m)2 ·0, 002m = 0, 0000057 m3
m = ρ·v = 1.150kg / m3 ·0, 0000057 m3 = 0, 0065kg = 6,5 g
3. Escriu dos exemples de...
Respostes orientatives. Altres respostes també podrien ser vàlides:
Fusta natural segons l’arbre: pi, faig
Fusta natural segons la forma: llistó, tauler
Fusta transformada segons el material: DM, aglomerada
Fusta transformada segons l’acabat: xapada, sense xapar
4. Dibuixa la forma que té...
a) Un tauler
b) Un llistó
Resposta oberta, caldrà fixar-se en les dimensions relatives entre les peces dibuixades. Podeu
prendre com a referència la il·lustració de la pàgina 85 del Quadern.
5. Què creus que podria passar si tots els habitants del planeta consumissin al
mateix ritme que ho fem els europeus? Justifica la teva resposta.
Resposta oberta. Hauria de sortir a l’argumentació els diferents ritmes entre el
consum de matèries primeres i la seva producció per part del medi natural.
49
Unitat 7
Activitats
1. Per què creus que l’energia elèctrica s’utilitza més que la mecànica, com a
font d’energia en els habitatges?
Perquè és més fàcil de distribuir d’un lloc a l’altre de l’habitatge, a través de la xarxa
elèctrica, i més fàcil de transformar en d’altres energies que l’energia mecànica.
2. Quins són els principals avantatges i inconvenients de l’energia elèctrica?
Avantatges: és fàcil de generar, de transportar i de transformar en altres tipus
d’energia.
Inconvenients: no es pot emmagatzemar en grans quantitats.
3. Explica com repercutiria en les teves activitats a l’institut una jornada sense
electricitat.
Resposta oberta.
4. Quan un cos adquireix càrrega elèctrica positiva? I negativa?
Quan perd electrons adquireix càrrega elèctrica positiva, i quan en guanya negativa.
5. Si unim dos cossos que tenen càrrega elèctrica positiva amb un conductor,
què passarà? Per què?
No passarà corrent elèctric a través del conductor, perquè el corrent elèctric és el pas
d’electrons d’un cos amb càrrega negativa a un cos amb càrrega positiva.
6. En un circuit elèctric elemental que comenci i acabi en el pol negatiu d’una
pila, hi circularà el corrent elèctric? Per què? Dibuixa l’esquema del circuit.
No hi circularà el corrent elèctric i la bombeta restarà apagada, perquè el circuit es
tanca quan comença en un pol del generador i acaba en l’altra.
50
7. Quina diferència hi ha entre el sentit real i el convencional del corrent
continu?
El sentit real del corrent continu és del pol - al pol +, en canvi el sentit convencional
és del pol + al pol -.
8. Quin és el tipus de corrent que hi ha als endolls de l’aula de tecnologia?
És corrent altern, ja que estan alimentats per la xarxa elèctrica general del centre que
és de CA.
9. Quina relació hi ha entre els símbols i els esquemes elèctrics?
Un esquema elèctric és la representació gràfica d’un circuit elèctric, en el que els
diferents elements que el formen estan representats per símbols.
10. Per què en un circuit elèctric que alimenta una làmpada, quan el circuit està
obert la làmpada esta apagada? Dibuixa l’esquema del circuit.
Perquè si el circuit està obert el camí està interromput en algun punt, i el corrent
elèctric no hi pot circular.
11. Aquest dibuix representa un símil hidràulic del circuit elèctric elemental.
L’aigua al passar del dipòsit A al B fa rodar la turbina i la bomba envia
l’aigua que arriba al dipòsit B al A. Senyala i raona qui fa la funció de
generador, qui la de receptor i quins la de conductor.
La bomba d’aigua fa la funció de generador,
perquè manté el desequilibri entre els dos
dipòsits. La turbina fa la funció de receptor,
ja que transforma l’energia que rep en
moviment. Els diferents tubs fan la funció
de conductors, doncs permeten el pas del
corrent d’aigua.
51
12. Si tenim un receptor que té polaritat, amb quin tipus de corrent
l’alimentarem? Per què?
Amb corrent continu (CC), perquè si l’alimentéssim amb corrent altern (CA)
canviaríem la polaritat contínuament.
13. Fes una relació de cinc aparells elèctrics que utilitzis i que funcionin amb CC.
a) Ordenador portàtil.
b) Radiocasset.
c) Reproductor MP3.
d) Calculadora.
e) Màquina fotogràfica digital.
14. Els automòbils elèctrics que hi ha en el mercat utilitzen bateries de piles o
d’acumuladors? Per què?
Bateries d’acumuladors, perquè permeten la seva recàrrega.
15. Què passaria si una joguina que funciona amb una pila de 9V la connectem
a un endoll de casa nostra?
Farem malbé el circuit elèctric al ser un aparell preparat per funcionar amb CC a
tensió reduïda, i a la xarxa de casa nostra hi tenim CA a 230V.
16. Raona per què s’utilitzen aparells de comandament per governar els circuits
elèctrics, si sense ells els circuits també funcionen.
Els aparells de comandament ens permeten governar els circuits de manera fàcil i
segura, sense perill d’enrampar-nos.
17. Què passaria si en el circuit elèctric que acciona la làmpada a l’interior d’un
frigorífic s’utilitzés, per error, un polsador NO? Dibuixa l’esquema del
circuit.
Que funcionaria a l’inrevés de com ens és útil, és a dir, al tancar la porta s’accionaria
el polsador i s’encendria el llum interior, i en obrir la porta s’apagaria el llum.
52
18. Se’ns ha malmès l’interruptor que governa la llum del quarto de bany i
només tenim commutadors. Podem utilitzar un commutador per substituirlo? Com ho hem de fer? Dibuixa l’esquema del circuit.
Podem utilitzar un commutador fen servir el born comú i un dels dos borns
commutats.
19. En una sala volem que quan s’apagui el llum general quedi encesa una llum
auxiliar sobre la porta de sortida. És possible fer-ho utilitzant un sol aparell
de comandament? Dibuixa l’esquema del circuit.
Sí, amb un commutador que faci la commutació entre el circuit general i la llum
auxiliar.
20. Al cable de connexió de l’ordinador a la xarxa elèctrica, l’aïllant s’ha
malmès. Que és el més recomanable de fer per utilitzar l’ordinador? Per
què?
Substituir el cable de connexió per un que no estigui malmès. Amb la utilització
de cables defectuosos es poden produir descàrregues elèctriques perilloses a
través del aïllament malmès.
21. El llum de la teva habitació no funciona. Has tret la bombeta per canviar-la,
però observes que no està fosa i que un dels fils s’ha desconnectat del
portalàmpades. Si has d’arreglar-ho, quina és la primera acció que has de
fer? Per què?
53
Desconnectar el circuit de la xarxa general, així evitarem manipular el circuit amb
tensió.
22. Són perilloses les descàrregues elèctriques a traves del cos humà? Per què?
Sí, són molt perilloses perquè poden provocar cremades més o menys greus i també
alteracions del sistema nerviós (enrampades), que poden arribar a provocar una
aturada cardíaca.
23. Quan s’han de prendre més precaucions, treballant amb un circuit alimentat
per una pila a 4,5V o amb un connectat a la xarxa de 230V? Per què?
Treballant amb un circuit connectat a 230 V, ja que la gravetat de les lesions depèn
de la intensitat de la descàrrega elèctrica, i aquesta depèn de la tensió o voltatge
que l’ha produïda. Les tensions superiors a 60 V ja es consideren perilloses per a les
persones adultes.
Activitats finals d’avaluació
1. L’energia elèctrica és la font d’energia més utilitzada. Per què?
a) És fàcil d’emmagatzemar en grans quantitats.
b) És una energia molt barata.
c) És fàcil de produir, de transportar i de transformar en d’altres energies.
d) És l’única que es pot transformar en calor.
2. En el circuit elèctric, l’acumulador és un generador que:
a) Proporciona CC indefinidament.
b) Proporciona CA.
c) És com una pila, però més gran.
d) Proporciona CC, però quan s’esgota es pot recarregar.

3. En un circuit elèctric elemental, la làmpada està encesa quan el circuit:
a) Està tancat.

b) Està obert.
c) Depèn, a vegades està tancat i d’altres està obert.
d) La làmpada està encesa sempre.
54
4. Els materials utilitzats per a la fabricació de fils conductors:
a) Ofereixen molta resistència al pas del corrent.
b) Ofereixen molta resistència al pas del corrent, però només quan estan
connectats a un generador.
c) Ofereixen poca resistència al pas del corrent.

d) Ofereixen poca resistència al pas del corrent, però només quan estan
connectats a un generador.
5. Els aparells de comandament s’utilitzen en els circuits elèctrics perquè:
a) Són molt econòmics.
b) Permeten governar-los amb facilitat.

c) Tenen molta resistència elèctrica.
d) Eviten que s’hi produeixin anomalies.
6. Indica quines afirmacions són certes (C) i quines són falses (F).
a) El corrent elèctric és un desplaçament d’àtoms a través d’un material. FALS
b) Si un circuit elèctric està obert no hi circula el corrent. CERT
c) Les piles són generadors de CC. CERT
d) Els materials aïllants tenen una resistència elèctrica molt elevada. CERT
e) Els polsadors només executen la seva funció mentre estan accionats. CERT
f) Els commutadors d’encreuament permeten governar els circuits que s’han
d’accionar des de dos punts diferents. FALS
7. Has de fer la instal·lació elèctrica per governar una làmpada que il·lumina
una petita cambra utilitzada com a rebost. Quin aparell de comandament
utilitzaràs? Dibuixa l’esquema del circuit elèctric.
L’interruptor.
55
8. En l’activitat anterior fora adequat utilitzar un polsador NO? Per què? I un
polsador NT? Per què? Dibuixa l’esquema elèctric dels dos circuits.
No foren adequats cap dels dos. Amb el polsador NO per tenir la làmpada encesa
hauríem de mantenir premut el polsador, i amb el polsador NT la làmpada és
mantindria encesa mentre no preméssim el polsador .
9. En una saleta d’estar has d’accionar la llum general des de la porta d’entrada
i des del costat del sofà. Quins aparells de comandament utilitzaràs?
Dibuixa l’esquema elèctric del circuit.
Dos commutadors.
10. Indica els aparells de comandament utilitzats per governar els dispositius
elèctrics següents:
a) El timbre de l’entrada de casa teva.
b) El televisor.
c) L’espremedora de taronges.
d) La làmpada del rebedor des de dos punts.
e) La llum de l’interior del refrigerador.
f) El reproductor de DVD.
56
Polsador NO
Interruptor
Polsador NO
Commutador
Polsador NT
Interruptor